La Mussara Joan Francesc Mestre

La Mussara. indret deshabitat rada de la passejada és aproxima­ fins al fons de l'esquerda. Conti­ des dels anys cinquanta. avui per­ dament d'1 h 30 minuts. nuem per la vora de l'esquerda. tany al terme de Vilaplana. To tes 0.00 Sortim des de la Febró per la 0.55 Deixem, a la dreta. un sen­ les cases estan enrunades i només carretera. passem pel pont del riu deró que porta a la pista que va s'aguanta l'església. encara que Siurana. desde la Mussara fins a la Febró. molt maltractada. El nud principal. 0.06 Font del Pubill: A la dreta de 0.57 Arribem a l'esmentada pista estava format per vuit cases i per la carretera. davant mateix de la i continuem per l'esquerra. tot el terme hi havia una munió de font. surt una pista en direcció E 1.00 Pla del bosc deii'Agustenc. masos dels quals es podríen desta­ que seguim. A la dreta deixem una pista que va c:n car el mas de I'Abelló. el de I'Adua 0.10 Deixem a l'equerra un camí cap a la part del Motllat de la Q) i el del Vicent. Actualment. també que va a conrreus. Pona. Enfront. la pista va fins trobar estan abandonats. La població es­ 0.11 A l'esquerra hi ha un altre la carretera. Agafem la pista de ID tova molt isolada. camí que va a conrreus. l'esquerra. Si el que volem és dormir a co- 0.16 ara el camí és quitranat. 1.05 Deixem una pista que va fins c::::l.. bert disposem del refugi proper al 0.18 A la dreta del camí hi tro­ a la fita 1.039 i agafem. a la dreta. poble de 56 places. està obert tot bem una font. un senderó que s'apropa al fil de la el any i ens ofereix un lloc privilegiat 0.19 Agafem. a la dreta. el camí serra del Pou. El seguim i veiem sota des d'on es pot accedir a tots els del Mas del Panxó; el camí que el poble de la Mussara. sectors d'escalada. El refugi hi està hem deixat. a trossos qui tronat. va 1.11 Cruïlla de camins. El del da­ situat per damunt i es pot conside­ fins unes cases de colònies. vant continua per la serra del Bosc i rar un mirador cap a les terres de 0.26 Mas del Panxó. enrunat. a la va a la creu dels Noguers; el de camp de Tarragona i a les serres dreta del camí. Davant del mas i a l'esquerra va als Motllats pel bosc que hi ha cap a ponent. l'esquerra hi ha la font. ara malme­ de l' Abelló. Agafem el de la dreta En el refugi. hi podem trobar un sa. que baixa decididament fins trobar servei de menjador. Si volem més 0.30 Deixem l'ample camí que la carretera. informació de la zona es pot trucar va a trobar la pista que baixa de la 1.18 Cruïlla de carreteres. Aga­ al telèfon 81 50 12 que és el de Mussara i agafem. a l'esquerra. un fem la del davant que va a la l'Ajuntament de Vilaplana. senderó que s'enfila ràpidament. Es Mussara. el grau et dels Avencs. 1.20 Deixem. a l'esquerra. un sen­ L'ANADA A PEU OA6 Ja gairebé dalt del pla de la deró que baixa fins trobar el camí serra. trobem a la dreta una gran I de les Tosques. el Aquesta excursió ens portarà des llarga esquerda on al fons hi ha els 1.21 A l'esquerra continua de la Febró fins a la Mussara pels avencs de la Febró. Seguim per la camí que va al nou refugi de la esmerça• avencs de la Febró. el pla de vora del dvell i. poc després. tro­ Mussara. Per arribar-hi hi rem un parell de minuts. l' Agustenc i la serra del Pou. La du- bem el baixador que ens portarà

Prades

•. efugi ·.. .· , Arbolí __, ,.· ·~ · : :·...... ; :. ... \ -----i·---·~- 2 .... .· .~~·, Mont-ral ,--~~ ,---* /'i¡¡ ,' ~ --., I ~ ... : ) ~ ' ':, "-... / r,' .. ~)~ \ ,J 1 .• ... : ~:.~ ... 1/ o(~~ vno~'"":P· ·· ···· · ···~ · · ...... \ ./'1('<

-CARRETERA · -PISTA ZONES: •••• CAMI 1. LES AIRASSES ...... SENDER (*) ZONA DE NIDIFICACIO 2. COMBRUNADA D'AUS PROTEGIDES D CASA NO HI Hf¡~ ® PARKJNQ 3. EL MESTRET ZONA DE ïóïFfïóN X PASTANCAT 4. LA MUSSARA DE AVES PROTEGIDAS NOESCAURI Villaplana, Reus 12 ~ FITA (HITO) 5. BAIX CAMP - Una tercera. la més allunyada del cingle, que constitueix la Gale­ ria principal de gairebé 300m de llargada, estreta i profunda i amb comunicaciones amb el Laberint. amb la cova Gran. la Cova Petita i altres coves de menor interès. a més de tres avencs.

