DON GIOVANNI MOZART

12 Fitxa 14 Repartiment 16 Amb el teló abaixat 21 Argument 31 English Synopsis

Els personatges 43 femenins Antònia Monroig Núria Sans Martí

Els personatges 49 masculins Maria Sánchez Xènia Senserrich

Entrevista a 59 Kasper Holten

Don Giovanni al 69 Gran Teatre del Liceu Jaume Tribó

Cronologia 72 Jordi Fernández M.

Selecció d’enregistraments 79 Javier Pérez Senz 82 Biografies

El Don Giovanni de Kasper Holten serà la primera òpera a Espanya que comptarà amb dues de les més avançades tecnologies interactives aplicades al teatre: el D3 i el Black Trax. Foto: ROH/ Bill Cooper 10 pàg. 11

Il·lustració guanyadora de la col·laboració entre l’Escola Massana i el Gran Teatre del Liceu. Autora: Yang del Castillo

Per segon any consecutiu, gràcies al conveni de col·laboració existent entre la Universitat de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu, el programa de mà d’una òpera ha estat elaborat en part per estudiants universitaris.

Efectivament, aquest programa inclou una selecció dels millors treballs, fruit de la tasca feta a l’aula pels alumnes de l’assignatura Música, gest i paraula que imparteix el Dr. Jaume Radigales al màster La música com a art interdisciplinari, dirigit pel Dr. Xosé Aviñoa.

L’assignatura se centra anualment en una òpera, de la qual s’estudien els referents literaris, l’estructura i les formes musicals, així com l’anàlisi dels personatges i la transversalitat en el camp de les ciències socials i humanes. I l’objecte d’estudi dels estudiants de la Universitat de Barce- lona durant el curs 2016-17 ha estat precisament Don Giovanni.

A més, el Liceu també ha col·laborat amb l’Escola Massana que ha parti- cipat il·lustrant el programa amb obres inspirades en Don Giovanni. La il·lustració guanyadora, de Yang del Castillo, es pot veure a la pàgina següent, i la dels finalistes a pàgines interiors. Es pot visualitzar la galeria completa a la nostra pàgina web. Temporada 2016/17

DON GIOVANNI Dramma giocoso en dos actes. Llibret de Lorenzo Da Ponte. Música de Wolfgang Amadeus Mozart.

Estrenes 29 d’octubre de 1787: estrena absoluta, Praga. 18 de desembre de 1849: estrena a Barcelona, Teatre Principal. 21 de febrer de 1866: estrena al Gran Teatre del Liceu. 30 de juliol de 2008: última representació al Liceu. Total de representacions al Liceu: 77.

Juny 2017 Torn Tarifa Juliol 2017 Torn Tarifa

19 20.00 h A 4 1* 20.00 h C 6 20 20.00 h H 6 2 17.00 h T 6 21 20.00 h D 4 22 20.00 h B 4 26 20.00 h PA 5 27 20.00 h G 4 28 20.00 h PC 4 30 20.00 h E 6

Durada total aproximada: 3h 20m (*): Amb audiodescripció

Uneix-te a la conversa #DonGiovanniLiceu liceubarcelona.cat

facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 14 pàg. Repartiment 15

Direcció musical Josep Pons

Direcció d’escena Kasper Holten

Reposició Amy Lane

Coreografia Signe Fabricius

Escenografia Es Devlin

Don Giovanni Mariusz Kwiecień: 19, 21, 26, 28 i 30 de juny; 2 de juliol Vestuari Anja Vang Kragh Carlos Álvarez: 20, 22 i 27 de juny; 1 de juliol Il·luminació Bruno Poet Il Commendatore Eric Halfvarson: 19, 21, 22, 26, 28 i 30 de juny; 1 i 2 de juliol Mariano Buccino: 20 i 27 de juny Vídeo Luke Halls

Donna Anna, filla del Commendatore Carmela Remigio: 19, 21, 26, 28 i 30 de juny; 2 de juliol Assistent de la direcció d’escena Leo Castaldi Vanessa Goikoetxea: 20, 22 i 27 de juny; 1 de juliol Assistent de la coreografia Anne-Marie Sullivan Don Ottavio, promès de Donna Anna Dmitry Korchak: 19, 21, 26, 28 i 30 de juny; 2 de juliol Toby Spence: 20, 22 i 27 de juny; 1 de juliol Lluita escènica Carlos Martos

Donna Elvira, dama noble Miah Persson: 19, 21, 26, 28 i 30 de juny; 2 de juliol Assistent del vestuari Bodil Damgaard Møller abandonada per Don Giovanni Myrtò Papatanasiu: 20, 22 i 27 de juny; 1 de juliol Assistent de la il·luminació John-Paul Percox Leporello, criat de Don Giovanni Simón Orfila: 19, 21, 26 i 28 de juny; 1 de juliol Anatoli Sivko: 20, 22, 27 i 30 de juny; 2 de juliol Assistent del vídeo Gareth Shelton

Masetto, camperol i marit de Zerlina Valeriano Lanchas: 19, 21, 26, 28 i 30 de juny; 2 de juliol Coproducció Gran Teatre del Liceu, Royal Opera House Toni Marsol: 20, 22 i 27 de juny; 1 de juliol (Londres), The Israeli Opera (Tel Aviv) i Houston Grand Opera Zerlina, camperola Julia Lezhneva: 19, 21, 26 i 28 de juny; 1 de juliol Rocío Ignacio: 20, 22, 27 i 30 de juny; 2 de juliol Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció del Cor Conxita Garcia

Concertino Kai Gleusteen

Assistència a la direcció musical Diego García Rodríguez

Assistents musicals Véronique Werklé, Soojeong Joo, Dani Espasa, Vanessa García i Jaume Tribó

Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 16 pàg. 17

AMB EL TELÓ ABAIXAT

COMPOSITOR LLIBRET I LLIBRETISTA La trajectòria artística de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) Inspirant-se en diversos llibrets més o menys recents, el venecià comprèn 30 anys, perquè des que en tenia 5 va mostrar uns dots insò- Lorenzo Da Ponte (1849-1838) va escriure amb Don Giovanni una lits pel que fa a la percepció i la construcció de peces musicals. Després adaptació més sobre el mite de Don Joan, que arrenca amb El convi- de l’etapa com a nen prodigi, el jove compositor va recórrer bona part de dado de piedra y burlador de Sevilla de Tirso de Molina en plena contra- l’Europa del moment, on va poder assimilar les novetats del llenguatge reforma espanyola, al segle xvii. Molière o Goldoni ja havien escrit musical del classicisme, del qual és, juntament amb Franz Joseph Haydn sengles versions sobre el mateix tema i Da Ponte va ser el responsable i Ludwig van Beethoven, un dels màxims representants. És autor de d’un llibret en vers que beu en certa manera de les fonts anteriors. La més de 40 simfonies, 27 concerts per a piano, concerts per a diversos vida de Da Ponte, relatada amb més o menys fantasia a la seva Auto- instruments, música de cambra, sacra o fins i tot peces per a ball desti- biografia, es pot posar en paral·lel amb la del seu compatriota, Giacomo nades a la cort de Viena, i l’òpera va ser el gènere pel qual va mostrar Casanova, que va suggerir un text per a una ària de Leporello, finalment una especial predilecció. Des del primer títol (Apollo et Hyacinthus) escrit desestimat per a l’estrena a Praga, on residia precisament Casanova. quan només tenia 11 anys fins a la darrera òpera estrenada mesos Da Ponte va col·laborar amb alguns dels millors músics del moment, abans de la seva mort, La flauta màgica, Mozart va ser un veritable home entre els quals es troben Salieri i, sobretot, Vicent Martín i Soler, el de teatre. Òpera seriosa, òpera còmica i Singspiel eren els tres gèneres músic valencià autor —entre d’altres obres— d’Una cosa rara, òpera propis de l’espectacle operístic del moment, i el compositor va excel·lir que el 1786 va obtenir tal èxit que Mozart la cita a l’escena del banquet en tots tres. Le nozze di Figaro, amb llibret de Lorenzo Da Ponte, és la de Don Giovanni. primera de les tres òperes que el músic va escriure amb el citat poeta, abans de Don Giovanni (1787) i de Così fan tutte (1790). 18 pàg. Amb el teló abaixat 19

Muntatge de l’escenografia de Don Giovanni al Teatre

ESTRENA Il dissoluto punito ossia il Don Giovanni es va estrenar a Praga el 29 d’octubre de 1787 després de l’èxit esclatant de Le nozze di Figaro, en aquella mateixa ciutat, l’hivern d’aquell mateix any i que, si bé en l’es- trena vienesa va tenir un triomf relatiu, a Praga va assolir una victòria sense precedents. Don Giovanni va agradar i, el 1788, Mozart i Da Ponte van presentar-la a Viena amb alguns retocs, per exemple, amb la incorporació d’una nova ària per a Donna Elvira («Mi tradì») —encar- nada aleshores per la prima donna del Burgtheater vienès, Caterina Cavalieri— o el canvi de l’ària «Il mio tesoro» de Don Ottavio per «Dalla sua pace». Després de les funcions a la capital imperial, l’emperador Josep II va declarar que l’òpera era “molt dura de mastegar” i Mozart va replicar: “Donem-los temps per digerir-la”.

ESTRENA AL LICEU Quan Don Giovanni es va representar al Liceu per primera vegada (el 21 de febrer de 1866), ja feia 17 anys que s’havia estrenat al Teatre Principal de Barcelona. Antoni Fargas Soler, que va titllar Mozart de “Plató dels músics”, va publicar material previ al Diario de Barcelona, preveient que l’òpera podria no agradar al públic liceista. La funció sembla que va tenir un nivell intermedi, tot i que el que va agradar més van ser els decorats (!). Amb el temps, Don Giovanni es va seguir repre- sentant a Barcelona i va ser l’única òpera mozartiana interpretada a la capital catalana durant el segle xix. El 1905, el poeta Joan Maragall va titllar-la de “drama musical” en una cèlebre conferència pronunciada a l’Associació Wagneriana. 20 pàg. 21

El centre de l’escenari està ocupat per un edifici cúbic amb portes, finestres, escales i mòduls movibles. Foto: ROH/ Bill Cooper

ARGUMENT

Pilar Cienfuegos Martínez Pianista Beatriz Díez Sánchez Musicòloga Lucía Moreno Villar Musicòloga Alberto Palacín Fernández Director d’orquestra 1 L’obertura, en Re menor igual que el Rèquiem, presenta un “andante” en to dramàtic amb material temàtic que aparei- xerà al llarg de l’òpera. Aquesta introducció contrasta amb un “molto allegro” en Re major de caràcter giocoso, amb una melodia ACTE I lleugera a les cordes i un ús de l’orquestra que explota tota la seva capacitat sonora. Entrada al palau del Comanador de Sevilla. Una esca- 2 En una modulació a Fa major, Leporello linata descendeix de la façana i Leporello passeja combina un cant trencat, sil·làbic, el d’un 1 nerviós d’un costat a l’altre . Fastiguejat de les aven- lacai, amb un de melòdic, simulant que és tures del seu senyor, es lamenta mentre somia amb un gran senyor. arribar a ser un gentilhome2. Don Giovanni surt apres- 3 Don Giovanni i Donna Anna es van contes- sadament del palau i, darrere d’ell, Donna Anna, que tant en un ritme frenètic amb melodies similars que mostren l’afinitat entre els dos intenta descobrir la identitat de l’assaltant. Durant personatges. Il Commendatore, en tonalitat aquesta persecució, apareix il Commendatore que, tot menor, irromp amb to autoritari. L’“andante” veient l’escena, es bat en duel per l’honor de la seva que duu a la mort d’aquest personatge és un trio entre Leporello, encara amagat, filla. En resultar ferit per Don Giovanni, il Commenda- Don Giovanni i il Commendatore. Tot i que tore mor i, seguidament, l’assassí fuig de l’escena del canten en la mateixa tessitura, Mozart crim3. Torna Donna Anna, acompanyada ara per Don aconsegueix dotar de personalitat musical Ottavio, i és aleshores quan troben il Commendatore cadascun dels personatges. sense vida. Embogida pel dolor de veure el seu pare 4 Primer recitativo accompagnato que dona pas al duo de la venjança, cantat per Donna mort, demana a Don Ottavio que es vengi de l’assassí. Anna i Don Ottavio, en Re menor, igual que Aquest, encegat d’amor, es compromet a fer-ho4. l’obertura. 22 pàg. Argument 23

