ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA ELECTRÒNICA I INFORMÀTICA LA SALLE

TREBALL FI DE MÀSTER

MÀSTER EN GESTIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

ESTUDI SOBRE LA REPRESENTACIÓ DE XARXES UTILITZANT EINES INFORMÀTIQUES I APLICACIÓ A L’ESTUDI DEL CAPITAL SOCIAL A LES ORGANITZACIONS

ALUMNE PROFESSOR PONENT

Jordi Montoliu Montes Dr. Francesc Miralles

ACTA DE L'EXAMEN DEL TREBALL FI DE MÀSTER

Reunit el Tribunal qualificador en el dia de la data, l'alumne

D. Jordi Montoliu Montes va exposar el seu Treball de Fi de Màster, el qual va tractar sobre el tema següent:

ESTUDI SOBRE LA REPRESENTACIÓ DE XARXES UTILITZANT EINES INFORMÀTIQUES I APLICACIÓ A L’ESTUDI DEL CAPITAL SOCIAL A LES ORGANITZACIONS

Acabada l'exposició i contestades per part de l'alumne les objeccions formulades pels Srs. membres del tribunal, aquest valorà l'esmentat Treball amb la qualificació de

Barcelona,

VOCAL DEL TRIBUNAL VOCAL DEL TRIBUNAL

PRESIDENT DEL TRIBUNAL Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

ABSTRACTE

L’objectiu del següent projecte es introduir,contextualitzar, analitzar, mesurar i verificar la relació del capital social amb el concepte de rendiment d’innovació aplicat a un cas real.

Per realitzar totes aquestes relacions, es divideix el projecte en dues parts ben diferenciades. Una primera part on s’introdueix el terme de capital social i rendiment d’innovació a partir de l’estudi proposat pel professor Ronald Burt, el qual en diferents estudis proposa com el concepte de capital social cada cop agafa més importància dins de departament, grups, empreses, aliances i d’altres associacions. La segona part es verifica les hipòtesis que s’obtenen a partir d’un repositori de dades de software lliure en Internet.

Per acabar el projecte, es fa un anàlisi de regressió per verificar les hipòtesis que es plantegen en l’estudi.

iii

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

AGRAIMENTS

Ara mateix és un gran moment per mi. Entregar aquest projecte final suposa que em trobo en la recta final de la meva carrera universitària i per tant el tancament d’una etapa. Aquest temps que he dedicat a fer aquest projecte no he pogut parar de pensar en totes aquelles persones que han intervingut tant en el projecte com en la meva etapa universitària a la Salle.

Per tant volia agrair tant a la universitat, per donar-me l’oportunitat de créixer com a persona, dels professors que he tingut durant aquesta travessia, i sobretot al departament d’innovació i la gent que ho composa, entre ells, Dr. Francesc Miralles i Ferran Giones que han apostat per mi i m’han donat el suport necessari per tirar endavant amb aquest projecte.

Finalment, he de donar un agraïment especial a la meva mare amb el seu suport incondional en les decisions que he anat realitzant al llarg de la meva etapa.

iv

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

RESUM

El treball consisteix en un estudi teòric i pràctic sobre l’anàlisi de xarxa a partir del software d’anàlisi Ucinet. Escollir dades d’un repositori real i fer l’estudi corresponent a la teoria per avaluar aquestes dades.

El treball consta de dues parts, una part teòrica i una part pràctica. En la part teòrica s’exposa l’estudi fet pel professos Burt (2004) sobre el concepte de forats estructurals i la introducció al terme capital social que aquest forats donen dins d’una xarxa. S’exposa l’exemple de Burt, es compara amb altres analistes que han intentat fer aquets anàlisis i es treuen possibles variables per fer l’estudi pràctic. La part pràctica es divideix en tres parts, una primera on s’avalua el software d’anàlisi, s’introdueix l’ús, les avantatges i les mesures que es poden fer, una segona part on es recull com s’han obtingut les dades del repositori i com em fet l’extracció i una tercera part on s’intenta relacionar dues hipòtesis relacionant el concepte de capital social amb el perfomance d’innovació. Cal remarcar que apart del software d’anàlisi es fa ús d’altres eines informàtiques com l’Excel o l’Access.

La part final del treball, s’exposa els resultats a través de conclusions i limitacions que han aparegut en l’elaboració del projecte i per fer aquest anàlisi s’utilitza un mètode de regressió per obtenir un lligam entre el capital social i el perfomance d’innovació.

v

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Índex 1.- INTRODUCCIÓ ...... 1

1.1.- Objectiu del TFM ...... 2

PART TEÒRICA ...... 4

2.- INTRODUCCIÓ A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA ...... 4

2.1.- Evolució de la Innovació en les organitzacions ...... 5

2.2.- Àmbit i conceptes en xarxes empresarials ...... 8

2.2.3.- Vincles directes e indirectes...... 12

2.2.4.- Unió de conceptes ...... 13

2.3.- Business Model ...... 14

3.- INNOVACIÓ TECNOLOGICA A TRAVES DEL CAPITAL SOCIAL ...... 16

3.1.- Capital Social en xarxes socials...... 16

3.1.1.- Variables de control ...... 17

3.1.2.- Dimensió del capital social ...... 18

3.2.- Structural Holes ...... 19

3.3.- Introducció a la visió de Capital de Burt ...... 20

3.3.1- Trobar forats estructurals ...... 24

3.3.2.- Brokerage ...... 27

3.3.3- Terminologia de xarxa...... 28

3.3.4- Estructura Social ...... 29

3.3.5- Capital Social produït pel concepte Structural Hole ...... 30

3.4.- Estudis previs sobre capital social ...... 31

3.4.1- Estudi proposat per Au et al. (2009) ...... 31

3.4.2- Estudi proposat per Méndez-Duron i Garcia (2008) ...... 32

4.- Càlcul Capital Social proposat per Burt...... 35

4.1.- Variables, model i mètode utilitzat per mesurar el concepte de capital social .. 35

PART PRÀCTICA ...... 40

5.- INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI PRÀCTIC ...... 40 vi

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

5.1.- Introducció a l’anàlisi ...... 40

5.2.- Metodologia de l’anàlisi ...... 41

5.2.1- Esquema d’estudi ...... 43

5.2.1- Elaboració d’hipòtesis ...... 45

5.3.- Obtenció de dades ...... 47

5.4.- Mostra del treball ...... 48

5.4.1.- Composició de cada taula ...... 51

7.- INTRODUCCIÓ AL SOFTWARE D’ANÀLISI ...... 54

7.1.- Netdraw ...... 56

8.- ANÀLISIS DE LES DADES ...... 56

8.1.- ANÀLISI CONSTRUCTOR CS ...... 58

8.1.1.- Anàlisi de densitat de xarxa a través de vincles entre actors ...... 58

8.1.2.- Anàlisi experiència dels actors i CS associat al projecte a través de les dades...... 73

8.2.- ANÀLISI CONSTRUCTOR RENDIMENT D’INNOVACIÓ ...... 79

8.2.1.- Estudi del rendiment d’innovació en els projectes ...... 79

9. CONTRAST D’HIPÒTESIS ...... 81

9.1.- Discussió primera hipòtesi...... 82

9.2.- Discussió segona hipòtesi...... 83

9.2.1.- Afectació de l’experiència al RI ...... 85

10.- CONCLUSIONS ...... 87

11.- LIMITACIONS I LÍNIES DE FUTUR...... 88

Bibliografia ...... 89

Anexes ...... 89

vii

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

1.- INTRODUCCIÓ

A finals del segle XX i principis del segle XXI, el concepte d’innovació agafa molta força dins l’àmbit tecnològic empresarial. Dintre del terme innovació, sorgeix un concepte, del què es bassa el projecte, anomenat capital social. S’introdueix el concepte del capital social i s’aborda la problemàtica a través de la proposta del professor Ronald Burt (professor de la Universitat de Chicago expert en temes com capital social, business model, xarxes socials...) en el seu estudi de l’any 2000 on quantifica el valor que pot obtenir els contactes personals i professionals d’una persona..

El problema que aborda el capital social és obtenir recursos reals i potencials incorporats en les relacions entre actors, sent un predictor important del grup i de l’exercici de l’organització. La dimensió estructural del capital social es centra en la naturalesa i la força de les relacions i fluxos de comunicació integrats en les xarxes d’individus i organitzacions. Les avantatges atribuïdes al capital social inclouen una millora en l’ús d’accés als recursos d’informació, alta comunicació del grup i dels contactes que ho formen, existència de coneixements millorats i ús de capital intel·lectual. També està present en les motivacions individuals, ja que fomenta el vincle i la relació entre treballadors.

El concepte de capital social proposat per Burt (2004) complementa l’anàlisi del capital humà com a intangible en les organitzacions actuals. L’element d’anàlisi del capital social són les xarxes socials, enteses en termes genèrics, que es generen en organitzacions o entre-organitzacions. Aquest anàlisi és vàlid en qualsevol estructura organitzativa que formi part d’una xarxa social, però avui en dia encara ha agafat més rellevància per l’eclosió de la web 2.0 i les comunitats al voltant d’eines com Facebook , LinkedIn o bé MySpace .

El concepte de capital social es pot aplicar als membres de la xarxa que treballen junts, que es coneixen entre ells, que saben com actuen i on poden arribar. També, però, el capital social prové de gestionar connexions entre grups que no estan connectats i què per tant, ens permetin obrir noves vies d’innovació i de generació d’avantatges competitius.

1

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Burt proposa l’anàlisi a partir del que anomena structural holes, que diferència del network closure . La seva tesi és que el capital social a través dels structurals holes pot proporcionar majors avantatges competitius per un membre de la xarxa social (difusió, control, beneficis, promocions, etc) que a través del network closure , concepte de xarxa tancada on el concepte de confiança i flux de la informació dins del grup són els paràmetres més importants i el capital social només s’estableix dins d’aquesta xarxa. .

L’objectiu del treball és fer servir aquest marc teòric proposat per Burt (2000) en l’entorn de les comunitats de xarxes de desenvolupadors de software obert. La tesi del treball, en línea amb el que han proposat altres autors (Ahuja, 2000), és que aquestes comunitats són generadores de capital social, segons la terminologia de Burt (2000), i que aquest constructor explica la capacitat d’innovació de la xarxa social (Méndez- Duron & García, 2009).

Es proposa utilitzar dues comunitats de desenvolupadors de projectes d’OSS, la plataforma SourceForge i la de Savannah recollida des del Flossmole , les quals són centrals de desenvolupaments de software que controla i gestionen diversos projectes de software lliure i actua com un repositori de codi font. Per realitzar aquest anàlisi es fa servir un programa d’anàlisi de xarxa per calcular el capital social associat a actors que participen en diferents projectes, i aquest programa es Ucinet 6.0. L’elecció d’aquest programa és per la viabilitat de fer un ampli marge de càlculs per avaluar el capital social.

Es pretén poder fer evident que el marc teòric mencionat (Burt, 2000) serveix per explicar la capacitat d’innovar de les comunitats de desenvolupadors d’OSS.

1.1.- Objectiu del TFM

L’objectiu del TFM és donar a conèixer el concepte de capital social en la seva vessant d’innovació i exportar-lo amb el concepte que Burt proposa adaptant-lo a l’anàlisi de xarxes a partir d’eines informàtiques. Per tant, una vegada es finalitzi aquest TFM, s’haurà d’haver fet entendre aquests conceptes o idees, com per exemple:

2

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

- Concepte de Capital Social (a partir d’ara CS) relacionat amb conceptes d’Innovació (forats estructurals, vincles directes e indirectes, innovació oberta i tancada), i per què és important en l’anàlisi de xarxa. - Com destaca Burt el concepte de CS com concepte important del seu estudi per analitzar xarxes d’actors i proposta de com fa l’estudi i quins conceptes o variables selecciona per fer l’estudi. - Quins tipus de variables seleccionem (dependents, independents i de control) i el per què d’aquesta selecció. - Diferents repositoris de SW lliure ( flossmole , sourceforge ) com es pot treballar amb ells, quina informació ens pot servir per fer l’anàlisi, quines variables es poden extrapolar amb l’estudi del Burt i com i per què agafem la informació per fer l’anàlisi de xarxa. - Exposició del SW seleccionat per fer l’anàlisi, avantatges e inconvenients, i com es pot treballar i fer anàlisis amb aquest software. - Entendre els resultats obtinguts i demostrar les hipòtesis obtingudes. - Conclusions i línies futures.

3

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

PART TEÒRICA

2.- INTRODUCCIÓ A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA

El concepte d’innovació, és un concepte que sempre ha existit, sempre de manera reservada dins de les empreses, departaments de I+D entre d’altres, i què ara ha agafat un fort protagonisme en xarxes d’innovació, enllaços entre empreses o treballadors, on el seu èxit radica en l’evolució tecnològica de l’empresa, internament com externament, tant en desenvolupament de producte com en la manera de fer. La definició correcta d’Innovació que es troba en el diccionari [real acadèmia de la llengua] diu, acció i efecte de innovar, generar o trobar idees, seleccionar-les, implementar-les i comercialitzar-les. Les investigacions i el desenvolupament, la competència, els seminaris, les exposicions o fires, els clients i cada empleat de l’empresa és un potencial proveïdor de noves idees generant les entrades pel procés de la innovació.

El procés d’innovació pot ser complex, però per resumir-lo, consta de la generació d’idea, la prova de viabilitat de la idea, fins la comercialització del producte que s’ha generat a través de la idea. Com a idea s’entén per desenvolupar, millorar tant un producte com un procés, com un servei.

Les empreses es replantegen nous aspectes de com generar idees i de com portar-les al mercat. Aquestes idees, abans es desenvolupaven en la mateixa empresa, però amb el temps han evolucionat a l’actual entorn d’innovació, on s’han anat obrint i ampliant els processos a tercers. encara que aquesta evolució no és total i encara. Per tant, es diferencien dos tipus d’innovacions, innovació tancada i innovació oberta.

Quant es parla d’innovació tancada, les empreses generen les seves pròpies idees, les desenvolupen, les comercialitzen, les modificaven i les patenten, és a dir, seguien l’exemple ¨si vols alguna cosa bona, millor fes-ho tu mateix¨, (Chesbrough, 2003). Durant anys aquest tipus d’innovació es va considerar la correcta i per tant, es contractava als millors treballadors, investigadors i personal dedicat per invertir en I+D, es patentaven els descobriments, i es protegia la propietat intel·lectual. Això es feia per evitar que els competidors obtinguessin idees similars i poguessin competir amb les empreses. Per tant, es va decidir invertir molts diners i medis en el departament d’investigació creant així un cercle virtuós. Però ara, aquest concepte evoluciona a un nou concepte anomenat Open Innovation , que a diferència de la innovació tancada,

4

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

generen idees amb relacions amb diferents entorns, és a dir, combinar tant el coneixement intern de l’empresa (treballadors, departaments, àrees,...etc.) amb el coneixement extern ( partners , col·laboradors externs, empreses externes, xarxes socials...etc.) per treure endavant els projectes o productes a desenvolupar. Per tant, les empreses poden utilitzar canals interns com externs per poder posar els seus productes en el mercat (Chesbrough, 2003).

2.1.- Evolució de la Innovació en les organitzacions

Degut a la necessitat de canvi produït per desenvolupar millors productes, procediments, negoci...etc, s’ha anat canviant la visió antiga de l’empresa tradicional en gestionar i produir ella mateixa a obrir nous camps de producció i innovació.

L’evolució de la innovació en les organitzacions ha patit un canvi molt gran, els últims vint anys s’ha passat d’apostar per departaments I+D propis a conjuntar idees per l’evolució del producte amb aliances entre empreses. La antiga innovació tancada ha evolucionat a la actual innovació oberta.

Aquest canvi es degut principalment a l’evolució del mercat, al desenvolupament de millors productes amb aliances empresarials i sobretot a la facilitat de generar idees i posar-les en el mercat amb la participació de tot un cercle que ha intervingut en la generació d’aquesta idea. Per explicar l’evolució de la innovació es fa una breu introducció a les dues innovacions i al seu procés d’evolució. La innovació tancada tradicional, tanca la relació amb tercers, només es centra en millorar l’eficiència interna. “Una empresa genera, desenvolupa i comercialitza les seves pròpies idees”, (Chesbrough, 2003). En canvi, la innovació oberta obra la relació amb proveïdors, distribuïdors, treballadors i clients, “Una empresa comercialitza les seves idees com idees d’altres empreses e intenta usar aquestes en la seva empresa” (Chesbrough, 2003).

Anteriorment, els departaments de I+D de les empreses formaven barreres entre ells i competien per veure qui era el departament que treia millors productes o desenvolupava alguna avantatge millor. Tot això tenia un cost elevat, ja que les empreses van invertir molts diners en els seus centres de I+D i en els treballadors que agafaven per liderar aquest departament o fer investigacions. Per tant, va arribar un moment en que les empreses es replantegen els aspectes per generar idees i portar-les al mercat, i aquí és on

5

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

entra el conceptes d’innovació oberta. L’Evolució a innovació oberta es degut a la necessitat de les empreses a portar nous i millors productes o serveis al mercat o a disposició de tercer. La Innovació tancada segueix la dita, ¨si vols alguna cosa bona millor fes-ho tu mateix¨, (Chesbrough, 2003), i aquest tipus d’innovació durant molts anys es va considerar la correcta i per tant, es contractava als millors, s’invertia en I+D i es protegia la propietat intel·lectual (a partir d’ara IP) i tot per evitar que els competidors exploraran, així es crea un cercle virtuós de innovació.

El canvi es degut a l’aparició d’una sèrie de factors que erosionen la innovació tancada, factors com ara, el canvi de treballadors, l’augment del risc del capital social, saturació de I+D sense cap benefici, empreses que van invertir molts diners en I+D sense retorn. Tots aquests factors provoquen un canvi de model de la innovació creant una innovació oberta, on les empreses generen idees i les envien a través de canals interns fora de l’empresa per generar un valor afegit, és a dir, les idees ara ja no sortiran d’un departament prou dit, si no que sortiran de l’entorn. Per exemple, perquè quedi més clar la idea de l’evolució de la innovació, la empresa Lucent va heretà part dels laboratoris I+D de Bell, això vol dir que en l’època d’auge de la innovació tancada això li hagués donat molt de poder, però ara empreses com Cisco la superen. Això passa perquè en l’actualitat, mentre Lucent es gasta molts diners per desenvolupar nous materials en futures generacions, Cisco utilitza la tecnologia de l’exterior a través de Partners o empreses investigadores. Exemples actuals són: Starbucks és probablement l’empresa que més està apostant per la innovació, exemple està que ha posat en marxa un bloc i un sistema de propostes d’idees promovent així una xarxa social en la que empleats i client poden interactuar a través de projectes socials que ells mateixos proposen. Coca-Cola és una de les empreses més tancades del món, la seva recepta segueix sent un gran secret, però han començat a innovar i deixen als seus clients que dissenyin la forma de l’ampolla a través de la iniciativa “Design the world a coke”.

