Temps De Castanyes

Núm. 34 | Novembre 2017 | Diari independent i gratuït

[email protected] @JSG_SantGervasi @eljardisg

12 La gent al carrer diu... Temps de castanyes Nova secció de participació: pregunte sobre el carrer Ballester 20 Les castanyeres L'Eva i la Sandra treballen al barri com a castanyeres 22 Olga Sacharoff I la Colla dels artistes del Putxet 40 Mariette Llorens ‘L’Olga Sacharoff ens va pintar al meu germà i a mi’

EXPO ALFOMBRA IRÁN alfombras y kilims, persas orientales y modernas

Ronda General Mitre 190 - 93 211 12 11 www.cldental.es - recepció@cldental.es

ESPECIALISTES EN LA COMPRA DE RELLOTGES ANTICS I CLÀSSICS

Si té un rellotge antic, nosaltres li comprem. No importa l’estat ni condicions de funcionament. VINGUI A VEURE’NS, LI TAXEM GRATUÏTAMENT I SENSE COMPROMÍS.

C. València, 308 (no tanquem al migdia) · Tel. 93 487 87 49 C. Calvet, 9 · Tel. 93 209 08 38 2 NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI

D | EL JARDÍ DE SANT GERVASI NOVEMBRE 2017 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg 3 LA PORTA DEL JARDÍ

Crèdits EDITORIAL SUMARI Edició: Agenda, Nomenclàtor I 4 - 5 26 I Galvany - Turó Parc El jardí de Sant Gervasi SL Aquesta tardor mandrosa, que progressa lentament gairebé La capella de Laforja, R. Díaz Coordinació comercial: Ens diuen que s'ha vist algun pit-roig a la part alta del bar- Notícies del barri I 6, 8, 10, 12 Martí Rodríguez Mestre ri, anunciant l'arribada del fred i de l'hivern, però encara no Casa Usher C. Rocamora, M. Antònia Font, M. Trius, [email protected] se'ns ha instal·lat a la capçalera. De fet, en prou feines les Mariona Alumà fulles dels arbres en acabat de completar el canvi de color: J. Compairé, Toni Molist, J. Mestre 27 I Passatemps [email protected] aquesta tardor és poc tardorenca, amb uns primers freds que Joc de lògica, Sodoku Coordinació editorial: La gent al carrer diu... I 12 Jesús Mestre Campi han seguit a la calor d'estiu. Una persona que apreciava molt La mobilitat a Ballester, Juanjo Compairé 28 I Abans i ara [email protected] la gamma cromàtica d'aquesta estació era la pintora Olga Turó Parc, J. Sardá i J. Mestre © Textos: dels autors Sacharoff, a qui dediquem part d'aquesta revista, ja que ha Articles I 14, 16 © Fotografies i il·lustracions: començat les commemoracions de l'Any Sacharoff. L'Olga Xavier Boned, Jaume d’Oleza, 29, 30, 31 I Arts i lletres s’esmenta l’autoria de la il·lus- va ser la representant més emblemàtica de la Colla, un grup Marc Talló i Neus Mestre, Judit Garrido, Albert Lesan, Sandra Palau. tració o la seva procedència d'artistes vinculats al barri del Putxet. La seva obra és molt Redacció: Elena Bulet, Juanjo Fra Valentí Serra, Mireia Verdaguer Jordi Que. Exposició Pertegaz, M. Trius Compairé, Gràcia Farràs, M. interessant, potser en aquest moment menys valorada del Antònia Font F., Jesús Mestre, que mereixeria. Desitgem que les activitats que ja s'han co- Política de barri I 18 32 I Salut i nutrició Carme Rocamora, Eduard Sant, mençat a fer la tornaran a situar en el lloc destacat que va Sobre la inversió als barris. La magrana, Marta Castells, Blai Pérez Javier Sardá, Marta Trius tenir en el món artístic internacional els anys d'entreguerres. Entrevista a Josep Guillén, C. Rocamora Correcció: Jordi Gamundi El món polític segueix convuls. En el barri s'han viscut di- 33 I Gent de mercat Disseny de maqueta i maque- verses mobilitzacions, de signes diferents, alguna ha acabat Treballant a Sant Gervasi I 20 La Formatgeria, J. Xurigué tació: Jesús Mestre, G. Farràs Les castanyeres, J. Sardá i J. Mestre Tirada: 12.000 exemplars amb actes violents com la trencadissa de vidres a la seu de 34 - 35 I La mirada jove Dipòsit legal B 25204-2014 Catalunya Ràdio o l'assalt a l'escola CIC, a la Via Augusta. Els Reportatges I 22 - 23 Guillem Olivella, Elena Bulet. Assemblea ciutadans hem de ser respectuosos amb qualsevol ideologia Il·lustració de portada: Olga Sacharoff i el Putxet, Jesús Mestre Jove de Cassoles. J. J. Alvarez política i els polítics molt cauts i ben informats en fer les seves Oriflames, Juanjo Compairé Acadèmia Marshall, Eduard Sant manifestacions, ja que cal preservar la convivència entre ve- 36 I Per als petits de casa. Avís legal: El titular de la publicació Els CDR, Elena Bulet, Carme Rocamora no serà responsable de cap error, ïns. Les diferències s'han de saber superar a partir del diàleg. 38 I Gent Gran inexactitud o irregularitat que puguin Estem a les portes de la campanya de Nadal, moment Explorar el jardí I 24 tenir els continguts publicitaris o molt important pel comerç del barri, de proximitat, que està Neus Gavaldà, Clàudia Aineto dels patrocinadors. Per tant, estarà El jardí vertical del Putxet, M. Josep Tort passant uns mesos difícils. Però els dies vinents hi haurà les exempt de qualsevol responsabilitat L'aratinga mitrada, Enric Capdevila 39 I Guia d’empreses, comerços derivada d’eventuals descomptes, Mostres de Comerç de Galvany i Sant Gervasi, i el Tast de i serveis de Sant Gervasi ofertes i promocions de tercers, que Nit del Mercat de Sant Gervasi, cosa que ha d'animar el co- Bellesguard I 25 es puguin oferir en la publicació. merç de cara a Nadal. També és temps de solidaritat amb els Tampoc no es fa responsable de les La muralla de Bellesguard, E. Galindo 40 I Contraportada opinions i continguts expressats per més desfavorits. Així, des de la Bonanova, ja es fa la crida a Mariette Llorens, M. Antònia Font F. terceres persones en la publicació. col·laborar amb el Gran Recapte d'Aliments d'aquest any.l Per publicitat: 637 96 16 17 / [email protected]

Més de 60 anys tenint cura de la teva salut auditiva

Amb la millor atenció i l’últim en tecnologia per a l’audició

Audioprotesistes des de 1949

Ara més a prop teu! Visita el nostre nou centre General Mitre, 134 Informa-te’n 93 550 79 20

Segueix-nos: www.salesa.es 4 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI AGENDA DEL 15/XI AL 13/XII/2017

del 27 d’octubre al 16 vasi: Separar-se està de a les 22 h dres de 10 a 20:30h i dis- Megacurt 2 de desembre moda, de F. Forteza, amb Concert d’Anna d’Ivori. sabtes de 10:15 a 13:30 h Biblioteca Joan Maragall Exposició: Pertegaz en el grup Teatregem. Rere els vidres és la seva pri- Centre Cívic Can Castelló diagonal. Obert de dilluns Espai Vil·la Urània mera proposta discogràfica. Organitza: Creu Roja Joventut a les 19 h a dissabte, de 10 a 14 h c. Saragossa, 29-31 Nota79 Productes de Mercat. Fundació Rocamora Organitza: Ajuntament de c. Vallirana, 79 20 dilluns Presentació de llibres de c. Ballester, 12 Barcelona a les 19 h cuina que SD Edicions. Preu entrada: 7 € 18 dissabte Inauguració de la Casa Usher a les 20 h de 10 a 15 h 3ª edició de Bibliocurts. fins el 15 de desembre Concert de de Claudia Sc- 5à Mostra de Comerç Projecció de curtmetratges a les 20 h #Instantcraft: Concurs de hneider i Antoni Comas. de Galvany Atenes en curt. Cant per a tothom: El fan- fotografia. Pequeña història para un de- Carrer Madrazo, entre Biblioteca Joan Maragall tasma de l'òpera, amb els Centre Cívic Casa Sagnier samor, cant, piano i teatre. Santaló i Amigó cors de l’Orfeó Sarrianenc. Academia Marshall a les 19:30 h Centre Cívic Pere Pruna NOVEMBRE c. Conde de Salvatierra 10 a les 11 h Un té con Leonardo: Raverly: ‘Els millors Churchill i el colapse de a les 22 h Del 6 al 23 de novembre 17 divendres patrons per Nadal’, amb l’Imperi Britànic. Una clau Festival Django L’H: Sca- Exposició: La rebel·lió dels a les 17:30 h Lalanalú. Punt, punt, punt. per entendre el Brexit. ramouche i Valentí Moya & objectes, David Pérez Pol. Renova la Teva Roba: Centre Cívic Casa Sagnier EspacioConSentido Joan Pau Cumellas Quartet. Centre Cívic Can Castelló Mercat d’intercanvi. pl. Adrià, 3 Nota 79 Centre Cívic Casa Sagnier a les 12 h Preu conferència: 15 € 15 dimecres Manifestació #18N. 24 divendres a les 17:30 h a les 17:30 h Defensem la convivència 21 dimarts i dissabte 25, de 10 a 14 h i Tallers: Crea el teu propi Diverdivendres: Petit Cine A sobre, cartell de la Mos- en la diversitat. a les 18 h de 15 a 18:30 h hort vertical. Club Petits herois. tra de Comerç de Galvany. Via Augusta – Ganduxer – Xerrada: Prepara’t per un Taller de filmació i Espai Putxet Infants a partir de 4 anys A sota, el 20 de novembre a FGC Bonanova Nadal saludable i sense revelatge en super 8, a Vil·la Urània l’1 de desembre tindrà lloc excessos, amb I. Garibaldi. càrrec de Cràter-lab. a les 19 h la tercera edició de Bibli- a les 18 h Centre Cívic Casa Sagnier Biblioteca Joan Maragall Trobada mensual d’inter- a les 18 h ocurts, Festival de Curt- Espectacle familiar: Papa- canvi per practicants de Tardes de Patch metratges de Biblioteques geno i Papagena. a les 19 h a les 17:30 h reiki, amb Daniel Zaragoza Centre Cívic Casa Sagnier de Barcelona. El festival, Centre Cívic Pere Pruna Bibliocurts. Projecció Diverdivendres: i Rubén Pérez. que s’organitza amb la col· Preu: 3,19 € Barcelona en curt 1 Espectacle conta-contes. Centre Cívic Can Castelló a les 19 h laboració del Districte de Biblioteca Joan Maragall Infants a partir de 5 anys Musica’t: The Blues Pri- Sarrià - Sant Gervasi, oferirà a les 20 h Centre Cívic Casa Sagnier 16 dijous soners, amb Lluís Souto projeccions de curtmetrat- La dernière danse de a les 19 h a les 18:30 h Gassó (harmònica) i Sergio ges en competició, tallers i Brigitte, amb la companyia Vina a saber més de... El a les 19 h Consell de Barri de Sant Giunta Díaz (guitarra i veu). activitats per a joves i nens. Zero en Conducta. caqui, amb Maria Alcolado Gal·la d’entrega de pre- Gervasi – La Bonanova Can Castelló Centre Cívic Vil·la Urània Centre Cívic Vil·la Florida mis Docs Cooperants Centre Cívic Vil·la Florida l Centre Cívic Casa Sagnier carrer Muntaner, 544 a les 19:30 h L'agenda recull a les 21 h 22 dimecres Vi Cicle Compositors Cata- les informacions 49è Festival Internacional a les 19 h a les 19 h a les 19 h lans: Cançons Secretes, Jazz Barcelona: Cory Henry Bibliocurts. Projecció Bibliocurts. Projecció Bar- El continent Rodoreda: amb Albert Ferrer Flama- que ens arriben & The Funk Apostles. Megacurt 1 celona en curt 2. les novel·les i els contes. rich (conferència), Maria a la redacció. Luz de Gas Biblioteca Joan Maragall Centre Cívic Vil·la Florida Xerrada amb l’editora Ma- Teresa Garrigosa (sopra- Entrades: 30 € ria Bohigas, de Club Editor. no), Carme Talleda (piano) i Hi ha notícies i 23 dijous a les 20 h Casa Usher Mercè Corretja (poesia). informació més 19 diumege a les 11 h Vi Cicle Compositors Ca- c. Santaló, 79 Espai Pere Pruna a les 19:30 h Què t’explico, bebè?, amb talans: Confessió, amb Entrades: 5,01 € completa de les Seda i Setí (Un dia en la Gina Clotet Abraham Tena Manrique. a les 19 h activitats, i enlla- vida d’Erik Satie), amb Biblioteca Joan Maragall Espai Pere Pruna Cicle de Concerts Joves: a les 20 h Berta Vidal & Efrem Garcia. Joves intèrprets, amb alum- Nit de jazz: Acoustic Gui- ços a internet, a Amb música d’Erik Satie. a les 18 h a les 20 h nes de l’EM Sant Gervasi ri, amb Julie Hamar (veu), l’agenda del web: Nota 79 Estudiar al Japó, amb el IV Mostra de Teatre Ama- Centre Cívic Pere Pruna Fanny Abella (guitarra), Consolat General del Japó. teur: Cinco horas com Fran Asencio (guitarra) eljardide Del 20 de novembre al Centre Cívic Casa Sagnier Marui, de Miguel Delibes, a les 20 h i François George Picot santgervasi.cat 15 de desembre de 2017 amb la companyia Elenc IV Mostra de Teatre Ama- (contrabaix). l Campanya de Llibre Juve- a les 19 h Teatral J.V. Foix. teur de Sarrià Sant Ger- Espai Putxet nil 2017. De dilluns a diven- Bibliocurts. Projecció Espai Vil·la Urània

Serveis · Cortines · Tendals · Tradicionals · Coixins · Paquetos Tel: 93 768 72 86 · Enrotllables · Plaids Via Augusta, 166 screen/tèxtils · Cobrellits 08006 Barcelona · Entapissats [email protected] www.duetcortines.com Servei d’instal·lació i reparació | EL JARDÍ DE SANT GERVASI NOVEMBRE 2017 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg 5 AGENDA DEL 15/XI AL 13/XII/2017

25 dissabte a les 17:30 h a les 18 h a les 20:30 h de 10 a 1h matinada Aula de Salut: Les vacu- Activitat familiar: L’hora Beatles Vs Stones. Nomenclàtor Mostra de Tardor, Comer- nes a l’infància, amb la del conte. Dit i fet, a càr- Luz de Gas cial i Gastronòmica. dra. Casademont, pediatra. rec d’Associació Enruta’t. Entrades: 20 € A l'entorn del Mercat de Espai Putxet Centre Cívic Can Castelló Carrer Quatre Camins Sant Gervasi a les 22 h u Jesús Mestre Campi a les 18:30 h a les 19 h Concert Exili a Elba. És un dels vials més antics del barri, ja que havia estat a les 10 h Xerrada: 25 anys de les Cloenda de bibliocurts. Nota 79 el camí vell de Sarrià a Sant Gervasi. El fet d’anar Taller de light-painting, Olimpíades. Transformació Lliurament de premis i pro- elevat, al límit d’un pla amb poc pendent a la falda amb: El Bombeto. urbanística d’una ciutat, jecció dels curtmetratges 4 dilluns de Collserola, li permetia anar superant els torrents Biblioteca Joan Maragall amb Marta Piñeiro. guanyadors. a les 19:30 h i rieres que s’anava trobant i que, més avall, per on Sala d’Actes del CAATEEB Biblioteca Joan Maragall Un té con Leonardo: La ara hi ha el passeig de la Bonanova, ja eren més a les 10 h República de Weimar, el grans i cabalosos. Així, entorn d’aquest camí, s’hi van Itinerari: Els rics també plo- a les 19 h a les 19 h laboratori de la modernitat. anar construint torres senyorials com Bellesguard, ren. Reserves: viajealabar- Projecció Megacurt 4 Cant per a tothom: Con- EspacioConSentido Pedralbes o Veciana, i masos d’origen medieval com [email protected] Biblioteca Joan Maragall cert de Nadal, alumnes de Preu conferència: 15 € Can Cansé o Can Canals. A finals del segle XIX, el Preu: 10 € l’Academia Marshall. carrer dels Quatre Camins mantenia la seva aparença 29 dimecres Centre Cívic Pere Pruna a les 20 h tradicional, amb les cases mencionades i alguna altra a les 11:30 h a les 18 h Maragall a casa, de Josep de més recent construcció. Projecció Bibliocurts Jove 1 Recital: Lo Lleó de l’Ate- a les 22 h M. Jaumà. Direcció: Dolors No va ser fins a l’any 1912 quan es va aprovar la Biblioteca Joan Maragall neu. Cançons i poemes Concert de Paula Valls. Vilarasau. Actor: Jep Barceló. urbanització, a partir d’un projecte de rectificació i cantats i dits per Ignasi Nota 79 Arxiu Joan Maragall eixamplament del camí, per fer-ho més recte i re- a les 16 h Roda i Ricard Mariné. Entrades: 10 € / 12 € c. Alfons XII, 79 gular, però les obres van avançar poc. De fet, fins Pel 25n... Plantem cara a Llar Mn. Lluís Vidal Preu: 12 € als anys vint, arran de l’interès de Consol de Vidal i la violència masclista! c. Bigai, 12 de Moragas d’urbanitzar la finca de Can Canals, no Casal de Casa Sagnier 8 divendres s’inicià les obres del carrer fins a l’avinguda del Ti- a les 19 h a les 22 h bidabo, ni la construcció dels primers edificis en el a les 20 h Bibliocurts. Projecció El Sobrino del Diablo. tram entre els carrers de Jesús i Maria i del Cister. La Màlaga, concert de Barcelona en curt 2. Nota79 El nom del carrer ha mantingut el topònim antic, que rumba catalana. Biblioteca Joan Maragall Entrada: 5 € feia referència a l’encreuament de quatre camins: Centre Cívic Casa Sagnier camí de Bellesguard, camí antic de Sarrià per la Torre 30 dijous 10 diumenge Veciana, carrer del Raval que portava al centre urbà 26 diumenge a les 19 h a les 19:30 h de Sant Gervasi de Cassoles, i el camí de Can Ca- a les 19:30 h Inauguració de l’exposició: Cicle Clàssica 79: Grans nals que portava a la finca Pedralbes i seguia fins a Cicle Clàssica 79: La me- 17a exposició de la gent cicles pianístics, amb Horta de Sant Joan.l lodia romàntica, amb Fer- gran del districte. Efrem Garcia Salinas, piano. ran Cullell, piano. Centre Cívic Pere Pruna Nota 79 La fotografia, d’autor desconegut, mostra l’encre- Nota 79 Entrades: 15 € / 19 € uament del carrer dels Quatre Camins amb el carrer Entrades: 15 € / 19 € a les 19 h 2 dissabte de Jesús i Maria, a l’alçada de la plaça de Calvó, els Bibliocurts. Projecció de 11 a 20 h 12 dimarts anys cinquanta. La casa que s'hi veu, a la dreta de Del 27 de novembre al Megacurt 5 Tuset Street, mercadillo a les 17:30 h la imatge, encara existeix molt ben conservada, així 15 de desembre Biblioteca Joan Maragall cada dissabte de desembre. Taller familiar de joieria com els murs. Exposició: Espai és pa- Passatge Arcàdia creativa. Infants a partir raula, a càrrec de Kognitif i a les 20 h dels 3 anys. Col·lectiu Difusor. IV Mostra de Teatre Ama- a les 11 h Espai Putxet Centre Cívic Can Castelló teur de Sarrià Sant Gervasi: Atreveix-te amb els lli- Casats per amor a la pas- bres, amb Carles Alcoy. a les 18:15 h 27 dilluns ta, de L. Coquard, amb la Biblioteca Joan Maragall Xerrada familiar: Les a les 19 h companyia Molt Particular. emocions al post part. Projecció Megacurt 3 Espai Vil·la Urània a les 12 h Centre Cívic Casa Sagnier Biblioteca Joan Maragall Activitat Familiar: Con- DESEMBRE tacontes amb els cinc Òpera al cinema: La 28 dimarts sentits, amb Mon Mas. Bohème, en directe des de de 10 a 14 h i de 15 a 18:30 h 1 divendres Espai Putxet l’Òpera de París Converteix el teu guió en a les 17:30 h Cinesa Diagonal, Gran un producte, amb Marta Diverdivendres, Petit Cine a les 20 h Sarrià , Bosque i Boliche Ordeig, cineasta. Club: Ernest & Célestine Mobilus. Entrades: de 22,40 a Biblioteca Joan Maragall Espai Vil·la Urània Casa Sagnier 23,50 €

Santalo, 153 Abierto de lunes a domingo de 13:00 a 16:00 y de 20:00 a 23:30 PEDIDO MÍNIMO 15€ (Servicio a domicilio +1€) (93) 143 38 78 app_Dsushi Haz tus pedidos a través de nuestra WEB o APP!! www.dsushi.es [email protected] dsushi.es (93) 681 45 17 6 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI NOTÍCIES DEL BARRI

BREUS Tres perles de l’Open House 2017

La parròquia de la Bonanova, amb “El u Juanjo Compairé gran recapte” del Banc dels Aliments El Festival “48H Open House” ens ofe- u El jardí reix visitar al llarg de 2 dies (21 i 22 També aquest any, la parròquia de la Bonanova ha d’octubre) un seguit de més de 200 decidit seguir col·laborant en l’acció que tots els edificis. L’edició d’enguany d’aquest bancs dels aliments es veuen obligats a portar a Festival d’Arquitectura s’ha estès no terme. tan sols a la ciutat de Barcelona, sinó Com ja saben tots els nostres lectors, aquesta també a Santa Coloma de Gramenet, campanya és una recollida d’aliments bàsics per Vilassar, Sant Joan Despí, Badalona i aconseguir que les persones més necessitades L’Hospitalet de Llobregat, gràcies a la del nostre entorn puguin continuar rebent ajuda col·laboració de més de 700 persones alimentària. voluntàries. Centrant-nos tan sols en Enguany es realitzarà durant els dies 1 i 2 de de- els edificis de Sant Gervasi, es podia sembre. La parròquia de la Bonanova coordina l’or- visitar una desena d’edificis. A més de

ganització en els següents establiments del barri: la torre Bellesguard i la Vil·la Urània, Compairé Detall Mas de Miquel . Fotografia:Juanjo - BONÀREA (carrer Bigai) de les quals ja hem fet esment ante- - CAPRABO (carrers Bigai i Moragas) riorment a la nostra revista, s’ha visitat Àngels Negre ha rebut al seu torn un com aquestes i tantes altres. Per po- - MERCADONA ( c. Sant Gervasi de Cassoles) tres “perles”. premi d’excel·lència energètica, per- der admirar-les haurem potser d’espe- - SORLI-DISCAU (passeig de Sant Gervasi) què ha modernitzat l’edifici acomo- rar fins a la pròxima edició de l’Open Ens permetem recordar que l’objectiu d’aquesta Dipòsit del Rei Martí (Bellesguard, dant-lo a les necessitats de les noies House. Ens ho anotem a l’agenda campanya és informar i sensibilitzar a la ciutada- 14). Era un antic dipòsit d’aigües pluvi- estudiants d’avui dia, però intentant nia sobre la realitat de la pobresa al nostre país, així als soterrat construït a finals del segle minimitzar la despesa d’energia que com fer possible que a totes aquestes persones els XIX i destinat a servir les necessitats abans era desmesurada. Aquest aïlla- El nom del Putxet arribi un missatge clar de que no estan soles davant de la veïna torre Bellesguard. Ha estat ment bioclimàtic s’aconsegueix com- la seva adversitat i que sàpiguen que poden comp- rehabilitat pel despatx d’arquitectura binant materials moderns i d’altres u Jesús Mestre tar amb la solidaritat de la societat civil. Archikubik. La intervenció (acabada tradicionals com ara la vegetació, la Magí Camps ha publicat un interessant En nom d’aquesta part de la societat més desa- el 2015) ha consistit sobretot en treu- ceràmica de La Bisbal o un ús renovat article a La Vanguardia del 6 de novem- favorida, donem les gràcies a tots els lectors de la re la vegetació que es trobava sobre de les persianes tradicionals. S’han bre, on fa referència a les "vacil·lacions nostra publicació per la seva voluntat de compartir, el propi dipòsit (que serà substituïda eliminat les barreres arquitectòniques. ortogràfiques que presenta el nom del que tantes vegades han vingut demostrant. per vegetació menys pesant), desse- S’hi suma un tractament reductor dels barri, fins a tres: el Puget, el Putget, el car l’interior i aïllar-lo acústicament i de sorolls, molt adient en un edifici desti- Putxet". Conclou: "Quan l'Ajuntament la humitat. La il·luminació pretén so- nat en part a convent religiós i en part va fixar els barris de la ciutat el 2006, va bretot ressaltar l’estructura de l’edifici, a residència d’universitàries. fer servir la grafia intermèdia: el Putget. Nou carril bus a la Travessera de format per un bosc de pilastres i una Una solució salomònica que no soluci- Gràcia, entre Balmes i Santaló coberta de voltes de canó que dei- Edifici Mas de Miquel (Diago- onava res". Al seu criteri "o fem servir la En el marc de les actuacions a la via pública per xen un espai molt ric visualment que nal, 520). La tercera perla és aquest paraula correcte deriva de puig (Puget), fer possible el desplegament de la Nova Xarxa de ens acosta a altres edificis religiosos edifici d’habitatges i oficines, obra o optem per l'adaptada a la pronúncia Bus, s'ha fef la implantació d’un nou carril bus a la o altres dipòsits (com ara el dipòsit de Domènech Sugranyes per als barcelonina (Putxet)". Així: "Definitiva- Travessera de Gràcia, entre els carrers Balmes i d’aigües del campus de la Ciutadella marquesos de la Pobla de Claramunt ment perdut el Puget, tornem al Putxet". Santaló, en sentit Llobregat, i per tant, en contra de la UPF, d’una mida incomparable- (les lletres PC gravades a les dues direcció al sentit actual de la via. Aquesta nova in- ment major). Per mantenir a ratlla la entrades —la de la Diagonal i la del fraestructura ha de permetre un millor funcionament humitat, el dipòsit ha de comptar amb carrer Tuset— ens ho recorden). Va Incendi al Putxet dels autobusos de les línies 27 i de la nova D40, una enorme sala annexa dedicada a ser la primera casa feta amb formigó Carme Rocamora (@CarmeCRS) que va començar a operar el dia 13 de novembre, la ventilació. Esperem que el Districte a la ciutat. Construïda entre els anys El dia de Tots Sant al matí, abans de escurçant el recorregut de manera significativa. prengui una decisió al més aviat pos- 1923 i 1929, la podem situar dintre les 10 h, els bombers van rebre un avís Per materialitzar aquest nou carril bus també es sible que ens el faci gaudir de manera del noucentisme, però encara amb de foc a un edifici de Ronda General reordenarà la vialitat i els usos de la calçada exis- més sovintejada. elements modernistes. Situada al rovell Mitre amb Saragossa, exactament a tents. Així, el nou carril bus ocuparà el costat mun- d’ou de la ciutat, roman amagada de la la planta 6 del número 132, que va tanya de la Travessera, tot desplaçant al costat mar Residència Mare Güell (Esperan- gent barcelonina. Paga la pena sobretot afectar a tres pisos i el sobreàtic. Dues l’actual cordó d’aparcament i deixant el carril bus ça, 5-7). Aquest edifici és potser el cas el seu magnífic pati oval, coronat per persona, una de 93 anys i l'altre de 18, actual en segona posició. L’actuació es completarà contrari a l’anterior. Es tracta d’una in- una cúpula de vidre policromat. Al pati han mort a conseqüència de les cre- amb la corresponent obra de semaforització, mo- tervenció (2016) molt curosa sobre un donen els habitatges (3 per planta, mades a més d’altres afectats lleus 2 biliari urbà i col·locació de noves parades i petites edifici que ja era tot un premi FAD de d’una superfície cada un d’uns 300m ). per inhalacions de fum i episodis de adaptacions de l’urbanització.l 1967, l’estructura i forma externa del La nostra ciutat vista des del Tibida- pànic. Les causes del foc són desco- qual calia preservar. L’arquitecta M. bo té forma de petxina i amaga perles negudes.l

Especialistes en corseteria: confort, maternal, esportiva, terapèutica, bodys, faixes i moda bany. Disponibles en totes les talles i copes.

