El Periòdic de les trobades de l’ ABRIL 2018 Coneix

Benvinguts i benvingudes als nostres nicipal es troba solcat per la Séquia Reial Posteriorment va ser cedida a Guillem Cruïlles. En mans d’aquesta família va ro- orígens, uns orígens que ens fan poble de Montcada. Jàfer, en la primera meitat del segle XIV. mandre fins a final del segle XVI. És du- amb un gran esperit d’horta, educació i Limita amb les poblacions de Monca- És en aquesta època quan es construiria rant aquest període que el palau d’Alfara cultura, patrimoni que ens ha enriquit al da, i , i amb les pedanies una gran casa, base del palau posterior, rep un gran impuls constructiu i adquireix llarg de la història i que amb motiu de la de Carpesa i Benifaraig. i la primera església dedicada a Santa l’aspecte actual, característic dels palaus Trobada d’Escoles en Valencià podem do- Com la majoria de localitats de la co- Maria. gòtics. nar a conéixer als nostres veïns i veïnes i marca, Alfara del Patriarca va ser una al- Per tant, és en aquest moment que La família Cruïlles va vendre la localitat gaudir d’un dia de festa, cultura i llengua. queria musulmana. s’estan establint les bases de la trama a Sant Joan de Ribera, arquebisbe de Va- Amb un terme municipal de dos quilò- Va ser conquistada per Jaume I , i des- urbana d’Alfara amb un nucli central de- lència, també conegut com el Patriarca, i metres quadrats i una població de 3.348 prés, segons el Llibre del Repartiment, finitiu. va ser cedida uns anys més tard al Reial habitants el 2018, Alfara del Patriarca es l’any 1239 va fer donació del lloc a Pere Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent Col·legi del Corpus Christi de València, troba al nord de València, al marge dret Dies, a Joan Peris i a Doménec Vilaba i Ferrer, va ser propietari d’Alfara durant al- fundat també per Sant Joan de Ribera. del barranc del Carraixet. Per això, els Gil de Barrachina, jurats del Consell de guns anys del segle XIV. A partir del 1394 Tenim un patrimoni ric en edificis que accidents geogràfics són mínims, tot el Daroca. obtingué de Joan I la jurisdicció civil i pe- volem compartir amb vosaltres, esperem terme és pràcticament pla i el nucli urbà Sembla que l’alqueria estava formada nal, i d’aquesta manera es va convertir en que gaudiu del nostre poble en la Trobada està situat a una altitud de 35 metres. inicialment per dues cases, a les quals el primer senyor d’Alfara. d’Escoles en Valencià 2018. També és destacable que el terme mu- després se n’afegiren més. El 1396 va ser adquirida per Bertomeu Gràcies a tots i a totes!

Ajuntament casa de la sirena

SALUDA

Enguany, després d’esperar molts comú per fer créixer l’educació tots i totes ca vol formar part ajudant en aquest crei- tres educatius CEIP Sant Joan de Ribe- anys, tenim el plaer d’acollir al nostre po- junts i poder formar part del grup que fa xement diari. Per tant, una bona forma ra, CC Ramón y Cajal i l’Escoleta, com ble la 31a edició de la Trobada d’Escoles possible aquest patrimoni cultural i lingü- d’agrair aquest treball és acollir la Troba- també a tota la comunitat educativa, al en Valencià de l’Horta Nord. ístic dins d’una gran diversitat cultural. da pel Valencià al nostre poble on tots veïnat del poble, a l’AMPA i a la Coordi- Alfara del Patriarca pertany als pobles En l’actualitat, al món educatiu les els xiquets i les xiquetes que formen part nadora pel Valencià Horta Nord per fer de l’Horta Nord, amb una població de tasques que desenvolupen les comuni- d’aquesta societat puguen gaudir d’un possible aquesta festa i formar part de 3.340 habitants, i està envoltat de bons tats educatives ens ajuden a construir el dia de festa. Per aquest motiu, el suport la 31a edició de la Trobada d’Escoles en veïns com Moncada, Vinalesa, Foios i les nostre futur de generacions de xiquets i a la Trobada d’Escoles en Valencià ens Valencià a la població d’Alfara del Patri- pedanies de Carpesa i Benifaraig. xiquetes, però sempre des de l’estima a condueix a reafirmar-nos en una clara arca. Precisament, aquest sentit d’horta i les nostres arrels. Aquesta construcció aposta pel valencià al nostre poble i la l’estima per les nostres arrels ens fan es- s’està fent amb treball en equip, amb defensa i l’ús de la nostra llengua dins de Benvinguts a Alfara del Patriarca, timar i preservar la nostra llengua i cal ser consciència participativa i democràtica, les institucions públiques. la il·lusió d’un poble. conscient de la necessitat d’un consens de la qual la població d’Alfara del Patriar- Gràcies als equips directius dels cen- 2 El Periòdic de les trobades de l’Horta Nord ABRIL 2018

manifest Crida de les Trobades 2018 d’Escola Valenciana Nosaltres, pel valencià

La Federació d’Associacions per la aprenguen amb un somriure. Aquest és a “transformar”. En Escola Valenciana Nosaltres, pel valencià. Sí, totes i tots Llengua - Escola Valenciana proposa el model d’Escola Valenciana: educar en veiem el món a través de les gruixudes nosaltres som les persones que sumem un model d’ensenyament plurilingüe i valors d’amistat, convivència, igualtat, ulleres de Fuster: entenem que millorar la nostra energia pel valencià. Perquè multicultural que s’ajusta a les realitats pau, solidaritat, coeducació, ecologia... la situació actual del valencià implica educar pel valencià és estar a favor dels país en què convivim. El nostre mo- i, d’aquesta manera, avançar vers una alguns canvis substancials i necessaris. del plurilingüisme, dels mestres que del d’escola es basa en el coneixement societat de ment oberta, més humanit- Per a ser un país com cal s’ha d’incloure ensenyen el valencià i altres llengües i de les diferents cultures que conviuen zada, que ha interioritzat tots els conei- la competència lingüística en la llei de cultures des de l’estima. Nosaltres, pel al País Valencià i en la construcció de xements per fer el món més just. funció pública valenciana. És estrany valencià és abraçar la multiculturalitat, la igualtat lingüística. Ara com ara, cal demanar que les empleades i els em- l’educació participativa i democràtica, deixar pas a realitats educatives que La memòria de Joan Fuster està pre- pleats públics ens atenguen en valencià l’ensenyament que transmet el conei- aposten per l’aprenentatge de les llen- sent en les Trobades 2018. Amb el lema i en castellà, les dues llengües oficials xement científic. Nosaltres pel valencià gües com un camí que ens obrirà de bat Nosaltres, pel valencià celebrem la dig- del País Valencià? Nosaltres pensem és valorar que les persones aprenem a bat les portes del món i a un futur nitat del poble valencià i li fem l’ullet a que no. Enguany, la Llei d’Ús i Ensenya- des del cor. Nosaltres pel valencià és d’oportunitats. Escola Valenciana plan- una de les obres cabdals del País Valen- ment del Valencià complirà 35 anys i la l’educació humana, que afavoreix el be- teja el valencià com la llengua que ens cià: Nosaltres, els valencians. Des d’Es- nostra llengua encara no gaudeix d’una nestar emocional de les xiquetes i els dóna accés al coneixement i ens ajuda cola Valenciana mantenim ben viu el situació de normalitat. Cal una empenta xiquets perquè els encoratja a resoldre a aprendre altres llengües. llegat del gran pensador Fuster i l’acos- per potenciar el valencià i contribuir-ne conflictes i els anima a ser feliços. tem a les escoles i a la ciutadania en les a la normalització. Escola Valenciana dóna suport ferm festes d’estima col·lectiva vers la llen- Nosaltres, pel valencià. Vine amb no- a la renovació pedagògica, a la inves- gua i la cultura. Ens il·lusiona reconéixer Fuster també desitjaria engegar la saltres a la festa pel valencià. Amb tu, tigació científica. Està arrelat al medi i la importància d’aquest humanista que televisió i la ràdio en la nostra llengua. fem llengua, cultura i país. és constructivista. Sobretot, planteja el influí i influeix, de forma determinant, en Poder escoltar tots els programes en la reconeixement de les comunitats edu- la geografia política del nostre país. nostra llengua. Visualitzar les 19 Troba- catives que introdueixen elements inno- Joan Fuster despertà consciències. des d’Escoles en Valencià amb un gest vadors perquè les xiquetes i els xiquets Sabia que “explicar” era una invitació senzill. cartells guanyadors

