DOCSLIB.ORG

Els Impactes Del Moviment Per L'okupació a Catalunya I

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Els Impactes Del Moviment Per L'okupació a Catalunya I Departament de Ciència Política i Dret Públic Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia Robert González García XARXES CRÍTIQUES I POLÍTIQUES PÚBLIQUES: ELS IMPACTES DEL MOVIMENT PER L’OKUPACIÓ A CATALUNYA I MADRID (1984-2009) Tesi doctoral dirigida per: Doctor Ricard Gomà i Carmona Any 2011 A l’Ale, la meva companya, i al fruit del nostre amor que porta a les seves entranyes AGRAÏMENTS En primer lloc, vull agrair a la meva companya, l’Ale, pel seu suport incondicional, pel rigor en els seus comentaris sobre el text, per la seva collaboració en el mateix i pel seu amor. No exagero gens ni mica quan afirmo que aquesta tesi no hagués estat possible sense ella. També li vull agrair, tot i que encara no hi és, a la que està en camí. A la meva família de Catalunya i de Mèxic, per la seva fe en mi i en que acabaria aquest treball. Als meus pares Santiago i Esperanza, i als meus germans Encarni, Olga, Santi, Espe i Imma, i les seves respectives famílies, amb molt d’amor a tots i a totes. També als meus sogres, Luis Enrique i Silvia, i a la meva cunyada, Vero, i la seva companya, Ana, pels bons moments viscuts als dos cantons de l’oceà Atlàntic. A tota la gent que ha collaborat activament en aquesta tesi, prestant el seu ajut en les transcripcions d’entrevistes i la correcció d’estil: a la Laia Bragulat, la Carme Gallardo, el Carles Toronell i la Mònica Penas. Als professors que han orientat i inspirat aquest treball. Al Ricard Gomà, per les seves correccions i comentaris, per no perdre mai l’esperança. A Pedro Ibarra, per ficar-nos en aquesta venturosa, difícil i apassionant relació dels moviments socials i les polítiques públiques. A Jaime Pastor, per acollir-me en la meva estada de camp a Madrid i pel seu exemple de compromís intellectual i polític. Al Joan Subirats, per introduir-me en el món de l’anàlisi de les polítiques públiques. A Miguel Martínez López i Marta Llobet, per obrir el camí en l’estudi rigorós i brillant del moviment per l’okupació a l’Estat espanyol. A Ramón Adell, Manuel Jiménez, Angel Calle i José Manuel Robles amb qui comparteixo interessos acadèmics. També als professors del Centre d’Estudis dels Moviments Socials, Enric Prat, Paco FernándezBuey, Jordi Mir, Mercè Renom i Mariona Ferrer, per interessar-se en el meu treball i encoratjar-me a continuar-lo. A la gent de la UAB amb qui he treballat els darrers 14 anys i amb qui espero treballar durant molts més. A l’Oriol Barranco, el David García i el Pere Alberola, amics, companys i gairebé germans. A la gent de l’IGOP, amb la què vaig compartir recerques, discussions teòriques i suport mutu, i en especial, al Lluc Pelàez, el Marc Martí, el David Brunet, la Gemma Jaumandreu, la Gemma Ubassart, la Natàlia Rossetti, la Guiomar Vargas, la Maria Truñó, la Mayo Fuster, l’Eva Alfama, l’Anna Obradors, l’Esther Vivas i el Gerard Coll-Planas. També a la gent de sociologia de la UAB què m’ha recolzat personal i acadèmicament: el Toni Verger, la Maria del Mar Griera, l’Aina Tarabini, la Cecilia Peraza, la Isa Benítez, el Josep Maria Antentas i la Susana Mayoral. I a molts d’altres companys i amics de la UAB, pel seu suport, per animar-me en el món de la recerca i per la seva estima: a l’Eva Castillo, la Noemí Bertomeus, la Yoya Alcoceba, el Ferran Lloveras, la Judith Carreras, la Mercè Cortina, la Laia Ollé, el Lluvi Ferrer, l’Andreu Coll, la Sandra Campañón i l’Ana Montero. A altres companys i amics de la resta de l’Estat amb qui comparteixo interessos personals i acadèmics i, sense el suport dels quals, no haguessin estat possibles les estades al camp que vaig fer al llarg de la tesi: a l’Asier Blas, el Joseba Fernández, el Miguel Urbán i el Carlos Sevilla. A l’Álvaro, per allotjar-me a casa seva, i a la Vane, per les experiències compartides. També a dos àngels que hem van acollir en l’estada a Holanda i em van engrescar a continuar al meu treball, la Bettina i la Francesca. Als i les okupes que em van rebre en aquest meravellós país, especialment a la Javiera. A la meva colla de Lleida, per creure en mi i per ser com una segona família: al Cuito, el Jofre, l’Arny, el Lluís, el Carles, el Jaume, el Dani, l’Andrea i l’Ares. També al meu amic Pedro, per ser un exemple a imitar en la seva trajectòria acadèmica des de que anàvem junts a pre- escolar. I a tots el amics i amigues a qui he donat la tabarra amb la meva tesi en els darrers anys: la Reies, la Maria, l’Heithor, la Sandra, l’Àlex, el Jose, el Marc L., el Carlos, l’Elisa, el Marc C., el Jordi, el Roque, la Lola, la Mariona, el Paje, l’Olga, l’Enric, l’Estela, el Lluís, la Sylviane, la Vika, la Noe i alguns altres que m’han acompanyat en el procés. A la Fundació Jaume Bofill, a la Secretaria General de Joventut i al llavors Ministerio de Educación y Ciencia, per haver collaborat econòmicament en diversos moments d’aquesta llarga trajectòria doctoral. I, finalment, a la gent dels moviments socials amb la que he compartit i comparteixo lluites, desitjos i anhels emancipatoris, i sobretot a la gent de Revolta. Als centres socials okupats i a les persones del moviment per l’okupació que han prestat el seu temps i han atès amb amabilitat les entrevistes. També perquè son un exemple de creativitat social, de compromís militant i de resistència davant un sistema profundament injust i insolidari. ÍNDEX INTRODUCCIÓ...................................................................................................... 