C/ d’Arimon, 6 Telèfon: 93 667 83 90 www.corseteriascots.com EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 7

- MÁS POR MENOS - DEPILACIÓN LÁSER ------INGLES O AXILAS GRATIS POR 1 SESIÓN MEDIAS PIERNAS O SUPERIOR

EL LUGAR DONDE SE DETIENE EL TIEMPO

C. Arimon 18-20, 08022 Barcelona · Tel. 93 181 39 34 · Lunes-Viernes: 9:30 a 22:00 h · Sábado: 10:00 a 20:00 h www.eternwellness.com 8 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI NOTÍCIES DEL BARRI

Teatre de la Gleva un trio de piano tot prenent una copa, BREUS en un ambient que recorda el dels ca- u Jesús Mestre Campi fès parisencs de començaments del El Teatre la Gleva va oferir la primera segle XX. Perquè així Glinka, Xostakó- representació pública un dia especial, vitx o Debussy sonen d’una manera La plaça Rosa Sabater el dijous 26 d’octubre. Aquell vespre diferent a com sonen en una gran sala segurament el més sa era anar al tea- de concerts. Perquè, de fet, en l’origen u Carme Rocamora (@CarmeCRS) tre i riure a gust de la situació política l’anomenada “música de cambra” era Diversos veïns i usuaris de la plaça Rosa Saba- que estem vivint. I Mali Vanili ho van això, música per ser gaudida dintre ter, situada al barri de la Bonanova, sol·liciten que propiciar: unes 50 persones omplien d’una sala, en intimitat. Va actuar un s’iniciïn les oportunes mesures de rehabilitació de les cadires d’aquest nou i acollidor trio reunit a l’escola de música de Mar- l’espai que consideren que està abandonat i en un teatre, i l’obra (Espanya, carinyo) Lo tina Franca, una població de la Pulla, estat deplorable des de fa més de dos anys. nostra no funciona, era el remei molt de la Gleva Teatre . Fotografia: Mali Vanili una regió italiana famosa per les seves La iniciativa, conduïda principalment per Jordi oportú per superar l’estrès viscut. escoles de cant. El trio “Gioconda de Torras, veí del barri, es va iniciar a principis d’estiu El nou teatre és una aventura que té per organitzar conjuntament el Teatro Vito” està dirigit per Gaetano Simone i ha consistit en fer un anàlisi de l’estat de la plaça i l’origen en l’Estudi Bárbara Granados, de los Libros, que vol oferir la possi- (cello), juntament amb Silvia Grasso una recollida de firmes per posteriorment enviar-les una productora audiovisual del carrer bilitat de comprar i llegir llibres sobre (violí) i la intèrpret russa Liubov Gro- al regidor del districte. De moment, no han parlat Francolí que cercava un espai proper filosofia i teatre, tot prenent un cafè. moglasova (piano). amb cap conseller ni amb cap institució, ni s’han per fer-hi un plató. I ho van trobar ben Finalment, de dijous a diumenge, hi ha La major part del concert es dedi- posat en contacte amb l’associació de veïns, tot i a prop, a la casa que havia estat les les representacions teatrals. cà a la música russa, des de Glinka a que no descarten aquestes opcions. carboneres del carrer La Gleva. Al pro- Tornant a Mali i Vanili, als còmics i Rachmaninov i Xostakóvitx. L’aire me- Els veïns consideren que la plaça no compleix les jecte s’hi han afegir empreses col·la- músics Jofre Borràs i Miquel Malirach, langiós de molts passatges d’aquests normatives aprovades per l’Ajuntament corresponents boradores (Aurora Il·luminació, Emo- dir que l’obra es podrà veure aquest autors s’interromp de tant en tant per a l’Ordenança d’Àrees d’Esbarjo de Gossos (AEG) tions Plus Concept, BCN360º...), que cap de setmana i de dijous a diumen- les vibracions dels cops dels staccatti de juliol de 2014, així com la resta de la plaça, que es van proporcionar suport tècnic, i gent ge de la setmana vinent, fins al dia 5 i pizzicatti; els episodis vibrants s’in- troba en un estat que titllen de “lamentable”. A l’espai vinculada al sector, com Juli Modes- de novembre. Tal com ells mateixos tercalen amb altres en que l’arc frega d’esbarjo de gossos, el tancament metàl·lic està tren- to, David Sardà, Rafa Puig-Samper i ho defineixen, és “una comèdia d’hu- suaument la corda. Són aspectes de la cat i a més a més no té l’alçada reglamentària. També Albert de la Torre. Amb l’Albert, perio- mor anti-intel·lectual, un show pop d’au- interpretació que podem copsar en un denuncien que falta l’abeurador i jocs per a gossos i dista, crític d’art i persona vinculada toajuda, una gamberrada extraordinà- espai reduït com aquest. Com a com- l’espai és reduït i petit. Per altra banda, els arbres es a l’estudi de la Bàrbara, xerrem una ria”, en la que presenten la improbable plement, un trio d’un joveníssim Debus- troben sense protectors als troncs i els bancs de fusta estona abans de l’estrena. Ens explica història dels seus millors fracassos. sy, com si fos un terrós de sucre que estan descalçats, la paperera oxidada i hi ha filtracions com, al llarg del darrer any, el projecte La programació segueix, del 16 al 26 contraresta la malenconia i l’angoixa. d’aigua que plogui o no, provoquen zones de fang. de fer un plató s’ha anat transformant de novembre, amb l’espectacle d’il·lu- El trio interpreta les peces amb mol- per incloure també un teatre, la forma sionisme Dejà vu i la col·lecció Roca, ta sensibilitat i donant a cada obra el com s’hi ha anat afegint els diversos amb la Maga Gisell i la col·laboració “tempo” adequat. I ens acarona amb Nou relleu de regidor a Sarrià-Sant Gervasi socis i col·laboradors, i la difícil nego- del Museu de les Arts Escèniques. “il rumore del tempo”, com resa el tí- Arran de la ruptura del pacte municipal entre Barce- ciació amb el Districte de Sarrià-Sant tol del llibre de Julian Barnes dedicat lona en Comú (BeC) i el PSC, sembla que el regidor Gervasi, molt reticent a què s’obrin a Xostakóvitx. El temps fa soroll, sí, Daniel Mòdol i el conseller Blas Navalón deixaran els locals públics de lleure en zones de però els artistes aquest soroll el con- seus càrrecs. Així ho fa entendre una piulada de BeC Música en petit format nucli antic com, sembla, és aquesta verteixen en música.l del districte: “El registre de BComú consultat s’ha de- part del Farró; això ha estat el més cantat per desfer l’acord de govern a Barcelona amb a la sala Nota 79 complicat de superar. el PSC. Continuarem governant la ciutat, els districtes Finalment van arribar totes les auto- Juanjo Compairé i els barris, ara en solitari. Procurant fer avançar els ritzacions i el dijous 19 d’octubre es va La sala “Nota 79” és una petita sala, projectes de la millor manera possible. Moltes gràcies inaugurar el projecte, que té com a apareguda a començaments d’aquest Daniel Mòdol i Blas Navalón per la vostra implicació i programadora Júlia Simó Puyo pel any i que ofereix cada dia música en col·laboració durant aquests mesos que hem compar- seu coneixement d’allò que es cou viu. Música de tota mena; música per tit el govern del districte de Sarrià – Sant Gervasi”. en el món teatral català actual. Però escoltar o per ballar, perquè —com La Gleva teatre-espai cultural, vol ser ens explica el seu director, Bernat Pa- més que un espai de representacions drosa— la idea fonamental de la sala Obres de rehabilitació del Turó Parc escèniques. De dia està obert al pú- és la promoció de grups o solistes L’Ajuntament de Barcelona va començar el dilluns dia blic des de les 9 del matí com a lli- emergents. La sala augmenta l’ofer- 30 d’octubre les obres de rehabilitació del Turó Parc breria, cafeteria, espai de lectura i de ta cultural d’un barri com el del Far- al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Les obres tenen tertúlia. Els dilluns i dimecres al ves- ró, que properament comptarà també una durada aproximada de sis mesos, fins a l’abril del pre acull a diverses entitats i alumnes amb la Vil·la Urània en ple rendiment. 2018. La inversió prevista en aquest projecte és d’un dels instituts del barri per fer-hi reuni- Un cop al mes la sala dedica una ses- import de 806.000 euros. Cal recordar que el parc no ons o activitats. Fins i tot s’han posat sió a la música clàssica. El diumenge tancarà, ja que hi ha zones on no s’actua.l d’acord amb el filòsof Ricardo Bravo 29 d’octubre va ser un plaer escoltar Compairé Silvia Grasso . Fotografia:Juanjo EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 9 10 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI NOTÍCIES DEL BARRI Consell de barri del Putxet i el Farró a Vil·la Urània EL RACÓ DELS VEÏNS u Juanjo Compairé Participació a Galvany imarts 7 de novembre tenia lloc el primer u Toni Molist acte participatiu al nou El febrer de 2017 vam llegir en El jardí de Sant D Gervasi que el conseller portaveu deia que Casa auditori de Vil·la Urània. Hi Sagnier deixarà de ser centre cívic i passarà a havia una gran expectació, amb ser “completament” un casal de joves. Poste- la sala plena de gom a gom. El riorment, en la Comissió de Seguiment del 22 de febrer, el mateix conseller ens ho va confirmar conseller Joan Manel del Llano com una decisió irrevocable. Mai abans s’havia va portar la trobada, amb la pre- comentat aquesta possibilitat. Altrament, el barri sència del regidor Daniel havia demanat més equipaments de cohesió de Mòdol, que no va intervenir. barri com són els centres cívics. Les comissions de seguiment de consell de barri són òrgans consultius no vinculants, on L’acte ha començat amb la lectura en

associacions de veïns, entitats, partits polítics i veu alta dels representants de les as- Compairé Silvia Grasso . Fotografia:Juanjo ciutadans participen per resoldre les qüestions sociacions de veïns d’un comunicat del barri, fan propostes i són consultats. En una reclamant “l’alliberament immediat de teatre amateur, però de fet la pro- Campanya de recollida de la bros- democràcia no és admissible que la comissió dels presos polítics”. Lectura rebuda gramació regular començarà a partir sa orgànica no sigui consultada en relació a una decisió tan amb forts aplaudiments. del mes de gener. S’ha acabat la campanya pilot per in- rellevat pel barri i que la notícia es conegui per centivar el reciclatge de matèria orgà- una revista. En conseqüència vaig renunciar a Funcionament de Vil·la Urània Manacor, 1, nou local d’entitats nica. El resultats han estat esperança- continuar com a membre de la Comissió i vaig Esther Rodríguez, en nom de l’asso- La caseta del guarda d’aquesta finca dors, amb un increment del 15% i una presentar una queixa a la Síndica de Greuges de ciació de veïns del Farró, ha presentat servirà de local social a tres entitats: millora en la qualitat del triatge de la Barcelona. El 19 d’octubre la Síndica emet la se- Marc Pujol, president de la Federació el cau Santes, la casa del Silenci i l’as- fracció orgànica de la brossa. Aquests güent decisió: “Estimar en part la queixa perquè, d’Entitats de Vil·la Urània. El nou equi- sociació de veïns del Putxet. Fran Ri- resultats s’atribueixen a la col·labora- malgrat que s’ha actuat de forma ajustada a la pament estarà gestionat de manera bera, en nom d’aquesta associació, ció de botigues i entitats i a les més normativa, cal ajustar l’actuació del Districte de mixta per la mateixa empresa que ja ha remarcat la reivindicació de tota la de 12000 persones que han estat con- Sarrià – Sant Gervasi al Nou Reglament de parti- gestiona Can Sagnier i per aquesta finca per al barri. tactades i informades. cipació ciutadana”. Interpreto que executivament Federació que aplega 10 associaci- Quan gairebé eren les 9 i ja portà- el Govern podia actuar com ho ha fet (decisió ons que s’hi allotjaran. Hi haurà tres Reurbanització de Princep d’Astúries vem més de 2 hores de consell, un cop política) però va evitar la participació. comissions que portaran la direcció: Aquest assumpte ha provocat debat. El respostes algunes de les preguntes L’Ajuntament parla de democràcia participativa una de programació, una de gestió i projecte consisteix bàsicament en l’am- platejades per la gent present, l’ac- i, al mateix temps, el Govern del nostre Distric- una científica, perquè a Vil·la Urània es pliació de les voreres i la consegüent te s’ha donat per acabat. Satisfacció te no respecte a l’òrgan de participació directa i vol prioritzar la divulgació científica en reducció dels carrils de circulació, que per l’estrena del local, tot i que cal dir transparent més proper del barri. Entenem que el honor de l’astrònom Comas. passen dels 5 actuals a 3, a banda d’al- que des del fons es feia difícil llegir Districte necessita el Casal de Joves, una antiga Aquests dies s’hi fan algunes acti- tres millores. Les obres començaran al la pantalla i poder seguir, doncs, els reivindicació dels “no tenim lloc”, que calia donar vitats puntuals, com ara la IV Mostra març i s’allargaran 12 mesos. parlaments. l solució. Però Sant Gervasi – Galvany, amb més de 46.000 habitants, en perdre Casa Sagnier es queda només amb mig centre cívic, el de Can Castelló que també fa funcions de Casal de Gent Triviño. I sens dubte ho aconsegueix molt diferent a la qual està acostumat. Gran. Moltes activitats de Sagnier seran traslla- L’art en moviment gràcies a aquest curtmetratge que I si bé Le Grice reconeix l’atempora- dades fora del barri, al nou espai Vil·la Urània, al transmet tot el pes de l’univers (d’aquí litat, el canadenc Michael Snow esca- Farró. El tan esperat nou casal o centre cívic a u Marta Trius el seu titol). pa de la realitat eliminant la subjectivi- Galvany no està previst. Recordem que en altres La Biblioteca Joan Maragall de Sant El cinema experimental és tan mul- tat de l’artista en La Region Centrale, temps ens deien que no tenien lloc i lluitàvem Gervasi va oferir el passat 16 d’octu- tidisciplinar com ho són els seus cre- fent que el que pervisqui sigui la sub- per la Clínica del Dr. Ripoll. En l’actualitat tenim bre la xerrada Mirar per primera ve- adors, i en Berlin Horse tenim un clar jectivitat de la pròpia obra d’art. Triviño Can Ferrer. No és de franc, ens arriba de l’ante- gada cinema experimental en la qual, exemple. El director anglès Malcolm ho va deixar clar: “el contingut aquí és rior mandat per una permuta d’habitabilitat preci- de la mà del cineasta i programador Le Grice va buscar la seva especial la forma en si mateixa. La pel·lícula sament provinent de Vil·la Urània, que densifica- Albert Triviño i en col·laboració amb la manera de mostrar al món l’atempo- es fa a si mateixa i es converteix en rà més el barri. De moment, només endreçaran sala de cinema cooperativa Zum Zeig, ralitat del cinema i ho va fer a través hipnòtica. És el que cridem estètica mig jardí i deixaran darrere una tanca, una “casa es va fer un recorregut per la història del què denominem loop o bucle. Amb autogenerada». encantada” en ruïnes. del cinema d’autor. això és el propi espectador el que tria I seguint el fil conductor de la xer- Les decisions provenen d’un Pla d’Equipa- Durant la sessió vam poder gaudir la durada de l’obra, una obra que no rada vam conèixer la sèrie Optical ments de Districte redactat per QSL Serveis Cul- d’alguns fragments d’obres clau del és lineal i que juga amb el concepte de Sound Films una sèrie única que re- turals. He demanat el document al Districte, però cinema experimental coneixent de- la repetició. Berlin House és conside- cull els treballs de recerca duts a terme em responen que “no es fa públic a la ciutada- prop els detalls de cadascuna d’elles. rada una de les obres clau del cinema per Guy Sherwin en l’extens període nia”, “no s’ha obert cap procés de participació L’Etoile de Mer, l’obra que Man Ray experimental, juga amb l’espectador que va de 1971 a 2007, que conclouen veïnal”, “va ser presentat al Plenari del Districte va dirigir el 1928 pot definir-se com demanant-li que adopti una posició en la relació sinestètica entre el so i de Sarrià-Sant Gervasi del passat mes de maig”, l’obra llançadora d’aquest tipus de la imatge manifestada a través del so “En ser un document de treball, no se sotmet a cinema, ja que gràcies a ella l’obra produit pel material cinematogràfic. l’aprovació del Plenari” i està en execució. En d’art va deixar de ser mimètica per Per finalitzar la trobada, Albert Triviño resposta a la meva queixa, la Síndica de Greuges convertir-se en una realitat en si ma- ens va mostrar la seva pròpia obra Va- de Barcelona dictamina un segon punt: “Reco- teixa. “Man Ray pren el cinema com nitas, un film rodat en super 8 i que ell manar al Districte de Sarrià – Sant Gervasi que un mitjà per donar sortida a la seva mateix va definir com “un joc visual valori la possibilitat de prosseguir amb el Pla especial forma de veure la realitat” va en el qual s’utilitzen les bombolles de d’equipaments de forma participativa i redefinint afirmar Triviño. sabó perquè l’atzar creï la seva pròpia i fent públic el valor que es donarà a les aporta- El director Stan Brakhage és el res- lògica interna”. cions ciutadanes”. Recordem que la Síndica re- ponsable de la creació de Stellar, una En definitiva vam gaudir i vam comana, no obliga ni sanciona. A més d’impedir pel·lícula rodada en 70 mil·límetres que aprendre sobre un art que fins a no la participació dels ciutadans se’ns amaga el proporciona a la imatge un ús més fa molt només podia veure’s en sa- futur dels equipaments. pictòric, aconseguint que l’especta- les alternatives i que avui, gràcies a dor tingui una experiència sensorial: iniciatives com la sala Zum Zeig de Nota: A la versió web, es publicarà els documents de “Brakhage vol aconseguir tornar a Barcelona, arriba a un ampli nombre la síndica i del Districte a que es fa referència a l'article. l’experiència de viure les coses per de persones interessades a anar més

primera vegada” va concretar Albert Trius . Fotografia: Marta Albert Triviño enllà del cinema convencional.l EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 11

!!Nou servei a domicili Les nostres botigues: · Vallirana 21 93.368.45.71 amb furgoneta!! · Major de Sarria 85 93.203.04.94 · Avinyó 11 93.317.53.91 · Aribau 156 Fruiteca 93.218.10.58 i també estem al Vallés Oriental (Parets) Obert de dilluns a dissabte: 09:00 - 21:00h

Arribem a tot arreu: Bonanova, Monterols, Galvany, Turo Park, Farró, Putget, Sarrià….

Tenim de tot! xarcuteria, carnisseria, fruiteria, totes les seccions i departaments...

VISITI’NS gràcies per escollir-nos

HOME CINEMA

TV GRANS DIMENSIONS

BANG & OLUFSEN

C/ Balmes 317 (cantonada C/ Copèrnic) El millor regal és compartir aquest Nadal amb qui més estimes. 08006 Barcelona Regala i regala’t electrònica. T. +34 932 177 431 E. [email protected] 12 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI NOTÍCIES DEL BARRI

LA GENT AL CARRER DIU… 500 anys de la Reforma de Luter l dissabte 28 de novem- La mobilitat a Ballester bre, la comunitat evan- gèlica luterana de Barce- u Juanjo Compairé E La gent d’aquest carrer es queixa del trànsit que el tra- lona va commemorat el cinquè vessa, degut al fet que el carrer Ballester serveix d’en- centenari del començament de llaç entre l’av. de la Rep. Argentina i la Ronda del Mig. la Reforma protestant. L’acte va Hem plantejat les següents preguntes: tenir lloc a l’Església evangèlica - Heu observat un excés de circulació de vehicles del carrer Brusi i va tenir com a al carrer Ballester? plat fort la interpretació de dues - Teniu una proposta per millorar la mobilitat al

