Identificació 27

Com identificar spp. i Pontia spp. (1) Cynthia Entre les espècies d’aquests dos gèneres, el grup amb més semblances morfològiques el formen , E. simplonia i E. tagis. Cal no confondre la primera, àmpliament estesa per Catalunya, amb les altres dues, molt més localitzades, o amb les femelles d’Anthocharis cardamines, que també se li assemblen.

uchloe crameri està estesa per la major part del país,1 amb E. crameri en les comarques de ponent, tot i que loca- tot i que assoleix les màximes densitats a la terra baixa litzada i en densitats molt menors en els mateixos hàbitats. i muntanya mediterrànies, on es detecta regularment a E. crameri és bivoltina i apareix de febrer-març a abril, més la majoria d’estacions del CBMS. Mostra una marcada abundant, i després, molt més escassa, de maig a juny. Les E E. tagis E. preferència per les zones agrícoles, particularment pels erms altres dues són univoltines: vola de març a maig i i els guarets. Es troba des del nivell del mar fins a 1.400- simplonia de juny a juliol. Totes tres ponen els ous sobre les 1.600 m al Pirineu, on el seu límit de distribució és poc clar poncelles de les brassicàcies de què s’alimenten les erugues i podria coincidir amb E. simplonia. A Catalunya, aquesta (sobretot i Sisymbrium, en el cas d’E. crameri i E. darrera només viu al Pirineu, per sobre de 1.600 m, sempre simplonia, i , per a E. tagis).2 Les pupes, que hivernen, escassa i localitzada. A hores d’ara només ha estat observada poden entrar en una diapausa d’un any o més.3 Els mascles en les tres estacions subalpines del BMSAnd. També ocupa tenen comportament patrullador. espais oberts, sovint alterats. E. tagis, que només ha estat Jordi Dantart àpex groguenc; detectada en l’itinerari de la Granja d’Escarp, coincideix taques Euchloe simplonia blanques Euchloe crameri Cara superior difuminades i Cara inferior allargades Cara superior àpexs de les ales anterior blanca; àpex i taca discal negres a les ales blanca; àpex i taca discal negres a les i posterior marbrejats de anteriors; costa fosca ales anteriors; costa amb estries negres verd oliva (1a gen.) o verd taques blanques de taca discal angulosa costa groguenc (2a gen.) amb l’àpex allargades, taques blanques de l’àpex que arriba a la costa clarament taca discal taques blanques; en contacte amb el rodones, generalment sense angulosa més ampla taca discal de l’ala marge extern contacte amb el marge anterior negra extern Cara inferior àpexs de les ales anterior costa i posterior marbrejats de taca discal clarament verd groguenc amb taques recta que angulosa blanques; taca discal de no arriba a l’ala anterior negra la costa taques blanques F taca discal C de l’àpex ben angulosa més ampla F definides C

Euchloe tagis Anthocharis cardamines Cara inferior àpex grisós; Cara inferior taca discal recta que no taques blanques Cara superior àpexs de les ales anterior àpexs de les ales i posterior marbrejats de arriba a la costa poc evidents anterior i posterior blanca; ala anterior amb àpex i taca Cara superior verd amb taques marbrejats de discal de color negre grisós blanca; ala anterior blanques; taca taques blanques verd grisenc amb amb àpex i taca Ala anterior discal de l’ala de l’àpex sense taques blanques; discal de color amb l’àpex anterior negra contacte amb el taca discal de negre grisós; costa arrodonit marge extern l’ala anterior amb estries negres C negra taca discal subtriangular costa regularment taques blanques més petites i que no arriba C distribució i arrodonida menys nombroses a la costa forma de les E. ausonia (que havia estat citada erròniament de la nostra fauna) i E. crameri 1 García-Barros, E., Munguira, M. L., Martín Cano, J., Romo taques blanques són dues espècies vicariants, la primera pròpia del sud-est d’Europa i la segona Benito, H., Garcia Pereira, P. & Maravalhas, E. S., 2004. d i fe re nt del sud-oest.4 E. tagis és més petita que les altres dues, i es pot distingir per “Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibèrica e la costa de l’ala posterior, regularment arrodonida, i pel verd grisós del revers, islas Baleares (: Papilionoidea & Hesperioidea)”. amb taques blanques més petites i menys nombroses. E. crameri i E. simplonia Monografías Soc. ent. aragon., 11: 1-228. tenen la costa de l’ala posterior netament angulosa i es poden distingir per la 2 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de taca discal, recta i que no toca la costa, en la primera, i angulosa que toca la España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra. costa, en la segona; i per l’àpex del revers de l’ala anterior, verd amb taques blanques arrodonides i ben definides, en la primera, i groguenc amb taques 3 Benyamini, D., 2008. “Is Euchloe falloui Allard, 1867 blanques allargades i difuminades en la segona. Les femelles d’A. cardamines () the butterfly with the longest diapause?”. Nota tenen preferències d’hàbitat i comportament diferents,5 però poden arribar a lepid., 31: 293-295. confondre’s amb E. crameri o E. simplonia. La forma regularment arrodonida de 4 Back, W., 1990. “Taxonomische Untersuchungen innerhalb der les ales, la taca discoïdal subtriangular i la distribució de les taques blanques Artengruppe um (Hübner, 1804) (Lepidoptera, en el revers de l’ala posterior, permeten distingir-la. Pieridae)”. Atalanta, 21: 187-206. © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa 5 Dantart, J., 2005. “Anthocharis cardamines, senyal inequívoc (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions a mida natural.) de l’arribada de la primavera”. Cynthia, 4: 16-18.