Vol. 39 (1996)

SOCIETAT O'HISTORIA NATURALOELESBALEARS - ESTUDI GENERAL LUL·uA -

Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears

Data de publicació: desembre de 1996 Palma de ISSN 0212-260X Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears

Junta Directiva

President: Josep Antoni Alcover i Tomas Vicepresident: Francesc MolI i Marques Secretaria: Margalida Llabrés i Roset Tresorer: Antoni Grau i Jofre Bibliotecari: Martín Llobera O'Brien Director de Publicacions: Guillem X. Pons i Buades Vocal 1er: Jaume Damians i Gelabert Vocal 2on: Aina Carbonell i Quetglas Vocal 3er: Natalia Llorente Nosti

Junta de Publicacions

Editor: Guillem X. Pons i Buades

Joan J. Fornós i Astó Enric Descals i Callisen Natalia Llorente Nosti Damia Jaume i Llabrés Antonia Amengual i Vich Viceng Forteza i Pons

Direcció postal i administració del Bolletí

Societat d'Historia Natural de les Balears Estudi General Lul·lia Sant Roc, 4 07001 Palma de Mallorca Tel./Fax 719667 BOLLETí de la

SOCIETAT D'HISTCRIA NATURAL

DE LES BALEARS

39 (1996) Aquest Bolletí ha estat editat per la Societat d'Historia Natural de les Balears, i ha comptat amb la subvenció parcial de la Caixa d'Estalvis de les Balears, SA NOSTRA

"SA .,...:...,. .-Consell Insular NOS i I de Mallorca TRA" CAIXA DE BALEARS

i el suport institucional de

I'ESTUDI GENERAL LUL·uA Vol. 39 (1996)

SOCIETAT D'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS - ESTUDI GENERAL LUL-uA -

Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears

Data de publicació: desembre de 1996 Palma de Mallorca ISSN 0212-260X La Societat d'História Natural de les Balears fa constar que les opinions i fets consignats al present Bol/etí són de "exclusiva responsabilitat deis autors deis trebal/s.

Depósit Legal, P.M. 56-1959 ISSN 0212-260X Grilfiques MIRAMAR, S.A. - Torre de "Amor, 4 - Palma de Mal/orca El Consell Assessor (Comité Cientific) del Bollet! de la Socletat d'Historla Natural de les Balears esta integrat pels següents membres, a tots els quals la Junta de Publicacions agraeix la seva coHaboració.

Or. P. Abelló (Univ. Barcelona) Or. A. Aguilar (Univ. Barcelona) Or. J. Agustl (Insl. Pal. Miquel Crusafont, Sabadell) Or. J.A. Alcover (IMEOEA, CSIC) Or. M. Alonso (Limnos S.A., Barcelona) Or. E. Ballesteros (Insl. Esl. Avan<;ats de Blanes, CSIC) Or. X. Bellés (Cenl. Inv. Oes. CSIC, Barcelona) Or. J. Bertranpetit (Univ. Barcelona) Or. M. Carles-Tolrá (Barcelona) D. J. Oamians (Soc. Hist. Nat. Balears) Or. F. Espanol (Museu de Zoologia, Barcelona) Or. J. G. Esteban (Univ. Valencia) Or. J. Ferrer (Naturhis. Riskmuseet, Stockholm) O. M. Forés (Soc. Hisl. Nat. Balears) Or. A. Garcia-Rubiés (Univ. Barcelona) D. A. Ginés (MBCN, Sóller) D. J. Ginés (Univ. lIIes Balears) Or. A. Gómez-Bolea (Univ. Barcelona) o. A. Grau (Cons. Agricultura, Govern Balear) Or. C.M. Herrera (Esl. Biol. Doñana, CSIC) Or. C. Juan (Univ. IIles Balears) Or. E. Macpherson (Insl. Cien. Mar, Barcelona) Or. R. Margalef (Univ. Barcelona) Or. S. Mas-Coma (Univ. Valencia) Or. R. Masalles (Univ. Barcelona) O. J. Mayol (Cons. Agricultura i Pesca, Govern Balear) D. M. McMinn (IMEDEA, CSIC) D. LI. Moragues (GESA, Palma) Dra. B. Morales-Nin (IMEDEA, CSIC) Dra. E. Moreno (Mus. Nac. Ciencias Naturales, Madrid) Dr. J.A. Morguí (Univ. Barcelona) Dra. C. Mourer-Chauviré (Univ. Lyon) Dr. L. Munari (Mus. Civ. Hist. Nat., Venezia) Dr. M. Palmer (Mus nal. Hist. Nal. Paris) Dr. V. Pérez-Mellado (Univ. Salamanca) Dr. R. Pérez-Obiol (Univ. Autonoma, Barcelona) Dr. E. Petitpierre (Univ. lIIes Balears) Dr. J. Pujade (Univ. Valencia) Dr. E. Ramos (Univ. Barcelona) Dr. O. Riba (Univ. Barcelona) Dr. A. Ribera (Univ. Barcelona) Dr. J. Rita (Univ. IIles Balears) Dr. V. Roca (Univ. Valencia) Dr. A. Rodríguez-Perea (Univ. lIIes Balears) Dr. J. Ros (Univ. Barcelona) Dr. J.A. Rosselló (Univ. Valencia) Dr. X. Ruiz (Univ. Barcelona) Dr. F. Saba! (Univ. Barcelona) Dr. A. Traveset (IMEDEA, CSIC) D. E. Vives (Museu de Zoologia, Barcelona) íNDEX

Editorial

Marcus, L. Noves perspectives en I'estudi de la mida i forma deis organismes. New Ways of Studying Size and Shape of Organisms...... 9

Articles

Bibiloni, G., Llop, J., Rita, J. i Soler, J. Notes florístiques de les IIles Balears (VII). Floristic records from the Balearic Is/ands (VI/)...... 15 Seguí, B. Les avifaunes fossils deis jaciments carstics del Pliocé, Plistocé i Holocé de les Gimnésies. Fossils birds from the karstic sites of , Pleistocene and Holocene from the Gymnesic Is/ands...... 25 Carles-Tolrá, M. y Traveset, A. Sui/lia flagripes (Czerny): nuevo helomícido para la fauna Balear (Diptera, Heleomyzidae). Suillia flagripes (Czerny): new heleomyzid for the Balearic fauna (Diptera, Heleomyzidae)...... 43 Brotons, J.M. Contribución a la caracterización cetológica del Mar Balear. Contribution to cetologic characteritzation from the Balearic Sea. 47 Nonveiller, G. y Gros, E. Descripción de Smicromyrmilla miranda n. sp. (Hymenoptera, Mutillidae) de la península Ibérica. Mutílidos pale­ árticos XII. Description of Smicromyrmilla miranda n. sp. (Hymenoptera, Mu- tillidae) form the Iberian peninsula. Paleartic Muti/lids XI/...... 59 Roca, V. The effect of some factors on the helminth parasite infracommunities of Podareis lizards in the Balearic Islands 75 (Western Mediterranean). Efecte d'alguns factors sobre les infracomunitats parasites de sargantanes del genere Podarcis en les iIIes Balears (Mediterra- nia occidental) ...... 65 Garcia, LI. i Cruz, A. Els isopodes terrestres (Crustacea; ; Onis­ cidae) de les illes Balears: cataleg d'espécies. Terrestrial isopods (Crustacea; Isopoda; Oniscidae) of the Balearic Is/ands: a check-list...... 77 Canzoneri, S. e Rallo, G. Nuove ricerche preliminari condotte nelle Isole di Maiorca e Minorca e descrizione di una nuova specie (Diptera, Ephydridae) . Further preliminary studies on Ephydridae (Diptera) of the islands of Majorca and Minorca and description of a new ...... 101 Sánchez, A. y Castilla, A.M. Dimensiones corporales de la Pardela Cenicienta mediterránea (Calonectris diomedea diomedea) en la colonia de las islas Columbretes (Mediterráneo occidental). Body size of Cory's shearwater (Calonectris diomedea diomedea) on the Columbre tes Islands (Western Mediterranean)...... 111 Gil, LI., Tébar, J.F. i Boi, M. Notes florístiques de les IlIes Balears (VIII). Floristic records from the Balearic Islands (VIII)...... 117 Gómez-Zurita, J., Sacarés, A. y Petitpierre, E. Chrysomelidae (Co- leoptera) de sa Dragonera. Chrysome/idae (Coleoptera) from sa Dragonera...... 129 Ballesteros, E. i Rodríguez-Prieto, C. Presencia d'Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevison a Balears. Presence of Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevison from Balea- rics...... 135 Fornós, J.J., Barón, A. i Pons, G.X. Evolució neogena de la zona de s'Albufera d'Alcúdia (Mallorca, IIles Balears). 1. Descripció de la serie estratigrafica (sondatge 1) i facies sedimentaria. Neogene evolution of the s'Albufera d'Alcúdia zone (N-Mallorca, Balearic Islands): l. Log description and sedimentary facies. ... 139 Torres, J., Feliu, C., Miquel, J., Casanova, J.C., García-Perea, R y Gisbert, J. Helmintofauna de Mustela putorius Linnaeus, 1758 (Carnivora: Mustelidae) en la península Ibérica. Helmintofauna of Mustela putorius Linnaeus, 1758 (Carnivora: Mustelidae) in the Iberian peninsula...... 155 Palmer, M. i Pon s, G.X. Variacions estacionals de I'abundancia deis tenebrionids (Coleoptera, Tenebrionidae) a I'illa del Toro (Calvia, Mallorca). Seasonal changes of abundance of dark/ing beetles (Coleoptera, Tenebrionidae) from (he iIIa del Toro (Calvia, Mallorca)...... 167 Garcia, LI. i Gracia, F. Sobre algunes especies de crustacis decapodes interessants de les Balears (Crustacea; Decapoda). Some interesting species of Crustacea Decapoda from the Balearic Islands...... 177 Reviriego, B., Moranta, J. i ColI, J. Cartografia bionomica deis fons ma­ rins adjacents a les illes del Toro i d'Es Malgrat (SW de Mallor­ ca, lIIes Balears). Bionomic cartography of the marine bottons of el Toro and Es Malgrat (SW of Mallorca, Balearic Islands)...... 187 Fraga, P. Notes florístiques de les IlIes Balears (IX). Floristic records from the Balearic Islands (IX)...... 205 Bellés, X. El género Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae). The Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae)...... 209 Altres

Ressenyes bibliografiques...... 229 Antoni Llorens in memoriam per Lluís Fiol i Guil/em X. Pons...... 251 Josep M. Palau in memoriam per Guil/em X. Pons ...... 253 Relació de Tesis Doctorals de Ciencies I/egides a la Universitat de les /l/es Balears durat el curs academic 1995-96. Ph. D. Thesis read at the Universitat de les l/les Balears during 1995-96 academic year...... 265 Memoria de les activitats de la Societat d'Historia Natural de les Balears durant 1996. Annual report of the Societat d'Historia Natural de les Balears during 1996...... 257 Normes de Publicació del Bol/etí de la Societat d'Historia Natural de les Balears...... 261 Normas de Publicación del Bo/letí de la Societat d'Historia Natural de les Balears...... 263 Publication rules of the Bol/etí de la Societat d'Historia Natural de les Balears...... 265 Editorial On fine

SOCIETAT D'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS

Noves perspectives en I'estudi de la mida i forma deis organismes

La Morfometria compren I'estudi de la forma i la mida deis organismes. Descriure i entendre la forma d'un ésser és basic a I'hora de determinar no només les relacions deis organismes entre ells sino també les existents amb I'ambient que els enrevolta. La forma d'un individu canvia al lIarg de la seva vida mentres que la forma d'una població d'individus o d'una especie varia al lIarg de la seva evolució. No és facil descriure la forma, -només mida es suficientment complicat de definir. És la massa? És I'area? qualque dimensió lineal afavorida? o que? La forma és inclús més difícil de descriure - encara que quasi tothom coincideix en que dos éssers tenen la mateixa forma si les seves proporcions són les mateixes. A fi d'entendre i comparar biologicament diferents formes hauríem de dividir el concepte de forma en petites parts significatives. Una o més estructures poden ser relativament més grosses que altres i presentar diferencies obvies de forma, per exemple, els goril.les mascles tenen els ullals més lIargs i els punts d'inserció deis músculs al crani més grans que les femelles. La forma no és constant dins d'una mateixa especie -el dimorfisme sexual és simplement un tipus més de poli mor­ fisme. Aquest fenomen abunda entre poblacions i entre especies i és molt important per comprendre el concepte d'especie en termes d'ecologia i d'evolució. Des de finals del segle passat les mesures d'individus van servir d'eina per descriure les diferents especies. Posteriorment, aquestes mesures van ser retreballades com a dades estadístiques que es van comenc;ar a emprar en historia natural, evolució, ecologia i sistematica per tal d'explicar la mida i la forma. Les principals tendencies i rangs de variació de les mostres van ser ampliament comentades i usades en estudis comparatius. Durant els darrers trenta anys, I'analisi multivariada ens ha permet descriure i comparar series de caracters mesurats entre diferents mostres d'organismes. 1, actualment, aquest procés s'ha convertit practicament en una rutina pel que respecta a estudis sistematics i evolutius. 10 Bol/. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Els peixos, els mamífers, les aus, els mol.luscs, els foraminífers, els ostracodes, éssers vius amb parts dures, pero a vegades sense, com els han estat descrits mitjangant séries estandaritzades de mesures. Aquestes, han estat analitzades amb Programari d'estadística existent als ordi­ nadors actuals. Pero, els métodes són abstractes les representacions estadístiques es basen en grafics limitats que pretenen mostrar les dades de la variabilitat deis organismes mitjangant representacions grafiques i només poden mostrar tendéncies o agrupacions a nivell de dues mesures. Els calculs multivariats com el de components principals, resumeixen les mesures d'una série de factors també en termes de representacions gratiques bivariants. Amagat darrere aquest desenvolupament estadístic havia un métode apropiat de comparació gratica entre organismes, que va ser suggerit a comengaments d'aquest segle per D'Arcy Wentworth Thompson, encara que les seves arrels es troben als treballs d'artistes renacentistes. Aquest métode consistia en col.locar punts o marques d'un organisme a una quadrícula, i després aquesta es deformava per mostrar la configuració deis punts homolegs a un altre organisme ara es diu popularment el métode de la forma ("morphing"). Als darrers deu anys aquesta metodologia s'ha formalitzat amb un fort desenvolupament de programes matematics. Hi ha un Programari que permet comparar les formes deis individus i la seva mida. La variació entre diferents organismes es pot estudiar i analitzar emprant moderna estadística multivariada. Endemés, els resultats es poden presentar en tres dimensions. Aixo ha estat anomenat com la revolució de la morfometria (Rohlf i Marcus, 1993). Els estudis seriosos sobre la forma deis organismes són avui realment possibles ja que s'analitzen i registren punts homolegs deis propis éssers, i no pas les mesures usuals fins ara. Una marca és un punt homoleg a molts individus com les interseccions de sutura deis cranis, punts de maxima corvatura o la unió de diferents parts. Les simples mesures només registren els aspectes que els organismes poden o no tenir en comú, mentres que els punts homolegs ens donen la posició a I'espai (coordenades x, y, z) a partir de les quals es podra obtenir una representació abstracta de I'organisme estudiat. No és possible dibuixar un ésser a partir d'una série de mesures (a menys que aquestes siguin molt exhaustives) pero sí és factible obtenir una imatge d'un organisme si s'han registrat les seves marques. A més a més, les mesures tradicionals es poden obtenir a partir de les marques. Bookstein (1991), Rohlf (1996) i Slice (1996) han resumit gran part de la teoria que sintetitza els aspectes matematics, estadístics i biologics de la morfometria geométrica. Slice i Rohlf han aportat el Programari que permet realitzar les operacions d'aquesta nova metodologia. Les representacions grafiques deis organismes es fan en funció deis punts homolegs i conformen una gran part d'aquestes analisis. La morfometria geométrica (o nova) alinea les configuracions deis punts homolegs amb una posició central comú; després iguala les seves escales Editorial 1 1

-marcant una única mesura de la mida, la mida centroide i per últim, les fa rotar per tal de minimitzar les diferencies entre els punts homolegs d'una serie d'organismes. L'analisi de la variació residual obtinguda amb aquest procés permet coneixer les diferencies entre organismes en termes globals o de comparació de formes afins -estirament o encolliment simple en qualque direcció- o, també, de comparacions més localitzades, des de gradients suaus fins a diferencies locals de les configuracions deis puns homolegs. Per aixo, la forma de I'organisme es divideix en diferents apartats per obtenir representacions descriptives i esquemes de les diferencies. També es pot aplicar el repertori estandard de les analisis estadístiques. Encara que la teoria esta actualment ben desenvolupada, I'aplicació practica d'aquest metode als problemes de la sistematica i I'evolució esta només comengant a apareixer a les revistes i simposia especialitzades. Moltes aplicacions juntament amb un glossari de la terminologia relacionada es troben a Marcus et al. (1996). Una direcció d'internet (http://ife.bio.sunysb.edu/morph/morph.htm/) permet, des de qualsevol lIoc del món, I'accés al Programari, a les series de dades, al glossari, a les referencies bibliografiques i a les notícies sobre el desenvolupament d'aquest camp que evoluciona tan rapidament.

TraduH per la Junta de Publicacions

New Ways of Studying Size and Shape of Organisms

Morphometrics is the study of the form of organisms -their size and shape. Describing and understanding form is basic to our determination of the relationships of organisms not only to each other, but also to their environment. The form of an individual organism changes throughout its life, while for populations of organisms or species form changes through evolution. Form is not easy to describe- size is difficult enough. Is it mass? area? some favored linear dimension? or what? Shape is even harder -though most agree that two organisms have the same shape if they have all the same proportions. In order to understand and compare shapes we must partition shape into meaningful quantities for comparative biology. One or more structures may be relatively larger and demonstrate obvious shape differences, for example, male gorillas have longer canines and larger ridges for muscle insertions on the skull than do females. Form is not constant for a species -sexual 12 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

dimorphism is but one form of . Polymorphisms abound within populations and species and are important for understanding species in terms of ecology and evolution. From the end 01 the last century, measurements 01 individual organisms served as descriptive tools 10r species. Later these measurements were summarized in the form 01 descriptive statistics which began to be used in natural history, evolution, ecology and systematics to summarize size and shape. Central tendencies and ranges of variation for samples were popularly reported and used in comparative studies. In the last 30 years multivariate statistics allowed us to describe and compare numbers 01 measured characters among samples 01 organisms. These have become almost routine in many evolutionary and systematic studies. Fish, mammals, birds, mollusks, foraminifera, ostracods - organisms with hard parts, but in some cases those without, e.g. nematodes, have been described using standardized sets of measurements. These measurements have been analyzed using statistical software available on modern computers. However, the methods are abstract - the statistical presentations are supported by Iimited graphics which attempt to show patterns 01 organism variability in the form of scattergrams- which can only show trends or groupings in terms 01 two measurements. Multivariate ordinations such as principal components summarize measurements of a number 01 1eatures again in terms 01 bivariate scattergrams. Lurking behind this development was an ad hoc method 01 graphical comparison of organisms suggested early in this century by D'Arcy Wentworh Thompson, but with roots in the work 01 Renaissance artists. Points or landmarks on one organism were placed on a grid, and then the grid was distorted to show the configuration of the common points in another organism - now popularly called morphing. In the last ten years this methodology has been formalized, with a firm mathematical underpinning. Free software is available to compare the shapes of organisms and summarize size. Variation among organisms can be examined, and analyzed using modern multivariate statistics and the results displayed in the three­ dimensional space of the organisms themselves. This has been called a revo/ution in morphometrics (Rohlf and Marcus, 1993). By recording and analyzing /andmarks of organisms rather than the usual measurements, studies of shape are now truly possible. A landmark is a homologous point across individuals - such as suture intersections in skulls, tips of processes, points of maximum curvature, or a juncture of different parts. Measurements only archive features 01 organisms which may or may not contain points in common, while landmarks give the position in space (x, y, and z coordinates) from which an abstract representation of an organism can be displayed and analyzed. You can not draw an organism from a set of its recorded measurements (unless they are exhaustive); but you can always display at least a cartoon 01 the organisms if landmarks are recorded. Furthermore, you can determine traditional measurements from the landmarks. 13

Bookstein (1991), Rohlf (1996) and SI ice (1996) have summarized much of the theory that synthesizes the mathematics, statistics and biology of geometric morphometrics. Slice and Rohlf have provided free software for doing many of the operations involved in this new methodology. Graphical displays of organisms are summarized in terms of landmarks which form a major part of these analysis. The new or geometric morphometrics aligns landmark configurations to a common central position; then scales them to the same size - setting aside a unique size measure, centroid size; and then optimally rotates them to minimize the differences among a set of organisms over all landmarks. Analysis of residual variation after this least squares fit allows resolution of differences among organisms in terms of global or affine shape comparisons - simple stretching or shrinking in some direction - or more localized comparisons from smooth gradients to local differences inconfigurations of landmarks. Shape is thus partitioned over the organism to provide descriptive displays and summaries of differences. The standard repertory of statistical analyses are applicable as well. While the theory is well developed, applications to systematic and evolutionary problems are just appearing in journals and symposia articles. Many applications and a glossary for the terminology are given in Marcus et al. (1996). A world wide web site (http://life.bio.sunysb.edu/morph/morph.html) provides access to software, data sets, a glossary, references and news of new developments in this rapidly evolving field.

Citations

Bookstein, F.L. 1991. Morphometric tools for landmark data: Geometry and biology. Cambridge University Press: Cambridge. Marcus, L.F., M. Corti, A. Loy, G.J.P. Naylor and O.E. Slice. 1996. Advances in Morphometrics. NATO ASI Series 284. Plenum Press: New York. Rohlf, F.J. 1996. Morphometric spaces, shape components, and the effects of linear transformations. pp. 117-129. In: Marcus et al. 1996. Rohlf, F.J. and L.F. Marcus. 1993. A revolution in morphometrics. TREE 8(4): 12- 15. Slice, O.E. 1996. Three-dimensional generalized resistant fitting and the comparison least-squares and resistant-fit residua/s. pp. 179-199. In: Marcus et al. 1996.

Leslie F. Marcus Oepartment of Biology Queens College of the City University of New York and Oepartment of Invertebrates American Museum of Natural History e-mail: [email protected] PER UN MUSEU DE LA NATURALESA A CIUTAT Notes florístiques de les IIles Balears (VII)

Gabriel BIBILONI, Joan LLOP, Joan RITA i Joan SOLER

Bibiloni, G" Uop, J., Rita, J. i Soler, J. 1996. Notes florístiques de les IlIes Balears (VII). Bol/. Soco Nat. Hist. Balears, 39: 15-24. ISSN D212-26DX. Palma de SHNB Mallorca. Es donen a coneixer algunes novetats per a la flora de les IIles Balears i s'amplia I'area de distribució d'altres ja conegudes. Es citen per primera vegada a Balears Althaea longiflora Lindley i Gastel/ia tuberculosa (Moris) Bor. Es conlirma la presencia de Lotus creticus lo S'aporten a més noves dades sobre la distribució d'especies endemiques d'extraordinari valor com Ranunculus weylerii Mares ex Willk. i Brimeura duvigneaunii (U. Uorens) Rosselló. Paraules elau: /l/es Balears, flora, endemismes.

SOCIETAT D'HIST6RIA FLORISTIC RECORDS FROM THE BALEARIC ISLANDS (VII). So me floristic NATURAL DE LES BALEARS records lrom the Balearic Islands widen the known distribution area 01 so me taxa. Althaea longiflora Lindley and Gastellia tuberculosa (Moris) Bor. are new records lor the Balearic Islands. The presence 01 Lotus creticus lo is conlirmed and new data on the distribution 01 endemic species 01 great value such as Ranunculus weylerii Mares ex Willk. and Brimeura duvigneaunii (U. Uorens) Rosselló, are lurnished. Keywords: Balearic Islands, flora, endemic taxa.

Gabriel BIBILONI, Joan LLOP. Joan RITA i Joan SOLER, Dep. de Biologia Ambiental, Universitat de les /l/es Balears, Garretera de Val/demossa km 7,5, 07071 Palma de Mal/orca.

Recepció del manuscrit: 9-oct-9S; revisió acceptada: 28-mar¡;-96.

Introducció especie s'indica la corresponent forma En la present nota s'aporten noves biologica i la se va categoria corologica, dades sobre la distribució d'alguns ta­ seguint els criteris de Pignatti (1982). xons rars o poc coneguts de la flora de Juntament amb la localitat s'inclou la les lIIes Balears i s'inclouen algunes no­ posició en el reticle UTM d'1 km de vetats florístiques. La nomenclatura uti­ costat i entre paréntesi la distribució en litzada és la proposada per Flora Euro­ altitud. Els plecs testimoni deis paea (Tutin el al., 1964; 1972; 1976; citats es troben dipositats a I'Herbari del 1980) i Flora Ibérica (Castroviejo el al., Departament de Biologia Ambiental de 1986; 1990; 1993a; 1993b). Per a cada la Universitat de les IlIes Balears. 16 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Observacions florístiques distribució a les Gimnésies, sempre en habitats que li són apropiats. Aizoon hispanicum L.- T. scap.-S­ Medit. Althaea longiflora Boiss. & Reut. [A. Mallorca. Oistribuida per la costa hirsuta L. subsp. longiflora (Boiss. & entre Cala Portals Vells i la Punta del Reut.) Thell.] - T. scap. - W-Medit. Banc d'Eivissa. Concretament s'ha loca­ Menorca. lila de ses Sargantanes i litzat en el Banc d'Eivissa (31S lila des Ravells (31 S EE9733) situades 005569), Cala Refeubeitx (31 S al Port de Fornells (6 m.s.n.m.). 005669) i penya-segats entre Cala Novetat per a la flora de les Balears. Portals Vells i Cala Figuera (31 S 005969) (entre 8-50 m.s.n.m.). Anogramma leptophylla (L.) Link - T. Comú a les PitiOses, a Mallorca es caesp. - Cosmopol.-Subtropic. coneixia per una cita de Palau (1953) Sa Oragonera. A un petit buit a la prop de la Creu del Rei en Jaume a vessant sud del Puig de na POpia (31 S 004182) (230 m.s.n.m.) i sota la paret Sta. Pon~a d'on segurament ha desapa­ rocosa que baixa del Puig de sa regut per la construcció d'un port Oragonera cap a Cala Cucó (31S esportiu. 004181) aproximadament a la mateixa altura que la localitat anterior. Alllum antonl-bolosii Palau subsp. antoni-bolosii - G bulb - Medit.-Occid. Arlst%ehia bianoril Sennen & Pau . (Endémica). G. rhiz. - W-Medit. (Endémica). Mallorca. Els Farallons a la Serra Mallorca. Cala Mitjana (31S del Pal de Formentor (31S EEl121) E02159) i Cala de sa Nau (31 S (260 m.s.n.m.); roques properes a la E02160) en el terme de Felanitx (3-8 Talaia del Cap Vermell a Capdepera m.s.n.m.). (31S E03890) (180 m.s.n.m.); Serra de Es tracta de les localitats més al Son Jordi entre els termes municipals sud que es coneixen d'aquest de Capdepera i Son Servera (31 S endémico E03688) (200 m.s.n.m.); Ses Serres d'Andratx (31S 004785) (320 m.s.n.m.). Asplenlum marinum L. - H. ros. - Menorca. Escull de ses Mones a la Atlant.-Sub.-Medit. Cala d'Addaia (31T FE0229) (10 lila den Colom. Talussos costaners m.s.n.m.). al NE de I'illa (31 S FE0924) (25 Especie descrita per Palau (1953) m.s.n.m.). de I'illa de Cabrera. Es tracta d'un Mallorca. Ses Aritjes a Formentor endemisme que colonitza les fissures i (31S EE1423) entre blocs rocosos vora petits cocons de la roca calcaria a la mar (25 m.s.n.m.). zones amb forta insolació. Es un geOfit Menorca. Cala Rafalet a una cova que passa facilment desapercebut i de la zona litoral (31 S FE1111) (10 aquestes noves troballes indiquen m.s.n.m.); Marina de Son Morell (31T segurament que té una més amplia EE7434) (60 m.s.n.m.); Cap Gros prop G. Bibiloni et al, Notes florístiques de les //les Balears (VII) 1 7

de Cala Carbó (31T EE7935) (70 combinació a nivell subspecífic (subsp. m.s.n.m.). duvigneaudil) . Es tracta d'un deis endemismes de Asplenium ruta-muraria L. subsp. ruta­ Balears menys coneguts i més ame­ muraria - H. ros. - Circumbor. natzats perqué les seves poblacions lila de Formentor. Part superior del són molt reduTdes. La localitat de Cala penya-segat oriental (31 S EE1219) (28 Carbó compta amb escassos individus m.s.n.m.). encara que creim que amb un reco­ neixement exhaustiu de la zona es Astragalus balearicus Chater - Ch. podrien realitzar noves troballes. pulv. - W-Medit. (Endémica). Mallorca. Cap de Cala Figuera a Buxus balearica Lam. - P caesp - W­ Calvia (31 S 005968) (20 m.s.n.m.). Medit. Mallorca. Talaia Moreia (31 S A vena byzantina C.Koch - T. scap. - EE3003) (340 m.s.n.m.). Cinc exemplars Cosmop. en els penya-segats que baixen fins la Cabrera Gran. A les rodalies del mar a poca distancia de la torre. campament militar (31 S E09433) (5 m.s.n.m.). Calamintha rouyana (Briq.) Rouy - Ch Es tracta d'una novetat per a la suffr - W-Medit. (Endémica). flora del subarxipélag de Cabrera Mallorca. Un únic exemplar prop probablement una introducció recent. del cim del Puig Gros de Ternelles (31S OE9616) (680 m.s.n.m.). Brimeura duvigneaudii (LI.Llorens) Rosselló G bulb W-Medit. Castellia tuberculosa (Moris) Bor. (Endémica). [Nardurus tuberculosus (Moris) Hayek; Mallorca. Vora Cala Carbó a Castellia tuberculata Tineo] - T scap - Pollenga (31S EE0519) (80 m.s.n.m.). S-Medit. Aquesta espécie va esser localit­ Es Vedra. Localitzat a la vessant N zada per Ouvigneaud (1979) en el Pe­ (31S C04303) (80 m.s.n.m.). nyal Fumat de Formentor classificant-Ia Novetat per a la flora de les com a Brimeura fastigiata (Viv.) Balears. Chouard (sub. Hyacinthus pouzolzii Gay). Llorens (1980) indica que es Centaurium bianoris (Sennen) Sennen­ tracta de Brimeura amethystina (L.) T sca - W-Medit. (Endémica). Chouard i que presenta diferéncies mor­ lila de Formentor. Alguns exem­ fologiques que la separen de les formes plars a la zona N de I'illa (31 S del continent. Posteriorment Llorens EE1219) (15 m.s.n.m.). (1984) crea una nova varietat (var. Illot de sa Torre. Freqüent en els duvigneaudil). Rosselló et al. (1991) do­ prats terofítics (31 S 006475) (8 naren la categoria d'espécie a aquest m.s.n.m.). controvertit taxon i posteriorment Pla et Mallorca. Sa Vall a Ses Salines al. (1992) van proposar una nova (31 SE00548) (50 m.s.n.m.); Cala 18 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears , 39 (1996)

Fig . 1a . L'eixorba-rates negre (Astragalus Fig . 1 b. Detall de les flors d'aquesta papi­ balearicus) és un petit arbust endémic amb lionacia . forma de coixinet. Fig. 1b . Detail of flowers of Astragalus Fig. 1a . Astragalus balearicus, an endemic, bal ea ri cus. small-sized pillow-like shrub.

Sequer de Manacor (3 1S E02571) (12 S'Espalmador. Relativament fre ­ m.s.n.m.) ; Punta de n'Amer (3 1S qüent damunt sois arenosos (31 S E03481) (20 m.s.n.m.) . CC6394) (5 m.s.n.m.).

eichorium pumilum Jacq. [e . endivia eosentinia ve/lea (Aiton) Tod . - H ros L. subsp. divaricatum (Schousboe) - Euri-Medit.-Turan . P.O.Sell ; e. divaricatum Schousboe; e. Conillera (Eivissa). Vessants S deis endivia L. subsp. pumilum (Jacq.) turons rocosos de I'extrem nord-oriental Hegi] - T. scap. - Steno-Med it. (3 1S C04517) (40 m.s.n.m.) . Sa Oragonera. Camps de cultiu Mallorca. Cala en Gossalba (31 S abandonats pujant a Na Popia (3 1 S EE1621 ) (70 m.s.n.m .). 004282) (70 m.s.n.m.). Tagomago. Vessant S del promon­ Ouvigneaud (1979) i Bonafé (1980) tori situat entre Cala Tramuntana i citen Cichorium intybus L. subsp. pumi­ Pu nta Es Nius (3 1S CD8222) (50 lum (Jacq .) Ball ., a la majoria de les m.s.n .m.). illes de Balears sense indicar localitats. Diplotaxis ibicensis Pau - T. scap. - eorynephorus di va rica tus (Pourret) W-Medit. (Subendémica). Breistr. subsp. articula tus (Des!.) Laínz Mallorca. Cala Llamp a And ratx [e. articula tus (Des!.) Beauv.] - T. (3 1 S 004775) (110 m.s.n.m. ); Es Banc scap. - Steno-Medit. d' Eivissa (3 1 S 005569) Cala G. Bibiloni et al., Notes florístiques de les /l/es Balears (VII) 1 9

Fig. 2. Centaurium bianoris es Iracle d'una espécie endémica d'origen híbrid enlre C. maritimum i C. pulchellum. Fig. 2. Centarium bia noris, an endemic species originated by crossing of C. marilimum and C. pulchellum .

Refeubeitx (3 1 S 005669) (entre 3-40 Euphorbia squamigera Lo isel.- NP . - m.s.n.m.). SW-Medit. Mallorca. Serra del Cavall Bernat Euphorbia maresii Knoche subsp. (31 S EE0619) (200 m.s.n .m.); sota el balea rica (Willk.) Malag. - Ch . suffr. - Mirador de Formentor (31S EE0920) W-Medit. (En démica). (150 m.s.n .m.). Mallorca. Talaia Moreia d'Arta (3 1S Espécie citada per Ouvigneaud EE3003) (entre 200-400 m.s.n .m.). (1979). Aquesta subspécie es considerava localitzada a les zones culminals de la Helianthemum marifolium (L.) MilI. Serra de Tramuntana entre 650 i 1450 subsp. origanifolium (Lam.) G.López - m d'altitud (Mus , 1992). Ch suffr - SW-Medit. Fig. 3. Detall de la inflorescéncia d' Euphorbia maresii subsp . maresii i les glilndules deis ciatis amb una torta coloració. Fig. 3. The o( Euphorbia maresii subsp. maresii showing the stromgly colored ciatis glands.

S'Espalmador. Garriga a I'extrem tracta d'una repetida confusió amb L. nord de I'i lla (31 S CC6395) (8 cytisoides L. Es diferencia de L. cyti­ m.s.n.m.). soides per una major grandaria del calze i per diferencies morfologiques Helleborus lividus Aiton subsp. lividus remarcables als petals com per exemple - H. scap. - W-Medit. (En demica). la porció ample de la carena més Mallorca. Una petita població a Sa grossa. Confirmam dones la presencia Font Salada de Formentor (3 1S d'aquest taxon a Balears. EE1322) (150 m.s.n.m .). Parapholis marginata Runemark - T. Isoetes durieui Bory - G bu lb - Steno­ scap. - S-Medit. Medit.-Occid. S'Espalmador. Costa W de I'illa lila d'en Colom . Apareix als prats (31S CC6394) (10 m.s.n.m.). humits sil icícoles a la zona central de Es coneixen poques localitats I'illa (31 S FE0924) (30 m.s.n .m.). d'aquesta especie que passa desaper­ cebuda al confondre's facilment amb Lotus creticus L. [L. commutatus Parapholis incurva (L.) Hubbard . Guss.] - Ch . suffr. - Steno-Medit. S'Espalmador. Localitzada a les Parietaria mauritanica Durieu - T. dunes de I'extrem meridional de I'illa scap. - SW-Medit. (31S CC6393) (3 m.s.n.m. ). Sa Dragonera. Comú a la vessant L. creticus ha estat citat per diver­ nord-occidental de I'illa. Ocupa els sois sos autors encara que pareix que es freses a I'ombra de roques i arbusts G. Bibíloni et al., Notes florístiques de les files Balears (VII) 2 1

(31S 004081, 4181, 4182) (20-370 Menorca. lila Gran d'Addaia (31T m.s.n.m.). FE0330); lila de ses Mones (31T Es Malgrats. Abundant per tota FE0229); lila de ses Sargantanes (31T I'illa. Cerca sempre zones poc expo­ EE9733); lila de ('Aire (31S FE1006). sades a la lIum directa (31 S 005272) A totes les localitats citades es (20-60 m.s.n.m.). troba a poca altura sobre el nivell de la Espécie citada a la Mola de For­ mar, sempre formant part de les co­ mentera. Es abundant en les petites munitats halofiles litorals. Aquest taxon iIIes de les Pitiüses com Es Vedra i Es es troba distribui"t al lIarg de la major Vedranell. Apareix també a 1'lIIot des part de les costes rocoses de les Fonoll a Cabrera (Bibiloni et al., 1993). Gimnésies. Paiva (1993) la cita a les illes de Ma­ llorca i Menorca, sense indicar cap Primula vulgaris Hudson subsp. localitat. balearica (Willk.) W.W.Sm. & Forrest - H. ros. - W-Medit. (Endémica). Patellifolia patellaris (Moq.) A.J.Scott, Mallorca. Puig Gros de Ternelles (31S B.V.Ford-Lloyd & J.T.williams [Beta EE9717) (770 m.s.n.m.) i Talaia Moreia patellaris Moq. in OC.) - T scap/H. a la vessant nord (31 S EE3003) (350 bienn. - W-Medit.-Macarones. m.s.n.m.). Es Vedranell. Talussos orientats al sud a la garriga de Withania frutescens Ranunculus weylerii Marés ex Willk. - (L.) Pauquy (31 S C04403) (40-60 H. caesp. - W-Medit. (Endémica). m.s.n.m.). Mallorca. Talaia de Son Jaumell a Capdepera (31 S E03899), petita Pi/ularia minuta Ourieu - I radlG rhiz - població situada a I'ombra del penya­ Steno-Medit. segat costaner (60 m.s.n.m.). Menorca. Bassa dets Armaris a Addaia (31T FE0329) (1 m.s.n.m.). Espécie endémica relictual que Es tracta de la segona cita per a presenta una distribució disjunta amb Balears d'aquest estrany pteridofit. Era dues localitats conegudes: el Puig conegut a Sa Bassa Verda de Binis­ Major, on es troba sariament amena­ sermenya (Rita, 1987). ~ada, i a la Talaia Moreia.

Polycarpon polycarpoides (Biv.) Fiori Schismus barba tus (L.) Thell. [S. subsp. colomense (Porta) Pedrol - Ch. calycinus Cosson & Ourieu; S. margi­ suffr. - W-Medit. (Endémica). na tus Beauv.] - T. caesp. - S-Medit.­ Mallorca. Sa Pedrera (31 S 007861); Turan. Pas de sa Senyora (31 S 008059); Cap Cabrera Gran. Vora la Cova de sa Salines (31S EO 0546); Cala Varques Princesa (31S 009633) (50 m.s.n.m.). (31S E02572); Talaia de Son Jaumell Novetat per a la flora de les Gimnésies. (31S E03899); Es Mal Pas (31S EE1213); Punta des Fenicis (31S EE1500); El Clot Senecio rodriguezii Willk. ex Rodr. - T a Formentor (31 S EE0920); far de Capde­ scap - W-Medit. (Endémica). pera (31 S E04096); Punta de n'Amer Mallorca. Es Banc d'Eivissa a (31S E03481) i s'Algar (31S E02364). Calvia (31 S 005569) (10 m.s.n.m.). 22 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Sesleria insularis Sommier subsp. Es tracta d'una novetat per a la insularis [S. coerulea (L.) Ard. f. flora de les Pitiüses. insularis (Sommier) Knoche] - H. caesp. - W-Medit. (Subendémica). Tetraclinis articulata (Vahl) Masters - Sa Oragonera. Penya-segats marí• P. scap. - SW-Medit. tims del Cingle Gran (31 S 004182) Menorca. Binisa'ida (31S FE1112) (120 m.s.n.m.). conreada com a ornamental i natu­ ralitzada en aquesta localitat on forma Si/ene cambessedesii Boiss. & Reuter part de la garriga arribant prop de la - T. scap. -W-Medit. (Subendémica). mar a la Caleta des Ví Blanc (15-30 Escull de Terra. Espécie dominant m.s.n.m.). en aquest petit illot arenós proper a la Punta de ses Portes (31S CC6199) (5 Tetragonolobus purpureus Moench m.s.n.m.). [Lotus tetragonolobus L.] - T. scap. - lila de ses Torretes. Alguns exem­ Steno-Medit. plars a la zona arenosa que mira a Sa Porrassa. Molt abundant per tot I'illot s'Espalmador (31S CC6295) (1 m.s.n.m.). (31S 006073) (15-30 m.s.n.m.). Tagomago. A una zona arenosa situada prop de Cala Tramuntana (31 S Vicia lutea L. subsp. lutea - T. scap. - C08222) (18 m.s.n.m.). Euri-Medit. Tagomago. Localitzada a la zona Soleirolia soleirolii (Req.) Oandy - H. culminal de I'illa prop del Far (31 S rept. - W-Medit. (Subendémica). C08221) (100 m.s.n.s.). Mallorca. Ses Serres a Andratx Novetat per a la flora de les (31 S 004785) (275 m.s.n.m.); en El Pitiüses. Corredor a Formentor (31S EE0920) (10 m.s.n.m.). Agra"iments Solenopsis laurentia (L.) C.Presl. [Laurentia tenella A.OC. in OC.] subsp. Agra'im a Caries Cardona la seva balea rica (Wimmer) Meikle - H. ros. - col.laboració en algunes de les sortides W-Medit. (Endémica). al camp i a Maria Josep Rebassa i a Mallorca. A la Coma d'Almangra Francesc Soler les seves tasques baixant a Ses Aritges (31S EE1423) lingüístiques. (170 m.s.n.m.); la Font Salada de Formentor (31 S EE1322) (200 m.s.n.m.). Bibliografia Tamarix gallica L. - P. scap. - W­ Medit. Bibiloni, G., Alomar, G. i Rita, J. 1993. Conillera (Eivissa). Un sol exemplar Flora Vascular deis illots i addi­ prop de l'Estancia de Fora al W de I'illa cions a la flora de Cabrera Gran. (31S C04416) (15 m.s.n.m.). In: Alcover, J.A., Fornós J.J. i Ba- G. Bibíloni et al., Notes florístiques de les /l/es Balears (VII) 23

Ilesteros, E. (eds.).História Natural Llorens, LI. 1980. Nueva contribución al de /'Arxipelag de Cabrera. Mon. conocimiento de la flora Balear. SOCo Hist. Nat Balears, 2:175-206. BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 24: Ed.MolI-CSIC. Palma de Mallorca. 97-99. Bonafe, F. 1980. Flora de Mallorca. Vol. Llorens, LI. 1984. Notas florísticas Ba­ IV. Ed. MolI. Palma de Mallorca. leáricas. Fol. Bot. Misc., 4: 55-58. 444 pp. Mus, M. 1992. Estudio de la diversi­ Castroviejo, S., Laínz, M., López ficación en la flora endémica de González, G., Montserrat, P., Mu­ Baleares. Aspectos taxonómicos y ñoz Garmendia, F., Paiva, J. i evolutivos. Tesis Doctoral. Palma Villar, L. 1986. Flora Ibérica. Plan­ de Mallorca. 631 pp. tas vasculares de la Península Paiva, J. 1993. Urticaceae. In: Ibérica e Islas Baleares. Vol. 1. Castroviejo, S., Aedo, C., Cirujano, Real Jardín Botánico-CSIC. Madrid. S., Laínz, M., Montserrat, P., 575 pp. Morales, R., Muñoz Garmendia, F., Castroviejo, S., Laínz, M., López Gon­ Navarro, C., Paiva, J. i Soriano, C. zález, G., Montserrat, P., Muñoz (eds.). Flora Ibérica. Plantas Garmendia, F., Paiva, J. i Vi llar, L. vasculares de la Península Ibérica 1990. Flora Ibérica. Plantas vascu­ e Islas Baleares. Vol. 111: 262-275. lares de la Península Ibérica e Real Jardín Botánico-CSIC. Madrid. Islas Baleares. Vol. 11. Real Jardín Palau, P.C. 1953. Nuevas estirpes para Botánico-CSIC. Madrid. 897 pp. la Flora de Baleares. Anales Inst. Bot. Cavanilles, 11: 483-495. Castroviejo, S., Aedo, C., Cirujano, S., Pignatti, S. 1982. Flora d'ltafia. Vol. 1-111. Laínz, M., Montserrat, P., Morales, Bologna. R., Muñoz Garmendia, F., Navarro, Pla, V., Sastre, B. i Llorens, LI. 1992. C., Paiva, J. i Soriano, C. 1993. Aproximació al cataleg de la flora Flora Ibérica. Plantas vasculares de de les /l/es Balears. Univ. IIles la Península Ibérica e Islas Balears-Jardí Botanic de Sóller. Baleares. Vol. 111. Real Jardín Botá­ Palma de Mallorca. 57 pp. nico-CSIC. Madrid. 730 pp. Rita, J. 1987. Notas Pteridológicas 9. Castroviejo, S., Aedo, C., Gómez Pi/ularia minuta Durieu (Marsi­ Campo, C., Laínz, M., Montserrat, leaceae) en las islas Baleares. P., Morales, R., Muñoz Garmendia, Acta Bot. Malacitana, 12: 249-252. F., Nieto Feliner, G., Rico, E. Rosselló, J.A., Mus, M. i Mayol, M. Talavera i Vi llar, L. 1993. Flora 1991. Una combinación nueva en Ibérica. Plantas vasculares de la Brimeura (Hyacinthaceae): B. duvig­ Península Ibérica e Islas Baleares. neaudii (L. Llorens) Stat.nov. Ana­ Vol. IV. Real Jardín Botánico-CSIC. les Jardín Botánico de Madrid, Madrid. 730 pp. 49(2): 293-294. Duvigneaud, J. 1979. Catalogue provi­ Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, soire de la flore des Baléares. Soco N.A., Valentine, D.H.,Walters, S.M. Ech. . Vasc., 17: 1-43. i Webb, DA 1964. Flora Euro- 24 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

paea. Vol. 1. Cambridge at the Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, University Press. 464 pp. NA, Moore, D.M., Valentine, D.H., Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, Walters, S.M. i Webb, DA 1976. N.A., Moore, D.M., Valentine, D.H., . Vol. IV. Cambridge Walters, S.M. i Webb, DA 1968. at the University Press. 505 pp. Flora Europaea. Vol. 11. Cambridge Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, at the University Press. 455 pp. N.A., Moore, D.M., Valentine, D.H., Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, Walters, S.M. i Webb, DA 1980. NA, Moore, D.M., Valentine, D.H., Flora Europaea. Vol. V. Cambridge Walters, S.M. i Webb, DA 1972. at the University Press. 452 pp. Flora Europaea. Vol. 111. Cambridge at the University Press. 370 pp. Les avifaunes fossils deis jaciments carstics del Plioce, Plistoce i Holoce de les Gimnesies

Bartomeu SEGuí

Seguí, B. 1996. Les avifaunes fossils deis jaciments carstics del Plioce, Plistoce i Holoce de les Gimnesies. BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 39: 25-42. ISSN 0212- SHNB 260X. Palma de Mallorca.

Aquest treball es presenta amb I'objectiu d'actualitzar les dades paleornitologiques de les Gimnilsies (Mallorca i Menorca) i discutir-ne la problematica. Només una vintena d'articles han estat publicats sobre aquesta materia al lIarg del segle XX. Així i tot, unes seixanta especies han estat recuperades a partir de 24 jaciments plio-quaternaris (2 del Plioce Superior, 1 del límit Plio-Plistocenic, 5 del Plistoce Inferior, 4 del Plistoce Mitja, 9 del Plistoce Superior, 2 Pleisto-Holocenics i 1 de I'Holoce). Per tot aixo el nostre arxipelag és un deis més ben coneguts de la Mediterrania. SOCIETAT O'HISTORIA Paraules elau: paleornitologia, Mallorca, Menorca, Meditem'Jnia occidental. NATURAL DE LES BALEARS FOSSIL BIROS FROM THE IXARSTIC SITES OF PLlOCENE, PLEISTOCENE ANO HOLOCENE FROM THE GYMNESIC ISLANOS. Paleornithological data Irom the Gymnesic Islands (Mallorca and Menorca) are updated and discussed. Only twenty relerences haye been retrieyed on the maller. Despite this, nearly sixty species haye been recorded in twenty tour Plio-Quaternary paleontological sites (two 01 them Irom the Upper Pleistocene, one trom the Pliocene-Pleistocene boundary, five Irom the Lower Pleistocene, four from the Middle Pleistocene, nine Irom the Upper Pleistocene, two from the Pleistocene-Holocene boundary and just one Irom the Holocene). This makes the Gymnesic Islands one 01 the best known archipelagos in the Mediterranean Irom a paleornithological viewpoint. Keywords: paleornithology, Mallorca, Menorca, Western Mediterranean.

Bartomeu SEGUf. Departament Ciencies de la Terra, Universitat de les lIIes Balears, Carretera de Valldemossa km. 7,5, E-07071 Ciutat de Mallorca.

Recepció de/ manuscrit: 12-des-95; revisió acceptada: 16-maig-96.

Introducció s'ha realitzat en base a la bibliografia L'objectiu d'aquest treball és existent i a informacions inedites. No actualitzar les dades que es tenen so­ s'inclouen les treballes de les Pitiüses, bre els jaciments de les Gimnesies que ja que importants novetats resten enca­ han lliurat ocells fossils. Aquesta tasca ra en preparació (McMinn, como pers.). 26 BoII. SOCo Híst. Nat. Balears, 39 (1996)

La cronologia abasta el Plioce Su­ apendixs 1 i 2 respectivament. En amb­ perior, tot el Plistoce i I'Holoce, si bé dós casos cada entrada és seguida unes restes ornítiques preplioceniques d'un/s nombre/s que fa/n referencia al encara no determinades han estat número d'ordre de les publicacions on recuperad es recentment a jaciments es dóna informació sobre I'entrada en menorquins associades a Cheírogaster qüestió. Segueix la relació d'especies (a gymnesíca (Quintana, en premsa). I'índex de jaciments), en I'ordre de cita- Des del darrer cataleg publicat so­ bre jaciments de vertebrats fossils (Moya-Sola i Pons-Moya, 1979) han sortit a la lIum importants novetats, tant Nombre Referencia bibliografica pel que fa al nombre d'especies trobades a Mallorca i a Menorca com a 1 Bate, 1914 especies noves per a la ciencia. Algu­ 2 Bate, 1916 nes d'aquestes aportacions es recullen 3 Bate, 1928 a Alcover et al. (1981), pero d'altres hi 4 Lambrecht, 1933 falten. Com ja s'apunta en el treball 5 Villalta, 1964 d'aquests autors, algunes dades ofe­ 6 Adrover, 1966 rides per la bibliografia han d'interpretar­ 7 Ballmann i Adrover, 1970 se amb certa prudencia. Així, malgrat Bauza, 1971 que el cataleg d'especies és relativa­ 8 Adrover, 1972 ment nodrit, la coneixenga de I'ornito­ 9 Pons-Moya i Roca, 1973 fauna fossil de les Gimnesies roman 10 Mourer-Chauviré et al., 1975 encara en un estadi inicial, essent molt 11 Mourer-Chauviré et al., 1977 el que queda encara per fer. 12 Brodkorb, 1978 13 Moya-Sola i Pons-Moya, 1979 14 Mourer-Chauviré et al., 1980 Metodologia 15 Alcover et al., 1981 16 Reumer, 1982 L'actualització deis coneixements 17 Florit i Alcover, 1987a; 1987b que es tenen sobre la paleornitofauna Agustí, 1988 fossil de les Gimnesies s'ha fet en 21 Northcote i Mourer-Chauviré, 1988 base a I'analisi crítica deis treballs que 19 Alcover, 1990 diferents autors han publicat (Taula 1) 20 McMinn i Alcover, 1992 abans del setembre de 1995. No 18 Alcover et al., 1992 s'inclouen els treballs d'Agustí (1988), Sondaar et al., 1995 de Bauza (1971) ni de Soondar et al., (1995), perque són obres de caire ge­ Taula 1. Ordenació cronológica de les neral i/o que es basen en les referen­ publicacions científiques que ofereixen dades sobre les troballes paleornitológiques a les cies originals ja esmentades. Gimnésies. A partir d'aquestes dades s'ha Table 1. Bibliographic references on elaborat un índex de jaciments i un paleornithology of the Gymnesic Islands, in d'especies que es presenten en els chronological order. B. Seguí, Avifaunes fóssils deIs jaciments carstics de les Gimnesies 27

ColódoaMortay~ Tor.. Vol~lo•• S.. Truquorloo ColaEnalanoo

yaalTonedo §~Inlgoua ~ ~~-,. Son aou 11 "'J Cova de MoIOla Covo dH ColTlr ~~Covad .. CoIom. L íl dal. Porco ,1 ~l n Avone do NI Coma Avene de I Hospital 8 n Bufador. Son Berenguer Cova Nova .Coves d'Art. CoYI e=nol 1'1 la § COVI do Son alu;jl a Cova da Son Malol Cov. de danll .. ml,.dor cM la costa deis pina

1'1 Plioce Superior I:f Límit Plio-Pleistoce y Pleistoce Inferior § Pleistoce Mitja ílPleistoce Superior IJ Pleistoce Superior-Holoce /} Holoce

Fig. 1. Distribució deis jaciments de les Gimnesies que han lliurat restes paleornitológiques. (Modificat d'Alcover et al., 1981). Fig. 1. Distribution of gymnesic paleontological sites in which fossil bird bones have been recorded. (Modified from Alcover et al., 1981)

CIO en els treballs originals, i la relació es refereix a la categoria específica o de jaciments (a I'índex d'especies). A generica (Sylvia sarda? su posa Sylvia I'apendix 2 s'especifiquen també les cf. sarda, pero també cf. Sylvia sarda) series i subseries temporals en que La Fig. 1 il.lustra la distribució deis cada taxon ha estat recuperat a les jaciments tant a nivell temporal com es­ Gimnesies d'acord amb les dades pacial. Per atribuir la cronologia a cada actuals. jaciment s'ha seguit, basicament, el tre­ En certes ocasions les citacions ball de Moya-Sola i Pons-Moya (1979) de taxons apareixen a la bibliografia encara que s'han fet algunes matit­ amb un interrogant. Si bé actualment zacions d'acord amb informacions ofe­ aixo és assimilable a la partícula cf., rides per altres autors o noves dad es. s'ha decidit mantenir la grafia original Finalment es presenta un quadre perque no es pot precisar si el dubte sinoptic que reuneix totes les dades de 28 BolI. SOCo Híst. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

manera abreujada i que afegeix infoma­ per al Plistoce de Mallorca. ció complementaria. Les noves citacions La dificultat de revisió deis ma­ en base a la revisió deis materials són terials estudiats tant per Bate (1914; indicades amb un asterisc (*). 1916; 1928) com per Lambrecht (1933) i que es troben dipositats al Natura/ Hístory Museum de Londres (les Descobertes paleornitologiques a gestions per a la seva consulta estan les Gimnesies en curs) i la poca informació de que disposam obliga a tenir-Ios en compte És molt poc el que han treballat amb cautela, especialment en el cas de els paleontolegs sobre ocells si es com­ Branta /eucopsís, que no ha estat para amb altres grups de vertebrats retrobada. com els mamífers. Les primeres dades Una nova etapa abasta les deca­ paleornitologiques referents a les Gim­ des deis seixanta i setanta. Es des­ nesies daten de principi de segle i són criuen molts de taxons, pero els ma­ conseqüencia de viatges que autors teixos autors deixen clara la provisio­ estrangers feien al nostre i altres nabilitat d'algunes determinacions. Així, arxipelags de la Mediterrania, quasi els materials provinents del sector O de sempre cercant restes de mamífers. la cova de Moleta, publicats com a Miss Dorothea Bate, la descubrido­ Co/umba /ívía i Turdus sp. (Adrover, ra del Myotragus, publica el 1914 la 1966) han de considerar-se amb reser­ troballa de restes aviaries a partir ves. El mateix succeeix amb Sy/vía sp. d'unes bretxes que ella considera com (Ballmann i Adrover, 1970), citada a pleistoceniques a Ses Truqueries i sa posteriorment com a Sy/vía sarda? Torre Vella (Bate, 1914). Ambdues (Brodkorb, 1978), i amb Trog/odytes localitats menorquines estan formades troglodytes?, Aegítha/os caudatos?, Pa­ per nombrosos afloraments de materials rus ater? i Parus crístatus? (Mourer­ no coetanis, molts d'ells amb tota Chauviré et. al, 1977). Aquestes dar­ seguretat del Mioce (Quintana, en reres citacions, provinents de la Pedrera premsa). Aixo fa difícil esbrinar la de s'Onix, han estat recentment revi­ procedencia de les restes esmentades, sades juntament amb altres materials que en qualsevol cas romanen indeter­ del mate ix jaciment. Degut a la se va minades. Bate (1916; 1928), en treballs antiguitat, moltes formes fossils presen­ sobre faunes fossils de Malta i Gibral­ ten diferencies amb les actuals. S'ha de tar, esmenta per a Menorca i les tenir en compte que algunes han pogut Balears respectivament Branta /eucopsís esvair-se mentre que d'altres que avui i Pyrrhocorax gracu/us. Sembla que en dia els paleontolegs consideren en algunes d'aquestes informacions havien les seves series de comparació podrien passat desapercebudes a revisions esser absents, per diversos motius, de previes. la paleoavifauna en qüestió. Es creu Més endavant, el paleornitoleg que el material atribuTt a Trog/odytes Lambrecht (1933) cita en el seu "Hand­ trog/odytes? representa un mínim de buch der Paleornithologie" Corvus corax dos taxons diferents: una Sy/vía sp. de B. Seguí, Avifaunes fóssils deIs jaciments carstics de les Gimnesies 29

petita talla, pero amb una configuració les, 1993). Criteris emprats per alguns osteologica no totalment coincident amb autors permeten una atribució en base la del genere modern i un segon Syl­ a classes de talla (Weesie, 1987; Seguí viidae, cf. Phylloscopus sp. afectat de et al, en prep.), les quals inclouen la mateixa problematica. Un darrer hú­ sovint més d'una especie. L'húmer mer podria representar Certhia familiaris/ provinent de la Pedrera de Genova, per braehydactila, pero la determinació és exemple, atribuH a Turdus cf. viseivorus, de moment provisional. El material citat pot tractar-se de Turdus viscivorus, com Agithalos eaudatus? es tracta de la Turdus pilaris o Turdus torquatus. Sylvia sp. La citació de Parus eristatus? Una de les determinacions més no s'ha pogut confirmar degut a I'estat problematiques és la de Strix alueo? fragmentari de I'única resta recuperada. (Ballmann i Adrover, 1969; Adrover, Parus ater? es reatribueix, mal que en 1972). Les característiques del material amb certes reserves, a Parus cf. eaeru­ (tres falanges distals i una segona fa- - leus. En qualsevol cas la determinació lange) no permeten una determinació inicial es descarta per motius bio­ específica, i I'atribució a I'especie en metrics. Entre els materials determinats qüestió es va fer per mor de la talla. com a Fringilla eoelebs s'ha identificat Tot fa pensar que es tracta de Tyto un húmer de Carduelis ehloris. Final­ baleariea, especie descrita amb pos­ ment, entre els no Passeriformes, cal terioritat (Mourer-Chauviré et al., 1980). esmentar que les restes atribuTdes a Aquest taxon, que en principi fou Aegypius monaehus, representen una considerat endemic de Mallorca i Me­ forma clarament més robusta que norca, ha estat trobat amb posterioritat I'actual, per a I'estudi de la qual són al Plio-Plistoce iberic i frances (Mourer­ necessaris nous materials. Chauviré i Sánchez Marco, 1988). La La treballa de Piea pica a la Pe­ revisió del material posaria tí a la drera de s'Ónix i a la Cova de Son controversia, pero de moment aquest Maiol (Mourer-Chauviré citat per Alcover roman perdut a I'estranger. et al., 1981) no esta confirmada, així L'especie actual Tyto alba ha estat com tampoc ho esta a la Cova de Son recuperada a la Cova des Corral des Bauga, on juntament amb unes restes Porcs i a l'Avenc de I'Hospital (les res­ atribuTdes a Nueifraga earyoeataetes tes es conserven a la col.lecció "Museu podria tractar-se d'una nova especie de la Naturalesa de les IIles Balears" (Mourer-Chauviré in Alcover et al., (Ciutat de Mallorca), pero es tracta d'un 1981 ). material molt modern, almenys pel que Juntament amb els corvids, els fa al segon deis jaciments. La presen­ túrdids també ofereixen problemes enca­ cia de Tyto alba als jaciments pre­ ra que d'una menor trascendencia. La humans de les Balears requereix una determinació específica de les especies documentació més solida. d'aquest genere s'ha de fer amb extre­ Una de les troballes més signifi­ ma cautela, ja que en la major part de catives ha estat la de Grus primigenia, casos no és possible en base a recuperada a l'Avenc de na Corna per caraters osteologics ni biometrics (Mora- I'Speleo Club Mallorca (Pons-Moya i 30 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Roca, 1973). El material va ésser erró• I'actual Branta bernicla, i possiblement niament determinat com a Grus antigo­ es t~acti del taxon fossil, encara ne (Mourer-Chauviré et al., 1975), pero desconegut, recuperat al jaciment diferencies osteologiques que han pogut eivissenc d'Es Pouas (Florit et al., constatar-se a partir d'elements esque­ 1986). El radi de sa Cova de Moleta, letics diferents del tibiotars, permeten la junt amb tota una paleornitofauna seva correcta atribució (Northcote i inedita d'aquest mateix jaciment es Mourer-Chauviré, 1988). El material es troba depositat a la col.lecció de troba en aquests moments en mans de vertebrats "Museu de la Naturalesa de I'especialista britimica Marjorie North­ les lIIes Balears" (Ciutat de Mallorca) i cote. és encara objecte d'estudi. Una nova etapa per a la paleor­ nitologia balear s'inicia a principis deis vuitanta i s'extén fins als nostres dies, El carst i la paleornitologia fruit de la col.laboració de I'autora fran­ cesa Dra. Mourer-Chauviré amb un La importancia deis processos equip de treball mallorquí encapgalat carstics per a la creació de jaciments pel Dr. Alcover. fossilífers és un fet general (Sondaar et De gran interes fou la descripció al., 1995) pero és especialment relle­ del taxó nou per a la ciencia Tyto vant en el cas de les iIIes (Sondaar, balea rica, així com I'aportació a la 1991). Als arxipelags mediterranis coneixenga de I'ornitofauna fossil de la gairebé totes les faunes de vertebrats Cova Nova (Florit i Alcover, 1987; fóssils han estat descrites a partir de McMinn i Alcover, 1992). Florit i Alcover diposits a I'interior de coves (vgr. (1987) fan una inferencia de la presen­ Eivissa, Malta, Creta ... ). Tots els jaci­ cia de Gypaetus barbatus a partir d'uns ments gimnesics que han lliurat ocells ossos de Myotragus balearicus que fóssils (i gairebé tota la fauna presenten un desgast atribu'ible a vertebrada) tenen un origen carstic. I'activitat alimentaria d'aquesta especie, Deis 24 jaciments esmentats en pero de moment la presencia del aquest treball la majoria són coves i la trencalos esta mancada d'una documen­ resta són deposicions bretxoses (sovínt tació prou solida. cimentades) sobre cavitats produ'ides En un article recopilatori Alcover et per la dissolució de la roca mareo al. (1988) aporten noves dades. La Aquest darrer tipus sol esser el més citació de Branta bernicla per a Mallor­ antic (Plistoce Inferior i Mitja) i a vega­ ca que es fa a partir d'un fragment des I'exposició deis materials es deu al medial de radi recuperat a la Cova de • colapsament d'una antiga cova. A Me­ Moleta ha d'esser reconsiderada, ja que norca la majoría deis jaciments són la manca de caracters diagnóstics d'a­ d'aquesta mena, mentres que a Mallor­ quest fragment (Miller, 1937; Woolfen­ ca ademés hi ha nombroses coves del den, 1961; Olson i James, 1991) Plistoce Superior i Holoce. permet només assegurar la presencia El fet de que els reompliments d'un anseriforme de talla semblant a carstics pertanyín quasi sempre a un B. Seguí, Avifaunes fóssils deis jaciments carstics de les Gimnesies 31

mateix nivell estratigrafic facilita la deu a la natura de les contribucions datació. Les qualitats fossilíferes d'a­ que s'han fet al coneixement de la quests indrets (Alcover, 1992; Sondaar nostra paleornitofauna. Alguns autors et al, 1995) han fet que les faunes han fet aportacions amb criteris poc insulars siguin proporcionalment a la unificats, a partir d'unes poques dese­ seva diversitat millor conegudes que les nes de restes gairebé sempre obtin­ del continent. gudes de manera subordinada a la prospecció o excavació de jaciments amb Myotragus. Només en el darrer Discussió quart de segle els paleontolegs han comen<;at a interessar-se en I'estudi El coneixement de I'ornitofauna deis ocells fossils per se, desenvolupant fossil gimnesica ha de considerar-se una metodologia de treball especialment com a bo, si bé existeixen importants rigorosa cara als factors tafonomics i limitacions que es resumeixen en dos estratigratics i a la natura carstica deis trets ben diferenciats; per una banda jaciments així com una infrastructura els problemes implícits en la meto­ encaminada a la recuperació, estudi i dologia de treball, de difícil solució, i preservació de les restes ornítiques. que es manifesten en forma de biaixos En pocs anys s'ha duplicat el cata­ en el registre fossil deis reompliments leg paleornitologic del Plio-Quaternari carstics (Weesie, 1987; Alcover, 1990; gimnesic, passant a esser un deis arxi­ 1992). Així, alguns grups faunístics pelags més ben coneguts de la Medi­ apareixen sobrerepresentats, com són terrania. Una aventatge del nostre regis­ els Falconiformes, Accipitriformes, tre fossil és el seu abast cronologic Strigiformes i alguns Procellariformes, (practicament tot el Plio-Quaternari) men­ mentre que d'altres com els Chara­ tre que altres illes molt ben conegudes driiformes i Ciconiiformes són rarament (vgr. Eivissa o Malta) presenten registres recuperats a jaciments paleontologies. si eal més ries que el nostre pero Aixo es deu a les particularitats de la només per al Plistocé Superior-Holocé. biologia de cada especie i condiciona Oe tot aixo no es pot deduir que la de manera important i no del tot imatge que tenim de la paleofauna i la avaluable els processos tafonomics que paleoecologia sigui completa, perqué si afecten a cada jaciment. O'igual manera bé qualcuns trets característics de les la mida de les restes condiciona tant la paleornitofaunes mediterranies (Alcover recol.lecció com la identificació, afavo­ et al., 1992) són presents al nostre re­ rint-se així les especies de gran talla gistre (absencia de Galliformes, absencia com són els no Passerifomes i els de larids) altres no hi apareixen (formes Corvidae, en detriment deis petits endémiques i nesoevolució). Per aquesta Passeriformes, que de fet són els que raó es fan necessaris nous treballs que acumulen la major diversitat ornítica ampli·in el registre paleornitologic gim­ actual, i el mateix cal suposar per a les nesic i oferesquin noves dades sobre la faunes quaternaries. paleoecologia i la biologia insular deis Un segon tipus de limitacions es arxipelags mediterranis. 32 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Agra'iments avifaunas of the isolated Medi­ terranean islands during the Middle Vull fer constar el meu agr'iment a and Late Pleistocene. In: K. E. Joan J. Fornós (Oepartament de Cien­ Campbell eds. Papers in Avian cies de la Terra, UIB) i a Josep Antoni Paleontology. Honoring Pierce Alcover (Institut Mediterrani d'Estudis Brodkorb, 36: 273-283. Science Avan9ats, CSIC) per la revisió del text Series. Natural History Museum of i pels seus consells i interes, així com Los Angeles. Los Angeles. a Toni Ginard pels seus valuosos Alcover, J.A., Moya-Sola, S. i Pons­ comentaris i a Guillem X. Pon s per la Moya, J. 1981. Les quimeres del important contri bu ció a la forma de passat. Els vertebrats fóssils del I'article. Aquest treball s'inclou dins el P/io-Quaternari de les Balears i Projecte PB94-1175 de la DGICYT. Pitiüses. Institució Catalana d'Histo­ ria Natural. Memories, 11. Editorial Moll. Palma de Mallorca. 260 pp. Bibliografia Ballmann, P. i Adrover, R. 1970. Yaci­ miento paleontológico de la cueva Adrover, R. 1966. Pequeño intento de de Son Bau9a (Mallorca). Acta lavado de las tierras de la cueva Geológica Hispánica, 5: 58-62. de Son Muleta y los resultados ob­ Bate, D.M.A. 1914. On the Pleistocene tenidos. Bol/. Soco Hist. Nat. ossiferous deposits of the Balearic Balears, 12: 39-46. Islands. Geological Magazine, De­ Adrover, R. 1972. Predadores de la fau­ cade VI, I (602): 337-345. na mastológica pleistocénica de Bate, D.M.A. 1916. On a small Collec­ Mallorca. BolI. Soco Hist. Nat. tion of vertebrate remains from the Balears, 17: 5-20. Har Oalam Cavern, Malta; with Agustí, J. 1988. Els ocells. In: Historia note on a new species of the Natural deis Pai'sos Catalans. Re­ genus Cygnus. Proceedings of the gistre fóssil: 404-405. Ed. Enci­ Zoological Society o, London, : clopedia Catalana S.A. Barcelona. 421-430. Alcover, J.A. 1990. Les aus fossils de Bate, O.M.A. 1928. Excavation of a les Balears: estat de la qüestió, Mousterian Rochshelter at Devil's estrategia d'estudi, interes i pers­ Tower, Gibraltar. The re­ pectives. A.O.B., 5: 9-14. mains. Journal of the Royal Anthro­ Alcover, J.A. 1992. Fossils and caves. pological Institute, 58: 103-110. In: A.1. Camacho (ed.) The Natural Bauza, R.J. 1971. Paleontología de Historlof Biospeleology, : 199-221. Mallorca. In: Mascaró Pasarius, J. Monografías del Museo Nacional eds. Historia de Mal/orca: 332-430. de Ciencias Naturales. Consejo Su­ Ed. J. Mascaró Pasarius. Palma de perior de Investigaciones Científi• Mallorca. cas. Madrid. Brodkorb, P. 1978. Catalogue of fossil birds: Alcover, J.A., Florit, F., Mourer-Chauviré, Part 5 (Passeriformes). Bull. Florida C. i Wessie, P.O.M. 1992. The State Mus., Biol. Sci., 23: 139-228. B. Seguí, Avifaunes fóssils deIs jaciments carstics de les Gimnesies 33

Cuerda, J. 1966. Sobre la edad de al­ Na Corna" a Majorque (Espagne) . . gunos jacimientos pleistocénicos de Nouv. Arch. Mus. Hist. nato Lyon, Baleares con Myotragus. BolI. Soco 13: 45-50. Híst. Nat. Balears, 12: 29-34. Mourer-Chauviré, C., Alcover, J.A., Mo­ Florit, X. i Alcover, J.A; 1987a. Els ya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1980. ocells del Plistoce SUperior de la Une nouvelle forme insulaire Cova Nova (Capdepera, Mallorca) 1: d'effraie géante, Tyto balearica n El registre. BolI. Saco Hist. Nat. sp., (Aves, Strigiformes), du Plio- Balears, 31: 7-32. . . Pléistocene des Baléares. Geobios, Florit, X. iAlcover, J.A, 1987b. Els 13(5): 803-811. ocells del Plistoce Superior de la Mourer-Chauviré, C., Moya-Sola, S. ¡ Cova Nova (Capdepera, Mallorca) Adrover, R. 1977. Les oiseaux des 11: Fauna associada i discussió. gisements quaternaires de Major­ BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 31 :33- que. Nouv. Arch. Mus. Hist. Nat. 44. Lyon, 15: 61-64. Florit, X., Mourer-Chauviré, C. i Alcover, Mourer-Chauviré, C. i Sánchez Marco, J.A. 1989. Els ocells pleistocenics A. 1988. Présence de Tyto balea­ d'Es Pouas, Eivissa. Nota prelimi­ rica (AveS, Strigiformes) dans des nar. BolI. Soco Hist.Nat. Balears, gisements continentaux du Pliocene 56: 35-46. de France el d'Espagne. Geobios¡ Lambrecht 1933. Handbuch der Pa­ 21 (5): 639-644. leorníthologie. Borntraegeer Edil. Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1979: Berlin. 1024 pp. Catálogo de los yacimientos con McMinn, M. i Alcover, J.A. 1992. Els fauna de vertebrados del Plioceno, ocells del Plistoce Superior de la Pleistoceno y Holoceno de las Ba­ Cova Nova (Capdepera, Mallorca). leares. Endins, 5-6.: 59-74. 111. Noves aportacions al registre. Northcote, E.M. i Mourer-Chauviré, C. BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 35: 1988. The estinct crane Grus pri­ 17-32. migenia Milne-Edwards in Majorca Miller, A.H. 1937. Structural modifica­ (). Geobios, 21 (2): 201-208. tions in hawaiian goose (Nesochen Olson, S. i James, H. 1991. Description sandvicensis). A study in adaptative of thirty-two nex species of birds. evolution. University of California from the Hawaiian Islands: Part 1. Pub/ications onZoology, 42 (1): 1- Non-Passeriforme. Ornithol. Mo­ 80. nogr., 45: 3-88. Morales, A. 1993, Ornithoarchaeology: Pons-Moya, J. ¡Roca, L. 1973. Restos the various aspects of the classifi­ de Grulla fósil en el "Avenc,de Na cation of bird remains from ar­ Coma" (Arta). Endins, 1: 17-22. chaeological sites. Archaeofauna, Pons-Moya, J., Moya-Sola, S. i Kopper, 2:1-12. J.S. 1979. La fauna de mamrferos Mourer-Chauviré, C., Adrover, R. i de la Cova de Canet (Esportas) y Pons-Moya, J. 1975. Présence de su cronologia. Endins, 5-6: 55-58. Grus antígone (L.) dans l"'Avenc de Quintana, J. (en premsa). Aproximación 34 Bol/. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

a los yacimientos de vertebrados Sondaar, P.Y., McMinn, M., Seguí, B. i del Mio-Pleistoceno de la isla de Alcover, J.A. 1995. Interés pa­ Menorca. Revista de Menorca. leontologic deis jaciments carstics Reumer, J.w.F. 1982. Some remarks on de les Gimnésies i de les PitiOses. the fossil vertebrates from Menorca, Endins, 20/Mon. Soco His. Nat. Spain. Proe. Konink. Ned. Ak. We­ Ba/ears, 3: 155-170. tensehappen, ser. B, 85(1): 77-87. Villalta, J.F. 1964. Datos para un catá­ Seguí, B., Alcover, J.A., Fornós, J.J., i logo de las aves fósiles del Mourer-Chauviré, C. (en prep). cuaternario espaf\ol. Spe/eon, 15(1- Fossil avifauna from Moleta Cave, 4): 79-102. Majorca, Gymnesic Islands, Wes­ Weesie, P.D.M. 1987. The Quaternary tern Mediterranean. avifauna of Crete, Greeee. Tesi. Sondaar, P.Y. 1991. Island mammals of Rijkuniversiteit te Utrecht. 91 pp. the past. Sci. Progress Edinburgh, Woolfenden, G.E. 1961. Postcranial os­ 75: 249-264. tology of the waterfowl. Bull. F/ori­ da State Mus., Bio/. Sei., 6(1): 1-129.

Apimdix 1: índex deis jaciments

Arta, Coves de (=Cova de s'Ermlta)(Capdepera, Mallorca): 13, 15. Turdus viscivorus, indeterminades. Balears (sense especificar): 3. Pyrrhocorax graculus. Binigaus, Barrane de (Es Migjorn Gran, Menorca): 14, 15. Coturnix el. coturnix, Tyto balea rica, Turdus el. i/acus o phi/omelos. Cala En Blanes 1974 (Alaior, Menorca): 16. Pyrrhocorax pyrrhocorax, passerilormes indeterminats. Caló des Morts (Ciutadella de Menorca): 13. Indeterminat. Canel, Cova de (Esporles, Mallorca): 13,14,15. Tyto balea rica, Indeterminades. Cap de Ferrutx, Jaeiment des (Arta, Mallorca): 1,13. Indeterminades. Coloms, Cova des (Arta, Mallorca): 1,13. Indeterminat. Corral des Pores, Cova des (Lloseta, Mallorca): 11',13. Tyto alba. Cova de davall es Mirador de sa Costa des Plns (Capdepera, Mallorca): 11, 13. Phalacrocorax aristotelis. Cova Nova (Capdepera, Mallorca): 17, 20. Phalacrocorax aristotelis, Anas crecca, Aqui/a chrysaetos, Falco eleonorae, Falco tinnunculus, Falco el. naumanni, Scolopax rusticola, Columba livia, Apus melba, Upupa epops, Melanocorhypha calandra, Hirundo rupestris, Lanius minor, Lanius excubitor, Prunella collaris, Prunella modbllaris, Erithacus rubecula, Turdus iliacus/philomelos, Turdus merula, Turdus viscivorus, Turdus sp., Emberiza ciaihortulana, Loxia curvirostra, Pyrrhula pyrrhula, Pyrrhocorax pyrrhocorax, Pyrrhocorax graculus, Corvus corone, Calonectris diomedea, Accipiter nisus, Alea torda, Tyto alba, Montifringilla nivalis, Fringilla sp. a". Fringilla coelebs/Fringilla montifringilla.

. •.. B. Seguí, Avifaunes fóssi!s deIs jaciments carstics de les Gimnesies 35

Génova, Pedrera de (Palma de Mallorca): 11. Turdus cf. Vlsclvorus. L1enaire, Cova de (Pollen9a, Mallorca): 11,13. Aqui/a chrysaetos, Sc%pax rustico/a, Turdus meru/a, Fringilla coe/ebs, Pyrrhocorax pyrrhocorax, Pyrrhocorax gracu/us. L'Hospital, Avenc de (Santa Maria, Mallorca): 11,13. Tyto alba. Mallorca (sense especificar): 4, 12, 18. Pyrrhocorax gracu/us, Corvus corax, Apus apusl pallidus, Athene noctua, Co/umba oenasllivia, Gypaetus barba tus (no confirmat), Jynx torquilla, Motacilla alba. Menorca (sense especificar): 2, 18. Branta /eucopsis, Caprimu/gus europaeus. Moro, Cova des (Manacor, Mallorca): 13, 15. Co/umba cf. livia, Turdus pi/aris, Pyrrhocorax gracu/us. Moleta, Cova de (Sóller, Mallorca): 6. Turdus sp.? Co/umba livia? Na Corna, Avenc de (Arta, Mallorca): 9, 10, 13, 21. Grus primigenia, Sc%pax rustico/a, Pyrrhocorax gracu/us. Ses Truquerles (Ciutadella de Menorca): 1,13,15. Indeterminat. Son Bauc;a, Cova de (Palma de Mallorca): 5,7,8,11,12,13. Co/umba sp., Sc%pax rustico/a, Strix a/uco?, Otus scops, Apus me/ba, Pica pica, Sy/via sp., Turdus viscivorus, Turdus i/iacus, Turdus meru/a, Coccothraustes coccothraustes, Carduelis cannabina, Nucifraga caryocatactes. Son Berenguer, Bufador de (Santa Maria, Mallorca): 15. Turdus iliacus ilo phi/ome/os, Turdus viscivorus. Son Bou 1 (Alaior, Menorca): 16. Passeriformes indeterminats. Son Bou 2 (Alaior, Menorca): 16. Passeriformes indeterminats. Son Maiol, Cova de (Palma de Mallorca): 11,13,15. Accipiter nisus, Turdus cf. viscivorus, Corvus monedu/a, Turdus sp., Pica pica. S'Onix, Pedrera de (Manacor, Mallorca): 11,13,14,15. Aegypius monachus, Sc%pax rustico/a, Trog/odytes trog/odytes?, Turdus iliacus, Aegitha/os caudatos?, Parus ater?, Parus cristatus?, Fringilla coe/ebes, Fringilla cf. coe/ebs, Carduelis carduelis, Carduelis ef. cardue/is, Coccothraustes cf. coccothraustes, Pica pica, Corvus pliocaenus , Pyrrhocorax cf. pyrrhocorax, Cygnus cf. cygnus, Bucepha/a cf c/angu/a, Coturnix ef. coturnix, cf. Porzana porzana, Otus ef. scops, Tyto ba/earica, Dendrocopos cf. major, Me/anocorypha calandra, cf. Lullu/a arborea, Prunella modu/aris, Erithacus cf. rubecu/a, Turdus cf. meru/a, Turdus cf. i/iacus o phi/ome/os, Muscicapa cf. striata, Sy/via cf. atricapilla, Regu/us cf. ignicapil/us, Parus cf. major. Torre Vella (Ciutadella de Menorca): 1,13. Indeterminat.