CEIP Sant Joan de Ribera Joan Estrada CEIP Vicent Trenco Noelia Campos Ferrer. 2n ESO d’Alfara del Patriarca. Infantil Montcada. Primària IES Rafelbunyol. Secundària

3 CEIP SANt JOAN DE RIBERA 40 anys d’escola a Alfara del Patriarca

Una història que arranca quan el col· de 1983 declara el valencià i castellà mestres entusiastes que van entregar i ens presentem a un concurs de la rà- legi estava dividit en dues centres, un llengües obligatòries en el Plans d’En- el millor que tenien i van romandre en dio anomenat “Pati d’escola” i quedem d’ells ubicat a la banda de darrere de senyament. S’estableix també que el ella més de 20 anys; ens estem referint campions. Té poca importància però el l’actual Ajuntament i que impartia fins professorat haurà de conéixer ambdues a Pilar Recio, Pilar Sanjuán, Mª Auroria fet va fer complir a l’ajuntament el com- a 3r de primària i un segon edifici que llengües oficials. Comença ací una eta- Diago, Mª Nieves Martínez i el director promís de comprar-nos un ordinador, el estaria en el que ara és el Centre Cívic. pa de formació i reciclatge per a un pro- durant molts anys, Vicent Lluís Ample. I primer de tot un seguici que en vindria D’aquesta manera continuaren fins que fessorat que mai havia estudiat res en la guarderia de Dª Paquita instal·lada en i que es va convertir en una itinerància es va inaugurar l’actual centre en 1983. valencià i que hagué de formarse des de l’edifici d’infantil. Menció especial me- per a alumnes i mestres. Dels Estem parlant d’una època en la que no zero. Comencen els cursos de norma- reix Merxe Pastor, netejadora/dona per primers que vam donar classes d’in- existien els mestres especialistes (ex- lització lingüística per a mestres (ICE, a tot, que s’encarregava de tot tipus de formàtica. Ací també alumnes i mestres cepte infantil) i començàvem a utilitzar CEPs, JQCV.). El primer contacte de feina, ja que no teníem conserge. Una aprenien al mateix temps. … i va i ad- per a reproduir documents la “cua de l’escola amb el valencià va ser l’àrea de escola senzilla, uns pares comprome- quirim armaris i prestatgeries per clas- peix”, fotocopiadores de tinta, alcohol… Coneixement del Medi…després vindria sos, un claustre il·lusionat. El nostre sificar i ordenar una gran quantitat de La Llei 4/1983 dÚs i Ensenyament la immersió lingüística. Aquesta escola homenatge per a tots/es els/les que material que hi havia en caixes i mun- de Valencià publicada l’1 de desembre no seria el que ara és sense un grup de han passat per aquest centre. … i va tem el laboratori, aleshores en singular

però que ara diríem els laboratoris; par- fitat. Convençuts que l’ensenyament superava allò de donar classe d’anglés va donar suport. …i que dir d’aquelles lem de física, d’òptica, d’electricitat, de del valencià era allò connatural, era la passant a crear un temps, una ambien- assemblees generals mestres/pares que calor, de química. Massa llarg contar els nostra llengua, vam iniciar el seu ense- tació etc... anglesa. Molt bé. Aleshores es feien a les 10 de la nit, amb massiva variadíssims experiments fets pels alum- nyament per lliure. En quant la Direcció es parlava amb freqüència dels labora- assistència d’uns i altres, que comen- nes; des de la dissociació electrol·ítica General de Política Lingüística ens ho va toris d’idiomes com un recurs per a un çaven amb unes pastetes i café (alguna de l´aigua, passant per la sublimació del oferir ens vam convertir d’immediat en millor aprenentatge de les llengües. ... mistela) i que servia com a punt de tro- iode o la formació d’una imatge virtual a un dels primers centres d’ensenyament per què no? I ens vam llançar i al se- bada i d’intercanvi d’informació i idees la dissecció d’un conill. en valencià. Igualment convençuts que güent curs ja teníem el laboratori d’idio- amb una gran clima de col·laboració. Dos cursos vam participar al programa una tercera llengua calia iniciar-la el més mes muntat. Cert que com quasi tots de Aquesta bona relació concloïa en la fes- d’innovació educativa del CEFIRE de Go- prompte possible vam obtenir el consen- poc ús i poc èxit. ta de final de curs on era freqüent fer della anomenat «Laboratori a l´escola»; timent de la inspecció per iniciar-la en Cal deixar constància de que en totes paelles al pati del col·legi. molt interessant. Coneixedors de la el segon cicle d’EGB, en tercer, abans les iniciatives que suposaven una des- L’any 1993 és el de l’apertura del quantitat de material que ens oferien que un decret ho implantara com a nor- pesa econòmica sempre vam tenir el re- menjador escolar amb tan sol 20 co- els CEFIRES, entre altres una rica vari- mativa general. Aleshores nosaltres vam colzament dels pares i de l’Ajuntament. mensals …. i una pèrdua de 1000 pes- etat de vídeos de Socials, de Naturals, donar altre bot, consentit també per la Vam ser un dels primers centres que va setes al dia! El menjador es tancà i es de formació personal que vam copiar Conselleria i vam començar a donar an- elaborar el Projecte Educatiu de Centre va tornar a obrir el 1995 amb un com- per al cole etc.. vam proposar a l’AMPA glés des de primer curs. Un o dos cursos quan tota aquesta nova terminologia promís de l’Ajuntament per fer-se càrrec l’adquisició d’un televisor i un vídeo. Dit després es va implantar el PEBE, Progra- ens resultava un tant confusa. Així reco- del dèficit i a més comencen a concedir i fet. Siga dit que un recurs ben apro- ma d’Educació Bilingüe Enriquit, que ja negut per la Inspecció Educativa que ens beques. Comencen també l’any 1993

4 El Periòdic de les trobades de l’Horta Nord ABRIL 2018

les supressions d’unitats. L’escola pro- Al 1999 s’aprova l’extensió de l’ensenya- que aquest centre ha donat a les acti- em), que al morir ens va deixar tots els posa habilitar una unitat de 3 anys, de la ment de l’anglés des de 1º de primària vitats mediambientals, amb freqüents seus diners i que van ser aprofitats per qual es faria càrrec el mestre/a suprimit/ (PEBE). Comencen també les setmanes eixides culturals a granges escola, aules a moltes coses, especialment per a fer da, per a poder mantindre la plantilla. El culturals amb tot tipus de tallers, espe- de natura, albergs, centres d’educació l’aula d’usos múltiples i biblioteca “Lucia centre caminava cap a una estructura cialment els que se sol·licitaven a través com per exemple les estàncies que tots Varela” en el col·legi. Dels darrers anys d’un mestre per cicle i la unió de cur- del SARC i del TOC de la Diputació de els cursos feiem al CEMACAM de Venta destacaríem la digitalització del centre, sos en una tutoria. L’any 1996 teníem València. Mina. l’ús d’ordinadors i tabletes, la progressi- dues unitats a educació infantil i quatre Comença a ser molt important en L’any 2002 va ser una data especial va extensió de l’anglés, la creació del cor unitats a educació primària. Donat que aquesta escola la presencia, com a per al nostre i altres centres: la ESO es escolar, el treball per projectes, l’apre- el centre era incomplet l’equip directiu membre del Consell Escolar, de l’Alcal- trasllada a l’institut “Tierno Galván” de nentatge cooperatiu, la constant inno- estava format pel director i la secretà- de d’Alfara del Patriarca, Enric Cuñat Montcada i això va suposar el final de vació pedagògica…. i la participació a ria. Dos anys després es va instal·lar Sesé, que sempre recolzà l’escola públi- l’etapa de Vicent Lluís Ample Llopis com les Trobades. Són fets puntuals que ens un parc de jocs al pati d’infantil. A l’any ca, amb idees, projectes infinits com la a director i la substitució per Vicent Fus- feien sentir-nos orgullosos però allò més 1994 s’elaboren i revisen el PEC i el construcció de l’Escoleta junt al nostre ter Fernández. L’any 2006 es va decidir important era un dia a dia de treball amb PCC i es proposa el canvi a la línia en centre i la vinculació a ell. A partir d’ei- la cessió del laboratori de Ciéncies Na- professionalitat, de dedicació vocacional valencià i al 1995 se sol·licita impartir xe moment comença la forta recupera- turals a l’IES de Montcada. La prova de i d’estima pels xiquets i xiquetes que els al centre el 1r cicle d’ESO. Comença el ció de matrícula i unitats del CEIP “San que existeixen els “oncles d’Amèrica” pares ens confiaven. ball de mestres especialistes itinerants: Juan de Ribera”. ¡Gràcies Enric! Un altre és el legat que va rebre el nostre centre Vicent Fuster Fernández Música, Educació Física, Religió, PT … aspecte a destacar és la importància d’una veïna del poble (que no coneixí- Exdirector