1 PART I . ELS MOVIMENTS SOCIALS I LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES. PERSPECTIVES PER A L’ESTUDI DEL SEU IMPACTE......................................................................... 5 1. MOVIMENTS SOCIALS I XARXES CRÍTIQUES. PROBLEMES CONCEPTUALS................... 9 1.1. Moviment social i acció collectiva....................................................................... 12 1.2. Cicles de mobilització i aproximacions teòrico-epistemològiques. Les evolucions en la teoria de moviments socials...................................................... 17 1.2.1. Tres cicles de mobilització en la història contemporània.......................... 17 1.2.2. Las teories contemporànies dels moviments socials................................ 22 1.3. Moviments i xarxes crítiques : velles i noves formes d’anomenar el mateix 33 fenomen?.................................................................................................................... 1.4. Recapitulant: algunes consideracions epistemòlogiques..................................... 34 2. LA GOVERNANÇA I LES XARXES CRÍTIQUES: UN ESCENARI COMPLEX PER A L’ACCIÓ COLLECTIVA TRANSFORMADORA.............................................................................. 37 2.1. Del govern tradicional a la governança. Els canvis en el sistemes de govern de les societats del capitalisme avançat.......................................................................... 40 2.1.1. Què és la governança? Factors explicatius.............................................. 40 2.1.2. La governança en la globalització neoliberal............................................ 43 2.2. Governança participativa i de proximitat. L’àmbit local i els moviments socials.. 50 2.2.1. Governança participativa........................................................................... 51 2.2.2 Governança i proximitat............................................................................ 53 2.3. Les xarxes crítiques en l’escenari de la governança. Nou escenari i noves 55 interaccions entre acció collectiva i poder polític...................................................... 2.3.1. Característiques principals de les xarxes crítiques................................... 57 2.3.2. Nous models de relació entre moviments i poder polític: vers una profundització democràtica?............................................................................... 60 2.4. Una perspectiva conflictivista de l’escenari de la governança............................. 63 2.4.1. Cooptació i institucionalització. Les alternatives a la repressió sobre els moviments socials per part de l’Estat.................................................................. 66 2.4.2. Negociació i confrontació. Les estratègies dels moviments socials.......... 71 2.5. Interrogant final: són les polítiques públiques un escenari de transformació social?......................................................................................................................... 73 3. ELS IMPACTES SOBRE LA GOVERNANÇA. CAP A UN MODEL D’IMPACTE DE LES XARXES CRÍTIQUES EN LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES.................................................... 75 3.1. Les variables explicatives.................................................................................... 78 3.1.1. El capital social crític................................................................................. 79 3.1.2. Els marcs cognitius i l’opinió pública......................................................... 82 3.1.3. Les xarxes de polítiques públiques com a EOP........................................ 92 3.2. La perspectiva dinàmica. Les condicions de presència i de protagonisme......... 101 3.3. La incidència del moviment per l’okupació en les polítiques públiques............... 106 3.3.1. Les dimensions dels impactes del moviment okupa en les polítiques públiques............................................................................................................. 106 3.3.2. Tres hipòtesis sobre okupes i polítiques públiques...................................... 109 3.4. Finalitzant amb uns a priori.................................................................................