Apendix 2: índex d'especies

Accipiter nisus: 11,13,18,19. Cova de Son Maiol, Cova Nova. Plistoce Superior. Aegitha/os caudatos?: 11, 13. Pedrera de s'Qnix. Plioce Superior-Plistoce Inferior. Aegypius monachus: 11, 13, 18. Pedrera de s'Qnix. Plioce Superior-Plistoce Inferior. A/ca torda: 19. Cova Nova. Plistoce Superior. Anas crecca: 17, 18. Cova Nova. Plistoce Superior. Apus apuslpallidus: 18. Mallorca. Apus me/ba: 7, 8, 13, 17, 18. Son BaU9a, Cova Nova. Plistoce Mitja, Pleistocé Superior. 36 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Athene noetua: 18. Mallorca. Aquilaehrysaetos: 11, 13, 17, 18. Cova de Llenaire, Cova Nova. Plistoee Superior'. Branta berniela: 18. Mallorca. Branta leueopsis: 2, 18. Menorca. Bueephala ef. elangula: 15. Pedrera de s'Onix. Plioce Superior-Plistoce Inferior. Caloneetris díomedea: 20. Cava Nova. Plistoee Superior. Caprimulgus europaeus: 18. Menorca. Carduelis eannabina: 7, 8, 13, 18. Son Baw;:a. Plístoee Mitja. Carduelis earduelis: 13, 15. Pedrera de s'Onix. Plioee Superior-Plistoee Inferior. Carduelís cf. earduelis: 13, 15. Pedrera de s'Onix. Plioee Superior-Plistoee Inferior. Coeeothraustes eoeeothraustes: 7, 8, 13, 18. Son Bau9a. Plistoce Mitja. Coeeothraustes ef. eoeeothraustes: 15. Pedrera de s'Onix. Plioee Superior-Plistoee Inferior. Columba livia: 17, 18. Cova Nova. Plistoce Superior. 'Columba ef. livia: 5, 15. Cova des Moro, Cova de Moleta. Plistoee Superior-Holoee, Holoee. Menorca. Columba oenas/livía: 18. Mallorca. Columba sp.: 6,11. Son Bau9a. Plistoee Mitja. Corvus eorax: 4, 13. Mallorca. Plistoee. Corvus corone: 17, 18. Cova Nova. Plistoee Superior. Corvus monedula: 11, 13, 18. Son Maiol. Plistoee Superior. Corvus plioeaenus: 11,13, 15. Pedrera de s'Onix. Plioce Superior-Plistoee Inferior. Coturníx ef. eoturníx: 15, 18. Pedrera de s'Onix, Barrane de Binigaus. Plioee Superior-Plistoee Inferior, Plistoee Inferior. Cygnus el. eygnus: 15. Pedrera de s'Onix. Plioee Superior. Dendroeopos ef. major: 15. Pedrera de s'Onix. Plioee Superior-Plistoee Inferior. Emberiza cialhortulana: 17, 18. Cova Nova. Plistoee Superior. Erithacus rubecula: 20. Cova Nova. Plistoce Superior. ·Erithaeus el. rubeeula: 15. Pedrera de s'Onix. Plioee Superior-Plistoee Inferior. Falco cf. naumanní: 20.Cova N~va. Plistoee Superior. Falco eleonorae: 17, 18. Cova Nova. Plistoce Superior. Falco tinnunculus: 17, 18. Cova Nova. Plistoce Superior. Fringilla coelebs: 11, 13, 18. Pedrera de s'Onix, Cova de Llenaire. Plioee Superior-Plistoee Inferior, Plistoee Superior. 'Fringilla el. eoelebs: 15. Pedrera de s'Onix. Plioce Superior-Plistoee Inferior. 'Fringilla sp. alf. eoelebs/montifringilla: 20. Cova Nova. Plistoee Superior. Grus primigenia: 9, 10, 13, 18, 21. Avene de na Coma. Plistoee Superior. Gypaetus barba tus: 18. Mallorca. No confirmat. Hirundo rupestris: 17, 18. Cova Nova. Plistoee Superior. Indeterminades: 1, 6, 13, 15, 16. Jaeiment des Cap de Ferrutx, Coves d'Arta, Cova de Canet, Torre Vella, Cova des Coloms, Ses Truqueries, Cova de Moleta, Caló des Morts, Son Bou 1, Son Bou 2, Cala En Blanes 1974. Plioee Superior, Plistoee Inferior, Plistoee Mitja, Plistoee Superior, Holoee. Jynx torquilla: 18. Mallorca. B. Seguí, Avifaunes fóssils deIs jaciments carstics de les Gimnesies 37

Lanius excubitor: 17. Cava Nova. Plistoce Superior. Lanius mirlor: 17, 18. Cova Nova. Plistoce Superior. Loxia curvirostra: 17, 18. Cova Nova. Plistoee Superior. . ef. Lu/lula arborea: 15. Pedrera de s'Onix. Plioce Superior-Plistoee Inferior. Melanocorypha calandra: 17, 18. Cova Nova. Plistoce Superior. 'Melanocorypha ef. calandra: 15. Pedrera de s·Onix. Plioeé Superior·Plistoeé Inferior. Montifringilla nivalis: 20. Cova Nova. Plistocé Superior. Motacilla alba: 18. Mallorca. Muscicapa cf. striata: 15. Pedrera de s·Onix. Plioce Superior-Plistoee Inferior. Nueifraga earyoeataetes: 11, 13. Son Bauc;a. Plistoce Mitja. ' Otus scops: 7, 8, 13, 18. Son BauC;a. Plistoce Mitja. 'Otus ef. seops: 15. Pedrera de s·Onix. Plioce Superior-P.listocé Inferior. Parus ef. ater: 15. Pedrera de s·Onix. Plioce Superior-Plistocé Inferior. Parus ef. major: 15. Pedrera de s'Onix. Plioee Superior-Plistoee Inferior. Parus crístatus?: 11, 13. Pedrera de s'Onix. Plioce Superior-Plistoce Inferior. Phalacrocorax aristotelis: 11, 13, 17, 18. Cova Nova, Cava de davall es Mirador de sa Cava des Pins. Plistocé Superior. Pica pica: 7, 8, 13, 15. Pedrera de s'Onix, Son Maiol, Son Baulta. Plioce Superior-Plistoce Inferior, Plistoee Mitja, Plistoce Superior. Prunella collarís: 17, 18. Cova Nova. Plistoce Superior. Prunella modularis: 20. Cova Nova. Plistoee Superior. 'Prunella cf. modularis: 11, 13. Pedrera de s'Onix. Pliocé Superior-Plistoce Inferior. -el. Porzana porzana: 15, 18. Pedrera de s·Onix. Plioee Superior-Plistoce Inferior. Pyrrhocorax pyrrhocorax: 11, 13, 16, 17, 18. Cova Nova, Cova de Llenaire, Cala En Blanes 1974. Plistoee Superior, Plistoee Mitjil. 'Pyrrhocorax ef. pyrrhocorax: 15. Pedrera de s'Onix. Plioce Superior-Plistoce Inferior. Pyrrhocorax graculus: 3,4,9, lO, 11, 12, 13, 15, 17, 18. Cova Nova, Avene de na Coma, Cova de Llenaire, Cova des Moro (Mallorca i Balears sense especificar). Plistoca Superior, Plistoce Superior-Holocé. Pyrrhllla pyrrhula: 17, 18. Cova Nova. Plistoce Superior. Regulus ef. ignicapilllls: 15. Pedrera de s'Onix. Plioee Superior-Plistoee Inferior. Sc%pax rustico/a: 7, 8, 9. 10, ", 13, 17, 18. Cova de Llenaire, Pedrera de s'Onix, Son BauC;a, Cova Nova, Avene de na Coma. Plioea Superior-Plistoce Inferior, Plistoee Mitja, Plistocé Superior. Strix aluco?: 7, 8, 13. Son Bauc;a. Plistoce Mitja. Sylvia el. atrícapil/a: 15. Pedrera de s'Onix. Plioee Superior-Plistoee Inferior. Sy/via sp.: 7, 8, 12, 13. Son BauC;a. Plistoee Mitja. Troglodytes trog/odytes?: 11,13, 15, 18. Pedrera de s'Onix. Plioee Superior-Plistoce Inferior. Turdus iliacus: 7, 8, 1" 12, 13. Pedrera de s'Onix, Son Baulta. Plioce Superior, Plioee Superior·Plistoeé Inferior, Plistoce MUja. 'Turdus el. iliacus o phi/ame/os: 15, 17. Cova Nova, Barrane de Binigaus, Pedrera de s'Onix. Bulador de Son Berenguer. Plieea Superior-Plistoce Inferior, Plistoca Inferior, Plistocé Superior. 38 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Turdus merula: 11, 13, 17. Cova Nova, Cova de Llenaire. Plistoee Superior . . Turdus ef. merula: 7, 8, 13, 15. Pedrera de s'Ónix, Son Baw;a. Plioee Superior­ Plistoee Inferior, Plistoee Milja. Turdus pilaris: 15. Cova des Moro. Plistoee Superior-Holoee. Turdus sp.: 5, 15, 17, 18. Cova de Moleta, Cova de Son Maiol, Cova Nova. Plistoee Supe­ rior, Holoee. Turdus viscivorus: 7, 8, 12, 15, 17. Son Bau<;:a, Coves d'Arta, Bufador de Son Berenguer, Cova Nova. Plistoee Mitja, Plistoee Superior . . Turdus ef. viscivorus: 11, 13. Pedrera de Genova, Cova de Son Maiol. Plistoee In­ ferior, Plistoee Superior. Tyto alba: 11, 13, 20. Cova des corral des pores, Cova Nova, Avene de I'Hospital. Plistoee Superior?, Holoee. Tyto balea rica: 14, 15, 18. Cova de Canet, Pedrera de s'Ónix, Barrane de Binigaus. Plioee Superior, Plioee Superior-Plistoee Inferior, Plistoee Inferior. Upupa epops: 17, 18. Cova Nova. Plistoee Superior. B. Seguí, Avifaunes fóssils deIs jaciments carstics de les Gimnesies 39

Quadre sinbptic MALLORCA

JACIMENT DATACIÓ ESPECIES REFERENCIA

Jaciment des cap de Ferrutx Pliocé Superior Indeterminades Moya·Sola i Pons·Moya, 1979

Cova de Canet Plioce Superior indeterminades Moya-Sola i Pons-Moya, 1979 Pons-Moya el al., (1979), ofereixen Tyto baJearica Mourer-Chauviré el al, 1980 una datació mitjan¡;ant metodes paleomagnetics que aoota el paquet Mourer-Chauviré [citat sedimentari entre per A100verel al., (1981)] ets 2.280.000 i una mica menys deis 690.000 a. Un segon dipilsit és del Plistocé Superior-Holocé.

Ped'era de s'Qnix Pliocé Superior- cf. Aegypius monachus' Mourer-Chauviré el al., 1977 Plistocé Inferior SooIopax rusticola ~sp: el. Phyllosoopus sp.• Turdus iliacus cf. Parus sp.' Fringilta ooe/ebs Carduelis chloris' Carduelis carduelis/cannabina' Corvus pliocaenus +

Tyto baJearica Mourer-Chauviré el al., 1980

Cygnus cf. cygnus Mourer-Chauviré [in Bucephala cf. clanglia AIoover el al., 1981)J Cotumix cf. ootumix cf. Porzana porzana Otus cf. 500~ Tyto baJearica Dendrooopos cf.majar Melanooorypha cf. calandra cf. LvI/uta aroorea ~sp.· Parus cf. aler Prunella cf. modu/aris Erithacus cf. rubecula 40 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Turdus d. merula Turdus el. ¡¡arus o phiomelos SyMa el. atrtapila Regulis regulisflgntapillis • Parus el. majar (FrngiHa ef. eoeJebs) (CardueDs ef. carduelis) Coccothraustes el. coccothraustes Pk:apta Pyrmoeorax d. pynhoeorax (COIVUS pffocaenus+)

Jaciment de sa Plistoce Inferior Turdus d. viscivorus Mourer·Chawiréel al., 1977 Pedrera de Genova ViUafranquiél, segons Cuerda (1966)

Cava de Son 8auy¡). Plisloce M[ja Co/umbasp. VWa~a, 1964 (Cova de Son Bauza) Se%pax rusttola BaJlmann i Adrover, 1970 srrix a/uco? Adrover, 1972 Otus scops Apusme/ba Pk:apta Syfvia sp. Turdus viscMJrus Turdus iliacus Turdus merula? Coccothraustes coccothraustes Cardue/is cannabila

(Seo/opax ruslieo/a) Mourer·Chawiré el al., 1977 (Calimba sp.) (Turdus iliarus) Nucilraga catyTJCalades

Cava des Coloms Plistoce Superior Indeterminat Bate, 1914

Caves d'Arta Plistoce Superior Indeterminal Moya-Solil i Pons-Moya, 1979 (Cava de s'Ermna) TurdU5 viscMJrus Mourer-Chauviré ~n Aleoveret al, (1981)]

Cava de Son Maiol Plistoce Superior Acepter nisus Mourer-Chauviré el a/., 1977 Turdus d. viscivorus Prewürmia segons Corvus monedula Alcover et al. (1981). De 70.000 a 80.000 a segons Turdussp. Mourer -Chawiré ~n NOOIer una dataeió holandesa Pica pica el al., (1981)] (Sondaar, eom. per) B. Seguí, Avifaunes fóssils deIs jaciments carstics de les Gimnesies 41

Bufador de Son Berenguer Plistoce Superior Turdus iliacus Vo philomelos Mourer ·Chauviré Dn Turdus viscMJrus [in Alcover et al., (1981)

Cova Nova Plistoce Superior Phalacrocorax aritotelis Ront i Alcover, 1987 Anas crecca Wilmia segons Aqui/a chrysaetos ROOt i Alcover, 1987 Falco eleonorae FaIco tinnunculus Seo/opax rustico/a CoIumba livia Apus me/ba Upupa efXJPS Me/anocorypha calandra Hirundo rupeslris Lanius minor Lanius excubitor Prune/la coHaris Turdus iliacus/philomelos Turdus meru/a Turdus viscivorus Turdus sp. Emberiza dalhortulana Loxia curviroslTa PylThula pyrrhula Pyrrhocorax pyrrhocorax PylThocorax gracu/us Corws corone

CaJonectris diomedea McMinn i Alcover, 1992 Accipiter nisus FaIco d. naumanni Alea torda Tyto alba Prunella roodu/aris Elithacus rubecula Montifringilla nivalis Fringilla sp. aff. Fringilla coefebslFring/1a rrontifringiHa

Cova de davall es Mirador Plistocé Superior? Phalacrocorax aristote/is Mourer-Chauviré et al., 1977 de sa Costa des Píns

Avene de na Cerna Plistoce Superior Grus primigenia Mourer-Chauviré et al., 1975 Scciopax rusticoIa PylThocorax gracu/us Pons-Moya i Roca, 1973 Northcote i Mourer-Chauviré, 1988 42 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Cova de Uenaire Plistoee Superior Aquila chrysaetos Mourer·Chauviré el al., 1977 ScoIopax rusticola Turdus meruIa Frirgilla coeIebs Pyrrhororax pyrrhocorax PyIThocorax graculus

Cova des Corral des Pores Plistocé Superior? Tyto alba Mourer·Chauviré el al., 1977

Cova des Moro Plistocé MIja CoIumba d. lMa Mourer-Chauviré pn Pdmver el al., (1981)) o Superior Turdus piJaris HoIocé Pyrrhororax gnr;uIus

2 jaciments; veure Pons·Moyil i Moya· Sola (1979)

Aveoo de I'HospitaI HoIoc:e Tytoéiba Mourer-Chauviré el al, 1977

Cova de Moleta Pfistoce Superior/ Turdus sp.? Adrover, 1966 (Cova de Muleta) Holoee Columba 1Ma? Indeterminades

MENORCA

Torre Vella Plistocé Inferior? Indeterminat Bate, 1914

Ses Truqueries Pfistocé Inferior? Indeteminat Bate, 1914 Tant en el cas de Tarre Vella com en el de Ses f:oJcover el al., 1981 Truqueries existeix la possibilitat de que es tracti de materials maics

Binigaus Plistocé Inferior Tyto bdeIIica Mourer-Chauviré eI;t, 191Kl

Segons Alcover Cotumix d. cofumjx Mourer·Chauviré pn Alcover el al., (1981)) el al., (1981) Tyto ba/earica Turdus cf. Hiacus o phi1omelos

caló des MoI1s Plistocé Inferior Indeteminat Pdmver 6ni!dt) pn MoyiI-SoIiI i Pons-Moyil (1979))

Son Bou 1 i2 Plistocé MIja Indeterminat Reumer, 1982

cala En Blanes PIisIoc8MIja Pyrrhocorax pyrrhocorax Reumer, 1982 Indeterminat Suillia flagripes (Czerny): nuevo helomícido para la fauna balear (Diptera, Heleomyzidae)

Miguel CARLES-TOLRÁ y Anna TRAVESET

Carles-Tolrá, M. i Traveset, A. 1996. Suillía flagrípes (Czerny): nuevo helomícido para la fauna balear (Diptera, Heleomyzidae). BolI. SOCo Híst. Nat. Balears, ·39: SHNB 43-45. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

La especie Suillía flagrípes se cita por primera vez de la isla de Cabrera, donde la lamilia Heleomyzidae no se había encontrado hasta ahora, Se trata, a su vez, del primer registro de esta especie para las Islas Baleares, Se presenta también una lista con los helomícidos citados previamente de las Baleares. Palabras clave: Heleomyzidae, Suillia tlagripes, nueva cita, Islas Baleares

SUILLIA FLAGRIPES (CZERNY): NEW HELEOMYZID FOR THE BALEARIC FAUNA (DIPTERA, HELEOMYZIDAE). Suillía flagripes is recorded from Cabrera SOCIETAT O'HISTORIA Island, where the lamily Heleomyzidae had not been reported so lar. This is, NATURAL DE LES BALEARS moreover, the lirst record 01 this species in the Balearic Islands, A list 01 the Heleomyzidae recorded lor the Balearic Islands is also given, Keywords: Heleomyzidae, Suillia tlagripes, new record, Balearic Islands.

SUILLlA FLAGRIPES (CZERNY): NOU HELOMíCID PER A LA FAUNA BALEAR (DIPTERA, HELEOMYZIDAE). L'esp~cie Suillía tlagripes es cita per primera vegada de I'illa de Cabrera, on la lamflia Heleomyzidae no havia estat trobada lins ara. Es tracta, a la vegada, del primer registre d'aquesta especie per a les IIles Balears. Es dóna també un llistat amb els helomícids citats previament de les Balears. . Paraules elau: Heleomyzidae, Suillia tlagripes, nova cita, lIIes Balears.

Miguel CARLES-TOLRA, Avda. Pr(neep d'Astúries 30 atie 1, E-OB012 Barcelona. Anna TRAVESET, Instítut Medíterrani d'Estudís Avan9ats, CSIG, Grtra. de Valldemossa Km 7'5, 07071-Palma de Mallorca.

Recepció del manuscrit: 13-nov-95; revisió acceptada: 30-jul-96.

Introducción

Sui/lía Robineau-Desvoidy, perte­ más de 70 especies descritas en la neciente a la familia Heleomyzidae, es región paleártica (Gorodkov, 1984). Este un género complicado y amplio, con género está representando actualmente 44 Bol/. Soco Híst. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

en la Península Ibérica por 19 espe­ cluida la Península Ibérica (Carles-Tolrá, cies, dos de las cuales (ver lista) 1990; 1992). habían sido previamente citadas en las Baleares (Moragues, 1894). Por su par­ Material examinado te, la familia Heleomyzidae en Baleares estaba representada, hasta el momento, Suillia flagripes (Czerny, 1904) por sólo 4 especies citadas de Mallorca Islas Baleares, Isla de Cabrera, y de Eivissa (Carles-Tolrá, 1995). Ses Ouatre Ouarterades, 24.111.1994. 1 Los ejemplares obtenidos en Ca­ hembra. sobre Dracuncu/us muscivorus brera provienen de las inflorescencias (l.f.) Par!. 1857, Traveset leg. et coll.. de Dracunculus muscívorus (Araceae), Carles-Tolrá det. El material está depo­ una planta con distribución tirrénica y sitado en la colección MNCM (Museu común en Baleares, que es polinizada de la Naturalesa Ciutat de Mallorca). por insectos -dípteros, en particular-, algunos de los cuales han sido citados previamente (Carles-Tolrá i Traveset, Bibliografía 1993). Entre el material estudiado se identificó un helomícido perteneciente a Carles-Tolrá. M. 1990. Contribución al la especie SUil/ía f1agripes (Czerny), estudio de los Diptera, Cyc/orrhap­ resultando ser nueva cita para las Islas ha, Acalyptratae (Insecta) de Es­ Baleares. Con esta nueva cita, pues, se paña peninsular. Tesis Doctoral. eleva a cinco el número de helomícidos Facultad de Biología. Barcelona. citados de las Islas Baleares (Tabla 1), 621 pp. y a su vez, se amplía la distribución de Carles-Tolrá, M. 1992. New and in­ la familia Heleomyzidae dentro de las teresting records of Díptera Aca­ Islas Baleares, ya que se desconocía Iyptrata from Spain. Part 11: He­ de la isla de Cabrera. leomyzidae. Trixoscelididae. Chyro­ Suillia f1agripes es una especie myidae, Curtonotidae, Camillídae, común, con una distribución que abarca Diastatídae and Campichoetidae. principalmente el sur de Europa, in- Graellsia, 48: 19-24.

Especie Localidad Referencia

Oecothea fenestralis (Faltén) Mallorca (Moragues. 1894) Suillia affinis (Meigen) Mallorca (Moragues. 1894) Suillia f1agripes (Czerny) Cabrera (presente trabajo) Suillia variegata (Loew) Mallorca (Moragues. 1894) Tephrochlamys rufiventris (Meigen) Eivissa (Carles-Tolrá. 1995)

Tabla 1. Heleomyzidae citados de las Islas Baleares. Table 1. Heleomyzidae cited from the Balearic Islands. M. Carles-Tolrá i A. Traveset, Suillia flagripes: nuevo helomícido balear 45

Carles-Tolrá, M. 1995. Nuevas citas de Gorodkov, K.B. 1984. Family Heleo­ dípteros acalípteros· para las Islas myzidae: 15-45. In Soós, A. & Baleares, junto con una lista Papp, L.: Catalogue of Palaearctic preliminar de once familias (Diptera, Díptera. Volume· 10. Clusiidae-Chlo­ Acalyptrata} .. Boln. Asoc. esp. Ent., ropidae. Elsevier Sci. Pub!., Ams­ 19(1-2): 253~265. terdam & Akademiai Kiadó, Buda­ Carles-Tolrá, M i Traveset, A. 1993. pest. 402 pp. Telomerina levifrons (Sputer) (Dipte­ Moragues, F. 1894. Insectos de Mallor­ ra, Sphaeroceridae): nova cita per ca. Dípteros. Anal. Soco Esp. Hist. a la Mediterrania trabada a I'illa de Nat., 23: 85-87. Cabrera (1I1es Balears). BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 36: 57-59. PER UN MUSEU DE LA NATURALESA A CIUTAT

- , .. Contribución a la caracterización cetológica del Mar Balear

José Mª BROTONS

Brotons, J.M. 1996. Contribución a la caracterización cetológica del Mar Baiear. SHNB Bol/ Soco Hist. Nat. Balears, 39: 47-58. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. En este trabajo se recogen los avistamientos y varamientos de cetáceos acon­ tecidos en la geografía Balear durante el período comprendido entre Julio de 1991 y Septiembre de 1992. Estos nuevos datos aumentan el conocimiento cetológico sobre la zona, escaso hasta la fecha, y permiten caracterizar las especies más comunes y su probable distribución en nuestras aguas. Palabras clave: cetáceos, avistamientos, varamientos, distribución, frecuencia, Islas Baleares.

CONTRIBUTION TO CETOLOGIC CHARACTERIZATION FROM THE BALEARIC SOC'ETAT D'HiSTORIA SEA. The sightings and strandings 01 cetaceans occurred in the Balearic are a NATURAL DE LES BALEARS between July 1991 and September 1992, are presented. These new data increase the cetologic knowledge on the area, scarce so lar, and characterize the most common species and their distribution in the Balearic Sea. Keywords: Cetacea, sightings, strandings, distribution, frequence, Balearic Islands.

CONTRIBUCIÓ A LA CARACTERITZACIÓ CETOLÓGICA DEL MAR BALEAR. En aquest treball es recullen els avistaments i varaments de cetacis ocorreguts en la geografia Balear durant el període compres entre juliol de 1991 i setembre de 1992. Aquestes noves dades augmenten el coneixement cetologic sobre la zona, escas lins aleshores, i permet caracteritzar les especies més comunes i la seva probable distribució en les aigües Balears. Paraules elau: cetacis, avistaments, varaments, distribució, freqüencia, /l/es Balears.

José M' BROTONS, Laboratori de Biologia Marina. Universitat de les /l/es Balears, Ctra. de Valldemossa Km 7,5, 07071 Palma de Mallorca.

Recepció del manuscrit: 25-mart;-96; revisió acceptada: 30-jul-96.

Introdución mientos, avistamientos y fuentes biblio­ Recientemente se han desarrollado gráficas (Duguy y Cyrus, 1973; Duguy diversos estudios sobre distribución de et al., 1983; Casinos y Filella, 1975; cetáceos en el Mediterráneo Occidental Casinos y Vericad, 1976; Duguy y a partir de los datos obtenidos de vara- Vallon, 1976; Vallon et al., 1977; 48 BolI. SOCo Hist. Nat. Bafears. 39 (1996)

Notarbartolo-di-Sciara, 1987; Aguilar, recurrido al empleo de avistamientos en 1989). Anteriormente la información pro­ el mar procedentes de barcos mer­ venía de algunas citas sobre vara­ cantes, pesqueros o militares (Raga et mientos y contadas campañas cien­ al., 1985). tíficas (Cabrera, 1914; Boscá, 1916; Los dos tipos de observaciones no Richard, 1936; Gihr y Pilleri, 1969). son estrictamente comparables ya que Con el objetivo de conocer más a cada una sobrevalora algunas especies fondo la cetofauna Balear y ampliarlas e infravalora otras. Puede considerarse referencias de otros autores sobre la que los varamientos constituyen la zona (Casinos y Vericad, 1976; Grau et mejor fuente de información. A pesar al. 1980; Grau et al, 1986; Duguy el al. de ello, las observaciones no siste­ 1988) se ha realizado una campaña de máticas proporcionan una información búsqueda de nuevos datos sobre complementaria nada desdeñable (Pérez cetáceos en aguas del archipiélago y Nores, 1987). Balear. El presente estudio ha contado con Ante el hecho de que en los últi­ la colaboración de 33 embarcaciones: mos años se hayan avistado o varado 29 de pesca, 2 de recreo, el buque cerca o en territorio insular algunas oceanográfico Toftevaag propiedad de especies consideradas poco comunes la Asociación Cultural Afnitak y la (Casinos, 1981; Di Natale y Mangano, embarcación propia del Laboratorio de 1983; Aguilar, 1989; Castell y Gutiérrez, Biología Marina de la Universitat de les 1991) este trabajo cobra mayor lIIes Balears. A todos ellos se les pro­ relevancia. porcionaron fichas de avistamientos y El presente estudio pretende iden­ se les instruyó en su uso y en el reco­ tificar las especies que pueblan las nocimiento de las especies en el mar. aguas costeras de las islas de forma Las fichas de avistamientos se permanente y las que lo hacen de estructuraron en dos partes: manera esporádica, estudiar el patrón -una en la que el colaborador estacional que siguen y su abundancia informa sobre la especie observada relativa. describiendo su longitud, tipo de aleta, forma de la cabeza, tipo de soplo, coloración, y comportamiento. Todo ello Material y métodos apoyado con gráficos explicativos simi­ lares a los de Penas-Patiño y Piñeiro, Para el estudio de los mamíferos 1989. marinos normalmente se aprovechan -otra con la descripción y dibujo sus varamientos en la costa y, cuando de las 8 especies de avistamiento más las posibilidades económicas lo permi­ probable (de forma paralela al sistema ten, el uso de embarcaciones para su utilizado por "Greenpeace"), para facilitar avistamiento y seguimiento en el medio al observador el reconocimiento, del natural. animal. Ante la carencia de esta última po­ Se consideraron correctas sólo sibilidad, algunos investigadores han aquellas en que la identificación del J.M. Brotons, Contribución a la caracterización cetológica del Mar Balear 49

Especie Coordenadas Fecha N!! T. trunca tus 01 39°05'00"N-03°0TOO"E 06/10/90 20-30 02 38°56'00"N-01°58'00"E 17/03/91 3 03 40 0 08'05"N-03°55'00"E 25/06/91 1 04 40° 10'00"N-03°56'00"E 25/06/91 6 05 30°49' 14"N-03°52'97"E 24/07/91 15-20 06 38°59'05"N-01 °11 '05"E 20/09/91 3 07 39°19'00"N-02°28'04"E 25/11/91 2-4 08 39°28'05"N-02°28'00"E 09/02/92 9 09 39°36'50"N-02°06'00"E 02/03/92 5 10 39°44'00"N-02°20'00"E 11/03/92 5 11 39°20'00"N-02°38'00"E 12/03/92 5 12 39°02'00"N-02°41 'OO"E 09/07/92 4 13 39°25'00"N-02°33'00"E 13/09/92 3 S. coeruleoalba 14 39°14'00"N-02°08'00"E 08/05/91 4 15 39° 19'27"N-02°32' 16"E 10/07/91 7 16 39°31 '57"N-02°00'69"E 10/07/91 30-40 17 39° 12'00"N-02°00'00"E 23/09/91 5 18 39° 16'25"N-02°00'00"E 17/10/91 25 19 39°21 '00"N-02°02'00"E 30/10/91 3-4 20 39°13'36"N-02°24'94"E 10/12/91 20-25 21 39°22'00"N-02°0TOO"E 03/01/92 10-12 22 39°13'00"N-02°06'80"E 29/01/92 25 23 39° 13'77"N-02°30'38"E 30/02/92 150 24 39°5T95"N-03°05'83"E 13/04/92 20-30 25 39°38'00"N-02°02'00"E 05/08/92 6-8 D. delphis 26 39°35'00"N-02° 13'50"E 24/07/91 10-12 27 39°48'81 "N-02°21 '50"E 13/08/91 10-12 28 39°56'65"N-03°34'84"E 03/09/91 8 29 39°55'53"N-03°18'94"E 11/09/91 25-30 30 39°55'10"N-03°25'07"E 17/12/91 10-15 31 39°59'57"N-03°28'68"E 03/01/92 30-35 32 39°32'70"N-02°00'80"E 24/09/92 6 G. griseus 33 39°44'93"N-03°56'56"E 23/09/91 20 34 39°46'89"N-03°53' 12"E 30/10/91 15-20 35 39°08'43"N-01°54'27"E -/10/91 2 36 39°4T03"N-03°51 '67"E 03/12/91 5 37 39°11 '57"N-02°2T66"E 31/12/91 2 38 39°46'98"N-03°51 '58"E 15/05/92 4 B. physalus 39 39°46'65"N-03°55'51 "E 10/08/91 1 40 39 c 12'45"N-01°58'27"E 27/11/91 2 41 39°20' 18"N-02°02'80"E 22/05/92 2 P. macrocephalus 42 39°1 0'00"N-01 °5TOO"E 08/05/91 1 43 39°25'80"N-02°03'97"E 08/11/91 6 44 39°11 '41 "N-02°29'14"E 03/01/92 1 Tabla 1. Avistamientos realizados. Table 1. Recorded sightings. 50 BolI. SOCo Híst. Nat. Balears, 39 (1996)

usuario en la segunda parte del Delphínus delphís Linnaeus, 1758 estadillo coincidía con la realizada por Grampus gríseus (Cuvier, 1812) el investigador en la primera parte. Globícephala melas (Traill, 1809) También se desecharon aquellas en las Physeter macrocephalus Linnaeus, 1758 que existía indicio de duda en la Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758). identificación. . La distribución de los estadillos y Se considera que la fauna perma­ la instrucción de las tripulaciones se nente del Mediterráneo está compuesta inició en Julio del 91. Mediante visitas por 9 especies (Duguy, 1990), por lo periódicas se mantuvo el contacto y se que tras estos resultados puede decirse cOrrigieron los posibles errores. que el Mar Balear presenta una Además, se realizaron tres embarques diversidad cetológica importante. Esta semanales para realizar de una forma diversidad, sin embargo, no es sinónimo directa los avistamientos. Esta fase del de abundancia, puesto que tanto los estudio finalizó en Septiembre del 92. avistamientos como los varamientos se Los avistamientos realizados con hallan muy dispersos en el tiempo y en anterioridad fueron efectuados en su la mayoría de los casos no se totalidad por la tripulación del observan grupos numerosos. "Toftevaag" con experiencia en este En las tablas 1 y 2 se enumeran campo al haber participado en otras los avistamientos realizados dando su campañas de avistamientos de cetá­ situación, especie avistada, fecha y ceos. Por tratarse de información fiable número de individuos (Tabla 1) Y la se han considerado en el estudio de la distancia de la costa, profundidad y distribución espacial, aunque en los presencia o ausencia de juveniles cálculos de distribución temporal no' han (Tabla 2). En la tabla 3, se hace refe­ sido tenidos en cuenta ya que podrían rencia a los datos obtenidos a partir de inducir a error. los varamientos (fecha, especie, sexo, En este estudio se incluyen tam­ longitud y localidad donde tuvo lugar). bién todos los varamientos producidos Se realizaron un total de 66 avista­ en el litoral insular desde el 1 de Enero mientos de los que se han considerado de 1991 hasta Septiembre de 1992. De correctos 44 (Tabla 1). En éstos se han cada individuo varado se procedió, contabilizado un total de 582 individuos siempre que fue posible, a la pertenecientes a 6 especies. determinación de la especie, registro de Tursíops trunca tus con un 29% del sexo, longitud y peso. total de avistamientos, es la especie con una mayor frecuencia de obser­ vación (Fig. 1). La mayoría de los Resultados y discusión avistamientos de esta especie (76%) se localizaron en zonas de profundidades En total se ha determinado la inferiores a 200 metros, sobre la presencia en el ámbito balear de 7 es­ plataforma continental o en el límite de pecies de cetáceos: ella (Tabla 2), siendo el delfín mular la especie más costera de las que fre­ Tursíops truncatus (Montagu, 1821) cuentan nuestras aguas. El bajo por- Stenella coeruleoalba (Meyen, 1833) J.M. Brotons, Contribución a la caracterización cetológica del Mar Balear 51

N2 avistamiento Distancia costa Profundidad Juv. 01 08 Millas 500 metros -- 02 17 .. 295 .. -- 03 04 .. 100 .. -- 04 07 .. 200 .. -- 05 06 .. 123 .. SI 06 01 .. 100 .. -- 07 07.5 .. 120 .. NO 08 100 metros 040 .. NO 09 10 Millas 120-300 m NO 10 06 .. 110 metros NO 11 2-5 .. 50-100 m NO 12 10 .. 250 metros NO 13 02 .. 070 .. NO 14 21 .. 658 .. -- 15 11 .. 101 .. NO 16 16 .. 500 .. NO 17 20 .. 600 .. -- 18 21 .. 417 .. SI 19 19 .. 428 .. -- 20 18 .. 610 .. NO 21 12 .. 200 .. SI 22 24 .. 650 .. SI 23 15 .. 450 .. SI 24 02 .. 50-100 m NO 25 13 .. 780 metros SI 26 03 .. 110-120 m NO 27 10 .. 162-310 m -- 28 11 .. 101 metros NO 29 06 .. 87-126 m SI 30 10 .. 141 metros SI 31 12 .. 149 .. SI 32 16 .. 780 .. SI 33 10 .. 437 .. NO 34 10 .. 422 .. -- 35 14 .. 603-652 m NO 36 10 .. 422 metros NO 37 20 .. 400-600 m NO 38 11 .. 340-400 m NO 39 10 .. 437 metros NO 40 17 .. 600 .. NO 41 20 .. 500 .. -- 42 17 .. 650 .. NO 43 16 .. 428 .. SI 44 16 .. 200-600 m NO

Tabla 2. Distancia de la costa, profundidad y presencia de juveniles. Table 2. Distance from the coast, depth and juvenil presence. 52 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

60

50 o Frecuencia 40 ID Abundancia 30

20

1 O

O fI) ~ .!!,! fI) fI) fI) ~ ~ ~ .r:: Q) ~ ~ ~ ~ -~ o .s. .~ ~ .r:: c: ~ O) ~ g. ~ ~ .r:: ... 2 Q" (,) Q) Q e; e o (,) - (,) !Xi ...: ~ cri E el

Fig. 1. Frecuencia y abundancia relativa de los avistamientos por especies. Fig. 1. Frequence and relative abundance of sightings of the different species. centaje que representa sobre el total de en esta especie las observaciones en el individuos avistados (17%) frente a su mar siempre superan a los individuos alta frecuencia relativa implica un bajo varados (Duguy et al., 1983). número de integrantes en cada manada Stenella coeruleoalba, tanto por el (alrededor de 7). Estos datos vienen a alto número de observaciones en el confirmar los ya existentes (Duguy et mar (27% del total), como por su abun­ al., 1983; Duguy et al., 1988; Duguy, dancia relativa (54%) y el alto número 1990). La alta frecuencia de avista­ de varamientos producidos (77% de los mientos de T. trunca tus en el Mar Ba­ registrados) (Tablas 1 y 3; Figs. 1 Y 3) lear y la distribución temporal de los puede considerarse, al igual que para mismos (Fig. 2) indican la existencia de el resto del Mediterráneo Occidental una población autóctona presente a lo (Duguy, 1990; Grau et al., 1986; Duguy largo de todo el año. Esta afirmación et al., 1983) la especie más abundante parece oponerse al bajo número de en el Mar Balear. Generalmente se le varamientos producidos (Tabla 3, Fig. localiza lejos de la costa (Tabla 2) a 3). Hay que recordar, sin embargo, que profundidades mayores que el delfín J.M. Brotons, Contribución a la caracterización cetológica del Mar Balear 53

mular, confirmando el carácter pelágico avistamientos también carecieron de de esta especie. Sin embargo, no de­ estacionalidad. (Fig. 4). ben descartarse posibles aproximacio­ El delfín común, Delphínus delphis, nes a la costa, especialmente en la es la tercera especie más observada, costa de Tramuntana (NW de Mallorca) con un 16% de los avistamientos aun­ donde la plataforma continental presenta que sobrepasa al delfín mular en abun­ una extensión menor. dancia, ya que el primero forma mana­ Como indican otros autores para das más numerosas (Figura 1). Estos las costas peninsulares (Duguy et al., datos presentan a la especie como co­ 1988), los varamientos de esta especie mún en la zona, en contra de lo que no presentan una periodicidad acusada en un principio podría pensarse, tras sino que se distribuyen regularmente de los resultados de otros autores que forma análoga a lo observado en la suponen a D. delphis escaso al norte costa valenciana (Raduán y Raga, de la línea que une Cabo de Gata con 1982) (Fig. 3). En aguas baleares los (Grau et al., 1986).

50 4S o % avi:ltamientos 40 3S - El % i nd. avistados 30 2S - 20 - lS - 10 - 5 - I I O • r (

Fig. 2. Distribución temporal de los avistamientos de Tursiops trunca tus. Fig. 2. Temporal distribution of sightings of Tursiops truncatus. 54 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Fecha Especie Sexo Longitud Lugar Isla:

10/01/91 S. coeruleoalba M. 1.60 metros Es Trenc M 10/01/91 S. coeruleoalba M. 1.20 Es Pujols F 15/01/91 Cala Sahona F 17/01/91 S. coeruleoalba H. Ciutadella m 04/02/91 S. coeruleoalba H. 1.91 Can Picafort M 08/02/91 G. melaena 3.50 Migjorn F 20/02/91 H. 1.25 Cala Galdana m 26/02191 M. 1.60 El Toro M 26/02191 Cala Bóquer I 05/03/91 S. coeruleoalba 2.00 Sa Canova (Arta) M 25/03/91 S. coeruleoalba 2.50 P. des Trocador F 29/04/91 S. coeruleoalba M. 2.04 Porto Cristo M 04/06/91 D. delphis 1.20 . Cap Salines M 01/08191 T. truncatus P. de Muro M 25/08191 12 Sta. Eulalia I 02/09/91 S. coeruleoalba M. 2.10 Cala Pregona m 04/09/91 S. coeruleoaba 2.11 Sta. Margalida M 07/09/91 S. coeruleoalba 1.10 Capdepera M 09/09/91 S. coeruleoalba 1.70 C. Figuera Calvia M 27/10/91 S. coeruleoalba 1.90 Es Trenc M --/91 G. melaena 4.10 C.Figuera Poli. M -105/92 S. coeruleoalba M. 1.80 S'Arenal M 32/05/92 1.40 S. Llorenc; M 27/07/92 S. coeruleoalba 1.80 Sant Pere. Arta M 21/08/92 S. coeruleoalba M. 1.00 Cala Jondal, S. Josep M (Mallorca), m (Menorca), I (), F (Formentera)

Tabla 3. Varamientos. Table 3. Strandings.

En cuanto a la frecuencia de vara­ regresión de S. coeruleoalba tras la miento del delfín común (Fig. 3), ésta epizootia ocurrida meses antes de ini­ se iguala a la de T. truncatus, si bien ciarse el estudio (Aguilar y Raga, el primero, como indican las observacio­ 1993). nes en el mar, es más abundante. Este Grampus griseus por su frecuen­ hecho unido a que la mayoría de los cia de observación (14%) y su abun­ avistamientos de D. delphis tuvieron dancia relativa (8%) parece común en lugar en los primeros 7 meses de estu­ el Mar Balear. dio hacen que pueda ser que el delfín La falta de varamientos puede expli­ común sea un visitante puntual del ar­ carse por su forma de vida y alimentación chipiélago aprovechando una posible básicamente oceánicas (Tabla 2). Estas J.M. Brotons, Contribución a la caracterización cetológica del Mar Balear 55

IMeses I

Agosto • s. coeruleoalba Julio mm Sin identificar Junio Iiill G. melaena Mayo LU D. delphis Abril 11 T. trunca tus Marzo Febrero Enero Diciembre Noviembre Octubre Septiembre Agosto Julio Junio Mayo Abril Marzo Febrero Enero

O

Fig. 3. Distribución temporal del total de los varamientos. Fig. 3. Temporal distribution of all the strandings.

tos superior a los delfines mular y co­ mún. Debe tratarse, por lo tanto, de una especie visitante asidua de estas aguas. Este hecho confirma la ya mencio­ nada complementariedad de los distintos tipos de observaciones al tratar de ca­ racterizar una zona, para de esta ma­ nera, evitar infravalorar a una especie sobre otras. 56 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Agradecimientos Bibliografía

Quisiera expresar mi agradecimien­ Aguilar, A. 1989. A record of two to a las cofradías de pescadores de Humpback Whales, Megaptera no­ Palma de Mallorca, Puerto de Andratx; vaengliae, in the western Mediterra­ Puerto de Sóller y Cala Rajada y a sus nean sea. Marine Mammal Science patrones y marineros, a la asociación 5(3): 306-309. cultural "Alnitak", al buque "Tooftevaag ", Aguilar, A. y Raga, J. A. 1993. The striped a Ricardo y a Ana, a Gloria Fernández dolphin epizootic in the Mediterranean y Pep Riera de Marineland, a Rosa Sea. Ambio, 22(8): 524-528. Mejías, al laboratorio de Biología Marina Boscá, A. 1916. Fauna Valenciana. Ed. de la Universidad de las Islas Baleares, Alberto Martín. Barcelona. a Kirsten, y a todas aquellas personas Cabrera, A. 1914. Fauna Ibérica: Mamí• que de un modo u otro han ayudado a feros. Museo Nacional de Ciencias que este estudio se llevara a cabo. Naturales. Madrid.

60

50~------o % avis. 40~------DI % i nd. 6vi3. 30

20~------

1 O-.U-----I

o o o o o (1) (1) (1) (1) o o o o o o o ::7' +-' ~ ~ ~ ~ ~ ~ N ::7' .~ +-' .- O') 'C O') fU 'c ::; .o .o .o .o (1) el) ~ fU 'c ::; ::l o ~ fU .o ::l. o ...., 0\ ::l e ...., 0\ L J E ..... E E LJ..J .o

Fig. 4. Distribución temporal de los avistamientos Fig. 4. Temporal distribution o, sightings. J.M. Brotons, Contribución a la caracterización cetológica del Mar Balear 57

Casinos, A. 1981. Notes on cetaceans préliminaire a l'étOde des Cétaces of the Iberian Coasts 111. A record des cotes frangaises de la of Orcinus orca (Linnaeus, 1758) Méditerranée. Rev. Trav. ISTPM, from the Island of Minorca. Saüg. 37(2): 151-158. Mitt., 2: 80. Duguy, R. y Vallon, D. 1976. Le rorqual Casinos, A. y Filella, S. 1975. Primer commun (Balaenoptera physalus) recull anual de la Commissió de en Méditerranée Occidentale: état Cetologia de la Institució Catalana actuel des observations. Rapp. d'Historia Natural. Butlletí Inst. Cat. comm. int. Mer Médit., 24(5): 21- Hist. Nat. Zool., 39: 5-26. 24. Casinos, A. y Vericad, M. 1976. The Gihr, M. y Pilleri, G. 1969. On the ana­ cetaceans of the Spanish coasts, a tomy and biometry of Stenella styx survey. Mammalía, 40: 267-289. Gray and Delphinus delphis lo (Ce­ Castell, A. y Gutiérrez, M. 1991. tacea, Delphinidae) of the western Varamiento de una falsa orca Mediterranean. Invest. Cetacea, 1: (Pseudorca crassidens, Owen 15-65. 1864) en Mallorca. Historia Natural Grau, E., Aguilar, A. y Filella, S. 1980. 91. Alemany, A. (Ed) 587-588. Pal­ Cetaceans stranded, captured or ma de Mallorca. sigthed in the Spanish coasts Di Natale, A. y Mangano A. 1983. Killer during 1976-1979. Butll. Inst. Cato whale, Orcinus orca (Linnaeus) and Hist. Nat. 45(Sec. Zool., 3): 167- False Killer whale, Pseudorca 179. crassidens Owen, in the Italian Grau, E., Filella, S., Raga, J.A. y seas. CIESM, raports et procés­ Raduán, A. 1986. Cetáceos vara­ verbaux, 28(5): 181-182. dos en las costas del Mediterráneo Duguy, R. 1990. Les mammiféres ma­ Ibérico durante los años 1980- rins de la Méditerranée Occiden­ 1981. Misc. Zool., 10: 353-358. tale. Bulletin de la Société Zoolo­ Notarbartolo-di-Sciara, G. 1987. Killer gique de France, 114(3): 89-96. Whale, Orcinus orca, in the Duguy, R., Aguilar, A., Casinos, A., . Marine Mammal Grau, E. y Raga, J. A. 1988. Etu­ Science, 3(4):356-360. de comparative des échouages des Penas-Patiño, X.M. y Piñeiro, A. 1989. cétaces sur les cotes Méditerra­ Cetáceos, focas e tarta rugas néennes de France et d'Espagne. mariñas das costas ibéricas. Ed. Misc. Zool., 12: 339-345. Dirección Xeral de Form. e Prom. Duguy, R., Casinos, A., Di Natale, A., Soco Pesq. Conselleria de Pesca. Filella, S., Ktari-Chakroun, F., Llo­ Galicia. ze, R y Marchessaux, D. 1983. Re­ Pérez, M.C. y Nores, C. 1987. Mamífe• partition et frequence des mammi­ ros marinos de la costa Asturiana féres marins en Méditerranée. 11. Registros obtenidos entre los Rapp. comm. int. Mer Médit., 28(5): años 1983-1986. Bol. Cien. Nat. 223-230. IDEA, 37-38: 3-14. Duguy, R. y Cyrus, J. lo 1973. Note Raduán, M.A. y Raga, J.A. 1982. Nota 58 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

sobre los varamientos de Stenella de Monaco. Rés. Cam. Se. Mona­ coeruleoalba (Meyen, 1833) en las ca, 94: 1-71. costas de la región Valenciana. Vallon, D., Guigo, C. y Duguy, R. 1977- Memórias do museu do mar, série Le Globicéphale noir, Globicephala Zoológica, vol. 2, nº18 5p. melaena (Traill, '1809) en Médi­ Raga, J.A., Raduán, M.A. y Blanco, C. terranée occidentale. Rapp. eomm. 1985. Contribución al estudio de la int. Mer Médit., 24, 5. distribución de cetáceos en el Me­ Viale, D. 1980. Stratégies éeologiques diterráneo y Atlántico Ibérico. Mise. ehez les eétaeés. Récherches d'E­ Zool., 9:361-366. cologie theorique. Les strategies Richard, J. 1936. Documents sOr les adaptatives. 209-216. Ed. R. Bar­ cétacés et pinnipédes provenant bault, P. Blaudin & J.A. Meyer. des campanges du Prince Albert I Malvine S.A. París. Descripción de Smicromyrmilla miranda n. sp. (Hymenoptera, Mutillidae) de la Península Ibérica. (Mutílidos paleárticos XII)

Guido NONVEILLER y Edgar GROS

Nonveiller, G. Y Gros, E. 1996. Descripción de Smicromyrmilfa miranda n. sp. (Hymenoptera, Mutillidae) de la Península Ibérica. Mutílidos paleárticos XII. BolI. SHNB Soco Hist. Nat. Balears, 39: 59-64. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca,

Se describe y figura Smicromyrmi/la miranda n. sp., un macho recogido en la Península Ibérica. El género presenta una distribución fundamentalmente afrotropical, con algunas especies en la región oriental, y una especie en Marruecos. la especie típica del género fue descrita, supuestamente por error, de España. Se discute la presencia de Smicromyrmilla ariasi (André, 1896) en la Península Ibérica. Palabras clave: Mutillidae, Smicromyrmilla miranda n. sp., Península Ibérica.

SOCIETAT O'HISTORIA DESCRIPTION OF SMICROMYRMILLA MIRANDA N. SP. (HYMENOPTERA, NATURAL DE LES BALEARS MUTllLlDAE) FROM THE ISERIAN PENINSUlA. PAlEARTIC MUTllLlDAE XII. A male of Smicromyrmilla miranda n. sp., collected on the Iberian Peninsula, is described and iIIustrated. The genus is widespread in the Afrotropical region, represented by a few species in the oriental region and recorded also from Morocco. The species of the genus was, supposedly by error, described for Spain, The presence of Smicromyrmilla ariasi (André, 1896) on the Iberian Peninsula is discussed. Keywords: Mutillidae, Smicromyrmilla miranda n. sp., Iberian Peninsula,

DESCRIPCIÓ DE SMICROMYRMILLA MIRANDA N, SP. (HYMENOPTERA, MUTllLlDAE) DE lA PENíNSULA ISERICA, MUTíLlDS PAlEÁRTICS XII. Es descriu i figura Smicromyrmilla miranda sp.n., un mascle capturat a la península Iberica. El genere presenta una distribució fonamentalment afrotropical, amb algunes especies en la regió oriental, i una especie en Marroc, l'especie típica del genere fou descrita, suposadament per error, d'Espanya, Es discute ix sobre la presencia de Smicromyrmilla ariasi (André, 1896) en la península Iberica. Paraules elau: Mutillidae, Smicromyrmilla miranda n. sp., Península Ibérica.

Guido NONVEILLER, Muséum "alional d'Histoire Naturelle, Entomologie; 45, rue Buffon; 75005 Paris (France), actual adrer;a Nusiceva 2a, 11080 Zemun (fugoslavia). Edgar GROS, Muséum National d'Histoire Naturelle, Mammíferes et Oíseaux; 55, rue Buffon, 75005 París (France).

Recepció del manuscrit: l-abril-96; revisió acceptada: 30-jul-96. 60 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Introducción macho pertenece al género Smi­ cromyrmílla, lo cual implica que todas El género Smicromyrmílla presenta las especies incluidas en el género toda una serie de complejos problemas Nanomutilla por Bischoff (1920) y por sistemático-nomenclaturales que es Arnold (1946; 1956; 1960) deben ser preciso revisar. La especie tipo del transferidos a Smicromyrmí/la, ya que género fue descrita, como Mutí/la ariasi ambos autores se basaron en el criterio André, 1896. Se trata de una hembra de André (1899-1903). sin localidad específica (etiquetada Nanomutílla queda así formada por "España"). Fue transferida al género sólo dos especies, la especie tipo del Smicromyrme por Giner-Marí (1944), género, N. vaucheri Tournier, 1895, y la pero, posteriormente, fue restudiada por ya nombrada N. microsoma André, Suárez (1965) quien afirma que no 1899-1903. pertenece a ningún género conocido de la región paleárctica, por lo que sugiere que el ejemplar en cuestión (cedido por Descripción de Smicromyrmilla Arias Tejero a André) podría haber sido miranda n. sp. capturado en el Norte de África o en latitudes inferiores. El macho objeto de este estudio Suárez (1965), a partir de este fue capturado en la provincia de ejemplar de procedencia dudosa, des­ Tarragona y, de acuerdo con las pre­ cribe el género Smicromyrmí/la. Pos­ cisiones mencionadas en la intro­ teriormente, Nonveiller (1973) captura ducción, presenta todas las caracterís• en Camerún diferentes especies que ticas propias al género Smicromyrmílla. pertenecen a Smicromyrmilla por lo que Especie de pequeño tamaño, cabeza la hipótesis de Suárez (1965) parecía fuertemente convergente detrás de los confirmarse. . ojos, formando un solo arco de un ojo Nonveiller (1973) también aporta al otro; escutelo de forma particular y el las características genéricas de los último esternito fisurado longitudinal­ machos de Smicromyrmílla basándose mente en el medio. Mandíbulas inermes en un macho capturado in copula en la en su borde inferior. Alas solamente región montañosa del oeste de Ca­ con dos celdas cubitales y dos celdas merún. Por otro lado, el macho de una discoidales, la segunda celda cubital de las especies descritas por Nonveiller peciolada (Fig. 2c). Ojos ligeramente (1973) ha resultado ser idéntico al que escotados en su borde interno. Tibias se consideraba hasta ese momento inermes en el borde externo. Espolones como macho de Nanomutílla microsoma blancos. André, 1896. Parece ser que la captura Color. Cuerpo, patas y antenas simultánea de la hembra de Nanomutílla negras, mandíbulas rojizas. Borde microsoma André, 1896 y de un macho posterior de los tres primeros terguitos de otra especie llevaron a André (1896) cubiertos de cilios blanquecinos muy a considerarlos erróneamente como espaciados; borde posterior de los pertenecientes a la misma especie. Este esternitos 2 a 4 igualmente con cilios G. Nonveiller y E. Gros, Descripción de Smicromyrmilla miranda n. sp. 6 1

Fig. 1. Smicromyrmil/a sp. (macho) del Camerún. Se diferencia de S. miranda n. sp por la celda radial alargada. Fig. 1. Smicromyrmilla sp. (male) {rom Camerun. It is differentia ted {rom S. miranda n. sp. by its elongated radial cel/. blancos. Frente con pubescencia blan ­ que el primero, el tercero dos veces tan quecina, dispersa y postrada. Cuerpo largo como el primero. Escapo antenal cubierto de pilosidad corta, erecta y con un surco profundo en toda su grisácea, excepto en el mesonoto y en longitud, ligeramente carenado a lo los terguitos posteriores donde es largo del borde anterior. negra; en el escutelo se aprecian pelos Tórax. La escultura del pronoto en negros mezclados con la pilosidad su parte posterior es similar a la del clara. mesonoto, pero más densa. La mitad Cabeza de form a transversa, elíp­ anterior del pronoto está cu bierta de tica, no prolongada por detrás de los una escultura diferente, constituida por ojos . Mandíbulas ligeramente curvas, no puntos poco profundos, anchos, fina­ dilatadas apicalmente , tridentadas en el mente escu lpidos y con un pe lo erecto ápice (Fig . 2a) . Ocelos pequeños, situa­ en el cen tro . Mesonoto liso y brillante , dos sobre una ligera prom inencia del cubie rto de puntos re lativamente gran­ vértice. Primer artejo del funículo de las des y espaciados . Tégulas pequeñas y antenas apenas más largo que el estrechas, fuertemente punteadas, ex­ pedicelo; el siguiente la mitad más largo cepto en el disco, que es liso y brillan- 62 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

d e

Fig. 2. Smicromyrmilla miranda sp. n. (macho). a) Mandíbula izquierda; b) eseutelo; e) ala izquierda; d) último esternito; e) edeago en vista dorsal. Fig. 2. Smieromyrmilla miranda sp. n. (male). a) Left mandible; b) escutelum; e) left wing; d) last sternite; e) aedeagus in dorsal view. te. Escutelo (Fig. 2b) un poco más el extremo, cercanos uno del otro y ancho que largo, triangular y aguzado ligeramente dirigidos hacia el exterior. en el ápice. La escultura del escutelo y Digítus situado en el primer tercio de la del propodeo es del mismo tipo que la longitud de los gonostilos. Valvas del de la parte anterior del pronoto, pero pene simétricas, muy cortas, no más con puntos más grandes. Propodeo con largas que los lóbulos peripeniales. En los bordes laterales inermes. vista lateral (Fig. 2e), los gonostilos Gáster. Puntuación de los terguitos aparecen fuertemente curvados hacia fuerte y apretada. Fisura mediana del abajo, aguzados en los ápices, los último esternito (Fig. 2d) relativamente cuales están orientados hacia atrás. Su ancha en toda la longitud del esternito, borde superior se dirige en línea recta y con sus bordes un poco engrosados hacia la base. Cuspís visible en vista distalmente. La fisura está cerrada por lateral en forma de lóbulo muy ancho. una lámina estrecha que sobrepasa el Teniendo en cuenta que sólo ha podido límite posterior. El borde posterior del ser examinado un único ejemplar, la esternito está estrechamente prolongado disección del edeago, en vistas a a cada lado de la fisura, por una línea examinar las valvas del pene y las oblicuamente dirigida hacia atrás. Esta volselas, no fue realizada. prolongación está delimitada en la parte Longitud: 6 mm. externa por un borde sinuoso. Hembra desconocida. Edeago. Gonostilos dorsal mente Material estudiado. Holotipo: ma­ estrechos, ápicalmente acuminados en cho, El Perelló (Tarragona, España), G. Nonveiller y E. Gros, Descripción de Smicromyrmilla miranda n. sp. 63

26.VII1.1993, leg. E. Gros, depositado gudo, las tégulas son más grandes, la en el M.N.H.N. de París. superficie lisa más extendida, los ápices de los gonostilos están gradualmente orientados hacia delante y en el borde Diagnosis superior de los gonostilos se aprecia una ligera sinuosidad. Escutelo triangular y aguzado en el Por último, cabe señalar que la ápice. Celda radial alargada. Fisura me­ hipótesis de Suárez (1965) concerniente diana del último esternito ancha en toda a la procedencia de S. ariasi, la cual la longitud del esternito, con los bordes quien duda de su pertenencia a la ligeramente engrosados en su parte fauna Ibérica, puede ser errónea ya distal y cerrada al interior por una lámi­ que en este estudio se confirma la na estrecha .. Borde ápical del esternito presencia del género Smicromyrmilla en estrechamente prolongado a cada lado la Península Ibérica. de la fisura por una línea oblicuamente dirigida hacia atrás, delimitada en la parte distal por un borde sinuoso. Agradecimientos Cuerpo negro. Longitud 6 mm. Aprovechamos esta ocasión para expresar nuestro más sincero agradeci­ Conclusiones miento a la Sra. Coralia Sanches Lamotte por el esfuerzo realizado en la Teniendo en cuenta las precisiones traducción del texto al español. descritas en la introducción y los datos aportados con la descripción de esta nueva especie, es posible realizar una B ibl iog rafia serie de generalizaciones sobre el género Smicromyrmilla. André, E. 1896. Notes pour servir a la Los machos alados del género connaissance des Mutilles Paléarc­ presentan varios tipos de escutelo que tiques et description de quelques difieren por las particularidades de su especes nouvelles. Deuxieme ápice; éste puede ser aguzado, trunca­ partie. Mémoires de la Société do, más o menos escotado y también Zoologique de France, 9: 261-277. bidentado. La mayoría de las especies André, E. 1899-1903. Spécies des cuyos machos tienen el escutelo ter­ Hyménopteres d'Europe et Algérie. minado en ápice aguzado, tienen tam­ Vve. Dubosclard ed. Paris. 478 pp. bién la celda radial alargada, pero en la Arnold, G. 1946. New Species of nueva especie de Tarragona la celda African Hymenoptera. Occasional radial (Fig. 2c) es corta, truncada en el Papers of the National Museum of ápice y terminada en un nervio ligera­ Southern Rhodesia, 12: 49-55. mente curvado y dirigido hacia adelante. Arnold, G. 1956. New Species of Asimismo, en los machos pertene­ African Hymenoptera. Occasional cientes al grupo con escutelo puntia- Papers of the National Museum of 64 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

South Rhodesia, 3(21 b): 52-77. Mutillidae. Instituto Español de Arnold, G. 1960. New Species of Afri­ Entomología. Madrid. 124 pp. can Hymenoptera. Occasional Pa­ Nonveiller, G. 1973. Recherches sur les pers of the National Museum of Mutillides de l'Afrique. Remarques South Rhodesia, 3: 457-461. concernant le genre Nanomutilla Bischoff, H. 1920. Monographie der André,1899. Annales de la Faculté Mutilliden Afrikas. Archiv. für Natur­ des Sciences du Cameroun, geschichte, Abteilung A., 58: 1-830. Yaoundé, 15-16: 75-80. Giner-Marí, J. 1944. Hymenópteros de Suárez, F.J. 1965. Datos preliminares al España: Fam. Apterogynidae y estudio de los Mutílidos ibéricos. Eos, 40(3-4): 569-586. The effect of sorne factors on the helrninth parasite infracornrnunities of Podareis lizards in the Balearic Islands (Western Mediterranean)

Vicente ROCA

Roca, V, 1996, The effect 01 some lactors on the helminth parasite inlracommunities 01 Podareis lizards in the Balearic Islands (Western SHNB Mediterranean), Bo/l, Soc, Hist. Nat. Balears, 39: 65-76, ISSN 0212-260X, Palma de Mallorca,

The effect 01 several abiotic and biotic lactors (island area, distance lrom a potential colonizing source, sex, age and diet 01 the host) on helminth diversity 01 the endemic balearic lizards Podareis pityusensis and Podareis lilfordi caught on small islets 01 the Balearic Islands (Western Mediterranean), has been studied, 564 p, pityusensis and 386 P. lilfordi hosts were examined lor helminths. The variables "size 01 the island" and "distance to a potential colonizing source", in relation to helminth diversity, do not lit those predicted by the Theory of Island Biogeography. In P. pityusensis, older hosts harbour more diverse inlracom­ SOCIETAT D'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS munities because 01 the high population densities in small islets. The trend to herbivorism shown by both hosts is a secondary adaptation with no phylogenetic significance. Keywords: lizards, helminth parasites, ecology, Western Mediterranean.

EFECTE D'ALGUNS FACTOR S SOBRE LES INFRACOMUNITATS PARAslTES DE SARGANTANES DEL GENERE PODARCIS EN LES ILLES BALEAR S (MEDITERRANIA OCCIDENTAL). Hom ha analitzat diversos lactors abiotics i biotics (superlicie de les iIIes o illots, distancia a una potencial lont de colonitzaci6, sexe, edat i tipus d'alimentació del hoste) en relaci6 a la diversitat helmintiana de les sargantanes endemiques de les illes Balears, Podareis pityusensis i Podareis lilfordi, capturades en iIIes i illots de I'arxipelag (Mediterrania occidental). Un total de 564 especimens de P. pityusensis i 386 de P. lilfordi loren analitzades helmintologicament. Les variables grandaria de I'illa i distancia a una potencial lont de colonitzaci6 en relació amb la diversitat helmintiana no s'ajusta a allo que prediu la Teoria de la Biogeogralia Insular. En p, pityusensis, els hostes mes vells tenen inlracomunitats més diverses a causa de les grans densitats de poblacions de sargantanes en illots petits. La tendencia cap a I'herbivorisme que tenen tots dos hostes és una adaptació secundaria sense sig nificació lilogenetica. Paraules elau: sargantanes, helmints parasits, ecologia, Mediterrania Occidental.

Vicente ROCA, Departament de Biologia Animal (Parasitologia Animal). Faeultat de 8iologi8, Universitat de Valencia. Dr. Moliner, 50 46100 Burjassot, Valencia. Spain.

Recepeió del manuserit: 28-abril-96; revisió aeeeptada: 30-jul-96. 66 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Introduction

Lizards of the genus Podareis Wa­ colonized al! the Mediterranean area gler, 1830 are a large group of saurians during the Mesinian period (Alcover, widespread along the Mediterranean 1988). Different aspects of the biology Basin, living in continental and insular of these reptiles have been investigated habitats. Al! the present species come (Pérez-Mellado & Salvador, 1981; Salva­ from one or very few stock s which dor, 1986 a,b; Bruno, 1988 a,b; Lanza,

Prevelance Intensity Abun­ 01 inlection dance

Helminth species Site 01 inlection n (%) Range

DIGENEA

Paradistomum mutabile gall-bladdar 129 22.9 1-56 8.1 1.8 Braehy/aima sp.(Iarvae) intestina 1 0.2

CESTODA

Ooehoristiea galliea intestine 25 4.4 1-264 30.4 1.3 Nematotaenia tarento/ae intestine 19 3.4 1010 2.6 0.1 Dip/opy/idium aeanthotetra(/) body cavity 16 2.8 1-35 10.1 0.3 Mesocestoides sp.(/arvae) body cavity 9 1.6 1-56 12.4 0.2

NEMATODA

Skrjabinodon medinae cloaca 67 11.9 1-20 4.8 0.6 Spauligodon eabrerae cloaca 193 34.2 1-222 20.9 7.2 Parapharyngodon bu/bosus cloaca 104 18.4 1-134 17.6 3.2 Parapharyngodon echinatus cloaca 9 1.6 1-14 4.6 0.1 Parapharyngodon micipsae cloaca 123 21.8 1-15 4.6 1.0 Strongy/oides ophiusensis intestine 7 1.2 1-37 9.7 0.1 Aeuaría sp.(/arvae) body cavity 5 0.9 1-8 3.8 0.03 Spirurida gen. sp.(Iarvae) body cavity 6 1.1 1-6 2.8 0.03

ACANTHOCEPHALA

Centrorhynchus sp.{/arvae) body cavity 4 0.7 1-4 2.5 0.01

Table 1. Infestation parameters of the helminth species parasitizing P. pityusensis. Number of sampled hosts = 564; n = number of parasitized hosts. Taula 1-. Parametres d'infestació deIs parasits de P. pityusensis_ Nombre d'hostes ana/itzats = 564; n = nombre d'hostes parasitats_ V. Roca, Helminth parasite infraeommunities of balearies Podareis lizards 67

1988; Pérez-Mellado, 1989; Brown et al. biotic factors with their parasite faunas. 1992; Delaguerre & Cheylan, 1992; This paper deals with helminths from Salvador, 1993; and chapters in Valakos two endemic lizards from the Balearic et al. 1993). However, parasitological Islands, Podareis pityusensis (Boscá, studies aremuch more scarce and 1883) and Podareis lilfordi (Günther, unsystematic. Although several studies 1874) (Reptilia: Lacertidae). P. pityusen­ concerning reptile parasitological ecology sis occurs in Eivissa and Formentera have been made (see Aho, 1990; Roca islands, and in the small islets around & Hornero, 1994), the present study is them, while P. lilfordi can only be found the first one concerning European in the small islets surrounding Majorca reptiles connecting several abiotic and and Minorca.

Prevelance Intensity Abun- 01 inlection dance

Helminth species Site 01 inlection n (%) Range x x

DIGENEA

Paradistomum mutabile gall-bladder 42 10.9 1-26 6.5 0.7 Brachylaima sp.(larvae) intestine 3 0.8 1-2 1.3 0.01

NEMATODA

Skrjabinodon medinae cloaca 96 24.9 1-17 4.1 1.0 Spauligodon cabrerae cloaca 161 41.7 1-109 12.2 5.1 Parapharyngodon bulbosus cloaca 14 3.6 1-14 6.5 0.2 Parapharyngodon micipsae cloaca 25 6.5 1-11 3.8 0.2 Skrjabinelazia hoffmanni intestine 4 1.0 1-5 2.0 0.02 Abbreviata sp. intestine 1 0.3 Acuaria sp.(larvae) body cavity 4 1.0 1-20 6.8 0.1 Spirurida gen. sp.(Iarvae) body cavity 4 1.0 1-6 2.8 0.02

ACANTHOCEPHALA

Centrorhynchus sp.(Iarvae) body cavity 4 1.0 1-5 2.3 0.02

Table 2. Infestation parameters of the helminth species parasitizing P. lilfordi. Number of sampled hosts = 386; n = number of parasitized hosts. Taula 2. Parametres d'infestació deis parasits de P. lilfordi. Nombre d'hostes analitzats = 386; n = nombre d'hostes parasitats. 68 BoII. SOCo Híst. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

Populations 01 P. pityusensis xH SIZE (km2) DISTANCE(m) i

Eivissa 0.128 541 57.5 Vedra-Vedranell 0.250 0.621 2000 78.0 Murada 0.129 0.013 200 68.8 Calders 0.310 0.028 5 71.7 lila de S'Hort 0.070 0.005 150 70.0 Tagomago 0.322 0.521 500 63.3 Es Canar 0.275 350 Sta.Eulalia-Redona 0.299 0.04 700 70.7 Ses Rates 0.111 0.018 400 60.0 Es Malvins 0.387 0.097 2200 40.8 Ses lIIetes Negres 0.173 0.037 1850 50.0 Es Penjats 0.168 0.12 1500 60.8 Sa Torreta 0.066 0.088 75 5.0 S'Espalmador 0.148 2.09 250 48.6 S'Espardell 0.501 0.85 4250 10.0 lila den Pou 0.031 150 Formentera 0.571 83 50.0

Populations 01 P. li/fordi

Aire 0.111 0.342 1000 86.5 Rei 0.054 0.042 200 74.0 Colom 0.175 0.402 250 71.3 Addaia 0.083 0.129 600 62.5 Sargantana-Rovells 0.109 0.030 100 61.8 Nitge (Porros) 0.101 0.106 450 33.5

Table 3. Island size, distance Irom a potential colonizing source, mean values 01 consumption 01 vegetable matter by the hosts and xH of the helminthfauna of P. pityusensis and P. li/fordí. Taula 3. Grandaría de les i/les, distancia a una potencial font de colonítzació, valors mitjans del consum de materia vegetal pels hostes, i xH de la fauna parasita de P. pityusensis i P. IiIlordi.

Materials and methods

Between 1987 and 1991, several islet, is given in Roca & Hornero islands and islets of the Balearic (1991a) and Hornero & Roca (1992). Archipelago were visited. In sorne 01 Biometric data, sex and age were them, lizards of both host species were recorded from all the specimens. collected by hand, Specimens from Although Marco (1988) considered museums and private collections were three age classes for Lacerta schreiberi also studied. 564 P. pítyusensís and Bedriaga, 1878 (Reptilia: Lacertidae) 386 P. /ilfordí were examined; the (adults, subadults and juveniles), we number 01 specimens of each host divided our host sample into two age species studied from each island and/or classes, adults and non-adults (including v. Roca, Helminth parasite infraeommunities of balearies Podareis Iizards 69

subadults and juveniles) following Roca diversity and the size of the islets (r= et al. (1990). 0.3261; p> 0.05). In the populations of Data on feeding habits were made P. Iilfordi (Table 3), no correlation was available to us by Dr. Valentín Pérez­ significant between both variables (r= Mellado from the University of 0.7285; p> 0.05). Salamanca (Spain). Helminths were collected, fixed and b) Distance from a potential colonizing mounted according to routine techniques source (Roca & Hornero, 1994). The parasites In P. Iilfordi (Table 3) the were identified at species level and the correlation between helminth diversity numbers and location of all individuals of and the distance to a potential coloni­ each species were recorded (se e Roca zing source (Minorca) was not signifi­ & Hornero, 1991 a; Hornero & Roca, cant (r= 0.2209; p> 0.05). For the popu­ 1992). Tables 1 and 2, show the total lations of P. pityusensis, the potential number of parasite species and the colonizing source is Eivissa or Formen­ infestation parameters, for each host. tera. A positive correlation was found We follow Margolis et al. (1982) and (r= 0.7293; p< 0.05). Esch et al. (1990) in the use of descrip­ tive ecological terms. AII statistical c) Sex and age class of the host analysis were performed using standard Diversity parameters (Brillouin's methods (Sokal & Rohlf, 1981). index, number of helminth species and Pearson's correlation test was used number of helminths) (Table 4) have to establish the relationship between been compared. For P. pityusensis, the "mean helminth diversity" (Brillouin's (H) ANOVAS show significant differences diversity index) (see Magurran, 1988) between age classes but not between and several variables as "island size" sexes (Table 5). Age and sex were not (km2), "distance to a potential colonizing interactive. Adult specimens have a source" (m) and "consumption of greater number of helminths and vegetable matter" (volumtvolum of helminth species than non-adults (Table preys). In the populations of P. 4). For P. lilfordi, the ANOVAS show pityusensis (Table 3) a Kolmogorov­ significant differences between age Smirnov test showed that the variable classes. The difference is caused by "island size" does not fit a normal the number of helminth species but not distribution. The fitting was made by by the total number of helminths (Table transformation to In (Z= 0.75; p>0.05 in 5). Also significant differences between the case of In size; and Z= 0.543; p> sexes in relation with Brillouin's index 0.05 in the case of In xH). were found, but this sex influence in the diversity dissapears if the probability Results level is set to 0.01. a) Island area effects d) Diet effect In P. pityusensis (Table 3) no The helminth faunas of P. pityusen­ relationship was found between helminth sis and P. lilfordi are typical of carnivo- 70 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

P. pítyusensís MALES FEMALES

adults non-adults adults non-adults

H 0.29±0.31 0.12±0.20 0.27±0.29 0.19±0.29

Nsphel 1.68±1.08 1.08±0.66 1.39±0.99 0.97±0.92

Ntothel 23.55±39.23 8.08±13.39 18.59±33.32 8.17±15.79

P. lilfardí

H 0.11±0.21 0.21±0.24 0.06±0.15 0.17±0.23

Nsphel 1.05±0.72 1.04±0.82 0.83±0.64 1.00±0.86

Ntothel 9.47±15.34 8.14±12.32 8.51±13.07 4.77±7.03

Table 4. Diversity parameters of the helminth communities of P. pityusensis and P. Ii/tordi related to the sex and the age classes of the hosts. Nsphel = number of helminth species; Ntothel = number of helminths. Taula 4. Parametres de diversitat de les comunitats helmintianes de P. pityusensis i P. lilfordi, en relació al sexe i la classe d'edat deis hostes. Nsphel = nombre d'espécies d'helmints; Ntothel = nombre d'exemplars d'helmints.

P. pítyusensís SEX AGE CLASS AGE x SEX

H 0.011 14.557 • 1.119

Nsphel 0.136 17.133 • 1.504

Ntothel 0.316 28.329 • 2.849

P. lilfardí

H 4.211 • 10.047 • 0.005

Nsphel 3.680 8.687 • 0.055

Ntothel 0.256 0.883 1.903

Table 5. F values generated by an ANOVA to determine the effect of sex and age classes of the hosts over the mean ranges of the diversity parameters of the helminth communities of P. pityusensis and P. Ii/tordi. p < 0.05. Taula 5. Valors de F generats per una analisi ANOVA per a determinar I'efecte del sexe i la classe d'edat deis hostes sobre els rangs mitjans deis para me tres de diversitat de les comunitats helmintianes de P. pityusensis i P. lilfordi. v. Roca, Helminth parasite infracommunities of balearies Podareis lizards 7 1

rous reptiles beeause: (i) they have free-living species of potential inter­ species with indirect life eyeles; (ii) are mediate or definitive hosts is, the higher rich in parasitic groups; and (iii) show the possibility of many parasitic species typical Pharyngodonidae of carnivorous (Mas-Coma et al. 1987). Nevertheless, reptiles and non e of the herbivorous there are many exceptions to this rule reptiles. beeause the presence or absence of a Quantitatively, the mean s of con­ particular host may produce a pronoun­ sumption of vegetable matter of the eed deviation of the number of helminth individuals of each population (the species (Mas-Coma et al. 1987). In our consumption was calculated as volume case, the islets sampled have no diffe­ with respect to total volume of preys rent habitats but all show uniform xeric (Corti & Pérez-Mellado, 1991; Pérez­ biotopes. In addition, there is no posi­ Mellado, pers. eomm.) and the means bility of several potential hosts in the of the Brillouin's index (Table 3) were large or small islands or islets because analyzed. No correlation was found for the only lizards (Lacertidae) in the P. pityusensis (r= -1.785; p> 0.05) and archipelago are P. pityusensis in the P. lilfordi (r= 0.6247; p> 0.05). So, the Pityusic and P. Iilfordi in the Gimnesic eonsumption of vegetable matter by islets (islets surrounding Minorea). In endemic Balearic lizards does not affect spite of this, there is no correlation their helminth diversity. between island size and helminth diver­ sity, as noted also by Kennedy (1978) and Dobson et al. (1992), eoneluding Discussion that the local conditions of eaeh island are determinant faetors in the composi­ a) Island area effects tion of parasitic faunas. In a specific area with a more or less uniform climate (as in our case) b) Distance from a potential eolonizing there is a relationship between the souree surfaee of a sampling area and the The theory of Insular Biogeography number of living species (Darlington, predicts a relationship between the 1957). Mac Arthur & Wilson (1967) number of species living in an island observed that the surface has no direct and the distance of that island to a effeet on the number of species but it potential colonizing souree. This rela­ is related with other faetors sueh as tionship is based on the idea of the habitat variation, whieh, in turn, may equilibrium between immigrant species affect species diversity. This situation is and species in extinction (Mac Arthur & much more complicated when conside­ Wilson, 1967). Kuris & Blaustein (1977) ring parasites. Generally larger islands objeeted the applieation of this general harbour a greater number of parasitie principie to the parasitie world. Kennedy speeies because a large island size (1978) and Dobson et al. (1992) did not probably implies great diversity of find any correlation between the number habitats. So, the greater the number of of parasitic species from a host and the 72 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996) ® s' Espardell

o Malvina (";\ 0 Vedra ~Negrea

Penjats 0 ® Tagomago

® Sta. Eulalia

S'Hort (";'\ 0 Rates Sa Torreta f2\ 0 0 '-2; s' Espalmador Caldera 0 \V Murada

COAST

Fig. 1. Diagram showing the proportional distances of islets (circles) where P. pityusensis occurs, to the potential colonizing source. The number of helminth species is indicated in the circles. Fig. 1. Diagrama que mostra les distancies proporcionals que hi ha entre els illots on es troben les poblacions estudiades de P. pityusensis i la tont potencial de colonització. Dintre deis cercles s'indica el nombre d'especies d'helmints. distance of the island where it lives to bies found in the case of P. pityusensis, the potential colonizing source. generaliy shows that there are more For P. lilfordi, our results agree helminth species on the islets more with those of Kennedy (1978) and distant from the main island (Fig. 1), Dobson et al. (1992). The absence of contrary to the prediction of Mac Arthur correlation may be due to the short and & Wilson's theory. So, the low applica­ similar distances separating the islets bility of some. concepts of such theory from the main island (Minorca). The to the parasitic world is confirmed. positive correlation between both varia- V. Roca, Helminth parasite infraeommunities of balearics Podareis lizards 73

e) Sex and age elass of the host mily Pharyngodonidae Travassos, 1919. For both hosts we can say that the In this family, two evolutionary lineages, sex has no influenee in their helminth morphologically distinguishable on the diversity. Our results agree with those basis of the evolution of the caudal end of Roca et al (1990) for other lizards. in the male (Petter, 1966; Petter & Regarding the influenee of the age Ouentin, 1976), are recognized. The elass on helminth diversity of the host, speeies included in each of the two our results on P. pityusensís agree with evolutionary lineages infect respectively those of Roca et al. (1990) for Lacerta two distinct groups of hosts. One of schreiberi. Adults of P. pityusensis are them includes nematodes parasitizing always more parasitized, probably due only carnivorous reptiles (mainly Sauria), to: (i) the greater opportunity for infesta­ being the more representative the gene­ tion of the adults; and (ii) in monoxe­ ra Pharyngodon Diesing, 1861, Skrjabi­ nous speeies, the higher number of nodon Inglis, 1968, Spauligodon eontaets between lizards implying a Skrjabin, Sehikhobalova et Lagodovska­ larger probability of infection. Con si­ ja, 1960 and Parapharyngodon Chatterji, dering that the high population den sities 1933 (Oxyuroidea: Pharyngodonidae). of lizards in many islets and their smal! The other one includes nematodes size are faetors favouring intraspecific parasitizing herbivorous iguanas and eontacts, these are probably more tortoises (Testudo spp.) belonging to the frequent among the adults beeause of genera Tachygonetria Wedl, 1862, sexual contacts and sexual and/or Mehdiella Seurat, 1918, Alaeuris Tha­ territorial fights. par, 1925, Thaparia Ortlepp, 1933, P. Ii/fordi shows an unusual status Ortleppnema Petter, 1966, Ozolaimus in respect with other lizards: the non­ Dujardin, 1845, Travassozolaimus Vigue­ adult females show a higher number of ras, 1938 and Mamillomacracis Dosse, helminth species. 1939 (Oxyuroidea: Pharyngodonidae). Data from Roca & Hornero (1991b) on d) Diet effects Mediterranean Sauria and Testudines Al! the plathelminth species agree with the hypothesis of Petter & (digenea and cestoda) presumably have Ouentin (1976), which is why the herbi­ heteroxenous life eycles, and also the vorous tortoises Testudo graeca Lin­ nematodes S. hoffmanni, Abbreviata sp., naeus, 1758 and Testudo hermanni Acuaria sp. (Iarvae) , Spirurida gen. sp. Gmelin, 1789 (Reptilia: Testudinidae) (Iarvae) and the acanthoeephalan show a peculiar group of Pharyngodoni­ Centrorhynchus sp. (Iarvae)(McAllister & dae nematodes (Roca, et al., 1988a,b) Trauth, 1985; Roca & Hornero, 1991a). while the saurians, al! carnivorous, have The Pharyngodonidae nematodes and completely different parasites. also S. ophiusensis have direet life Speeial attention is paid to insular cycles (Petter & Ouentin, 1976; Roca & lizards because many populations of Hornero, 1992). several species show more or less a The nematodes Oxyuroidea parasi­ pronounced trend to herbivorism. This tizing Palearctic lizards belong to the fa- occurs in many islands and islets of the 74 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Mediterranean and particularly in the patterns and processes. In: Esch, Balearic Archipelago (Corti & Pérez­ G., Bush, A. & Aho, J.M. eds. Mellado, 1991; Pérez-Mellado, 1989; Parasite communities: patterns and Pérez-Mellado et al., 1991). Although in processes. Chapman & Hall, Lon­ the populations of P. pityusensis and P. don, pp.157 -195. lilfordi certain degree of herbivorism has Alcover, J.A. 1988. Las faunas preneo­ been noted, according to our results, líticas de las islas mediterráneas. this herbivorism must be considered as Mundo Científico 80: 504-517. a secondary adaptation. Pérez-Mellado Brown, R.P., Pérez-Mellado, V., Diego­ (pers. comm.) and Pérez-Mellado et al. Rasilla, J., García, J.A., Naranjo, A. (1991) also denote the herbivorism of & Speakman, J.R. 1992. Individual the Balearic lizards as an adaptive and population energetics of a response related to the trophic lizard on a Mediterranean islel. availability and to the evolutionary age Oecologia, 91: 500-504. of the lizard population on each island. Bruno, S. 1988a. L'erpetofauna delle isole di Cres, Krk et Ada (Jugos­ lavia-Albania). Bulletin d'Ecologie, 19: 265-281. Acknowledgements Bruno, S. 1988b. Considerazioni sull'er­ petofauna della Sicilia. Bulletin The author is indebted to "The d'Ecologie, 19: 283-303. Museo Nacional de Ciencias Naturales" Corti, C. & Pérez-Mellado, V. 1991. (Madrid) and to Dr. Mª Antonia Cirer for Feeding ecology of insular popula­ loans of herpetologic material. I would tions of Podarcis lizards in the like to thank Prof. Dr. J.A. Balbuena, North Tyrrenian Sea (Corsica and Department of Animal Biology, University Tuscan islands) and Balearic of Valencia (Spain) for suggestions on islands. A preliminary study. VI an earlier version of this manuscripl. Ordinary General Meeting of the The english language was revised by Societas Europaea Herpetologica. Juan E. Martin. I also wish to thank the Budapest, Aug. 19-23, 1991. Abs­ Conselleria d'Agricultura i Pesca de les tracts of Reports, p. 25. IlIes Balears for issuing the permits Darlington, P.J. 1957. Zoogeography: (Numbers 6399, 7027, 3990, 30/05/89) the geographical distribution of to collect living specimens. anima/s. Wiley, New York. This work was financed by project Delaguerre, M. & Cheylan, M. 1992. PB 87-0707-C02-01 of the Spanish Batraciens et Reptiles de Corseo D.G.I.C.Y T. L'oikéma, Pamplona. 121 pp. Dobson, A.P., Pacala, S.W., Roughar­ den, J.D., Carper, E.R & Harris, References EA 1992. The parasites of Anolis lizards in the northern Lesser An­ Aho, J.M. 1990. Helminth communities tilles. 1. Patterns of distribution and of amphibians and reptiles: compa­ abundance. Oecologia, 91: 110- rative approaches to understanding 117. V. Roca, Helminth parasite infraeommunities of balearies Podareis lizards 75

Esch, G.w., Shostak, A.W., Marcogliese, Margolis, L., Esch, G.w., Holmes, J.C., D.J. & Goater, T.M. 1990. Patterns Kuris, A.M. & Schad, G.A. 1982. and processes in helminth parasite The use of ecological terms in communities: an overview. In: Esch, Parasitology (report of an ad hoc G., Bush, A. & Aho, J. eds. Para­ committee of the American Society site eommunities: patterns and pro­ of Parasitologists). Journal of eesses. Chapman & Hall, London, Parasitology, 68: 131-133. pp. 1-19. Mas-Coma, S., Esteban, J.G., Bargues, Hornero, M.J. y Roca, V. 1992. Helmin­ M.O. & Valero, M.A. 1987. La tofauna de Podareis lilfordi (Gün• evolución de una fauna parásita en ther, 1874) (Sauria, Lacertidae) de las islas "continentales": el caso de los islotes de Menorca (Islas los helmintos de micromamíferos Baleares, Mediterráneo Occidental). en las Gimnesias y Pitiusas (archi­ Mise. Zool., 16: 1-6. piélago balear). In: San s-Coma, Kennedy, C.R. 1978. The parasite fauna V., Gosálbez, J. & Mas-Coma, S. of resident char Salvelinus alpinus Eds. Mamíferos y Helmintos. Volu­ from arctic islands, with special men homenaje al Prof. Dr. Dr. reference to Bear Island. Journal of Herman Kahmann en su 81 aniver­ Fish Biology, 13: 457-466. sario: 203-216. Ketrés, Barcelona. Kuris, A.M. & Blaustein, A.R. 1977. Pérez-Mellado, V. 1989. Estudio ecoló• Ectoparasitic mites on rodents: gico de la lagartija balear Podareis application of island biogeography lilfordi (Günther, 1874) en Menorca. theory? Seienee, 195: 596-598. Revista de Menorca 80: 455-511. Lanza, B. 1988. Hypotheses sur les origi­ Pérez-Mellado, V. & Salvador, A. 1981. nes de la faune herpétologique corseo Actividad y termorregulación estival Bulletin d'Eeologie, 19: 163-170. de Podareis pityusensis (Boscá, Mac Arthur, R.H. & Wilson, E.O. 1967. 1883) (Sauria: Lacertidae) en Ibiza The theory of Island Biogeography. y Formentera. Amphibia-Reptília 2: Princeton University Press. Prince­ 181-186. ton, 203 pp. Pérez-Mellado, V., Corti, C. & Valakos, McAllister, C.T. & Trauth, S.C. 1985. E.D. 1991. Spatial herbivorism of Endoparasites of Crotaphytus the genus Podareis (Sauria: eollaris eollaris (Sauria: Iguanidae) Lacertidae) in the Mediterranean from Arkansas. The Southwestern region. VI International Conferenee Naturalist, 30: 363-370. on Mediterranean Clima te Eeosys­ Magurran, A.E. 1988. Eeologieal diver­ tems. Maleme, Crete, Sept. 23-27, sity and its measurement. Croom 1991. Abstracts of Reports, p. 61. Helm. Ud. London. Petter, A.J. 1966. Equilibre des especes Marco, A. 1988. Autoeeología del lagar­ dan s les populations de Nématodes to verdinegro (Laeerta sehreiberi) parasites du colon des tortues Bedriaga, 1878 (Sauria: Laeertidae) terrestres. Mémoires du Muséum en el Sistema Central. Ph. thesis, National d'Histoire Naturelle, série University of Salamanca. A, Zoologie 39: 1-252. 76 BolI. Soe. Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Petter, A.J. & Quentin, J.C. 1976. Key la tortuga mora, Testudo graeea to genera of the Oxyuroidea. In: Linnaeus, 1758 (Reptilia: Testu­ Anderson, R.C., Chabaud, A.G. and dinidae) en España. Revista Ibérica Willmott, S. eds. C.I.H. Keys to the de Parasitología, 48: 269-274. parasites of Vertebra tes: Roca, V., Galeano, M., Andreu, A.C. & 1-30. Commonwealth Agricultural García-Adell, G. 1988b. Testudo Bureaux, Farnham Royal, Bucks, graeea Linnaeus, 1758 (Reptilia: London. Testudinidae) en Doñana: datos Roca, V. & Hornero, M.J. 1991a. helmintofaunísticos y relaciones Helmintofauna de Podareis pityu­ ecológicas parásito-hospedador. sensis (Boscá, 1883) (Sauria, La­ Revista Española de Herpetología, certidae). Rev. Esp. Herp. 5: 77-87. 3: 75-82. Roca, V. & Hornero, M.J. 1991b. Diet Salvador, A. 1986a. Podareis lilfordi and helminthfauna in Mediterranean (Günther, 1874) Balearen-Eidechse. reptiles. Proeeedings of the VI In: Bohme, W. ed. Handbueh der International Conferenee on Medi­ Reptilien und Amphibien Europas. terranean Climate Eeosystems: 205- Eehsen 111 (Podareis): 83-110. Aula­ 209. Verlag, Wiesbaden. Roca, V. & Hornero, M.J. 1992. Salvador, A. 1986b. Podareis pityu­ Strongyloides ophiusensis sp. n. sensis (Boscá, 1883) Pityusen­ (Nematoda: Strongyloididae), parasi­ Eidechse. In: BOhme, W. ed. Hand­ te of an insular lizard, Podareis bueh der Repti/ien und Amphibien pityusensis (Sauria: Lacertidae). Europas. Eehsen '" (Podareis):231- Folia Parasitologiea, 39: 369-373. 253. Aula-Verlag, Wiesbaden. Roca, V. & Hornero, M.J. 1994. Salvador, A. 1993. Els réptils. In: AI­ Helminth infracommunities of Podar­ cover, J.A., Ballesteros, E. y For­ eis pityusensis and Podareis lilfordi nós, J.J. eds. Historia Natural de (Sauria: Lacertidae) from the Balea­ /'arxipe/ag de Cabrera: 427-437. ric Islands (western Mediterranean CSIC-MolI, Mallorca. basin). Can. J. Zool., 72: 658-664. Sokal, R.R., and Rohlf, F.J. 1981. Roca, V., Ferragut, M.V. & Hornero, Biometry, 2nd ed. W.H. Freeman M.J. 1990. Estimaciones ecológicas and Co. acerca de la helmintofauna de Valakos, E.D., Bohme, W., Pérez­ Laeerta sehreiberi Bedriaga, 1878 Mellado, V. & Maragou, P. 1993. (Sauria: Lacertidae) en el Sistema Laeertids of the Mediterranean Central (España). Revista Española region. A bi%giea/ approaeh. de Herpetología, 4: 93-100. Hellenic Zoological Society, Athens, Roca, V., Galeano, M. & García-Adell, Bonn, Alicante, 281 pp. G. 1988a. Nematodos parásitos de Els iso podes terrestres (Crustacea: Isopoda: Oniscidea) de les illes Balears: cataleg d 'especies

L1uc GARCIA Antonio CRUZ

Garcia, LI. i Cruz, A. 1996. Els isopodes terrestres (Crustacea: Isopoda: Oniscidea) de les iIIes Balears: cataleg d'especies. BolI. Soco Hist. Nat. Balears, SHNB 39: 77-99. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Es presenta un cataleg crític, basat en relerencies bibliograliques i en observacions directes, deis isopodes terrestres (lsopoda:Oniscidea) de les illes Balears. Es lan comentaris sobre la distribució i la taxonomia d'algunes especies. Les dilerents cites bibliograliques es distribueixen per iIIes majors, per ordre d'antiguital. En total la launa d'isopodes terrestres de les Balears esta lormada per 70 taxons, 10 deis quals (14'1%) són endemics. Es citen per primera vegada a les Balears Cylisticus convexus, Acaeroplastes melanurus melanurus i SOCIETAT O'HISTORIA lamellatus sphinx. Igualment s'assenyalen per primera vegada a I'illa de Mallorca NATURAL DE LES BALEARS Trichoniscus fragi/is, Haplophthalmus danicus, Platyarthrus aiasensis, Armadilloniscus littoralis, Halophi/oscia hirsuta, Ctenoscia dorsalis, Phi/oscia affinis affinis, Agabiformius lentus, Porcel/io dilata tus di/ata tus, Porcel/io cl. pityensis i Ballodillium pi/osum i a I'arxipelag de Cabrera I'especie cavernícola Anaphi/oscia simoni. Paraules clau: Crustacea, Isopoda, Oniscidea, cataleg faunístic, /l/es Balears.