L’ACTUALITAT DEL CEIP SAN JOAN DE RIBERA

Compromís amb el nostre alumnat, nostre pati i així ampliar l’hort plantant el desenvolupament integral de cada xi- la seua confiança, resoldre problemes, el nostre entorn, i la nostra llengua més plantes i arbustos, dissenyant un quet i xiqueta. Ells i elles són el punt de treballar en equip, comunicar idees i ac- Des dels inicis, aquesta escola ha rocòdrom horitzontal... partida des del qual hem de construir els tuar amb eficàcia. En relació a aques- canviat molt i encara que se’ns va obrir Sobre estar l’escola a un poble situ- nostres projectes i, particularment, l’es- ta metodologia, al professorat ens vam molt de camí, la societat ja no és la que at a zona valencianoparlant, la majoria cola. Aquest equip, junt amb el claustre, formar i amb tot allò après, la nostra era i hem de lluitar amb molta vocació de famílies són castellanoparlants, per portem endavant un projecte innovador escola va participar en la formació ABP per poder portar a terme l’educació i aquest motiu al nostre centre tenim un i obert a tota la comunitat educativa, on de la Conselleria durant 2 cursos i vam l’escola que volem. Programa Lingüístic d’Ensenyament en pretenem respondre a les noves neces- exposar tot allò realitzat i après durant valencià (PEV) i des d’aquest curs a In- sitats educatives derivades d’una socie- tot l’any, al centre Cívic d’Alfara i desprès CONTEXTUALITZACIÓ fantil 3 anys tenim el «Programa Plurilin- tat contemporània, heterogènia i cons- al Museu de les Ciències. Va ser una ex- El nostre centre, el Ceip San Joan de güe A» on també impartim 2 sessions a tantment en moviment i canviant. Així periència magnífica! Ribera d’Alfara del Patriarca és un centre la setmana en anglès. que, com l’Educació és una tasca tan Aquest estímul social, a través de la situat a 6km de València a la comarca de complexa on intervenen molts factors metodologia de treball per projectes, fa l’Horta Nord. És l’únic centre públic de EL PROFESSORAT tant interns com externs, és per això que als alumnes madurar i enriquir-se com la població i actualment comptem amb Enguany hem començat amb un nou cal anar adaptant-se, cada vegada més, a persones d’una manera que no seria uns 207 alumnes. El nostre alumnat no equip directiu format per (Bárbara, Ana a les característiques de les persones i possible a l’aula ordinària. Aquell alum- és només d’Alfara, sinó que també te- i Elena) i seguim amb un claustre molt a l’heterogeni context que ens envolta. nat, que particularment, té alguna difi- nim d’altres poblacions properes com compromés amb l’educació, amb molta cultat en les àrees curriculars, pot trobar Montcada, Massarrojos, Nàquera... És il·lusió i amb moltes ganes de fer coses ELS NOSTRES PROJECTES en aquests projectes un àmbit favorable un col·legi menut amb unes característi- i de gaudir de la nostra professió. Volem Des de l’escola considerem que la per realitzar-se, cooperant i responsabi- ques molt especials degut a la diversitat aconseguir construir una escola de tots i nostra identitat com a centre es basa en litzant-se envers un objectiu comú. Al- del seu alumnat i al creixement que ha per a tots on compartir vivències i expe- l’oferta de projectes globals que desen- guns d’aquests projectes que realitzem tingut durant aquests últims anys. Tant riències amb tota la comunitat educativa volupem a l’escola (Hort escolar, Mara- a l’escola són: és així, que necessitem una ampliació millorant dia rere dia. Les persones que tón al cole, Pla lector, Projecte anual de Hort Escolar: Creat amb l’objectiu urgent del nostre centre. A l’igual que, treballem a aquest centre considerem centre, pati compartit....) i que valorem d’impulsar el treball competencial amb degut a aquesta situació hem tingut que cada dia és un repte que anem su- molt positivament ja que, a més de de- el nostre alumnat. Preparem la terra, que començar a donar altre servici com perant i del que aprenem tant coses po- senvolupar continguts de les diferents plantem i cultivem, arruixem, collim i l’Escola Matinera, que abans es feia per sitives com negatives. I totes a questes assignatures, permeten donar un àmbit s’ho mengen. part de l’Ajuntament a l’escoleta muni- vivències són les que ens fan créixer tan més ampli al procés d’aprenentatge. Vo- Marató al cole: Un projecte que tre- cipal. També seguim millorant la nostra personal com professionalment. lem que amb aquesta metodologia de balla diferents aspectes del currículum escola i les nostres instal·lacions amb Ens agradaria aconseguir els fona- treball per projectes (ABP) l’escola siga i on inculquem als nostres alumnes el un sanejament de la xarxa de l’aula d’In- ments per a ser un col·legi compromés més atractiva per a l’alumnat, i on cada valor de l’esforç i la constància deixant formàtica, pintant les parets amb murals amb les persones, l’entorn, la cultura, xiquet i xiqueta aprenga a prendre la ini- de banda la competitivitat. Ha estat una dibuixats pels alumnes, jardineres per al la llengua, la diversitat i sobretot amb ciativa, adquirir responsabilitats, millorar experiència molt enriquidora per als nos-

5 tres alumnes i oberta a la participació de cionant tallers, teatres i altres activitats. amb el que volem aconseguir un millor dels pocs centres que enguany comptem tota la comunitat educativa. - Eixida de Convivència: És una acam- aprofitament del nostre pati com a re- amb un auxiliar de conversa en anglès - Dinamització de la Biblioteca: Un pada de dos dies on tot l’alumnat de l’es- curs educatiu, inclusiu i lúdic, perquè que ve del Regne Unit i s’anomena Sam. projecte on la Biblioteca es transforma cola conviu conjuntament en un entorn forme part integral de la vida de l’es- Amb ell ajudarem als nostres alumnes a en un centre de recursos per a l’apre- immillorable. Cada any intentem relacio- cola. A més de fer un pati bonic amb millorar la comunicació oral. nentatge on realitzem un munt d’activi- nar aquesta eixida amb el Projecte Anual molt de color i diversitat de jocs, zones Tant és així que, tots els projectes que tats com animacions lectores, xarrades de Centre, a més de vincular-la directa- i àmbits, també volem un pati on es fo- cada any impulsem i continuem al Cen- a famílies, visita d’autors i teatres. Tam- ment amb el coneixement del nostre en- mente la inclusió en el joc i la inclusió tre, es basen en un model integrador i bé es fomenta la igualtat de gènere, en- torn i on es pretén millorar la convivència dels alumnes amb dificultats, la integra- socialitzador, obert i flexible, centrat en tre altres valors. Enguany, com a sorpre- i les relacions entre l’alumnat d’Infantil i ció de l’alumnat estranger, fins i tot el la motivació dels alumnes i en el procés, sa, en dues animacions lectores: «El gall de Primària. Enguany anem a al nouvingut i amb desconeixement total no el resultat. Un model que facilita un despistat» i «Les gallinetes de dols» hem «Mas del Capellà» del nostre idioma. D’aquesta manera ambient d’intercanvi i relació de tots els muntat un galliner a l’escola, amb el gall - Assemblea de delegats i de cen- poden compartir vivències enriquidores participants en el procés d’aprenentatge Quimet , la Gallinauta i la Gallisàvia. tre-Consell d’Infància: El que estem i irrepetibles, degut a que en el pati és (professorat, famílies i alumnes), utilit- - Projecte Anual de Centre «Al-Ha- treballant a la nostra escola és que els on els alumnes estableixen més diàlegs zant sempre el valencià com a llengua ra»: És un projecte molt motivador que alumnes tinguen més iniciativa i siguen a l’hora de comunicar-se i s’ajuden molt de comunicació i expressió. Per aquest implica a tota la comunitat educativa. capaços de resoldre els problemes de la entre ells. Per això vam decidir que tots motiu considerem que al nostre Centre Aquest any és especial, ja que gràcies a vida quotidiana i sobretot que tinguen els dimecres faríem el Pati compartit hem de seguir impulsant aquests pro- la celebració de la Trobada d’Escoles en veu i vot en tot allò que fem a l’escola o amb «Apadrinaments dels alumnes de jectes per connectar les emocions amb Valencià a Alfara, l’alumnat de l’escola allò que volem millorar. Moltes voltes els Primària als d’Infantil», alguns dies lliures les ments del nostre alumnat, ja que són està investigant i aprenent sobre la his- alumnes són més crítics i realistes que i alguns dies amb jocs organitzats pels ells els que ens han de donar les pis- tòria del seu poble, Alfara del Patriarca, els propis adults i gràcies a les assem- alumnes de 3r cicle. tes sobre les seues necessitats i sobre des del segle VIII fins ara. Monuments blees de delegats hem pogut compro- - Promoció de l’anglès: A la nostra allò que ells consideren important per al històrics, personatges rellevants, oficis var-ho. Per altra banda, enguany també escola, a través dels diferents projectes seu desenvolupament integral, degut a tradicionals, l’horta, vestimenta, les vi- hem impulsat les assemblees de centre de centre, pretenem que els alumnes que la seua motivació ha de ser el nos- vendes típiques... A més a més amb els on tota l’escola es reuneix a l’hemicicle i adquirisquen fluïdesa amb les llengües tre punt de referència per poder millorar alumnes de 6é fem teatres on presen- els delegats ens informen o ens exposen oficials que tenim a l’escola, i a més del cada dia. També tenim molt en compte tem cada etapa a la resta de l’alumnat. allò que han parlat i que desprès comu- valencià i castellà, l’anglès cada volta en aquesta metodologia de treball que Per altra banda, estem en col·laboració niquen al Consell Escolar, a l’igual que pren més força i per això fomentem el cada xiquet i xiqueta és el centre del seu constant amb l’Ajuntament realitzant també proposen a l’Ajuntament aquelles seu ús als espais del centre. Estem in- aprenentatge. tallers que posen damunt la taula la ri- millores que els agradaria a l’escola i al vertint en més llibres en anglès a la nos- quesa del nostre poble. A aquest estem poble. tra Biblioteca, rotulem cartells en anglès molt agraïts per la seua lluita constant - Projecte: «Un pati de somnis i co- per a l’escola, al festival de nadal i jor- per l’escola pública i per la seua impli- lors»: Enguany hem presentat aquest nades culturals fem cançons i teatres en cació a nivell cultural i educatiu subven- projecte d’innovació i qualitat educativa anglès... I com a més rellevant, som un

