A la val1 de només hi ha dues explotacions ramaderes (amb hestiar vacum) g,9'C'lfnst Freixa que actualment facin la transhumincia seguint els antics camins ramaders: utilitzant pas- tures de la plana a l'hivem i del Pirineu a I'estiu. Aquestes dues explotacions són el mas Girbau, al veinat de Feitús (dins el municipi de Llanars), propietat de Miquel Sunyer Piella, i l'altre que és ca la Cristina de baix, de Tregura, propietat de Josep Mana Planella. Ens centrarem en la ruta que segueixen per portar el bestiar a I'Empordi, seguint dia a dia el cam' que transcorren i els llocs per on passen. A finals de novembre o principis de desembre inicien la baixada cap a les planes de I'Empordi, on romanen fins al juny, quan seguiran el mateix camí en direcció contraria per tomar a les muntanyes del Pirineu, on passaran tot l'estiu. Actualment la transhumincia passa per un moment cntic, molts camins estan ahandonats o tallats, el trajecte es fa cada dia inés difícil, i la majoria de ramaders opten pel camió de manera que els camins ramaders queden abandonats. Els pocs, pero constants ramaders que encara continuent utilitzant els aquests camins s'han hagut d'adaptar als nous temps, s'han modernitzat, i els autombbils tot terreny i els telefons mbhils són una eina més que els faciliten el trasllat del bestiar. La zona estudiada correspon a tres comarques catalanes: el Ripollks, la Garrotxa i I'Empordi, tres comarques que ens permeten anar del Pirineu a la plana aprofitant al mixim les terres de pasturatge. La nostra font d'informació han estat aquests dos ramaders els quals, malgrat les dificul- tats que els comporta continuar la transhumincia pels antics camins ramaders, han conti- nuat passant-hi, mantenint vius uns camins que sense ells ja no existirien. Com deia Jaume Sala Sivilli: "la tossuderia de pastors i ramaders fa que els ramats arribin al Pinneu des del fons de la tema baixa i mantenen oberts els antics camins. Quant aquesta transhumincia desaparegui, amb ells despareixeran aquests antics camins. Solament el seu tras sera recordat per la lletra impresa en els tractats sobre la materia."'

ANNALS 2000-01 El bestiar transbnmant que puja al Pirineu a passar els estius segueix una tradició que es remunta al segle X, qnan els grans ramats dels monestirs catalans, buscant pastures per al bestiar, feien desplacaments de nord a sud a l'hivern i a la inversa a I'estiu. Els monestirs més importants foren els de Poblet, Santes Creus, , Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixa. Aquests monestirs van fixar els camins de transhumancia, marcant camins que devien existir abans i evitant la desaparició de rutes antigues.' Es determinaren els acords per hivemar a les terres baixes i els drets per estiuejar a la mun- tanya, unint les terres de la muntanya amb les de la plana i marcant la direcció d'uns camins transhumants que han perdurat fins els nostres dies. La importancia que tingué la uanshumAucia durant l'edat mitjana no va tomar a repetir-se. Els desplacaments de bestiar entraren en crisi: va anar augmentant el conreu d'antigues terres de pastura, desaparegué I'arrendament d'herbes, i les carreteres de les poblacions urbanes dificultaren cada cop mks el pas del bestiar. Aquesta situació de decadencia de les vies transhumants i la crisi de la ramaderia pirenai- ca ha fet que la forma predominant deis desplacaments en els nostres dies sigui el camió, un canvi que Joan Rovira i Ferran Miralles venen com un fet cultural i no com una neces- sitat real: "la vergonya d'anar a peu i el que diran."'

