./

M a r i a Stuarda GRAN TEATRE DEL

Temporada 9 1 - 9 2

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu AHORA LA MUSICA TE VA A ENTRAR POR LOS OJOS M a r i a Stuarda

"LASER DISC" CDV496 Tragèdia lírica en dos actes PHILIPS Text de Giuseppe Bardari Música de Gaetano Donizetti Edició crítica d'Anders Wiklund

(Amb sobretitulat)

Amb el patrocini de SEAT, S.A.

En Vidosa, tenemos la más impresionante selección de música, y personal muy especializado que le aconsejará. y ahora, también lo último en vídeo disco. Venga, vea y escuche de paso ellector de discos ópticos CDV 496 de PHILIPS capaz de reproducir tanto los discos CD Audio Digital como los de vídeo -Laser Disc" en todos los formatos.

Funció de Gala LA REVOLUCION TECNOLOGICA EN Dijous, 2 d'abril, 21 h., funció núm. 74, torn B

Dissabte, 4 d'abril, 21 h., funció núm. 75, torn e Diumenge, 5 d'abril, 17 h., funció núm. 76, torn T 8 21 funció núm. torn A Balmes/Pòdua Dimecres, d'abril, h., 78, Divendres, 10 d'abril, 21 h., funció núm. 79, torn D Dissabte, 11 d'abril, 21 h., funció núm. 80, torn E El CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

agraeix a

el patrocini d'aquesta nova producció ¡

M aria Stuarda

Maria Stuarda, reina d'Escòcia Daniela Dessi (2, 5, 8 ill) Jolanta Omilian (4 i 10) Elisabetta, reina d'Anglaterra Agnes Baltsa (2, 5, 8 i 11) Christine Weidinger (4 i 10) Roberto, comte de Leicester Giuseppe Sabbatini (2, 5 ill) Diego D'Auria (4, 8 i 10) Giorgio Talbot Stefano Palatchi (2, 8 i 10) Michele Pertusi (4, 5 i 11) Lord Guglielmo Cecil Manuel Garrido (2, 8 ill) NOCHE DE ESTRENO Georg Tichy (4, 5 i 10) Anna Kennedy Maria Uriz Si en el estreno de su ópera o concierto favoritos COR AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL tiene dos quiere experimentar esta sensación, opciones: Director Josep Ferré I comprar todas las butacas del' aforo o tener un Director d'orquestra Richard Bonynge reproductor Láser Disc Pioneer. Director d'escena Giancarlo del Monaco

La primera opción dudamos mucho que pudiera Escenògraf i de Ramon B. Ivars. hacerla realidad en ningún teatro del mundo. En cambio dissenyador vestuari de llums Lluís Mella ver Dissenyador la segunda, además de ser posible, le permite y escuchar, Assistent del director d'escena Guy Montavon con la máxima calidad que ofrece la tecnología digital, Assistent d'escenografia Pep Oliver sus o conciertos en su casa. óperas preferidos propia Assistents de vestuari Marc Donés Javier Sáez Nuevos reproductores de Láser Disc Pioneer. Perfección Assistent d'attrezzo Sergi Hernández Amadeu Ferré de sonido y pureza de imagen para disfrutar de Joieria Realització dels decorats La Bottega Veneziana S.R.L., auténticas noches de estreno. Venècia Confecció del vestuari Peris 150, Barcelona

...,&_-- - � Sabateria i servei Valldeperas, Barcelona ...!Z>O-�___ _ Perruqueria Mario Audello, Torí