6 El Periòdic de les trobades de l’Horta Nord ABRIL 2018

COL·LABORACIÓ DE LES FAMÍLIES es, almenys 1 per trimestre, on puguen és la defensa de la nostra llengua, ens l’any 2016 la classe de 5 anys va estar A més de la implicació de l’AMPA en expressar els seus dubtes sobre el men- fa creure que compartim un desig comú guanyadora d’un Premi Sambori Comar- l’escola, cada volta més, pretenem obrir jador, els projectes de centre, la convi- de créixer i viure en valencià. Gràcies a cal i enguany la classe de 3 anys A ha el nostre centre a la participació de les vència... l’aprenentatge de llengües ens acostem guanyat el cartell d’infantil del concurs famílies, no sols en les festivitats, sinó - Assistència a cursos de formació i a les diferents cultures i aprenem a ser de cartells de l’Horta Nord. en la vida diària de l’escola i en la parti- xarrades en el Centre. més tolerants, sense perdre la nostra En definitiva, l’escola aposta per la cipació constant en els nostres Projec- identitat. normalització de la llengua afavorint el tes. Algunes iniciatives per a fomentar TROBADA D’ESCOLES EN VALEN- I a dia d’avui afirmem que continuem seu ús dintre la diversitat cultural que aquesta participació són: - Una bústia CIÀ, a la nostra escola tenint el compromís de seguir lluitant integra el nostre alumnat. de suggeriments per a que ens propo- La nostra escola fa uns anys que par- per la nostra llengua i seguir participant Tanmateix ens fa molta il·lusió que sen millores o noves idees. - Partici- ticipa a la Trobada d’Escoles en Valen- a la Trobada d’Escoles en Valencià de enguany siguen a la nostra població i pació en tallers per a pares/mares per cià i està sent any rere any un descobri- l’Horta Nord. Aquesta activitat ja apa- que puguem compartir les nostres ex- a millorar el pati i les instal·lacions de ment cada volta més positiu, ja que eixe reix com una activitat més a la PGA junt periències amb la resta d’escoles de la l’escola. - Informació contínua a través dia la convivència amb altres escoles de amb el Premi Sambori, el concurs de comarca. de correus, web, facebook i assemble- la comarca i la lluita pel bé comú que cartells i el cinema en valencià. Inclòs “JUNTS FEM ESCOLA”

L’Ampa del Ceip San Juan de Ribe- Col·laborem amb l’escola en la festa onalment han estat desenvolupats per a aconseguir la retirada del fibrociment ra és una associació oberta a tota la de Nadal. Enguany hem tingut la visita homes. I com que el mes de març és del sostre de la nostra escola i que final- comunitat educativa que es carac- d’un Emissari Reial que ha vingut amb un mes molt lligat a la nostra cultura, ment es dugué a terme el passat estiu teritza per lluitar per a fer possible el seu cavall per a arreplegar les car- no deixem de celebrar les nostres festes amb la total retirada del mateix. una escola millor cada dia. tes dels alumnes amb els seus desitjos falleres. És un moment en el que tota Dins de la nostra AMPA tenim una co- Any rere any, dediquem els nostres i il·lusions. L’emissari els ha fet entrega la comunitat educativa gaudeix formant missió per a les Trobades, que enguany esforços per a que els xiquets i xique- d’un regal que ha dut per a cadascuna part de la que ja és una tradició per a la junt a part del claustre, directiva i Ajun- tes que formen part de la nostra escola de les aules. nostra escola: La despertà-casserolada tament han treballat amb molta il·lusió s’integren dins de la mateixa i siguen Solem aprofitar les festes nadalen- que fem recorrent els carrers del poble preparant la gran festa que tindrà lloc partícips de fer que l´escola del poble ques per a col·laborar amb algunes fins a l’escola. als carrers del nostre poble el pròxim d’Alfara del Patriarca siga l´escola de ONG ajudant-los amb la venda dels dife- I al final de curs realitzem per als 22 d’abril i amb moltes ganes de gaudir cada un d’ells. rents articles que tenen, omplint així les nostres socis una festa amb unflables, d’un dia especial ple d’activitats, músi- Lluitem per millorar les nostres nostres cases de solidaritat. Hem col· tallers i diferents competicions esporti- ca, tallers i molt bon ambient. instal·lacions, per a aconseguir els re- laborat venent calendaris per a «Paya- ves, així com un sopar amenitzat pels No volem finalitzar aquest escrit sen- cursos necessaris per a la millora de sospital», «Baby Pelones per a Juegate- playbacks que amb tanta il·lusió han se abans donar gràcies a totes eixes l´aprenentatge, per evitar l’exclusió i per rapia» i aquest any polseres, vidrioles i preparat els nostres xiquets i xiquetes. famílies col·laboradores que ens ajuden la igualtat dels xiquets i xiquetes. calendaris per a la «Fundación Pequeño Destaquem que la nostra AMPA, junt desinteressadament per a que es pu- Entre les nostres preocupacions tam- deseo». a les diferents entitats del poble, està guen dur a terme les diferent activitats bé està la conciliació familiar, motiu pel Ens agrada celebrar junt amb l’es- integrada en el grup d’associacions del que al llarg del curs realitzem. I aprofi- qual organitzem diferents activitats ex- cola el dia de l’arbre i per a dur-ho a mateix, organitzant diferents activitats tem aquestes últimes línies per a ani- traescolars per les vesprades com an- terme, l´’mpa durant els últims anys ha per a tot el poble amb motiu del mes de mar a tota la comunitat educativa del glès, teatre o iniciació musical...de les proporcionat diferents plantes, en oca- les associacions d’Alfara del Patriarca CEIP San Juan de Ribera a formar part quals fem un seguiment durant el curs sions per a dur a casa i de vegades per i ajudant a altres associacions en allò de la nostra associació, perquè sols així i al finalitzar realitzem enquestes per a a plantar a l’escola. que ens han pogut necessitar. podrem aconseguir fer una escola millor conèixer l´opinió de les famílies. Al mes de març volem donar la im- Com a fet rellevant, cal dir que des del i de qualitat. Organitzem una festa de benvinguda portància que mereix el dia de la dona moment de la formació de la Comissió AMPA, CEIP Sant Joan de Ribera tots els anys per als alumnes i les se- i per això enguany estem preparant una “FIBROCIMENT, NO GRÀCIES” de la qual ues famílies així com per a tots els que xarrada per als nostres alumnes amb hem format part molt activament, hem formen part de la comunitat educativa. dones que realitzen oficis que tradici- lluitat junt a l’escola i l’Ajuntament per