TERRESTRIAL ISOPODS (CRUSTACEA: ISOPODA: ONISCIDEA) OF THE BALEARIC ISLANDS: CHECK-LlST. A critical catalogue is compiled, based on literature relerences and direct observations, 01 the terrestrial isopods (lsopoda:Oniscidea) 01 the Balearic Islands. The distribution and 01 some species are discussed. Literature relerences are arranged chronologically lor the larger islands. Altogether, the terrestrial isopod launa comprises 70 taxa, ten 01 which (14.1 %) are endemic. New records lor the Balearics are Cylisticus convexus, Acaeroplastes melanurus melanurus and Porcellio lamellatus sphinx. Those lor Majorca are Trichoniscus fragilis, Haplophthalmus danicus, Platyarthrus aiasensis, Armadilloniscus littoralis, Halophi/oscia hirsuta, Ctenoscia dorsalis, Phi/oscia affinis affinis, Agabiformius len tus, Porcellio di/ata tus di/atatus, Porcellio cl. pityensis and Ballodillium pi/osum. The record 01 the cavernicolous species Anaphi/oscia simoni is new lor the Cabrera archipelago. Keywords: Crustacea, Isopoda, Oniscidea, faunistic check-list, Balearic Islands.

Lluc GARCIA, Museu Balear de Ciencies Naturals, Apartat de Correus 55, 07100, Sóller (Mallorca), l/les Balears i Antonio CRUZ, Salvador Busquets 45, 20n. 08222 Terrassa (Barcelona), Catalunya.

Recepció del manuscrit: 16-maig-96; revisió acceptada: 30-jul-96. 78 BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

Introducció les Coves del Drac (Manacor, Mallorca). Despres, fins ben entrada la segona Els isopodes terrestres de les IIles meitat de segle, cap altre naturalista es Balears no han estat mai objecte d'un va interessar pels isbpodes terrestres estudi de conjunt. Fins ben recentment, de les illes, si exceptuam petites les úniques dades faunístiques dispo­ aportacions faunístiques com les de nibles eren les que feien referencia a Odón de Buen (1916) i Margalef (1953) descripcions puntuals d'especies noves (que només esmenten Ligia italica) o la per a la ciencia, principalment caver­ de Jolivet (1953), sobre la fauna nícoles. Les primeres citacions d'isopo­ d'artrbpodes de la petita illa de Ca­ des terrestres a les Balears es deven a brera. Albert Vandel va dedicar una Joan Ramis i Ramis (Ramis, 1814), que atenció directa als Oniscidea de Balears fou I'introductor de la nomenclatura en dues ocasions dedicant un treball a linneana a les Balears. Aquest autor la descripció d'una nova especie de les esmenta la presencia a Menorca de Pitiüses (Porcellio pityensis) (Vandel dues formes distintes d'isopodes terres­ 1956) i un altre a I'estudi faunístic i tres que denomina Oniscus asellus i taxonomic de les especies recol·lec­ Oniscus asi/us (sic), englobant sota tades durant la campanya de fauna aquesta denominació un conjunt hetero­ cavernícola duita a terme a Menorca geni que inclouria sobretot especies per Coiffait i Strinati durant 1958 pertanyents a les famílies (Vandel 1960a) que també inclou la i Oniscidae (s.I.). descripció de tres especies noves, una Budde-Lund (1879; 1885), autor d'elles dins un genere de nova creació: d'una extensa obra isopodologica, Ballodillium pi/osum; també fa algunes descriu a les seves primeres mono­ referencies a especies de la fauna grafies una especie procedent de Va­ balear a altres treballs regionals (Van­ lencia i de les Balears sota el nom de del, 1951), sistematics (Vandel, 1953) o Porcellio (Porcellio) sordidus (= P. generals (Vandel, 1960b; 1962). Durant hoffmannseggi sordidus, cfr. infra). la decada deis 60, Pablos (1963; 1965) Igualment I'isopodoleg frances A. 0011- fa la primera aportació autenticament fus, esmenta la presencia a Mallorca de isopodologica duita a terme per un Porcellio omatus, a les seves revisions espanyol durant el present segle, de la fauna espanyola (Dollfus, 1892; malgrat que només fa referencia a una 1893). Es pot considerar pero que fou especie de les Pitiüses. Durant els anys Racovitza (1907) el primer isopodoleg 70, Karl Schmolzer, fa una completa que va estudiar amb detall la fauna revisió faun ística deis Isbpodes terres­ balear, encara que el seu interes es va tres de la península Iberica, a la qual centrar en les especies cavernícoles, recull totes les cites anteriors i aporta descrivint . Anaphiloscia simoni i Aga­ dades inedites sobre la distribució biformius manacori (aquesta darrera d'algunes especies de les Balears especie assignada inicialment al genere (Schmolzer, 1971). Es també durant els Porcellio) sobre material capturat a les anys 70 que gracies a les prospeccions primeres prospeccions biolbgiques de biospeleolbgiques fetes a Mallorca N. LI. Garcia i A. Cruz, Isópodes terrestres de les iIIes Balears 7 9

Gourbault i F. Lescher-Moutoué, H. Altres autors han fet referencia als Dalens descriu I'interessant Haploph­ isopodes terrestres de les Balears, en thalminae Balearonethes sesrodesanus treballs de revisió taxonomica, com per (Dalens, 1977), la forma més primitiva exemple els realitzats per Caruso que es coneix d'aquesta subfamília de (1975), Caruso i Lombardo (1977), triconíscids. També d'aquest període és Schmalfuss (1987), Cruz (1994) o Taiti el treball del romanes Ion Tabacaru i Ferrara (1995). També alguns autors sobre els Trichoniscus de Mallorca de les Balears han realitzat al IIarg deis (Tabacaru, 1974). Durant els anys 80 el anys catalegs faunístics generals, menorquí J. LI. Pretus, en una obra de basats en referencies bibliografiques, caracter divulgatiu, identifica que esmenten part de la fauna illenca correctament i ilustra algunes especies d'Oniscidea. Cal destacar els següents: d'isopodes terrestres, alguna d'elles Ginés (1982), Bellés (1987), Pon s (Tylos latreillei s.l.) citada per primera (1991), Pon s et al. (1995) i Pons i vegada a les IIles (Pretus, 1989). Palmer (1996). Castelló (1984), per la seva banda, Finalment hem de dir que per a la esmenta un únic oniscideu (Ligia italica) redacció del present treball s'han a una curta serie de treballs sobre els consultat algunes obres de caracter isopodes marins de Catalunya i Balears. general o bé altres monografies o Finalment, a finals de la mateixa catalegs de caire regional, tant per ac­ decada, el catala Antonio Cruz du a tualitzar la nomenclatura, aclarir els pro­ terme recol·leccions sistematiques a les blemes de sinonímia o establir compa­ Balears i estudia una sene de racions entre la fauna balear i altres col·leccions que contenen material faunes insulars, així com per donar d'aquestes illes, en el marc del primer dades sobre la seva distribució general estudi global de la fauna d'isopodes (Harding i Sutton, 1985; Hopkin, 1991; terrestres de la península Iberica i illes Oliver i Meechan, 1993; Schmalfuss i adjacents, tema de la seva tesi doctoral Sfenthourakis, 1995; Vandel, 1960b; (Cruz, 1990a). Paral·lelament a la 1962). confecció d'aquest treball, que conté un elevat nombre de primeres cites per a les illes, publica una serie de treballs Cataleg d'especies bé de caracter exclusivament faunístic (Cruz, 1989; 1991a), bé amb les La següent IIista recull totes les descripcions formals d'especies noves especies citades fins al moment· a de les Balears, algunes amb la I'arxipelag Balear a més d'algunes que col·laboració d'altres autors (Cruz,1990b; fins ara no havien estat citades a totes 1991b; Cruz i Dalens, 1989; 1990; Cruz o a alguna de les illes. Només en i Garcia, 1994). Per altra banda, durant aquest darrer cas s'ha inclos la relació els anys 90 es realitza el primer estudi del material examinat, localitat, legador faunístic complet sobre els isopodes i/o recol·lector. En el cas de les espe­ terrestres que poblen I'arxipelag de cies ja citades s'han dividit les cites per Cabrera (Garcia i Cruz, 1993). illes principals: Mallorca, Menorca, 80 BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Eivissa, Formentera i Cabrera (o sim­ Tanmateix s'han mantingut alguns plement "Balears" en el cas de que la canvis en I'ordenació ja proposats per referencia bibliografica no especifiqui diversos autors i recollits per Cruz més). Aquestes localitats inclouen tam­ (1990a). Finalment, es donen dades bé les cites realitzades als illots sobre la distribució coneguda de cada adjacents a cada una d'elles. Les cites un deis taxons llistats, tant a la penín• bibliografiques no s'han ordenat per sula Iberica-lIIes Balears, com a la resta ordre de superfície de les diferents illes del món. sinó per I'antiquitat de la primera cita a cada una d'elles. Només s'han inclos al cataleg les Família Tylidae Milne Edwards, 1840 referencies bibliografiques que relacio­ nen material recol·lectat a les Balears. Genere Tylos Latreille Les referencies secundaries no s'hi han inclos i es poden trobar a la biblio­ 1 Tylas latreil/ei Audouin, 1825 grafia. Només en el cas que algun Menorca: Pretus, 1989; Cruz, treball aporti informació sobre I'estatus 1990a. taxonomic o la nomenclatura d'alguna Cabrera: Garcia i Cruz, 1993. especie, s'ha inclos al cataleg. Quan alguna especie ha estat citada amb un 2 Tylas latreillei eurapaeus Arcangeli, altre nom, aquest apareix a continuació 1938 de la referencia entre parentesi i en Menorca: Cruz, 1990a. cursiva. Sota I'epígraf "observacions" es fan 3 Tylas latreillei sardaus Arcangeli, comentaris sobre diferents aspectes 1938 faunístics, taxonomics i adhuc ecologics, Mallorca: Cruz, 1990a. ja que el cataleg preten esser crític, Eivissa: Cruz, 1990a. sobre tot pel que fa a especies Formentera: Cruz, 1990a. dubtoses o que possiblement no formin Observacions. Alguns autors com part de la fauna balear. En el mateix Soika (1954), consideren que les sub­ sentit també es fan observacions sobre especies T.I. europaeus i T.I. sardous, alguns taxons encara no descrits o bé haurien d'ésser considerades com a que no ho han estat formalment, com especies diferenciades. en el cas d'algunes des­ Distribució iberobalear. Costes de crites preliminarment en tesis doctorals. Balears i de la península Iberica orien­ Els taxons que es llisten s'han tal. A les Balears la ssp. europaeus es numerat i ordenat sistematicament, per coneix de Menorca i la ssp. sardous del famílies i generes. L'ordenació siste­ sud de Mallorca i d'Eivissa i Formen­ matica que s'ha seguit és la mateixa tera. que pro posa Vandel (1960b; 1962), per Distribució general. Tylos latreillei esser, encara ara, I'obra faunística més (s.l.) presenta una distribució mesogeica consultada sobre isopodes terrestres. típica (Vandel, 1960b). LI. Garcia i A. Cruz, Isópodes terrestres de les iIIes Balears 8 1

Família Ligiidae Brandt i Ratzeburg, 1931 Genere Trichoniscus Brandt, 1833

Genere Ligia Fabricius, 1798 6 Triehoniseus pusillus provisorius Racovitza, 1908 4 Ligia italiea Fabricius,1798 Menorca: Vandel, 1960a; Cruz, Balears: De Buen, 1916. 1989. Mallorca: Castelló, 1984; Cruz, Mallorca: Tabacaru, 1974; Cruz, 1990a. 1990a; 1991 a. Menorca: Castelló, 1984; Pretus, Distribució iberobalear. Nord-est, 1989. Ilevant i sud de la península Iberica. Eivissa: Castelló, 1984; Cruz, Gimnesies (Cruz, 1990a). 1990a; 1991a. Distribució general. Especie expan­ Formentera: Castelló, 1984; Cruz, siva coneguda d'Europa occidental, illes 1990a. mediterrélnies, Ásia Menor, Nord d'África Distribució iberobalear. Totes les i algunes illes atlantiques. També ha costes peninsulars mediterrimies i de colonitzat Terranova. Balears i des de Gibraltar fins al cap San Vicente. 7 Triehoniseus pygmaeus Sars, 1899 Distribució general. Segons Vandel Menorca: Vandel, 1960a. (1960b), aquesta especie té el seu ori­ Mallorca: Tabacaru, 1974; Cruz, gen a les costes de I'África occidental 1990a. des d'on hauria colonitzat tota la Distribució iberobalear. Diverses Mediterrania i Mar Negra, les costes localitats del nord, nord-est i sud de la sud-occidentals iberiques i els arxipe­ península Iberica. Gimnesies. lags macaronesics i de les Agores. Distribució general. Especie expan­ siva. És coneguda de gran part d'Euro­ Família Trichoniscidae Sars, 1899 pa, IlIes Britaniques, Nord d'África, Nordamerica i Terranova. Genere Nesiotoniscus Racovitza, 1908 8 Triehoniseus dragani Tabacaru, 1974 5 Nesiotoniseus dianae (Vandel, Mallorca: Tabacaru, 1974; Cruz, 1953) 1990a; 1991a; Pons et al., 1995. Eivissa: Cruz, 1989b [Spelaeone­ Observacions. Estrictament caverní• thes dianae]; 1990a [S. dianae]; 1991 a cola. S'ha recol'lectat a nombroses [S. dianae]. localitats. Observacions. Taiti i Ferrara (1995) Distribució. Endemisme de Mallor- consideren que totes les cites europees ca. i nord-africanes del genere Spelaeo­ nethes s'han de referir al genere Nesio­ 9 Triehoniseus fragilis Racovitza, 1908 toniscus Racovitza, 1908. Menorca: Cruz, 1989; 1990a. Distribució iberobalear. N. dianae Mallorca: no citada. Material exami­ és un endemisme dianic conegut nat: Cala Figuera, Formentor, 12.06.96, d'Alacant i d'Eivissa. 4 ff. ovigeres, 3 m., LI. Garcia leg. 82 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Observacions. Segons Vandel Zurita leg., trampes de caiguda en el lIit (1960b) aquesta especie es comporta de grava del torrent. com a troglófila a les parts més me­ Distribució iberobalear. Galícia, ridionals de la se va area de distribució, nord-est de la península Iberica, Gim­ mentres que cap al nord és de costums nesies. clarament halófiles. Els exemplars de Distribució general. Especie expan­ Menorca es recol'lectaren a I'interior siva coneguda d'Europa, IIles Brita­ d'una cavitat mentres que els que ara niques, Africa del Nord, Asia Menor es citen de Mallorca s'han recol.ectat d'una part d'America del Nord. sota pedres a la zona adlitoral. Distribució iberobalear. Només s'ha 12 Haplophthalmus chisterai Cruz i recol'lectat a les Gimnesies. Dalens, 1989 Distribució general. Coneguda de Mallorca: Cruz i Dalens, 1989a; part d'Europa occidental, Córsega, Alge­ Cruz, 1990a; 1991a. ria i algunes illes de la Mediterrania Distribució. Especie endemica de oriental. Mallorca, coneguda únicament de Sa Cova de sa Sínia (Manacor). Genere Balearonethes Dalens, 1977 13 Haplophthalmus gibbus gibbus 10 Balearonethes sesrodesanus Legrand i Vandel, 1950 Dalens, 1977 Mallorca: Vandel, 1960b. Mallorca: Dalens, 1977; Cruz, Observacions. L'única citació que hi 1990a; 1991a. ha d'aquesta especie a les Balears esta . Observacions. Aquesta especie pa­ feta a una obra faunística de caracter reix esser de costums amfíbies ja que més general (Vandel, 1960b), que es­ sempre ha estat recol'lectada sota menta la recol'lecció de tres exemplars pedres submergides en petits rierons a la "Cueva de Genoua, a Majorque" subterranis (Dalens, 1977; Damians [sic]. Es tracta sens dubte de les Coves como pers.). de Genova (Palma). Distribució. Endemisme de Mallor­ Distribució iberobalear. Només s'ha ca, només recol'lectat a les localitats recol'lectat a Mallorca. típiques Cova de ses Rodes i Cova de Distribució general. Aquesta espe­ ca'n Sivella (Pollencta). cie només s'ha recol'lectat al sud de Francta i a Mallorca. Genere Haplophthalmus Schobl, 1861 Genere Buchneri/lo Verhoeff, 1942 11 Haplophthalmus danicus Budde­ Lund (1879), 1885 14 Buchnerillo littoralis Verhoeff, 1942 Menorca: Schmolzer, 1971. Mallorca: Cruz, 1990a; 1991b. Mallorca: No citada. Material exa­ Distribució iberobalear. Només s'ha minat: Torrent d'Esporles, 16.06.88, 1 recol'lectat a Mallorca. ex. , L1. Garcia leg., entre grava hu­ Distribució general. Francta, Corse­ mida; Torrent d'es ColI de Sóller, ga, Madeira. 08.12.95, 5 ff., A. Sacarés i J. Gómez- LI. Garcia i A. Cruz, Isopodes terrestres de les iIIes Balears 83

Genere Buddel/undiel/a Silvestri, 1897

15 Buddellundiella cataractae Verhoeff, 1930 (Fig. 1) Mallorca: Vandel, 1960b. Menorca: Cruz, 1989; 1990a. Observacions. L'única referencia d'aquesta especie a l'iHa de Mallorca la fa Van del a una monografia faunística general (Vandel, 1960b). La localitat que es menta aquest autor "Serralta", podria correspondre a una grafia incor­ recta o incompleta d'alguns toponims del Llevant de Mallorca. Distribució iberobalear. Únicament a les Gimnesies. Distribució general. B. cataractae és una especie expansiva, antropocora, mm també recoHectada a Europa occidental Fig. 1. Buddel/undiel/a cataractae, segons i central, Corsega, Sicília i Gran Oliver i Meechan (1993). Redibuixat. Bretanya. Fig. 1. Buddellundiella cataractae, after Oliver & Meechan (1993). Modified. Família Stenoniscidae Budde-Lund, 1904

Genere Stenoniscus Aubert i Dollfus, 17 Spelaeoniscus coiffaiti Vandel, 1890 1960 Menorca: Vandel, 1960a; Cruz, 16 Stenoniscus pleonalis pleonalis 1990a. Aubert i Dollfus, 1890 Distribució. Especie endogea, ende­ Menorca: Vandel, 1960a; Cruz, mica de Menorca. 1989; 1990a; 1991b. Cabrera: Garcia i Cruz, 1993. Família Platyarthridae Verhoeff, 1949 Distribució iberobalear. Únicament a les Gimnesies. Genere Trichorhina Budde-Lund, 1908 Distribució general. Subespecie endogea coneguda de les costes de la 18 Trichorhina bonadonai Vandel, Mediterrania occidental i de l' Adriatic i 1952 també de les costes atlantiques Menorca: Vandel, 1960a; Cruz, d'Europa i Madeira. 1989, 1990a. Observacions. Especie expandida Família Spelaeoniscidae Vandel, 1948 per acció antropocora. Distribució iberobalear. Únicament a Genere Spelaeoniscus Racovitza, 1908 Menorca. 84 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Distribució general. Només hi ha Distribució. Possible endemisme citacions del Mediterrani frances. menorquf.

Genere Platyarthrus Brandt, 1833 22 Platyarthrus schoebli schoebll Budde-Lund, 1879 19 Platyarthrus caudatus Aubert Menorca: Vandel, 1960a [Platyar- Dollfus, 1890 thrus schObIJ]; Cruz, 1990a [P. schObll] Eivissa: Cruz, 1990a; 1991b. Mallorca: Cruz, 1990a [P. schObli}. Distribució ibero balear. Sud de la Cabrera: Garcia i Cruz, 1993. península Iberica i Eivissa. Distribució ibero balear. Meitat orien- Distribució general. Presenta una tal de la península Iberica i Gimnesies. distribució tirrenica i ha estat recol·lectat Distribució general. Mediterrania a quasi totes les costes de la Medi­ occidental, coneguda d'Algeria, sud de terrfmia occidental. Franga, Corsega, Italia i Dalmacia.

20 Platyarthrus costulatus costulatus 23 Platyarthrus schoebli codlnal Verhoeff, 1908 Arcangeli, 1924 Cabrera: Garcia i Cruz, 1993. Menorca: Schm6lzer, 1971 [Platyar­ Distribució iberobalear. Hi ha cita­ thrus schObli codina/]. cions de Navarra, Catalunya i Cabrera. Mallorca: Schm6lzer, 1971 [Platyar­ Distribució general. La ssp. P. c. thrus schObli codina/]. costulatus presenta distribució tirrenica i Distribució iberobalear. DistribuIda és molt comuna a Corsega i a Sar­ ampliament per la península Iberica i denya. les Gimnesies. Distribució general. La ssp. P. s. 21 Platyarthrus costulatus "nura­ codinai és coneguda de la península ensis" Cruz, 1990 Iberica i de Franga. Menorca: Vandel, 1960a [Platyar­ thrus costulatus costulatus sensu auct. 24 Platyarthrus aiasensis Legrand, Vandel, 1960a, no Verhoeff, 1908]; 1953 Cruz, 1990a. Menorca: Cruz, 1990a; 1991b. Observacions. Aquesta subespecie Mallorca: no citada. Material exa­ de P. costulatus apareix descrita preli­ minat: Sóller, Sa Torrentera, 23.11.95, 8 minarment a una tesi doctoral (Cruz, ex., LI. Garcia leg. , sota pedres ben 1990a), procedent de diverses cavitats enterrades al lIit del torrent, convivint subterrfmies de I'illa de Menorca, on ja amb la formiga Iridomyrmex humilis. havia estat assenyalada per Vandel Distribució iberobalear. Catalunya i (1960a) i identificada amb la subespecie Gimnesies. típica P. costulatus costulatus, de la Distribució general. Especie de dis­ que es diferencia per la forma diferent tribució mediterraneo-atlantica, també de I'endopodi del primer pleopodi de coneguda de Sud-África. mascle (Cruz, 1990a). LI. Garcia i A. Cruz, Isópodes terrestres de les illes Balears 8 5

Família Scyphacidae Dana, 1852 pedres a la zona típica de Chritmum maritimum i Seneeio rodriguezii; Port de Genere Armadilloniseus Uljanin, 1875 Sóller, 01.06.90, 1 m., LI. Garcia leg., adlitoral, sota pedres molt humides, 25 Armadilloniscus littoralis Budde­ sense vegetació. Lund, (1879) 1885 Distribució iberobalear. Només es Eivissa: Cruz, 1990a; 1991 b. coneix de les Balears. Mallorca: no citada. Material exa­ Distribució general. Costes medi­ minat: Platja d'en Repic, Port de Sóller, terranies de Franlfa, Italia, i iIIes de 10.02.90, 1 f., LI. Garcia leg., davall Corsega, Elba, Ischia i Lampedusa. fustes humides, a la platja. Distribució iberobalear. Només ha 28 Halophiloscia eouchi (Kinahan, estat citada a Balears. 1858) Distribució general. Costes mediter­ Menorca: Budde-Lund, 1879 [Phi­ ranies de Franlfa, Italia, Istria, Croacia, loseia longicornis); Cruz, 1990a. Dalmacia i Grecia. També a Madeira i Mallorca: Budde-Lund, 1885 [Phi­ Alfares. loseia longieornis); Cruz, 1990a. Formentera: Cruz, 1990a. Família Bathytropidae Vandel, 1955 Distribució iberobalear. Localitats de les costes sud-occidentals i del nord de Genere Bathytropa Budde-Lund, 1879 la península Iberica. Litoral de Cata­ (1885) lunya i Balears. Distribució general. Tates les cos­ 26 Bathytropa granulata Aubert i tes mediterranies i de la Mar Negra. Dollfus, 1890 Costes atlantiques des del Cap San Vi­ Menorca: Cruz, 1989; 1990a. cente fins a Escocia. lIIes macarone­ Distribució iberobalear. Només ha siques. estat recol'lectada a Menorca. Distribució general. Franga, Sicflia, 29 Halophiloseia isehiana Verhoeff, Creta i Nord d'África. 1933 Menorca: Vandel, 1960a. Família Halophiloseiidae Verhoeff, 1908 Distribució iberobalear. Citada únicament a Menorca. Genere Halophiloseia Verhoeff, 1908 Distribució general. Coneguda úni­ cament d'algunes localitats insulars de 27 Halophiloseia hirsuta Verhoeff, 1928 les costes italianes (illes d'íschia i Sor­ Menorca: Cruz, 1990a; 1991b. rente) i al sud-est frances. Eivissa: Cruz, 1991 b. Formentera: Cruz, 1991 b. Genere Stenophiloscia Verhoeff, 1908 Cabrera: Garcia i Cruz, 1993. Mallorca: no citada. Material exa- 30 Stenophiloscia zosterae Verhoeff, minat: Ses Puntes, Sóller, 04.03.88, 1 1928 m., 1 f., LI. Garcia leg., adlitoral, sota Mallorca: Cruz, 1990a; 1991b. 86 BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Eivissa: Cruz, 1990a; 1991 b. Mallorca: no citada. Material exami­ Formentera: Cruz, 1991b. nat: IlIot de Na Moltona, 08.01.1991, 1 Distribució iberobalear. Costes de m., 3 f., G. Pons leg. Catalunya i Balears. Distribució iberobalear. Una localitat Distribució general. Costes medi­ al nord-est iberic (Pontevedra). Sud i terrimies de Fran9a, Italia, Croacia, Gre­ lIevant de la península Iberica. IlIes cia i Malta. També de les costes brita­ Gimnesies. niques. Distribució general. Ultra la dis­ tribució iberobalear, es coneix de Sicília, Família Phílosciidae Vandel, 1952 Erice i Egadi (Italia).

Genere Anaphiloscia Racovitza, 1907 Genere ehaetophiloscia Verhoeff, 1908

31 Anaphiloscia simoni Racovitza, 34 Chaetophiloscia cel/aria (Dollfus, 1907 1884) Mallorca: Racovitza, 1907; Cruz, Menorca: Cruz, 1989; 1990a. 1990a; 1991a. Distribució iberobalear. Nord-est de Menorca: Cruz, 1989; 1990a. la península Ibérica i Menorca. Cabrera: no citada. Material exami­ Distribució general. Mediterrania nat: Cova de Sa Llumeta, lila deis Co­ nord-occidental. nills (Cabrera), 19.03.94, 10 ex., G. Pons leg. 35 Chaetophiloscia sicula Verhoeff, 1908 Menorca: Vandel, 1960a; Cruz, Distribució iberobalear. Costes me­ 1989. diterranies i algunes localitats atlan­ Distribució ibero-balear. Nord-est de tiques de la península Ibérica (Portugal). la península Ibérica i Menorca. IlIes Gimnésies. Distribució general. Especie de Distribució general. Regions costa­ distribució tirrénica. També ha estat ci­ neres de la Mediterrania occidental, iIIes tada de Creta. sicilianes, Marroc i Algéria. 36 Chaetophiloscia elongata (Dollfus, Genere etenoscia Verhoeff, 1928 1884) Menorca: Vandel, 1960a; Schmol­ 32 Ctenoscia minima (Dollfus, 1892) zer, 1971; Pretus, 1989; Cruz, 1989; Menorca: Vandel, 1960a. 1990a. Distribució iberobalear. Granada, Mallorca: Schmolzer, 1971; Cruz, Portugal i Menorca. 1990a. Distribució general. A més de la Eivissa: Schmolzer, 1971. distribució íberobalear, es coneix de Cabrera: Garcia i Cruz, 1993. I'África nord-occidental. Distribució iberobalear. Meitat nord- occidental de la península Ibérica i 33 Ctenoscia dorsalis (Verhoeff, 1928) Balears. Menorca: Cruz, 1989 [e. minima Distribució general. Espécie expan­ sensu auct. Cruz, no Dollfus, 1892]; 1990a. siva propia de la regió Mediterrania. LI. Garcia i A. Cruz, Isópodes terrestres de les iIIes Balears 8 7

Génere Philoscia Latreille, 1804 Van del (1962) remarca la seva total abséncia a la península Ibérica, on 37 Philoscia affinis affinis Verhoeff, després ha estat recol'lectada per Cruz 1908 (1990a). Menorca: Cruz, 1990a. Mallorca: no citada. Material exa­ Família Porcel/íonidae Brandt minat: Torrent de Sa Granja, Esporles, Ratzeburg, 1831 16.06.88, 1 m., 6 f., LI. Garcia leg., sota fullaraca molt humida a la riba del Génere Agabiformius Verhoeff, 1908 torrent. Observacions. Els exemplars de 39 Agabiformius len tus (Budde-Lund, Mallorca s'han recol'lectat a un habitat 1885) molt característic d'aquesta espécie Menorca: SChmolzer, 1971. (Vandel, 1962). Aixo suggereix que es Eivissa: Schmolzer, 1971. tracta d'una població autoctona. Mallorca: no citada. Material Distribució iberobalear. Nord i nord­ examinat: Torrent de Sóller, 23.11.95, 3 est de la península Ibérica. IIles Gim­ m., 2 f., LI. Garcia leg. nésies. Distribució iberobalear. Sud i est Distribució general. Europa central de la península Ibérica. Algunes locali­ i occidental nord d'Africa. IIles tats del centre de la Península. IIles Tirréniques. Balears. Distribució general. Regió balca­ Família Cy/isticidae Verhoeff, 1949 nica, illes de l'Egeu, Asia Menor i Mediterrania occidental. Espécie sinan­ Génere Cy/isticus Schnitzler, 1853 tropa ha estat introdu'ida a les illes macaronésiques, Senegal, Ocea índic, 38 Cylisticus convexus (De Geer, Xina, regió caribenya i Anglaterra. 1778) Balears: no citada. Material exa­ 40 Agabiformius obtusus (Budde-Lund, 1909) minat: Torrent de Sa Granja, Esporles, Mallorca: Cruz, 1990a; 1994. Mallorca, 16.06.88, nombro ex., LI. Eivissa: Cruz, 1990a; 1994. Garcia leg.; Torrent de Sóller, Mallorca, Formentera: Cruz, 1990a; 1994. 08.12.95, nombro ex., A. Sacarés i J. Distribució iberobalear. Nord-est de Gómez-Zurita leg. la península Ibérica. IlIes Balears. Observacions. Aquesta especie Distribució general. Espécie holo­ expansiva ha estat considerada com a mediterrania, molt més comuna a la antropofila per diversos autors. Mediterrania oriental. Distribució iberobalear. Nord-est peninsular i Mallorca. 41 Agabiformius manacori (Racovitza, Distribució general. Espécie expan­ 1907) siva d'origen pontic. Es coneix de I'Asia Mallorca: Hacovitza, 1907 [Porcel/io Menor i de la major part d'Europa. manacort]. 88 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

Observacions. L'analisi de la des­ Génere Porcellionides Miers, 1878 cripció i figura que Racovitza (1907) fa d'aquesta especie indica, clarament, que 44 Porcellionides sexfasciatus sex­ s'ha d'incloure dins I'actual genere Aga­ fasciatus (Budde-Lund, 1885) biformius, segons proposa Cruz (1990a; Cabrera: Jolivet, 1953 [Metoponor­ 1994). De dotes maneres la sistematica thus sexfasciatus]; Garcia i Cruz, 1993. d'aquest genere no esta massa clara i Menorca: Vandel, 1960a [Metopo­ caldria obtenir més exemplars per arri­ northus sexfasciatus sexfasciatus]; Cruz, bar a una conclusió definitiva sobre la 1989; 1990a. validesa de I'especie que per altra ban­ Mallorca: Cruz, 1990a. da mai més no s'ha tornat retrobar. Eivissa: Cruz, 1990a. Distribució. Endemisme de Mallorca. Formentera: Cruz, 1990a. Distribució iberobalear. Sud i meitat 42 Agabiformius sp. [especie no descrita] oriental de la península Iberica. IlIes Eivissa: Cruz, 1990a. Balears. Observacions. Cruz (1990a) cita Distribució general. Mediterrania exemplars procedents d'Eivissa, Valen­ occidental i arxipelags atlantics. cia i Alacant, que segurament pertanyen a una nova especie que no descriu per 45 Porcellionides sexfasciatus g/aber falta de material suficient i per la (Koch, 1856) complexitat taxonómica del genere. Menorca: Vandel,1960a [Metoponor­ Distribució. Possible endemisme thus sexfasciatus g/aber]; Cruz, 1989; dianic (Llevant i PitiOses). 1990a. Distribució. Localitats a'illades de la península Iberica occidental i meridional. Génere Leptotrichus Budde-Lund (1879) 1885 Menorca. 46 Porcellionides fuscomarmoratus 43 Leptotrichus panzeri (Audouin, (Budde-Lund, 1885) 1826) Mallorca: Cruz, 1990a. Cabrera: Jolivet, 1953; Garcia i Eivissa: Cruz, 1990a. Cruz, 1993. Cabrera: Garcia i Cruz, 1993. Menorca: Vandel, 1960a; Cruz, Distribució iberobalear. Sud-est 1989, 1990a. ibéric i ¡lIes Balears. Eivissa: Schmolzer, 1971; Cruz, Distribució general. Espécie betico­ 1990a. rifenya. Ultra la seva distribució ibero­ Mallorca: Cruz, 1990a. balear es coneix d'Algeria i Marroc. Formentera: Cruz, 1990a. Distribució iberobalear. Regions 47 Porcellionides pruinosus (Brandt, meridionals i occidentals de la península 1833) Iberica. IIles Balears. Menorca: Vandel, 1960a [Metopo­ Distribució general. Tota la conca northus pruinosus]; Cruz, 1989; 1990a. de la Mediterrania i també les illes Mallorca: Schmolzer, 1971 [Meto­ macaronésiques. ponorthus pruinosus]; Cruz, 1990a. LI. Garcia i A. Cruz, Isópodes terrestres de les iIIes Balears 89

Eivissa: Schmolzer, 1971 [Metopo­ 50 Porcellio dilata tus dilatatus Brandt, northus pruinosus]; Cruz, 1990a. 1833 Cabrera: Garcia i Cruz, 1993. Menorca: Vandel, 1956a; Pretus, Distribució iberobalear. Hi ha 1989; Cruz, 1989; 1990a. citacions al Sud, centre i meitat oriental Mallorca: no citada. Material exa­ de la península Iberica i a les Balears. minat: Cova de Cala Varques B, Mana­ Distribució general. Cosmopolita, cor, 28.03.89, 1 m., 1 f., J. Damians d'origen mediterrani. Només absent de leg. les regions polars. Distribució iberobalear. Regions occidental s de la península Ibérica. IlIes Genere Acaeroplastes Verhoeff, 1918 Gimnésies. Distribució general. Espécie d'ori­ 48 Acaeroplastes melanurus mela­ gen atlantic que ha estat dispersada nurus (Budde-Lund, 1885) artificialment per gran part d'Europa, Balears: no citada. Material exa­ fins i tot a Islandia. També a América minat: Canutells (Menorca), 24.12.82, del nord i del sud. nombro ex., J.LI. Pretus leg.; Binissar­ menya (Menorca), 02.01.83, nombro ex., 51 Porcellio dilatatus petiti Vandel, J. LI. Pretus leg.; Platja de Binimel·la, 1951 28.12.82, nombro ex., J. LI. Pretus leg.; Menorca: Vandel, 1960a. IlIot de Na Moltona (Mallorca), 08.01.91, Distribució iberobalear. Sud de la 3 f., G. Pons leg.; Carretera de Petra, península Ibérica. Menorca. Mallorca, 20.02.88, 2 f., J. Damians leg. Distribució general. A més de la Distribució iberobalear. Llevant i seva distribució iberobalear, també s'ha nord-est de la península Iberica. trobat al Sud de Franc;:a. Gimnesies. Distribució general. Localitats dis­ 52 Porcellio baeticensis Vandel, 1953 perses de les costes de la Mediterrania Eivissa: Vandel, 1953 [Porcellio occidental. També citada d'Ac;:ores i Ir­ incanus baeticensis]; Schmolzer, 1971. landa. Menorca: Vandel, 1960a [Porcellio incanus baeticensis]. Genere Porcellio Latreille, 1804 Mallorca: Schmolzer, 1971. Distribució. Regions centrals i sud­ 49 Porcellio incanus Budde-Lund orientals de la península Ibérica. IlIes (1879) 1885 Balears. Mallorca: Cruz, 1990a; 1991 a. Menorca: Cruz, 1990a. 53 Porcellio laevis Latreille, 1804 Eivissa: Cruz, 1990a; 1991 a. Menorca: Vandel, 1960a; Cruz, Distribució iberobalear. Tota la pe- 1989; 1990a. nínsula Ibérica. IlIes Balears. Mallorca: Schmolzer, 1971. Distribució general. Espécie ori­ Eivissa: Schmolzer, 1971; Cruz, ginaria de I'oest de la península Ibérica. 1990a. També ha colonitzat el Sud de Franc;:a. Formentera: Cruz, 1990a. 90 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Distribució iberobalear. Tota la península Ibérica i illes Balears. Distribució general. Cosmopolita, només absent a les regions més fredes del món.

54 Porcellio ornatus Milne Edwards, 1840 Mallorca: Dollfus, 1892. Observacions. No és probable que aquesta espécie visqui realment a les Balears, i molt menys a Mallorca. L'única cita que hi ha és la de Dollfus (1892), que després ha estat recollida per altres autors (Vandel, 1951; 1953; Schmolzer, 1971). A la península Ibérica, P. ornatus, es distribueix per i Llevant. Tot i que es tracta d'una espécie prou conspícua no ha estat mai més vista a les Balears. Tanmateix es podria tractar d'una captu­ ra esporadica deguda a una introducció puntual. Distribució íberobalear. Sud i sud­ est de la península Ibérica. Citada de Mallorca. Distribució general. Bético-rifenya. Algéria.

55 Porcellio hoffmannseggi sordidus Budde-Lund (1879) 1885 Balears: Budde-Lund, 1879, 1885 [Porcellio sordidus]. Fig. 2. Porcellio pítyensís. Habitus, segons Eivissa: Vandel, 1951; Pablos, Cruz (1990a). 1963 (també als illots); Cruz, 1990a. Fíg. 2. Porcellio pityensis. Habítus, after Cruz Formentera: Vandel, 1951; Pablos, (1990a). 1963 (també als illots); Schmalfuss, 1987; Cruz, 1990a. grafica de la costa lIevantina amb les Observacions. Les úniques cites Pitiüses fa molt probable una o varies ibériques d'aquesta subespécie fora de introduccions d'aquest taxon a les cos­ les Pitiüses són les de Budde-Lund tes peninsulars on, per altra banda, no (1879; 1885) a Valéncia, com a s'ha tomat r.e.QOI·lectar.possiblement Porcel/io sordidus. La proximitat geo- aquesta subespécie és. exclusiva LI. Garcia i A. Cruz Isópodes terrestres de les iIIes Balears 9 1

d'Eivissa, Formentera i deis seus illots Distribució general. A més de les adjacents. Schmalfuss (1987) considera costes iberiques, insulars i peninsulars, que les antigues cites d'aquesta aquesta subespecie habita el nord subespecie de diferents localitats d'África i els arxipelags atlantics. mediterranies (Italia, Sicília, Rodas) s'han de referir a Porcellio obsoletus 58 Porcellio lamellatus sphinx Ver­ Budde-Lund (cfr. Cruz, 1990a; hoeff, 1931 Schmalfuss, 1987). Balears: no citada. Material exami­ Distribució. Possible endemisme nat: Menorca, IlIot Blanc, S'Albufera, pitiúsic. Una única cita de Valencia. 10.11.83, nombro ex., J. LI. Pretus leg. Distribució iberobalear. Llevant i 56 Porcellio pityensis Vandel, 1956 nord-est de la península Iberica. Menor- (fig. 2) ca. Eivissa: Vandel, 1956; Cruz, 1990a. Distribució general. Costes medi­ Formentera: Cruz, 1990a. terranies nord-iberiques i de Franga, Mallorca: no citada. Material Corsega, Italia, Sicília i Grecia. examinat: Son Massip, Puig de Mas­ sanella, 23.01.94, 1 f., C. R. Altaba leg. Observacions. Aquesta especie es considerava fins fa poc com a endemica de les Pitiüses. Cruz (1990a) cita un exemplar capturat a Alacant i ara també s'ha recol'lectat a la Serra de Tramuntana de Mallorca, a una altu­ ra de més de 1000 metres s.n.m., malgrat aquesta darrera captura s'hauria de revisar en base a més material, ja que es podria tractar d'una altra especie pro pera. Distribució. IlIes Pitiüses. Llevant ibérico Mallorca.

57 Porcellio lamellatus lamellatus (Uljanin) Budde-Lund (1879) 1885 1 Eivissa: Cruz, 1990a. mm Formentera: Cruz, 1990a. Mallorca: Cruz, 1990a. Menorca: Cruz, 1990a. Fig. 3. Porcel/io balearicus. Parts anterior i Cabrera: Garcia i Cruz, 1993. posterior del cos, segons Cruz i Garcia Distribució iberobalear. Totes les (1994). costes de la península Iberica menys Fig. 3. Porcellio balearicus. Anterior and les nord-orientals on és substituIda per posterior parts o( the body, after Cruz & P. lamellatus sphinx. IlIes Balears. Garcia (1994). 92 Bo/l. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

59 Porce/lio balearicus Cruz i Garcia, Génere Ballodillium Vandel, 1960 1994 (fig. 3) Mallorca: Cruz i Garcia, 1994 63 Ballodillium pi/osum Vandel 1960 Observacions. Aquesta espécie (fig. 4) només s'ha recol·lectat en una ocasió. Menorca: Vandel, 1960a Cruz i Garcia (1994) la inclouen dins Cabrera: Garcia i Cruz, 1993. del grup ibérico Caldria obtenir més Mallorca: no citada. Material exami- exemplars per conéixer més de la seva nat: Cova d'es Serralt, Manacor, 26.02.94; 10 ex., G. Pons leg.; Cap de distribució i ecologia, pero sembla ser Formentor, 12.02.96, 1 f., LI. Garcia una forma humícola. leg. Distribució. Espécie endémica de la Observacions. Aquest Eluminae va Serra de Tramuntana. ser considerat un endemisme de Menor­ ca fins a la seva troballa a la pe tita illa 60 Porcellio nigrogranulatus Dollfus, de Cabrera (Garcia i Cruz, 1993). Els 1892 exemplars que ara es citen de Mallorca Eivissa: Schmolzer, 1971. confirmen la seva preséncia a totes les Distribució. Possible ende mis me Gimnésies. A Mallorca aquesta espécie difmic. Llevant de la península Ibérica. s'ha recol·lectat a I'interior de cavitats i Una citació d'Eivissa. també a I'exterior sota pedres d'un camp de lapiaz. Família Armadillidiidae Brandt, 1833 Distribució. IIles Gimnésies.

Génere Cristarmadillidium Silvestri, 1935 Génere Armadillidium Brandt, 1833

61 Cristarmadillidium muricatum 64 Armadil/idium serrai Cruz i Dalens, 1990 (fig. 5) (Budde-Lund, 1885) Menorca: Vandel, 1960a [Armadilli­ Eivissa: Cruz, 1990a. dium serratum sensu auct. Vandel, no Distribució. Endemisme dianic. Budde-Lund, 1885]; Cruz i Dalens, Llevant de la península Ibérica i 1990; Cruz, 1989, 1990a. Eivissa. Distribució. Espécie endémica de Menorca. Génere Paraschizidium Verhoeff, 1917 65 Armadillidium strinatii Vandel, 1960 62 Paraschizidium olearum Verhoeff, Menorca: Vandel, 1960a; Cruz, 1917 1989; 1990a. Menorca: Vandel, 1960a; Cruz, DistribuciÓ. Espécie endémica de 1990a. Menorca. Distribució iberobalear. Menorca. Distribució general. Italia; regió 66 Armaditlidium sp. mediterrania francesa. Cabrera: Garcia i Cruz, 1993 [Armadillidium espanyoli sensu auct. Garcia i Cruz, no CrUz, 1990]. LI. Garcia i A. Cruz, Isopodes terrestres de les illes Balears 93

Observacions. Els exemplars recol­ la mateixa localitat de la Serra de lectats a I'arxipelag de Cabrera varen Tramuntana i s'han observat els seus ser atribu"its a Armadillidium espanyoli costums, que són típicament humícoles. Cruz, 1990 (Garcia i Cruz, 1993). Un Cruz (1990b) comenta la possibilitat examen més acurat de I'abundant mate­ de que A. pretusi sigui propera al rial de Cabrera així com noves captures genere Echinarmadillidium Verhoeff, a la Serra de Tramuntana, demostren 1901 i que I'especie tipus d'aquest que es tracta d'una nova especie enca­ genere -E. fruxgalii Verhoeff-, pertanyi ra no descrita. A la vegada aquest nou en realitat al genere Armadillidium taxon estaria relacionat amb dues Brandt. La recent revisió del genere especies (o subespecies) properes, Echinarmadillidium duita a terme per tampoc descrites, també de la Serra de Schmalfuss i Sfenthourakis (1995) Tramuntana (Garcia, en preparació). estableix clarament la se va validesa i descarta aquesta possibilitat. Tots els 67 Armadil/idium pretusi Cruz, 1990 exemplars recol'lectats fins al moment Mallorca: Cruz, 1990a; 1990b. són femelles per la qual cosa la Observacions. Aquesta especie tan morfologia deIs caracters sexuals del espectacular va ser descrita en base a mascle, que permetrien una millor un sol exemplar femella (Cruz, 1990b). classificació dins el genere, roman De IIevors enc;:a s'han pogut capturar desconeguda. varis exemplars més (Col. L1. Garcia) a

mm

Fig. 4. Balladillium pi/asumo Habitus, segons Fig. 5. Armadillidium serrai. Habitus, segons Garcia i Cruz (1993). Cruz i Dalens (1990). Fig. 4. Ballodillium pilosum. Habitus, after Fig. 5. Armadillidium serrai. Habitus, after Garcia & Cruz (1993). Cruz & Dalens (1990). 94 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

Distribució. Espécie endémica de 70 Armadillo officinalis Duméril, 1816 Mallorca. Cabrera: Jolivet, 1953; Garcia i Cruz, 1993. 68 Armadillidium granulatum Brandt, Menorca: Vandel, 1961; Schmolzer, 1833 1971; Pretus, 1989; Cruz, 1989; 1990a. Cabrera: Jolivet, 1953; Cruz, Eivissa: Schmolzer, 1971; Cruz, 1990a; 1991; Garcia i Cruz, 1993. 1990a. Menorca: Vandel, 1961; Schmolzer, Mallorca: Schmolzer, 1971; Cruz, 1971; Cruz, 1989; 1990a. 1990a. Mallorca: Schmolzer, 1971; Pretus, Distribució iberobalear. Tota la pe­ 1989; Cruz, 1990a. nínsula Iberica menys el seu quadrant Eivissa: Schmolzer, 1971; Cruz, nord-occidental. IIles Balears. 1990a. Distribució general. Regió circum­ Formentera: Cruz, 1990a. mediterrania i Asia Menor. També Por­ Distribució iberobalear. Totes les tugal. costes de la península Ibérica menys les del Nord i Nord-oest. IlIes Balears. Distribució general. Totes les cos­ Biogeografia tes mediterranies i de la Mar Negra. També a les de Portugal, Madeira i Si comparam la fauna d'isopodes Ac;:ores. terrestres de Balears amb la d'altres territoris insulars de la Mediterrfmia, 69 Armadillidium vulgare (Latreille, veurem que tot i que esta composta 1804) per un gran nombre d'especies d'amplia Cabrera: Jolivet, 1953; Garcia i distribució mediterrania i litoral, el seu Cruz, 1993. element endémic és notable, superant - Menorca: Vandel, 1961; Schmolzer, en I'estat actual deis coneixements- el 1971; Pretus, 1989; Cruz, 1990a. 14% (10 taxons endemics descrits so­ Mallorca: Schmolzer, 1971; Cruz, bre un total de 70): Trichoniscus 1990a. draga ni, Ba/earonethes sesrodesanus, Eivissa: Schmolzer, 1971; Cruz, Hap/ophtha/mus chisterai, Spe/aeoniscus 1990a. coiffaiti, Agabiformius manacori, Porcellio Formentera: Cruz, 1990a. ba/earicus, Ballodillium pi/osum, Arma­ Distribució iberobalear. Tota la pe­ dillidium serrai, Armadillidium stririatii i nínsula Ibérica i Balears. Armadillidium pretusi. Algunes especies Distribució general. Cosmopolita. de les Balears presenten una distribució Només falta a les regions tropicals i de tipus dianic (Llevant i Pitiüses), polars. malgrat que la manca de dades sobre la seva auténtica distribució a les terres Família Armadillidae Brandt i Ratzeburg, continentals, no permet a hores d'ara 1831 establir clarament aquest estatus coro­ logic ni sobre quin ha estat realment el Genere Armadillo Duméril, 1816 seu principal centre de dispersió. LI. Garcia i A. Cruz, /sópodes terrestres de les iIIes Ba/ears 9 5

Taula 1. Distribució deis iso podes terrestres a les illes Balears i Pitiüses. MA: Mallorca; ME: Menorca; CA: Cabrera; El: Eivissa; FO: Formentera; +: presencia; ?: presencia dubtosa; (*): endemisme balear; (d): endemisme diimic; (1): corologia dubtosa. Table 1. Distribution of terrestrial isopods in the Balearic and the Pityusic Islands. MA: Mallorca; ME: Menorca; CA: Cabrera; El: Eivissa; FO: Formentera; +: occurrence; ?: dubious occurrence; (*): endemic of the Balearic islands; (d): endemic of the Dianic region; (1): dubious corology.

MA ME CA El FO

Tylos latreillei + + Tylos latreillei europaeus + Tylos latreil/ei sardous + + + Ligia italica + + + + + Nesiotoniscus dianae (d) + Trichoniscus pusillus provisorius + + Trichoniscus pygmaeus + + Trichoniscus dragani (*) + Trichoniscus fragilis + + Balearonethes sesrodesanus (*) + Haplophthalmus danicus + + Haplophthalmus chisterai (*) + Haplophthalmus gibbus gibbus + Buchnerillo littoralis + Buddel/undiel/a cataractae + + Stenoniscus pleonalis pleonalis + + Spelaeoniscus coiffaiti (*) + Trichorhina bonadonai + Platyarthrus caudatus + Platyarthrus costulatus costulatus + Platyarthrus costulatus "nuraensis" (*) + Platyarthrus schoebli schoebli + + + Platyarthrus schoebli codinai + + Platyarthrus aiasensis + + Armadil/oniscus littoralis + + Bathytropa granulata + Halophiloscia hirsuta + + + + + Halophi/oscia couchi + + + Halophiloscia ischiana + Stenophi/oscia zosterae + + + Anaphiloscia simoni + + + Ctenoscia minima + Ctenoscia dorsalis + + Chaetophiloscia cel/aria + 96 BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

MA ME CA El FO

Chaetophiloscia sicu/a + Chaetophi/oscia e/ongata + + + + Phi/oscia affinis affinis + + Cy/isticus convexus + Agabiformius /entus + + + Agabiformius obtusus + + + Agabiformius manacori (*) + Agabiformius sp. + Leptotrichus panzeri + + + + + Porcellionides sexfasciatus sexfasciatus + + + + + Porcellionides sexfasciatus g/aber + Porcellionides fuscomarmoratus + + + Porcellionides pruinosus + + + + Acaerop/astes me/anurus me/anurus + + Porcellio incanus + + + Porcellio di/atatus di/atatus + + Porcellio di/atatus petiti + Porcellio baeticensis + + + Porcellio /aevis + + + + Porcellio ornatus ? Porcellio hoffmannseggi sordidus (1) + + Porcellio pityensis (1) ? + + Porcellio /amellatus /amellatus + + + + + Porcellio /amellatus sphinx + Porcellio ba/earicus (*) + Porcellio nigrogranu/atus (d) + Cristarmadillidium muricatum (d) + Paraschizidium o/earum + Ballodillium pi/osum (*) + + + Armadi/lidium serrai (*) + Armadillidium strinatii (*) + Armadillidium sp. (*) + + Armadillidium pretusi (*) + Armadillidium granu/atum + + + + + Armadillidium vu/gare + + + + + Armadillo officinalis + + + +

Aquest és el cas de: Nesiotoniscus El major nombre de formes en­ dianae, Porcellio hoffmannseggi sor­ demiques el constitueixen especies de didus, Cristarmadillidium muricatum o la família Armadillidiidae, amb un total Porcellio pytiensis. de 4 taxons descrits que pertanyen als LI. Garcia i A. Crvz, Isopodes terrestres de les illes Balears 9 7

generes Bal/odillivm (monotípic) i Ar­ nera et Species descripta, Hauniae, madillidium. Segueixen per ordre d'im­ 320 pp. portancia pel que fa a especies ende­ Ca ruso, D. 1975. Spelaeoniscus val/etai, miques les famílies Porcellionidae 3 nuova specie di isopado terrestre famílies Porcelliomidal (3 especies), dell'lsola di Gozo. Animalia, 2 (1/3): Trichoniscidae (3) i Spelaeoniscidae (1). 59-66. La comparació amb altres territoris insu­ Caruso, D, i Lombardo, M.B. 1977. lars mediterranis d'extensió comparable Descrlzione di una nuova specie a la Balear, quan aixo ha estat possi­ siciliana di Spelaeoniscus (Isopada, ble, revela també una riquesa notable Oniscoidea) e considerazioni sulla de la fauna balear d'isopodes terrestres. distribuzione geografica del genere. Animalia, 4 (1/2): 53·60. Castelló, J. 1984. Sobre la fauna de Agra'iments crustáceos isópOdOS litorales de Catalufía y Baleares. 1. Valvífera; Els autors volen agrair a Guillem Oniscoidea. P. Dept. Zool, Barcelo­ X. Pons (Societat d'Historia Natural de na, 10: 27-37, les Balears) per els seus consells i lec­ Cruz, A, 1989. Isópodos terrestres de tura crítica del manuscrit. A més d'ell, Menorca (Cwstacea, Isopoda, Onis­ Jaume Damians (SHNB), Antoni Sa­ cidea). Endins, 14-15: 89-93. carés (Museu Balear de Clencies Cruz, A. 1990a. Contribución al conoci­ Naturals), Jesús Gómez-Zurita (Labora­ miento de los Isópodos terrestres tori de Genetica, UIB), Joan LI. Pretus (Oniscidea) de la Penfnsula Ibérica (Dep. Ecologia, UB) i Cristian Ruiz y Baleares. Tesi Doctoral, Univ. Altaba (IMEDEA-CSIC-UIB) han propor­ Barcelona, 1006 pp. clonat exemplars d'algunes especies Cruz, A. 1990b. Descripción de dos que han permés completar el coneixe­ especies del género Armadillidium ment sobre la seva distribució a les Brandt, próximas o pertenecientes Balears. al grupo serratum: A. espanyoli sp. n. y A. pretusi sp. n. (Isopoda, Oniscidea, Armadiliidiidae). Misc. Bibliografia Zool., 14: 47·52. Cruz, A. 1991 a. Isópodos terrestres de Bellés, X. 1987. Favna cavernícola / la colección del Museu de Zoologia intersticial de la penínsvla Iberica i de Barcelona (Crustacea, Onisel­ les illes Balears. CSIC-Editorial dea). Mise. Zool., 15: 81-102. MolI, Palma de Mallorca, 207 pp. Cruz, A, 1991 b, EspeCies nuevas o Budde-Lund, G. 1879. Prospectvs gene­ poco conocidas de isópodos terres­ rvm speciewmque Crustaceorum tres de la Península Ibérica. 11. Isopodum terrestrivm. Copenhague, Isópodos epfgeos de España y 10 pp. Portugal (Crustacea, Oniscidea). Budde-Lund, G. 1885. Crvstacea 150- Bull. Soco Hist. Nat, Toulouse, 127: poda terrestria, per Familias et Ge- 71-75. 98 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Cruz, A. 1994. Redescripción de Aga­ (1er. Supplement). Anal. Soco Esp. biformiu~ obtusus (Budde-Lund, Hist. Nat., 22: 47-51. 1909) y de Armadillo hirsutus Garcia, LI. i Cruz, A. 1993. Els Koch, 1856 (lsopoda:Oniscidea) de isopodes terrestres (Crustacea: la Península Ibérica. Butll. Inst. Isopoda: Oniscidea). In: Alcover, Catal. Hist. Nat., 62: 65-76. J.A., Ballesteros, E. i Fornós, J.J. Cruz, A. i Dalens, H. 1989. Especies (Eds.), Historia Natural de /'Arxipe­ nuevas o poco conocidas de lag de Cabrera, CSIC-Edit. MolI, isópodos terrestres de la Península Mon. Soco Hist. Nat. Balears, 2: Ibérica. 1. Isópodos cavernícolas de 323-332. la España oriental (Crustacea, Ginés, A. 1982. Inventario de las espe­ Oniscidea). Bull. Soco Hist. Nat. cies cavernícolas de las Islas Ba­ Toulouse, 125: 91-98. leares. Endins, 9: 57-75. Cruz, A. i Dalens, H. 1990. Descripción Harding, P.T. i Sutton, S.L. 1985. del macho de Eleoniscus helenae Woodlice in Britain and Ireland: Racovitza, 1907 y de Armadillidium Distribution and Habitat. Hunting­ serrai n. sp. (Isopoda: Oniscidea: don. Institute of Terrestrial Ecology, Armadillidiidae) de la España orien­ 151 pp. tal. Butíl. Inst. Catal. Hist. Nat., 58: Hopkin, S. 1991. A key to the woodlice 21-29. of Britain and Ireland. Field Stu­ Cruz, A. i Garcia, LI. 1994. Una espe­ dies, 7: 599-650. cie de POl'cellio Latreille, pertene­ Jolivet, P. 1953. Arthropodes récoltés a ciente ai grupo ibérico (grupo Cabrera. Vie et Milieu, 4 (3): 553- monfico"r) en la isla de Mallorca: 555. Poree/lio balearicus sp.n. (Isopoda, Margalef, R. 1953. Los crustáceos de Oniscidea, Porcellionidae). BolI. las aguas continentales ibéricas. Soco Hist. Nat. Balears, 35:51-60. Biologia de las aguas continenta­ ')aiens, H. 1977. Sur un nouveau genre les, 10. Ministerio de Agricultura, de Tr'croniscidae: Balearonethes Madrid, 243 pp. sf:srodc,;!;nnus, n. g., n. sp. (Isopo­ Oliver, P.G. i Meechan, C. J. 1993. d;~, Oi,i,;coidea). Bull. Soco Hist. Woodlice. Synopses British Fauna NaL TClljouse, 113: 298-302. (N.S.), 49: 1-136. Ui} B116n, 0.1916. Los Crustáceos de Pablos, F. 1963. Nota sobre Porcellio l

Documents Tecnics de Conserva­ Tabacaru, 1. 1974. Espaces de ció, 10, Govern Balear, 144 pp. Trichoniscus (Crustacea, Isopoda,) Pons, G.X., Jaume, D. i Damians, J. de I'ile de Majorque. Trav. Inst. 1995. Fauna cavernícola de Mallor­ Spéol. "Émile Racovitza", 13: 213- ca. Endins, 20/Mon. Soco Hist. Nat. 221. Balears, 3: 125-143. Taiti, S. i Ferrara, F. 1995. Su una Pons, G.X. i Palmer, M. 1996. Fauna nuova specie di Nesiotoniscus endémica de les lIIes Balears. IEB (Crustacea, Isopoda, Oniscidea) - COPOT - SHNB, Mon. Soco Hist. dell'lsola di Capraia (Arcipelago Nat. Balears, 5: 307 pp. Toscano) con considerazioni sul Pretus, J. LI. 1989. Invertebrats artro­ genere. BolI. Mus. reg. Sci. Nat. podes. In: Enciclopedia de Menor­ Torino, 13 (1): 313-321. ca, 3: 231-232. Vandel, A. 1951. Le genre "Porcellio" Racovitza, E.G. 1907. Isopodes terres­ (Crustacés, Isopodes, Oniscoidea). tres (premiare série). Biosp.4. Arch. Evolution et Systématique. Mém. Zool. expér. gén., 4 sér., 7: 145- Inst. Hist. Nat. Paris, n.s., Sér. A., 225. Zool., 3: 1-192. Ramis, J. 1814. Specimen animalium, Vandel, A. 1953. Les Isopodes vegetabilíúm et mineralíum ad nor­ térrestres des provinces d'Almeria mam Línnaeani sistematis. Exara­ et Grenade. Arch. Inst. Aclimata­ tumo Accedunt nomina Vernacula in ción, 1: 45-75. quantum fieri potuit. Maó, 67 pp. Vandel, A. 1956. Un nouveau porcellion Schmalfuss, H. 1987. Revision der Gat­ provenant de I'ile d'lbiza (Baléares), tung Porcellío (Isopoda, Oniscidea). Porcellio pityensis n.sp. Vie et 1. Beitrag: P. hoffmannseggi und P. Milieu, 6 (3): 348-353. magnificus. Eos, 63: 281-299. Vandel, A. 1960a. Faune cavernicole et Schmalfuss, H. i Stenthourakis, S. 1995. endogée de I'ile de Minorque. The terrestrial isopods (Oniscidea) 01 Mission H. Coiffait et P. Strinati Greece. 15th contribution: Genera (1958).4. Les isopodes térrestres Echinarmadillidium and Paxodillidium de I'ile de Minorque. Biosp. 80, (Armadillidiidae). Stuttgarter Beitr. Arch. Zool. expér. gén., 94: 249- Naturk., Ser. A, 518: 1-21. 265. Schmolzer, K. 1971. Die Landisopoden Vandel, A. 1960b. Isopodes Térrestres der Iberischen Halbinsel. Monograf. (premiare partie). Faune de France, de Ciencia Moderna, 80 (3): 1-161, 64: 1-416. Ed. P. Lechevalier, 10 mapes. CSIC, Madrid. Paris. Soika, G. 1954. Ecologia, Sistematica, Vandel, A. 1962. Isopodes Térrestres Biogeogra1ia ed Evoluzione del (deuxiéme partie). Faune de Tylos latreillei Auct. (Isopoda, France, 66: 417-931. Ed. P. Tylidae). BolI. ,r'¡'uS. Civ. Storia Nat. Lechevalier, Paris. Venezia, 7: 63-83. PER UN MUSEU DE LA NATURALESA A CIUTAT Nuove ricerche preliminari condotte nelle Isole di Maiorca e Minorea e deserizione di una nuova speeie (Diptera, Ephydridae)

Silvano CANZONERI e Giampaolo RALLO

Canzoneri, s. e Rallo, G. 1996. Nuove rice re he preliminari condotte nelle Isole di Maiorca e Minorca e descrizione di una nuova specie (Oiptera, Ephydridae). BolI. SHNB Soco His/. Nat. Ba/ears, 39: 101-110. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

GIi Autori segnalano In total e 30 specie raccolte in varie zone umide di Maiorca e Minorca. Di queste, 20 risultano nuove per le Baleari, sei costituiscono la prima segnalazlone per I'isola di Minorca ed inline un'altra (Hydrel/ia mayoli sp. n.) e nuova per la Scienza. Parole ehfave: Diptera, Ephydridae, Hydrel/ia mayoli sp. n., Maforca, Minorea.

FURTHER PRELlMINARY STUOIES ON EPHYORIDAE (OIPTERA) OF THE ISLANOS OF MAJORCA AND MINORCA ANO OESCRIPTION OF A NEW SOCIETAT o'HISTORIA SPECIES. Thirty species 01 Ephydridae (Oiptera) are captured in many wetlands NATURAL DE LES BALEARS of Majorca and Minorca. Twenty are new for the Balearic Islands and six are the first record Irom Minorca. Hydrel/ia mayoli n. sp. from the Albufera de Mallorca is also described. Keywords: Diptera, Ephydridae, Hydre/lla mayoli n. sp., Majorca, Minorca.

NOVES DAOES PRELlMINARS SOBRE OíPTERS (OIPTERA, EPHYORIDAE) DE MALLORCA I MENORCA I DESCRIPCIÓ O'UNA NOVA ESPECIE. Els autors assenyalen un total de 30 especies recollides en varies zones humides de Mallorca i Menorca. O'aquestes, 20 han resultat esser noves cites per a les iIIes Balears, sis noves cites per a Menorca. Es descriu una nova especie, Hydrel/ia mayoli n. sp., de s'Albufera de Mallorca. Psrau/es e/au: Diptera, Ephydridae, Hydrellia mayoli n. sp., Mal/orca, Menorca.

Giampaolo RALLO, Museo Civieo di Storia Naturale di Venezia, Fontego dei Turchi-Santa Croee 1730, 1-30135 Venezla (Italia). Silvano CANZONERI é deeeduto iI 5.10.95.

Reeepció del manuserlt: 17-malg-94; revlsió aeceptada: 19-set-96.

Introduzione

Nel 1991 El stato condotto un bre­ Da parte degli Autori le indagini ve ciclo di ricerche nelle isole Baleari. son o state indirizzate alle pricipali zone 102 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

umide dell'isola di Maiorca, mentre altre Salobrar de Campos, 14.08.1991 (125 raccolte venivano effettuate nell'isola di es.); Tenuta Sa Vall-Estany de ses Minorca dall'amico naturalista José Gambes, 14.08.1991 (8 es.). Amengual. Geonemia: Europa meridionale, In tutto, a Maiorca, sono stati Egitto, Tunisia, Marocco. Prima segna­ raccolti 2272 esemplari di Diptera­ lazione per le Baleari. Brachycera, dei quali 720 Ephydridae; a Minorca una cinquantina di Diptera Ephydra macellaria Egger Brachycera, dei quali 10 Ephydridae. lsola di Maiorca: Parco Naturale Gli studi hanno evidenziato la pre­ Albufera di Maiorca-Turó de ses Eres senza di 30 specie di Ephydridae, delle (marismas, su Juncus acutus) quali 10 gia segnalate in un precedente 13.08.1991 (3 es.); Salines de L1evant­ lavoro, pubblicato in questa stessa Salobrar de Campos, 14.08,1991 (201 rivista (Canzoneri e Vienna, 1988). es.). Gli Ephydridae delle Baleari Geonemia: Europa, America setten­ ammontano pertanto, fino ad oggi, a 37 trionale, lsole Azzorre, Madera, lsole di specie: un numero discreto (sino a poco Capo Verde, Sahara, Africa Minore, tempo fa non si conosceva praticamente Malta, lrak. Prima segnalazione per le nulla), ma ancora insoddisfacente. Baleari. Future ricerche, possibilmente condotte anche in stagioni diverse, dovrebbero Ephydra flavipes (Macquart) aumentare in maniera anche conside­ lsola di Maiorca: Salines de revole il numero delle entita presenti: L1evant-Salobrar de Campos, 14,08,1991 basti pensare a quante specie, anche (201 es.). banalissime [a cominciare da Hydrellia Geonemia: Europa meridionale, griseola (Fallén)], non sono state ancora Malta, Africa settentrionale, Sahara, raccolte. Sudan, Vicino Oriente sino all'lran, Pakistan, Aldabra. Prima segnalazione per le Baleari. Elenco delle specie Paracoenia fumosa (Stenhammar) Ochthera manicata (Fabricius) Isola di Maiorca: Parco Naturale lsola di Maiorca: Tenuta Sa Vall­ Albufera di Maiorca-saline abbandonate, Estany de ses Gambes, 14.08.1991 (1 13.08.1991 (2 es.). es.). Geonemia: Europa centro-settentri­ Geonemia: specie a distribuzione onale, lsola di Maiorca, Italia, Jugos­ oloartica, che raggiunge il Giappone. lavia, Bulgaria, Asia Minore (Golbasi). Prima segnalazione per le Baleari. Itan (Khorramshar, rive Shatt Arab), URSS, Giappone. Ephydra bivittata Loew lsola di Maiorca: Parco Naturale Coenia palustris (Fallén) Albufera di Maiorca-saline abbandonate, lsola di Maiorca: Parco Naturale 13.08.1991 (1 es.); Salines de L1evant- Albufera di Maiorca (su Cladietum), S. Canzonerí e G. Rallo, Díptera dí Maíorca e Mínorca 1 03

15.08.1991 (1 es.); id. (su Phragmi­ Geonemia: Europa, Asia Minore, tetum), 15.08.1991 (1 es.). Africa mediterranea. Prima segnalazione Geonemia: Europa, Isole Canarie. per le Baleari. Prima segnalazione per le Baleari. Philotelma rossii (Canzoneri e Scatella (Scatella) stagnalis (Fallén) Meneghini) Isola di Maiorca: Parco Naturale Isola di Maiorca: Parco Naturale Albufera di Maiorca-Turó de ses Eres Albufera di Maiorca (su Cladieturn), (marismas, su Juncus acutus) , 15.08.1991 (1 es.). 13.08.1991 (3 es.). Geonemia: Italia, Isola di Maiorca. Isola di Minorca: Arenal de Son Saura, 20.08.1991 (5 es.). Parydra (Parydra) pubera Loew Geonemia: Regione Paleartica ed Isola di Maiorca: Parco Naturalo Etiopica, America settentrionale. Secon­ Albufera di Maiorca (su Phragmitetum) do alcuni Autori presente anche 15.08.1991 (2 es.); id, 16.08.1991 (43 nell'America centro-meridionale, secondo es.); id. (su Cladietum), 13,08,.1991 (6 altri si tratterebbe di un'altra specie. es.); id-Turó de ses Eres (marismas, su Prime segnalazioni per le Baleari. Juncus acutus), 13.08.1991 (8 es.). Geonemia: Francia, Germania, Scatella (Scatella) lutosa (Haliday) Europa meridionale, Cipro, Asia Minore, Isola di Maiorca: Parco Naturale Algeria e Tunisia. Prima segnalazione Albufera di Maiorca-saline abbandonate, per le Baleari. 13.08.1991 (2 es.). Geonemia: Europa, Asia centrale, Hyadina poltinosa Oldenberg Vicino Oriente, Africa del Nord dall'E­ Isola di Maiorca: Parco Naturale gitto all'Algeria. Prima segnalazione per Albufera di Maiorca (su Cladietum), le Baleari. 13.08.1991 (1 es.); id. (su Phragmi­ tetum), 15.08.1991 (1 es.). Scatella (Scatella) rufipes Strobl Geonemia: Germania, Italia setten­ Isola di Maiorca: Parco Naturale trionale, Francia, Isole di Maiorca e Albufera di Maiorca (su Cladietum), Minorca, Portogallo. 14,08,1991 (1 es.); id.-saline abban­ donate, 13.08.1991 (4 es.). Notiphila cinerea Fallén Geonemia: Algeria, Tunisia, Egitto, Isola di Maiorca: Parco Naturale Irak, Iran, Italia centro-meridionale, Isola Albufera di Maiorca (su Cladietum), di Maiorca. 13.08.1991 (15 es.); id., 15.08.1991 (5 Citata nel precedente lavoro es.); id, 16.08.1991 (4 es.); id. (su (Canzoneri e Vienna, 1988) con il nome Phragmitetum), 15.08.1991 (113 es.); di Scatella rubída Becker. La sinonimia id., 16.08.19a1 (101 es.); id.-Turó de é stata proposta da Zatwarnicki (1991). ses Eres (marismas, su Juncus acutus) , 16.08.1991 (1 es.). Scatella (Scatella) subguttata (Meigen) Geonemia: Regione Paleartica Isola di Minorca: Albufera del Grau, occidentale, ad oriente raggiunge l'lran. 18.08.1991 (1 es.). Prima segnalazione per le Baleari. 104 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Hydrellia mayoli sp. n. costale piu lunga della terza (indice Isola di Maiorca: Parco Naturale costal e ::4,2:2,5). Albufera di Maiorca-salina abbandonate, Bilanceri gialli. 13.08.1991 (1 es.). Addome uniformemente bruno-oliva­ Pubbllchiamo la descrizione di ceo, il 5º tergite del O' poco piu lungo questa bella specie, che dedichiamo a del quarto (indice addominale ~1:1 ,2). Joan Mayol, direttore del Parco Naturale Lunghezza: 1,8 mm. dell'Albufera di Maiorca, ringraziandolo L'Holotypus O' e conservato nella ancora per la preziosissima collabora­ collezione Canzoneri. zlone. Osservazioni: E' specie simile ad Hydrellia grisea (Stenhammar), dalla quale differisce a prima vista per la Descrizione diversa colorazione delle tibie.