Les característiques de la innovació tancada són, (1) una empresa desenvolupa i comercialitza les seves pròpies idees, (2) la gent més intel·ligent de l’àmbit d’empresa ha de treballar dins l’empresa, captura de treballadors claus, (3) per beneficiar-se de I+D, s’ha de buscar, desenvolupar i executar tot des de la mateixa empresa, (4) si l’empresa descobreix primer un producte es posarà líder del mercat, (5) si es crea les millors idees del sector, l’empresa serà la primera en el mercat d’aquest sector.

6

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Característiques de la innovació oberta són, (1) no reclutar a totes les persones amb més currículum , i aprofitar el coneixement i l’experiència de fora de l’empresa, (2) externalitzar l’I+D creant així un valor significatiu amb una I+D interna que reclami aquest valor, (3) construir un mètode de negoci òptim sempre és millor que arribar primer al mercat, (4) fer ús d’idees internes i externes i (5) aprofitar IP perquè avanci el negoci. A continuació es mostra la taula comparant els dos tipus d’innovació:

Taula 1: Diferències entre innovació tancada i la innovació oberta

Closed Innovation Open Innovation

No reclutar i aprofitar Treballadors més intel·ligents Personal coneixement de fora de treballen per l’empresa. l’empresa.

Descobrir, desenvolupar i I+D I+D tant intern com extern. executar tot dins de l’empresa.

Construir un mètode de negoci Qui ho descobreix primer es Mercat es millor que arribar primer al posa líder del mercat. mercat.

Font Es necessita descobrir les Ús d’idees tant internes com d’idees millors idees. externes per millorar.

Propietat Control de la propietat Aprofitar l’ús d’IP per l’avanç Intel·lectu intel·lectual perquè els del negoci. al competidors no es beneficiïn.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’idea generada per Chesbrough 2003.

La diferència més important entre innovació oberta i innovació tancada radica en com es plantegen les idees. Aquestes idees poden arribar a ser bones, però tampoc poden ser el que s’anomena falsos positius, idees que semblen que arriben a bon port i després no es així. La diferència està que la innovació oberta aquesta idea negativa, pot compartir- la amb altres empreses, departaments, àrees, etc, per si alguna cosa del procediment de generació d’idea es pot utilitzar, mentre que la innovació tancada, es queda en el departament d’I+D. Un exemple que surt en l’estudi fet per Chesbrough al 2003 justifica aquest fet en dues empreses, Xerox i Apple. Mentre que la primera només es

7

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

centra en un determinat producte, mercat d’impressores, l’altre aposta pel hardware obtenint més beneficis ja que el mercat és molt més gran, és a dir, mentre una ha apostat per un mercat tancat l’altre ha apostat per un mercat més estens.

Ara be, s’ha de remarcar que la innovació tancada també és necessària depenent del sector on es desenvolupi el projecte, empreses que tinguin poc capital inversor, com per exemple les centrals nuclears. També és cert que la tendència ha canviat, i ara les empreses s’obren mica en mica a nous mètodes per evolucionar dins del mercat, amb aliances i altres formes creant un business model propi

2.2.- Àmbit i conceptes en xarxes empresarials

Com s’ha vist en el punt 1, Open Innovation és un concepte que cada cop en la societat actual va adquirint un posicionament molt important. Dia a dia les empreses de tots els àmbits aposten per la innovació i es podria dir que ens els últims anys l’evolució ha estat exponencial. Aquesta evolució es deguda sobretot a aliances amb empreses, amb proveïdors o partners , amb una finalitat què és obtenir valor o productes que generin valor.

Els factors que poden contribuir a generar valor a través de la innovació són: (1) Avanços de la tecnologia de la informació que permeten més efectivitat en els sistemes d’informació i gestió de coneixement, (2) reduir les distàncies mínimes a través d’Internet, (3) increment del negoci o producte en un mercat i (4) l’increment del coneixement per reduir la incertesa.

Quant el focus de la innovació està basat en l’ Open Innovation , fomenta el desenvolupament de noves relacions o nous camins per combinar i gestionar relacions entre empreses i persones. A nivell teòric aquesta aproximació a la innovació es sostinguda arrel dels conceptes del funcionament de comunitats de creació i de la generació d’idees a través de xarxes de contactes això es pot veure en l’anàlisi que proposa el professor Chesbrough, (2007).

8

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

2.2.1.- Comunitats de creació

Els sistemes d’innovació ara poden ser massa oberts o massa tancats i poden tendir a ser inefectius, per això apareix el terme de comunitat. El model de comunitat es regeix per una empresa central, que actua com a promotor i defineix les regles de participació. Les empreses tradicionalment tendeixen a centralitzar-ne i a gestionar mecanismes de control i protecció de la informació. El coneixement pot ser objecte de lliure comerç en el mercat lliure, però tendeix a faltar mecanismes de coordinació. Aquestes tendències són assolides en la comunitat de creació (Prandelli, 2000). Els aspectes de col·locació en la xarxa d’una empresa influeixen en el desenvolupament innovador. Les relacions de cooperació, dins de les comunitats, entre empreses constitueixen un fenomen que en les últimes dècades ha adquirit una rellevància. Fets com per exemple, la intensificació tecnològica, el dinamisme dels entorns competitius i la impossibilitat que te una empresa de ser competitiva en moltes àrees, ha generat l’augment d’acords de cooperació entre organitzacions. Aquests acords poden ser de molt diversa índole, entre els quals podem mencionar, aliances estratègiques, joint ventures, consorcis, relacions a llarg termini, unions temporals d’empreses, etc. Aquests acords constitueixen els vincles o nexes que van construint les xarxes interorganitzatives al llarg del temps. Aquestes xarxes estan formades per un mode d’organització empresarial freqüentment per treballadors, per aquesta raó són més freqüents les relacions dins de les comunitats.

La societat del coneixement està en un desenvolupament evolutiu, on la producció del coneixement arriba a ser relativament més important que la producció de tangibles per tant, el concepte de capital social lligat a aquestes xarxes de coneixement està lligat a la creació de noves relacions o nous camis de combinar i gestionar relacions existents.

Aquestes relacions examinen l’eficiència de mecanismes alternatius, minimitzant el risc per tant, es podria dir que minimitzen els costos produïts per les diverses empreses per maximitzar el valor de transacció creat per les xarxes. Incrementen la varietat de coneixement organitzatiu i així crea una posició en el mercat, sent una potència d’innovació. Aquesta idea de combinació d’empreses pel mercat i dels models jeràrquics dins la xarxa és una idea central en la concepció de la comunitat de creació. El intercanvi d’informació i la co-creació també tenen importants implicacions pel cost de la innovació.

9

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Cada cop, les empreses obren la barrera que tenen amb els seus proveïdors, això es degut, encara que sembli perillós, per augmentar la varietat potencial del coneixement que l’empresa necessita per incrementar la seva innovació tecnològica. El problema no es com es defensa dels membres d’aquesta xarxa si no com els implica en el procés de creació.

Sobre la creació de comunitats, hi ha partidaris i no partidaris, entre aquest últims hi ha professors, que sostenen que les activitats de producció i consum estan cada vegada més aprop de tancar-se per tant, la consumició és bona per l’usuari final però en canvi, la creació oberta fa que hi hagi una sobreproducció i per tant, la consumació produeix un règim en la creació de coneixement dins d’aquestes comunitats, fent que no funcionin correctament. L’Empresa necessita involucrar clients, els quals siguin líders de les seves comunitats. Les estructures governamentals per una comunitat han de ser informals, sense necessitat de ser dèbils. Es necessita un referent dins la comunitat què defineixen l’arquitectura i els estàndard al voltant de la comunitat. Facilita la interacció i assegura que la comunitat és eficient i efectiva. Molts membres estan adaptats contribuent en diferents peces, el que fa que hi hagi increment de nous coneixements. El desenvolupament d’aquest coneixement no entenen de cultura o política d’empresa, tot es compartit (Ahuja, 2003).

La innovació en comunitats de creació és més caòtica que la innovació sense límit empresarial. La complexitat sosté que les organitzacions que reflexa el funcionament dels sistemes naturals són més adaptats per entorns empresarials complicats deguts a la seva capacitat per crear i adaptar-se. Aquestes empreses es centren no només en com es ser bon competidor, si no també en com fer una evolució bona, això rep el nom d’innovació adaptada, útil pel treball en les comunitats. En aquestes comunitats el funcionament de totes les organitzacions requereixen la transferència d’autoritat i la comunicació a tots els individus, grups o institucions. Es pot trobar comunitats amb proveïdors per trobar el producte útil, o també comunitats d’empresa per evolucionar en una idea.

A dia d’avui, les comunitats d’empresa estan evolucionant molt, i a partir d’aquí arriben acords de cooperació i associacions amb partners , per exemple la vinculació estratègica entre el gegant de mòbils Nokia amb Windows per fer aliances en el mercat de telefonia mòbil, cooperant en el sistema operatiu dels telèfons que surten en el mercat (font Internet, http://www.ticbeat.com/sim/union-debiles-windows-phone-7-nokia ).

10

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

2.2.2.- Introducció al terme Structurals Holes

Els forats estructurals es basen en la mesura realitzada per Burt (1992) que consisteix en enumerar restriccions d’experiència d’un actor en els seus contactes de xarxa. En conseqüència dins d’una empresa es pot promoure els forats estructurals, tant en part nodal com part estructural. Quant es parla de part nodal, fa referència als socis que posseeixen recursos de qualitat en la xarxa, exemple departaments I+D que poden millorar les avantatges associades a una empresa. Quant es fa referència a la part estructural, mostra el valor propi aconseguit a través de la xarxa, condicionat a la seva actuació dins la xarxa.

La part teòrica de l’aportació dels forats estructurals dins l’empresa, ens diu (1) una empresa que gestiona bé els forats estructurals entre els seus socis tindrà rendiments més alts, (2) una empresa que conté forats estructurals entre socis i que forma molts forats estructurals tindrà desproporcionadament baixos rendiments i (3) en la mesura de la lògica nodal i estructural, operant al mateix temps una empresa que conté els forats estructurals entre els socis tindrà alts rendiments si aquests socis tenen pocs forats estructurals. Els socis amb recursos tecnològics influeixen positivament en la relació entre forats estructurals de l’empresa i el seu desenvolupament innovador.

L’argument principal es com obtenir bones idees per tant, el concepte d’opinió i comportament es donen millor en grups que no pas en persones individuals, pel que les persones que estan connectades en aquests grups estan més familiaritzades i obtenen major probabilitat d’obtenir bones idees. En definitiva, la informació flueix més ràpid i de manera més clara, entre persones o grups, que persones individuals o grups tancats. Els detalls definits de l’estructura social són els grups de connexió unides per relacions entre les agrupacions. Tant en comunitats d’una regió geogràfica, com les divisions d’una empresa, com grups dintre d’un sector o com membres d’un departament, fa que la gent s’especialitzi dins dels grup i s’integrin a través de ponts entre les agrupacions, aquests ponts els anomenem structurals holes . El focus d’empresa està rodejat per aquestes aliances directes.

Quant altres actors parlen del concepte de capital social unit al terme de forats estructurals, afegeixen el concepte de corretatge; aquest concepte afecta a les limitacions a través de l’avantatge de visió i de bones idees. Aquestes idees creatives

11

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

són produïdes a través d’unes variables com per exemple, variables ambientals (lloc de treball, localitat, etc), familiars (família directe, amistat, etc), edat (jove, madur, etc) entre d’altres. L’existència d’aquests forats estructurals fa que hi hagi més implicació en l’anàlisi de bones idees, a l’igual que la creativitat com negoci d’importació i exportació d’aquestes, és a dir, per exemple, una empresa que produeix una idea, potser a la mateixa empresa no li troba utilitat però en canvi, per una altre empresa pot ser la seva gran oportunitat. Però això està regulat a través d’un arbitratge d’informació, que està regulat per les empreses i empresaris i sobretot depenent de l’idea que es vol comercialitzar. Les persones que fan de node o connexió entre grups o persones (bridge) tenen una avantatge en la detecció de la visió i el desenvolupament de bones idees.

Les bones idees no sorgeixen com hipòtesis sinó des de la intersecció dels mons socials, que s’estenen entre organitzacions i entre les persones que actuen.

2.2.3.- Vincles directes e indirectes

Els estudis efectuats anteriorment afirmen que les posicions de l’empresa en les xarxes socials i entre empreses influeixen en el comportament i en els resultats d’aquestes empreses. L’efecte de la xarxa d’una empresa en l’àmbit d’innovació, consta de tres aspectes: (1) Direct ties (vincles directes), (2) Indirect ties (vincles indirectes) i (3) Structural holes .

Cadascun d’aquest tres aspectes, pot influir en els resultats d’innovació de la empresa. Els vincles directes d’una empresa podrien proporcionar tant l’intercanvi de recursos i els beneficis indirectes del coneixement. Els vincles indirectes no impliquen recursos en format de distribució de beneficis, però poden proporcionar accés al coneixement. El grau de connectivitat entre els socis d’una empresa influeix tant en l’intercanvi com en els recursos. Els vincles directes d’una empresa poden proporcionar intercanvi de recursos i beneficis de coneixement, mentre que els vincles indirectes no impliquen recursos de format de distribució dels beneficis, però poden proporcionar accés als coneixements. Per tant, s’arriba a les següents conclusions (Ahuja, 2000):

12

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

- Les relacions directes que una empresa manté són la major font d’innovació. - Les relacions indirectes que una empresa manté és la major innovació de sortida que te l’empresa. - L’impacta dels vincles directes sobre la producció d’innovació en una empresa és moderat pel nivell de vincles directes de l’empresa.

2.2.4.- Unió de conceptes

Els tres conceptes anteriors mostren que la informació flueix més ràpida i de manera més clara entre persones o grups que entre persones individuals o grups tancats. Tant comunitats d’un lloc geogràfic com les divisions d’una empresa com grups dins d’una professió o com membres d’un equip fa que la gent s’especialitzi dins del grup i s’integrin a través de ponts entre agrupacions. Es posa com exemple una figura amb quatre grups, que és la següent:

Il·lustració 1: Actors ponts

Font: Burt R, Structural Holes and Good Idees, Set.2004

Les agrupacions A, B i C són de forma variable I són grups tancats de la xarxa en el sentit de que les relacions són més denses entre els grups. L’agrupació D, representada per punts oberts està definida per equivalència estructural. Per tant, la densitat del grup D té relacions majors que les que te el grup C. Això vol dir que la gent s’especialitza dins d’aquest grups i s’integren a través de les agrupacions.

13

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

La conclusió que realitza Burt es que les bones idees no sorgeixen com hipòtesi, sinó des de la intersecció dels mons socials que s’expandeixen entre les organitzacions i entre les persones que actuen. Persones que tenen relacions que abasteixen els forats estructurals entre grups, tenen una avantatge en la detecció de la visió i el desenvolupament de bones idees.

2.3.- Business Model

El concepte de Business Model fa referència a una representació de com un conjunt interrelacionat de variables de decisió en àmbits d’estratègia d’empresa, economia y arquitectura estan encaminats a crear una sostenible avantatge competitiva en mercats abans definits (Morris, 2005). Si s’introdueix el concepte CS i innovació al business model es pot definir com un model de negoci, les eines del qual contenen un conjunt d’objectes, conceptes i relacions tecnològiques, amb l’objectiu d’expressar la lògica de negoci d’una empresa determinada (Osterwalder, 2005).

Dintre del Business Model es pot afegir la innovació i a la seva vegada representar un marc estratègic per l’empresa, ja que això pot generar valor i per tant, capital social a l’empresa. L’ Innovació tecnològica aplicada a un model de negoci és de vital importància però a la vegada difícil d’aconseguir.

La integració de la Innovació oberta dins el model de negoci pot produir un problema dins de la cultura d’empresa, ja que pot produir alguna pèrdua o canvi (Morris, 2005).

A continuació, es mostra l’esquema de mòduls proposats per Ostewalder (2007) amb línies de flux:

14

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Il·lustració 2: Model de Business Model

Font: Chesbrough, H. Business Model Innovation, Set 2007

La innovació no només està present en termes genèrics dins del business model , generant nous productes, si no que es clau a l’hora de generar noves relacions amb partners , proveïdors, i relacions amb clients. El terme innovació dins el model de negoci està present en dos blocs, el bloc d’infraestructura i el bloc client. Està dins d’infraestructura perquè pot afectar a l’estructura de costos mentre que en el bloc client afecta al flux d’ingressos (l’empresa pot obtenir beneficis gràcies a la innovació).

L’empresa a través de la innovació oberta pot fer partícip a empreses terceres per obtindre major velocitat de desenvolupament de nous productes, més fàcil l’accés a mercats, a nous coneixements i tecnologies i en general a recursos que haguessin estat difícils de fer internament, i així oferir tota aquesta evolució al client final. La funció del Business Model en una empresa consisteix en definir quina és la proposició que donarà valor als recursos generats dins d’aquesta unitat organitzativa, però a la vegada, introdueix la manera d’obtenir relacions amb proveïdors, distribuïdors, etc per a què aquests recursos generin valor, i siguin la font d’ingressos (Chesbrough, 2009).

Les empreses creen valor que reporten una utilitat als clients, però a la vegada el client pot sol·licitar una avantatge competitiva i un producte a la nostre empresa a través d’una relació de millora continuada, per exemple, el client te un problema per tant, l’avantatge competitiva de l’empresa resideix en la capacitat per solucionar, construir i mantenir o adaptar aquesta sol·licitud en una solució. La relació amb el client és vital per fer fluir idees i generar innovació. En aquests moments de crisis econòmica és molt important la

15

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

relació amb el client. El concepte de proactivitat està molt lligat al concepte d’innovació. Innovar, ser proactiu, tot està unit per generar benefici i estalviar cost al client, per això és important que el canal entre el client i l’empresa sigui ampli, participatiu, bidireccional, que hi hagi foro d’opinions i tota aquesta proactivitat, la incloem dins del concepte d’innovació oberta.

Tots aquests conceptes que intervenen donen pas a un benefici, CS, que pot afectar a l’hora d’obtenir innovació tecnològica.

3.- INNOVACIÓ TECNOLOGICA A TRAVES DEL CAPITAL SOCIAL

Encara que a dia d’avui hi ha empreses que segueixen apostant per la innovació tancada, el canvi a innovació oberta és necessari. Aquesta manera d’innovació incorpora idees internes i externes, produint formes de valor, encara què, les empreses han de treballar per convertir aquestes idees en productes i serveis tecnològics. Per fer això, el primer pas es obrir les idees, coneixements i habilitats amb les d’altres, per obtenir el resultat millor dins el mercat. En aquest moments de continu avanç tecnològic, totes les idees poden resultar útils per fer créixer la societat .

3.1.- Capital Social en xarxes socials.

El vincle entre les bones idees i els forats estructurals és clau pel capital social. El capital social existeix quant la gent té un avantatge degut a la seva ubicació dins una estructura social (Burt, 2004).

16

Estudi representació de x arxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Il·lustració 3: Relació Business Model – Forats estructurals.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades Burt i Osterwalder.