Historicament a Catalunya hi ha hagut tres grans zones de transhumancia: la zona sud (el bestiar feia la transhumbcia entre les comarques de 1'Ebre i les muntanyes de Terol), la zona occidental (transhumancia entre el PG de Lleida -La ~oguer;, el Segria, les Garrigues, I'Urgell i la Llitera- i les comarques del Pallars, la Ribagorca o la Vall $Aran), i la zona central i oriental: entre YEmporda, el Valles o el Penedes i les muntanyes del Ripolles o del Bergueda, on el camí ramader s'anomena carrerada. La ruta transhumant que descriurem es situa en aquesta última zona, i el camí de la fron- tera que va de les muntanyes del Pirineu ripolles (concretament les de la val1 de Camprodon) fins a les planes de I'Emporda. Actualment la transhumancia ha anat deixant de practicar-se: si abans tots els pobles de la val1 de Camprodon tenien més d'una explotació ramadera que la practicava, avui només en queden dues, les que són objecte d'aquest article. La importhcia de la transhnmancia a les nostres contrades la demostren les abundants cle- des per als ramats muntanyencs, la majona de les quals estan abandonades o sense utilit- zar. Pere Miquel Parés i Teresa Vilar6 constaten les causes per les quals el cicle d'explotació

ANNALS 2000-01 transhumant s'esti perdent: d'una banda bi ha la intensificació i l'aprofitament de pastu- res, a més a més s'exigeix una intensificació de la producció que la transhumincia no per- met; finalment, les deforestacions han fet disminuir les terres de pastura! Ara la transhumincia és molt més curta, d'entre 1 i 5 dies, o com a molt una setmana; abans es duia a terme en uns dies fixos i durava molt més; es baixava cap a la plana per Sant Miquel (finals de setembre) i normalment tornaven des de mitjan maig per arribar a la muntanya abans de Sant Joan (finals de juny). Ara les estades s'allarguen fins que el temps ho permet (l'anibada prevista de mal temps o fortes nevades), i el camí comenca quan I'home ho decideix, sense seguir cap ntme con- cret ni respectar els costums cronolbgics dels avantpassats. Un altre canvi important és la solitud que acompanya la transhumincia actual: els camins per on passen estan deserts; les masies, deshabitades; els llocs de parada, buits ... Una soli- tud que ha omplert la modernització: els autombbils tot terreny i els telkfons mbbils. Un seguit d'innovacions, transformacions i canvis que han fet que la transhumincia actual es distancies considerablement de la transhumincia que practicaven els grans ramats dels monestirs catalans als segles XI i XII.

Malgrat aquesta crisi, a la zona transhumant central i oriental (concretament a la val1 de Camprodon-Ripollks) hem trobat aquestes dues masies que, seguint els passos dels seus avantpassats, continuen portant el bestia a pasturar a l'hivern a I'Empordi. Nosaltres els acompanyaxem en la seva ruta pels camins ramaders. La val1 de Camprodon ha estat lloc de pas del camí ramader de I'Emporda, tant del que passa per la val1 del Bac, plans de Pardines, el coi1 del Pal, la muntanya de Fogonelles, la palanaca de can Beia, Creixenturri, el col1 del Sitjax, la val1 del Bac, Castellfollit i Sefinya, com el que passa prop de la frontera, per , Camprodon, el col1 de Malrem, Sant Julia de Ribelles, Albanyi, i . Els avis d'aquesta val1 encara recorden aquests camins plens de vida amb els grans ramats d'ovelles, vaques i fins i tot algun de porcs que es creuaven; ara ja només n'hi passen dos: la vacada d'en Miquel de Feitús i la d'en Josep Mana de Treguri.

La primera ruta que descriurem és la que segueix la vacada del Girbau (Feitús) Si abans eren majoria les cases del veinat de Feitús que practicaven la transhumincia, ara ja només queda la que tot seguit explicarem. Al mas Girhau hi viuen en David i la Julita tot l'any, i el seu fill Miquel només s'hi esti a I'estiu, ja que I'hivern el passa a I'Empordi amb la seva vacada.

ANNALS 2000-01 El cam' transhumant que segueix cada any en Miquel, del Pirineu a I'Emporda, és el que ja seguieu el seu pare, el seu avi, ... i com ells tots els pagesos de Feitús, Setcases i Espinavell. Els primers dies del mes de desembre en Miquel fa els preparatius per iniciar la trans- humhcia cap a les planes de 1'Emporda. Amb el veterinari sanejaran totes les vaques i separaran les que estan prenyades o tenen vedells petits, que faran la transhumancia amb camió ja que no podrien seguir les aitres i allargarien molt la transhumhcia.