Faccia interamente giallo-dorata, Homalometopus ibericus Mathis pruinosa, subpiana, in profilo pochissimo Isola di Maiorca: Tenuta Sa Vall· sporgente rispetto al margine oculare. Estany de ses Gambes, 14.08.1991 (4 Sono presenti quattro lunghe setole fac­ es.). ciali. Parafaccia strettissima, dello stesso Geonemia: Francia e Spagna medi­ colore della faccia. Guance strette terranee. Prima segnalazione per le (indice cefalico ~6:1) grigiastre. Lunula Baleari. Ringraziamo iI collega ed amico grigio-giallastra. Fronte bruna, pruinosa. Lorenzo Munari che ha controllato gli Antenne nel O' con i primi due arti­ esemplari. coli nero-vellutati, il terzo articolo intera­ mente giallo-aranciato. Allotrichoma laterale (Loew) Palpi gialli. Isola di Maiorca: Parco Naturale Mesonoto uniformemente bruno­ Albufera di Maiorca (su Phragmitetum), olivaceo con leggeri riflessi dorati. 16.08.1991 (1 es.). Setola dorsocentrale presuturale ben Geonemia: Europa, Nord Africa, sviluppata, la dorsocentrale postsuturale America settentrionale, citato anche per distante dalla sutura. l'America meridionale. Prima segnala­ Scutello delia stessa colorazione zione per le Baleari. del mesonoto, ma con rlflessi dorati piu accentuati. Allotrichoma filiforme Becker Pleure di colorazione uniforme. Isola di Maiorca: Parco Naturale Anche anteriori giallastre, specie Albufera di Maiorca (su Phragmitetum), apicalmente. Tutti i trocanteri giallastri. 15.08.1991 (2 es.). Femori e tibie grigio-neri, solo I'artico­ Geonemia: Russia, Italia, Corsica e lazione fe more/tibia e I'estremita delle Spagna. Prima segnalazione per le tibie appena giallo-rossicce. Tarsi scuri, Baleari. solo iI primo articolo egiallastro. Femori mediani senza seto le posteroventrali. $chema durrenbergensis (Loew) Ali leggermente infumate, con ner· Isola di Maiorca: Salines de L1evant­ vature bruno-nere. Seconda sezione Salobrar de Campos, 14.08.1991 (2 es.). S. Canzoneri e G. Rallo, Diptera di Maiorca e Minorca 11 f)

Fig. 1. Hydrellia mayoli sp. n. (illustrazione Gioiella d'Este). Fig. 1. Hydrellia mayoli sp. n. (picture by Gioiella d'Este). 106 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Isola di Minorca: Barranc d'Algen­ Irak), Isole Canarie ed Azzorre, America dar, fine agosto 1991 (1 es.). tutta. Segnalata anche di Formosa. Geonemia: Europa, Africa minore, Prima citazione per le Baleari. Isole Canarie, Asia Minore (Tuz Golu, Pompeopolis), Iran (Khorramshar, Aba­ Atissa (Atissa) hepaticoloris Becker dan), Irak (f. Eufrate a Ramada, lago Isola di Maiorca: Parco Naturale Habbaniya). Gia noto per I'isola di Albufera di Maiorca (su Phragmitetum), Minorca, risulta nuova segnalazione per 15.08.1991 (2 es.). Minorca. Geonemia: Egitto, Jugoslavia (Da­ nubio e Novi Sad), Italia, Isole di Ptilomyia angustigenis (Becker) Maiorca e Minorca, Malta. Considerata Isola di Maiorca: Parco Naturale da Cresson presente in U.S.A. e da Albufera di Maiorca (su Phragmitetum), Bezzi in Eritrea, merita conferma. 15.08.1991 (3 es.); id. (su Cladietum), 15.08.1991 (4 es.); id.-saline abbando­ Polytrichophora duplosetosa (Becker) nate, 13.08.1991 (2 es.). Isola di Maiorca: Parco Naturale Geonemia: Francia (f. Adour a Albufera di Maiorca (su Phragmitetum), Boucau), Italia, Jugoslavia (Novi Sad 16.08.1991 (8 es.); id. (su Cladietum), dint.), Isola di Maiorca. 13.08.1991 (1 es.); id. (id.), 16.08.1991 (1 es.); id.-Turó de ses Eres (marismas, Atissa (Atissa 7) limosina Becker su Juncus acutus) , 13.08.1991 (1 es.). Isola di Maiorca: Parco Naturale Geonemia: specie paleartico-occi­ Albufera di Maiorca (su Phragmitetum), dentale, raggiunge ad Oriente l'lran. 15.08.1991 (3 es.); id. (id.), 16.08.1991 Prima segnalazione per le Baleari. (1 es.); id. (su Cladietum), 13.08.1991 (1 es.); id. (id.), 15.08.1991 (9 es.); id.­ Discocerina (Discocerina) obscurella saline abbandonate, 13.08.1991 (11 (Fallén) es.); id.-Turó de ses Eres (marismas, Isola di Maiorca: Parco Naturale su Juncus acutus), 13.08.1991 (17 es.). Albufera di Maiorca (su Cladietum), Geonemia: Europa, Isole Canarie, 15.08.1991 (1 es.). Marocco. Isole di Maiorca e Minorca. Geonemia: si tralta con ogni proba­ bilita di una specie subcosmopolita. La Atissa (Atissa) pygmaea (Haliday) sua presenza é stata accertata per la Isola di Maiorca: Parco Naturale Regione Paleartica occidentale (Sahara Albufera di Maiorca (su Phragmitetum), compreso), l'Africa tropicale, l'America 15.08.1991 (2 es.); id. (id.), 16.08.1991 settentrionale e meridionale. Prima (2 es.); id.-saline abbandonate, segnalazione per le Baleari. 13.08.1991 (6 es.); id.-TurÓ de ses Eres (marismas, su Juncus acutus), Diclasiopa niveipennis (Becker) 13.08.1991 ( 6 es.). Isola di Maiorca: Parco Naturale Al­ Geonemia: specie a vasta distribu­ bufera di Maiorca-Turó de ses Eres zione, abita la Regione Paleartica occi­ (marismas, su Juncus acutus) , dentale (compresi Iran, Armenia ed 13.08.1991 (1 es.). S. Canzoneri e G. Rallo, Diptera di Maiorca e Minorca 1 07

Isola di Minorca: Barranc d'Algen­ Geonemia: Algeria, Spagna (Angeu­ dar, fine agosto 1991 (1 es.). ras), Italia. Prima segnalazione per le Geonemia: specie a larga distribu­ Baleari. zione paleartico- occidentale. Prima segnalazione per le Baleari. Osservazioni Psi/opa nigritella Stenhammar Isola di Maiorca: Parco Naturale a) Oistribuzione geografica Albufera di Maiorca (su Phragmitetum), E' stato dato un primo quadro del 15.08.1991 (10 es.); id. (id.), 16.08.1991 popolamento delle Baleari nel prece­ (3 es.); id. (su Cladietum), 15.08.1991 dente lavo ro (Canzoneri e Vienna, (18 es.); id. (id.), 16.08.1991 (2 es.); id.­ 1988), ai cui contenuti rinviamo, in Turó de ses Eres (marismas, su Juncus particolare per la definizione dei singoli acutus) , 13.08.1991 (2 es.); id.-saline gruppi sistematici. abbandonate, 13.08.1991 (10 es.); Sali­ I nuovi dati aumentano conside­ nes de Llevant-Salobrar de Campos, revolmente il gruppo "A" (nel quale 14.08.1991 (10 es.). possono essere ricondotte specie a Geonemia: Europa, Maiorca, Malta, distribuzione anche piu ampia di quella Turchia, Iran, Nord Tibet; segnalata data), e risultano ancora significativi il anche per l'Africa Minore e centrale, ma gruppo "B" [nel quale si possono inseri­ merita conferma. re Ephydra bivittata Loew ed E. flavipes (Macquart)] e "O" (con Psilopa biskrae Psi/opa nitidula (Fallén) Becker e, seppure in una posizione Isola di Maiorca: Parco Naturale particolare data la geonemia relati­ Albufera di Maiorca (su Cladietum), vamente molto ristretta e la contem­ 15.08.1991 (1 es.). poranea presenza in Sardegna, in Sicilia Geonemia: Europa, Malta, Nord Afri­ ed in Africa Minore di entita diverse, ca, Vicino Oriente (Turchia, Armenia ed Homalometopus ibericus Mathis). Iran). Prima segnalazione per le Baleari. Un cenno particolare meriterebbe Allotrichoma filiforme Becker: la sua Psi/opa compta (Meigen) geonemia non rientra in nessuno degli Isola di Maiorca: Parco Naturale schemi dati. Albufera di Maiorca (su Phragmitetum), Rimane Hydrellia mayoli sp. n. che, 15.08.1991 (19 es.); id. (id.), 16.08.1991 se al momento puo essere considerata (28 es.), id. (su Cladietum), 13.08.1991 un endemismo, potrebbe pero essere (5 es.); id. (id.), 15.08.1991 (44 es.). collocata nel gruppo "O" qualora la sua Geonemia: Europa, Maiorca, Malta, presenza fosse riscontrata in Spagna, Nord Africa, Isole Canarie, Kenya, Paese la cui fauna ditterologica é Botswana, Transvaal, Natal, U.S.A.; ancora troppo poco nota. inoltre Asia Minore, Armenia, Iran, Afganistan, Turkestan, N.E. Tibet. b) Oistribuzione ecologica Ogni biotopo é caratterizzato princi­ Psi/opa biskrae Becker palmente da due fattori abiotici, salinita Isola di Minorca: Arenal de Son ed umidita, cui va aggiunto uno biotico, Saura, 20.08.1991 (1 es.). 108 Bo/l. SOCo Híst. Nat. Balears, 39 (1996)

pure di notevole importanza: la presen­ tratta comunque della maggior parte za ed iI tipo di vegetazione. delle specie citate) pos son o essere Le specie delle Baleari (non tutte, distinte in proposito nei seguenti grandi di alcune i dati noti sono insufficienti: si gruppi (Tavola 1).

A) Specie xerofile: Hecamede a/bícans (Meigen) Hyadína pollinosa Oldenberg dove la prima entita El talassofila, I'altra non del tutto talassofila. B) Specie igrofile. In questa sezione possiamo distinguere seguenti sottogruppi: 1. Talassofile (o subcostiere): Ephydra bivittata Loew Coenía pa/ustrís (Fallén) Scatella lutosa (Haliday) Scatella rufípes Strobl Scatella subguttata (Meigen) 2. Limnofile: Ochthera manícata (Fabricius) Notiphí/a cinerea Fallén Allotrichoma fílíforme Becker Po/ytrichophora dup/osetosa (Becker) Díscocerína obscurella (Fallén) Dic/asíopa níveípennis (Becker) 3. Talasso-limnofile: Ephydra macellaría Egger Ephydra flavípes (Macquart) Paracoenía fumosa (Stenhammar) Phi/ote/ma rossíí (Canzoneri e Meneghini) Scate/la pa/udum (Meigen) Scate/la stagnalis (Fallén) Parydra pubera Loew Schema durrenbergensís (Loew) Atíssa /imosína Becker Atissa pygmaea (Haliday) Atíssa hepatic%rís Becker 4. Specie mesofile: Psí/opa nítídu/a (Fallén) Psi/opa compta (Meigen)

Tavola 1. Distribuzione ecologica. Table 1. Ecological distribution. S. Canzoneri e G. Rallo, Diptera di Maiorca e Minorea 109

Rigraziamentl Canzoneri, S. e Meneghini, D. 1983. Fauna d'/ta/ia-Ephydridae e Cana­ Riteniamo doveroso rlngraziare: la eeidae. Fauna d'ltalia, 20;1-337 Conselleria d'Agricoltura e Pesca del (Ed. Calderini, 8010gna). Governo delle Isole Baleari per I'assis­ Canzoneri, S. e Rampini, L. 1989. Una tenza tecnico-Iogistica offerta durante la nuova specie di Hydrellia italiana missione di ricerea, ed in partlcolare la (Diptera, Ephydridae). Lav. Soe. Direzione del Parco Naturale dell'AI­ Ven. Se. Nat., 14:15-17. bufera di Malorea per I'ospitalita e la Canzoneri, S. e Vienna, P. 1988. Ricer­ collaborazlone durante il sogglorno; la che prellminari condotte nell'150la di famiglia Mareh per averei permesso Majorca. 8011. Soco Hist. Nat. Ba­ I'aeeesso alla loro tenuta Sa Va/! ed in lears, 32:71-76. particolare per le ricerche nelle zone Canzoneri, S. e Vienna, P. 1994. Inte­ umide endorreiehe interne alla tenuta ressanti segnalazioni di Ephydridae (Estany de ses Gambes); la direzione italiani (Diptera, 8rachycera). Lav. della societa salinera conduttriee delle Soco Ven. Se. Nat., 19:29-36. saline Salines de Llevant-Sa/obrar de Cogan, B.H. 1980. Family Ephydridae. Campos, per aver consentlto le indagini In: Soos, E. & Papp, L. (eds.), Ca­ all'lnterno delle saline medesime; gli talogue of Palearctis Dlptera, Buda­ amici Josep Antoni Alcover, José pest, 10:655-669. Amengual ed Andreu Muntaner San s COllin, C.N. 1966 (1963). A contribution per la preziosa collaborazione prestata. towards the knowledge of the male Un ringraziamento particolare va genital la 01 speeies of Hydrel/ía. indirizzato al Direttore del Parco Bo/l, Mus. Civ. Sto Nat. Venezia, Naturale dell'Albufera di Maiorca, I'amico 16:7-18, pI. 1-26. D. Joan Mayal, per la calorosa e slm­ Dahl, R. 1959. Studies on Scandinavian patlca ospitalita e per iI prezioso afflan­ Ephydridae. Opuse. Ent. Suppl. 15: camento. 1-225. Ringraziamo, infine, la disegnatrice Mathis, W. 1974. A systematic study of Gioiella d'E.ste, del Museo Civico di Coenia and Paracoenia. Gt. Basis Storia Naturale di Venezia, per I'illus­ Nat .. 35 (1 ):65-85. trazlone che aecompagna questo lavoro. Mathis, W. 1984. A revision of the Shore Fly genus Homalometopus Becker (Diptera: Ephydridae). Proc. Bibliografia 8io/. Soco Wash., 97 (2):251-262. Munarl, L. 1988. 11 genere Homa/o· Becker Th. 1926. (Fam.) 56 Ephydridae. metopus Becker: considerazionl e In: Lindner, E., Die Fliegen der ipotesi sulla sua biogeografia e Palaarktischen Region .. Stuttgart: 1- filogenesi, con descrizione di una 115. nuova specie della Sardegna Canzoneri, S. 1994. Hydrel/ia mlnutis­ (Diptera, Ephydridae). Lav. Soco sima Papp in Italia (Diptera, Ephy­ Ven. Se. Nat., 13:5·16. dridae). Lav. Soe. Ven. Sc. Nat., Papp, L. 1975. Diptera 11 "Ephydrldae". 19:221-222. Fauna Hungariae, 120:1-128. 110 BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

Zatwarnicki, T. 1988. Materials to the Zatwarnicki, T. 1991. Change in nomen­ knowledge of the genus clatureand synonimyes of some Hydrellia Robineau-Desvoidy (Ephydri­ genera and species of Ephydridae dae, Diptera). Bull. Ent. P%gne, (Diptera). Deutsch. Entomo/. Zeit., 58:587-634. N.F., 38 (4-5):295-333. Dimensiones corporales de la Pardela Cenicienta mediterránea (Calonectris diomedea diomedea) en la colonia de las islas Columbretes (Mediterráneo occidental)

Antonio SÁNCHEZ y Aurora M. CASTILLA

Sánchez, A. Y Castilla, A. M. 1996 Dimensiones corporales de la Pardela Cenicienta mediterránea (Calonectris diomedea diomedea) en la colonia de las SHNB islas Columbretes (Mediterráneo occidental). BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39: 111- 116. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

En este estudio se indican las dimensiones corporales (pico, ala, tarso y peso) de las pardelas adultas de ambos sexos y de los pollos después de la eclosión y poco antes de volar. Se han efectuado comparaciones estadísticas de las di­ mensiones corporales de los machos y hembras adultos. Palabras clave: islas mediterráneas, pardela cenicienta, biometría.

BODY SIZE OF CORY'S SHEARWATER (CALONECTRIS DIOMEDEA SOCIETAT D'HISTÓRIA DIOMEDEA) ON THE COLUMBRETES ISLANDS (WESTERN MEDITERRANEAN). NATURAL DE LES BALEARS This study reports data on body mass, bill length and width, tarsus length and wing length for adult males and females, as well as for chicks inmediately alter hatching and before fledging. We statistically compare the body dimensions between the sexes. Keywords: Mediterranean islands, Cory's shearwater, body size, biometry.

DIMENSIONS CORPORALS DEL VIROT (CALONECTRIS DIOMEDEA DIOMEDEA) EN LA COLÓN lA DE LES ILLES COLUMBRETS (MEDITERRÁNIA OCCIDENTAL). En aquest estudi s'indiquen les dimensiones corporals (bec, ala, tars i pes) deis virots adults d'ambdós sexes i deis polls després de I'eclosió i poc aban s de volar. S'han efectuat comparacions estadístiques de les dimensions corporals deis mascles i femelles adultes. Paraules clau: iIIes mediterránies, virot, biometria.

Antonio SÁNCHEZ, Reserva Natural de las islas Columbre tes. Generalitat Valen­ ciana. el Herrero 23, 12071 Castellón, E-mail: ANTONlo.SANCHEZ@ uv.es y Aurora M. CASTILLA 1) Department of Biology, University of Antwerp (UIA), B- 2610 Wilrijk, Belgium, y 2) Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados de Ba­ leares (CSIC), Km 7.5, Ctra. Valldemossa, E-07071 Palma de Mallorca, E-mail: [email protected]

Recepció del manuscrit: 16-abr-96; revisió acceptada: 19-set-96. 112 8011. SOCo Hisl. Nat. Balears, 39 (1996)

Introducción occidental), no parecen seguir este pa­ trón indicado (Brichetti y Foschi, 1993). Existe variación geográfica en las La colonia de pardela cenicienta de las dimensiones del tamaño corporal de la islas Columbretes se encuentra al no­ pardela cenicienta (Calonectris dio· roeste de las islas Baleares, en una medea) (Cramp y Simmons, 1977). Los posición intermedia entre las colonias individllOS más pequeños se encuentran del Mediterráneo oriental y las colonias en las islas atlánticas de Cabo Verde . atlánticas. Además, se encuentra en la (CalonfJctris diomedea edwardsíí) y los plataforma continental Castellón-Ta­ más grandes en las islas atlánticas de rragona, que es una de las zonas pes­ Canarias, Azores, Berlangas, etc. (Calo­ queras más importantes de los barcos nectris diomedea borealis). Los indivi­ de arrastre del Mediterráneo. duos de tamaño corporal intermedio se Nuestro estudio no tiene por objeto encuentran en las islas mediterráneas discutir la existencia o no, de la citada (Calonectris diomedea diomedea), con clina longitudinal este-oeste en el la excepción de los individuos de la tamaño corporal de las pardelas de las colonia griega de Paximada (mar Egeo), colonias mediterráneas y atlánticas. que tienen unas dimensiones muy pe­ Este estudio se restringe a describir las queñaG y similares a los de la colonia dimensiones de las pardelas adultas de atlántica de Cabo Verde (ver refs. en ambos sexos, y las de los pollos en Cramp y Simmons, 1977; Brichetti y diferentes estadfos de desarrollo (poco Foschi, 1993). después de eclosionar y antes de vo­ Se ha sugerido que las diferencias lar), de la colonia de Columbretes. Esta morfológicas entre los individuos de las información facilitará la realización de diferentes colonias, están relacionadas futuros estudios comparados. con las condiciones biológicas y físicas de las áreas de alimentación de las diferentes zonas (Randi et al., 1989; Métodos Cabo el al., 1992; Granadeiro, 1993). También se ha comprobado que esta El estudio se ha efectuado en la variación geográfica tiene bases gené­ isla Columbrete Grande (13 ha) del ar­ ticas (Randi et al., 1989). chipiélago de Columbretes, que se en­ Varios autores han indicado que cuentra a 31 millas de la costa de existe una variación clinal este-oeste en Castellón (39' 54' N, O' 41' E, Medite­ el tamaño corporal de las pardelas rráneo, España). Entre 1991 y 1994 se mediterráneas y atlánticas (Araújo et al., han capturado, pesado y medido un 1977; lapichino et al., 1983; Masa y Lo total de 40 machos y 44 hembras Valvo, 1986; Randi el al., 1989; Cabo reproductores. El sexo de las aves se et al., 1992; Brichetti y Foschi, 1993; determinó a partir del tamaño de la

Granadeiro, 1993). No obstante, ciertas cloaca (Boersma y Davis, 1987), y tam·o poblaciones de las islas Baleares y bién a través de las dimensiones de los quizá de Córcega y Cerdeña (que son individuos de una misma pareja repro­ las más pequeñas del mediterráneo ductora, debido a que en una pareja el A. Sánchez y A. M. Castilla, Dimensiones corporales de Calonectris diomedea 11 3

Fig. 1. Dimensiones del pico registradas en la Pardela Cenicienta. Dibujo de Massa y Lo Valvo (1986). Fig. 1. Bill length and width registered for Cory's Shearwater. Drawing by Massa and Lo Valvo (1986). .

macho es generalmente mayor que la hembra (Cramp y Simmons, 1977; Resultados y discusión Granadeiro, 1993). De cada ave se ha registrado la longitud, anchura máxima En Columbretes, los machos adul­ y mínima del pico (Fig. 1); la longitud tos son significativamente más grandes del ala (método de la cuerda máxima, que las hembras en todas las dimensio­ Svenson, 1975); la longitud del tarso, nes corporales estudiadas (ANOVA: P < medida desde la articulación tibio-tarsal 0.001, en todos los casos, Tabla 1), del hasta la tarso-metatarsal, y el peso. El mismo modo que ocurre en otras colo­ peso de los adultos corresponde al nias de pardela (Ristow y Wink, 1980; peso máximo registrado durante diferen­ Granadeiro, 1993; Aguilar, 1994). Las tes capturas. Los pollos se pesaron y dimensiones de los pollos en diferente midieron con una edad comprendida estadío de desarrollo se indican en la entre 1 y 5 días, y de 85 a 90 días. tabla 2. El tamaño de las pardelas Tanto los adultos como los pollos, se adultas de Columbretes es muy similar pesaron con un dinamómetro marca al indicado para las pardelas de las PESOLA de 100 g y de 1 g de preci­ colonias de Baleares (Araújo et al., sión respectivamente. Todas las medi­ 1977; Aguilar, 1994), pero resulta com­ das del pico se tomaron con un calibre plicado hacer comparaciones directas digital (marca HIG) de 0.01 mm de pre­ con las dimensiones de los individuos cisión. El ala se midió con una regla de de otras colonias, a menos que se pro­ tope de 60 cm. ceda con el reanálisis de los datos dis- 114 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Tabla 1. Dimensiones medias, mínimas y máximas de las pardelas adultas de ambos sexos en las islas Columbretes. Se indica el error estándard (e.s.), el tamaño de muestra (n), el valor de F, los grados de libertad (g.l.) y el nivel de significanción (P). rabIe 1. Average, minimum and maximum dimensions of female and male adult Cory's Shear­ water on the Columbretes Islands. Standard error (e. s.), sample size (n), F value, liberty grades (g.l.) and significance level (P), are indicated.

Machos Hembras ANOVA

Media e.s. Min. Máx. n Media e.s. Min. Máx. n F g.l. P

Longitud pico (mm) 52.4 0.3 47.4 57.2 40 48.1 0.2 4.5 51.7 44 126,5745 1,83 < 0.001 Al!. máx. pico (mm 19.7 0.2 18.3 23.7 40 17.5 0.2 12.9 18.8 44 107.6654 1,83 < 0.001 Al!. mino pico (mm) 13.5 0.2 11.7 17.5 40 11.9 0.1 10.7 13.4 44 80,8928 1,83 < 0.001 Ala (mm) 360.0 1.6 341.0 385.0 38 347.2 1.1 331.0 363.0 43 44,7806 1,80 < 0.001 Tarso (mm) 56.4 0.2 54.3 60.8 40 53.6 0.2 50.3 56.8 44 93,0254 1,83 < 0.001 Peso (g) 738.3 11.2 615 945 36 620.0 11.8 430 760 41 52,3359 1,76 < 0.001 '------o

Tabla 2. Dimensiones medias, mínimas y máximas de los pollos de Pardela Cenicienta al eclosionar y antes de volar en las islas Columbretes. Se indica el error estándard (e.s.) y el tamaño de muestra (n). Todas las dimensiones métricas están indicadas en milímetros. rabIe 2. Average, minimum and maximum dimensions of Cory's shearwater chicks after hatching and before fledging on the Columbretes Islands. Standard error (e. s.) and sample size (n). are indicated. Metric dimensions are given in milimeters.

Pollos al eclosionar Pollos al volar Media e.s. Mín. Máx. n Media e.s. Mín. Máx. n Long. pico (mm) 20.7 0.4 19.2 22.2 6 49.9 0.3 46.7 54.2 34 Al!. máx. pico (mm) 10.0 0.2 9.6 10.5 6 17.3 0.2 12.5 20.2 34 Al!. mín. pico (mm) 7.8 0.2 7.1 8.5 6 11.6 0.1 10.5 14.4 34 Ala (mm) 26.7 0.9 24.0 30.0 6 345.7 2.3 303.0 365.0 34 Tarso (mm) 22.0 0.3 21.2 23.0 6 55.1 0.3 52.4 58.2 34 Peso (g) 57.8 5.7 40.0 80.0 6 810.2 13.7 650.0 985.0 34

ponibles en la literatura. En lo que se Ya que se ha indicado la existencia de refiere a los jóvenes, la escasez de una variación clinal este-oeste en el datos para otras colonias, así como el tamaño corporal de las pardelas medi­ pequeño tamaño de muestra disponible, terráneas y atlánticas (Brichetti y también impide hacer comparaciones Foschi, 1993; Granadeiro, 1993), sería directas entre el tamaño de los jóvenes. interesante explorar si esta variación A. Sánchez y A. M. Castilla, Dimensiones corporales de Calonectris dioledea 11 5

geográfica observada, está también Aguilar J.S., Monbailliu, X. y acompañada de una variación en carac­ Paterson, A.M. (eds.). Actas II terísticas biológicas y ecológicas a lo Symposio MEDMARAVIS: 361-362. largo del área de su distribución. SEO, Madrid. Boersma, P.D. y Davies, E.M. 1987. Sexing monomorphic birds by vent Ag radeci mientos measurements. Auk, 104: 779-783. Cabo, J.M. 1989. Aportación al conoci­ Agradecemos a la Consellería de miento de la biologia de la repro­ Medio Ambiente de la Generalitat Va­ ducción y el crecimiento de la lenciana, al Exmo. Ayuntamiento de pardela cenicienta (Calonectris Castellón, y a la Dirección General de diomedea Scopoli, 1769) en las is­ Puertos de Castellón, por haber facilita­ las Chafarinas. Tesis doctoral. Uni­ do los permisos para trabajar en la versidad de Extremadura. Cáceres. Reserva Natural de Columbretes y en Cabo, J.M., Blasco, M. y Sánchez, J.M. la colonia de pardela cenicienta, por las 1993. Variaciones geográficas en subvenciones y desplazamientos conce­ Calonectis diomedea. In: Aguilar didos. Agradecemos el poyo del director J.S., Monbailliu, X. y Paterson, de la Reserva Natural, Juan Jiménez, y A.M. (eds.). Actas 11 Symposio la ayuda en el campo de los guardas y MEDMARAVIS: 363-364. SEO, amigos Santi, Felipe, Valentín, Javier y Madrid. Carlos. Este estudio ha sido subvencio­ Cramp, S. y Simmons, K. 1977. nado con un contrato de investigación Handbook of the birds of Europe, del Consejo Superior de Investigaciones the middle east and the north Afri­ Científicas (CSIC) (a AMC). ca. 1: 136-140. Oxford University Press, Oxford. Granadeiro, J.P. 1993. Variation in Referencias measurements of Cory's Shear­ water between populations and Aguilar, J.S. 1994. Atlas de aves mari­ sexing by discriminant analysis. nas de las Baleares. In: Trabajos Ringing and Migration, 14: 103-112. en aves marinas. Documents lapichino, C., Lo Valvo, F. y Massa, B. tecnics de conserva ció, 23: 9-20. 1983. Biometria della berta magiore Conselleria d' Agricultura i Pesca (Calonectis diomedea) dell'isola di Govern Balear, Palma de Mallorca. Linosa (pelagie). Riv. Ital. Om., Mi­ Araújo, J., Muñoz-Cobo, J. y Purroy, lano, 53: 145-152. F.J. 1977. Las rapaces y aves Massa, B. y Lo Valvo, M. 1986. marinas del archipiélago de Cabre­ Biometrical and biological ra. Naturalia Hispanica, 12: 1-94. considerations on the Cory's Shear­ Brichetti, P. y Foschi, U.F. 1993. water Calonectris diomedea. In: Preliminary biometrical data of MEDMARAVIS y Monbailliu, X. Calonectris diomedea in the Tremiti (eds.) Mediterranean Marine Avi­ Islands (South Adriatic Sea). In: fauna. Population studies and conservation. NATO ASI Series, 12: Ristow, D. Y Wink, M. 1980. Sexual 293-313, Springer Verlag, Germany. dimorphism of cory's shearwater. 1/­ Randi, E., Spina, F. y Massa, B. 1989. Merill, 21: 9-12. Genetic variability in cory's Svenson, L. 1975. Identification guide to shearwater Calonectris diomedea. european passerines. Naturhisto­ Auk, 106: 411-417. riska Ridksmuseet. Stockholm. Notes florístiques de les illes Balears (VIII)

L1oren<; GIL, Francisco Javier TÉBAR Marzia BOl

Gil, LI., Tébar, F.J. i Boi, M. 1996. Notes II0rístiques de les illes Balears (VIII). SHNB BoII Soco Hist. Nat. Balears, 39: 117-128. ISSN 0212-260X, Palma de Mallorca. S'amplia la corologia d'algunes especies per a les illes de Mallorca, Menorca i Formentera. Destaca la retroballa d'Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link a Mallorca, i les troballes de Convolvulus valentinus Cavo a Mallorca, Tamarix canariensis Willd. a Menorca i Formentera, i Spergularia heldreichii Fouc a les Pitiüses. Paraules elau: corologia, IIles Balears, flora.

FLORISTIC RECORDS FROM THE BALEARIC ISLANDS (VIII). The chorology 01 some plant species 01 the islands 01 Mallorca, Menorca and Formentera has SOCIETAT O'HISTORIA enlarged. 01 special note is the rediscovery 01 Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns NATURAL DE LES BALEARS & Link in Mallorca and the lindings 01 Convolvulus valentinus Cavo in Mallorca, Tamarix canariensis Willd. in Menorca and Formentera, and Spergularia heldreichii Fouc in the Pitiusic Islands. Keywords: chorology, Balearic Islands, flora.

Lloren9 GIL i Francisco Javier TÉBAR, Laboratori de Botanica, Departament de Biologia Ambiental, UIB, Carretera de Valldemossa km. 7,5. 07071 Palma de Mallorca. Marzia BOl, Istituto di Botanica, V. Le Fra Ignazio 13. 09100 Cagliari, Sardenya, Italia.

Recepció del manuscrit: 16-juny-96; revisi6 acceptada: 19-set-96.

Introducció distribució amb un planol, ja sigui com a complement d'altres dades publicades S'han realitzat una série de també en una cartografia (Alomar et al., troballes florístiques a diferents illes. 1995), o perqué la distribució coneguda Aquestes es poden diferenciar en del taxon s'ha modificat considera­ novetats insulars (destacades amb un blement. asterisc) i ampliacions de la corologia Els testimonis d'herbari de les coneguda. O'especial menció seria la espécies citades com a noves es retro bada d'Otanthus maritimus a Mallor­ troben a I'herbari deis autors. Els ca, d'on es creia extingida (Pla et al., taxons es relacionen en ordre alfabétic. 1992). Els taxons es citen abreviats com a Per a algunes especies, hem binomens segons les propostes de considerat adient mostrar la se va Tutin et al. (1964; 1968; 1972; 1976; 118 Bol/. SOCo Híst. Nat. Balears, 39 (1996)

1980), Castroviejo et al. (1986; 1990; Astragalus balearicus Chater 1993a; 1993b), Bolos i Vigo (1984; Mallorca: litoral entre Sa Punta des 1990; 1995) i/o Bolos et al. (1990). En Savinar i S'Amarador (Santanyí), E015, els casos en que no és així, els noms a 20 m. Aquesta població presenta uns figuren a un apendix nomenclatural al trenta exemplars en un estat de final de I'artiele. conservació molt precari degut a I'antropització de I'area. Es traba en contacte amb el Launaeetum cervícornis Cataleg florístic Bolos & Molinier. A Mallorca, I'especie és abundant a tata la Serra de Alfium sphaerocephalon L. Tramuntana i a les Serres de L1evant Mallorca: Sa Rapita (Campos), (Cambessedes, 1827; Willkomm, 1876; 0095, a 15 m d'altitud. Viu a les Barceló, 1879-81; Mares i Vigineix, pastures de l' Hypochoerido-Brachy­ 1880; Burnat i Barbey, 1882). Aquesta podíetum retusi Bolos, Molinier & Monts. localitat correspon a la citació més on és abundant. Bolos i Molinier (1958) meridional de I'illa. la citen a la vessant sud del Puig de Massanella. Buxus balearica Lam. Mallorca: Puig de Na Tudosa Anthemis maritima-L. (Arta), EE20, a 380 m. N'hem trobat 2 Mallorca: Ses Covetes (Campos), exemplars que viuen enfilats als penya­ 0095, 3 m. Oos exemplars al roquissar segats orientats al NW. litoral orientat cap a ponent, sobre mares. Son Real (Santa Margalida), *Carex f1acca Schreber subsp. flacca EO 19, abundant a tot el sistema dunar. Formentera: Can Pep Rita (el Pi­ Aquesta especie, que viu a les lar), CC78, a 140 m. Un petit redol a comunitats de Críthmo-Statícetea Br.-BI. pastures de I'Hypochoerído-Brachypo• preferentment sobre sois arenosos, díetum retusi Bolos, Molinier & Monts. només havia estat citada a Mallorca als arenals de la badia de Palma Chamaesyce peplis (L.) Prokh. (Cambessedes, 1827; Willkomm, 1876; Mallorca: s'Estalella (L1ucmajor), Barceló, 1879-81; Bonafé, 1980; Bolos i DD95, a nivell de la mar, un exemplar. Vigo, 1995). Litoral arenós a la vessant orientada a mestral de Cala en Tugores (Ses Arum muscivorum L. Fil. Salines), E004, a nivell de la mar. Mallorca: torrent entre el ColI de sa Aquesta és la citació més meridional de Creu i Son Vida (Palma), 0068, a 150 I'area de distribució del taxon a I'illa. m. N'hem vist un parell d'exemplars a una penya al costat del camí. És Convolvulus siculus L. conegut per a tata la Serra de Mallorca: L1ucmajor, a indrets Tramuntana i les Serres de L1evant nitrofils de Cala Pi (0085, a 10m) (Barceló, 1879-81; Chodat, 1923; Bahía Grande (0076, a 100 m). Bonafe, 1977). LI. Gil et al., Notes florístiques de les i/les Balears (VIII) 11 9

·Convolvulus valentinus Cavo subsp. Cymbalaria aequitriloba (Viv.) A. suffruticosus (Oesf.) Maire Cheval. subsp. aequitriloba Mallorca: talussos arenosos del Mallorca: Puig de Marxanda Pas de sa Senyora (Llucmajor), 0085, (Calvia), 0057, a 390 m. Es troba a la a 45 m. N'hem trobat uns quaranta penya, davall les antenes de televisió, exemplars, generalment de mida petita. mirant a tramuntana. Esta formant les A Balears I'especie només havia estat típiques catifes, juntament amb citada per Kuhbier i Finschow (1976) a Sibthorpia africana L., del Sibthorpio I'illa de s'Espartar (Eivissa) on no ha africanae-Arenarietum balearicae Bolos estat retrobada des de fa temps. Per & Molinier. tant, aquesta és la segona citació per a I'arxipelag i la primera per a Mallorca. Echinophora spinosa L. Viu a les escletxes i talussos als clars L'especie era coneguda a Can de les comunitats nitrohalofiles de Pastilla (Bianor, 1917; Bonafe, 1979) i Pegan o harmalae-Salsoletea vermicu­ Sa Rapita (Bolos i Vigo, 1990) a Mallor­ latae Br.-BI. & Bolos. ca; Arenal de Tirant (Mateo, 1981), i al

7 a 9 o 1 2 3" S & 7 I 9 o 1 2 "00 s 10 00I [" c,--- 4 o~ ~E EE ~E 5 00 ~ 3 .~ .,tL ~...!. t"'; r- •0'00" v.., ) J!2.d~ u·.. · 2 L S 6 1 a 9 o 1 2 3 4 5 6 ¡¿V <:,.,¡ ~ f' t- o ~ \. r-.. I "L IUU t&" EO 9 .LV !L ir l" Ir -, I ,O· 1 n 6 J II 1-~ l./ S IV

r- Lrl f-;- , ·i tr- Lr' "00' .~~ cooo 00 EO o lL ce 9 l.- .~ !---\ 1

Fig. 1, Distribució d' Eehinophora spinosa (cercles: dades bibliografiques; triangles: dades noves). Fig. 1. Distribution of Echinophora spinosa (eire/es: bib/iographiea/ data; triang/es: new data). 120 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

mlgJorn de Menorca (Bolos i Vigo, d'exemplars, tots vells. Es tracta de la 1990); a les platges del sud d'Eivissa primera citació no litoral de savines a la (Ouvigneaud, 1979, Bolos i Vigo, 1990); Marina de L1ucmajor. i a Cala Saona a Formentera (Pla et al., 1992) (Fig. 1). Ampliam la seva Launaea cervicornis (Boiss.) Font Quer distribució a: & Rothm. Mallorca: Son Serra de Marina L'estudi de la biologia reproductiva (Arta), E029, 3 m. N'hem vist 3 i distribució de les comunitats Iitorals exemplars entre les mates d'Ammophila balears (Gil, 1994) ha permes ampliar australis (Mabille) Lainz. la corologia d'aquesta especie. La seva Menorca: La Vall, EE73, 20 m (una distribució fou presentada per Alomar et planta), Cala Pilar, EE83, 2 m (dues al. (1995), ates el nombre important de plantes) i Cavalleria, EE93, 10m. localitats no considerades en aquest Formentera: S'Espalmador, CC69, 5 treball consideram escaient el m, 1 exemplar. complement del seu mapa (Fig. 2). Mallorca: L1ucmajor: entre Cala Genista tricuspidata Oesf. subsp. luci­ Blava i Son Verí, 0077; a Sa Pedrera, da (Camb.) L1. L10rens 0076. Campos: a Sa Rapita, 0095. Mallorca: entre Bahía Grande i El Santanyí: entre Cap Salines i Cala Dorado (L1ucmajor), 0076, a 130 m. Figuereta, E004; entre Cala Santanyí i N'hem vist un únic exemplar que viu a es caló des Savinar, E005. Felanitx: les comunitats del Cneoro-Ceratonietum Cala Ferrera, E025. Capdepera: Es siliquae Bolos & Molinier prop de la Carregador, E039. Arta: entre Cala carretera. Aquesta especie, abundant a Matzocs i s'Arenalet, EE30; S'Estanyol, les serres de Randa, Na Burguesa, E029; baixos del Puig de na Tudossa, L1evant i Arta, no s'havia trobada a la E029, a 340 m. Santa Margalida: Son marina de L1ucmajor. Real, E019. Alcúdia: entre sa Punta d'es Sabel.lí i Es Barcares, EE01. Juniperus oxycedrus L. subsp. Pollenga: a Cala Carbó, EE01; davall el macrocarpa (Sm.) Ball mirador del Colomer (Es Clot), EE02. Mallorca: arenal d'en Casat (Santa Andratx: Cala Moragues, 0047. Margalida), EE10, a 20 m. N'hem vist Menorca: roca de s'Aigua (Alaior), alguns exemplars aTllats a la part més EE91; Ciutadella a Cala Santandria, alta de les dunes de Son Real on do­ EE72, a Cala en Blanes, EE62, i a Cap minen els savinars del Clematidi Menorca, EE63. balearicae-Juniperetum turbinatae (Bolos, Molinier & Monts) Rivas-Martínez. *Melilotus alba Medik. in Vorles Puget et al. (1995) el citaren a Juniperus phoenicea L. subsp. Eivissa, la qual cosa su posa la primera turbinata (Guss.) Nyman citació de I'especie a Balears, essent Mallorca: marina de L1ucmajor, en­ aquesta la segona i la primera per a tre ses Males Cases i Son Campanet I'illa de Mallorca. Es fa pels solars del (0086, a 80 m). Una quinzena polígon de Son Castelló (Palma), 0078, LI. Gil et al., Notes florístiques de les iIIes Balears (VIII) 121

Isool I 9 , 2 3 ., 5 Ii , I 9 g , 2 10 00 JL 5' , , DE lEE o sa ;" , ..1.1 lit JJjd: .. ... ·1__ -/11 ..... 2 *E L , ~ 5 Ii 7 e 9 , 2 3 5 Ii I- 1It ¡.w¡ - ~ I - ji" 1M o V L .IM I ¡;~ 100 ~ ¡a- ¡. lEe 9 .. • 2 ~ !JI f"l ~ ~ ¡SO' 7 • I.F 5 l I ~ ~ t. .. 1.1 .. S ¡al r~ r- i 2 1", jj If' tI.· ..' o f~i 1(" C[ IrIrI lor 1,,1'1 ! C( I~' 9 "'"" ') e .... 7

Fig. 2. Distribució de Launaea cervicornis (cercles: dades bibliografiques; triangles: dades noves). Fig. 2. Distribution of Launaea cervicornis (eireles: bibliographieal data; triangles: new data). a 50 m. N'hem trobat uns pocs exem­ Molinier, la qual cosa representa una plars formant part de les comunitats citació nova per a I'illa. ruderals de la classe Stellarietea mediae Tüxen, Lohmeyer & Preising. Ononis ornithopodioides L. Mallorca: als penya-segats de "Ba­ *Olea europaea L. subsp. sylvestris hía Grande" (Llucmajor), DD76, a 100 Brot. m, a pastures del Trachynion distachyae Formentera: Sa Cala, CC78, a 70 Rivas-Martínez. És la localitat més me­ m. A I'illa només es coneixien ullastres ridional que es coneix a I'illa. cultivats, alguns deis quals presenten forma de ravells a partir de rebrots Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns & d'antigues oliveres als voltants de' camí Link del far de Berberia (Uorens, como Mallorca: s'Arenal d'en Casat (San­ pers.). Nosaltres hem vist ullastres ta Margalida), EE10, a 3 m. Durant un naturalitzats als talussos marítims de Sa recent estudi a les dunes de Son Real Cala vivint a les comunitats del eneoro s'han trobat 3 exemplars d'aquesta tricocci-Pistacietum lentisci Bolos & especie que havia estat donada per 122 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

extingida a I'illa de Mallorca (Pla et al., Prasium majus L. 1992), on es coneixia als arenals Mallorca. Llucmajor: Bahía Grande marítims de Llucmajor (Barceló, 1879- (0076, a 100 m) i Puig de sa Mola 81), als de Sant Joan de Campos (0097, a 330 m). A Mallorca, aquesta (Willkomm, 1876; Barceló, 1879-81; especie només estava citada a la Serra Mares i Vigineix, 1880; Bonafe, 1980) i de Tramuntana (Bonafe, 1980; Bolos i a l'Arenal d'en Nosseres-badia d'Alcúdia Vigo, 1995). (Bonafe, 1980). A més Bolos i Vigo (1995) presenten un planol considerant Rhamnus oleoides L. subsp. la presencia de I'especie a dos punts angustifolia Rivas-Goday & Rivas­ del litoral del lIevant mallorquí. Viu a les Martínez dunes ocupant la seva posició natural a La corologia d'aquest taxon és poc les comunitats d'Ammophiletea. coneguda a Mallorca, atas el tractament taxonomic més acceptat fins dates Phillyrea latifolia L. subsp. latifolia recents, el qual el subordinava al taxon Mallorca: Torrent de Son Verí col.lectiu Rh. Iycioides L. Al cata.leg de (Llucmajor), 0077, a 20 m. N'hem vist Pla et al. (1992), ja es considera I'exis­ uns pocs exemplars; Torrent de Ga­ tencia de dos taxons: Rh. oleoides ronda, 0095, 40 m. N'hi ha uns trenta subsp. angustifolia, la distribució del exemplars al lIit del torrent. qual es centra a la marina de Lluc­ Aquesta darrera població represen­ major, on s'integra preferentment en el ta la citació més meridional de I'especie Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae a Mallorca. Les dues poblacions es Bolos & Molinier (Fig. 3); i Rh. bour­ troben en fons de torrents amb una geanus Gand., endamic de Mallorca important potencia de sol argilós. descrit per Gandoger (1899), prou cone­ gut a la Serra de Tramuntana i a les Polycarpon polycarpoides (Biv.) Fiori Serrés d'Arta., on és característic del subsp. colomense (Porta) Pedrol Cneoro-Rhamnetum bourgeani Tébar & Mallorca: Cala Ferrera (Santanyí), Llorens. Es diferencia de Rh. oleoides E025, a 20 m. S'Estalella (Llucmajor), subsp. angustifolia pel seu habit pulvi­ 0095, a 3 m; Pas de sa Senyora nular-espinós, per les fulles més linears (Llucmajor), DO 85, a 15 m. i, sobretot, per les flors més petites i el Especie característica de Crithmo­ fruit escotat en Iloc d'ovat-globulós. Staticetea Br.-BI. que integra, juntament amb Frankenia hirsuta L. i F. composita Santolina chamaecyparissus L. subsp. Pau & Font Quer, unes pastures peren­ magonica Bolos, Molinier & Monts. nes de caracter halófil. L'espacie, a Ma­ Mallorca: El Toro (Calvia.), 0057, a llorca, només era coneguda de la zona 20 m. Viu als talussos arenosos i pe­ nord de I'illa (Bonafa, 1978, Alomar et dregosos que es traben mirant a ponent al., 1992), d'Andratx (Barceló, 1879-81) sobre el port, on esta seriosament i de sa Oragonera (Alomar et al., 1992). amena9ada per la degradació de I'area. Malgrat altres recerques pels talussos LI. Gil et al., Notes florístiques de les iIIes Balears (VIII) 123

I~OOI 7 e 9 o , 2 3" 5 & 7 e 9 o , 2 lO 00 s , 01; ~E EE FE •00 3 ~ 0'00'· 1-' . 4jii;' u· .. · ¡,.., ) 2 , 5 6 7 e 9 o , 2 3 , 5 6 ,..rr (-'/ ,. 1""";; , ca V 1'-.. ¡DO , l/ ''" ~O .Ir r 1- t1 Ir' ~ j •O' 6 '1%1_ :t li 1" i*' l.J IV I to5.

ro ,.'ot' .( f 'oC o --\ i"--. ce 00 DO EO le ee ~. 9 e .d~ 7

Fig. 3. Distribució de Rhamnus oleoides subsp. angustifolia (cercles: dades bibliografiques; triangles: dades noves). Fig. 3. Distribution of Rhamnus oleoides subsp. angustifolia (eireles: bibliographieal data; triangles: new data).

del Sane d'Eivissa, a Iloes de seques que les ocupades pel Sali­ característiques semblants als anteriors, cornietum fruticosae Br.-BI. no n'hem trobat altres poblacions. Menorca: Salines de Fornells, Aquesta citació és la més meridional de EE93, a nivell de la mar. I'especie a Mallorca. Formentera: s'Espalmador, CC69, a 5 m; voltants de l'Estany Pudent i de Sarcocornia alpini (Lag.) Rivas- l'Estany del Peix (CC68). Viu a arees Martínez ecologicament semblants a les descrites Mallorca: Ilacuna deis Tamarells, per Mallorca. ED05, a 15 m. i Estany de ses Gam­ Aquesta especie ha estat citada bes (Ses Salines), ED04, a 15 m. Sa per diversos autors a cadascuna de les Rapita (Campos), DD 95 , a 3 m. Forma illes: Mallorca (Pignatti, 1955; Duvig­ part del Salicornietum alpini Sr.-SI. em. neaud, 1979); Menorca (Duvigneaud, Rivas-Martínez et al., als voltants de les 1979); Eivissa (Rivas-Martínez et al., zones estacionalment inundades, de sol 1992); Formentera (Pla et al., 1992) i escas, encara que més salines i més Cabrera (Castroviejo, 1990). 124 BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

*Scirpus holoschoenus L. varo Solanum linnaeanum Hepper & Jaeger australis (Murray) Koch Mallorca: Sa Rapita (Campos), Formentera: s'Espalmador, CC69, a 0095, a 3 m. N'hem vist un exemplar 5 m. Viu a les petites depressions als a un solar. Ses Covetes (Campos), voltants del salobrar de I'illot, juntament 0095, a 5 m. Un exemplar a una pe­ amb Schoenus nigricans L., Carex ex­ drera abandonada. Ca's 8usso (Lluc­ tensa Good. i Juncus acutus L. Les major), 0086, a 80 m. Un exemplar a plantes vistes a s'Espalmador corres­ la vorera de la carretera. S'Avall (Ses ponen a la varietat australis que, Salines), E004, entre 5 i 15 m. N'hem segons el catilleg de Pla et al. (1992), trobat varies poblacions de pocs exem­ suposa una citació nova per a les plars a les vores de camps de conreu i Pitiüses ja que tots els Scirpus camins, prop de les parets de pedra holoschoenus eivissencs s'han adscrit a seca. Aquestes localitats representen la varietat típica. una ampliació de I'area coneguda al sud de I'illa. *Scirpus litoralis Schrader Formentera: s'Estany Pudent, *Spergularia heldreichii Fouc CC68, nivell de la mar. N'hem vist un Mallorca: prop de la torre de parell d'exemplars a la vora de I'aigua S'Estalella (Llucmajor), 0095, a 20 m. amb les comunitats de Salicornietea Es troba a una petita depressió del fruticosae 8r.-81. & Tüxen. L'especie terreny, sobre substrat argilós on viu havia estat previament citada només a juntament amb Desmazeria rígida (L.) Eivissa (Ouvigneaud, 1979) Tutin subsp. rigida, Frankenia pulve­ rulenta L., Plantago coronopus L. i Scrophularia canina L. subsp. Sagina maritima G. Oon. Llacuna deis ramosissima (Loisel.) P. Fourn. Tamarells (Ses Salines), E005, a 15 m, Mallorca: a les pedreres de mares a les depressions entre les jonqueres i de Son Verí Nou (Llucmajor). 0077, a salicornies, a les pastures de la 10 m. comunitat de Polypogon subspathaceus Req. i Centaurium spicatum (L.) Fritsch. Senecio leucanthemifolius Poiret Formentera: S'Espalmador, CC69, a subsp. crassifolius (Willd.) 8all 5 m. Aquesta població representa la Mallorca: Sa Punta de n'Amer, primera citació per a les Pitiüses. Ocu­ E038, a 10 m. Va ser citada al cataleg pa les mateixes pastures de Frankenion de Pla et al (1992) com a especie pulverulentae Rivas-Martínez descrites present a Mallorca, sense especificar la anteriorment. seva area de distribució ni el fet de ser Aquesta especie només es conei­ citació nova per a I'illa. xia al salobrar de Sa Rapita (LI. Llo­ rens, como pers.), per la qual cosa s'ha Senecio leucanthemifolius Poiret ampliat notablement el coneixement de subsp. rodriguezii (Willk. ex J.J. Rodr.) la seva corologia (Fig. 4). 8010s & Vigo. Mallorca: en el Cap Pinar, EE11, a *Tamarix canariensis Willd. 50 m. Mallorca: clots d'argila entre Vila- LI. Gil et al., Notes florístiques de les iIIes Balears (VIII) 125

s 7 8 9 o 1 2 3" 5 6 7 8 9 o , 2 '0 00 c.--- 1500 L O~ ~E EE FE •00 lA 3 0'00" 1 t-, :""i • t· u·•• · 2 D ~ -(;;.." L 5 & 7 8 9 o 1 2 3 , 5 6 I-!"""V t'-. ti- i' o V h... CO IDO V ED 9 ~ ,( 17 8 ¡,...r I '0' 7 h " ) [J 6 "" 1'-" ~ 1... LJ S IV it::Í' 3 por ( [? ""00' o r...... í en DO DO EO 1 ¡- ce 9 ) 8 I.ñ 7

Fig. 4. Distribució d' Spergu/aria he/dreiehii (cercles: dades bibliografiques; triangles: dades noves). Fig. 4. Distribution of Spergularia heldreichii (eire/es: bibliographiea/ data; triang/es: new data). franca i Manacor, ED18, a 60 m. En a­ la Universitat de les IIles Balears, a les questes arees s'hi acumula sovint aigua illes es coneixen un total de 8 taxons per la impermeabilitat del terreny, en de tamarells: Tamarix africana Poiret aquests ambients hi viu un tamarell que varo africana (Mallorca, Menorca, Pitiü• correspon a I'especie Tamarix canarien­ ses), T. africana Poiret varo fluminensis sis Willd. pero que té la flor blanca. És (Maire) Baum (Menorca), T. arborea la primera citació no litoral a Mallorca. (Sieb. ex Ehrenb.) Bunge (Mallorca, Me­ Menorca: Salines de Fornells, norca), T. boveana Bunge (Mallorca, EE93. N'hem vist un bosquet al lIarg de Menorca), T. canariensis Willd. (Mallor­ la desembocadura del torrent a les ca, Menorca, Eivissa? i Formentera), T. salines. És la primera citació a I'illa. da/matica Baum (Mallorca), T. gallica L. Formentera: Es Caló, CC78. És la (Mallorca, Menorca), T. mascatensis primera citació per a 1'¡lIa. Bunge. (Mallorca), a més de les espe­ Després de la revisió del genere cies cultivades T. aphylla (L.) Karst., T. feta per Cirujano (1993), basada en els chinensis Lour., T. parviflora OC. i T. treballs de Baum (1978) i les mostres ramosissima Ledeb. d'herbari del laboratori de Botanica de 126 Bol/. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

És especialment remarcable la Apendix nomenclatural presencia de T. mascatensis, citada per primera vegada a Mallorca, sense espe­ Chamaesyce peplis (L.) Prokh. in cificar cap localitat, per Cirujano (1993), Obz. moloch. Sr. Azii. 1933: 15. 1933. i que és el tamarell més abundant al Genista tricuspidata Oesf. subsp. Salobrar de Campos (0095 i E005) i a lucida (Camb.) LI. Llorens in Aproxi­ la Llacuna deis Tamarells (E005). mació al cat¿leg de la flora de les /l/es Balears: 57. 1992. Teucrium asiaticum L. Rhamnus bourgeanus Gand. in Mallorca: Cala Fe (Felanitx), E025, Bull. Soco Bot. Fr. 47: 133-143. 1899. al nivell de la mar. N'hem vist uns pocs Rhamnus oleoides L. subsp. an­ exemplars ficats a les escletxes de les gustifolia Rivas-Goday & Rivas-Martínez roques a la part més interior de la cala. in Anales Insl. Bol. Cavanilles 25: 169. 1967. Teucrium botrys L. Sarcocornia alpini (Lag.) Rivas­ Mallorca: Puig de sa Mola (Lluc­ Martínez in Lagascalia 15: 118. 1988. major), 0097, molt abundant. Aquesta Teucrium marum L. subsp. occi­ especie es coneixia a I'area sud-occi­ dentale Mus, Mayol & Rosselló in Can­ dental de la Serra de Tramuntana i a dalle a 46: 47-51. 1991. les Serres de Llevant (Bolos i Vigo, Thapsia gymnesica Rosselló & 1984-95). Pujadas in Candollea 46: 65-74. 1991.

Teucrium marum L. subsp. occidentale Mus, Mayol & Rosselló Bibliografia Mallorca: hem trobat dues petites poblacions als cims del Puig de Alomar, G., González, J.M. i Mascaró, Galdent, 0087, a 420 m, ¡del Puig de C. 1992. Notes florístiques de les s'Escola, 0097, a 310 m. IlIes Balears (IV). BoII. Soco Hist. Taxon molt abundant a la Serra de Nat. Balears, 35: 67-71. Tramuntana de Mallorca, va esser citat Alomar, G., Sáez, LI., González, J.M. i per Barceló (1879-81) al Puig de Ran­ Font, J. 1995. Notes florístiques de da. les IIles Balears (VI). BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 38: 153-161. Thapsia gymnesica Rosselló & Puja­ Baum, B. 1978. The genus Tamarix. das Jerusalén. 209 pp. Mallorca: Son Font (Calvia), 0058, Barceló i Combis, F. 1879-81. Flora de a 400 m. Al cim d'un deis pujols que las Islas Baleares. Impremta Gela­ es troben entre la urbanització de Son bert. Palma. 596 pp. Font i la Penya Blanca, on viu a les Bianor, E.C. 1917. Plantes de Mallorca. pastu res d' Hypochoerido-Brachypodietum Butll. Inst. Catalana. Hist. Nat., 17: retusi Bolos, Molinier & Monts. 133-152. Bolos, O. de i Molinier, R. 1958. Recherches phytosociologiques LI. Gil et al., Notes florístiques de les iIIes Balears (VIII) 127

dans 1'lIe de Majorque. Collect. ñoz Garmendia, F., Paiva, J. i Bot., 5: 699-865. Vi llar, L. 1986. Flora Iberica 1. Bolos, O. de i Vigo, J. 1984. Flora deIs CSIC Madrid. 575 pp. Pai'sos Catalans 1. Ed. Barcino. Castroviejo, S., Laínz, M., López Barcelona. 736 pp. González, G., Montserrat, P., Bolos, O. de i Vigo, J. 1990. Flora deIs Muñoz Garmendia, F., Paiva, J. i Pai'sos Catalans 2. Ed. Barcino. Vi llar, L. 1990. Flora Iberica 2. Barcelona. 921 pp. CSIC Madrid. 897 pp. Bolos, O. de i Vigo, J. 1995. Flora deIs Castroviejo, S., Aedo, C., Cirujano, S., Pai'sos Catalans 3. Ed. Barcino. Laínz, M., Montserrat, P., Morales, Barcelona. 1230 pp. R., Muñoz Garmendia, F., Navarro, Bolos, O. de, Vigo, J., Masalles, R.M. i C., Paiva, J., Soriano, C. 1993a. FIa­ Ninot, J.M. 1990. Flora Manual ra Iberica 3. CSIC Madrid. 730 pp. deIs Pai'sos Catalans. Edit. Portie. Castroviejo, S. Aedo, C., Gómez Cam­ Barcelona. po, C., Laínz, M., Montserrat, P., Bonafé, F. 1977. Flora de Mallorca 1. Ed. Morales, R., Muñoz Garmendia, F., MoII. Palma de Mallorca. 363 pp. Nieto Feliner, G., Rico, E., Bonafé, F. 1978. Flora de Mallorca 2. Talavera, S. i Vi llar, L. 1993b. FIa­ Ed. MoII. Palma de Mallorca. 378 ra Iberica 4. CSIC Madrid. 730 pp. pp. Chodat, L. 1923. Contribution a la Bonafé, F. 1979. Flora de Mallorca 3. géobotanique de Majorque. Bull. Ed. MoII. Palma de Mallorca. 380 Soco Bot. Geneve, 15: 153-264. pp. Cirujano, S. 1993. Tamarix L. In: Cas­ Bonafé, F. 1980. Flora de Mallorca 4. troviejo, S. et al(eds.). Flora Ibe­ Ed. MoII. Palma de Mallorca. 444 rica. Vol. 3: 437-443. CSIC Madrid. pp. Duvigneaud, J. 1979. Catalogue Burnat, E. i Barbey, W. 1882. Notes sur provisoire de la flore des Baléares. un voyage botanique dans les l/es Soco Ech. PI. Vasco Eur. OCC. Baléares et dans la province de Bass. Méd., 17 (Suppl.): 1-43. Valence (Espagne), Mai-Juin 1881. Gandoger, M. 1899. Notes sur la Flore Généve-Lyon. Espagnole. IV. Voyage botanique Cambessedés, J. 1827. Enumeratio aux lIes Baléares. Bul/. Soco Bot. plantarum quas in insulis Balea­ France, 47: 133-143. ribus collegit J. Cambessédes, Gil, L. 1994. Biología reproductiva de la earumque circa Mare Mediterra­ flora litoral de Baleares. l. Dunas y neum distributio geographica. Mém. roquedos marítimos. Tesi doctoral. Mus. Hist. Nat., 14: 173-335. Univ. de les IIles Balears. Palma. Castroviejo, S. 1990. Sarcocornia A.J. Inédita. Scott. In: Castroviejo, S. et al Kuhbier, H. i Finschow, G. 1976. Notas (eds.). Flora Iberica, 2: 528-531. sobre la flora de las Pitiusas (Ba­ CSIC Madrid. leares). Lagascalia, 7: 121-125. Castroviejo, S., Laínz, M., López Marés, P. i Vigineix, G. 1880. Catalogue González, G., Montserrat, P., Mu- raisonné des Plantes Vasculaires 128 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

des íles Baléares. Edit. G. Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, Masson. Paris. 371 pp. N.A., Valentine, D.H., Walters, S.M. Mateo, B. 1981. Nuevas adiciones a la i Webb, DA 1968. Flora Euro­ flora de Menorca. Collect. Bot. paea. Vol. 2. Cambridge University (Barcelona), 12: 119-120. Press. 455 pp. Pignatti, S. 1955. Studi sulla flora e ve­ Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, getazione dell'isola di Mallorca (Ba­ N.A., Valentine, D.H., Walters, S.M. leari). I.-Contribuzione al la Flora i Webb, DA 1972. Flora Euro­ Balearica. Arch. Bot. (Forlí), 31 :51- paea. Vol. 3. Cambridge University 64. Press. 370 pp. Pla, V., Sastre, B. i Llorens, LI. 1992. Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, Aproximació al cataleg de les /l/es N.A., Valentine, D.H., Walters, S.M. Balears. Univ. /l/es Balears. Palma i Webb, DA 1976. Flora Euro­ de Mallorca. 57 pp. paea. Vol. 4. Cambridge University Puget, G., Staforini, M. i Torres, N. Press. 505 pp. 1995. Notes florístiques de les IlIes Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, Balears (V). BoII. Soco Hist. Nat. N.A., Valentine, D.H., Walters, S.M. Balears, 38: 63-73. i Webb, DA 1980. Flora Euro­ Rivas-Martínez, S., Costa, M. i Loidi, J. paea. Vol. 5. Cambridge University 1992. La vegetación de las islas Press. 452 pp. de Ibiza y Formentera (Islas Balea­ Willkomm, M. 1876. Index plantarum res, España). ltinera Geobotanica vascularium quas in itinere vere 6: 99-235. 1873 suscepto in in insulis Balea­ Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, ribus, legit et observavit Mauritius NA, Valentine, D.H., Walters, S.M. Willkomm. Linnaea 40: 1-134. fasc. i Webb, DA 1964. Flora 1. Berlín. Europaea. Vol. 1. Cambridge University Press. 464 pp. Chrysomelidae (Coleoptera) de' sa Dragonera

Jesús GÓMEZ-ZURITA, Antoni SACARÉS y Eduard PETITPIERRE

Gómez-Zurita, J., Sacarés, S, y Petitpierre, E. 1996. Chysomelidae (Coleoptera) de sa Dragonera. BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39; 129-134. ISSN 0212-260X, SHNB Palma de Mallorca.

Se citan diez especies de crisomélidos recolectadas en el Parque Natural de sa Dragonera entre los meses de Mayo y Julio. Ocho de ellas son nuevas para la fauna de la isla. Se comentan aspectos trólicos y de distribución de las especies encontradas, entre las que destaca el endemismo gimnésico Cryptocephalus majoricensis La Fuente. Palabras clave: Chrysomelidae, Coleoptera, nuevas citas, sa Dragonera, Islas Baleares.

SOCIETAT O'HISTORIA CHRYSOMELlDAE (COLEOPTERA) FROM SA DRAGONERA. Ten species NATURAL DE LES BALEARS citations 01 Chrysomelidae lor the island 01 sa Dragonera are presented. The were collected Irom May to July in three different years. Some details about the trophism and distribution 01 these species are given. Among these species, the presence 01 the gymnesic endemism Cryptocephalus majoricensis La Fuente deserves a particular mention. Keywords: Chrysomelidae, Coleoptera, new citations, sa Dragonera, Balearic islands.

CHRYSOMELlDAE (COLEOPTERA) DE SA DRAGONERA. Es citen deu especies de crisomelids recoHectades al Parc Natural de sa Dragonera entre els mesos de maig i julio!. Vuit d'elles són noves per a la launa de I'illa. Es comenten aspectes trolics i de distribució de les especies citades, entre les que destaca I'endemisme gimnesic Cryptocephalus majoricensis La Fuente. Parau/es e/au: Chrysomelidae, Coleoptera, noves cites, sa Dragonera, iIIes Balears.

Jesús GÓMEZ-ZURITA y Eduard PETlTPIERRE. Laboratori de Gen/Hica, Departament de Bio/ogia Ambiental, Universitat de les lIIes Balears, Carretera de Valldemossa, Km 7.5, 07071 Palma de Mal/orca (Balears). Antoni SACA RÉS, Museu Balear de Ciencies Naturals, Apartat de Correus 55, 07100 Sóller (Balears).

Recepció del manuscrit: 15-jul-96; revisi6 acceptada 19-set-96. 130 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Introducción Material y métodos

Los Chrysomelidae en las Baleares Sa Dragonera es una pequeña isla han sido objeto de diversos trabajos de 288 hectáreas de superficie situada faunísticos que nos permiten tener hoy frente a las costas más occidentales de en día una idea bastante clara de la la isla de Mallorca, de la quo está representación de estos coleópteros en separada menos de un kilómetro en su las islas (Jolivet, 1953; Compte, 1966; punto más próximo, el Cap de Petitpierre, 1985; Petitpierre y Doguet, Tramuntana (Fig. 1). Esta isla, que 1986; Palmer y Petitpierre, 1993). De puede ser considerada como una todas formas, como sucede en estribación de la Serra de Tramuntana cualquier intento de catalogación de mallorquina, tiene forma alargaca, con fauna o flora de un determinado unos cuatro kilómetros de longitud, y ambiente o región, se exige una labor está orientada de nordeste a SL roeste. de actualización de registros, que cobra Desde su costa occidental, abr upta y un especial sentido cuando se centra cortada en acantilado, descierrde en en parajes con un gran interés pendiente más o menos acusad 1 hacia naturalístico, como es el caso de un sus costas orientales. Parque Natural, del que existe además La vegetación de esta is'a está un importante desconocimiento en lo condicionada por sus características que respecta a su fauna de inver­ climáticas semiáridas, con escasa tebrados. En este con­ texto se incluye el presente trabajo, en el que se quieren dar a conocer los resultados inéditos de una labor de recolección de co­ leópteros crisomé­ lidos en sa Drago­ nera, aunque, por supuesto, no se da por concluido el ca­ tálogo, ya que es muy posible que con próximas visitas . ~ a la isla en otras épocas del año, Fig. 1. Situación geográfica de la isla de sa Dragonera. La barra éste se pueda representa 1 km. ampliar. Fig. 1. Geographie toeation of sa Dragonera ¡stand. Bar represents 1 km. J. Gómez-Zurita et al., Chrysomelidae de sa Dragonera 1 31

pluviosidad, por lo que se pueden encontrar ambientes de garriga y de pinar, dominando en todo el paisaje la presencia de la mata, Pistacia lentiscus, aunque tampoco son raros el romero (Rosmarinus °fficina lis) , el acebuche (Olea europaea v. silvestris), el palmito (Chamaerops humilis) o las euforbias (Euphorbia spp.), por citar algunos ejemplos de la flora de sa Dragonera. En cualquier caso se puede am­ pliar el conocimiento sobre las carac­ terísticas de esta isla en Sa Dragonera, parc natural (CIM, 1996). Al ser los Crisomélidos coleópteros fitófagos, la técnica de muestreo que se Fig. 2. Cryptocephalus majoricensis La ha utilizado para su recolección ha sido Fuente, el único crisomélido endémico el uso de una manga con la que se ha capturado en sa Dragonera. Tamaño: 2,0-2,5 batido la vegetación susceptible de la mm. presencia de estos coleópteros. Para la Fig. 2. Cryptocephalus majoricensis La Fuente, the only endemic Chrysomelidae elaboración del catálogo se han collected in sa Dragonera. Body size: 2,0-2,5 aprovechado las capturas realizadas en mm. los meses de Mayo a Julio de diferentes años, siendo éste un periodo muy adecuado para la recolección de gran parte de crisomélidos. Clytrinae Una vez capturados los ejemplares 1. Macrolenes dentipes Olivier, 1808 de interés, éstos fueron preparados en 3.06.90 (3 ejs. EP); 25.05.96 (5 ejs. seco, etiquetados e identificados, con­ AS; 8 ejs. JG). servándose en su totalidad en las Clytrinae común en Mallorca y colecciones privadas de los autores Menorca (Jolivet, 1953), también pre­ (AS-Antoni Sacarés; EP-Eduard Petit­ sente en Cabrera (Palmer y Petitpierre, pierre; JG-Jesús GÓmez-Zurita). 1993). Especie holomediterránea. Los adultos se pueden encontrar normal­ Resultados mente sobre Pistacia lentiscus, y en Sa Dragonera se han encontrado también sobre otras plantas como Ephedra A continuación se detalla el listado fragilis. de las especies capturadas en el que se indican las fechas de recolección, un Cryptocephalinae breve comentario acerca de su distri­ bución general y en Baleares, y su 2. Cryptocephalus majoncensis La régimen alimentario. Fuente, 1918 (Fig. 2) 132 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

18.07.91 (2 ejs. EP); 25.05.96 (1 ej. Jolivet (1953) cita esta especie de AS; 7 ejs. JG). Mallorca e Ibiza. Esta distribuida en Especie endémica de Mallorca y Europa meridional. en las islas del Cabrera (Jolivet, 1953; Palmer y Mediterráneo y en el norte de África Petitpierre, 1993; Pons y Palmer, 1996). (Doguet, 1994). Se alimenta de Se encuentra sobre Pistacia /entisGus. Boraginaceae del género Heliotropium (Doguet, 1994). Alticinae 7. Longitarsus ballotae (Marsham, 1802) 3. Phyllotreta procera (Redtenbacher, 25.05.96 (1 ej. AS). 1849) Especie citada de Mallorca e Ibiza 3.06.90 (10 ejs. EP); 12.07.91 (10 ejs. (Jolivet. 1953). De amplia distribución EP). en Europa (Doguet, 1994). Sobre Especie citada por Jolivet (1953) Lamiaceae (Ballota, Marrubium) (Doguet, de Mallorca, Menorca y Cabrera; de 1994). distribución mediterránea (Ooguet, 8. Longitarsus nervosus Wollaston, 1854 1994). Se alimenta de plantas de la 3.06.90 (1 ej. EP); 25.05.96 (2 ejs. AS; familia Resedaceae. 1 ej. JG). Especie de distribución circum­ 4. Aphthona cyaneJla (Redtenbacher, mediterránea; en Baleares sólo citada 1849) de Mallorca (Jolivet. 1953). Se 3.06.90 (11 ejs. EP); 25.05.96 (16 ejs. encuentra sobre diversas especies de AS; 14 ejs. JG). Boraginaceae (Doguet, 1994). Especie común en Baleares, citada de Mallorca, Ibiza, Cabrera (Jolivet, 9. Longitarsus obliteratoides Gruev. 1953; Compte. 1966; Palmer y 1973 Petitpierre, 1993) y también se Ora­ 3.06.90 (1 ej. EP); 25.05.96 (1 ej. AS; gonera (Bast8zo el al., 1993). Especie 6 ejs. JG). de Europa central y occidental (Ooguet, En Baleares esta especie única­ 1994). Los adultos Sé encuentran sobre mente se ha encontrado en Cabrera diversas especies de Euphorbía, y en (Palmer y Petitpierre. 1993) y en sa S8 Dragonera han sido capturados Dragonera (Petitplerre, 1993), a pesar sobre E characias y E. pithyusa. de tener una amplia distribución en Europa meridional, desde Portugal hasta 5. Aphthona flaviceps Allard. 1859 Italia (Doguet, 1994). En sa Dragonera 3.06.90 (3 ejs. EP); 25.05.96 (1 ej. JG). se ha capturado sobre Rosmarinus Especie vulgar en Baleares (no officinalis. citada de Cabrera) y de distribución medjterránea (Europa meridional y norte 10. Ochrosis ventralis (Iltiger, 1807) de Africa) (Daguet, 1994). Se alimenta 18.07.91 (1 ej. EP); 25.05.96 (1 ej. JG). de diferentes especies de Euphorbia. Especie citada de Mallorca y Menorca (Jolivet, 1953). Elemento euro­ 6. Longitarsus albineus (Foudras, 1860) mediterráneo y asiático, también pre­ 25.05.96 (1 ej. JG). sente en Canarias y Madeira {Doguet, J. Gómez-Zurita et al., Chrysomelidae de sa Dragonera 133

1994). Es una especie polífaga cuyas futuras visitas a la isla, el número de plantas hospedadoras comprenden táxones de esta familia de coleópteros varias familias (Solanaceae, Primu­ se vea incrementado. laceae, Lythraceae, ... ) (Doguet, 1994) y en sa Dragonera las capturas se han hecho sobre Pistacia lentiscus. Bibliografía

Bastazo, G., Vela, J.M. y Petitpierre, E. Discusión y conclusión 1993. Datos faunfsticos sobre Alticinae ibéricos (Col. Chryso­ Como resultado de varias visitas a melidae). Boln. Asoc. esp. Ent., 17 la isla de sa Dragonera para la (1): 45-69. recolección de crisomélidos se han Compte, A. 1966. Resultados de una detectado diez especies, ocho de las expedición zoológica a las islas cuales son nuevas para la isla. Excep­ Pitiusas. 2. Coleópteros. Bo/. R. tuando Cryptocephalus majoricensis La Soco Española Hist. Nat. (Biol.), 64: Fuente, que es un endemismo balear, 239-275. todas las otras son frecuentes en el CIM 1996. Sa Dragonera, pare natural. Mediterráneo occidental. Consell Insular de Mallorca, Una característica común a todas FODESMA (eds.), 139 pp. las especies halladas en la isla es que Doguet, S. 1994. Co/éopteres Chryso­ se trata de organismos de pequeño melidae. Vo/ume 2. Alticinae. Fé­ tamaño y voladores, lo cual favorece la dération Frangaise des Sociétés de idea de que hayan podido llegar a la Sciences Naturelles, Paris. 693 pp. isla desde Mallorca por mecanismos Jolivet, P. 1953. Les Chrysomeloidea pasivos o activos de dispersión. Sin des lIes Baléares. Inst. R. Se. Nat. embargo, creemos que, el hecho de Be/g., Mem. 2eme série 50: 1-88. que se repitan las capturas en distintos Palmer, M. y Petitpierre, E. 1993. XXVI. años y, en algunos casos, en un Els Coleopters de Cabrera: L1ista número considerable de individuos, faunística i perspectives d'estudi. favorece considerar a estas especies y In: Alcover, J. A., Ballesteros, E. y poblaciones como propias de la isla y Fornós, J. J. (eds.), Historia Natural no atribuibles a una mera presencia de I'Arxipelag de Cabrera. CSIC­ accidental. Edit. Moll. Mon. Soco Hist. Nat. Es interesante destacar que Balears 2: 383-407. Longitarsus obliteratoides Gruev se ha Petitpierre, E. 1985. Notas faunísticas y hallado en Baleares hasta ahora ecológicas sobre Chrysomelidae únicamente en las islas de Cabrera (Coleoptera) de Mallorca y (Palmer y Petitpierre, 1993) y de sa Catalunya. BolI. Soe. Hist. Nat. Dragonera, aunque es muy posible que Balears, 29: 31-36. también viva en Mallorca. Petitpierre, E. y Doguet, S. 1986. Dado que en ciertos meses del Crisomélidos nuevos para la fauna año no se han realizado muestreos en de Mallorca. Ses. Entom. ICHN­ sa Dragonera, sería de esperar que con SCL, 4: 125-129. 134 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Petitpierre, E. Y Palmer, M. 1993. Pons, G.X. y Palmer, M. 1996. Fauna Noves aportacions a la fauna endémica de les il/es Balears. coleopterologica de les IIles Institut d'Estudis Balearics, Con­ Balears. Bol/. Soco Hist. Nat. selleria d'Obres Públiques i So­ Balears, 36: 77-82. cietat d'Historia Natural de les Balears, Mon. Soco Hist. Nat. Ba­ lears, 5: 307 pp. Presencia d' Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevisan a Balears

Enrie BALLESTEROS Conxi RODRíGUEZ-PRIETO

Ballesteros, E, i Rodríguez-Prieto, C. 1996. Presencia d'Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevisan a Balears. Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 39: 135·138. ISSN 0212· SHNB 260X. Palma de Mallorca.

Fem referencia a la troballa d'Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevisan (Florideophyceae. Rhodophyta) a les costes de les Balears. Encara que ja es coneixia de diverses localitats mediterranies del nord d'Africa, les nostres recoLleccions són les primeres letes a les costes europees. Paraules elau: Asparagopsis. algues bentóniques marines. biogeografia, Mediterrania occidental. Balears.

PRESENCE OF ASPARAGOPSIS TAXIFORMIS (DELlLE) TREVISAN IN THE SOCIETAT O'HISTORIA BALEARIC ISLANDS. We repor! on the presence of Asparagopsis taxiformis NATURAL DE LES BALEARS (Delile) Trevisan (Florideophyceae, Rhodophyta) in the coasts 01 the Balearic Islands. Although it was previously collected in several Mediterranean localities Irom the North 01 Alrica. our record seems to be the lirst one lor European waters. Keywords: Asparagopsis, benthic marine algae, biogeography, Western Mediterranean, Balearic Islands.

Enrie BALLESTEROS, Centre d'Estudis Avan9ats de Blanes. Cam{ de Sta. Barbara, s/n. 17300 Blanes. Girona; Conxi RODRíGUEZ·PRIETO, Universitat de Girona. PI. Hospital, 6. 17071 Girona.

Recepció del manuscrit: 19-jul·96; revisió acceptada: 19·sel·96.

Introducció

Asparagopsis taxiformis és una d'Egipte (Aleem, 1951), i Líbia (Niza­ especie de distribució molt amplia, ja muddin et al., 1979). Segons Verlaque que és present a la practica totalitat de (1994), Asparagopsis taxiformis és una mars tropical s i subtropicals (Taylor, especie presumiblement introdu'ida a la 1960; Lawson i John, 1987). La seva Mediterrania d'origen lessepsia. En distribució a la Mediterrania, tot i que aquesta nota donem a conelxer coneguda, es limitava a les costes I'existencia d'Asparagopsis taxiformis a africanes d'Algeria (Feldmann i Feld­ I'illa de Menorca i fem algunes mann, 1939) - exemplar d'arribatge -, consideracions sobre el seu origen. 136 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Metodolog ia Menorca; EE72), 24/7/93, en comunitats d'algues hemiesciofiles, en parets Les mostres han estat inclinades, entre 2 i 15 metres de recol.lectades en immersió amb esca­ fondaria. Amb posterioritat a aquestes fandre autonom i conservades en recol.leccions (primavera 1994) formaldehid al 4% en aigua de mar. Els exemplars d'Asparagopsis taxiformis ens exemplars que avalen les citacions foren enviats per a la seva determinació estan dipositats en els herbaris del per A. Grau (Direcció General de Pesca Centre d'Estudis AvanC{ats de Blanes i del Govern Balear), provinents de la del Laboratori de Botanica de la costa de Maó (Menorca) on, segons els Universitat de Girona (HGI). pescadors, era abundant en les comunitats d'algues de poca fondaria. No creiem necessaria una Resultats descripció pormenoritzada d'Aspara­ gopsis taxiformis ja que essent una Els exemplars han estat recol­ especie comuna als mars tropicals i lectats al Pont d'en Gil (Ciutadella, subtropicals es troba ben descrita a multitud de treballs: B0rgesen (1915- 1920), Taylor (1960), Tseng (1984), i Littler et al. (1989). A la Fig. 1 repre­ sentem alguns deis exemplars recol­ lectats al Pont d'en Gil, els quals es diferencien clarament d'Asparagopsis armata Harvey pel seu port.

Discussió

La manca de citacions a la resta de la Mediterrania Occidental i el fet que la cita d'Asparagopsis taxiformis d'Algeria provingui d'exemplars trobats a la platja fa dubtar, pel que fa als exemplars menorquins, de I'origen lessepsia d'aquesta especie (Verlaque, 1994). Asparagopsis taxiformis és una especie abundant a la regió macaro­ nesica (Gil-Rodríguez i Afonso-Carrillo, 1980; Audiffred i Prud'homme van Reine, 1985) i per tant podria haver-se introdu'it també per I'estret de Gibraltar. Fig. 1. Aspecte· general d'Asparagopsis taxiformis. Un altre problema que es planteja Fig. 1. Habit of Asparagopsis taxiformis. després de recollir Asparagopsis taxi- E. Ballesteros i C. Rodríguez, Asparagopsis taxiformis a Balears 1 37

formis a Balears és la determinació a ilha do Porto Santo and Deserta nivell específic de la fase esporofítica Grande (Madeira archipelago). Bol. (fase Falkenbergia) ja que segons Mus. Mun. Funchal, 37(166): 20-51. Feldmann i Feldmann (1942) els B0rgesen, F. 1915-1920. The marine tetrasporofits d'Asparagopsis armata i algae of the Danish West Indies. Asparagopsis taxiformis són identics Part 3. Rhodophyceae. Dansk Bot. morfologicament. Asparagopsis armata Ark., 3(1): 1-408. era I'única especie d'aquest genere Feldmann, J. i Feldmann, G. 1939. present a la Península Iberica (Gallardo Additions a la flore des algues et al., 1985) essent abundant princi­ marines d'Algérie. Fascicule 2. Bull. palment a les costes de Girona. La Soco Hist. Nat. A fr. Nord., 30: 453- fase Falkenbergia era atribuIda sempre 464. a I'esporofit d'Asparagopsis armata (F. Feldmann, J. i Feldmann, G. 1942. rufolanosa). Ribera i Gómez (1984) Recherches sur les Bonnemai­ citen Falkenbergia rufolanosa (Harvey) soniacées et leur alternance de Schmitz de Mallorca i Menorca, pero générations. Annls. Sci. nato (Bot.), comenten I'absencia de la fase game­ sér 6, 3: 75-175. tofítica (Asparagopsis armata) de Gallardo, T., Gómez, A., Ribera, M.A., Balears. Així dones, I'atribució específica Alvarez, M. i Conde, F. 1985. A de la fase Falkenbergia a Balears és, a preliminary check-list of Iberian ma­ partir d'ara, insegura ja que probable­ rine algae. Real Jardín Botánico. ment cohabitin els esporofits de les Madrid. dues especies. Gil-Rodríguez, M.C. i Afonso-Carrillo, J. 1980. Catálogo de las algas mari­ nas bentónicas (Cyanophyta, Chlo­ Agra"iments rophyta, Phaeophyta y Rhodophyta) para el archipiélago canario. Aula AgraIm aMare Verlaque la recerca de Cultura de Tenerife. 66 pp. bibliografica i les seves informacions Lawson, G.w. i John, D.M. 1987. The sobre la distribució d'Asparagopsis marine algae and coastal envirn­ taxiformis. AgraIm també a Gustavo ment of tropical West A frica. J. Carreras la confecció de la Fig. 1, i a Cramer. Stuttgart. 415 pp. Antoni Grau la tramesa deis exemplars Littler, D.S., Littler, M.M., Bucher, K.E. i de la zona de Maó. Norris, J.N. 1989. Marine of the Caribbean. A field guide from Florida to Brazil. Smithsonian Bibliografia Institution. Washington. 263 pp. Nizamuddin M., West, J.A. i Menez, Aleem, AA 1951. Algues marines de E.G. 1979. A list of marine algae profondeur des environs d'Alexan­ from Libya. Bot. Mar., 22(7): 465- drie (Egypte). Bull. Soco Bot. Fr., 476. 98(7-9): 249-252. Ribera, M.A. i Gómez, A. 1984. Catá­ Audiffred, P.A.J. i Prud'homme van logo de la flora bentónica marina Reine, W.F. 1985. Marine algae of de las islas Baleares, 1. (Rhodo- 138 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

phyceae). Col/ect. Bot., 15: 377- Tseng, C.K. 1984. Common seaweeds 406. of China. Science Press. Beijing. Taylor, W.R. 1960. Marine algae of the Verlaque, M. 1994. Inventaire des pIan­ eastern tropical and subtropical tes introduites en Méditerranée: coasts of the Americas. Ann origines et répercusions sur I'en­ Harbor. Michigan. 662 pp. vironnement et les activités hu­ maines. Oceanol. Acta, 17(1): 1-23. Evolució neogena de la zona de s' Albufera d' Alcúdia (Mallorca, IlIes Balears). l. Descripció de la serie estratigrilfica (sondatge 1) i facies sedimentaries

Joan J. FORNÓS, Alfredo BARÓN Guillem X. PONS

Fornós, J.J., Barón, A. i Pons, G.X. 1996. Evolució neógena de la zona de s'Albulera d'Alcúdia (Mallorca, IIles Balears): 1. Descripció de la serie estratigrafica SHNB (sondatge 1) i lacies sedimentaries. Bo/l. Soco Hist. Nat. Balears, 39: 139-154. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Mallorca és el resultat de I'evolució tectosedimentaria de I'area balear dins del complex marc estructural de la Mediterranla Occidental que es desenvolupa en el curs de I'orogenia alpina durant el Mioce inlerior-mitja. Aquesta evolució es concreta en I'establiment d'una serie d',l.rees aixecades (Serra de Tramuntana, Serres de L1evant) i d'altres subsidents (Conca d'Alcúdia, Conca de Palma). El rebliment d'aquestes arees subsidents s'rnicia durant el Mioce mitja-superior amb I'establiment d'una important sedimentació carbonatada de tipus litoral. Durant el SOCIETAT D'HISTORIA Plioce la sedimentació continúa amb la deposició de lacies litorals de badia, NATURAL DE LES BALEARS delta'iques i de platja que culminen amb el tancament de masses d'aigües salo­ broses, gracies a la lormació i migració de barres litorals que se relacionen amb les variacions glacioeustatiques del Ouaternari. Parau/es c/au: Albufera, sedimentologia, ambient sedimentari, P/eistoce, Mioce superior, Plioce, A/cúdia, Mallorca.

NEOGENE EVOLUTION OF THE S'ALBUFERA D'ALCÚDIA ZONE (N-MALLOR­ CA, SALEARIC ISLANDS): 1. LOG DESCRIPTION AND SEDIMENTARY FACIES. Within the structural selling 01 the Western Mediterranean, "S'Albulera de Mallorca" is the result 01 the tectosedimentary evolution 01 the Balearic area throughout the Alpine orogeny during the Lower and Middle . This evolution continues with the establishment 01 a series 01 lilted (Serra de Tramuntana, Serres de L1evant) and subsidrng areas (Alcudia, Inca, Campos and Palma basins). The filling-up 01 these subsiding areas, during the Upper Miocene (with the establishment 01 a carbonated oolitic sand shoal with stromatolites) and the Pliocene (with lilloral beach and delta deposits), is completed with the enclosure 01 brackish waters due to the lormatlon and migration 01 littoral sandbars which must be related to the glacio-eustatic variations 01 the Ouaternary. Keywords: Saft marsh, sedimentology, sedimentary environment, Upper Miocene, Pliocene, P/eistocene, A/cúdia, Mallorca,

Joan J. FORNÓS, Dept. Ciencies de la Terra, Univ. /l/es Balears,07071 Palma de Mallorca; Alfredo BARÓN, Junta d'Aigües, COPOT, Govern Balear, Jeroni Pou, 2, 07002 Palma de Mallorca, Guillem X. PONS, Institut Mediterrani d'Estudis Avan9ats de les /l/es Ba/ears, CSIC-UIB, 07071 Palma de Mallorca.