A la figura es mostra les línies què indiquen que la informació flueix més ràpida i de manera més clara, entre persones o grups, que persones individuals o grups tancats. Perquè la innovació esdevingui capital social necess ita una sèrie de factors o variables de control, independents i dependents.

3.1.1.- Variables de control

Les variables de control intervenen en la difusió i transferència de coneixement i informació entre les emprese s (Greeve, 2005). A continuació, es defi neixen les variables de control:

La variable de control del r endiment innovador de l’empresa serveix per controlar la participació de l’empresa en diferents grups d’innovació, per controlar la capacitat d’extreure valor del grup associat.

La varia ble de control del risc , conjunt de transferència d’informació , va regulada al cost de transacció, ja que a més limitat el cost de transacció, major serà la incidència d’intercanvi de coneixement entre les parts i major rendiment innovador de les empreses.

La variable de control de soci, els recursos dels socis tecnològics poden augmentar els ingressos innovadors pel posicionament en la xarxa d’una empresa. El focus en els

17

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

recursos tecnològics reflexa la seva gran importància en una indústria d’alta tecnologia com actualment són les TI, no obstant, dins la variable control trobem la mesura del grandària dels socis i la dotació que efectuen.

3.1.2.- Dimensió del capital social

El concepte de capital social ha adquirit una gran rellevància en un ampli conjunt de disciplines de les ciències socials. En la que a nosaltres ens afecta, en organitzacions i treballadors, també està adquirint una gran importància, ja que s’està manifestant com un factor explicatiu de l’èxit relatiu dels actors en un elevat nombre d’àrees o àmbits d’interès pels investigadors d’empresa. El capital social fa fort les relacions amb els proveïdors, les xarxes regionals de producció, l’aprenentatge entre organitzacions, etc.

L’abast del capital social està limitat a l’estructura de les relacions que un actor posseeix en la seva xarxa, encara que hi ha actors, que inclouen el capital social com la suma dels recursos reals i potencials als que una empresa poden accedir a través de les xarxes. Partint d’aquest focus, el capital social abasteix tant la xarxa com els actius que poden ser mobilitzats a través d’aquesta xarxa (Ghoshal, 1998). Una definició més enfocada a l’actualitat i utilitzant l’entorn del proposat per Burt (2004), es pot definir capital social com la xarxa de relacions que posseeix una organització, la qual proporciona valor, i això li permeti l’accés als recursos que estan instaurats en la xarxa. El conjunt de relacions, així com les característiques d’aquestes relacions, permetrien a l’empresa accedir a altres recursos que posseeixin determinades organitzacions de la xarxa. Per tant, la dimensió del capital social abasteix tant el conjunt de relacions com la potencialitat d’accedir i mobilitzar els recursos de la resta d’organitzacions. La mobilització dels recursos es possible en virtut del fenomen de l’apropiativitat (Coleman, 1988).

18

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

3.2.- Structural Holes

El concepte Structural Holes s’entén com la desconnexió entre dos grups o grups de persones. Per tal d’entendre el concepte dels forats estructurals exposats per Burt es defineix una sèrie de conceptes per ajudar a entendre-ho.

(1) El concepte de brigde , s’entén com la relació a través de forats estructurals. (2) sticky information , informació difícil de moure degut a que és informació complexa, informació que requereix d’un altre coneixement o per la necessitat d’interacció amb el remitent, el destinatari o el canal. (3) network entrepreneur , o connector d’una persona qui coordina a través del forat estructural i (4) brokeage, l’acte de coordinació a través del forat estructural.

Actualment, el mercat és més seductor el preu més econòmic o amb el producte més atractiu en qualitat i preu per tant, dins el mercat el venedor pot ser el mateix o no que el que hi havia abans o al venedor que ahir li vaig comprar ja no estigui avui. Per tant, l’única manera que la història es repeteixi és que tant els compradors com els venedors vagin junts, a l’igual que es feia anteriorment. Això provoca el que es diu estabilitat de xarxa. Quant hi ha aquesta estabilitat de xarxa, es requereix que les persones continguin informació, informació de qualitat i que dins de la xarxa arribi a tots, i per això requereix la difusió de canals i un interval de temps. La informació es pot transmetre a través de les persones que intervenen en la xarxa per tant, a major densitat és més complicat la transmissió d’informació, per això es valora dos entorns, un entorn dins del mateix grup, departament o d’empresa on flueix la informació independent de la densitat de xarxa i un altre entorn entre empreses o entre departaments dins d’una multinacional on la densitat de xarxa influeix en la transmissió d’informació.

Quant les persones s’especialitzen en la seva immediata tasca i exclouen les tasques adjacents, poden perdre la pista d’altres grups i de l’entorn, perden així capital social. A part d’això, influeixen altres factors dins la transmissió o pèrdua d’informació, factors com poden ser la cultura de l’empresa, els objectius del departament i de com treballa cada grup. Però hi ha un factor amb més rellevància que els altres, és la comunicació, que pot crear barreres a la informació. Per exemple, la gent parla amb els seus companys sobre decisions per donar-les un punt d’opinió, i aquestes opinions fan que

19

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

les persones convergeixin en el temps per compartir punts de vista similars en el futur i la manera d’arribar.

En la il·lustració 1, s’observa els diversos departaments d’empreses diferents, i que les fletxes són sistemes d’informació. La informació no sempre es diferent entre els grups de cada departament, però quant la informació és variable, pot produir diferents variacions d’informació entre els grups, produint una fuita, que rep el nom de structural holes . Un forat estructural són els buits que es produeixen en l’estructura social. Per tant, el valor potencial que pot a veure be definit pel pont d’informació que es pugui produir entre aquest forat i això va lligat al capital social que donarem a aquella persona o al grup.

3.3.- Introducció a la visió de Capital de Burt

Abans d’entrar en el concepte de capital social de Burt, es separa dos conceptes que Burt els considera fonamentals, com són capital humà i capital social.

S’entén per capital humà, l’avantatge competitiu degut a les capacitats individuals o habilitats. Aquest terme depén no només de la productivitat, si no de la formació, qualitat, motivació ...etc. de les persones involucrades. I capital social com l’avantatge competitiu degut a condicions organitzatives. (Burt, 2004)

El capital social exposat per Burt es basa en l’anàlisi efectuat sobre xarxes socials. Considera el terme capital social a través de dues fonts. Una primera font és a partir del que anomena structural holes i una segona font el que anomena network closure . S’analitza el capital social a través dels structural holes , ja que creen majors avantatges competitives per un actor (difusió, control, beneficis, promocions, etc) que a través del network closure , que és a partir d’anàlisi de xarxa tancada ja que genera conceptes com confiança, coneixement d’actors... que poden generar benefici a la xarxa envers d’una altre xarxa.

La formació dels structural holes és natural dins les xarxes socials, són com una mena de buits que aïlla fluxos d’informació entre actors, departaments, grups i empreses. D’aquesta manera els nodes que facin de ponts (Burt els anomena bridge ) es per on circularà la informació per tant, el capital social. 20

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Per entendre-ho millor, es mostra en un esquema esmentant l’ anteriorment explicat:

Il·lustració 4: Nodes pont per on circula la informació.

Font: pàgina web, www.fistfuloftalent.com/social-network-analysis/

Es mostra com el node que fa de pont entre els dos grups, adquireix més flux d’informació respecte als altres actors i per tant, es qui més benefici obtindrà. Però no només serà ell qui tregui capital social, sinó també els actors que estiguin més aprop d’ell, és a dir, els actors 1, tindran més capital social, que no pas els actors 2, 3 i 4.

Per tant, la idea inicial de Burt sobre el capital social és una idea de complementar el capital humà. Els empleats amb més capital social aconsegueixen beneficis més alts. Aquest capital social pot estar constituït per les persones que ens coneixen, que saben com som i del que som capaços. Però no només es crea capital social d’això, sinó de què a partir d’això puguem gestionar connexions entre grups que no estan connectats i què per tant, ens donin més poder en les nostres capacitats.

L’anàlisi de Burt, es centra en trobar una estructura social. Ell diferencia tres models d’estructura social: (1) Entrepreneurial Network , xarxes socials que ofereixen diferents tipus de recursos per iniciar o millorar projectes relacionats. És bàsic tenir recursos humans per assolir aquest concepte amb un lideratge fort.(2) Clique Network , grup exclusius de persones que comparteixen interessos comuns, punts de vista, comportament, ...etc. (3) Hierarchical Network , model de interconnexions entre actors que pot afectar a l’hora d’obtenir el CS.

Aquests models d’estructura social es componen de diferents grups d’actors que mantenen relacions més o menys estretes entre si. Normalment els individus que pertanyen a cada grup es focalitzen en les seves pròpies activitats sense tenir en compte als individus que es troben en altres grups. Però els individus que aconsegueixen superar aquest structural holes (a través del enllaços o ponts) són els que aconsegueixen un avantatge competitiu respecte als demés. Ens podrem preguntar quin és el motiu? El

21

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

motiu de que això sigui així és perquè a cada costat d’aquests forats circula informació en cada sentit i per tant, el fet de travessar aquests forats constitueix una oportunitat de vincular-se amb altres individus o grups obtenint així informació. Aquest individus aconsegueixen un volum de major informació al relacionar-se indirectament amb un nombre major de persones, però el més important de tot és que la diversitat dels contactes garanteix que aquesta informació no serà redundant.

Il·lustració 5: Xarxa amb structural holes.

Font: Burt R, Structural Holes and Good Idees, Set.2004

“Individus en contacte amb xarxes riques en forats estructurals són els que tenen més oportunitats. Els comportaments pels quals es tenen més oportunitats són molts i variables, però l’oportunitat és en tot moment definida per un forat en l’estructura social. Les xarxes riques en oportunitats empresarials de forats estructurals són xarxes empresarials i els emprenedors són gent experta en construir els ponts interpersonals que travessen aquests forats estructurals”(Burt, 2000. pp 347,348).

Aquesta afirmació que fa Burt, el que ens vol dir, es que qualsevol individu que estableixi relacions superant els forats estructurals (emprenedors) consta amb un grau major de capital social, ja que les seves xarxes de relacions li atorguen un més ampli, fàcil accés a, i un major control sobre la informació i per tant, li atorga majors possibilitats d’accions. Per tant, aquestes relacions que es produeixen aconsegueixen una vinculació forta de fonts d’informació. “La construcció de capital social no parteix de l’establiment de vincles estrets si no de la capacitat dels actors per establir aquest vincles”(Burt, 2000 pp 350).

Els forats estructurals és la base dels models de xarxes de capital social i un punt de suport per la comparació de models. El capital social va referència a una avantatge

22

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

creada per la manera de com la gent es connecta i després transmet la informació. En la il·lustració 5 hi ha dues persones identificades, Robert i James, els dos amb els mateixos números de contactes, sis vincles forts o directes i un vincle dèbil, però en diferents estructures els dos. James es connecta a les persones del grup B, i a través d’ells es connecta a altres persones que són coneguts o que han treballat junts. A l’igual passa amb Robert, que també està lligat a través d’amics o persones conegudes al grup B. A diferència de James, Robert te una connexió al grup A, la qual és un canal d’informació al grup A i un altre connexió al grup C, que també és un canal d’informació. La relació 7, és per Robert un pont de xarxa en la que la relació és l’única connexió directe amb el grup A, encara que si es tallés la connexió encara que hi hauria traspàs d¡informació a través de vincles indirectes a través del grup B en canvi, la connexió 6 amb el grup C també és un pont de xarxa, però que en canvi si es trenqués es perdria la connexió entre B i C, amb un clar vincle directe d’informació.

Per tant, les diferències entre Robert i James que en un principi semblava que no en tenien s’ha demostrat que hi ha i per tant, Robert surt tres vegades afavorit per la seva posició en l’estructura social amb un accés a una major diversitat d’informació, accés més aviat a la informació i control sobre la informació en el vincle 6. Els tres vincles que te Robert, el fan ser un bridge d’informació i a la vegada fa d’arbitratge de la transmissió de la informació, fent que sigui un punt d’estratègia i per tant, ‘crea valor’. Aquest valor està constituït per tres avantatges, una primera en les relacions pont de Robert que li donen accés a la informació menys redundant. Contactes pels tres grups separats significa que la seva informació conté menys bits redundants d’informació. La segona avantatge està en el posicionament dins la xarxa ja que està en mig del flux d’informació entre grups per tant, coneixerà les activitats dels tres grups, el que s’anomena líder d’opinió, persona responsable, difusora de noves idees i comportament. Aquesta diversitat de contactes significa que pugui ser un candidat per la seva inclusió en noves oportunitats, a més, l’experiència de Robert amb les relacions vinculades al pont és un actiu en la detecció i manteniment de relacions i accés ràpid a les diverses informacions el que fa que sigui fonamental per la gent en la seves futures xarxes. La tercera avantatge és que Robert te més possibilitat de coneixement per portat grups diferents, semblant a la tasca de coordinador de grups, i l’aporta informació de tot tipus, tant en la unió dels diferents grups com separats. A més, els forats estructurals entre els seus contactes significa que ell pot trencar la comunicació mentre mostra diferents pensaments amb d’altres contactes (Burt, 2004). 23

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Tot influeix, inclòs les opinions i els comportaments dins del grup, i a mesura s’expressen en el llenguatge local, el qual és molt important pel flux d’informació, encara que l’evolució de les persones en idiomes no fa que sigui un requeriment important per fer de bridge , és més important saber moure les idees entre grups.

El capital social dels forats estructurals prové de les oportunitats que ofereixen els forats per mesurar el flux d’informació entre les persones i la forma de com són els projectes on s’agrupen les persones des del dos costat del forat. L’accés a la informació i al control del benefici de la reducció dels forats es reforça entre si en qualsevol moment en el temps i s’acumula en conjunt amb el temps. Per entendre-ho amb l’exemple anterior, Robert està en condicions de beneficiar-se de les diferències entre les persones que varien en el seu comportament i opinió mentre que James està en condicions d’integrar el treball de les persones que tenen molt en comú tant en estudis, treball, posicionament, etc. Per tant, com a conclusió dir que les persones riques amb forats estructurals són les persones que més informació de l’entorn tenen, que tenen control en, i executen el control sobre les oportunitats més rentables. Els comportaments pels que es desenvolupen les oportunitats són molts i variats, però l’oportunitat es defineix per un forat en l’estructura social.

3.3.1- Trobar forats estructurals

Per explicar aquest concepte es fa referència a la il·lustració 6 i on es vol demostrar que dins dels forats estructurals també es poden trobar dificultats, per exemple, Robert hem vist que està millor posicionat dins la xarxa ja que fa de brigde , però en termes de corretatge, veiem que James te forts vincles directes amb segments nord i sud de la xarxa B i per tant, està en una posició de corretatge més fort. Per tant, els forats estructurals i el terme de corretatge es poden trobar depenen del tipus de xarxa i del tipus de vincles, per el pas d’informació entre xarxes tindrà més corretatge Robert, mentre que internament el tindrà James.

24

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Il·lustració 6: Actors Ponts

Font: Burt R, Structural Holes and Good Idees, Set.2004

El concepte de corretatge unit amb el del capital social sovint es relacionat de forma errònia, i s’exposa a partir de dos conceptes. En primer lloc, l’àrea fosca de la il·lustració 6 consta de tres xarxes, una primera on fa referència a una persona que es contrada per quatre empreses per exemple, una segona igual però multiplicada per dos i una tercera multiplicada per quatre. La pregunta que ens podem formular és com ha evolucionat o què ha succeït a la xarxa, s’ha guanyat o no informació i així més dubtes que podrien sorgir. A aquestes preguntes, respondríem afirmativament, és a dir, què l’evolució ha estat positiva i que s’ha incrementat en capital social. Es relaciona la quantitat de persones amb el volum d’informació. Aquí està el primer error, tothom relaciona el número amb increment i això com s’ha vist anteriorment no ha de ser així, ja que depenen els tipus de vincles, les xarxes de connexió i d’altres factors. De fet, l’usuari pont continua connectat als quatre grups com va començar en el punt A. En comptes de veure gent com a font d’informació, s’ha de veure el grup o clúster com a font i la gent com a ports d’accés a la informació que circula pel grup. Per tant, podem dir que la xarxa C no proporciona més informació, però si una gestió més gran per

25

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

coordinar i obtenir les opinions de les setze persones. Això demostra la importància del punt de redundància i la importància del context per determinar el valor. El valor d’un contacte en quant a la seva informació que pugui donar depèn de la informació que ja tingui, és a dir, si una nova persona proveeix informació que ja tenim, la nova persona només afegeix costos de coordinació però no valor.

Per explicar l’altre concepte d’error entre el corretatge i el capital social, s’enfoca la il·lustració 6, però no l’àrea fosca si no els dos conceptes d’abans i després. Es pot veure com hi ha dos entorns diferents, un entorn molt cohesionat i un altre més separat. Quant es parla d’entorns cohesionats, les persones poden estar molt connectades i poden proporcionar informació redundant, mentre que quant la connectivitat és dispar el flux d’informació pot anar a diferents grups o connexions. El fet de tenir un entorn cohesionat no ha de ser sinònim de tenir un gran valor, encara que el corretatge sigui alt. Per exemple els contactes de la part inferior de la il·lustració 6 no es parlen entre si, però els tres contactes estan fortament connectats a la mateixa font d’informació. Un exemple clar per veure aquesta diferència, és per exemple dos McDonald’s, un situat a Boston i un altre a Los Angeles, geogràficament un a la part Est i l’altre a la part Oest amb molts quilòmetres de distància un de l’altre. Els dos gerents de les botigues probablement no estan ni connectats entre ells i ni es coneixen, però la seva comprensió de com executar la botiga ve de la mateixa font, a Chicago, on està la seu. Per tant, potser tenir procediments diferents, però el model és el mateix. La connexió entre persones es fa més fort en grups separats formant redundància en la informació d’aquest grups (Burt, 2004).

Si la teoria anterior explicada es posa sobre la figura d’exemple anterior il·lustració 6, i es fa una consulta sobre que s’entén per redundància de xarxa, la gent acostuma a relacionar la paraula redundància amb un circuit tancat. Aquí és on s’introdueix el concepte de forat estructural i la seva funció, ja que fa que la xarxa no sigui redundant al passar informació per els altres grups tancats. Però també s’entén per redundant grups de departaments, per exemple en la il·lustració 2, si diem que 1, 2 i 3 són enginyers i 4 i 5 són administratius financers, es pot deduir que formen dos grups redundants en el flux d’informació. L’aparició del forat estructural va lligat a la coordinació els dos grups diferenciats, és a dir, el contacte 3 no és un enginyer però està dins el grup, i a la vegada té contacte amb el 5. Això no vol dir què l’amistat d’aquests contactes faci fluir informació però si què són possibles ports d’accés dels dos diferents grups pel flux

26

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

d’informació. L’habilitat d’aquests contactes que faran de flux d’informació consisteix en veure les oportunitats de corretatge, on els demés no poden distingir-lo. Aquí entren altres factors que Burt també analitza, com per exemple, la variable experiència, on en xarxes petites mostra que les persones els hi resulta difícil veure un forat estructural, especialment si la seva pròpia xarxa no conté cap. En canvi amb l’experiència, la gent aprèn a veure els forats estructurals de una xarxa, encara que també poden ser ensenyats. Una vegada trobat el forat estructural en la xarxa, com es coordina aquest forat pel traspàs d’informació, per tant s’introdueix el concepte de brokerage .

