Butlletí Informatiu Municipal Núm. 6 Any 2008

Inauguració de l’Ajuntament de

Ajuntament de Susqueda

Col·laborador:

Diputació de Hem arribat a final d’any. I en aquestes dates és quan surt el nostre butlletí informatiu, Dades d’interès ja que el nostre pressupost i la falta de recursos humans només permet que n’editem un cada any. Aquest any com a obra important cal destacar la iniciació del pla d’ordenació AJUNTAMENT: urbanística municipal (POUM); això és una feina molt feixuga i llarga, però és essencial Horari d’atenció al públic: per al bon funcionament del municipi; i alhora per saber com volem que sigui. Per tot això De Dilluns a Divendres de 10 a 14 hores. creiem que és molt important la participació ciutadana i en això la col·laboració de Telf-972 190 188; Fax- 972 190 632; tots els habitants de Susqueda. Tothom sense excepció, ha de dir-hi la seva. [email protected] Per altra banda cal destacar la visita del conseller de Governació, Joan Puigcercós, www.susqueda.net amb motiu de la inauguració del nou ajuntament. Aquesta va ser una festa molt concorreguda malgrat el fred que feia. ASSISTENT SOCIAL: Cal dir també que s’han arranjat carreteres de Sant Martí i la carretera del pantà fins Ajuntament 972 190 188 a Sant Benet També volem recordar que alguns voluntaris del municipi han netejat diversos camins URGÈNCIES: que pugen fins dalt la cinglera. Mossos 088 A més d’això també cal tenir en compte tota la feina del dia a dia que no és poca. Bombers 085 Bé, doncs gràcies per la vostra confiança. Intentarem continuar fent tanta feina com Mèdiques 061 es pugui per al nostre municipi. Bones festes a tots i a totes; fins la propera. MOSSOS ESQUADRA: Joan Mercader, : 972 181 675 Alcalde de Susqueda. EMERGÈNCIES: 112

INFORMACIÓ GENERALITAT: 012 Viure a Susqueda... i conviure CAP D’ANGLÈS: 972 421 498 Us recordem unes quantes normes de convivència que ens ajudaran a tenir un poble CAP VALL D’EN BAS: 972 690 302 més net, més sa i més habitable per a tots. DISPENSARI AMER: 972 430 128 Els propietaris de gossos tenen l’obligació de censar el seu animal a l’Ajuntament, així com de tenir-los lligats, i sobretot els considerats de races perilloses seguir les normes que RESTAURANTS: marca la Llei. HOSTAL EL COLL: Tel. 972 190 191 No deixeu les deixalles fora dels contenidors i tanqueu bé les bosses d’escombraries. www.hostaldelcoll.net Utilitzeu els diferents contenidors de reciclatge per als diferents tipus d’envasos que els corresponen. COLL DE CONDREU: Tel/Fax 972 444 319 Feu un bon ús de l’aigua, utilitzant-la sense malgastar-la. www.condreu.com Recordeu que els solars sense edificar han d’estar nets, igual que els voltants dels habitatges, per tal de no córrer cap perill d’incendis. SANTUARI EL FAR: Tel 972 190 169 Fax 972 190 415

CASES RURALS: Societat Esportiva de Susqueda Temporada 2007-2008 MAS EL SOLANOT: Tel 972 190 253 La passada temporada a Susqueda es varen matar 162 senglars. L’increment de la Fax 972 190 650 població d’aquests animals fa que vagin anant i venint per on més els convé. Sol guiar-los www.maselsolanot.com la troballa del menjar. I dia a dia deixen el seu rastre per allà on passen. Ells no entenen de propietats, ni de pastures, ni d’horts. Per a ells la natura és casa seva. I la seva MAS ELS TERRATS: Tel/Fax- 972 43 01 12 reproducció és constant. www.elsterrats.com Animem a la colla de Susqueda que segueixi amb les caceres, ja que sinó la proliferació d’aquest animal seria major.

Índex

Salutació Alcalde ...... 2 Calendari del contribuent ...... 7 Nou servei municipal de deixalleria . . . . 10 Dades interès ...... 2 Matrimonis ...... 7 Logo de Susqueda ...... 11 Viure a Susqueda... i conviure...... 2 Piràmide de població ...... 7 Herbes remeieres ...... 11 Societat Esportiva de Susqueda...... 2 Àrea d’urbanisme: Festes i aplecs: Dades meteoreológiques ...... 3 POUM ...... 8 El Coll ...... 12-13 Esdeveniments: Les llicències d’obres, una necessitat . . . 8 Coll de Condreu ...... 13 Inauguració de l’Ajuntament ...... 4 Permisos d’obres concedits El Far ...... 14 Recollida de deixalles ...... 4 durant el 2008 ...... 8 St. Martí Sacalm ...... 15 1ª Jornada anellament d’ocells Agenda 21 ...... 9 St. Miquel de Maifrè ...... 16 a Susqueda ...... 5 Pla de joventut ...... 9 Castanyada ...... 16 XIII Ruta d’en Serrallonga ...... 5 Informacions municipals: Secció infantil ...... 17-18-19 Pressupost municipal per Puosc ...... 10 Secció juvenil ...... 17-18-19 l’exercici 2008 ...... 5 Pladetur ...... 10 Editorial ...... 20 Extracte d’acords ...... 6-7 Arranjament de camins rurals ...... 10 Racó del poeta ...... 20 2 Estacions meteorològiques a Susqueda

El consistori ha adquirit dues estacions meteorològiques; aquestes es troben situades una al veïnat del Far i l’altra al veïnat del Coll. Gràcies a la col·laboració desinteressada de dues famílies del municipi, des d’ara podrem consultar les dades actualitzades a les següents adreces d’internet dins la pàgina web de l’Ajuntament.

Velocitat del vent (km/h) Resum climatològic anual VEÏNAT DEL COLL

Precipitació (mm) Precipitació (mm) VEÏNAT DEL FAR

Velocitat del vent (km/h) Resum climatològic anual

3 Esdeveniments Recollida de deixalles

El consistori junt amb la Plataforma per Susqueda han organitzat dues recollides de Inauguració de les noves dependències de l’Ajuntament deixalles a la vora del pantà. Aquest espai és sovint ple de deixalles i brossa. La primera El passat 12 de gener el sr. Joan Puigcercós va inaugurar les noves oficines de fou el mes de juny i la segona el mes de l’Ajuntament de Susqueda. setembre. En totes dues ocasions la brossa Junt amb ell també hi assistiren el sr. Jordi Martinoy, la sra. Marta Mata, el sr. Pere recollida ha estat molta. Gràcies a la col·la- Vigo, el sr. Fauria, el sr. Jaume Cabañas, el sr. Pere Bruset i els batlles de , boració del batlle, de diferents regidors i de d’Amer, de St. Feliu de Pallerols i d’Osor, i una representació de l’ajuntament de Rupit. molts voluntaris i voluntàries de totes les Inicialment hi foren ubicades les escoles i el pis del mestre. edats han estat possibles aquestes dues L’any 1978 es va inaugurar l’edifici com Ajuntament. El que era la classe es va accions. convertir en Sala d’Actes i es va construir un despatx annex. A la recollida del mes de setembre es va Finalment l’any passat es varen realitzar les obres de millora i acondiciament d’on era aprofitar per col·locar diferents senyals en el pis del mestre i on actualment hi ha les oficines municipals. les que quedava ben clara la prohibició de fer foc i llençar deixalles a la vora del pantà i a la pista que voreja el mateix.