Load more

Recommended publications
  • Chao Ab Ordo(*)
    CHAO AB ORDO Chao ab Ordo(*) (*) The source of the oft used Latin phrase Ordo ab Chao has its roots deeply embedded in the origin story of the Scottish Rite of Freemasonry in the Americas. Georges M. Halpern, MD, DSc with Yves P. Huin 1 CHAO AB ORDO Antipasti “Here's to the crazy ones. The misfits. The rebels. The troublemakers. The round pegs in the square holes. The ones who see things differently. They're not fond of rules. And they have no respect for the status quo. You can quote them, disagree with them, glorify or vilify them. About the only thing you can't do is ignore them. Because they change things. They push the human race forward. And while some may see them as the crazy ones, we see genius. Because the people who are crazy enough to think they can change the world, are the ones who do.” Rob Siltanen You may never have read a single line of La Divina Commedia, and yet you’ve been influenced by it. But it’s just one line of the 14,233 that make up The Divine Comedy. The three-part epic poem published in 1320 by the Florentine bureaucrat -turned visionary storyteller- Dante Alighieri. In late 13th Century Florence, books were sold in apothecaries, a solid evidence that words on paper (or parchment) could affect minds with their ideas, as much as any drug. And what an addiction The Divine Comedy inspired: a literary work endlessly adapted, pinched from, referenced and remixed, inspiring painters and sculptors for centuries! More than the authors of the Bible itself, Dante provided us with the vision of Hell that remains with us and has been painted by Botticelli and Blake, Delacroix and Dalí, turned into sculpture by Rodin –whose The Kiss depicts Dante’s damned lovers Paolo and Francesca – and illustrated in the pages of X-Men comics by John Romita.
    [Show full text]
  • Ich Country Would You Place This Point?
    THE RISE OF EUROPE'S LITTLE NATIONS BY DAVID T. GIES t their outset at least, the 1992 lieved an advertisement, designed and paid Summer Olympics in Barcelona for by the Generalitat, the governing body of appeared to be organized by Catalonia, that appeared in several interna- people who had nationalism, not tional magazines. This provocative piece of sports, foremost in mind. Consider the curious self-promotion located Barcelona in Catalonia, fact that the three official languages of the "a country in Spain," the copy read, "wit11 its games were English, French, and Catalan. own culture, language, and identity." In case Why Catalan and not Spanish? Because Olym- readers missed the point, the advertisement pic Committee rules allow for the use of Eng- depicted the "country" of Catalonia in sharply lish, French, and the language of the country colored relief on an otherwise borderless map hosting the games. More to the point, the or- of Europe. ganizers had no doubt that Catalan was the The advertisement was only part of a language of their country. campaign by the Catalan organizers of the But Catalonia a count;y? Yes, if one be- Olympic Games to inform the world of their ICH COUNTRY WOULD YOU PLACE THIS POINT? 70 WQ WINTER 1994 independence from the Spanish state-the cartoonists. In the first block of the cartoon, the very state that had contributed nearly 70 per- question, "In which country would you place cent of the funding for the games. To be sure, this point," was reproduced as in the original. the Spanish language was heard throughout In the second block, the point, Barcelona, is the games, but the Catalan national anthem revealed to be a livid boil on the backside of played before the Spanish anthem as the Spain's president, Felipe Gonzhlez.