3.3.2.- Brokerage

Es defineix el terme brokerage com a acte de coordinació a través d’un forat estructural en el camp social. Actua localitzant espais estratègics i traient ús de la capacitat entre unitats que poden estar desconnectades. S’ha de diferenciar el terme corretatge amb el terme emprenedoria que habitualment es confonen, ja que els seus rols i processos socials són diferents.

Mentre que l’actor intermediador del corretatge no està dins de cap dels processos i obté tributs dels fluxos l’emprenedor és un jugador dins de múltiples actius. En la proposta efectuada per Burt, que més tard s’exposa es troba un problema amb l’accés a la informació. Establir vincles amb forma de pont proporciona accés a noves idees que estan flotant lliure en l’entorn de xarxa, accés què, des de el punt de vista de Burt, no es possible fer a través de vincles redundants i cohesionats. Les idees per tant no es troben han de ser generades.

Quant el problema és la producció de coneixement nou en enlloc de simplement tenir accés a la informació, els vincles ponts del corretatge són insuficients. Generar coneixement nou requereix una familiaritat més forta de la que pot ser produïda pels vincles dèbils. A més de la profunda familiaritat dels recursos, la labor d’innovació també pot ser dispersa. A continuació es mostra una il·lustració per diferenciar els dos termes.

27

Estudi representació de x arxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Il·lustració 7: Comparació Corretatge - Emprenedoria

Font: Elaboració pròpia

El terme emprenedoria, pot ser productiu com es mostra a la figura anterior, no per impulsar el flux d’informació si no per promoure una fricció productiva que irromp el departament o grup fent possible la redistribució i recombinació de recursos. En canvi la capacitat de promoure o traspassar informació es defineix com a corretatge.

3.3.3- Terminologia de xarxa.

Les relacions entre els contactes són els elements fonamentals d’una xarxa. Aq uesta relació o vincle, pot teni r dependència a factors com la força del vincle o el contingut de la informació que passa a través d’aquesta relació. La força del vincle ve determinat per paràmetres com la quantitat de t emps del vincle, la intensitat emocional que repercuteix al vincle, la confiança dels dos extrems i els tipus d’ informació que es transfereix entre els dos extrems. Quant s’estableix aquest vincle, es forma un pont com hem vist anteriorment, i aquest pont es pot assimilar a una relació, dèbil o forta , segons paràmetres abans citats, pels que no hi ha una relació efectiva de tercer o anomenada vincle indirecte. En altres paraules, un pont és una relació que s’estén per un forat estructural. Existeix una relació pont com les mostrades en els gràfics anteriors. Per entendre-ho millor, si s’agafa la il·lustració 6 es veu com Robert te un vincle directe amb el contacte número 6, però Robert no te un contacte directe amb cap vincle de 6. El contacte 6 a la seva vegada viu dintre del conglomerat C i per tant , és el pont sobre el forat estructural entre el grup B i el grup C.

28

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

3.3.4- Estructura Social

S’entén per estructura social, la relació entre persones dins una xarxa on s’esdevé intercanvi d’informació. L’estructura social pot ser jeràrquica, genèrica, d’amics, familiars, etc. En la il·lustració 6 es mostra una estructura genèrica, on les línies indiquen on la informació flueix de forma més rutinària o més transparent, entre les persones o grups representats en la figura. Aquestes línies indiquen relació forta entre els contactes, mentre que les discontinues indiquen relació dèbil. Les línies i els punts són un sociograma de l’estructura social. Les característiques definitòries de l’estructura de grups de connexió és densa, lligada per les relacions ponts ocasionals entre els grups. Dintre de l’estructura social també apareix el segment de xarxa que es denomina als contactes superposat en diverses xarxes.

Els grups A, B i C son xarxes variablement tancades en el sentit de relacions densa entre contactes, aquest valor es mostrarà en la part teòrica amb el programa ucinet. En canvi, el grup D és d’estructura densa ja que els contactes de D tenen majors relacions amb el grup C que amb altres grups. Les relacions que hi ha entre els diferents grups, pot ser degut a esdeveniments, a participació en un mateix projecte (com hem fet en la part pràctica), amistat, etc, amb el que vol dir que l’estructura del grup es forma amb relacions més propenses entre persones que comparteixen atributs d’importància, com educació, col·legi, etc. L’enfocament social uneix persones i formes estructures socials. Aquesta activitat fa que donin com a resultat facilitar les relacions entre la gent del grup. Per exemple, agafem una escola amb nens de diverses edats, es pot comprovar com es forma amistat entre els de la mateixa edat per tant, es podria argumentar que els estudiants de la mateixa edat tenen més coses en comú i per això es facilita les relacions. Aquest raonament no és consistent, ja que l’estudiant viu en un mercat obert en amistat, on l’amistat també es possible entre alumnes de diferents edats. El mercat es divideix en aules, ja que els alumnes que comparteixen classe tenen més oportunitats d’establir una conversació informal amb altres alumnes convertint-se en amistat. L’edat és una variable dependent perquè dintre de la mateixa aula solen ser de la mateixa edat per tant, les aules són el centre social dels estudiants.

A part de l’amistat o lloc de desenvolupament hi ha altres variables com ocupacions, nivells d’ingressos, regions geogràfiques, empreses, divisions, equips, etc. Aquest fet es ratifica amb l’estudi realitzat per l’analista Festinger al 1950, on va estudiar l’amistat

29

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

que es desenvolupava entre estudiants d’una escola americana i dins l’escola entre dos pisos. El resultat va ser que les amistats eren més propenses als estudiants assignats a les habitacions de cada pis, més que l’amistat de classe o entre ells. Una relació pot ser interrompuda en qualsevol etapa del seu desenvolupament de l’amistat, però no es desenvoluparà si no es desenvolupa. Per tant, la variable dependent de temps entra dins de l’afectació de l’amistat. Seguint l’estudi abans, ratifica el temps com a variable dependent, ja que les persones que treballen en el mateix torn és més probable que desenvolupin amistats que persones que treballen en torns diferents.

3.3.5- Capital Social produït pel concepte Structural Hole

La combinació entre dos contactes crea un enllaç on pot fluir informació. Aquest pont que s’estableix permet que hi hagi un augment del capital social. Actualment, les xarxes socials consisteixen en grups socials i densos, els quals s’estableixen de relacions no ocasionals, si no com hem vist abans, relacions d’amistat, geogràfics, departamentals, etc.

Una persona que pertany a una xarxa, la qual s’estén pels forats estructurals pot tenir contactes en diversos grups i que el contacte a través del pont que es forma pugui ser una avantatge en termes com amplitud de coneixements, oportunitats, estratègia i d’altres. Per tant, una xarxa que ofereix aquestes avantatges es diu que ofereix capital social. Les persones que assoleixen capital social a través de la funció de pont tenen avantatges en la detecció i desenvolupament d’oportunitats, reconeixement i recursos. El capital social associat a la xarxa te factors que poden fer-lo disminuir, com per exemple la restricció, ja que poden aparèixer contingències d’algun costat de la xarxa o canvis, que facin variar la capacitat de transmetre informació, limitant un alt nivell d’oportunitats. Un altre factor important és el no exercici dels contactes, ja que disminueix a mesura que s’elimina els forats estructurals de una xarxa.

Per tant, es pot verificar l’afirmació que proposa Burt, el capital social no és una xarxa social, però sense xarxa social no hi hauria capital social. Encara que també es podria afirmar que no sempre el capital social és sinònim de beneficis, dependrà de cada estructura social.

30

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

3.4.- Estudis previs sobre capital social

Per fer aquest estudi, no només s’ha basat en l’anàlisi proposat pel professor Burt, sinó que també hi ha d’altres investigadors que han intentat relacionar el capital social dins de diferents xarxes, grups de treballs, departaments, etc.

Ha estat bàsic relacionar l’estudi amb propostes de treballs com per exemple el proposat per la professora Méndez Durón i Garcia (2009) en l’article Returns Social Capital – OSSNetworks i la del professor Au et al. (2009) en l’article Virtual organitzational learning in open source software development projects .

A diferència de Burt, el qual exposa el CS a partir de formes de xarxes, models jeràrquics, densitat de xarxa, duració de contactes, tipus de vincles, promocions, compensacions econòmiques, amistat, educació, promoció, regions geogràfiques, entre d’altres, aquests altres investigadors ho proposen amb altres variables o factors que fan canviar o no el terme de capital social.

3.4.1- Estudi proposat per Au et al. (2009)

Au et al. defineix el CS com a nombre de relacions i intervencions que un actor té, com per exemple, un programador, que té relació amb un altre programador dins d’un esdeveniment per tant, aquesta relació ja aporta CS als actors, tant per veure convivint en un mateix projecte, com el fet d’aprendre dins d’aquest. Fa l’anàlisi a partir de variables que es poden veure a la taula 1, i a partir d’aquí genera unes hipòtesis, les quals es fan servir a la part pràctica.

Les hipòtesis que ell genera són: (1) Els equips amb més experiència resolen errors més ràpids (aquest actors aporten més CS en la resolució d’incidències), (2) l’experiència del treballador va lligada amb el número de projectes i directament amb l’evolució del projecte i (3) els treballadors amb més vincles directes són els que tenen millor relació en errors resolts.

Variables utilitzades en l’estudi del professor Au et al.:

- CumBugsResolved , definida com el número total d’errors resolts per setmana.

31

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

- Experiència, es basa en el número de projectes de software lliure que el desenvolupador regitre en una setmana. - CumPctBugsAssigned , són errors evitats assignats a desenvolupadors. - DeveloperCategory , indica les categories que van tenir menor temps de resolució. -

3.4.2- Estudi proposat per Méndez-Duron i Garcia (2008)

L’estudi proposat per Méndez-Durón s’estableix a partir de variables de control aplicades a una font de dades de software lliure. Aquesta idea d’extreure informació d’un repositori de software lliure és l’exemple que s’estableix en aquest estudi.

Es mostra a continuació les variables dependent i de control que utilitza pel seu anàlisi.

Les variables dependents són: (1) vincles directes de entrada, (2) vincles inactius d’entrada, (3) llaços actius de sortida, (4) vincles inactius de sortida, (5) llaços duals d’entrada i (6) llaços duals de sortida.

Les variables de control són:

- Grandària del projecte, on es mostra el número de membres del projecte. - Edat del projecte, en dies o setmanes. - Etapa del projecte, diferents etapes, desenvolupament, planificació (beta, producció, maduració, etc). - Característiques com per exemple, els llenguatges de programació, interface d’usuari, destinatari del projecte, d’idioma, etc. - Èxit del projecte, controlat pel número de descarregues en els diferents períodes.

Les hipòtesis que mostra l’estudi proposat per Méndez-Durón i Garcia són: (H1) L’intercanvi de coneixements influirà positivament en l’èxit d’un projecte, mentre que els efectes de la recepció seran més forts que els efectes de la disposició, (H2) l’intercanvi de coneixements extens entre projectes a través d’actors contribueix al desenvolupament de software en més d’un projecte de manera positiva en l’èxit del projecte i com l’intercanvi de coneixement extern entre projectes a través de membres

32

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

contribueixen al desenvolupament de software en altres projectes e influirà positivament en l’èxit del projecte.

A continuació, es mostra una taula comparant els diferents anàlisis fets pels diferents analistes amb les mesures que fan servir per obtenir capital social.

33

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Montes

Taula 2: Comparació de variables de diversos estudis.

Burt Descripció Utilitat Redundància Xarxa Quant menor sigui la redundància major serà el capital social. A partir de enllaços i Obert/tancada xarxa nodes. Vincles directes Vincles entre actors principals. Contra més vincles directes trobem, més flux Unions entre actors d’informació hi haurà Densitat de Xarxa Avaluar si la xarxa és tancada o fluida de structural holes Structural Holes Variables Principals Cliques o mesura enllaç Subgrups cohesionats dins de la xarxa. Subconjunts Constricció de xarxa Mesura fins quin punt una xarxa està concentrada en contactes redundants Constricció Rols interaccions amb departaments, promocions, contactes primordials, Altres compensacions econòmiques, duració dels contactes, motivació, freqüència de Unions contactes, edat, educació, regió geogràfica. Au et al. Estudi fet sobre 108 setmanes i 118 projectes. Corba CumBugsResolved, Errors resolts per setmana. La proba es a fa a través del projectCategory . d’Aprenentatge Número de projectes de software lliure que el desenvolupador va registrà en un DeveloperExperience Efecte Experiència Variables setmana. Principals MeanBugREsolutionTime Temps de resolució de incidències. Temps Resolució ProjectCategory. Categories dels projectes. Tipus Projecte. CumPctBugsAssigned Errors evitables, assignant a persones amb experiència. Assignació Errors. DeveloperCategory Categories amb major temps de resolució Grandària d’equip. Méndez-Durón and García Descarregues Variable dependent. Número de descarregues al mes. Valor Capital Social Vincles act/inact in Vincles act/inact out Variables independents Vincles de Burt Variables unions in/out duals Principals Grandària del projecte Número d’actors que participen. Edat del projecte En dies Variables de control Etapes del projecte Diferents etapes de maduresa. Característiques projecte Tipus de llenguatge, programació, etc.

34

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

4.- Càlcul Capital Social proposat per Burt.

Un dels primers en analitzar la vinculació del capital social, amb els actors dins d’una xarxa social i els avantatges atorgats, va ser el professor Burt amb diversos estudis realitzats. A continuació, es fa un anàlisi del seu estudi per vincular la teoria dels forats estructurals i capital social amb l’estudi proposat en aquest projecte.

4.1.- Variables, model i mètode utilitzat per mesurar el concepte de capital social

El capital social va lligat amb el capital humà. Per tant, analitza com el capital social complementa el capital humà i ho fa avaluant la quantitat de structurals holes que troba a la xarxa. Aquest anàlisis, el seu primer estudi data del 1992, ho exposa a través d’informació obtinguda a través d’enquestes a treballadors, managers, directius, etc, formes de les xarxes socials, models jeràrquics i altres variables, com per exemple, promocions, densitat de la xarxa, duració dels contactes, freqüència dels contactes, compensacions econòmiques, amistats...etc., per mesurar el concepte de capital social. Per avaluar tot el conjunt de mesures s’utilitza el qüestionari model que es va publicar al 1998 i que es pot veure en l’annexa d’aquest treball.

El qüestionari està dividit en dues parts, una part amb informació real de l’empleat i una altre part informació que depèn de factors com la freqüència, duració, etc. El qüestionari està fet per fer un anàlisi dels empleats i dels seus lligams dintre de l’estructura social (vincles socials uneixen a les persones) de la xarxa on s’intenta establir vincles entre persones que comparteixen diferents atributs com l’edat, educació, ingressos, regions geogràfiques, etc.

A continuació, s’analitza les preguntes claus per avaluar les hipòtesis que estableixen sense entrar en detall del qüestionari. Les parts clau que es troben són les següents:

General Background

Nom, aniversari, sexe, nivell d’educació completat.

35

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Personal Work Style

Descripció com treballes i l’estil. Per cada pregunta s’ha de cerclar dues frases que descriguin millor la teva personalitat.

Current or Most Recent Job

Contestar a preguntes sobre el treball a temps complet que fas. Indústria primària de l’empresa. Escollir la teva funció primordial en l’àrea de la companyia. Escollir el teu rang dins l’empresa. Satisfacció en la teva feina. Al cap directe. Com vas venir a aquest treball. Com vas aprendre sobre el treball. Si alguna altre companyia t’ha servit com a suport.

Rounding Out Your Contact Network

Preguntes sobre persones amb les que tens específiques relacions. Nombrar les persones essencials per la satisfacció del treball. Quina ha estat la més dificultosa. Persones a les que preguntaries sobre una altre feina. Quins contactes valores més. Persones amb les que has tingut contacte social, sopars, dinars, etc.

Assembling the contacts

Nombrar 20 persones per ordre que has nombrat fins ara en el qüestionari.

Your Relationship with each person

De les 20 persones llistades, escollir la relació tancada, coneixement i mitja de parlar amb cadascú d’ells.

Informació que pretén treure del qüestionari:

- Rols dels treballadors, connexió amb altres actors amb managers, treballadors, grups, etc. - Interaccions amb altres departaments, a partir de feina, a partir d’amistat, negoci...etc. - Promoció a partir de contactes d’un mateix departament, diferent departament, d’aprenentatge, etc. - Contactes primordials, avaluant dins del grup i fora del grup. - Compensació, tipus de treball, relacions amb superiors, llocs que t’agradaria, etc.

36

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

- Duració dels contactes, lligam amb actors del departament, de l’empresa, d’amistat o feina. - Motivació a partir de satisfacció personal, satisfacció del treb all, del departa ment on estàs, etc. - Freqüència, en relacions de contacte, managers, d’ami stats, etc.

A partir de l’anàlisi de les dades recollides en aquestes preguntes s’estableixen nivells de capital social diferents segons el nivell de preguntes. Les p reguntes tres i cinc van orientades a nivell de compensacions, promocions, nivells de salaris, mentre que les altres van orientades a nivell de relacio ns, motivació, interrelació, etc.

Paràmetres necessaris per avaluar la xarxa,

o Redundància d’una xarxa , la calcula a partir de R=2t/n on t és el número de llaços i n el nombre de nodes. Quant menor sigui la redundància major serà el capital social. En la part pràctica es comprova aquest paràmetre a partir de l’eina d’anàlisi de software de xarxa. o Anàlisi de vincles directes (cost=1), a mesura que ens anem allunyant del node d’unió, els cost s’incrementa amb el número de salts que ha de fer. Contra més vincles directes trobem, més flux d’informació hi haurà i per tant, més capital social tindrà la xarxa. o Densitat d’una xarxa , avaluar si la xarxa és tancada o fluida de structural holes . La densitat de xarxa la mesurem a través de:

Equació 1: Densitat de xarxa

On,

: és la component relacional entre l’actor i i l’actor j. És una matriu on si tenen relació el valor és un 1, mentre que si no en tenen el valor és un 0.

n : és el número d’actors que integren la xarxa.

Per tant, baixes densitats indiquen presència de structurals holes mentre que densita ts altes indiquen xarxes tancad es.

37

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

o Cliques o mesura d’enllaços , ens permet trobar aquells subgrups cohesionats dins de la xarxa. És un subconjunt d’individus on tots els actors estan connectats directament a través de com a mínim un vincle. Es calcula G = nS on n és el número de vincles o enllaços e n el subgrup i S el grup de subxarxa. o Constricció de xarxa , mesura fins quin punt una xarxa està concentrada en contactes redundants. Mesura la xarxa d’un individu i si està directa o indirectament dedicada amb relació al contacte j.