Primer dia de transhumancia: de Feitús al coll de Malrem La transhumancia comenca amb la sortida del sol i en Miquel, ajudat per dos pastors més i els seus tres gossos d'atura, van a buscar les vaques a les muntanyes del bac de Feitús, seguint un cam' senyalat. Continuaran per la muntanya passaut pel pla d'en Sala, el turó del Pontellí i fins a can Rodó. Aquí , uns metres més avall, agafaran la pista forestal que els dura a la carretera comarcal (que porta a Molió), la travessaran i arribaran a can Bola i els Solans, des d'on baixaran a aquesta carretera. Aquí el camí ramader passa per damunt la carretera que com hem dit baixa de Molló. Per evitar problemes amb els vehicles a l'hora de creuar-la avisen els Mossos d'Esquadra, que aturen el transit i el bestiar continua tranqui1,lament el seu camí. Seguiran la carretera fins &bar al pont de Rocabruna, on es desviaran en direcció a aquest poble. Quan són al coll de la Boixeda bi aturaran les vaques per poder-hi dinar. El cam' continua per la carretera, passaut pel poble de Rocabruna i fins a trobar la pista fores- tal de can Franca.

ltinerari transhumant de I'explotació rarnadera "Mas Girbau": de Feitús a

ANNALS 2000-01 Agafaran aquesta pista forestal passant sota la casa de la Guardiola i quan eran sota el collet de Bocabartella agafaran una drecera que passa entre unes feixes i que els portara. pel collet. a Bocabartella. on agafaran un camí de muntanya marcat que els dura al col1 de Malrem. Aquí s'acaha el primer dia de transhumancia: les vaques domiran amb els gossos. els quals deixaran estacats, i els pastors marxaran a mitja tarda a dormir a Feitús. ja que els venen a huscar amb un vehicle tot terreny. De les quatre masies que hem trobat a la vora del camí tres estan hahitades (can Rodó, can Bola i la Goardiola). mentre que els Solans és deshahitada.

Ln segortn dind(~de rr

Les vaques ja han amhit al col1 ile Malrein. Al fons veiein els ciiiis del Bnlnndrau. Tre~pics.el Pastuira i el Gra de Fajol. íFotc>prafia:Miquel Sunver i Piellal

ANNALS 2000-01 En aquesta casa, que a I'igual que can Pblit esta deshabitada, pararan per dinar i seguiran l'esmentada pista fins que s'abasta la drecera que, baixant pel torrent de Ribelles, ens porta al collet de Sant Julia de Ribelles. Després se segueix uns tres-cents metres per pista forestal fins agafar una drecera que passa per dins el bosc i condueix fins al davant la casa de la Comella. Aquí les vaques dor- miran en un tancat que hi ha a propbsit i els pastors faran bivac. Ahans, quan les masies estaven habitades i el pas del bestia transhumant era un fet nor- mal, els pastors deixaven les vaques a la Comella (que també era habitada) i ells anaven a dormir a l'hostal de la Muga. A l'hostal, perb, no donnien gaire perque en "Met de la Muga" els preparava un bon sopar i feien una bona sobretaula: explicaven rondalles, jugaven a cartes, i la gresca s'allargava fins a la matinada. Més d'un cop, expliquen els pastors, que ells s'havien adormit i les vaques comencaven soles el camí.

Tercer jorn: de la Comella a can Dalilla Baixaran de la casa de la Comella pel rec fins a trobar de nou la pista forestal, que aniran alternant amb algunes dreceres que freguen els revolts fins assolir la Creu de Principi, on dinaran; després continuaran per la mateixa pista passant pel col1 de Pnncipi i el col1 de Bassegoda des d'on arribaran a la Coma del Fener, on faran nit les vaques i els gossos. Els pagesos, transportats en autombbil tot terreny aniran a dormir a can Dalilla (una casa de pages de les poques que encara esta habitada). Abans s'anava a dormir a can Coll, on la gresca s'allargava fins molt tard. Aquí molts pas- tors havien perdut molts diners jugant a cartes, perque l'avi de can Coll era un expert en aquests jocs.