Recepció del manuscrit: 30-abr-96; revisió acceptada: 6-nov-96. 140 BolI. Soco Híst. Nat. Balears, 39 (1996)

Introducció

La realització d'una sene de son­ logica del subsol de la zona de s'Albu­ datges per al control de les algues fera d'Alcúdia (nord de Mallorca) per subterranies i de la dinamica hidrogeo- part de la Junta d'Aigües de la Con-

Península Iberica

Medlterrani Occidental

ALluvlal + pre-Holocé B Aigüamolls [S] Duna-platja D Marr

Fig. 1. Localització del sondatge 1 a s'Albufera d'Alcúdia (Mallorca). Fig. 1. Location of core No. 1 at s'Albufera d'Alcúdia (Mal/orca). J,J. Fornós et al., Evolució neógena de s'Albufera d'Alcúdia 141

selleria d'Obres Públiques i Ordenació drenada pels torrents de Sant Miquel i del Territori, ha permés obtenir testi­ de Muro (Barceló i Mayol, 1980; monis que ajuden a comprendre I'evolu­ Martínez-Taberner i Mayol, 1995). ció de la zona durant el Neogen supe­ rior i Quaternari. Situació geológica En el present treball es descriu la serie estratigrafica i facies sedimentaries Les IIles Balears són la part emer­ del sondatge 1. Aquest té 128,60 m de gida del lIindar submarí que separa el profunditat localitzant-se a la riba Golf de Valencia de la Conca Algeriana, esquerra del canal principal de s'Albu­ i que uneix les Balears amb el SE de fera (Canal Gran), prop de la torre la península Ibérica enlla~ant amb les d'observació a 1,50 m sobre el nivel! zones més orientals de les Serralades de I'aigua de la canal, en les següents Betiques (Pomar, 1979). A grans trets, coordenades: 3°05'30"-39°47'47" (UTM: I'area balear va experimentar durant el 507,8-4405,3), I prop de I'indret deno­ Mesozoic una extensió i aprimament de mlnat Punta des Vent (Fig. 1). L'estat I'escorga amb la deposició de potents de conservació deis testimonis és molt series carbonatades. Durant el Cenozoic bo, havent-se perdut només part deis i, particularment, durant el Mioce infe­ nivells detrítics más grollers pero que rior-mig amb I'escurgament originat per estan parcialment representats. I'orogenia alpina es produí el desenvolu­ pament d'un sistema d'encavalcaments Situació geogr8.fica amb I'engruixament conseqüent de I'es­ corga continental. A partir d'aquests mo­ S'Albufera d'Alcúdia es localitza al ments les Balears varen ser sotmeses Nord de I'illa de Mallorca a I'arxipelag a fenomens d'extensió, creació de de les Balears (Fig. 1). Es tracta d'un . horsts (Serra de Tramuntana, etc.) i sistema d'aiguamolls amb canyet grabens (Sa Pobla-Muro-Llubí, etc.) amb (Phragmition a.ustralis), jonqueres (Jun­ un sistema de falles extensives, que cíon maritimi) i salicornars (Arthroc­ són les que caracteritzen I'actual nemion fruticosi). Esta soleada per un fisiografia de les Balears. sistema de canals que la drenen en Aquesta evolució geologica queda direcció a la mar, estant separada d'ella reflectida tan en els relleus que per un einturó litoral format per una delimiten I'actual Albufera com a les barra dunar i una platja. En I'actualitat zones més deprimides en les quals presenta unaextensió aproximada d'uns aquesta es disposa, 24 km 2• Esta delimitada al Nord i a Els dipósits pre- i sinorogenics són 1'0est pels relleus de la Serra de els que delimiten I'actual Albufera a les Tramuntana (Puig de Sant Martí, Puig vores Nord i Nord-oest. Corresponen al de Son Fe, Puig de Son Vila) i al Sud Mesozoic i al Terciari i estan disposats pels suaus relleus de la garriga de la en una serie d'estructures d'encavalca­ Marineta. A ella hi van a parar les ments i plecs amb pingaments de mate­ aigües d'una de les conques més rials miocens, amb eixos N-S, i amb grosses de les Balears, uns 11 O km 2 , fractures de forma perpendicular. NrvE'l, dE' la mar

P"·a""".r.. s .Q) \ CJ e O o 'O o ::t: roCl -.J \\ () \ o; :§ "> Qi .2 "O \ .Q) e « CJ g .2 Marí ro a: e ( o; c::'" "> .2 « Lagoon ¡O.O") d o; "> ~ « DunliS

Mari .Q) ~ CJ O .~ - 30 o; a: "> «~

o; ~ ro ::- () E '"o ~ N Vlill de r'trebaltamenl ba.~ (5 o "tlc: ro lJl ..... Paleocarst ESlroma161irs '"o 1=1 e ~ ro~ ro e ro ª "§ c:: .9 Barra Illorel· plal)a :.:J

ro E O 130LL-"_="-_~----, '"ro e ·fa ~ Biotvrbació Argllas t8] Calc;,s,'lrla • Calellflll mrcrlti<'1I E ", Atrels lllms ro ~ [TI• [ill] Ca!cll'enrla m CII'carlfl rlilClIslal tillada E o G Macrolavna [TI Urms arenosos m Mlldslone ~ GmlnSlOne O{ltillc ~ 8 Códots Aranas m Wackeswne a BmdSlone c:: o Torba ~ Conglomarals m Pa{'kstone ~ BrelxQS ~ GfalnstOr'l1l Fig. 2. Serie estratigrafica del sondatge n01. Fig. 2. Stratigraphie lag o( eore No. 1. J.J. Fornós et al., Evolució neógena de s'Albufera d'Alcúdia 143

Aquestes estructures són els que s'ob­ lacustres) en petites intercalacions ma­ serven en els relleus del Puig de Sant rines. A partir d'aquests moments amb Martí, Puig de Son Vila i Puig de Son I'inici del Neogen (Mioce inl.) comenc;a Fe. I'actual estructuració de I'illa de Mallorca Els afloraments més occidentals consistent en un fort escurc;ament de (Puig de Sant Martí) pertanyents al I'area resolt mitjanc;ant plecs i encaval­ Jurassic inl. (Lias) estan formats per caments vergents al NW i que durara calcaries grises, dolomies i, localment, fins al Mioce migo A la zona de s'AI­ bretxes. Corresponen a materials dipo­ bufera no aflora cap d'aquests nivells. sitats en ambients marins de plataforma El resultat final de tots aquests soma. Per sobre d'aquests nivells (aflo­ processos és que a finals del Serravalia rant principalment a la zona de Son Fe) i inicis del Tortonia (Mioce superior), la es disposen diposits carbonatats formats fisiografia de I'area mallorquina esta per calcaries gris-ocres ben estratifi­ conformada per un arxipelag amb dues cades amb noduls de sílex, calcaries illes grans (Colom, 1975), que corres­ pondrien en I'actualitat a la Serra de noduloses i margues amb una edat que Tramuntana i a les Serres de Llevant, va des del Jurassic mig fins al Cretaci separades per un brac; marí de direcció inferior; i que corresponen a un ambient NE-SW de poca fondaria i solcada per deposicional pelagic de mar protond. petits illots (les actuals elevacions de la Tan el Cretaci superior com el zona central). Els diposits carbonatats Paleogen inferior, no afloren en aquesta d'edat tortoniana que inicien la sedi­ area deixant constancia així del període mentació en aquest moment seran els d'emersió generalitzada que va tenir que delimitaran I'actual Albufera per la aquesta zona (com la major part de les zona Sud, des de Muro fins a Sa Balears) en I'inici del Cenozoico Canova a la Marineta (Fornós, 1995). De forma resumida i tot seguint I'evolució tectosedimentaria del Ceno­ zoic reflectida en el treball de Ramos­ Descripció de la serie estratigrafica Guerrero et al. (1989), referida a la tectónica global al moment esmentat i El sondatge número 1 efectuat a en el marc de la Mediterrania Occi­ s'Albufera d'Alcúdia permet una acurada dental, on s'hi produiria la convergencia descripció deis sediments neógens i entre els continents europeu i africa. quaternaris que reomplen la conca de Durant l'Eoce i l'Oligoce I'aixecament Inca-Sa Pobla en la se va par! més generalitzat de I'area balear provocaria externa. I'erosió deis diposits mesozoics (durant Del sostre a la base la descripció el Cretaci superior, o part d'ell, del detallada de la serie observada en el Paleoce i part del Eoce) i la sedimenta­ sondatge número 1 de 128,60 m de ció de materials depositats en ambients profunditat és la següent (Figs. 2): continentals (conglomerats i carbonats 144 BolI. Soe. Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Holoee - P/istoee o a 1 m. Llims arenosos ocres (verme liosos) forta bioturbació i retreballament d'origen antro­ pie. Restes d'arrels i de fulles de Phragmites australis. Altres restes vegetals indeterminats. Bivalves (Loripes lacteus) i gastropodes (, Ancylus fluviatilis, Armiger crista, Physa acuta, Lymnaea peregra i Hydrobia acuta). Ferruginització. (mostres A80-79-78). a 1,4 m. Llims arenosos marrons. Restes d'arrels de Phragmites australis. (m. A77). 1,4 a 1,6 m. Argiles verdes. Restes carbonosos. Fragments de Loripes lacteus. (m. A76). 1,6 a 2,6 m. Llims negres amb torba. Abundants restes vegetals amb fulles i arrels de Phragmites australis. Gastropodes del genere Planorbis i fragments de Loripes lacteus. (m. A75-74-73-72). 2,6 a 3,0 m. Argiles verdes amb molts restes vegetals i arrels de Phragmites australis. Mol.luscs (fragments de Loripes lacteus). Gastropodes (Bithynia tentaculata). (m. A71-70). 3,0 a 3,2 m. Lutites i arenes fines de color blanc-grisos. Gastropodes (hidrobids: Hydrobia acula i planorbids: P/anorbis p/anorbis). (m. A69). 3,2 a 3,6 m. Argiles gris negroses. Amb gastropodes, restes vegetals restes d'arrels (Phragmites austra/is) i restes carbonosos. Mol.luscs: bivalves (Loripes /acteus) i gastropodes (hidrobids: Hydrobia acuta i planorbids: P/anorbis planorbis. (m. A68- 67). 3,6 a 4,0 m. Arenes blanques molt fines amb restes d'arrels. Bivalves: Loripes lacteus. Os­ tracodes i gastropodes indiferenciats. (m. A66-65). 4,0 a 4,2 m. Lutites blanques molt carbonatades. Ostracodes i Loripes lacteus. (m. A64). 4,2 a 5,4 m. Argiles lIimoses grises. Abundants bivalves: Loripes /acteus, Cerastoderma g/au­ cum. Gastropodes, ostracodes. Textura packstone-rudstone. (m. A63-62-61-60). 5,4 a 7,0 m. Argiles gris verdoses amb molta microfauna. Macrofauna de mol.luscs (principalment Cerasloderma g/aucum amb més de 5 cm 0 i Loripes lacleus) que en la major part es troben en posició de vida i amb les valves senceres i juntes. Gastropodes: Hydrobia acula i Cerithium vulgalum; ostracodes i abundants forami­ nrfers (Ammonia sp., Miliolidae, etc.). Laminació horitzontal marcada per passades bioclastiques. El conjunt presenta textures floalslone amb alternances de packslone. (m. A59-58-57-56-55-54). 7,0 a 7,8 m. Argiles negres amb microfauna ¡ restes bioclastics (principalment de mol.luscs). Amb bivalves (Cerastoderma glaucum, Loripes lacteus), ostracodes, foraminffers (Miliolidae) i gastropodes indiferenciats. (m. A53-52-51). 7,8 a 8,0 m. Lignits i restes carbonosos. 8,0 a 8,1 m. Margues verdes lIeugerament arenoses amb restes carbonoses i microfauna. Amb fragments de Loripes lacteus. (m. A50). . 8,1 a 8,2 m. Argiles verdes amb passades d'arena molt fina i amb taques de manganeso Foraminífers (Elphidium sp.) i allra microfauna (m. A49). 8,2 a 9,2 m. Conglomerals no cimentats. COdols mesozoics (Lias principalment) >10 cm 0. Testimoni parcialment conserva!. J.J. Fornós el al., Evolueió neógena de s'Albufera d'Aleúdia 145

9,2 a 11,0 m. Graves. Sense matriu. Testimoni practicament no conservat. 11,0 a 13,0 m. Conglomerats no cimentats intercalats amb nivells de margues grogues amb microfauna (probablement foraminífers). Seqüencia granocreixent. (m. A48). Testimoni parcialment conservat. 13,0 a 13,4 m. Conglomerats no cimentats amb matriu calcilutítica groga. COdols mesozoics d'uns 2 cm 121. Testimonis parcialment conservats. 13,4 a 14,0 m. Conglomerats no cimentats amb clastos mesozoics de diametre superior al cm. Testimonis parcialment conservats. 14,0 a 17,0 m. Graves. Totalment desfetes per efectes de la perforació. Sembla material molt net sense massa matriu. Testimoni parcialment conservat. 17,0 a 18,7 m. Conglomerats no cimentats amb cOdols mesozoics (121 > cm). Matriu groga lutítica. Testimoni parcialment conservat. 18,7 a 19,0 m. Argiles vermelles amb microfauna (foraminífers bentonics: Elphidium sp., Ammonia sp.). Fragments de Loripes lacteus. La coloració vermella és deguda a I'oxidació a través deIs nivells conglomeratics superiors. (m. A47). 19,0 a 19,80 m. Argiles negres amb molta materia organica i abundant microfauna de forami­ nífers Ammonia sp. i altres fragments bioclastics. (m. A46-45). 19,8 a 20,2 m. Argiles grises oxidades a verdes amb foraminífers Ammonia sp. i microfauna. (m. A44). 20,2 a 22,4 m. Conglomerats no cimentats amb cOdols mesozoics (Lías principalment) (121 > cm). Testimoni parcialment perdut. 22,4 a 23,0 m. Argiles vermelles amb graves i codols (121 > cm). Coloració vermella deguda a oxidació a partir del nivell superior. (m. A43). 23,0 a 23,2 m. Calcaria lumaquelica, rudstone de bivalves. 23,2 a 23,7 m. Llims i arenes fines ocres amb foraminífers (cf. Ammonia sp.). Noduls de carbonat. (m. A42). 23,7 a 24,0 m. Argiles i arenes fines ocres amb foraminífers (cf. Ammonia sp., etc.). Noduls de carbonat i altres restes bioclastics. (m. A41). 24,0 a 25,0 m. Argiles margoses grogues (colorades a ocres) amb noduls de carbonat (121 > cm). Microfauna (foraminífers bentonics, Ammonia sp., etc.). Ostracodes i altres restes bioclastiques indiferenciades. (m. A40-39). 25,0 a 25,6 m. Argiles lIimoses grises colorades a ocres amb codols angulosos (121 < cm). (m. A38). 25,6 a 26,0 m. Arenes ocres molt fines. Microfauna de foraminífers i altres restes bioclastiques. Quars. (m. A37). 26,0 a 26,6 m. Llims grocs (ocres) amb arena molt fina. Microfauna indeterminada. (m. A36). 26,6 a 31,0 m. Conglomerats - bretxes no cimentats amb cOdols mesozoics (121 > cm) i matriu margosa groga. 31,0 a 31,2 m. Argiles vermelles. 31,2 a 33,0 m. Conglomerats no cimentats amb matriu vermella. Testimonis parcialment perduts. 33,0 a 33,1 m. Argiles vermelles. 33,1 a 34,0 m. Conglomerats cimentats amb codols de materials mesozoics (121 > 20 cm). Testimonis parcialment perduts. 146 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

34,0 a 36,0 m. Conglomerats parcialment cimentats amb cOdols mesozoics i matriu vermella. (0 > cm). Testimonis parcialment perduts. 36,0 a 38,0 m. Argiles vermelles amb microfauna (restes bioclastiques indeterminades), restes carbonoses i quars. Intercalats amb passades de graves especialment a la base. Manganes. Naduls probablement decarbonatats (m. A35-34). 38,0 42,0 m. Conglomerats poc cimentats amb clastos de calcaries mesozoiques (Lias principalment) i matriu argilosa vermella. Testimonis parcialment perduts. 42,0 a 46,0 m. Conglomerats - bretxes ben cimentats. Clastos amb 0 > cm. Matriu calcarenítica i vermella.

Plioce

46,0 a 49,0 m. Calcarenites. Packstone-Grainstone bioclastic blanc. Amb quars, microfauna (fora­ minífers, etc.) i macrofauna de mol.luscs. Abundant porositat maldica. Forta micritització. (m. A33). 49,0 a 50,2 m. Calcarenites. Packstone-Grainstone bioclastic blanc. Amb quars, microfauna (foraminífers planctanics, etc.) i macrofauna de moLluscs. Forta carstificació amb reompliment de la porositat amb argiles vermelles. Abundant porositat maldica. (m. A32). 50,2 a 53,0 m. Calcaries bioclastiques. Packstone-grainstone amb macrofauna i foraminífers planctanics (globigerínids). Forta carstificació amb reompliments de lIims vermells. Recristal.lització. Porositat maldica. (m. A31). 53,0 a 59,0 m. Calcaria verme llosa-ocre (coloració d'oxidació deguda al carst de damunt). Grainstones bioclastics ocres poc cimentats. Passades amb més macrofauna (mol.luscs) especialment a sostre que localment donen textures rudstone (Iuma­ quel.les). Porositat maldica. (m. A30-29). 59,0 a 60,0 m. Grainstone bioclastic ocre poc cimenta!. Macrofauna de bivalves principalment, foraminífers i altra microfauna (ostracodes?). Microporositat maldica. (m. A28). 60,0 a 61,0 m. Grainstone bioclastic blanc lIeugerament cimentat. Mida de I'arena mitja - gruixada. Com a principals components té algues verdes i quars. (m. A27). 61,0 a 62,8 m. Grainstone - rudstone blanc. Sona cimentació. Porositat maldita. Macrofauna de moLluscs, algues verdes, briozous, equínids, etc. Pirita. (m. A26). 62,8 a 64,0 m. Grainstone bioclastic blanc amb passades més lIimoses (packstones). Ostra­ codes i algues verdes. Recristal·lització. (m. A25). 64,0 a 66,6 m. Packstone-grainstone bioclastic ocre (poc cimentat), amb quars, foraminífers (milialids, globigerínids) i microfauna diversa i macrofauna amb mineralogia original. Porositat maldica (50%). (m. A24-23). 66,6 a 73,0 m. Packstone-grainstone bioclastic groc amb foraminífers (especialment globigerí• nids) i moLluscs. Arena mitjana ben cimentada. lIeugera recristaLlització. S'interca­ len amb nivells amb forta recristal.lització. (wackestones o mudstones). Porositat maldica. Localment floatstone de bivalves. (m. A22-21). 73,0 a 79,0 m. Grainstone bioclastic ocre. Arena molt fina i lIim. Microfauna (foraminífers indiferenciats principalment). Laminació probablement horitzontal. (m. A20). J.J. Fornós et al., Evolueió neogena de s'Albufera d'Aleúdia 1 47

79,0 a 79,6 m. Grainstones bioclastics ben cimentats. Microfauna amb foraminífers (milialids i globigerínids) i mol.luscs fragmentats. Lleugera recristal.lització. (m. A 19). 79,6 a 83,4 m. Grainstones bioclastics poc cimentats, principalment amb foraminífers (cf.Cibicides sp.) i altra microfauna indiferenciada. Intercalacions d'arenes molt fines, amb arenes fines i lIims. Amb seqüencies granodecreixents i amb un incre­ ment de la fracció lIim cap a sostre, on també disminueix la mida de grao (m. A18-17-16). 83,4 a 91,8 m. Grainstones-packstones bioclastics ocres. Mida d'arena mitjana. Miliolidae. (m. A15). 91,8 a 95,0 m. Packstones-grainstones bioclastics ocres poc cimentats amb foraminífers, equínids i mol.luscs. Localment f1oatstones de bivalves. Molts grans de quars. (m. A14).

Mioce superior

95,0 a 97,2 m. Pakstones-grainstones bioclastics ocres amb mol.luscs, foraminífers i quars. Molta porositat maldica. Fortament carstificat. Nivells ferruginitzats. Cap a sostre increment de la macrofauna de bivalves, f1oatstone amb matriu grainstone. (m. A13). 97,2 a 99,5 m. Grainstones bioclastics ocres amb equínids, mol.luscs i quars. Forta carstificació amb reompliment de la porositat per Ilims vermells. Macrofauna de mol.luscs. Recristal.lització parcial. (m. A 12). 99,5 a 99,6 m. Packstone. Calcisiltites ocres. 99,6 a 100,0 m. Packstone gris molt margós amb manganes, oolites. Laminació.(m. A11). 100,0 a 100,4 m. Graisntone bioclastic ocre amb foraminífers bentanics i algun planctanic. (m. A10). 100,4 a 101,4 m. Grainstone oolític. Blanc-gris. Poc cimentat. 101,4 a 102,6 m. Grainstone - packstone gris amb oolites i microfauna. (m. A9). 102,6 a 102,9 m. Llims verds. 102,9 a 103,3 m. Grainstone oolític. 103,3 a 103,6 m. Llims verds. (m. A8). 103,6 a 104,2 m. Grainstone oolític. 104,2 a 104,8 m. Packstone oolític ocre. Més IlimÓs. 104,8 a 105,4 m. Grainstone oolític blanc. 105,4 a 106,4 m. Argiles ocres vermelloses intercalades amb nivells més carbonatats. (m. A7). 106,4 a 110,0 m. Grainstone-packstone oolític de color gris (calcaren ita - calcisiltita). Cap a sostre més lIimós. Molta microfauna, gastrapodes petits, etc. i oolites. Testimoni parcialment perdut. (m. A6). 110,0 a 111,4 m. Bindstone blanc groc. Laminita criptalgal (estromatalit). Fines laminacions mil.limetriques amb gastrapodes i microfauna (milialids) i oolites. Manganes. Fortament micrititzat. (m. AS). 111,4 a 111,6 m. Calcaria negre oquerosa recristal.litzada. 148 BoJ/. SOCo Hist. Nat. Balears. 39 (1996)

111,6 a 112,0 m. Bindstone. Laminita criptalgal. 112,0 a 112,2 m. Calcaria negre oquerosa recristal.litzada. 112,2 a 112,6 m. Packstone-grainstone amb molta fauna (gastropodes principalment i foraminffers miliolids) de color blanc. Porositat moldica. Forta" micritització (m. A4). 112,6 a 113,2 m. Calcaria esparftica negre totalment recristal.litzada. 113,2 a 114,6 m. Grainstone de color negre. Oquerós i carstificat. Forta recristal.lització. Esparita. (m. A3). 114,6 a 120,0 m. Bindstone. Calcaria micrítica blanca. Laminita criptalgal. Fines laminacions micrítiques amb punts de manganeso Testimoni parcialment perdut. (m. A2). 120,0 a 128,6 m. Calcaria micrítica blanca amb manganeso Aspecte massiu (possiblement mudstone). Lleugerament margosa. Amb moltes d'intercalacions de materials margosos. Testimoni parcialment perdut. Dolomitització parcial (m. A 1). Fi del sondatge

Facies sedimentaries

Vuit han estat les principals facies metric i en general estan subarrodonits. diferenciades en el sondatge estudiat En aquests nivells no s'ha observat cap (Fig. 3). tipus de fauna. Alternants amb aquests Basicament i de forma resumida el conglomerats es troben passades d'ar­ sondatge presenta sediments terrígens giles lIimoses vermelles, massives i amb litoclastics i lutítics amb abundant textura suportada per la matriu. De materia orgimica, no consolidats a forma aTllada s'observen alguns lito­ sostre, que cap a la base passen a clastos calcaris (fang-suportats). També diposits carbonatats amb una alternan~ hi són presents alguns nivells de calcarenites i calcisiltites i amb decimetrics de lutites i margues ocre­ calcaries massives oolítiques i estroma­ vermelloses caracteritzades per la tolítiques. presencia de microfauna no identificada. Conglomerats i //ims vermells L/ims arenosos negres Aquesta facies esta caracteritzada Aquesta facies esta formada per per graves litoclastiques calcaries i lIims arenosos i argiles (Fig. 3), molt arenes gruixades, amb textura gra­ plastiques i pobrament laminades amb suportada amb poca matriu lutítica restes bioclastiques salobroses que vermella. Els litoclastos formats en la consisteixen basicament en bivalves, se va totalitat per fragments de roques gastropodes, ostracodes i carofits. La calcaries mesozo'iques (principalment textura predominant és wackestone d'edat jurassica) provinents del desman­ (Iocalment f1oatstone) , encara que són tellament de la Serra de Tramuntana, freqüents nivells centimetrics amb tex- presenten un diametre d'ordre centi- J.J. Fornós et al., Evolució neógena de s'Albufera d'Alcúdia 149

tura packstone. Les fraccions arena i La materia organica és abundant obser­ graves estan formades en la seva vant-se nivells decimetrics de torba. totalitat per restes de mol.luscs. La major part deis mol.luscs no estan Arenes blanques bioclastiques fragmentats excepte algunes copinyes fines de bivalves. Les copinyes acos­ Aquesta facies e 'ta formada per tumen a estar concentrades i orientades arenes poc consolida s de gra fi a a I'atzar dins d'una matriu fangosa mig i ben classificade< La composició (Floatstone-rudstone). Les restes vege­ és eminentment biogó ica i formada tals són freqüents així com la biotur­ basicament per fragments de mol.luscs bació deguda principalment a les arrels. (principalment bivalves), equinoderms,

Fig. 3. Testimonis del sastre del sondatge 1 en el que hi és refiexada la lacies de llims arenosos negres. Fig. 3. Upper le veis of core nO.1 of "s 'Albufera " where the black sandy silt facies appears. 150 BoJ/. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

briozous, foraminífers bent6nics i algues •• "" •••. l" • rodofícies. .... ~ .' ). ",, - ,... ",.. '...~ .. ,. - ... . "---- o. .,'1'11." ::.,', ¡ ¡)". A t: •,. ....~: \..;.. • . • . Grainstones bioc/astics amb foraminífers . ':-. '," ' ...¡' - ~.:',"'\ '. ~ !, ~ .!..~ ',! 4;1"" •...... : :."" • •. \ "'", " ... -, • t.. ~ ~ Aquesta facies consisteix en calca­ • ...... ,:-.... JI': .~,. a'.·, .. '~ '1 ' :,.;.;' ..... •~ ... '..... ' renites amb te xtura grainstone, amb un . ' '. /I-,.Jw- .. ~.. .. ~~« • grau de classificació modera!. Els . , . ..,e:, 111,.", • • •.;, ...... ,::.:~ ... >\{ .:., . {-': . components principals són foramin íf ers .• • • ~. '-, ..~i&~(';.l •." l' " bent6nics, principalment mili61ids (alguns ;.. ... ". ,' '~'Itc . ', "1 '1 ~ • L ~).~ ~. ~ ~ , : ~.. ~c~ "".. ~. .) ,. &l.' globigerínids hi són presents) , equínids. v ••• . ';' , :,;.' . . •. ,~ bivalves i briozous (Fig . 4). La major part deis components bioclastics estan Fig. 5. Fácies de packstones amb glo· fragmentats sense observar-se cap bigerínids. ordenació especial. Presenten una forta Fig. 5. Facies af packstanes with glabi­ micritització. gerinids.

Packstones amb g/obigerínids com planctonics (g lobigeríni ds), equ í· nids, bivalves, escafopodes i. en menor Facies conformada per calcisiltites proporció. briozous (Fig. 5) . Presenten amb textura packstone, i localment una forta micritització. grainstone. Estan formades per fang carbonatat amb alguns grans de quars Ca/caries estromato/ítiques i essent els components bioclastics principals foraminífers tant bent6nics Aquesta facies consisteix en calca· ries micrítiques gris-blanques finament laminades (Fig. 6) amb textura bindsto· neo Presenten una fina laminació mil.li· ~ ,...... _ ... ,...... ,.. ..~ ; ,,.:...; .. .., métrica (Iaminites criptalgals) . No s'hi ~ ... -, .. '. observa cap tipus de fauna . S'intercalen , .•#... ;&' ...... • _;'1 •. • ( amb nivells de calcaries negres forta· •• • ment recristal.litzades (cristalls tipus es­ ~'lUi""!.l.:, ~'... - •.' :.. ..p . -.....;,:...~.4~ /', ~...... " ...... , parita) amb una abundant porositat se · .' '~~ f', ,/A!t-~':: ' ~4"" cundaria que li dóna un aspecte caver· .'. ¡¡:C·) ....., .. . • nós. , ~.I' :~." ..,-4.~: • ~ ....."'" I .' ~ •. ; ~;;, ·V· '. ,- Ca/caries oo/ítiques Aquesta facies consisteix en cal ­ Fig . 4. Fácies de grainstones bioclástics amb caries massives blanques molt micri­ foraminífers . titzades, amb textura grainstone. El Fig. 4. Facies af biaclastic grainstanes with components principals són les oolites faraminifers. encara que també hi són presents J.J. Fornós et al. , Evolució ne6gena de s'Albufera d'Alcúdia 1 51

Fig. 6. Laminacions corresponents a la facies Fig . 7. Facies de calcaries bioclastiques. de calcaries estromatolítiques. Fig. 7. Facies of bioclástic lim~stones . Fig. 6. Thin lamination corresponding to facies of stromatolithic limes tone. alguns fragments de mol.luscs i altra Discussió i conclusions microfauna com foraminífers. Presenta estratificacions encreuades de petita En el sondatge estudiat s'hi poden escala. Aq uestes calcaries oolítiques diferenciar clarament tres unitats que s'intercalen amb calcarenites i calcisil­ representen episodis de sedimentació tites amb textura packstone que tenen clarament diferenciats (Fig. 8) . com a components principals forami ­ nífers de tipus mili61id nivells Unitat superior (de O a 46 m) centimetrics de Ilims verds . Correspon a materials no con so ­ Calcaries bioclastiques lidats; margues, Ilims ocres , grisos i negres (Fig. 3) amb abundants restes Aquesta facies correspon amb vegetals, turba i macrofauna que s'inter­ calcarenites bioclastiques ocres amb cala amb nivells de graves, conglome­ fauna plenament marina: mol.luscs, rats no cimentats i argiles vermelles. foraminífers i equínids, amb abundants Els material s lI imosos que inclouen grans de quars (Fig . 7) . Presenta una fauna salobrosa i d'aigües dolces textura que oscil.la de packstone a intercalen nivells arenosos bioclastics. grainstone, encara que localment la S'interpreten aquests dip6sits com a presencia de macromol.luscs (especial­ facies salobres tancades (episodis ment bivalves) fa que la textura d'Albufera amb seqüencies regressives), floatstone amb matriu grainstone sigu i amb forta influencia marina donada pel freqüent. Presenta, en línies generals, sistema de barrera platja-duna que una forta recristal.lització i és abundant tanca un ambient d'Albufera (Colom , la porositat tipus vug. 1979 ; Cuerda, 1975). Aquestes 152 BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

o Holocé Albufera presenta lumaquel.les (rudstone). Cap a la base els nivells es fan més arenosos 25 P"stocé Albufera AJ.fuvial (arena fina a molt fina) i la macrofauna principalment de moHuscs es fa més 50 minsa predominant la microfauna espe­ Plalaforma marina soma i litoral cialment de foraminífers i disminuint el P"océ 75 grau de cimentació. Plana I front Tots els autors que han estudiat deUair: paleoklJlSl tan el Plioce com les unitats depo­ 100 sicionals del Neogen de I'illa de Mallor­ Miocé Plataforma ca, han diferenciat dins del Plioce dues supo carbonatada 125 soma seqüencies. La inferior tradicionalment denominada "Margues amb Ammussium" m per García-YagOe i Muntaner (1968) i Flg. 8. Serie estratigrafica sintetica del "Calcisiltites de Son Mir" per Barón i sondatge 1. Pomar (1978); ha estat interpretada per Fig. 8. Stratigraphic lag sketch of core no. 1. Alvaro et al. (1984) com a producte d'una sedimentació rapida dins d'un seqOencies d'Albufera s'intercalen amb complex deltaic progradant, en les quals episodis de reactivació de I'activitat les facies margoses amb Ammussium al.luvial amb forts aports terrígens de corresponents a facies de prodelta de tipus continental, caracteritzant el mar oberta s'interdigitarien amb facies conjunt I'evolució de tipus glacioeustatic de gresos i argiles clatament de cons­ ocorreguda durant el Plistocé. Les trucció deltaica. La superior, denomi­ datacions efectuades al mateix per nada "Calcarenites superiors" per Burjéichs et al. (1994) i que estan García-YagOe i Muntaner (1968) i indicades a la Fig. 2a donen una edat "Calcarenites de Sant Jordi" per Barón plistocena-holocena. i Pomar (1978) és interpretada com a nivells clarament litorals amb sediments Unitat intermitja (de 46 a 95 m) corresponents a platges com amb facies de plataforma interna, amb una forta Presenta dues seqOéncies amb influencia terrígena que intercalan nivells característiques litologiques diferencia­ conglomeratics alluvials (tan delta). El des. La seqOencia basal més detrítica i conjunt del tram mostraria una clara arenosa, esta formada basicament per seqüencia de somerització des de fa­ grainstones bioclastics amb foraminífers, cies de mar més oberta i profona amb mentre que la seqüencia superior, més foraminífers principalment planctonics, carbonatada esta constitu"ida per packst­ tipus globigerínids (Alvaro et a/., 1984; ones amb globigerínids. De forma global Colom, 1985; Mateu, 1982) a facies es pot dir que la unitat en conjunt mos­ litorals amb abundant fauna bentónica. tra una alternanga de calcaries bioclas­ En la seqüencia que s'observa en tiques i calcarenites ocres (grainstone) I'estudi del present sondatge també s'hi que localment, especialment a sostre, diferencien les dues seqüencies encara J.J. Fornós et al., Evolució neogena de s'Albufera d'Alcúdia 153

que amb característiques lIeugerament tinuitat corresponent a un important diferents. La seqüéncia inferior també període d'emersió. Per comparació amb correspon a facies de tipus deltaic pero les facies similars aflorants a les no a margues de prodelta, sinó propia­ marines de Mallorca (Fornós i Pomar, ment a diposits de plana i front deltaic, 1984) i pel tipus de seqüéncia present, més arenós amb algunes intercalacions es pot atribuir aquest tram al Miocé carbonatades corresponents a sediments superior (probablement al Messinia). marins més oberts. La seqüéncia su­ L'evolució neogena de I'area perior correspon a facies clarament s'inicia doncs amb el rebliment per marines i somes, amb una clara some­ facies carbonatades de la depressió rització a sostre amb facies més litorals. formada després de I'estructuració Per la similutud de les facies amb ocorreguda a Mallorca durant el Miocé els estudis anteriorment descrits i per la mig (Ramos et al., 1989). Aquestes fauna present (Alvaro et al., 1984; facies carbonatades corresponen a Colom, 1985), així com per la clara facies de plataforma interna i litoral, delimitació de nivells de carstificació donant pas, després d'un important tant a sostre com a la base en els període d'emersió amb la conseqüent nivells sotajacents s'atribuiexen aquests carstificació, a les facies de tipus deltaic diposits al Pliocé. que s'interdigiten amb facies de badia soma pero ben oberta a la mar. Unitat inferior (de 95 a 128,6 m) Aquests diposits atribu"its al Pliocé, i amb seqüéncies clarament someritzants, Esta formada per calcaries bio­ donaran pas als diposits plistocens de clastiques i oolítiques que alternan amb tipus al.luvial i d'Albufera disposats en nivells de margues ocres (grainstones i seqüéncies que reflexen les oscil.lacions packstones) amb passades de lIims del nivell de la mar durant el Quaternari verds i argiles ocres vermelloses. Cap a (Cuerda, 1975; Colom, 1979) i que la base es fan més freqüents els nivells signifiquen I'estadi final del rebliment de estromatolítics (bindstones) que s'inter­ la depressió neogena de Sa Pobla. calen amb nivells calcaris fortament recristal.litzats i amb abundant posositat tipus cavernosa. Agra"iments Aquesta unitat correspon a facies litoral s i de plataforma carbonatada Part del present treball ha estat marina interna (sand shoal oolític) amb finangat pel Projecte DGICYT, PB87- el creixement d'estromatolits en condi­ 0812, PB91-0055 i PB94-1175. Desitjem cions restringides semievaporítiques. La agrair a Joan M. Carmona la confecció seqüéncia general és transgressiva i de les preparacions microscopiques, i I'ambient deposicional sembla reflectir molt especialment al Servicio Geológico unes condicions mareals. del Ministerio de Obras Públicas y Ur­ La forta carstificació que s'observa banismo la cessió deis testimonis del a sostre d'aquesta unitat amb el reom­ sondatge 1 efectuat al Parc Natural de pliment de la porositat carstica per s'Albufera de Mallorca per al seu estudi argiles vermelles, marca la clara discon- sedimentologic, així com al director- 154 BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

conservador Joan Mayol i personal de tología del Andaluciense y del I'esmentat Parc, les facilitats donades Plioceno de Mallorca (Baleares). per a la realització d'aquest estudi. Bol. Geol. Minero, 96(3): 235-302. Cuerda, J. 1975. Los tiempos cuater­ narios en Baleares. Palma. Dipu­ Bibliografia tación Provincial de Baleares. 304 pp. Alvaro, M., Barnolas, A., Del Olmo, P., Fornós, J.J. 1995. Enquadrament geo­ Ramírez del Pozo, J. i Sima. A. lagic, evolució estructural i sedi­ 1984. El Neógeno de Mallorca: mentologia de ·s'Albufera" de Ma­ Caracterización sedimentológica y llorca. In: S'Albufera de Mallorca. biostratigráfica. Bol. Geol. Minero, Martínez-Taberner, A. i Mayol, J. 95(1): 3-25. (eds.). Mon. Soco Hist. Nat. Barceló, B. i Mayol, J. 1980. Estudio Balears, 4: 47-58. ecológico de la Albufera de Fornós, J.J. i Pomar, L. 1984. Facies, Mallorca (Alcúdia, Muro, Sa Pobla). ambientes y secuencias de Dept. Geografia. Univ. Palma de plataforma carbonatada somera Mallorca. 406 pp. (Fm. Calizas de Santanyí) en el Barón, A. i Pomar, L. 1978. Recent Mioceno Terminal de Mallorca distribution o( Neogene sedi­ (Islas Baleares). in: A. Obrador mentatíon areas of the Medi­ (Ed.), Homenaje a L. Sánchez de terranean; Area 405: Balearíc ·'a Torre. Publ. Geol., 20: 85-95. depression. IGCP project núm. 25 García-Yagüe, A. i Muntaner, A. 1968. (UNESCO, IUGS). Estudio hidrogeológico del Llano de Burjachs, F., Pérez-Obiol, R., Roure, Palma. Minist. Obras Públicas, J.M. i Julia, R. 1994. Dinámica de DGOH, SGOP, 3 vols. la vegetación durante el Holoceno Martínez-Taberner, A. i Mayol, J. 1995. en la isla de Mallorca. Trabajos de S'Albufera de Mallorca. Mon. Soco Palinología básica y aplicada. X Hist. Nat. Balears, 4. 227 pp. Simposio de Palinología (A.P.L.E.). Palma de Mallorca. Universitat de Valencia. 199-210. Mateu, G. 1982. El Neógeno-Pleistoceno Colom, G. 1975. Geología de Mallorca. de Mallorca: Biocronoestratigrafía y Diputación Provincial de Baleares. paleoceanografía en base a los Institut d'Estudis Balearics. 2 vols. foraminíferos planctónicos. BoII. 519 pp. Soco Hist. Nat. Balears, 26: 75-133. Colom, G. 1979. Estudio ecológico y Pomar, L. 1979. La evolución sistemático de una asociación de tectonosedimentaria de las organismos pertenecientes a un Baleares: Análisis crítico. Acta yacimiento del Pleistoceno superior Geológica Hispáníca, 14: 293-310. en la Albufera de Alcudia (Ma­ Ramos-Guerrero, E., Rodríguez-Perea, llorca). Bol. Soco Hist. Nat. Balea­ A., Sabat, F. i Serra-Kiel, J. 1989. res, 23: 25-33. Cenozoic tectosedimentary evolution Colom, G. 1985. Estratigrafía y paleon- of Mallorca Island. Geodinamica Acta, 3(1): 53-72. Helmitofauna de Mustela putorius Linnaeus, 1758 (Carnivora: Mustelidae) en la península Ibérica

Jordi TORRES, Carlos FELlU, Jordi MIQUEL, Juan Carlos CASANOVA, Rosa GARCíA-PEREA y Julio GISBERT

Torres, J., Feliu, C., Miquel, J., Casanova, J.C., García-Perea, R. y Gisbert, J. 1996. Helmintofauna de Mustela putorius Linnaeus, 1758 (Carnivora: Mustelidae SHNB en la península Ibérica. BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 39: 155-165. ISSN 0212- 260X. Palma de Mallorca.

El presente estudio es el primero en toda Europa Occidental que proporciona da­ tos detallados acerca de la helmintofauna de Mustela putorius Linnaeus, 1758 (Carnivora: Mustelidae). Se basa en el análisis de 99 especímenes procedentes de diversas zonas de la Península Ibérica. Se han identificado 10 especies parásitas: Euryhelmis squamula (Rudolphi, 1819) y Troglotrema acutum (Leuckart, 1842) (Trematoda); Taenia tenuicol/is Rudolphi, 1819 (Cestoda); y putorii (Rudolphi, 1819), Strongyloides mustelorum Cameron et Parnell, 1933, SOCIETAT O'HISTORIA Molineus patens (Dujardin, 1845), Filaroides martis (Werner, 1783), Skrjabingylus NATURAL DE LES BALEARS nasicola (Leuckart, 1842), Toxocara canis (Werner, 1782) y Mastophorus muris (Gmelin, 1790) (Nematoda). Además, se analiza la posible acción de algunos factores ecológicos inherentes al hospedador (sexo, hábitat, alimentación) sobre su espectro vermidiano. Palabras clave: Helmintofauna. Mustela putorius. Mustelidae. Península Ibérica.

HElMITOFAUNA DE MUSTELA PUTORIUS LlNNAEUS, 1758 (CARNIVORA: MUSTELlDAE) EN lA PENíNSULA ISERICA. El present estudi és el primer a tota Europa Occidental que proporciona dades precises en referencia a I'helmintofauna de Mustela putorius Linnaeus, 1758 (Carnivora: Mustelidae). Es basa en I'analisi de 99 especímens, procedents de diferents arees de la Península Ibérica. Han estat identificades 10 especies parasites: Euryhelmis squamula (Rudolphi, 1819) i Troglotrema acutum (Leuckart, 1842) (Trematoda); Taenia tenuicollis Rudolphi, 1819 (Cestoda); y Aonchotheca putorii (Rudolphi, 1819), Strongyloides mustelorum Cameron et Parnell, 1933, Molineus patens (Dujardin, 1845), Fi/aroides martis (Werner, 1783), Skrjabingylus nasicola (Leuckart, 1842), Toxocara canis (Werner, 1782) i Mastophorus muris (Gmelin, 1790) (Nematoda). A més, s'analitza el possible efecte d'alguns factors ecologics inherents a I'hoste (sexe, habitat, alimentació) sobre el seu espectre parasitari. Paraules elau: Helmintofauna, Mustela putorius, Mustelidae, Península Ibérica.

HELMINTHFAUNA OF MUSTELA PUTOR/US LlNNAEUS, 1758 (CARNIVORA: MUSTELlDAE) IN THE ISERIAN PENINSULA. The current study provides the first detailed data on the helminthfauna of Mustela putorius Linnaeus, 1758 (Carnivora: Mustelidae) in all Western Europe. It is based on the analysis of 99 specimens. coming Irom several areas of the Iberian Peninsula. The study has allowed the identilication 01 10 parasite species: Euryhelmis squamula (Rudolphi. 1819) and 156 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears. 39 (1996)

Troglotrema acutum (Leuckart, 1842) (Trematoda); Taenia tenuicollis Rudolphi, 1819 (Cestoda); Aonchotheca putorii (Rudolphi, 1819), Strongyloides mustelorum Cameron et Parnell, 1933, Molineus patens (Dujardin, 1845), Filaro/des mart/s (Werner, 1783), Skrjab/ngylus nas/cola (Leuckart, 1842), Toxocara can/s (Werner, 1782) and Mastophorus muris (Gmelin, 1790) (Nematoda). Moreover, the possible inlluence 01 sorne ecological factors inherent to the hos! (sex, habitat, die!) on !he parasitic fauna have been analysed. Keywords: Helm/nthfauna, Mustela putorius, Mustelldae, Iberian Pen/nsula.

Jord/ TORRES, Carlos FELlU, Jord/ MIQUEL y Juan Carlos CASANOVA, Laboratori de Parasitologia. Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitaries. Facultat de Farmacia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal sn, 08028 Barcelona, Carlos FELlU, Institut de Salut Pública. Campus Universitari de Bel/vitge, Barcelona; Rosa GARCíA-PEREA y Julio GISBERT, Museo Nacional de Giencias Naturales, GI José Gutiérrez Abascal 2, 28006 Madrid. E-mail: [email protected]

Recepció del manuscrit: 18-jul·96; revisiá acceptada: 6·nov-96.

Introducción

El turón europeo, Mustela putorius Los estudios helmintológicos en Linnaeus. 1758. es un mustélido de dis­ relación a M. putorius han sido muy tribución exclusivamente europea. No se dispares. La mayoría han hecho refe­ halla presente ni en las islas mediterrá­ rencia a la subespecie doméstica. neas ni en las atlánticas. a excepción Mustela putorius furo (Ureche y Ureche, del sur de Gran Bretaña (Roger et aL. 1968; Vogel y Voelker, 1978; Geisel, 1988). En la Península Ibérica presenta 1980) o se han basado en dos una distribución discontínua y hasta el helmintos intracraneales frecuentes en presente poco conocida. Exceptuando este hospedador. Troglotrema acutum Extremadura. donde parece que actual­ (Leuckart, 1842) (Trematoda: Troglotre­ mente se halla en expansión, en el res­ matidae) y Skrjabingylus nasicola to de la Península Ibérica el turón está (Leuckart, 1842) (Nematoda: Skrjabin­ sufriendo un importante proceso de re­ gylidae) (Lewis. 1967; Hanson. 1968; gresión (Ruíz-Olmo y Aguilar, 1995). En Debrot y Mermod. 1981; Artois et al., Cataluña. por ejemplo. es una especie 1982; Gerard y Barrat. 1986; Rajsky y que ocupa tierras bajas o de altitud me­ Porubcansky, 1989). A nivel faunístico dia y que vive estrechamente ligada a algunos de los estudios más relevantes cursos y masas de agua, aunque tam­ se deben a Soltys (1962). Prokopic bién es muy característica en prados (1965), Shakmatova (1966). Danilov y húmedos que se inundan temporalmente Rusakov (1969), Marconcini y Tasselli (Ruíz-Olmo y Aguilar. 1995). La gran (1970), Kontrimavichus (1985) y Mituch especialización en cuanto al hábitat que et al., (1992). Sin embargo, la mayoría ocupa el turón. unido a la progresiva de ellos han analizado muestras peque­ degradación de su espacio vital. pare­ ñas. En este sentido. los que han par­ cen ser las causas más probables de tido de un mayor número de individuos su regresión. han sido los realizados en la antigua J. Torres et al., Helmintofauna de Mustela putorius en la Península Ibérica 157

Fig. 1. Mapa de la Península Ibérica en el que se muestra la procedencia de los especímenes de M. putorius analizados. Fig. 1. Map of the /berian Peninsu/a showing the /ocalities which supplied M. putorius individua/s.

Checoslovaquia [Prokopic, 1965 (n=305 Material y métodos individuos), Mituch et al., 1992 (n=38) en el Parque Nacional de High Tatra] y Se han analizado helmintológica• el efecuado en Italia [Marconcini y mente las vísceras de 99 turones. Su Tasselli, 1970 (n=40) en La Toscana]. procedencia por provincias ha sido: El presente estudio da a conocer [Álava (A, 1 especimen); Asturias (Ast, el espectro vermidiano de Mustela puto­ 23); Ávila (Av, 4); Burgos (Bu, 7); rius detectado en la Península Ibérica. Cáceres (Ce, 1); Cantabria (Can, 8); El material analizado representa la mu­ Ciudad Real (CR, 14); Girona (Gi, 2); estra más amplia en toda el área de Guadalajara (Gu, 1); La Coruña (LC, 2); distribución del mustélido, si exceptua­ León (Le, 4); Lleida (L, 2); Lugo (Lu, mos el referido escrito de Prokopic 1); Madrid (M, 1); Málaga (Ma, 1); Mur­ (1965). cia (Mu, 1); Palencia (P, 4); Soria (So, A su vez, el estudio valora la posi­ 1); Toledo (To, 13); Valladolid (Va, 1); ble influencia de algunos factores ecoló• Vizcaya (Viz, 1); Zamora (Za, 5) y Za­ gicos propios del hospedador (sexo, ragoza (Z, 1)] (Fig. 1). Los turones se hábitat, dieta alimenticia) sobre su es­ obtuvieron de colecciones de mastozoó• pectro vermidiano. logos y de taxidermistas. Los hospeda- 158 Bol/. SOC. Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

ESPECIES HELMINTIANAS P(%) CARGAS PARASITARIAS

Imín Imáx 1m

TREMATODA 29,4 -- - E. squamula 29,4 1 3918 387,0 T. acutum indet. - --

CESTODA 10,3 - -- T. tenuicollis 10,3 1 1 1,0

NEMATODA 63,2 -- - A. putorii 50,0 1 72 10,0 S. mustelorum 23,5 1 48 5,2 M. patens 44,1 1 55 16,5 F. martis 13,2 1 20 6,2 S. nasicola indet. -- - T. canis 1,5 22 22 22,0 M. muris 1,5 3 3 3,0

PARASITACION TOTAL 64,7 ---

Tabla 1. Espectro vermidiano de M. putorius (n=68) en la Península Ibérica. P=prevalencia, Imín=intensidad mínima, Imáx=intensidad máxima, Im=intensidad media. Table 1. Helminthfauna of M. putorius (n =68) in the Iberian Peninsula. P=prevalence, Imín=minimum intensity, Imáx=maximum intensity, Im=mean intensity. dores estaban conservados en líquidos y Murai (1982) para Taenia tenuicollis fijadores y, en algunos casos, congela­ Rudolphi, 1819; Butterworth y Beverley­ dos. En la actualidad los hospedadores Burton (1980) y Moravec (1982) para están depositados en el Museo Nacio­ Aonchotheca putorii (Rudolphi, 1819); nal de Ciencias Naturales de Madrid. Cameron y Parnell (1933) y Kharchenko La clasificación de los helmintos se y Tkach (1992) para Strongyloides realizó en base a la bibliografía espe­ mustelorum Cameron et Parnell, 1933; cializada. En muchas ocasiones se uti­ Durette-Desset y Pesson (1987) para lizaron las propias descripciones o Molineus patens (Dujardin, 1845); redescripciones de las especies. Los López-Neyra (1947) y Anderson (1962) escritos más determinantes han sido: para Filaroides martis (Werner, 1783); Grabda-Kazubska (1980) Y Jancev Lankester (1983) Y Gerard y Barrat (1987) para Euryhelmis squamula (1986) para Skrjabingylus nasicola (Rudolphi, 1819); Dawes (1968) y Artois (Leuckart, 1842); Sprent (1968) y et al., (1982) para Troglotrema acutum Warren (1970) para Toxocara canis (Leuckart, 1842); Murai y Tenora (1973) (Werner, 1782); Wertheim (1962) y J. Torres et al., Helmintofauna de Mustela putorius en la Península Ibérica 159

ESPECIES 0'0'(n=42) 99(n=22)

HELMINTIANAS P(%) 1m P(%) . 1m

TREMATODA 33,3 - 27,3 - E. squamula 33,3 510,0 27,3 99,0 T. acutum ¡ndel. - ¡ndel. -

CESTODA 11,9 - 9,1 - T. tenuicollis 11,9 1,0 9,1 1,0

NEMATODA 64,3 - 68,2 - A. putorii 50,0 10,7 54,5 6,7 S. mustelorum 28,6 6,4 18,2 1,5 M. patens 50,0 20,8 40,9 6,4 F. martis 19,0 6,2 4,5 6,0 S. nasicola ¡ndel. - ¡ndel. - T. canis 2,4 22,0 - - M. muris 2,4 3,0 - - PARASITACION TOTAL 64,3 - 72,7 -

Tabla 2. Espectro vermidiano de M. putorius en función del sexo. P=prevalencia, Im=intensidad media. Table 2. Helminthfauna o( M. putorius according to the sexo P=prevalence, Im=mean intensity.

Quentin (1970) para Mastophorus muris Las prevalencias individuales y por (Gmelin, 1790). clases, y las cargas de parasitac¡ón se indican en la tabla 1. Estos parámetros cuantitativos se han elaborado a partir Resultados de una muestra uniforme de 68 indivi­ duos (especímenes de los que se dis­ Los helmintos hallados han sido: ponía de todas las vísceras y de los Euryhelmis squamula y Troglotrema que se conocía la localidad concreta de acutum (Trematoda); Taenia tenuicollis captura). El análisis de la helmintofauna (Cestoda); Aonchotheca putorii, Stron­ en función del sexo (420'0', 2299 Y 4 gy/oides muste/orum, Mo/ineus patens, indel.) se detalla en la tabla 2. Fi/aroides martis, Skrjabingy/us nasicola, Las cargas de parasitación de F. Toxocara canis y Mastophorus muris martis hacen siempre referencia al nú­ (Nematoda). mero de nódulos parasitarios hallados. 160 Bol/. Soco Híst. Nat. Balears, 39 (1996)

En los casos de T. acutum y S. nasí• especies de nematodos eurixenos T. cola, dado que ambos helmintos se han canis y M. muris representa dos nuevas obtenido del análisis ocasional de algu­ denuncias en M. putorius en toda su nos cráneos, no nos ha parecido opor­ área de distribución europea. tuno concretar estos parámetros. Desde un punto de vista cualitati­ En la tabla 3 se recogen los resul­ vo, la vermifauna de M. putorius en la tados de las prevalencias de parasita­ Península Ibérica se muestra bastante ción de la población global de turones diversificada, sobre todo si se compara en función de la estructura biológica de con los cuadros helmintianos conocidos su comunidad vermidiana (helmintos para otras especies ibéricas de Mustela. monoxenos o heteroxenos; de ciclo vital Entre ellas, el armiño, M. ermínea terrestre o acuático). A. putorií, que es (Linnaeus, 1758) o la comadreja, M. un nematodo que puede cerrar su ciclo nivalis Linnaeus, 1766. En el armiño - vital directa o indirectamente (Anderson, Feliu et al. (1991)- denunciaron una 1992), ha sido considerado como un especie de cestodo, T. tenuicollis y 3 nematodo monoxeno pseudogeohel­ nematodos, A. putoríi, M. patens y M. minto. En el estudio hemos tratado a F. muris. En la comadreja -Torres et al. martís como un nematodo heteroxeno (en prensa)- observaron la presencia de ciclo vital terrestre (aunque según de 9 especies vermidianas (1 Cestodo y Anderson, (1992) también puede haber 8 nematodos), que en su gran mayoría hospedadores intermediarios acuáticos). eran las mismas que las identificadas en el presente trabajo; E. squamula, T. acutum y T. canis constituyen especies Discusión halladas únicamente en el turón y Trichinel/a sp. y Crenosoma melesi Jan­ La vermifauna de M. putoríus en cev y Genov, 1988 fueron las denuncia­ Iberia aparece constituida por 3 platel­ das exclusivamente en la comadreja. mintos y 7 nematodos. Entre los prime­ Al comparar los resultados del es­ ros predominan los digénidos de ciclo tudio con los aportados por otros auto­ vital acuático (E. squamula y T. acu­ res en Europa, las conclusiones son tum). T. tenuícollís es un cestodo propio dispares. En relación al trabajo de de las especies del género Muste/a. La Marconcini y Tasselli (1970) cabría decir mayoría de los nematodos (A. putorií, que esta diversidad se patentiza de S. mustelorum, M. patens y F. martís) nuevo. Los investigadores italianos de­ son también habituales de otros repre­ nunciaron en M. putorius' tan solo 6 sentantes de la familia Mustelidae (Mot­ especies, cinco de las cuales han sido jé, 1995). Skrjabíngylus nasícola es un también halladas en Iberia (E. squa­ Metastrongyloideo específico de los re­ mula, T. acutum, F. martis, M. patens y presentantes del género Mustela, que S. nasicola). La única especie hallada con anterioridad ya se había denuncia­ en Italia y no detectada en Iberia fue do en la Península Ibérica parasitando Opisthorchis felineus (Rivolta, 1884). a este hospedador (Aymerich et al., Por contra, al confrontar nuestros 1984). En cambio la detección de las datos con los aportados por Prokopic J. Torres .?t al., Helmintofauna de Mustela putorius en la Península Ibérica 161

(1965) en la antigua Checoslovaquia con mayor frecuencia (Prokopic, 1965). (14 especies parásitas) se observa que Además. de los tres nematodos domi­ existe un cierto descenso cualitativo en nantes en Iberia, el propio Prokopic la vermifauna ibérica. Probablemente (1965) tan sólo detectó a eapillaria estos resultados han podido estar putorií (1%). influenciados por la mayor muestra es­ Al analizar la vermifauna de M. pu­ tudiada por el autor checo y por la lo­ torius en función del sexo (véase tabla calización de la propia Península 2), y desde un punto de vista cualitati­ Iberica, el límite occidental de la distri­ vo. las únicas diferencias radican en la bución del Carnívoro. ausencia de T. canis y M. muris en las Desde un punto de vista c\Jantitati­ hembras. Sin embargo, es obvio que va, el 64,7% de parasitación total obte­ ello se debe al hallazgo ocasional en nido en nuestro estudio, es similar al los individuos macho. Por otra parte, detectado en otros mustélidos ibéricos cuantitativamente no se detectan dife­ (Motjé, 1995). Los porcentajes genera­ rencias importantes entre machos y hembras. ni en relación a las preva­ les obtenidos para este mismo carnívo• lencias de parasitación total, ni por cia­ ro en Centroeuropa son dispares. Así, ses o por especies parásitas. Las pre­ Prokopic (1965) denunció un 52,4% de valencias de los dos nematodos geohel­ parasitación total y en el escrito de mintos (S. mustelorum y M. patens) han Mituch et al. (1992), en el Parque Na­ sido mayores en los machos (28.6% y cional de High Tatra. se detectó una 50,0%) que en las hembras (18.2% y parasitación dHI 84,2%. 40,9%). Este hecho es inédito entre la En la población ibérica destaca la vermifauna de todos los Carnívoros que prevalencia de infestación por E. squa­ pueblan la Península Ibérica. ya que mula (29,4%), si la comparamos con los existe una tendencia generalizada hacía datos de Prokopic (1965) (13.3%). Este una mayor prevalencia por Nematodos helminto en Iberia es el que presenta geohelmintos en las hembras (Motjé, mayores carga:; parasitarias. lo que le 1995). Las cargas parasitarias halladas convierte en la especie más abundante presentan una tónica parecida a la indi­ entre la comunidad vermidiana de M. cada para las prevalencias. con mayo­ putorius (véase tabla 1). Además, en res cargas de parasitación para ambos Iberia sobresale n las altas prevalencias geohelmintos en los machos. y cargas parasit lrias de tres nematodos La mayoría de las especies más (A. putorjj. S. n 'Jstelorum y M. patens) abundantes en el espectro general (E. que frecuenten ·mte parasitan a los squamula, A. putor;; y M. patens) sue­ mustélidos en to a la Región Paleártica. len también serlo en las subpoblaciones Este fenómt,lOo !la repercutido en el de M. putorjus en función del sexo. Tan incremento de I parasitación general sólo S. mustelorum pierde esta caracte­ ~)or nematodos e I Iberia (63.2%). En la rística entre la vermifauna que infesta a 1'x-Checoslovaqt :1. la prevalencia gene­ las hembras. lal por nerl'atod s tan sólo alcanzó el La biología de las diez especies 20,6%, sien,jo f martís, con un 18,6% que configuran la comunidad vermidiana de parasita :;ión el nematodo aislado de M. putorius en Iberia es variada. Al 162 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

s P(%)

Helmintos hallados 10 64,7 Helmintos monoxenos 4 63,2 Helmintos heteroxenos 6 44,1 Helmintos con ciclo vital terrestre 8 64,7 Helmintos con ciclo vital acuático 2 29,4

Tabla 3. Prevalencia de parasitación (P) en función de la estructura biológica de la comunidad vermidiana de M. putorius. S= número de especies. Tab/e 3. Preva/ence o, parasitation (P) according to the bi%gica/ structure o, the he/minth community o, M. putorius. S= number o, species. menos seis de ellas (E. squamula, T. están mejor adaptados a M. putorius. El acutum, T. tenuicollis, F. martis, S. mejor exponente de ello es M. patens nasicola y M. muris) tienen un ciclo vi­ (P=44,1%; Im=16,5), un helminto eurixe­ tal indirecto. Las cuatro especies res­ no que infesta diversos carnívoros, fun­ tantes (A. putorii, M. patens, S. muste­ damentalmente Mustélidos, y al lirón lorum y T. canis) presentan un ciclo di­ careto, Eliomys quercinus Linnaeus, recto, aunque para A. putorii y T. canis 1766. En realidad se trata del helminto se ha demostrado la existencia de más habitual en casi todos los hospedadores paraténicos (lombrices de Mustélidos ibéricos (Motjé, 1995). tierra para el Trichúrido y micromamí• Las costumbres acuáticas del turón feros para el Ascárido; Anderson, 1992). pOdrían explicar la incorporación de Por otra parte, tan sólo los dos digéni­ helmintos de ciclo vital acuático (E. dos triheteroxenos detectados (E. squa­ squamula y T. acutum). No se han de­ mula y T. acutum) presentan un ciclo tectado helmintos parásitos con ciclos vital estrictamente acuático. Además, de estas características en especies para ambos helmintos se requiere la ibéricas del género Mustela de natura­ intervención de anfibios como segundos leza epígea (Feliu et al., 1991 y Torres hospedadores intermediarios. En el caso et al., en prensa). de los helmintos diheteroxenos los hos­ Diversos estudios europeos acerca pedadores intermediarios son: a) micro­ de la dieta de M. putorius demuestran mamíferos para T. tenuicollis; b) gas­ que la misma es muy variable en fun­ terópodos terrestres para S. nasicola; c) ción de los distintos lugares en donde gasterópodos terrestres o acuáticos se han hecho las prospecciones y se­ para F. martis y d) diversos insectos gún las épocas del año. Sin embargo, para M. muris. Sin embargo, si tenemos los estudios realizados en Rusia, la en cuenta que el porcentaje de infes­ antigua Checoslovaquia, Ucrania, Gran tación por parásitos monoxenos (63,2%) Bretaña, Holanda y Suiza determinan ha sido superior al de los heteroxenos . una característica común: la de presen­ (44,1%), cabe pensar que los primeros tar a los mamíferos (fundamentalmente J. Torres et al., Helmintofauna de Mustela putorius en la Península Ibérica 163

roedores y también lagomorfos) como Referencias las presas prioritarias de su régimen alimenticio. Los anfibios también suelen Anderson, R.C. 1962. The systematics hallarse presentes en casi todos ellos, and transmission of new and pre­ aunque como presas secundarias; los viously described Metastrongyles invertebrados se denuncian mucho más (Nematoda: Metastrongylidae) from esporádicamente (Roger et al., 1988). Mustela vison. Can. J. Zool., 40: En la Península Ibérica, a pesar de los 893-920. escasos datos disponibles al respecto, Anderson, R.C.· 1992. Nematode se conoce que la dieta del turón se Parasites of Vertebra tes. Their caracteriza por: a) el elevado consumo Development and Transmission. de anfibios, b) la importancia de los CAB International, Wallingford, micromamíferos entre sus presas, c) en Oxon OX10 8DE, UK. 578 pp. las zonas donde abunda el conejo de Artois, M., Blancou, J. y Gerard, Y. monte, Oryctolagus cuniculus Linnaeus, 1982. Parasitisme du putois 1758, el Lagomorfo también suele ser (Mustela putorius) par Troglotrema acutum. Etude bibliographique et una presa cuantitativamente importante enquete préliminaire dans I'Est de y d) el consumo muy esporádico de la France. Rev. Méd. Vét., 133(12): peces (Ruíz-Olmo y Aguilar, 1995). En 771-777. este sentido, se refleja una interesante Aymerich, M., Márquez, M.D. y López• concordancia entre la alimentación del Neyra, M. 1984. Incidencia del turón en la Península Ibérica y su co­ Nematodo parásito Skrjabingylus munidad vermidiana. El dato se consta­ nasicola Leuckart, 1842 sobre ta fundamentalmente por el hecho de Mustela en España. Doñana Acta que la Península Ibérica (donde los an­ Vertebrata, 11 (2): 263-274. fibios tienen un mayor protagonismo Butterworth, E.w. y Beverley-Burton, M. como presas principales) sea la zona 1980. The taxonomy of donde la prevalencia de E. squamula spp. (Nematoda: Trichuroidea) in resulte ser la más elevada de Europa. carnivorous mammals fromOntario, Canada. Syst. Parasitol., 1: 211- 236. Agradecimientos Cameron, T.W.M. y Parnell, I.W. 1933. The internal parasites of land Los autores quieren agradecer la mammals in Scotland. Proc. R. colaboración técnica de la Dra. Mont­ Phys. Soc., Edinburgh, 22: 133- serrat Motjé (Girona) en determinados 154. momentos del estudio. Danilov, P.\. y Rusakov, O.S. 1969. The Estudio parcialmente subvencionado ecology of the polecat (Mustela pu­ por el "Comissionat per Universitats i torius) in North-Western European Recerca de la Generalitat de Catalunya" Russia. Zool. Zh., 48(9): 1385- (GRQ 94-105) Y por el Proyecto PB 1395. 92-0517-C02-02 de la DGICYT. Dawes, B. 1968. The Trematoda. With 164 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Special Reference to British and Hansson, 1. 1968. Cranial helminth para­ Other European Forms. The sites in species of Mustelidae. 1. Syndics of the Cambridge Uni­ Frequency and damage in fresh versity Press, Cambridge. 644 pp. Mustelids from Sweden. Oikos. 19: Debrot, S. y Mermod, C. 1981. Cranial 217-233. helminth parasites of the stoat and Jancev, J. 1987. On the Morphology, other mustelids in Switzerland. En: Taxonomy and Distribution of Chapman, J.A. & Pursley, D. eds. Euryhe/mis squamu/a (Rudolphi, Worldwide furbearer conference 1819) (Trematoda, Heterophiidae) proceedings, 3-11 August, 1980, in Some Mustelidae in Bulgaria. Frostburg, Maryland, USA, Vol. 11. , Helminth%gy, 23: 50-58. Maryland, USA: 690-705. Kharchenko, V. A. y Tkach, V.V. 1992. Durette-Desset, M.C. y Pesson, B. The first record 01 Nematodes of 1987. Molineus patens (Dujardin, the genus Strongy/oides (Nematoda, 1845) (Nematoda, Trichostron­ Strongyloididae) in Mustelids in the gyloidea) et autres especes Ucraine. Vest. Zoo/., 2: 61-63. décrites sous ce nomo Ann. Kontrimavichus, V.L. 1985. He/minths of Parasito/. Hum. Comp., 62: 326- Muste/ids and Trends in Their 344. Evo/ution. Amer. Publ. Co. Pvt. Feliu, C., Torres, J., Miquel, J. y Casa­ LId., New Delhi. nova, J.C. 1991. Helminthfauna of Lankester, M.w. 1983. Skrjabingylus Muste/a erminea Linnaeus, 1758 Petrov, 1927 (Nematoda: Metas­ (Carnivora: Mustelidae) in the Ibe­ trongyloidea) emended with redes­ criptions of S. nasico/a (Leuckart, rian Peninsula. Res. Rev. Parasito/., 1842) and S. chitwoodorum Hill, 51: 57-60. 1939 from North American Mus­ Geisel, O. 1980. Haarwürmer in den telids. Can. J. Zool. 61: 2168-2178. Analbeuteln von Musteliden. Lewis, J.W. 1967. Observations on the Vorkommen und histopathologische skull of Mustelidae infected with the Befunde. Ber/. Münch. Tierarzt/. nematode, Skrjabingy/us nasico/a. Wochenschr., 93(20): 411-413. J. Zool., Lond., 153(4): 561-564. Gerard, V. y Barrat, J. Parasi­ 1986. López-Neyra, C.A. 1947. Helmintos de tisme des Mustélidés par Skrja­ los Vertebrados ibéricos. Vol. 1, 11, bingy/us petrovi: premier rapport en 111, Granada. 1212 pp. Europe Occidentale. Ann. Parasito/. Marconcini, A. y Tasselli, E. 1970. Hum. Comp., 61: 575-579. Trematodi e nematodi reperiti nella Grabda-Kazubska, B. 1980. Euryhelmis puzzola (Putorius putorius) in zelleri sp.n. and Euryhelmis Toscana. Ann. Fac. Med. Veto Pisa, squamula (Rudolphi, 1819) (Tre­ 22: 203-216. matoda, Heterophyidae), metacer­ Mituch, J., Hovorka, J., Hovorka, 1. y carie from Rana temporaria L., Vilagiova, 1. 1992. Helminths of from the Babia Góra National Park, carnivora on the model territory of Poland. Acta Parasitol. PO/., 26: the High Tatra National Park. Folia 115-128. Venatoria, 22: 191-200. J Torres et al., He/mintofauna de Mustela putorius en la Península Ibérica 165

Moravec, F. 1982. Proposal 01 a new Ruíz-Olmo, J. Y Aguilar, A. 1995. E/s systematic arrangement 01 Nema­ grans mamífers de Cata/unya. Lynx todes 01 the lamily Capillariidae. Edicions, Barcelona. 246 pp. Folia Parasitol., 29: 119-132. Shakhmatova, V.I. 1966. Helminths 01 Motjé, M. 1995. Contribución al conoci­ Mustelidae in the Karelian SSR. miento de la helmintofauna de la Trudy Ge/'mint. Lab. Akad. Nauk familia Mustelidae (Carnivora) en la SSR, 17: 277-289. Península Ibérica. Tesis Doctoral, Soltys, A. 1962. Helminth parasites 01 Fac. Farmacia, Univ. Barcelona. Mustelidae 01 the Lublin Palatina­ 472 pp. te. Acta Parasito/. Poi., 10: 73-76. Murai, E. 1982. Taeniid species in Sprent, J.F.A. 1968. Notes on Ascaris Hungary (Cestoda: Taeniidae). 11. and Toxascaris, with a delinHion Larval stages 01 Taeniids para­ 01 Baylisascaris gen. nov. Parasi­ sitizing Rodents and Lagomorphs. t%gy, 58( 1): 185-198. Misc. Zool. Hung., 1 :27-44. Torres, J., Miquel, J., Feliu, e., Motjé, Murai, E. y Tenora, F. 1973. Some M. y Casanova, J.C. en prensa, Taeniid species (Cestoidea) para­ 1996. Helminthological investigation sitizing Vertebrates (Rodentia, 01 Mustela nivalis Linnaeus, 1766 Carnivora, Strigilormes) in Hungary. in Spain. A Mustelid broadly spread Acta Zool. Acad. Sci. Hung., 19: all over Western Europe and little 125-132. studied Irom a parasitic viewpoint. Prokopic, J. 1965. The helmintholauna Parasitologica Hungarica, 29. 01 Czechoslovak Carnivores. Cs. Ureche, L. y Ureche, A. 1968. A new Parasitol., 12: 207-226. species 01 gastric nematode (Spiru­ Quentin, J.C. 1970. Morphogénése ridae) Irom local lerrets. Rev. larvaire du Spiruride Mastophorus Zooteh. Med. Vet. Buc., 18(7): 55- muris (Gmelin, 1790). Ann. 60. Parasito/. Hum. Comp., 45: 839- Vogel, H. y Voelker, J. (1978). On the 855. lil~ycle 01 Troglotrema acutum. Rajsky, D. y Porubcansky, S. 1989. Tropenmedizin und Parasitologie, Prevalence 01 Troglotrema acutum 29(4): 385-405. in Mustelidae in Slovakia. Warren, E.G. 1970. Studies on the Veterinarstvi, 39(2): 78-79. morphology and taxonomy 01 the Roger, M., Delattre, P. y Herrenschmidt, genera Toxocara Stiles, 1905 and V 1988. Le putois (Mustela putorius Neoascaris Travassos, 1927. Zoo/. Linnaeus, 1758). En: Encyc/opédie Anz., 185: 393-442. des Carnivores de France. Société Wertheim, G. 1962. A study 01 FranQaise pour l'Etude et la Pro­ Mastophorus muris (Gmelin, 1790) tection des Mammiléres, 15: 1-38. (Nematoda: Spiruridae). Trans. Am. Micr. Soc., 81: 274-279. PER UN MUSEU DE LA NATURALESA A CIUTAT Variacions estacionals de I'abundancia deis tenebrionids (Coleoptera, Tenebrionidae) a I'illa del Toro (Calvia, Mallorca)

Miquel PALMER Guillem x. PONS

Palmer, M. i Pons, G.X. 1996. Variacions estacional s de I'abundancia deis Tenebrionidae (Coleoptera, Tenebrionidae) a I'illa del Toro (Calvia, Mallorca). BolI. SHNB Soco Hist. Nat. Ba/ears, 39: 167-175. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Es documenten els canvis al lIarg d'un any en el nombre d'individus de les es­ pecies de Tenebrionidae (Coleoptera) que viuen a I'illa del Toro (Sud de Mallorca, Mediterrania Occidental). Les abundancies de Phy/an semicostatus (Mulsant i Rey, 1854) i A/phasida depressa (Solier, 1836) poden qualilicar-se de molt elevades i semblen estar associades amb variables climatiques. Per a la primera especie, temperatura i precipitació expliquen lins al 85% de la variancia. De la comparació entre els valors d'abundancia a I'illa del Toro i a dos illots propers (I'illa des Malgrat i I'illa deis Conills) es pot concloure que la presencia de rates (Rattus SOCIETAT D'HISTORIA rattus) és un lactor negatiu. Les dades aportades són les primeres estimes NATURAL DE LES BALEARS d'abundancia d'invertebrats a illots costaners de les Balears, per tant poden servir de control per a lutures avaluacions de la qualitat mediambiental de I'area. Parau/es e/au: abundancia, insu/aritat, Tenebrionidae, iIIes Ba/ears, Mediterrania occidental. SEASONAL CHANGES OF ABUNDANCE OF DARKLlNG BEETLES (COLEOPTERA, TENEBRIONIDAE) FROM THE ILLA DEL TORO (CALVIÁ, MALLORCA). Seasonal changes on the number 01 individuals 01 all Tenebrionidae species lound in the illa del Toro (South 01 Mallorca, Western Mediterranean) are documented. Abundance 01 Phy/an semicostatus (Mulsant i Rey, 1854) and A/phasida depressa (Solier, 1836) can be considered high, and they seem to be associated to climatic variables. Concerning the lirst, temperature and precipitation explain 85"10 01 variance. Comparing the abundance values Irom iIIa de/ Toro and two close islets (i1/a des Ma/grat and iIIa de/s Conills), it can be concluded that presence 01 rats (Rattus raftus) is a negative lactor. The data presented here are the lirst estimations 01 abundance lor inshore islets Irom the Balearics. Therelore, they may be used as control in luture evaluations 01 the environmental quality 01 the area. Keywords: abundance, insu/arity, Tenebrionidae, Ba/earic /s/ands, Western Mediterranean.

Mique/ PALMER, Laboratoire d'Entom%gie, Muséum Nationa/ d'Histoire Naturel/e. 45, rue Buffon. 75005 Paris, France; Guillem X. PONS, /nstitut Mediterrani d'Estudis Avan9ats (IMEDEA-CS/C). Campus U/B, Crta. Valldemossa, km 7,5. 07071 Palma de Mallorca.

Recepció de/ manuscrit: 26-ago-96; revisió acceptada: 6-nov-96. 168 Bol/. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Introducció suggereix I'interes de portar a terme estudis dintre de sistemes simplificats Els factors clau que afecten la per tal de di! uCldar e s factors que densitat de població en els insectes van estructuren les comurlÍtats naturals. des del parasitisme, a la depredació o Aquesta simplicitat la trobam, per la fam (Stilling, 1988). Pare ix que tots exemple, als illots costa·lers. En aquest aquests factors actuen allunyant les article es descrlu el cie le fenológic de densitats reals de les que es derivarien les tres de les quatr·~ especies de d'una teórica situació d'equilibri. Aques­ tenebriónids que viuen a un petit illot tes densitats de població són mantin­ del sudest de Mallorca I'illa del Toro gudes per davall del que es podria (Calvia). Les tres especies són apteres, esperar en funció del recurs disponible per la qual cosa es poden descartar (Spence, 1979; Strong, 1982; Dijk i Den fenómens d'emigracló o immigració. Boer, 1992). S'ha postulat que I'efecte Aquest escenan extraordinariament d'aquests factors sobre els primers simple, completa! amb la presencia de estats de desenvolupament larvari po­ dos vertebrats com a possibles depre­ den eliminar tota possibilitat de compe­ dadors i un aport exogen de materia tencia degut a les baixes densitats de organica, pareix adient per explorar els població (Strong, 1984). factors que afecten a la densitat de Aquestes consideracions general s població. contrasten amb el fet de que han estat S'ha de dir que els resultats que descrits alguns casos de fluctuacions es presenten aqui no resolen el depenents de la densitat de població, la problema, degut a que el metode qual cosa suggereix la possibilitat de emprat només permet la seva des­ poblacions limitades per la quantitat de cripció, i no I'explicació de les causes. recurs disponible (Lenski, 1984; Davies, S'ha de considerar que aquesta és una 1987; Stilling, 1988; Palmer el al., 1989; passa necessaria per a que, en un Hanski i Cambefort, 1991). Algunes futur proper, es puguin dissenyar els comunitats de tenebriónids en podrien experiments manipulatlus més adequats. ser un exemple (Doyen i Tschinkel, Independentment de I'interes teóric, 1974; Calkins i Kirk, 1975; Martin i aquestes dades permeten comparar Seva, 1991). Els resultats experimentals canvis observats amb els produ'its a amb tenebriónids són contradictoris. altres moments o mdrets. Així, I'objectiu Així, Ward i Seely (1996) recentment del present treball és també fornir han trobat evidencies de I'existencia de dades per a una illa concreta i com­ competencia, tot el contrari que Wise parar-les amb les d'illes veInes. S'ha de (1981) qui treballa amb un disseny considerar, també, la qualitat de experimental molt semblant a I'anterior. testimoni de les dades presentades, ja La competencia és freqüentment que poden servir en un futur per adu'ida a I'hora d'explicar les variacions avaluar els canvis en la qualitat me­ de densitat de població, peró les evi­ diambiental de rarea sense haver de dencies són en la majoria de casos recórrer a extrapolacions a altres indirectes i debils (Niemela, 1993). Aixó regions o a especies alienes. M. Palmer i GX Pons. AbundanCIa deIs tenebn6nids é. r'/la del ) oro 1 69 J, ~ ..

Fig. 1, Situació de I'illa del Toro Escala graftca: 1 km. Fig. 1. Location o( iIIa del Toro Escale bar 7 km.

Fisiografia de I'illa del Toro schaumi Kraatz, 1865 Alphaslda de· pressa (Solier, 1836) I Phylan semi' L'illa del Toro (Calviá) está situada costatus (Mulsant i Rey, 1854). Aques· en el sudest de Mallorca (Flg. 1) La tes tres especies son endémiques de seva área és de 0,3 ha. Es tracta d'un les Balears (Pons i Palmer. 1996), son material quaternari, tabular, pla, d'una ápteres, lapidícoles i saprófagues. La alc;ilria d'uns 20 m, i amb un pendent quarta especie, Catomus rotundlcollis molt suau cap el sud. La vegetaClo, (Guérin, 1825) és escassa (menys d'un aparentment homogenia i típicament 0,5% del total d'indivldus observats), es halófila, ocupa quasi exclusivament la troba normalment entre delxalles al.lóc• plana superior. El percentatge de tones, és alada i no és endémica de cobertura vegetal mitjana és del 50%. les Balears. Allres dues especies de Suaeda vera és I'especie vegetal mes coleópters han estat trobades a I'illa: abundant, peró també es poden trobar Scymus sp. (Coccir,ellldae), sobre Suae­ Arthrocnemum glaucum, Frankenla da vera, i Ochtebiu.5 sp. (Hydrophilidae), pulverulenta, Hymenolobus procumbens, als cocons d'aigües salobroses. Amb Mesembryanthemum nodiflorum, Limo· aquestes particul.Hitats ecológiques nium cL ebusitanum i Spergularia sp. sembla que les duus darreres espécies (Rita, como pers.). no estan directamclt relacionades amb A I'illa es troben quatre especies els Tenebrionidae nstudiats. de tenebriónids, tres de les quals son A I'illa es pOOE n trobar dos depre­ abundants. Es tracta de: Tentyria dadors potencials ;J

la sargantana balear, Podareis lilfordi Metodes toronis (subespecie endemica de I'illa del Toro), i la gavina de potes grogues, El nombre d'individus de cada Larus eaehinans. Aquesta darrera pot especie va ser determinat per recerca depredar sobre coleopters de mida intensiva d'adults a cadescun de tres mitjana, pero sembla que a I'illa del (un o dos en algun cas) quadrats de Toro I'efecte principal de la presencia 25 m2 elegits a I'atzar d'una xarxa en de gavines és la introducció de materia que fou dividida I'illa. Aquesta unitat de organica semidigerida i diverses restes mostreig fou elegida després d'un d'origen antropic susceptibles de ser assaig preliminar amb 40 unitats de utilitzades com a recurs pels 0,16 m2• L'analisi d'aquestes dades tenebriOnids. És un fet destacable preliminars va permetre minimitzar I'area I'absencia de Rattus rattus. Respecte a mostrejada a cada visita per obtenir un la comunitat aracnologica no pareix que error estandard de I'ordre del 5% cap de les especies que hi són (Southwood, 1978). L'illa fou mostrejada presents puguin depredar sobre els dotze vegades, amb una cadencia, aproximadament, mensual, des de juny Tenebrionidae. de 1989 a juliol de 1990 (Taula 1).