    [Show full text]
  • Spatialities of Prefigurative Initiatives in Madrid
    Spatialities of Prefigurative Initiatives in Madrid María Luisa Escobar Hernández Erasmus Mundus Master Course in Urban Studies [4Cities] Master’s Thesis Supervisor: Dr. Manuel Valenzuela. Professor Emeritus of Human Geography, Universidad Autónoma de Madrid. Second Reader: Dr. Nick Schuermans. Postdoctoral Researcher, Brussels Centre for Urban Studies. 1st September 2018 Acknowledgments First and foremost I would like to thank all the activists who solidarily shared their stories, experiences, spaces, assemblies and potlucks with me. To Viviana, Alma, Lotta, Araceli, Marta, Chefa, Esther, Cecilia, Daniel Revilla, Miguel Ángel, Manuel, José Luis, Mar, Iñaki, Alberto, Luis Calderón, Álvaro and Emilio Santiago, all my gratitude and appreciation. In a world full of injustice, inequality, violence, oppression and so on, their efforts shed light on the possibilities of building new realities. I would also like to express my gratitude to my supervisor Dr. Manuel Valenzuela for the constant follow-up of this research process, his support in many different ways, his permanent encouragement and his guidance. Likewise, to Dr. Casilda Cabrerizo for her orientation on Madrid’s social movements scene, her expert advice on the initiatives that are being developed in Puente de Vallecas and for providing me with the contacts of some activists. After this intense and enriching two-year Master’s program, I would also like to thank my 4Cities professors. I am particularly grateful to Nick Schuermans who introduced me to geographical thought. To Joshua Grigsby for engaging us to alternative city planning. To Martin Zerlang for his great lectures and his advice at the beginning of this thesis. To Rosa de la Fuente, Marta Domínguez and Margarita Baraño for their effort on showing us the alternative face of Madrid.
    [Show full text]
  • Terrorismo Y Autonomía. El Caso Balear (1989-1991)
    Terrorismo y autonomía. El caso balear (1989-1991) Miquel Amengual Joan Pau Jordà Presentación Desde la muerte del general Franco y la instauración de la democracia, en las Islas Baleares se han dado diversos episodios de violencia protagonizados tanto por grupos de ultraderecha como por organizaciones independentistas. Sin embargo, el único grupo armado que realizó sus actividades recibiendo cierto apoyo estable fue la organización armada catalana Terra Lliure (TL). Esta organización, que desarrolló sus acciones en las Islas a lo largo de 1989, contó con un entramado de organizaciones más o menos extenso que, en Mallorca y Eivissa, apoyaba la lucha armada. La comunicación que aquí presentamos, busca analizar las causas del surgimiento de la violencia armada en Baleares centrándose en la evolución del independentismo radical en las Islas. Para la realización de esta investigación hemos recorrido a una metodología mixta. Por un lado hemos realizado un vaciado bibliográfico sobre las organizaciones y la violencia terrorista desde la transición hasta los años noventa (Muñoz, 1982; Aulestia 2005) y sobre Terra Lliure y su contexto histórico (Fernández, 1985; Vilaregut 2004; Buch 2007). Por otro lado, hemos trabajado con fuentes primarias, como archivos de prensa (Diario de Mallorca, Diario 16 y Diario Baleares/Diari de Balears), documentación de la época, como atestados y documentación judicial vinculadas a la organización Terra Lliure, así como su boletín interno, Alerta, y diversos panfletos de propaganda pertenecientes a diferentes grupos de extrema izquierda (como la Liga Comunista Revolucionaària (LCR), la organización juvenil Maulets o el Moviment en Defensa de la Terra (MDT)). Finalmente, hemos realizado una entrevista a Macià Manera, activista independentista mallorquín vinculado a TL.
    [Show full text]
  • Those Who Came and Those Who Left the Territorial Politics of Migration
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Cadmus, EUI Research Repository Department of Political and Social Sciences Those who came and those who left The Territorial Politics of Migration in Scotland and Catalonia Jean-Thomas Arrighi de Casanova Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of Political and Social Sciences of the European University Institute Florence, February 2012 EUROPEAN UNIVERSITY INSTITUTE Department of Political and Social Sciences Those who came and those who left The Territorial Politics of Migration in Scotland and Catalonia Jean-Thomas Arrighi de Casanova Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of Political and Social Sciences of the European University Institute Examining Board: Prof. Rainer Bauböck, EUI (Supervisor) Prof. Michael Keating, EUI (Co-supervisor) Dr Nicola McEwen, University of Edinburgh Prof. Andreas Wimmer, UCLA © 2012, Jean-Thomas Arrighi de Casanova No part of this thesis may be copied, reproduced or transmitted without prior permission of the author ABSTRACT Whilst minority nationalism and migration have been intensely studied in relative isolation from one another, research examining their mutual relationship is still scarce. This dissertation aims to fill this gap in the literature by exploring how migration politics are being fought over not only across society but also across territory in two well-researched cases of protracted nationalist mobilisation, Catalonia and Scotland. It meets three objectives: First, it introduces a theoretical framework accounting for sub-state elites’ and administrations’ boundary-making strategies in relation to immigrants and emigrants.
