Jornades De Catalanística a Praga Jornades De Catalanística a Praga ÍNDEX
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Jornades de catalanística a Praga Jornades de catalanística a Praga ÍNDEX juli minoves triquell 11 Pròleg Jornades de catalanística 2002 albert branchadell 13 Andorra, Catalunya i la República Txeca: independència política i normalització lingüística antoni morell 24 Andorra al segle XVIII Disseny i maquetació: marc número sis i Jordi Pinós jan schejbal Impressió: Impremta Solber 28 Coordinació editorial: Joan R. Marina Manual Digest © 2002 i 2004, dels autors respectius jan schejbal © 2007, Àrea d’Accions Internacionals; 35 Ideari d’Antoni Morell Ministeri del Portaveu, Cultura i Ensenyament Superior; pavel stepanek Govern d’Andorra 43 Románské um_ní v Ando_e Aquest volum recull les ponències presentades al vladislav knoll 1r Col·loqui de catalanística txeca, del 24 d’a- 48 bril del 2002, i al 2n Col·loqui de catalanística Història del sistema polític andorrà txeca, desenvolupat entre el 16 i el 18 d’abril del 57 Dìjiny andorrského politického systému 2004, i que han estat lliurades a l’organització. El text d’en V. Knoll fou pronunciat fora dels al·ludits Col·loquis, però el publiquem pel seu 2004 interès. Aquests col·loquis de catalanística foren Jornades de catalanística organitzats per Andreu Bauçà Sastre i Joan R. Marina, i compten amb l’inestimable suport 67 marina anatólievna abràmova d’en Marek R??? i Jan Schejbal. En el segon La catalanística a Rússia col·loqui destacà la vetllada musical del 16 d’a- bril a càrrec del cantant andorrà Jordi Botey i 72 joan armangué - luca scala dels músics acompanyants. De l’acció voluntària a la reforma lingüística: el cas de l’Alguer (1992-2003) Primera edició: agost del 2007 79 montserrat bacardí ISBN: 978-99920-0-453-1 DL: AND. 195-2007 La traducció del català al castellà: una tradició aleatòria anna maria compagna montserrat roser i puig 87 Collegamenti fra testi catalani e siciliani fra tre e quattrocento 194 La recerca de catalanística a Anglaterra roger friedlein anna sawicka 98 Notes sobre la investigació alemanya a la literatura catalana 199 La catalanística polonesa joan llinàs suau jan schejbal 104 Evolució de la catalanística a un país estranger: el cas de 209 La llengua catalana i els txecs Romania tilbert dídac stegmann barbara luczak 215 El català i la cultura catalana a Alemanya 108 Allò que els meus besavis podien saber…: recepció de la literatura catalana a Polònia a cavall dels segles XIX i XX pavel ?t?pánek 222 Influències catalanes al monestir d’Emaús de Praga kálmán faluba (1635-1871) 118 Passat i present de la catalanística hongaresa eliseu trenc ester franquesa i bonet 252 L’ensenyament del català a França 124 El català, una opció d’estudi fora del domini lingüístic joan ramon marina amat Taules rodones 2004 133 L’ensenyament del català: Andorra versus la República Txeca 261 taula rodona amb lectors de català károly morvay Reptes i limitacions de l’ensenyament del català 137 No perdem el Nord! Un episodi de les relacions d´Hongria fora del domini lingüístic amb els Països de llengua catalana 272 taula rodona amb estudiants de català nan nosell L’aprenentatge del catala fora del domini linguistic: 145 La catalanística sueca. El rerefons al segle XIX: Edvard Lidforss innovacio metodologica, recursos pedagogics i perspectives de futur núria puigdevall i balafuy 167 La catalanística a Itàlia juan m. ribera llopis 178 L’ensenyament universitari del català a l’Estat espanyol elvira riera gil 187 El programa Voluntaris per la llengua: un espai complementari a l’aprenentatge Juli Minoves Triquell ministre portaveu, de cultura i ensenyament superior PRÒLEG El lector no hauria de buscar en aquesta col·lecció una exposició line- al sobre el conjunt de la llengua catalana i de la literatura produïda en aquesta llengua sinó aportacions contemporànies de creadors, docents i investigadors que no fan proclames sinó que investiguen i donen testi- moni de la vitalitat de la nostra àrea lingüística i del seu mercat. Aquest treball es fonamenta en bona mesura en una voluntat de l’Administració andorrana de mantenir, amb esperit d’actualitat i risc, una manera de pensar i d’apostar per una altra imatge del Principat d’Andorra diferent a l’economicista. La nostra història ha portat les humanitats i la cultura a Andorra a formar part d’un teixit incisiu, que ha anat adquirint preeminència. El lectorat de català de Praga, dependent del Govern d’Andorra, ha pogut constituir-se en referent en la projecció exterior del país i ha experi- mentat una evolució incansable en donar material suficient que contri- buís a dotar aquesta col·lecció, la Biblioteca Andorrana Internacional, que, com a mínim amb un volum l’any, mantindrà el contacte amb els lectors, i disposarà de perfil propi. La Biblioteca Andorrana Internacional incorporarà anàlisis, ponències, experiències poètiques i docència, impartits fora del país. Diverses ciutats txeques donen acollida als tres