�. -- _: .. �� - �-=.. � o' :: :--: Servei de perruqueria Damaret, Barcelona -,. I Nova producció Gran Teatre del Liceu, patrocinada per SEAT S.A. Traducció del sobretitulat Jaume Creus, L'Avenç S.A., Barcelona Violí concertino Josep M. Alpiste ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU @PIONEER" Materials d'orquestra: The Art of Entertainment Edició crítica d'Anders Wiklund, de Ricordi & Co. s.p.a., Milà, amb la collaboració i el patrocini de l'Ajuntament de Bèrgam ordenador de a bordo MFA llantas de un sofisticado sistema electrónico de ha hecho PARA UN MUNDO EXIGENTE ABS DE SERIE: CUANDO LO EXCEp· Seguridad activa y también pasiva: con ( ), para concepto automóvil Que ClONAL SE CONVIERTE EN NORMA. tren delantero autoestabilizanle, tren trasero aleación, techo deslizante, volante y la alimentación-encendido, consigue realidad la idea del deportivo-tarnüiar semidireccional, suspensión de ruedas � asientos deportivos regulables en altura ... maximizar el rendimiento y la economia del 2.Oi el : 1.998.000 Ptas. DISFRUTEOELAGAMATOLEDOOESOE1.625.000PTAS. versiones Y un motor. PAEaJ fAA generación en Sistemas independientes y habitáculo formado por ( según ). R[O)o.'ItM),IOO FtIR El fl,(lF!("Af1l"E I �'A Y ltv.'lSPORfE!I.O.lJI[I()$, número de y todo con un coeficiente Antibtoqueo de Frenos, una estructura integral de 5 anillos de gran opciones excepcional con toda le una el ABS electrónico Mark máxima rigidez que lo hacen prácticamente y combinaciones aeroclnàrmco que proporciona mayor I una de acabados a la vez IV. A través de un indeformable. gama penetración y adherencia, Que mejora donde GLX su consumo. sofisticado sistema DIRECCION ASISTIDA DE SERIE: LO elegir: Ct.. GL. sensiblemente I y GT. Y FAMILIAR: UNA Gf!.MA DE Si quiere disfrutar de la mas alia QUE EN OTROS ES UN EXTRA. DEPORTNO DOBLE RESPUESTA. tecnologia. del maximo confort y la más Para disfrutar de una mayor comodidad y INYECCION ELECTRONICA DE SERIE: La funcionalidad de su maletero, el de elevada seguridad. Si Quiere todo en un Permitiendo una frenada más eficaz, sin precisión. Un confort Que se ve realzado con TECNOLOGIA CON TODA LA GAMA. En sus en su 550 I. automóvil de serie, el nuevo SEAT TOLEDO deslizamientos, reduciendo la distancia un completo y exclusivo equipamiento: todas versiones. Por principio. Su mayor capacidad categoria ( ), Y motor de 2 litros, con 115 CV ,lo a sus propias de una gran berlina, es la respuesta más actual a todas sus de frenado y manteniendo el control de la elevalunas eléctrico, cierre centralizado en las' impulsan prestaciones, casi 200 Km/h. Su corr ". le como un nuevo exigencias. trayectoria. cuatro puertas y maletero, aire acondicionado, inyección Digifant configuran hoy por hoy �--- �I::ftl INIEGAAl£.S $POILERS08RE PORION RfIROVlSOR!:S HRMICOS YELfCIRICOS COlOR CARROCfIl\A EHV.uUNolS £[fC1RICO SEAT,Patrocinador lOUIPAMI["IOO[ stRIE DU IOlEDOUi �l MOtOR Df.I'IV[CClOIl f.HCIROWCAOIGIIAlU A8SnECllIOr�co I.lAAK IV OIRECClOrrASlSflllA LLAlrlolS6J .14' r�ww.TlCOS 185I60R 14' I1.PACUBClIS IAASfROCOLOFICIJIROCfR\A fX1EAIORES � PUERlolS ClfRRf P!JERII.S YM.uflERO VO""'lIIf olSlWTOS "'mAJORES v n fl.SlENTO POSTERIOR PAAUIlO O!IDfw.D(lA OI. � 8IlfllXlllJfAf REPOSACAeElolSAIIIERIORES REGULABLfS EN ..... TURAf 100001N4CION reos "'nlNlfBLA lA AMBICION DE SUPERARSE ...... _""",_ yCCX:he01ic;ial EU LASCUAIRO CEIIIf!At!lJ..OOWCUATIIO OH'ORllVO POSTfRIORESO£POR11VOS1 IlEL corlOUCTQAREGUl.ABU � Barc:elona'92 EN.uI;URA