carrer? cantates de J. S. Bach. Fotografia:Juanjo Compairé

Ana Forastier, veïna del carrer: Xerrada introductòria compte i el mateix dissabte del con- singen, l’esperit del 500è aniversari de - Efectivament, el carrer Ballester cert es troben en l’únic assaig que es la reforma luterana es tornava a deixar és un carrer interior, de veïns, i està u Juanjo Compairé fa. Al matí, doncs, posen en comú la sentir, aquest cop a la Parròquia de la suportant un trànsit absolutament El pastor Holger Lübs ha introduït amb interpretació, a la tarda la presenten Bonanova, el dia de Tots Sants. inadient i propi d’una autovia, ja que una breu xerrada al crític musical Al- en públic en format concert i l’endemà A l’altar, transformat en escenari per després de la reforma de la plaça Lesseps enllaça bert Torrens, acompanyat pel respon- matí repeteixen el concert però inserit encanteri musical, hi havia l’Orques- les dues rondes. Els camions i autocars no hi caben sable musical de la comunitat, Mathi- en el marc de la litúrgia. tra Simfònica Victoria de los Ángeles, a la calçada i pugen a les voreres amb gran risc per as Weinmann. Torrens ens ha parlat En aquesta ocasió, a banda de la dirigida per Pedro Pardo. Portaven un als vianants. de la iniciativa BZM. Cada una de les plantilla, formada per 16 cantaires amb programa de dues parts. A la primera, - Un canvi de sentit del carrer total o parcial podria cantates estan són traduïdes al ca- prou experiència musical, hi havia un van interpretar dues obres de Bach: el ser una bona solució, però hem demanat a l’Ajunta- talà per un grup de poetes i aquesta cor participatiu amb 28 voluntaris i 12 Concert de Brandenburg BWV 1048 i ment que faci un estudi per tal d’establir la solució traducció es lliura al públic –com en instrumentistes. Així mateix, cal des- la Cantata BWV 82, «Ich habe genug». més adient i amb visió global de totes les necessi- l’acte d’avui- abans de cada concert, tacar l’actuació dels quatre cantants Pel meu gust (o, pròpiament, per les tats. El regidor Daniel Mòdol es va comprometre a de tal manera que el públic pugui en- solistes: Carine Tinney (soprano), Dida meves orelles, acostumades a altres estudiar-ho. Esperem respostes. tendre-les més bé. Castro (mezzosoprano), Jorge Losana versions), el Concert de Brandenburg Les cantates s’inscriuen dins del ca- (tenor) i Oriol Mallart (baix). va sonar un pèl massa ràpid i difumi- Anna Marimón, farmacéutica ad- lendari litúrgic luterà, incloent la “Festa Tal com fa habitualment, el direc- nat. La bona tècnica dels músics era junta de la Farmàcia del carrer de la Reforma” del 30 d’octubre, que tor, Pau Jorquera, l’ànima del BZM, fàcil de captar, i les dinàmiques arri- Ballester ara estem celebrant. El crític ha traçat, va contextualitzar el projecte BZM en baven a l’auditori perfectament con- - Últimament hi ha més cotxes, més doncs, dues trajectòries que s’entrella- general i les cantates 79 i 80 en parti- trastades, però ni el tempo ni sobretot trànsit. cen: les de Luter i de Bach, dos segles cular. Ens va recordar que ara celebren l’acústica hi anaven a favor. Així ma- - El que es podria fer és que els cotxes que baixen de més tard. Al llarg del temps el cant s’ha 7 anys (nodrit pels donatius voluntaris) teix, la soprano solista, Sara Sarroca, Vallcarca, de la Ronda, anessin directament a la plaça anat fent més complex. Les cantates ara i també que fa 500 anys que es dur a no em va decebre gens ni mica. Lesseps sense passar pel carrer Ballester. I que es ja no les canta la comunitat, sinó el cor terme la reforma luterana. La segona part del concert, en canvi, posessin voreres més àmplies per als vianants. sorgit de l’escola i dirigit pel “kantor”. El repertori va constar, en paraules em va arribar més, com si les condici- Dintre del cicle, una de les dues can- de Jorquera, de dues cantates ger- ons ambientals abonessin la música del Fran Ribera, Associació de veïns del tates, “Ein feste Burg ist unser Gott” manes: la 79, la petita; i la 80, la gran segle XIX. El repertori va esdevenir més Putxet (El nostre Déu és una sòlida forta- (ja se sap que les metàfores no són hivernenc, amb «Aus Holberg’s Zeit» de - Sí, hem observat un augment del resa, BWV 80) és especial, perquè el literals). La primera cantata evoca un Grieg. Es tracta de música que, per a trànsit de camions i camionetes. seu text està esculpit al campanar de moment d’entrega (per a ell, la plenitud mi, evoca una tristesa continguda i al- - L’Associació de Veïns no està l’església del castell de Wittenberg i la d’estar amb la seva companya quan hora estimulant. L’Orquestra Simfònica d’acord amb la proposta de canvi de música va ser utilitzada posteriorment encara no eren casats), mentre que Victoria de los Ángeles em va trans- sentit perquè aquesta mesura afectaria la resta de per reis i músics. Com a d’altres canta- la segona fa posar en relació la ruti- metre tota l’olor de fred que esperava. vies de l’entorn. Proposaríem com a mesura alter- tes corals de Bach, el mateix tema es na i les circumstàncies que l’alteren, I finalment va aparèixer al Cor nativa la construcció d’alçaments de la calçada per va repetint en diferents formats. El cor ja sigui positivament (per exemple, la Bruckner, dirigit per Júlia Sesé (en obligar els vehicles a reduir la velocitat. dialoga i es va alternant amb els solistes. naixença d’un fill) o negativament (per aquesta ocasió, però, pel mateix Pedro exemple, una mort). Aquesta darrera Pardo). Van interpretar els Psalms 86 i Joan Boronat, Jardineria Putxet cantata, la 80, ha estat més versiona- 148 de Holst, que he de reconèixer que - La circulació és bastant alta, sobre- Bach i la Reforma da: en origen, no hi havia trompetes ignorava però que van arrodonir el con- tot en hores punta, però generalment ni timbales, sinó que les va afegir el cert: l’acoblament de veus i instruments al llarg de tot el dia. No es respec- u M. Antònia Font Fernández seu fill en una versió més solemne. va sonar formidable, i la dicció va ser ta el límit de 30 Km/h. És un carrer El darrer cap de setmana d’octubre, Al meu entendre, és difícil imaginar la ben clara, sobretot la del tenor solista, estret. els veïns de Sant Gervasi no ens vam cantata 80 sense aquests instruments: Robert Bailey. El que em va impressionar - Si treuen aquest carrer com a opció per anar a sentir impel·lits a sortir del barri si volí- els intèrprets van treballar de valent. més, però, va ser el darrer acord, amb General Mitre, segurament passarà a un altre. Ho em gaudir d’una activitat cultural ver- Per acabar, dos detalls: el primer, que els violins que grinyolaven santament veig complicat. taderament accessible a tothom, o si- els músics van fer honor als dos sentits fins que van elevar-se per deixar resso- gui, assequible. Més en concret, els històrics del concepte deport: el me- nar les veus. Era una tensió de veure, un Jaume Medina, empleat d’UNIPOST melòmans vam estar de sort i ens vam dieval d’‘entreteniment’ i l’actual, no moment dels que et fan pensar que val - Passen molts vehicles i a molta ve- congregar a l’Església del carrer Brusi admès en la normativa catalana però sí la pena desplaçar-se i escoltar la música locitat. No es respecta el senyal dels per escoltar dues cantates de Johann castellana, de ‘esport’, ja que van can- en directe. Malgrat l’altre fred. 30 Kms/h. Sebastian Bach: les BWV 79 i BWV 80. tar vestits de carrer; i el segon detall, el Oficialment, el concert acabava - Posar més “badens” d’aquests. Com potser haureu sospitat, al dar- bis: van acomiadar-se del públic amb aquí, però ens havien reservat una Així s'hi pensaran dues vegades haver rere hi havia l’organització Bach Zum el primer número de la cantata 80. Bé, grata sorpresa que tancaria el cicle de passar per aquest carrer. Mitsingen (Bach per cantar plegats, van acomidar-se’n després del soparet de Bach: el director va anunciar que BZM): el meu desig de tornar-los a te- de deport / esportiu que tots poguérem interpretarien el cèlebre «Jesus blei- Guillermo Van Schengel, Centre Ve- nir a Sant Gervasi s’ha fet realitat. La gaudir en sortir de l’església. bet meine Frede», de la Cantata 147. terinari Putxet gràcia del BZM, tanmateix, és que el Un home del públic va exclamar un - Pasan muchos coches y muy rápi- gruix de cantaires són com els núvols «ooooh!» pletòric. Aquell coral va so- do. A veces los cristales del negocio del cel: mai acaben de configurar-se La Reforma a la nar com un panellet rodó i amb els retumban y nos asustamos. igual. Parlant terrenal, el que fan són Bonanova pinyons daurats: Semblava que el cor - Sería conveniente poner algo en la cantates participatives, en les quals era conscient de la plenitud que vam calzada para que los coches se vieran obligados a tothom que sàpiga música hi és con- u M. Antònia Font Fernández experimentar el públic en aquell mo- disminuir algo la velocidad. vidat. Els cantaires reben per correu I quan encara no havia passat una set- ment. Una bona manera de cloure la les partitures, se les preparen pel seu mana del concert de Bach Zum Mit- castanyada, sens dubte.l EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 13 Aquest Nadal... regala Records!

El Millor Regal el tens dins un calaix, una maleta o potser en aquella caixa de sabates... Porta’ns les teves pel·lícules, fotografies i diapositives per digitalitzar, i ho podràs compartir amb la Família Aquestes Festes!!

AUDIOVISUAL C/ Santaló, 133 - 08021 Barcelona - Tel. 93 200 54 00 - www.videolab.es - [email protected] 14 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI ARTICLES

Mossos d'Esquadra Arquitectura a Sant Gervasi Naturalment curiosos Manifestacions i Col·legi de les Epidèmia, pandèmia o concentracions Teresianes de Gaudí brot

u Xavier Boned uJaume de Oleza u Marc Talló i Neus Mestre En cas de voler fer una mani- El col·legi de les Teresianes és un Ahir mentre anava a treballar vaig festació o concentració de per- edifici docent situat al carrer Gan- sentir dues persones comentant que sones, la llei disposa que cal duxer de Barcelona. És una cons- el número de les epidèmies causa- informar-ne l’Administració per trucció realitzada per encàrrec del des per nous virus havia augmen- mitjà d’un escrit de comunica- pare Enric Ossó, fundador de l’or- tat i ho atribuïen al fet de poder vi- ció. El termini per presentar-lo és de 10 dies abans, com a mínim, dre Teresiana per a l’ensenyament atjar per tot el món com la causa i 30 dies abans com a màxim. Si hi ha causes extraordinàries que de Nenes a l’any 1873. El projecte d’aquesta expansió. Aprofitant que justifiquin la urgència de la celebració de l’acte, l’escrit de comu- inicial correspon a un arquitecte els dos redactors d’aquesta columna nicació es pot presentar amb una antelació mínima de 24 hores. del que es desconeix el nom, i comprenia una escola i el estem a puntes diferents del món (la Neus a Brasil i el Marc a El tràmit de comunicació es pot fer per internet o de ma- convent de la Congregació de les Religioses Teresianes. Un Barcelona), vam decidir que en parlaríem en aquest número. nera presencial. cop començada l’obra, el pare Ossó va encarregar el projec- En els últims anys, el nombre de persones infectades per En cas de tramitació per internet, cal accedir a la pàgina inicial te i l’obra al cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. Aquest últim virus endèmics (d’una zona en concret) ha anat augmentant de la web, http://mossos.gencat.cat, i emplenar un dels formu- va respectar la planta de la proposta inicial i va redactar un fins a arribar a nivells d’alerta mundial. Als diferents diaris laris que apareixen a l’apartat “comunicació de manifestacions”. projecte sota una estètica d’un castell neogòtic, possible- i mitjans informatius segurament haureu llegit o sentit pa- 1. El sistema validarà les dades comprovant les que són obli- ment en al·lusió a l’obra El Castell Interior de Santa Teresa. raules com un “brot epidèmic” o “aquesta epidèmia” s’ha gatòries. Si es detecten errors en les dades introduïdes o falten L’edifici està projectat com un cos compacte coronat convertit en una "pandèmia”. Però quina diferència hi ha dades obligatòries, el sistema avisarà mitjançant el missatge de merlets com una fortalesa i que reflecteixen al mateix entre els termes pandèmia, epidèmia o brot? d’error corresponent. temps, certa austeritat d’acord al vot de pobresa que tenia Una epidèmia ocorre quan moltes persones d’una regió 2. Cal emplenar totes les dades obligatòries que es presenten al el mateix Gaudí. Una sobrietat que s'explica perquè Gaudí o d’un país s’infecten al mateix moment d’un agent causant formulari de sol·licitud, a més de les dades opcionals que es con- era un catòlic confés i molt devot, i també com a conse- d’una malaltia. Un exemple podrien ser les infeccions amb siderin. Després s’ha de prémer el botó “enviar” i la sol·licitud vali- qüència dels pocs recursos econòmics de què disposava el virus de la grip durant l’hivern. dada s’envia a la Direcció General d’Administració de la Seguretat. l’ordre. Construït cap a l’any 1890, l’edifici consta de planta Un brot epidèmic (o simplement brot) és l’aparició d’una 3. El formulari informa que la sol·licitud s’ha enviat correcta- baixa i tres plantes d’alçada, es de maó vist i pedra, i te un epidèmia en una àrea geogràfica reduïda en un espai tem- ment. Si el sol·licitant ha informat el camp de correu electrònic, volum considerable i consistent que incorpora també di- poral de temps curt. rebrà un missatge de correu que conté, entre altres dades, el versos símbols de caràcter religiós. En el seu interior, són Una pandèmia és una epidèmia que s’estén a diferents número de registre, i el dia i l’hora de presentació. Tant l’avís de destacar els coneguts arcs parabòlics en forma d’ogiva, països i continents. En aquest cas, el causant de l’epidè- en pantalla com el correu electrònic de resposta acrediten que un element constructiu que proporciona una perspectiva mia és molt infecciós i és fàcilment transmissible, cosa que la sol·licitud ha quedat enregistrada correctament. suggestiva i rítmica de llums i ombres. Pels passadissos permet el traslladi d’un país a un altre. En cas de tramitació presencial, cal emplenar un dels formula- s'hi respira una atmosfera de clara intencionalitat mística i Tornant a la conversa que tenien les dues persones al ris que trobareu a l’apartat “comunicació de manifestacions” de de recolliment. Gaudí va ser un arquitecte que sempre va tren i tenint en compte aquests tres conceptes, podem la pàgina web de mossos. L’escrit de comunicació s’ha d’avan- aprofitar les característiques estructurals dels materials per, veure com els darrers casos que ens han arribat a través çar per correu electrònic a l’adreça: [email protected] a partir d’aquestes, definir una arquitectura original i molt dels mitjans, com són el cas de l’Ebola o el del Zika, en També es pot enviar per fax (93 551 24 06/16) i presentar vinculada amb la natura. El jardí, també projecte de Gaudí, va provocar infeccions a diferents països del món, es tracta l’original a qualsevol registre de l’Administració, d’acord amb ser concebut amb una singular concepció naturista, però gran de pandèmies. Així i tot, no es tracta de virus nous, com l’art. 38.4 de la Llei 30/1992. part del mateix es va veure afectat per la construcció del cintu- deien al tren, es tracta de virus que durant molt temps En compliment de l’article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de ró de ronda, destacan els treballs de forja de la porta d’accés, han existit. Ara bé, us podríeu preguntar com és que si 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, una interpretació dels símbols representatius de l’ordre, i realit- ja es coneixien, van poder provocar aquest problema de amb la finalitat de gestionar les comunicacions de reunions i zada entre ferros entrellaçats i retorçats amb motius vegetals. salut global. manifestacions que es tramiten, les dades de caràcter personal L’any 1969 el col·legi va ser declarat Monument històric-ar- Molt fàcil, durant molts anys aquests dos virus que us s’inclouran al fitxer “Comunicacions del dret de reunió i mani- tístic d’Interès Nacional. Una excel·lent obra d’arquitectu- hem posat d’exemple, havien provocat brots puntuals a festació” de la Direcció General d’Administració de la Seguretat. ra que s’ha vist ampliada amb el zones tropicals de l’Àfrica o d’Amèrica del Sud. Per tant, la La persona afectada pot exercir els drets d’accés, rectificació, projecte de l’estudi d’arquitectura recerca sobre aquests brots i sobre nous tractaments era oposició i cancel·lació davant la persona responsable del fitxer, Pich-Aguilera. Un projecte d’am- molt limitada. En l’actualitat, ens trobem en un context on el director o bé la direcció general d’Administració de Segure- pliació del volum de Gaudí, res- la gent pot viatjar fàcilment d’un país a un altre i on el canvi tat, carrer de la Diputació, 355, 08009 Barcelona. pectuós i intel·ligent així com tre- climàtic provoca que els vectors d’aquestes malalties, com Però què passa si participem en una manifestació espontània o ballat mediambientalment. els mosquits, puguin viure en hàbitats on no els era còmode no comunicada? La policia ha de vetllar per la seguretat de les ma- En definitiva, una arquitectura anteriorment i es vagin expandint. Aquests fets han provo- nifestacions, hagin estat comunicades o no. També té la potestat més de Gaudí digna de ser con- cat que aquests brots locals es generalitzin fins a arribar a de sancionar administrativament els responsables o caps visibles templada i admirada, i no tan sols situacions crítiques a escala mundial. de les concentracions o manifestacions no comunicades. El dret per haver estat realitzada per Així doncs, no hem de menystenir mai cap causant de manifestació és un dret constitucional i podem participar-hi aquest conegut arquitecte, sinó de malaltia per molt local que sigui. És molt important sempre que sigui de manera pacífica. Un bon consell a seguir, també, i no menys important, per la recerca en aquests casos per poder actuar amb rapi- però, és que quan una manifestació deriva en actes de violència, el seu notable resultat estètic fruit desa i evitar situacions com les que ens hem trobat en destrosses o aldarulls ha arribat el moment de marxar cap a casa. d’unir arquitectura i sentiment. els últims anys.

Botiga especialitzada en tot tipus Especialistes en RÀPID MODOLELL de labors, tenim teles, punt de creu, patchwork a mà www.cerrajeriamodolell.com fils, accessoris, kits... i a màquina, ganxet, mitja, Reparació de calçat I Duplicat de claus I Comandament Club de labors llenceria, puntes de coixí, etc. de pàrquing I Obertura de portes I Claus Fichet 787, Soler, per compartir espai i Sidese Instal·lació, canvi i reparació de panys Centre Tècnic experiència. I I Provença, 256 SAG Seguridad i DOM I Receptors de Comandaments I Claus i comandaments per cotxes i motos Tel.: 93 488 27 84 Per a més informació: c Modolell, 57, local 4 Barcelona [email protected] Laforja, 26 DLL 16-20 h DM-DV 9-13:30 h I 17-20 h DS 10-13:30 h Botiga en línea: DILLUNS MATÍ I DIMECRES TARDA TANCAT Tel.: 93 215 91 37 www.puntdona.com EL JARDÍAF_Anunci_255x330_TR.pdf DE SANT GERVASI |1 NOVEMBRE 30/10/17 10:42 2017 15

CMY

K 16 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI ARTICLES

Un món global Cuina de convent Comportament Economia col·laborativa Els bolets en la cuina Dèficit d’atenció i pairal i monàstica hiperactivitat a les aules

u Judit Garrido Fontova u Fra Valentí Serra u Mireia Verdaguer Internet i les noves tecnologies Des de finals de l’estiu, i durant El creixent nombre de nens i ado- han impulsat models de consum tota la tardor, la cuina pairal i lescents diagnosticats amb tras- alternatiu en els últims anys. La també la conventual i monàstica torn per dèficit d’atenció i hiperac- relació entre qui ofereix un pro- s’enriqueix amb l’aroma i amb el tivitat va suscitar certa polèmica ducte i qui té una necessitat con- peculiar gust dels fongs o bolets. sobre què és realment el TDAH, creta està canviant de manera Els bolets necessiten humitat i quines són les causes que el pro- significativa. Un dels models que calor per a desenvolupar-se i, per voquen i la validesa del diagnòstic més seguidors ha aconseguit dia aquesta raó, ja se’n poden trobar d'aquest trastorn. Actualment, és rere dia és l’economia col·laborativa, basada a prestar, llogar, en els últims dies d’estiu, passades tres o quatre setmanes el trastorn amb major incidència en població infantil segons comprar o vendre productes en funció de necessitats espe- després d’haver plogut. el DSM-IV, i assoleix entre el 3 i el 7% en edat escolar. cífiques més que no pas en funció de beneficis econòmics. Quan aneu a buscar bolets heu d’anar amb molt de comp- Avui sabem que és un trastorn de caràcter neurobiològic De fet, en aquest sistema és possible que els diners no siguin te per no malmetre el sotabosc. Els fongs s’han de collir que es manifesta amb la simptomatologia de la inatenció, l’únic valor d’intercanvi per a les transaccions. sencers i posar-los dins d’un cistell. Cal saber identificar la hiperactivitat i la impulsivitat, tant en l’àmbit conductual Els serveis són considerats béns d’intercanvi. Per exem- els bolets, ja que n’hi ha de molt tòxics, i només s’han de com cognitiu. Les seves causes són majoritàriament genèti- ple, una persona que pugui oferir allotjament a una altra collir els coneguts i que siguin comestibles, ja que la bar- ques, encara que també hi poden influir factors ambientals. durant uns dies, pot intercanviar aquest servei per unes reja de bolets de temporada, cuinada i posada a taula, és Educar i ensenyar no és una tasca senzilla i un nen o classes d’anglès o francès. Com el seu propi nom ho in- una menja excel·lent. adolescent amb TDAH no diagnosticat i per tant, no tractat, dica, és un model centrat en la col·laboració i l’ajuda mú- Quan els bolets arriben del bosc a la cuina, cal netejar-los pot influir negativament en la seva trajectòria acadèmica, tua. Actualment, gairebé tots els sectors de l’economia ja amb cura i trossejar-los, posar-los dins d’una cassola de social i emocional. compten amb negocis col·laboratius. fang i rostir-los amb oli d’oliva. Quan els bolets ja són cuits, El TDAH pot tenir una predominança en el dèficit d’atenció El concepte d’economia col·laborativa és molt més ampli aquesta barreja pot esdevir un bon acompanyament de la o en la hiperactivitat i impulsivitat. La falta d’atenció no implica del que sembla en un principi. Dins el mateix sistema de carn rostida o guisada, dels ous remenats (especialment ser mogut. I ser mogut i impulsiu no implica necessàriament col·laboració, també anomenat «economia compartida», hi amb llenegues i rossinyols), de les panades i, també, de tenir falta d’atenció. Per això és molt important que quan hi ha diversos tipus de relacions que varien en funció de les les coques de recapte. ha sospites, es faci un diagnòstic diferencial. Sense aquest necessitats i els productes: En la nostra tradició culinària són molt estimats els ro- diagnòstic, podem trobar simptomatologia clara de TDAH, 1. Consum col·laboratiu. Utilitza plataformes digitals a vellons, els rossinyols, la llenega, el fredolic i el popular però generat per un bloqueig ansiós vinculat a dificultats través de les quals els usuaris es posen en contacte per cama-sec o carrereta; un bolet, aquest darrer, molt apte emocionals. Aquí rau la importància del diagnòstic diferencial. intercanviar béns o articles, gairebé tots de forma gratuïta per fer truitada, per acompanyar la pasta eixuta i per fer Fins fa pocs anys els nens afectats no disposàvem d’ins- i altruista, com AirBnB, Uber o Wallapop. farcits com, per exemple, els canelons amb pinyonada i truments per avaluar-lo. Aquests nens acostumen a mostrar 2. Coneixement obert. Són totes aquelles modalitats que amb cama-secs. Pel que fa al rossinyol, és un fong que té dificultats en el comportament o mostren conductes poc de- promouen la difusió del coneixement sense barreres legals la particularitat de no corcar-se i és, alhora, tan apte per sitjades dins l’aula. En el dèficit d’atenció, tendeixen a dis- o administratives. Poden presentar-se en el dia a dia o a assecar-lo com per salar-lo; àdhuc es poden menjar crus i treure’s amb facilitat davant estímuls irrellevants, interrompen través de plataformes informàtiques a les quals acudeixen se’n poden fer uns pastissets molt gustosos. En una vella freqüentment, s’obliden amb facilitat de les coses o perden usuaris amb necessitats. recepta hi llegim: “couràs la ceba amb oli en una paella a les seves pertinences. Tendeixen a no acabar les tasques, i 3. Producció col·laborativa. Es tracta de xarxes d’interac- foc suau i, quan s’hagi estovat, hi afegiràs els rossinyols i a no entregar els treballs o els entreguen incomplets o amb ció digital que promouen la difusió de projectes o serveis que es vagin fent a foc lent. Després hi afegiràs sal i un pols retard. En l’àmbit social, el dèficit d’atenció pot expressar-se de tota mena. La diferència amb els dos models anteriors d’all i julivert, i ho barrejaràs amb la pasta que hauràs pre- per canvis freqüents en les converses, no escoltar als altres i és que el que s’ofereix també es produeix en el si d’aques- parat. Posat a dins d’un motlle, ho posaràs al forn un quart els costa seguir les normes dels jocs o activitats. tes xarxes. i ho tindràs llest per dur a taula”. Els religiosos caputxins La hiperactivitat pot manifestar-se per estar inquiet, per un 4. Finances col·laboratives. Microcrèdits, préstecs, estal- d’abans de la supressió religiosa de 1835 solien preparar excés de córrer i saltar en situacions poc adequades, i per la vis, donacions i vies de finançament s’inclouen en aquest els menuts i la carn capolada de l’aviram acompanyada de dificultat d'estar assegut mentre es menja, es mira la televisió subgrup de l’economia col·laborativa. Els usuaris es posen bolets, i aconsellaven de fer-ho d’aquesta guisa: “Després o es fan activitats tranquil·les. Tots aquests comportaments, en contacte per satisfer necessitats en qualsevol d’aquests de netes i ben escaldades les despulles de l’aviram, les po- que són difícils de ser reprimits per part del nen, provocaven aspectes. El millor exemple el veiem en el crowfunding, mo- saràs en una cassola amb llard, alls, una bona barreja de també situacions difícils de conduir per part dels docents. del de finançament per a aquells que desitgin aportar capital bolets, farigola i llorer. Seguidament hi afegiràs el brou que Era fàcil trobar nens sota l’etiqueta de: el nen pesat, desa- a certes iniciatives de forma desinteressada ja tindràs preparat i alguns naps sofregits que hagin agafat fiant, mogut, gandul o els seus pares no li posen límits. I és una mica de color a la paella i ho salpebraràs. Ho deixaràs que totes aquestes conductes, estan generades per aques- Principals beneficis del consum col·laboratiu coure, en trauràs el greix i ho presentaràs al refetor en una ta simptomatologia. Val a dir que, perquè la simptomatologia 1. Desenvolupament sostenible. L’economia col·labora- safata afegint-hi, també, una mica julivert picat” (Receptari, destaqui, els símptomes han de tenir una freqüència i intensitat tiva estimula el segon ús dels productes. Allò que algú ja s. c.). L’ànec amb bolets, fet a la cassola, amb un sofregit que afectin la vida diària i s’han de manifestar en tots els àmbits. no necessita pot tenir un nou destinatari en alguna xarxa de ceba, és una menja molt apreciada i de gran categoria El coneixement i el diagnòstic del TDAH ha portat a po- de contactes. gastronòmica. der adquirir recursos i estratègies perquè els docents puguin 2. Gestió de recursos. Un altre principi de l’economia col· afrontar millor la situació. No oblidem que ells són els refe- laborativa és que si a algú li serveix una cosa, el més pro- Com cuinar els bolets rents dins l’àmbit escolar i per tant, la flexibilitat, la paciència i bable és que a una altra persona també. Per què no com- La millor manera de menjar els bolets són fets a la brasa comprendre les característiques pròpies d’aquests, els ajuda partir-la? El millor exemple són els cotxes de carretera, que (preferentment amb llenya d’alzina o amb rabassa d’olivera a afrontar i gestionar millor la situació. L’ambient estructurat, poden servir per dur diversos passatgers amb destinacions o de bruc) ja que li potencien el gust i li donen un toc d’ex- organitzat, motivador i amb pautes clares, ajuden a millorar el pròximes. quisidesa que els fa particularment saborosos. De bolets seu autocontrol. 3. Major oferta. Els productes amb un segon ús i els ser- n’hi ha una gran varietat i els podem combinar en una infi- El tractament normalment veis compartits amplien l’oferta dels mercats tradicionals. nitat de plats: arròs, guisats de carn, adobats en conserva és farmacològic per la seva Sense l’economia col·laborativa, és possible que aquests i, a més de ser molt sanitosos, en temps hivernal reforcen efectivitat, prop del 95%. mai veiessin la llum. les defenses de l’organisme, revitalitzen l’organisme i són En tractar-se d’un proble- Si bé és cert que les institucions internacionals, com la una font excel·lent de fibra, de manera que la seva ingesta ma estructural i no adqui- Comissió Europea, ja s’han pronunciat sobre l’economia afavoreix el trànsit intestinal i són un aliment recomanable, rit, el pacient nota l’efecte col·laborativa indicant que genera noves oportunitats per propi de la cuina rural i conventual del temps de tardor i, tan bon punt el pren (perio- a consumidors, empresaris i particulars, també és cert que també, alhora, formen part dels plats més refinats com és dicitat diària). Tot i això, és avui dia aquest fenomen en creixement també ha posat el cas del “Risotto” italià, que es prepara amb bolets del important la teràpia perquè de manifest la necessitat de què les normes evolucionin i país trossejats, sofregits a la paella amb alls i ceba, i amb poden afegir-se problemes reconeguin les noves realitats i els nous models, aportant un pols de formatge parmesà ratllat: una menja deliciosa i emocionals o socials. la seguretat jurídica necessària per als que hi participen. de gran nivell gastronòmic! A l’article vinent us vull parlar, D. v., sobre els ous i la botifarra. Mireia, psicòloga educativa Judit Garrido Fontova és advocada especialitzada en noves de: www.crecimientofami- tecnologies i protecció de dades Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins liar.com © pixabay.com EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 17

promoció vàlida del 17 de novembre al 17 de desembre et regalem un lot de

nadal per la teva compra! Visita’ns a Promoció exclusiva per clients amb targeta Plusfresc Sant Gervasi! Via Augusta 188, o Teodora Lamadrid 21-23 del 17/11 al 17/12 Acumulant Promoció no acumulable: un lot per targeta Plusfresc Acumulant 600 € 400 € de compra de compra Acumulant 250 € de compra

A més del lot gran, et regalem una ampolla de cava! 18 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI POLÍTICA DE BARRI

La inversió als districtes (2008-2019) Sobre la inversió als districtes 2008-2011 PSC 2012-2015 CiU Carme Rocamora (@CarmeCRS) 2016-2019 Barcelona en Comú (previsió) Ajuntament de Barcelona està preparant els pressupostos per 2018 que, com ha passat en els darrers anys, no seran fàcils d’aprovar. Segons el gràfic, Sarrià-Sant Gervasi L' és el districte on menys inversió hi ha, i on ha baixat més en els darrers mandats. — Sovint es justifica la poca inversió a les zones amb més nivell de renda (Sarrià-Sant Gerva- si, Eixample, Les Corts...) per un sentit redistribuïdor. Però sembla que aquesta redistribució no tingui gaire efecte. Potser caldria cercar altres alternatives?