Primera recollida de deixalles al Pantà.

Segona recollida de deixalles.

4 Primera jornada XIII Ruta d’en Serrallonga d’anellament d’ocells 31 de maig i 1 de juny 2008 a Susqueda El centre Excursionista Farners seguint la seva tradició va organitzar la seva XIII ruta d’en Serrallonga. Aquest any, el dissabte, tingueren un temps acceptable. El passat 27 de setembre es va realitzar la No així e diumenge que feren tota la caminada sota la pluja. Tot i el mal temps no es primera sessió d’anellament científic d’ocells tiraren enrere. Al matí anaren des d’Osor fins al Santuari del Coll, on van esmorzar i van oberta al públic, de la història de Susqueda. acabar la caminada a Coll de Querós. L’activitat va ser organitzada per la plataforma per Susqueda i es va dur a terme per dos anelladors experts de l’institut Català d’Ornitologia, en Gabriel de Jesús Pinho i en Miguel Ángel Fuentes, i amb l’assessorament d’en Ponç Feliu Latorre, biòleg i regidor de Medi Natural de l’Ajuntament de Girona. L’anellament científic d’ocells és un mètode d’estudi basat en el marcatge individual de les aus. Qualsevol registre d’un ocell anellat, ja sigui a través de la seva recaptura i posterior alliberament, o bé per la seva recuperació final un cop mort, ens oferirà una gran quantitat d’informació sobre la seva biologia, especialment pel que fa als seus desplaçaments en migració, així com la longevitat, taxes de supervivència i repro- ducció, etc... La zona escollida van ser els camps de l’establiment de Turisme Rural -Mas els Terrats-, al costat del Ter, i per a l’ocasió es van muntar 158 metres de xarxes especials per la captura d’ocells silvestres, que es van dispersar entre els camps en guaret, les bardisses i el riu. El resultat va ser molt positiu, amb la captura de 60 ocells d’11 espècies diferents entre els quals destaquen el gamarús, un rapinyaire nocturn, i la piula dels arbres, un migrador escàs i difícil de capturar que va ser la joia de la jornada. A més es va poder gaudir d’espècies molt boniques com el blauet, les mallerengues blava, carbonera i cuallarga, el tallarol de cap negre, el pitroig, la merla i el tord entre d’altres. L’afluència de públic va ser prou important i els assitents van respondre amb molt d’interès, a més de gaudir del privilegi de tenir a les mans alguns d’aquests ocellets que Pressupost municipal per a l’exercici de 2008 sempre havien vist volar, i alguns altres que ni tan sols savien que existien. L’experiència 1.- DESPESES també ha servit per a descobrir un nou lloc 1.- Despeses de personal i seguretat social ...... 32.000 € molt interessant on fer aquesta activitat i 2.- Manteniment de serveis generals...... 135.300 € posteriorment hi hem tornat a fer anellament, 3.- Despeses financeres. Interessos préstec...... 9.000 € amb resultats interessants, com la captura 4.- Subvencions cultura i festes ...... 5.000 € d’un durbec (foto), titella, sit negre o sobretot 6.- Inversions...... 15.000 € d’una merla d’aigua, una espècie propia de 9.- Despeses financeres. Amortitzacions ...... 3.700 € rius de muntanya i que és prou escassa al Totals ...... 200.000 € tram mig del Ter. Donades les especials condicions d’aquest 2. INGRESSOS paratge, esperem continuar realitzant aquesta 1.- Impostos directes ...... 104.900 € activitat durant l’any vinent, i avançar un pas 2.- Impostos indirectes ...... 1.500 € més en la divulgació i el coneixement dels 3.- Taxes i altres ingressos...... 10.600 € valors del nostre patrimoni natural i me- 4.- Transferències corrents...... 56.000 € diambiental, parant especial atenció és clar, 5.- Ingressos patrimonials...... 2.000 € als nostres estimats ocells. 7.- Transferències/subvencions ...... 25.000 € Miguel Ángel Fuentes Totals ...... 200.000 € 5 Extracte dels acords: octubre 2007 - octubre 2008

PLE ORDINARI PLA LOCAL DE JOVENTUT mitjançant la incorporació d’elements de suport 14 de març de 2008 Aprovació del Pla Local de Joventut del i senyals informatius multilingües. municipi de Susqueda. COMPENSACIÓ ECONÒMICA APROVACIÓ INICIAL PRESSUPOST A FAVOR DELS AJUNTAMENTS EXERCICI 2008 PLE EXTRAORDINARI ENTRE DETERMINATS CÀRRECS Aprovació inicial del Pressupost Municipal 13 de maig de 2008 ELECTES LOCALS per a l’exercici de 2008, amb un total de Designació com a càrrec electe beneficiari 200.000 SOL·LICITUD SUBVENCIÓ POUM € d’aquesta convocatòria, a l’Alcalde – President Sol·licitar una subvenció de 60.000,00 € de la corporació, Sr. Joan Mercader i Arimany. APROVACIÓ ORDENANCES a l’empara de l’ORDRE PTO/116/2008, d’11 de Aprovades inicialment l’establiment de març, de convocatòria per a l’atorgament de INFORMES D’ALCALDIA les ordenances següents: subvencions per finançar la redacció de plans Aportació cultural a l’activitat artística ● Taxa per al servei municipal d’aigua d’ordenació urbanística municipal. del Cantautor local Quim Xena, en l’edició del potable seu proper treball discogràfic. ● Regulació del procés d’empadronament LLIBRES D’HISTÒRIA SOBRE SUSQUEDA Encarregar al prestigiós historiador Mn. ADHESIÓ AL CONSORCI TER – BRUGENT Antoni Pladevall la confecció d’un llibre sobre PLE EXTRAORDINARI Aprovació inicial de l’adhesió del muni- la història de Susqueda. 25 de juliol de 2008 cipi de Susqueda al Consorci del Ter Brugent, Sol·licitar a la Diputació de Girona una constituït pel Consell Comarcal de La i subvenció per a la confecció del llibre sobre MODIFICACIÓ DE LA DATA DELS PLENS els ajuntaments d’Amer, Anglès, La Cellera de la història de Susqueda. ORDINARIS Ter i Sant Julià del Llor i Bonmatí, així com Establir com a data per a la celebració aprovar, també, els Estatuts pels quals es RATIFICACIÓ APROVACIÓ PROJECTE dels plens ordinaris d’aquest Ajuntament de regeix el Consorci, publicats al BOP de Girona PLA DE JOVENTUT Susqueda, els darrers divendres de mes, cada núm. 40 de 26 de febrer de 2007 (DOGC núm. Aprovació del Projecte per joves del tres mesos, dels mesos següents: gener, abril, 4775, de 5 de desembre de 2006). municipi de Susqueda. juliol i octubre.