    [Show full text]
  • THE URBAN POLITICS of SQUATTERS’ MOVEMENTS Edited by MIGUEL A
    THE URBAN POLITICS OF SQUATTERS’ MOVEMENTS edited by MIGUEL A. MARTÍNEZ LÓPEZ The Contemporary City Series Editors Ray Forrest Lingnan University Hong Kong Richard Ronald University of Amsterdam Amsterdam, Noord-Holland The Netherlands In recent decades cities have been variously impacted by neoliberalism, economic crises, climate change, industrialization and post-industrialization and widening inequalities. So what is it like to live in these contemporary cities? What are the key drivers shaping cities and neighborhoods? To what extent are people being bound together or driven apart? How do these factors vary cross-culturally and cross nationally? This book series aims to explore the various aspects of the contemporary urban experience from a firmly interdisciplinary and international perspective. With editors based in Amsterdam and Hong Kong, the series is drawn on an axis between old and new cities in the West and East. More information about this series at http://www.palgrave.com/series/14446 Miguel A. Martínez Lo´pez Editor The Urban Politics of Squatters’ Movements Editor Miguel A. Martínez Lo´pez Uppsala University Uppsala, Sweden The Contemporary City ISBN 978-1-349-95313-4 ISBN 978-1-349-95314-1 (eBook) https://doi.org/10.1057/978-1-349-95314-1 Library of Congress Control Number: 2017959088 © The Editor(s) (if applicable) and The Author(s) 2018 This work is subject to copyright. All rights are solely and exclusively licensed by the Publisher, whether the whole or part of the material is concerned, specifically the rights of translation, reprinting, reuse of illustrations, recitation, broadcasting, reproduction on microfilms or in any other physical way, and transmission or information storage and retrieval, electronic adaptation, computer software, or by similar or dissimilar methodology now known or hereafter developed.
    [Show full text]
  • The Spanish Government and Subsequently Suspended by the Constitutional Court Until It Ruled on the Issue
    CatalExit a Matrix Game about the 2017 Spanish constitutional crisis by Tim Price. Introduction This is a Matrix Game intended to explore the issues and options surrounding the 2017 Spanish constitutional crisis, in the run up to Regional Elections on 21 December 17 to appoint a new Catalan Parliament following the suspension of the previous Parliament. It is the product of only a few hours exploratory game design taken from the Connections Netherlands 2017 conference on 14 Nov 2017. Background The 2017 Spanish constitutional crisis, also known as the Catalan crisis, is an ongoing political conflict between the Government of Spain and the Government of Catalonia under President Carles Puigdemont—the legal government of Catalonia until 28 October 2017—over the issue of Catalan independence, starting after a law intending to allow a Catalan independence referendum was denounced by the Spanish government and subsequently suspended by the Constitutional Court until it ruled on the issue. The events have been described as "one of the worst political crises in modern Spanish history". Puigdemont's government announced that neither central Spanish authorities nor the courts would halt their plans and that it intended to hold the vote anyway, sparking a legal backlash that quickly spread from the Spanish and Catalan governments to Catalan municipalities—as local mayors were urged by the Generalitat to provide logistical support and help for the electoral process to be carried out—as well as to the Constitutional Court, the High Court of Justice of Catalonia and state prosecutors. By 15 September, as pro-Catalan independence parties began their referendum campaigns, the Spanish government had launched an all-out legal offensive to thwart the upcoming vote, including threats of a financial takeover of much of the Catalan budget, police seizing pro-referendum posters, pamphlets and leaflets which had been regarded as illegal and criminal investigations ordered on the over 700 local mayors who had publicly agreed to help stage the referendum.
