visions culturals d’un paisatge [ 2 ] EL PAISATGE DELS HORTS DE TARONGERS I LA SEUA IMATGE CULTURAL visions culturals d’un paisatge HOrTS dE TArOnGErS. EXPOSICIÓ CATÀLEG VISIOnS CuLTurALS d’un PAISATGE Jardí Botànic de la Universitat de València Comissari Edita Sala d’exposicions Adrià Besó Ros Universitat de València Del 12 de desembre de 2012 al 19 de març de 2013 Coordinació general Vicerectorat de Cultura i Igualtat Rector de la Universitat de València Norberto Piqueras Sánchez Coordinació de l’edició Esteban Morcillo Sánchez Gestió tècnica Adrià Besó Ros Norberto Piqueras Sánchez Vicerector de Cultura i Igualtat Manuel Martínez Tórtola Antonio Ariño Villarroya Eva Pastor Serra Disseny i maquetació Soledad Sánchez Puértolas Espirelius Directora del Jardí Botànic Isabel Mateu Andrés Assistència a la coordinació Textos Elisa Cabeller Bellido Adrià Besó Ros Vicepresidenta executiva de la FGUV Alba Fluixà Pelufo Victoria Bonet Solves Silvia Barona Vilar Raquel Moret Alfonso Juan Piqueras Haba Rafael Roca Ricart Projecte Comunicació Áurea Ortiz Villeta Universitat de València Magdalena Ruiz Brox Traducció i correcció Organització Disseny de l’exposició Josep Aranda Vicerectorat de Cultura i Igualtat Espirelius Préstec d’imatges i documentació Producció Audiovisuals Ajuntament d’Alzira. Museu Municipal Jardí Botànic de la Universitat de València i Eduardo Alapont Ajuntament de València. Museu Benlliure Fundació General de la Universitat de València Vitelsa David Saldaña Arxiu Teresa Arbona Ribera Col·labora Arxiu Municipal de Carcaixent Ajuntament de València Muntatge Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació Taller Creativo de València Difusió Arxiu General de l’Administració Agraïments Antonio Esteve Blay Arxiu Històric Municipal de Gandia Vicente Abad García Arxiu Municipal de Carcaixent Teresa Arbona Ribera Arxiu Adrià Besó Ros Amparo i Delia Barral Navarro Biblioteca Valenciana Sofía Cabrera Sirera Arxiu Sofía Cabrera Sirera Fátima Castelló Barea IVAC. La Filmoteca Herederos de José Cogollos Ballester-Hort de Batalla Museu de Belles Arts de València Cristina Escrivà Moscardó Museu Lladró Arcadi España Piera © d’aquesta edició: Museu de la Taronja Agustí Ferrer Clarí Universitat de València Arxiu Maria Plasencia Pelufo Teresa García-España Viudes © dels textos i de les traduccions: Aurelià J. Lairón Pla els autors Fotografia Família Lis © de les fotografies: Eduardo Alapont Fernández Maria José Rodríguez Molina els prestadors i els autors Adrià Besó Francesc Piera Francés Maria Plasencia Pelufo ISBN: 978-84-370-9051-1 Realització i impressió Mari Creu Trujillo Panadero Dipòsit legal: V-3549-2012 LAIMPRENTA CG PrÒLEGS Rector i Vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València .........8 Directora del Jardí Botànic de la Universitat de València...................10 InTrOduCCIÓ .................................................... 12 Adrià Besó Ros, Universitat de València EL PAISATGE dELS HOrTS dE TArOnGErS I LA SEuA ImATGE CuLTurAL ..................................... 19 Adrià Besó Ros, Universitat de València EL PAISATGE dELS HOrTS dE TArOnGErS VIST PELS ESCrIPTOrS VALEnCIAnS..............................57 Rafael Roca Ricart, Universitat de València GEOGrAFIA I SEnSuALITAT En LA PInTurA VALEnCIAnA .....................................................79 Victoria E. Bonet Solves, Universitat Politècnica de València FOTOGrAFIA I rEALITAT dELS HOrTS dE TArOnGErS ..................................................99 Áurea Ortiz Villeta, Universitat de València HOrT O JArdÍ? PASSEIG CInEmATOGrÀFIC PEr un PAISATGE IdEALITZAT ...................................121 Áurea Ortiz Villeta, Universitat de València EL PAISATGE CITrÍCOLA dAVAnT ELS nOuS rEPTES dE CAnVI .........................................139 Juan Piqueras Haba, Universitat de València SELECCIÓ dE TEXTOS ............................................ 157 [ 6 ] EL CPAISATGarcaixent.E D ECLSamí HORTS de la DFont.E TARONG 2007.E ARSdrià I LA Besó. SEUA IMATGE CULTURAL ADRIÀ BESÓ ROS [ 7 ] n els darrers anys assistim a una mirada renovada dels paisatges que tras- passa l’atenció a la seua realitat objectiva per a endinsar-se en l’estudi de Eles visions culturals produïdes com a conseqüència d’unes determinades vivències. Aquesta és la línia seguida per l’exposició que presentem: «Horts de tarongers. Visions culturals d’un paisatge». Aquesta mostra és el resultat d’un ampli treball d’investigació sobre el paisatge dels horts de tarongers realitzat des del Departament d’Història de l’Art. La projecció social i la difusió dels re- sultats de les investigacions realitzades representen en el moment actual un dels objectius de la Universitat de València. Per això l’exposició temporal, com un mitjà de comunicació de masses, constitueix un dels