ADHESIÓ A LA CARTA D’AALBORG PLE ORDINARI ORDENANCES EXERCICI 2009 Adhesió de l’Ajuntament de Susqueda a la Aprovació inicial de l’establiment i Carta de les Ciutats i Viles Europees cap a la 12 de juny de 2008 aplicació de l’Ordenança reguladora de Sostenibilitat, aprovada a Aalborg (Dinamarca) l’Impost sobre l’increment del valor dels el 27 de maig de 1994. ORDENANÇA, TAXA LLICÈNCIA D’OBERTURA terrenys de naturalesa urbana. D’ESTABLIMENTS Aprovació inicial de la modificació de les PLANS D’ACCIÓ LOCAL Aprovació inicial de l’ordenança, Taxa per següents ordenances: PER A LA SOSTENIBILITAT () la llicència d’obertura d’establiments, junt Sol·licitar a la Diputació de Girona la amb el seu contingut fiscal. Ordenança participació de l’ajuntament de Susqueda en ● Ordenança fiscal reguladora de l’Impost el programa de suport a la redacció de Plans ORDENANÇA DE RUNES sobre béns immobles (IBI). d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), Aprovació inicial de l’ordenança, regula- ● Ordenança fiscal reguladora de l’Impost segons el model i metodologia definits en dora de la gestió controlada de terres, ende- sobre vehicles de tracció mecànica. aquest programa. rrocs, i runes i residus de la construcció ● Ordenança fiscal reguladora de l’Impost generats en les obres d’enderrocament, cons- sobre construccions, instal·lacions i obres. NOMENAMENT RESPONSABLE MUNICIPAL trucció i excavació. ● Taxa per la prestació del servei de DAVANT EL CONSORCI TER – BRUGENT recollida i tractament de deixalles. I APROVACIÓ DE LA QUOTA ANUAL ADJUDICACIÓ POUM ● Taxa per l’ocupació del sòl, subsòl i Nomenament del Regidor Josep Lluís Adjudicació de la redacció del Pla volada de la via pública. Herranz i Martínez com a representant de d’Ordenació urbanística Municipal POUM de l’Ajuntament de Susqueda davant el Consorci Susqueda a la proposta presentada per l’equip CONVENI AMB LA DIPUTACIÓ Ter-Brugent. Moya – Sala, S.L. per un import de SOBRE EL CONSORCI Aprovació de la quota anual de 2.000 € 109.485,00 €. TER – BRUGENT com a part corresponent a la participació Aprovació del conveni de col·laboració d’aquest Ajuntament al Consorci Ter-Brugent. SUBVENCIONS CAMINS econòmica entre la Diputació de Girona, Sol·licitar la subvenció destinada al Pla mitjançant acord de la Junta de Govern de CONTRACTACIÓ PER LA REDACCIÓ de camins a les zones de muntanya, per al data 17 de juny de 2008, va acordar aprovar DELS DOCUMENTS DE PLANEJAMENT camí del Coll a Sant Benet. la formalització d’un conveni amb el consorci CORRESPONENTS AL PLA D’ORDENACIÓ Ter-Brugent, format pels ajuntaments d’Amer, URBANÍSTIC DE SUSQUEDA PLADETUR Anglès, la Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Aprovació de l’expedient de contractació (PLA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC) Bonmatí i Susqueda, per al finançament del de la redacció dels documents de planejament Sol·licitar una subvenció per a la millora projecte anomenat “Agenda 21” segons el corresponents al Pla d’ordenació urbanística de la senyalització identificació i/o inter- programa de suport de la Diputació de Girona municipal (POUM). pretació dels recursos turístics del municipi i entitats que intervenen.

6 APROVACIÓ PROGRAMA Calendari del Contribuent DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Aprovació del Programa de participació Us comuniquem els períodes de cobraments dels rebuts dels padrons fiscals per ciutadana corresponent al Pla d’Ordenació l’any 2009, a les oficines del Consell Comarcal de La Selva, Passeig Sant Salvador, Urbanística municipal (POUM) del municipi 19 de Sta. Coloma de Farners. de Susqueda. CONCEPTE PERÍODE CONSTITUCIÓ COMISSIÓ SEGUIMENT IVTM - Impost Vehicles tracció mecànica ...... FEBRER-MARÇ DEL POUM ESCOMBRARIES ...... MAIG-JUNY La Comissió de seguiment del POUM estarà constituïda per l’Alcalde Sr. Joan Mercader i IBI URBANA ...... SETEMBRE-OCTUBRE Arimany, la Regidora d’Urbanisme Sra. Eva IBI RÚSTICA ...... SETEMBRE-OCTUBRE Viñolas i Marín, el regidor del Grup municipal IAE ...... SETEMBRE-OCTUBRE de CiU Sr. Oriol Ortín i Castellsagué, l’Ar- quitecte Municipal Sr. Armand Garcia i Per a la vostra comoditat us recomanen que domicilieu els rebuts. Només cal Bartolomé, el secretari-Interventor de que us poseu en contacte amb el servei de gestió tributària a la següent adreça: l’Ajuntament Sr. Isidre Llucià Sabarich i els membres de l’equip redactor del POUM CONSELL COMARCAL DE LA SELVA - GESTIÓ TRIBUTÀRIA - Tel. 972 840 178 Sr. Lluís Moya i Sra. Narcisa Sala. www.selvatributs.cat

CONSTITUCIÓ DEL CONSELL ASSESSOR URBANÍSTIC DEL POUM El Consell assessor urbanístic del POUM estarà format per:

● Presidència: Regidor de Turisme, Sr. Josep Lluís Herranz i Martínez. Matrimonis ● Comissió de seguiment del POUM. ● Un representant de la Plataforma per Aquest any a l’Ajuntament hem celebrat dos casaments: Susqueda. ● Un representant de l’Associació de veïns Juan Jiménez i Jiménez Jorge Morera i Salvat de Susqueda. Montserrat Arias i Viernes Maria Elena Rubio i Ares ● Un representant de l’Associació d’amics del Far. ● Un representant de l’Associació de veïns de Condreu. ● La gerent i tècnica del Consorci del Ter- Brugent Sra. Helga Nuell. ● Qualsevol altre tècnic i/o professional qualificat que es consideri adient de forma puntual o permanent, per al desenvolupament Piràmide de població del POUM. Intervals d’edat Homes Dones Total SOL·LICITUD AL CONSELL COMARCAL 000 - 004 ...... 1 ...... 1 ...... 2 DE LA SELVA, LA REDACCIÓ DEL PLA 005 - 009 ...... 2 ...... 4 ...... 6 ESPECIAL D’INSTAL·LACIONS D’INTERÈS 010 - 014 ...... 3 ...... 1 ...... 4 PÚBLIC PER LA INSTAL·LACIÓ D’UNA 015 - 019 ...... 2 ...... 3 ...... 5 DEIXALLERIA A COLL DE CONDREU 020 - 024 ...... 3 ...... 2 ...... 5 Sol·licitar al Consell Comarcal de la Selva, 025 - 029 ...... 4 ...... 5 ...... 9 la redacció del pla especial d’instal·lacions 030 - 034 ...... 10 ...... 4 ...... 14 d’interès públic per la instal·lació d’una 035 - 039 ...... 7 ...... 2 ...... 9 deixalleria a Coll de Condreu. 040 - 044 ...... 4 ...... 4 ...... 8 045 - 049 ...... 4 ...... 5 ...... 9 APROVACIÓ DEL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL 050 - 054 ...... 10 ...... 3 ...... 13 MUNICIPAL DE SUSQUEDA 055 - 059 ...... 5 ...... 6 ...... 11 Aprovació dels plans INFOCAT, SISMICAT 060 - 064 ...... 2 ...... 5 ...... 7 I NEUCAT, redactat pel departament d’Arqui- 065 - 069 ...... 3 ...... 3 ...... 6 tectura i Enginyeria de la Construcció de la 070 - 074 ...... 3 ...... 5 ...... 8 Universitat de Girona. 075 - 079 ...... 7 ...... 1 ...... 8 080 - 084 ...... 1 ...... 0 ...... 1 FESTES LOCALS 2009 085 - 089 ...... 0 ...... 0 ...... 0 Designar com a festes locals del municipi 090 - 094 ...... 0 ...... 4 ...... 4 de Susqueda, per a l’any 2009, els dies 22 de 095 - 099 ...... 1 ...... 0 ...... 1 gener i 5 d’octubre. > = 100 ...... 0 ...... 0 ...... 0

TOTAL MUNICIPI ...... 72 ...... 58 ...... 130 7 Àrea d’Urbanisme Les llicències d’obres, una necessitat