    [Show full text]
  • Master-Thesis-Gjelsten.Pdf
    Contestation or accommodation? Catalan and Basque sub-nationalist movements compared Cristina Gjelsten Master’s thesis in Peace and Conflict Studies Department of Political Science UNIVERSITY OF OSLO Spring 2020 Supervisor: Marcus Buck Word count: 31.078 Contestation or accommodation? Catalan and Basque sub-nationalist movements compared I © Cristina Gjelsten 2020 Contestation or accommodation? Cristina Gjelsten http://www.duo.uio.no Word count: 31.078 II Abstract Nationalist conflicts are a recurrent source of concern for disparate countries, Spain is one of them. Despite sharing the same statewide context, the Catalan and Basque sub-nationalist movements have evolved quite differently in the last years. Whereas Catalonia has reached an unprecedented increase of secessionism in roughly the last decade, the Basque Country has in the same timeframe experienced the easing of its sub-nationalist demands. Connecting with the broader field of nationalist movements, this thesis aims to fill a gap by analyzing this relatively unexplored dimension of contrasting the political momentums of Catalan and Basque sub-nationalism. To this end, this thesis provides more nuanced understanding of the processes and conditions (causal mechanisms) behind these differing political outcomes. Thus, the research question asks which conditions fueled the escalation of Catalan secessionist aspirations, and conversely, eased such demands in the Basque Country in the timeframe 2009-2019. The basis for this study is an eclectic theoretical framework which connects broader theory on nationalism with top-down and bottom-up approaches, social movements and non-violence theories. For that, I have combined comparative analysis with process tracing. In doing so, I take Richard Gillespie’s concepts of accommodation and contestation towards the central state and apply them by dividing the Basque and Catalan trajectories into phases.
    [Show full text]
  • El 'Vacío Discursivo' Sobre La Independencia. Un Análisis Del
    El ‘vacío discursivo’ sobre la independencia. Un análisis del mensaje periodístico durante las elecciones catalanas de 2006 y 2010 Arantxa Capdevila ([email protected]). Universitat Rovira i Virgili, Tarragona Enric Castelló ([email protected]). Unversitat Rovira i Virgili, Tarragona Resumen Esta ponencia presenta los primeros resultados de una investigación que tiene como objetivo prioritario detectar los diferentes discursos sobre la independencia presentes en la prensa de referencia en Cataluña durante las campañas de las elecciones al Parlamento catalán de 2006 y de 2010. La principal hipótesis del trabajo es que el tema de la independencia ha tenido una presencia y un tratamiento mediático muy diferenciado en 2006 y en 2010 en relación a la existencia que este tema tenía en la agenda política y ciudadana. La metodología usada en este trabajo es doble, por un lado se cuantifica la aparición del término independencia y, por otro, se realiza un análisis argumentativo y retórico aplicado a todas las piezas periodísticas publicadas en cuatro diarios: El Mundo, El País, Avui y La Vanguardia. Del estudio se desprende que el tema de la independencia no centró la campaña de 2006, mientras que tuvo una mayor repercusión en términos cuantitativos en la de 2010. Aún así, el análisis cualitativo indica que la presencia de la temática continua siendo muy superficial y banalizada, lo que denominamos “vacío discursivo”. Palabras clave Independencia, agenda setting, argumentación, discurso, prensa. Nota biográfica de los/as autores/es Arantxa Capdevila es doctora en Comunicación Audiovisual por la Universidad Pompeu Fabra (Barcelona). En la actualidad es profesora agregada en la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
    [Show full text]
  • Proyecto-Gendernauts-Queering-The
    GENDERNAUT queering the software Genderhacker Beca para la investigación y la innovación en los ámbitos de las artes visuales, los nuevos sectores creativos, de las artes escénicas, de la música y el pensamiento 2018 2 INDEX GENDERNAUT 04 Introducción 05 Objetivos 06 Metodología 07 QUEERING THE ARCHIVE 08 Genealogías feministas 09 El cuerpo como un archivo político y cultural 13 Un nuevo archivista 15 Metodologías queer 21 Archivos contra-históricos 24 DATABASE 30 Archivo T / Transbutch 31 Archivo FF / Fils Feministas 31 ARCHIVE 34 http://archivo-t.net 35 http://filsfem.net 38 PLUGIN 40 http://gendernaut.net 42 Plugin de archivo 43 Código abierto 44 Timeline (Cronología) 46 Taxonomía y Enlaces relacionados 47 Colaboración 48 Accesibilidad 48 FUENTES DOCUMENTALES 49 Bibliografía 50 Mediateca 52 Web 53 ANEXO 54 Base de datos: Archivo T 55 Base de datos; Archivo FF 100 Bibliografía completa 158 Mediateca completa 184 Web completa 196 gendernaut gendernaut INTRODUCCIÓN Gendernaut. Queering the software Gendernaut es un término inglés que podríamos traducir como “generonauta”, navegador del género, y que invoca a los argonautas de Jasón. Queer, a su vez, significa raro, extraño, fuera de la norma. El término aparece por primera vez en el documental “Gendernauts: A journey through shifting identities” (1999), dirigido por Monika Treut, para refererirse a aquellas personas que viajan a través de identidades de género cambiantes. Gendernaut. Queering the software es el nombre que da forma a un proyecto político- artístico donde diseñaremos y programaremos un software open source (código abierto) que permitirá la creación colectiva de archivos a través de una experiencia multimedia interactiva online, una herramienta que podría ser una aportación relevante metodológica para investigaciones que provengan de las humanidades y las ciencias sociales.