L'ESCALADA

Aquesta zona està formada per totes les parets que hi ha sota el po­ ble abandonat de la Mussara. Es tracta d'una zona enlairada i tal com succeeix als Cogullons i a Siurana. la seva alçada (1.000 aprox.) és un factor determinant de la seva climatologia. Sempre po­ dem jugar, però, amb les diverses orientacions dels sectors per trobar­ hi la temperatura adient. Les aproximacions oscil.len entre 1 i 25 minuts de camí. L'escalada és també diversa amb molts tipus de formacions de roca que faran un plaer de qualsevol de les seves més de 270vies. Hi trobarem algun sector gran i Via Xell amb una difia;hat de 5+ situada al sector quatre. Arxiu CE RAP amb personalitat pròpia com és el 1.25 La Mussara. 980 m d'alçada. ment de les comarques de Tarrago­ cas de tota la muralla situada sota na i també molts excursionistes visi­ els repetidors de TV (la Mussara). LES COVES ten freqüentment la cavitat. Reco­ lloc on es vàren equipar les prime­ rren les esquerdes i s'endinsen amb res vies a finals dels anys 70. Aquí podem trobar moltes vies d'un llarg Al terme de la Mussara no hi ha llanternes a les coves més accesi­ bles. i també de fins a quatre llargs (sec­ cap cavitat important. però podem tors: !taca i Tarajona). visitar els avencs de la Febró per on No és però, fins el 1980 quan el G.E.S. - C.M.B. realitza una prospec­ Per acampar caldrà que ens in­ passa I' excursió que us hem propo­ formem dels llocs més adients en el sat en aquest número de la revista. ció sistemàtica de les esquerdes i les coves. tot portant a terme un refugi. Aquí. com en les altres zones; aixecament topogràfic cpmplert. no es pot fer foc i a més. hi ha èpo­ AVENC I COVES DE LA FEBRO (re­ ques en què l'acampada lliure no corregut: 1.81 Om profunditat 73 m) DESCRIPCIÓ està permesa. HISTÒRIA • La cavitat està formada fona­ CARTOGRAFIA A principis del segle passat serví mentalment per esquerdes que es - Mapa Excursionista Muntanyes de de refugi al contrabandista i cons­ desenvolupen paral.lelament al Prades. Edita: I.C.C. pirador Josep Ferrer i Grau. àlies cingle que las ha generades. Po­ -Full S.G.E. núm 445 Cornudella. dem distinguir tres esquerdes princi­ - Mapa Editorial Montblanc "Mun- ·l'Agnés de Vilaplana~, que s'hi pals, a més d'altres de secundàries, tanyes de Prades" amagava quan fugia de la força -Mapa I.G.N. núm 445 Cornudella. armada. perpendiculars o obliqües a les pri­ meres: - Mapes Comarcals de Catalunya El 1843 va servir de refugi al ge­ núm 8 (Baix Camp) Edita I.C.C. neral Prim en el decurs de les gue­ - Una primera. la més ampla però també la més curta, anome­ rres carlines. BIBLIOGRAFIA es desen­ Més tard, en el seu interior s'hi va nada Esquerra Gran, que Escalades en les Muntanyes de coordinar en el pla de moltes suble­ volupa aillada de les altres. Prades. Diversos autors. Edita: Desnivel vacions. Sempre era un amagatall - Una segona. intermèdia. que 1992. dels persseguits polítics. origina l'anomenada Galeria Pa­ - Les Muntanyes de Prades. Guia in­ De la cavitat. s'hi van extreure ral .I ela, rigorosament rectiiTnia i que tinerària Autor: Rafael Ferré Masip. Edi­ ta: Centre de Lectura de Reus, 1995. moltísimes carretades de concre­ continua pel Gran Balcó Sud. Aquest oarrer presenta comunica­ - Topo-Guia: Senders de Petit Reco­ cions que foren enviades a molts rregut de les Comarques Meridionals del punts especialment a Reus, al mas cions amb la tercera esquerda i tot d'enllaços amb una Principat. Edita: Comitè Català de Sen­ d'en Macià Vila, a fi de guarnir els el conjunt ders de la FEEC (Federació d'Entitats Ex­ jardins i cascades. zona intermèdia de fractures per­ cusionistes de Catalunya) Abril de 1992. El 1899 la cavitat va ser visitada pendiculars o obffqües obertes a di­ - Grans Cavitats de Catalunya Vol. 11 per Font i Sagué. ferents nivells i denominades Labe­ Autor Ferran Cardona i Olivtm. Edita: Es­ Nombrosos espeleòlegs, general- rint. peleo Club de Gracia. Any 1990. 13