ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi INFORME D’INCENDI FORESTAL de (Baix Empordà) de l’11/11/2013, de 953 ha Resum de l’informe tècnic sobre l’anàlisi, el comportament i l’estratègia en l’incendi

Dades generals: 953 ha cremades. 100 ha durant la 1a hora Avís d’incendi 18.27 h (11/11/2013), estabilitzat: 18.40 h (12/11), controlat: 09.45 h (13/11) i incendi extingit: 21.08 h (16/11/2013) Incendi de disseny: VEGETACIÓ dominant: Vegetació forestal i marges Incendi conduït per vent de rieres i camps de nord Espècies principals: Pins, alzines, matoll d’alzinar, herbàcies de marges i rieres, vegetació de ribera i restes de vegetació agrícola (fulles de blat de moro) INTENSITAT: Foc passiu de capçades en carreres a plena alineació (vent-pendent), foc d’alta-mitjana in- tensitat a flancs i cua amb superfície de baixa intensi- tat Situació sinòptica: Estrat de Longitud Velocitat Distància Episodi de vent de nord, propagació flama propagació focus se- Figura 16: Índex de sequera amb tramuntana de cops cundaris Drought Code de l’11/11/13. Font: DAAM. de fins a 90 km/h i humi- Matollar En capça- 1a hora de 200-300 m tat relativa de fins a sota arbrat i des pas- 3,7 km/h, fins l’11%. capçades siu de 25 a Foixà de 2,1 passiu m km/h

Figura 17: Carrera de cap a plena alineació que va sal- Figura 18: Vegetació de ribera cremant i propagant l’in- tar la carretera de Sant Llorenç de les Arenes cap a la cendi tant de cap com de flanc. L’incendi va saltar el Ter mitjanit tot i els intents d’evitar-ho. Font: Jordi Ribort / en tres ocasions: pels Molinots, pel Molí de i per la Iconna. Presa de . Font: Jordi Ribort / Iconna.

Elements a destacar Incendi que propaga i s’eixampla per marges de camps, regs, rieres i la vegetació de ribera del Ter, el mosaic de camps i bosc permet disposar d’oportunitats per confinar el cap i afavorir el flanqueig de l’incendi. La velocitat de propagació inicial, entre l'inici i Vilopriu, arriba quasi als 4 km/h, involucrant 100 ha en 1 hora. La propagació al sud del Ter i fins a Foixà ja es situa a l’entorn dels 1,2 km/h. La velocitat mitjana de l’incendi, fins a les 22 h, és d’uns 2 km/h. La necessitat de protegir nuclis situats a la trajectòria del cap (Vilopriu, Colomers, Foixà...) implicava haver de resituar recursos constantment, creant i movent els punts d’emplaçament de vehicles (PEV) fins que el cap va arribar a Foixà. L’ús de la maquinària agrícola a la zona dels camps de la Sala va ser molt eficaç per tallar la progressió dels focus secundaris i l’obertura del foc per marges i recs.

Bombers. This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 7 ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi Finestra meteorològica Incendi que s’inicia al final d’un episodi de vent de nord, amb velocitats del vent de 50-60 km/h i ratxes de fins a 90 km/ h. La màxima, de 93,3 km/h a les 18.30 registrada a la zona (www.meteoverges.cat). La humitat relativa en aquest epi- sodi cau per sota del 10%. Període més crític des de mig matí del dia 11 fins a la matinada del dia 12 (figures 19 i 20).

Figures 19 i 20: Gràfiques de temperatu- ra (ºC) i humitat relativa (%) de Monells i de velocitat (m/s) i direcció (º) del vent de la Tallada els dies 11 i 12/11/13. Font: Servei meteorològic de Catalunya.

A destacar les oscil·lacions de la direcció del vent de nord, sostingut de nord-oest les primeres hores, però amb cops de direcció nord-est a la superfície que van afavorir l’obertura del flanc dret a la zona sud del Ter (Sant-Romans i Masos de Foixà).

Disponibilitat de la vegetació A la zona de l’incendi, feia més de 40 dies que no hi plovia significativament i, a més a més, els valors de l’índex de sequera estaven molt per sobre de la nor- malitat (figura 21). Aquesta alta disponibilitat de la vegetació viva va generar les altes intensitats i el pas del foc de su- perfície a capçades. Cal destacar les fulles i restes de panotxes de blat de moro, que un cop ja collit romanien als camps i que, empeses pel vent, generaven una pluja de fo- cus secundaris a llarga distància. La vegetació de ribera del Ter també va fer de gran propagador del foc, així com els marges de camps i Figura 21: Percentils de l’índex de sequera Drought Code de rieres de la zona, destacant la zona de Colomers, l’estació de Cassà de la Selva (Gironès). Font: Servei de Pre- Jafre i el salt del Ter. venció d’Incendis Forestals del DAAM.