EL POUM SUSQUEDA – Aposta per l’entorn La Llei d’urbanisme de Catalunya atribueix als Ajuntaments la facultat d’intervenir El municipi de Susqueda no disposa de cap figura de planejament general com a administrativament en la regulació de l’edi- instrument urbanístic per a dur a terme l’ordenació urbanística integral del seu territori. ficació i l’ús del sòl i el subsòl, en el marc de les seves competències. Aquesta intervenció Per aquesta raó des del consistori s’ha considerat imprescindible poder comptar amb és d’exercici inexcusable pels Ajuntaments, un Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), document en el que estem treballant des que també tenen competències pròpies en d’inicis d’any tot i que el tret de sortida i presentació va tenir lloc el 26 de juliol passat l’àmbit de la disciplina urbanística per amb la celebració a la sala de plens de l’Ajuntament de la primera sessió de participació aconseguir el compliment de la legislació ciutadana, eina que des d’aleshores està esdevenint fonamental en la definició dels urbanística i del planejament, els quals criteris orientadors del Pla. esdevindrien absolutament ineficaços si no són respectades les seves prescripcions. Tal i com sabeu amb aquest instrument pretenem definir un model d’ordenació La intervenció municipal es realitza urbanística que garanteixi la integració i cohesió, tant social com territorial de Susqueda, bàsicament mitjançant les llicències d’obra, que promogui l’equilibri del territori i la qualitat de vida dels veïns, que estableixi un instrument urbanístic de llarga tradició al determinat creixement racional i que aposti de manera clara per un desenvolupament nostre país i, sens dubte, la tècnica més sostenible. utilitzada de la potestat de limitació de Aprofitem l’ocasió per a esmentar-vos que a la pàgina web de l’Ajuntament hi ha un l’activitat dels particulars. espai disponible per a qui cregui convenient fer-nos arribar qualsevol suggeriment al La llicència d’obres és l’acte administratiu respecte. Així mateix, recordar-vos que us anirem informant puntualment de les properes mitjançant el qual adquireixen efectivitat trobades de participació veïnal per poder dur a terme el POUM de Susqueda entre tots. les possibilitats d’edificació d’una finca concreta. En aquest sentit, la llicència no es E.V. configura com un acte constitutiu d’un dret, sinó com acte declaratiu d’un dret preexistent, el d’edificació, que deriva del planejament. El dret a l’edificació no neix, per tant, amb la llicència. L’acte d’atorgar o no una llicència ur- banística es configura com l’instrument de control previ de què disposa l’administració per assegurar que els diferents agents i les diferents actuacions urbanístiques i edifi- catòries es facin d’acord i respectant les determinacions que estableixen al respecte les lleis, els plans d’ordenació i la resta de normativa urbanística, als que s’han de sot- metre tots els actes i totes les activitats que impliquin una transformació material del sòl, amb la finalitat de comprovar la seva confor- mitat a les normes en cada cas aplicables. Aquest control s’articula a partir de la imposi- ció del deure general de sol·licitar autorització a l’Ajuntament abans de la realització de les obres o d’iniciar l’activitat. Juntament amb Llicències d’obres concedides l’any 2008 la sol·licitud, el particular ha de presentar la documentació exigida per les ordenances municipals per a cada actuació, que en la Núm. 1 – Joan Muntada - Ajardinamet Mas El Celró majoria dels casos consisteix en un projecte Núm. 2 – Mas Ombert i les Vinyes- Reforma Interior Mas Argelagós tècnic. Núm. 3 – Oriol Ortin - Substitució de fusteria i paviments Can Uri La llicència es caracteritza per ser una Núm. 4 – Alberto Marcos – Delimitació de la Finca Can Marcos amb fil Pastor autorització simple (es limita a controlar Núm. 5 – Daniel Moller – Reforma cuina i habitatge antiga casa Regolta i l’activitat autoritzada), per operació (s’ex- tanca parcel·la haureix amb la realització de l’activitat a què Núm. 6 – Pere Casas – Pavimentació formigó exterior Era Casanova del Pla es refereix), de caràcter real (s’atorga en Núm. 7 – Josep Mª Polo – Legalització tancat finca Hort de Bernat relació a la finca i a la construcció, i no en Núm. 8 – Plataforma per Susqueda – Retirada Gronxadors i aparells jocs infantils relació al seu titular) i de naturalesa reglada veïnat el Coll (la llicència s’ha de concedir o denegar segons l’ordenament urbanístic aplicable). Núm. 9 – Antonio Carreras – Tancar parcel·la amb Pals metàl·lics i filat D’acord amb la Llei d’urbanisme de Cata- Núm. 10 – Francesc Saló Codina – Reforma interior habitatge Can saló lunya estan subjectes a la llicència urbanística Núm. 11 – Eugeni Saló – Pavimentar parcialment rampa habitatge veïnat del Coll prèvia tots els actes de transformació o uti- Núm. 12 – Mª Eugenia Saló - Pavimentar parcialment rampa Ca la Maru del veïnat lització del sòl o del subsòl, d’edificació, de del Coll construcció o d’enderrocament d’obres tals Núm. 13 – Daniel Moller – Tancar cobert al veïnat del Coll com les obres de nova planta, les d’ampliació, 8 reforma, modificació o rehabilitació; la de- molició total o parcial; les obres puntuals d’urbanització; els moviments de terra i les obres de desmuntatge o explanació; l’auto- Agenda 21 rització d’obres i usos de manera provisional; la construcció o instal·lació de murs i tanques; l’obertura, pavimentació i modifi- Amb data desembre de 2007 el Consorci Ter-Brugent constituït pels municipis de cació de camins rurals; la instal·lació de Susqueda juntament amb els de la Cellera del Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Amer cases prefabricades i instal·lacions similars; i Anglès varem subscriure un conveni de col·laboració amb la Diputació de Girona amb la instal·lació d’hivernacles o similars; les l’objectiu de portar a terme la redacció de l’Agenda 21. instal·lacions i actuacions que afectin el Ara bé, ¿que es això de l’Agenda 21? subsòl; la instal·lació de línies elèctriques, L’Agenda 21 es un dels documents de major transcendència que es varen aprovar a la telefòniques o similars, antenes i totes les Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible que es va celebrar l’any 2002 a Jo- altres actuacions que ho exigeixi el plane- jament o les ordenances municipals. hannesburg, coneguda com a Rio+10. Es tracta d’un procés de millora contínua amb fi- A part de la Llei d’urbanisme i del plane- nalitat d’establir les bases per un futur en el qual el desenvolupament sigui sostenible; això jament urbanístic, les ordenances municipals implica tenir en compte tres aspectes: l’aspecte social, l’aspecte econòmic i l’aspecte han d’ajudar al sol·licitant de la llicència a ambiental. interpretar el contingut de la sol·licitud i la L’Agenda 21 es basa en la premissa que el desenvolupament sostenible no és una documentació exigida, la seva tramitació i el alternativa possible sinó un imperatiu el qual no podem defugir. El canvi que es demana a procediment d’atorgament així com les les prioritats dels governs i les persones és d’un gran abast, atès que implica la conside- obligacions que comporta abans, durant i ració del factor ambiental en totes de decisions i en qualsevol camp d’activitat. després de l’execució de les obres. Amb el convenciment que les comunitats locals constitueixen un context més que La tasca dels tècnics de l’Ajuntament en adequat per a la implementació dels principis de la sostenibilitat, es fa una crida a les au- relació a les llicències d’obres consisteix a toritats locals per tal que creïn la seva pròpia Agenda 21 Local, amb un Pla d’Acció que garantir que les obres majors i menors que es assumeixi els objectius generals i els tradueixi en accions concretes per a una població facin al municipi compleixin la normativa específica. urbanística vigent, començant per facilitar al En aquesta mateixa línia, el Tractat de Maastricht determina que les exigències de la màxim els tràmits imprescindibles que com- protecció del medi ambient s’han d’integrar en la definició i execució d’altres polítiques porta tota llicència. comunitàries, a l’hora que explicita com a un dels objectius fonamentals el que les decisions En aquest sentit podem fer algunes es prenguin de la forma més propera possible als ciutadans. Això vol dir que les decisions recomanacions pràctiques: s’han de prendre al nivell més baix i com més proper millor de les persones afectades i en ● Realitzar les consultes prèvies necessàries aquest sentit les autoritats locals estan reconegudes per ser: abans de tramitar la sol·licitud, amb a- les més a prop dels problemes l’objecte d’aclarir tant la viabilitat legal de b- les més a prop de la gent l’actuació, com la documentació a presentar c- les més a prop de les possibles solucions als conflictes. i tramitació a seguir. ● Aportar tota la documentació necessària Les Agendes 21 Locals són ara per ara els instruments més vàlids per tal que les en el moment d’efectuar la sol·licitud de la propostes i l’esperit de Rio siguin assumits per les comunitats ciutadanes. No debades llicència. són aquestes les que sobre el territori presenten una major homogeneïtat, tant des del punt ● Comunicar qualsevol modificació del de vista cultural com en hàbits i percepcions dels problemes que comparteixen. projecte o incidència durant l’execució de les A més de les autoritats locals electes democràticament i de la pròpia estructura admi- obres. nistrativa al servei de la població, és del tot imprescindible comptar amb la participació En la línia d’agilitar els procediments d’un seguit d’agents per tal d’assolir amb èxit el procés de desenvolupament de l’Agenda administratius per a aquells actes (obres o 21 Local. Aquests altres actors implicats en la gestió ambiental a nivell local són els activitats) que siguin d’escassa complexitat mateixos ciutadans, les associacions o grups d’interès - sovint constituïts en forces de tècnica, l’Ajuntament està treballant per a pressió -, les indústries i els negocis locals - fent un èmfasi especial al seu paper com a instaurar en breu el règim de comunicació col·laboradors indispensables en la solució dels problemes -, així com els governs prèvia, com alternativa a la tècnica de la llicència. autonòmics o estatals en allò que els hi són competències pròpies. Finalment comentar alguns aspectes a Koldo, 11/11/08. tenir en compte en relació a les llicències: ● La sol·licitud de cada llicència es tramita en funció de les característiques de les obres a efectuar i de la classificació urbanística de la finca. Per a determinades actuacions poden Pla Local de Joventut (2008-2011) ser exigibles altres informes i autoritzacions d’altres organismes que siguin preceptius. Aquest pla és un document on hi ha les diferents idees i propostes que l’Ajuntament ● El titular de la llicència resta obligat a troba vàlides i possibles per a treballar per als joves del nostre municipi. respectar el contingut exprés de les clàusules, ajustar-se a terminis d’inici i acabament de Per poder fer-ho possible hem demanat la participació dels joves empadronats a l’execució de les obres, i consignar la corres- Susqueda de 14 a 29 anys. Ho hem fet a través d’una enquesta. ponent garantia quan s’escaigui. La participació en aquesta enquesta ha estat del 45%. A partir de les enquestes ● Les llicències s’entenen atorgades rebudes hem intentat fer una anàlisi de les necessitats dels joves del municipi. salvaguardant el dret de propietat i sense Des de l’Ajuntament pensem que perquè aquest pla funcioni hem de treballar coordi- perjudici del tercer i no impliquen, per a nadament amb els joves. Per això properament convocarem una taula de joves. Per a poder l’Ajuntament, cap responsabilitat pels danys desenvolupar aquesta taula comptarem amb la col·laboració d’un tècnic de joventut. o perjudicis que es puguin produir amb ocasió I un cop tinguem els resultats de les enquestes i el que surti de la taula de joves de les activitats que es realitzin en virtut sabrem quines són les propostes i inquietuds dels joves de Susqueda. d’aquestes. Aleshores serà el moment d’analitzar, seleccionar i prioritzar per definir quines es tiren Armand Gacia. endavant tenint present els recursos disponibles. Susqueda, novembre de 2008. E.V. 9 Informacions municipals Pladetur (Pla de desenvolupament turístic)

PUOSC 2007/2011 Tal i com heu vist en el ple del 12 de juny es va demanar una subvenció per a la millora En aquesta convocatòria del Puosc (Pla únic d’obres i serveis), entre les diferents de la senyalització del camí que anava de demandes fetes per aquest consistori ens han atorgat les següents: St. Benet a El Far. Camí recuperat per aquest Reforma per adequació del local social. Any 2010. consistori i conservat pel mateix. Pressupost 131186,44€, la subvenció serà de 118067,79€ Gràcies a aquesta subvenció que és del Pavimentació del camí del pantà a Coll de Nafrè. Any 2011 50% del total el consistori podrà posar els Pressupost 469132,36€, la subvenció serà de 248928,31€ elements de suport i dels senyals informatius Tal i com es pot comprovar les subvencions que ens atorguen no són suficients per a multilingües. poder desenvolupar el conjunt dels projectes. I el consistori es veurà obligat a invertir els diners que manquen per a poder-los realitzar.