— Té gaire sentit invertir tant poc en una de les zones més actives de la ciutat? a partir d'un gràfic del diari Ara Realització El jardí, Ciutat Sant Sant Sants Nous Les Corts Gràcia Eixample Horta- Sarrià- — Quines mesures aplicaríeu per solucionar aquesta situació? Vella Andreu Martí Montjuïc Barris Ginardó St. Gervasi

Pol Lliró, GMD Boris Valls, PP Ivan Bello, Cs Guillem Casals, ERC J. Manel del Llano, BeC Blas Navalón, PSC Els veïns de És cert que Considerem La redistri- No es trac- Cal comen- Sarrià – Sant Sarrià – Sant que no està bució de la ta tant de re- çar dient que Gervasi pa- Gervasi és un justificada la renda, més distribuir (això la inversió al guem impos- dels districtes baixa inversió que en el s’hauria de fer districte sem- tos com tot- amb les rendes al nostre dis- PIM, es fa en polítiques de via impostos i pre ha estat de hom i, per tant, tenim dret a més altes de Barcelona, però tricte, ja que si bé és cert despesa. Per això, el que correspon bàsicament a al- les més baixes de la ciutat. tenir inversions com les que també és cert que hi ha moltes que s’ha de seguir un criteri és rellevant és la suma de tres administracions), sinó de Tot i això, s’havia mantingut reben la resta de districtes. famílies al districte que hem de redistribució de la inver- despesa i inversió que es compensar l’increment de les sempre en els mateixos ni- Ni més, ni menys, unes in- patit els greus efectes de la sió en els districtes de la ciu- fa en cada barri, dada que desigualtats ocasionat per la vells durant anys i és segons versions que estiguin a la crisi econòmica, ara per això tat, també s’ha de prioritzar no ofereix segregada l’Ajun- crisi i les polítiques realitzades el gràfic, quan entra l’equip mitjana de la ciutat de Bar- el panorama econòmic ha la inversió en funció de les tament de Barcelona i que invertint més allà on hi hagi de CIU al govern de la ciutat celona. I això és precisament canviat i podem afirmar que necessitats reals del veïnat, i des d’ERC hem demanat més mancances educatives, que el nostre districte pateix el que no passa actualment, de mica en mica anem sortint en aquest sentit el nostre dis- insistentment. Malgrat l’ac- culturals, sanitàries..., i pen- un daltabaix. El PSC apos- on el Govern Colau discrimi- d’aquell mal son, que d’una tricte té moltes mancances tual aplicació del 155, i per sant preferentment en les ta de manera decidida per na deliberadament el nostre manera o altra ens va acabar déquipaments i dínversions tant no saber com quedarà necessitats de les persones la redistribució d’impostos. districte, dotant-lo d’una in- afectant a tots. El Govern que no són degudament ate- la seva aplicació, des d’ERC més vulnerables. Les inver- Una mostra dáquesta apos- versió molt inferior a la de la Municipal davant d’aquesta ses. Creiem que la causa hem impulsat a través de la sions al districte creixeran ta són les actuacions que mitjana de la ciutat. Som al- situació continua apostant principal de la baixa inver- Generalitat la Renda Ga- el 2018. Enguany, l’Ajunta- impulsem en matèria soci- hora el districte amb més es- per una política econòmica sió al districte és perquè rantida de Ciutadania, bà- ment hi invertirà 9,48 milions al, com és la potenciació del coles i el més envellit de la de baix nivell que ofega al els partits que han governat sica per lluitar contra la de- d’euros; l’any vinent preveu projecte Radars, dels casals ciutat, però som el districte districte i a totes aquelles prioritzen la inversió en fun- sigualtat. La inversió, però, invertir-ne 11,82. Aquest es- de gent gran, però també en amb menys biblioteques per mesures que poden aportar ció d’on tenen més vots, i és bàsic que sigui genera- forç permet consolidar pro- grans inversions apostant habitant i disposem d’un únic cert progrés econòmic als en aquest sentit, Sarrià-Sant dora d’activitat i que afronti jectes socials com el Radars per la cultura i la ciutadania, casal de gent gran. El Govern districtes. Sarrià – Sant Gervasi sempre ha estat el els reptes més importants o tirar endavant la millora del com es la construcció de la Colau no ens proporciona els Gervasi en els últims anys gran castigat. Per solucio- -i pendents- de cada barri. Casal de Sant Ildefons o la Biblioteca de Sarrià, el CC serveis que els veïns neces- ha patit un maltractament nar aquestes mancances, Així doncs és necessari co- reurbanització de carrers com Vil·la Urània, el mercat de sitem. Durant el mandat de pressupostari per part dels Cs proposaria augmentar la brir les necessitats del dis- Balmes i Príncep d’Astúries. vallvidrera, etc. El PSC sem- l’alcalde Trias no només vam diferents Governs Municipals partida pressupostària en in- tricte en urbanisme -com els Malgrat aquest creixement, pre ha estat impulsor dels impulsar la biblioteca Joan que han gestionat la ciutat. versions del tot necessàries trams superiors de Balmes és cert que és menys que canvis socials a Barcelona, Maragall o el Centre Cívic Vil· Sarrià – Sant Gervasi és un com el reivindicadíssim bus i Major de Sarrià, Repúbli- en altres zones de Barcelona amb un projecte clar, social la Urània, sinó que vam en- districte amb un caràcter de barri, o no deixant esca- ca Argentina, o accessos i més desafavorides. Sobre la i inclusiu i on el centre de gegar el projecte del distric- emprenedor i cosmopolita, par oportunitats com la que vies principals dels barris de gràfica, els valors de 2016- tot és la ciutadania. Aquest te del coneixement per unir aquest caràcter s’ha de va desaprofitar el Govern del muntanya- o d’equipaments 19 es refereixen a inversions model és el que està al nos- i potenciar el talent ubicat al saber aprofitar en moments districte quan no va adqui- -com l’Antic Mercat de Vall- previstes i per tant no són tre ADN i treballarem ferma- nostre districte en escoles, on la innovació està a l’ordre rir en subhasta les instal·laci- vidrera, Palau del Marqués comparables a les dades ment per portar-lo a terme. universitats, empreses i cen- del dia, i on ofegar al districte ons de l’antiga «Via Wagner», d’Alella, o recuperar Can d’anys anteriors, correspo- tres mèdics per generar feina pressupostàriament tindrà que podrien haver sigut un Ponsic, aprovades totes en nents a inversions fetes. Tots i millorar la productivitat, un conseqüències en l’àmbit de excel·lent equipament per un Plenari a proposta d’ERC-, els districtes, doncs, estan projecte que l’actual govern ciutat que a hores d’ara no barri tan necessitat d’equipa- entre molts altres. infravalorats quant a les da- ha deixat aturat. són gens recomanables. ments com Galvany. des de l’actual mandat.

quil·la i que la normalitat comença a ser l’es- que s’ha d’entendre i viure i analitzar si estàs abans aquest espai era un Centre Cívic però cenari de protesta constant. 8 de novembre, preparat o no, si tens afinitat amb l’equip i enfront dels reclams dels joves del districte el dia de la segona Vaga General des de pensar a millorar les coses del barri”. en la necessitat de tenir un espai propi, el l’1 d’octubre. Quedem als Jardins de Can Amb contundència assegura que la in- Govern va decidir destinar Casa Sagnier Castelló, en el barri on viu Josep Guillén. versió al districte no està millorant i amb exclusivament a aquest col·lectiu. Guillén Va néixer fa 43 anys a Galvany i hi ha pas- un parèntesi explica que quan va governar considera “ara només tenim casal de joves sat absolutament tota la seva vida, de petit “Convergència” sí que es van fer millores i casal de gent gran, però no un centre cívic jugant als Jardins Moragas, el Turó Park i d’infraestructures, com el cas de Balmes per tots. Hem retrocedit a Galvany”. Can Castelló. Ara hi viu amb la seva dona entre plaça Molina i Diagonal, així i tot re- Fem un petit tast sobre el moment ac- i filla d’un any. Guillén va estudiar també a marca: “sense el suport del PP no s’hauria tual. Considera sobre la posada en presó Galvany, a Estudios Nelly, l’actual Escola fet”. De totes maneres, creu que la gent ha- dels consellers que “no es pot pressionar als

Fotografia: Carme Rocamora Augusta. Després es va llicenciar en Dret a via confiat molt en el govern de Trias, però jutges perquè llavors no funciona la divisió la Universitat Abat Oliba i es va especialitzar que realment “no va fer grans millores”. “En de poders”, i que “els jutges no tenen gens Consellers del barri en dret penal. Va començar l’etapa laboral aquest mandat de Colau les inversions van d’interès de decretar presó per ningú”. A on encara avui treballa, al barri de Galvany. pel mateix camí”, declara. Guillén considera més a més valora que la justícia belga i l'es- Josep Guillén Guillén va entrar a militar al Partit Popular que l’única gran millora prevista del man- panyola no tenen punt de comparació per- als 26 anys i va ocupar el càrrec de presi- dat actual és Príncep d’Astúries i el tram de què són dos escenaris diferents. Sobre les u Carme Rocamora (@CarmeCRS) dent de les Noves Generacions al districte. Balmes fins a Mitre, “tot i que això ja esta- eleccions, prefereix no fer càlculs ni posar-se Els carrers estan diferents el dia que ens Va ser l’any 2010, però, que va començar la va a l’anterior programa, com Vil·la Urània, en escenaris, l’únic que es permet assegu- reunim. Tot i que “diferents” no sé si és un seva etapa com a conseller, que allarga fins que ja estava prevista i només han executat rar és que “la participació serà molt alta”.l terme adient en aquests moments, perquè el dia d’avui: “Estar en política no és entrar l’obra”. A més a més critica que “Galvany ja són molts dies que la ciutat no està tran- i agafar la cadira. És una cosa molt bonica ha perdut”, tot referint-se a la Casa Sagnier: Podreu llegir la versió ampliada al lloc web EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 19 Maurici Masferrer, carnisseria i xarcuteria “Artesania i qualitat en carns, elaborats frescos i menjars cuinats únics”

Josep Xurigué (@josepxurigue) Si voleu gaudir d’unes exquisides ham- burguers meat fetes de bistec de vedella, l carrer de Calaf, 14, entre que també us poden elaborar sense sal i el carrer de Muntaner i el de pebre, tingueu en compte que sempre us la Santaló, trobem una de les faran de la cuixa. Sempre resulta més ten- A dre i amb menys greix que d’altres parts. millors carnisseries i xarcuteries del I trobareu a la botiga d’altres especialitats districte. Fundada el 1968, ja està d’hamburguesa com l’elaborada amb poma regentada per la tercera generació i formatge de Brie. En Maurici Masferrer fill és el responsable de la família. Una excel·lent selec- de l’elaboració. El pare coordina la botiga. ció de carn, els elaborats artesans I la mare i la tieta estan al capdavant dels de frescos, els millors formatges fogons. En Maurici duu a terme l’elabora- del país, internacionals i menjars ció tradicional de la carn fresca: fa el pernil dolç, les mortadel·les, les botifarres negres cuinats com a casa, ens esperen per i blanques, el bull, la botifarra de bisbe. Us delectar-nos i cuidar-nos. A tra- ben asseguro que tenen el sabor exquisit i vés d’una conversa amb en Maurici de qualitat de sempre. I són elaborades ar- Masferrer pare i fill, ens introduïm tesanalment sense additius, ni conservants. Les podem trobar fetes de manera apte per en aquest servei ofert al barri, amb a tot tipus d’intolerància, sense gluten, sen- un ofici fet amb amor, dia rere dia. se lactosa, etc. Podem gaudir també del pernil i el llom ibèric, de la mortadel·la itali- Quines carns podem trobar a la carnis- ana, de la mortadel·la d’aquí, i del pit i cuixa I, en els menjars cuinats, Maurici Mas- màxima qualitat i les millors condicions. Una seria Maurici Masferrer? de gall d’indi alemany, entre d’altres. ferrer torna a excel·lir. Hi trobarem uns mag- caldera tradicional que asseguren influeix en Trobareu sobretot vedella femella de Giro- La selecció de productes tradicionals nífics canelons que cuinen a diari la mare i la el gust dels magnífics elaborats frescos. na. Tenim una carn que no té gust de vaca i gourmet de la botiga també ens delec- tieta. Es tracta d’una empresa familiar que La carnisseria i xarcuteria Maurici Masfer- i és més tendre. I un porc ibèric excel·lent, ta amb la acurada selecció de formatges atresora els valors tradicionals de la màxima rer és a prop nostre. Des de la tradició de ric en Omega 3 i amb baix colesterol. La manxecs i internacionals. Formatges de llet cura per a l’alimentació, els ingredients na- gairebé mig segle, vol fer arribar els seus carn de porc que venem és de la raça RAL crua, formatges italians trufats, i els prin- turals i la seva qualitat. Ens ofereixen també productes, a tota la seva clientela a través i DUROC, amb poc greix. I el pollastre és cipals formatges suïssos i francesos. Tro- canelons d’espinacs, canelons de pollastre de la botiga online, www.mauricimasferrer. blanc i ecològic, de molta qualitat. bem veritables formatges d’afinador i de llet amb foie i canelons de carn trufada, entre com, amb un servei a domicili que reparteix Sens dubte, és en els elaborats frescos crua; com l’Emmental de la barreja de llet d’altres. I una àmplia varietat de crestes ela- a tots els districtes de Barcelona. Al telèfon de la carn on Maurici Masferrer marca la di- de crua, el Gruyère suís, el Parmigiano Reg- borades a diari de manera natural. 93 209.33.90 us atendran amb la confiança ferència. Les salsitxes, les botifarres fresques giano de 24 mesos, el Comté Marcel Petite Ara que som a la tardor i, en poques set- i amabilitat d’un negoci familiar i excel·lent. elaborades a la mida i segons la necessitat o el Beaumont de Savoia, entre d’altres. manes ens trobarem a les portes del Nadal, És una xarcuteria molt propera. Veureu de la clientela, sense sal, amb sal i amb el ta- En Maurici Masferrer pare i fill parlen amb és moment de no oblidar la carta de plats que us podeu subscriure a la web i al many que desitja el client –han arribat a servir orgull i estima dels productes que elaboren que ofereixen per a les festes que vindran. newsletter, i rebreu cada setmana les una botifarra de 72 metres!- donen fe d’unes i seleccionen. Parlen amb respecte d’uns Una carta tradicional i de qualitat. Per en- suggerències i promocions de les mi- de les màximes de l’establiment: adaptar-se aliments valuosos i saborosos que cada càrrec, elaboren un magnífic pollastre de llors carns, elaborats frescos, format- totalment al gust i desig de la clientela. En dia, des de fa gairebé mig segle, ofereixen pinyons i prunes. I pels àpats familiars, es- ges i productes gourmet. Amb una llista Maurici prepara tots els encàrrecs especials: a la clientela. Sabedors que els aliments patlla de porc dessossada i replena al gust d’exquisits productes gourmets, com ara botifarres de bolets, sense bolets, amb les formaran part del nostre cos i de la nostra de cada client. A banda, dels tradicionals les melmelades angleses Wilkin, les deli- espècies i contingut que us vingui de gust. salut. Els aliments ens defineixen. peus de porc cuits. Es tracta, d’una immi- cioses llegums de la Rosara, els espàrrecs llorable proposta per les reunions familiars de la cooperativa del Juncal, i una selecció al voltant de la taula. -a l’alçada dels excel·lents menjars- de vins També de cara a festes i per als àpats blancs i negres de qualitat. familiars hi trobarem uns deliciosos brous. Maurici Masferrer és una opció immi- No es pot fer millor escudella que amb el llorable al nostre districte per gaudir de les gustós brou natural i sense additius, que millors carns, elaborats casolans, menjars elaboren. Els productes que gaudirem i que cuinats i productes gourmet. Amb esperit ens ofereixen són únics, típics, tradicionals familiar i una professionalitat propera. I amb i de molta qualitat. la innovació costant que en Maurici Masfer- Hi ha l’ofici de mestre, i sobretot tradició, rer fill imprimeix a la botiga, a partir de l’ofici treball i amor a la bona alimentació. En aquest heretat i de la formació càrnica especialit- sentit, conserven i han posat al dia una calzada que ha seguit. Us invitem a conèixer dera que bull la carn al bany maria, amb la aquest magnífic establiment!

c. Calaf, 14 08021 BARCELONA Telf. 93 209 33 90 Horari: 8 a 14 i de 17 a 20 h dissabtes tarda festa [email protected] www.mauricimasferrer.com 20 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI TREBALLANAT A SANT GERVASI Eva i Sandra, les castanyeres de Sant Gervasi Dues ànimes complementàries, no són germanes ni cosines

Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i J. Mestre Al costat, la Sandra i l'Eva a la parada de la tardor, quan les temperatures comencen castanyera de la plaça a baixar, a Sant Gervasi apareixen diver- de Joaquim Folguera. ses parades de castanyeres. Dues d'aques- A sota, d'esquerra a A dreta, les diverses parts tes, les de les places Joaquim Folguera i Adrià, les de la torradora de cas- porten l'Eva i la Sandra, neboda i tieta respectiva- tanyes: el pis de sota, ment. La família porta aquestes dues parades des amb la brasa de carbó de fa gairebé 30 anys. vegetal ben controlat per un aro metàlic; la graella superior, on es La primera castanyera de la família va ser la mare de la torren les castanyes i la Consuelo, que és la mare de la Sandra i àvia de l’Eva (que tapa, amb els moniatos és filla de l’Enriqueta, una altra dels 13 fills de la Consuelo). que mantenen l'escalfor. La primera parada, doncs, la va obrir la besàvia a la plaça Urquinaona abans de la guerra, i la va continuar la Consuelo amb el seu marit, en Manolo “el Nialet” que era paleta i li va arreglar la torradora on couen les castanyes i els moniatos. Els fogons o torradores de castanyes de carbó vegetal, tenen un disseny enginyós amb dos pisos; en el superior hi ha una graella on es torren les castanyes, i en l'inferior una altra - www.fotosarda.com Fotografies: Javier Sardá graella amb un aro de ferro que reté el carbó incandescent en la part central per a la cocció ràpida i intensa, quedant una zona de calor no tan intenses a l'entorn. Una gran tapa metàl·lica cobreix el fogó i el converteix en forn, i també permet utilitzar aquesta tapa com una superfície de calor que manté els moniatos a la temperatura adequada per menjar. Consuelo, que va morir l’any 2014, va ser qui va decidir el 1989 que el barri de Sant Gervasi, seria un bon punt de venda, on ara trobem la seva filla petita Sandra, nascuda el juny de 1971, i la seva néta Eva, nascuda el juny de 1972, filla de la seva filla major. Així, Sandra i Eva són gairebé germanes amb caràcters complementaris: Eva és pacient, discreta, però amb caràcter, i Sandra no tan pacient però com avui seria considerat, explotació infantil amb el risc Per experiència saben que es venen més moniatos a en el fons més plàcida de caràcter, potser perquè és mare de perdre el negoci. Sant Gervasi respecte a altres zones, ja que als barris amb d'un adolescent. infants agraden més les castanyes i aquí hi ha una mitjana La proximitat en edats entre Eva i Sandra és l’habitual en Les parades a Sant Gervasi d’edat superior que prefereixen els moniatos. germanes o fins i tot entre cosines, potser per això malgrat Han passat 29 anys des que Eva i Sandra van començar a Malgrat ser un treball estacional, de cara al públic, abans que ser tieta i neboda han mantingut una relació més sem- treballar a les places de Joaquim Folguera i Adrià. A Sant i després de la temporada elles mateixes reparen i mante- blant a unes cosines o germanes ben avingudes. Recorden Gervasi tenen clients que han vist créixer des de petits i ara nen les torradores i les casetes, que han evolucionat des la cocció de castanyes i moniatos des dels 8 i 9 anys quan són pares de família amb infants. Eva diu sentir-se molt a d’aquelles primeres de fusta que es connectaven al fanal ajudaven a la família a la parada, en sortir de classe i els gust en aquest barri amb persones de caràcter respectu- més proper. Pagaven un percentatge a l’ajuntament del caps de setmana. ós. L’actitud i educació dels veïns és d’agrair en un treball districte, per connectar-se a la xarxa publica. Eva no menga castanyes cuites, ni tan sols les prenia de que és molt dur en dies de tardor i hivern amb fred intens. Avui dia disposen d’una presa elèctrica amb connexió petita excepte alguna de crua. Sandra sí que ho fa, reco- Els primers dies de fred se’ls fan durs, fins que el cos a través de comptador i magneto tèrmics, amb la segu- neix que té minva de producte per l’autoconsum i procura s’acostuma. Aquest any s’ha retardat el fred, disminuint el retat de qualsevol instal·lació homologada. Les casetes mantenir al seu fill lluny del seu lloc, per evitar majors per- consum d’un producte calent i de capritx, però sembla que són de metall, per seguretat i resistència als agents at- dudes. El treball de castanyera és de temporada i exigeix ha tornat el fred i esperen augmentar les vendes. El fred, mosfèrics, això si, pintades de color marró i verd, colors una dedicació plena i a temps complet amb esforç con- amb tota la seva cruesa, és el seu millor aliat comercial i la que sempre han mantingut tots aquests anys, sense saber tinuat. En aquells anys l’ajuda familiar dels nens no era, pluja o la calor els seus pitjors companys de treball. realment el motiu.l EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 21 5a Mostra de Tardor, Comercial i Gastronòmica, de Sant Gervasi dissabte de novembre 25 de 10 del matí a l’1 de la matinada Pl Frederic Soler - Pl Joaquim Folguera - Pl Bonanova - Carrer Vilarós - Mercat de Sant Gervasi Vine de 10 del matí a 8 de la nit et convidem a Mostra Comercial d’11 a 14.30 i de 17 a 19.30 h. castells inflables i tallers participatius per als més menuts de 19.30 a 01 h. “Tast de nit” del Mercat de Sant Gervasi tastet preparat a les parades del Mercat

10 del matí, xocolatada per a tothom Info Mostra Tel. 93 217 61 79 61 217 93 Tel. Mostra Info 10.30 h. masterclass de ZUMBA a partir de les 18.30 h. 12 h. “Sardanes a Sant Gervasi” exhibicions de country ofert per l’Associació de Veïns de a càrrec de “Llar Country Bonanova” Sant Gervasi a partir de les 22 h i fins a l’1 de la matinada 13.30 h. vermut popular música en directe amb animació vermut, patates, olives i... i disc jokey fins al final de la festa

de 10 a 14 h d’11 a 14 d’11 a 14 h. i de 17 a 19 h Torneig infantil Mostra de futbol Tallers de cuina d’Entitats d’aprofitament CUP 3X3 del barri #jonollenço a la pl Bonanova al carrer Vilarós al carrer Vilarós