7 escoleta ESCOLETA INFANTIL MUNICIPAL D’ALFARA DEL PATRIARCA

L’educació infantil afavoreix el desen- Una educació infantil d’1 a 3 anys necessitats fisiològiques, intel·lectuals, d’un ambient de respecte, afecte i soci- volupament integral dels xiquets i xique- adequada i regulada per l’administració, emocionals i de socialització que neces- abilitat. Potenciem i apostem pel valen- tes. afavoreix i garanteix les condicions de siten els xiquets i xiquetes. cià com a llengua de la nostra escola. Som una Escoleta que imparteix el desenvolupament integral dels xiquets i L’Escoleta compta amb les següents Destacar el paper de l’AMPA en L’Es- primer cicle d’Educació Infantil, de titu- xiquetes, a més d’oferir l’oportunitat de instal·lacions: coleta, gràcies a les famílies que formen laritat Municipal, creada l’any 2006 i si- trobar-se amb altres. • Tres aules per al primer cicle d’Edu- part i així podem fer cada curs més ta- tuada a Alfara del Patriarca en un entorn En la nostra Escoleta es crea un am- cació Infantil, adaptades a les caracte- llers, activitats complementàries, tre- privilegiat de l’Horta nord, al costat del bient estimulant i compensatori, en el rístiques dels nostres alumnes. balls manuals i festes en família . poliesportiu Municipal i el col•legi públic qual els XIQUETS I XIQUETES SÓN ELS • Sala d’usos múltiples. Desitgem passar una molt bona Tro- San Juan de Ribera. PROTAGONISTES, tenim com a funció • Menjador i cuina pròpia. bada d’Escoles en Valencià al nostre El nostre centre disposa d’un edifici principal donar seguretat afectiva, l’ale- • Ampli pati infantil totalment equi- poble i que siga un dia d’unió, diversió destinat a l’Educació Infantil de primer gria preval en la vida quotidiana de l’Es- pat. i creativitat. cicle, per a xiquets i xiquetes d’1 a 3 coleta. Des de la nostra Escoleta pretenem L’equip educatiu Escoleta Munici- anys. El nostre centre dóna resposta a les educar als més menuts i menudes dins pal Alfara del Patriarca

COMPROMESES treballant perquè les famílies se senten durant els últims anys, es treballa amb les peticions han estat ateses, com ara AMB EL FUTUR D’ALFARA acollides i integrades dins la comunitat fermesa per tal de garantir el benestar la renovació del cautxú del pati, la repa- Un dels moments més durs de la cri- educativa, mitjançant l’organització dels dels infants. Mostra d’això és la recent ració del paviment de l’accés al centre ança dels nostres fills i filles és haver de esdeveniments que es desenvolupen adquisició d’un aparell antiasfixia que o l’aplicació de pintura blanca en el cor- portar-los a l’escola per primera vegada. al llarg del curs. Les Festes de Nadal, l’AMPA ha donat al centre, així com les redor perquè poguérem decorar-lo amb Quan encara no saben parlar, caminar o Carnestoltes, Falles i fi de curs són vis- innovacions que s’han potenciat per tal motius infantils. relacionar-se amb altres persones, ens cudes pels majors amb la intensitat i la d’actualitzar el projecte educatiu, la in- Els nostres fills i filles creixen, més veiem obligades a deixar-los durant ho- il•lusió que transmeten els menuts du- troducció de tallers cuina o l’edició de ràpid del que nosaltres volguérem, i res amb gent desconeguda. Patim per rant eixos primers instants de les seues l’agenda escolar en llengua valenciana. prompte diran adéu a la seua primera l’angoixa que poden sentir les criatures vides. Una altra tasca important que rea- escola, a les seues primeres mestres i lluny de nosaltres, encara que el més Sembla que els dos cursos que els xi- litzem des de l’associació és la de re- als seus primers amics. L’AMPA conti- habitual és que la seua adaptació siga quets i xiquetes romanen a l’Escoleta es presentar a les famílies davant l’escola i nuarà, però, vetllant pels seus germans més ràpida que la nostra. fan curts perquè hi haja una associació l’Ajuntament, canalitzant les inquietuds menuts i per tots els xiquets i xiquetes L’Ampa de l’Escoleta d’Alfara del Pa- de pares i mares consolidada i compro- que ens traslladen les mares i pares i del poble nou nascuts amb que es no- triarca porta, quasi des de la posada en mesa, però allò ben cert és que a l’es- sol·licitant la col·laboració municipal per drirà el futur d’Alfara. funcionament del centre, l’any 2006, cola infantil municipal d’Alfara, almenys a millorar la infraestructura. Moltes de AMPA, Escoleta

8 CRESCENDO Iniciació Musical www.musicacrescendo.net centre ramón y cajal VOLEM QUE CONTINUEU PARTICIPANT DE LA NOSTRA HISTÒRIA!

BREU HISTÒRIA estimula en els alumnes/as l’amor a la dar al núm. 25 del mateix carrer ( hui ners en el programa bilingüe ENRIQUIT, El Centre d’Ensenyança “Ramón y justícia, a la llibertat, a Espanya, a la 1r de Maig), a un edifici nou, construït començant a donar anglés com a llen- Cajal”, es troba situat en el carrer 1 de Comunitat Valenciana i la defensa dels a este efecte per a col·legi, on continua gua vehicular en 1r de Primària i impar- Maig núm. 33 , d’Alfara del Patriarca, drets humans. en l’actualitat. Durant prou anys va ser tint el coneixement del medi en valencià limítrof amb Moncada. Estos valors i principis es van forjar a l’únic centre privat d’Alfara del Patriarca i progressivament se’n va anar pujant Educant des de 1949, el nostre cen- l’octubre de 1949 amb el nom “d’Aca- i Moncada, exercint una notable influ- en cursos posteriors. Ja que l’anglés tre es caracteritza per ser un centre dèmia Lepanto”. En 1953, i per resultar ència cultural en la zona. L’any 1975, és una necessitat tant individual com familiar, un centre que ha transmés i xicotet el local d’Alfara del Patriarca, es es van començar a impartir classes de col·lectiva per a la nostra societat ac- transmet els seus valors: honestedat, va instal·lar una sucursal del Centre a Formació Professional, Primer Grau, en tual ens hem embarcat en un programa camaraderia, esforç, superació ... gene- Moncada, que, posteriorment, es va les branques Administrativa i Comercial, d’immersió lingüística a Anglaterra. Com ració després de generació. haver de tancar per greus dificultats Electricitat i Sanitària fins al curs 1985- a part d’una experiència autènticament El nostre centre és laic per la qual sorgides amb les autoritats eclesiàsti- 1986, en que es van deixar d’impartir britànica, els/les alumnes conviuran en cosa no hi haurà discriminació entre ques i civils de l’època, que van clausu- en sol·licitar la seua baixa a la Conse- una llar britànica i assistiran a classe alumnes/as per raons ideològiques, po- rar el centre de Moncada. En 1960 es lleria d’Educació i Cultura, per superar per a millorar la seua competència tant lítiques, religioses, morals, socials, de va traslladar de nou, canviant de nom el nombre d’alumnes la capacitat del oral com escrita. També realitzaran di- raça o naixement i sexe. i passant a denominar-se “Col·legi Ra- Centre verses visites culturals. Al marge de tota ideologia, el centre món y Cajal”, i en 1969, es va traslla- En 1999 vam ser un dels centres pio-

La relació del Centre amb l’Ampa és Tenim escola de pares trimestral- la nostra assossiació funcione donant molt estreta, hi ha una ajuda mútua; ment; també venim al centre a contar servei i suport a tota la nostra Comu- bon ambient i col.laboració e totes les contes per als més menuts. nitat Escolar. activitats tant escolars com extraesco- Ajudem en la conservació i manteni- AMPA, Centre Ramón y Cajal lars; de fet, col.laborem en les eixides ment del Centre. culturals, festivals de nadal, fi de curs, Gràcies a totes les famílies col.labo- pasqua, Halloween, banc d’uniformes radores que any darrere any ens ajuden escolars i projectes escolars. deseinteressadament fent posible que