Arranjament de camins

Entre aquest estiu i aquesta tardor l’A- juntament ha dut a terme l’arranjament de diferents camins del municipi. El camí que va del pla de St. Martí fins a baix al pantà ha estat arranjat completament. El camí que porta des del Santuari del Coll fins a St. Benet. S’estan acabant els arranja- ments planejats.

Camí del Coll a St. Benet.

Nou servei Municipal de deixalleria

La deixalleria és un nou equipament públic de recollida de deixalles on podeu portar tots aquells residus domèstics que no disposen d’un servei de recollida específic en els diferents veïnats. El mes d’agost es va enviar a tots el veïns, una carpeta on us informàvem de l’inici d’aquest nou equipament municipal i les instruccions per donar-vos d’alta del servei. Si hi ha algú que no l’ha rebut, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament. Recordeu... L’Ajuntament posa els mitjans al vostre abast, però l’èxit del reciclatge està en cadascú de vosaltres. Recicleu correctament i no deixeu en els contenidors del veïnat els residus que han d’anar a la deixalleria. La recollida de trastos voluminosos es continuarà fent un cop a l’any. La deixalleria està situada a Amer, zona Industrial (sortint d’Amer direcció a les Planes d’Hostoles, passat el pont del rieral a mà esquerra).

Informació: Tel. 872 973 873 de dilluns a divendres de 9 a 2 de la tarda - www.selva.cat

Horari: Dimecres i dissabtes de 10 a 2 de la tarda - Divendres de 3 a 6 de la tarda 10 Logo de Susqueda 1.-

Tal i com ja esmentàvem en el passat butlletí volem que Susqueda tingui un logo. En aquest apartat us presentem les diferents aportacions que han arribat a l’Ajuntament. Hi ha quatre participants adults i un d’infantil. Ara també us volem demanar la vostra col·laboració per a triar-lo. Dins de cada butlletí hi ha una butlleta on hi ha el número dels diferents logos. Us agrairíem que en marquéssiu un i que dipositéssiu la butlleta als següents llocs. Al Restaurant de Coll de Condreu, a l’Hostal del Coll i a l’Ajuntament. El termini d’entrega de les butlletes és el 13 de març de 2009. Creiem que és una decisió popular la que ha de triar el logo. Gràcies per la vostra col·laboració. 2.-

Herbes remeieres

Avellaner Per les seves propietats astringents, l’escorça és recomanada per frenar diarrees i per tallar hemorràgies. Es prepara a raó de 30 a 60 grams d’escorça en mig litre d’aigua, que es deixa bullir de quinze a vint minuts.

Castanyer La cocció de l’escorça i de les fulles es prepara amb uns 60 grams de les unes o les 3.- altres i un litre d’aigua, es deixa bullir durant uns 15 minuts i es pren colat i endolcit, amb una dosi de tres o quatre tasses al dia, per aturar la diarrea. Can Nan – Veïnat del Coll.

Esperit de Saüc - “Suguer”. Josefina Arimany de l’Hom Ingredients: Dues cassoles de mides diferents (una més gran que l’altra de circumferència) Drap de cotó (un tros de llençol) Flor fresca de saüc Caliu 4.- Agafeu la cassola més gran i tapeu-la amb el drap de cotó. Poseu al damunt del drap les flors fresques de saüc i a sobre de les flors l’altra cassola més petita amb el caliu dins. Heu d’anar vigilant que el caliu no s’apagui. Les flors s’aniran assecant i sortirà un líquid com aigua que anirà caient dins l’altra cassola. Heu d’anar fent aquesta operació tantes vegades com calgui per poder tenir una determinada quantitat d’esperit. Aquest líquid es guarda en una ampolla i serveix pel mal de ventre o senzillament quan es té set a l’estiu. Per prendre es barreja amb una mica d’aigua.

5.- Emplastre amb Herba de Cop i Àrnica. Eva Martinez de Can Miquel Ingredients: Herba de cop o Herba de Sant Joan Àrnica Aigua Drap de cotó Poseu un grapat de cada herba en un pot amb aigua i deixeu-ho que bulli durant uns tres minuts. Coleu–ho, agafeu un drap de cotó i emboliqueu les herbes encara calentes. Poseu aquest drap sobre de l’articulació que us fa mal. Deixeu-li tota la nit. Amb l’aigua que us ha quedat de fer bullir les herbes, es poden anar fent fregues durant tot el dia en el lloc on teniu el dolor. 11 Aplec del Santuari del Coll Festes i Aplecs 1 de maig Un any més, la gent d’Osor i de Susqueda i d’altres pobles dels voltants, ens vam aplegar l’ ”Aplec del Coll”, nom com popularment es coneix la festa del Santuari de la Mare de Déu del Coll. I, com cada any, vàries persones es van animar a repetir el pelegrinatge, des d’Osor, en honor de la verge. Segurament també, durant la seva cami- nada, aquests grups de pelegrins van repetir les històries i rondalles sortides d’aquest racó de les : el tresor d’en Serrallonga, l’ós que destrossava les collites i els pagesos no podien arribar a atrapar, el conte de Mn. Cinto Verdaguer on diu - jo he vist Can Bosc (d’Osor) ciutat i Barcelona un prat -, les bruixes de la Casa Nova del Coll... Tothom coneix la rondalla de l’ós? Fa molts i molts anys, un ós rondava pels masos de les Guilleries. Destrossava les collites i espantava el bestiar i tots els pagesos dels Coques del concurs. contorns somniaven en caçar-lo per poder acabar els seus malsons. Coral Josep Ruhí. Un dia, de cop i volta, l’ós es va deixar veure i l’indret on va ser vist se’l va batejar amb el nom de “OSOR”, volent dir que s’hi havia trobat un ÓS que era més buscat que l’OR. Des de la vall d’Osor, l’ós va pujar muntanya amunt i justament se’l va ferir al coll que uneix la muntanya de Sant Benet i la muntanya

Sardanes davant del Santuari.