Equació 2: Mesura de constricció

L’índex de constricció de la xarxa està donat per la suma de les proporcions quadrades,

Equació 3: Càlcul índex constricció

La constricció d’un individu és alta si els contactes d’un actor estan directament vinculats entre ells (xarxes denses) o baix si als contactes es donen indirectament a través d’un contacte central (xarxes jeràrquiques).

Amb tots aquest paràmetres obtinguts Burt fa el seu estudi sobre capital s ocial. Suggereix que la relació entre capital social i l’índex de contribució individual no és lineal, com el que mostra la següent figura:

Il·lustració 8: Gràfica relació capital Social – Constricció de xarxa

Font: http://faculty.chicagobooth.edu/ronald.burt/research/

38

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Amb aquesta figura vol demostrar que donada una xarxa de N individus, els actors que posseeixen més baixos nivells de constricció, l’origen del capital social be definit als ponts efectuats als structural holes , mentre que els actors que posseeixen alts nivells de constricció l’origen del capital social be definit per la network closure .

39

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

PART PRÀCTICA

5.- INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI PRÀCTIC

L’estudi realitzat es basa en la teoria exposada per Burt sobre l’obtenció del Capital Social i el rendiment d’innovació que aporten. Per fer aquest anàlisi es farà ús de dades obtingudes a un repositori d’informació i s’analitza els valors obtinguts a través del Ucinet.

La part pràctica no és independent del marc teòric que s’ha exposat. Tot gira a través d’un concepte que en l’àmbit de la innovació està agafant molta força i el qual molts investigadors intenten mesurar-lo. Aquest concepte és el que anomenen Capital Social (CS a partir d’ara).

L’objectiu de la part pràctica es fer un marc teòric-pràctic que giri al voltant del concepte de CS, on s’intenta demostrar amb hipòtesis vinculades a un rendiment d’innovació i on intervenen diferents tipus de variables.

5.1.- Introducció a l’anàlisi

Primer de tot es defineix l’estructura a seguir. Primer s’exposa la metodologia que es vol analitzar, tot seguit d’on s’extreu les dades, un anàlisi de les dades i per últim una valoració dels resultats obtinguts. Per fer tot això, s’ha d’entendre que es vol analitzar, el perquè d’aquests valors, com s’obtenen i quins resultats s’espera obtenir. Aquesta estructura proposada ha de tenir un lligam, hipòtesi, entre els dos lligams, capital social i rendiment d’innovació. Per explicar millor el concepte anterior, imaginem dos conceptes diferenciats i a la vegada relacionats a través de la literatura e hipòtesis. Aquests conceptes reben el nom de constructors. Cada concepte té variables de control, dependents i independents depenent del concepte.

Els dos constructors seran:

- Capital Social - Rendiment d’Innovació. 40

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

A partir d’aquests dos conceptes generals, l’anàlisi de la part pràctica es basa en proposar idees o hipòtesis que poden ser certes des d’un punt de vista teòric i comprovar si realment amb el software d’anàlisi de xarxa és compleixen o no. Extrapolat al marc teòric es demostrar que l’entorn proposat per Burt es possible en el nostre entorn estudiat.

El CS s’ajusta a la literatura del marc teòric proposat i suportat per l’estudi de Burt, mentre que el rendiment d’innovació dependrà de variables que es treuen del Open Sourge proposat. Per tant, com a resum, la part del CS dependrà d’unes variables independents i el rendiment d’innovació d’unes variables dependents.

5.2.- Metodologia de l’anàlisi

La metodologia de la part pràctica del projecte neix de la part teòrica exposada anteriorment i de com es farà l’anàlisi de les hipòtesis a partir dels dos constructors. La manera de seleccionar les variables que afectaran en els dos constructors segueix la manera proposada pel professor Au et al. on agafa variables com l’experiència per poder realitzar hipòtesis d’anàlisi del CS.

A continuació, es mostra la figura del que es vol analitzar:

Il·lustració 9: Metodologia d’anàlisi.

Font: Elaboració pròpia a partir de les hipòtesis de la part teòrica. On

• CS, capital social. • RI, rendiment d’innovació, és el valor relacionat amb la innovació.

41

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Per fer aquest anàlisi es dividirà en tres apartats, un primer on s’analitzarà el CS associat, una segona part on es calcularà el rendiment d’innovació i per finalitzar un contrast d’hipòtesis. Per estudiar aquests tres blocs, s’han de tenir en compte les variables associades a cada punt i les quals afectaran directament o indirectament a les hipòtesis que es realitzaran. Aquestes variables, com s’han vist anteriorment, poden ser de control, independents i dependents i influeixen de diferents maneres segons els constructors on afectin.

Les diferents variables exposades abans poden intervenir tant en l’estructura del CS com en la del rendiment d’innovació com en la hipòtesi per tant, s’entén com variable independent les que no influeixen en les variables dependents però les quals s’han de justificar en l’obtenció de CS, per exemple, una variable independent és la redundància de xarxa, ja que és una mesura adaptada al CS i per tant, s’obté un valor amb el qual es podrà fer l’anàlisi per la hipòtesi proposada. En canvi, s’entén com a variable dependent les que són influenciades a partir del valor d’innovació, és a dir, variables que depenent de l’ innovació seran més elevats o menys, per exemple, errors resolts, és una variable que dependrà si la innovació està afectada pel CS.

L’objectiu es formalitzar unes hipòtesis a través de l’afectació de les variables i contrastar aquestes hipòtesis si són viables o no, a partir de l’estudi que es realitzarà. S’ha d’obtenir uns valors quantificables (intentant en la mesura que s’assembli al proposat per Burt) per analitzar les capacitats d’innovació obtingudes.

A continuació, l’esquema a omplir, es marquen caselles lliures on es posa les variables o factors que intervenen en les hipòtesis:

42

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Il·lustració 10: Estudi Proposat.

Font: Elaboració pròpia a par tir de l’estudi de Au et al. (2009) i Méndez-Durón i Garcia (2009).

Abans d’efectuar les hipòtesis i contrarestar l’afirmació o no , cal recordar que les variables que afecten al CS són independent s i quantificables, i les variables que afecten al concepte de rendiment d’innovació són dependents (il·lustració 7).

Primer de tot, abans de proposar les hipòtesis, s’ha de localitzar les variables que contrarestaran l’afirmació d’aquestes. Per tant, com s’ha vist anteriorment es selecciona variables que afectin al CS i variables que afectin al rendiment d’innovació , com per exemple, la redundància de xarxa, on es valora els vincles directes entre actors d’un mateix projecte i on no es té en compte els vincles indirectes a altres proj ectes o grups i com els errors resolts que afecten en els diferents estats del projecte.

5.2.1- Esquema d’estudi

La intenció é s formar un esquema d’estudi a partir de tot l’aplicat anteriorment. Per tant , l’objectiu é s omplir les caselles que falten.

Primer, es focalitza en la part del CS, on l a redundància de xarxa e s pot mesurar a partir del número d'enllaços o número de nodes entre actors. Contra més nodes tingui els actors amb altres actors de diferen ts projectes més CS hi haurà associat . A partir d’aquí,

43

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

el que podem analitzar és el número de contactes que tenen aquest treballadors. La manera que es te per calcular aquests vincles és a partir dels projectes on han participat i hi han coincidit sent un vincle directe. Aquesta informació es treu a través del camp project_name i del camp dev_loginname de les taules del savanah en el flossmole . A nivell teòric, el concepte de redundància de xarxa es calcula com es mostra en el punt 4.1. Un altre factor que intervé és l’experiència de l’actor i s’avalua a partir dels diferents llenguatges que els programadors saben i del número de projectes en que hi participen. Per tant, és un valor que té relació amb el CS que aporta cada actor. Per avaluar els projectes registrats pel desenvolupador o projectes en que hi participen es pot treure la informació del camp experience de la taula sv_dev_skills .

Segon, es focalitza en la part de rendiment d’innovació, on el càlcul associat al CS anirà a lligat als errors que es resoldran depenent de l’experiència en programes que coneguin els treballadors i en projectes on han participat. Es pot calcular a partir del camp bugs_total i camp development_status , sabent si està o no finalitzat.

A partir d’aquestes dues propostes d’anàlisis, l’esquema de la part pràctica queda de la següent manera:

Il·lustració 11: Esquema Anàlisi

Font: Elaboració pròpia a partir de l’estudi de Au et al. (2009) i Méndez-Durón i Garcia (2009).

44

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

En el constructor de CS, es realitza un primer anàlisi de les variables que aporten Capital Social. Com es mostra en el diagrama anterior són, redundància de xarxa, on es marquen els vincles directes e indirectes dels diferents actors (proposta adaptada al concepte estudiat per Burt) i on s’avalua els números de llaços i el número de nodes, l’aportació del capital social a través de l’experiència dels treballadors (hi ha dos entrades de capital social, una a partir del número de llenguatges que han après i una altre a partir dels projectes que hi participen) i la densitat de xarxa avaluant si la xarxa és tancada o fluida en structurals holes .

En el constructor de rendiment d’innovació, el terme on gira l’anàlisi és, com s’ha dit abans, de disminució d’errors i els termes afegits com disminució temps finalització projecte com augment de descàrregues, s’intenta avaluar la seva afectació dins la disminució del temps de resolució dels errors, com anàlisi secundari.

5.2.1- Elaboració d’hipòtesis

Es proposen les dues hipòtesis on gira el nostre estudi. Per tant, la conclusió que es treu de la il·lustració 8, és que a més experiència en programació i participació de projectes (partint de la suposició que en cada projecte que es participa suposem vinculació) més vincles indirectes amb altres programadors i per tant, més rapidesa en el tancament del projecte. A més experiència dels programadors, demostrat en el camp bugs_total disminuirà els errors del projecte i es podrà demostrar amb altres actors assignats a un altre projecte.

45

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Il·lustració 12: Elaboració d'hipòtesis.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades avaluades en el projecte.

Una vegada exposat l’anàlisi , s’exposen les dues hipòtesis:

H1: Més centralitat dels programadors , més CS es assolit pel projecte i genera un rendiment d’innovació relacionat amb la disminució en temps de finalització del projecte i la disminució en la resolució d’errors.

H2: Més pode r (vincles) dels programadors més CS es assolit pel projecte i genera un rendiment d’innovació relacionat amb la disminució en resolució d’errors en projecte.

En aquesta segona hipòtesis també pot afectar variables com el número de desc àrregues del projecte, temps de finalització del projecte i menys temps de resolu ció d’errors per etapes però que per dades no es poden assolir .

A més d’aquestes hipòtesis cen trals, també es pot analitzar el concepte de densitat de xarxa a partir de les dades del softw are, la qual Burt fa molta èmfasi, que està relacionada amb els forats estructurals d’una xarxa, on.a b aixes densitats indiquen presència de forats estructurals mentre que densitats altes indiquen xarxes tancades. El rang d’anàlisi de xarxa és entre [0 – 1] sent l’aproximat a 0 baixa densitat.

46

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

5.3.- Obtenció de dades

L’obtenció de dades per fer l’estudi proposat en l’apartat anterior i afirmar les dues hipòtesis, les quals giren el nostre estudi, son extretes de dues fonts de software lliure, (1) flossmole (http://flossmole.org/ ) , (2) sourceforge (http://srda.cse.nd.edu/ ).

Per fer l’anàlisi del flossmole ens dirigim a la pàgina web www.flossmole.org .

Després d’avaluar les dues fonts de dades (es fa un estudi amb un exemple de les diverses estructures on es poden extreure dades, diferents consultes, i amb la informació que s’obté s’avalua les semblances o diferències entre un i l’altre repositori), s’escull per fer la prova el repositori de flossmole , per la facilitat en extreure dades i recopilar informació de diferents períodes anteriors, ja que el sourceforge es basa en un sistema de query on la informació que extreu és únicament de la consulta realitzades sense poder obtenir més informació que allò consultat. A continuació es mostra una captura de la manera d’extreure informació del sourceforge .

Il·lustració 13: Consulta extracció dades sourceforge

Font: En la web http://srda.cse.nd.edu/

47

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Dins el repositori d’informació, es seleccionen les taules del savannah , ja que l’esquema que presenta és de fàcil enteniment (interactuen un total de 4 taules sobre la principal) i és on les dades que es poden treure són més similars a les que l’estudi requereix. Dades com per exemple, experiència del treballador, duració del projecte, actors que intervenen, entre d’altres.

L’esquema de taules es troba a http://flossmole.org/system/files/databaseSchema2010-June.png

5.4.- Mostra del treball

La mostra que s’utilitza per extreure les dades és la següent:

48

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Il·lustració 14: Mostra extracció de les dades

Font: http://flossmole.org/system/files/databaseSchema2010-June.png

Aquesta estructura consta de quatre taules com hem explicat anteriorment. Les quatres taules són: (1) sv_project_indexes, (2) sv_dev_skills , (3) sv_developers (taula en format sql) i (4) sv_developer_projects i una taula principal de dades per on flueix tota la informació de cada taula anteriorment citada que és sv_projects .

El flossmole té un avantatge respecte a altres sistemes de reposició d’informació, ja que et facilita la informació sense que tinguis grans coneixements d’informàtica. Per tant, per obtenir les quatre taules es pot descarregar de l’adreça http://code.google.com/p/flossmole/downloads/list

49

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Una vegada descarregades les diferents taules del savannah , es fa una composició de cadascuna, on s’analitza l’estructura de les diferents taules, les variables semblants i diferents de les diferents taules, com es pot entrellaçar una taula amb una altre i com es pot fer consultes per agrupar informació.

Per fer aquest anàlisi s’utilitza un editor de text avançat com per exemple, ultraedit , el qual permet discriminar les dades per columnes i poder seleccionar aquestes dades per insertar-les al repositori de bb.dd que es fa servir, Microsoft Access.

Seguint el procés anteriorment citat, s’obren les quatre taules, i es comprova com surten les variables que en l’esquema del savannah es mostra. De les quatre taules, hi ha una en format sql, es tracta de la taula sv_developers , la qual interactua amb altres dues, la taula sv_developers_projects i la taula sv_dev_skills . Aquestes 3 taules tenen dues variables comunes per treure la informació necessària, que són:

- Datasource_id , és una variable INT (integer, varaiable numèrica). - Devi_loginname , és una variable VARCHAR (Cadena de text).

Per interactuar entre taules, s’ha d’inserir tota la informació que s’extreu de les taules, en les taules que es creen a l’Access per fer l’anàlisi i les consultes requerides per l’estudi. El problema que es troba dins d’aquests fitxers, és el format com es mostra la informació, hi ha fitxers que s’han pogut obrir sense problemes, però hi ha dos fitxers de taules, que al final de cada camp surten separats per un codi ‘/n’, el qual fa que a l’obrir el fitxer no mostri la informació separada i s’hagi de treballar per poder passar les dades a Access.

A l’esquema model del savannah surt un model de cinc taules i només s’han trobat quatre taules, l’única taula que no hi ha informació és la taula sv_projects_indexes . En aquest cas, l’únic objectiu es conèixer l’estructura de la taula i les variables que la formen:

- Project_name - Datasource_id - Indexhtml - Memohtml - Date_collacted

50

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

5.4.1.- Composició de cada taula

A continuació, s’exposa la informació que s’extreu de cada fitxer. Tota la informació es podrà consultar a l’annex.

51

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

- Variables taula developer_project , dev_loginname project_name datasource_id date_collected

Ab freetalk 232 07/09/2010 11:21

ab garpd 232 07/09/2010 11:26

abarbu hurd 232 07/09/2010 11:39

- Variables taula developer_skills , dev_loginname skill level experience datasource_id date_collected

07/09/2010 aceballos C Master 2 yr - 5 yr 232 13:29

Base 07/09/2010 anuradha Exim Knowledge 6 Mo - 2 yr 232 13:29

07/09/2010 arcx HTML Expert > 10 years 232 13:29

- Variables taula developers ,

dev_loginname real_name Description developer_id member_since datasource_id date_collected

Mon Jul 30 16:16:40 Abarbu Andrei Barbu My CV lives here. 61118 232 07/09/2010 13:29 2007

Aceballos Antonio Ceballos I am a Telecommunication Engineer and I have developed my career in software projects. 36054 Sun Oct 24 18:28:37 2004 232 07/09/2010 13:29

Tue Sep 18 18:07:50 Ams Alfred M. Szmidt I'm a hacker, 'nuff said. 2013 2001 232 07/09/2010 13:29

52

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

- Variables taula sv_project (com té moltes variables posem un exemple en doble fila)

project_name description gnu_or_non id_num project_dev_count project_long_name project_group_type

3dldf This project is part of the GNU Project. Gnu 5768 1 3DLDF Official GNU software

number_of_mailing_lists bugs_open bugs_total techsupp_open techsupp_total looking_for_number taskmgr_open

0 0 0 0 1 NULL 0

taskmgr_total patchmgr_open patchmgr_total license development_status datasource_id date_collected

0 0 0 GNU General Public License v2 or later 5 - Production/Stable 232 07/09/2010 13:28

project_name description gnu_or_non id_num project_dev_count project_long_name project_group_type

a2ps This project is part of the GNU Project. Gnu 1471 7 GNU a2ps Official GNU software

number_of_mailing_lists bugs_open bugs_total techsupp_open techsupp_total looking_for_number taskmgr_open

4 NULL NULL 2 2 NULL 1

taskmgr_total patchmgr_open patchmgr_total license development_status datasource_id date_collected

1 0 0 GNU General Public License v2 or later 6 - Mature 232 07/09/2010 13:28

project_name description gnu_or_non id_num project_dev_count project_long_name project_group_type

Aasm This project is not part of the GNU Project. Nongnu 4090 3 Advanced Assembler non-GNU software

number_of_mailing_lists bugs_open bugs_total techsupp_open techsupp_total looking_for_number taskmgr_open

2 0 0 0 1 NULL 0

taskmgr_total patchmgr_open patchmgr_total license development_status datasource_id date_collected

1 0 0 GNU General Public License v3 or later 5 - Production/Stable 232 07/09/2010 13:28

53

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Per diferenciar la informació de cada fitxer, es posa en negreta les variables de cadascuna de les taules i es posa la informació de cada variable amb diferents exemples.

7.- INTRODUCCIÓ AL SOFTWARE D’ANÀLISI

Ucinet versió 6.0 és el software d’anàlisi seleccionat per fer l’estudi proposat a través de les dades obtingudes del repositori del flossmole . Aquest programa està basat a través de múltiples opcions d’anàlisi i distribuït a través de menús on es pot seleccionar l’opció a fer. A més compta amb un programa per fer representacions gràfiques anomenat Netdraw .

Requereix un equip que executi Windows XP o qualsevol sistema operatiu compatible. A més de 2 Mb d’espai d’emmagatzemament en disc dur i 16 Mb de RAM. Està basat en menús per tal fa molt fàcil el seu ús.