El quart dia de transhumancia: de la Coma del Ferrer a cal Farrés Els pagesos retornen a la Coma del Ferrer per emprendre de nou el camí ramader que segueix la pista forestal fins al mas Padern (que també esta deshabitat), des d'on agafaran la drecera que els portara als cingles de les Escaletes, que les vaques hauran de franquejar d'una en una, ja que és un tram molt estret i de forca penll. Els pastors aprofiten I'estretor del camí per comptar les vaques i veure si alguna s'ha que- dat endarrera. Passant les Escaletes aniran a sortir a can Coil, on s'aturaran per dinar. Aquí tornaran a agafar la pista forestal fins a la Molina i cal Farrés, on passaran la nit.

ANNALS 2000-01 A cal Farrés, igual que van fer a la Coma del Ferrer, hi deixaran les vaques i els gossos. i els pastors tomaran a dormir a can Dalilla (és la mateixa masia on han fet nit el tercer dia. i esta prop del pohle d3Alhany&).

CinquP dia: de cal Farrh a sota el col1 de la Solrrt De cal Farrés seguiran la pista forestal fins a Alhanya, on troharan la carretera enquitra- nada: tenen pocs prohlemes en aquesta carretera perque hi ha molt poc transit. Seguiran aquest vial fins a Sant Llorenq de la Muga (on s'aturaran per dinar) en direcció a Terrades. Abans d'ambar-hi es desviaran cap a Boadella d'Emporda. Agafaran aquest desviament cap al col1 de la Salut. El hestiar dormiri a can Vila. que queda sota el coll. i els pastors pujaran fins a I'ermita de la mare de Déu de la Salut, on soparan i faran nit a I'hostal.

Midt sovint el ~ami~'ha de fer per carretera enqui- iranada. com en :$quesi ras. al veinat de Piilau. Sobre la carretera vcieni Santa Mana del Palau. església sitiiada al temie miinicipal 'le Sant Lloren? de 1st Muga. a la val1 de la Muga i a poca disthncia del marge esquerre d'a- quest riii. (Fotogrüfin: Miquel Sunyer i Piella)

ANNALS 2000-01 Sise jorn: del coll de la SalutJTns al mas Font del Vidre Sortiran del coll de la Salut i agafaran el camí de bosc que hi passa fins a Boadella d7Emporda. Aquí tomaran a la carretera enquitranada, que seguiran en direcció a , des d'on s'enfilaran riu amunt. Abans, en aquest punt els deixaven travesar la carretera i no havien de fer tanta volta, perb ara han de seguir riu amunt. Seguint la ribera que baixa de Pertús passaran pel costat del cementiri de la Jonquera i con- tinuaran riu amunt fin~arribar al mas Font del Vidre, on passaran els tres mesos següents. Durant aquest temps, el pages estarh sol a I'Empordh i s'allotjarh en una pensió de la Jonquera. A finais de mar$, i un cop acabades les pastures del mas Font del Vidre, torna- ran a baixar per la ribera, passaran d costat del cementiri, travessaran la carretera nacio- nal per sota d'un pont i sortiran al veinat Canadal, on agafaran una drecera que els dura al mas Forcada, on creuaran la carretera de Cantallops. Agafaran un camí de carro que els portara al mas de I'Estany, on restaran els dos mesos següents, fins a primers de juny, quan empendran de nou el mateix camí, pero en sentit invers.