Organitzen : Amb el suport de : 22 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI REPORTATGE: OLGA SACHAROFF Olga Sacharoff, artista del Putxet u Jesús Mestre Campi arriben i s’instal·len a Barcelona. Tam- Juan Eduardo Cirlot, Joan Perucho...), L’Espai Putxet va ser la seu de l’ini- bé va venir el germà d’Otho, el poeta i és una de les seus de La Colla, un ci oficial de l’Any Sacharoff en què, Arthur Craven -i boxejador ocasional-, grup d’artistes del Putxet que van fer per primera vegada, la Generalitat fa amb qui comparteixen llar al carrer molta amistat, entre els quals hi ha Jo- homenatge a una dona nascuda fora d’Albigesos, a Vallcarca. En aquesta sep Llorens Artigas, Antoni Vila Arru- de Catalunya, però amb lligams molt època passen l’estiu a Tossa de Mar, fat, Josep Amat, els germans Monpou, profunds amb el país, sobretot amb on coincideixen amb altres artistes. Maria Llimona, o Eduard Toldrà, entre el barri del Putxet. Així, tenia molt de A Barcelona coincideixen molt amb altres. La casa de Manacor es con- sentit fer la primera activitat d’aquesta Francis Picabia i la seva esposa Ga- verteix en un espai mític de les avant- commemoració a pocs metres d’on va brielle Buffet - també havien fugit de guardes de Barcelona, i de la vida cul- viure l’Olga Sacharoff, una gran artista la guerra-, que viuen a l’avinguda de tural de la postguerra. Moltes obres de projecció internacional. L’acte va la República Argentina. Poc després d’Olga en són fidels testimonis, i expo- consistir amb una magnífica xerrada lloguen una bonica torreta amb jardí sa periòdicament a les Galeries Syra a càrrec d’Elina Norandi, la comissà- al carrer Bertran. En acabar la guerra, del passeig de Gràcia. ria de l’Any Sacharoff, i la inauguració l’Olga decideix tornar a París, on tenia L’any 1950, l’Olga i l’Otho es tras- d’una exposició sobre la vida de l’ar- la seva carrera com artista, però Otho lladen a un pis del carrer Balmes, 383, tista. Tot i així, el plat fort serà l’expo- es queda a Barcelona, on obra un ne- molt a prop de Joaquim Folguera. La sició retrospectiva que s’inaugura a goci d’importació. Tot i la separació situació econòmica de la parella no és finals de novembre a Girona. de “residències”, l’Olga i l’Otho coin- tan bona i l’Olga es dedica sobretot a Olga Sacharoff (Tbilisi, Geòrgia, Im- cideixen sovint i l’Olga sempre passa fer retrats d’infants i dones. Tot i això peri Rus, 1881-Barcelona, 1967) neix els estius al Putxet: s’ha enamorat per segueix treballant en els temes que en una família d’una posició econò- sempre de Barcelona. sempre l’hi han interessat: les pare- mica i social privilegiada, cosa que li El període d’entreguerres conver- lles, les escenes de lleure, les flors, va permetre anar formar-se a l’Aca- teix a Sacharoff en una de les artis- els animals i paisatges, sobretot vistes dèmia de Belles Arts. Va completar la tes més ben valorades del moment. del Putxet. També segueix fent pintu- seva formació a Europa: l’any 1910 fa La seva obra també arriba a la res de sardanes, un tema que sempre una estada a Munic i després viatge maduresa: manté traces cubistes però l’hi ha interessat molt. La seva darrera a París i a Itàlia. L’any 1912 presenta sempre s›hi troba la influència de l›art exposició és a la Sala Parés, el 1964, i la seva obra al Salon d’Autumne de popular rus (de fet, ella sempre es va tot i estar malalta de càncer va conti- París, el més prestigiós de l’època, i considerar una «camperola russa») i Aquarel·la d'Olga ses galeries de Londres, París i Barce- nuar pintant fins poc abans de la seva obté molt bones crítiques. La seva pin- afegeix tendències primitivistes, com Sacharoff que va lona, i participa en col·lectiva a Nova mort, el març de 1967. tura té influències cubistes però tam- Gauguin. A part dels retrats, tan indi- donar a Mariette York, Venècia i molts altres llocs. Ven L’any 1994 es va fer una gran ex- bé una forta personalitat, situant-se viduals com en grup, el món natural és Llorens, com a obra a l’aristocràcia, l’alta burgesia posició retrospectiva, amb un catàleg a les avantguardes. Des d’aleshores, molt protagonisme de les seves obres, regal d'aniversari. però també a escriptors i estrelles de de M. Lluïsa Borràs i Mariette Artigas. serà convidada a participar cada any sempre amb animals i una exuberant Agraïm a Llorens Hollywood. L’Olga ha deixat un llegat pictòric im- en aquest Salon i d’altres de similars. vegetació on l’ésser humà viu i gau- que ens hagi au- portant tot i que, com que no disposa S’instal·là al barri de Montparnasse deix. La vida i obra de la pintora són toritzat a repro- Viure al carrer Manacor d’uns hereus o una fundació que en però viatjà molt per França i Itàlia. En molt coherents i coexisteixen harmoni- duir-la. Amb l’esclat de la Segona Guerra vetllí, també està molt exposat a les Mundial, el 1940, l’Olga s’instal·la un d’aquests viatges coneix al pintor osament, com mostren les seves pin-  falsificacions. Elina Norandi, una de i fotògraf anglès Otho Lloyd (1885- tures de vida quotidiana amb esmor- definitivament a Barcelona. Uns anys les principals especialistes en Sacha- 1979), membre d’una família aristo- zars, pícnics, festes, balls a l’aire lliure. Sacharoff abans havien llogat una torre amb un roff, té escrit un monumental “Catàleg cràtica, nebot de Constance Lloyd, L’artista és una exponent del corrent és una gran jardí al carrer Manacor on cons- raonat de l’obra” que no està publi- l’esposa de l’escriptor Oscar Wilde; de “le joie de vivre”. I, així i tot, una trueixen el seu petit paradís particular. cat però que és una guia fiable so- Olga i Otho es van enamorar i van ser mirada detallada de les seves pintu- exponent A la seva llar hi van passar els intel· bre l’obra autèntica de l’artista russa. parella fins a la seva mort. res, també descobreixen l’ús de l’hu- de “le joie lectuals més destacats del moment L’exposició de Girona, que s’inaugura En esclatar la Primera Guerra Mun- mor com una crítica de la societat de (Eugeni d’Ors, Josep M. Junoy, molts el 25 de novembre, pot ser l’oportuni- dial, el 1914, l’Olga i l’Otho deixen l’època. Al llarg d’aquests anys, l’Olga de vivre” d’ells veïns del barri com Carles Riba, tat decisiva per recuperar plenament París i, després de passar per Ceret, fa exposicions individuals a prestigio-  Clementina Arderiu, Ángeles Santos, aquesta gran artista.

El faristol: indiviDUAL, el concert inaugural del curs de l’Acadèmia Marshall u Eduard Sant Chalois (@Eduard_Sant) Alice Burla i persones que transportava fàcilment al món dels somnis Amb l’arribada de la tardor i el consegüent Pierre Delignies, omplien ¾ pensat pel compositor francès. canvi d’horari on a partir d’ara els dies es formats entre al- parts de l’em- Per últim, el format duo va tornar a fer faran més curts, un clàssic de Sant Gerva- tres a l’Escuela blemàtic saló, acte de presència interpretant “Après une si torna per donar llum a les fosques tar- Superior de Mú- Burla i Delig- lecture de Dante” composta originalment des-nits dels pròxims mesos. Em refereixo sica Reina Sofía nies es varen per Franz Liszt però amb uns intensos ar- al cicle de concerts de l’Associació Musical (Madrid) i sota la instal·lar en ranjaments, obra del mateix Delignies. Granados Marshall, organitzat per l’emble- tutela dels pres- els seus res- Sota una sonora ovació, i després que Alí- màtica Acadèmia Marshall. Des de finals tigiosos pianistes Alice Burla i Pierre Delignies. Fotografia d'Eduard Sant pectius pianos cia Torra, filla d’Alícia de Larrocha, els entre- d’octubre fins al juny del proper any, noms Dimitri Bashkirov per presentar gués un regal recordatori, Burla i Delignies com Claudia Schneider, Antoni Comas, Ori- i Marta Gulyas, formen, l’any 2015, un duo el projecte IndiviDual amb un programa que van obsequiar al públic assistent amb un bis ol Romaní, Elena Lasco, Josep Maria Co- de piano per títol IndiviDUAL. necessitava màxima coordinació i memòria, format per tres cançons de Mompou origi- lom, Marta Zabaleta, i un llarg etc. ompliran Amb IndiviDUAL, estem davant un projec- ja que en cap moment van utilitzar partitures nàriament pensades per veu i piano però de sentiments les seves interpretacions en te que pretén trencar amb la idea clàssica de com a acompanyament. arranjades per ser interpretades a 4 mans. l’històric i especial saló del principal del nú- dos pianistes iguals o amb maneres de veure Una intensa i expressiva interpretació a Com a anècdota, quan van anunciar aques- mero 10 del carrer Comte de Salvatierra. i interpretar la música de la mateixa manera. duo dels “Tres Moviments de Petrouchka” ta interpretació de Mompou, la prestigiosa pi- A causa de la posposició a darrera hora Executant les peces amb diferents varietats, de Stravinsky va donar el tret de sortida al anista i compositora Carlota Garriga, present a de la conferència de Joan Vives sobre De- tonalitats tímbriques, Burla i Delignies cons- recital. A continuació, Alice Burla va cedir el les primeres files, va avisar als intèrprets que bussy, Ravel i amics prevista inicialment pel tantment busquen una interacció dels pia- protagonisme a Pierre Delignies i a Chopin, estaven tocant en el piano del mateix Mom- dijous 19 d’octubre, els joves pianistes Alice nos curiosa i a la vegada atractiva. Com ells en concret amb Berceuse op.57” i “Masur- pou, que va donar a l’Acadèmia Marshall. Burla (Toronto 1996) i Pierre Delignies (San- mateixos defineixen en la seva filosofia: “la ques op.68”. En definitiva, en unes hores tan convulses tander 1990) van rebre l’honor d’inaugurar individualitat i a dualitat enfront de la unitat”. Seguidament, els papers es van intercanviar en el país, aquesta hora de música va apor- la temporada 2017-2018 el passat dijous Respecte al recital en si mateix, pocs mi- i Alice Burla, sola al piano, va interpretar un tar pau i tranquil·litat, gairebé com un oasi 26 d’octubre. nuts després de les 20 h i davant unes 25 relaxant “Images 1er livre” de Debussy que dins un desert d’incertesa. EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg 23 REPORTATGE: ELS CDR'S Els CDR's. Un canvi de paradigma social u Elena Bulet (@elenabulet) i ses”. Tot i això no han volgut vendre ció és que vagin rotant de lloc. “El barri Carme Rocamora (@CarmeCRS) la seva marca “nosaltres vam fer això és molt gran i, si no, hi ha gent d’altres L'origen: “Sarrià – Sant Gervasi pel re- precisament per sortir de nosaltres, no zones que no ve o no sent seu el comi- ferèndum”. Era el nom d’un usuari de hem venut la nostra marca”. En aquest tè. Volem intentar descentralitzar una Twitter que apareixia a finals d’agost i sentit, l’Albert Freixa, del CDR-Cas- mica”. Amb aquesta voluntat de dividir que no comptava amb masses segui- soles explica que la CUP com a mar- per sumar forces, el CDR Sarrià-Sant dors. Així i tot, hi vam contactar. Ens ca el que ha fet ha estat ajudar en la Gervasi s’ha separat en dues parts (tot va contestar el Bernat Julià, un jove difusió: “la CUP ha donat visibilitat a i que conserva convocatòries i xarxes del districte, militant de la CUP i d’al- aquests projectes, fa d’altaveu de mo- socials unitàries). Per una banda hi ha el tres espais associatius de Sarrià. Ens viments populars i s’hi ha volgut im- CDR de Sarrià i per altra el de Cassoles va convidar a l’acte de presentació de plicar, però com una part més, sense “Som barris diferents, amb teixit i gent la plataforma a la plaça Frederic So- voluntat de gestionar o canviar el dis- diferent”, afirma la Cesca. D’aquesta ler, però hi va assistir molt poca gent. Fotografia: Elena Bulet curs”. Ara bé, no tothom ha entrat dins manera, es treballava millor el territo- Això no va ser un motiu perquè dei- la coordinadora del CDR, explica Julià ri. Es tracta d’una separació únicament xessin estar la iniciativa. Avui, aque- que fins i tot ha fet a la històricaANC “si no seria un guirigall”. Al CDR de funcional, ja que tècnicament són un i lla plataforma s’ha convertit en un replantejar-se moltes coses. L’Assem- Cassoles, per exemple, les Joventuts funcionen amb coordinació. Així mateix, èxit total: el Comitè de Defensa de blea del districte, d’alguna manera, re- d’Esquerra Republicana van haver un tercer CDR s’ha constituït recent- la República (abans del Referèndum) coneix que no ha tingut un paper clau de demanar expressament entrar dins ment, el del Farró, aquest sí, indepen- de Sarrià-Sant Gervasi. Una eina im- en la mobilització de carrer d’aquests la coordinadora. Els joves republicans dent del CDR Sarrià-Sant Gervasi. prescindible per a les mobilitzacions últims dies. “L’1 d’octubre a la protec- hi participen perquè consideren que del districte a favor de la independèn- ció dels col·legis, els de l’Assemblea “tots hi fem un paper fonamental”. A CDR Cassoles cia. Va ser clau l’1 d’octubre. També érem un veí més, no vam ser els or- la vegada, reconeixen que no hi han L’Albert i la Cesca expliquen que a la setmana següent, amb l’aturada de ganitzadors”, explica un soci. Davant pogut dedicar tant temps com els hi partir de la darrera assemblea ober- país. Clau en les encartellades massi- aquesta nova forma d’organització, hauria agradat “teníem a la militàn- ta, es van crear grups d’organització ves. En les concentracions. En les va- alguns socis i sòcies de l’ANC han de- Encartellada del cia molt cremada després d’haver fet per tal que “fossin els mateixos ve- gues generals. Un CDR que ha arribat cidit participar-hi activament, fins al CDR de Casso- molta feina a Universitats per la Re- ïns i veïnes els qui s’organitzessin i a conjurar més de 90 persones en una punt d’impulsar el CDR Farró, mentre les. A sota, detall pública” però ara tenen la intenció de tiressin endavant les seves propos- assemblea a la plaça Joaquim Folguera d’altres s’han mostrat més recelosos i d'un cartell de reincorporar-se amb més participació. tes”. Des del CDR es proporcionen en un barri conegut com a immobilista, no han volgut entrar dins el CDR per- l'Assemblea de espais, infraestructures, organització, parat, còmode i poc reivindicatiu. què consideren que no és “el perfil de Joves de l etc. És “una dinàmica anormal, però l gent” de l’ANC. Malgrat això, la Ces- Cassoles. Un element clau de l’èxit ens dona resultat i s’aconsegueix una ca Gasull, del CDR Cassoles, explica major capacitat d’implicació del ve- Les sigles CDR ens porten precisament la diversitat que hi ha als dels CDR han estat les xar- ïnat. S’està constantment fent xarxa al 28 de setembre de 1960. CDRs, amb gent de totes les edats, xes socials, a partir de l'es- i actes al carrer. Així també es des- Aleshores, a L’Habana es fun- professions i simpaties polítiques: “el pai comunicatiu unidirec- centralitza una mica”. A més, també més interessant del CDR és entre tota hi ha una reciprocitat i una complemen- daven els Comitès de Defen- la transversalitat arribar a una resposta cional a Telegram, el CDR tació entre diversos CDR. Es comenten sa de la Revolució (CDR). comú i organitzar el veïnat”. I és que Sarrià-Cassoles. L’estructu- activitats realitzades, es comparteixen La seva funció principal era els CDR han assolit objectius compli- ra inicial van ser diversos maneres de funcionar… L’objectiu del cats únicament amb el suport popular. CDR és “tenir i consolidar una Repúbli- mobilitzar tot el poble per Per exemple, són els responsables de grups de WhatsApp de cada ca catalana”. Des del comitè, “treballem defensar el procés revoluci- tallar les vies del tren durant la vaga centre electoral. Molts d’ells perquè així sigui i per una clau de procés general. Des del barri, sovint s’obser- encara es mantenen en fun- constituent, de donar contingut al país”. onari de Cuba. Encara avui ven els moviments de caràcter reivin- En aquest sentit, la diversitat de perfils segueixen sent organitzacions dicatiu amb certa desconfiança. Ara cionament, però ja no són de gent que integra el CDR li confereix actives de la societat civil. Se bé, el CDR està trencant amb aquest tan un canal pràctic, sinó un riquesa, ja que no només es tracten ide- costum. És una lluita per un objectiu ologies polítiques, sinó que també hi ha n’ha parlat poc de la sem- compartit entre molts. Dretes i esquer- espai d’unitat, cohesió i in- temes provinents de moviments socials. blança dels CDR cubans i res, grans i joves, dones i homes. Per- formació entre tot el veïnat. els catalans. Comparteixen sones més o menys reivindicatives, Elaboració de Twitter: @referendumSSG CDR El Farró que serien capaces de trencar més o pancartes per a El CDR del Farró és el més jove de Sant sigles, són organitzacions veï- menys normes, però que ara treballen una mobilització i @CDRFarro Gervasi. Es va constituir oficialment el l nals i defensen, ambdós, una braç a braç. En aquest sentit, en Ber- del CDR El Farró, passat divendres 3 de novembre tot i “revolució”. nat Julià (CDR Sarrià) explica: “l’altre al Casal de Joves que els seus orígens es remunten a una dia a la manifestació antifeixista al bar- de la Casa Sobre la localització de les assemble- nit de protecció de l’Escola Poeta Foix, l ri hi havia gent amb banderes de l’ANC Sagnier. es obertes, l’Albert explica que la inten- el 30 de setembre entre activitats i ger- als balcons que ens aplaudia. Abans a manor. La Berta és una de les princi- Territoris, edats i simpaties aquestes manifestacions érem quatre pals encarregades de fer-lo funcionar i polítiques i ens miraven malament”. ens explica que el van conformar pre- Fa poc es va crear el compte de Twit- cisament per la necessitat de tenir un ter CDRCatalunya, amb la funció de El CDR al districte: junts, però òrgan més proper veient “necessària la compartir el que passa arreu de tots separats presència d’un organisme a nivell més els CDRs i establir una xarxa comu- 3.541 persones van donar confian- local que mobilitzés i motivés els veïns”. na. A hores d’ara (12 de novembre) es ça a la CUP al districte en les últimes Tot i la “joventut” d’aquest CDR, una comptabilitzen 259 comitès. Una xifra eleccions municipals. Aquesta xifra seixantena de persones ja estan parti- volàtil: constantment n’apareixen de no va donar cap conseller als cupai- cipant de les trobades que fan a la pla- nous o bé n’hi ha que no han comuni- res. Però ha estat la seva militància, ça de Mañé i Flaquer i de les accions cat al CDR nacional la seva existència. juntament amb la d’Arran, la de l’As- que fan, com cassolades itinerants, Estan per tot arreu, i arriben, fins i tot a semblea Jove de Cassoles, la de La el tall de carrers i empaperades. La Mallorca. El CDR oficial de Catalunya Tecla i la de l’Ateneu (llocs on de fet majoria dels participants són simpa- explica aquests organismes com una es reuneixen), la principal promoto- titzants de l’ANC i Òmnium. També ho eina capaç “de despertar complicitat i ra dels CDR al districte. També arreu. són els organitzadors, que reconeixen solidaritat veïnal, tornant-nos a conèi- Amb traça han aplegat dins el comitè que al Farró hi havia poc moviment, xer entre nosaltres i fent-nos fortes als gent del PDeCAT, d’Esquerra Repu- que el moment actual “ha suposat una barris i viles”. Aquestes plataformes blicana o bé de l’ANC. Segons Bernat major [necessitat] organització” i que són un fenomen nou al territori. Es Julià, “Tenim molta formació perquè s’han “motivat els uns als altres per l tracta d’un canvi de paradigma social, fa molts d’anys que organitzem co- Fotografia: CDR El Farró perdre la por i ser més reivindicatius”. 24 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI EXPLORAR EL JARDÍ Un jardí vertical al turó del Putxet

Maria Josep Tort A B finals del segle XIX, la burgesia catalana va començar a construir torres al turó del A Putxet fugint de l’aclaparadora vida a la ciutat de Barcelona. Al carrer Manacor se situa una d’aquestes magnífiques torres que contenen una casa senyorial i uns jardins en pendent que brinden unes vistes excepcionals sobre la ciutat i la mar Mediterrània.

La reconeguda pintora georgiana Olga Sacharoff (1889- 1967), molt arrelada a Catalunya, va viure entre els anys 1935 i 1950 en aquesta torre del Putxet on va crear una part importantíssima de la seva obra pictòrica. Aquest any 2017, la Generalitat de Catalunya commemora els 50 anys de la seva mort. El seu gran amic Eduard Rosa, va comprar la propietat i encomanar la rehabilitació de la casa i els jardins a l’il·lustre arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí que va dissenyar un projecte de reordenació dels jardins, documentat en un dibuix original molt descriptiu que conserven les nétes d'Eduard Rosa. L’arquitecte va dissenyar els camins d’enllaç a les terrasses i va jugar amb l’aigua, a través d’una xarxa de brolladors, estanys i recs visibles que regaven el conjunt de terrasses i que avui dia en queden alguns vestigis. La propietat te una extensió d’uns 1.500 m2 i assoleix un A -Vista general del jardí, organit- desnivell de 35 m d’altitud. La casa s’alça entre dos jardins, zat a partir de bancals. un dels quals, limita amb el carrer Manacor i s’estén sobre B - Detall del plànol de Nicolau el cobert de dues construccions annexes, separades per Rubió i Tudurí, de l'any 1951. una bonica escala d’accés a la casa, catalogada pels antics Imatge cedida per les germanes mosaics que atresora. Rosa. Aquest petit jardí s’estructura en dues terrasses separa- C -Detall de la part final de l'es- des per una balustrada i conté algunes peces decoratives cala, al costat de l'accés a la com gerros i busts de terracota que embelleixen l’entorn i casa. defineixen el seu estil romàntic. Alguns arbres generen una D - Vista sobre la ciutat, des del ombra excepcional, molt agraïda per encarar els tòrrids punt més elevat del jardí. estius barcelonins i algunes plantes com les clívies (Clivia

C D L’Aratinga mitrada

u Enric Capdevila L’Aratinga mitrada (Psittacara mitra- ta), originària dels Andes, és una de les set espècies de cotorres que crien a la ciutat, on s’han comptabilitzat fins a Tort Fotografies: M. Josep 75 parelles, a llocs com la plaça Molina miniata) o les aspidistres (Aspidistra elatior) s’arrengleren El conjunt de la vegetació està dominat per espècies típi- o el Putxet. La seva als marges del jardí. cament mediterrànies, com els garrofers, les oliveres, els ba- longitud és de 34 a Al costat de la façana principal, cal destacar la presència ladres, els xiprers, els pins blancs, els llorers, les truanes, els 38 cm, amb la cua llarga, de color verd i amb taques d’un petit arbret, un pitòspor (Pittosporum tobira) especi- pitòspors i un parell de bellíssims tarongers situats al costat vermelles a la cara i les cames. Té un anell ocular alment singular a causa de l’avançat i curiós envelliment de la casa que produeixen excel·lents taronges amargues. blanc i un bec corbat fort de color d’os pàl·lid. que presenta. Una gran part del tronc i del brancatge està També trobem algunes espècies de palmeres com la canària Es pot confondre amb l’aratinga de màscara roja esberlat, obert i buit per dins, però paradoxalment la cap- o les washingtònies que s’eleven primes i dretes, ben amunt. (Aratinga erythrogenys), que té les potes fosques i çada es manté amb força vitalitat. En el primer tram d’escales, cal destacar un exemplar molt taques vermelles a les ales. És un ocell gregari, que El pitòspor és una espècie originària de l’extrem orient vell, anomenat evònim del Japó (Euonymus japonicus) que dorm en joques comunals, i una de les dues més im- que s’utilitza moltíssim en els parcs i jardins dels països s’emparra sobre l’estructura d’una marquesina. El seu grui- portants de la ciutat es troba prop dels jardins d’Enric temperats. El seu port normalment és arbustiu, però pot xut tronc, tortuós i retorçat ens indica el grau d’envelliment Sagnier, on provoca molèsties als veïns pel seu soroll esdevenir sovint un petit arbre. de l’arbre. L’evònim és una espècie oriünda del Japó, nor- tant estrident. A Barcelona les primeres cites daten El gran jardí vertical situat darrere la casa està constituït malment arbustiva però, pot esdevenir un petit arbre. És de de l’any 91, provinents d’ocells criats en captivitat per un conjunt de terrasses més o menys enjardinades i al- fulla persistent amb flors poc vistoses de color blanc verdós escapats o alliberats. És un ocell en expansió, que no gun petit hortet. S’enfila fins a un templet parcialment enru- i amb les fulles gruixudes, ovals i finament serrades. S’utilit- té predadors, llevat del falcó, i s’alimenta preferible- nat que antigament recollia les aigües de pluja procedents za habitualment per fer tanques vegetals delimitant espais. ment de dàtils i fruits del lledoner, però no té manies de l’escorrentia del turó. L’accés entre les diferents terras- Pertany a una família integrada per unes 430 espècies que a menjar patates fregides, galetes, crispetes, escorça ses es resolt mitjançant trams d’escales i rampes d’enllosat contenen en diferent proporció un alcaloide, l’evonimina, d’eucaliptus i fins i tot baies del xiprer. ceràmic o totxo massís que dibuixen diferents traçats per que té algunes propietats terapèutiques en dosis mínimes trencar la uniformitat. També si destaca la presència d’una però, en general és considera altament tòxica.l La dita: Bella ploma, bell ocell font en desús i dues petites basses amb peixos amb alguna planta aquàtica. Maria Josep Tort és biòloga i especialista en arbres singulars EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg 25 BELLESGUARD