Les opcions que es troben en els diferents menús de l’aplicació poden tenir diferents menús amb opcions addicionals. Aquests menús són: (1) File, (2) Data, (3) Transform, (4) Tools, (5) Network, (6) Visualize, (7) Options i (8) Help. A continuació, es mostra una imatge del software utilitzat:

Il·lustració 15: Captura software d'anàlisi

Font: Software Ucinet

L’Ucinet és un programa integral per l’anàlisi de xarxes socials i altres dades de proximitat. Segurament aquest software és el més conegut i utilitzat per l’anàlisi de dades de xarxes socials ja que conté una gran quantitat de rutines per efectuar l’anàlisi. L’elecció d’aquest programa per l’anàlisi ha estat per les dades que es podien treure, ja que són bàsiques per efectuar les hipòtesis i el diagrama de xarxa que es proposa. El 54

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte programa no conté els procediments per visualitzar els diagrames de xarxes, però si que distribueix aquest opció a través d’altres programes que té incorporat, com el NetDraw , el qual es pot seleccionar polsant el botó .

A més de l’accés per menús, també es pot seleccionar opcions a través del botó de l’esquerra del ratolí com accés ràpid.

En l’aplicatiu es poden trobar mesures descriptives com:

- Densitat de xarxa. - Cohesió, càlcul de distància entre nodes i reachability . - Centralitat, càlcul de grau de centralitat, closeness , centralitat de flux, centralitat de Bonachich , entre d’altres. - Sub-grups, número de clicks (mesura proposta per Burt). - Rols i posicions socials, equivalència estructural i regular.

L’avantatge que té és que incorpora un editor de fulles de càlculs incorporat, facilitant l’exportació de matrius de xarxes per fer l’anàlisi estadístic. A part de tot això també es troben rutines estadístiques que es poden aplicar en l’anàlisi de xarxa, com per exemple, mètodes d’autocorrelació, correlació QAP, i procediments de regressió. A més també es compatible amb els procediments en la comparació de la categoria i classificacions entre actors. Una de les conseqüències dels sistemes en format de menús és la necessitat d’organitzar les capacitats del programa en categories i subcategories d’una manera lògica, és a dir, per exemple, en l’opció ‘eines’ es troben les tècniques més utilitzades per l’anàlisi de xarxes, encara que alguna tècnica d’anàlisi no es trobi o no estigui.

L’evolució del software ha estat només a nivell de l’entorn, ampliant les capacitats i reorganitzant les rutines d’anàlisi.

Les tècniques que utilitza són diverses tant en el sentit del que fan (detectar grups cohesionats, mesura de centralitat, etc) i com s’han generat (diferents metodologies d’anàlisi), per això totes les dades són en última instància, emmagatzemades i descrites com una col·lecció de matrius.

El programa actua de la següent manera:

55

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Il·lustració 16: Esquema funcionament Ucinet

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del software.

7.1.- Netdraw

Netdraw és una aplicació gratuïta dissenyada per fer anàlisis i disseny s de xarxes socials, que es disposa dins l’aplicatiu Ucinet .

Entre les eines més bàsiques que es troben en aquest software destaca:

- Poder gestionar relacions múltiples entre nodes de xarxa. - Permet assignar valors d’importància als nodes de la xarxa, així com atributs, els quals permeten formar subgrups i fer una millor representació del model. - Inclou un set de procediments d’anàlisis que habitualment són usats en estudis de xarxes, tals com identificació de nodes, components de centralitat, entre d’altres. Es possible la representació a través de l’eina, la qual es capaç d’entendre diferents llenguatges d’entrada. - L’aplicatiu compta amb un interface gràfic més o menys senzill, el qual a més é s configurable i permet exportar les dades creades a diferents formats pel seu ús. -

8.- ANÀLISIS DE LES DADES

L’anàlisi de les dades obtingudes a partir del repositori del flossmole es diferencien en tres gran blocs dintre de l’anàlisi. Un primer bloc que s’ana litzarà les variables i la informació rela tiva al CS, un segon bloc on s’estudia a través de les dades com afect en les hipòtesis dintre del rendiment d’innovació i un tercer bloc de contrast de l es hipòtesis.

56

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Degut al gran volum d’informació que es troba en les taules del flossmole , per fer l’anàlisi es seleccionen 18 projectes amb diferents actors que hi participen en els diferents projectes. L’elecció d’aquests 18 projectes es fa en relació al número de participants en cadascú d’ells, entre un marge de [14 – 1] participants i de projectes els quals tenen camps de bugs_open i bugs_totals omplerts, per poder després fer l’anàlisi del rendiment d’innovació, ja que molts projectes ho tenen com a valor nul. Per tant, l’elecció és de projectes on es troba informació recurrent per fer l’anàlisi amb l’eina de l’ucinet.

En la base de dades del savannah, la taula que s’analitza, mostra un total de 255 projectes. Per analitzar-lo s’agafa una franja de 18 projectes, tal com s’ha indicat en l’apartat anterior.

Captura de la consulta realitzada a l’access on es mostra el número d’actors que participen en els diferents projectes. Es fa filtre dels que més actors hi tenen i es seleccionen els projectes que tenen més informació en les diferents taules.

Taula 3: Projectes seleccionats

Project - Actors project_name Actors en projects classpath 14 administration 13 librefm 9 autoconf 9 classpathx 9 trans-coord 9 lilypond 8 gnulib 8 fsffr 7 audio-video 7 grub 6 hurd 6 freetalk 3 findutils 2 gnubatch 2 pspp 2 gnash 2 denemo 1 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del flossmole .

57

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Aquesta taula mostra el número d’actors que han participat en cada projecte, on en el projecte classpath hi participen 14 actors mentre que en el projecte denemo hi participa només 1 actor.

Tot l’estudi parteix a partir de la informació d’aquests 18 projectes i tot el relacionat amb ells per tant, els actors seran els que hi participen en aquests projectes, l’experiència dels actors serà únicament d’aquests actors, és a dir, l’estudi parteix a partir d’aquests projectes. En cada apartat que s’analitza es mostra la informació amb la que es parteix per fer l’anàlisi i es fa una breu explicació de com s’ha tret la informació a partir de les taules del savannah i l’eina que s’ha utilitzat per extreure i combinar la informació.

8.1.- ANÀLISI CONSTRUCTOR CS

L’Anàlisi del constructor de CS, es basa en dos conceptes d’anàlisi, un primer relacionat amb els vincles directes entre actors, els qual s’analitza amb la mostra seleccionada de projectes i amb l’objectiu de trobar actors que participen o han participat en un mateix projecte i un segon anàlisi on es valora l’experiència de l’actor, tant en el número projectes que hi ha participat com en coneixements de diferents llenguatges de programació que coneix. Aquesta informació serà a nivell de projecte per poder comparar-lo amb l’altre constructor. L’anàlisi d’aquests constructor, a més de donar valor al CS, serveix per fer servir el software d’anàlisi seleccionat.

8.1.1.- Anàlisi de densitat de xarxa a través de vincles entre actors

La proposta d’anàlisi de vincles directes entre actors consisteix en considerar com a vincle directe persones o actors que han participat en un mateix projecte (es fa referència a l’estudi proposat per Burt en el punt 4.1). Per fer l’anàlisi de vincles directes entre actors es fa analitzant la taula sv_dev_loginname del savannah (il·lustració 11).

58

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Per fer l’anàlisi dels actors que hi participen en un mateix projecte, es selecciona els diferents actors i es comprova si tenen vincles directes entre ells, és a dir si un actor participa en un dels divuit projectes seleccionat és igual a dir que te vincle directe amb els altres actors que hi participen en el projecte. A més a més, si aquest actor dóna la casualitat que participa en un altre projecte dels divuit de mostra, i com s’ha explicat anteriorment te vincle directe amb els altres actors que participen, fa de vincle indirecte entre actors dels dos grups, on sorgeix la definició structural hole que abans s’ha explicat en el marc teòric.

Per començar, primer s’ha d’extreure els diferents actors que hi participen en els divuit projectes, per extreure aquesta informació, s’extreu a partir d’una consulta de Access, on es filtra els divuit projectes i s’agrupen els actors que hi participen. A continuació es mostra una captura d’una part dels actors extrets:

Taula 4: Mostra d’actors i projectes

dev_loginname project_name adulau fsffr alexshulgin administration audriusa classpath bjg audio-video bkuhn audio-video blp autoconf blp gnulib bonzini autoconf bonzini gnulib coriordan audio-video corvus classpath cowboyd classpathx dog classpath dog classpathx Font: Elaboració pròpia

Es pot veure com la primera columna fa referència a l’actor i la segona columna al projecte que hi participa (tota la relació es troba a l’annexa), estant dintre del marge del divuit proposats per fer l’anàlisi.

59

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

8.1.1.1.- Mesura de dades en l’ucinet

Es detecta un total de 94 actors que hi participen en aquests divuits projectes per tant, per fer la mesura per detectar els actors ponts es fa formant una matriu d’anàlisi 94x94 amb les següents consideracions: (1) es fica un ‘1’ si els actors han participat en algun projecte junts, (2) es fica un ‘0’ si no han participat en cap projecte junts i (3) es fica un ‘1’ en la relació amb ell mateix, tal com indica el manual de l’aplicació.

La matriu que s’ha generat es fa en format excel, i es duplica la columna d’actors amb la fila actors. Una vegada omplerta el full s’insereix la informació en format matricial, a una taula d’access per poder treballar millor la informació (inserir ‘0’ en espais nul).

Una vegada el fitxer Excel està finalitzat es grava amb el nom test.xls , i es crea la taula en l’Ucinet on s’exporta les dades del fitxer. Una vegada es te la matriu en l’Ucinet es grava directament en el format propi de l’Ucinet i així després es pot usar l’altre eina de dibuix que ve incorporada en l’Ucinet

Taula amb valors proposats per fer l’anàlisi :

Il·lustració 17: Actors inserits a l'Ucinet

60

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Font: Software Ucinet

Es pot comprovar com els actors que hi participen en els mateixos projectes que altres actors en la relació actor – actor es fica un ‘1’ i si no tenen vincle es fica un ‘0’. Una vegada s’han inserit els valors a la taula de l’ucinet, es grava en format ucinet. Una vegada es te el fitxer gravat, s’obre el programa per fer anàlisi de xarxa incorporat, anomenat NetDraw, i que es troba en un icona directe dins l’ucinet. A continuació es mostra la captura per obrir el fitxer de proves per fer l’anàlisi dels vincles directes i determinar els actors amb més CS.

Il·lustració 18: Carrega de dades en ucinet

Font: Software Ucinet

Una vegada es selecciona l’arxiu que s’ha gravat anteriorment amb les dades que es volen analitzar el resultat del nostre anàlisi és el següent:

61

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Il·lustració 19: Xarxa analitzada

Font: Software Ucinet

Es mostra clarament com surten diferents xarxes, tres xarxes separades sense cap tipus de connexió entre altres xarxes les quals reben el nom de xarxa closure o tancada, cap actor te interacció amb altres de diferents xarxes i per tant, és un clar exemple de innovació tancada. Aquests usuaris pertanyen a un sol projecte. Per l’altre costat es troba una sèrie d’actors lligats entre ells amb actors que fan de bridge o pont. Aquest actors que tenen més connexions són els denominats egos de la xarxa, que fan que hi hagin el pas d’informació d’un actor a un altre actor. Com es mostra en la teoria, l’actor enricb o l’actor dog farien d’ego, introduint el terme de structural hole , com aquests actors passen la informació a altres actors.

Els actors que fan de pont segons la il·lustració són: enricb , dog , karl , zerodeux entre d’altres que es veuran en l’anàlisi de centralitat.

Ara es fa diferents anàlisi per detectar si aquest actors són els que aporten més CS. L’anàlisi consisteix en extreure dades relacionades al CS a partir de l’Ucinet i el dos últims apartats es genera les dades per projectes que s’utilitzen per avaluar les hipòtesis (punt 8.1.1.6 i punt 8.1.1.7).

62

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

8.1.1.2.- Mesura de la densitat de xarxa.

La densitat de xarxa mesura la proporció de relacions existents, és a dir, india la intensitat de les relacions en el conjunt de la xarxa.

Per trobar la densitat de xarxa, es selecciona en els menús:

Network
Cohesion
Density

El resultat és un fitxer txt amb el resultats següent:

Density average
0,11%

Com es pot comprovar ala part teòrica de Burt les baixes densitats provoquen que hi hagi més forats estructurals, com és aquest cas. El marge d’estudi de la densitat va enter [0-1].

8.1.1.3.- Anàlisi distància entre actors

La distància mesura la mitja de cada actor respecte al resta d’actor en la xarxa. Els indicadors majors suggereixen que hi ha major facilitat d’accés al resta de membres de la xarxa i per tant, donen una major capacitat per transferir informació.

El càlcul es realitza:

Network
Centrality
Closeness

63

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Il·lustració 20: Captura dades de distància entre actors

Font: Software Ucinet

8.1.1.4.- Anàlisi intermediació entre actors

L’anàlisi d’intermediació entre actors indica en quin posicionament es troba l’actor envers al resta d’actors. Els actors amb major intermediació tenen major CS ja que controlen el flux de comunicació entre grups.

El càlcul es realitza:

Network
Centrality
Betweennes

64

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Il·lustració 21: Captura Betweenness

Font: Software Ucinet

Indica l’aproximació de cada actor, avaluant per ordre de centralitat. Es pot veure que l’índex d’intermediació és del 26,11% per tant, contra més baix sigui voldrà dir que hi ha més relació entre actor i per tant, no és una xarxa amb molta redundància i per tant, afavoreix l’aparició de forats estructurals.

8.1.1.5.- Anàlisi perfils dels actors pont

Per fer els anàlisis de perfils dels actors es comprova a partir de consultes d’Access que els actors claus, aquells que han participat en més projectes, són els mateixos que donen les diferents consultes realitzades amb el software d’anàlisi. Es selecciona els actors claus, els cinc actors amb més grau de centralitat i es treu les característiques i perfil d’aquest actors. Els cinc actors amb més centralitat són:

65

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

- Yavor - Ericb - Zerodeux - Dog - Mark

Els quals tenen el major número de vincles directes, és a dir, que han participat en més projectes d’aquest que s’han seleccionat. Per trobar la característica d’aquests usuaris es realitza la consulta que s’ha explicat anteriorment i queda de la següent manera:

Taula 5: Dades d'actors claus.

Experiencia_Programadors Prog nivel dev_loginname Prog_Coneguts màster Ericb 12 5 Dog 9 3 Yavor 1 0 Mark 1 0 Zerodeux 1 0 Font: Elaboració pròpia a través dades flossmole

Dels usuaris amb més centralitat, no hi ha una relació en experiència de coneixements relacionada amb més participació en projectes, encara que queda demostrat que els actors on més projectes han participat els hi donen més capital social.

Per trobar els forats estructurals en l´ucinet, s’utilitza les eines que surten en els menús. Per tant, es selecciona:

Network
Ego Network
Structural Holes

66

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Il·lustració 22: Carrega del fitxer d'anàlisis de forats estructurals

Font: Software Ucinet

El resultat obtingut és un llistat en txt, on mostra les mesures de diferents paràmetres per deduir si l’actor fa de pont o no. A continuació es mostra una captura d’aquest fitxer en txt, i després es selecciona els actors que en l’apartat anterior hem considerat com a brigde .

Il·lustració 23: Dades d'actors

67

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Font: Software Ucinet

Els actors amb més centralitat són: ericb, dog, yavor, mark i zeredeux. Es busca de dades obtingudes en aquest estudi, i son:

Il·lustració 24: Dades actors claus

Font: Software Ucinet

Es pot observar variables que utilitza Burt per fer el seu estudi. Variables amb una quantitat numèrica com per exemple, constrain i densitat de xarxa. Aquest actors, com a diferència dels altres tenen una quantitat més alta de centralitat, ja ho hem vist anteriorment, i a més tenen més contrain de xarxa.

8.1.1.6.- Anàlisi de centralitat

La centralitat de xarxa mostra els actors més centrals, més forts , en definitiva, amb més CS. Al ser una xarxa simètrica, es recorda que la matriu és d’igual files i columnes, per mesurar la centralitat s’utilitza l’indicador de grau que posa de manifest les relacions directes que te cada actor. Amb aquests anàlisi es pot trobar l’actor bridge, però interessa saber les característiques d’aquests usuaris ponts, per analitzar el seu capital social.

Per fer aquest càlculs, es podem basar en la informació que hi ha en el flossmole i fer l’anàlisi a través de l’eina ucinet. Per trobar els actors claus en l´ucinet, s’utilitza les eines que surten en els menús. Per tant, per trobar la centralitat d’aquest actors, es selecciona:

68

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Network
Centrality and Power
Degree

Il·lustració 25: Captura càlcul Ucinet

Font: Software Ucinet

El resultat obtingut és un llistat en .txt, ordenat en ordre de vincles del actors, amb major o menor centralitat.

69

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Il·lustració 26: Captura informació centralitat

Font: Software Ucinet

El document es penja en l’annex del projecte.

El terme de outdegree fa referència al número de relacions directes iniciades per cada actor i indica la capacitat per accedir al resta d’actors. El terme indegree indica el número d’actors que es relacionen de forma directa amb altre actor. Permet conèixer als actor més prestigiosos o amb més relacions.

Es pot observar com l’actor amb més vincles directes, o que en més projectes ha participat, és l’actor yavor , que coincideix amb la consulta feta a l’Access. Per tant, com

70

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte hem vist anteriorment en el desenvolupament de Burt, podem dir que contra més vincles directes te l’actor, més flux d’informació hi haurà.

El grau de centralitat de la xarxa estudiada és del 9,383%.

Aquest concepte de centralitat, es lliga amb el terme centralitat exposat en la part teòrica per Burt, i s’utilitza com factor important per fer relació entre CS i RI. La manera que es fa, es obtenint una relació de centralitat (mesura que surt en la il·lustració 19 i que s’extreu del software) de cada actor i associar-lo al projecte que corresponen cada actor. Després es fa una mitja a partir del número d’actors que hi participen en cadascú dels projectes seleccionats. La taula resultant és la que s’exposa a continuació:

Tabla 6: Dades Centralitat per projecte

Projecte CS (centralitat) administration 13,54 audio-video 11,00 autoconf 11,67 classpath 14,29 fsffr 7,71 gnulib 9,00 librefm 9,00 lilypond 6,88 trans-coord 10,00 freetalk 1,33 hurd 6,50 classpathx 11,33 findutils 14,50 grub 7,83 pspp 7,00 denemo 3,00 gnash 8,00 gnubatch 1,00 Font: Elaboració pròpia

8.1.1.7.- Anàlisi poder dels actors

L’anàlisi del terme poder dels actors es fa a partir de dos mesures, un primer factor que calcula la quantitat de connexions que te l’actor, i una segona mesura que calcula quantes connexions te l’actor aprop d’ell.