amb la pròpia pietat per una dona que sofreix; Elisabetta ironitza Lloc de l'acció: sobre Anglaterra aquesta pietat, que tothom diu que és amor. Ell ho nega, 1587 Època-any però no sap renunciar a evocar la noblesa encisadora de la pre­ sonera. Elisabetta, finalment, decideix que l'encontre tingui lloc; A e T E I serà aquest mateix dia, tot aprofitant l'avinentesa d'una partida Galeria del Palau de Westminster de caça, en el parc de Fotheringhay, on Maria Stuarda serà con­ duïda. Però Elisabetta no en Els cavallers i les dames de la cort han tornat d'un torneig a ho­ pen�a la pau, sinó en la venjança. nor de l'emissari del rei de França i esperen l'arribada de la rei­ na Elisabetta. Quan aquesta arriba anuncia que el rei francès ha Pare de Fotheringhay Maria amb la seva demanat la seva mà per poder aplegar les dues corones i que ella, Stuarda, nodrissa Anna, ha sortit de la presó i en veure el en tot i que encara dubta, podria acceptar la petició per al bé dels s'alegra cel. Pensa la joventut feliç i fins i tot voldria súbdits. Però, enmig de la complaença general, lamenta haver de que un núvol dugués a França, on ella fou educada, el seu sos­ renunciar a l'amor autèntic. pir i la seva nostàlgia. Uns sons indiquen que els caçadors s'acosten: De seguida sorgeix l'ombra de Maria Stuarda, la reina d'Escòcia i és el pretext per a l'encontre. Maria gairebé voldria fugir, però rival d'Elisabetta al tron d'Anglaterra, la qual fa molts anys que arriba Leicester: il·lusió pel retrobament, esperança d'una possi­ ble és presonera al Castell de Fotheringhay. Giorgio Talbot, catòlic, llibertat, desdeny per la situació injusta, temptativa de con­ amb altres cavallers i dames, demana la gràcia del perdó, en aquest fortar-la per part d'ell, ironia de Maria sobre les intencions dia faust, però el gran tresorer, Lord Cecil, desaconsella que si­ d'Elisabetta, un realisme polític que la fa ser pessimista i, finalment, gui concedit. Elisabetta només demana temps per reflexionar i una sol·licitud desesperada perquè el Comte l'ajudi i no l'abandoni. també té sospites geloses. Tot seguit fa cridar el comte de Leicester Maria s'allunya i Leicester va a l'encontre de la Reina, la qual arriba amb el seu una i li demana que porti el seu anell al rei de França com a garantia seguici. Hi ha certa tensió per l'espera, però de del possible matrimoni. El Comte es mostra indiferent i ella, tor­ seguida arriba Maria, acompanyada per Talbot. És un moment bada, s'allunya amb tot el seguici. d'emoció i d'incertesa, en el qual tots palesen els seus sentiments. Leicester, inquiet, demana a Talbot notícies de la Stuarda. En realitat La presonera s'humilia amb esforç i amb dolor. Elisabetta, però, ell estima la desgraciada reina d'Escòcia i Talbot, que l'ha visita­ reacciona amb aspror: li retreu les culpes d'un temps de vida da a Fotheringhay, li lliura de part seva un retrat com a testimo­ desordenada, la complicitat en l'assassinat del seu espòs, les niatge d'amor i una missiva en la qual ella demana una entrevis­ traïcions contra el tron, i Maria s'aguanta. Però quan Leicester ta amb Elisabetta. Per a Leicester, emocionat, el risc de la intercessió intervé i Elisabetta, gelosa, insulta la rival, la reina d'Escòcia es és greu. Però la vida de Maria Stuarda s'apaga de mica en mica; revolta amb gran violència i adreça a Elisabetta aquestes parau­ les: el cansament d'un empresonament ordenat per aquella a la qual -Figlia impura di Balena, / parli tu di disonare? / Meretrice havia demanat refugi, la condemna per la participació en el complot indegna, oscena, / in te cada il mio rossore. / Profanato è il so­ de Babington contra la Reina (del qual hom la considerà culpa­ glia inglese, / vil bastarda, dal tuo pièl-. Ella mateixa ha signat la ble) i el temor que Elisabetta signi la sentència d'execució, la mouen seva execució. Elisabetta es retira i .els guàrdies arresten Maria, ella està a aquesta petició desesperada. Leicester, finalment, promet però orgullosament satisfeta per l'amarg triomf i per la d'arriscar-se, fins a la mort si cal, per salvar-la. dignitat reconquerida davant de tothom. Torna Elisabetta i troba Leicester. La Reina indaga, entre la gelo- ACTE II Galeria del Palau de Westminster El destí de Maria Stuarda és decidit. Lord Cecil intenta doblegar la darrera resistència d'Elisabetta perquè signi l'ordre de decapi­ tació. La necessitat política d'eliminar la rival al tron i la voluntat de venjança, que sembla que el poble exigeix, troben un fre en una el temor per la reacció dels altres sobirans. Elisabetta, amb de gran agitació, encara dubta, però sobtadament decideix signar l'ordre; arriba Leicester, el qual demana pietat i insisteix a refermar la innocència de la presonera. Aleshores esclata la còlera de la Reina i Leicester rep l'ordre d'acompanyar Maria al suplici.