Data Tmax Tmín P Pmax Alp Phy Ten

15/6/89 25,4 15,2 7,5 4,6 75 189 78 19/7/89 30,5 19,8 3,1 1,4 O 286 10 26/8/89 31,6 22,3 2,8 2,8 O 318 17 27/9/89 26,4 19,8 25,2 8 O 315 16 26/10/89 20,3 14,9 0,4 0,2 O 187 26 3/1/90 16,1 11,4 12 5,2 O 153 27 23/1/90 16 8,8 13,2 7,4 O 131 44 12/3/90 16,8 10,3 2,7 2,2 27 72 11 31/3/90 15,9 9,9 16,5 7 114 110 29 20/4/90 16,5 10,6 47,1 13,5 149 105 20 4/7/90 29,7 20,2 15 15 O 249 14 31/7/90 31,7 18,9 0,4 0,4 O 183 15

Taula 1. Abundancia de cada especie (individus en 75 m2 ), i valors de les variables meteorologiques estudiades Tmax: mitjana de les temperatures maximes; Tmín: mitjana de les temperatures mínimes; P: precipitació acumulada; i Pmax: precipitació maxima en un dia (en graus centígrads i 11m 2 ). Ten: Tentyria schaumi; Alp: Alphasida depressa; Phy: Phylan semicostatus. Table 1. Abundance values for al/ species studied (individualsl75 m2), and for the meteorological variables studied. Tmax average of maximum temperatures; Tmín: average of minimum temperatures; P: cumulated rainfal/; i Pmax: maximum rainfal/ in one day (in centigrad degrees and 11m2). Ten: Tentyria schaumi; Alp: Alphasida depressa; Phy: Phylan semicostatus. M. Palmer i G.x. Pons, Abundancia deIs tenebriónids a /'illa del Toro 171

400T------~ 0,02), per la qual cosa totes les dades originals foren transformades en 300 increments (el valor del mostreig n es

"'~ resta de la del n-1; Wilkinson, 1989). -U '":::J c'O Les dades transformades no mostraren .., - 200 'O > autocorrelació en cap caso 5:0 .o C En tres ocasions es repetí el <;:; 100 mateix protocol a dues illes properes (menys de 4 km) i aparentment compa­ rables respecte al tipus de vegetació, O pero amb la diferencia de que a I'illa O 100 200 300 400 del Toro no hi ha R. rattus, mentre que Temps (dles) a I'illa deis Conills (0,8 ha) i a I'illa des Fig. 2. Variació anual de I'abundancia Malgrat (6,9 ha) es poden trobar rates. (individus/ 75 m2) de les tres especies La comparació d'aquestes dades amb estudiades. Quadrats: Tentyria schaumi; una ANOVA factorial sense replicacions cercle pie: Phylan semicostatus; cercle buit: (Sokal i Rohlf, 1981) permet avaluar si Alphasida depressa. hi ha diferencies significatives entre les Fig. 2. Seasonal changes in number of abundancies total s (suma de les individuals per 75 rr¡2 (three sampling units abundancies de totes les especies de joined). Squares: Tentyria schaumi; c/osed tenebrionids) de cada illa. points: Phylan semicostatus; open points: Alphasida depressa. Resultats Les dades generades (nombre d'individus) foren utilitzades per avaluar L'especie més abundant ha resultat I'associació amb diferents variables ser Phylan semicostatus (abundancia ambientals, i entre elles mate ix es. Les mitjana a 75 m2: 191,5), seguida variables ambiental s utilitzades foren: d'Alphasida depressa (30,3) i Tentyria temperatura maxima (Tmax) i mínima schaumi (25,6). A la taula 1 es troben (Tmín), precipitació acumulada (P) i I'abundfmcia de cada especie, junt amb precipitació maxima en un dia (Pmax). els valors de les variables climatiques Totes aquestes variables es refereixen corresponents. Les variacions estacio­ a un període de 30 dies abans de nals de les abundancies deis tene­ cada mostratge i foren determinades brionids de I'illa del Toro són desta­ per I'estació meteorologica més propera cables. L'interval de variació per a P. situada a 4 km de la localitat estudiada. semicostatus va des de 318 a 75 Degut a que es tracta de series individus per 75 m2. El perfil fenologic temporals, és freqüent que I'abundancia d'A. depressa és curt, caracteritzant-se a un mostreig sigui funció de I'abun­ per una eclosió explosiva d'adults en dancia al mostreig anterior. L'existencia primavera, tot seguit de la seva d'autocorrelació fou avaluada i resulta absencia la resta de I'any. Les altes significativa en algun cas (per exemple, densitats primaverals d'A. depressa es per a P. semicostatus, r = 0,67, P = solapen amb els valors mínims per a P. 172 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Alp Phy Ten Alp -0,587 0,391 Phy 0,058 -0,332 Ten 0,234 0,318

Taula 2. Correlació entre I'abundancia de les diferents especies. Sobre la diagonal s'indica el coeficient de Pearson i sota la diagonal la probabilitat associada. Table 2. Correlation among species abundance. Upper diagonal, the Pearson coefficients and below their associated probabilities.

Alp Phy Ten T max -0,376 (0,228) 0,814 (0,001) -0,077 (0,812) T mín -0,424 (0,170) O,S77( <0,001) -0,182 (0,572) P 0,600 (0,039) -0,025 (0,938) 0,106 (0,744) P max 0,123 (0,704) 0,343 (0,275) 0,204 (0,525)

Taula 3. Correlació entre I'abundáncia de cada especie i variables ambientals. Valors del coeficient de Pearson i (entre parentesi) de la probabilitat associada. Es resalten els casos de correlació significativa. Table 3. Correlation among species abundance and meteorological variables. Pearson coefficient and (in brackets) associated probabiJity. Significant cases are boldfaced.

semicostatus. Les variacions de I'abun­ una clara correlació amb variables me­ d~lncia (nombre d'individus) es mostren teorológiques. Aixó justifica avaluar un a la Fig. 2. model predictiu de regressió. El format No hi ha correlació significativa per Tmín i Pmax (es va avaluar i ac­ entre parelles d'especies (Taula 2). Si ceptar I'absencia de colinearitat r = es considera I'ajustament de Bonferroni 0,14, P = 0,6) explica fins el 85% de la per a comparacions múltiples, la variancia (Abundancia = -4,06 + 15,19 correlació entre A. depressa i P. semi­ Tmín + 4,18 Pmax; Prob Tmín = costatus és clarament no significativa 0,0003; Prob Pmax = 0,028). Finalment, (0,058 » 0,016). la suma de les abundancies de les tres Contrastant amb aixó, I'abundancia especies esta significativament cor­ de P. semicostatus i A. depressa esta relacionada amb Pmax (r = 0,66; Prob significativament correlacionada amb = 0,027). algunes variables meteorológiques Les abundancies (individus) de tres (Taula 3). mostreigos simultanis a I'illa del Toro, a P. semicostatus és I'especie més I'illa des Malgrat i a I'illa des Conills es abundant, i la seva abundancia mostra mostren a la Taula 4. Hi ha signi- M. Palmer i G.x. Pons, Abundancia deIs tenebriónids a /'illa del Toro 173

#1 #2 #3 lila des Malgrat 36 36 43 lila des Conills 31 lila del Toro 47,5 58 61

Taula 4. Comparació entre l'abun(Janc!a (suma deis tenebriónids) a tres mostratges simultanis realitzats a tres illots geograficament propers. Table 4. Comparison among abunJance values obtained in three simultaneous sampling from three closed is/ets. ficativament més tenebriónids (ANOVA teorológic) podria controlar el recurs factorial sense replicacions; F(2,2) = disponible, i aquest, I'abundancia de 45,3; P < 0,05) a I'illa del Toro, sense tenebriÓnids. La correlació significativa rates (Rattus rattus), que a 'es altres entre la suma de les abundancies i dues illes amb rates, certes variables meteorológiques esta d'acord amb I'esperat, peró també seria esperable un fet del que no hi ha Discussió evidencies: la correlació negativa entre d'especies (Taula 1). Es fa palesa la Tal com s'ha comentat a la manca de dades de la demografia introducció, amb el metode emprat no larvaria, la importancia de la qual sobre és possible dilucidar les causes de les la densitat de pOblació deis adults ha variacions estacionals de I'abundancia. estat posada de relleu en repetides Malgrat aixo es pot comentar el grau ocasions (Spence, 1979; Nelemans et d'ajustament deis resultats a dos al., 1989; Dijk i Den Boer, 1992). possibles models alternatius: compe­ Un model alternatiu depredador­ tencia i depredació. pressa també mereix ser considera!. La En primer IIoc es poden examinar sargantana balear(P. lilfordi toronis) és les conseqüencies d'un model d'ex­ un depredador, d'almanco, d'una de les plotació competitiva, Es ben conegut especies estudiades (P, semicostatus, que les taxes de descomposició de la Sáez, como pers.). Altres lacertids de materia organica (el recurs de les talla similar a la sargantana balear son especies considerades) depen de depredadors de tenebriónids (Seva, variables meteorologiques (Wieder i 1982). El percentatge de coleópters del Lang, 1982). A altes temperatures el contingut estomacal d'un lacertid de recurs esdevé inutilitzable més aviat, Madeira (Lacerta dugesii) pot arribar a per tant malgrat I'aport de materia un 24,6% (Sadek, 1981), A tot aixó organica sigui constant, el recurs s'afegeix que I'activitat de la sargantana realment disponible depen de la tem­ és funció del temps meteorológic (Sáez, peratura i la precipitació (Palmer et al., com pers,), per tant la covariació de 1989). En aquest cas el temps (me- I'abundancia de P. semicostatus i les 174 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

variables meteorologiques pot ser un Tenebrionidae) in relation to soil efecte indirecte de la depredació per texture. Environm. Entomo/., 4: 373- sargantana. 374. Els valors d'abundancia detectats a Cheylan, G. 1982. Les adaptations I'illa del Toro són molt elevats. Es logic écologiques et morphologiques de pensar que la se va causa estigui rela­ Rattus rattus a divers enviro­ cionada amb I'absencia de R. rattus i nements insulaires meditérranéens: amb I'aport per part de les gavines de étude d'un cas d'évolution rapide. materies semidigerides d'origen antropic. Tesina de llicenciatura. Academie L'illa deis Conills i des Malgrat situad es de Monpellier. Université des a aproximadament 5 km i amb unes Sciences et Techniques du condicions mediambientals molt se m­ Languedoc. 66 pp. blants pero amb altes densitats de R. Davies, L. 1987. Long adult life, low rattus (Alcover, como pers.) mostren reproduction and competition in two abundancies menors. Les rates són om­ sub-antartic carabid beetles. Eco/. nívores i poden depredar sobre coleop-. Entomo/., 12,: 149-162. ters (Cheylan, 1982). A més a més, la Dijk, Th.S. Van i Boer, P.J. Den. 1992. presencia de rates afecta la composició The life histories and population faunística (pel que fa a tenebriOnids) dynamics of two carabid species d'un iIIot, amb la desaparició selectiva on a Dutch heathland. Oec%gia, d'especies endemiques, mentre que 90: 340-352. altres no endemiques poden ser Doyen, J.T. i Tschinkel, W.F. 1974. afavorides (Palmer i Pons, 1996). ,Population size, microgeographic distribution, and habitat separation in some tenebrionid beetles Agra'iments (Coleoptera). Ann. Ent. Soco Am., 67: 617-626. Volem expressar la nostra gratitud Hanski, 1. i Cambefort, 1. 1991. per les suggerencies del Dr. X. Bellés i Competition in dung beetles. In: per I'ajuda rebuda de J.M. González, E. Hanski, 1. i Cambefort, 1. (eds.). Sáez, J. Rita, C.M. Martin, E. Gutiérrez, Dung beetle ec%gy. 283-305. i a I'IMEDEA (CSIC). Aquest treball s'ha Princeton University Press. finalitzat en el moment que un deis au­ Princeton. tors (M. Palmer) disfrutava d'una beca a Lenski, R.E. 1984. Food limitation and I'estranger de la DGICYT. Aquest article competition: a field experiment with s'ha vist beneficiat del projecte d'inves­ two Carabus species. J. An. Eco/., . tigació AMB 96-0843 de la CICYT. 53: 203-216. Martin, C.M. i Seva, E. 1991. Morphological indices and resource Bibliografia partitioning in a guild of Coleoptera, Tenebrionidae at coastal sand­ Calkins, C.O. i Kirk, V.M. 1975. Distribu­ dunes of Alicante (SE Spain). In: tion of false wireworms (Coleoptera, Zunino, M., Bellés, X. i Bias, M. M. Pa/mer i G.x. Pons, Abundancia de/s tenebriónids a tilla de/ Toro 175

(eds.). Advances in Co/eopter%gy. Southwood, T.R.E. 1978. Ec%gica/ 211-222. AEC. Barcelona. methods. Chapman i Hall Ed. Nelemans, M.N.E., Boer, P.J. Den i Londres i New York. 524 pp. Spee, A. 1989. Recruitment and Spence, J.R. 1979. Riparian carabid summer diapause in the dynamics beetles. A spontaneous question of a population of Nebria brevicollis generator. In: Erwin, T.L., Ball, G.E. (Coleoptera, Carabidae). Oikos, 56: i Whitehead, D.R. (eds.). Carabid 157-169. beetles. Their evo/ution, natura/ his­ Niemela, J. 1993. Interspecific compe­ tory, and c/asification: 525-538. Dr. tition in ground-beetle assemblages W. Junk Publishers. The Hague. (Carabidae): What have we lear­ Stilling, P. 1988. Density-dependent ned? Oikos, 66: 325-335. processes and key factors in in­ Palmer, M. i Pon s, G.X. (en premsa). sects populations. J. An. Eco/., 57: Diversity in small Western Medi­ 581-593. terranean islets: effects of rats on Strong, D.R. 1984. Exorcising the ghost beetle communities. Acta Oecolo­ of competition past: Phytophagous gica. insects. In: Strong, D.R., Simberloff, Palmer, M., García-Plé, C. i Morey, M. D. Abele, L.G. i Thistle, A.B. (eds.). 1989. Explotación del recurso por Ec%gica/ communities: conceptual los escarabajos coprófagos del issues and the evidence: 28-41. género Aphodius (Coleoptera, Princeton Univ. Press. Princeton. Aphodiidae). Bases para un mode­ Ward, D. i Seely, M.K. 1996. Competi­ lo. Elytron, 3: 115-124. tion and habitat selection in Namib Pons, G.X. i Palmer, M. 1996. Fauna desert tenebrionid beetles. Evol. endémica de les iIIes Balears. IEB­ Eco/., 10(4): 341-360. COPOT-SHNB. Mon. Soco Hist. Wieder, R.K. i Lang, G.E. 1982. A Nat. Balears, 5. Palma de Mallorca. critique of the analytical methods 307 pp. used in examining decomposition Sadek, R.A. 1981. The diet of the data obtained from bags. Ec%gy, Madeiran lizard Lacerta dugesii. 63: 1632-1642. Zool. J. Linnean Soc., 73: 313-341. Wilkinson, L. 1989. The system for Seva, E. 1982. Taxocenosis de Lacér­ statistics. SYSTAT Inc. Evaston, tidos en un arenal costero alican­ IIlinois. 822 pp. tino. Tesi Doctoral. Pub. Univ. Ala­ Wise, D.H. 1981. A removal experiment cant. Alacant. with darkling beetles: lack of evi­ Sokal, R.R. i Rohlf, F.J. 1981. Biometry. dence for interespecific competition. Freeman & CO. New York. 859 pp. Ecology, 62: 727-738. PER UN MUSEU DE LA NATURALESA A e/UTAT Sobre algunes especies de crustacis decapodes interessants de les illes Balears (Crustacea: Decapoda)

Lluc GARCIA Francesc GRACIA

Garcia. LI. i Gracia, F. 1996. Sobre algunes especies de crustacis decapodes interessants de les illes Balears (Crustacea: Decapoda). 8011. Soc. Hist. Nat. SHNB Balears. 39: 177·186. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Es citen 7 especies de crustacis decapodes capturades als lons sublitorals de I'illa de Mallorca. Destaca un exemplar del genere Caridion (Hippolytidae), que representa la primera cita d'un adult d'aquest genere per a totes les costes de la penlnsula Iberica i Balears. També es citen per primera vegada al mar Balear, o s'hi conlirma la se va presencia, Pandalina brevirostris, Periclimenes saggitifer, Latreillia elegans i Paractaea monodi. Finalment es liguren i comenten alguns aspectes taxonomics d'Heterocrypta maltzami var. marionis (Parthenopidae) i Monodaeus guinotae (Xanthidae), les dues especies rares i molt poc citades a la SOCIETAT D'HISTORIA Mediterrania occidental. NATURAL DE LES BALEARS Paraules e/au: Crustacea, Decapada, /l/es Balears, Mediterrania occidental.

SOME INTERESTING SPECIES OF CRUSTACEA DECAPODA FROM THE BALEARIC ISLANDS (CRUSTACEA DECAPODA). Seven species caught in the sub litoral boltom 01 the island 01 Mallorca, are cited. It is remarkable one specimen 01 the genus Caridion (Hippolytidae) as it is the lirst time than an adult has been cited for the coasts 01 both the Iberian Peninsula and the Balearics. They are al50 cited lor the very lirst time in the Balearic sea -or, at least, their presence IS conlirmed- the lollowing species: Pandalina brevirostris, Periclimenes saggtlifer. Latreillia elegans and Paractaea monodi. Finally, some taxonomical aspects of Heterocrypta maltzami vaL marionis (Parthenopidae) and Monodaeus guinotae (Xanthidae) are drawn and commented, both species being rare and seldom clted lor the Western Mediterranean. Keywords: Crustacea, Decapada, 8alearic Is/ands, Western Mediterranean.

Lluc GARCIA. Museu Balear de Ciéncies Natura/s, Apartat de Correus 55, 07100 Sol/er (8alears) i Francesc GRACIA, Carretera de Valldemossa 13, 4rta entrada, 7e. 07010 Palma de Mallorca (Balears).

Recepcio del manuscrit: 27-ago-96; revisió acceptada: 6-nov-96.

Introducció

La fauna de crustacis decapodes aquest grup zool6gic en el mar Balear que habita les aigües de i'arxipélag ha estat compilada per Garcia i Massutí balear és bastant ben coneguda. Tota (1987) i posteriorment diverses notes i la bibliografia faunística referent a trebalis, especialment de caire faunístic, 178 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

han anat ampliant i corregint aquest Tot el material es conserva en la col­ cataleg (Garcia i Gracia, 1988; Pretus, .Iecció deis autors depositada al Museu 1990; Corbera et al.,1993; Garcia, Balear de Ciencies Naturals de Sóller. 1994). Algunes especies recol.lectades pels autors o per altres col.laboradors en aquests darrers anys no han estat, Llista sistematica per una o altra raó, incloses dins cap publicació i es presenten en el present Subordre EUKYPHIDA Boas, 1880 article a fi d'incrementar el cataleg Infraordre CARIDEA Dana, 1852 faunístic d'aquest grup a les nostres Família Palaemonidae Rafinesque, 1915 illes. Algunes d'aquestes especies són bastant rares i hi ha poques citacions a Periclimenessagittifer (Norman, 1861) la literatura carcinológica de la Mediter­ Material: entre Cales de Mallorca i rania occidental essent la seva presen­ Punta de n'Amer, prof. 67-78 m, algues, cia local interessant per al coneixement 29-XII-1988, 1 ex., F. Gracia leg.; entre de la seva distribució en aquesta mar. Punta de n'Amer i Porto Colom, 72 m, Altres són comunes a les costes conti­ algues, 29-XII-1988, 2 ex., F. Gracia leg. nentals peró mai havien estat assenya­ Observacions. Segons Zariquiey­ lades a les costes insulars de Balears Álvarez (1968), P. sagittifer és rela­ o de Mallorca. tivament abundant a les costes de

Figura 1. Caridion sp. LI. Garcia i F. Gracia, Crustacis decapodes de les iIIes Balears 1 79

Catalunya. A les Balears hi ha només supraorbitari i els demés postorbitaris. una citació al nord d'Eivissa, a un Banda inferior del rostre amb dues treball divulgatiu (Debelius, 1983). dents. El solc orbitari és profond. Espi­ Aquesta especie és comensal d'ane­ na antenal molt aguda i forta assolint mones deis generes Anemonia, tres quarts de la lIargaria del Condylactis i Cibrinopsis (Smaldon, ocular. Estilocerita afuada, assolint al 1993). quart basal del segon artell del pedun­ cle antenular. Tercers maxil.lípedes Família Hippolytidae Dana, 1852 lIargs amb els arte lis distals sobrepas­ sant de molt I'extrem anterior de I'esca­ Caridion sp. (Fig. 1) focerita. El primer parell de pereiopodis Material: badia de Pollenc;:a, 54 m, amb els dactils molt corbats i finament coral.ligen, 26-V-1985, 1 mascle, C. pectinats. Els dits són més lIargs que la Massutí leg. porció palmar. Estan molt excavats del Observacions. El genere Caridion seu costat extern i proveTts de flocs de esta representat a I'ocea Atlantic per sedes Ilargues, subapicalment i al lIarg dues especies: C. steveni Lebour, 1930 de la meitat apical. El carpus, curt i i C. gordoni (Bate, 1858) ambdues de subtriangular, esta armat al seu extrem l'Atlantic nord-oriental (Smaldon, 1993). distal inferior d'una forta espina. El La segona també ha estat citada de segon parell té els quelípedes més l'Atlantic occidental (Williams, 1984; estrets, entrecreuats apicalment. També Squires, 1990). A la mar Mediterrania hi són molt corbats i amb els dactils ha citacions de diferents autors quasi el doble de Ilargs que el corres­ referides totes a C. steveni , encara ponent propodi. El carpus esta subdi­ que en la majoria d'elles es tracta vidit en dos artells per una articulació només de larves al plancton. Aquest és obliqua, essent I'apical més curt que el el cas de les úniques citacions que hi basal. El pleon és més Ilarg que el ha a aigües ibériques (Vives, 1966). doble del pereion (sense el rostre). Una Ledoyer (1968;1969) esmenta la dent a I'extrem posterior de la quarta presencia d'adults .de C. steveni a les pleura. Quinta pleura prove"ida al seu coves submarines de la Provenc;:a (SE extrem posterior d'una dent aguda i de Franc;:a), tot dibuixant exemplars molt Ilarga. semblants al que es figura en aquest treball. A fi de facilitar futures identifi­ Consideracions taxonómiques. L'ú­ cacions donam una breu descripció de nic exemplar que hem pogut estudiar, I'exemplar. presenta caracters intermedis entre les Descripció de /'exemplar. El rostre dues especies atlantiques i planteja un és quasi recte, Ileugerament excavat, i problema de difícil resolució fins que no més lIarg que el cefalotorax, sobre­ es disposi de més material (tant atlantic passant el peduncle antenular i arribant com mediterrani) per poder efectuar una al mateix nivell que I'escafocerita. Té comparació directa i establir, en el seu sis dents a la seva banda superior, un cas, el grau de variabilitat existent. deis quals és preorbitari, un altre Caridion sp. s'assembla a C. steveni 180 BolI. Soco Hist. Nat. Balears. 39 (1996)

per la forma del rostre i deis quelípedes 1988, 1 mascle, tresmall entre 30 i 40 deis primers pereiopodis, peró la lIar­ m, J. Arbona leg.; entre s'lIlot i Cala garia relativa deis tercers maxiLlípedes, s'Algar (E de Mallorca), 60-80 m, sobrepassant ampliament I'escafocerita, algues, 24-X-1988, 1 f. ovig., 2 f., F. I'acosten molt més a C. gordoni. El Gracia leg. conjunt deis altres caracters morfológics Observacions. Aquesta especie observats la separen encara més de les només ha estat citada en una ocasió dues especies anteriors. Els exemplars en algues mediterranies iberiques identificats a la Proven(:a són molt (Zariquiey-Alvarez, 1968), concretament semblants al de Mallorca i la nostra a les costes catalanes, i és tradicio­ opinió és que la seva adscripció a C. nalment considerada com a extrema­ steveni és errÓnia. dament rara per diversos autors. Els exemplars de Balears s'han capturat a Família Pandalidae Dana, 1852 molta menys fondaria que els de les costes catalanes, on no fa molt aquesta Pandalina brevirostris (Rathke, 1843) especie ha tornat esser recol.lectada en Material: entre Porto Colom i Cala una pesca efectuada a 357 m (Abelló, Murada, 77-113 m, 26-IX-1988, 1 ex., in litt.). La seva are a de distribució F. Gracia leg.; entre Cap Blanc i coneguda va des de Portugal fins a les Mitjorn, 61-72 m, coral.ligen, 17-XI-1988, illes del Cap Verd, i també és coneix 3 ex., F. Gracia leg.; entre Cales de de les A(:ores i de la Mediterrania Mallorca i Punta de n'Amer, 67-78 m, (Williams, 1982). Les poblacions de algues, 29-XII-1988, 1 ex., F. Gracia l'Atlantic occidental han esta! incloses leg.; entre Punta de n'Amer i Porto dins una nova especie, L. manningi, per Colom, 72 m, algues, 29-XII-1988, 1 Williams (1982). ·,x., F. Gracia leg.; entre Punta Regana , Sud de Cap Blanc, 63-69 m, Secció EUBRACHYURA de Saint coral.ligen, 3-11-1989, 1 f. ovigera, F. Laurent, 1980 Gracia leg. Familia Xanthidae MacLeay, 1838 Observacions. Especie molt abun­ dant a la costa catalana (Zariquiey­ Monodaeus cf. guinotae Forest, 1976 Álvarez, 1968). Fins al moment no s'ha­ (Fig.2) via cita! a les costes de les Balears. Material: davant les costes de SÓller, NO Mallorca, 1-VIII-1983, en Subordre REPTANTIA Boas, 1880 tresmalls calats a 200 metres de Infraordre BRACHYURA Latreille, 1803 fondaria, 1 mascle, J. Arbona leg.; tres Secció ARCHAEOBRACHYURA Guinot, exemplars més de la mateixa proce­ 1977 dencia sense data de captura. Familia La!reilliidae Stimpson, 1858 Observacions. Monodaeus guinotae és un petit xantid descrit per Forest Latreillia elegans Roux, 1830 (1976), primerament citat pel mateix Material: davant el Morro des autor als fons batials de les Balears Capellans (NO de Mallorca), 31-VIII- sota el nom de Micropanope sp. LI. Garcia i F. Gracia, Crustacis decapodes de les il/es Balears 1 81

Fig. 2. Monodaeus cl. guinotae. (Forest, 1965). Es tracta d'una especie que el tipus , un aspecle més gracil i la molt poc citada des de la se va closca més hexagonal que M. couchi. descripció, tot i que ja es coneguda de Aixi i 101, lols els exemplars esludiats tota la Mediterrania amb I'única diferei xen del tipus per la presencia de excepció de la Mar Negra (Türkay i crestes a I'en dostoma. Koukouras, 1988; d'U dekem d'Acoz , 1994; Stevcic i Galil, 1994). Paractaea monodi Guinot, 1969 (fig . 3) Aixi i tot M. guinotae és una Material: Porto Colom , 1 m, roques , especie molt mala d'identificar ja que és sense data de recol.lecció (1989), 1 molt propera a M. couchi. Türkay i mascle , F. Gracia leg .; Sa Foradada, 1- Ko ukou ras (1988) donen notes X-1995, 3 ex ., R. Lan dreth leg . complementaries a la seva diagn6si. Observacions. Es pecie citada en Guinot i Macpherson (1988) alguna ocasió de les Balears . expressen I'opinió que I'estatus de Concretament hi ha citacions de Menor-· Monodaeus guinotae, especie de la qual ca ba ix el nom d'Actaea rufopunctata hi ha molts pocs exemplars en (Castelló et al., 1987) i de Cabrera col.leccions cientifiques , necessitaria (Corbera et al., 1993) . Citada, només esser reconsiderat, en el marc d'una localmenl, a les costes mediterranies I revisió de conjunt del genere que, de atiantiques del sud i sud-est de la pe ­ moment, no s'ha duit a terme nínsula Iberica (Garcfa-Raso i Barrajón , (Macpherson, com o pers.). 1982; Garcia-Raso , 1984).

Consideracions taxonómiques. Els Familia Parthenopidae MacLeay, 1838 exemplars que atribuim amb dubtes a M. guinotae són petits (10 mm Heterocrypta maltzami var. marionis d'amplaria del pereion a I'altura de la A. Milne Edwards i Bouvier, 1900 (Fig darrera dent anterolateral) i tenen , igual 4) 182 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Fig. 3. Paractaea manadi.

Material: entre Porto Colom i Cala típica i la varietat marionis. El nostre Murada, 77-113 m, algues, 26.IX.1988, exemplar presenta un rostre agut i 1 m., F. Gracia leg. horitzontal amb una punta ben diferen­ Observacions. Les dues especies ciada, lIeugerament tridentada als seus nominals d' Heterocrypta presents a bords, una de les característiques més l'Atlantic oriental i a la Mediterrania, H. conspícues d'aquesta varietat segons maltzami Miers i H. marionis A. Milne I'esmentada taula de Bouvier (1940) . Edwards, han estat considerades sinó­ Les al tres característiques per diferen ­ nimes per diferents autors , ja com a ciar les dues formes , i.e. presencia d'un subespecies diferenciades d' H. maltzami petit tubercul a la cara inferior del (A . Milne-Edwards i Bouvier, 1900), o meropodi deis tercers maxil.lípedes, for­ com a simples varietats geogratiques ma més ampla deis bords latero­ (Bouvier, 1940). Manning i Holthuis posteriors, etc., no s'han observat. Es (1981) mantenen peró la separació es­ tractaria doncs d'un exemplar amb pecífica comentant que la pobresa del caracerístiques intermedies entre les material existent no permet una opinió dues formes la qual cosa refor<;a la definitiva al respecte. Miranda (1933) hipótesi que es tracta d'una mateix a també cita H. marionis a les Balears. especie amb un considerable grau de variabilitat geografica. Altres exemplars Consideracions taxon6miques. capturats a les costes catalanes en el Bouvier (1940) és I'únic autor que lIista transcurs deis darrers anys també han en forma de taula les diferencies estat classificats dins la mateixa varietat morfológiques existents entre la forma (Abelló, in litt.) , així que sembla que els LI. Garcia i F. Gracia, Crustacis decapodes de les iIIes Balears 1 83

fos valida, la qual cosa no con corda amb I'estudi de I'exemplar de Mallorca, es tractaria d'una població mediterrania relicta, ja que les especies europees de Caridion tenen el seu límit més meridio­ nal conegut al nord del Golf de Biscaia . (Smaldon, 1993; Lebour, 1930; Kemp, ,- ., . 1910). Es tractaria d'una distribució si­ -,' ...... ' milar a la del crangonid Pontophilus ... norvegicus (Abe lió i Valladares, 1985). Si, com pareix, es tracta d'una especie diferenciada podria tenir el seu origen en antigues poblacions d'una de les Fig. 4. Heterocrypta maltzami var. marionis. dues especies atlantiques amb distri­ bució molt més amplia que I'actual. exemplars de la Mediterrania nord-occi­ Pel que fa als braquiürs, Latreillia dental presenten una certa homogenei­ elegans és una especie que és rara a tat morfologica. En canvi els exemplars tota la se va area de distribució i que del SE de la península Iberica per­ pertany al grup temperat-calent-tropical tanyen a la forma típica (cfr. García• proposat per Almac;:a (1985a; 1985b), el Raso, 1984; García-Raso et al., 1987). que agrupa més especies mediterranies iberiques. El mateix succeeix amb Pa­ ractaea monodi, que també és cone­ Aspectes faunístics i biogeografics guda de tota la conca mediterrania i pertany al mateix grup d'especies. Mo­ Les especies que es citen al nodaeus guinotae és encara una espe­ present article tenen un interes divers cie mal coneguda ja que hi ha molt po­ baix del punt de vista biogeografic. ques citacions. Primerament havia estat Pandalina brevirostris i Periclimenes considerada un endemisme mediterrani sagittifer són dues especies d'amplia pero darrerament també s'ha recol.lectat distribució atlanto-mediterrania, arribant a l'Atlantic oriental (García-Raso, 1992; ambdues fins a Noruega, cap al nord, i 1996; cfr. Stevcic i Galil, 1994). Final­ fins a l'Adriatica dins la Mediterrania. ment Heterocrypta maltzami varo mario­ Només la primera especie es coneix nis, considerada com una especie dife­ també de les costes atlantiques del rent per Manning i Holthuis (1981), pre­ Marroc. senta un problema encara no resolt Cas a part i ben interessant és la degut a I'escas material disponible d'a­ presencia de Caridion sp. a la mar questa varietat. H. maltzami varo mario­ Balear. Ja hem dit que aquest genere nis viu a les regions més septentrionals, només s'ha citat a la Mediterrania, en tant de l'Atantic com de la Mediterrania, estat adult, a les costes del SE frances en aigües més fredes i profondes que i determinat com C. steveni (Ledoyer, la forma típica. El tipus de H. marionis 1968). Si aquesta adscripció sistematica prové de Toulon, al Mediterrani frances, 184 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

i aquesta varietat també ha estat Bibliografia trobada al golf de Gascunya i a les A~ores (Bouvier, 1940). Els exemplars Abelló, P. i Valladares, F.J. 1985. estudiats a les costes de Malaga per Presencia de Pontophilus norve­ García-Raso (1984) pertanyen a la for­ gicus (Crustacea, Decapoda, Ca­ ma típica i, com els exemplars de I'oest ridea) a la costa catalana. Mise. d'Africa, també han estat capturats en Zool., 19: 391-393. aigües poc profondes (20-22 m). Alma~a, C. 1985a. Considera~óes zoo­ Amb la petita aportació d'aquest geográficas sobre a fauna ibérica article el nombre d'especies citades a de Brachyura (Decapada, Crus­ les aigües de Balears puja a 210 (71 tacea). Arq. Mus. Boeage (ser.A), Natantia, 16 Macrura Reptantia, 36 3(4): 51-68. Anomura i 87 Brachyura). Així i tot, Alma~a, C. 1985b. Evolutionary and algunes especies esmentades en la lite­ geographical remarks on the ratura com a presents a la mar balear Mediterranean fauna of Brachyuran i recollides per Garcia i Massutí (1985), crabs. In: Mediterranean Marine haurien d'esser eliminades d'aquest Ecosystems, M. Moraitou-Apostolo­ poulou i V. Kiortsis Eds., Plenum cataleg. Aquest seria el cas d'especies que actualment hom considera que no Publis. Corp., 347-366. viven a la Mediterrania com Callianassa Bouvier, E.L. 1940. Décapodes Mar­ subterranea o Pagurus bernhardus. cheurs. Faune de France, 37:1-404. Castelló, J., Portas, F. i Isern, J. 1987. Contribución al conocimiento de los Agra"iments crustáceos decápodos alguícolas de las islas Baleares. Inv. Pesq., Els autors agraeixen a Catalina 51 (supl. 1): 293-300. Massutí (Palma de Mallorca) i a Rober­ Corbera, J., Ballesteros, E. i Garcia, LI to Landreth (Sóller, Mallorca) la comuni­ 1993. Els Crustacis Decapodes. In: cació d'exemplars de Caridion sp. i Pa­ Alcover, J.A., Ballesteros, E. i For­ raetaea monodi, respectivament. Igual­ nós, J.J. (Eds.), Historia Natural de ment al Sr. Cédric d'Udekem d'Acoz /'Arxipe/ag de Cabrera, CSIC-Edit. (Brain-I'Alleud, Belgica), per les seves MolI, Mon. Soco Hist. Nat. Ba/ears, opinions sobre la problematica deis 2: 579-587. Caridion mediterranis i per proporcionar D'Udekem d'Acoz, C. 1994. Contribution dades sobre la presencia de Perielime­ a la conaissance des Crustacés nes sagitiffer a Eivissa. Aquest treball Décapodes Hélleniques, 1: Bra­ ha estat finan<;at en part pel projecte chyura. Bios (Macedonia, Greece), 71/95 del Museu Balear de Ciencies 1(2): 9-47. Naturals de Sóller. Debelius, H. 1983. Gepanzerte Meeres­ ritter. Kernen Verlag, 120 pp. Forest, J. 1965. Campagnes du "Profes­ seur Lacaze-Duthiers" aux Baléa­ res: Juin 1953 et aoOt 1954. LI. Garcia i F. Gracia, Crustacis decapodes de les illes Balears 1 85

Crustacés Décapodes. Vie et Mi­ sidae) a les illes Balears. BolI. lieu, 16 (1-B): 325-413. Soco Hist. Nato Balears, 37:59-64. Forest, J. 1976. Une espéce nouvelle Guinot, D. i Macpherson, E. 1988. de Xanthidae des eaux bathyales Remarques sur le genre Mono­ de Méditerranée: Monodaeus guino­ daeus Guinot, 1967, avec la des­ tae sp. nov. Thalassia Jugoslavica, cription de deux espéces nouvelles 8(1): 63-69. (Crustacea Decapoda Brachyura). García-Raso, J.E. 1984. Brachyura of Bull. Mus. natn. Hist. Nat. Paris, 4 the coast of Southern Spain (Crus­ sér. 10-A(4): 731-757. tacea, Decapoda). Spixiana, 7(2): Kemp, S. 1910. The Decapoda Natantia 105-113. of the coasts of Ireland. Scient. García-Raso, J.E. 1992. Crustacea Invest. Fish. Brch. Ire., 1908, 1 Decapoda from the Balgim 1984 (1910): 1-190. Expedition. First European Crus­ Lebour, M.V. 1930. The larval stages of tacean Conference - Paris. Abs­ Caridion with a description of a new species, C. steveni. Proc. tracts: 53-54. zool. Soco Lond., 100: 181-194. García-Raso, J.E. 1996. Crustacea Ledoyer, M. 1968. Écologie de la faune Decapoda (excl. Sergestidae) from vagile des biotopes méditerranéens Ibero-Moroccan waters. Results of accesibles en scaphandre auto­ Balgim 84 expedition. Bul/etin of nome. IV. Synthése de I'étude Marine Science, 58 (3): 730-752. écologique. Rev. Trav. sta. mar. García-Raso, J.E. i Barrajón, A. 1982. Contribución al conocimiento de los Endoume, 44(60): 126-295. Xanthidae Macleay del Sur de Es­ Ledoyer, M. 1969. Remarques sur les paña. Mon. Trab. Zool. Málaga, 3/ Hippolytidae des cótes de Provence 4: 3-14. et description d' Hippolytae leptome­ García-Raso, J.E., González-Gurriarán, trae sp. n. Tethys, 1(2): 342-347. E. i Sarda, F. 1987. Estudio com­ Manning RW. i L.B. Holthuis, 1981. West parativo de la fauna de Crustáceos African Brachyuran Crabs (Crus­ Decápodos Braquiuros de tres tacea, Decapoda). Smithsonian. áreas de la península Ibérica Contr. Zool., 306: 1-379. (Galicia, Málaga y Cataluña). Inv. Milne-Edwards, A. i Bouvier, E.L. 1900. Pesq., 51 (suplo 1): 43-55. Crustacés Décapodes. Premiére Garcia, LI. i Massutí, C. 1987. Inventari partie. Brachyoures et Anomoures. bibliografic deis Crustacis Deca­ In: Expeditions scientifiques du podes de les Balears (Crustacea, "Travailleur" et du "Talisman" pen­ Decapoda). BolI. SOCo Hist. Nat. dant les années 1880, 1881, 1882 Balears, 31: 67-92. et 1883. Masson et Cie. éd., Paris. Garcia, LI. i Gracia, F. 1988. Nuevas apor­ 396 pp. taciones a la fauna de Crustacea Miranda, A. de. 1933. Ensayo de un Decapoda de las Baleares. BolI. Soco catálogo de los crustáceos decá­ Hist. Nat. Balears, 32: 47-56. podos marinos de España y Ma­ Garcia, LI. 1994. Pachygrapsus transver­ rruecos español. Notas y Res. Inst. sus (Crustacea: Decapoda: Grap- Esp. Oceanogr., ser. 2, 67: 1-72. 186 Bol/. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996) .

Pretus, J. LI. 1990. Description of (Crustacea: Decapoda: Brachyura). Odontozona addaia, spec. nov. Senckenbergiana biol., 68 (4/6): (Crustacea, Decapoda, Stenopo­ 401- 405. didae) from a marine cave in the Vives, F. 1966. Zooplancton nerítico de island of Minorca, Western Medi­ las aguas de Castellón (Mediterrá­ terranean. Zool. Meded., 63(26): neo Occidental). Inv. Pesq., 30: 49- 343-357. 166. Smaldon, G. 1993. Coastal Shrimps and Williams, A.B. 1982. Revision of the Prawns. Synopses of the British genus Latreillia Roux (Brachyu­ Fauna (New Series), 15. 142 pp. ra:Homoloidea). Quad. Lab. Tecnol. Squires, H.J. 1990. Decapod Crustacea Pesca, 3 (2--5): 227-255. of the Atlantic coast of Canada. Williams, A.B. 1984. Shrimps, Lobsters Can. Bul/. Fish. Aquat. Sci., 221: 1- and Crabs of the Atlantic coast of 532. the Eastern United States, Maine Stevcic, Z. i Galil, B. 1994. Checklist of to Florida. Smithsonian Institution the Mediterranean brachyuran Press, 550 pp. crabs. Acta Adriat., 34 (1/2): 65-76. Zariquiey-Alvarez, R. 1968. Crustáceos Türkay, M. i Koukouras, A. 1988. The Decápodos Ibéricos. Inv. Pesq., 32: rediscovery of Monodaeus guinotae 1-510. Forest, 1976 in the Aegean Sea Cartografia bionomica deis fons marins adjacents a les illes del Toro i d'es Malgrat (SW de Mallorca, illes Balears)

Benjamí REVIRIEGO, Joan MORANTA Josep COLL

Reviriego, B., Moranta, J. i ColI, J. 1996. Cartogralia bionomica deis lons marins adjacents a les illes del Toro i d'es Malgrat (SW de Mallorca, illes balears). BolI. SHNB Soco Hist. Nat. Balears, 39: 187-203. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

S'han catalogat i cartograliat les principals comunitats bentoniques litorals (entre O i 50 m de prolunditat) deis lons marins adjacents a I'illa del Toro i a I'illa d'Es Malgrat (SW de Mallorca, Mediterrani occidental). Els lons marins estudiats són una mostra representativa de les principals comunitats bentoniques de mar oberta del Mediterrani occidental i es troben en un bon estat de conservació. La inlormació aquí exposada adquireix particular interes des del moment en que existeix la intenció de declarar aquests paratges reserves marines. Paraules e/au: cartografia bentónica, bionomia, reserves marines, Mallorca, SOCIETAT D'HISTORIA Mediterrani occidental. NATURAL DE LES BALEARS BIONOMIC CARTOGRAPHY OF THE MARINE BOTTOMS OF EL TORO ANO ES MALGRAT ISLANOS (SW OF MALLORCA, BALEARIC ISLANDS). A Check­ list and a cartography 01 the main benthic litloral communities (between O and 50 m depth) 01 the El Toro and Es Malgrat islands (SW Mallorca, Western Mediterranean) are presented. The studied marine bottoms are a represenlalive sample 01 the benthic communilies 01 the Weslern Mediterranean in exposed shores, and Ihey show good conservation condilions. This inlormalion is particulary inleresting as Ihese areas may be proposed lo be lulure marine reserves. Keywords: benthic cartography, bionomy, marine reserves, Mallorca, Western Mediterranean.

Benjamí REVIRIEGO, Joan MORANTA i Josep COLL. Laboratori de Biologia Marina, Departament de Biologia Ambiental, Universitat de les /l/es Balears. Carretera de Valldemossa, km 7,5. 07071 Palma de Mallorca. /l/es Balears. Espanya.

Recepció del manuscrit: 30-ago-96; revisió acceptada: 6-nov-96. Introducció

Malgrat la importancia que les Mediterrani, a les Balears fins fa ben afees marines protegides tenen en la poc no es disposava de cap reserva gestió del litoral d'altres indrets del marina. Davant d'aquest fet i deis exem- 188 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

pies recents provinents de la costa ca­ Abans de fer qualsevol proposta, talana i Ilevantina, un grup de persones pero, es considera imprescindible fer un comenyaren a treballar la idea de la estudi bionomic de les comunitats creació de reserves marines a Balears. bentoniques. L'objectiu d'aquest treball Les illes del Toro i d'Es Malgrat, és la descripció i cartografiat de les situades al SW de 1'lIla de Mallorca, principals comunitats bent6niques d'a­ dins del litoral del terme municipal de questes zones. Calvia (Fig. 1), podrien ser uns indrets adequats per I'establiment d'una reserva marina. L'interes d'aquests paratges re­ Metodologia sideix, basicament, en la seva elevada diversitat de les comunitats biotiques La feina de camp es desenvolupa paisatges submarins. del maig al setembre de I'any 1994, ambdós mesos inclosos.

a) Bionomia Les descripcions del bentos de I'illa del Toro i de l' illa d'Es Malgrat s'han fet a partir de les agrupacions d'orga­ nismes bent6nics atorgant la categoria _0 de comunitat segons les especies \ ...... 7 •• ----0 dominants. -¡:'D \ .¡ La tipificació de les diverses comu­ nitats s'ha realitzat principalment seguint 1. dt:. Mclgrat els criteris de Ballesteros et al. (1993). La pauta de treball que s'ha seguit ha estat basada en la realització de transsectes perpendiculars a la línia de costa. S'han realitzat quatre transsectes a la zona del Toro i dos a la zona d'Es Malgrat. Aquests transsectes s'establien mitjanyant un cap de 200 m. numerat metre a metre, que era estes seguint les irregularitats del fons (Zabala et al., o 500", J. del Toro L---.J 1982; Ros i Gili, 1984). En algunes

2' 2 '54" 2' 28'23" ocasions es varen prendre fotografies per tenir un registre de I'aspecte de les Fig. 1. Localització de les zones estudiades comunitats. La presa de dades de en el context de I'lIIa de Mallorca. Les fletxes longitud i fondaria permetia elaborar el senyalen la situació deis transsectes perfil topografic del transsecte. representats a les Figs. 3, 4, 5 i 6. Després d'assignar cada interval de Fig. 1. Lacatian af the study area in the cada transsecte a una comunitat istand af Mallorca. Arraws indica te the determinada en funció de les especies situatian af sectians shawed in Figs. 3, 4, 5 dominants es procedia a realitzar un and 6. B. Reviriego el al., Cartografia bion6mica de /'illa del Toro i d'es Malgral 189

pelat exhaustiu de dos quadrats de semiquantitatiu que representi la se va 20x20 cm en zones representatives de abundancia. Així, s'han distingit: cada comunitat en cada transsecte. Paral.lelament, s'anotava la macroflora i -especies dominants: són les que macrofauna present dins un are a caracteritzen la comunitat degut a la aproximada d'un metre quadrat. Aquest seva abundancia. mostratge complementari es feia per tal -especies abundants: són especies d'evitar una subvaloració deis organis­ que apareixen amb alta freqüencia i mes que, degut a la se va mida ilo amb un recobriment considerable. distribució, escapaven al mostratge per -especies comunes: són aquelles pelat (Zabala el al., 1982). que apareixen regularment en la L'area mostrejada, superior a I'area comunitat encara que amb una fre­ mínima establerta per les comunitats qüencia i recobriment variable entre d'algues fotófiles (Peres i Picard, 1964; diferents mostres. Bellan-Santini, 1969; Ballesteros, 1984; -especies presents: són aquelles Ros i Gili, 1984). va ser elegida per que presenten una freqüéncia d'aparició unificar I'esfore;: de mostratge amb les baixa. comunitats més esciófiles, caracte­ ritzades per un 'patchines' accentuat i b) Cartografia. que requereixen una area major La cartografia de base emprada (Ballesteros, 1984; Zabala el al., 1982). s'elabora a partir deis mapes Les mostres obtingudes a cada topografics 1:5000 editats per la Con­ transsecte eren introduYdes dins bosses selleria d'Obres Públiques i Ordenació de malla molt fina. Posteriorment es fi­ del Territori (vol de 1989). En el cas de xaven amb formol al 4% tamponat amb la zona del Toro es varen adjuntar els bicarbonat sódic, o amb alcohol al 70%. mapes 722 bis (8-2, el Toro) i el 723 Seguint aquesta metodologia es varen (1-2, Rafaubetx). Per a la zona d'Es recol.lectar un total de 42 mostres Malgrat es varen adjuntar els mapes puntuals. 722 bis (8-1, Cala de ses Penyes Ro­ El fet que la porció vegetal (al­ ges) i 697 (8-8, Platja de Santa Pone;:a). gues) fora la més important a la major Posteriorment, degut a la precisió part de les mostres i que aquesta és establerta amb la metodologia emprada, I'emprada per a la classificació de la s'ampliaren els mapes originals a una majoria de comunitats de substrat dur escala 1:2500 mitjane;:ant la utilització dintre deis primers 50 m de fondaria d'un pantógraf. (Ballesteros el al., 1993) va dur a dedi­ Per al posicionament sobre la carta car-li un major esfore;:. Així, el compo­ de tots els punts d'interés localitzats nent animal resta certament infravalorat sobre el terreny s'empraren dos sis­ en aquest estudi. temes, el compas magnétic i el sextant A partir de I'estudi de les mostres utilitzat en posició horitzontal. Ambdós s'ha efectuat una selecció de les métodes varen ser comprovats prévia­ especies d'algues més importants dins ment aterra ferma, on la precisió de cada comunitat, assignant-Ies un valor les mesures era de ± 15 m. 190 BolI. Soco Hist. Nat. Balears. 39 (1996)

S'utilitzaren fotogrames aeris per la zona d'Es Malgrat. A part d'aquests obtenir els perfils i situació d'algunes transsectes perpendiculars a la costa, a unitats de mida gran en aigües somes, la zona d'Es Malgrat es varen fer dos com taques d'arena, prades de Posido­ transsectes de 600 m de longitud pa­ nia oceanica, esculls de roca. Tota raLleis a la costa, que varen ser recor­ aquesta informació va ser confirmada i reguts mitjangant propulsors submarins. completada in situ, mitjangant la reco­ A la zona del Toro es varen llida de mostres amb draga i I'obser­ realitzar també recorreguts en immersió vació directa en immersió. Per a realit­ (ajudats en ocasions per un aquapla) zar aquesta darrera tasca es varen entre capcers prEwiament posicionats i emprar dos sistemes diferents: trans­ situats preferentment en els espais que sectes i recorreguts en immersió. restaven entre els transsectes perpen­ El metode deis transsectes, am­ diculars. La tasca del submarinista con­ pliament utilitzat en altres treballs de sistia en anar amollant boiarins lIastats cartografia litoral (Zabala et al., 1982; cada cop divisava límits entre diferents Ramos, 1985; Pérez-Ruzafa et al., tipus de fons. Posteriorment aquests 1988; Herrera et al., 1993; Ramos et boiarins eren posicionats. al., 1993) ha estat el més emprat. El Es varen prendre 21 mostres de transsecte era definit per un cap de sediment a la zona del Toro i 11 a la 400 m de longitud, lIastat i numerat ca­ d'Es Malgrat. Per aixo, es va utilitzar da cinc metres, que era fondejat per­ una draga de doble cullera. PrEwiament pendicularment a la costa, des d'una a la utilització de la draga es fondejava embarcació. Previament a la instaLlació I'embarcació i es prenia la posició amb del cap lIastat es posicionaven el punt el sextant i la fondaria mitjangant un d'inici (costa) i posteriorment, I'extrem, ecosondador. Un cop al laboratori es va que no s'emplagava a més de 50 m de realitzar una analisi granulometrica del profunditat. sediment segons la metodologia esta­ Aquest transsecte era recorregut blerta per Krumbern (descrita a Corrales posteriorment en immersió, anotant-se et al., 1977). En funció de les fraccions els canvis en els tipus de fons i les granulometriques dominants en les mos­ comunitats bentoniques, les comunitats tres, aquestes s'assignaren a una de les i les especies dominants, i la profunditat tres categories següents: arenes fines, en intervals de cinc metres al Ilarg de arenes mitjanes i arenes gruixades. tot el transsecte. Per a I'elaboració de la batimetria, Amb aquestes dades es procedia a el posicionament de les isobates es va realitzar el perfil topografic de cada fer a partir de les dades conjuntes deis transsecte. La distancia a la línia de transsectes, de les mostres puntuals de costa de cada punt del transsecte sobre draga i de recorreguts amb ecosonda­ la carta s'obtenia calculant la X a dor entre punts previament situats a la I'equació L2= p2+X2 on L=longitud sobre carta. el transsecte i P=profunditat. Es varen realitzar un total de 17 transsectes a la zona del Toro i 11 a B. Reviriego et al., Cartografia bionómica de /'illa del Toro i d'es Malgrat 191

Comunitat Codi Núm. Límits Estatge

Algues fotofiles de modus batut AFMB 1 O ·1 Infralitoral superior Algues fotofiles no pasturades AFNP 2 -1 -21 Infralitoral superior Algues fotofiles mitjanament pasturades AFMP 3 -1 -22 Infralitoral superior Algues hemiesciofiles de zones inclinades AHZI 4 -1 -35 Infralitoral inferior Algues hemiesciofiles de zones poc inclinades AHZP 5 -15 -35 Infralitoral inferior

Algues esciofiles AE 6 -1 -40 Infralitoral- circalitoral superior Algues esciofiles erectes de fondaria AEEF 7 -34 -38 Infralitoral inferior- circalitoral superior Coral'ligen dominat per algues incrustants CAl 8 -36 -45 Infralitoral inferior- amb algues esciofiles circalitoral superior

Taula 1. Principals comunitats bentoniques sobre substrat dur inventariades als fons marins de 1'i1la del Toro i I'illa d'Es Malgrat. S'indiquen els límits batimetrics entre els quals han estat trobades i I'estatge al que pertanyen. La numeració correspon a la de la taula 2. Table 1. Main benthic communities on hard substrata of El Toro and Es Malgrat islands, with their bathymetric limits and benthic zone. Numbers as in table 2.

Resultats de la comunitat de coves semifosques i la eomunitat de Cystoseira zosteroides. a) Comunitats Les eomunitats bentoniques sobre Les principals comunitats bento­ sustrat dur distingides per davall del niques de dominancia algal localitzades nivell del mar en aquest estudi, s'ins­ als fons marins estudiats es presenten eriuen dins I'estatge infralitoral i en la a la taula 1. Les principals especies transieió entre infralitoral inferior i d'algues que les componen es troben eirealitoral. IIistades a la taula 2, on s'especifica La eomunitat d'algues fotofiles de d'una manera semiquantitativa la se va modus batut (AFMB, 1) s'estén entre la abundancia per a cada comunitat. S'ha superfíeie del mar i 1 m de profunditat, de fer constar que certes comunitats als IIoes exposats amb un hidrodina­ han escapat al metode de mostreig per misme relativament important. És transsectes utilitzat a I'estudi de biono­ earaeteritzada per Cystoseira mediterra­ mia, tot i que han estat observades nea, que eonstitueix un estrat arbores­ durant la realització deis transsectes de eent, aeompanyada de Laurencia cartografia. Per aquest motiu, encara papillosa, Coral/ina granifera, Jania que no es disposi d'inventaris exhaus­ rubens, Valonia utricularis, Padina pavo­ tius deis organismes que les componen, nica, Polysiphonia spp. i Herposiphonia se'n fa una petita descripció. És el cas spp. En els 1I0es on el pendent és molt 192 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Taula 2. Abundáncies semiquantitatives de les principals especies d'algues a cada comunitat (d;dominant, a;abundant, c;comú, c;present). Table 2. Relative abundance of the main algal species on each community (d;dominant, a;abundant, c;common, p;present).

1 2 3 4 5 6 7 8 CHLOROPHYTA Anadyomene stellata p Cladophora hutchinsiae p Codium bursa a Oasycladus vermicularis p Flabellia petiolata p c p d Halimeda tuna p p c Palmophyllum crassum c Valonia utricularis p p PHAEOPHYTA Aglaozonia chilosa p Cladostephus hirsutus p d Colpomenia sinuosa p Cystoselfa balearica d p P Cystoseira compressa p Cystoseira ercegovicii c Cystoseira mediterranea d Cystoseira sp. p Olctyopteris membranacea c p a p p c Oictyota dicho toma p p p c Olctuota dlchotoma varo intricata c a c p Oilophus fasciola p Oilophus ligulatus p Dilophus medlterraneus p p Halopteris filicina c e d d P d d Halopteris scoparia p e e p Halopteris variegata p Loborphora variegata p Nereia filiformis p f-p¡¡¡jma pélvonica c p a c c Sargassum vulgare p a p Sphacelaria cirrosa p p e Sphacelaria spp. p p Stilophora rhlzodes p - Stictysiphon adriaticus p Taonia atomaria p Zanardinia prototypus a B. Reviriego et al., Cartografia bionómica de filia del Toro i d'es Malgrat 193

(continuació)

1 2 3 4 5 6 7 8 RHODOPHYTA Acrodiscus vidovichii p Amphiroa rigida p Amphiroa spp. p e p p e Ceramium rubrum p Ceramium spp. p Corallina elongata e d a e p Corallina granifera e a a p p p p Eupogon planus p Gloiocladia furcata p Gracilaria sp. p a Gymnothamnion elegans p e p Herposiphonia teneIJa p p p Jania rubens d p d a Jania spp. p e Laurencia obtusa p p Laurencia papillosa a LithophyIJumduckeri p d LithophyIJum frondosum a LithophyIJum dp. p MesophyIJum lichenoides p p e a d Metapeyssonnelia feldmanni p p p a Osmundaria volubilis p a d Peyssonnelia spp. p P d e d p a PhyIJophora crispa p p e p Phymatolithon calcareum p p Polysiphonia spp. p P d a Polysiphonia subulifera d e e Rhodymenia ardissonei p p p e a e RodriguezeIJa sp. p RodriguezeIJa strafforellii p a e Tricleocarpa oblongata p p accentuat C. mediterranea és absent i límits batimetrics d'1 a 20 m. Esta la comunitat esta constituIda per les constituIda per un estrat arborescent especies acompanyants. L'animal més dominat per Cystoseira balea rica, abundant en aquesta comunitat és el Sargassum vulgare i Dictyopteris mem­ cirrípede Balanus perforatus. branacea, que poden ser acompan­ La comunitat d'algues fotófiles no yades per Cystoseira compressa i C. pasturades (AFNP, 2) s'estén entre els ercegovicii. Un estrat arbustiu inferior 194 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

esta compost per Halopteris scoparia, Halopteris fi/icina acompanyada d'altres Oilophus fasciola, Oictyota dichotoma especies que canvlen en funció de la varo intricata i Padina pavonica. Hi són protunditat. AIX i. Ilns als 25 m es presents també Corallina granifera i troben Padina pavonica, Cladostephus Jania rubens, I'esponja Ircinia fasci­ hirsutus i Cystose1ra balearica i I'es­ culata, els cnidaris Balanophyl/ia euro­ ponja Sarcotragus spinosula. Més avall, paea i Anemonia sulcata i I'equinoderm entre 25 i 30 m. a les especies an­ Paracentrotus lividus. A I'ombra de la teriors s'afegeix CodlUm bursa, i a partir frondositat algal i constituint un estrat deis 30 m es tan abundants també incrustant es troben les esponges Oictyopteris membranacea i Oictyota Crambe crambe i Cliona celata, el dichotoma. briozou Myriapora truncata i els bivalves La comunltat d'algues esciófiles Ostrea edulis i Arca sp. (AE, 6) es troba a indrets que reben La comunitat d'algues fotófiles una baixa quantltat de lIum, ja sigui per mitjanament pasturades (AFM P, 3) es la fondaria, Ja per el pendent, pot entendre com un estat explotat de I'orientació o la rugositat del substrat. I'anterior comunitat, on hauria desapa­ Esta dominada per Peyssonnelia spp., regut I'estrat arborescent per efecte deis Flabellia petio/ata i Po/ysiphonia spp. herbívors. Les especies algals domi­ Són freqüents altres algues com: nants són Corallina elongata i Jania Rodnguezella strafforellll. Mesophyllum rubens, acompanyades per Oictyota lichenOldes. Metapeyssonnelia feldmanni dichotoma varo intricata, Padina pavo­ i Pa/mophyllum crassum. Entre els nica, Halopteris scoparia, Corallina gra­ caracteri stlCS daquesta comu­ nifera, Sphacelaria cirrosa i Anadyo­ nitat destaquen: les esponges Oscarella mene stellata. Ircinia fasciculata i Para­ lobu/aris, Splrastrella cunctatrix i centro tus lividus són els animals més Phorbas tenacior. el cnldari Caryophyllia característics de la comunitat. inomata i el brlozou Mynapora truncata. La comunitat d'algues hemies­ La comunltat d'algues esciófiles ciófiles de zones inclinades (AHZI, 4) erectes de fondana (AEEF, 7) es loca­ es localitza entre 1 i 35 m de profun­ litza sobre pedres soltes en fons ditat, sobre substrat en fort pendent. sedimentaris a partir de 34 m de Les algues dominants de la comunitat protunditat. Per davall d'un estrat elevat són Halopteris filicina i Oictyopteris d'Osmundaria volubills I Phyllophora membrana cea, com a estrat arbustiu, crispa, que dominen la comunitat, són per davall de les quals creixen Corallina abundants Haloptens filicina elongata i Peyssonnelia spp. També Lithophyl/um duckeri. són comunes Flabellia petiolata Un aspecte particular de la Halimeda tuna. comunitat AEEF que sha locailtzat La comunitat d'algues hemiesció• sobre fons rocosos o de sediment grui­ files de zones poc inclinades (AHZP, 5) xat a partir de 35 m de profunditat esta s'ha localitzat entre 15 i 35 m de fon­ dominat per Cystoselra zos/ero/des. que daria, a indrets on el substrat presenta apareix acompanyada pe r Cystoseira poc pendent. Esta dominada per spinosa i Lithophyllum ducken. Destaca VEGETALS @ Mesophyt/um /ichenoides ~ Posidonia oceanica ! Osmundaria vo/ubi/is .o Codium bursa ~ Peyssonnelia sp. .ó FIabeIia petiolala ~ Phy#lophor8 crispa Pa/mopllytlum crassum ~ Po/ysiphonia sp. • VaIoniB utricularis QJ SIl C/adostephus hilsutus ANIIIALS ( Cystoseira balearlca 9 Spira8I18Ia cunctatrix Cystoseira com,nsa AgeIas OtDides cfJ. ~ O CysIosera ercegovicii e Anchinoe tenacior ~ Cystoseira mediterranea ~ Axine/la damicomis Dictyopteris membtanacea /rcinia fasciculata ~ ~ ~ Dictyota dichotoma ,.. San:otragus spinosula ~ Dilophus fascio/a fJ) Oseare/la lobulBris ~ Halopteris fi/icina IQ) Petrosia ficiformis Halopteris scoparia q¡¡- Anemonia sulcata •~ Padina pavonica l!JJ Caryophyt/ia inomsta W Sargassum vulgare o HopIangia durotrix SphaceIaria cWrosa el Phyllangia mouchezi y• SplJacelatía sp. PoIycyathus muellerae ~ Amphiroa rigida ." ~ Myrtapora truncata CoraIIina eIongata SchizomaveIIa sp. i @'. CoraIfina fTlJIIÍffJI'8 /.ít~ii. Schizotheca senatfmargo ~ '~,~.~!!' t Gracilaria sp. • SerteIIa sp. Jania rubens Y ~ Paracentrotus lividus :,: Laurencia papillosa ~. Pallfllrus elephas

Fig. 2. Llegenda corresponent a les Figs. 3, 4, 5 i 6. Fig. 2. Legend for Figs. 3. 4, 5 and 6 196 Boll. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

la preséncia de colonies del gorgoniaci La comunitat de coves semifosques Eunicel/a singu/aris. es localitza als extraploms on practi­ La comunitat de coral.ligen d'algues cament no hi arriba suficient lIum com incrustants amb algues esciófiles (CAl, per que hi visquin vegetals, de tal 8) és dominada per les rodofícies manera que dominen totalment els Mesophyllum lichenoides i Peyssonnelia animals séssils. Les espécies més fre­ spp. També són abundants les feoffcies qüents en aquesta comunitat s6n les Halopteris filicina i Dictyopteris mem­ esponges Spirastrella cunctatrix, Phor­ branacea, així com Po/ysiphonia spp. bas tenacior, Agelas oroides, Axinella La comunitat apareix en taques amades damicornis i Oseare/la lobu/aris, els cni­ cap als 36 m de profunditat, peró és daris Polycyathus mue/lerae, Caryo­ entr~ 40 i 45 m on adquireix entitat. phyllia imomata, Phyl/angia mouchezi i

Fig. 3. Transsecte 1. Fig. 3. Section 1. B. Reviriego et al., Cartografía bionómica de l'il/a del Toro í d'es Malgrat 197

11

10

Fig. 4. Transsecte 2. Fig. 4. Section 2.

Hoplangía durotrix, els briozous Myría• maxima de 40 m. Entre O i 1 m es pora truncata, Sertella sp., Schízotheca localitza la comunitat AFMB encara que, serratímargo i Sc/Jizomavel/a sp. També a causa del fort pendent, Cystoseryra és relativament abundant el crustaci medíterranea és absent i la comunitat Pafínurus elephas. esta formada per les especies Com a complement de les descrip­ acompanyants. Entre 1 i 7 m apareix la cions bionomiques es presenten quatre comunitat AFNP. A la paret vertical que deis transsectes realitzats, escollits com hi ha a partir deis 7 i fins els 17 m es a més representatius deis fons marins troba la comunitat AE. A partir d'a­ estudiats (Figs. 3 a 6). La lIegenda d'a­ questa cota s'estén la comunitat AHZP quests transsectes es troba a la Fig. 2. fins als 32 m, on és substituida per la El transsecte 1 (Fig. 3) constitueix d'AE fins als 36 m. Aquí comen~a un un exemple del tipus de fons dominant fons sedimentari del que sobresurten al sector de lIevant de l'iIIa del Toro, alguns blocs colonitzats per la comunitat amb un perfil abrupte i un fort pendent. CAl. Entre 24 i 30 m de profunditat es El transsecte s'inicia davall Es Munt de troba una zona de grans blocs amb Pedres i s'estén en direcció 1402, amb nombroses balmes ocupades per les una longitud de 91 m i una profunditat comunitats AE i CSF (detall A). Cap als 198 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

25

30

35

Fig. 5. Transsecte 3. Fig. 5. Section 3. 140

34 m de londaria es troba una altra maxima de 39 m, i s'estén en direcció balma amb les mateixes comunitats 320Q • La' comunitat AFMB ocupa el (detall B). primer metre de prolunditat, seguida de El transsecte 2 (Fig. 4), de 220 m la comunitat AFMP fins als 22 m, on de longitud i 27 m de prolunditat també es localitza un petit extraplom maxima, representa el paisatge submarí amb la comunitat CSF (detall A). Des dominant al sector de ponent de I'illa deis 22 lins als 34 m hi ha una prada del Toro, amb una part rocosa inicial de de Posidonia oceanica poc densa, pendent suau seguida de lons sedi­ arrelada en el sediment acumulat entre mentari. S'estén en direcció 300Q• En el els blocs rocosos existents. Aquesta primer metre es troba la comunitat prada es la molt clara a partir deis 30 AFMB, substituTda per la comunitat m, on es combina amb la comunitat AFNP lins als 16 m, on comenc;:a la AE Els blocs aTllats entre el lons prada de Posidonia oceanica. Cap als 7 d'arena que apareixen a partir de 36 m m de profunditat es localitza una són recoberts per la comunitat CAL encletxa ocupada per la comunitat AHZI El transsecte 4 (Fig. 6) es situa a (detall A). la part de lIevant de I'illa d'Es Malgrat i El transsecte 3 (Fig. 5) es troba a té una una prolunditat maxima de 35 m la part ponent de I'illa d'Es Malgrat, té i una longitud de 200 m. La seva una longitud de 160 m i profunditat direcció és 1520 des del Racó de s'AI- B. Reviriego et al., Cartografia bionómica de /'i/la del Toro i es Malgrat 199

35

Fig. 6. Transsecte 4. Fig. 6. Section 4.

madrava. El primer metre és ocupat per Clot des Moro i Cala Rafaubetx, domi­ la comunitat AFMB seguida de la nen els fans tous amb arenes de mida comunitat AFMP, que arriba fins 14 m. de gra fi-mitja i gruixat respectivament i Des d'aquesta cota i fins 25 m apareix prades de Posidonia oceanica. Próxims la comunitat AHZP. A partir de 25 m el a la línia de costa es traben nombrasos fans és d'arena, ocupada per la prada blocs rocosos. de Posidonia oceanica, amb alguns A Ponent, el gradient batimétric és blocs rocosos recoberts per les comu­ més suau i els tipus de fans esmentats nitats AHZP i AE. arriben fins I'illot d'Es Pans. Al Ilarg de tot aquest tram hi ha una successió b) Cartografia d'arenals i prades de Posidonia ocea­ La cartografia bionómica bentónica nica, que inicialment es presenta sobre deis fans marins adjacents a I'illa del el sediment per després fer-ho sobre Toro i a I'illa d'Es Malgrat acampan ya una plataforma rocosa que és contínua aquest treball com a annex. A conti­ a partir del Munt de Pedres cap al sud. nuació es comentaran alguns deis trets Des de I'illot d'Es Pan s fins a I'illa del més destacables. Toro el pendent del fans és més En el sector més septentrional de accentuat. Aixó provoca que a partir la zona de I'illa del Toro, és a dir al deis 30-35 m de fondaria apareguin tres 200 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

tipus de comunitat molt característiques: nitat de coraLligen d'algues incrustants la d'algues hemiesciofiles, la d'algues ben desenvolupada, encara que aquesta esciofiles sobre grans plataformes de no és molt extensa ja que els fons roca, i fons de detrític costaner amb sedimentaris comencen a dominar en petites taques de maerl. A les zones aquesta profunditat. rocoses menys inclinades, fins i tot A la zona més propera a la Cala sobre el detrític, entre 37 i 45 m de de s'Ast, de 20 a 30 m de fondaria hi fondaria, apare ix la comunitat de apareix una extensa prada poc densa Cystoseira zosteroides, on es troba de Posidonia oceanica. també qualcun exemplar d'Eunicella A la zona de !'illa d'Es Malgrat singularis. també es dóna la diferenciació entre els En el sector de Llevant de !'illa del sectors Nord i Sud i el de Llevant i Toro i la major part del Banc d'Eivissa, Ponent. Tot el sector Nord, que com­ el fons és molt abrupte, assolint-se pren des de la Cala de ses Pedreretes fondaries entre 25 i 35 m molt prop de fins al Racó de s'Almadrava, tant a la costa. Aixo fa que el paisatge Llevant com a Ponent, esta dominat per submarí estigui dominat per parets fons sorrencs amb extenses prades de verticals de 15-20 m i que prop de la Posidonia oceanica. Ací es troba un costa apareixin fons de sediment. A les element singular constituTt per uns parets verticals esmentades es pot baixos de roca situats entre I'illa d'Es trabar un mosaic de comunitats fotofiles Conills i la costa, que té una cota i esciofiles i extraploms, en funció del pendent en cada punt. inferior a 5 m, on destaca la comunitat A la plataforma rocosa de I'illa del d'algues fotofiles i I'abundancia d'en­ Toro i Toretó, entre O i 10 m de cletxes amb comunitats esciofiles. Tots profunditat, es desenvolupa una comu­ els fons de poca fondaria situats entre nitat molt rica d'algues fotofiles no la Punta de na Foradada, la Cala de . pasturades amb Cystoseira balearica, ses Pedreretes i es Morro d'En Pere Sargassum vulgare i Dictyopteris mem­ Joan es caracteritzen per la gran branacea, com a especies més repre­ abundancia de blocs rocosos amb sentatives. comunitat d'algues fotofiles i mates de Una de les característiques més Posidonia oceanica. importants de tot el sector de Llevant En el sector Sud de I'illa d'Es és la gran abundancia de blocs Malgrat hi apareixen comunitats d'algues rocosos. Els fons de blocs s'estenen hemiesciofiles i esciófiles i petits encla­ gairebé des de I'illa del Toro fins a vaments coral.lígens poc extensos. És Cala Rafaubetx entre 20 i 30 m de molt interessant la barra rocosa que es fondaria i assoleixen especial impor­ perllonga des de la punta de I'illa cap tancia entre el Munt de Pedres i Cala al Sud, situada entre 25 i 37 m de de s'Ast. fondaria. En aquest lIoc es troben bons Els blocs de més fondaria que exemples de la comunitat de coves apareixen a I'illa del Toro, entre 40 i 45 semifosques que es desenvolupa als m de profunditat, presenten una comu- extraploms. B. Reviriego et al., Cartografia bionómica de /'illa del Toro i es Malgrat 201

Discussió ra (Ballesteros et al., 1993) i de I'illa de sa Dragonera (ColI i Moreno, 1993). Els fons marins de I'illa del Toro i Dins aquesta comunitat coraLlígena de I'illa d'Es Malgrat presenten una cal destacar la relativa abundancia del bona mostra de la majoria de comu­ vogamarí d'afinitat tropical Centroste­ nitats bentoniques infralitorals de la phanus longispinus. Aquesta especie, Mediterrania Occidental, així com algu­ citada per a les aigües de Mallorca nes del circalitoral superior, a causa de sobre fons detrítics de plataforma la diversitat de condicions ambientals (Munar i Moreno, 1987) ha estat obser­ propiciada per I'existencia de fons tous vada sobre fons coraLlígens i detrítics a i roquissars, combinats amb un marge I'illa de Cabrera (Munar, 1993) i cata­ ample de profunditats i una abrupta logada com a molt rara. topografia submarina. Aquesta diversitat L'estat de conservació d'ambdues d'ambients es dóna especialment a la zones és alt, especialment a I'illa del zona del Toro, ja que els factors Toro, si es compara amb les costes esmentats de batimetria i topografia són veines. A cap de les zones estudiades més extrems que en el cas de I'illa han aparegut especies indicadores d'Es Malgrat. En els dos casos hi ha d'eutrofització (Ulva sp. i Enteromorpha diferencies apreciables entre els sectors sp.). S'han de destacar en aquest sentit Nord i Sud i els de Llevant i Ponent. totes les comunitats de Cystoseira, tant Les comunitats infralitorals en I'area superficials (Cystoseira mediterranea) estudiada i la seva distribució vertical com de profunditat mitjana (Cystoseira coincideixen amb les donad es per I'illa balea rica i C. ercegovicil), molt sensi­ de sa Dragonera (ColI i Moreno, 1993) bles a qualsevol alteració del medi i i I'arxipelag de Cabrera (Ballesteros et que estan ben desenvolupades, espe­ al., 1993). L'estatge infralitoral presenta cialment, a la zona del Toro. una amplitud batimetrica considerable, Pel que fa a la prada de Posidonia conseqüencia de la transparencia de les oceanica, es troben diferents graus de aigües de Balears (Ballesteros i Zabala, conservació depenent de la zona. Dins 1993), igual que la citada per I'illa de la cala de ses Pedreretes i a la zona sa Dragonera (38 m) i lIeugerament d'es Clot des Moro, la prada es troba inferior que la citada per Cabrera (40-45 malmesa per I'efecte de les ancores del m). vaixells que hi fondegen. En I'estatge circalitoral, el coral­ A més profunditat són especialment ligen d'aquesta area és de dominancia interessants els fons de Cystoseira vegetal i no es troben els suspensívors spinosa i C. zosteroides amb Eunicella (gorgonies i alcionaris) descrits a indrets singularis que apareixen al sector de de la Costa Brava (Gili iRos, 1984) i Ponent del freu. I'illa de l'lmperial de I'arxipelag de Ca­ És interessant la presencia brera (Ballesteros et al., 1993). Des d'Eunicella singularis en aquests indrets d'aquest punt de vista, el coraLligen de ja que fins ara aquesta especie no I'illa del Toro es sembla molt al descrit havia estat observada dins el primers per a la major part deis fons de Cabre- 45 m de fondaria en el sector Sud Oest 202 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

de Mallorca (ColI i Moreno, 1993). Al Bibliografia sector Nord Est en canvi, i degut a unes condicions hidrodinamiques parti· Ballesteros, E. 1984. Els vegetals i la culars, E. singularis sí ha estat obser­ zonació litoral: especies, comunitats vada per damunt d'aquella cota a les i factors que influeixen en la seva zones de Cala Sant Vicenc;, Cap de distribució. Tesi Doctoral. Uni­ Formentor i badia d'Alcúdia (dades deis versitat de Barcelona. 587 pp. autors no publicades). Ballesteros, E. í Zabala, M. 1993. El bentos: el marc físico In: Alcover, J. A., Ballesteros, E. i Fornós, J. J. Agra'iments (eds.). Historia Natural de rAr­ xipelag de Cabrera. CSIC-Edit. Aquest treball forma part del pro­ MolI, Mon. Soco Hist. Nat. Balears, jecte Estudi de les comunitats bento­ 2: 663-685. niques i de la ictiofauna associada a Ballesteros, E., Zabala, M., Uriz, M.J., les futures reserves marines de Calvi¿. Garcia-Rubies, A. i Turón, X. 1993. lila del Toro. /l/es Malgrats, desen­ El bentos: les comunitats. In: volupat per la SHNB i financ;at mitjan­ Alcover, J. A., Ballesteros, E. i c;ant el Plan Futures per I'Excel.lentissim Fornós, J. J. (eds.). Historia Natural Ajuntament de Calvia. de l'Arxipelag de Cabrera. CSIC­ Els autors volen expressar el seu Edil. MolI, Mon. Soco Hist. Nat. agra'iment a Catalina Massutí i a Antoni Balears, 2: 687-730. Font per I'interés demostrat en pro­ Bellan-Santini, D. 1969. Contribution a moure el projecte. A la Dra. Isabel I'étude des peuplements infrali­ Moreno, catedratica de Biologia Marina ttoraux sur substrate rocheux de la UIB, per la se va disponibilitat. Al (Étude qualitative et quantitative de Dr. Antoni Martínez, com a president de la frange supérieure). Rec. Trav. la SHNB i al Dr. Eduardo Cózar, blóleg Mar. Endoume, 63 (47): 8-294. de l'Ajuntament de Calvia, per les ColI, J. i Moreno, 1. 1993. Contribución tasques de coordinació. A la Dra. Maria al conocimiento de la bionomía Antónia Ribera I'ajut en la determinacló bentónica de la isla Dragonera d'algunes espécies algals. A Irene (Mallorca, Mediterráneo Occídental). Mestre la realització de la carta de Pub/. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. base. A Natalia Llorente i Barbara Aloy 11. 313-324. per ter I'analisi granulométrica de les Corrales, l., Rosell, J., Sánchez, L., mostres de sedimento A Mar Palmer, Vera, J.A. i Vilas, L., 1977. Rodolfo Rubio, Txema Brotons. Gabriel Estratigrafía. Editorial Rueda, 718 Morey i Luis Fernández per col.laborar pp. en el treball de campo A I'empresa de Gili, J. M. iRos, J. D. 1984. L'estatge busseig professional Unidad Costa circalitoral de les illes Medes: el Norte pel recolc;ament logístic. coral.ligen. In: Ros, J., Olivella, 1. i Gili, J.M. (eds.). Els sistemes naturals de les il/es Medes, 677- B. Reviriego et al., Cartografia bionómica de tilla del Toro i es Malgrat 203

705. Arx. Secc. Ciéncies, 73. del Barón. Oecologia aquatica,. 9: Institut d'Estudis Catalans. 27-40. Herrera, R., Montero, D. i Haroun, R. Ramos, AA 1985. Contribución al 1993. Bionomía bentónica del litoral conocimiento de las biocenosis de la playa del Cabrón (Gran bentónicas litorales de la Isla Plana Canaria). Publ Espec. Inst. Esp. o Nueva Tabarca (Alicante). In: Oceanogr., 11: 291-298. Ramos, AA (ed.). La Reserva Munar, J. i Moreno, 1. 1987. Equino­ Marina de la Isla Plana o Nueva dermos de las Islas Baleares Tabarca (Alicante), 111-147. (España). In Boudouresque, C. F. Ramos, A. A., Sánchez-Lizaso, J. L., (ed.). ColI. intl. Paracentrotus Aranda-López, A. i Guillen, J. E. lividus et les oursins comestibles. 1993. Estudio bionómico de los GIS Posidonie Publ., Marseille, fondos de la isla de Benidorm (SE 241-253. Ibérico). Publ. Espec. Inst. Esp. Munar, J. 1993. Els equinoderms. In: Oceanogr., 11: 339-346. Alcover, J. A, Ballesteros, E. i Ros, J. i Gili, J. M. 1984. L'estudi de Fornós, J. J. (eds). Historia Natural les comunitats bent6niques de les de /'Arxipélag de Cabrera. CSIC­ illes Medes: metodologia i relació Edil. MolI, Mon. Soco Hist N al. de mostres. In: Ros, J., Olivella, 1. Balears, 2: 597-606. i Gili, J. M. (eds.). Els sistemes Peres, J. i Picard, J. 1964. Noveau naturals de les illes Medes, 619- Manuel de Blonomie Benthique de 636. Arx. Secc. Ciéncies, 73. la Mer Méditerranée. Rec. Trav. Institut d'Estudis Catalans. Stat. Mar. Endoume., 31 (47): 5- Zabala, M., Olivella, l., Gili, J. M. iRos, 137. J. 1982. Un intento de tipificación Pérez-Ruzafa, A, Pérez-Ruzafa. I.M., metodológica en el estudio del Marcos, C. iRos, J.D. 1988. bentos marino accesible en esca­ Cartografía blonómica del pobla­ fandra autónoma. Act. le, Simp. miento bentónico de las islas del Ibér. Est. Bentos Mar., 2: 961-987. Mar Menor. 1: Islas Perdiguera y PER UN MUSEU DE LA NATURALESA A CIUTAT Notes florístiques de les IIles Balears (IX)

Pere FRAGA

Fraga, P. 1996. Notes florlstiques de les IIles Balears (IX). BolI. Soe. Hist. Nat. SHNB Ba/ears, 39: 205·208. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. Es donen a conéixer diverses aportacions per a la flora de Menorca. Dues especies, Pinus pinaster Aiton i Leucojum autumna/e l. s6n novetat per a la flora balear. Ononis ornithopides l., Cressa eretiea l., Orobanehe minor Sm. i Crypsis aeu/eata (L.) Aiton no es coneixien de Menorca. D'allres espécies poc citades s'amplia !'area de distribuci6 insular. Parau/es e/su: Menorca, F/ora, Pinus, Leueojum.

FlORISTIC RECORDS FROM THE BAlEARIC ISlANDS (IX). Some interesting planls coUected !rom Minorca are reported. Two species Pinus pinaster Ailon and SOCIETAT O'HISTORIA Leueojum autumna/e l., are new records for the Balearic Islands. The following NATURAL DE LES BALEARS laxa, Ononis ornithopoides L., Cressa ere/iea L., Orobanehe minar Sm. and Crypsis aeu/eata (L) Aiton, were nOI previously reeorded from Minorea. So me new loealilies for rare planls are given. Keywords: Minorea, F/ora, Pinus, leueojum.

Pere FRAGA, Verge de/ Toro 14, 07750 Ferreries, Menorca.

Recepció del msnuseri/: 2-se/-96; revisió aeeeptada: 6-nov-96.

Introduccló tigues dades poc versemblants permetra La flora vascular de I'illa de Menor­ establir un cataleg florfstic estable. ca ha rebut diverses aportacions des Presentam ací el fruit de nom­ de que Rodríguez (1904) sintetitza el broses exploracions florístiques per I'illa. coneixement florístic que es tenia a Les plantes que s6n novetat per a comen<;aments de segle. Autors com Menorca vénen precedides per un Pau (1914), Font Quer (1917; 1919), aste risc (*) i les que s6n novetat per a Montserrat (1953), Cardona i Rita les Balears, amb dos asteriscs (U). La (1982) i Rita et al. (1987) han esmenat nomenclatura emprada segueix I'esta­ i afegit noves dades corológiques. Tot i blerta per Flora Europaea (Tutin et al., aixo, el coneixement que es té de la 1964-1980) i Flora Iberica (Castroviejo distribució insular de nombroses plantes et al., 1986-1993). Els testimonis de les és magre i sois I'exploració acurada de plantes indicades es conserven a I'her­ nous indrets i la reinterpretació d'an- bari particular de I'autor. 206 BolI. Soe. Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Cataleg florístic Hypericum balearicum L. Canal de l'lnfern de So n'Olivar Asplenium marinum L. (EE 857233), a les penyes que donen Sa Muntanya Mala (EE 822349), dins el canaló. vora eye/amen ba/ea­ abundant als penyals marítims, en ricum Willk., Paeonia eambessedesii roquissars deis torrents que davallen de (Willk.) Willk. i Si/ene mol/issima (L.) la marina. La distribució insular Pers. Ja indicada de Son Blanc Nou, coneguda amb anterioritat es pot trobar Llucassaldent i s'Alberch Vell (Rodrí• a Rosselló et al. (1986). guez, 1904).