71

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Network
Centrality
Power

Il·lustració 27: Captura del poder de l'actor

Font: Software Ucinet

Indica el poder de centralitat que te cada actor, a més poder, actor més important. Aquest concepte de poder, és l’altre mesura de CS que es lliga amb el RI. La manera que es fa, es obtenint una relació de poder (mesura que surt en la il·lustració 22 i que s’extreu del software) de cada actor i associar-lo al projecte que corresponen cada actor. Després es fa una mitja a partir del número d’actors que hi participen en cadascú dels projectes seleccionats. El resultat obtingut és el següent:

Taula 7: Dades poder del projecte

Projecte CS(power) administration 14,85 audio-video 12,71 autoconf 13,33 classpath 15,79 fsffr 12,78 gnulib 1,00 librefm 17,00

72

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

lilypond 2,00 trans-coord 8,86 freetalk 9,50 hurd 0,50 classpathx 14,33 findutils 9,33 grub 5,33 pspp 11,63 denemo 31,50 gnash 2,00 gnubatch 50,50 Font: Elaboració pròpia

8.1.2.- Anàlisi experiència dels actors i CS associat al projecte a través de les dades.

El capital social associat a l’experiència dels actors, s’avalua de dos formes:

- Número de programes que coneixen els actors a nivell màster i projectes en què han participat.

- Perfils d’actors amb coneixement de programes més requerits pels projectes seleccionats.

Aquestes dues afirmacions donen capital social als diferents actors. Es important remarcar que l’estudi s’està fent a partir de 18 projectes amb un total de 94 actors.

8.1.2.1.- Número de programes que coneixen els actors a nivell de màster i projectes en què han participat

Per trobar número de programes que coneixen cada actor que hi ha participat en algun dels 18 projectes escollits, es pot treure de la taula developer_skill , columna level i experience .

Exemple:

73

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Taula 8: Mostra de actors amb experiència.

sv_developer_skill dev_loginname skill level experience datasource_id date_collected aceballos C Master 2 yr - 5 yr 232 07/09/2010 13:29 ams C Master > 10 years 232 07/09/2010 13:29 arcx C Master > 10 years 232 07/09/2010 13:29 Font: Elaboració pròpia

Aquesta taula indica que aquest usuaris tenen nivell màster d’un determinat skill . Hi ha diferents nivells de skill depenen de l’actor. L’estudi proposat per aquest apartat es veure quin actor te més capital social associat al coneixement dels diferents skills . Per fer això, com es te el llistat d’usuaris que hi participen en el marge dels divuit projectes, es treu a partir d’una consulta d’Access en la base de dades general.

La consulta que mostra és la següent:

Taula 9: Mostra d'actor amb % experiència

Actors Total_Prog NMaster % gray 45 12 26,67 tsuna 40 5 12,50 jlb 32 7 21,88 haible 25 0 0,00 dprice 23 9 39,13 leandro 20 0 0,00 gnu_andrew 19 1 5,26 mjflick 19 5 26,32 bonzini 19 5 26,32 rra 18 3 16,67 rwp 18 2 11,11 blp 18 0 0,00 r4f 18 3 16,67 fgimenez 16 5 31,25 Font: Elaboració pròpia

Mostra els usuaris dels deu projectes (s’agafen els primers, no tots) amb un primer camp Total_Prog referent al número de projectes que en sap i un altre camp, NMaster, on mostra els que te un nivell màster en el coneixement del programa. El camp %, és el camp ràtio , on s’avalua el % de coneixement màster del total de programes coneguts per l’actor.

74

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Per una altre banda, es busca un percentatge del total de projectes que han participat per tant, es realitza una consulta on mostra tots els actors (94 en total), i els projectes on han participat (es veu en la primera taula amb dos camps, dev_loginname i el camp project_name ). Després és mostra una segona taula amb un ràtio en tant % de la quantitat de projectes que han participant, havent un màxim de 18 projectes (es mostra a la taula 2, una captura d’exemple).

Il·lustració 28: Percentatge actors-projectes

Font: Elaboració pròpia

Amb aquestes dades es pot avaluar l’experiència actual que te els actors, amb un índex de mesura o ràtio. Si es compara aquesta mesura amb la mesura de poder de cada actor que és la que es fa servir per l’anàlisi entre CS i RI, es comprova que els actor amb més experiència són els actors amb més poder.

75

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

8.1.2.2.- Skills requerits associats a actors amb més poder

Per fer aquest estudi, es separa en dues parts, una primera part on s’analitza els diferents coneixements de programació de tots els actors, anteriorment ja hi ha el llistat amb tots els programes per usuari, i una segona part on s’analitza els diferents projectes i quins són els requeriments més demanats, a partir dels actors que hi participen (s’usa el software d’anàlisi per comprovar els lligams entre skills ).

Per tant, aquest estudi es torna a fer a partir d’una consulta d’acces. Al camp level, es pot mostrar els diferents nivell de programació que tenen els usuaris. (en aquest cas em posat nivell màster, però ens interessa tots els nivells.)

Il·lustració 29: Dades extretes de consulta Access

Font: Elaboració pròpia

El resultat de la consulta és la següent:

Taula 10: Dades skills importants

Skill coneguts skill Actors % GNU/Linux 15 37,5 HTML 11 27,5 C 11 27,5 Java 10 25 Shell 8 20 C++ 7 17,5

76

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Software 5 Licensing 12,5 CVS 4 10 TCP/IP 4 10 GNU Emacs lisp 4 10 Automake 4 10 PHP 4 10 Autoconf 4 10 PERL 4 10 MySQL 3 7,5 LaTeX 3 7,5 XML 3 7,5 Texinfo 3 7,5 Font: Elaboració pròpia

Un primer camp on es veu el programa i un segon camp on es veu la quantitat dels diferents actors que han assolit aquest programa. El tercer camp, és el ràtio de coneixement d’aquest programa dels 94 actors en els 18 projectes seleccionats.

El que es vol aconseguir es tenir la relació de tots els programes diferents que tenen els 94 actors. El resultat és que hi ha un total de 40 programes diferents. Els programes més utilitzat són: C, GNU Linux, HTML, Java i Shell.

Il·lustració 30: Distribució programes principals

Font: Dades Ucinet

77

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Es fa l’anàlisi a través de l’Ucinet de la consulta anterior, on es fa una matriu amb files d’actors i columnes dels quaranta diferents programes per tant, ens queda una matriu de noranta actors per quaranta columnes de programes. Es fica un ‘1’ quant el programa es conegut per l’actor. Si ens fixem en el gràfic anterior, els actors els mostra amb forma de rotonda, i els programes en forma de quadret, on aquest últims serveixen de lligam entre actors. Per exemple, si ens fixem al programa de GNU Linux, veiem com és el programa més centralitat, ja que te forces inputs d’actors.

Ara es relaciona els projectes amb els actors que hi participen a través dels coneixements que són idèntics entre els actors. Així s’aconsegueix un ràtio de programes més requerits per cada projecte,on el projecte amb més requeriments de programes tindrà un ràtio més elevat. Per fer aquest estudi, es fa a través d’una consulta d’Access.

Taula 11: Dades per projectes

Diferents projects Skills skill CuentaActors administration C 3 14 administration GNU/Linux 5 audio-video 6 CVS 2 autoconf C 3 autoconf 18 HTML 3 autoconf Shell 5 classpath 15 Java 6 classpathx GNU/Linux 2 classpathx 12 Java 3 classpathx XML 2 fsffr GNU/Linux 2 fsffr 14 PERL 2 fsffr TCP/IP 2 gnulib Autoconf 3 22 gnulib Automake 4 librefm 4 C 1 lilypond C 2 6 lilypond C++ 3 trans-coord 2 HTML 2 Font: Elaboració pròpia

El resultat obtingut mostra que els projectes amb més coneixements d’actors i a la vegada els skills més requerits per cada projecte. Per exemple, el projecte classpath , els actors que hi participen en total coneixen quinze programes diferents entre ells, però 78

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte l’especialitat que més requereix és el Java. Es pot calcular la diversitat del projecte, un projecte que tingui diversos perfils de programadors o un projecte que està especialitat en un tipus de perfil.

8.2.- ANÀLISI CONSTRUCTOR RENDIMENT D’INNOVACIÓ

L’anàlisi es fa a partir de les dades del flossmole de la taula sv_developer, on interesa la columna de bugs_open i bugs_total de cada projecte. A partir d’aquí s’extreu la relació entre els errors oberts i els errors tancats a partir del número de programadors que hi participen en cada projecte. Amb aquest valor es fa la verificació de les hipòtesis exposades anteriorment i a més comprovar si la variació d’algun terme afecta o no al rendiment d’innovació.

8.2.1.- Estudi del rendiment d’innovació en els projectes

S’analitza els errors oberts i tancats pels divuit projectes en el termini d’un any. Es baixa la informació del Flossmole de maig-10 i setembre-10. La forma d’expresar-lo és amb taules evolutives, és a dir, una columna de mesos amb dos camps, un de bugs_oberts i l’altre de bugs tancats , del primer periode i una altre columna igual però d’un altre mes.

Taula 12: Dades Errors oberts - tancats

bugs_totals_maig10 bugs_totals_set10 project_name bugs_open bugs_total project_name bugs_open bugs_total classpath NULL NULL classpath NULL NULL administration NULL NULL administration NULL NULL librefm 100 206 librefm 100 206 autoconf NULL NULL autoconf NULL NULL classpathx NULL NULL classpathx 8 16 trans-coord 28 77 trans-coord 36 87 lilypond NULL NULL lilypond NULL NULL gnulib NULL NULL gnulib NULL NULL fsffr NULL NULL fsffr NULL NULL audio-video NULL NULL audio-video NULL NULL

79

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte denemo 170 225 denemo 237 329 grub 62 532 grub 66 560 hurd 117 165 hurd 116 167 freetalk 1 8 freetalk 2 8 findutils 41 400 findutils 49 410 gnubatch 0 0 gnubatch 0 0 pspp 69 334 pspp 105 395 gnash 251 1532 gnash 201 1570 Font: Elaboració pròpia

Es pot comprovar com els projectes a mesura que evolucionen i es fan més estables en la fase on estiguin els nombre d’errors tancats en un temps determinat aumenten com també aumenten els errros que s’obren per tant, es pot confirmar la primera hipòtesis efectuada.

Per obtenir el valor de rendiment d’innovació per fer l’anàlisi de correlació per verificar la hipòtesi es fa:

Equació 4: Càlcul Bugs Resolt ∆͎͕ͣͨ͠ ̼ͩ͛ͧ Ɣ ƒ ͈ͩ͡_̻͗ͨͣͦͧ  .*'/ ∆͉͙ͤ͢

La taula resultant d’aquesta operació és la següent:

Taula 13: Projectes - Rendiment Innovació

Projecte Rendiment Inn administration 0 audio-video 0 autoconf 0 classpath 0 fsffr 0 gnulib 0 librefm 0 lilypond 0 trans-coord 0,22 freetalk 0,33 hurd 0,5 classpathx 0,00 findutils 1 grub 4 pspp 12,5 denemo 37 gnash 44 gnubatch 0 Font: Elaboració pròpia 80

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

9. CONTRAST D’HIPÒTESIS

Tal com s’indica en la metodologia, cal mesurar dades de centralitat i poder per número de projectes, per comprocar si hi ha relació o no i es fa a partir d’un mètode de regressió. Per validar les dues hipòtesis que s’han efectuat anteriorment, s’utilitza un mètode de regressió amb el qual es pot obtenir un coeficient de correlació lineal i així poder verificar les hipòtesis. Aquest anàlisi determina una funció matemàtica sencilla que descriu el comportament de una variable donats els valors d’altre u altres variables. Per tant és una mesura de l’associació lineal de les variables x e y. Es bassa en la següent equació:

Equació 5: Càlcul coeficient correlació lineal ̽ͣͪ ʚͬ, ͭʛ ͦ Ɣ , Ǝ 1 ƙ ͦ ƙ 1 ͍3͍4

On,

- Si r = -1, relació lineal negativa. - Si r = 1, relació lineal positiva. - Si r = 0, no existeix relació.

Les dades que s’utilitzen són les de centralitat i poder d’actor amb el rendiment d’innovació associat al projecte. L’elecció de aquest dos factors (centralitat i poder) es deguda a què són els únics dos valors de CS que es poden vincular al projecte i comparar amb la resolució d’errors que és l’altre dada de projecte vinculada al RI.

Les dades a analitzar estan anteriorment explicades com s’extreuen en els apartats anteriors i a continuació s’agrupen en una taula per tenir més fàcil l’anàlisi que es vol fer:

Taula 14: Paràmetres a analitzar

Projecte Num Actors Rendiment Inn CS (centralitat) CS(power) administration 13 0 13,54 14,85 audio-video 7 0 11,00 12,71 autoconf 9 0 11,67 13,33 classpath 14 0 14,29 15,79 fsffr 7 0 7,71 12,78 gnulib 8 0 9,00 1,00

81

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte librefm 9 0 9,00 17,00 lilypond 8 0 6,88 2,00 trans-coord 9 0,22 10,00 8,86 freetalk 3 0,33 1,33 9,50 hurd 6 0,5 6,50 0,50 classpathx 9 2,67 11,33 14,33 findutils 2 1 14,50 9,33 grub 6 4 7,83 5,33 pspp 2 12,5 7,00 11,63 denemo 1 37 3,00 31,50 gnash 2 44 8,00 2,00 gnubatch 2 0 1,00 50,50 Font: Elaboració pròpia

En la taula anterior es mostren la relació de projectes que consta la part pràctica, el número d’actors que intervenen en els projectes, el percentatge d’errors oberts i tancats (càlcul efectuat i explicat anteriorment en el punt 8.2.), percentatge de centralitat i de poder, calculat a partir del software d’anàlisi i dividit pel número d’actors que te cada projecte.

L’anàlisi es fa a partir de mètodes de regresió de Pearson amb un nivell de confiança del 95%. Els porjectes que han donat un rendiment d’innovació zero, perquè són nuls o perquè no han hagut canvis no es valoren a l’hora de fer el mètode de regressió.

9.1.- Discussió primera hipòtesi.

La primera hipòtesi que s’exposa és la següent:

H1: Disminueix el temps de resolució d’errors contra major centralitat d’actors participen en el projecte.

Per verificar, amb les dades que hi ha, la hipòtesi es selecciona les dades de centralitat i de rendiment d’innovació associat al projecte. A continuació es mostra els resultats obtinguts amb aquesta mostra en l’anàlisi del factor de correlació:

Taula 15: Dades per verificar H1

Projecte CS (centralitat) Rendiment Inn trans-coord 10,00 0,22 freetalk 1,33 0,33 82

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte hurd 6,50 0,5 classpathx 11,33 0,00 findutils 14,50 1 grub 7,83 4 pspp 7,00 12,5 denemo 3,00 37 gnash 8,00 44 gnubatch 1,00 0 Font: Elaboració pròpia

I la gràfica associada a aquestes dades és:

Il·lustració 31:Gràfica Regressió Lineal

Anàlisi - Regressió Línial 35,00 30,00 25,00 20,00 15,00 10,00 Series1 5,00 Mesura Capital MesuraSocial 0,00 0 5 10 15 20 Mesura Rendiment Innovador

Font: Elaboració pròpia

El resultat que dóna és -0,052 un nivell baix que no permet validar la hipòtesi. Per tal de concloure la primera hipòtesi es necessita tenir més informació per avaluar aquesta suposició.

9.2.- Discussió segona hipòtesi.

La segona hipòtesi que s’exposa és la següent:

H2 : Més poder (vincles) dels programadors més CS es assolit pel projecte i genera un rendiment d’innovació relacionat amb la disminució en resolució d’errors en projecte.

83

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Per discutir aquesta dada, es selecciona les dades de poder d’actor dins la xarxa i de rendiment d’innovació associat al projecte. A continuació es mostra els resultats obtinguts amb aquesta mostra:

Taula 16: Valors per verificar H2

Projecte Mesura CS (Power) Rendiment Inn trans-coord 8,86 0,22 freetalk 9,50 0,33 hurd 0,50 0,5 classpathx 14,33 2,666666667 findutils 9,33 1 grub 5,33 4 pspp 11,63 12,5 denemo 31,50 37 gnash 2,00 44 gnubatch 50,50 0 Font: Elaboració pròpia

I la gràfica associada a aquestes dades és:

Il·lustració 32: Gràfica Regressió lineal

Anàlisi - Regressió Lineal 35,00 30,00 25,00 20,00 15,00 Series1 10,00

Mesura Capital MesuraSocial 5,00 0,00 0 5 10 15 20 Mesura Rendiment Innovador

Font: Elaboració pròpia

El resultat que dóna és -0.12499 un nivell baix que no permet validar la hipòtesi.

84

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Per tal de concloure la segona hipòtesi i tenir més informació per avaluar aquestes dades de poder en projectes es fa un estudi del nivell d’experiència de cada actor a través de consultes de l’Access associat a cada projecte (cal recordar que es compara CS i RI via projectes). Per fer-lo es selecciona els actors que han participat en els projectes que han generat bugs_open i bugs_total .

9.2.1.- Afectació de l’experiència al RI

L’objectiu de la segona hipòtesis és avaluar si el nivell de poder dels actors d’aquests projectes influexien en la resolució d’errors. Es mira si la diferència d’aquestes dades és diferent a les dades obtingudes pel paràmetre power en l’ucinet.

Dels divuit projectes seleccionats, s’ha vist que només onze tenen registrat volum d’errrors, i són els que s’utilitza per trobar el lligam del capital social associat a aquest actors. Com el volum d’actors en algun projecte és massa llarg, es fica un d’exemple i s’extrapola als altres projectes. El projecte seleccionat és trans-coord i librefm i ens queda de la següent manera:

Taula 17: Projectes - Experiència actors

Project Actor Num_Exp Project Actor Num_Exp trans-coord dominiks 0 librefm elleo 10 trans-coord exalted 9 librefm grubernd 3 trans-coord gzarkadas 5 librefm habarnam 11 trans-coord leandro 20 librefm jarkko 3 trans-coord meorero 7 librefm josh 1 trans-coord puigpe 1 librefm mattl 3 trans-coord solarius 0 librefm nikolaplejic 7 trans-coord yavor 1 librefm odd_bloke 9 trans-coord zeuux 0 librefm tobyink 9 Font: Elaboració pròpia

Es pot comprovar a partir de la columna bugs_total com els actors del projecte librefm assoleixen un major nombre de resolució que els actors del projecte trans-coord (es demostra fent la relació de la taula anterior amb la taula 11). A continuació es posa un exemple amb més actors que hi participen en mes projectes.

85

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Taula 18: Projectes - Experiència Actors

Project Actor Num_Exp Project Actor Num_Exp denemo brouits 20 hurd sthibaul 30 freetalk harshavardhana 4 hurd sonicmctails 29 freetalk gowda 7 hurd flaviocruz 18 freetalk ab 1 hurd jrydberg 7 findutils ericb 12 hurd okuji 31 findutils rwp 18 hurd abarbu 15 gnubatch pgh 16 pspp blp 18 gnubatch toadwarble 19 pspp jmd 30 Font: Elaboració pròpia

Captura d’actors amb experiència i projecte associat. Ara es selecciona els projectes amb el número de bugs oberts i resolts, per demostrar la hipòtesis. Cal remarcar que l’estat d’aquest projectes és el mateix, estat de producció.

