Sants Amb Culte Antic I Amb Virtuts Curatives a Les Terres Lleidatanes
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
SANTS AMB CULTE ANTIC I AMB VIRTUTS CURATIVES A LES TERRES LLEIDATANES Actes 111 Congrés d'Histhria de la Medicina Catalana. Lleida, 1981. vol. 111. SANTS AMB CULTE ANTIC I AMB VIRTUTS CURATIVES A LES TERRES LLEIDATANES Volem presentar en les següents phgines la nbmina dels sants cristians de culte molt antic a les terres lleidatanes i les virtuts curat ives que la major part d' aquestes advocacions tenen atribuides. En realitat la nostra comunicació és més una nbmina de cada sant amb una succinta expressió en cada cas de les seves circumsthncies personals i algunes de les virtuts guaridores que se li atribueixen a cada un dels sants. Molts dels cultes, virtuts sanadores i llocs que enumerem, malgrat ésser cristians, tenen unes clares arrels paganes més antigues i per aixb pot tenir certa utilitat aquest treball, ~lnamica general i abstracte, com a base de sortida per a trebal Is monogrhfics i específics més profunds. Es molt difícil datar I'antiguitat a la terra lleidatana de cadascun dels cultes a sants que enumerem a la nbmina de sants que presentem. La major part dels precedents s'han perdut a I'obaga del temps i solament podem formular conjectures i suposicions. Farem una petita classificació de les advocacions, segons el seu origen: a) Sants d'origen local Entre d'al tres podem esmentar els que tenen origen per natal iot, per vida o per martiri a les terres catalanes o les terres p.roperes doAragó Oriental i són els següents: AGATOCLIA que segons la tradició local nasqué a Mequinensa. ANASTASI que segons una tradició local lleidatana, nasquh a Lleida. AUGURI mhrtir a Tarragona amb el Bisbe Fruitós i el diaca Eulogi. CALAMANDA que segons es diu era de Calaf, a la Segarra. CUGAT o CUCUFAS d'origen africh perb que morí mhrtir a Sant Cugat del Vallés. FAUST, Bisbe de Bigorra que sembla nascut a Alguaire, al Segrih. FRUIT65 bisbe i mhrtir a Tarragona. EULOGI diaca amb I 'anterior, mhrtir a Tarragona. FELIU d'origen africh i bisbe de Girona. GENER bisbe de Fibullaria al segle VI. JUST bisbe d'Urgell al segle VI. 'LLEHI bisbe de Lleida al segle V. LLORENS, d'origen ilerget, mhrtir a Roma al segle I I I. ORENCI pare de Sant Llorens i d'origen ilerget segons la tradició. ORONCI bisbe de Girona i mhrtir al segle IV. VALERI bisbe de Saragossa mort i enterrat a Estada. VICENS mhrtir, germh de Sant Ll'oreng i probablement ilerget d'origen. VICTORIA D'ASAN, que visqué al monestir d0Asan on morí. La major part d'aquests sants del país, lbgicament tenen un culte molt antic a les nostres terres; tots els enumerats, tenien culte probablement ja al segle VI i alguns en &poca anterior. Podem adjuntar els noms de NUNILON i ALODIA les donzelles mhrtirs a Ahuesca a la Barbothnia, del segle XI i també amb culte mosshrab a les nostres terres. I b) Sants d'origen hispHnic Són els que no estan enumerats a I'apartat anterior, perb pel seu neixement, vida o mort, tenen vinculació amb Hisphnia i entre els estudiats, són els següents: ACISCLE mertir a Cbrdoba al segle IV. BEAT nat a Liebana al segle VIII. CELEDONI mhrtir a Calahorra. EMETERI company de I'anterior. ENGRACIA de Saragossa amb els innombrables mhrtirs de la dita ciutat. EULAL lA de Mer ida. FORMER1 de la Rioja al segle I I I. JUST i PASTOR mhrtirs a Alcalh de Henares antiga Complutum. GERVAS i PROTAS mhrtirs també hisphnics d'origen. GENIS, també hisphnic. GRATA que segons la tradició morí a Alzira. ISIDOR bisbe de Sevilla. JULITA d'origen hisphnic. LEOCAD lA mhrtir a Toledo al segle I I I. PAULf DE NOLLA que residí a Barcelona. PRUDENCl doctor a Saragossa al segle V. Tots aquests sants, també per la seva proximi tat geogrhf ica, tenen probablement un culte que en cada cas degué comenGar poc després de la seva mort en cada lloc hisphnic, especialment en el cas dels mhrtirs paleocristians, i en tot cas els creiem anteriors al segle Vlll y la invasió hrab en el cas dels mertirs dels segles III i IV. I c) Sants originaris de la Ghl.lia Aquests tenen un culte molt est& a les terres lleidatanes, més que els sants hisphnics, i aixb és segur-ament degut a un forta influsncia carolíngia a I'esglksia local, entre els segles X i XIV i que encara continua més o menys en segles posteriors; aquesta influ&ncia és precisament la que volia contrarrestar la tendgncia adopcionista del Bisbe Felix d'Urgell ja a partir del segle IX, i que volia una major vinculació amb I 'església moss&rab, d'arrels hisphniques. Entre d'altres esmentem: ALBI bisbe dlAngers. ANTOLI bisbe de Pamiers al proper Ari&ge. APOL l NAR bisbe de Clermont. CAPRASI abat de Lerins, monestir copte prop