primers volums d’aquesta col·lecció. Progressivament, en tant que Andorra disposi de més escenaris on instal·lar lectorats o plataformes culturals, es garantirà la varietat dels volums, la seva magnitud i la incidència. En aquests moments, el minis- teri que encapçalo està treballant amb Universitats nord-americanes de reconeguda trajectòria amb l’objectiu que Andorra disposi permanent- ment d’un espai per difondre la seva llengua i cultura en aquell continent. Cadascú, en llegir-los, donarà significat i valor a aquest volum i als que el succeeixin. La seva existència física no els atorgarà cap sentit absolut. Un cop els llibres existeixen en paper o electrònicament donen sentit a les vides, a les dels lectors, perquè viuen per alguna cosa. D’igual manera suc- ceeix amb les persones, quan ens sentim implicades i unides per valors que ens transcendeixen, i vivim per compartir-los. La llengua catalana i les cul- tures que s’hi expressen són valors identitaris per als andorrans que amb aquesta col·lecció compartim amb tota la comunitat científica. JORNADES DE CATALANISTICA 2002 Albert Branchadell universitat autònoma de barcelona ANDORRA, CATALUNYA I LA REPÚBLICA TXECA: INDEPENDÈNCIA POLÍTICA I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA Introducció El propòsit d’aquesta comunicació és fer una reflexió sobre la relle- vància del cas txec per a la teoria de la normalització lingüística (la teo- ria encarregada d’establir els factors que expliquen l’èxit en el procés de normalització d’una llengua), i més concretament sobre la rellevància d’aquest cas per a les expectatives de normalització de la llengua cata- 1 lana a Catalunya. En el context d’aquesta reflexió em referiré també al cas d’Andorra, que considero altament instructiu. Aquest és el Primer Col·loqui de Catalanística Txeca, i a aquestes hores del dia ja deveu estar en condicions d’avaluar quina és la vitalitat d’aquesta disciplina. Si parléssim de txequística catalana, segurament el panorama no seria tan afalagador. En el cas concret de la sociolingüís- tica i la planificació lingüística, els estudis sobre l’experiència txecoslo- vaca són pràcticament inexistents. Fent una ullada ràpida a simposis, col·loquis i conferències dels darrers vint anys, hom descobreix que cada vegada que els catalans s’han volgut inspirar en precedents internacionals aquesta experiència ha estat normalment ignorada. Per posar només tres exemples, podem dir que el cas txecoslovac no va ser inclòs en el cicle de conferències “Ordenació legal del plurilingüis- me en els estats contemporanis” de 1982 (s’hi parla d’Itàlia, Bèlgica, el Quebec i Suïssa), ni en el Simposi sobre Dret Lingüístic de 1987 (hi ha referències a Itàlia, Iugoslàvia i Bèlgica), i que en el volum 4 dels Estudis i propostes per a la difusió de l’ús social de la llengua catalana de 1991, dedicat a “Experiències internacionals de planificació lingüística”, hi ha una solitària contribució de 4 pàgines a càrrec de Monika Zgustová inti- tulada “L’ús lingüístic interpersonal entre txecs i eslovacs”. En la literatura diguem-ne “científica” la situació no és millor. Poc abans de venir a Praga vam fer una cerca al Centre de Documentació 1. Aquí utilitzo el terme “normalització lingüística” en el sentit que li ha donat la sociolingüística catalana, amb el qual us considero prou familiaritzats. 14 Jornades de catalanística a Praga Andorra, Catalunya i la República Txeca 15 en Sociolingüística de Barcelona amb el mot clau “Txecoslovàquia”, i la independència política és una condició necessària per a assolir la nor- només ens van sortir 26 entrades, de les quals tan sols quatre són cata- malitat lingüística, on per “normalitat lingüística” cal entendre una lanes en algun sentit de l’expressió: situació en què la llengua normal és la llengua de la “intercomunicació social general” i en aquesta llengua “s’hi vehicula l’ús oficial, l’ensenya- • L’edició facsímil d’una traducció al castellà d’abans de la Guerra ment i els mitjans de comunicació social” (p. 27). Civil del llibre d’Antoni Rovira i Virgili Història dels moviments Aquí voldria exposar alguns dubtes sobre la bondat d’aquesta teo- nacionalistes, on hi ha sengles capítols dedicats a “Bohèmia” i ria, i més específicament sobre la rellevància del cas txec, que em servi- “Eslovàquia”. ran per a tractar de les perspectives de la normalització del català a • Un llibre d’Amadeu Serch de 1932 (L’exemple de Txecoslovàquia. Catalunya. La lluita per la independència. Els sòkols.). El primer dubte és aquest: a diferència dels casos més propers (el • La documentació d’un curs organitzat per la UIMP i la UB a polonès a Polònia i l’hongarès a Hongria), el txec es va normalitzar en Barcelona l’any 1992 (Nacionalismos minoritarios: una visión un estat multinacional, on va coexistir fins l’any 1938 amb l’alemany i comparativa), on hi ha una contribució de 8 pàgines de Miroslav fins l’any 1993 amb l’eslovac i l’hongarès.4 Com va dir el president Hroch sobre el nacionalisme txec i eslovac.