Canvi d’escena. És de nit i Don Giovanni i Leporello Aleshores apareixen Don Ottavio i Donna Anna, i 9 es troben en un hostal. En percebre una presència demanen ajuda a Don Giovanni per esclarir el crim. El quartet “Non ti fidar, o misera”, en Si bemoll major, il·lustra musicalment les intuï- femenina, s’amaguen. És Donna Elvira, dona noble Donna Elvira torna per posar en dubte una vegada més cions i els pensaments de cadascun dels procedent de Burgos, que es lamenta per l’amor que la l’honestedat de Don Giovanni. Mentre aquest la titlla personatges a través de diversos recursos melòdics. 5 Donna Elvira canta «Ah, chi mi dice va abandonar i la va trair5. Don Giovanni creu que pot de boja, ella es mostra dolguda i la parella no pot evitar mai», en la qual intervenen els clarinets treure profit de la situació i, en sortir del seu amagatall, mostrar compassió9. Don Giovanni s’adona que està 10 En un nou recitativo accompagnato, les per primera vegada des de l’obertura. Els es descobreix sense voler com l’home del qual parlava començant a desvetllar sospites i abandona l’escena. fustes i les cordes ressalten el drama - forte-pianos de l’orquestra acompanyen el tisme a través d’una figuració rítmica amb cant abrupte de la soprano, el qual ajuda a Donna Elvira. En veure’s en una situació incòmoda, Don En aquell moment, Donna Anna reconeix Don Giovanni abundància de valors curts i una harmonia dotar aquesta ària de la còlera i el tempe- Giovanni fuig de l’escena mentre Leporello aprofita el com l’assassí d’il Commendatore i demana venjança a d’acords de sèptima disminuïda. Aquest rament necessaris. moment —amb el consentiment del seu senyor— per Don Ottavio10, el qual reafirma la seva total entrega recitatiu enllaça directament amb l’ària de Donna Anna «Or sai chi l’onore», en Re major. mostrar a Donna Elvira la veritable natura del seu als desitjos de la seva estimada11. Per la seva banda, 11 Mozart va escriure l’ària «Dalla sua amo. En una breu intervenció desglossa el catàleg de Leporello es comença a lamentar de nou d’haver de pace» expressament per al Don Ottavio de 6 6 «Madamina, il catalogo è questo». En to conquestes del llibertí . Aquesta, perplexa davant de tot servir Don Giovanni i dels embolics en els quals es veu l’estrena vienesa, i reemplaçà, així, la difícil buffo i cant sil·labat, enumera les dones; i el que acaba de sentir, surt descoratjada. immiscit. Tot seguit, apareix en escena el galant, que ària «Il mio tesoro», que formava part del en una segona part, en un to més cantabile, segon acte en la versió de Praga. els entona una oda. amb to irònic, celebra el caos en el qual s’han sumit els El caràcter popular impregna l’escena quan apareixen esdeveniments12. 12 La breu ària de Don Giovanni «Fin ch’han dal vino», en tempo “presto”, capta a la 7 El caràcter popular es plasma en un 7 els convidats d’una boda de camperols . Zerlina i perfecció l’esperit del personatge mitjançant “allegro” en 6/8, amb una melodia alegre Masetto són els noucasats. Don Giovanni veu en la Ja al jardí de la casa de Don Giovanni, Masetto es les successives repeticions del tema prin- i senzilla que canta el cor dels convidats a cipal, l’inici del qual s’anticipa progressi - les noces. situació una oportunitat per afegir una nova conquesta, mostra molt molest amb Zerlina per la seva trobada vament. Don Giovanni, en un cant sil·làbic la de Zerlina. Per lliurar-se de Masetto i la resta de amb el llibertí enmig de la nit de bodes. Davant de les sense descans, presagia el final d’acte. convidats, insta Leporello a organitzar una festa al seu acusacions, ella descarrega tota la responsabilitat en 13 La seva ària «Batti, batti», en Fa major, palau. L’espòs de Zerlina, gens conforme amb el fet la capacitat engalipadora de Don Giovanni. Finalment, destaca per l’important paper que juga el 13 que aquesta es quedi a soles amb un home, se n’acaba mostra el seu penediment davant del seu marit , tot i violoncel, que acompanya ininterrompuda- anant de mal grat amb els convidats. Don Giovanni, a que ell no en queda del tot convençut. Quan senten la ment el cant en les dues seccions en què 8 “La ci darem la mano” és el duo de la soles amb Zerlina, es disposa a seduir-la8. Observant veu de Don Giovanni que s’acosta a l’indret, Masetto es divideix. seducció. Amb motius curts i lleugers, 14 Aquí comença l’extens Finale de l’acte Don Giovanni es va guanyant l’afecte de l’escena des de dins de l’hostal, Donna Elvira surt i decideix esclarir els fets de manera subreptícia, tot primer, estructurat en cinc escenes Zerlina, que acaba sucumbint en el canvi a 14 adverteix Zerlina de la natura de Don Giovanni. Sense amagant-se de la parella . Quan finalment els dos completes, que se sustenta a través d’un ritme ternari, on les veus canten de manera cap mirament, l’agafa del braç i surten deixant-lo tot sol. homes es troben, intercanvien diverses acusacions discurs tonal perfectament planificat. simultània. 24 pàg. Argument 25

Donna Anna i Don Ottavio, Don Giovanni i Zerlina, Masetto i Leporello formen les parelles del ball del final del primer acte. Foto: ROH/ Bill Cooper

en to irònic que acaben amb l’entrada dels tres perso- 15 Aquesta pregària, “adagio” en Si bemoll major, és un dels passatges més íntims de natges a la festa. En aquell moment, apareixen també l’òpera. El trio de veus, únicament acom - Donna Elvira, Don Ottavio i Donna Anna, que pretenen panyat per les fustes i les trompes, dibuixa fer evident la natura de Don Giovanni. Els tres perso- línies melòdiques de caràcter instrumental, en una clara al·lusió a l’ Harmoniemusik. natges duen una màscara que oculta la seva identitat, Mozart mostra la seva predilecció pel per la qual cosa Leporello, sense reconèixer-los, els clarinet i atorga a aquest instrument dues convida a la festa. Abans d’entrar al palau, resen una frases en què explota el seu registre més pregària en la qual s’encomanen al cel perquè els seus greu (chalumeau). plans surtin victoriosos15. 16 Icona des d’un punt de vista dramatico - musical: el ball de cadascuna de les pare- lles és acompanyat per una dansa diferent Ja al saló, un cant a la llibertat inicia el ball. Mentre sona (el minuetto, la follia i la dansa alemanya), la música, els personatges actuen de manera discreta, al·legoria del seu estatus social. Aquestes danses les interpreten sengles orquestres confabulant per aconseguir els seus objectius. Donna sobre l’escenari, que produeixen un solapa- Anna i Don Ottavio, Don Giovanni i Zerlina, i Masetto ment entre les diferents músiques, i creen i Leporello formen les parelles d’un ball en el qual la una atmosfera de caos camuflat en ordre. cordialitat aparent amaga les veritables intencions de 17 En un passatge harmònicament molt cadascun d’ells16. Enmig del bullici festiu, Zerlina demana inestable, els personatges canten a l’uníson acompanyats per tota l’orquestra, socors davant d’una altra suposada estratagema de Don en un gest dramàtic que il·lustra a la Giovanni17. Debades, Don Giovanni intenta culpar el seu perfecció l’estil de l’Sturm und Drang.

criat del que ha passat, i en aquell moment, tots els 18 En un Do major ja definitiu, Mozart tanca emmascarats es descobreixen. Assedegats de venjança, el Finale I introduint alguns elements harmò- fan una tremebunda advertència davant la qual l’irrefre- nics, rítmics i melòdics que doten de gran 18 vivacitat i riquesa un passatge que d’una nable Don Giovanni es mostra impassible . altra manera podria haver resultat monòton. 26 pàg. Argument 27

Tant les projeccions com la il·luminació reflecteixen l’estat anímic de cada personatge. Foto: ROH/ Bill Cooper

ACTE II

Quan cau la nit, Leporello i Don Giovanni arriben De sobte, Leporello sent la veu de Donna Elvira i Don 20 L’engany i la mentida caracteritzen el al carrer on hi ha la casa de Donna Elvira. Leporello Giovanni aprofita la situació per tornar a seduir-la. Donna trio “Ah, taci ingiusto core”, en La major. està cansat dels errors i de les imprudències del seu Elvira, novament enganyada, baixa del balcó i se’n va amb La música desemmascara Don Giovanni amb diversos recursos musicals, com ara 19 El duo “Eh via buffone”, en 3/4 i Sol major, 19 20 amo i es disposa a abandonar-lo definitivament . Don Leporello . Don Giovanni, finalment sol, canta aleshores canvis bruscos de tonalitat (“Discendi, o revela a través d’un caràcter lleuger i rítmic Giovanni, que és astut, li ofereix quatre doblons a canvi una serenata a la criada de Donna Elvira21. gioia bella”). les intencions de Leporello d’abandonar Don Giovanni. Malgrat això, Mozart empra de la seva fidelitat, els quals Leporello accepta sense 21 Don Giovanni canta «Deh vieni alla la mateixa melodia per a ambdós perso- dubtar-ho. Després d’aquesta petita disputa entre amo Apareix Masetto qui, acompanyat d’un grup d’homes, finestra» a la criada de Donna Elvira. Aquesta natges, mostrant el poder que Don Giovanni i criat, Don Giovanni li explica el seu nou objectiu: la busca Don Giovanni per matar-lo. Se’l troben, però com dolça melodia en Re major, acompanyada de exerceix sobre el seu criat. la mandolina, és una repetició del fragment conquesta d’una de les criades de Donna Elvira. Per que va vestit amb la roba de Leporello, el confonen amb anterior (“Discendi, o gioia bella”) evidenciant aconseguir-ho, els dos homes s’intercanvien la roba. aquest. Don Giovanni aprofita la situació per propinar les estratagemes del galant. 28 pàg. Argument 29

22 «Vedrai carino» és una ària estròfica interpretada per Zerlina en la tonalitat de Do major, estructurada mitjançant la forma cavatina-cabaletta. El compàs binari de «Batti batti», ària que interpreta Zerlina en el primer acte, contrasta amb l’ús del compàs ternari de «Vedrai carino», i reflec- teix la diferència de sentiments entre les dues àries. 23 “Sola, sola in buio loco” és el sextet una pallissa a Masetto. Els seus laments arriben a convit, un grup de música interpreta alguns dels temes que posa fi a l’escena del canvi de roba. 28 28 Entrada marcial i festiva en Re major. L’entrada en Re menor de Donna Anna Zerlina, la qual, aprofitant la situació de debilitat en què del repertori operístic més populars de l’època . Entra es troba el seu espòs, no deixa de professar-li atenció Donna Elvira, i en una última mostra del seu amor, prega Sonen tres àries de tres òperes de l’època: és acompanyada pel redoblament dels «O quanto un sì bel giubilo», d’ Una cosa 22 timbals, que remet a l’assassinat d’il i afecte . a Don Giovanni que abandoni la vida de llibertinatge. rara (Martín i Soler); «Come un’agnello», de Commendatore. Per la seva part, cèl·lules Quan veu que aquest la ignora, abandona l’escena29. Fra i due litiganti il terzo gode (Sarti); i «Non rítmiques puntejades transmeten cert più andrai», de Le nozze de Figaro (Mozart). caràcter paròdic als sentiments expressats Mentre deambulen, Leporello i Donna Elvira arriben a la per Donna Elvira. El final d’aquest sextet casa de Donna Anna. Leporello intenta fugir de Donna En aquell moment apareix il Commendatore que, tot 29 Donna Elvira canta l’última advertència en tempo “allegro” és majestuós i dinàmic. a Don Giovanni a través d’inflexions melò- Elvira però, de sobte, apareixen la resta de personatges complint la seva paraula, assisteix al sopar. S’embranca diques insistents, tallants i pràcticament 24 L’ària «Mi tradì quell’ alma ingrata», amb que, en confondre’l amb Don Giovanni, li ho impedeixen amb Don Giovanni en una discussió sobre la moralitat sense melismes. estructura da capo, reflecteix les contradic- 23 cions internes de Donna Elvira a través d’una i l’acusen de les seves accions . Leporello acaba reve- dels actes d’aquest últim, en la qual il Commendatore 30 Dos acords de sèptima disminuïda, inter- escriptura vocal típicament belcantista. lant la seva veritable identitat, i quan relata el que ha l’insta a penedir-se del seu estil de vida. Don Giovanni pretats pel tutti orquestral i reforçats pels trombons, en una figuració rítmica idèntica 25 El recitativo secco que precedeix el passat, Don Ottavio es convenç de la traïció de Don no està disposat a fer-ho i, en un acte de supèrbia, 30 a l’inici de l’obertura, enuncien l’arribada d’il duo és interessant musicalment per la Giovanni i decideix actuar per consumar les promeses accepta les possibles conseqüències i desapareix. Commendatore. L’orquestra guanya força inclusió de fragments acompanyats en els de venjança. Sola a escena, Donna Elvira es lamenta a mesura que l’escena avança a través quals, per primera vegada en tota l’òpera, pel destí del seu estimat i desitja que no li passi res24. Aleshores hi acudeixen la resta de personatges, dispo- de semicorxeres, ritmes puntejats i forte- apareixen els trombons accentuant el pianos. Això desemboca en l’aparició d’un caràcter sobrenatural del passatge. sats a venjar-se de Don Giovanni. Després de constatar cor tenebrós que es fon amb les exclama - 26 El duetto “O statua gentillisima”, en Mi Després, Don Giovanni es troba fortuïtament en un que ha desaparegut, un discurs de caràcter moralitzant cions de Don Giovanni, escales descen - major i 4/4, comença amb una frase en cementiri amb Leporello i, mentre li explica les seves tanca l’òpera: “Aquest és el final de qui obra malament; dents i trèmolos. Un acord de Re major final ritme puntejat seguida de diverses frases últimes malifetes, irromp a l’escena la veu d’ultratomba i, per als pèrfids, la mort és sempre igual que la vida”. confirma la sentència dels poders superiors. musicals, i alterna motius nerviosos de 25 Leporello amb motius lleugers i jocosos de de l’estàtua d’il Commendatore . Don Giovanni, que Don Giovanni. s’ho pren com si fos un joc, obliga Leporello a convi- 27 L’ària en Fa major de Donna Anna es dar-la a sopar. L’estàtua finalment hi accedeix i els divideix en un “larghetto” en 2/4 i en un dos personatges surten d’escena26. Tot seguit apareix Consulteu l’argument en format de lectura fàcil: “allegretto moderato” en 4/4. Primer, Donna Anna, la qual, desolada, es lamenta per la mort https://goo.gl/RJkUb1 Donna Anna mostra el seu amor a Don Ottavio amb una melodia presa del reci- del seu pare. Don Ottavio, per la seva part, li ofereix la tatiu, ara dulcificada pel fagot, el clarinet mà en matrimoni, petició que Donna Anna no accepta27. i la flauta. Contrasta amb la segona part, en la qual els motius es tornen angoixants, atès que Donna Anna té aquí l’esperança L’última escena s’emmarca en el palau de Don Giovanni, que el cel s’apiadi d’ella. en el qual tot està a punt per al sopar. Acompanyant el 30 pàg. 31

Assaigs de Don Giovanni a la sala Mestres Cabanes

ENGLISH SYNOPSIS

1 The overture in D minor just like the Requiem, presents an Andante in a ACT I dramatic tone with thematic material that Entry of the palace of the Commendatore of Seville. A appears throughout the opera. This intro- stairwell descends from the façade and Leporello is duction contrasts with a Molto Allegro in D major that has a giocoso nature, with 1 pacing nervously . Fed up with his master’s philandering, an airy melody on strings and a use of he grumbles while daydreaming about him becoming a the orchestra that exploits all of its sound gentleman2. Don Giovanni leaves the palace in a rush capacity. and is followed by Donna Anna who tries to discover 2 In a modulation in F major, Leporello the assailant’s identity. In the midst of the pursuit, the combines an intermittent, syllabic short song of a lackey with a melodic song, as he Commendatore appears, who, witnessing the scene, simulates being a lord. fights a duel for his daughter’s honour. Injured by Don 3 Don Giovanni and Donna Anna are Giovanni, the Commendatore dies and immediately responding to one another at a frenetic afterwards the murderer flees the scene of the pace with similar melodies that show the crime3. Donna Anna returns now accompanied by Don affinity between the two characters. The Commendatore, using a minor tonality, Ottavio, and this is when they come across the lifeless bursts into an authoritative tone. The Commendatore. Enraged by the loss of seeing her dead Andante that leads to this character’s death father, she asks Don Ottavio to seek vengeance on the is a trio between Leporello, who is still hidden, Don Giovanni, and the Commen - 4 murderer. Blinded by love, Don Ottavio swears to it . datore. Despite singing in the same tessi - tura, Mozart manages to imbue each of the Change of scene. It is night-time and Don Giovanni and characters with musical personality. Leporello are at an inn. Sensing a female presence, 4 First recitativo accompagnato, which then segues into the duet about revenge, sung they hide. It is Donna Elvira, a noble woman from by Donna Anna y Don Ottavio, in D minor, Burgos, who is grumbling about the love that abandoned like the overture. 32 pàg. English Synopsis 33