La muralla de Bellesguard Campionat d’Espanya per u Esteban Galindo Alguna vegada ja hem fet referència equips femenins de tennis a les torres i muralla de la casa Be- u llesguard. El que avui dia es conserva El jardí és la reconstrucció que va fer Antoni El dissabte 28 d’octubre, el Club Tennis Barcino va Gaudí per incorporar les dues torres defensat el títol que va guanyar l’any passat i s’ha i un tram de muralla dins la propietat proclamat de nou campió absolut d’Espanya per i així protegir-les, posant fi a la seva equips femenins després d’una final molt emocionat degradació. S’ha de tenir present que amb el Real Club de Tennis de Barcelona-1899, que aquesta part de la muralla és el tanca- s’ha resolt en el super tiebreak de dobles. El campi- ment per la part mar, per tant, la resta onat s’ha disputat aquests dies en les instal·lacions de torres i del tancament pujava direc- del Club Tennis Barcino, que s’ha omplert de públic ció Collserola, on a l’actualitat es loca- per assistir als partits, especialment en la final per litza el cementeri de Sant Gervasi. De animar a l’equip local. fet, és durant el primer terç del segle L’equip del Barcino, format per Tita Torró, Estrella XIX, quan va segregar-se una part de la Cabeza, Cristina Bucsa, Eva Guerrero, Paula Arias, parcel·la de Bellesguard per poder-se Meritxell Perera i Ana Giraldi, amb Albert Portes com fer dit cementeri. . Fotografia: Esteban Galindo Muralla medieval de Bellesguard a capità i Rubén Auir com subcapitán, ha arribat a la Però a part d’aquestes restes més rei Martí. En efecte, tant el morter de torres de defensa circulars, torres que final després de vèncer a quarts al Reial Saragossa conegudes, hi ha un element arquitec- calç, com els materials i sistema de indicarien la importància de l’edifici CT per 4-0 i en semifinals al CT València per 3-0. En tònic del palau reial que massa sovint construcció, es corresponen amb els que allà es protegia, un edifici i una el lliurament del trofeu ha estat present Miguel Díaz, l passa desapercebut. Es tracta d’una emprats a la part baixa de les torres infraestructura que el rei Martí ja es president de la Real Federació Espanyola de Tennis. tercera torre cilíndrica, adossada al vi- del cos de guàrdia, que és la part més va trobar feta quan la va comprar l’any aducte que va fer Gaudí per salvar el antiga de les mateixes. 1408, fent-li algunes reformes orien- torrent, que formava part del sistema Actualment, s’ha tornat a netejar la tades a donar-li la dignitat adequada defensiu per la banda oest del recinte, torre i podem comprovar com la di- per a un rei. i que es localitza entre el carrer Bene- recció del mur no tancava a 90 graus Caldria que aquesta resta arqueo- detti i el carrer Bellesguard. amb el cos de guàrdia, sinó que faria lògica pogués disposar d’una major A les campanyes arqueològiques un angle de 270 graus, travessant el atenció, donant-li la importància que fetes l’any 2005 per netejar i consoli- torrent de Betlem. es mereix, recuperant-la de la foscor dar la zona, es va poder documentar Tot això ens porta a pensar que el en la que es troba per posar-la en con- que aquesta tercera torre era d’època recinte, almenys per la seva banda text amb les altres restes del palau de medieval, i per tant, del període del oest, es trobava reforçat amb petites Bellesguard.l Barcino Tennis de Club Fotografia:

HOSPITAL EL PILAR (CLINICA DEL PILAR) CLÍNICA DEL DOLOR

DOLOR LUMBAR El dolor lumbar o lumbalgia, hace referencia al dolor de siguiendo el trayecto del nervio ciático, afectando la la zona lumbar (baja) de la espalda, siendo una sensa- sensibilidad o la fuerza de las mismas. ción circunscrita a la columna vertebral o áreas próxi- Para diagnosticar todas estas enfermedades contamos mas, que impide la movilidad normal. con la ayuda de las técnicas de imagen, mediante radio- La lumbalgia es muy frecuente y es una de las principales grafías simples, causas de consulta médica; no en vano la padece en algún Tomografía Computarizada (TC), Resonancia Magnéti- momento de la vida entre el 65-80% de las personas. ca (RM) y Gammagrafía ósea y de pruebas electrofisio- Se denomina lumbalgia aguda si dura menos de 3 lógicas como la Electromiografía (EMG) y los Potencia- meses, y crónica a partir de éste límite temporal, acom- les Evocados (PE) que nos muestran el estado de los pañándose de intolerancia al esfuerzo, con o sin afecta- nervios y de las vías nerviosas. ción de las piernas. La sensación dolorosa puede cen- trarse exclusivamente en la región lumbar, o incluir una Tratamientos en nuestro centro mediante: o ambas piernas. Se habla entonces de síndrome Bloqueos o infiltraciones de nervios lumbar al dolor que se acompaña de una contractura · de los músculos paravertebrales (situados a ambos · Radiofrecuencia o Rizolisis lados de la columna), con afectación de la mayoría de · Ozonoterapia los movimientos de la columna (flexión, extensión y ro- · Acupuntura y Electroacupuntura tación). Hablamos de síndrome radicular o lumbociá- · Iontoforesis tica, cuando el dolor se irradia a una o a las dos piernas, · Vertebroplastia o Cifoplastia

Dr. C. de Barutell Dr. F. Domingo TRABAJAMOS CON LAS PRINCIPALES MUTUAS

C/ Balmes, 271, Despacho 4, T 93 218 14 58 www.clinicadolorpilar.com · [email protected] · Visitas: Lunes y Miércoles (mañana y tarde) Jueves (tardes) 26 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI GALVANY - TURÓ PARC La capella de Laforja Les ressenyes de Casa Usher La otra parte del mundo (Capella de Nostra Senyora de la Mercè i Sant Pere)

La otra parte del uRoser Díaz Martín Actualment la capella ja no està asso- mundo, de Juan Segur que estem tips de passar per ciada a Roma Eterna i depèn adminis- Trejo (Tusquets edi- davant. Al número 21 del carrer Laforja trativament de la Parròquia de Santa hi ha una petita capella que guarda cu- Teresa de la Petita Flor. c. Santaló, 79 tores, 2017), és una casausher.com història d’amor. O rosa un ritu de celebració de la missa això és el que ens diu la matei- que a molt pocs llocs trobem. Fa molts La fundació “Oasis de Jesús xa novel·la –és la primera frase anys, a les acaballes del segle XVIII, la Sacerdot” que llegim a la primera pàgi- capella formava part de la finca de la Aquelles monges que els anys 60 van na-, encara que també és la família Delaforge. Pere Delaforge va marxar de la capella, de la mà del història d’una tornada a casa, comprar els terrenys a un pagès (Jau- pare Pere de la Immaculada Muñoz, la del Mario, i podem llegir-la me Roses), qui els necessitava vendre es van instal·lar a Argentona, en un com història sobre la ciutat de Barcelona, i, fins i perquè tenia molts deutes. Era una fin- convent retirat del món, on fan vida tot, és un joc de miralls amb “El mag d’Oz” (el llibre, ca molt gran, alineada amb el carrer monàstica de clausura. Actualment no la pel·licula). L’autor decideix posar aquesta cita actual d’Alfons XII i que tenia la seva també és un Institut de dret Pontifici. al principi del llibre: “-¡Mi querida niña!-gritó tía Em entrada principal pel carrer Laforja. La Segueix l’ordre Tridentí i la tradició de estrechando a Dorothy entre sus brazos y cubrien- família Delaforge, era natural de Lió, a Sant Francesc de Sales, que uneix do su carita de besos-. ¿De qué parte del mundo França. El seu nom es va castellanitzar obediència, silenci i humilitat. Per vienes?”. De la mateixa manera que Dorothy ha de i va batejar el carrer tal com ara el co- això, si voleu conèixer i compartir la descobrir la manera de tornar a casa seva, la granja neixem, carrer de Laforja. La capella celebració de l’Eucaristia tal com era de Texas on viu amb els seus oncles, el protagonis- era originalment l’església de la finca, abans del Concili Vaticà II us podeu ta haurà de descobrir la manera de retornar a casa en aquell temps un referent en mig del apropar a la capella de Laforja, qual- seva, sigui quina sigui, el seu refugi. no-res. Quan la ciutat va créixer cap sevol diumenge a dos quarts d’onze i El protagonista, Mario Aldana, és un reputat arqui- al nord, les monges alemanyes varen viureu una experiència de recolliment tecte que, des de fa un temps, pateix uns estranys comprar l’heretat. La casa va passar a especial...l marejos que l’han fet apartar de la seva feina. ser una escola on la capella s’utilitzava Aquest parèntesi laboral fa que es replantegi la ma- de manera privativa per les activitats

nera com està vivint: ha d’intentar resoldre l’apatia de la congregació. Al principi dels anys Fotografia: Rose Díaz Martín i el buit que últimament sent. Sense sentir cap pas- 60 del segle passat el col·legi va que- Pregària Tridentina sió ja per la seva feina i saltant de casa d’uns amics dar petit i una vegada més tota la finca va autoritzar el seu canvi. Ara només a casa d’uns altres, Mario pren la decisió de tornar es va posar en venda. L’any 1964 va unes poques esglésies, entre elles la uRoser Díaz a Barcelona a buscar alguna cosa. Però, com pots ser adquirida per la “Fundación Inter- capella que ens ocupa, les conserven. arribar a trobar allò que et falta si no saps de què es nacional una Voce” i la seva finalitat A la capella hi trobem el ritual de la I com si el món s’aturés, tracta? Qui ens explica la història sembla que sí que era preservar la missa llatina i el cant missa segons el papa Pius V (Concili l’aire envoltat d’emoció, ho sap, com sap les coses que li passen pel cap a Gregorià. La capella va ser l’habitatge de Trento). Els rituals més diferenci- darrere l’altar major, Mario, com coneix per avançat algunes de les co- d’una congregació de monges fins al ats són: penja la creu del dolor. ses que estan a punt de passar a la novel·la (sem- Concili Vaticà II, en què van marxar a - S’utilitza el Llatí (els textos es llegei- pre va un pas per davant dels personatges i dels Argentona. Llavors l’edifici va quedar xen també en espanyol per facilitar Música de molt antics sons lectors)... i és així com nosaltres anem descobrint en suspens fins que es va fundar a la comprensió). en un idioma llunyà, més de Mario i com avança la novel·la. Barcelona, l’associació de la” Roma - El sacerdot gira l’esquena al públic qui guanyant el temps al temps Mario torna a Barcelona, una ciutat en què va Eterna.” i oficia la missa de cara a l’altar, cru- encara roman present viure i que va ajudar a construir durant les dècades cifix o retaule. en els llibres de pregar. dels 80 i 90. Es passeja per la ciutat tal com ara la La missa tridentina, - Les dones han d’anar cobertes coneixem però es retroba amb espais que un dia va la singularitat de la capella amb vel. I s’enlairen, i esgarrifen trepitjar i els records el van assaltant per reconstruir Quan el Concili Vaticà II va dictar les - Si és missa solemne, és cantada a l’ànima dels creients, una història, la seva història. També torna per retro- noves formes del ritual eclesiàstic, la (acostuma a ser els diumenges), dura i es cusen amb sentiment bar-se amb el seu fill Marc, un adolescent amb qui capella de Laforja va continuar, com dues hores amb cants gregorians i notes de cants gregorians. quasi no ha tingut contacte els últims anys i amb el fins ara fa, celebrant lamissa triden- acompanyament de l’orgue. que no sap com parlar, perquè pare i fill són pràc- tina. Se’n diu així perquè és l’here- -La comunió sempre es rep de ge- I els fidels, i el mossèn, ticament uns desconeguts. I finalment torna per va dels rituals del Concili de Trento nolls i amb la llengua, mai amb les tots enfilats de cara a Déu, veure a la Marta, la seva exdona, la mare del seu fill, (1570), qui a la vegada reprenia les mans. reviuen la cerimònia la que el lector sospita –si realment aquesta és una formes de l’antic ritual romà. Aquestes - És més rica amb gestos i simbo- Tridentina, per lloar història d’amor com la primera frase de la novel·la formes van perdurar de manera gene- lismes (Ritus servandus del Missae a aquell Jesús de la Creu, ens adverteix- tindrà alguna cosa a dir.l ral fins a 1970 en què el papa Pau VI, Romanum). oracions d’estil romà. EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 27 PASSATEMPS JOC DE LÒGICA SUDOKU Fa molts i molts anys, quan els ocells parlaven i les pedres caminaven, a Sant Gervasi hi avia un jardí màgic pler de flors i d’arbres amb les fruites més suculentes i saboroses. Era un jardí màgic perquè els arbres eren màgics. Alguns tenien sis prés- secs i tres prunes; els altres, vuit prés- secs i quatre prunes. Si, en total, al jardí hi havia vint-i-cinc prunes, quants préssecs hi havia? a) 32 b) 45 c) 48 d) 50 e) 58 (La solució us la donarem al proper número de El jardí) Solució sudoku: SOLUCIÓ AL JOC D'OCTUBRE I) E = 10 - 0. a) Partim de l'equació 5 + 5 = 0 (en portes II) E = 10, que 1) que és falsa, perquè 5 + 5 = 10. Això l’hem de des- vol dir que a cada sumant hi ha una varia- cartar perquè té ble que pot ser 10 o 0. dos dígits. Ho podem expressar així: X = 10 o X = 0. III) E = 0 - 0 -> b) També hi ha una altra variable: 1 + L + E = 0 no pot ser L = R + Y, que pot ser 1 o 0 (que és la que perquè la T ja en portes), on seria Y = 1 o Y = 0 val 0. c) Sabent tot això: IV) E = 0-1 -> E = -1 no pot ser perquè el 5 + 5 = T + X. Si substituïm la X pels seus valor és negatiu dos valors, tenim 5 + 5 = T +10. V) E = 10-1 -> E = 9 . Per tant, el valor Aïllem la T: T = 5 + 5 - 10. Per tant: T = 0 d’ E és 9. També tenim 5 + 5 = T + 0. e) Sabent el valor de d’E, anem a l'equa- Aïllem la T: T = 5 + 5 - 0. Per tant: T = 10. ció A + A + Y = E + X. Com que el resultat no pot ser de dos dí- Aïllem A: 2A = E (9) + X - Y -> A = (9 + X gits, llavors ha de ser T = 0. – Y) : 2 . d) Després anem a l'equació 0 + E + Y = Substituïm, tal com hem fet abans i ob- 0 + X. tindrem diferents resultats entre els quals Aïllant E, ens queda que E = X - Y. l’únic vàlid és A = 4. Si substituïm els valors de X - Y, obtenim f) Procedirem igual amb les altres els següents resultats: equacions. 28 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI ABANS I ARA El primer edifici del barri del Turó Parc? u Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre Campi Quan l’any 1929 va tancar el Parc d’Atrac- cions del Turó Park, l’Ajuntament i el pro- Edifici de veïns del carrer pietari de la major part dels terrenys de la Bori i Fontestà núm. 2, zona, en Josep Bertrand i Salsas, van ne- l'any 1948. gociar un acord que, a canvi de deixar un Fotografia d'autor descone- generós espai verd (els actuals jardins del gut, cedida per l'Associació poeta Eduard Marquina, dissenyats per Ni- de Comerciants i Veïns del colau M. Rubió i Tudurí el 1932), la resta Turó Parc. de la zona es pogués urbanitzar. Aquest és l’origen del barri del Turó Parc, amb un nucli delimitat pels carrers Ganduxer, Johan Sebastian Bach, Calvet i Diagonal. El parc va obrir les portes el 1934 però el barri encara era un erm: hi havia el torrent de Bellescà, el camp de futbol del Ca- talunya SC i alguns edificis, com Can Fi- gueres o la Campana del Moro, al Camp del Galvany; i, segons testimonis dels primers veïns, molts horts i camps de cols. Els anys trenta es va començar a projectar carrers i fins i tot es va decidir alguns dels seus noms, dedicats a músics i escriptors. Però, tal com testimonia la fotografia de 1948 (d’autor desconegut, proporciona- da per l’Associació de Comerciants i Ve- ïns del Turó Parc), poc s’havia construït als anys quaranta. Així, segurament l’edifici de la fotografia, a l’encreuament entre Pérez Cabrero i Bori i Fontestà, va ser una de les primeres del barri (excepte l’illa Cal- vet-Francesc Macià-Pau Casals-Mestre Nicolau), cosa que ens situa a l’inici de la seva urbanització, que es va accelerar els anys cinquanta. La fotografia actual mostra l’excel·lent estat de conservació de l’edifici, situat en un punt paradigmàtic del barri. Com a anècdota, mencionar que la de- dicació del carrer a Antoni Bori i Fontestà és del 16 de maig de 1939, poc després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, i sorprèn que s’atorgues aquest honor a un escriptor i pedagog catalanista. En canvi, l’actual carrer Beethoven portava el nom de Víctor Hugo, dedicació que no va plaure als guanyadors de la guerra, ja que el 7 de juliol de 1942 el van canviar pel de Com- positor Beethoven.l - www.fotosarda.com Fotografia: Javier Sardá EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg 29 EL LLIBRE DEL VEÍ

Al jardí amb… Albert Lesan Educar amb 100 piulades: ‘Sobretot m’emociona que la gent s’emocioni’ viure el present en positiu

Sandra Palau també tinc escrits molts relats breus... u Marta Trius avui, de nou, a Sant Ger- És que no tinc paciència per escriure L'editorial La Vocal de Lis ha presentat la seva res més llarg... (torna a riure) De fet nova obra Educar amb 100 piulades on, de la mà vasi, de camí al Turó Park, desisteixo, renuncio a parlar correc- de la seva autora la professora i educadora familiar m’envaeix constantment el tament anglès i a escriure una novel· Victòria Cardona, es mostra a joves i adults el fàcil I que és mantenir una actitud positiva. mateix pensament... És repetitiu la. (Riu més). També he fet les meves i m’abraça amb delicadesa però pinzellades al camp de la música i del Escrit de forma amena i pensant sempre en faci- teatre com a coautor de les lletres de litar la seva lectura, aquest llibre ofereix una infinitat amb aire vehement. ¿No has dues cançons de Rebeca Jiménez, i de missatges positius destinats a "descobrir l'alegria tingut mai la sensació que les també he escrit una petita peça teatral de viure el present amb optimisme i no fer cas dels coses sempre passen perquè han per l’actriu Lucía Jiménez, tot i que de missatges negatius i atemoridors" recalca Victòria. La presentació d'aquesta obra plena de bones de passar? moment ho hem aparcat. Fotografia: Imma Domenech vibracions va córrer de la mà del periodista Alfred Tens un lloc ideal per llegir i escriure? Picó, qui va deixar molt clar l'atraient que resulta M’aturo, i asseguda al banc aquest ment dolç, ja que necessitava fer, de Sí, llegeixo i escric al llit. Tinc un llit el fet que s'hagi estructurat per capítols alfabètica- moment místic s’accentua, mentre nou, un programa d’humor, d’entre- mecànic que m’agrada posar-lo en po- ment, sent el primer l'A d'Abraçada i l'últim la Zeta l’Albert m’explica com ha arribat fins teniment... I estic molt content d’es- sició vertical, i amb l’ordinador, quan de Zero, un zero que mai resta sinó que suma, aquí...I és que, ja sigui per casualitats trenar “Fórmula Lesan” a Ràdio Estel. escric, i amb el llibre, quan llegeixo, multiplica i arriba a l'infinit. inesperades o de la mà de la causa- Després de 13 anys fent “La Ciutat” acompanyat d’un esmorzar i bona Cadascun d'aquests capítols comença amb un litat, l’Albert Lesan, veí del barri, ha a Onda Cero, un programa de base llum... és quan més en gaudeixo. tuit perquè, tal com comenta la mateixa auto- anat forjant el seu itinerari professional política, i on he estat molt a gust, ara ra: "educar pot fer-se amb frases breus clares i d’aquests 30 anys amb la seva essèn- era el moment de canviar i tornar en Amb quin personatge literari t’iden- concretes com la frase d'un tuit, ja que els discur- cia rebel, la curiositat, la passió... El l’àmbit de la meva professió on em tifiques? sos llargs poden resultar massa feixucs". A partir polifacètic periodista s’ha endinsat en sento més còmode, l’humor. A més a Amb Holden Caulfield, el protagonista d'aquests tuits al llarg de tot el llibre es recullen els diferents vessants de la seva pro- més ara tinc la sort de treballar en les de El guardián de el centeno. M’atra- articles, vivències o històries per il·lustrar i explicar fessió, des de la ràdio, la televisió, la meves dues passions, el còctel per- uen els personatges d’actitud provo- conceptes com la complicitat, l'engany, la felicitat, premsa escrita... I la seva creativitat ha fecte: L’humor i l’esport. Torno a pre- cadora i rebel. la resiliència, l'hàbit o la vanitat entre d'altres que anat més enllà tot flirtejant amb la dra- sentar, després d’una absència de deu ens fan reflexionar (concepte que també trobem al matúrgia i la música... I parlant de rit- anys, “El Rondo” a TVE, encara que Si no fos Barcelona... capítol de la R) i mirar cap al nostre interior i con- mes, de cançons, de vida... ja comen- en aquesta nova etapa trobo a faltar París, hi tinc família i m’agrada molt. nectar amb la nostra essència. ça a sonar la melodia inconformista, les a Xavi Díaz, i segueixo treballant amb Sobretot m’encanta perdre’m pels bar- L'origen d'Educar amb 100 piulades el trobem en primeres notes de “Fórmula Lesan”... Javier Cárdenas a “Levántate y Cár- ris de Rimbaud i Baudelaire... El sim- una conversa entre Victòria i Imma Domenench di- denas” i “Hora Punta”. bolisme poètic del XIX és una poesia rectora de La Vocal de Lis quan parlaven sobre les Recordes el moment en què vas sa- que sempre m’ha fascinat, perquè te- persones tòxiques i Victòria Cardona, clara i con- ber que series periodista? Qui és el teu referent? nien aquell punt rebel, volien canviar tundent va dir que no hi ha persones tòxiques sinó La meva vida està plena de casualitats El meu gran mestre i referent és Alfonso el món... I sovintejar els mateixos llocs comportaments tòxics. A partir d'aquesta afirmació inesperades que s’han anat enllaçant Arús. Fora de l’esport ell és el meu únic on aquests poetes anaven a beure ab- es va començar a gestar aquesta obra que ara ha al llarg del temps. A 17 anys estiueja- ídol. Quan faig un programa m’imagino senta i a escriure em captiva. vist la llum, i que sens dubte serà de gran ajuda per va a Roda de Barà, i el meu amic i veí, la seva opinió, i quan tinc dubtes mol- recordar molts Jaume Balagueró i jo volíem ser direc- tes vegades el truco i li pregunto. És Què t’emociona? conceptes que tors de cine, i per aquelles casualitats que per mi és un luxe haver treballat Sobretot m’emociona que la gent tenim oblidats i que et comentava, vam acabar fent un amb ell... Sempre el tinc molt present. s’emocioni. Tinc molt mimetisme amb conèixer d'altres programa a Ràdio Vendrell. L’objectiu, les persones... M’emociono més ve- nous. Tota una bàsicament, era només lligar aquell es- Què llegeixes? ient les emocions lliçó d'aprenen- tiu, però va resultar que no se’ns dona- Sóc capaç de llegir qualsevol llibre de la gent que no tatge per tal de va malament, i d’allà vaig saltar a Ràdio però amb una condició, que tingui pas per les me- mantenir cada dia Hospitalet, a Onda Rambla, Onda Cero... menys de 400 pàgines. (Riu) (Aprofito ves pròpies, que una actitud posi- El que va començar com una teràpia, un per regalar-li Encuentro en la calle Ari- sovint em costa tiva en qualsevol joc, es va convertir en professió. bau, de J.C Giménez-Salinas. Crec que projectar-les.l situació i gaudir l’he encertat, ja que té 339 pàgines). intensament del present.l I ara has descobert la “Fórmula Es pot aconseguir Fotografia: Imma Domenech Lesan”? Què escrius? a la botiga en línia: Alfred Picó, Victòria Cardona i Sandra. Sí, ara podríem dir que estic en un mo- Bé, a part de diferents articles al diari, www.lavocaldelis.com 30 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI ARTS I LLETRES