10 40 ANIVERSARI

ALIMENTANT... EL FUTUR

Més de Més de 2.800 400 centres 48.000 professionals escolars confien menjar diaris treballant en nosaltres. subministrats. per a tu. L’autèntic sentit del nostre projecte són els nostres valors, que ens identifiquen amb la gent del carrer. Els valors Anys que ens vinculen als nostres clients. Experts en Fent Valors alimentació escolar Apostem per un futur millor. Per això en IRCO estem orgullosos de poder contribuir a la consecució d’aquesta fi mitjançant l’alimentació sana i equilibrada que proporcionem, i a través del projecte educatiu que desenvolupem en els centres escolars que confien en nosaltres des de fa més de 30 anys.

caixapopular.es Central: Av. Progrés, 7. Pol. Ind. Campo Aníbal. Puçol. Tel. 961 42 42 80. www.ircosl.com Alacant - Castelló - València - Còrdova - Màlaga - Madrid

PARTICIPA AL CANAL DE BOOKTUBERS EN VALENCIÀ

Amb la col·laboració de

Publi_Trobades-2018_260x150_València.indd 1 27/02/2018 12:10:44 CERCAVILA (A) CERCAVILA (B) CEIP El Castell Albalat CEIP Blasco Ibañez Montcada CEIP Cervantes Alboraia CEIP Josep Mª Oltra Montcada CEIP La Patacona Alboraia CEIP Vicent Trenco Montcada IES La Patacona Alboraia EI La Rambleta Montcada CEIP Sant Joan de Ribera Alfara del Patriarca CEIP Blasco Ibañez CC Ramón y Cajal Alfara del Patriarca CC La Masia Museros Escoleta Municipal Alfara del Patriarca CEIP Ausiàs March CEIP Tomàs Albert Albuixec CEIP Villar Palasí Paterna CEIP Carraixet Almàssera C.E.I.P. La Font Paterna CEIP Mare de Déu del Pilar Bonrepòs i Mirambell IES Matisse Paterna CEIP Miquel Bordonau CEIP Cervantes CEIP Sant Joan de Ribera Burjassot IES Guillem Alcalà La Pobla de Farnals CEIP Villar Palasí Burjassot CEIP Bisbe Hervàs Puçol IES Federica Montseny Burjassot CEIP Jaume I Puçol IES Vicent Andrés Estellés Burjassot EI La Milotxa Puçol IES Comarcal Burjassot CEIP Lluís Vives Puçol CEIP Mare de Déu del Patrocini Foios IES Puçol Puçol IES Francesc Badia Foios CEIP Guillem d’ Entença CEIP El Barranquet CEIP Pare Jofré El Puig CEIP Cervantes Godella IES El Puig El Puig CEIP Sant Bertomeu Godella CEIP Mare de Déu del Miracle Rafelbunyol CEIP Sant Llorenç Martir IES Rafelbunyol Rafelbunyol CEIP Verge del Rosari CEIP 9 D’Octubre CEIP Sant Joan Evangelista Massamagrell CEIP Rei En Jaume Tavernes Blanques IES Massamagrell Massamagrell EI Sant Rafel Tavernes Blanques CEIP Obispo Amigó Massamagrell IES Tavernes Blanques Tavernes Blanques CEIP El Crist CEIP Josep Blat Vinalesa CEIP Mediterrani Meliana EI Ninos Vinalesa EI Ninos Meliana IES La Garrigosa Meliana 12 El Periòdic de les trobades de l’Horta Nord ABRIL 2018