Comportament del foc En les carreres a plena alineació, amb vent i pendent a favor, l’incendi generava carreres de foc de capçades passiu, amb velocitats de propagació de 3-4 km/h. El vent i l’alta intensitat de foc, alimentada pel matollar i restes mortes de les nevades del 2010 amb l’estrat d’alzines dominat per sota de l’estrat de pins, va generar flames de més de 25 m i llança- ment de focus secundaris a més de 200 m.

Figures 22 i 23: Imatges del comportament del foc sobre les restes agrícoles del blat de moro, amb una màquina llau- rant per apagar els focus secundaris encesos, i uns punts encesos al flanc dret. Font: Jordi Ribort / Iconna.

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 8 ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi Estratègia Es tracta d’un incendi conduït per vent que manifesta de seguida un comportament i una velocitat de propagació molt alts: foc de capçades passiu i velocitat de propagació de gairebé 4 km/h. Aquest comportament supera ja des de l’inici la capacitat del sistema d’extinció de flanquejar de manera contínua el perímetre de foc generat. S’estableix la protec- ció de persones i nuclis vulnerables com a prioritat. El dimensionament inicial de la resposta a l’incendi va establir el riu Ter com a primer eix de confinament. Un cop con- firmat el salt del Ter i l’obertura per la vegetació de ribera, s'estableix el nou eix entre Foixà, els Masos de Foixà i els camps de la Sala. Es va valorar la carretera C-66 a la zona de -Púbol com a següent eix per si saltava aquest.

El primer grup de vehicles, que arri- ba juntament amb el cap d’interven- ció, s'emplacen a la cua-flanc es- querre a les 18.45 h i s’inicia el flan- queig del foc. De seguida, però, van entrar alarmes per protegir pobla- ció i habitatges, que van obligar a resituar recursos constantment per garantir la protec- ció dels afectats. Per aquest motiu, també es va de- manar el confina- ment de la pobla- ció dels pobles afectats per afavo- rir les tasques de protecció. Figura 24: Imatge amb l’esquema de les principals carreres, zones de caiguda massiva de focus secundaris i els punts crítics i les oportunitats més significatives. Font: Bombers.

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 9 ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi

Maniobres En un incendi on el cap genera flancs tan llargs tan ràpidament cal potenciar el flanqueig mitjançant l'establiment de PEV consecutius, els quals han d’estabilitzar el seu perímetre cap al cap i cap a la cua per anar lligant el perímetre. Les oportunitats de treball per frenar el cap o confinar-lo a les discontinuïtats necessita d’anticipar-s’hi per moure els

Sant Llorenç, camps de la Sala) i la confirmació d'informació (salt del riu) són variables clau en la presa de decisions.

L’incendi viscut a Colomers A Colomers, hi arriba l’incendi 3 vegades, la 1a carrera a la zona del cantó de Jafre, quan salta la carretera tot i els vehicles empla- çats per evitar- del costat de la carretera a Colo- mers, i la 3a a la nit, cap a les 23.40 h, quan crema el turó de sobre el poble i genera focus se- cundaris que també cremaran la zona de la Presa.

El 90% dels vehicles destinats a l’incendi es van haver de destinar a protegir els diversos nuclis habitats, i molts es van haver d’em- plaçar i moure diverses vegades d’acord amb les necessitats de protecció que ana- ven arribant als responsables de l’operatiu. Un gran part del perímetre de l’incendi va quedar estabilitzat sol a camps i discontinuï- tats, la resta es va treballar sobretot amb línia d’aigua, eines manuals, maquinària i cremes i, de manera molt destacada i relle- vant, amb maquinària agrícola de veïns de la zona. Cal destacar el treball combinat al FD durant el dia 12, amb línia d’aigua, unitat GRAF i la maquinària pesant present obrint traça i fi- xant perímetre o generant discontinuïtats (rendiment total de 1,2km en 4 h). Aquest treball conjunt va permetre aturar una repre- sa al migdia fins que van poder entrar els mitjans aeris a baixar intensitat. Cal destacar també la presència d’ADF veï- nes, a més a més de les de la zona, així com el personal de Forestal Catalana.

Figura 25: Imatge de les principals manio- bres, perímetre i organització de l’incendi de Vilopriu. Font: Bombers.

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 10