9 5 Donna Elvira sings “Ah, chi mi dice mai”, and betrayed her5. Don Giovanni believes that he can honesty. Whilst the latter pigeonholes her as crazy, The quartet “Non ti fidar, o misera”, in B-flat which includes clarinets for the first time major, musically illustrates the intuitions and take advantage of this situation and he leaves his hiding she comes across as hurt and the couple cannot avoid thoughts of each one of the characters since the overture. The orchestra’s forte - 9 pianos accompany the abrupt song of the place, only to discover that he is the man about whom showing compassion. Don Giovanni realizes that she is using different melodic resources. soprano, which also helps imbue the aria Donna Elvira was talking. Caught in an uncomfortable beginning to become suspicious and leaves the scene. 10 In a new recitativo accompagnato, the with the necessary rage and temperament. situation, Don Giovanni flees the scene, whilst Leporello At this time, Donna Anna recognises Don Giovanni as woodwind and string instruments highlight takes advantage [with his master’s consent] of the the Commendatore’s murderer, and asks Don Ottavio10 the drama through a rhythmic figuration with an abundance of short values and moment to show Donna Elvira his master’s true nature. to avenge his death, which reaffirms his complete a harmony that is in keeping with a dimi - In a brief intervention he breaks down the catalogue of dedication to his lover’s desires.11 In turn, Leporello nished seventh. This recitativo links directly 6 “Madamina, il catalogo è questo”. Sung the libertine’s conquests6. Donna Elvira, perplexed by begins to once again grumble about having to serve to Donna Anna’s aria “Or sai chi l’onore”, in in a buffo tone and syllable by syllable, it what she has just heard, leaves disheartened. Don Giovanni and of the entanglements he is involved D major. enumerates the women, and in a second 11 Mozart wrote the aria “Dalla sua pace” part, in a more cantabile tone, it harmonises in. Subsequently, the young man appears in the scene, expressly for Don Ottavio for the Vienna an ode to the women. The popular character enters the scene when the which, with an ironic tone, celebrates the chaos into premier, thereby replacing the difficult aria 7 12 7 The popular character is depicted in an guests of a peasant wedding appear. Zerlina and which the events have sunk. “Il mio tesoro” which was part of Act II in Allegro in 6/8, with am uplifting and simple Masetto are the newlyweds. Don Giovanni sees in this the Prague version. melody sung by the chorus of wedding situation an opportunity for a new conquest: Zerlina. In Having reached the garden of Don Giovanni’s house, 12 Don Giovanni’s short aria “Fin ch’han guests. order to get rid of Masetto and the rest of the guests, Masetto appears very upset with Zerlina because of dal vino”, in presto tempo, captures the perfection of the character’s spirit through he convinces Leporello to organise a party at the palace. her meeting with the libertine on their wedding night. successive repetition of the main theme, Zerlina’s husband, not at all happy that she will be left In light of the accusations, she unburdens herself of all the beginning of which is progressively alone with a man, reluctantly ends up leaving with the responsibility as a result of Don Giovanni’s duplicitous anticipated. Don Giovanni, is a song sung syllable by syllable without a break, fore - 13 other guests. Don Giovanni, alone with Zerlina, begins ways. Ultimately she shows remorse to her husband, tells the end of the act. 8 “La ci darem la mano” is the duet of to seduce her.8 Having witnessed the scene from inside although he is not entirely convinced. When they hear 13 His aria “Batti, batti”, in F major, stands seduction. With short and light motifs, the inn, Donna Elvira goes and warns Zerlina about Don Giovanni’s voice getting closer to the location, Don Giovanni begins to win over Zerlina’s out because of the important role played affection, who ends up succumbing in the Don Giovanni’s true nature. Without any hesitation, she Masetto decides to clear up the facts surreptitiously, by the cello, which accompanies the canto change to the ternary rhythm, where their grabs her by the arm and they run off together, leaving whilst hiding from the couple.14 When finally the two without interruption in the two sections into which they are divided. voices sing simultaneously. Giovanni alone. men meet, they exchange various accusations in an ironic tone that end with the three characters’ entry at 14 The extensive Finale of Act I begins here, structured into five complete scenes, Don Ottavio and Donna Anna then appear, asking for the party. At that time, Donna Elvira, Don Ottavio and sustained through a perfectly planned Don Giovanni’s help to clear up the crime. Donna Elvira Donna Anna also arrive, and they aim to make evident tonal discourse. returns to once again call into question Don Giovanni’s Don Giovanni’s true nature. The three characters are 34 pàg. English Synopsis 35

Il·lustració finalista de la col·laboració entre l’Escola Massana i el Gran Teatre del Liceu. Autora: Maria Durán

15 This prayer, Adagio in B-flat major, is one of the opera’s most intimate passages. The trio of voices, only accompanied by the woodwind instruments and trumpets, draw instrumental melodic lines in a clear wearing masks that disguise their identity, therefore allusion to Harmoniemusik. Mozart shows Leporello, failing to recognise them, invites them into his predilection for the clarinet by giving the party. Prior to entering the palace, they say a this instrument two phrases that use its deepest register (chalumeau). supplication in which they implore the heavens to see that their plans turn out successfully.15 16 Musical-dramatic milestone: the dance by each of the couples is accompanied by a different dance (the minuetto, the Follies Once they are inside, a song to freedom marks the and German dance), which is an allegory start of the ball. While the music plays, the characters of their social status. These dances are played by both orchestras on stage, crea- act discreetly, colluding to achieve their goals. Donna ting an overlap with the different music Anna and Don Ottavio; Don Giovanni and Zerlina; and and thus creating an atmosphere of chaos Masetto and Leporello pair off in a dance in which the camouflaged as order. apparent cordiality hides the true intentions of each 17 In a passage that is harmoniously very person.16 In the midst of the festive hustle and bustle, unstable, the characters sing in unison, accompanied by the full orchestra, in a Zerlina asks for help in view of another supposed trick dramatic gesture that perfectly illustrates by Don Giovanni.17 In vain, Don Giovanni tried to blame to the Sturm und Drang. his servant for what happened, and at that time, all 18 In already definitive C major, Mozart of the masked individuals are found out. Thirsty for closes Finale I by adding some harmonic, rhythmic and melodious elements that revenge, they make a frightening warning in respect infuse this passage with vivaciousness and of which the unrestrained Don Giovanni responds richness that otherwise would have been impassively.18 monotonous. 36 pàg. English Synopsis 37

23 “Sola, sola in buio loco” is the sextet that puts an end to the clothes-changing scene. The entry in D minor by Donna Anna is accompanied by a drum roll that refers to the Commendatore’s murder. In turn, rounded off rhythmic modules transmit a certain sense of parody to the feelings expressed by Donna Elvira. The end of this sextet in allegro tempo is majestic and ACT II In his wanderings, Leporello and Donna Elvira reach dynamic. As night falls, Leporello and Don Giovanni arrive at Donna Anna’s house. Leporello tries to flee from 24 The aria “Mi tradì quell’ alma ingrata”, the street where Donna Elvira’s house is. Leporello is Donna Elvira but suddenly the rest of the characters with a da capo structure, reflects Donna appear who, confusing him with Don Giovanni, stop Elvira’s internal contradictions through a tired of his master’s mistakes and overall carelessness typically belcanto vocal structure. and he makes up his mind to leave him once and for him and accuse him of his actions.23 Leporello ends 25 The recitativo secco that precedes the 19 up revealing his true identity and upon telling them all. Clever Don Giovanni offers him four doubloons duet is musically interesting because it in exchange for his loyalty, which Leporello accepts what has happened, Don Ottavio is convinced of Don includes accompanied fragments wherein, 19 The duet “Eh via buffone”, in 3/4 and G without hesitation. After a minor dispute between Giovanni’s betrayal and decides to act in order carry out for the first time in the entire opera, the major, reveals through a light and rhythmic the promises of revenge. Alone in the scene, Donna trombones appear, accentuating the super- master and servant Don Giovanni explains his new natural nature of the passage. nature Leporello’s intentions of abando - objective to him: to win over one of Donna Elvira’s Elvira complains about her lover’s destiny and hopes ning Don Giovanni. Despite this, Mozart 26 that no harm comes to him.24 The duetto “O statua gentillisima”, in E uses the same melody for both charac - servants. To do this, the two men switch clothing with major and 4/4, begins with a phrase in a ters, showing the power that Don Giovanni one another. rounded off rhythm followed by different wields over his servant. Afterwards, Don Giovanni is fortuitously at a cemetery musical phrases, alternating Leporello’s 20 Deceit and lies characterise the trio “Ah, with Leporello and, while he is telling him of latest nervous motives with Don Giovanni’s which Suddenly, Leporello hears Donna Elvira’s voice and Don are light and cheerful. taci ingiusto core” sung in A major. The Giovanni takes advantage of the situation to seduce acts of mischief, the voice of the statue of the music exposes Don Giovanni with various 27 Donna Anna’s aria in F major is divided musical resources, with brusque changes her once again. Donna Elvira, who again takes the Commendatore bursts into the scene from beyond into a larghetto in 2/4 and an allegretto 25 of tonality (Discendi, o gioia bella). bait, comes down from the balcony and leaves with the grave. Don Giovanni, thinking this is some sort moderato in 4/4. First, Donna Anna shows 21 Don Giovanni sings “Deh vieni alla Leporello.20 Don Giovanni, alone at last, serenades of hoax, obliges Leporello to invite the statue to dinner. her love to Don Ottavio with a melody taken from the recitativo, which is now finestra” to Donna Elvira’s servant. This 21 Donna Elvira’s servant. The statute ultimately agrees and the two characters sweetened by the bassoon, the clarinet and sweet melody in D major, accompanied by leave the scene.26 Donna Anna appears immediately the mandolin, is a repetition of an earlier the flute. It comes as a contrast with the fragment (Discendi, o gioia bella) calling Masetto appears and is accompanied by a group of afterwards, desolate, and laments the death of her second part, wherein the motives become into evidence the young man’s scheming. father. Don Ottavio, in turn, offers her his hand in distressed, as Donna Anna has here the men in search of Don Giovanni as they intend to kill hope that the heavens will take pity on her. 27 22 “Vedrai carino” is a strophic aria sung him. They find him but, as he is wearing Leporello’s marriage, which Donna Anna refuses. 28 Military and festive start in D major. by Zerlina in C major, structured using clothing, they mistake him for the servant. Don Giovanni the cavatina-cabaletta format. The binary Three arias from operas of the era can be meter of “Batti batti”, an aria sung by ceases this opportunity to beat up Masetto. Zerlina The last scene takes place in Don Giovanni’s palace heard: “O Quanto Un Si Bel Giubilo”, from Zerlina in act one, contrasts with the use of hears his cries, who, taking advantage of her husband’s where everything is ready for the dinner. Accompanying Una cosa rara (Martín y Soler); “Come un’agnello”, from Fra i due litiganti il terzo the ternary meter of “Vedrai carino”, reflec- weak stake, does not let up in her taking care of and the feast, a music group plays one of the songs from ting the difference of feelings between the gode (Sarti); and “Non più andrai”, from Le 22 28 two arias. looking after him. the most popular opera repertoire of the era. Donna nozze de Figaro (Mozart). 38 pàg. English Synopsis 39

Il·lustració finalista de la col·laboració entre l’Escola Massana i el Gran Teatre del Liceu. Autora: Noa Verdés

Elvira enters and in a final show of her love, begs Don Giovanni to abandon his licentious ways. Ignored by him, 29 Donna Elvira sings her last warning she leaves the scene.29 At this point the Commendatore to Don Giovanni using insistent, sharp melodic inflections that barely use any appears, who true to his word, attends the dinner. He melismas. becomes entrenched in an argument with Don Giovanni

30 Two diminished seven chords played about the morality of the latter’s actions, in which the by the tutti orchestra and backed up by Commendatore urges him to atone for his way of life. trombones, in a rhythmic figuration that is Don Giovanni is not willing to do so and in an act of identical to the start of the overture annou- 30 ncing the arrival of the Commendatore. The arrogance, accepts the possible consequences until orchestra gathers strength as the scene he disappears. advances with semi quavers, rounded off rhythms and fortepianos. This ends up in the appearance of a sinister chorus that The rest of the characters arrive then, willing to seek blends with Don Giovanni’s exclamations, revenge on Don Giovanni. After they have verified his and descending and tremolo scales. A final disappearance, a moralistic discourse brings the opera chord in D major confirms the sentence of the higher powers. to a conclusion: “Such is the end of the evildoer: the death of a sinner always reflects his life”.

Pilar Cienfuegos Martínez, pianist. Beatriz Díez Sánchez, musicologist. Lucía Moreno Villar, musicologist. Alberto Palacín Fernández, conductor. 40 pàg. La cita 41

Don Joan i l’estàtua del Commendatore d’Alexandre-Évariste Fragonard

«La fi de don Juan, penjat del braç de pedra del comanador, condemnat a les flames i a la mort, no és potser simple - ment una condemna moral convenci - onal per donar gust als devots i benpen- sants. Es podria veure en aquest final, de fet extàtic, més aviat el final de l’home perquè perduri la música del seductor. Perquè es desprengui el significat profund del mite: la seducció és la subli- mació. Don Juan seria doncs el propi Molière, virtuós de la retòrica teatral. O millor encara, don Juan és Mozart que transcendeix el sentit jurídic de la llegenda per extreure d’ella l’alegria sublim d’una vida desenvolupada com una successió de construccions, inno- vacions, alliberaments.» Julia Kristeva Històries d´amor. Mèxic: Segle XX, 1987 42 pàg. 43

Il·lustració finalista de la col·laboració entre l’Escola Massana i el Gran Teatre del Liceu. Autor: Julia Schmitz

ELS PERSONATGES FEMENINS Antònia Monroig Monroig Dissenyadora gràfica i artista multidisciplinària

Núria Sans Martí Mestra d’educació primària amb menció de música i pianista amateur

Tot i que ja han passat gairebé 230 anys des del naixement de Donna Anna, Donna Elvira i Zerlina, el triangle femení de Don Giovanni, encara es troben a l’ombra del protagonista masculí i esperant ser reconegudes com a figures imprescindibles en l’òpera.