principals vehicles per a complir aquest compromís. Aquesta exposició ofereix un ampli recull d’imatges dels horts de ta- rongers produïdes per diferents formes d’expressió cultural, com ara la foto- grafia, la pintura, la literatura, el cinema o les arts gràfiques. Totes elles han contribuït a crear una imatge del paisatge que ha esdevingut un dels principals símbols de la identitat valenciana. Els treballs dels professors Adrià Besó, Rafael Roca, Victoria Bonet, Áurea Ortiz i Juan Piqueras ens acosten a les visions del paisatge des de diferents disciplines d’estudi. L’any 2003 el Centre Cultural La Nau va organitzar l’exposició «Cítric desig», on es mostrava la relació existent entre l’erotisme i la taronja a través de diverses manifestacions culturals. De nou la Universitat torna a dedicar la seua atenció a la fruita daurada, en aquest cas centrada en les visions culturals del seu paisatge. L’hort de tarongers té les seues arrels en l’hort jardí valencià, [ 8 ] PRÒLEG per això no és casual que aquesta exposició es presente a la sala d’exposicions del Jardí Botànic de la Universitat de València, que té el seu origen en l’antic hort de Tramoieres. La situació de crisi en què es troba immersa la citricultura valenciana des de fa més d’una dècada repercuteix en els nostres paisatges, vergers cantats pels intel·lectuals i artistes que a poc a poc es transformen en camps abandonats que constitueixen el millor motiu per a ser engolits per l’especulació immobilià- ria que hem patit. Des de diversos sectors cada vegada és més unànime l’opinió que el cicle de la taronja ha arribat a la fi, de la mateixa manera que abans ho va fer la morera com a conreu que la va precedir. Per això, tot i que s’ha esvaït la rendibilitat econòmica d’aquest paisatge, és important transmetre a la societat el significat cultural que ha tingut durant l’època del seu apogeu en la transició en- tre els segles XIX i XX, que ha quedat materialitzat en les diferents manifestacions que es presenten en l’exposició. En el moment en què ens trobem, on sembla que el creixement eco- nòmic i el progrés van units a la urbanització i a la destrucció del paisatge rural, els horts de tarongers poden presentar-se com un bon exemple de transformació positiva. En tan sols cinquanta anys, els vells secans que vorejaven les hortes situades a la plana litoral valenciana van ser transformats en rics vergers on es conjugaren la bellesa estètica i la rendibilitat econòmica. Aquesta exposició és una ocasió magnífica per a reflexionar col·lectivament sobre el futur de la nostra agricultura, sobre la seua cultura i sobre la nostra societat. ESTEBAN MORCILLO SÁNCHEZ Rector de la Universitat de València ANTONIO ARIÑO VILLARROYA Vicerector de Cultura i Igualtat PRÒLEG [ 9 ] i ha dades que permeten datar el conreu del taronger a la Comunitat Va- lenciana al segle XII. Però, segons Cavanilles, és a la segona meitat del se- H XVIII gle quan es pot parlar del cultiu regular del taronger al nostre territori, que assoleix una gran puixança durant la segona meitat del segle XX i s’estén a gran part d’aquesta Comunitat en el tram final del segle XX. Així doncs, encara que el cultiu del taronger amb finalitats comercials a les nostres terres no és tan antic com a recurs agrícola, la unió de València amb aquests arbres fruiters forma un matrimoni aparentment indissoluble. Tanmateix, la decadència evident de la citricultura valenciana posa en una situació de risc aquesta unió, ja que, si es prolonga molt més la crisi del sector citrícola, aquest acabarà dissipant-se, i passarà a ser història la puixança econòmica que va representar per a l’economia de grans àrees de la nostra Co- munitat. Durant part de la segona meitat del segle XIX i el començament del XX, el Jardí Botànic de la Universitat de València va desenvolupar una intensa activitat d’investigació sobre pràctiques agrícoles innovadores abans de ser introduïdes al camp. Entre aquestes pràctiques podem esmentar les proves sobre la capacitat fertilitzant del guano o el conreu del cacauet, el moniato i la soja. Com a testimoni d’aquests temps i pràctiques, el nostre jardí acull un exemplar de pomelo (Citrus grandis), també conegut com a aranger gran o aran- ger gros, que presenta la peculiaritat de tenir una part de mandariner aconsegui- da per mitjà d’un empelt, sens dubte com a resultat de les pràctiques agrícoles que ací s’assajaven i s’ensenyaven. La sensibilitat dels directors successius ha [ 10 ] PRÒLEG permès que aquest exemplar, d’uns cent anys d’edat, haja sobreviscut i que avui siga el més antic de la Comunitat Valenciana i, molt probablement, d’Espanya, que és tant com dir d’Europa. La gran majoria de les espècies de cítrics que coneixem deriven d’en- creuaments entre altres espècies que, al seu torn, s’havien originat per altres