**Pinus pinaster Aiton. Lavatera tri/oba L. subsp. pallescens Es Milocar de Binigalfa (EE (Moris) Nyman 847324), rara (vuit exemplars) en la Punta Escullar (EE 741346), terreny marina de brucs. No existeix cap calcari entre la vegetació baixa del litoral, evidencia de que es tractin d'exemplars principalment Limonium sp. Punta Nati (EE conreuats o naturalitzats pel lIoc on es 704338), vora el tancat del faro Fins ara sois era coneguda de la costa nordoriental troben. Estan situats a la part més alta de I'illa (Rodríguez, 1904). del Milocar, una zona poc accesible i poc freqüentada per la gent. L'exis­ Viola stolonifera J.J. Rodr. tencia d'uns pins diferents dalt el Font de Na Joana, en terres de Milocar de Binigalfa és coneguda de fa Son Marcer de Baix (EE 861244), a temps pels pagesos de la zona i la I'ombra deis U/mus minar L. Citada amb gent de Ferreries. anterioritat del Barranc d'Algendar (Rodríguez, 1904). Aristoloehia elematitis L. Ets Alocs (EE 843343), en els Maleolmia ramosissima (Des1.) Thell. marges del torrent, entre joncs i Arenal de la Cala del Pilar (EE tamarells i vora Arsit%chia rotunda L. 835341), a les dunes que es troben Coneguda del torrent de cala Tirant just damunt la platja. (Montserrat, 1953). *Ononis ornithopoides L. Quercus suber L. Camí de So n'Olivar, en el seu Llinaritx Nou (EE 915288), dins pas pel barranc de Son Fideu, vora I'alzinar, uns quinze exemplars. A Menorca, Teuerium marum L., T. po/ium L. i s'ha indicat com a cultivada o naturalitzada Fumana thymifolia (L.) Spach ex Webb. a Binisequi i Binimoti (Rodríguez, 1904). Teline linifolia (L.) Webb & Bert. Si/ene mollissima (L.) Pers. Sant Antoni de Ruma (EE 876307), Sa Muntanya Mala (EE 822349), en un torrentet que davalla de les en roquissars ombrívols i als replans de marines. Ets Alocs (EE 844343), prop les penyes. Coneguda de diversos indrets de la cala. Citada previament d'Es del migjorn de I'illa (Rodríguez, 1904). Canum (Rodríguez, 1904). P. Fraga, Notes Florístiques de les lIJes Balears (IX) 207

Thymelaea velutina (Pourret) Endl. tada amb anterioritat del Barranc Sa Muntanya Mala (EE 815238), d'Algendar (Rodríguez, 1904). als torrents de la vessant nord. Ja indi­ cada de Canutells, Arenal d'en Castell, minor L. varo pa/aui (Garcias Son Saura, Mongofre Nou (Rodríguez, Font & Marcos) Hinz & Rosselló 1904), s'Almudaina i Sa Fontsanta S'Ermita, Marina de Son Morera (Montserrat, 1953). (EE 873265), a les escletxes i replans deis roquissars silícics de la vessant Daphne rodriguezii Teixidor nord. Biniat (EE 917301), a les penyes Sa Muntanya Mala (E E 818351), silícies que donen al nord. Indicada de un sol exemplar a les escletxes deis Llinaritx Nou i Binigurdó (Pericas et al., penya-segats. Inicialment coneguda de 1987). Mongofre Nou i I'illa d'en Colom (Rodríguez, 1904; Montserrat, 1953) ·Orobanche minor Sm. darrerament s'ha trobat per diversos Pla de Mar (EE 826343), sota els indrets de la costa nordoriental menor­ tamarells del torren!. quina (Llorens, 1979). ·Crypsis aculeata (L.) Aiton Euphorbia maresii Knoche subsp. Pla de Mar (EE 827342), en els maresii terrenys salobrosos. Sa Muntanya Mala (EE 822349), des del Pla de Mar fins a Cala'n •• Leucojum autumna/e L. Carbó, en alguns punts endinsant-se a Muntanya de s'Ermita, Marina de les marines de bruc, Es coneixia d'al­ Son Morera (EE 872265), en els Ilisers tres indrets del sud i est de Menorca de les roques silícies humides o els (Molero et al., 1993). pradells de l'lsoetion.

*Cressa cretica L. Allium antonii-b%sii Pala u Pla de Mar (EE 828343), en terre­ Roca de sa sal, entre ets Alocs i nys salobrosos parcialment inundats a Cala'n Calderer (EE 849349), en terreny I'hivern. rocallós calcari prop del litoral. Arenal de Son Saura, a I'Olla (EE 997325), en Kyckxia e/atine (L.) Dumort el mateix habita!. Coneguda préviament Pla de Mar (EE 827342), a les d'EI Toro (Llorens, 1979). vessants pedregoses deis pujolets i en el mateix pla. Bibliografia Cymba/aria fragilis (J.J. Rodr.) A.Cheval Cardona, M.A. i Rita, J. 1982. Aportació Barranc de Trebelúger en el seu al coneixement de la flora balear. pas per terres de Son Marcer de Baix Folia Bot. Mise., 3: 35-42. (EE 859241). Barranc de Son Fideu, en Castroviejo, S., Laínz, M., López terres de Sant Josep (EE 862233). Ci- González, G., Montserrat, P., 208 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Muñoz Garmendia, F., Paiva, J. i Pericas, J.J., Rosselló, J.A. i Mus, M. Vi llar, L. 1986. Flora Iberica. Tomo 1987. De flora balearica adnotatio­ 1. CSIC Madrid. 575 pp. nes (1-5). Candollea, 42: 393-398. Castroviejo, S., Laínz, M., López Rita, J., Bibiloni, G. i Llorens, L. 1987. González, G., Montserrat, P., Notas florísticas de las Islas Balea­ Muñoz Garmendia, F., Paiva, J. i res (1). BolI. Soco Hist. Nat. Vi llar. L. 1990. Flora Iberica. Tomo Balears,29: 129-133. 2. CSIC Madrid. 897 pp. Rodríguez, J.J. 1904. Flórula de Menor­ Castroviejo, S., Aedo, C., Cirujano, S., ca. Imp. Fabregues. Maó. Laínz, M., Montserrat, P., Morales, Rosselló, J.A., Pericas, J., Alomar, G. i R., Muñoz Garmendia, F., Navarro, Torres, N. 1986. Notas Pteridoló• C., Paiva, J., Soriano, C. 1993a. gicas. 6. Atlas pteridológico de las Flora Iberica. Tomo 3. CSIC Ma­ Islas Baleares. Acta Bot. drid. 730 pp. Malacitana, 11: 294-302. Castroviejo, S., Aedo, C., Gómez Campo, Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, C., Laínz, M., Montserrat, P., Mora­ N.A., Valentine, O.H., Walters, S.M. les, R., Muñoz Garmendia, F., Nieto i Webb, DA 1964. Flora Feliner, G., Rico, E., Talavera, S. i Europaea. Vol. 1. Cambridge Vi llar, L. 1993b. Flora Iberica. Tomo University Press. 464 pp. 4. CSIC Madrid. 730 pp. Tutin, T.G., Heywood, V.H., Surges, Font Quer, P. 1917. Plantes noves per N.A., Valentine, O.H., Walters, S.M. a Menorca. Butll. Inst. Catalana i Webb, DA 1968. Flora Hist. Nat., 17: 51-52. Europaea. Vol. 2. Cambridge Font Quer, P. 1919. Adiciones a la flora University Press .. 455 pp. de Menorca. Bol. Soco Esp. Hist. Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, Nat., 19: 268-273. NA, Valentine, O.H., Walters, S.M. Llorens, L. 1979. Nueva contribución al i Webb, DA 1972 Flora Europaea. conocimiento de la flora balear. Vol. 3. Cambridge University Press. Mediterranea, 3: 101-122. 370 pp. Molero, J.J., Mus, M., Rosselló, J.A. i Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, Valles, J. 1993. Oélimitation et va­ NA, Valentine, O.H., Walters, S.M. riation infraspécifique de l' Euphorbia i Webb, DA 1976. Flora maresii Knoche (Euphorbiaceae). Europaea. Vol. 4. Cambridge Acta Bot. Gallica, 140: 69-79. University Press. 505 pp. Montserrat, P. 1953. Aportación a la flo­ Tutin, T.G., Heywood, V.H., Burges, ra de Menorca. Collect. Bot., (Bar­ NA, Valentine, O.H., Walters, S.M. celona) 3: 391-418. i Webb, DA 1980. Flora Pau, C. 1914. Sobre algunas plantas Europaea. Vol. 5. Cambridge menorquinas. Butll. Inst. Catalana University Press. 452 pp. Hist. Nat., 14: 135-142. El género Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae)

Xavier BELLÉS

Bellés, X. 1996. El género Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae). BoII. Soco SHNB Hist. Nat. Balears, 39: 209-228. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. Se presenta el catálogo de especies del género Dignomus Wollaston, consideran­ do Eutaphrus Mulsant y Rey como sinónimo del mismo. Así pues, en Dignomus se han incluido 60 especies, muchas de las cuales estaban comprendidas en Eutaphrus, mientras que una de ellas es nueva: D. kukalovae n.sp., de Sudálrica. Palabras Clave: Coleoptera, Ptinidae, Dignomus, sistemática, corología.

EL GÉNERE DIGNOMUS WOLLASTON (COLEOPTERA, PTINIDAE). Es presenta el cataleg d'especies del genere Dignomus Wollaston, tot considerant Eutaphrus Mulsant i Rey com a sinanim del mateix. Així dones, en Dignomus s'han inclas SOCIETAT D'HISTÓRIA 60 especies, moltes de les quals estaven compreses en Eutaphrus, mentre que NATURAL DE LES BALEARS una d'elles és nova: D. kukalovae n.sp., de Sudalrica. Paraules clau: Coleoptera, Ptinidae, Dignomus, sistematica, corologia.

THE GENUS DIGNOMUS WOLLASTON (COLEOPTERA, PTINIDAE). It is presented a catalogue 01 the species belonging to the genus Dignomus Wollaston, considering Eutaphrus Mulsant and Rey as a synonymous 01 it. Therelore, 60 species have been included in Dignomus; many 01 them were lormerly comprised in Eutaphrus, and one 01 them is new: D. kukalovae n.sp., lrom South Alrica. Keywords: Coleoptera, Ptinidae, Dignomus, sistematics, corology.

Xavier BELLÉS, Centro de Investigación y Desarrollo {CSICj, Jordi Girona 18, 08034 Barcelona. E-mail [email protected]

Recepció del manuscrit: 23-set-96; revisió acceptada: 6-nov-96.

Introducción

Hace algunos años (Bellés, 1982) lablokoff-Khnzorian y Karapetian, 1991 o sugerí que el subgénero Eutaphrus Borowski, 1992) han seguido este crite­ Mulsant y Rey (1868), subordinado a rio, pero sin que haya mediado una Ptinus L., podría ser sinónimo de justificación formal de la sinonímia entre Dignomus Wollaston, género descrito Eutaphrus y Dignomus. El propósito del para la especie D. gracilipes Wollaston, presente trabajo es formalizar dicha de las Islas Canarias (Wollaston, 1862). sinonímia, confeccionar el catálogo de Posteriormente, otros autores (como especies que se incluirían en el género 210 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Dignomus así considerado, y describir Boieldieu y P. nitidus Duttschmid) enca­ una nueva especie del mismo. jan perfectamente en la descripción de Dignomus. También puede considerarse sinónimo del mismo el subgénero Género Dignomus Wollaston, 1862 Pseudeutaphrus Pic (1896a), descrito para la especie Ptinus fairmairei Pic, Dignomus Wollaston, 1862. (Espe­ por las mismas consideraciones. Por el cie tipo: Dignomus gracilipes Wollaston, contrario, Eutaphrimorphus Pic (1898), 1862. Por monotipia). descrito como subgénero de Ptinus Eutaphrus Mulsant y Rey, 1868. próximo a Eutaphrus, fue considerado (Especie tipo: Ptinus irroratus Kiesen­ como género independiente en una wetter, 1851. Presente designación). publicación anterior (Bellés, 1992). Con Pseudeutaphrus Pic, 1896. (Espe­ las premisas mencionadas, el género cie tipo: Ptinus fairmairei Pic, 1895. Por Dignomus pasa a tener una distribución monotipia). paleártica, etiópica y oriental. Descripción: cabeza pubescente, ojos convexos, antenas de 11 artejos, Catálogo de especies filiformes. Protórax más largo que an­ cho, o muy ligeramente transverso, es­ Con el fin de facilitar la cataloga­ trangulado cerca de la base; pronoto ción, las especies se han distribuido con una protuberancia discal muy apa­ por grupos morfológicamente coheren­ rente, a veces dividida en dos por un tes. Dichos grupos se han definido su­ surco longitudinal, y con sendas protu­ cintamente, aunque no se les ha acor­ berancias laterales; patas gráciles, en dado categoría taxonómica formal. algunas especies el primer artejo de los tarsos posteriores es más ancho en el O' que en la 9. Élitros desde alargados Grupo de 0_ gracilipes y de lados paralelos hasta ovales; pue­ den ser similares en ambos sexos (pa­ Pronoto con una protuberancia ralelos u ovales), o bien diferentes discal en forma subtriangular, con la (alargados en el 0', ovales en la 9). parte posterior claramente más ancha Edeago con los parámeros gráciles y que la anterior, convexa y brillante, pla­ simétricos, y la base del tegmen na o con un fino surco longitudinal. reducida (Fig. 1); segmento genital Morfología general muy similar en compuesto por dos ramas simples, ambos sexos, con los élitros alargados abierto y muy grácil (Fig. 2) y subparalelos. La 9 puede tener las Observaciones: el subgénero antenas ligeramente más cortas y los Eutaphrus Mulsant y Rey (1868) debe élitros algo más robustos. En algunas ser considerado como sinónimo de especies el primer artejo de los tarsos Dignomus Wollaston (1862), dado que posteriores es más ancho en el 0'. las especies en las que se basó su El grupo incluye 7 especies, y se descripción (Ptinus irroratus Kie­ distribuye en el área circunmediterránea senwetter, P. lusitanus IIliger, P. reichei y en las islas Canarias. X. Bel/és, El género Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae) 211

Dignomus gracilipes Wollaston, 1862 Localidades típicas: "Corse; Sicile" Dignomus gracilipes Wollaston, 1862. (Desbrochers. 1875). Distribución: Medi­ Localidades típicas: "Lanzarote and terráneo occidental. Material estudiado:" Fuerteventura, Arreciffe and Papagayo 0'. Corseo brevipilis. original Typ. Des­ (of the former), and near Corralejo (in brochers. type" (sintipo 0'). "Corse". the north of the lalter)" (Wollaston, "Sardaigne". "Sicile". "Os ti e". "Calabria". 1862). Distribución: Islas Canarias (Te­ nerife, Fuerteventura, Lanzarote e Isla "Oran". de Lobos). Material estudiado: "Tenerife, El Médano". "Fuerteventura, Fayagua". Dignomus jacqueti (Pie, 1895). Combo "Fuerteventura, Tarajalejo". "Fuerte­ nov. ventura, Rosa Ucala". "Isla de Lobos". Eutaphrus jacqueti Pie, 1895. "Lanzarote, Risco de Famara". Observa­ Ptinus (Eutaphrus) jacqueti Pie. Pie. 1912. ciones: edeago y segmento genital re­ Localidad típica: "Fos. Bouches-du­ presentados en las Figuras 1 y 2. Rh6ne" (Pie, 1895a). Distribución: Medi­ terráneo occidental. Material estudiado: Dignomus lusitanus (1IIiger, 1806). Combo nov. "Fos. 4-V-88. type. Ptinus jacqueti Pic Ptinus lusitanus lIIiger, 1806. 0''' (holotipo 0'). "Camargue". "Alpes Ptinus (Eutaphrus) lusitanus lIIiger. Pie, 1912. maritimes". "Puglia, S. Pietro". "Zarago­ Ptinus loboderus Sehaum, 1862. za". "Zaragoza, Miraflores". "Garraf. Bar­ Ptinus (Eutaphrus) loboderus Sehaum. Pie, celona". "Puerto de Carrasqueta, Alican­ 1912. te". "Adra. Almería". "Santa Gertrudis, Localidad típica: "Portugal" (1IIiger. Eivissa. Balears". 1806). Distribución: península Ibérica, norte de África, islas del Mediterráneo Dignomus soubironi (Pie, 1895). Occidental. Material estudiado: "Arrábida, Combo nov. Portugal". "Meia Praia. Algarve, Portu­ gal". "Chiclana. Cádiz". "Granada". Eutaphrus soubironi Pie. 1895. "Villacarlos". "Murcia. Algezares". "Ma­ Ptinus (Eutaphrus) soubironi Pie. Pie. 1912. llorca, Esporles". "Palma de Mallorca". Localidad típica: "Tougourt" (Pic, "Es Burrí, Cabrera, Balears". "Majorque, 1895a). Distribución: norte de África, Capdepera". "Tanger, Colonnes d'Her­ hasta Egipto. Material estudiado: "Tou­ cule". "Tanger". "Marruecos, Mogador". gourt. Ocl. 95. type. PI. Soubironi PicIO "Maroc Occ.". "Oran". (sintipo 0'). "Gourine, Tunisie". "Tata­ houine". "Douz, Bonne", "Tunesien, Dignomus brevipilis (Desbrochers, Metameur-Tojane". "Pyramidi". 1875). Combo nov. Ptinus brevipilis Desbroehers. 1875. Ptinus (Eutaphrus) brevipilis Desbroehers. Dignomus quadricornis (Pic, 1895). Pie. 1912. Combo nov. Ptinus siculus Kiesenwetter. 1877. Eutaphrus quadricornis Pie, 1895, Ptinus (Eutaphrus) siculus Kiesenwetter. Pie, Ptinus (Eutaphrus) quadricornis Pie. Pie, 1912. 1912. 212 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Localidades típicas: "Griechenland, Grupo D. aethiopicus Türkei, Syrien" (Reitter, 1884). Distribu­ Pronoto con una protuberancia ción: Mediterráneo oriental. Material es­ discal en forma de herradura ancha, tudiado: "Palestine". "Palestine, Gebat­ abierta hacia la base, lisa y brillante. ha". Morfología general igual en ambos sexos, con los élitros alargados y para­ lelos. El O' tiene las antenas ligera­ mente más gráciles y los ojos más con­ vexos, y el primer artejo de los tarsos posteriores puede ser ligeramente más ancho que en la 9. El grupo incluye 4 especies, una de ellas nueva, y se distribuye en la . vertiente índica del continente africano, desde Etiopía a Sudáfrica.

Dignomus aethiopicus (Ancey, 1883). Combo nov. Ptinus aethiopieus Aneey, 1883. Ptinus (Eutaphrus) aethiopieus Aneey. Pie, 1912. Localidad típica: "Abyssinie" (Ancey, 1883). Distribución: Etiopía. Material estudiado: "Abyss. RAF. 294. Nat. Sic. 11 1883, p. 118. Type. Ptinus 2 aethiopicus C.F. Ancey" (holotipo 0'). "Asile". Observaciones: como veremos más adelante, Ptínus aethiopícus varo Figs. 1-3. Dignomus gracilipes Wollaston, subelongatus Pic (1917) se ha conside­ edeago (1) Y segmento genital (2). D. taylori rado como especie propia, situada en el (Pie), edeago (3). grupo D. írroratus. Figs. 1-3. Dignomus graeilipes Wollaston, aedeagus (1) and genital segment (2). D. Dignomus chiaromontei (Pic, 1928). taylori (Pie), aedeagus (3). Combo nov. Ptinus (Eutaphrus) ehiaromontei Pie, 1928. Dignomus nivosus (Escalera, 1914). Localidad típica: "Somalie" (Pic, Combo nov. 1928). Distribución: Somalia. Observa­ Eutaphrus nivosus Escalera, 1914. ciones: no he estudiado material de Localidad típica: "Mogador" esta especie. Según Pic (1928) sería (Martínez de la Escalera, 1914). muy próxima a D. aethiopicus (Ancey). Distribución: norte de África (Ma­ rruecos). Material estudiado: "Marruecos, Dignomus taylori (Pic, 1941). Combo Mogador, VII-1905, Escalera" (sintipos nov. de ambos sexos). Ptinus (Eutaphrus) taylori Pie, 1941. X. Be/lés, El género Dignomus Wo/laston (Coleoptera, Ptinidae) 21 3

Localidad típica: "Uganda" (Pic, toda la zona del estrangulamiento, don­ 1941). Distribución: Uganda. Material es­ de es muy densa, particularmente en la tudiado: "Uganda, Bujumbira, IV-1935, base de la protuberancia discal; patas T.H.C. Taylor. Type. Eutaphrus taylorf' gráciles, con el primer artejo de los (los dos sintipos). Observaciones: el tarsos posteriores sin dilatación aparen­ edeago se ha representado en la figura 3. te. Élitros largos y paralelos; puntuación formada por fosetas cuadradas alinea­ Dignomus kukalovae n.sp. das longitudinalmente; pubescencia Holotipo. O"'S. Africa, TVL, Kaap­ constituida por sedas cortas y yacentes muiden, 4-7.XII.1984, H. & A. Howden" insertas en las fosetas, sedas modera­ (Canadian Museum of Nature, Ottawa). damente largas y erizadas insertas en Paratipos. 1 O' Y 1 9 con los mismos los intervalos, y por cerdillas escami­ datos de procedencia; 1 O' Y 2 99 de formes de distribución irregular. Edeago "S. Africa, TVL, Kruger N. Pk. Skukuza, según la Figura 5. 30.x1-3.XII.1984, H. & A. Howden"; 1 O' Descripción de la 9. Longitud: 3- de "S. Africa, TVL, Kruger N. Pk. nr. 3,3 mm. Morfología general como en el Satara, 15-18.XII.1985, H. & A. How­ 0', aunque los ojos son algo menos den"; 1 9 de "S. Africa, TVL, 500 m, convexos y las antenas tienden a ser li­ Guernsey Farm, 15 km E. Klaserie, 19- geramente más robustas. 31.XI1.1985, H. & A. Howden"; 2 0'0' Y Observaciones: se trata de una 4 99 de "RSA, E. Transvaal, Kruger especie próxima a D. tay/ori. Sin em­ Park, Satara, 15-18.XII.85, S. & J. bargo, D. kuka/ovae puede separarse Peck, streamside thornscrub, malaise de ella por su talla algo más pequeña FIT"; 2 0'0' de "RSA, E. Transvaal, (la de D. tay/ori es 3,3-3,4 mm); por Kruger Park, Skukuza, 12-15.XII.85, S. presentar una protuberancia discal del . & J. Peck, thornscrub forest, malaise pronoto más ancha, particularmente en FIT" (Canadian Museum of Nature, la parte anterior; por tener las sedas de Ottawa; colección X. Bellés; colección las fosetas elitrales tan largas como las S. Peck). propias fosetas (en D. tay/ori son me­ Descripción del O'(Fig. 4). Longitud: nos de la mitad tan largas como la lon­ 3-3,3 mm. Coloración general marrón gitud de la foseta); por el primer artejo rojiza. Cabeza revestida de una de los tarsos posteriores del O' clara­ pubescencia corta, yacente, poco densa mente más estrecho que la base de la y de color dorado; ojos muy convexos; tibia (casi tan ancho en el caso de D. antenas gráciles, prácticamente tan lar­ tay/on); y por la estructura diferente de gas como la longitud del cuerpo. los parámeros del edeago. finos y Protórax más largo que ancho, con las sinuosos en D. kuka/ovae (Fig. 5) Y protuberancias laterales muy poco acu­ algo más anchos y regularmente sadas y la discal en forma de herradura curvados en $. tay/ori (Fig. 3). con los brazos paralelos; provisto de Etimología. Dedicada a Jarmila una pubescencia similar a la de la ca­ Kukalová-Peck, por haber recolectado la beza, que cubre parcialmente la parte nueva especie, y como testimonio de anterior de la protuberancia discal, y amistad. 214 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Figs. 4-5. Dignomus kukalovae n.sp., habitus del O' (4) Y edeago (5). Figs. 4-5. Dignomus kukalovae n.sp .. habitus of the a'(4) and aedeagus (5).

Grupo D. aureopilis antenas ligeramente más cortas y los é­ Pronoto con una protuberancia litros algo más robustos. En algunas discal en forma rectangular, de lados especies el primer artejo de los tarsos subparalelos, convexa y brillante, con posteriores es más ancho en el 0'. un marcado surco longitudinal. El grupo incluye 8 especies, y se Morfología general muy similar en distribuye en el norte de África, alcan­ ambos sexos, con los élitros alargados zando Senegal por el oeste y oriente y subparalelos. La 9 puede tener las próximo por el este. X. Be/lés, El género Dignomus Wo/laston (Coleoptera, Ptinidae) 21 5

Dignomus aureopilis (Desbrochers, Djerba". "Algérie". "Tunis, Ile Kerkennah, 1875). Combo nov. Kellabine". "Berkine". Observaciones: El Ptinus aureopilis Desbroehers, 1875. tipo de la "variedad" tomentifer, descrita Ptinus (Eutaphrus) aureopilis Desbroehers. por Pic (1896a), cae dentro de los Pie, 1912. márgenes de variabilidad de D. theryi. Ptinus aureopilis V. mortini Pie, 1929. Ptinus aureopilis V. obseuripennis Pie, 1930. Dignomus major (Pic, 1901). Combo Localidad típica: "Syrie" (Des­ nov. brochers, 1875). Distribución: Mediterrá­ Ptinus (Eutaphrus) major Pie, 1901. neo oriental. Material estudiado: "aureo­ Localidades típicas: "Tunisie: Feria­ pilis. Syrie. D. Bauduer. Desbrochers na et Tunis" (Pic, 1901a). Distribución: orig. type. Coll. Desbr.=Reitter. aureo­ norte de África (Túnez). Material estu­ pilis Desb." (sintipo O' de P. aureopilis). diado: "Tunisie. Feriana (de Vauloger). "Palestina. Ben Schemen. 31-VII-27. type. major Pic" (sintipo 0'). "Sfax, type. V. obscuripennis Pic" (sintipo O' de Tunisie". "Tunisia, lIes Kuriate (Grande P. aureopilis V. obscuripennis). "Palesti­ lIe)". Observaciones: los ejemplares de na. Ben Schemen". "Jericho". Observa­ la Isla Kuriate tienen los élitros algo ciones: La "variedad" obscuripennis, más cortos que los típicos. descrita por Pic (1930a), podría ser una buena subespecie de D. aureopilis. De Dignomus dollei (Pic, 1901). Combo la "variedad" mortini, descrita de Beirut, nov. no he podido estudiar ningún material, Ptinus (Eutaphrus) dollei Pie, 1901. pero la descripción de Pic (1929a) Localidad típica: "Abyssinie: Choa" sugiere que debe ser muy similar a la (Pic, 1901 b). Distribución: Etiopía. Mate­ forma tipo. rial estudiado: "Choa. 58. C.Sch. nQ 204, 1901, p. 93. Type. Dollei Pic" Dignomus theryi (Pic, 1894). Combo (holotipo 0'). nov. Ptinus (Bruehus) theryi Pie, 1894. Dignomus beauprei (Pic, 1907). Combo nov. Ptinus (Eutaphrus) theryi Pie. Pie, 1912. Ptinus (Eutaphrus) beauprei Pie, 1907. Eutaphrus theryi V. tomentífer Pie, 1896. Localidad típica: "Tunisie: environs Ptinus (Eutaphrus) theryi V. tomentifer Pie. de Sfax" (Pic, 1907a). Distribución: Pie, 1912. norte de África (Túnez). Material estu­ Localidad típica: "Algérie: Saint­ diado: "environs de Sfax (Vauloger). Charles, Safsaf" (Pic, 1894a). Distribu­ Tunisie. Type. Pt. Beauprei Pic" (sintipo ción: norte de África. Material estudiado: 9). "Tunisie, Sfax". "An.Fr.DiC.93.Bul. CCCXLVIII. St. Charles. type. sp. prope albipilis m. Dignomus meloui (Pic, 1921). Combo Theryi Pic" (holotipo O' de P. therY/). nov. "Saghuan. type. tomentifer m. 1890. Ptinus (Eutaphrus) meloui Pie, 1921. Tunis. aureopilis? coll Reitter" (sintipo 9 Localidad típica: "Sénégal: Saint­ de P. theryi V. tomentifer). "Tripolitaine, Louis" (Pic, 1921). Distribución: Senegal. Ain Zara". "Algérie, Tarfaia". "Tunisie, Material estudiado: "Museum Paris, 216 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Senegal, Saint Louis, G. Melou 1906. antenas ligeramente más cortas y los Ptinus (Eutaphrus) Meloui n.sp. Type" élitros algo más robustos. En algunas (holotipo 9). "Senegal, Dakar, Bel Air". especies el primer artejo de los tarsos posteriores es más ancho en el 0'. Dignomus diversicollis (Pie, 1940). El grupo incluye 12 especies, y se Combo nov. distribuye en la región Paleártica, norte Ptinus (Eutaphrus) diversieollis Pie, 1940. de la región Tropical y llega a alcanzar Ptinus (Eutaphrus) diversieollis V. panousei la región Oriental (India). Pie, 1948. Localidad típica: "Maroc" (Pie, Dignomus dilophus (1IIiger, 1806). 1940). Distribución: norte de África (Ma­ Combo nov. rruecos). Material estudiado: "Agadir, Ptinus dilophus llliger, 1806. Maroc. Type. Ptinus (Eutaphrus) diversi­ Ptinus (Eutaphrus) dilophus IlIiger. Pie, 1912. col lis n.sp." (holotipo 0'). Observaciones: Localidad típica: "Portugal" (1IIiger, no he visto ejemplares de la "variedad" 1806). Distribución: sur de la Península panousei, pero de la descripción (Pie, Ibérica y norte de África. Material estu­ 1948) se deduce que solo difiere de D. diado: "Coimbra, Portugal". "Arrábida, diversicollis por detalles menores de la Portugal". "Loma de la Casa Blanca, pubescencia elitral. Ubrique, Cádiz". "Tanger, Marruecos". "Maroc, Haut Atlas, Immouzzer". "Algé­ Dignomus reitteri nomo nov. rie". Observaciones: las dos protuberan­ Eutaphrus graeilipes Reitter, 1891. cias del pronoto de esta especie son Ptinus (Eutaphrus) graeilipes Reitter. Pie, tan agudas y separadas, que justifica­ 1912. rían considerarla como un grupo aparte. Dignomus graeilipes (Reitter). Combo nov. Localidad típica: "Mogador" (Reitter, Dignomus irroratus (Kiesenwetter, 1891). Distribución: norte 'de África (Ma­ 1851 ) rruecos). Material estudiado: "Mog. 30Q. Ptinus irroratus Kiesenwetter, 1851. type. Eutaphrus gracilipes m. 1891. Coll. Ptinus (Eutaphrus) irroratus Kiesenwetter. Reitter" (sintipo 0'). "Maroc, environs de Mulsant y Rey, 1868. Mogador". "Maroc, Atlas". Observacio­ Dignomus irroratus Kiesenwetter. Borowski, nes: se trata de una buena especie que 1992. debe cambiar de nombre al haberse Ptinus (Eutaphrus) irroratus V. porosensis producido una homonímia con D. Pie, 1929. gracilipes Wollaston. Ptinus quadridens Chevrolat, 1863. Ptinus (Eutaphrus) quadridens Chevrolat. Pie, Grupo D. irroratus 1912. Ptinus alpinus Boieldieu, 1854. Pronoto con dos protuberancias Ptinus (Eutaphrus) irroratus V. alpinus discales subparalelas y de superficie ru­ Boieldieu. Pie, 1912. gosa, separadas por un profundo surco. Localidad típica: "Mont-Serrat" (Bar­ Morfología general muy similar en celona) (Kiesenwetter, 1851). Distribu­ ambos sexos, con los élitros alargados ción: Europa central y del sur. Material y subparalelos. La 9 puede tener las estudiado: "Poros. type. V. porosensis X. Bellés, El género Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae) 21 7

Pic" (sintipo O' de P. irroratus v. poro­ Ptinus (Eutaphrus) quedenfeldti Reitter. Pie, sensis'J. "Ponferrada, León". "Cuenca". 1912. "Olerdola, Barcelona". "Mequinenza, Localidad típica: "Misrata in Zaragoza". "Barcelona, Can Tunis". "Bar­ Tripolis" (Reitter, 1891). Distribución: celona, Balenya". "Barcelona, Calella". norte de África (libia). Material estudia­ "Tarragona, Valls". "Baleares". "Sierra de do: "Misrata. 14. type. Coll. Reitter. Segura, El Pardal". "Albanchez, Eutaphrus Qhedenfeldti m. 1881 Almería". "Manzana!". "Algeciras, Cádiz". Tripolis" (sintipo 0'). Observaciones: los tipos de la "varie­ dad" porosensis, descrita por Pic Dignomus impressithorax (Pic, 1896). (1929a), caen dentro de los márgenes Combo nov. de variabilidad de D. irroratus. Ptinus (Eutaphrus) impressithorax Pie, 1896. Localidad típica: "Ramnad dan s Dignomus albipilis (Reitter, 1884). I'Hindoustan" (Pic, 1896b). Distribución: Combo nov. India, Kashmir. Material estudiado: Bruehus (Eutaphrus) albipilis Reitter, 1884. "Ramnad, Indostan. type. Ptinus Eutaphrus albipilis Reitter. Pie, 1895. impressithorax" (holotipo 9). "India Sept. Ptinus (Eutaphrus) albipilis Reitter. Pie, 1912. Occ., Dehra Dun". "India, Coimbatore". Localidad típica: "Spanien: Sierra­ Lanjaron" (Reitter, 1884). Distribución: Dignomus brevithorax (Pic, 1897). sur de Europa. Material estudiado: Combo nov. "Andalus, Kraatz, ex coll Reitter". Ptinus (Eutaphrus) brevithorax Pie, 1897. "Banyuls sur Mer, Pyren. orient.". Mts. Localidad típica: "Belgaum dans les Luberon, France". Indes" (Pic, 1897a). Distribución: India, Sri-Lanka. Material estudiado: "Belgaum. Dignomus frivaldszkyi (Reitter, 1884). P. type. Andrewes request. BM 1922- Combo nov. 221. Ptinus brevithorax" (sintipo 0'). Bruehus (Eutaphrus) frivaldszkyi Reitter, "Ceylan, North Central, Hedawachchiya". 1884. "Ceylan". Observaciones: el edeago se Ptinus (Eutaphrus) frivaldszkyi Reitter. Pie, ha representado en la figura 6. 1912. Localidades típicas: "Creta, Syrien" Dignomus longipennis (Pic, 1897). (Reitter, 1884). Distribución: Mediterrá­ Combo nov. neo oriental. Material estudiado: "Ins. Ptinus (Eutaphrus) longipennis Pie, 1897. Creta, Reitter, Frivaldszkyi. type. Coll. Localidad típica: "Algérie: Chellala" Reitter" (sintipo 0'). "Syrie, Akbes". (Pie, 1897b). Distribución: norte de Áfri­ "Corfú". "Grece, Epire, Konitsa". "Israel, ca (Argelia, Túnez). Material estudiado: Galilée, Montfort". "Turquie, Igel-Mut, AI­ "Chellala 1895, de Vauloger. type. Kisakürek". "S. Anatolien, Alanya, longipennis Pic" (holotipo 0'). "Negrine". Sepadera". "Ech Chenal".

Dignomus quedenfeldti (Reitter, 1891). Dignomus pubens (Abeille, 1897). Combo nov. Combo nov. Eutaphrus quedenfeldti Reitter, 1891. Ptinus pubens Abeille, 1897. 218 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Ptinus (Eutaphrus) pubens Abeille. Pie, 1912. nal de la Vésubie". Observaciones: la Ptinus (Eutaphrus) hispanieus Pie, 1907. morfología del tipo de P. hispanicus, Syn. nov. descrito por Pic (1907b), cae dentro de Localidad típica: "Merindol, dans le los márgenes de variabilidad de D. Luberon (Vaucluse)" (Abeille, 1897). pubens. Distribución: sur de Europa. Material estudiado: "Torrente, 17-XII-1905. 766. Dignomus subelongatus (Pic, 1917). irroratus. type. Pt. hispanicus Pic" Stat. nov., combo nov. (holotipo 9 de P. hispanicus). "Nice, Ca- Ptinus (Eutaphrus) aethiopieus V. sub­ elongatus Pie, 1917. Localidad típica: "Abyssinie" (Pic, 1917). Distribución: África oriental (pe­ nínsula de Somalia). Material estudiado: "Abyss. Raffray. type. aethiopicus V. subelongatus Pic" (holotipo 0'). "Somalia It. Belet-Uen". "Kenya, Tana River, Sankuri". Observaciones: sus caracterís• ticas morfológicas la separan claramen­ te de D. aethiopicus.

Dignomus bedfordi (Pic, 1929). Combo nov. Ptinus (Eutaphrus) bedfordi Pie, 1929. Localidad típica: "Soudan égyptien: Nil bleu, Medani" (Pic, 1929b). Distribu­ ción: África oriental (Valle del Nilo). Material estudiado: "G.R.F. Medani, H.W. Bedford, 14-8-23, on wire netting of house. Ent. Col!. C5359. type. Bedfordi Pic" (sintipo 0'). "G.R.F. Medani, H.W. Bedford, 25-3-25".

Dignomus lamottei (Pic, 1958). Combo nov. Ptinus (Eutaphrus) lamottei Pie, 1958. Localidad típica: "Mont Nimba" (Pic, 1958). Distribución: África Occidental (Guinea). Material estudiado: "Muséum Paris. Nimba (Guinée). M. Lamotte II.VI.42. type. Ptinus (Eutaphrus) Figs. 6-7. Edeago de Dignomus brevithorax (Pie) (6) y de D. fairmairei (Pie) (7). lamottei n.sp." (sintipo 0'). Figs. 6-7. Aedeagus of Dignomus brevithorax (Pie) (6) and D. fairmairei (Pie) (7). X. Bellés, El género Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae) 21 9

Grupo D. pulverulentus tamicus Pic" (holotipo 9 de P. pulve­ rulen tus V. mesopotamicus). "Aden, Pronoto con dos protuberancias Arabia". "Kurrachef". Observaciones: la discales simétricas, separadas por un morfología externa del tipo de P. surco longitudinal bastante pronunciado, pulverulentus V. mesopotamicus Pic poco convexas y convergentes hacia la (1894b) cae dentro de los márgenes de parte anterior. variabilidad de D. pulverulentus. Morfología general similar en am­ bos sexos, con los élitros subparalelos. Dignomus fairmairei (Pic, 1895). La 9 tiene las antenas algo más cortas Combo nov. y los élitros más robustos. El primer Ptinus fairmairei Pie, 1895. artejo de los tarsos posteriores es prác­ Ptinus (Pseudeutaphrus) fairmairei Pico Pic, ticamente igual en ambos sexos. 1896. Este grupo correspondería al Ptinus senilis Fairmaire, 1891. subgénero Pseudeutaphrus, establecido Ptinus (Pseudeutaphrus) senilis Fairmaire. Pic, 1912. por Pic (1896a). Sin embargo, este subgénero resulta insostenible ya que Localidad típica: "Obock" (Pic, no puede delimitarse con precisión res­ 1895a). Distribución: Obock, en el estre­ pecto a los otros grupos, particularmen­ cho de Bab el-Mandeb. Material estudia­ te del grupo D. irroratus. La especie do: "Obock, Aubert. Ptinus senilis n.sp. descrita como Ptinus (Pseudeutaphrus) Fairm." (sintipo 9). "Obock, Aubert". curtenotatus Pic (1949), fue incluida en "Obock, coll. Bedel". Observaciones: el el género Singularivultus Bellés, en el edeago se ha representado en la Fig. 7. mismo trabajo donde se describe dicho género (Bellés, 1991). Dignomus tewfiki (Pic, 1930). Combo El grupo incluye 6 especies, y se nov. distribuye a ambas orillas del mar Rojo Ptinus (Pseudeutaphrus) tewfiki Pie, 1930. y Arabia, llegando hasta el este de la Localidad típica: "Egypte: Wadi meseta del Irán. Kiraf (South Eastern Desert)" (Pic, 1930b). Distribución: Egipto. Material Dignomus pulverulentus (Boieldieu, estudiado: "W. Kiraf, South Eastern 1854). Combo nov. Desert, 12.3.28. Egypt. Min. Agric. Ptinus pulverulentus Boieldieu, 1854. (Egypt) Col!. m. Tewfik. 25. ex. á la Ptinus (Pseudeutaphrus) pulverulentus coll. Alfieri de forme un peu plus Boieldieu. Pie, 1896. allongée. type. tewfiki n.sp." (sintipo 0'). Ptinus pulverulentus V. mesopotamicus Pie, 1894. Dignomus robustus (Pic, 1941). Combo Ptinus (Pseudeutaphrus) pulverulentus V. nov. mesopotamicus Pie. Pie, 1912. Ptinus (Eutaphrus) robustus Pic, 1941. Localidad típica: "Haute-Egypte" Localidad típica: "Somalie" (Pic, (Boieldieu, 1854). Distribución: Egipto y 1941). Distribución: Somalia. Material península Arábiga. Material estudiado: estudiado: "Somalie. type. robustus "Mesopotam. Millingen. type. V. mesopo- n.sp." (holotipo 9). 220 Bol/. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

Dignomus erythreus (Pie, 1941). Ptinus nitidus Duftsehmid, 1825. Combo nov. Ptinus (Eutaphrus) nitidus Duftsehmid, 1825. Ptinus erythreus Pie, 1941. Mulsant y Rey, 1868. Localidad tfpica: "Erythrée" (Pie, Ptinus signaticollis Dahl, 1823. 1941). Distribución: Eritrea. Material Ptinus (Eutaphrus) signaticollis Dahl, 1823. estudiado: "Erythrée. type. erythreus Pie, 1912. n.sp." (holotipo 9). Localidad típica: "Wien" (Duft­ schmid, 1825). Distribución: Europa Dignomus klapperlchi (Pie, 1956). central (Pie, 1912). Material estudiado: Combo nov. "Autriche". "Umgebung Wiens, Reitter". Ptinus klapperichi Pie, 1956. "Pologne". Localidad típica: "Baschgul-Tal, 1100 m, Nuristan" (Pie, 1956). Distribu­ Dignomus damascenus (Baudi, 1873). ción: Afganistan. Observaciones: no he Combo nov. estudiado material de esta especie. De Ptinus damascenus Baudi, 1873 acuerdo con la descripción de Pic Ptinus (Eutaphrus) damascenus Baudi, 1873. (1956) parece que encaja en el presen­ Pie, 1912. te grupo. Bruchus (Eutaphrus) ganglbaueri Reitter, 1884. Ptinus (Eutaphrus) ganglbaueri Reitter, 1884. Grupo D. nitidus Pie, 1912. Localidad tfpica: "Damasco" (Baudi, Pronoto con una protuberancia 1873). Distribución: extremo oriental del discal muy convexa, lisa y de lados Mediterráneo. Material estudiado: subparalelos. La parte central de dicha "Syrien, Haifa, Reitter". "Beyruth". protuberancia puede ser plana o bien ''Taygestos''. "Jerusalem". presentar un fino surco longitudinal. Dimorfismo sexual muy acusado en Dignomus canaliculatus (Reitter, cuanto a la longitud de las antenas y 1884). Combo nov. forma de los élitros. El a tiene las an­ Bruchus (Eutaphrus) canaliculatus Reitter, tenas largas y gráciles, y los élitros 1884. alargados y paralelos o subparalelos. Ptinus (Eutaphrus) canaliculatus Reitter, La Y tiene las antenas más cortas, y 1884. Pie, 1912. los élitros ovales, muy acuminados en Localidades típicas: "Olymp, Par­ el ápice. En cambio, el primer artejo de nafs, Nord-Morea" (Brenske y Reitter, los tarsos posteriores del a es similar 1884). Distribución: Grecia. Material al de la 9. estudiado: "Morea. Cumani. type. ColI. El grupo incluye 8 especies y se Reitter. canaliculatus" (sintipo a). "Ma­ distribuye por Europa central, Mediterrá­ rea, Hagios Wlassis, Brenske". neo oriental y Oriente próximo. hasta el Mar Caspio. Dignomus desertorum (Reitter, 1887). Combo nov. Dignomus nitidus (Duftschmid, 1825). Bruchus (Eutaphrus) desertorum Reitter, Combo nov. 1887. 221

< l'

Figs. 8·9. Dignomus desertorum (Reitter), habitus del (8) y edeago (9). Figs. 8-9. Dignomus desertorum (Reitter), habitus of the (8) and aedeagus (9).

Ptinus (Eutaphrus) desertorum Reitter, 1887. Ptinus (Eutaphrus) graecus Pie, 1896. Pie, Pie, 1912. 1912. Bruchus (Eutaphrus) damascenus Reitter, Localidad típica: "Grece" (Pie, 1884. 1896c). Distribución: Grecia. Material Ptinus (Eutaphrus) damascenus Reitter, estudiado: "type. graecus n.sp." (sintipo 1884. Pie, 1912. a). "Graecia". "Nafpaktos, Epire, Grece". Localidades típicas: "Sarepta, Baku, Syrien" (Reitter, 1884). Distribución: Pró• Dignomus atticus (Pie, 1902). Combo ximo Oriente, entre el Mediterráneo y el nov. Caspio. Material estudiado: "Damascus". Ptinus (Eutaphrus) atticus Pie, 1902. "Syrien". "Baku, Faust". Observaciones: Localidad típica: "Attique" (Pie, el habitus del a y el edeago se han 1902). Distribución: Grecia y Turquía. representado en las Figuras 8 y 9. Material estudiado: "Attica. type. atticus Pie" (tipo a). "Attica". "Rhodes, Dignomus graecus (Pie, 1896). Combo Kattavia". "Turquie, Kayseri". "Turquie, nov. Mersin". Eutaphrus graecus Pie, 1896. 222 BolI. Soe. Hist. Nat. Ba/sars, 39 (1996)

Dignomus elongatior (Pic, 1919). ca (Argelia). Material estudiado: "Ne­ Combo nov. mours, mai. type. Bedeli Pic n.sp." Ptinus (Eutaphrus) elongatior Pie, 1919. (sintipo 0'). "Algérie". "Magenta". Localidad típica: "Egypte" (pic, 1919). Distribución: Egipto. Observacio­ Dignomus pie; (Grandjean, 1895). nes: no se ha estudiado material de Combo nov. esta especie. Según Pic (1919) sería Ptinus pici Grandjean, 1895 próxima a D. desertorum (Reitter). Ptinus (Eutaphrus) piei Grandjean. Pie, 1896. Ptinus pici S.sp. tondui Pie. 1930. Syn. nov. Dlgnomus koehl (Pic, 1934). Combo Localidad típica: "Algérie: Biskra" nov. (Grandjean, 1895). Distribución: norte de Ptinus (Eutaphrus) koehi Pie, 1934. África (Argelia). Material estudiado: Localidad tfpica: "Egypte: Wadi "Biskra. ex. col. Lethierry. type. ColI Hoff" (Pic, 1934). Distribución: Egipto. Grandjean. P. Pici Grandj. ex coll. Material estudiado: "Wadi Hoff, Egypte, Grandjean" (holotipo 9 de P. picl). Koch. type. Ptinus (Eutaphrus) Kochi "Algérie. Tondu. type. s.esp. tondui Pic" n.sp. pres desertorum" (sintipo 0'). (holotipo 9 de P. pici tondui Pic)". "Biskra". Observaciones: la morfología del tipo de P. piei s.sp. tondui (Pic, Grupo D. bedeli 1930a) cae dentro de los márgenes de variabilidad de D. picio Pro noto con una protuberancia discal poco convexa, finamente Dignomus tuniseus (Pie, 1897). Combo reticulada, y de lados paralelos. nov. Dimorfismo sexual muy acusado en Ptinus (Eutaphrus) tuniseus Pie. 1897. cuanto a la longitud de las antenas y Localidad típica: "Tunisie: Sfax" forma de los élitros. El O' tiene las an­ (Pic. 1897c). Distribución: norte de Áfri· tenas largas y gráciles, y los élitros ca (Túnez). Material estudiado: "Sfax. alargados y paralelos o subparalelos. n.sp. differe de Bedeli par les épaules La 9 tiene las antenas más cortas, y effacées a placer 3eme divo type. los élitros ovales, con los húmeros bo­ tuniseus Pic" (sintipo 9). "Tatouine". rrados y el ápice redondeado. En "Sfax". "Sbeitla, Tunisie". cambio, el primer artejo de los tarsos posteriores del O' no es especialmente Dignomus marraquensis (Escalera, más ancho en comparación con la 9. 1914). Combo nov. El grupo incluye 5 especies, y se distribuye por el Norte de África. Eutaphrus marraquensis Escalera, 1914. Localidad típica: "Marraquesh" Dignomus bedeli (Pic, 1895). Combo (Martínez de la Escalera, 1914). Distri­ nov. bución: norte de África (Marruecos). Ptinus (Eutaphrus) bedeli Pie, 1895. Material estudiado: "Marraquesh, Esca­ Localidad típica: "Algérie; Nemours" lera" (sintipos de ambos sexos). (Pic, 1895b). Distribución: norte de Áfri- X. Bellés, El género Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae) 223

Dignomus pardoi (Pie, 1953). Combo Ptinus (Eutaphrus) agricuiter (sic) nov. Rosenhauer. Pie, 1912. Ptinus (Eutaphrus) pardoi Pie, 1953. Ptinus (Eutaphrus) fossulatus V. algericus Localidad típica: "Maroc: Melilla" Pie, 1894. (Pie, 1953). Distribución: norte de África Localidades típicas: "environs (Melilla). Material estudiado: "laid, d'Alger et cercle de Lacalle" (Lucas, Melilla". "Sidi Mesaud, Melilla". "San 1847). Distribución: norte de África y Lorenzo, Melilla". sur de la península Ibérica. Material estudiado: "Algeciras. Ptinus agricultor Rsh. Thiere Andalusiens Rosenhauer. Grupo D. fossulatus Type" (sintipo, posiblemente 9, de P. agricultor). "O. Foumat, Maroc, Thery, Pronoto con una protuberancia type, V. algericus" (holotipo 9 de P. discal en forma subtriangular, con la fossulatus V. algericus Pie). "Tanger". parte posterior claramente más ancha "Bona". "Tiaret, Oran". "Larache". "Oued que la anterior, muy convexa, lisa y Sehon". "Jemis del Sahel". "Mont brillante. Lexchab". "Dardara, pres Xauen". "Littre, Dimorfismo sexual variable según Alger". "Tarifa, Cádiz". "Laguna La las especies. Los élitros de la 9 siem­ Janda, Cádiz". "San Roque, Cádiz". pre ovales o elípticos, en el O' pueden "Algeciras, Cádiz". "Ji mena de la ser igual que en la 9 (como en D. Frontera, Cádiz". "Sierra de Facinas, gibbicollis) o bien más alargados, pu­ Cádiz". "Cartagena". Observaciones: El diendo llegar a ser subparalelos (como tipo de P. fossulatus V. algericus solo en D. carinatus). Primer artejo de los difiere de los ejemplares típicos de D. tarsos posteriores del O' variable según fossulatus por ser algo más pequeño y las especies, desde mucho más ancho de coloración más clara. que en la 9 (como en D. monstrositar­ sis) hasta igual que en la misma (como Dignomus carinatus (Lucas, 1847). en D. fossulatus). Combo nov. El grupo incluye 10 especies, y se Ptinus carinatus Lueas, 1847. distribuye ampliamente por el norte de Ptinus (Eutaphrus) carinatus Lueas. Pie, África, alcanzando el Mediterráneo 1912. oriental y el Adriático. Ptinus foveolatus Boieldieu, 1854. Syn. nov. Ptinus (Eutaphrus) foveolatus Boieldieu. Pie, Dignomus fossulatus (Lucas, 1847). 1912. Syn. nov. Combo nov. Localidades típicas: "environs Ptinus fossulatus Lueas, 1847. d'Oran, d' Alger et du cercle de Lacalle" Ptinus (Eutaphrus) fossulatus Lueas. Pie, (Lucas, 1847). Distribución: circunmedi­ 1912. terránea. Material estudiado: "Algerie. 5. Ptinus abbreviatus Boieldieu, 1854. foveolatus, Algerie. Type" (sintipo 9 de Ptinus (Eutaphrus) fossulatus V. abbreviatus P. foveolatus). "Tunis, Fond-Djedid". Boieldieu. Pie, 1912. "Biskra". "Tunisie, Oued Miliane". 'Tunis, Ptinus agricultor Rosenhauer, 1856. Kairouan". "Algeria, Batna". "Tlemcen". 224 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

"Andalus, V. Heyden". "Sicile, reichei typique, ex coll. Boieldieu". Obser­ vaciones: la morfología de diversos ejemplares identificados por Boieldieu como P. foveo/atus caen dentro de los márgenes de variabilidad de D. carinatus.

Dignomus gibbicollis (Lucas, 1847). '~. Combo nov. Ptinus gibbieollis Lueas, 1847. Ptinus (Eutaphrus) gibbieol/is Lueas. Pie, 1912. Ptinus farinosus Boieldieu, 1854. Ptinus (Eutaphrus) gibbieol/is V. farinosus Boieldieu. Pie, 1912. Localidad típica: "Environs d'Alger" (' ucas, 1847). Distribución: norte de Africa y sur de la península Ibérica. Material estudiado: "Farinosus Hispan. farinosus. Type" (sintipo O' de P. farino- sus). "Umg. Xauen, nordmarokko". "Tanger". "Kabylie". "Chiclana, Anda­ lusien". "Espagne, Desbr.". "Tarifa, Cádiz". "Laguna La Janda, Cadiz". "San Roque, Cádiz". "Sierra de la Luna, Algeciras, Cádiz". "Algeciras, Cádiz". "Puerto del Cabrito, Cádiz". "Jimena de la Frontera, Cádiz". "Sierra de Facinas, 12 Cádiz". "Ubrique, Cádiz". "Los Barrios, Cádiz". "Cortés de la Frontera, Málaga". Figs. 10·12. Dignomus brevierinitus Observaciones: el sintipo estudiado de (Desbroehers), edeago (10). D. rotundipennis P. farinosus Boieldieu (1854) no es más (Pie), edeago (11) Y segmento genital (12). que un D. gibbicol/is con la pubes­ Figs. 10-12. Dignomus brevierinitus cencia corta y blanca de los élitros (Desbroehers), aedeagus (10). D. particularmente abundante. rotundipennis (Pie), aedeagus (11) and genital segment (12). Dignomus reichei (Boieldieu, 1854). Pitinus reiehei Boieldieu, 1854. Grecia. Material estudiado: "Attica". Pitinus (Eutaphrus) reiehei Boieldieu, Mulsant "Athenes". "Morea". "Peloponnes". y Rey, 1868. "Peloponnes, Kalavrita". "Grece, Epire, Localidades típicas: "Sicile, Grece, Nafpactos". "Grece, Eubée, N. Steni". Algérie" (Boieldieu, 1854). Distribución: "Grece, Eubée, env. Prokopion". "Grece, X. Bellés, El género Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae) 225

Lefkas, Kallighoni". "Ithaque, monast. Ptinus (Eutaphrus) tesinae Reitter. Pie, 1912. Panaghia Pernarakia". Observaciones: Localidad típica: "Insula Lesina" No se ha podido confirmar su presencia (Brenske y Reitter, 1884). Distribución: en Sicilia o Argelia. Dalmacia (Isla Lesina). Material estudia­ do: "Dalmatien, Lesina, Reitter. B. Dignomus xylopertha (Boieldieu, 1856). lesinae m. type. ColI. Reitter. Lesinae Combo nov. Reitter" (sintipo 9). Ptinus xylopertha Boieldieu, 1856. Ptinus (Eutaphrus) xytopertha Reiehe y Dignomus globipennis (Reitter, 1884). Sauley (sic). Pie, 1912. Combo nov. Eutaphrus fulvohirtus Reitter, 1891. Bruchus (Eutaphrus) gtobipennis Reitter, Ptinus (Eutaphrus) futvohirtus Reitter. Pie, 1884. 1912. Ptinus (Eutaphrus) globipennis Reitter. Pie, Localidad típica: "Syrie" (Boieldieu, 1912. 1856). Distribución: Mediterráneo orien­ Localidad típica: "Algier" (Reitter, tal, norte de África. Material estudiado: 1884). Distribución: norte de África. "Chonus, 4Q, type, fulvohirtus, m. 1890, Material estudiado: "type. globipennis Junir" (sintipo 9 de P. fulvohirtus). Reitter. ColI. Reitter" (sintipo 9). "Bou­ "Palestine". "AI-Jizah, Egypte". "Tri poli". Berak, Kabylie". Observaciones: aunque en diversas obnras (por ejemplo Pie, 1912) Dignomus monstrositarsis (Pic, 1896). aparecen Reiche y Sauley como Combo nov. autores de esta especie, en realidad la Eutaphrus monstrositarsis Pie, 1896. descripción formal corresponde a Ptinus (Eutaphrus) monstrositarsis Pie. Pie, Boieldieu (1856). 1912. Localidades típicas: "Insula Veglia Dignomus brevicrlnitus (Desbrochers, et Dalmatie" (Pic, 1896c). Distribución: 1871). Combo nov. Adriática. Material estudiado: "CorfÚ". Ptinus brevicrinitus Desbroehers, 1871. "Varano". "Budva". "Castelnuovo". Ptinus (Eutaphrus) brevicrinitus Desbroehers. "Kephallenia" . Pie, 1912. Localidad típica: "Corse (Ajaccio)" Dignomus rotundipennis (Pic, 1897). (Desbrochers, 1871). Distribución: Cór• Combo nov. cega. Material estudiado: "Corse, type, Ptinus (Eutaphrus) rotundipennis Pie, 1897. brevicrinitus, Typ von Desbrochers" (sin­ Localidad Upica: "Djebel Akrap en tipo 9). "Corse". Observaciones: el Syrie" (pic, 1897d). Distribución: Siria. edeago se ha representado· en la Material estudiado: "Dr. F. Leuthner. Figura 10. Djebel Akrab 85. N. Syrien. type. rotundipennis Pic" (sintipo 9). "Syria, Dignomus lesinae (Reitter, 1884). Djebel Akrab". Observaciones: la protu­ Combo nov. berancia discal del pronoto es muy Bruchus (Eutaphrus) tesinae Reitter, 1884. particular, muy poco convexa en la 226 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

parte anterior. Los élitros son ovales y Bellés, X. 1991. Le genre robustos en ambos sexos. El edeago y Singularivultus nov. (Coleoptera, el segmento genital se han representa­ Ptinidae) de l'Afrique Centrale. J. do en las Figuras 11 y 12. A fr. Zool., 105: 197-203. Bellés, X. 1992. El génere Eutaphrimorphus Pic (Coleoptera: Agradecimientos Ptinidae) de I'África Austral. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 60: 129-132. La gestión del préstamo de ejem­ Boieldieu, A. 1854. [Note) Ann. Soco plares típicos ha sido posible gracias a ent. Fr., (3) 2, 1854. Bull.: 77-85. J. J. Menier, del Museum National Boieldieu, A. 1856. Monographie des d'Histoire Naturelle, París (tipos de casi Ptiniores. Ann. Soco ent. Fr., 3 (4): todas las especies de Pic, además de 285-315, 487-504, 629-686. algunos de Reitter, Boieldieu y Borowski, J. 1992. Dignomus irroratus Rosenhauer), M.1. Izquierdo, del Museo (Kiesenwetter, 1851) (Coleoptera, Nacional de Ciencias Naturales, Madrid Ptinidae), nowly dla fauny Polski gatunek chrzaszcza, oraz uwagi o (tipos de Martínez de la Escalera), y jego pozycji systematycznej. Wiad. E.R. Peacock, del Museum of Natural Entomol., 11 (4): 203-205. History, Londres (sintipo de Ptinus Brenske, E. y Reitter, E. 1884. Neuer taylori Pic). Beitrag zur Kaferfauna Griechenlands. Deutsche Ent. Zeitschr., 28: 17-100. Bibliografía Desbrochers des Loges, M.J. 1871. Description de Coléoptéres Abeille de Perrin, E. 1897. Diagnoses nouveaux d'Europe et confins et de deux Ptinus (Bruchus) franQais rémarques diverses. Mitt. Schweiz. nouveaux (Col.). Bull. Soco ent. Fr., Ent. Ges., 3: 337-360. 1897: 131-132. Desbrochers des Loges, M.J. 1875. Ancey, C.F. 1883. Contributions a la Opuscules Entomologiques (Coléop­ faune de l'Afrique orientale. teres). 1er Cahier. 56 pp. Paris Descriptions de Coléoptéres (1874-1875). nouveaux. Nat. Sic., 2 (6): 116-120. Duftschmid, G. 1825. Fauna Austriae. Baudi, F. 1873. Catalogo dei dascillidi, Unzo malacodermi e teredili della fauna Grandjean, E. 1895. Description d'une europea e circummediterranea nouvelle espéce de Ptinus. Rev. appartenenti alle collezioni del Mu­ Scient. Bourb., 8: 70-71. seo Civico di Genova. Ann. Mus. lablokoff-Khnzorian, S.M. y Karapetian, Civ. Sto Nat. Genova, 4: 226-268. A.P. 1991. Ptinus-Studien (Coleop­ Bellés, X. 1982. Idees sobre la tera, Ptinidae). Entomol. Blatter, 87 classificació supragenérica de la (1-2): 1-65. família Ptinidae (Coleoptera). " IlIiger, K. 1806. Magazin für Sessió Conjunta Entomologia SCL­ Insektenkunde. Fünfter Band. K. ICHN, Barcelona, 1981, pp. 61-65. Reichard, Braunschweig. X. Bellés, El género Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae) 227

Kiesenwetter, M.H. 1851. Énumération Pic, M. 1897d. Deseriptions de des Coléopteres trouvés dan s le Coléopteres. Feuille Jeun. Nat., 3 midi de la France et en Catalogne. (27): 119-120 (1896-1897). Ann. Soco ent. Fr., (2) 9: 577-656. Pie, M. 1898. Diagnoses de deux Ptinus Lucas, H. 1847. Exploration scientifique de l'Afrique Australe et sous-genre de /'Algérie pendant les années Eutaphrimorphus. Misc. Ent., 6: 54- 1840, 1841, 1842. Histoire 55. Naturelle des Animaux Articulés. Pie, M. 1901 a. Espeees et variétés 2eme partie. Insectes. 590 pp. nouvelles de Coléopteres Paléare­ Martínez de la Escalera, M. 1914. Los tiques. L 'Échange, 202: 79-80. Coleópteros de Marruecos. Trab. Pic, M. 1901 b. Diagnoses ou Mus. Nac. Cienc. Nat., ser. Zool. deseriptions abrégées de divers 11. Madrid. Coléopteres exotiques. L 'Échange, Mulsant, E. y Rey, CI. 1868. Histoire 204: 93-94. Naturelle des Coléopteres de Pie, M. 1902. Nouvelles especes et France. Gibbicolles. Paris, Deyrolle. variétés de Coléopteres Paléare­ Pic, M. 1894a. Description de deux tiques. L 'Échange, 210: 31-33. Coléopteres nouveaux. L 'Échange, Pie, M. 1907a. Coléopteres 112: 49-50. Paléarctiques nouveaux (suite). Pic, M. 1894b. Descriptions et notes L 'Échange, 266: 105-106. entomologiques (Coléopteres). Pic, M. 1907b. Coléopteres L'Échange, 113: 66. Paléarctiques nouveaux. L 'Échange, Pic, M. 1895a. Notes diverses sur les 265: 97-100. Ptinides et descriptions d'especes Pie. M. 1912. Ptinidae. Coleopterorum nouvelles. L 'Échange, 129: 99-103. Catalogus, 41, W. Junk, Berlin. Pic, M. 1895b. Ptinides d'Algérie. Pic, M. 1917. Deseriptions abrégées L 'Échange, 125: 50-51. diverses. Mél. exot.-ent., 24: 2-24. Pic, M. 1896a. Habitats de Ptinides du Pie, M. 1919. Notes diverses, nord de l'Afrique. L 'Échange, 142: descriptions et diagnoses (suite). 107-110. L'Échange, 394: 13-14. Pic, M. 1896b. Descriptions de quatre Pic, M. 1921. Coléopteres nouveaux Ptinides exotiques. Misc. Ent., 4: 6- des colleetions du Muséum. Bull. 7. Mus. Paris, 1921: 338-340. Pie, M. 1896e. Deseriptions et notes sur Pic, M. 1928. Missione entomologiea divers Coléopteres. Misc. Ent., 4: Paoli in Somalia. 1926. Deuxieme 41-43. liste de Coléoptéres de la Somalie Pie, M. 1897a. Coléopteres nouveaux. italienne avee deseription de Misc. Ent., 5: 26-29. nouvelles espéces. Mem. Soco ent. Pie, M. 1897b. Deseriptions de Italiana (Genova), 6: 37-43. Coléopteres. Bull. Soco Hist. Nat. Pie, M. 1929a. Notes diverses, Autun, 10 (2): 295-302. nouveautés. L 'Échange, 438: 13-14. Pie, M. 1897c. Deseriptions de Pic, M. 1929b. Nouveautés diverses. Coléopteres. Misc. Ent., 5: 61-63. Mél. exot.-ent., 53: 1-36. 228 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (t996)

Píe, M. 1930a. Notes diversas, ¡'expédítion J. Klapperieh en nouveautés. L 'Échange, 441: 9-11. Afghanístan (1952-1953). Bull. Soco Pie, M. 1930b. Daux nouveaux ent. Mulhouse, 1956: 5-7. Coféopteres d'Egypte ét Sína"i. Bull. Píe, M. 1958. Coféopteres nouveaux. In: Soco R'. ent. Egypte, 1930: 1-2. La réserve naturelle íntégrafe du Píe, M. 1934. Notes diverses, noúveau­ Moní Nimba. Mém. Inst. Fran9. Afr. tés (suita). L'Échange, 458: 29-31. Noire, 53: 199. Pie, M. 1940. Tenthredldes (Hymén.) et Reitter, E. 1884. Bestimmungs-Tabellen Coféopteres nouveaux. L'Échange, der europaíschen Coleopteren. XI. 479: 1-2. Bruehidae (Ptinidae). Verhandl. d. Pie, M. 1941. Coléopteres du globe. naturf. Vereines in Brünn., 22: 295- L'Échange, 486: 13-16. 323. Pie, M. 1948. Coléopteres du globe Reitter, E. 1891. Neue Coleopteren aus (suite). L'Éehange, 511: 1-4. Europa den angrezenden Landern Pie, M, 1949. Nouveaux Coléopteres und Sibirien, mit Bemerkungen über exotiques et notes diverses. Mise. bekannte Arten. Deutsche Ent. Ent., 46: 49-55. Zeitschr., 1891: 17-36. Pie, M. 1953. Coléopteres du globe Wollaston, T.V. 1862. On the Ptinidae (suite). L'Échange, 533: 9-12. of the Canary Islands. Trans. Ent. Pie, M. 1956. Anobiidae, Ptinidae et Soco London, (3) 1: 190-214. Aderídae (Coleoptera) de SHNB Ressenyes bibliografiques (1994-96)

Les ressenyes bibliografiques s6n una secció que ha anat aparaíxent j desaparaixent de les pagines del Bolletí. Les darreres ressenyes es publicaren al número 25 del Bolletí (1981). Cada vegada s6n més els naturalistes que SOCIETAlO'HISTOAIA treballen a les Balears. Aquest augment d'investigadors ha NATURAl. DE lES BAlEARS fet també s'incrementin els articles científics que toquen les Balears. Tan sois uns pocs són els que surten publicats en les pagines del Bolletí. Altres molts s6n publicats a revistes estrangeres molt especialitzades i, malauradament. algunes d'elles no s6n presents a la nostra Biblioteca. lógicament ens és impossíble ressenyar en aquestes modestes pagines totes les referencies que tractin temes de ciEmcies naturals de les Balears. S6n molts els trebaUs i alguns ens pass en desaper~abuts. També cal fer una certa selecció de les millors aportacions a les ciencies d'aquesta terra. Amb aquesta iniciativa volem donar a coneixer als nostres socis la tasca de molts deis científics de les Balears. Així mateix és una fórmula per enriquir, amb les separates, treballs que no arriben amb facilitat a la nostra Biblioteca. Un aspecte molt important a recalcar és la important quantitat d'articles publicats a I'estranger (generalment en angles) j I'augment que hi ha hagut durant els darrers anys en producci6 científica per socis de la Societat, de gran qualitat, sobre temes de les nostres illes i en catala. . Hem dividít I'apartat de ressenyes en dues parts. La primera dedicada als llibres d'interes general o naturalístics centrats a les Balears o Pitiüses que han aparegut durant els darrers anys. La segona anira dedicada als treballs que facin referencia a les Balears apareguts en altres revistes científiques. Per iniciar aquesta recerca científica hem decidit ressenyar articles apareguts durant els tres darrers anys (1994-96). No obstant, hem de recalcar que la base de dades de la Societat es va actualitzant, en la mesura de les nostres possibilitats, amb totes aquestes dades bibljografiques.

Llibres

Bellés, X. 1995. Entendre la Biodíversítat. Edicions la Magrana. 164 pp. Barcelona.

El document d'identitat del Dr Xavier Bellés podría indicar infinitat d'ocupacions; és un químico és un bioleg, és un bioquímic, és un entomoleg, és un biospeleoleg, en definitiva és un aventurer del saber. És una persona que al 230 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

IIarg de la seva vida ha anat acumulant tota una serie d'experiencies, algunes de les quals es veuen reflectides en el seu IIibre com introducció a cada un deis capítols. Són exemples personals, quotidians, que serveixen per introduir-mos dins els processos biológics més generals. Podríem dir que és un poc la seva biografia. El títol del IIibre ja ens dóna una idea clara del seu contingut. Xavier Bellés, al lIarg del seu lIibre, fa un recorregut didactic del terme biodiversitat. Relata i descriu la história d'aquesta paraula, incide ix en la biodiversitat canviant, la biodiversitat en quatre dimensions. Passats aquests primers capítols introductoris entra la figura de I'home com a part superactiva d'aquesta biodiversitat. L'home, de forma continuada, provoca i accelera canvis en el seu entorno La majoria d'aquests canvis són incontrolats i de difícil restitució. Cada hora s'extingeixen dues especies, aquestes ja no es prodran restituir. Sistematics i taxónoms tenen molta de feina per fer, i cal encorejar-Ios. També parla d'un missatge d'esperan(fa, esperan(fa en que després d'aquest treball d'investigació sobre els nous productes d'especies conegudes o de les noves especies que encara no coneixem, trobem principis o nous productes que ens faran entendre el perque és tant important preservar la biodiversitat actual. Entre els molts d'exemples tractats, en hi ha alguns que ens toquen directament. Així, en X. Bellés, ens parla sobre la introducció d'especies prenent exemples del que ocorre en alguns deis illots de les Balears amb rates i sen se rates i com afecten aquestes als tenebriónids endémics, o la problematica de 'Taiga assassina", Caulerpa taxifolia. Biodiversitat és una de les paraules més de moda entre ecólegs, ecologistes i, darrerament, entre polítics. Peró, entenen realment aquest concepte ? La seva lectura segur que ens ajudara a veure amb més claretat el veritable sentit d'aquest terme.

G.X. Pon s

Fornós, J.J. i Ginés, A. 1996. Karren Landforms. Universitat de les IIles Balears. 450 pp. ISBN 84-7632-297-8.

Gracies a una climatologia favorable i a un substracte rocós carbonatat que acostuma a presentar una forta fracturació i diaclassació tectónica, I'illa de Mallorca és el lIoc idoni per al desenvolupament de bona part deis processos de tipus carstic. Aquest fet a nivell científic mundial no ha passat desapercebut, i fruit d'aixó ha estat I'organització per part del Departament de Ciencies de la Terra de la UIB (Palma de Mallorca) i del Museu Balear de Ciencies Naturals de Sóller durant els dies 19 al 22 de setembre de 1995 de l'lnternational Symposium on Karren Landforms, que patrocinat per la International Geographical Union i la Commission on Environmental Changes and Conservation in Karst Areas es va celebrar a la UIB (Palma de Mallorca) i a Sóller. 231

El Symposium va comptar amb la presencia de més d'una cinquantena d'especialistes d'arreu del món, amb, entre d'altres, deis Drs. U. Sauro, actual president de la Comissió, G. Perna, F. Cucchi d'ltalia, A. Eraso d'Espanya, C. Ek de Belgica, V. Andreichuk de Rússia, D. Ford del Canada, W. Halliday deis Estats Units, J. Oh de Korea, N. Kashima del Japó, L. Perritaz de Su'issa, o B. Smith, C.Moses, D. Drew, F. Whitaker de la Gran Bretanya. Durant les exposicions de les comunicacions s'hi plantejaren la major part deis tópics que afecten al rascler. Es tractaren els temes, sempre polemics, de morfometria i nomenclatura i, com no, tota la qüestió, encara molt oberta en alguns punts, deis processos genétics. També es tracta tota la tematica referent a la conservació d'aquests espais, i es aquest sentit tengueren especial interes les sortides efectuades a la zona de la Serra de Tramuntana on es posa de manifest I'excepcionalitat deis exemples presents en aquesta zona només comparables amb els millors sistemes carstics del món, com són els que es troben a Cuba, als Balcans o a la Xina. De la trobada i deis treballs deis diversos membres assistents a la reunió, així com també amb la incorporació d'alguns especialistes que per diverses raons particulars no hi van poder assistir, n'ha sortit un volum de tipus monografic, titulat "Karren Landforms", i que és el primer volum monografic que apareix a nivell mundial dedicat a aquesta tematica tan concreta com són les morfologies exocarstiques. Aquest Ilibre que, publicat per la Universitat de les IlIes Balears, consta de 450 pagines, presenta 40 articles, dividits en set capítols que abarquen tots els camps referents a la tematica plantejada. Introducció, analisi morfológica i morfometrica, karren a roques evaporítiques, processos genétics, karren al paleocarst, aspectes regionals i climatics, i aspectes mediambientals, d'ordenació, de gestió i de risc conformen I'ampli ventall capag de satisfer a qualsevol amant, no tant sois de la ciencia carstológica, sinó també de la simple observació deis paisatges associats a aquest procés. Procés lent peró efectiu de modelat de la roca cal caria que, mitjangant la seva dissolució per I'aigua de pluja, sense oblidar els processos biologics associats, es recrea en la formació de relleus de diverses mides i formes que suggereixen a la nostra imaginació les imatges més variades (com per exemple Es Camell a Lluc, Escorca).

Junta de Publicacions

Constantino, C. i Siquier, J. LI. 1996. Els Bolets de les Balears. Ed. Micobalear C.B., Palma de Mallorca, 479 pp.

A qui no li agraden els bolets? Qui no coneix els picornells, esclata-sangs, pixacans, peus de rata, xampinyons, i tants i tants d'altres bolets ? Caries Constantino i Josep Lleonard Siquier ens han estat descobrint i ensenyant durant 232 BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

més de vint anys els secrets deis bolets. Any rera any, durant aquest lIarg període, s'han esfor9at organitzant exposicions, xerrades i cursets per divulgar per alia a on s'els cridava tot I'apassionant món deis bolets. La Universitat, la Societat d'Historia Natural de les Balears, el Museu Balear de Ciencies Naturals de Sóller i distints locals socials d'ajuntaments de les IIles han estat centres principals d'aquests encontres deis amants deis bolets. E/s bolets de les Balears era una obra que molts dessitjavem, demanavem i quasi exigíem. Aquesta és la primera vegada que es realitza un treball tan substancial sobre els bolets de les Balears. Darrerament i gracies a ambdós autorss'estan multiplicant els treballs sobre fongs de les Balears. Les seves relacions amb micolegs/gues de la resta de I'estat especialment de Catalunya, i molt en particular amb la col.laboració assídua den Jaume Llistosella i de na Montserrat Aguasca (Universitat de Barcelona) i de I'estranger han fet de les nostres illes un punt d'encontre d'estudiosos deis fongs. Fins al 1980 tan sois s'havien publicat uns 40 treballs, puntuals, sobre fongs de les Balears. Durant la década deis 80 ja foren 45 els treballs publicats, i durant els 90, aquesta tendencia creixent, amb tota seguretat superara la seixentena de treballs. Un altre aspecte a destacar de I'obra i deis autors és que han comptat amb més de 100 amics i institucions que els han ajudat i recolzat dins aquesta difícil tasca que és la preparació i edició d'un llibre. Són, doncs, moltes les hores i dies de camp que han trescat els autors per totes les illes de les Balears. Aquesta és un obra basica per als investigadors i professors. Per als investigadors perque s'ha deixat un herbari de referencia, per a futures revisions i fins i tot per a la possible realització d'una tesi doctoral. S'han registrat observacions de camp que apunten tota una serie d'aspectes complementaris als estrictament taxonomics. Es donen observacions ecologiques, dades sobre fitopatologia, relacions amb la medicina i la veterinaria, etc. Tampoc obliden I'aspecte didactic per a que la gent aprengui a conservar. Els autors ens recorden que "sense boscos no hi ha bolets, pero sense bolets no hi pot haver boscos". També és una eina fonamental per a I'ensenyament deis futurs biolegs de les nostres universitats. En aquesta obra s'ha combinat el lIenguatge per als no iniciats, pero també I'especialista troba molta d'informació entre les 325 especies tractades. Les especies s'han ordenat taxonomicament (mixomicets: 14 especies; ascomicets: 48 especies; i el grup més conegut deis basidiomicets: 263 especies) i dins de cada classe i ordre s'ha seguit un criteri alfabetic per generes i especies. Per a la confirmació d'especies s'ha comptat amb la col.laboració deis millors especialistes de I'estat i adhuc de I'estranger. Un altre aspecte a destacar, és I'exhaustivitat i rigor en que s'ha usat la bibliografia, recollint treballs o citacions de bolets des del segle XVI fins als nostres dies. Una pe9a clau en qualsevol guia de la naturalesa són les il.lustracions i les fotografies, s'ha de dir que quasi la totalitat són excepcionals. La tecnica fotografica deis bolets al seu habitat no és gens facil i menys reproduir fidelment sobre paper 233

els originals. No hi ha desean s: 307 especies de Mallorca, 123 de Menorca, 104 d'Eivissa, 85 de Cabrera i 65 de Formentera. Cap de les iIIes majors de la nostra comunitat s'ha quedat sense unes quantes visites den Caries i den Pepo Pero encara hi ha per afegir més informació, també apareixen dades sobre I'estacionalltat, I'abundancia relativa, substrats, habitats i toxicitat de cada una de les especies. Esperem que en un futur molt proper els autors ens facin gaudir d'un segon volum, dones ja tenen preparades més 100 especies que no pogueren incloure en aquesta primera entrega per impediments editorials. Un altre suggeriment per considerar seria la possibilitat de complementar el seu lIibre amb fitxes tecniques, com ha fa la Societat Catalana de Micología, així com una clau d'identificació d'especies. Ambdues suggerencies facilitarien I'estudi deis bolets de les Balears amb més precisió, pel que redundaria amb I'increment del valor científic de !'obra. Per acabar !'obra amb el bon gust amb la que s'ha comengat, no podia esser d'una altra forma sinó finalitzant amb una interessant secció de Micogastronomia realitzada pel gastronom i mestTe cuiner Sr. Antoni Pinya, que per manca de temps, i no pas per ganes, no vos podem comentar per no haver provat les 21 receptes preparades amb 19 d'aquests deliciosos bolets.

Enríc Descals i Guillem X. Pons

Romo, A.M. 1994. Flores silvestres de Baleares. Editorial Rueda. Madrid. 412 pp.