de Marsel la. DALMAU de Rodez. DEODATA també vinculada a Deodat, bisbe de Vienne. ELOI bisbe de Noyon. FE mhrtir dlorigen galo-romh. FLAVIA bisbe dlAutun. GERMA bisbe de París, HILARI doctor i bisbe de Poitiers. MARCAL de Limoges. MART1 bisbe de Tours. MEDARD bisbe de Noyon. QUINTI, de Sant Quentin al Nord de Fransa. SADURNI bisbe de Tolosa de Llanguedoc. Encara que la major part de les advocacions existents dlaquests sants arribaren ací a partir del segle X, segurament algunes dedicacions ja existien abans i tal pot ésser la dedicació a Santa Quitbria, del temple paelocristih de Villa Fortunatus de Fraga, per la pervivbncia del topbnim Santa Quitbria al dit lloc. d) Els sants africans Els sants dlorigen africh, tant els coptes o egipcis com els de Cartago o Maurithnia, tenen especial importhncia als cultes cristians ant ics dlaquestes terres, per la inf lusncia monhstica copta que arriba ja al segle V fugint de les persecucions vhndales i que ja té indicis al segle III amb Sant Cugat i Sant Fglix Africh; dura durant tot el ~eríode visigbtic amb bastant d'intensitat i creiem que aquests cultes són en la seva major part antics. Entre el Is assenyalem els següents: ANTONI ABAT sant copte de I1alt Egipte. APOLONIA la santa d1Alexandria dtEgipte. CATERINA també dtAlexandria dlEgipte. CEBRIA o Ciprianus que fou bisbe de Cartago i tingué relació amb Hisphnia. FRUMENC l I 'evangelitzador dlEtiopia. JULlA dlorigen copte. MACARI també un altre sant copte. MAXlM bisbe dlAlexandria dlEgipte. MENES sant paleocristih a Egipte. ONOFRE també paleocristih que visqué i mori a Egipte. PERPETUA mhrtir a Mauri thnia. PONS diaca a Cartago. També devem esmentar els sants desconeguts, o dels qui la membria esth perduda, i que per les circumsthncies que siguin, no coneixem el seu nom. Per exemple, a la tomba central de cada basílica paleocristiana lleidatana hi ha enterrat un sant o mhrtir de nom desconegut ara i que en dit temps tenia un culte i importhncia suficient per a dedicar el temple. Nbmina dels sants Seguint un ordenament alfabktic, volem presentar una llista de sants objecte del nostre estudi amb unes curtes dades en cada cas, ja de biografia, de cronologia, hmbit del culte, influkncia i virtuts mkdiques en cada cas. 1. ABDO i SENEN: Són uns del sants en parella més coneguts, com Just i Pastor, Cosme i Darni;, Nunila i Albdia, etc. Gaudeixen de culte i devoció especial a Torh i altres llocs del Solsonks i la Segarra. AbdÓ i Senen foren mirtirs a Roma als primers segles del cristianisme i tenen virtuts curatives en les pestilkncies o epidkmies i en general en totes les malalties i per alguns .són considerats com a sants metges (1). 2. ACISCLE o ISCLE: Cristi; nat a Cbrdova, sufrí persecució, fou martiritzat al Baix Imperi a Cbrdova, sota I'imperi de Dioclecih i morí degol lat a I'any 303. També normalment el culte a Aciscle es fa conjuntament a la parella Aciscle i Victorih, germans que moriren mhrtirs a Cirdova. Tenen especial culte entre altres llocs a Tost, Montellh, Baronia de Rialb, Pinell, Talltendre i Rialp. S'han atribuit miracles curatius a aquests sants (2). 3. ADRIA: Existeix un Papa Adrih al segle II I. També existeix un Adrih funcionari imperial que morí mhrtir a Nicomédia, capital de Bitínia a I'Asia Menor, sota el domini de Dioclecih, al 306. A la Conca de Tremp existeix el poble de Sant Adri;. A Bellvís i comarca de Balaguer existeix el cognom ~drih,segurament degut a un culte local al dit sant. 4. AGATOCLIA: Segons la tradició vigent a la vila de Mequinensa, a I'aigua-barreig de I'Ebre i Cinca, aquesta Santa nasqué a Mequinensa, als segles IV o V i fou serventa de professió. cs la patrona de la dita població i se li atribueixen diversos miracles i proteccions (3). 5. AGATA: Verge i rnhrtir paleocristiana, morta a I'any 251. Té culte a Clariana, al Solsonks. Pot guarir les malalties dels pits, segons la tradició. 6. AGDA o AGUEDA: Nata a Cathnia, illa de Sicília, de família noble, cap a I'any 230 i morí verge i mhrtir a la persecució del 251 a Cathnia. Es la patrona de les dones casades al Pla de Lleida, Baix Segre, Urgell i altres comarques properes i cada any el 5 de febrer és celebrada la festa de Santa Agda, en la que les dones manen, paguen i tenen la iniciativa en una festa de marcat carhcter ginecocrhtic que sembla una cristianització de les festes romanes de les matronalia, de gust ginecocrhtic i amb culte a la deessa mare (4). 7. AGUSTf: Bisbe d'Hipona a I'Africa Romana, .nasqué a Tagaste a I'any 354 i morí al 430 al setge dlHipona, actual Bona a ~rg&lia, quan era atacada pels vhndals, poble germhnic que després de passar per Espanya i per Andalusia, forma un regne africh als actuals Tunis i Argklia.