Treball De Grau En Comunicació Audiovisual Curs
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual Facultat de Biblioteconomia i Documentació Treball de Grau en Comunicació Audiovisual Curs 2016-2017 ANÀLISI DEL TRACTAMENT CINEMATOGRÀFIC DE LA SAGA HARRY POTTER ANDREA CAÑAMERO HERNANDEZ TUTOR: JAUME DURÀN CASTELLS Barcelona, 12 de juny del 2017 Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconocimiento- NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España. https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ Anàlisi de la saga Harry Potter Andrea Cañamero Hernandez ÍNDEX INTRODUCCIÓ 3 ANÀLISI DEL TRACTAMENT Harry Potter and The Sorcerer’s Stone 4 Harry Potter and The Chamber of Secrets 6 Harry Potter and The Prisoner of Azkaban 9 Harry Potter and The Goblet of Fire 12 Harry Potter and The Order of The Phoenix 15 Harry Potter and The Half-Blood Prince 19 Harry Potter and The Deathly Hallows Part 1 22 Harry Potter and The Deathly Hallows Part 2 26 CONCLUSIONS 29 BIBLIOGRAFIA 31 ANNEXOS Annex 1 Biografia J. K. Rowling 32 Annex 2 Anàlisi cinematogràfica de Harry Potter and The Philosopher’s Stone 33 Fitxes tècniques i sinopsis 44 Annex 3 Elements de continuïtat a la cinquena entrega 57 Annex 4 Biografia dels directors de la saga 59 Annex 5 Fotografies dels diferents plans analitzats 68 Annex 6 Bibliografia de referències 99 2 Anàlisi de la saga Harry Potter Andrea Cañamero Hernandez INTRODUCCIÓ El món de Harry Potter va deixar de ser un fenomen juvenil literari per convertir-se en la saga cinematogràfica produïda en menys temps de la història del cinema. Molts són els que han criticat les seves adaptacions, però la realitat és que totes i cadascuna d’elles han sigut un èxit rotund en taquilla. Harry Potter va passar de ser una història per a nens a convertir-se en un món màgic amb milers de fans arreu del món que continuen avui dia, després de tants anys, mobilitzant masses per aconseguir l’últim llibre de l’autora o l’estrena d’una nova història del món de J.K Rowling1. I és d’aquí d’on surt la meva curiositat per fer una anàlisi de la seva saga. Jo sóc una d’aquelles persones que des de ben petita va quedar captivada per les històries d’en Harry, l’Hermione i en Ron i he estat seguint i veient una rere altra totes les adaptacions que s’han anat fent. Què és el que té Harry Potter per enganxar a la societat d’aquesta manera? Com a futura professional del sector audiovisual aquesta pregunta m’interessa moltíssim i és que l’èxit de la saga literària va traspassar els llibres per arribar a la gran pantalla. I tot i haver-hi molts que critiquen i degraden la qualitat de les seves adaptacions cinematogràfiques, la veritat és que cadascun dels films aporten un punt de vista del món màgic que els seus seguidors només podíem imaginar a través dels llibres, però que ha superat, de bon tros, les nostres expectatives. Però llavors, què podem dir de les pel·lícules que no s’hagi dit de les novel·les? En un primer moment la meva idea va ser fer una anàlisi exhaustiva de cadascun dels films2, però vam veure que un treball d’aquest caliu era massa extens i la seva finalitat podia no quedar gaire clara. Així doncs, i gràcies a aquest primer pas, vam veure que el tractament de les pel·lícules, amb el canvi de directors i el creixement dels actors i actrius, podia aportar-nos molta més informació del que podem veure a simple vista i de com la màgia del món de Harry Potter podia adaptar-se a la màgia del cinema. Així doncs, amb aquest projecte veurem el treball dels diferents directors i el tractament que fan de la història del nen que va sobreviure per adaptar-la al llenguatge cinematogràfic i transmetre amb molta cura i dedicació allò que els fans de tot el món ens hem estat imaginant durant més d’una dècada. 1 Biografia J.K. Rowling Annex 1. 2 Vegeu Annex 2. 