    [Show full text]
  • Diplomski Skvotiranje
    UNIVERZITET U BEOGRADU FAKULTET POLITICKIH NAUKA Diplomski rad: SKVOTERSKI POKRET Mentor: Apsolvent: Damjan Pavlica Docent dr. Zoran Stoiljkovic Odsek: Politikologija SADRŽAJ 1.0. Uvod...........................................................................................................................................4 2.0. Teorijski okvir ....................................................................................................................…...5 2.1. Definicija skvotiranja ..........................................................................................................5 2.2. Tipologija skvotiranja Hansa Prujita ...................................................................................5 2.2.1. Skvotiranje izazvano stambenom nestašicom ...................................................6 2.2.2. Skvotiranje kao alternativno stanovanje .............................................................7 2.2.3. Konzervacijsko skvotiranje .................................................................................7 2.2.4. Preduzetno skvotiranje .......................................................................................8 2.2.5. Politicko skvotiranje ............................................................................................8 2.3. Teorija privremenih autonomnih zona Hakima Beja ..........................................................9 3.0. Autonomni pokreti .................................................................................................................11 3.1. Nastanak
    [Show full text]
  • Entre Franco I Terra Lliure Durant Quatre Dècades Una Caravel·La Va Acompanyar El Monument a Colom, Fins Que Va Acabar Destruïda Després De Diversos Atemptats
    Política | Bernat Ferrer | Actualitzat el 20/04/2013 a les 23:59 Entre Franco i Terra Lliure Durant quatre dècades una caravel·la va acompanyar el monument a Colom, fins que va acabar destruïda després de diversos atemptats La reproducció de la caravel·la Santa María que estava atracada davant del monument a Colom. L'Ajuntament de Barcelona reobrirà al juny (http://www.naciodigital.cat/noticia/53158/monument/cristofol/colom/tornara/obrir/portes/al/juny) el monument a Cristòfol Colom, tancat des de fa un any perquè uns turistes van quedar atrapats a l'interior de l'ascensor. Però, acompanyant al monument, fa anys que hi havia atracada al port una reproducció de la caravel·la Santa Maria que l'aventurer va utilitzar en els seu viatge cap al Nou Món. La reproducció va ser inaugurada pel general Franco el 6 d'octubre del 1952 i, des del primer moment, va tenir tant partidaris com detractors, que veien el vaixell com un símbol espanyolista. Al cap dels anys, va estar constantment al punt de mira de Terra Lliure. Fins que, l'any 1991, un còctel molotov la va deixar tan malmesa que els seus propietaris, la Diputació de Barcelona, van optar per retirar-la del port i enfonsar-la per sempre més. "La caravel·la era un símbol, i calia abatre'l", explica a Nació Digital l'autor dels dos primers atacs a l'embarcació, Miquel Casals. Per bé que la justícia espanyola i la mitologia independentista atribueixen a Casals l'autoria dels quatre atemptats que va patir la caravel·la, ell puntualitza: "Jo vaig intentar-ho dues vegades, les dues primeres, el 1987, i les dues vegades vaig fallar.
    [Show full text]