Caltre mas que actualment, i com cada any, fa la kranshumhncia és ca la Cristina de Baix, de Tregurh. Aquesta casa de pages té molta kradició i contacte amb els ramats kranshu- mants, l'avi de la casa (1'~ngelJunca i Rigat) ja guardava les vaques que passaven els estius pasturant ai Pirineu, com ho fa actualment el seu fill, Pere Junca, que resta tot l'es- tiu a coma de Vaca guardant tot el bestiar que hi ha pujat a pastura. En Pere Junca i el seu nebot, en Josep Maria Planella, tenen una vacada de més de dos- cents caps de bestiar, que a l'estiu pastura a les muntanyes de prop de coma de Vaca, i l'hi- vern a I'Empordh, on hi ha més pastures. El camí ramader que segueixen els primer dies de mta és el mateix que el del mas Girbau, perb fan una recorregut difereut quan són a Sant Julia de Ribelles i també els últims dies, jaque les pastures que lloguen per passar l'hivem són en llocs diferents i separats.

El primer dia les vaques baixaran de la muntanya de Tregurh (de la Creu de Fusta) i les deixaran a la closa que hi ha sota el pont de Treguri, on quedaran a punt per comencar I'endemh el camí ramader. Baixaran perla carretera comarcal, pero com que el nivel1 del transit és mínim no hi ha prohlemes amb els vehicles.

ANNALS 2000-01 El segon dia sortiran de la closa a trenc d'alba i baixaran per la carretera enquitranada fins a Camprodon. Quan han ambat al poble el travessen passant pel "quatre cantons". el camí de darrera el pavelló. la placa de Santa Mana i el carrer dels germans Vila Riera. Ahans, el camí que tots els ramaders seguien després de passar pel camí de darrera el pavelló. era el passeig de la Font Nova que els poriava directament a la carretera enqiii- tranada en direcció a Rocabruna, pero fa iin parell d'anys I'ajuntament va fer nou aqiiest passeig i ara el pas de ramats hi és prohibit i han de donar la volta per la plaqa de Santa Maria. el carrer dels germans Vila Riera i el carrer Freixenet. Un cop travessat Camprodon tornen a agafar la carretera enquitranada i es desvien per can Pascal. on agafaran I'antic camí vell de Font Ruhí fins arribar sota la casa de Masot. on passaran la nit.

El tercer dia sortiran de la casa del Masot i seguiran la mateixa ruta que el Mas Girbau des del col1 de la Boixeda. La ruta és: el Masot. col1 de la Boixeda. col1 de Malrem. baga de la Sadella, mas de I'Aulina i col1 de les Falgueres.

El quana diada les dues explotacions ramaderes segueixen el mateix camí: col1 de les Falgueres. can Polit. cal Morató i Sant JuliZ~de Ribelles.

La cinquena jornada sortiran de Sant Julia de Rihelles i. resseguint la pista forestal. aniran a tocar el mas Sohirh fins arrihar a I'hostal de la Muga. Al peu d'aquest Iloc. que ahans era habitat i hi scrvien dinars. agafaran un camí de muntanya i alternant-lo amb trams de pista forestal arribaran al cementiri de Costoja. on faran parada per dinar. A Costo.ja prendran la carretera enquitranada fins el mas de Riumajor. on seguiran la carretera fins al col1 de Tapis, lloc en el qual passaran la iiit fent hivac.

Iiinrmri iranshumani iIe I'cxplotaciii ramadrrn "c;i I;i Cristina de Rnix". rle Tregiiri. Se sun de Tregur3 de i s'arriha a les Tcirrt>ellei. Quan són a Cantallopr ullarguen la tranihuin3nci;i pasvdnt per Cant Clinicni Sesceks. RaMx d'Empordi. Gamguell;i. Montperdut i les T(>rroelles.

ANNALS 2000-01 Aquest dia de camí els tres masos que trobem (mas Sobiri, l'hostal de la Muga i el mas de Riumajor) estan deshabitats, cosa que confirma que la transhumincia actual passa per llocs solitaris i deserts.