3 Anàlisi de la saga Harry Potter Andrea Cañamero Hernandez ANÀLISI DEL TRACTAMENT CINEMATOGRÀFIC DE HARRY POTTER Harry Potter and the Sorcerers’s Stone3 En primer lloc, Columbus dóna molta informació per sabuda, fent que l’espectador hagi d’estar molt atent a la trama per no perdre’s res. Un primer exemple d’això ho tenim en l’ombra del gat que es converteix en persona (00:01:30 – 00:01:39). A més a més, durant el film podem anar veient petites pistes sobre la trama que ens poden ajudar a entendre que està passant, però moltes vegades queden desapercebudes per accions més importants. Un exemple clau és el partit de Quidditch on Quirrell està encantant l’escombra d’en Harry però també es veu Snape fent encantaments. Tot i que mostren plans d’en Quirrell, l’espectador pressuposa que és Snape i se centra en la seguretat d’en Harry (01:20:31 – 01:21:51). Respecte als plans generals, apareixent en tot moment després d’un canvi de seqüència, presentant-nos el lloc on transcorrerà l’acció. Exemples d’això els podem trobar a la casa al mig del mar on es traslladen els Dudley (00:11:47 – 00:11:54) o el gran tauler d’escacs (01:56:10)4. En aquesta mateixa línia, podem destacar el tractament que es fa de l’habitació d’en Harry a sota de les escales (00:04:05 – 00:04:26). Es mostren les seves dimensions en plans molt tancats i del que podem fer una doble lectura sobre la relació que té amb la seva família. D’altra banda, la relació que hi ha entre en Harry i els personatges que va coneixent queda molt clara amb els plans i contraplans de les seves converses. Un clar exemple d’això és la relació d’en Harry i els seus tiets. Aquests en tot moment apareixen des d’un pla contrapicat, donant un caràcter de superioritat i autoritari, mentre que en Harry tot s’ho mira des d’un pla picat. Tot i així, els plans van canviant depenent l’evolució de la relació dels personatges. Mentre que Snape la majoria de vegades es veu des d’un contrapicat, en Ron i l’Hermione des d’un primer moment estan igualats als ulls del protagonista o la professora McGonagall, que tot i començar amb un contrapicat, la seva relació es va adaptant i els plans deixen de ser tan diferents. Per últim, l’única vegada que veiem en Harry en un contrapicat i en aire de superioritat és durant el partit de Quidditch (01:20:10 - 01:20:25), quan recull l’Snitch i gràcies a això guanyen el partit, mostrant per primera vegada un Harry còmode en la seva nova vida. 3 Títol del llibre Harry Potter and the Philosopher’s Stone. Va haver-hi un canvi de nom perquè per als productors americans la nova versió del títol era més atractiva per l’espectador. 4 Vegeu Annex 5 Imatge 1. 4 Anàlisi de la saga Harry Potter Andrea Cañamero Hernandez Relacionat amb aquest tema, m’agradaria comparar el primer i l’últim moment en el qual Snape i Harry parlen. Mentre que en l’escena d’aquest film Snape apareix com una persona tenebrosa, poc amable i des d’un pla contrapicat molt gran, deixant en evidència a Harry, l’última vegada que els dos personatges coincideixen a Harry Potter and The Deathly Hallows Part 25, Snape està a terra morint i Harry s’acota a la seva altura, intentant ajudar-lo. D’aquesta manera, podem sobreentendre la grandesa del personatge de Harry i de com, després de tot el que han passat els dos personatges, saben tancar la seva història i inclòs perdonar-la. D’altra banda, i respecte a la relació entre els plans i els personatges, un dels fets que més m’ha cridat l’atenció ha estat la comparativa que es pot fer entre el moment al zoo amb la serp i el moment al bosc amb en Voldemort. Tant la serp com en Voldemort són una representació dels futurs horrocruxos6 i que en Harry caigui a terra les dues vegades que es troben pot fer referència a la impotència que té en Harry respecte al poder d’en Voldemort i de com, des d’un principi, la seva presència amaga el poder d’en Harry. Tot i així, aquests plans i contraplans es poden entendre com càmeres semi subjectives del personatge, integrant a l’espectador en l’acció i fent que participi, ja que la majoria de públic de Harry Potter són nens (en el moment de l’estrena). Això es veu clarament quan en Harry està sota la capa d’invisibilitat i apareixen diferents plans subjectius (01:25:12)7. Respecte a les pistes que se’ns mostren en aquest film, els objectes són els que més informació mostren. El primer que podem destacar és l’òliba que és el primer pla que veiem de la saga i que representa el primer contacte de Harry amb el món màgic. A més a més, Hedwig serà la seva companya de viatge fins a l’última part de la història i en la qual Harry trobarà companyia assegurada, com durant la seva primera nit a Hogwarts (0:48:00 - 00:48:14). En aquesta línia, i fent referència a aquesta simbologia i també a la continuïtat d’aquest film amb la resta, l’il·luminador apareix en un primer pla en aquesta pel·lícula (00:00:51 – 00:00:55) i, tot i que passa desapercebut, podem veure que se li dedica un pla detall perquè serà de gran importància pel futur d’un dels nostres protagonistes.