13 MANOLO MOLINS Manuel Molins, Manolo, un alfarense en estat pur

Un xiquet amb grans expectatives, text escrit per ell mateix Arlequines sin teatrals com Investigación sobre la vi- L’alfarense, com la majoria dels ho- uns somnis per complir i una època di- eco, amb la col·laboració inestimable olencia, un collage de cites bíbliques i mes i dones del teatre d’aleshores, va fícil per prendre una marxa cap a l’èxit. del pare Alfons Roig i del superior Josep poemes de diversos autors castellans haver de fer-se teatralment de manera Així comença la història de Manuel Sambartolomé, també d’Alfara, on va que acabaria sent el Dies Irae, el qual, més o menys autodidàctica perquè, en Molins, més conegut com Manolo, un apostar pel diàleg entre religions i cul- incomprensiblement, es va haver de re- veure que les classes del vell Conserva- alfarense que ha arribat molt lluny grà- tures amb referències simbòliques als presentar sovint de forma clandestina tori de declamació no responien a les cies al seu treball, la seua constància i arlequins de Picasso. I als anys 1968- perquè la censura el va prohibir. Malgrat seues expectatives i necessitats, va fer la seua dedicació. Encara que segons 1969 va dirigir l’espectacle Estamos to- tot, com ja hem dit, l’espectacle es va cursos i seminaris amb professors de la el DNI va nàixer a Montcada, Molins es dos implicados, un collage de diferents presentar fins i tot a Madrid. Real Escuela Superior de Arte Dramá- considera un alfarense total perquè la textos per reflexionar sobre la pròpia De forma paral·lela, el 1969, va haver tico de Madrid (RESAD), de l’Institut seua família es va traslladar a Alfara de formació i l’espiritualitat, que partia una vaga al Seminari dels estudiants de del Teatre de Barcelona (ITB) o la Uni- xicotet i perquè encara que el DNI diga d’un text preparat amb els companys teologia durant el mes de març, desen- versitat Catalana d’Estiu de Prada del que el nom oficial és Manuel, al poble del Grup 49 i que acabaria sent el ce- cadenada per les diferències entre els Conflent, entre altres. A més, va viatjar la majoria el coneix per Manolo que és lebrat Dies Irae que van presentar fins i jerarques eclesiàstics i els joves teòlegs per veure més teatre a Barcelona, Ma- un castellanisme molt divulgat. És a dir, tot a Madrid. sobre el paper que havien de tenir els drid, Londres, París o Avinyó: van ser que com diu ell mateix: “cada un pot Molt intensa va ser la seua època al sacerdots en la vida pública. Tot açò uns anys marcats per les lectures, les ser d’on li done la gana”. De la mateixa Seminari i encara així Manuel, a meitat provocat per les divergències cada ve- converses, els intercanvis i els viatges. manera que, com de fet ho fan, li po- de 1968 va fundar amb d’altres com- gada més grans entre les expectatives Finalment, per adquirir el carnet de pro- den dir Manolo, Manuel o Manel: tant panys, el Grup 49 de teatre dins del re- que havia generat el Concili Vaticà II, la fessional, tant ell com molts altres com- és. Ell porta amb molt d’orgull el nom centment creat CLUB 49 amb el mestre involució vaticana que ja s’anunciava panys i companyes, es van presentar del nostre poble per allà on va i això per Ismael Blasco o l’exalcalde Enric Cuñat i els diversos canvis socials del tardo- a les proves del Sindicat Vertical amb als que vivim i ens sentim d’Alfara és tot entre un llarg etcètera: fins a 49 perso- franquisme que la dictadura ja no po- la finalitat de superar l’estret marge de un plaer. nes que eren els joves que es congre- dia amagar. Aquests enfrontaments van tres representacions que marcava la llei Manolo Molins va créixer al nostre garen per promoure aquella Associació motivar un nou corrent crític del qual de Teatros de Cámara y Ensayo i així po- poble de l’Horta Nord entre camps, Cultural dins dels límits marcats per la Molins va participar activament, donant der moure’s lliurament per tot el nostre rajolars de fumerals esvelts, la vella llei franquista. De fet, l’Associació Cul- pas a la vaga dels joves teòlegs que va territori. Fosforera de Sant Diego, el Castell de tural va nàixer com una resposta al con- marcar un canvi substancial. Aquesta Un dels últims espectacles del Grup la Senyoria (s. XIV), l’Església Parroqui- trol excessiu d’alguns fonamentalistes revolta va provocar la substitució del 49 va ser Quatre històries d’amor per a al restaurada pel rector Vicent Torres i catòlics i, en general, com una aspiració rector Antonio Rodilla, la qual cosa, en- la reina Germana, un obra que va obtin- entre tants veïns i veïnes memorables. a més llibertat pública en temps de dic- tre d’altres motivacions personals, va fer dre el premi Ciutat d’Alcoi de 1981 i que I és ací, en aquest paisatge geogràfic i tadura. que Molins abandonara el seminari, dei- es va estrenar al Teatre Escalante amb humà, on va fer els seus millors amics El CLUB 49 es va instal·lar a l’actual xant els estudis d’Humanitats i Teologia la participació en directe del grup Al Tall. i on va tindre les seues primeres expe- carrer de Bonifaci Ferrer i van progra- per buscar una feina i passar a estudiar Després de 13 anys d’una gran trajec- riències públiques. I molt prompte va mar música, conferències, exposicions, a la Universitat de València. I després, a tòria, on es van viure grans moments saber què volia ser de major: missioner. lectures,teatre, sessions de ball els diu- la de Sant Tomàs a Roma. d’aprenentatge i companyonia, el Grup Era l’època de don Juan Schenck a la menges. Però va ser tal la rellevància El 1970, el Grupo 49, amb El Rogle, 49 va decidir apagar aquell projecte per parròquia i el Papa Joan XXIII al Vaticà. que va guanyar la secció teatral, pre- van impulsar una enquesta als grups va- la impossibilitat de convertir-se en una Però el que encara no sabia era on el sentant obres de B. Brecht (Muerte a lencians per saber quina era la situació companyia professional en un context portaria la vida i els grans reconeixe- un pescador, inspirada en Els fusellls de en què es trobaven. Els resultats es van polític i teatral prou diferent del que hi ments que aconseguiria. la Senyora Carrar), Lucas Fernández i G. posar en comú en la primera Assemblea havia quan van començar. Poc a poc i lluitant per aconseguir les Diego (Auto de la Pasión i Via Crucis), F. de Grups de Teatre Independent, convo- Sens dubte Manolo Molins ha escrit seues metes, Manolo va rebre l’educa- Arrabal (Fando y Lis, Los dos verdugos), cada pel grup d’Alfara, encapçalada per part de la història del poble valencià a ció bàsica, i a l’adolescència va ingres- R. Talesnik (La pereza) o R. Valle-Inclán Molins. D’ací, va eixir “L’Assemblea de través del teatre en el seu Cicle de l’Al- sar al Seminari Metropolità de Valèn- (La rosa de papel) entre d’altres, que, a Grups de Teatre Independent del País tra Memòria amb l’esmentada Quatre cia (Montcada) a l’època del Vaticà II. poc a poc, es va convertir en la punta Valencià”, creada amb l’objectiu de co- històries d’amor per a la Reina Germa- Durant aquest temps va gaudir, primer de llança i el centre de les activitats i la ordinar i promoure la programació dels na (sobre les Germanies) més Dansa de com a espectador i poc després com a projecció del nom d’Alfara per la resta diferents grups i companyies. Vetlatori (sobre la Segona Germania i impulsor, de les diferents activitats ar- del territori valencià. El Grup 49, però, tingué una nova la Guerra de Successió), Focs de vellut tístiques que s’hi duien a terme. Des- El Grup 49 va ser un dels grups més fase on van continuar la seua feina (sobre la sederia valenciana), Joan Joan tacà, especialment quan el rector del importants i actius del nostre teatre in- conjugant d’una manera extraordinària (sobre el valencianisme i l’anarquisme Seminari, Antonio Rodilla, li va donar dependent, suposant un punt d’inflexió la coherència de recuperar la llegua i la durant la dictadura de Primo de Rive- l’encàrrec d’assumir la programació de tan estètic com lingüístic de dalt a baix cultura dels valencians sense perdre de ra), Josep Renau: tots els colors del roig les exposicions de pintura que s’organit- del territori valencià. Aquest col·lectiu va vista el teatre internacional i la cultura (sobre la Guerra Civil i la funció de l’art) zaven. D’aquesta manera, Molins, amb treballar molt dur i es va proposar crear popular. Per això, van saber combinar i Crònica especial (collage de textos el seu grup d’amics, va convertir les ex- un estil propi, trencant amb el castella- els elements tradicionals, la cultura d’Ausiàs March i Vicent A. Estellés so- posicions en punts de referència de l’art nisme imposat i prenent la llibertat i di- clàssica i la nostra memòria històrica bre la postguerra franquista). A més, va modern valencià. versitat cultural com a pensament base amb les avantguardes teatrals (Beckett, participar en la fundació de la revista La Amb molta il·lusió, el 1965 va crear primordial. Brecht...). Sempre innovant i apostant Tramoia, on va assumir la subdirecció el “Teatro Estudio del Seminario” (TES), En una primera etapa, aquest grup per allò en el que creien. alhora que formava part del consell de duent a escena diverses obres entre de joves van representar un teatre més Molins recorda els seus companys redacció. També ha exercit de professor les quals destaca La Anunciación a de “Cámara y Ensayo” i van estrenar amb un afecte especial, li brillen els de dramatúrgia, on va desenvolupar una María, de Paul Claudel, per ser un es- diverses obres en castellà com ja hem ulls, somriu i mira amunt evocant com altra faceta de la seua persona com a pectacle trencador i que també es va indicat més amunt. Després, van repre- eren aquells treballs, aquelles relaci- docent a l’Escola Superior d’Art Dramà- presentar posteriorment a l’església de sentar dramatúrgies escrites per Mano- ons, aquells moments únics, on un grup tic (ESAD) de València o a l’IES Benlliure Santa Caterina (València). Un curs des- lo Molins, algunes a partir de creacions d’amics volia lluitar per fer-se escoltar de València. Sempre compaginant l’en- prés, 1967-1968, va muntar el primer col·lectives de textos no específicament democràticament i lliurement. senyament amb les activitats teatrals i 14 El Periòdic de les trobades de l’Horta Nord ABRIL 2018

l’escriptura de textos i publicacions: la el que ha fet i ens deixa en l’àmbit del Collado, Enric Cuñat Sesé, Pepe Igual, tants que van fer possible els somnis de llarga llista d’obres estrenades o publi- teatre per superar, amb tot el seu res- Josep Marí, J. Manuel Bosch, Feli Mo- què parlàvem al principi. Persones que cades per Molins durant quatre dècades pecte, la vella tradició del sainet i posar lins, Consol Sanfrancisco, Maria Robi, al costat de Molins van ajudar a canviar de dedicació ens permet constatar la la nostra dramatúrgia al nivell de qualse- Ramon Ruiz, Gabi Marí, Vicent Ros i Ma- la història d’Alfara i d’un sector de la cul- gran diversitat de la seua obra premia- vol dramatúrgia europea amb obres com tilde Peris, Enric M. Català, Pepe Rigo- tura valenciana. da, també, amb més de vint premis el Abú Magrid; Dones, dones, dones; Cen- berto, Maria J. Albert Torres i Empar Gi- Gràcies Manuel, Manel, Manolo Mo- darrer dels quals el Premi Octubre de taures, Les Veus de la Frontera o Hamlet ménez; o alguns del seus col•laboradors lins per apropar-nos la cultura del po- Teatre 2017 per l’obra Poder i Santedat. Canalla entre moltes altres. com ara els pintors Manolo Boix o Sol- ble per al poble. Gràcies per donar-nos Per tot això, i malgrat aquesta síntesi I tot això sense oblidar el seu record bes i Valdés (Equip Crònica); la coreò- l’oportunitat de conèixer millor la nostra apressada, la figura de Manuel Molins emocionat i agraït a tots aquells que van grafa Olga Poliakof, el figurinista Enric realitat; gràcies per ser un referent en- és de referència obligada en el nostre te- formar part del Club i el Grup 49, una Garcia, la soprano Dolors Cortès; músics tre tantes i tants somiadors d’un futur atre contemporani. Ha dirigit o participat Associació Cultural i un grup de teatre com Al Tall o Llorens Barber, els actors diferent. en nombrosos seminaris, jornades i acti- nascuts a Alfara que es va expandir per Jesús Rodríguez, Cristina Piris, Empar Susana Martin vitats acadèmiques nacionals o interna- tot el territori. Entre tants i tants com- Puig, Lola Comes, Amparo Mayor, Toni cionals. En resum, val la pena conèixer panys i companyes és inevitable posar- Peix, Pau Elvira, Albert Forner, Maica de prop Manolo: val la pena recordar tot hi els noms d’Ismael Blasco, Nati i Joan Bernardino o Josep Català entre tants i