Las islas han constituido desde tiempos remotos fuentes de fascinación para el ser humano. Ignoramos qué extrañas evocaciones inspiraron a Homero para crear tantos seres fantásticos, pero nos sorprende menos el hecho de que la mayoría de las míticas quimeras homéricas fuesen ubicadas por la fértil imaginación del genial poeta en islas helénicas. Homero no llegó a conocer directamente el archipiélago balear. De haberlo visitado, probablemente su imaginación hubiese forjado criaturas imposibles, paisajes impensables, laberintos más profundos e intrincados en los que albergar renovados minotauros. Afortunadamente semejante vacío literario ha podido ser llenado. Dos mil años después de la aparición de la Odisea, A.M. Romo nos cautiva con la publicación de otro libro plagado de centauros vegetales, de polifemos con c1oroplastos, en fin de Itacas imaginarias. A pesar de que el libro, por razones ignotas, se encuentra camuflado bajo la formal apariencia de una guía de divulgación científica, prontamente advierte el lector su verdadera naturaleza. Tras un breve apartado en el que el autor expone su peculiar visión sobre la historia de las exploraciones botánicas realizadas en Baleares, A.M. Romo empieza a introducir al lector, pausadamente pero con pulso firme, en un mundo onírico. Afirmaciones tales como que Helfeborus lividus, Pastinaca lucida y Erodium reichardii presentan estrechas relaciones de parentesco con especies afines del 234 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

continente (en lugar de las consabidas vicariantes corso-sardas) constituyen el pistoletazo de salida para metas más osadas: Brassica balearica y Dorycnium pentaphyllum subsp. fulgurans son emparentadas con plantas del mediterráneo oriental; Bupleurum barceloi, Galium crespianum y Teucrium cossonii son convertidas, por gracia del autor, en endémicas de área amplia que se encuentran en todas las Baleares (sic); Limonium biflorum, presente en Mallorca y Menorca, únicamente es referido como endemismo de la primera. Quizás para compensar tal licencia, el autor incluye Helleborus lividus como integrante de la flora menorquina, en donde no existe, o excluye a las Pitiusas de la distribución de Aetheorhiza bulbosa subsp. willkommii. Genista lucida, ausente en Ibiza y Formentera, es presentada como endemismo pitiúsico-Ievantino. No obstante, tales anotaciones son minucia si las comparamos con la perla cultivada que se nos presenta al final de este apartado: Merendera filifolia, de amplia distribución mediterránea y, con toda probabilidad, una de las plantas más abundantes en todas las Baleares es calificada como endemismo balear en peligro de extinción. Llegados a este punto la mano maestra del autor nos hace traspasar límites insospechados y, ante nuestros ojos, empiezan a desfilar seres fantásticos y paisajes inimaginables. Una bella fotografía correspondiente a Cyclamen europaeum (especie ajena a la flora ibérica) es atribuida a C. balearicum. Un ejemplar de Juniperus phoenicea de tronco atribulado por inclementes turbiones es rebautizado como Pinus halepensis. Las ilustraciones paisajísticas que nos ofrece A.M. Romo dan más verosimilitud, si cabe, a la narrativa fantástica del texto. Cíclopes embravecidos deben haber remodelado, caprichosamente, la faz del archipiélago. ¿Hay, acaso, otra explicación que ofrecer ante el hecho de que más de quince localidades estén incorrectamente anotadas? ¿Qué terrible fuerza telúrica puede haber motivado que la supuesta localidad de la isla de Cabrera corresponda en realidad a la Colonia de Sant Pere, ubicada en una isla distinta a más de 80 km de distancia de la anterior? ¿Qué catastrofe cabe imaginar si el Port des Canonge se nos ofrece como Cala Tuent, Sa Costera por Estellencs, el Puig de Pastoritx por el Teix, el embalse de Cúber por el del Gorg Blau, el emblemático Puig Major por Sa Calobra, el Migjorn de Menorca por el monte Toro, el Cap de Cavalleria por el Cap Fornells, Ses Balandres por Sa Punta des Savinar, el islote de Conills por Cabrera ... ? Probablemente la elaboración del breve apartado correspondiente a las Claves dicotómicas para llegar a las familias vegetales que crecen en Baleares habrá supuesto el mayor esfuerzo imaginativo para el autor. Si Creta poseía un intricado laberinto en el que moraba el feroz Minotauro, Flores silvestres de Baleares atesora en apenas once páginas una guarida similar, aunque quizás, el laberinto del Minotauro fuese más sencillo de explorar que las escasas páginas que constituyen las claves. Si por azar el intrépido lector hace uso de ellas es preciso que, al igual que Teseo, vaya provisto de un copioso ovillo que atenue el riesgo de extraviarse en semejantes lares. Por falta de espacio resulta imposible efectuar una detallada enumeración de los caracteres vegetativos y reproductivos 235

que A.M. Romo, demostrando una creatividad ubérrima, atribuye a las plantas baleáricas, sin embargo una pequeña selección se presenta a continuación: Gimnospermas con fruto; Orquidáceas con pétalos libres; Apiáceas y Geraniáceas (Erodium) con perianto no petaloideo; Anacardiáceas con cáliz y corola claramente diferenciados; Saxifragáceas, Brassicáceas y Aizoáceas con cálices y corolas no diferenciados; Rosáceas con el ovario súpero y hojas trifoliadas; las Lorantáceas y Celastráceas son incluidas en el texto a pesar de que no existe ningún representante silvestre en el archipiélago. Numerosos géneros que el lector puede hallar en sus correrías botánicas por el archipiélago, y que se encuentran descritos en el libro, son imposibles de encuadrar en sus correspondientes familias al utilizar los enunciados de las claves. La parte más voluminosa del libro corresponde a la descripción de una selección de táxones que el autor supone alegremente representativos de la flora balear. Si se consulta, a modo de ejemplo, las especies indicadas de géneros tan abundantes como Centaurium, Gx, Rumex, Polygonum, Lavatera, Erodium, Vicia, Medicago, el lector podrá apreciar en su justa medida la idoneidad de tal selección. Si éste encuentra algún Geranium prontamente debería ignorarlo, pues tal género está ausente del libro. Por contra, táxones rarísimos o incluso inexistentes en la flora balear (por ejemplo, Sempervivum tectorum) son incluidos con todos los honores. A las sucintas descripciones morfológicas se acompaña el tipo biológico y la época de floración. La distribución en el archipiélago casi siempre se acompaña de localidades concretas, y aunque en ningún caso se especifica la fuente de donde se obtuvo la información resulta evidente que la corología aportada por Bonafé (Flora de Mallorca, vols 1-4) y los extractos de las etiquetas de herbario del Instituto Botánico de Barcelona constituyen los pobres cimientos sobre los que se han edificado las áreas de distribución. Estas son, en el mejor de los casos, notablemente incompletas y no dan una idea general de donde puede hallarse la planta. La distribución insular que proporciona no constituye un ejemplo de pericia y precisión, y los errores que vienen arrastrandose desde tiempos antiguos son fielmente reproducidos, si no aumentados. Numerosas ilustraciones (hasta 96 láminas que incluyen a varios táxones cada una) elaboradas por E. Sierra se encuentran repartidas a lo largo de la obra, aunque esta vez, extrañamente, la calidad de las mismas va pareja con el resto de la obra, en lugar de superarla. La interpretación que hace el autor de grupos particularmente conflictivos (Limonium, Teucrium, Thymus, Santolina, Ranunculus, Thapsia, Phillyrea, entre otros) no hace sino confirmar la impresión general de que el autor no solo toca de oido, sino que además desafina. Con todo, éste demuestra un notable interés pedagógico al proponer siete nuevos táxones y realizar más de treinta combinaciones nomenclaturales, puesto que el lector puede elegir entre éstos diversos ejemplos que ilustran a la perfección algunas modalidades de nombres ilegítimos e inválidos según el actual código de nomenclatura botánica (Aster tripolium subsp. minoricense, Smilax aspera subsp. balearica, Rubia angustifolia subsp. caespitosa, Arum majoricum subsp. lucanum, Pimpinel/a tragium subsp. 236 BoII. Soco Hist. Nat. Balears. 39 (1996)

balearica, Amelanchier ova/is subsp. comafredensis). Los casos de Dianthus rupicula subsp. bochoriana y Carduus bourgeanus subsp. íbizensis constituyen caso aparte. pues son combinados en el mismo rango y bajo el mismo taxon en el que fueron originalmente descritos. Cual Itaca acogedora, un glosario de términos botánicos aguarda al lector, el cual podrá hallar en él un digno broche con el que finalizar esta peculiar odisea posthomérica. Es recomendable, al acabar de leer las más de cuatrocientas páginas que constituyen el libro Flores silvestres de Baleares, rememorar algunas de las afirmaciones que, con sobria modestia, han sido incorporadas en la introducción del mismo. Toda ella no tiene desperdicio, a pesar de su brevedad, y si en algo resulta clarividente es cuando se afirma que esta obra es única en su género. Sin embargo, y una vez acabada la lectura del mismo, persiste una inmisericorde duda: ¿ de cuál ?

Josep A. Rosselló

Pons, G.X. i Palmer, M. 1996. Fauna endemica de les íIIes Ba/ears. COPOT - IEB - SHNB. Mon. Soco Hist. Nat. Balears, 5. 307 pp. Palma de Mallorca.

Feia ja temps que un petit grup de zoolegs de les lIIes demava quantes especies animals havia a les Balears. A aquesta pregunta en seguía una altra quantes d'aquestes especies són endemiques. La idea de que tot es coneix, de que tot esta descrit, és del tot falsa. Gracies al continuat trebal! de camp deis anomenats alfa-taxonoms, durant aquest darrers, anys s'han descrit a les nostres iIIes més de trenta noves especies. També s'ha ampliat de forma substancial el coneixement sobre la distribució, ecologia i filogenia de moltes d'aquestes especies. Aquest !libre vol esser un petit homenatge a les persones que, malgrat moltes de vegades han estat tractades com a loques, han contribuit a I'enriquiment naturalístic, que no hem d'oblidar que també és cultura, de les nostres iI1es. El coneixement deis endemismes animals de les Balears i les Pitiüses és del tot deficient. El ferreret (Alytes muletensis) és, sens dubte, I'especie més emblematica que viu a les Balears. Pero a més del ferreret, hi ha moltes más especies endemiques. Any rera any. es descriuen noves especies I d'altres són rebatudes o s'amplia notablement la seva area de distribució. Un ban exemple ha tenim en aquesta edició del Bolletí amb la descripció d'una nova especie de dípter de s'Albufera de Mallorca (Hydrellía mayoli n. sp.). Amb aquest trebal! els autors han intentat defugir d'una simple lIista bibliografica, dones darrere hi ha un intens treballs de campo S'han prospectat reiteradament molts deis ambients més rics en endemismes: caves i avenes, iIIots de les Balears ¡ Pitiüses i reaUtzat múltiples excursions zoologiques per les iIIes majors per tal de coneixer millor I'habitat i 237

estatus de cada especie. Per a cada taxon s'ha fet tot un seguit de consultes a més d'una trentena d'especialistes de cada grup zoológic. A més a més, els autors han busseigat entre bibliografía antiga i moderna cercant les descripcions originals de cada especie. S'ha realitzat un repas de totes les especies i subespecies descrites de les lIIes i s'han ordenat de forma sistematica, deis organismes més primitius (nematodes) fíns als més evolucionats (mamífers). Quasi tots els grups faunístics amaguen algun taxon endemic des deis nematodes, mol.luscs, aracnids, crustacis, insectes (entre els quals destaquen els coleopters) i el vertebrats: reptils, amfibis, aucells i mamífers. En aquesta obra es resumeix el coneixement que es té sobre la fauna descrita de. les IlIes. Es discute ix sobre la distribució, afinitats faunístiques, corologia amb més detall, i sobre la validesa taxonómica de les més de cinc-centes especies i subespecies descrites de (es iIIes Balears i Pitiüses. Aquest és un excel.lent punt de partida per al coneixement de la fauna endemica de les nostres iIIes. Dur a terme una actualització o correcció sera, a partir d'aquesta base, molt més senzill. Només durant el temps que ha transcorregut des de I'edició d'aquest volum fins a finals del 1996 (poc més de mig any) ja s'han descrit uns deu nou taxons endemics. Aquesta és una bona noticia, dones ens suggereix que la zoologia balear és ben activa i que a les darreries del segle XX encara hi ha taxonoms a les nostres iIIes amb el mate ix esperit que movia els investigadors per cercar, i la fortuna de trobar i batiar aquest patrimoni natural. Aquest treball no és un lIibre de text sinó que esta pensat com a lIibre de consulta. En ell se tracten tant les especies veritablement endemiques com les especies que foren inicialment descrites sobre exemplars capturats a les iIIes i que amb posterioritat han estat trobades a altres localitats fora de les Balears, perdent el seu caracter d'endemic. La ciencia, no és estatica, cada any, cada mes, cada dia se fan nous descobriments. Aquest lIibre també du data de caducitat, i és bo reconeixer-ho. No se si esta bé dir-ho peró seria bo que aquesta data no fos molt lIunyana. Aixó voldra dir que es treballa amb intensitat en el camp de la zoologia, voldra dir, per exemple, que s'han descrit moltes noves especies o que especies avui conegudes d'una localitat s'ha, comprovat que compten amb una distribució més amplia. No obstant, aquest llibre és una bona eina que permetra no partir de cero alhora mantenir al dia aquest cataleg, i que sera molt més facil enriquir-Io amb aquestes futures noves dades. Bé, futures i no tan futures. No sé si ja es tendria que fer un petit afegitor, dones com veureu en aquest mateix Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears i en les ressenyes del Bolletí es descriuen més i més especies. Aquest treball fou guardonat amb el premi d'investigació Jaume I de 1996 per l'lnstitut d'Estudis Catalans.

Junta de Publicacions 238 BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Consell Insular de Mallorca. 1996. Sa Dragonera Parc Natural. Fodesma. Palma de Mallorca. 139 pp.

El 27 de juliol de 1994, per acord del Consell de Govern· va quedar aprovat inicialment el Pla d'Ordenació deis Recursos Naturals (PORN) de sa Dragonera. El Consell de Govern I'aprovava definitivament el 26 de gener de 1995, i 1'11 de febrer sortia publicat al BOCAIB (Decret 7/1995) fent aixi realitat el tercer Parc Natural de les Balears (afegint-se al Parc de s'Albufera de Mallorca i al Parc de Mondragó). Pero no fou fins enguany (1996) que fou constituit el Patronat del Parc i el desenvolupament real del PORN. El Parc compren I'illa de sa Dragonera (288 ha), els illots i esculls circumdants, s'illa Mitjana i es Pantaleu pels seus grans valors ecologics i paisagístics. Sa Dragonera és una prolongació de la Serra de Tramuntana de 3,7 km de lIargaria. Botanicament domina la garriga de garlanda i xiprell i la garriga d'ullastre amb redols ocupats per bosquets de pi. La vegetació costanera esta representada per associacions de saladines i coixinets. La presencia d'endemismes vegetal s és notable, més de 20 especies hi són presents. Pel que fa a la fauna destaquen les aus marines, amb I'existencia de colonies nidificants de Gavina Corsa (Larus audouini), Baldritja (Puffinus mauretanicus), Virot (Calonectris diomedea), Corb Mari (Phalacrocorax aristotelis) i Noneta (Hydrobates pelagicus). Sa Dragonera alberga la colonia més important de le Balears de Falcó Marí (Falco eleonorae). Són importants també I'isopode cavernícola endemic Thyphlocirolana moraguesi i la subespecie de Sargantana Balear endemica exclusiva de l'illa de sa Dragonera (Podareis Ii"ordi giglioli). També altres abundants invertebrats endemics i la fauna litoral són igualment valors faunístics d'interes que surten reflexats en aquest llibre. Sa Dragonera, aquest territori d'uns 3 km 2 que s'ha volgut separar de la Serra de Tramuntana ha estat objecte d'un volum monografic editat pel Consell Insular de Mallorca. Quantes coses s'han dit de sa Dragonera. Són molts els articles sobre la seva historia, pirates, les seves construccions, els seus fars, contraban i la historia natural. Alguns d'aquests articles han estats editats en el Bolletí de la Soeietat d'História Natural de les Balears. En aquest mateix volum es relacionen les especies d'un grup d'escarabats, els Chrysomelidae de I'illa. Aquesta és una obra col.lectiva en la que han participat tretze autors que descriuen al lector tant la historia natural d'aquest paratge com la historia humana que han vist les seves roques. En s6n autors: J. Estelrich, G. Ordina, M. Grimalt, J.J. Forn6s, A. Rodríguez-Perea, B. Gelabert, M. Mus, G. Alomar, G.X. Pons, M. Palmer, M. Pons, M.M. Estarelles i A. Reynés. La presentació, en gran format i tapes dures, fa que sigui una obra atractiva, i més si es veu complementada per abundants il.lustracions, fotografies en color, distints mapes i dibuixos. Aquest lIibre té la qualitat de fusionar tots els coneixements que es tenen de I'illa de sa Dragonera: geografia, climatologia, geologia, flora i fauna terrestre i marina, 239

prehistoria, historia, cartografia i toponímia i altres dades sobre els seus edificis singulars i la historia més recent d'aquest pare natural.

G.X. Pon s

Riera, F., Oliver, J. i Terrassa, J. 1995. Peixos de les Balears. COPOT, Direcció General d'Ordenació del Territori i Medi Ambient. Palma de Mallorca. 244 pp.

Francesc Riera, Joan Oliver i Joan Terrassa són uns enamorats de la mar, són tres biolegs que han posat part del seu saber en les pagines d'aquesta obra. I die únicament part perque la mar no només amaga peixos sinó molts d'altres grups d'especies animals i vegetals deis que també són bons coneixedors. Peixos de les Balears és una comode guia de reconeixement de les especies de la mar Palear. Els autors han conseguit fusionar, de forma excepcional, I'aspecte científic amb I'aspecte divulgatiu. Resulta un llibre interessant tant per a un universitari per refon;:ar els seus coneixements d'ictiologia com per a una mestresa de casa que va a playa per saber exactament que és el que compra. Amb aquest format, molt atractiu, s'inclouen les principals especies (122 taxons) deis prop de 400 peixos citats de la mar Balear. Aquest recull s'inicia amb els selacis (12 especies) i continua amb els teleostis (110 especies). Un altre aspecte a destacar és la tasca duita a terme per recuperar noms populars de les especies. Cada una de les especies tractades inclou una fotografia o dibuix de gran qualitat, dades sobre la seva morfologia, talla, distribució i biologia, arts de pesca utilitzades habitualment per a la seva captura i un apartat de notes en que es resalten aspectes curiosos (gastronomics, nomenclaturals, histories, etc.) de cada una de les especies. A més a més compta amb una relació de siluetes d'identificació de les distintes famílies, un glossari, un índex amb els noms vulgars i científics, un capítol de bibliografia seleccionada, una taula sobre les talles mínimes de captures de les especies comercials segons la legislació vigent i un cataleg actualitzat de les especies que se poden trobar en la mar Balear.

G.X. Pons

Articles

Affre, L., Thompson, J.D. i Debussche, M. 1995. The reproductive biology of the Mediterranean endemic eyelamen balearieum Willk. (Primulaceae). Botanieal Journal of the Linnean Soeiety, 118: 309-330. 240 Boll. Soe. Híst. Nat. Balears, 39 (1996)

Aquest és un complet estudi sobre la biologia floral i ecologia reproductiva del pa porcí (Cyelamen balearíeum), endemisme mediterrani distribuH pel sud de Franga i les iUes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa, Cabrera i sa Dragonera). Són pocs els pol.linitzadors observats sobre aquesta especie (alguns sírfids) i la dispersió per formigues sempre a poca distancia. La morfologia de I'estructura floral favoreix I'autofecundació. Els autors realitzen diferents tests d'autofertilitat i autocompatibilitat. Únicament a Mallorca es dóna una continuHat a I'area a on es desenvolupa aquesta especie. Les aftres poblacions estan més bé fragmentades. El sistema de reproducció i dispersió ratifiquen la tendencia d'aquest element de la flora endemica de la Mediterrania occidental.

G.X. Pons

Ahnelt, H. i Patzner, RA 1995. A new species of Dídogobius (Teleostei: Gobiidae) from the wetern Mediterranean. Cybium, 19(1): 95-102.

Els autors descriuen Didogobius spleehtnaí a partir de 7 individus capturats de coves marines d'Eivissa, vora Portinatx. Aquest petit gobid, d'uns 30 mm, és de costums criptobentoniques i ha estat recol.lectat a una cova a uns 7-11 m de profunditat. També presenten una clau de determinació de les especies mediterranies i est-atlantiques del génere Dídogobíus. Aquest és el darrer vertebrat descrit de les IIles.

G.X. Pons

Alcover, JA, McMinn, M. i Altaba, C.R. 1994. Eivissa: A Pleistocene Oceanic­ like Island in the Mediterranean. Natíonal Geographíe Researeh & Exploration, 10(2): 236-248.

Els nostres socis donen una visió faunística de I'illa d'Eivissa en funció de les troballes paleotologiques d'Es Pouas, un del millors, per no dir el millor, jaciment fossilífer d'aucells de la Mediterrania. Entre les seves troballes cal destacar I'aguila marina (Haliaeetus albieilla) que actuaria com a superdepredador d'aquesta illa.

G.X. Pons

Arntzen, J.W. i García-París, M. 1995. Morphological and allozyme studis of midwife toads (genus Alytes), including the description of two new taxa from Spain. Contributions to Zoology, 65(1): 5-34.

Els autors realitzen I'analisi genética de 12 poblacions de "ferrerets" europeus del genere Alytes, basat en I'estudi de 31 a 50 loci gracies a 241

I'electroforesi de prote"ines, defineixen I'existencia d'una pronunciada divergencia genetica entre quatre grups de poblacions. Aquests grups corresponen a: Alytes cisternasii, A. obstetricans, A. muletensis i una nova especie que batien com A. dickhil/eni n. sp. Les diferencies genetiques observades entre grups de poblacions geograficament separades dins d'A. obstetricans permet reconeixer altres tres grups corresponents a A. o. obstetricans, A. o. boscai i a una nova subespecie batiada, en aquest treball, com A. o. almogavarii n. ssp. L'estudi de la variació morfológica entre especies i subespecies realitzat mitjangant analisi de components principals i analisi discriminant posa de manifest una destacada similitud morfológica entre A. obstetricans i A. dickhilleni que poden esser considerades com a especies críptiques des del punt de vista morfológic. L'analisi filogenetica realitzada amb les dades electroforetiques, usant A. cisternasi com a grup extern, confirma, segons els autors, I'existencia d'estretes relacions filogenetiques entre A. dickhilleni i A. muletensis que contitueixen un grup monofiletic, en canvi A. obstetricans el situen com a grup germa tal com A. dickhilleni-A. muletensis. A més a més els autors discuteixen, de forma més o menys encertada, sobre la biogeografia histórica del genere. A les portes del segle XXI encara es descriuen vertebrats vivents a Europa.

G.X. Pon s

Bosmans, R. 1994. Revision of the genus Zodarion Walckenaer, 1833 in the Iberian Peninsula and Balearic Islands (Araneae, Zodariídae). Eos, 69: 115-142.

Es descriuen 27 noves especies del genere Zodarion de la península Ibérica i de les illes Balears. D'entre aquestes 27 cal destacar els endemismes: Z. mal/orca i Z. minutum descrites la primera de Mallorca (endemica d'aquesta illa) i la segona present a Mallorca i a Eivissa, peró que també es troba al lIevant iberic. Dins d'aquesta revisió, per a les Balears, cal afegir Z. pseudoelegans Denis, 1933, que I'autor cita d'Eivissa.

G.X. Pon s

Burjachs, F., Pérez-Obiol, R., Roure, J.M. i Julia, R. 1994. Dinámica de la vegetación durante el Holoceno en la isla de Mallorca. Trabajos de palinología básica y aplicada, X simposio de Palinología (A.P.L.E.). 199-210.

S'analitza el poLlen deis primers 8 m d'un sondeig efectuat a l'Albufera d'Alcúdia mostrant I'evolució vegetal durant els darrers 7000 anys. Aquesta evolució esta caracteritzada per la brusca substitució, a partir deis 6000 anys (des del present), de la vegetació mesófila, típica de I'óptim climatic holocenic, per una vegetació adaptada a condicions més mediterranies. En una primera fase Juniperus, Ephedra i Buxus són substitu"its per Olea i Pinus canvi atribu"it a un canvi climatic 242 BoII. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

pels autors. En una segona fase els taxons mesofils tendeixen a disminuir (Quercus caducifolis, A/nus, Betu/a, U/mus) o adhuc extingir-se (Fagus i Cory/us), aquí I'acció antropica pareix jugar un paper primordial.

G.X. Pons

Carles-Tolrá, M. 1994. Azorastia gemmae: a new nannodastiid specis from the Isle of Eivissa (Spain, Balearic Isles) (Insecta: Diptera: Nannonastidae). Reichenbachia, 30: 199-202.

El genere Azorastia era conegut únicament per dues especies (A. mediterranea i A. minutissima). En aquest treball es descriu Azorastia gemmae, nou Nannodastiidae de I'illa d'Eivissa. Aquesta és una especie saprofita capturada sobre umbel.lfferes prop de la mar.

G.X. Pons

De Manuel, J. 1994. Taxonomic and zoogeographic considerations on Lecanidae (Rotitera: Monogononta) of the Balearic archipelago, with description of a new species, Lecane marga/efi n. sp. Hydrobi%gia, 288: 97-105.

L'autor recull vint especies del genere Lecane de les aigües de les Balears. Cal recordar que a les Balears s'han citat un centenar d'especies. Descriu una nova especie, Lecane marga/efi n. sp., capturada en aigües temporals de la marina de Llucmajor. També es discuteix sobre algunes de les especies del genere Lecane capturades a les Balears.

G.X. Pons

Gaju-Ricart, M., Bach de Roca, C., Molero-Baltanás, R. i Mora-Carmona, R. 1995. Descripción de Praemachiloides insu/aris sp. n. de las Islas Baleares (Microcoryphia: Machilidae). Bo/n. Asoc. esp. Ent., 19(3-4): 163-172.

Els autors descriuen Praemachiloides insu/aris, un maquílid de Formentera. El genere és conegut únicament per altres dues especies. Els seus parents más propers es troben al sudest de la península Ibérica.

G.X. Pons

Garcra-Avilés, J., Puig, M.A. i Soler, A.G. 1996. Distribution and associations ofthe aquatic Heteroptera of the Balearic Islands (Spain). Hydrobio/ogia, 324: 209- 217.

\ 243

Es lIisten 22 especies aquatiques d'Heteropters recol.lectats a distints punts d'aigua de les Balears i Pitiüses. Cinc d'aquestes especies són primeres citacions per a les IlIes: Sigara nigro/ineata, Micronecta scho/tzi, Ranatra /inearis, Notonecta meridionalis i Hebrus pusilfus. A més a més s'analitza I'estructura espaial de les seves comunitats. S'identifica I'abundancia i les característiques de I'habitat. Els autors classifiquen els distints punts de mostreig segons una analisi de correspondencia.

G.X. Pon s

García-Avilés, J., Puig, M.A., Soler, A.G. i Ferreras-Romero, M. 1995. An analysis of habitat distribution and associations in the Odonata of the Balearic Islands, Spain. Odonatologica, 24(3): 269-282.

S'analitza I'estructura espacial de les comunitats d'odonats (Iibel.lules). Els autors indiquen I'abundancia de les diferents especies i els seus ambients més representatius. Se confirma la reproducció de 19 especies a les Balears. Es dóna la primera cita per a les Balears de Coenagrion scitu/um. Són definides les associacions de les diferents especies en cada una de les illes gracies a una analisi de correspondencia. En total defineixen 9 associacions. Aquest estudi ha estat basat exclusivament en I'analisi de larves. Sympetrum strio/atum és I'especie més abundant de les Balears.

G.X. Pons

Geiger, W. i Mendl, H. 1994. Dicranomyia (G/ochina) staryi sp. n. (Diptera Limoniidae) from Mallorca. Rev. suisse Zoo/., 101 (1): 43-45.

Els autors descriuen Dicranomyia (G/ochina) staryi sp. n. dípter de la família Limoniidae recol.lectada del nord de Sóller (Serra de Tramuntana). Relacionen aquesta especie amb Dicranomyia (G/ochina) mediterranea, una altra especie mediterrania termOfila.

G.X. Pons

Gil, M.J., Llobera, M. i Ferriol, A. 1994. Water mites (Hydrachnellae, Acari) in Majorcan springs. Verh. /nternat. Verein. Limno/., 25: 1449-1451.

Una completa revisió deis hidracars presents a 24 fonts de la Serra de Tramuntana (Mallorca). Es citen 28 taxons d'aquest grup que havia estat molt poc estudiat. Entre aquestes cal destacar la subespecie endemica Torrentico/a pharyngea/is aberrans Viets, 1955 que es cita de 7 localitats.

G.X. Pon s 244 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Jach, M.A., Valladares, L.F. i García-Avilés, J. 1996. Limnebius minoricensis sp. n. (Coleoptera: Hydraenidae) from the Balearic Islands, Spain. Aquatic Insects, 18(2): 113-116.

Es descriu una nova especie de coleopter aquatic Hydraenidae, Limnebius minoricensis n. sp., del nord de I'illa de Menorca capturat en: Ets Alocs i Sanitja. Segons els autors, filogeneticament aquesta especie pertany al grup de Limnebius nitidus, subgrup L. cordobanus. Aquesta és la tercera especie, amb seguretat, coneguda de les Balears, junt amb L. furcatus i L. maurus. Els autors posen en dubte les citacions de tres altres especies citades per altres autors: L. truncate/lus, L. evanescens i L. myrmidon.

G.X. Pons

Jaume, D. 1995. Presence of troglobitized Janiridae (Isopoda: Asellota: Janiridae) in anchialine caves of the Balearic Islands (Mediterranean); description of Trogloianiropsis /loberai n. gen., n. sp. Contribufions fo Zoology, 65(3): 177-187.

Aquest és el darrer genere endemic descrit de les Balears, poblador del carst de litoral. Se trata d'un taxon que recorda, a primer cop d'ull, als generes lanirops o Janira, pero que difereix d'aquests de forma clara. Se troba localitzat en les aigües més profones deis lIacs anquihalins (Cova de Sa L1umeta, Cova de na Barxa, Cova de na Mitjana), i mostra una morfologia troglobititzada característica (absencia d'ulls i pigmentació corporal, així com antenes d'una longitud extraordinaria). Donat que les seves afinitats filetiques no han pogut esser clarificades, I'autor, proposa aquest nou genere, encara que, per aquestes raons, no pot avaluar-se el seu significat biogeografic ni avangar si es tracta o bé d'un taxon amb ancestres en el bentos profund o bé de les aigües superficials. Exemplars tipus d'aquesta especie es troben al Museu de la nostra Societat, "Museu de la Naturalesa de les IlIes Balears -Ciutat de Mallorca- (MNCM)".

G.X. Pons

Jaume, D. i Boxshall, G.A. 1995. A new species of Exume/la (Copepoda: Calanoida: Ridgewayiidae) from anchialine caves in the Mediterranean. Sarsia, 80: 93-105.

Els autors descriuen Exumella mediterranea n. sp., el primer representant del genere fora de la regió Caribenya. Aquesta especie troglobia ha estat trobada a aigües anquihalines de les illes Balears (Cova de na Barxa, Cova del Dimoni, Cova de sa L1umeta) de Sardenya (Dasterru de la Dragunara). Segons els autors, aquest és un ciar exemple d'especies relictes, relacionades amb un parent comú d'origen Thetia. Exemplars tipus d'aquesta especie es troben al Museu de la nostra 245

Societat, "Museu de la Naturalesa de les IIles Balears -Ciutat de Mallorca­ (MNCM)".

G.X. Pons

Jaume, D. i Boxshall, G.A. 1995. Stygocyclopia balearica, a new genus and species of calanoid copepod (Pseudocyclopiidae) from anchialine caves in the Balearic Islands (Mediterranean). Sarsia, 80: 213-222. .

Els autors descriuen un nou genere i especie de copepode: Stygocyclopia balea rica n. gen., n. sp., capturat d'algunes coves anquihalines de les Balears (Mallorca i Cabrera) amb una salinitat superior al 18 per mil o més. Aquest genere esta estretament relacionat amb el genere Paracyclopia, de coves anquihalines de les Bermudes, el que suggereix una possible distribució Thetiana relicte. Aquesta és la primera vegada que es captura un representant de la familia Pseudocyclopiidae en aigües de la Mediterrania. Exemplars ti pus d'aquesta especie es troben al Museu de la nostra Societat, "Museu de la Naturalesa de les IlIes Balears -Ciutat de Mallorca- (MNCM)".

G.X. Pons

Jaume, D. i Boxshall, G.A. 1996. A new genus and two new species of cave­ dwelling Misophrioid copepods from the Balearic Islands (Mediterranean). Journal of Natural History, 30: 989-1006.

Els autors descriuen un nou genere i dues especies de copepodes: Speleophriopsis balearicus n. gen., n. sp. i Speleophria gymnesica n. sp., capturats d'algunes coves anquialines de les Balears (Mallorca i Cabrera). Transferen a aquest nou genere (Speleophriopsis) altres especies conegudes, fins ara incloses en el genere Speleophria de lIocs tant distants com són les illes Bermudes (a l'Atlantic) o les iIIes Palau (del Pacífic). Segons els autors, aquest és un ciar exemple d'especies relictes, relacionades amb un parent comú d'origen Thetia. Exemplars ti pus d'aquestes especies es troben al Museu de la nostra Societat, "Museu de la Naturalesa de les IIles Balears -Ciutat de Mallorca- (MNCM)".

G.X. Pons

Jaume, D. i Boxshall, G.A. 1996. Two new genera of cyclopinid copepods (Crustacea) from anchialine caves on western Mediterranean and eastern Atlantic islands. Zoological Journal of the Linnean Society, 117: 283-304.

Els autors descriuen dos nous generes de cope podes: Troglocyclopina balearica gen. nov., sp. nov. i Muceddina multispinosa gen. nov., sp. nov. El primer 246 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

capturat de coves anquialines de le Mallorca i Cabrera i el segon també de coves anquialines de Mallorca, Cabrera, Sardenya i Lanzarote (1lIes Canaries). Aquests són els primers ciclopínids capturats en ambients cavernícoles, totes les al tres citacions de ciclopínids d'ambients hipogeus havien estat de zones marines intersticials. Viuen en ambients amb una salinitat superior al 18 per mil, no encara que Troglociclopina balearica ha estat capturada a coves bastant allunyades de la línia de costa (p.e. Cova des Pont, Manacor). Exemplars tipus d'aquestes especies es troben al Museu de la nostra Societat, "Museu de la Naturalesa de les IIles Balears -Ciutat de Mallorca- (MNCM)".

G.X. Pons

Llobera, M. i Ferriol, A. 1994. Seasonal fluctuations in the chemistry of limestone springs from the Tramuntana mountain Range (Mallorca, Spain). Verh. Internat. Verein. Limnol., 25: 1445-1448.

Es dóna una completa revisió de les dades limnologiques de 32 fonts de la Serra de Tramuntana (Mallorca). S'apunten dades recollides cada dos o tres mesos al lIarg de I'any de: temperatura, conductivitat, pH, alcalinitat, sulfats i clorinitat. També es fa un agrupament de cada tipus de font en funció de les seves característiques hídriques.

G.X. Pon s

Palmer, M. 1994. Ecological factors associated with body size in populations of Macrothorax morbillosus (F.) (Carabidae, Coleoptera). Acta Oecologica, 15(6): 689-699.

La variació de talla corporal de Macrothorax morbillosus s'analitza comparant 12 mesures biometriques del seu cos, amb exemplars de distintes localitats, preses en funció de quatre tipus d'habitat sempre per a dues localitats per a cada tipus d'habitat de Mallorca (Iocalitats de la Serra de Tramuntana). L'autor troba diferencies significatives de talla corporal en funció del tipus de vegetació. No obstant, les diferencies entre localitats per al mateix tipus de vegetació no són significatives. A més a més, no hi ha cap correlació significativa entre similaritats de talla corporal i la distancia geografica entre localitats. Per contra, la cobertura forestal es correlaciona significativament amb la talla corporal. Tot aixo suggereix que els efectes sobre la mida del cos no es poden lIigar a la localitat i que la mida del cos esta associada a factors ecologics. En localitats properes es poden trobar exemplars de talla molt diferent. Els coleopters estudiats mengen, essencialment, caragols que presenten un patró de variació paral.lel.

G.X. Pon s 247

Palmer, M. 1995. Testing for seasonal displacement in a dung beetle guild. Eeography, 18: 173-177.

Es determina el solapament temporal entre la distribució estacional deis adults de 14 especies d'escarabats merders del genere Aphodius capturats al lIarg d'una any. Foren capturats 11.122 individus. S'analitzaren les dades seguint el metode de randomització. La clara tendencia maximitza el despla<{ament entre el punt medi cronológic d'especies consecutives (avaluació de parelles d'especies temporalment properes). Les noves especies emergents apareixen cada 26 ± 16 dies. Els patrons observats, en els que s'evita el solapament, es poden atribuir a processos de competencia interespecífica.

G.X. Pons

Palmer, M. i Petitpierre, E. 1996. Relationship of Size to Body Size in Phy/an semieostatus (Coleoptera: Tenebrionidae). Ann. Entomo/. Soe. Am., 89(2): 221-225.

Els autors analitzen la relació entre la mida del genoma i la mida corporal (morfometria) d'un deis tenebriónids més comuns de les petites illes que rodejen les Balears: Phy/an semieostatus. Prenen com a mesura únicament el total d'ADN nuclear de 51 individus de 8 poblacions deis petits iIIots de Mallorca i de Menorca. També foren preses tres mesures biometriques de 105 individus: longitud de la base del pronot, longitud de la maxima amplada del pronot i amplada del pronot). El resultat fou una correlació negativa entre el contingut d'ADN i la mida corporal, és a dir a major contingut d'ADN menor mida corporal.

G.X. Pons

Raffone, G. 1994. Descrizione di una nuova specie di Stilpon (Pseudostilpon) Séguy, 1950 di Majorca (Spagna) (Diptera, Brachycera, Hybotidae). 801/ Soe. ent. ita/., Genova, 126( 1): 66-68.

L'autor descriu Sti/pon (Pseudosti/pon) intermedius n. sp. un dípter Hybotidae de s'Albufera de Mallorca. Aquesta especie es relacionada amb Stilpon (Pseudos ti/pon) pa/udosus i Stilpon (Pseudosti/pon) de/amarei. També es proposa una clau dicotómica per a la separació d'aquestes tres especies pertanyents al subgenere Pseudosti/pon.

G.X. Pons

Roca, V. i Hornero, M.J. 1994. Helminth infracommunities of Podareis pityusensis and Podareis lilfordi (Sauria: Lacertidae) from the Balearic Islands (western Mediterranean basin). Canadian Journa/ of Zo%gy, 72(4): 658-664. 248 BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Els autors inventarien les comunitats d'helmíntids de les dues sargantanes endémiques de les illes Podareis lilfordi (endémica de les Gimnésies) i P. pityusensis (endémica de les Pitiüses) (Lacertidae). Les dues espécies alberguen infracomunitats semblants, peró no idéntiques. L'analisi de la diversitat deis helmints revela que les dues sargantanes compten amb infracomunitats a·illades i empobrides, sense dubte a causa de les caractarístiques que lis són inherents, essencialment la seva ecotérmia, la simplicitat deis seus aparells digestius, la poca motilitat i les seves costums alimentaries generalistes. A aquest treball Ii fou atorgat el premi Bartomeu Darder de la Societat d'História Natural de les Balears.

G.X. Pons

Sáez, E. i Traveset, A. 1995. Fruit and Nectar Feeding by Podarcis lilfordi (Lacertidae) on Cabrera Archipelago (Balearic Islands). Herpetologieal Review, 26: 121-123.

Les autores estudien I'alimentació de les sargantes cabrerenques (Podareis lilfordi) envers distintes espécies vegetals. Es de destacar que a més a més d'alimentació de flors i fruits també han estat observades libant néctar de Rosmarinus offieinalis i Euphorbia dendroides. O'aquella també consumeixen part de I'estructura floral. Oe la segona, segons les autores, únicament consumeixen el seu néctar, mai les flors, segurament degut als tóxics que la planta exuda quan és rompuda. Aquest réptil podria esser un eficag pol.linitzador d'aquestes dues espécies.

G.X. Pons

Traveset, A. 1994. Reproductive biology of Phillyrea angustifolia L. (Oleacea) and effect of galling-insects on its reproductive output. Botanieal Journal of the Linnean Soeiety, 114: 153-166.

L'autora estudia la biologia reproductiva de Phillyrea angustifolia (Oleacea) del sud de la península Ibérica i de les Balears. El poLlen de les flors mascles és més fértil que el poLlen de les flors hermafrodites o autopol.linització en les illes, no així en les península Ibérica. L'autora interpreta que la androdiocia és una adaptació als sistemes insulars. Els peus mascles són molt menys comuns que els hermafrodites en totes les poblacions estudiades. La fructificació d'individus hermafrodites és sempre inferior al 10%. Un altre aspecte tractat és I'atac per part d'un dípter cecidómid que causa gaLles als ovaris produint la deformació deis fruits. La producció de gaLles és molt més important en les plantes de les illes que les continentals. G.X. Pons 249

Traveset, A. 1995. Spatio-temporal variation in pre-dispersal reproductive losses of a Mediterranean shrub, Euphorbia dendroides lo Oecologia, 103: 118-126.

L'autora quantifica I'efecte deis insectes en la predispersió de I'euforbia arbustiva (Euphorbia dendroides) de I'illa de Cabrera. La magnitud en la perdua reproductiva és causada per dos insectes (una papallona i una vespa) que ataquen la planta.

G.X. Pons

Traveset, A. 1995. Seed dispersal of Cneorum tricoccon lo (Cneoraceae) by lizards and mammals in the Balearic islands. Acta OEcologica, 16(2): 171-178.

L'autora estudia la dispersió de les lIavors de Cneorum tricoccon de les Balears. Les sargantanes endemiques, Podareis lilfordi i P. pityusensis mengen una important quantitat de fruits, i actuen com a dispersors legítims d'aquesta especie a les illes on són presents. Alla on les sargantanes s'extingiren (Mallorca i Menorca) els mamífers introdu'its: el mart (Martes martes) i la geneta (Genetta genetta) fan de dispersors de les lIavors. Les sargantanes extrauen tots els fruits madurs de les plantes. En canvi, en zones a on els carnívors són els únics dispersors no tots els fruits es dispersen. Aixo fa pensar que les sargantanes han estat durant molt de temps les principals dispersores d'aquesta especie relicte de la Mediterrania que ha evolucionat en condicions tropical s durant el Terciari.

G.X. Pons

Traveset, A. 1995. Reproductive ecology of Cneorum tricoccon lo (Cneoraceae) In the Balearic Islands. Botanical Journal of the Linnean Society, 117: 221-232.

S'estudien diferents aspectes sobre la biologia reproductiva de Cneorum tricoccon. L'autora estudia els processos de germinació, floració i fenologia de la fructificació i la variabilitat de la fecunditat entre diferents poblacions de Cabrera i de Mallorca. També ha observat la diferencia entre els fruits de distintes localitats. Els més grans, més vigorosos i amb plantes més fecundes es troben en les poblacions de Mallorca, especialment en zones d'elevada altitud. A altitud s inferiors a 200 m (Cabrera, per exemple) els individus són sempre baixos, menys frondosos i amb una fecunditat inferior.

G.X. Pons

Viñolas, A., Escola, O. i Vives, J. 1995. Obra taxonómica del Dr. F. Español. Treballs del Museu de Zoologia, 7: 1-110. 250 BoII. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 39 (1996)

Aquesta és una recopilació i actualització sistematica del taxons descrits pel professor Dr. Francesc Español que sobrepassen les 500 especies. Una mostra de I'ingent treball del Dr. Español a les nostres illes és la descripció de moltes d'especies de coleopters: Trechidae, Reicheia ba/earica Español, 1974; Scydmaenidae, Neuraphes navasi Español, 1943; Cucujidae Airaphi/us nasutus ba/earicus Español, 1943; Anomatidae Abromus pa/aui Español, 1945; Tenebrionidae A/phasida ibicensis medae (Español, 1940); Asida p/anipennis minoricensis Español, 1954; Asida mater gasulli Español, 1951; Asida mater josefinae Español, 1951; Pha/eria pujeti Español, 1951; Crypticus pubens ba/earicus Español, 1950; Pseudoseriscius ibicensis Español, 1955; B/aps bedeli torressa/ai Español, 1961; Dendarus zariquieyi Español, 1937; He/iopathes ba/earicus Español, 1951; Probaticus ba/earicus Español, 1978; Nesotes viridico/lis ibicensis (Español, 1940); Curculionidae Geonemus pa/aui Español, 1941. No obstant, algunes especies alienes a la fauna Balear i per error d'etiquetació continuen atribuint-se a les Balears (Columbrete Mayor Pitiuses, Heliopathes littoralis Español, 1958), exemplars de les Bledes (Pitiüses) són etiquetades com a illes Medes.

G.X. Pon s

YII, E.I., Pérez-Obiol, R. i Julia, R. 1994. Vegetational change in the Balearic Islands (Spain) during the Holocene. Historica/ Bi%gy, 9: 83-89.

Es donen els resultats de I'analisi poLlínica d'un sondeig de 20 m de profunditat, corresponent a I'Holoce, de Cala Galdana, al sudoest de la costa de Menorca. En la part final del diagrama apareixen grans quantitats de poLlen de Cory/us indicant una vegetació de tipus atlantic. Després, possiblement coincidint en I'arribada de I'home a Menorca, disminueix drasticament aquest percentatge i les Ericaceae i O/ea són les especies predominants. P/antago i les Poaceae també s'incrementen notablement. En la darrera fase augmenten les Chenopodiaceae, durant una epoca de major sequedat. Més recentment, els can vis de la vegetació reflecteixen I'activitat humana.

G.X. Pons SHNB Antoni Llorens (1912-1996) Antoni Llorens estudia la carrera de dret a Granada Ilicenciant-se I'any 1930. Pero la seva afició era la botanica. Aquesta afició el dugué a estudiar farmacia a la Universitat de Valencia finalitzant els seu s estudis de IIicenciatura I'any 1934. Exercí la seva professió d'apotecari per diferents indrets, primer a Formentera, SOCIETAT O'HISTORIA després a Sant Just Desvern (Barcelona) i definitivament NATURAL DE LES BALEARS al ColI den Rebassa (Palma) a on era ben conegut i estimat. La seva afició a la botanica i la seva relació amb el col.legi d'apotecaris de les Balears el dugué a treballar en I'elaboració i actualització de I'herbari del col.legi, junt amb D. Jaume Serra. La farmacia i la botanica sempre han tengut una estreta relació. Apotecaris i botanics és una simbiosi molt freqUent a les nostres illes: Lloren9 Garcias-Font a Arta i Jeroni Orell a Sóller, socis de la Societat, foren unes de les persones que també combinaren a la perfecció aquestes dues facetes. Aquesta relació entre botanica i apotecaria el dugué a aprofundir, junt amb D. Antoni Gamundí, amb I'estudi de les plantes medicinals com alternativa als medicaments comercials. També conegué i treballa, de ben a prop, amb un altre il.lustre botanic de les nostres illes, en Francesc Bonafe. La seva afició per la botfmica el feu adquirí la col.lecció de les millors aquarel.les de plantes endemiques de les Balears realitzada per la pintora francesa Colette Martin, una fusió entre ciencia i arto Es podria dir que els nous botanics de les nostres illes donaren les seves primeres passes a la rebotica de D. Antoni Llorens. Alla, junt amb el seu fill Lleonard, se comen9a a parlar d'una assignatura de botanica d'una embrionaria lIicenciatura de Biologiques. I fou a la seva farmacia, en la rebotica, que un deis qui escriuen aquestes línies descobrí i dona les seves primeres passes en el món de la Iiquenologia. Els seus consells i tot el seu material (lupa binocular, microscopi optic i bibliografia especialitzada sobre líquens) sempre fou posat a disposició de qui ho necessitas. Les seves excursions per Llucmajor el feren veure les diferencies entre dues especies de pins, el pi blanc (Pinus ha/epensis) i una altra especie, de morfologia acipressada, que no s'ajustava amb cap altra especie descrita. Malgrat els seus amplis coneixements de botanica medicinal i de flora de les Balears només publica un treball, juntament amb el seu fill. En ell es descriu aquesta nova especie endemica de pi de les Balears, Pinus ceci/iae, al Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears (L1orens, A. i Llorens, L. 1972. Contribución al estudio de la flora balear. Bo/. Soco Hist. Nat. Ba/eares, 17: 51-54.). Aquest pi fou descrit sobre exemplars del sud de Mallorca (Llucmajor), pero amb posterioritat s'han 252 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

trobat petites poblacions a Menorca i a altres indrets de Mallorca. Siguin aquestes modestes línies un sentit record per a un estimat soci de la Societat.

Lluís A. Fiol i Guillem X. Pon s SHNB Josep Maria Palau i Camps (1914-1996)

SOCIET AT D'HI STÓRIA NATURAL DE LES BALEARS

El passat mes de juliol fou un mes trist per a les lIetres catalanes. O'una forma si cal més sentida hem de recordar amb sentiment I'obit de O. Josep Maria Palau i Camps (Barcelona 1914-Palma de Mallorca 1996). Catala de cap a peus, prest comenc;a a estimar les nostres illes i la que seria la seva dona. El 1941 fixa, definitavament, la seva residencia a Mallorca. Malgrat era més conegut com a cscriptor mai oblidava la seva afició i estudia Ciencies Naturals a la Universitat de Barcelona. En alguna ocasió, aquest romantic de la Ilengua, fussiona la ciencia-art i la literatura dibuixant una Mantis religiosa a la portada de'un Ilibret de poemes den Bartomeu Fiol. Feia pocs anys que fou convidat per la Universitat de les IlIes Balears (Oept. de Filologia Catalana) per parlar de la denominació catalana deis insectes. Pero no vull parlar-vos del Palau escriptor sinó del Palau naturalista. Aquesta habilitat per al dibuix el dugué a il.lustrar algunes de les plantes que estudiava el seu pare. Soci fundador de la Societat d'Historia Natural de les Balears juntament amb el seu pare, el botanic Pere Palau . En J.M. Palau formava part d'aquells socis que donaren al nostre Bolletí un aire més modern, més científico La seva anima infatigable no cesava mai per sol.licitar la col.laboració i ajuda per a la recol.lecció de material cient ífic , per a la creació d'un fons de col.leccions zoologiques i d'altres actuacions encaminades a difondre i potenciar la seva, la nostra estimada Societat i el seu Museu. Les seves entusiastes excursions zoologiques feren que tingués contacte amb els millors entomolegs, botanics i naturalistas d'Europa (Jeannel , Español , Henrot, Hoffmann, Stefani, Vives, Molinier, Font i Quer, Bolós, Vilarrúbia , Zariquiey, Garcias­ Font, Colom i tants i tants d'altres) . Aquesta lIista seria tant Ilarga que segur que em deixaria més de la meitat. Són molts els Museus de Ciencies Naturals d'Europa que compten en les seves capses entomologiques amb material recol.lectat per en 254 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

J.M. Palau. Gracies a les seves exploracions i conseqüents troballes Ii foren dedicades distintes especies: I'escarabat pselafid de la cova de na Boixa (Felanitx) Leptobythus palaui Jeannel, 1955, ganere monoespecífic endamic conegut únicament d'aquesta localitat, I'escarabat colidid Abromus palaui Espanol, 1945, I'escarabat curculionid Geonemus palaui Español, 1951, tots ells endamics, i I'embiopter Haploembia palaui Stefani, 1955. La seva passió pels escarabats curculionids el dugué a estudiar aquesta complicada família i crear una importantíssima col.lecció que es conserva al Museu Balear de Ciencies Naturals de Sóller i a la nostra Societat (Museu de la Naturalesa de les lIIes Balears -Ciutat de Mallorca-, MNCM). També es conserva la seva cuidada bibliografia naturalística i el seu epistolari. No volgué que, com ha passat en altres ocasions, un patrimoni naturalístic de les IlIes sortís fora de les Balears. El seu legat ha aplanat el camí d'altres naturalistes mallorquins que no tendran que partir de cero en el difícil estudi deis insectes. Pero, a més a més, deis seus estimats curculionids -els bequeruts-, la seva ansia de saber el feu bussejar, a més a més de I'entomologia, entre molts altres grups faunístics: crustacis, aracnids, ornitologia, mol.luscs i biospeleologia en general. En J.M. Palau fou un pioner de I'entomologia i de la biospeleologia Balear. Cal recordar que la topografia de la Cova de na Boixa (Felanitx) publicada per J.M. Palau I'any 1955 en el nostre Bolletí és la primera topografia subterrania realitzada per un grup espeleologic mallorquí. Li toca viure en un món difícil. Tant és així que I'a'illament de viure a Mallorca feia que aquest entomoleg tingués que bescanviar insectes per llibres entomologics, material optic i fins i tot agulles entomologiques, impossibles d'aconseguir, durant aquella apoca, en aquestes illes. El seu epistolari esta pie d'anecdotes. Si bé les circunstancies polítiques Ii obligaven a escriure els seus treballs científics en castella, en la seva correspondencia escrivia amb catala intentant difondre i explicar la nostra cultura, adhuc amb personatges que li contestaven en castella i amb alguns científics de I'estranger. En J.M. Palau, ja havia passat els vuitanta, feia temps que havia abandonat I'entomologia, pero el cuquet encara Ji anava per dedins. Periodicament, després de coneixer que un grup de socis de la Societat havien iniciat estudis entomologics venia periodicament a conaixer de primera ma els avan!(os deis nostres treballs. Ens duia aranyes i escarabats de les seves curtes excursions. Quan el nostre soci M. Palmer lIegí la seva tesi doctoral (1994), sobre coleopters (Tenebrionids) de les Balears, no es volgué perdre aquesta oportunitat i puja novament a la Facultat i en J.M. Palau, com un padrí també nerviós, li feu el nus de la corbata. Feia pocs dies que J.M. Palau m'havia cridat per donar-nos I'enhorabona, al M. Palmer i a mi, per haver estat guardonats amb el premi Jaume I per I'estudi sobre la Fauna endémica de les iIIes Balears, de l'lnstitut d'Estudis Catalans, i em demanava a on podia comprar el llibre, jo li vaig prometre que li faria arribar, personalment, un exemplar. Malauradament vaig arribar tardo En Palau fei ja un grapat d'anys, I'any 1959, que també havia estat guardonat amb el premi Jaume I pel treball El bose mallorquí eom a biótop ornito/ógic realitzat conjuntament amb 255

en Josep T. Tato. A més a més de I'honor d'esser guardonat amb el millor premi de les ciencies redactat en catala i de I'area geografica centrada en les Balears o en país Valencia, tenia una dotació económica, -em deia- "genys menyspreable d'unes 5000 pessetes". El tribunal que jutja aquest treball estava format per insignes naturalistes catalan s: Eduard Fontseré, Pius Font i Ouer, Josep R. Bataller i Jordi Maluquer com a secretario Oui no coneix a aquests personatges. Gracies a l'esfor9 de persones com D. Josep Maria Palau podem gaudir, d'uns fons bibliografic i d'unes col.leccions zoológiques úniques i difícils de superar. Malgrat ell ens ha deixat, de forma sobtada, la seva il.lusió per I'estudi de la naturalesa restara viva en el nostre cor.

La se va obra científica:

Crespí, A. i Palau, J.M. 1951. Calandra granaris en el molde diftérico de una enferma. Bol. R. Soco Esp. Hist. Nat., Sección de Baleares, maig: 3-4. Palau, J.M. 1943. Captura de "Cylindropsis balearica" Breit en el predio "Biniatzar" de Buñola (Mallorca (Col. Staphylinidae). Graellsia, 1: 11-12. Palau, J.M. 1945. Notas para un catálogo de los coleópteros de Mallorca. 1. Tenebrionidae. Graellsia, 3: 23-36. Palau, J.M. 1945. Coleópteros nuevos o interesantes de Mallorca. Graellsia, 3: 165-168. Palau, J.M. 1946. Los coleópteros de Torre d'en Pau (Mallorca). Graellsia, 4: 139-145. Palau, J.M. 1949. Algunos hemípteros heterópteros de Mallorca. Graellsia, 7: 71-75. Palau, J.M. 1949. "Leptinotarsa decem/ineata" (Col. Chrysomelidae) en Palma. Graellsia, 7: 49-50. Palau, J.M. 1955. De Re Biospeleológica. 1. Sobre los Henrotius Jeann. (Col. Carabidae) de Mallorca. Bol. SOCo Hist. Nat. Baleares, 1: 37-40. Palau, J.M. 1955. De Re Biospeleológica. 11. El Leptobythus (nov. gen.) palaui (nov. sp.) Jeann. (Col. Pselaphidae) de la Cova d'en Boixa. Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, 1: 41-43. Palau, J.M. 1955. Nuevas exploraciones biospeleológicas en la isla de Mallorca. Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, 1: 83-84. Palau, J.M. 1956. Algunas consideraciones sobre los embiópteros de Mallorca y, en especial, sobre el género Haploembia Verh. Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, 2: 23-25. Palau, J.M. 1956. ¿El Catops zariquieyi Jeann. (Col. Silphidae) único representante del género_en Baleares? Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, 2: 33-36. Palau, J.M. 1956. Un dato curioso en relación al Microlestes abeillei Briss. (Col. Carabidae). Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, 2: 113. Palau, J.M. 1956. Noticia preliminar sobre algunas cavidades subterráneas de la Sierra de Na Burguesa. Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, 2: 116-117. 256 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

Palau, J.M. 1956-57. Análisis del contenido estomacal de algunas aves de Mallorca. Balearica, 1: 49-54. Palau, J.M. 1958. Análisis del contenido estomacal de algunas aves de Mallorca 11. Balearica, 2: 19-22. Palau,J.M. 1959. Pequeño catálogo de hemípteros heterópteros de Mallorca. Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, 5: 7-11. Tato, J.T. i Palau, J.M. 1959 (inedit). El bosc mallorquí com a biótop ornitológic. Premi Jaume 1. Institut d'Estudis Catalans.

Juliol 1996 Guillem X. Pons SHNB Relació de Tesis Doctorals de ciencies lIegides a la Universitat de les IIles Balears durant el curs

SOCIETAT D'HISTORIA academic 1995-96 NATURAL DE LES BALEARS

Contribución al estudio de los métodos físico-químicos para el tratamiento de derrames de hidrocarburos en el mar. Nuria Morales Correas, novembre 1995.

Polianiones líticos derivados de ácidos hidroxi aromáticos. Generación, reactividad y aplicaciones. Maria del Carmen Rotger Pons, desembre 1995.

Caracterización, modulación e implicaciones funcionales de los receptores 12 de imidazolinas en cerebro de rata. Regina Alemany Alonsos, desembre 1995.

Modulación farmacológica y fisiológica del recambio de adrenoceptores alfa- 2 en el cerebro de rata. Catalina Ribas Núñez, desembre 1995.

Biología y pesca de Aphia minuta (Pisces: Gobiidae) en la isla de Mallorca. Maria Magdalena Iglesias Marroig, desembre 1995.

Inhomogeneous cosmologies with special properties. Alicia Magdalena Sintes Olives, abril 1996.

Cálculos de oxalato cálcico monohidratado. Mecanismos de formación. Aplicaciones clínicas. Laura García Ferragut, maig 1996.

A contribution to the hyperbolic remote-positioning systems application for the northern coastal waters of Mallorca. Damia Vidal Rodríguez, juliol 1996. SHNB Memoria de les activitats de la SHNB durant I'any 1996

SOCIETAT O'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS

1.- Cursets

Els dies 15, 16, 17 i 18 de maig va tenir lIoc a la seu de la SHNB i al camp per mostreig de micromamífers, el curset d'lntroduccíó al coneixement deIs mamífers, impartit pel Dr. Josep A. Alcover.

2.- Excursions

Des del novembre de 1995 la SHNB organitza, de forma periodica, excursions naturalístiques:

Diumenge, 25 de novembre 1995: sortida als voltants de Sóller per a la recerca i observació de bolets, guiada per en Caries Constantino.

Diumenge, 17 de desembre de 1995: excursió ornitologica al Salobrar de Campos. El guia va ser en Biel Pomar.

Diumenge, 21 de gener de 1996: excursió, guiada per n'Angel Ginés, a la zona de L1uc per veure formacions carstiques.

Diumenge, 2 de juny de 1996: sortida guiada per en Guillem Alomar per observar endemismes botanics de la Serra de Tramuntana.

Diumenge, 27 d'octubre de 1996: excursió al cim del Puig Major per observar endemismes botanics. Va ser guiada per na Margalida L1abrés.

Diumenge, 24 de novembre de 1996: visita al Museu regional d'Arta, Ses Pa"isses i sa Canova, sortida guiada per en Pere Sureda i en Joan Garcias. Aprofitant aquesta visita es realitza un merescut homenatge a la memoria L1orenC{ Garcias i Font, soci fundador de la SHNB i destacat naturalista de les nostres illes. 259

3.- Exposicions

La SHNB col.labora en I'exposició "Mallorca a I'epoca talaiótica, 3.300 anys enrera", que va tenir lIoc durant el mes d'octubre a la sala d'exposicions d'EI Corte Inglés. La Societat aporta repliques de cranis i altres ossos de Myotragus balearieus.

4.- Premis

En segona convocatoria foren atorgats els Premis de la Societat, corresponents a I'any 1995. La Junta Directiva de la SHNB, a la vista de les propostes fetes pel Jurat nomenat a tal efecte, va decidir, el 31 de desembre de 1995, atorgar els següents Prem is:

Premi Francesc Barceló i Combis, destinat a guardonar el millor treball científic inedit realitzat per estudiants o afeccionats de les Balears, es declara desert en la convocatoria de I'any 1995.

Premi Cristofol Vilella, en reconeixement al millor treball científic naturalístic publicat el 1994 per un naturalista de les Balears I'any, es va atorgar al Dr. Eduard PETITPIERRE, per la seva contribució com a coeditor i coautor del lIibre "Novel Aspects of the Biology of Chrysomelidae", editat per la prestigiosa editorial científica holandesa "Kluwer Publ. ...

Premi Bartomeu Darder, destinat a guardonar el millor treball científic publicat sobre les Balears I'any 1994, es va atorgar als Drs. Vicent ROCA i Maria Josep HORNERO per I'estudi sobre les comunitats de parasits interns de les sargantanes endemiques de les Balears, amb el títol "Helminth infracomunities of Podareis pityusensis and P. lílfordi (Sauria: Lacertidae) from the Balearic Islands (Western Mediterranean Basin)", publicat al Canadian Journal of Zoology, 72: 658-664.

5.- Donacions

Al lIarg de I'any 1996 la biblioteca de la SHNB s'ha vist enriquida per una serie d'importants donacions que es detallen a continuació:

La Dra. Aída Méndez, vídua d'lmre Boroviczény, va donar uns 40 interessants volums naturalístics.

El Dr. Josep A. Alcover va fer donació de diferents epoques de revistes científiques tals com Nature, The American Naturalist, Bol. de la Societat Española de Paleontología, Ameghiniana, Coloquios de Paleontología, La Terre et la Vie, Revue d'Ecologie i Bol/etino della Soeiet¿ Paleontologiea Italiana. 260 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)

El Dr. Josep A. Guijarro va cedir a la SHNB, per a I'ús personal, el programa informaJic CLlBA2 (V. 2.2) (1996) per a PCs. Aquest programa permet d'obtenir fitxes climatologiques estimades de qualsevol quadrícula d'1 km 2 de les IlIes Balears.

D. Ramon Galiana va fer donació d'una serie de lamines i d'interessants mapes geologics elaborats per en Bartomeu Darder.

Na Natalia Llorente Nosti, juntament amb na Begoña i na Gloria Nosti, van donar, en nom del seu padrí i pare, Dr. Jaime Nosti Nava, els darrers quaranta­ set anys de la col.lecció de la National Geographic Society.

6.- Publicaclolls

El mes de desembre (1995) aparagué, com ve essent costum, el Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears 38 (1995) amb 198 pagines i 16 articles.

El mes mare sortí editada la Monografia de la Societat número 4 "S' Albufera de Mallorca". Són els seu s editors Antoni Martrnez-Taberner i Joan Mayol.

El mateix mes de mare també veie la lIum la MOhografia de la Societat número 5 "Fauna Endemica de les IIles Balears", realitzada per Guillem X. Pons i Miquel Palmer.

Al lIarg de I'any 1996 han aparegut quatre Circulars de la SHNB "Naturalesa i Societat" número 6 (gener), 7 (maig), 8 (setembre) i 9 (desembre).

L'octubre fou presentat el projecte i dades preliminars sobre "restat del medi ambient de les Balears 1996" que patrocina "sa Nostra" realitzat per la Societat i coordinat per Guillem X. Pons i Natalia Llorente. Aquest avans; ja fou comentat en la presentació de "I'estat economic de les Balears 1995" que realitza cada any "sa Nostra" presentat i dirigit per D. Miquel Alenyar.

7.- Presentacions de L1ibres I publlcacions

El 12 d'abril es va presentar, a la Casa de Cultura de Palma, la Monografia de la Societat número 5 "Fauna Endemica de les lIIes Balears", realitzada per Guillem X. Pons i Miquel Palmer. Fou presentada pel Dr. Xavier Bellés, professor d'investigació del CSIC. Aquesta obra fou guardonada amb el premi d'investigació Jaume I (1996) de l'lnstitut d'Estudis Catalan s, lIiurant el premi el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya D. Jordi Pujol. 261

El 22 d'abril es va presentar, a l'Estudi General Lul.lia, la Monografia de la Societat número 4 "S'Albufera de Mallorca". Fou presentada per D. J.M. de Benito. Són els seus editors Antoni Martínez-Taberner i Joan Mayol.

El dimarts 5 de novembre de 1996 va tenir lIoc, a la Casa de Cultura de Palma, la presentació del número 18 de la Revista de Ciencia, amb el títol monogratic "L'Evolució deis Primats i de I'Home". Fou presentat pel Dr. Audald Carbonell codirector de les excavacions paleontologiques d'Atapuerca (Burgos). Aquest treball és el resultat de les conferencies organitzades per I'IEB i la Societat d'Historia Natural de les Balears que tegueren lIoc durant I'abril de 1995. Les tasques d'edició d'aquests quatre articles foren realitzades per la Societat. Normes de publicació del Bolletí de la Societat d 'Historia Natu ral de les Balears

El BolI. Soco Hist. Nat. Balears publica treballs científics originals sobre Historia Natural en sentit ampli, posant especial émfasi en la regió de la Mediterrania occidental. Se recomana als autors la lectura del darrer número del Bollet! per a una orientació general sobre I'estil i presentació formal. De qualsevol manera, se reco­ mana que els treballs estiguin estructurats en apartats i s'ajustin a les següents normes: 1. De cada un deis treballs se presentara un original i dues copies, en fulles DIN A4, mecanografiades per una sola cara, a doble espai i amb uns maxims de 70 caracters per línia i 30 línies per pagina. Se recomana I'enviament d'una copia addicional en qualsevol soport informatic, per agilitzar les tasques d'edició. El text pot estar redactat en qualsevol lIengua moderna. Se recomana la no utilització de termes polítics (vgr. Espanya, Pa'isos Catalans), en favor deis geogratics (vgr. Península Iberica, Catalunya, IlIes Pitiüses). 2. Al principi de cada article, i per aquest ordre, ha de constar: • Títol. • Nom complet de I'autor/s. • Resums. Han d'esser clars, concissos i han d'especificar el contingut i resultats del treball. És imprescindible incloure un resum en la lIengua del treball, un en catala i un altre amb angles. Seguira a cada resum un maxim de 6 paraules clau en cursiva. • Nom complet i adrega postal de cadascun deis autors. 3. L'extensió maxima de I'article sera de 20 paginas. La Junta de Publica- cions se reserva la possibilitat excepcional de publicar articles més extensos. La tipografia a utilitzar en el text ha d'esser la següent: • Text general: rodones. • Cites d'altres autors: rodones . • Especies i generes: cursiva (o, per defecte, subratllat ). • Apartats: minúscules i negretes. • Subapartats (redu'its al mínim imprescindible): minúscules precedides de les lIetres a), b) ... ). 4. Cada treball anira acompanyat d'un apartat de Bibliografia, que se presentara segons el següent format: • Articles en revistes: Adrover, R., Hugueney, M. i Mein, P. 1977. Fauna africana oligocena y nuevas formas endémicas entre los micromamíferos de Mallorca (Nota preliminar). Bol/. SOCo Hist. Nat. Balears, 22: 137-149. • Llibres i altres publicacions no periodiques: Colom, G. 1978. Biogeografía de las Baleares. La Formación de las islas y el origen de su fauna y flora. Institut d'Estudis Balearics. Palma de Mallorca. 515 pp. • Treballs de contribució en lIibres: Kadel, K. i Hemmer, H. 1984. Temperature dependence of larval development in theMallorcanmidwifetoad.Baleaphrynemuletensis.ln:Hemmer.H.iAlcover. J.A. eds. História biológica del Ferreret. (Life History of the Mal/orean Midwife Toad):169-173. Ed. Moll. Palma de Mallorca. La Bibliografia s'ordenara alfabeticament per autors i cronologicament per als diferents treballs d'un mateix autor (en el cas de que un mateix autor tengui més d'un treball del mateix any citat en el text s'afegiran les Iletres a, b, c ... a I'any de publicació). Les referencies en el text se realitzaran de la forma habitual: " ... segons Colom (1978a) ... ";" ... són components habituals d'aquesta fauna (Adrover et al., 1977)."; " ... establerta per Bourrouillh (1973)". 5. Les il-lustracions (sempre en blanc i negre) han de cumplir les següents normes: • Han d'estar citades en el text. • En el text les figures (mapes, gratiques, lamines, fotografies ... ) han de numerar-se correlativament m itjangant Fig. 1, Fig. 2 ... ; per a les taules (taules, quadres, llistes ... ), Taula 1, Taula 2 .... • La seva mida ha d'ajustar-se a la caixa del Bollet! (18 x 12.5 cm) o preveure (especialment per als retolats interiors) la possibilitat d'ampliacions o reduccions. La publicació d'il'lustracions de format no ajustable a la caixa del BolleU anira a carrec deis autors, així com la publicació de fotografies en color. • Les il'lustracions es presentaran separades del text general. A cadascuna d'elles anira (a lIapis) el seu número i els autors del treball. • Els peus de figura i les taules es presentaran en una fulla apart, redactats en la lIengua del treball i en anglas (aquest darrer en cursiva). • En el text general, al marge, s'ha d'incloure la situació en la que, segons els autors, es té que intercalar cada il·lustració. 6. Cada treball se remetra, per al seu arbitratje, a dos especialistes en la materia corresponent, que assessoraran a la Junta de Publicacions. La decisió final de la publicació d'un article és responsabilitat exclusiva de la Junta de Publicacions. 7. Els treballs es publicaran segons rigurós ordre d'acceptació. 8. El primer autor rebra per a la correcció d'errates una prova d'impremta i, després de la publicació de I'article, 50 separates de forma gratuIta. Si desitja un nombre superior haura d'abonar les despeses addicionals. 9. Els originals de cada article quedaran en propietat de la Societat d'Historia Natural de les Balears. A petició deis autors seran retornades les il·lustracions. Normas de publicación del Bolletí de la Societat d 'Historia Natu ral de les Balears

El Bol/. Soco Hist. Nat. Balears publica trabajos científicos originales sobre Historia Natural en sentido amplio, poniendo especial énfasis en la región medi­ terránea occidental. Se recomienda a los autores la lectura del último número del Ballet[ para una orientación general acerca del estilo y presentación formal habituales. De cualquier manera se recomienda que los trabajos estén estructurados en apartados y que se ajusten a las siguientes normas: 1. De cada uno de los trabajos se presentará un original y dos copias, en hojas DIN A4, mecanografiadas por una sola cara, a doble espacio y con unos máximos de 70 caracteres por línea y 30 líneas por página. Se recomienda el envío de una copia adicional en cualquier soporte informático, para agilizar las labores de edición. El texto puede estar redactado en cualquier lengua moderna. Se recomienda prescindir de terminos políticos (vgr. España, Palsos Catalans), en favor de los geográficos (vgr. Península Ibérica, Catalunya, IIles Pitiüses). 2. Al principio de cada artículo, y por este orden, debe constar: * Título. * Nombre completo del autor/es. * Resúmenes. Deben ser claros, concisos y especificar el contenido y resultados del trabajo. Es imprescindible incluir un resumen eh la lengua del trabajo, uno en catalán y otro en inglés. Seguirá a cada resumen un máximo de 6 palabras clave en cursiva. * Nombre completo y dirección postal de cada uno de los autores. 3. La extensióh máxima del artículo será de 20 páginas. La Junta de Publica- ciones se reserva la posibilidad excepcional de publicar artículos más extensos. La tipografía a utilizar en el texto deberá ser la siguiente: * Texto general: redondas * Citas de otros autores: redondas * Especies y géneros: cursiva, (o, en su defecto, subrayado) * Apartados: minúsculas y negritas. * Subapartados (reducidos al mínimo imprescindible): minúsculas precedidas de las letras a), b) .... ). 4. Cada trabajo deberá ir acompañado de un apartado de Bibliografía, que se presentará bajo el siguiente formato: * Artículos de revistas: Adrover, R., Hugueney, M. y Mein, P. 1977. Fauna africana oligocena y nuevas formas endémicas entre los micromamíferos de Mallorca (Nota preliminar). BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 22: 137-149. * Libros y otras publicaciones no periódicas: Colom, G. 1978. Biogeografía de las Baleares. La Formación de las islas y el origen de su fauna y flora. Institut d'Estudis Balearics. Palma de Mallorca. 515 pp. * Trabajos de contribución en libros: Kadel, K. y Hemmer, H. 1984. Temperature dependence of larval development in theMallorcanmidwifetoad.Baleaphryne muletensis. In: Hemmer, H. y Alcover, J.A. eds. História biológica del Ferreret. (Life History of the Mal/orean Midwife Toad):169-173. Ed. Moll. Palma de Mallorca. La Bibliografía se ordenará alfabéticamente por autores y cronológicamente para los diferentes trabajos de un mismo autor (en el caso de que un mismo autor tenga más de un trabajo del mismo año citado en el texto se añadirán las letras a, b, c ... al año de publicación). Las referencias en el texto se realizarán de la forma habitual: " ... según Colom (1978a) ... "; " ... son componentes habituales de esta fauna (Adrover et al., 1977)."; " ... establecida por Bourrouillh (1973, en Rodríguez-Perea y Ramos, 1984)". 5. Las ilustraciones (siempre en blanco y negro) deben cumplir las siguientes normas: Deben estar citadas en el texto. En el texto las figuras (mapas, gráficas, láminas, fotografías ... ) deben nume­ rarse correlativamente mediante Fig. 1, Fig. 2 ... ; para las tablas (tablas, cuadros, listas ... ): Tabla 1, Tabla 2 .... Su tamaño debe ajustarse a la caja del Balletf (18 x 12.5 cm) o preveer (especialmente para los rotulados interiores) la posibilidad de ampliaciones o reducciones (por esa misma razón las figuras presentarán siempre escala gráfica). La publicación de ilustraciones de formato no ajustable a la caja del Ballet[ correrá a cargo de los autores, así como la publicación de fotografias en color. Las ilustraciones deberán presentarse separadas del texto general. En cada una de ellas aparecerá (a lápiz) su número y los autores del trabajo. Los pies de figura y tablas deberán ser presentados en hoja aparte, redactados en la lengua del trabajo y en inglés (este último en cursiva). . En el texto general, en un margen, debe incluirse la situación en la que, según los autores, debe intercalarse cada ilustración. 6. Cada trabajo se remitirá, para su arbitraje, a un mínimo de dos especialistas en la materia correspondiente, que asesorarán a la Junta de Publicaciones. La decisión final de la publicación de un artículo será responsabilidad exclusiva de la Junta de Publicaciones. 7. Los trabajos se publicarán según riguroso orden de aceptación. 8. El primer autor recibirá para la corrección de erratas una prueba de imprenta y, tras la publicación del artículo, 50 separatas de forma gratuita. Si se desea un número superior se deberán abonar los costes adicionales. 9. Los originales de cada artículo quedarán en propiedad de la Societat d'História Natural de les Balears. A petición de los autores les serán devueltas las ilustraciones. Publications rules of the Bolletí de la Societat d 'Historia Natural de les Balears

The Bolletí of the Soe. Hist. Nat. Balears publishes original works on natural history in a broad sense, with special emphasis on the Western Mediterranean region. Authors are recommended to check on the last issue of the Bolletí for style and formal presentation. In any case, it is advisable that manuscripts be broken down into sections and that they follow the instructions below: 1. For each manuscript the author should submit the original and two copies on DIN A4 sheets, typed on one side, double spaced, and with a maximum of 70 characters per line and 30 lines per page. It is advisable to send a copy on disquette in order to shorten publication procedures. The text may be written in any modern language. Geographical terms (e.g. Iberian Peninsula, IlIes Pitiuses) are encouraged in preference to political ones such as Spain or PaIsos Catalans. 2. At the beginning of each article the author should state: * Title * Full name(s) of author(s) * Summaries. These should be clear and concise, and specify the contents and results of the contribution. There should be a summary in the text language and another one in English. There should follow a maximum of 6 keywords in italies. * Full name and postal address of each author. 3. The maximum length of the paper will be 20 pages. The Editorial Committee reserves the right to publish eventually longer articles. The typesetting for the text will be the following: * Text: Roman * Author citations: Roman * Species and genera: italies (or at least underlinedl * Headings: small case and bold * Subheadings (as few as possible): small case, preceded by the letters a), b) ... ). 4. Each article should include a Bibliography containing only publications cited in the text. The Bibliography will be displayed in the following ways: * For articles in journals: Adrover, R., Hugueney, M. & Mein, P. 1977. Fauna africana oligocena y nuevas formas endémicas entre los micromamíferos de Mallorca (Nota preliminar). BoII. Soe. Hist. Nat. Balears, 22: 137-149. • For books and other non-periodic publications: Colom, G. 1978. Biogeografía de las Baleares. La Formación de las islas y el origen de su fauna y flora. Institut d'Estudis Baleiuics. Palma de Mallorca. 515 pp . • For papers published in books: Kadel, K. & Hemmer, H. 1984. Temperature dependence of larval development in theMallorcanmidwifetoad.Baleaphryne muletensis. In: Hemmer, H. & Alcover, J.A. eds. Historia biologiea del Ferreret. (Life History of the Mal/orean Midwife Toad): 169-173. Ed. Moll. Palma de Mallorca. The bibliography will be arranged alphabetically by authors and chronologically for any different works by the same author (if anyone had published more than one paper per year, they should be followed by the letters a, b, c ... ). Text citations will be in the usual way: "... after Colom (1978a) ... ". "... are usual components of this fauna (Adrover et al., 1977)."; " ... established by Bourrouillh (1973, in Rodrfguez-Perea & Ramos, 1984)". 5. IlIustrations (always in black and white) must be submitted according to the following norms: • They must be cited in the text at least once. • In the text, the illustrations (maps, graphs, figures, photographs ... ) must be numbered in a single sequence by means of Fig. 1, Fig. 2 ... ; for tables (tables, lists ... ): Table 1, Table 2 ... • Their size must fit within the format of the Bolletf (18 x 12.5 cm) or the author should foresee the possibility of enlargements or reductions (hence figures should always inelude scale bars). The publication eosts of illustrations not meeting the above requirements will be met by the author(s), as well as that of colour photographs. * IlIustrations will be submitted separately from the text. They should each be labelled (in pencil) with their sequence number and the names of authors of the contribution. * Figure and table legends will be submitted on separate sheets in the language of the text and in English (the latter in ¡tafies). * The desired location for the insertion of eaeh iIIustration on the text should be indicated on its margino 6. Each manuseript will be refereed by at least two specialists on the subjeet, who will report to the Editorial Committee. The final decision on publication of an artiele will be the sole responsibility of this Editorial Committee. 7. Manuseripts will be published in striet order of acceptanee. 8. The first author will reeeive one proof for correetion, and after publieation, 50 free reprints. Further reprints required will be eharged to the author. 9. The originals will remain the property of the Soeietat d'História Natural de les Balears. Artwork will be returned to the authors upon request.

SHNB FE5-TE SOCI DE LA SOCIETAT! Estudi General Lul·liil Sant Roe, 4 Te!. 719667 07001 Palma de Mallorca 1--­~ Spain ®~, SOCIETAT D'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS CARTA D'ORDRE AL BANC

NOM: ...... D.N.I ...... Adre<;a ...... C. P ...... Telf ...... Fax ...... Data ......

Entidad Sucur. D.C. Nº Compte I I I I I

Estimats Srs.: Les pregam atenguin, fins nou avís, amb earree al meu eompte, els rebuts de la Soeietat d'Historia Natural de les Balears. Molt eordialment: Signatura del Titular:

CARTA A LA SOCIETAT D'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS

NOM: ...... D.N.I ...... Adre<;a ...... C.P ...... Telf ...... Fax ...... Data ......

Entidad Sucur. D.C. Nº Compte I I I I I

Estimats Srs.: Les pregam atenguin, fins nou avís, amb earree al meu eompte, els rebuts de la Soeietat d'Historia Natural de les Balears. Molt eordialment: Signatura del Titular: HI TORJA NATURAL

Vd DVT ' DE nIlJ\lPELAC DE CABRERA

'ALBUFERA DE MALLORCA LES MONOGRAFIES DE LA SOCIETAT

--:--- ~•

PER UN MUSEU DE LA NA TURALESA A CIUTAT

Fornós, J.J., Barón, A. i Pon s, G.X. Evolució neogena de la zona de s'Albufera d'Alcúdia (Mallorca, IlIes Balears). 1. Descripció de la serie estratigrafica (sondatge 1) i facies sedimentaria. Neogene evolution of the s'Albufera d'Alcúdia zone (N-Mallorca, Balearic Islands): l. Log description and sedimentary facies...... 139 Torres, J., Feliu, C., Miquel, J., Casanova, J.C., García-Perea, R y Gisbert, J. Helmintofauna de Mustela putorius Linnaeus, 1758 (Carnivora: Mustelidae) en la península Ibérica. Helmintofauna of Mustela putorius Linnaeus, 1758 (Carnivora: Mustelidae) in the Iberian peninsula...... 155 Palmer, M. i Pons, G.X. Variacions estacionals de I'abundancia deis tenebrionids (Coleoptera, Tenebrionidae) a I'illa del Toro (Calvia, Mallorca). Seasonal changes of abundance of darkling beetles (Coleoptera, Tenebrionidae) from the il/a del Toro (Calvia, Mal/orca)...... 167 Garcia, LI. i Gracia, F. Sobre algunes especies de crustacis decapodes interessants de les Balears (Crustacea; Decapoda). Some interesting species of Crustacea Decapoda from the Balearic Islands. 177 Reviriego, B., Moranta, J. i ColI, J. Cartografia bionomica deis fons marins adjacents a les illes del Toro i d'Es Malgrat (SW de Mallorca, IlIes Balears). Bionomic cartography of the marine bottons of el Toro and Es Malgrat (SW of Mallorca, Balearic Islands)...... 187 Fraga, P. Notes florístiques de les IlIes Balears (IX). Floristic records from the Balearic Islands (IX)...... 205 Bellés, X. El género Dignomus Wollaston (Coleoptera, Ptinidae). The genus Dignomus Wol/aston (Coleoptera, Ptinidae)...... 209 Altres

Ressenyes bibliografiques...... 229 Antoni Llorens in memoriam per Lluís Fiol i Guillem X. Pons...... 251 Josep M. Palau in memoriam per Guillem X. Pons ...... 253 Relació de Tesis Doctorals de Ciencies lIegides a la Universitat de les IlIes Balears durat el curs academic 1995-96. Ph. D. Thesis read at the Universitat de les Illes Balears during 1995-96 academic year...... 265 Memoria de les activitats de la Societat d'Historia Natural de les Balears durant 1996. Annual report of the Societat d'Historia Natural de les Balears during 1996...... 257 Normes de Publicació del Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears. 262 Normas de Publicación del Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears...... 264 Publication rules of the Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears...... 266 • Els articles apareguts en el BolI. Soco Hist. Nat. Balears estan recollits en els següents resums i bases de dades: ICYT, PASCAL, GEOREF, GEOBASE, BIOSIS, ENVIRONMENT ABSTRACTS, ENVIROLlNE, GEOLOGICALABSTRACTS, ZOOLOGICAL RECORDS

íNDEX

Editorial

Marcus, L. Noves perspectives en I'estudi de la mida i forma deis organismes. New Ways of Studying Size and Shape of Organisms...... 9

Articles

Bibiloni, G., Uop, J., Rita, J. i Soler, J. Notes florístiques de les Illes Balears (VII). Floristic records from the Balearic Islands (VII)...... 15 Seguf, B. Les avifaunes fossils deis jaciments carstics del Plioce, Plistoce i Holoce de les Gimnesies. Fossils birds from the karstic sites of Pliocene, Pleistocene and Holocene from the Gymnesic Islands...... 25 Carles-Tolrá, M. y Traveset, A. Suillia flagripes (Czerny): nuevo helomícido para la fauna Balear (Diptera, Heleomyzidae). Suillia flagripes (Czerny): new heleomyzid for the Balearic fauna (Diptera, Heleomyzidae)...... 43 Brotons, J.M. Contribución a la caracterización cetológica del Mar Balear. Contribution to cetologic characteritzation from the Balearic Sea...... 47 Nonveiller, G. y Gros, E. Descripción de Smicromyrmilla miranda n. sp. (Hymenoptera, Mutillidae) de la península Ibérica. Mutílidos paleárticos XII. Description of Smicromyrmilla miranda n. sp. (Hymenoptera, Mutillidae) form the Iberian peninsula. Paleartic Mutillids XII...... 59 Roca, V. The effect of some factors on the helminth parasiteinfracommunities of Podareis lizards in the Balearic Islands (Western Mediterranean). Efecte d'alguns factors sobre les infracomunitats parasites de sargantanes del genere Podareis en les ilfes Balears (Mediterrania occidental) ...... 65 Garcia, U. i Cruz, A. Els isopodes terrestres (Crustacea; Isopoda; Oniscidae) de les illes Balears: cataleg d'especies. Terrestrial isopods (Crustacea; Isopoda; Oniscidae) of the Balearic Islands: a check-list...... 77 Canzoneri, S. e Rallo, G. Nuove ricerche preliminari condotte nelle Iso le di Maiorca e Minorca e descrizione di una nuova specie (Diptera, Ephydridae). Further preliminary studies on Ephydridae (Diptera) of the islands of Majorca and Minorca and description of a new species...... 101 Sánchez, A. y Castilla, A.M. Dimensiones corporales de la Pardela Cenicienta mediterránea (Calonectris diomedea diomedea) en la colonia de las islas Columbretes (Mediterráneo occidental). Body size of Cory's shearwater (Calonectris diomedea diomedea) on the Columbretes Islands (Western Mediterranean)...... 111 Gil, U., Tébar, J.F. i Boi, M. Notes florístiques de les IlIes Balears (VIII). Floristic records from the Balearic Islands (VIfI)...... 117 Gómez-Zurita, J., Sacarés, A. y Petitpierre, E. Chrysomelidae (Coleoptera) de sa Dragonera. Chrysomelidae (Coleoptera) from sa Dragonera...... 129 Ballesteros, E. i Rodrfguez-Prieto, C. Presencia d'Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevison a Balears. Presence of Asparagopsis taxiform is (Delile) Trevison from Balearics. .... 135 (segueix al dors)