Sang a Sant Gervasi Ma mare i les meves exnòvies (16) u Jordi Quer dels ulls: dues morts entre Via Augus- havia escrit el llibre per exorcitzar el L’home de les rastes era el personat- ta i Ronda General Mitre, zona cone- fet de comunicar a la seva mare cada ge clau. A aquesta conclusió vaig ar- guda pels indígenes com Monterols, cop que ho deixava amb una nòvia, ribar mentre ens preníem una cervesa i un bar sospitós al Farró. Ara faltava cosa que ocorria sovint i preocupava amb l’Oliver, ja en un ambient distès, dilucidar-lo. Abans, emperò, tenia una fortament la progenitora. L’aparició de al Bodeguín, un històric bar del carrer assumpte pendent, i estava fent tard. Lídia amb el poeta autor de Fetor de Hercegovina. Ell en coneixia l’amo, un Vaig agafar les proves de correcció pàrquing m’havia neguitejat. La idea pintoresc senyor que fumava cigars revisades d’una revolada i vaig enfilar que tots dos estaven involucrats en gegantins amb qui bromejà llarga- Santaló fins que vaig anar a raure a la la trama dels assassinats i me l’esta- ment. L’habilitat social de l’Oliver era Casa Usher. ven jugant cresqué en la meva ànima. llegendària. Una vegada ens convidà, La llibreria, inaugurada recentment, L’autor finí el seuspeech demanant a la Núria Rovira i a mi, a participar en era un espai que combinava la litera- a la seva mare, present estoicament un club literari que havia muntat, el tura amb el tast de vins. Pol Folch, entre la concurrència, que fes un ràn- Saló Rosbif. En aquest cenacle, que l’editor de Zonalta, ja hi havia arribat. quing de les seves exnòvies, la qual era itinerant, l’amfitrió havia de pro- Li vaig lliurar solemnement les pro- cosa es prengué esportivament i digué posar un tema per escriure i cuinar un ves esmenades. Un moment esperat que totes eren “molt maques”. En el rosbif. Era de precepte que rebés els de la solitària i anodina feina de cor- moment que Pol Folch posava Nàr- convidats vestit amb batí, talment un rector era quan li explicaves a l’edi- litx a disposició dels assistents perquè senyor que comprava a la secció “Ca- tor les malvestats que havies vist als Il·lustració de sinó amb l’escalf social i la masturba- els signés el llibre, vaig buscar amb la balleros” del Corte Inglés. La sessió on textos, tot fent escarafalls del fet que Gràcia Farràs ció de l’ego. I això no era tot: el cercle mirada Lídia de Molina, però no vaig vam assistir, que es feia a casa seva, avui la gent no sabia escriure i penja- Ribas de gent que es trobava allí es replica- saber veure-la. Tampoc Jordi Palimp- la temàtica sobre la qual calia inspi- ments per l’estil. No vaig ser-hi gaire va a les xarxes socials. Aquella penya sest. Havien fotut el camp? rar-se era “Algoritme”. L’Oliver ens a temps, tanmateix, perquè començà era més o menys la mateixa que li reia Els llibreters es posaren a servir vi. obrí la porta amb una elegant bata de la presentació del llibre que Folch ha- les gràcies a l’autor cada vegada que Vaig abocar-me a la copa que m’em- setí vermell. En acabat de halar, els via publicat. excretava un post al Facebook, pro- plenaren diligentment. Es tractava agosarats participants es posaren a La novetat que Zonalta llançava en duint el miratge de tenir un grapat de d’una garnatxa blanca, denominació llegir les seves abstruses composici- primícia era la novel·la gràficaMa mare likes, cosa que no volia dir que tingués Terra Alta, que baixava la mar de bé. ons. Fou curiós i divertit. i les meves exnòvies, opera prima del cap impacte social, ni encara menys Fer passar la calor amb tal beuratge i —Vols treballar per mi? –vaig pregun- periodista i il·lustrador Nàrlitx. L’acte lectors reals que compressin els seus la panxa buida era, sens dubte, teme- tar-li. es feia en un pati bufó que hi havia a llibres a les llibreries. Ser un escriptor rari. Quan començava a notar-ne els —Sí, és clar. –assentí l’Oliver. la part posterior del local, al qual, re- català sense amics havia de ser una efectes i em serviren la segona copa, La missió que li encomanava era la escalfat pel bat de sol de tot el dia, hi gran putada. Pol Folch s’apropà i em presentà un següent: com que no era prudent que feia una xafogor considerable. Folch acabà la seva intervenció editor col·lega seu. Tot el que digueren m’apropés al bar La Terrassa, on ha- El públic assistent, prou nombrós agraint a l’autor les facilitats que en caigué en un sac buit, perquè jo no- via estat vigilant l’home de les rastes i entusiasta, escoltà pacientment les tot moment li havia posat i li passà la més estava pendent si apareixien Lídia abans que s’escapés i m’havien esto- paraules preliminars i laudatòries de paraula. Nàrlitx encetà el seu parla- i el poeta. La modesta cua que s’havia macat en sortir-ne, hi havia d’anar ell. l’editor. Aquí, vaig comptar, ens tro-  ment tornant-li el compliment a l’edi- fet per a les signatures es dissolgué Havia de fer-se amic dels parroquians bàvem una quarantena de persones, tor. Quan anava a prosseguir, s’aturà i, de sobte, vaig sentir-me estúpid de i introduir-se al grup de jugadors d’es- les quals, m’hi jugava un pèsol, eren Nova per saludar una parella que acabava ser en aquell lloc. Vaig fer un Sant Hi- cacs que practicaven al local, vejam totes conegudes de Nàrlitx excepte jo. entrega d’arribar. La meva estupefacció fou lari amb la tercera copa que m’havien si pescava alguna pista. Ja se sap, amics, coneguts, examants, reconèixer-los: eren Jordi Palimpsest omplert i vaig fer un mutis pel fons. El —Sobretot, no li diguis res a la Núria futures nòvies... tots participant en el d’una i Lídia de Molina, els quals semblava meu sentit de l’equilibri no es troba- –vaig pregar-li–; per part meva no pa- massatge de la vanitat de l’autor que novel·la que eren amics o vés a saber què. Si va en el millor moment. Vaig arribar a teixis, procuraré no exposar-me. era la presentació d’un llibre en socie- bé Palimpsest em saludà amb la mà, l’oficina trontollant i suant com un poll. Un cop tancàrem els serrells de la nos- tat. Com si aquell esdeveniment anés d’intriga Lídia m’esguardà simplement amb la Un cop vaig tancar la porta i vaig obrir tra “col·laboració”, vaig acomiadar-me dirigit a l’univers per donar a conèi- que té seva mirada d’ambre, rient per sota el llum fent tentines, uns ulls d’ambre i vaig baixar Muntaner fins al despatx. xer la seva obra mestra, però que al el nas. Duia el cabell deixat anar, exem fitaren. Lídia de Molina estava aja- El flamant plànol de Sant Gervasi em capdavall anava simplement dirigit als l’escenari a pel·lint tota ella una bellesa morena i guda al divan, fullejant amb cara de donà la benvinguda. Vaig cercar-hi el quatre que érem a Casa Usher. Sant estranya, com si la noia que havia vist nena entremaliada el seu manuscrit, carrer Saragossa i vaig marcar-hi el La literatura catalana tenia predilec- el dia anterior no fos la mateixa. la cabellera escampada sobre el coixí. punt exacte on es trobava La Terrassa. ció per aquest tipus de comèdies que Gervasi El parlament de Nàrlitx, tot i ser bri- El trencaclosques el tenia allí, davant no tenien res a veure amb el fet literari,  llant i còmic, se’m feu llarg. L’home (continuarà)

Segueix-nos al web!

www.eljardidesantgervasi.cat

Totes les notícies i activitats del barri a un sol clic Directori d’empreses · Racó dels veïns · Hemeroteca · Xarxes Socials EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg 31 ARTS I LLETRES

Pertegaz: del somni a la realitat Llibre sobre Vilasís-Capalleja,

u Marta Trius l’art d’esmaltar al foc El cèlebre modista barceloní d’origen aragonès Manuel Pertegaz estaria u Miquel Mascort i Riera molt orgullós de l’exposició Pertegaz S’ha publicat un llibre dedicat a Francesc Vila- en Diagonal, que pot visitar-se fins al sís-Capalleja, veí de Sant Gervasi i un artista de 15 de desembre en la Fundació Roca- prestigi internacional en l’art de l’esmalt. Vila- mora, al carrer Ballester, 12, el Putxet. sís-Capalleja es pot considerar l’hereu artístic de Muntada a partir del fons de la Col·lec- la gran figura de Miquel Soldevila que amb el seu ció Antoni de Montpalau i tenint com treball “Eva” de 100 x 40 cm va significar una peça a comissaris al crític d’art i expert en cabdal de la tècnica de Limoges. Vilasís-Capalleja moda Josep Casamartina i Parassols i va ser un alumne distingit en l’alta consideració que a Ismael Núñez Muñoz, en aquesta ex- té l’Escola Massana, continuadora de la tasca que posició es presenten gairebé 100 peces havia iniciat l’Escola de Bells Oficis. d’indumentària, que van des de ves- En el transcurs dels anys, molts catalans han tits de carrer a vestits de núvia passant aportat el seu esforç perquè la cultura catalana es-

per vestits de nit, de còctel o abrics, al Fotografies: Fundació Rocamora devingui una cultura nacional i Vilasís-Capalleja hi que se sumen bosses, sabates i altres la túnica que va dissenyar el 1960 per A més d’homenatjar al modista, ha contribuït de manera molt important com ho de- complements que ens traslladen sense als components de l’Órfeó Català o un aquesta exposició vol ser un home- mostra la infinitat de premis, guardons i reconeixe- dilació a èpoques passades. vestit de nit de color xampany, aquest natge de reconeixement a totes les do- ments tant a nivell nacional com internacional que El palauet Isabelí on està ubicada la color que està entre l’or i la plata que nants i els donants que han aportat els ha merescut. La seva obra considerada, junt amb el Fundació Rocamora, fa d’amfitrió perera un dels segells únics i caracterís- seus propis vestits a la Fundació Antoni japonès Oota i l’americà Bennet, la màxima expres- fecte per endinsar-nos en l’univers de tics de Pertegaz. Montpalau per aconseguir un dels con- sió actual de la tècnica de l’esmalt i que li ha estat l’alta costura i el prêt-à-porter el que La carrera d’aquest gran modista es junts més representatius de l’obra de reconeguda de manera destacada en el llibre Apor- en el seu moment va ser el modista de va iniciar quan sent encara molt jove Manuel Pertegaz. La Col·lecció Antoni tacions Catalanes Universals, i crec que la seva perla burgesia catalana. Els comissaris de va entrar d’aprenent a la Sastreria Án- de Montpalau és, després del fons que sonalitat que tant dignifica la cultura catalana podria l’exposició es mostren satisfets d’ha- gulo, vist el seu talent per la costura ja te la mateixa marca Pertegaz, el conjunt ser ben bé mereixedora de la Creu de Sant Jordi. ver aconseguit un dels seus objectius a mitjans dels anys 30 va obrir el seu més complet i representatiu del treball Les línies de bellesa dels seus esmalts amb la uti- “mostrar tota la trajectòria professional propi taller a la ciutat comtal, i no va del modista. Casamartina es mostra lització de materials metàl·lics, les naturaleses vítries del modista donant a conèixer el seu deixar mai de crear perquè les senyo- molt content amb aquesta exposició, que conformen les seves estilitzades figures. L’esmalt veritable esperit, cosa que fins ara no res se sentissin elegants amb els seus ja que “és alguna cosa que fa molts que representa el nostre admirat Francesc Vila- havia fet ningú” recalca Casamartina, vestits de qualsevol tipus. Tota la seva anys que volíem fer i al final hem trobat sís-Capalleja i El Claustre que l’estima com a perso- ja que a través de les peces exposa- vida es va adaptar a les modes que el moment i el lloc perfecte per fer-la”. na i l’admira com a artista s’adhereix a l’homenatge des (més de la meitat de les quals no sorgien i això és especialment visible Per a la Fundació Rocamora és un d’aquest llibre en l’esperança de comptar amb la s’havien mostrat mai al públic) es re- observant els vestits de núvia de l’ex- honor poder exposar tot aquest fons i seva amistat durant molts anys.l corren més de 60 anys: des dels anys posició: en els anys 50 eren discrets contraposar-ho amb el seu propi patri- Miquel Mascort i Riera és Creu de Sant Jordi 40 fins a les seves últimes produccions i senzills, i en els 80 exageraven les moni artístic, que compta amb una im- de la primera dècada dels 2000. seves formes i omplint-se de llaços portant col·lecció de vestuaris d’època Si bé tots els vestits són únics en si convertint a les núvies en autèntiques que fan l’ullet des de les vitrines a les mateixos, crida l’atenció entre d’altres princeses de contes de fades. creacions de Pertegaz.l Exposició de M. Teresa Herrero a Farga Beethoven

Maria Teresa Herrero exposa a Farga Beethoven. Des del 2005 viu al barri del Turó Parc però des de sempre hi ha tingut molta vinculació. Recorda quan portava a jugar al seu germà petit al parc, i diu que s'hi viu molt bé. La seva obra recorda la pintura de Sorolla o de Monet. De fet, la pintura impressionista n'és un referent, sobretot pel fet de buscar colors molt vius. La temàtica oscil·la des de velers i marines fins a paisatges amb boscos, jardins i motius florals. Pinta amb tècniques diverses: aquarel·la, oli, acrílic, pastel... i procura fer-ho cada dia, en un

M- Teresa Herrero a Farga . Foto: El jardí Herrero M- Teresa estudi fora de casa. Allà es relaxa i pot expressar-se davant d'una tela.l 32 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI SALUT I NUTRICIÓ

La magrana Cuina de mercat Plats de Tardor u Marta Castells El magraner o mangraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, u Blai Pérez Arròs, llegums la magrana, procedent del nord d’Àfrica o d’Àsia occidental. El magraner és i verdures freqüent a Catalunya (excepte en Guisat de carxofes comarques Pirinenques) i al País Ingredients per 4 persones Valencià. Plantat en horts i jardins, està Ingredients per 4 persones 100 gr d’arròs assilvestrat en zones del litoral, sobre 8 carxofes 100 gr de llenties pardina marges i zones pedregoses. 2 alls 100 gr de mongeta del ganxet Punica, nom antic de la regió on es 120 gr de pernil a daus 125 gr de carbassa trobava Cartago, i granatum, granat, 1 culleradeta de pebre vermell 1 nap que té grans. El mot magrana tam- 120 gr de sofregit de tomàquet 1 ceba de figueres bé ve del llatí malum granatum, poma 1 llimona 4 fulles de bleda o 12 d’espinacs granada, que té grans. 6 ametlles torrades 1 patata  La magrana és una de les primeres La magrana s’ha utilitzat en medici- 1 llesca de pa fregit o torrat 40 gr d’oli d’oliva verge extra fruites cultivades per la humanitat i un na tradicional xinesa en les cures de La magrana 2 branques de julivert 1 culleradeta de pebre vermell dolç símbol de fertilitat. Aquesta fruita es regeneració i neteja interna. També per Oli d’oliva verge extra Sal i julivert picat coneix d’ençà dels egipcis (2500 aC) tractar afeccions del sistema digestiu, és una de Sal i pebre que enterraven les persones amb una enfortir les genives i alleugerir úlceres les Elaboració: magrana per desitjar-los abundància i bucals. Les gàrgares amb suc de ma- Elaboració: La nit anterior deixem en remull les poder a l’altra vida. Els grecs i els ro- grana ajuden a millorar la tos seca de primeres Netegem les carxofes, traiem les fu- mongetes. mans la van incorporar a la dieta habi- coll, és eficaç en cas de febre, diarre- fruites lles dures, els pels centrals, tallem les Escorrem les mongetes i en una olla tual i atribuïen la plantació del primer es i còlics (utilitzant només els granets puntes i les partim en quarts, i les re- les cobrim amb aigua i coem durant 1 magraner a la deessa de l’amor Afro- vermells). S’utilitza també com a fruita cultivades servem en aigua amb el suc de mitja hora. A continuació afegim les llenties, dita. Els jueus creuen que és símbol vermífuga per eliminar els paràsits in- per la llimona. sempre controlant si fa falta més aigua de veritat, ja que afirmen que té 613 testinals, ja que conté alcaloides, que Pelem i piquem els alls per sofre- per coure-ho 30 minuts més. llavors, el mateix nombre de mana- la fan especialment efectiva. humanitat gir-los, tot seguit afegim el pernil, el Mentrestant, pelem el nap i la pata- ments de la Torah. A l’Orient mitjà, la i un símbol tomàquet sofregit, el suc de llimona ta, rentem i ho tallem en daus. Nete- magrana està vinculada a la fertilitat i A LA CUINA restant, el pebre vermell, i ho remo- gem la verdura verda triada i les reser- és un present que es fa als nuvis per És una de les fruites dolces típiques de fertilitat vem durant uns minuts, mentrestant vem. En cas d’haver triat les bledes,  desitjar-los molta descendència. de la tardor. La magrana s’empra escorrem les carxofes i les afegim al picarem les penques i les afegirem a La magrana és una fruita de 7 a 12 sovint en la preparació de postres, és guisat, cobrim amb una mica d’aigua, la cocció. Afegim les verdures i coem cm de diàmetre de forma arrodonida i molt vistosa, proporcianant elegància salpebrem i coem uns 15 minuts fins 10 minuts. hexagonal amb moltes llavors. La part a alguns plats com les amanides. que estiguin ben tendres. Durant la Pelem i piquem la ceba, la sofregim comestible són les llavors. A l’hemis- Combina bé amb fruits secs, llavors cocció preparem una picada amb el amb el pebre dolç i ho afegim tot a feri nord, madura a la tardor de setem- i tofu. També dóna un toc de color i pa, les ametlles i el julivert, que afegi- l’olla. Piquem les fulles verdes, tallem bre a novembre. sabor als plats. rem un cop feta. Seguim la cocció fins la carbassa en daus i ho afegim tot a La magrana destaca perquè conté El sabor de la magrana varia segons que la salsa hagi espessit, i ja estarà l’olla amb l’arròs, salpebrem i coem 20 molta aigua (més del 80%) i és baixa la varietat o el punt de maduració: pot a punt per menjar. Es un plat calent, minuts. Per acabar, posem el julivert, en sucres. És un fruita antioxidant (més tenir un sabor una mica insípid o lleu- acompanyat d’arròs blanc el fa un plat remenem i ja tindrem el plat acabat, que el te verd), depurativa, diürètica, gerament dolç fins a un punt amargant únic complet i ideal. bon profit!l tònica cardíaca i és un gran remei i fins i tot aspre. per a malalties circulatòries i l’asma. La fruita es menja al natural, gra a Conté bones quantitats de zenc i gra, apartant la pell i les làmines blan- manganès, potassi i calci. També és ques i amargants que separen les cel· rica en vitamines com la provitamina les. Quan més grans siguin més suco- A, la vitamina C i B2 ( fa que sigui sa serà la polpa. La pell ha de ser llisa indicada per a inflamacions de la boca i brillant sense cops ni marques. i dels ronyons), B3 (afavoreix el bon La manera més efectiva de pelar-la és funcionament del sistema digestiu) i tallar-la per la meitat, agafar una de les B9. Els dos aminoàcids essencials que meitats, i, sobre una plata gran, amb el té (la metionina i valina) la fan indicada tall cap avall, donar cops a la pell amb per a problemes hepàtics i el seu suc una massa de morter mentre girem la és bo en casos de diarrea. fruita amb l’altre mà.n

El celler de Sant Gervasi inaugurará su ciclo de acercamiento de la cultura vinícola a sus vecinos. Un enclave perfecto conectado a la via Augusta, principal arteria del Imperio Romano, por donde circularon los mejores caldos de la Península Ibèrica. El celler de Sant Gervasi os invita a degustar su Programa de catas "Conscientes" St. actividades vinícolas y eventos privados. Os esperamos. Gervasi

[email protected] Carrer de Vallmajor, 31, 08021 Barcelona 932 41 38 88 EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg 33 GENT DE MERCAT Aymeric i Marion Castelli, La Fromagerie. La cava del formatge 'Volem que els nostres veïns gaudeixin dels autèntics formatges francesos'

Josep Xurigué (@josepxurigue) Aymeric i la Marion Castelli no són un comerciants a l’ús. El seu itinerari parteix de Lió, on després d’alts estudis de Comerç, i de L'passar per les cuines de grans xefs francesos, aterren al mercat rics de coneixement i experiències. Estimen els seus productes; una gran selecció de formatges i productes francesos, i estan plens de vocació. Ara després de poder-los gaudir al Mercats de Sant Gervasi (93 212.50.66) i de la Concep- ció (93 763.43.61), tenen a punt el seu darrer projecte al Mercat de Santa

Caterina, on hi trobarem un ampli ventall de productes francesos. de Sant Gervasi Fotografia: Mercat

L’Aymeric i la Marion Castelli es van formar una parada, es jubilaven i n’aconseguirem el làctics; els de 18 i 24 mesos tenen una tex- Esteu introduint novetats a mesura que en comerç i finances, van aprendre al cos- traspàs. Al principi no és fàcil; el dia a dia, el tura més cruixent, amb un punt de sal. Si el públic descobreix gustos i produc- tat de cuiners amb estrelles Michelin -com tenir totes els productes a punt, la selecció, us venen de gust, podeu conèixer més pro- tes. Michel Bras a Laguiole i Nicolas Le Bec a esperar-los a que arribin de França. Però ductes i seguir-nos a www.facebook.com/ Sí, hem fet ara una selecció de bona xar- Lió-, i van estar al capdavant d’un càtering. l’esperit i la il·lusió amb el que hem creat Lafromagerielacavadelformatge/ cuteria de la regió lionesa. De la mateixa Enamorats de la Costa Brava i de Barcelona i mantenim el projecte és fort. I és la clau. manera com hem fet amb els formatges, hi estiuejaven, fins que l’any 2015 s’hi esta- Quins formatges tenen més èxit? tractem de defugir l’elaboració industrial i bliren amb els seus fills. Es van adonar que Quin us sembla que és el valor singular Mira penso que per contrast als formatges ens centrem sobretot en l’elaboració ar- no hi havia formatgeries al barri. Un dia La de La Fromagerie? d’aquí –on hi ha menys varietat- , a la clien- tesana, de petits productors. Si us acos- Marion va entrar al Mercat de Sant Gervasi A nosaltres ens motiva que el públic de Bar- tela del barri i de Barcelona els agrada molt teu a la parada, podreu descobrir i gaudir i van conèixer el món dels Mercats de Bar- celona pugui apropar-se i descobrir la ri- els formatges cremosos, com els Comté de les llangonisses, patés de campagne, celona. I el projecte que havien ideat a Lió, quesa dels més de 1.000 formatges france- o bé els formatges de la familia dels Brie. de conill, de gallina, de pollastre, torrats, anys enrere, es va fer realitat. sos. La Nathalie, com a dependenta, a diari, També les diferents especialitats de format- amb crosta, entre d’altres. I també oferim acompanya i orienta als clients a conèixer i ges de cabra, petits, grans, amb cendra, pernil de Baiona. Com va ser el començament de la Fro- gaudir d’aquests nous gustos i textures. A entre d’altres. Són formatges molt sol·lici- magerie al mercat i a Barcelona? França gairebé cada poble té la seva espe- tats i reconeguts. Com heu viscut gairebé aquest primer Ens va agradar el barri, ens va generar cialitat. A la botiga podreu trobar-hi la millor Ens agrada tenir excel·lents formatges, any al Mercat? simpatia, a més de per la seva localització. selecció de formatges blaus, de Savoia, del molt frescos, i per això cada setmana rebem Satisfets. El Mercat de Sant Gervasi és un També es dóna el fet que hi ha una comu- sud de França, de formatges cuits, de llet el formatge ben fresc directament dels ela- espai alimentari i gastrònomic de qualitat, nitat important de ciutadans francesos. Tot crua, també amb sabors més forts. També boradors. Darrerament, m’ha fet il·lusió dur amb bons productes i amb companys que i que la nostra botiga vol sorprendre i fer tenim formatges pasteuritzats recomana- el “Le Moelleux du Revard”. Duu el nom de coneixen molt bé el seu ofici. Ara s’hi ins- descobrir els gustos i textures dels format- bles per a les dones embarassades. la muntanya que hi ha davant de casa de la tal·larà un nou i gran operador amb pro- ges de França a tot el veïnat. Per exemple, dels formatges Comté, en meva àvia. És excel·lent. I per últim, una ten- ductes de qualitat. Penso que contribuirà En el cas de la Concepció, va coincidir tenim amb diferents curacions: de 8, 12, 18 dència ben actual als restaurants de França a que el mercat torni a viure un altre mo- amb el fet que una parella que regentava i 24 mesos. Els de 8 i 12 mesos són més és prendre els formatges amb vins blancs. ment molt bo.l Mercat de Sant Gervasi Menja bé, menja sa, menja del nostre mercat! 34 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI LA MIRADA JOVE

Tot el poder als CDR! 'Volar és l’oportunitat d’assolir reptes'

"Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra El Sant Gervasi del Guillem Olivella intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. I organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força." u Elena Bulet (@elenabulet) Jove pilot. Fa un any que té la llicèn- u Assemblea Jove de Cassoles cia d’avió. Per pocs dies no va acon- Amb aquestes directrius, aparegudes en el primer seguir treure-se-la abans que el car- número del setmanari L’Ordine Nuovo (1919), el net de cotxe. Ha viscut sempre al seu fundador, l’escriptor i pensador marxista italià barri, però li agradaria sentir-se més Antonio Gramsci, assenyalava les línies revolucio- unit als veïns, crear lligams entre les nàries que havia de seguir la classe treballadora persones que l’integren. Si no, Sant del seu país. Gairebé un segle més tard, aquestes Gervasi es converteix únicament en instruccions es mantenen com a fites necessàries el lloc on viu. En Guillem és inquiet i en el camí per la transformació de la realitat. li agraden el reptes. Sempre està fent Encara que ens sonin abstractes, podem veure coses noves. En uns anys, ha passat que aquesta mena de citacions tenen una traduc- de tocar el violí a Virtèlia a conduir ció concreta en moments polítics tals com els que una avioneta cada setmana. estem vivint a Catalunya. D’ençà que els prepa- ratius del referèndum de l’1 d’octubre, una part Vas ser president de mesa l’1-O… important de la societat catalana s’ha organitzat Érem jo i el meu cosí que ens està- col·lectivament en el que coneixem com a Comi- vem donant suport mútuament. Ens tès de Defensa del Referèndum -ara, Comitès de feia molta il·lusió. L’1-O va ser de les Defensa de la República-. Al nostre barri i a la resta grans coses que m’ha aportat Sant del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, el CDR ja es Gervasi. Molt emocionant. Em va fer gestava al llarg de l’estiu, però no va ser fins que sentir partícip del barri i em vaig re-

l’objectiu de garantir la celebració del referèndum Fotografies: Elena Bulet trobar amb persones que feia temps s’apropà, que va prendre l’empenta que avui enca- que no veia. res al camp. És una feina substituïble de prendre més seriosament, perquè ra conserva. per un ordinador. afecta certs instruments que el pilot Amb intel·ligència, l’1-O vam aconseguir obrir els Què estudies? no podrà fer servir. col·legis, protegir les urnes i garantir el transcurs de Enginyeria en Tecnologies Aeroespa- El fet de ser pilot també porta riscos la votació. Amb entusiasme, vam plantar els nos- cials. Em ve del meu avi, que sempre per la salut… Què prefereixes, volar amb tempesta tres cossos davant els antiavalots de la Policia Na- m’ha animat molt a construir coses. A la llarga és més probable tenir càn- o turbulències fortes? cional i la Guàrdia Civil, aconseguint, a la majoria cer. Les compressions i descompres- La tempesta és preciosa des de l’aire. de punts de votació i malgrat els nombrosos ferits, Té futur? sions i el jet lag et perjudiquen. Però Però en cap cas puc pilotar en aques- que l’activitat seguís amb normalitat. Amb força, No m’ho he plantejat gairebé mai, vull pel temps que vull treballar de pilot, ta situació. persones de condicions i creences polítiques diver- fer el que m’agrada. El que tinc clar assumir el risc compensa. ses, unides per defensar la democràcia i el dret a és que la indústria aeroespacial can- On et veus d’aquí a 40 anys? l’autodeterminació dels pobles, ens vam encarar a viarà tal com l’entenem ara. Et consideres afortunat de poder volar? Si els metges em deixen, volant. l’embat de l’Estat espanyol. I sí, vam vèncer. Molt. Més enllà de per haver-me tret Un mes després, la lluita dels CDR no s’ha aturat. Tanca els ulls i digue’m: Què sents el títol, per haver tingut l’entorn que Seguiries vinculat al barri? Al contrari, hem mantingut el nivell de mobilització i quan voles? m’ha facilitat poder-ho fer. Si la meva família hi segueix vivint, sí. el gruix de participants ha crescut. Som conscients (silenci) Satisfacció. És la meva opor- En cas contrari, de moment no tinc que això va per llarg: amb presos polítics i exiliats, tunitat d’assolir reptes. A la vegada, Abans d’acabar, m’agradaria fer-te res que m’hi lligui. institucions i autogovern intervinguts, més d’un mi- sento molta tensió. He d’estar atent unes preguntes ràpides. ler de ferits a la memòria, ocupació policial i militar a no perdre’m, a escoltar el que diu Aquesta és la vida i el Sant Gervasi al territori, no acceptem ni acceptarem que la situ- torre… Però no hi ha una sensació Mar o muntanya (o cel)? del Guillem. Ell ho ha descrit amb una ació es normalitzi. Seguirem organitzant actes, em- de volar. Tu estàs dins l’aparell i és Cel totalment. Des d’allà també veig veu clara, càlida i vocalitzant molt. paperades, mobilitzacions, accions, etc., fins que la ell qui vola. la muntanya. M’he fixat que, quan parla, de tant en República catalana sigui efectivament constituïda i tant ho fa força alt i de tant en tant els presos polítics i exiliats tornin a casa. Cap ame- Abans de volar, sempre pensa a casa Avió gran o avioneta? crea silencis que l’ajuden a reflexio- naça de l’extrema-dreta -emparada i promoguda on anirà. Mai són vols on la importàn- Avió antic. Són preciosos. M’estic nar. I precisament, són aquests silen- per determinats partits polítics amb representació cia és el destí, perquè ja coneix els construint una hèlix de fusta com les cis els qui més diuen d’ell. Ara et toca al Districte- ni de les forces d’ocupació ens aturarà. aeroports d’aterratge. L’interessant dels avions de fa temps. a tu, quin és el teu Sant Gervasi? l Visca la República! l són els punts de la ruta. També ha d’agafar elements de referència visu- Quan vas dins un avió, vols passadís al, ja que no vola amb cap instrument o finestra? sofisticat de navegació... Sempre finestra.