Estança del Castell de Fotheringhay Lord Cecil ha portat a Maria la notícia de la seva condemna. Ella Però la rep amb fermesa i dignitat, i rebutja un sacerdot anglicà. quan Giorgio Talbot roman sol amb ella, Maria li confia l'angoixa i el torbament en aquest moment extrem, amb el remordiment la seva identitat per les culpes comeses. Aleshores Talbot descobreix de sacerdot catòlic i Maria es confessa. Només refusa d'admetre una culpa: haver participat en el complot de Babington, causa de la seva condemna a mort. Talbot l'absol i la prepara, ja més serena, per a l'hora de la mort.

Sala contigua al lloc del suplici Els escocesos, aplegats, esperen el darrer moment de la seva Reina Arriba per una condemna que tots consideren injusta. Maria Stuarda, no vol llàgrimes i demana que tots s'uneixin a la seva pregària. Entra Lord Cecil, enviat per fer complir l'últim desig de Malla i ella envia el seu perdó a Elisabetta. Arriba també Leicester, molt agitat, i ella només li demana que l'estimi fins al darrer moment. També vol que la seva sang innocent no sigui motiu de cap venjança; finalment, és conduïda al suplici. Maria Stuarda: una joia escapçada. Però s'ha de considerar molt improbable que la reina a cometre immensa excentricitat d'assistir a feliçment retrobada de Nàpols arribés la un assaig, essent, a més, tan poc amiga de l'art teatral. Certament Maria Stuarda és l'òpera més problemàtica del cicle Tudor, a causa el tema havia d'interessar-li, pel seu parentiu amb Maria Stuarda, de les múltiples versions que existeixen del seu llibret, que va de la qual era descendent i a la qual en aquella època es venerava haver-se de sotmetre als de la censura de A com una va morir la seva fe. de capricis l'època. punt _ màrtir exemplar, que per L'òpera d'estrenar-se a Nàpols, els assaigs de l'òpera es van haver Donizetti, inspirada en Schiller, planteja entre les dues reines un el d'interrompre fulminantment perquè Giuseppe Bardari, jove conflicte menys religiós que amorós i polític, el qual havia llibretista, introduís una sèrie de canvis substancials. Sembla que d'incomodar, necessàriament, �ls estaments censors. la susceptibilitat de la censura va aguditzar-se per una anècdota Donizetti no va voler discutir més i es va apressar a buscar un en un dels seus erudits va tro­ singular que explica William Ashbrook nou tema per adaptar la partitura de Maria Stuarda, i el estudis sobre el llegat donizettià. Durant el primer assaig bar en les batusses sobre el poder temporal del Papa entre els d'orquestra, la diva Giuseppina Ronzi de Begnis, que interpreta­ Güelfs i els Gibelins, a la Florència del segle XVIII, i sota el títol va el rol de Maria Stuarda, es girà tot d'una contra Anna del Ser­ de Buondelmonte presentà l'obra al Teatro San Carlo de Nàpols re (Elisabetta) per engegar-li el seu conegut reguitzell d'improperis: el 18 d'octubre de 1834. Un cop salvat el compromís de l'estrena, « Figlia impura di Balena,! parli tu di disonore?/ Meretrice indeg­ Donizetti va enterrar Buondelmorite i va esperar un clima més te il Profanato è il va na, oscena/ in cada mio rossore./ soglio inglese,! adient per fer conèixer la seva Maria Stu.arda. L'oportunitat vil bastarda, dal tuo piè!-. sorgir a de Milà l'any següent, a canvi de modificar al­ El cas és la convicció de la Ronzi en com de « Vil que senyora llançar aquesta gunes frases del text original la despitada acusació diatriba contra Elisabetta va ser tan Anna del amb en un de gran que Serre, bastarda", que sonava intolerable refinat coliseu líric