Tanmateix, per comprendre la seva influència cal fer una mirada a la realitat d’aquella època i a la situació en què (mal)vivien les dones. Durant el segle XVIII hi havia una notable diferència de classes i, sobretot, de gènere. En una societat patriarcal amb jerarquies esta- blertes, el destí de la dona aspirava a pertànyer o bé a la classe aristo- cràtica o bé a l’eclesiàstica o la pagesa. Malgrat que les dones nobles gaudien de benestar i riquesa, estaven sotmeses a la figura paterna, al cònjuge o, fins i tot, al fill, convertides en objecte de mercaderia per conveniència. D’altra banda, la dona clausurada representava aquelles que, per haver pecat i/o per redimir-se, acabaven al convent. Les vídues i les que fugien dels casaments per conveniència també recorrien a la clausura. Finalment, les que es trobaven en la situació més desfavorida degut al seu baix estament eren les pageses, que, a part de tenir nul·les possibilitats de rebre una educació, eren les encarregades de les feines domèstiques, la manutenció dels fills i de mostrar supeditació cap al seu home.

Amb Don Giovanni queden reflectits aquests estereotips de la dona, però van més enllà: les nostres protagonistes tenen un desenvolupa- ment psicològic que es fa palès durant el transcurs de l’òpera. És més, el binomi Mozart-Da Ponte va dotar acuradament cadascuna d’elles d’una superioritat psicològica que a la vida real de l’època no s’ha - 44 pàg. Els personatges femenins 45

ELS PERSONATGES FEMENINS DE MOZART I DA PONTE SÓN RODONS, AMB UNA PSICOLOGIA QUE AMAGA UNES DUALITATS I UNES CONTRADICCIONS CONVENCIONALS, ÉS A DIR, DE PERSONES DE LA VIDA REAL

gués pogut evidenciar. Com ja sabem, el burlador és el protagonista seductor, crits d’auxili i la seva acusació cap a Don Giovanni són d’una valentia eloqüent i convincent, responsable d’engegar el motor de la trama. Donna fora del comú. Tot i així, Donna Anna trontolla d’un extrem emocional Anna, Donna Elvira i Zerlina són seduïdes i manipulades, però també fervents, a un altre perquè no pot carregar amb el pes de tantes desventures: apassionades i, seductores, comparteixen el caràcter impulsiu i imprevisible d’una banda, Don Giovanni s’aprofita i juga amb els seus sentiments; de Don Giovanni, que les empeny a odiar i a estimar amb la mateixa violència i d’altra banda, ha de presenciar el cadàver ensangonat del pare, el que ell desprèn. Commendatore, i necessita implorar el seu promès, Don Ottavio, que vengi el seu pare. Per si no n’hi havia prou, acaba reconeixent la veu de Com ja sabem, Don Giovanni desitja i vol totes les dones, en gaudeix per igual Don Giovanni com la del seu agressor. El cúmul d’inestabilitat justifica i no fa distinció, malgrat manifestar certs capricis, tal com ens canta Leporello el seu cant ambigu i imprecís, a través del qual juguen una puresa a l’«ària del catàleg». Però, malgrat això, la contradicció rau en el fet que les belcantística i un anhel imparable de venjança. Donna Anna també entén com a objectes col·leccionables i manipulables, que pot menystenir dubta per aconseguir un futur feliç i és únicament a la seva última constantment. És al segon acte quan Don Giovanni fa una declaració ètica ària, «Non mi dir», quan som testimonis d’una dona calmada i amb una i del que signifiquen per a ell, tot mostrant la contradicció esmentada: no sincera estimació cap al seu promès. Gràcies al lirisme dels clarinets pot viure sense elles, però les culpa de desconfiar d’ell. És innegable que, que acompanyen el seu cant, veiem una tendresa que ens fa oblidar quan el burlador arriba a les seves vides, impacta de ple en elles i aquestes la seva música estrident venjativa i que aposta per l’amor i la fidelitat. reaccionen activament. Són elles les que el busquen i les que es mouen per destapar els seus enganys, bo i destacant la incansable Donna Elvira i la Donna Elvira és la víctima perpètua que busca sense descans el seu confosa Donna Anna. Maduren i reflexionen sobre la seva vida, gràcies i/o home. Aparenta una dona forta i amb iniciativa, a causa de la contun- degut al cràter que ha deixat Don Giovanni en la seva existència. dent vocalitat, però és el personatge més feble i ingenu de l’òpera. Malgrat que Don Giovanni l’hagi abandonada tres dies després de Els personatges femenins de Mozart i Da Ponte són rodons, amb una psico- prometre-li casar-s’hi, que hagi seduït altres dones durant l’escapada logia que amaga unes dualitats i unes contradiccions convencionals, és a dir, i que, en el moment que ella el va a buscar, hagi estat enganyada, de persones de la vida real. Don Giovanni, situat al centre de les seves vides, humiliada i rebutjada, el segueix estimant amb incontrolable set de és qui les fa mobilitzar-se i cooperar entre elles per destapar-lo. Es pot dir que venjança. Podríem dir que està encadenada a ell i això fa que li perdoni Donna Elvira és el denominador comú de la venjança i trenca amb l’estereotip els seus actes, però cau en l’error de creure que Don Giovanni pot segons el qual les dones no s’ajuden i competeixen en el terreny amorós. recapacitar i renunciar a la seva vida llibertina per tornar amb ella. De forta moral cristiana, durant la trama es mou entre la credulitat i la Comencem per Donna Anna, la qual ens desafia amb la seva pertorbadora desconfiança furiosa cap al burlador. Ell és qui li ha destrossat la vida i presència. Després de la fatal incursió de Don Giovanni a la seva cambra, qui li ha enfonsat la reputació de Donna. Per això, quan Giovanni baixa la seva vida es capgira. És innegable que la seva negativa a callar, els seus als inferns, no li queda altra alternativa que tancar-se en un convent. 46 pàg. Els personatges femenins 47

Il·lustració finalista de la col·laboració entre l’Escola Massana i el Gran Teatre del Liceu. Autora: Neus Gómez

LA MARCA QUE HA DEIXAT DON GIOVANNI A CADA PERSONA ÉS TAN PROFUNDA QUE ELS FA REPLANTEJAR-SE LA SEVA EXISTÈNCIA

Ja ho deia Calixto Bieito –sobre la posada demana a Octavio de posposar el casament en escena que va realitzar– que aquesta visió un any més amb un doble dol pel seu pare i d’ingenuïtat del personatge inherent en ella Don Giovanni; a Donna Elvira, que s’ha quedat s’ha d’evitar, perquè no té sentit. Zerlina és sense res ni ningú, només li queda ficar-se falsament ingènua, sap molt bé el que fa i en un convent, tot complint amb la seva moral es situa com un personatge equivalent a Don cristiana. Finalment, davant d’una pulsió sexual Giovanni. Tant ell com ella s’abandonen als que s’ha esvaït, Zerlina decideix quedar feliç- seus impulsos, com es veu a l’escena de la ment casada amb Masetto substituint el desig seducció. Masetto és un dels seus principals impulsiu per un amor tranquil i convencional. problemes, però el necessita perquè li aporta seguretat, atenció i control. Malgrat això, el Don Giovanni és una òpera avançada al seu tracta com un beneit, hi adopta un posat temps, amb una complexitat psicològica dels maternal i manipulador, amb cert cinisme. Sap personatges, tant masculins com femenins, que ella és responsable dels seus actes amb que aconsegueix una atemporalitat i una Don Giovanni, però igualment culpa Masetto universalitat que permet posades en escena i la seva gelosia quan ell ha estat apallissat. contemporànies i adaptades als nostres Zerlina compta amb l’ària més explícita de temps. Per això podríem dir que, si bé planteja l’òpera, «Vedrai, carino», en què provoca sexu- uns personatges que corresponen a uns este- alment Masetto i es veu el control que influeix reotips femenins propis del segle en què es va damunt dels homes. escriure i estrenar, aquests es poden extra- polar a la societat actual perquè no presenta Què passa quan Don Giovanni és engolit uns personatges, sinó persones reals. Al final, per les flames i se’n va a l’inframón? La la ficció supera la realitat i les dones sobre- marca que ha deixat a cada persona és tan surten com aquelles que tenen el paper actiu i profunda que els fa replantejar-se l’existència. decisiu a la trama, tot deixant de banda per un El seductor ha acabat per convertir-se en el moment els estereotips patriarcals i conver- punt i a part de les seves vides. Donna Anna tint-les en persones de carn i ossos.

48 pàg. 49

El darrer Don Giovanni que es representà al Teatre fou la temporada 2007/2008, sota la direcció de Calixto Bieito

ELS PERSONATGES MASCULINS Maria Sánchez de Prado Historiadora de l’art

Xènia Senserrich Beso Gestora turística

Veni, Vidi, Vici. Amor, Mort, Llei. La veritat és que resulta pràcticament impossible definir Don Giovanni d’una única manera. Home de recursos, àvid de vida, és la pulsió de la vida feta carn.

Ha lliscat pel temps, partint de tradicions populars i de la mitologia més arcaica fins a arribar a la postmodernitat fent gala de tots els recursos per aconseguir un únic objectiu: seduir. Acció i maniobra que ell conver- teix en art, es transforma en la raó de la seva existència; el motor que mou la seva realitat i que fa modificar la de la resta. Don Giovanni és la tragèdia i la comèdia de la vida. Ell és la vida en si mateixa.

És potser per aquesta qüestió que caldria demanar-se què genera Don Giovanni. Ni és apreciat ni odiat pel fet de seduir frenèticament, sinó de viure enèrgicament: no ens molesta la seva manera de relacionar-se amb les persones, sinó com es relaciona amb la vida. Però, per què sorprèn tant un home que es dedica, simplement, a gaudir de la vida? ¿Hom se l’estima perquè s’ha convertit en el somni personificat de com 50 pàg. Els personatges masculins 51

DON GIOVANNI ÉS LA TRAGÈDIA I LA COMÈDIA DE LA VIDA. ELL ÉS LA VIDA EN SI MATEIXA

ens agradaria viure? ¿O és odiat precisament venint prototip d’heroisme negatiu, en què la són algunes de les respostes que va proposar les seves víctimes. Kierkegaard afirma que el per això? Don Giovanni fereix, vexa, humilia, pràctica de la conquesta va lligada al càstig l’especialista al perquè dels actes del seductor. seductor forma un perímetre de sentit a l’in- s’aprofita, es diverteix, es burla. Fa burla del pels seus actes. L’única cosa que absoldrà el Però abans d’ell, ja va haver-hi precedents en terior de la consciència del seduït, tot cons- seu entorn, de les lleis i de Déu; mentre que seu mal, la condemna de la manca d’amor i la història del pensament que van indagar truint una realitat fictícia. Compara la seducció la resta pateix les conseqüències i continua de la seva incompetència per a això, serà l’art sobre aquest modus operandi. Sigmund Freud amb el rapte amorós, sent la que resideix en dins els marges d’allò establert, Don Giovanni de la seducció. El trencament arriba en el ja va treballar el concepte de l’instint de mort el fet d’arribar des de l’exterior portant una és feliç i la resta no. moment en què es pren consciència que Don de l’individu, en el qual recull la idea de la força que pertorba l’interior del seduït i que el Giovanni no es redimirà; el seu mite exigeix recepció de l’estètica de Sartre, basada en el commou, el pertorba i, finalment, el sedueix. Atesa la complexitat del seu perfil i psico - una redempció de l’amor, que només es pot tot s’hi val, i que porta a la mort, unit al principi La visió més actual ve de bracet de Julia Kris- logia, el personatge admet múltiples lectures trobar en aquelles que han estat les seves de plaer, en què el desig ignora els límits. El teva, que veu Don Joan com un pretensiós i interpretacions. Però com més estudis i víctimes. Aquest fet mai no succeirà, com seu deixeble Otto Rank afirma que aquesta que abusa de la feblesa de les dones i del anàlisis es facin sobre la figura, més s’escapa tampoc no s’esdevindrà en tota la història acció és habitual en els homes, tot repetint poble, tot excitant-se encara més quan un d’una definició concreta i d’un raonament una trobada sexual entre el protagonista i les les seves relacions edípiques, així com la lluita altre home s’alterna amb l’amant que desitja. la seva conducta. Aquest camp obert d’in - seves amants: és justament el no-fet el que contra el pare que va robar l’afecte matern en Les seves conquestes són marques de cons- cògnites va ser l’excusa perquè pensadors i possibilita la reformulació del mite donjoanesc la infància. Jacques Lacan va elaborar un trucció perquè, encara que les desitja, no les estudiosos del segle passat examinessin el en ple segle XXI. estudi sobre la transmutació del mite masculí investeix com a objectes autònoms sinó com mite i en traguessin profit des de la mirada al femení que cerca la figura masculina a jalons. A més, cap objecte amorós és capti- de l’àmbit filològic, etnològic o psicoanalític. Gregorio Marañón va desenvolupar el primer darrere la femenina, i sobre la mort de l’indi- vador, ja que cap de les seves amants faria assaig contundent sobre la figura de Don vidu per metamorfosi, idea de la Modernitat, que aturés la seva carrera de Casanova. El No obstant això, els esforços durant aquesta Joan a la llum de la sexualitat. L’origen de la lligada amb l’aquí i l’ara, que comporta l’au- llibertinatge no és res més que un joc, és un revisió no van donar resposta a qüestions timidesa sexual, la concepció d’una manca de todestrucció per l’excés de la transformació alleujament més que no pas una reivindicació. com la procedència, l’objectiu i la filiació del masculinitat sexual que arriba a plantejar la frenètica de l’ésser. L’estudi de Søren Kierke- famós seductor mozartià. L’única cosa clara és possibilitat d’una homosexualitat oculta, o la gaard és diferent, se centra en les actuacions La dimensió personal de Don Giovanni és que el protagonista arxipecador acaba esde- manca de la figura materna en la seva infància, del seductor i com aconsegueix entabanar suficient per perdre’s en un mar d’incògnites, 52 pàg. Els personatges masculins 53

El Don Giovanni de 1990/1991 comptà amb Wolfgang Sawallisch com a director musical i Günther Rennert com a director d’escena

EL SEU MITE EXIGEIX però la resta dels personatges són imprescindi- UNA REDEMPCIÓ bles per comprendre el comportament del prota- gonista i les conseqüències que impliquen per a DE L’AMOR QUE la resta. Entre tots teixeixen una xarxa que els NOMÉS ES POT uneix, s’interpel·len els uns als altres i, finalment, TROBAR EN AQUELLES configuren i creen el mateix Don Giovanni. QUE HAN ESTAT LES És impensable que existeixi Don Giovanni sense SEVES VÍCTIMES la figura del Commendatore, en tots els seus significats. En qualsevol de les versions del mite de Don Joan que podem trobar es fa referència a una consciència de què està mancat el protagonista, i aquesta precisament la trobem en la imatge del Comanador com a personificació de l’autoritat, de la mora- litat i, sobretot, com la mort personificada. L’estàtua, que és utilitzada com a metàfora de la mala relació entre el compositor i el seu pare Leopold, té un paper essencial en l’últim sopar del llibertí reclamant una ràpida resposta de penediment abans de procedir al càstig final. Lepo- rello, criat, sequaç i còmplice de les aventures amoroses del seu senyor, es mostra com el seu alter ego. Hi ha un desig tangible de voler ser Don Giovanni; encara que és conscient de les limitacions i es manté dins de la llei, Leporello anhela ser el seu amo. Masetto, camperol i promès de Zerlina, mostra un complex d’inferioritat davant el Don; indepen- dentment de pertànyer a classes socials diferents, la seva inseguretat es mostra per la falta de voluntat a plantar cara als problemes que genera el seductor en la relació amb la seva estimada. L’ambigüitat de 54 pàg. Els personatges masculins 55

Don Giovanni la temporada 1953/54, sota la direcció d’Ernst-August Schneider

la dramatúrgia mozartiana fa que la figura de Don Ottavio tingui dues lectures: d’una banda, tenim la pusil·lànime i com a titella de Donna Anna i, d’una altra, el noble que creu en la presumpció d’innocència. La dependència de la seva estimada és clara, li canta sempre amb dolçor, fins i tot s’acosta als terrenys més dramàtics i que ens recorden la relació de Mozart amb la seva esposa Konstanze. Respecte de la seva part més senyorial, està justificada per la mentalitat científica i racionalista del Segle de les Llums, en què s’havien de demostrar amb proves tots els fets per actuar en conseqüència.