Tens por a caure? Has imitat mai la coreografia del pro- Tinc més por a un error de pilotat- tocol de seguretat dels avions? ge que no pas a caure. Em fascina Sí, ho confesso. A casa, sempre fem com un avió vola i no em plantejo la broma amb la meva germana. caiguda. Si hi ha alguna emergència, conec els procediments a seguir. No Quina és la teva companyia aèria tinc por, simplement respecte. preferida? Emirates, ja han comprat el seu avió Quins reptes et planteges a curt ter- que fa 100 del model Airbus A380. mini? Espero poder pilotar avions comerci- Quan voles, el mòbil apagat o en als en dos anys. Però no ho faria tota mode avió? la vida, ja que sentiria que no aporto Apagat sempre. La gent s’ho hauria EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg 35 LA MIRADA JOVE

Gervasientos: Capítol 7: Revelació u Juan José Álvarez G. córrer l'església plena de gent amb la mi- Als seus trenta anys, Martí, dempeus en- rada i finalment els ulls de la parella es van front de l'altar i al costat de la Lía, era preso- trobar novament. ner de molts dubtes. Deu anys abans, havia “Lía, sempre m'has ajudat a estar millor”, conegut a un noi anomenat Javier, del que va murmurar Martí mentre va recordar un s'havia enamorat i al que al costat dels seus article que havia llegit amb la pregunta de: amics, en una macabra broma, havien donat En quin moment s'acaba l'amor? - “Però per mort. Després del fet, tots els Gervasi- han estat molts anys sota la teva empara entos, van fer el jurament de mai revelar on - Va murmurar Martí amb els ulls entelats. havien posat el cos del novè integrant del “Et vull molt, però no em puc casar amb tu grup. Des de llavors alguns s'havien refugiat en aquestes condicions. Seria arruïnar la en les drogues o l'alcohol; uns altres en el teva vida i la meva” - Va sentenciar Martí treball i ell, en el amor de la Lía. Un amor davant la desesperació de la Lía, que va que després d'anys arribava a l'altar. trencar en plor. Durant tota la seva vida, Martí havia fet A quilòmetres d'allí, a la part alta de l'ho- cas als seus temors que, aquesta tarda es tel Vela, al costat de la platja de Barcelona, feien encara mes insuportables. Des de la la dona de vermell, de nom Julia, va mirar mort de Ricard, unes setmanes enrere, tot les ones del mar i va mirar el seu rellotge. havia canviat per a ell. Primer s'havia tro- Van sonar les campanes de l'església a bat amb els seus amics de joventut i junts Sant Gervasi, alhora que Martí va sortir cor- d'hora hauria de donar la cara, parlar amb — Va dir el Gervasiento. havien enfrontat a una misteriosa dona de rent del lloc llevant-se la jaqueta i el corbatí. la Lía, amb els convidats i amics, però no li “Sí, murmuro la dona de vermell i va tallar. vermell, que s'assemblava molt a Javier i Va baixar les escales i va córrer amb totes importava. Per primera vegada no li impor- Els seus dits van recórrer el finestral de vi- que coneixia cadascuna de les seves perles forces que va poder. Va córrer i va córrer tava la resta, només ell. Era la culminació dre escrivint la paraula JAVIER i un somriure sonalitats. Una dona que havia deixat sense per tot Barcelona. Va baixar per Muntaner, d'un procés interior que havia començat en va il·luminar el seu rostre en veure a Martí treball a alguns, a uns altres els havia fet fer va travessar Diagonal, va creuar la Gran Via, el funeral de Ricard, quan havia vist els ulls perdut, sense núvia i sense futur. Encara fallida el negoci familiar i a ell li havia sem- la plaça Catalunya i les Rambles. El passeig d'aquella bella dona de vermell. que... en el fons del seu cor, la seva alegria brat el dubte sobre quin hauria passat si als marítim i va córrer com mai abans, com un “Martí no es va casar” - Va dir un dels no era de venjança, doncs dins de la seva 20 anys ell hagués tingut el valor per triar animal que per fi és lliure . Finalment va Gervasientos pel telèfon en l'oïda de la dona ànima seguia estimant a Martí malgrat els l'amor d'un altre noi, abans dels prejudicis arribar a la platja al costat de l'hotel Vela i de vermell que parada en el finestral de l'ho- deu anys transcorreguts, doncs JULIA I JA- establerts sobre les relacions homosexuals. es va deixar caure al costat de les ones. Va tel Vela mirava l'ombra de Martí al lluny, al VIER EREN LA MATEIXA PERSONA...l Martí, estàs bé? - Va preguntar la Lía i el inspirar i va exhalar aire amb força alhora costat del mar recolzat en la sorra - “Ho has Martí pàl·lid, no va respondre gens. Va re- que va trencar en plor. Sabia que tard o aconseguit, Martí ha arruïnat la seva vida” Continuarà...

Us desitgem unes bones festes de Nadal

La mejor tendencia para otoño es una espalda saludable.

jopilates.es Jo Pilates jo_pilates_bcn Reserva ya tu sesión +34 651 695 714 36 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI PER ALS PETITS DE CASA

Cançó P 1. — — — — 2. Peix, peixet X — — — de la canya, de la canya 3. — — — 4. Peix, peixet i — — de la canya al sarronet 5. — — Busca sis 6. paraules que — — puguis fer amb aquestes lletres.

Compta que comptaràs amb la balena Elena

Quants peixos ? Amb un cop Quants peixos Saps que neden a hi ha de color d’ull, on diries que hi ha més les balenes contracorrent? no són peixos? ˿ Quants peixos peixos, a dins hi ha de color la panxa de la Són mamífers, ? com els dofins. balena o a fora? T’atreveixes Tenen un balenó cada 3 anys i a comptar-los? Quants peixos la seva gestació ? hi ha de color té una durada entre 10 i 13 Saps que mesos. Saps que hi ha hi ha balenes balenes, com que poden la blava, que arribar a nedar poden arribar a una velocitat a fer de 50 km/h? 30 metres de llargària i pesar unes 180 tones*? Il·lustració: Gràcia Farràs Ribas

*Una tona és equivalent a 1000 Kg. Si un paquet d’arròs pesa 1 Kg, 1000 paquets d’arròs junts pesen una tona. Una balena blava podria arribar a pesar 180 vegades el que pesen 1000 paquets d’arròs. EL JARDÍ DE SANT GERVASI | NOVEMBRE 2017 37 38 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI GENT GRAN Les finestretes dels records (3) u Neus Gavaldà Alcácer víem tenir 9 o 10 anys. Més endavant, ens feia por. L’endemà hi vam tornar Recordo el col·legi, i que molts dies amb 14 o 15 anys, teníem una colla i tota la colla amb espelmes i hi vam feia campana, però no és que me també fèiem festes els diumenges a anar fins bastant endins. Hi havia un n’anés a voltar pel barri, tot i que ales- la tarda. De vegades a una torre del rierol al mig de les voreres per on pas- hores Sant Gervasi era preciós, ple de carrer Arimon, de vegades al terrat de sàvem tots en fila índia. Vam veure ra- camps i torretes amb les reixes i les l’Ajuntament, a casa de l’home que tes mortes i uns ferros que segur que parets plenes de flors, amb tan bona se’n cuidava, que els seus fills eren eren escales per sortir al carrer. Com olor! Un carrer que em cridava espe- de la colla, o en una casa o altra. Al que feia molta pudor ja no hi vam tor- cialment l’atenció era el que en dè- mateix carrer Ríos Rosas, gairebé to- nar més, però allò ens va semblar una iem la riera, avui Teodora Lamadrid: cant a Pàdua a mà dreta, hi havia una gran aventura. a la part de baix hi havia molts horts fàbrica que en deien l’”Europa Indus- i a la de dalt hi havia el club dels ale- trial”, on hi feien roba per als soldats. Una altra germana de la mama i les manys, on jugaven al tennis, amb un La meva germana gran, que tenia 12 seves dues filles venien a casa mol- ambient molt distingit... Quan sortíem anys més que jo, hi havia treballat. La tes vegades. Amb la meva cosina pe- del col·legi ens hi quedàvem badant una casa que hi havia al cantó esquerre, tita, la Susana, m’hi avenia molt, tot i estona. La causa de les meves faltes quan la van fer era tota de línies molt que tenia un parell d’anys més que jo. no era aquesta, sinó que no anava al rectes i tota de vidre verd, una cosa Ella tenia una bicicleta i anàvem pujant col·legi perquè em sortien uns grans mai vista, i dèiem que era cubista. pel carrer Modolell, que era més pla i a les cames, segurament d’anar mal on no hi havia tant de trànsit, i també alimentada, tot i que no recordo haver Els veïns de sota de casa, un any van anàvem pel carrer Pàdua, on sempre passat mai gana. I fins que no se’m comprar un be. Llavors es feien les ens aturàvem a mirar per les finestres curaven bé, la mama no em deixava coses així: es comprava el be per una d’un gimnàs que feia cantó amb Ríos tornar a l’escola. Pasqua i es matava per l’altra. Aquell Rosas. Després vam saber que era el animalet va ser la joguina de tota la gimnàs de Joaquim Blume i que l’ha- El carrer Ríos Rosas, al xamfrà amb canalla del carrer. Cada tarda, en sor- víem vist molt cops com s’entrena- el carrer Wagner (que avui ja no exis- tir del col·legi, l’anàvem a pasturar als va. La tieta i les cosines vivien a prop teix), hi havia una torre que tenia una camps que hi havia cap a les Tres Tor- dels Josepets i quan la Susana venia terrassa molt gran. Els fills de la famí- res, on hi havia també els camps de a casa jo l’acompanyava bastant tros lia que hi vivia eren tots pèl-rojos. A la futbol, on ara hi ha el carrer Mandri. Un quan tornava a casa seva, fins al carrer terrassa hi acostumaven a fer verbenes dia, anant allà, vam descobrir un forat Saragossa o al carrer Homer, i ella en- i hi posaven fanalets i música, i a les que era la sortida de les clavegueres cara tornava a acompanyar-me un altre meves amigues i a mi ens feia gràcia de sota del passeig de la Bonanova i tros enrere i així xerràvem més estona, mirar-ho des del carrer. Aleshores de- hi vam entrar un tros, però era fosc i Pàdua.Autor desconegut, fons Leni Blume. Joaquim Blume i la seva filla Elena, l'any 1959 al Gimnàs del carrer i amunt i avall estàvem tres hores...l El cuidador del segle XXII u Claudia Aineto servei extern i un increment de l’acti- Un fillastre, un membre d’un matrimoni vitat en els centres de dia i residències divorciat, un fill que ha hagut d’emi- de llarga estància, en conseqüència es grar per feina, aquest és el cuidador promourà més la sociabilitat del ma- del segle XXII. No podem negar que la lalt. L’aïllament social tant del malalt societat ha patit molts canvis en els úl- com del cuidador dismuirà significa- tims deu anys i que per tant la pròxima tivament, ja que la persona afectada generació ha estat marcada per fets estarà en un entorn amb persones de de gran importància que han portat a patologia similar i l’acte de cuidar re- prendre decisions vitals que marcaran caurà en varies persones. un futur personal a curt termini, i que En vista d’aquests fets es pot pre- alhora afectaran l’entorn a llarg termini. veure que està en “risc d’extinció” la La crisi econòmica amb inici l’any sobrecàrrega del cuidador, donat que 2007 va marcar, sens dubte, un abans l’absència d’una figura estable pre- i un després social de la qual en se- sent en la vida quotidiana del malalt guim patint les conseqüències en farà que aquest factor no es manifes- l’actualitat. Aquella persona que ha ti de forma tant evident i passi a tenir hagut de marxar de la ciutat d’origen una presència latent en el dia a dia de per trobar feina en un altre país i que l’individu. Per altra banda, un element per tant ja no es relaciona amb assi- Fotografia cedida per Fundació Uszheimer que adoptarà més contundència res- duïtat amb l’entorn familiar, en seria pecte aquests canvis es la soledat del un exemple. Aquests fets siguin per diferents relacions que s’estableixen canvis en la cura del malalt. Aquest fet malalt, ja que tot i que les necessitats  decisió o per imposició de circumstàn- en les “subfamílies” que es van cons- tindrà unes conseqüències evidents del malalt seguiran estant cobertes, cies vitals, fan a persones de caràcter tituint, fa que hi hagi present una afec- La família en la persona que pateix la malaltia i l’afecte directe que es pot rebre d’un independent. Les arrels d’un individu tivitat entre els diferents membres i en els canvis socials. El cuidador no ésser estimat és irreemplaçable.l ja no es troben únicament on s’ha vis- per tant un augment del nombre de nuclear clàs- tindrà perquè ser necessàriament un cut la infància sinó que també al lloc persones amb disposició d’emprendre sica va des- fill biològic, ja que la figura de la fa- Claudia Aineto és psicòloga on estan creixent professionalment i l’acte de cuidar en cas de que un dels mília reconstituïda podrà donar lloc a on possiblement formaran la pròpia components emmalalteixi. apareixent i que el cuidador sigui un/a fillastre. De família. Per altra banda també hi ha Tots aquests canvis fan arribar a la dona pas a la mateixa manera que aquesta figura Fundació Uszheimer hagut una evolució en la perspectiva conclusió que la figura del cuidador, no tindrà perquè ser una persona físi- Centre de Dia i Unitat de Memòria familiar. El concepte de família nuclear en els pròxims sis anys, canviarà en un tipologia cament present de forma constant, ja Passatge Forasté, 11-13, clàssica va desapareixent donant pas diversos aspectes.Els cuidadors del de família que possiblement la seva vida laboral Tel.: 93 418 65 65 a un tipologia de família reconstituïda segle XXII, la pròxima generació, són i també familiar sigui en un altre país. [email protected] (formada per una parella o matrimo- els que han viscut aquesta evolució reconstituïda Tal fet suposarà un augment de la con- www.fundaciouszheimer.org  ni amb fills de parelles anteriors). Les social i per tant són els que marcaran tractació de cuidadors en qualitat de http://www.premisoletura.com. | EL JARDÍ DE SANT GERVASI NOVEMBRE 2017 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg 39 GUIA COMERÇOS I D’EMPRESES DE SANT GERVASI

ARTS ESPORTS OCI

CONTRACTACIÓ

Alfons XII, 81 (Plaça Molina) D’ANUNCIS: 93 200 29 70 www.matalasseriamercader.com Mariona Alumà: [email protected] mariona.aluma CERRAJERÍA @eljardisg.com MODOLELL PUBLICITAT: mariona.aluma ARTISUBASTA.COM Eventos diarios C/Esports, 2-8 Cursos y Clases todos los niveles @eljardisg.com Ronda General Mitre, 126 08017 Barcelona [email protected] Teléfono Club: 93 269 5578 www.cancaralleu.cat Web: www.clubslambridge.com www.cerrajeriamodolell.com Email: [email protected] Carrer de Modolell 57, Bcn Local 4

ESCOLES FOTOGRAFIA MODA REFORMES, ALICIA SALUT INFANTILS SERVEIS PER OZORES IMATGE BARBANY I SÓ LA LLAR ADVOCADA PENALISTA www.aliciaozores.com Tel. 654 466 977 c. Muntaner 391, 1º 3ª 08021 Barcelona

Escola infantil Peggy anunci_alicia_revSantGervasi_ok.indd 1 15/9/17 16:33 BUIDAT LOGOTIP | DISSENY DE CASES Marc Aureli, 18-20 www.csf.com.es Tel: 932 011 350 WEB | MARKETING Moda infantil c/ Torras i Pujalt, 1 www.ambmimo.com DIT I FORA 08022 Barcelona Plató 6, 2n 2a Tel: (+34) 93 212 23 00 [email protected] 938 791 770 | acronim.cat 647 655 284 www.escolainfantilpeggy.com C/ Arimón, 1 93 253 06 17 URGEAAFF_39x39+3mm_1.pdfNCIAS 24h 1 5/2/16 0:32 [email protected]

C ESCOLES RESTAURANTS M D'ARTS PUBLICITAT: I ALIMENTACIÓY mariona.aluma CM CONTRACTACIÓ MY @eljardisg.com D’ANUNCIS: CY CMY

Mariona Alumà: K mariona.aluma @eljardisg.com Especialistes en corseteria Pasta fresca italiana des de 1965 Ronda General Mitre, 134 C/ d’Arimon, 6 Passeig de Sant Gervasi 280 Tel. 935 507 920 Tel. 93 667 83 90 08022 Barcelona www.corseteriascots.com +34 937689055 www.salesa.es

Anuncia't al directori per menys d'1€ al dia!

www.eljardidesantgervasi.cat/directori-empreses Directori de comerç de Sant Gervasi

Posa’t en contacte amb [email protected] 40 segueix-nos a eljardidesantgervasi.cat @JSG_SantGervasi @eljardisg NOVEMBRE 2017 | EL JARDÍ DE SANT GERVASI CONTRAPORTADA: GENT DEL BARRI Mariette Llorens i els artistes del Putxet

‘L’Olga Sacharoff ens va pintar al meu germà i a mi. Després de posar, preníem el te.’ u Maria Antònia Font Fernández I tant, si hem de parlar de l’Olga Sacha- 25 anys, a París, per això el meu germà i jo roff! Se’ns avança! vam néixer allà. La gent de la meva època, El seu pare treballava al carrer de Jules Anàvem molt a casa seva. El seu marit era en canvi, anava a Nova York. Verne... deu recordar perfectament com Otto Lloyd, fotògraf. L’Olga ens va pintar al era el Putxet abans que la Ronda del Ge- meu germà, que era més petit, i a mi. Des- La pintura de la colla d’artistes de Putxet neral Mitre el ferís prés de posar, que era molt avorrit, prení- en deu ser un mostrari. Exacte. Tenia l’estudi en un barri ple d’ar- em el te. I tenia molt gelós el gos: no podia Hi surt representada tota la colla, la dona tistes. Al pis de sobre hi vivia Josep Amat, menjar res que ella no sabés de què estava del senyor Barba difuminada perquè ja era que baixava a l’hora de dinar i jugava a la fet. Però érem com de la mateixa família, en morta. El quadre el van exposar a La Virrei- petanca amb el meu pare al jardí de darrere. tinc un record més que grat. A casa seva em na, i tothom hi identificava algun conegut, fet I els fills del senyor Amat i jo ens enfilàvem va semblar descobrir el luxe, tot i que amb que sempre incentiva a continuar mirant. Per per una porta a un jardí amb llimoners que hi el temps vaig veure que no n’hi havia per això crec que al MNAC l’haurien d’integrar havia al costat del taller. En dèiem la selva, tant, que les aparences sovint enganyen. a l’exposició general, el quadre de la colla. ja que no estava habitat. Estàvem conven- Però jo era una criatura, tenia uns 6 anys... çuts que algun dia hi passaria un carrer, allà. La realitat és que quasi tot ho comprava als L'Olga també va pintar a Josep Llorens... Encants, però ho disposava d’una manera Va ser el primer retrat d'un home que va fer Ja us ho havien comunicat, doncs, que que donava molt bon resultat. a Barcelona. L'Olga sempre retatava dones, obririen la Ronda? Quan vaig agafar aquest estudi [l’àtic de les quals tornaven al seu estudi cada vega-

Ja es deia, era una cosa que se sabia. Ara Fotografies: Juanjo Compairé la Via Augusta on viu], era per treballar. Als da que canviaven l'agulla de pit, per que ha quedat com una C, el carrer de Jules meus pares els va fer molta ràbia, però és sortis en el quadre la última, la més bona. Verne; com un carrer petitó. ‘Si un artista no tenia que a Gallifa m’hi avorria. Ells van tardar un Eren els temps de l’estraperlo. Va tenir sort, diners, un altre li’n deixava’ any a venir, mentre que l’Olga va venir l’en- el meu pare: va ser l’últim fill, i va sobreviu- Centrem-nos ara en el taller del pare. demà mateix. Va ser quan em va portar el re a uns quants germans. Els seus pares ja Aquí a la sala hi ha alguna pintura de L'entrevista d’aquest mes no se- quadre de la finestra, que durant molts anys esperaven que el nounat es morís per dir Miró... gueix la línia habitual d’aquesta vaig tenir a sobre de la xemeneia. Era una que havia nascut, però ell, passats deu dies, Nosaltres vam arribar aquí després de la secció. I és que, aquesta vega- persona molt diferent de qualsevol altra, l’Ol- encara era viu. I va ser aleshores quan el guerra. Als anys 1940, Joan Miró col·labo- ga. No sé com explicar-ho, però tenia unes van registrar, són coses que abans es feien. rava amb el meu pare. A més, els pares es da, la persona entrevistada és un reaccions pròpies. A més, com que no te- van fer amics de l’Olga Sacharoff. Al prin- pont (de primera categoria) per nia fills, em consentia molt. Un any em va Encara no li he preguntat com va viure cipi, ella sempre exposava a París, va ser accedir a dos artistes que ja no preguntar què volia per al meu aniversari, i li vostè la postguerra. més tard quan va exposar aquí. Va pintar són en aquest món: el seu pare, vaig demanar un dibuix perquè no s’hi gastés També vaig tenir sort. Vaig estudiar a l’Es- un quadre per a la seva família i després un gaire. I em va regalar una aquarel·la antiga. cola suïssa, a prop de la plaça Molina. La per a nosaltres: resulta que al primer havia el ceramista Josep Llorens Artigas veritat és que no semblava que allà hi ha- representat un home que s’assemblava molt (1892 – 1980) i la pintora Olga Ella també es va moure bastant... gués hagut una guerra. Així com el doctor al pare... També s’intercanviaven gerros: ara Sacharoff (1889 – 1967). La Ma- Era molt cosmopolita, l’Olga. Va néixer a Pinós ajudava molt l’Olga econòmicament, ja no s’estila fer-ho, o si més no, no veig que Geòrgia i va viure a Alemanya, al Putxet i nosaltres jugàvem i menjàvem ben tranquils. els artistes continuïn fent permutes. I això riette ens va rebre al seu pis de les a davant el mercat de Sant Gervasi. Jo hi El fet és que, en arribar a Catalunya, li van que tinc un nebot pintor... Tres Torres per parlar d’art, d’ar- vaig anar, a Geòrgia, quan encara pertanyia preguntar a mon pare quins eren els seus in- tistes, de la postguerra... a Rússia, tot i que parlaven una llengua dife- gressos. És clar, no en tenia, perquè acaba- Però un dia van deixar el taller del carrer rent. I saps què és el més curiós? Que allà va d’arribar, però el van posar amb el grup de Jules Verne. És perquè volien obrir la hi vaig descobrir un barri que s’assembla- dels més ben situats. D’aquesta manera és Ronda del General Mitre? L’art demana paciència... va molt al Putxet. No sé si degué viure per com aconseguia que li donessin un panet Hi vam ser fins al 1951, que és quan vam Es posava una montra i s’havia d’esperar allà, de petita... groc (al capdavall molt petitet), però la mare marxar a Gallifa. Els veïns es queixaven del que caigués. Ho podies mirar per un fora- no volia que els meus companys es penses- fum... Un deixeble del meu pare tenia una det. Ara recordo una senyora americana que Però els artistes no solien viatjar sobre- sin que érem rics, perquè de fet no ho érem. casa allà: El Racó. Es venia i la vam comprar. es desesperava perquè la montra no que- tot a París? I per això a l’escola portava un altre panet. ia ni a la de tres. A més, calia esperar tres Bé... Abans anaven a Munic; l’Olga hi va Així, a Barcelona hi vau estar uns 10 anys. dies perquè el material es refredés. Però el anar amb una amiga, i és on va conèixer Tornem al present. L’entrevista hauria pogut Correcte. És que les fornades eren a 1.000 resultat va ser una meravella i la senyora l’Otto. Després, sí, va anar a París, i d’allà a ser molt més extensa, però el temps, abans graus, i sabies quan començaves però no americana es va fer amiga del meu pare. Barcelona. Però és cert que sempre va anar i sobretot ara, sempre passa de pressa. No- quan acabaves. I de l’Olga, que no n’hem de parlar? i venir de París. I el meu pare s’hi va estar més les pintures es mantenen fidels al repòs.l