12 de que, per aquest motiu, ara rep el nom de COLL DE NAFRÈ (que ve de nafre o ferida). Espantat, l’ós ferit es va llençar muntanya avall cap al Ter i els caçadors, quan hi arribaren, van travessar el riu continuant la direcció que havia pres l’animal. Quan arribaven a l’altre costat, una veu cridava des de la riba que just havien deixat: - SE US QUEDA, SE US QUEDA! - volent dir que l’ós s’havia quedat a la riba contrària. Va ser tal el desencant dels caçadors que el perseguien que, per sempre més, aquell paratge es va anomenar SUSQUEDA. L’ós malfactor va tornar a ser trobat a Osona, pels contorns de Sant Sadurní, on va ser rematat. Des d’aleshores, aquest poble de la comarca veïna ha pres el sobrenom de SANT SADURNÍ D’OSORMORT, recordant que allí fou MORT un ÓS que en un temps va ser tan buscat com L’OR. Aquest any, vàrem tenir diferents novetats, la primera va ser la missa cantada per la Coral Josep Ruhí de Bescanó i tot seguit el concert a càrrec de la mateixa Coral. La segona fou el 1r concurs de coques casolanes. Va haver-hi 11 participants en la categoria d’adults i 7 en la categoria infantil. Tots ells i elles varen tenir un record del concurs, un obsequi i un diploma commemoratiu de l’aconteixement i també vàrem poder conèixer la Plataforma per Susqueda, que va explicar a tothom els seus bons propòsits. Tot emmarcat per un bon sol i bona companyia a l’entorn del Santuari.

Festa de Coll de Condreu 2 i 3 d’agost

Es va començar la festa el dissabte a la nit amb la botifarrada popular amenitzada amb cançons de taverna a càrrec d’en Quim Xena, cantautor i veí de Sant Martí. Tot seguit, i per pair el sopar, ball amb el músic Ferran Prunell. El diumenge els prats de Coll de Condreu varen quedar petits per la gran quantitat de persones que s’hi aplegà per a escoltar els acordeonistes i gaudir d’unes hores de frescor en la tarda calorosa del mes d’agost.

Sopar. 13 Aplec del Far 31 d’agost

Any darrere any els veïns, persones del voltant i amics del Santuari ens retrobem al Far per celebrar l’Aplec amb la tradicional Missa Solemne, cantada per la Coral Retorn Planenc de les Planes d’Hostoles i el concert que ens ofereixen tot seguit. A la tarda Rés del Sant Rosari i cant a la Mare de Déu. Audició de sardanes i a la mitja part jocs de cucanya per petits i grans. Aquest any l’estirada de corda va ésser molt animada i la gent amb moltes ganes de gresca s’ho va passar d’allò més bé. Es va acabar la diada amb el visca de l’última sardana i les quatre gotes de pluja de rigor del darrer dia del mes d’agost, que senyalen que més o menys l’estiu s’ha acabat.

14 Festa de Sant Martí 4 i 5 d’octubre

La Festa de Sant Martí està en creixement. En els darrers anys s’hi han anat incorpo- rant petites iniciatives que converteixen la festa de Sant Martí en una autèntica tempta- ció per passar el primer cap de setmana d’oc- tubre; fins i tot quan coincideix amb la concorreguda Fira de l’Avellana de , com va ser el cas d’aquest any. Com a principals novetats de l’any i d’iniciatives anteriors que es consoliden, destaquem: Els actes del dissabte al matí organitzats per l’Associació de Veïns i Veïnes de Susqueda: l’esmorzar popular a base de xuia i arengada i les activitats per a la mainada: gimcana de reconeixement, taller de maquillatge, jocs de cucanya i xocolatada. La participació del Cor en la missa del diumenge Enguany es va explicar als fidels assistents que aquest cor es constitueix només un cop l’any i està format per tota la gent que assisteix a la missa de Sant Martí. S’ha de dir que tothom s’ho va prendre força bé. Els tradicionals àpats populars del dissabte al vespre i del diumenge L’Associació de veïns de Coll de Condreu, van treballar de valent perquè els comensals no patissin aglomeracions ni els faltés de res, ni en el tradicional sopar de pa amb tomàquet amb botifarra, aigua, vi, coca i garnatxa, ni en l’arrossada del diumenge, on s’hi reuneixen unes 300 persones. I després del bon àpat... Un bon ball que semblava que ningú, ni tan sols els músics, no tinguessin ganes d’acabar. Tots els actes comptaven amb la col·la- boració de l’Ajuntament.

15 Ofrena a Sant Miquel de Maifrè 11 de maig

L’ofrena a Sant Miquel de Maifrè se celebra el segon diumenge del mes de maig, amb una Missa Ofrena, tot i que l’Església pertany al municipi d’Osor, la gran majoria de persones que es troben en aquesta diada són gent que havien viscut o viuen a Susqueda. La celebració sempre es fa a l’exterior, si el temps hi acompanya, a causa del gran nombre de visitants. Acabada la Missa es reparteix l’ofrena, que consisteix en un pa rodó petit. Aquesta celebració és possible gràcies a l’esforç d’organitzar-la cada any del Sr. Joan del restaurant de La Codina i de tots els que l’ajuden.

Castanyada popular a Sant Martí 1 de novembre

Aquest any el temps no ens va acompanyar gaire a la castanyada popular de Susqueda que celebrem a Sant Martí, però tot i així encara vàrem arribar a una trentena de persones, que ens ho vam passar d’allò més bé, menjant coca amb sumaia o xocolata, castanyes torrades i cava ben fresc.

16 Secció infantil Secció juvenil

Urtica dioica. Ortiga gran

Planta herbàcia, perenne que creix en llocs roderals, de pastura on hi ha gran aportació de nitrogen. És autòctona de pràcticament tot l’hemisferi nord. Té una tija de secció quadrangular, amb fulles oposades. Les flors són unisexuals, és a dir hi ha unes plantes mascles i unes de femelles. Està recoberta d’uns pèls rígids, recoberts de carbonat càlcic amb una glàndula al capdamunt que conté substàncies urticants, és per això que quan es toca la planta, aquestes glàndules es trenquen i aquestes substàncies sobre la pell produeixen coïssor, prurit i molèsties que tothom coneix. Aquests pèls confereixen a la planta una protecció enfront d’agressions externes. La planta és molt rica en nitrat potàssic i en sals minerals, per això és un molt bon diürètic. A més conté moltes vitamines i aminoàcids (substància que forma les pro- teïnes) per tant és també un excel·lent reconstituent. A més és molt rica en clorofil·les (per això té aquest color tan verd) i s’utilitza per la cura del cabell i de la pell, per fabricar dentifricis i desodorants. Finalment com que és rubafaent, és a dir produeix una dilatació dels vasos sanguinis de la pell, i per tant envermelleix la pell per aquest fet els grecs i els romans la utilitzaven com a viagra. Anna Mercader Pagès.

Fem la foto abans de tornar-lo a l’aigua.