La figura del burlador ha estat modificada en múltiples ocasions a causa de tot l’imaginari artístic que s’ha creat al seu voltant, però els successius estudis presentats s’han de prendre com una revisió que permetin examinar i qüestionar, i no com una repetició i confirmació del que està establert. Don Giovanni és l’aquí i l’ara, l’Eros i el Thanatos; és cercar en el record, inspeccionar el substrat al·legòric de la societat occidental i descobrir que es pot retornar, al mite, el seu estat inicial. El personatge possibilita l’esbós d’un nou futur, a partir del llegat que ens ha arribat, acarant-lo novament i fent-ne un objecte en estat continu de transformació i reflexió. 56 pàg. La cita 57

Retrat del cantant Francisco d’Andrade com a Don Giovanni de Max Slevogt (1912)

«Ja que la mort, ben mirat, és el veritable objectiu de la nostra vida, m’he familiaritzat tant des de fa uns anys amb aquesta veri - table i millor amiga de l’home, que la seva imatge no tan sols no té res de terrorífic per a mi, sinó que és, ben al contrari, apavaiga- dora i consoladora. I dono gràcies a Déu que m’hagi concedit el goig de tenir l’ocasió –vós m’enteneu- d’aprendre a conèixer-la com la clau de la nostra veritable felicitat.» W.A. Mozart Carta al seu pare Leopold, 4 abril de 1787 58 pàg. 59

Kasper Holten debuta al Gran Teatre del Liceu amb Don Giovanni. Foto: Sim Canetty-Clarke

KASPER HOLTEN: “ESPERO QUE TINGUIN UNA NIT ENTRETINGUDA I ATERRIDO- RA, QUE REFLECTEIXI LA GAMMA DE COLORS DE LA PARTITURA DE MOZART, I QUE SURTIN DEL TEA- TRE EMOCIONATS”.

El Don Giovanni de Mozart i Da Ponte és un dels temes que més interessen al jove director Kasper Holten, fins fa ben poc director artístic de la Royal Opera House de Londres. I és que, a més de la versió teatral que podem veure en el Gran Teatre del Liceu, l’any 2010 va dirigir una adaptació al cinema, Juan.

Gran Teatre del Liceu. La primera d’un violador, més aviat és la història d’un pregunta que tothom es fa quan comença ésser humà bastant solitari al qual no li és a estudiar l’òpera Don Giovanni de Mozart fàcil ser ell mateix i que es redefineix en cada és: qui és Don Giovanni? I li volem nova relació. De la mateixa manera ho és la preguntar a vostè: qui és Don Giovanni? música de Mozart per al personatge de Don Giovanni, que cada cop és nova, depenent de Kasper Holten. Tot i que Don Giovanni fa l’interlocutor amb qui parli. Volia veure com coses terribles, és impossible que l’espec- Giovanni té aquestes qualitats increïbles, que tador no es deixi seduir per ell. I quan escolto són molt similars a les coses que celebrem la música de Mozart no puc escoltar la història avui dia: gaudir de la vida, l’energia, la passió, 60 pàg. Entrevista a Kasper Holten 61

Kasper Holten dirigí el 2010 la pel·lícula Juan basada en el Don Giovanni de Mozart. Foto: Sim Canetty-Clarke

“TOT I QUE DON GIOVANNI FA COSES TERRIBLES, ÉS IMPOSSIBLE QUE L’ESPECTADOR NO ES DEIXI SEDUIR PER ELL”

la imaginació, la creativitat i fins i tot l’empatia. Ell entén molt bé què somnia cada persona, i aleshores pot convertir-se fugaçment en aquest somni, i evitar, llavors, tot allò que ell és.

GTL. Així doncs, com és Don Giovanni?

K.H. En molts sentits també és un artista. Algú que pot canviar el món a través de la imaginació i que pot fer realitat els somnis. Però en la producció veiem com aquestes qualitats poden ser molt destructives i perilloses si no són controlades per una moralitat, per la reflexió i la percepció que té d’ell. Per tant, és una lliçó important per a tots nosaltres, ja que actualment ens sentim atrapats pels mateixos desitjos que Don Giovanni i l’inquiet temor de perdre’ns. I això es veu especial- ment en el segon acte, quan les seves accions el separen de la resta de personatges, l’aparten, com si es transformés en una illa. I la seva creativitat meravellosa el converteix en el seu pitjor enemic, perquè la seva ment se li gira en contra i ja no pot diferenciar entre la realitat i la il·lusió. Acaba malalt. Però què és l’infern avui en dia per a algú com Don Giovanni? Un lloc amb foc no crec que pugui fer-li por, tal vegada un lloc d’eterna solitud, sense ningú amb qui comunicar-se; aquesta podria ser la idea d’infern per a Don Giovanni.

GTL. Com l’ha volgut presentar en la seva producció?

K.H. Tinc una gran simpatia envers ell, però sento que està escapant-se de si mateix i, per tant, acaba fent mal als altres i a ell mateix. Espero 62 pàg. Entrevista a Kasper Holten 63

“LA MÚSICA DE MOZART PER AL PERSONATGE DE DON GIOVANNI ÉS CADA COP NOVA, DEPENENT DE L’INTERLOCUTOR AMB QUI ESTÀ PARLANT”

que el nostre Don Giovanni sigui irresistible i GTL. En alguna entrevista ha dit que “hem GTL. L’any 2010 va dirigir la pel·lícula Juan, en el teatre. I viceversa. La meva resposta a la seductor però que al final compartim el seu de tenir una curiositat que ens animi a directament relacionada amb l’òpera de història i als personatges és fonamentalment dolor, i que quan sortim del teatre recordem trobar en les òperes alguna cosa nova Mozart. El concepte dramatúrgic de la la mateixa, però els mitjans per a expres - com pot ser de demoníaca la nostra cele - que encara no haguem descobert”. Què pel·lícula és el mateix que utilitza en la sar-ho són molt diferents. bració de la llibertat i la imaginació. ha descobert treballant aquest títol? posada en escena del teatre? GTL. Vostè només accepta dirigir obres GTL. I la resta de personatges com inte- K.H. El geni de Mozart i Da Ponte és el més K.H. No. Estava molt interessat a fer una pel· en què pot expressar la seva creativitat ractuen al seu voltant? obvi. Però també com de complexos i interes- lícula. Per això vam fer talls dràstics, cantaven de manera honesta, per això ha decidit sants són els personatges, i quantes coses amb el text traduït i vam intentar aplicar el no dirigir, per exemple, La bohème. Què K.H. De maneres molt diferents. Cadascú el ens diu la música sobre ells i les seves rela- llenguatge del cinema i les possibilitats d’ex- té Don Giovanni que l’hagi animat a assu- necessita per diverses raons, ja que ha acon- cions. Tot i així, també vaig trobar molts pensa- plicar històries pròpies del cinema i no les de mir-ne l’escenificació? seguit que tots se li presentin fent-li saber ments sobre la connexió entre allò diví i allò l’escenari. I malgrat que en aquesta producció allò que necessiten, el seu somni més íntim. terrible. Al final, es tracta de tenir el coratge utilitzem projeccions de vídeo, les vam voler fer K.H. Sento que molts dels temes de l’òpera Cadascun d’ells veu en ell no allò que és — suficient per mirar-nos al mirall en lloc d’uti- molt teatrals. Així que l’espectacle en el teatre ressonen avui dia en el nostre interior, i els potser tret d’Elvira i Leporello—, sinó els seus litzar els altres i utilitzar-los com a mirall dels és una experiència molt diferent. personatges poden dir-me tant coses de mi propis somnis. Per això les seves il·lusions nostres desitjos. com del món que ens envolta actualment. són tan fortes. Cadascú té un trajecte molt GTL. Com canvia la perspectiva de dirigir Jo crec que Giovanni és un artista, amb els diferent al seu costat. Alguns acaben sent GTL. Què creu que descobriran els una pel·lícula i una òpera en teatre, aspectes meravellosos de la imaginació i els més forts, d’altres, destruïts per sempre més. espectadors? basant-se en la mateixa partitura? possibles aspectes negatius del narcisisme, i Això és el que passa a la vida quan t’arrisques; sense cap mena de dubte em puc identificar però sobretot veuen en Don Giovanni un mirall, K.H. Espero que gaudeixin d’una nit entretin- K.H. Vam pensar sobretot en les maneres amb algunes de les seves lluites, tot i que i tal com els utilitza intenten utilitzar-lo per a guda i aterridora, que reflecteixi la gamma de que té el cinema per a explicar històries, i espero tenir el valor de mirar-me als ulls, a aconseguir els seus propis propòsits. colors de la partitura de Mozart, i que surtin fer-ho de manera diferent a com ho faríem diferència del que fa ell. del teatre emocionats. 64 pàg. Entrevista a Kasper Holten 65

GTL. Des del dia en què decideix tirar endavant aquest Don GTL. El del Gran Teatre del Liceu és un públic amant de les veus Giovanni i fins al dia de l’estrena, quin procés creatiu segueix? i acostumat a produccions de gran impacte. Com espera que reaccioni el públic barceloní? K.H. Van ser anys de discussió i interpretació per arribar a una comprensió de com volíem apropar-nos al títol. Va ser un procés K.H. No m’atreveixo a anticipar la reacció. M’encanta el Liceu, aquí he increïblement estimulant i desafiant, tant Es Devlin com jo volíem anar tingut experiències artístiques impressionants i emocionants. És un més enllà i marcar-nos el repte de trobar noves maneres de plantejar gran honor treballar en aquest teatre i espero que el públic vingui amb aquesta famosa òpera. la ment oberta, amb curiositat, perquè riuran i ploraran.

GTL. L’escenografia d’Es Levin ens presenta un gran palau, com GTL. El seu desig és satisfer el públic o estimular-lo? una gran casa de nines giratòria; quin és el seu plantejament escènic? K.H. Espero, sincerament, que quedi satisfet perquè l’hem estimulat!

K.H. Aquesta gran casa, per a mi, no és només el seu palau sinó tot el món i, de fet, la seva ment. També representa una sòlida realitat com a teló de fons de les il·lusions que es projecten en vídeo. Al final està atrapat en aquesta realitat, quan totes les il·lusions s’esvaeixen i la casa està habitada per fantasmes de la seva pròpia memòria, la seva consciència. La casa és un món preciós i curiós, però també confús. Un laberint en el qual els personatges es perden. 66 pàg. La cita 67

Gravat de T. Gautier, J. Janin i P. Charles publicat a Les Beautés de l’Opéra ou Chefs d’oeuvre liryques illustrés

«El donjuanisme neix del gust per la mort. És la més violenta protesta contra el culte a la mort instaurat victoriosament entre els segles XVI i XVII. En la simbologia amorosa representa la més forta onada antipetrar- quista que hagi conegut la literatura.»

Giovanni Macchia Vida, aventures i mort de Don Juan. Madrid: Tecnos, 1998 68 pàg. 69

Montserrat Caballé com a Donna Elvira, la temporada 1961/62

1

DON GIOVANNI AL GRAN TEATRE DEL LICEU

Jaume Tribó Mestre apuntador

Estrena absoluta: 29 d’octubre de 1787 al Teatre Nacional de Praga Estrena a Barcelona: 18 de desembre de 1849 al Teatre Principal Estrena al Gran Teatre del Liceu: 21 de febrer de 1866 Darrera representació al Liceu: 30 de juliol de 2008 Total de representacions: 77

A la façana del Liceu, inaugurat el 1847, hi apareixen els noms de Mozart, Rossini, Calderón i Moratín. Durant tot el segle XIX, l’únic Mozart conegut al Liceu va ser Don Giovanni, sempre amb fama d’òpera problemàtica a causa de la desconeixença de l’estil. L’estrena liceista no arribà fins al 1866, però no era una novetat a Barcelona, ja que el Teatre Principal se li havia anticipat el 1849.

Els intèrprets eren els que feien tot el repertori italià. No es coneixia cap mena d’especialització. Tret de dos cops, Don Giovanni ha tingut la sort de ser cantat sempre en l’original italià, a diferència de Le nozze di Figaro, confiada tantes vegades a cantants alemanys i austríacs que també aquí mantenien el costum arrelat a llurs països de cantar tots els Mozart en alemany.