El sise dia, des del col1 de Tapis seguiran la carretera fins a can Gaspar. Aquest tros és forqa curt pero l'aprofiten perque hi ha moltes pastures i així les vaques mengen tran- qui1,lament pels marges del camí ramader. Per abeurar-les, les baixen al nu. Cada any, la Guirdia Civil els posa alguna multa en aquest tram perqut? no volen que els animals pas- tunn pel cm' ramader, encara que hi tenen tot el dret. Actualment, aquests pagesos han de seguir sempre la carretera enquitranada, perque amb les obres per fer-la ha quedat destrossat I'antic camí ramader: se n'han tapat trossos de i han constniit molts murs que les vaques no poden travessar; per forqa han de passar per la carretera nova. Ara el camí se'ls fa molt més llarg ja que el tram per la carretera és bas- tant més lent i ja no poden fer com abans, quan anaven directament a .

El dia sete, i últim, sortiran de can Gaspar seguint la carretera i s'adrecaran a Macanet de Cabrenys; després de travessar el poble deixaran la carretera que porta a per aga- far la que arriba a la Vajol, on pujaran per una pista forestal al mas de la Quera, iiidret on s'hi estaran pasturant cinc o sis dies. Aquí tampoc no trobem cap mas habitat. Els pagesos de ca la Cristina de Baix, quan fan el pasturatge, no van directament a un mas per passar-hi tot I'hivem, sinó que van llogant alguns masos més petits que troben prop del camí ramader i així allarguen la transhumincia. Després de pasturar cinc dies als prats del mas Quera (teme de la Vajol), baixaran a la carretera i la seguiran fins que trobin la pista forestal que els portara al mas Carreres (terme d'Agullana), on passaran cinc dies més. Seguiran el camí ramader passant per santa Eugknia. En apropar-se al mas Molinars, es desviaran per la pista i, seguint-la, trobaran un camí de muntanya que els portara al mas Guerra (terme de la Jonquera), en les pastures del qual hi passaran tot un mes. Un cop acabades les pastures del mas Guerra agafaran la pista que els porta al mas del Forn, ou restaran uns quinze dies més per acabar de passar l'hivem i esperar per poder tor- nar a pujar al Pirineu. Per travessar la carretera han d'avisar els Mossos d'Esquadra, que paren el transit, i aga- fen la carretera que els porta als Estanys, on s'endinsaran per un camí que condueix al mas Bell-lloc (teme de Cantallops). Aquí es quedaran fins a principis de juny, quan empren- dran el camí de tomada.

ANNALS 2000-01 L'experiencia d'aquestes dues cases de pagks, que actualment segueixen fent la trans- humincia ens ha pennes seguir el camí ramader de la frontera o camí ramader de la zona oriental. Hem intentat mostrar amb tot detall I'itinerari que segueixen i les dificultats amh que es trohen per poder fer una ressenya el més fidel possible d'aquest ancestral camí ramader, que esti a punt de caure en I'oblit.

Notes l. Sala Sivillh. J.: O.voniz. Ripo1lP.v i Rcr~i

El pastor. aciinipanyt de tres gossou. Iravcss;i anih la seva vacada el hac del col1 de les Falgueres. lo1 nevai. iFoti>grafiii: Miqiiel Sunyer i Piell:il

ANNALS 2000-01 Bibliografia Dalmau i Font, A. Llanars. Quadems de la Revista de Girona. Girona. 1999. DD.AA. . Centre Excursionista de Catalunya. Ed. Montblanc-Martin. Barcelona, 1985. Parés, P. M.; i Vilaró, T. La ramaderia. Quadems de la Revista de Girona. Girona, 1994. Rovira, J.; i Miralles, F. Camins de transhumdncia al Penedas i al Garra$ Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la Marina. Ed. Associació d'Amics d'Antics Camins Ramaders. Vilafranca del Penedes, 1999. Sala i Sivilla, J. Osona, Ripolles i Bergueda. Itineraris i camins ramaders. Rafael Dalmau Ed. Barcelona, 1968. Vilarrasa i Vall, S. La vida dels pastors. Impremta Maideu. Ripoll, 1981 (reedició).

ANNALS 2000-01