17 Secció infantil Secció juvenil

Una bona excursió El dia 12 de setembre vam fer una excursió. Ja feia mesos que ho dèiem, i aquest dia a tothom li anava bé. Al final vam ser quatre. Aquesta excursió passa per quatre termes municipals. Vam marxar de Coll de Condreu, a la tarda, tots carregats amb motxilles. Vam agafar el camí que surt a la dreta després de passar el Coll de Condreu en direcció a i que condueix fins a sobre els camps del Masnou al terme municipal de les Planes d’Hostoles. Vam anar seguint els prats fins a trobar la carretera que condueix fins al mas. Abans d’arribar-hi, hi ha una pista forestal que surt a mà esquerre. Vam agafar aquest camí que va fent giragonses. Al cap d’uns deu minuts arribem a una torre de llum amb una caseta, deixem la pista a mà esquerre que continua baixant i seguim un camí ben marcat a la dreta, que ens condueix de dret Amagats. A veure qui ens veu? a la casa de Carboners. Ara som al terme de . La casa es veu arreglada tot i no viure-hi ningú. Voregem la casa pel cantó de dalt i seguim enmig dels prats tot esquivant les romegueres. Al cap d’uns minuts ja trobem la casa del mas el Quer, ara molt abandonada. Hi passem pel cantó de baix tot esquivant romegueres. Després de passar el Quer vam seguir recte però ens vam desviar marges avall fins a la casa del Grèvol, una petita masia més o menys arreglada; ara ja estàvem al terme municipal de les Planes d`Hostoles. Havent fet una visita al Grèvol, vam continuar recte, pujant els marges en direcció al bosc. Vam agafar un camí que s’enfila tot resseguint el sot del Barranc. Un indret força espectacular, sobretot en èpoques de pluges. El camí ens va portar de dret als prats del Camps, un mas ara abandonat però la casa és gran i és força impressionant. Vam deixar la casa del Camps per sobre nostre i vam seguir recte, vorejant els marges; al cap d’uns 10 minuts passàvem per sobre el plans del mas Arús, la casa que- dava un tros avall de nosaltres. Vam seguir

Els quatre abans de començar l’excursió. 18 Secció juvenil Secció infantil per un camí poc marcat que desembocava en un camí molt enverdissat. Vam anar seguint el camí fins a una cruïlla on hi havia 3 camins: un que seguia el principal i anava fent gira- gonses avall; a la nostra esquerra quedaven dos camins, un que pujava cap amunt i un altre que marxava de pla; nosaltres vam agafar aquest. Era força brut de bardisses però estava ben marcat. Vam passar per sobre la casa de la Xoriguera, pel mig del bosc i vam anar a parar als prats. Després vam buscar el camí cap a Sant Martí, però com que era molt emboscat i no aconseguíem trobar-lo i a més es feia fosc, vam fer nit a prop dels prats de la Xoriguera. L’endemà a les 8 del matí ja tornàvem a caminar. Com que no trobàvem el camí, vam decidir pujar per un camí molt dret: el grau curt que ve de les Planes. Fins a trobar-se amb el camí que baixa del Grau de Sta. Anna. Un cop a l’encreuament només vam haver de tirar a l’esquerra seguint el petit camí que mena fins a St. Martí Sacalm. Vam esmorzar a Sant Martí i després vam continuar en direcció al castell de Fornils. Vam passar per Puig-alí, la Masó, Sant Pau, on ens vam aturar a mirar la casa de la Triola, imponent des del peu del cingle. Vam passar pel trencall que mena al Castell de Fornils, que ara, entre les parets, els arbres hi creixen sense control. Vam passar el trencant d’anar al mas el Roure, a mà esquerre i vam travessar la riera de l’Hom. Ara ja començava un tram de pujades. Aquell dia feia sol, i és clar, feia calor. Vam passar per sota el mas les Gleies i després el mas la Coma. Al cap d’una estona, vam travessar una tanca, ja érem a la Donada, o sigui, ja érem al terme de Rupit. La casa, força grossa i maca, comença a caure-li la teulada. Havent passat la Donada, just uns 200 metres més, vam travessar la riera de Rupit, que baixava rebent del cingle. Vam pujar seguint aquella carretera que sembla no acabar-se mai, voltant l’Agullola, almenys allà s’estava a l’ombra. Vam arribar al coll de Malafaranda, on s’ajun- ten les carreteres que van cap al pantà de Susqueda i la Grevolosa, i la carretera que va a Sant Martí Sacalm. L’aigua ja començava a escassejar. Vam tirar amunt en direcció a Rupit, vam passar per la casa de Fàbregues, a sota es veia la casa de Puig-de-Rajols. Ara ja no ens quedava aigua. Es veia el santuari de Montdois just allà davant, vam tirar cap a la carretera de Sau en direcció a Rupit, només ens faltava un últim tros. Vam arribar a Rupit a les 3 de la tarda, les motxilles ja feia estona que pe- saven massa, les espatlles es queixaven. Així va acabar una excursió bonica, però una mica dura. Havíem caminat 13 hores en dos dies. Recomano molt fer-la!!!! És una caminada, d’una bellesa feréstega i una tranquil·litat inhòspita, i així es va coneixent una mica més el nostre municipi. Jordi Mercader Pagès. 19 A la manera dels bucòlics Editorial Quan corre fred l’alè del vent que pentina els verds prats que envolten la casa on visc S’acaba l’any i com és habitual en els últims ja puc començar a creure que l’hivern és proper. anys hem tornat a confeccionar i editar el butlletí Caldrà gruixuda flaçada, bona vianda i millor vi anual de Susqueda. per estovar llargues estones de creativa solitud; Aquest any teniu a les mans un butlletí més sempre a la vora del reconfortant foc amic que dóna, a qui en té cura, companyia i caliu. gruixut i renovat, hem crescut en apartats i també en pàgines. Aquest és un aspecte rellevant A voltes surto a donar un tomb per aquests paratges; a destacar. Ja que, ens determina que de mica en arrecerat per Puig Galí, el Noguer o Bosc ses Vinyes mica a Susqueda es desenvolupen i es porten a guaito la salvatge bellesa de les imponents cingleres i el bell retrat de frondoses boscúries de clar horitzó. terme més activitats i actuacions. Com sempre des d’aquestes ratlles agraïm la A garbí Mondois, a mitjorn Sant Benet, col·laboració de totes i tots els que han volgut a ponent Tavertet, a mestral Rupit, cap a nord Pirineus, un xic a gregal Canigó, ajudar a fer-lo. a llevant Rocacorba i a xaloc la plana de Girona. Gràcies i fins el proper. E.V. De dalt la Rectoria puc a vegades veure el Mediterrani. Aquí, Natura s’ha transformat en subtil art perquè els mortals que l’estimem en puguem gaudir. Mon cor em diu que tot això és tan bonic que del pit vol brollar-me un nou cant per enaltir tanta bellesa, sense oblidar el dolor. Sí! -Perquè per aquests verals també s’ha patit-. No hi ha roses sense punxants espines ni saboroses mores sense enrevessada bardissa. Mes l’amor sempre ha vençut la maldat. Recullo tals impressions dintre de mi mentre torna a revifar l’enviat del cel, el vent lleuger, fred i alhora enyoradís vigilant d’aquest irrepetible tros de món. Entro cap dins de casa i m’acosto a la llar que ja té bona brasa per fer el sopar. Mentre m’ho guaito, deixo a la imaginació traspassar lleugeres espurnes de llunyans estels que fan camí enllà de l’espai, tot cercant els ulls transparents del meu poble. Avui i ara, Sant Martí Sacalm. Quim Xena. 8 de novembre de 2008.

Aquest bolet conegut popularment com “Pet de Llop”, feia 2,500 Kg.