L’estrena al Liceu desvetllà un interès evident en una època en la qual el nombre de representacions anava en funció de l’èxit o del fracàs, ja que se’n feren onze representacions durant els mesos de febrer, març i abril del 1866. En comptes de mandolina, la canzonetta «Deh, vieni alla finestra» del prota- gonista va ser acompanyada al violí pel concertino Joan To. 70 pàg. Don Giovanni al Gran Teatre del Liceu 71

Grans veus que han participat en els Don Giovanni al Teatre

1 2 3 4

5 6 7 8 La cronologia del Don Giovanni al Liceu Patanè, Günther Rennert i en les dues últimes recull una munió de noms il·lustres. Ja a la edicions, 2002 i 2008, Calixto Bieito. segona edició trobem un tenor tan famós com Roberto Stagno que vint-i-cinc anys L’accident de Véronique Gens més tard seria el primer Turiddu de Cavalleria El 9 de desembre de 2002, després del rusticana. Quan es destaca que canta l’ària sextet de l’acte II, la soprano Véronique Gens «Dalla sua pace», entenem que encara no era (Donna Elvira) s’entrebanca fora d’escena habitual la inclusió d’aquest fragment afegit amb uns objectes no determinats que hi ha per a l’estrena vienesa. Entre altres intèrprets a l’escenari, cau i es fa un trau al front. Per la il·lustres no podem silenciar els noms de megafonia i aprofitant una pausa de recitatiu, 9 10 11 12 Prosper Dérivis, Victor Maurel, Félia Litvinne, la regidora Stéphanie Montalvo anuncia que Mattia Battistini, Maria Németh, Gino Bechi, Véronique Gens ha sofert un accident, sense Cesare Valletti, Tancredi Pasero, Paul Schöf- més precisions, i que no podrà continuar la fler, Gabriel Bacquier, Teresa Stich-Randall, funció. La mezzo Heidi Brunner, present a Montserrat Caballé (el 1962 com a Donna la platea, s’adreça a l’escenari i s’ofereix per Elvira i el 1975 com a Donna Anna), Eduard acabar la representació amb la partitura a la Giménez, Renato Bruson, Thomas Allen, Alan mà. Així ho fa a partir de l’escena XIV, «L’ultima Titus, Peter Seiffert, el malaguanyat Wojtek prova dell’amor mio». Aquesta edició seguia la Drabowicz, Simon Keenlyside, Véronique versió de Praga sense l’ària «Mi tradì». Gens i Kyle Ketelsen. 13 14 1 Roberto Stagno 08_Gösta Winbergh 2 Víctor Maurel 09 Eduard Giménez La complexitat de la partitura ha motivat 3 Félia Litvinne 10 Thomas Allen la presència dels mestres Edoardo Vitale, 4 Cesare Valletti 11 Peter Seiffert Consulteu la cronologia detallada a: 5 Tancredi Pasero 12 Wojtek Drabowicz Georges Sebastian, Wolfgang Sawallisch 6 Mattia Battistini 13 Véronique Gens (en el gloriós desembarcament de tota la https://goo.gl/9lmXM5 7 Montserrat Caballé 14 Simón Orfila. companyia de l’Òpera de Munic al Liceu el setembre del 1990, compresos orquestra, cor i producció), Bertrand de Billy i Friedrich Haider. La llista dels directors d’escena, figura que el Liceu no inclou fins al 1930, recull els noms d’Augusto Cardi, Alejandro Ulloa, Vittorio 72 pàg. 73

MOZART MÚSICA ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA 74 pàg. Cronologia 75

MOZART MÚSICA ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA 76 pàg. Cronologia 77

MOZART MÚSICA ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA 78 pàg. 79

SELECCIÓ D’ENREGISTRAMENTS

Javier Pérez Senz Periodista i crític musical

Selecció en CD Eberhard Wächter, Elisabeth Schwarzkopf, Joan Sutherland, Giuseppe Taddei, Luigi Alva, Graziella Sciutti, Piero Cappuccilli, Gottlob Frick. Cor i Orquestra Philharmonia. Director: Carlo Maria Giulini. 1959. Emi.

Cesare Siepi, Suzanne Danco, Lisa della Casa, Fernando Corena, Anton Dermota, Hilde Gueden, Walter Berry, Kurt Böhme. Cor de l’Òpera de Viena. Orquestra Filharmònica de Viena. Director: Josef Krips. 1955. Decca.

Rodney Gilfry, Luba Orgonasova, Charlotte Margiono, Ildebrando D’Ar- cangelo, Christoph Prégardien, Eirian James, Julian Clarkson, Andrea Silvestri. Cor Monteverdi. The English Baroque Soloists. Director: John Eliot Gardiner. 1994. Archiv-Produktion.

La lúcida i equilibrada direcció de Carlo Maria Giulini es manté, més de cinc dècades després –la producció, de Walter Legge, es gravà el 1959 a Londres– com una de les millors versions de Don Giovanni. Davant les visions que afeblien la dimensió tràgica de l’obra potenciant-ne els elements bufs, Giulini hi aconseguia conjugar els aspectes dramà- tics amb una expressivitat, una lluminositat i un refinament orquestral admirables. El mestre italià n’aconsegueix una síntesi perfecta i recrea amb fluïdesa teatral la riquesa expressiva d’aquestdramma giocoso al capdavant de la magnífica Orquestra Philharmonia. El baríton Eber- hard Wächter és un líric i ben perfilat Don Giovanni en un notable repartiment amb l’excel·lent Donna Elvira d’Elisabeth Schwarzkopf, la impecable, encara que una mica freda, Donna Anna de Joan Suther- 80 pàg. Selecció discogràfica 81

land, el jocós Leporello de Giuseppe Taddei, Selecció en DVD/Blu-ray Furtwängler és parlar d’un clàssic. La inter- El director d’orquestra argentí, un dels millors el correcte Don Ottavio de Luigi Alva i les Cesare Siepi, Elisabeth Grümmer, Lisa della pretació, plena de vida dramàtica, poderosos intèrprets mozartians de la seva generació, modèliques actuacions de Piero Cappuccilli Casa, Otto Edelmann, Anton Dermota, Erna contrastos i esperit romàntic, no és només un n’ofereix una lectura musical que combina (Masetto), Graziella Sciutti (Zerlina) i Gottlob Berger, Walter Berry, Deszö Ernster. Cor de testimoniatge de l’art de Furtwängler: també elegància, sentit del detall i tensió dramà - Frick (Commendatore). l’Òpera de Viena. Orquestra Filharmònica de és el retrat fidel d’una generació mozartiana tica, amb un rendiment orquestral òptim i una Viena. Director: Wilhelm Furtwängler. Director única. La producció es va filmar el 1954 a teatralitat al servei de la intel·ligent proposta Un altre clàssic insubstituïble, que documenta d’escena: Herbert Graf. 1954. Deutsche la Felsenreitschule de Salzburg, espai trans- escènica de Carsen, sempre magistral director una època daurada del cant mozartià, és l’ele- Grammophon. DVD. format en estudi cinematogràfic per plasmar d’actors. L’impressionant Leporello de Bryn gant i teatral versió d’estudi feta el 1955 sota a la pantalla la concepció escènica creada Terfel, que s’acomiadava del personatge en l’experta direcció de Josef Krips. L’actuació de Peter Mattei, Anna Netrebko, Barbara Frit- per l’arquitecte Clemens Holzmeister i el aquesta producció, és una de les grans bases la Filharmònica de Viena, molt ben gravada, toli, Bryn Terfel, Giuseppe Filianoti, Anna director d’escena Herbert Graf. El magistral del repartiment, amb el solvent Don Giovanni és una basa tan sòlida com el notable nivell Prohaska, Stefan Kocán, Kwangchul Youn. Cesare Siepi encapçala, amb una interpre- de Peter Mattei, la mediàtica Anna Netrebko d’un repartiment en què impressionen el Cor i Orquestra del Teatro alla Scala de Milà. tació sensual, potent i abassegadora del paper com a imponent Donna Anna, la notable carisma i la intensitat de Cesare Siepi en Director: Daniel Barenboim. Director d’escena: titular, un repartiment esplèndid que, literal- Donna Elvira de Barbara Frittoli, la delicada un Don Giovanni referencial i l’exquisit Don Robert Carsen. 2011. Deutsche Grammophon. ment, sembla esperonat per la visionària força Zerlina d’Anna Prohaska i el bon Commenda- Ottavio d’Anton Dermota. Fernando Corena DVD/ Blu-ray. de Furtwängler: Elisabeth Grümmer atorga tore de Kwangchul Youn. és un Leporello histriònic i en els papers una dimensió tràgica escruixidora a Donna femenins destaca la gran Donna Elvira de Mariusz Kwiecień, Malin Byström, Véronique Anna i Lisa della Casa és una Donna Elvira Completa la selecció el muntatge visualment Lisa della Casa. Com a versió historicista, i pel Gens, Alex Esposito, Antonio Poli, Elisabeth lluminosa. Magnífics Anton Dermota –el seu extraordinari de Kasper Holten, d’escenografia seu domini de l’estil mozartià i les pràctiques Watts, Dawid Kimberg, Alexander Tsymbalyuk. «Dalla sua pace» és de manual– i el juvenil espectacular i un gran desplegament d’efectes d’època, la versió enregistrada el 1994 sota Cor i Orquestra de la Royal Opera House, Masetto de Walter Berry; eficaç, encara que i projeccions, que arriba al Liceu procedent la direcció de John Eliot Gardiner és especi- Covent Garden. Director: Nicola Luisotti. de traç gruixut, el Leporello d’Otto Edelman; de la Royal Opera House, Covent Garden de alment recomanable per les troballes orques- Director d’escena: Kasper Holten. 2014. Opus correcta Erna Berger com a Zerlina, i discret Londres, on va ser filmat el 2014 en una realit- trals i la paleta de colors i els matisos que Arte. DVD/ Blu-ray. Deszö Ernster fent de Commendatore. zació televisiva de Jonathan Haswell. Musical- ofereixen els instruments originals, amb una ment, la direcció de Nicola Luisotti és molt esplèndida prestació dels English Baroque Tensió, potència expressiva, intuïció dramà- Entre les produccions modernes, resulta espe- teatral i contrastada, i en el repartiment, de Soloists. En el repartiment, molt irregular, hi tica, grandesa en definitiva caracteritza cialment atractiu el muntatge que inaugurava molt alt nivell, hi destaquen el meravellós Don destaca el magnífic Leporello d’Ildebrando una concepció fermament arrelada en la el 2011 la temporada del Teatro alla Scala de Giovanni de Mariusz Kwiecień, l’emocionant D’Arcangelo. tradició germànica que va marcar una època. Milà, signat per un binomi artístic d’alta volada Donna Anna de Malin Byström i la impecable Parlar del Don Giovanni dirigit per Wilhelm format per Daniel Barenboim i Robert Carsen. Donna Elvira de Véronique Gens. 82 pàg. Biografies 83

JOSEP PONS KASPER HOLTEN AMY LANE SIGNE FABRICIUS ES DEVLIN ANJA VANG KRAGH Director musical Director d’escena Directora de la reposició Coreògrafa Escenògrafa Figurinista S. Canetty-Clarke S. Headshot

Considerat com un dels directors Nascut a Copenhaguen el 1973, Nascuda a Londres, començà la Formada com a ballarina, ha estat Amb formació en literatura anglesa, Entre els anys 1999 i 2004 va treba- més rellevants de la seva gene - entre els anys 2000 i 2011 va seva carrera professional com a responsable dels moviments escè- art i música, posteriorment estudià llar per a la marca Christian Dior, sota ració, Josep Pons (Puig-reig, ser el director artístic de la Royal regidora teatral i va desenvolupar nics i la coreografia d’un gran escenografia. A partir de l’any 1997 la direcció de John Galiano, abans 1957) ha construït forts lligams Danish Opera de Copenhaguen i aquesta funció durant tres anys al nombre de produccions teatrals, començà a treballar en teatres de de fer-ho per a Stella McCartney del amb orquestres com Gewandhauss va assumir la inauguració de la nova West End de Londres, en produc- òpera, així com espectacles tele - Londres; el seu primer treball en 2004 al 2006. Amb Kasper Holten de Leipzig, Staastkapelle de òpera de la ciutat. Del 2011 al 2017 cions com An inspector calls, i durant visius. En el gènere operístic s’han el terreny de l’òpera va ser amb ha participat en títols com Der flie- Dresden, Orchestre de Paris, City of ha dirigit la Royal Opera House quatre temporades amb Diva Opera. pogut veure arreu del món: Royal Macbeth (E. Bloch) al Theater an der gende Holländer, Der Freischutz, Birmingham Symphony Orchestra, de Londres. Ha estat condecorat L’any 2005 començà a treballar a la Opera House de Londres, Wiener Wien, dirigida per Keith Warner, amb Jægerbruden, L’Ormindo, Idomeneo, Royal Stockholm Philharmonic, amb el títol de Cavaller i amb la Royal Opera House de Londres, on Staatsoper, Sydney Opera House, qui també ha treballat en títols com Don Giovanni, Cavalleria rusticana i The Deutsche Kammerphilhar- medalla Ingenio et Art per la reina ha participat en més de vint-i-cinc Teatro Real de Madrid, Teatro Regio Don Giovanni, Béatrice et Bénédict, Pagliacci, que s’han pogut veure en monie Bremen o BBC Symphony Margarida II de Dinamarca. Com a produccions i actualment hi és la de Torí, New National Theatre de Parsifal, Faust o Jeanne d’Arc au teatres com la Wiener Staatsoper, Orchestra, amb qui ha fet diverses director escènic ha treballat arreu cap de personal. Com a directora de Tòquio, Teatro Colón de Buenos bûcher. Al llarg de la seva carrera Finnish National Opera d’Hèlsinki aparicions als BBC Proms de del món: Wiener Staatsoper, Teatro reposició ha treballat en produccions Aires, Finnish National Opera d’Hèl- també ha dissenyat escenografies i Royal Opera House de Londres, Londres. Des del 2012 és el director alla Scala de Milà, Deutsche Oper de Tosca, Don Giovanni (Royal Opera sinki. A Dinamarca, el seu país natal, per a Les troyens, Salome, Otello, entre d’altres. Debuta al Gran Teatre musical del Gran Teatre del Liceu de Berlín, Teatro Real de Madrid, House) o Król Roger (Sydney Opera ha treballat en un gran nombre Carmen, A midsummer night’s del Liceu. i és també director honorari de la Teatro Colón de Buenos Aires i House). Com a assistent de direcció d’obres de teatre, d’autors com dream, Billy Budd, Die tote Stadt, I Orquesta y Coro Nacionales de Royal Opera House de Londres. ha participat en nombrosos títols: Shakespeare o Sòfocles, a més puritani o Fidelio, entre d’altres, que España. Ha estat director titular i Entre les seves recents produccions Die Walküre, Götterdämmerung, The de musicals com West Side story, s’han pogut veure en teatres com artístic de la Orquesta Ciudad de trobem Die Meistersinger von Nürn- Beggar’s opera, Tosca, Carmen, Die Cabaret o My fair lady. En la seva la Royal Opera House de Londres, Granada i va ser fundador de l’Or- berg per a Londres o Der fliegende Zauberflöte, Wozzeck, Don Giovanni, agenda hi ha una nova producció de Metropolitan Opera de Nova York, questra de Cambra Teatre Lliure de Holländer per a Hèlsinki. Prope - Król Roger, Macbeth, Gianni Schicchi, Carmen per al Festival de Bregenz, Staatsoper d’Hamburg o Nationale Barcelona i de la Jove Orquestra rament té previst dirigir Carmen al Oedipe, Manon Lescaut, Die Meis- així com produccions a Estocolm, Opera d’Amsterdam. També ha Nacional de Catalunya. Va ser Festival de Bregenz i Rigoletto a la tersinger von Nürnberg o Parsifal. Malmö, Copenhaguen o Pequín. concebut i dissenyat les gires inter- director musical de les cerimònies Malmö Opera. L’any 2010 va dirigir Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu. nacionals d’artistes com Beyoncé, olímpiques Barcelona 92. L’any la pel·lícula Juan, basada en el Don Adele, U2 o Lady Gaga. A més de 1999 va ser distingit amb el Premio Giovanni de Mozart. Debuta al Gran dissenyar la cerimònia de clausura Nacional de la Música que otorga el Teatre del Liceu. dels Jocs Olímpics de Londres Ministerio de Cultura i és acadèmic 2012 i formar part de l’equip de la de la Reial Acadèmia Catalana de d’obertura dels de Rio de Janeiro Belles Arts. Ha enregistrat més del 2016. Debutà al Gran Teatre del d’una cinquantena de títols per a Liceu la temporada 2006/07 amb Harmonia Mundi i per a Deutsche La clemenza di Tito. Grammophon, havent obtingut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Awards, Grand Prix de l’Academie Charles Cross, Diapasson d’Or, Choc de la Musique. Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i per aquesta temporada dirigirà les produccions de Le Nozze di Figaro de Mozart, Elektra de Strauss i Don Giovanni de Mozart. 84 pàg. Biografies 85