Taula 19: Projectes - Errors

bugs_totals_set10 project_name bugs_open bugs_total denemo 237 329 freetalk 2 8 findutils 49 410 gnubatch 19 34 hurd 116 167 pspp 105 395 Font: Elaboració pròpia

Es pot comprovar com en els projectes amb més bugs_totals tenen programadors amb més experiència (el projecte freetalk resolt menys problemes amb programadors amb menys experiència). Igualment es necessitaria tenir més dades i més volum de projecte per poder verificar la hipòtesi dos a través de les dades del flossmole .

86

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

10.- CONCLUSIONS

L’estudi dels forats estructurals proposat per Burt és una mesura vinculada al capital social i on molts estudis com han intentat mesurar-lo de diferents formes i a través de diferents dades e hipòtesis. En aquest projecte s’ha adaptat l’anàlisi a la teoria exposada per Burt i amb les dades obtingudes s’ha generat dues hipòtesis.

Per arribar a verificar les dues hipòtesis efectuades s’ha seleccionat dades de diferents entorns de projectes de programació obert com és el cas del repositori flossmole , més concretament l’estructura del savannah ..

A nivell d’anàlisi s’ha plantejat un model en base a la literatura exposada en el marc teòric de Burt a partir de variables independents per assolir capital social, com són la centralitat i els vincles directes ( power ) i com la variació d’aquestes variables podria afectar al rendiment d’innovació dels projectes a través de la resolució d’errors. Per fer aquest estudi s’ha analitzat les dades a través d’una eina d’anàlisi de xarxa, com és l’Ucinet, obtenint la informació de les diferents variables.

No obstant la mostra utilitzada, divuit projectes i 94 actors, no ha permès establir validesa estadística (a través de mètodes de regressió lineal, amb càlcul del coeficient de regressió al voltant del zero) als resultats i per tant no es pot donar validesa a les hipòtesis proposades. Si es volgués obtenir un resultat estadístic òptim i donar validesa a les hipòtesis proposades es necessari ampliar l’anàlisi, fent un estudi de més casos, proposant diferents variables independents que facin variar el rendiment d’innovació i obtenint volum d’informació de dades vàlides per efectuar l’anàlisi.

Aquest estudi és un procés que serveix de procediment per abordar el càlcul del capital social associat al performance d’innovació a través de dues variables exposades per Burt..

87

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

11.- LIMITACIONS I LÍNIES DE FUTUR.

Les limitacions de l’estudi estan donades, primer pel petit marge de projectes seleccionats, ja que dels divuit projectes, només deu tenen suficientment dades per fer l’anàlisi i segon per les dades obtingudes dels repositoris de software lliure, ja que s’han d’ajustar les dades amb les variables que el marc teòric exposa com elements d’afectació al perfomance d’innovació.

A més de les dificultats obtingudes a l’hora de descarregar la informació del repositori, només s’ha pogut consolidar dues variables que afectessin al rendiment d’innovació (centralitat i poder), no s’ha pogut contrarestar variables que altres estudis, com Méndez Durón, R & García, C.E., (2008) i Au, Y.A. et al. (2009) havien proposat, ja que no hi havia dades suficients en el repositori.

Per continuar l’estudi i comprovar les hipòtesis exposades en aquest projecte s’hauria de valorar un marge més ampli de projectes i tenint en compte altres factors per analitzar com per exemple les possibles variacions temporals dels projectes (marge seleccionat només havia disponibilitat de quatre mesos), les fases on està desenvolupat el projecte (pre-fase, primera fase...etc.) ja que segons la fase les dades podien variar, el número de descarregues fetes dels projectes, ja que pot servir per veure l’evolució del projecte, entre d’altres.

A nivell de software no s’ha tingut cap tipus de limitació, ja què a part de donar resultats i càlculs de dades, i de tenir incorporat software d’anàlisi de xarxa, és una eina fàcil d’usar i comprendre.

Cal remarcar que l’estudi del capital social es dóna diàriament, ja sigui a nivell d’estudi o fins i tot a nivell d’empresa entre treballadors o vincles entre d’altres empreses. Per tant és important contrarestar o dictaminar quines variables afecten al capital social.

88

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Bibliografia

89

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Bibliografia i enllaços:

Ahuja, G 2000. Collaboration networks, structural holes and innovation . Administrative Science Quarterly, Sep: 425-455.

Au, Y.A. et al., 2009. Virtual organizational learning in open source software development projects. Information & Management , 46(1), p.9-15.

Burt R 1992. Structural Holes . Cambridge, MA: Harvard Univerity Press: 1-30.

Burt R 1998. The gender of social capital. Rationality and Society : 31-114.

Burt R 2000. The Network Structure of Social Capital . University of Chicago, May: 1- 94.

Burt R. 2004. Structural Holes and Good Ideas. American Journal of Sociology. Volume 110 Number 2 , September: 349-399.

Chesbrough H. 2003. The Era of Open Innovation. MIT Sloan Management Review : 35- 41.

Chesbrough H. 2009. Business Model Innovation: Opportunities and Barriers. Article in Press. Loung Range Planning : 1-10.

Coleman J. 1990. Foundation of Social Theory. Harvard University Press:1-8

Goyal S. 2000. R&D Networks . Tinbergen Institute Discussion Paper. September: 1-39.

Huisman, M & Maritje A.J., 2007. Software for Statistical Analysis of social Networks . University of Groningen:1-48.

Méndez-Durón, R. & García, C.E., 2008. Returns from social capital in open source software networks. Journal of Evolutionary Economics , 19(2), p.277-295.

Morris M. 2005. The entrepreneur’s business model: toward a unified perspective. Journal of Business Research ; (58):726-735.

Osterwalder A. 2005. Clarifying Business Models: Origins, Present, and Future of the Concept . Communications of AIS, Volume 15, Article: 1-43.

90

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Prandelli E, Mohanbir S. 2000. Communities of Creation: Managing Distributed Innovation in Turbulent Markets. California Management Review; 42(2):1-31.

Rohrbeck R. 2009. Talk Creating an Open Innovation Ecosystem. Presentation at the Eirma & OECD . Symposium on Global Innovation Networks: 1-19.

91

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

Anexes

92

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

ANEXA 1: Captures de centralitat del software Ucinet.

Posició Actor OutDegree InDegree NrmOutDeg NrmInDeg 90 yavor 26.000 26.000 13.978 13.978 21 ericb 21.000 21.000 11.290 11.290 93 zerodeux 18.000 18.000 9.677 9.677 58 mark 18.000 18.000 9.677 9.677 16 dog 18.000 18.000 9.677 9.677 10 bonzini 14.000 1.000 7.527 0.538 59 mattl 14.000 14.000 7.527 7.527 26 gadek 13.000 13.000 6.989 6.989 72 robilad 13.000 13.000 6.989 6.989 8 blp 13.000 9.000 6.989 4.839 27 gbenson 13.000 13.000 6.989 6.989 65 ojolly 13.000 13.000 6.989 6.989 48 josh 13.000 13.000 6.989 6.989 14 corvus 13.000 13.000 6.989 6.989 62 nferrier 13.000 18.000 6.989 9.677 76 rveldema 13.000 13.000 6.989 6.989 87 tromey 13.000 18.000 6.989 9.677 28 gnu_andrew 13.000 13.000 6.989 6.989 5 audriusa 13.000 13.000 6.989 6.989 78 saugart 13.000 13.000 6.989 6.989 69 proski 13.000 13.000 6.989 6.989 89 yaco 12.000 12.000 6.452 6.452 36 handheldcar 12.000 12.000 6.452 6.452 24 fgimenez 12.000 12.000 6.452 6.452 75 rudy 12.000 12.000 6.452 6.452 18 dprice 12.000 8.000 6.452 4.301 4 alexshulgin 12.000 12.000 6.452 6.452 54 kickino 12.000 12.000 6.452 6.452 53 kfogel 12.000 12.000 6.452 6.452 82 sp 12.000 12.000 6.452 6.452 61 mjflick 12.000 12.000 6.452 6.452 57 marioxcc 12.000 12.000 6.452 6.452 51 karl 12.000 15.000 6.452 8.065 32 grubernd 8.000 8.000 4.301 4.301 84 taj 8.000 6.000 4.301 3.226 60 meorero 8.000 8.000 4.301 4.301 70 puigpe 8.000 8.000 4.301 4.301 33 gzarkadas 8.000 8.000 4.301 4.301 15 cowboyd 8.000 6.000 4.301 3.226 49 jrydberg 8.000 8.000 4.301 4.301 77 rwp 8.000 8.000 4.301 4.301

93

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

56 mahound 8.000 6.000 4.301 3.226 20 elleo 8.000 8.000 4.301 4.301 55 leandro 8.000 8.000 4.301 4.301 92 Zastai 8.000 8.000 4.301 4.301 23 exalted 8.000 8.000 4.301 4.301 94 zeuux 8.000 8.000 4.301 4.301 40 IanFerreira 8.000 6.000 4.301 3.226 83 sthibaul 8.000 8.000 4.301 4.301 42 jarkko 8.000 6.000 4.301 3.226 17 dominiks 8.000 8.000 4.301 4.301 88 tsuna 8.000 8.000 4.301 4.301 22 ericr 8.000 6.000 4.301 3.226 66 okuji 8.000 8.000 4.301 4.301 34 habarnam 8.000 8.000 4.301 4.301 63 nikolaplejic 8.000 8.000 4.301 4.301 80 solarius 8.000 8.000 4.301 4.301 74 rra 8.000 8.000 4.301 4.301 37 hanwen 7.000 7.000 3.763 3.763 79 skelband 7.000 7.000 3.763 3.763 43 jeancharlesm 7.000 7.000 3.763 3.763 30 gpercival 7.000 6.000 3.763 3.226 50 kainhofer 7.000 7.000 3.763 3.763 86 tobyink 7.000 8.000 3.763 4.301 41 janneke 7.000 7.000 3.763 3.763 64 odd_bloke 7.000 8.000 3.763 4.301 47 jomand 7.000 7.000 3.763 3.763 67 olberger 6.000 6.000 3.226 3.226 71 r4f 6.000 6.000 3.226 3.226 45 jlb 6.000 6.000 3.226 3.226 3 adulau 6.000 6.000 3.226 3.226 91 yeupou 6.000 6.000 3.226 3.226 73 rodolphe 6.000 6.000 3.226 3.226 6 bjg 6.000 6.000 3.226 3.226 52 kavehmz 6.000 6.000 3.226 3.226 39 hjunes 6.000 7.000 3.226 3.763 13 coriordan 6.000 6.000 3.226 3.226 7 bkuhn 6.000 6.000 3.226 3.226 44 jir 5.000 5.000 2.688 2.688 81 sonicmctails 5.000 5.000 2.688 2.688 2 abarbu 5.000 5.000 2.688 2.688 12 chrfranke 5.000 5.000 2.688 2.688 25 flaviocruz 5.000 5.000 2.688 2.688 29 gowda 2.000 2.000 1.075 1.075 9 bwy 2.000 10.000 1.075 5.376

94

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

38 arshavardhana 2.000 2.000 1.075 1.075 1 ab 2.000 2.000 1.075 1.075 85 toadwarble 1.000 1.000 0.538 0.538 46 jmd 1.000 1.000 0.538 0.538 11 broutis 1.000 2.000 0.538 1.075 68 pgh 1.000 1.000 0.538 0.538 31 gray 0.000 3.000 0.000 1.613 35 haible 0.000 3.000 0.000 1.613 19 eliz 0.000 3.000 0.000 1.613

95

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

ANEXA 2: Captures de poder del software Ucinet.

Posició Actor Power Normal 1 ab 3.000 2.622 2 abarbu 6.000 5.244 3 adulau 7.000 6.118 4 alexshulgin 13.000 11.363 5 audriusa 14.000 12.237 6 bjg 7.000 6.118 7 bkuhn 7.000 6.118 8 blp 16.000 13.985 9 bwy 2.000 1.748 10 bonzini 14.000 12.237 11 broutis 1.000 0.874 12 chrfranke 5.000 4.370 13 coriordan 7.000 6.118 14 corvus 14.000 12.237 15 cowboyd 9.000 7.866 16 dog 20.000 17.481 17 dominiks 9.000 7.866 18 dprice 14.000 12.237 19 eliz 1.000 0.874 20 elleo 9.000 7.866 21 ericb 25.000 21.851 22 ericr 9.000 7.866 23 exalted 9.000 7.866 24 fgimenez 13.000 11.363 25 flaviocruz 6.000 5.244 26 gadek 14.000 12.237 27 gbenson 14.000 12.237 28 gnu_andrew 14.000 12.237 29 gowda 3.000 2.622 30 gpercival 8.000 6.992 31 gray 1.000 0.874 32 grubernd 9.000 7.866 33 gzarkadas 9.000 7.866 34 habarnam 9.000 7.866 35 haible 1.000 0.874 36 handheldcar 13.000 11.363 37 hanwen 8.000 6.992 38 harshavardhana 3.000 2.622 39 hjunes 7.000 6.118 40 IanFerreira 9.000 7.866 41 janneke 8.000 6.992

96

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

42 jarkko 9.000 7.866 43 jeancharlesm 8.000 6.992 44 jir 6.000 5.244 45 jlb 7.000 6.118 46 jmd 2.000 1.748 47 jomand 8.000 6.992 48 josh 15.000 13.111 49 jrydberg 10.000 8.740 50 kainhofer 8.000 6.992 51 karl 14.000 12.237 52 kavehmz 7.000 6.118 53 kfogel 13.000 11.363 54 kickino 13.000 11.363 55 leandro 9.000 7.866 56 mahound 9.000 7.866 57 marioxcc 13.000 11.363 58 mark 20.000 17.481 59 mattl 17.000 14.859 60 meorero 9.000 7.866 61 mjflick 13.000 11.363 62 nferrier 15.000 13.111 63 nikolaplejic 9.000 7.866 64 odd_bloke 8.000 6.992 65 ojolly 14.000 12.237 66 okuji 10.000 8.740 67 olberger 7.000 6.118 68 pgh 2.000 1.748 69 proski 15.000 13.111 70 puigpe 9.000 7.866 71 r4f 7.000 6.118 72 robilad 14.000 12.237 73 rodolphe 7.000 6.118 74 rra 9.000 7.866 75 rudy 13.000 11.363 76 rveldema 14.000 12.237 77 rwp 9.000 7.866 78 saugart 14.000 12.237 79 skelband 8.000 6.992 80 solarius 9.000 7.866 81 sonicmctails 6.000 5.244 82 sp 13.000 11.363 83 sthibaul 10.000 8.740 84 taj 9.000 7.866 85 toadwarble 2.000 1.748

97

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

86 tobyink 8.000 6.992 87 tromey 15.000 13.111 88 tsuna 9.000 7.866 89 yaco 13.000 11.363 90 yavor 29.000 25.347 91 yeupou 7.000 6.118 92 Zastai 9.000 7.866 93 zerodeux 20.000 17.481 94 zeuux 9.000 7.866

98

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

ANEXA 3: Informació taula dev_loginname del flossmole (una part). dev_loginname project_name datasource_id date_collected ab freetalk 232 07/09/2010 11:21 ab freeipmi 232 07/09/2010 11:25 ab garpd 232 07/09/2010 11:26 abarbu hurd 232 07/09/2010 11:39 aceballos chess 232 07/09/2010 11:24 adulau fsffr 232 07/09/2010 11:21 alenitchev www 232 07/09/2010 11:41 alenitchev bayonne 232 07/09/2010 11:18 alexbsa phpgwapi 232 07/09/2010 11:37 alexshulgin administration 232 07/09/2010 11:38 ams womb 232 07/09/2010 11:39 ams packaging 232 07/09/2010 11:29 ams inetutils 232 07/09/2010 11:27 ams miscfiles 232 07/09/2010 11:36 antn elisp-es 232 07/09/2010 11:41 antn teximpatient 232 07/09/2010 11:39 antonio ddrescue 232 07/09/2010 11:24 antonio ed 232 07/09/2010 11:25 antonio ocrad 232 07/09/2010 11:37 antonio moe 232 07/09/2010 11:36 anuradha gfe 232 07/09/2010 11:21 apal pexec 232 07/09/2010 11:37 Arabidopsis ghostscript 232 07/09/2010 11:22 Arabidopsis archimedes 232 07/09/2010 11:32 Arabidopsis dionysus 232 07/09/2010 11:25 Arabidopsis aeneas 232 07/09/2010 11:17 arcx aetherspace 232 07/09/2010 11:17 arend gnugo 232 07/09/2010 11:26 arne auctex 232 07/09/2010 11:17 as emacs 232 07/09/2010 11:20 ashawley gnulist 232 07/09/2010 11:37 ashawley directory 232 07/09/2010 11:21 ashishmohta turtledenetrix 232 07/09/2010 11:41 aswathi bayonne 232 07/09/2010 11:18 atai gpaint 232 07/09/2010 11:29 atai ghostscript 232 07/09/2010 11:22 atai gnu-arch 232 07/09/2010 11:23

99

Estudi representació de xarxes i capital social Jordi Montoliu Monte

ANEXA 4: Informació taula dev_skill del flossmole (una part). dev_loginname skill level experience datasource_id aceballos C Master 2 yr - 5 yr 232 aceballos C++ Master 5 yr - 10 yr 232 aceballos CGI Base Knowledge < 6 Months 232 aceballos Corba Base Knowledge < 6 Months 232 aceballos CVS Good Knowledge 6 Mo - 2 yr 232 aceballos Fortran Good Knowledge 2 yr - 5 yr 232 aceballos GNU/Linux Good Knowledge > 10 years 232 aceballos HTML Base Knowledge < 6 Months 232 aceballos Java Base Knowledge < 6 Months 232 aceballos JavaScript Base Knowledge < 6 Months 232 aceballos LaTeX Base Knowledge 6 Mo - 2 yr 232 aceballos Pascal Good Knowledge 6 Mo - 2 yr 232 aceballos Python Base Knowledge 6 Mo - 2 yr 232 aceballos Shell Base Knowledge < 6 Months 232 aceballos Software Licensing Base Knowledge < 6 Months 232 aceballos SQL Good Knowledge 2 yr - 5 yr 232 aceballos Subversion Base Knowledge 2 yr - 5 yr 232 aceballos Tcl/Tk Good Knowledge 5 yr - 10 yr 232 aceballos TCP/IP Good Knowledge 5 yr - 10 yr 232 aceballos UML Good Knowledge 5 yr - 10 yr 232 aceballos X.25 Base Knowledge 6 Mo - 2 yr 232 aceballos XML Base Knowledge < 6 Months 232 aceballos Yacc Base Knowledge < 6 Months 232 adulau C Good Knowledge 5 yr - 10 yr 232 adulau GNU Coding Standards Good Knowledge 2 yr - 5 yr 232 adulau GNU Emacs lisp Base Knowledge 6 Mo - 2 yr 232 adulau LaTeX Good Knowledge 6 Mo - 2 yr 232 adulau Objective C Good Knowledge 5 yr - 10 yr 232 adulau OpenBSD Expert 2 yr - 5 yr 232

100