El Manuel Molins que jo conec

Per al poble d’Alfara i per als pobles certs de grups de rock i de folk i repre- terra, unida a la Gerra de Successió i la mentre es guanyava la vida fent classes. veïns, el barranc de Carraixet és un en- sentacions de teatre per membres del pèrdua dels Furs del Regne, quedaven Però, com que tampoc era qüestió torn important i en temps passats, quan propi grup juvenil, dirigits per Molins. plasmats per primera vegada en els es- d’esperar que anaren a sa casa a dema- encara no s’havia convertit en un abo- Per a aquestes activitats es va construir cenaris valencians. nar-li l’escriptura, continuà presentant cador, era un lloc de distracció i d’in- un escenari xicotet, gràcies a l’extraordi- La censura continuà fent de les se- les seues obres a les diferents compa- tercanvi de vivències. Allí, una vesprada, nària col·laboració de Vicent Ros (Vina- ues impedint-nos que poguérem es- nyies teatrals i als concursos literaris. vaig conéixer Manolo Molins. Jo tenia lesa) i Ramon Ruiz (Montcada). cenificar Crònica especial, una obra Així les coses, arribem al Manuel 12 anys i ell uns pocs més. Jo jugava Quan, amb el pas del temps, es cre- sobre la postguerra a València a partir Molins conegut per tothom. L’autor de als indis i vaquers de les pel·lícules amb gué convenient concloure les activitats de poemes d’Ausiàs March i Vicent A. literatura dramàtica com un fet de vida el meu cosí Pepe i ell portava un llibre del club juvenil com a tal ja que la di- Estellés o Vaixell de Boira amb un con- i una militància per la supervivència de a la mà. Poc durà la meua direcció del mensió i l’interés pel teatre s’havia fet junt d’Èglogues i l’Oratori per la mort de la seua llengua. L’autor que té més de joc; prompte, ell posà en marxa la seua tan gran que es decidí continuar amb Víctor Jara del mateix poeta de Burjas- trenta obres editades, a més d’un bon diplomàcia i acabàrem fent un teatre les persones interessades en una mena sot. Amb tot, vam continuar fent teatre. grapat de dramatúrgies, entre elles la d’indis i vaquers entre canyars i terrers. d’escola teatral. I nasqué el Grup 49 de Dansa de vetlatori tingué una segona de Jo, Feuerbach, que jo mateix vaig in- Va nàixer una amistat que encara teatre. versió i va ser editada per l’Editorial Tres terpretar dirigit per Joan Giralt Bailach, perdura tot al llarg dels anys. Entre mig, Per a ser representades per aquest i Quatre. Després vindria Joan Joan, al Teatret d’Alfara, i que ha guanyat una la seua estada al Seminari i la meua al grup, Manuel Molins començà a es- sobre la dictadura de Primo de Rivera pila de premis (en compte vint-i-dos), i taller. Ell sense oblidar el teatre i jo com criure collages de textos (Dies Irae), (1923-1929), el valencianime (Carles que ha estat, alhora, un dinamitzador i a espectador i amb ganes de represen- una tècnica que hui és universal i que Salvador, Adolf Pizcueta, Joan Perucho, un provocador del fet teatral, com l’or- tar allò que ell oferia, tan diferent al que ell mateix ha continuat practicant, però Miquel Duran de València...) i el movi- ganització del I Congrés sobre Drama- estàvem acostumats a veure al nostre amb el primer nom d’Investigación so- ment anarquista d’aquell anys, seguida túrgia Europea, el 2010, a València. teatret del poble. bre la violencia s’estrenà al pati de les de Calidoscopi, amb contes de Molins i També és igualment destacable la seua El mes de febrer de l’any 1968 es va monges (hui Ajuntament) durant les fe- cançons sobre lletres de Vicent Andrés faceta assagística, i vull acabar aquest fundar a Alfara per un grup de joves, en- tes d’estiu amb el vist-i-plau del rector Estellés (La rosa de paper...) compostes modest escrit posant de relleu el fet que capçalats pel mestre Ismael Blasco i el Vicent Torres. Al costat dels collages, per l’Enric Murillo (Sueca). Manuel Molins haja obtingut vuit vega- mateix Manuel Molins, el Club 49. Se Molins també va començar a escriu- Quatre històries d’amor per a la rei- des el Premi de la Crítica dels Escriptors li donà el nom de 49 perquè en aquell re peces dramàtiques originals per al na Germana fou un altre esdeveniment. Valencians. moment tenia 49 membres. Llogaren Grup 49 com ara Dansa de Vetlatori Premi Ciutat d’Alcoi de teatre de 1981, Josep Marí i Mollà un local al carrer Bonifaci Ferrer i es que vàrem estrenar l’abril de 1974 en s’estrenà a la Sala Escalante de Valèn- Regidor de Cultura creà una junta per a gestionar-lo. Al l’antic teatre del Patronat de Montcada cia amb música en directe d’Al Tall i co- i Normalització Lingüística País Valencià, el Club 49 va ser un dels després de diverses versions i retocs reografia d’Olga Poliakof. Però també va primers clubs juvenils independents que que havíem d’enviar a la censura del ser el final del Grup 49 de teatre. Les s’autofinançava totalment. tardofranquisme que no ho acabava de coses havien canviat en la societat va- En aquell temps de dictadura, el Club veure amb bons ulls. Dansa de vetlatori lenciana i el teatre independent no hi 49 va començar a organitzar activitats va ser tot un esdeveniment en l’escena tenia cabuda. Manuel Molins es dedicà amb un clar caràcter aperturista: con- valenciana. La Segona Germania, amb a escriure sense preocupar-se de si les ferències, recitals de poesia, ball, con- la lluita dels llauradors valencians per la seues obres eren representades o no, 15 patrimoni cultural alfara del patriarca

El patrimoni cultural no es limita úni- on està feta: a la plaça Sant Joan de i les autores i persones protagonistes nistes són els alumnes de les escoles cament als edificis històrics i les peces Ribera, al carrer Major, als Rajolars, a de les fotografies, s’adonaren del pas del poble; dels anys trenta on un grup arqueològiques o artístiques, una bona la Fosforera, etc., els noms de les ca- del temps i el contrast entre segles. La de persones estan reunides, o de dates part de la memòria del nostre passat es ses, les persones que apareixen a les transformació del poble, més enllà de tan importants per a cadascú com el dia troba en les fotografies. Fotografies en imatges, l’esdeveniment que es va fo- l’evolució dels habitants que el compo- de noces dels veïns i les veïnes. blanc i negre, en color, en paper o en tografiar i l’any aproximat de creació nen, es pot apreciar en primera instàn- Aquest procés de recaptació ha per- cartó. En els àlbums familiars trobem un de la fotografia. Totes aquestes dades, cia a l’evolució urbanística del municipi. més recordar com era un poble que patrimoni privat que agrupa també una importants per a catalogar de manera Recordant on estava abans la Fosforera, sempre ha respirat vida, cultura, festa i part de la memòria col·lectiva del poble. correcta cadascuna de les instantànies, la fàbrica de Rajolars i la conservera, on il·lusió. Un projecte que enriquirà la his- Per això l’Ajuntament ha posat en ajuden a confeccionar el registre d’imat- es troba ara la Universitat. Comparant tòria d’un poble on es fusionen la tec- marxa un projecte de recol·lecció de fo- ges. la distribució de la plaça Sant Joan de nologia i la tradició. On la catalogació i tografies antigues que formen part de Totes aquestes peces, una vegada Ribera o la remodelació dels anys sei- la digitalització permetrà la conservació les col•leccions de totes les veïnes i ve- digitalitzades i catalogades, han entrat xanta de l’Església de Sant Bertomeu. d’uns béns culturals i personals de valor ïns d’Alfara del Patriarca. Fotografies on a formar part de l’arxiu gràfic del patri- La temàtica de les fotografies, la ma- incalculable. les protagonistes són les persones. Les moni cultural del municipi d’Alfara del joria d’elles retrats de comunions, varia que conformen el dia a dia de totes les Patriarca. Un arxiu que, com a funcions entre festivitats populars com la beneï- Departament de Cultura poblacions. principals té la conservació i la difusió da de Sant Antoni o les festes patronals, Ajuntament d’Alfara del Patriarca L’any passat, 2017, es demanà als per a donar a conéixer la bellesa, l’evo- activitats falleres com presentacions, veïns i veïnes que aportaren fotografies lució i el contrast d’èpoques. cercaviles o balls de celebració o fotos anteriors al 1990 on s’hauria d’incloure En escanejar les imatges i registrar- de grup de l’escola. Es poden trobar fo- la localització geogràfica de la imatge, les amb les dades aportades pels autors tografies dels anys vint on els protago-

16 El Periòdic de les trobades de l’Horta Nord ABRIL 2018

17 lipdub Fotos del lipdub per anunciar la trobada

18 El Periòdic de les trobades de l’Horta Nord ABRIL 2018

19 Foto carrer major Alfara del Patriarca