BRUNO POET LUKE HALLS CONXITA GARCIA MARIUSZ KWIECIEŃ CARLOS ÁLVAREZ ERIC HALFVARSON Il·luminador Videocreador Directora del Cor Don Giovanni Don Giovanni Commendatore Headshot

Ha guanyat el premi Green Room Col·laborador habitual de l’escenò- Conxita Garcia és la directora del Nascut a Cracòvia, va estudiar a Nascut a Màlaga, va formar-se Des del seu debut l’any 1973 a per Rusalka a la Sydney Opera grafa Es Devlin, ha treballat en diver- Cor del Gran Teatre del Liceu, càrrec l’Acadèmia de Varsòvia i fou guar- al Conservatori de la seva ciutat, Houston, ha portat la seva veu per House. Ha treballat, entre d’al - ses òperes, de les que en destaquen que la projecta com una de les donat en diversos concursos de cant paral·lelament als estudis de medi- teatres de tot el món, en ciutats com tres títols, a I puritani (Amsterdam, Don Giovanni en la versió de Kasper figures més rellevants de la direcció (Belvedere de Viena, Francesc Viñas cina. Des del seu debut, l’any 1990, Viena, Bayreuth, Munic, Londres, Ginebra i Atenes), Peter Grimes Holten, producció que li va perme- coral de la seva generació. Nascuda de Barcelona i a Cardiff). També va ha cantat als principals teatres Nova York, Los Angeles o San Fran- (Ginebra), Eine florentinische tre guanyar el Knight of Illumination a Barcelona, es graduà en direcció ser membre del Metropolitan Opera’s d’òpera del món, com el Teatro alla cisco. Aquesta temporada ha fet el Tragödie i Gianni Schicchi (Atenes), Award. A més de Król Roger, Otello, d’orquestra, direcció de cor i cant. Va Lindemann Young Artist Develop- Scala de Milà, Metropolitan Opera seu debut al Teatro alla Scala de Partenope (Copenhaguen), La corte La guineueta astuta, Der fliegende ser directora-fundadora del Cor Jove ment Program. És cantant habitual de Nova York, Wiener Staatsoper, Milà interpretant el Gran Inquisidor del faraón (València), La clemenza di Holländer, o Elegy for Young Lovers. de l’Orfeó Català i sotsdirectora de en escenaris internacionals com la Opéra National de París, així com a (Don Carlo). El seu repertori inclou Tito (Leipzig), Don Pasquale (Ginebra Així com l’espectacle Connectome l’Orfeó Català. També ha estat direc- Metropolitan Opera de Nova York, pràcticament tots els teatres espa- un gran nombre de títols: el cicle Der i Caen) i Il trovatore (Bolonya, per The Royal Ballet. Treballs que tora del Cor dels Amics de l’Òpera de San Francisco Opera, Royal Opera nyols. L’han dirigit batutes com Lorin Ring des Nibelungen, Der fliegende Ancona, Porto, Bilbao i el Japó). s’han pogut veure en teatres com Girona i presidenta de la Federació House de Londres, Opéra National Maazel, Zubin Mehta, Riccardo Muti, Holländer, El castell de Barbablava, Treballa habitualment al Regne Unit, la Royal Opera House Londres, The de Corals Joves de Catalunya, amb de París, Wiener Staatsoper, Baye- Riccardo Chailly o Seiji Ozawa. L’any Don Giovanni, Tristan und Isolde, Billy on ha il·luminat, entre d’altres, Aida, Metropolitan Opera de Nova York, qui va ser guardonada amb el Premi rische Staatsoper, LA Opera de Los 2013 va rebre la Medalla d’Or del Budd, Benvenuto Cellini, Guillaume Le nozze di Figaro, Varjak Paw, A Royal Danish Opera de Copenha- Nacional de Cultura de la Generalitat Angeles i Santa Fe Opera, entre Gran Teatre del Liceu, que se suma Tell i La llegenda de la ciutat invisible midsummer night’s dream, Babette’s guen, Finnish National Opera de de Catalunya (1994). Paral·lelament d’altres. L’han dirigit mestres com a un gran nombre de distincions, de Kitej, entre d’altres. L’han dirigit Feast, Macbeth, Roméo et Juliette, Hèlsinki, o el Theater an der Wien. a l’activitat com a directora del cor Gustavo Dudamel, Valery Gergiev, entre les quals dos premis Grammy batutes com Antonio Pappano, Dido and Aeneas, Hänsel und Gretel, També ha treballat dissenyant vídeos del GTL i com a directora invitada Antonio Pappano, James Levine (2001 i 2005) o el Premio Nacional Zubin Mehta, Antony Walker, Simon Don Giovanni i Manon; en teatres per les gires mundials de bandes d’altres agrupacions corals, desen- o Maurizio Benini. El seu repertori de Musica del Ministerio de Cultura Rattle o Daniel Barenboim. Va com l’English National Opera o la internacionals com Pet Shop Boys, volupa també una important labor inclou Don Giovanni, Ievgueni Onie- de Espana (2003). Ha obtingut dos debutar al Liceu amb Billy Budd Royal Opera House de Londres, U2 o Rihanna. L’any 2012 va parti- pedagògica en cursos internacio- guin, Król Roger, Don Pasquale, La premis al millor cantant masculí (2000/01). Hi ha tornat amb Tristan Opera North de Leeds o Garsington cipar en la cerimònia de clausura nals de direcció coral. Ha realitzat bohème, I puritani, Così fan tutte, de la crítica d’Amics del Liceu, per und Isolde (2001/02), Die Walküre Opera. Debutà al Gran Teatre del dels Jocs Olímpics i Paralímpics de nombrosos concerts per les millors Pagliacci, Le nozze di Figaro, Don les seves successives actuacions (2002/03), Siegfried i Götterdäm- Liceu amb Norma (1998/99), i hi Londres. Debuta al Gran Teatre del sales d’arreu d’Europa i nombrosos Carlo, L’elisir d’amore, Les pêcheurs al Festival Internacional Castell merung (2003/04), Borís Godunov ha tornat amb La clemenza di Tito Liceu. enregistraments per a CD, DVD, de perles i Lucia di Lammermoor. de Peralada interpretant Carlo (2004/05), Don Carlos (2006/07), (2006/07). ràdio i televisió. Debutà al Gran Al Gran Teatre del Liceu, va parti - Gérard (Andrea Chénier, 2014) i Der fliegende Holländer (2006/07), Teatre del Liceu com a mestra cipar en el concert dels premiats Jago (Otello, 2015). Recentment ha Parsifal (2010/11), La llegenda de la assistent del cor i ha col•laborat del Concurs Viñas de l’any 1998, i debutat en els rols de Guillaume Tell, ciutat invisible de Kitej i Die Walküre en la direcció musical de diferents hi va debutar com a professional Falstaff i Scarpia (Tosca). Debutà al (2013/14), i Benvenuto Cellini produccions operístiques. Continu- la temporada 2014/15 amb Don Gran Teatre del Liceu la temporada (2015/16). adora del l’estil de cant iniciat per Pasquale. 1995/96 amb Giovanna d’Arco, i Romano Gandolfi i seguit per José hi ha tornat en diverses ocasions, Luis Basso, de qui Conxita Garcia la darrera amb Rigoletto aquesta en fou directora assistent, va ser temporada. nomenada directora titular del Cor del Gran Teatre del Liceu l’any 2015. 86 pàg. Biografies 87

MARIANO BUCCINO CARMELA REMIGIO VANESSA GOIKOETXEA DMITRY KORCHAK TOBY SPENCE MIAH PERSSON Commendatore Donna Anna Donna Anna Don Ottavio Don Ottavio Donna Elvira D. Rabovsky M. Jenkins M. Rittershaus

Nascut a Nàpols l’any 1987, des de Començà la seva educació musical Nascuda a West Palm Beach Guanyador del Concurs de Cant Format com a cantant líric a la Nascuda a Suècia, al llarg de la petit ha cantat i ha tocat el piano, a als cinc anys tocant el violí, per bé (Florida), estudià a l’Escuela Supe- Francesc Viñas i del quart premi Guildhall School of Music and Drama seva carrera ha cantat en un gran més de formar-se en composició. que posteriorment es dedicà al cant. rior de Canto de Madrid i a la d’Operalia, es formà musicalment de Londres, l’any 2011 va guanyar el nombre de teatres: Metropolitan L’any 2012 s’incorporà a l’Opera L’any 1992 va guanyar el Concurs de Hochschule für Musik und Theater a Moscou. Després del seu debut Premi Cantant de l’Any de la Royal Opera de Nova York, Royal Opera Studio de l’Accademia Santa Cecilia Cant Luciano Pavarotti, fet que li va de Munic. Amplia la seva formació europeu amb Les pêcheurs de Philharmonic Society. Té una àmplia House de Londres, Teatro alla de Roma, on rebé classes de la permetre debutar en el rol principal amb classes magistrals amb Mont- perles a Itàlia inicià una carrera que experiència a la Royal Opera House Scala de Milà, Wiener Staatsoper, soprano Renata Scotto. Actualment d’Alice (Giampalo Testoni). El 2016 serrat Caballé, Roberto Scandiuzzi, l’ha portat per teatres internacionals, de Londres, on ha cantat Ferdinand Bayerische Staatsoper de Munic, continua formant-se amb Michela passat va ser guardonada amb el Edith Wiens, Miguel Zanetti i Ana com la Wiener Staatsoper, Metropo- (The tempest), David (Die Meister- La Monnaie de Brussel·les, Oper de Sburlati. Va ser finalista al concurs Premio Abbiati per la seva inter - Luisa Chova, entre d’altres. Des de litan Opera de Nova York, Bayerische singer von Nürnberg), comte d’Alma- Frankfurt, LA Opera de Los Angeles, Voci Verdiane de Busseto del 2015. pretació d’Anna Bolena a Bèrgam. la temporada 2011/12 forma part Staatsoper de Munic, Teatro Real viva (Il barbiere di Siviglia), Ramiro New National Theatre de Tòquio o El seu repertori inclou títols com El seu repertori inclou òperes de de la companyia de la Semperoper de Madrid, Deutsche Staatsoper (La Cenerentola) i Tom Rakewell Staatsoper d’Hamburg, així com als Don Giovanni, Aida, Les contes Donizetti, Verdi i Puccini, així com de Dresden, on ha cantat Alcina, de Berlín, Staatsoper d’Hamburg, (The Rake’s progress). També a festivals de Glyndebourne, Salzburg d’Hoffmann, Un ballo in maschera, els rols de Norma, Adalgisa, Micaëla Musetta (La bohème), Rachel (La Teatro Regio de Parma, LA Opera Londres, però a l’English Nati - o Ais de Provença, entre d’altres. El L’amico Fritz, La bohème, Tancredi, (Carmen), Cleopatra (Giulio Cesare), juive), Hanna Glawari (Die lustige de Los Angeles, Opéra de Monte - onal Opera, ha cantat Tamino (Die seu repertori inclou Gretel (Hänsel Carmen, Turandot, Macbeth o Lucia Marguerite (Faust), Alceste, Euri- Witwe) i Vixen (La petita guineu carlo, Opéra Bastille de París, Royal Zauberflöte), París (La belle Hélène), und Gretel), Fiordiligi (Così fan tutte), di Lammermoor. Debuta al Gran dice (Orfeo ed Euridice), Tatiana astuta). També ha cantat La donna Opera House de Londres, Teatro Lenski (Ievgueni Onieguin) o Faust, Pamina (Die Zauberflöte), Susanna Teatre del Liceu. (Ievgueni Onieguin), Anne Trulove serpente al Festival della Valle Regio de Torí, Carnegie Hall de entre d’altres. També ha actuat a (Le nozze di Figaro), Zerlina i Donna (The Rake’s progress) i Miranda (La d’Itria de Martina Franca, i Catalina Nova York, Nationale Opera d’Am- teatres com l’Opéra National de Elvira (Don Giovanni), Sifare (Mitri- donna serpente), entre d’altres. Entre al Teatro de la Zarzuela de Madrid. sterdam, La Monnaie de Brussel·les, París, Festival de Glyndebourne, date, re di Ponto), Poppea (L’inco- els seus compromisos més recents L’han dirigit mestres com Fabio Opernhaus de Zuric, Opéra de Lió o Bayerische Staatsoper de Munic, ronazione di Poppea), Sophie (Der trobem Anna Bolena a Bèrgam, Luisi, Matteo Beltrami, Pier Giorgio el Festival de Salzburg, entre d’al - Staatsoper d’Hamburg, La Monnaie Rosenkavalier), la Institutriu (The Die lustige Witwe a Nàpols, La Morandi, Carlo Montanaro, Patrick tres. Dirigit per batutes com Alberto de Brussel·les, San Francisco Opera, turn of the screw) i Anne Trulove donna serpente a Torí, L’amico Fritz Fournillier, Diego Fasolis, Massimo Zedda, Daniel Barenboim, Bruno Festival de Santa Fe, Lyric Opera of (The Rake’s progress). Debutà al a Venècia, La bohème al Japó, Don Zanetti o Sir Andrew Davis. Debutà Campanella, Lorin Maazel, Riccardo Chicago o Metropolitan Opera de Gran Teatre del Liceu la temporada Giovanni a Salzburg, L’incoronazione al Gran Teatre del Liceu la tempo - Muti o Michel Plasson. El seu reper- Nova York. Ha realitzat diverses 2008/09 amb L’incoronazione di di Poppea a Milà, Così fan tutte a rada 2012/13 amb Rusalka. tori inclou més d’una cinquantena gravacions per als segells Deutsche Poppea. Oviedo, Faust a Florència, Norma de títols. Al Liceu participà en el Grammophon, Decca, BMG, Philips, a Palerm, Maria Stuarda a Roma i concert final del XLI Concurs Viñas Collins, Linn Records, Hyperion Idomeneo a Pistoia, entre d’altres. (2003/04), i hi debutà professional- i EMI. Debuta al Gran Teatre del Debuta al Gran Teatre del Liceu. ment la temporada 2015/16 amb Liceu. Otello (G. Rossini). 88 pàg. Biografies 89

MYRTÒ PAPATANASIU SIMÓN ORFILA ANATOLI SIVKO VALERIANO LANCHAS TONI MARSOL JULIA LEZHNEVA Donna Elvira Leporello Leporello Masetto Masetto Zerlina A. Bofill S. Fowler

Nascuda a Grècia, és una cantant Nascut a Alaior, inicià els estudis Format al Molodechno Music College Nascut a Bogotà (Colòmbia), va Format als conservatoris de Cervera Nascuda a Sakhalín (Rússia), va habitual en teatres com la Metro- musicals al Conservatori de i graduat a l’Acadèmia Estatal de estudiar al Curtis Insitute of Music i Superior del Liceu amb premi estudiar a l’Escola de Música Gret- politan Opera de Nova York, Wiener Menorca i, posteriorment, a l’Es - Música de Bielorrússia el 2013, de Filadèlfia. Gràcies a la invitació d’honor, a més d’òpera, el seu reper- xanínov de Moscou i a la Guildhall Staatsoper, Theater an der Wien, cuela de Música Reina Sofía, amb el seu repertori inclou el rei René de Plácido Domingo va entrar a tori inclou lieder i oratori, terreny School de Londres. Posteriorment Deutsche Staatsoper de Berlín, Alfredo Kraus. Actualment estudia (Iolanta), Attila, Caronte (L’ O r feo), formar part del programa per a en què ha interpretat obres de va fer perfeccionament amb Dennis Opéra National de París, Théâtre amb el baríton Joan Pons. El seu Samuel (Un ballo in maschera), joves cantants de la Washington Monteverdi, Bach, Händel, Purcell, O’Neill, Elena Obraztsova, Richard des Champs Élysées de París, The repertori operístic inclou títols com Camarlenc (Le rossignol), Farfarello National Opera, període durant Schubert i Beethoven, a més de Bonynge, Kiri Te Kanawa i Alberto Dallas Opera, Bayerische Staat- Don Giovanni, Le nozze di Figaro, La (L’amour des trois oranges), Sparafu- el qual va participar en diverses compositors contemporanis, com E. Zedda. Ha cantat a escenaris com soper de Munic, La Monnaie de clemenza di Tito, Norma, I puritani, cile (Rigoletto), Gaspar (Rita) i Zúñiga produccions: Un ballo in maschera Ferrer, A. Guinovart o J. A. Amargós. La Monnaie de Brussel·les, Natio- Brussel·les, Teatro dell’Opera di Anna Bolena, L’elisir d’amore, Lucia (Carmen), entre d’altres. Recentment (Verdi), Idomeneo (Mozart) amb Ha treballat amb orquestres com nale Opera d’Amsterdam, Opéra Roma, Opernhaus de Zuric, New di Lammermoor, La donna del lago, ha cantat a la Royal Opera House Plácido Domingo i Anna Netrebko, la Simfònica del Vallès, Filhar - National de París, Theater an National Theatre de Tòquio i Sydney La Cenerentola, Il barbiere di Sivi- de Londres, Bayerische Staatsoper i La Cenerentola (Rossini). El 1994 monia de Cambra de Barcelona, der Wien, Royal Opera House de Opera House, entre d’altres. Ha glia, Il viaggio a Reims, Guglielmo de Munic, Nationale Opera d’Am - va debutar professionalment com BCN216, Orquestra Barroca Cata- Londres, Teatre Bolxoi de Moscou treballat amb directors com Teodor Tell, Semiramide, L’italiana in Algeri, sterdam, Amsterdam Concertge- a Fiorello (Il barbiere di Siviglia) a lana, Orquestra Nacional Clàssica i als festivals de Salzburg, Pesaro Currentzis, Marc Minkowski, Adam Carmen o La bohème. Ha actuat a bouw, Latvijas Nacionālā Opera Bogotà. Mentre que el seu debut d’Andorra i Orquestra de Cadaqués, i Aurenja. Ha treballat amb direc- Fischer, Iván Fischer, Alberto Zedda, les temporades d’òpera de Sevilla, de Riga i Opernhaus de Zuric. Ha internacional va arribar el 1996 al entre d’altres. El seu repertori inclou tors com Marc Minkowski, Giovanni Christoph Rousset o Emmanuelle Oviedo, Las Palmas, Maó, Palma, treballat amb directors com Vladimir costat de Luciano Pavarotti en el rols com Papageno (Die Zauber- Antonini, Antonio Pappano, Alberto Haïm. Entre els seus compromisos, Bilbao, la Corunya i Santander, així Spivakov, Dmitri Jurowski, Daniel rol de Carceller (Tosca) a l’Opera flöte), Figaro (Le nozze di Figaro), Zedda, René Jacobs, Fabio Biondi aquesta temporada té la interpre- com en teatres europeus de Berlín, Oren, Vasily Petrenko i Sasha Philadelphia. Debutà al Gran Teatre Don Giovanni i Leporello ( Don i Diego Fasolis, entre d’altres. I ha tació d’Alcina a Viena, Violetta ( La Munic, París, Milà, Londres, Lisboa, Goetzel. Va rebre el premi extra - del Liceu el 2006 en el concert «Les Giovanni), Gianni Schicchi, Marcello compartit escenari amb Plácido traviata) a Atenes, Donna Anna i Hamburg, Roma, Nàpols, Florència, ordinari a un jove cantant a la 51a òperes de Mozart» (III i IV), que es (La bohème), Scarpia (Tosca), Domingo, Anna Netrebko, Kiri Te Dona Elvira (Don Giovanni) a París, Bolonya o Ginebra, entre d’altres. edició del Concurs Internacional realitzà al Foyer amb motiu del 250è Escamillo (Carmen), Germont (La Kanawa, Joyce DiDonato, Juan Barcelona i Viena, així com Amelia Debutà al Gran Teatre del Liceu amb de Cant Francesc Viñas. Debutà al aniversari del naixement del geni traviata), Malatesta (Don Pasquale), Diego Flórez i Ildebrando D’Ar - (Simon Boccanegra) a Luxemburg Norma (1998/99), i des d’aleshores Gran Teatre del Liceu la temporada de Salzburg. Ja a l’escenari prin - Dulcamara (L’elisir d’amore), Don cangelo. El seu repertori operístic i Anvers. Debuta al Gran Teatre del hi ha cantat de manera habitual, 2015/16 amb La bohème. cipal ha actuat a Le nozze di Figaro Magnifico i Dandini (La Ceneren- inclou compositors com Händel Liceu. les darreres vegades han estat la (2008/09, 2011/12 i 2016/17), La tola), entre d’altres. Debutà al Gran (Alessandro, Tamerlano i Rinaldo), temporades 2014/15 amb Norma i la bohème (2 011/12) , Tosca (2013/14) Teatre del Liceu amb un recital al Mozart (Don Giovanni i Così fan 2015/16 amb Lucia di Lammermoor i Benvenuto Cellini (2015/16). Foyer (2000/01). Posteriorment tutte), Hasse (Siroe), Rossini (Otello), i I Capuleti e i Montecchi. hi ha actuat en Rusalka (2012/13), Meyerbeer (Les huguenots) o Stra- Cendrillon, Il prigioniero (2013/14), vinsky (Le rossignol). Debuta al Gran La traviata (2014/15) i Rigoletto Teatre del Liceu. (2016/17). 90 pàg. Biografies 91

ROCÍO IGNACIO Cor del Gran Teatre del Liceu Zerlina

Sopranos I Tenors I Actrius de Don Giovanni Carmen Jimenez José Luis Casanova Meritxell Bonet Glòria López Pérez Sung Min Kang Laura Calvet Raquel Momblant Xavier Martínez Rocio Cebrero Maria Such José Antº Medina Júlia Lara Encarna Martínez Llorenç Valero Anna Mestre Daniel M. Alfonso Cristina Miralles Elisabet Paz Nascuda a Sevilla, és graduada Sopranos II Carla Ricart superior de música en piano i cant. Núria Cors Cantant habitual en teatres espa - Monica Luezas Tenors II nyols, a ciutats com la Corunya, Omar A. Jara El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb Mª Angels Padró Santander, Jerez de la Frontera, Josep Lluís Moreno el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores les Angèlica Prats Palma, Santa Cruz de Tenerife, Carles Prat estrenes a l’estat espanyol de la pràctica totalitat Anna Oliva Còrdova, Màlaga, Bilbao, Oviedo, Graham Lister del repertori operístic, del barroc als nostres dies. València, Sevilla o Madrid. També canta amb assiduïtat a ciutats itali- Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL Mezzo-sopranos anes: Bolonya, Verona, Florència, ha estat dirigit per les més grans batutes, d’Arturo Rosa Cristo Calàbria, Palerm, Taormina, Torí, Barítons Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Olga Szabo Nàpols, Roma o Gènova. Així com Gabriel Diap Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Guisela Zannerini a Suïssa, els Estats Units, Oman o Ramon Grau Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Teresa Casadellà Dubai. El seu repertori inclou, entre Xavier Comorera Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel d’altres, Rigoletto, Die Zauberflöte, Miquel Rosales de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres Marina, Carmen, L’elisir d’amore, dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko, i per els Il barbiere di Siviglia, La bohème, Contralts més grans directors d’escena. Sandra Codina Il viaggio a Reims, Don Giovanni, Baixos Turandot i Falstaff. Debuta al Gran Elizabeth Maldonado El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per Miguel Ángel Currás Teatre del Liceu. Ingrid Venter una vocalitat molt adequada per a l’òpera italiana, Dimitar Darlev Mariel Aguilar consolidant un estil de cant de la mà del gran Mariano Viñuales mestre italià Romano Gandolfi assistit pel mestre Ivo Mischev Vittorio Sicuri, que en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que ha tingut continuïtat amb José Luis Basso i actualment amb Conxita García. També han estat directors titulars del Cor Peter Burian, Andrés Máspero i William Spaulding. 92 pàg. Biografies 93

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Violí I Contrabaix Trompa Kai Gleusteen Concertino Joaquín Arrabal * Carles Chordá Sanz * Liviu Morna * Javier Fierro Jorge Vilalta Olga Aleshinsky * Savio de la Corte * (Banda) Ionut Podgoreanu * (Banda) Oksana Solovieva Cristian Sandu (Banda) Carles Chordà (Banda) Renata Tanollari Sandra Stanculescu Raul Suarez Oleksandr Sora Flauta Trompeta Maria Roca Albert Mora * Josep Anton Casado * Oleg Shport (Banda) Alexandra Miletic Raul Calvo L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l’or- Birgit Euler (Banda) questra més antiga de l’Estat espanyol. Yana Tsanova (Banda) Margaret Bonham (Banda) Oboè Trombó Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Òscar Diago * Juan González * (Banda) Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans Laura Díaz Miquel Esteve (Banda) batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klem- Violí II Emili Pascual * (Banda) Juan Luis Bori (Banda) perer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Christo Kasmetski * Enric Pellicer (Banda) Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Sergei Maiboroda * Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Rodica Monica Harda Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Kalina Macuta Timpani Riccardo Muti o Kirill Petrenko. Sergi Puente Clarinet Artur Sala * Magdalena Kostrewszka Laura Mañez * Ha estat la protagonista de les estrenes del gran reper- Natalia Brzewska José Antonio Gómez Juanjo Mercadal * (Banda) tori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres Clavicèmbal dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una Dolores Payá (Banda) Viola Dani Espasa especial atenció a la creació lírica catalana. Alejandro Garrido * Germán Clavijo * Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic Franck Tollini Fagot dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Mandolina Helena Sotoca Bernardo Verde * Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma Eduard Iniesta Fulcho Sandoval (Banda) M. José Rielo continuada durant totes les temporades del Teatre. Guillermo Salcedo * (Banda) Juan Pedro Fuentes (Banda) Després de la reconstrucció de 1999, han estat direc- Violoncel tors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Guillaume Terrail * Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, Òscar Alabau des de setembre del 2012, Josep Pons. Esther Braun Daniel Claret 94 pàg.

Direcció: Nora Farrés Coordinació: Sònia Cañas, Helena Escobar Continguts: Albert Galceran, Jaume Radigales Col·laboradors en aquest programa: Pilar Cienfuegos, Beatriz Díez, Jordi Fernández M., Albert Galceran, Antònia Monroig, Lucía Moreno, Alberto Palacín, Javier Pérez Senz, Jaume Radigales, Maria Sánchez, Núria Sans, Xènia Senserrich i Jaume Tribó. Disseny: Maneko. Jofre Mañé Disseny original: Lídia Torrents Fotògrafs: Antoni Bofill, Christian Machío, Antoni Ras Rigau Impressió: Dilograf, S. L. Dipòsit Legal: B 4690-2017 Copyright 2016 Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d’aquest programa i fotografies pròpies

Informació sobre publicitat i Programa de Mecenatge: liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 99 32 Comentaris i suggeriments: [email protected]

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)