va a títol « .. la qual no hi havia gaire bones relacions, prendre-se-la l' ottocento- i que la censura exigí de substituir per Donna vile", personal i, coses de dives, va abalançar-se contra la reial cabellera també contundent però dintre d'un ordre.

seva rival la arrencà i va la seva sob­ « de la i hi d'arrel; completar Tot i això, poc abans de la prernière-, Maria Malibran, que in­ a Ronzi bastants més tada agressió cops i fuetades. La pesava quilos terpretava el rol titular, va informar la direcció de La Scala que del compte, com sol passar, i va caure desplomada per terra, però no acceptava els canvis de text que havia imposat la censura i sembla es va armar de valor i contraatacà amb a « Vil que gran eficàcia, que estava decidida desafiar-la recitant el llibret original, va de ser traslladada a casa seva en perquè la senyora del Serre haver bastarda" inclòs. S'ha de suposar que Donizetti va alegrar-se en condicions lamentables. secret del coratge de la Malibran, conscient que comptava amb Les coses no van anar més enllà i al cap de pocs dies el mateix la complicitat del públic i podia permetre's aquest gust amb im­ Donizetti va aconseguir de mantenir l'ordre entre les dues ener­ punitat absoluta. Les perspectives es van trencar en posar-se malalta a tractar de « gúmens, les quals no es va estar de meuques: Aquestes la diva; l'estrena es va haver de posposar i se celebrà, finalment, dues reines eren dues meretrius, exactament com vostès", els va amb la Malibran convalescent i quasi sense veu. El « handicap" va una carta en la el succés amb tot detall. dir, segons qual explica provocar que la reacció del públic fos menys solidària d'allò previst No va servir de tanta exaltació d'ànims arbitrats gaire pel pobre i que les autoritats, enfortides per la indiferència dels espectadors,

la de va haver-se de « compositor, perquè representació l'òpera acabessin per prohibir l'òpera després de les recites- de la Malibran. suspendre per una decisió personal del Rei. Segons algunes ver­ El desafiament de Maria Stuarda contra les institucions de Milà la anà a un amb vestuari i es va sions, reina Maria Cristina assaig va tenir conseqüències directes sobre Donizetti, al qual fins llavors desmaiar en el moment en què la reina d'Escòcia anava a ser s'havia invitat anualment; però ara passarien sis temporades abans no li fos demanada una altra "prima» (Mm'ia Padilla, el 1841). La carrera de Maria Stuard.a va ser exigua des d'aquella des­ afortunada tot -com estrena, i que Donizetti la Malibran- sempre va confiar en la intensitat dramàtica de la seva partitura i creia dia que algun s'imposaria per si mateixa. Va haver de passar més d'un es MARIA segle perquè complissin aquestes intuïcions, ja que en STUARDA, moment Maria Stuarda només va aquell aconseguir unes quantes TIlAGEDlA UIU(;A Iii QliATTRO PAnT[ representacions a Itàlia, Espanya i Portugal. Va arribar al Teatre na nAllPHESE�TAHS( Principal de Barcelona el febrer de 1842, amb Rosalia Gariboldi en el rol titular, acompanyada per Giuseppina Brambilla (Elisabetta), Giovanni Battista Vergè (Leicester), Angelo Alba (Giorgio Talbot), Pietro Novelli (Lord Cecil) i Marietta Zambelli (Anna Kennedy), dirigits per Mateo Ferrer, després que la censura exigís alteracions substancials en el sempre polèmic enfrontament de les dues reines, en el qual Maria Stuarda va haver de prenunciar, en comptes del text reproduït més amunt, unes frases rebaixades en molts graus: "Di Bolena oscura figlia/ parli tu di disonore?/ E chi mai ti rasso­ miglia?/ In te cada il mio rossore./ Profanato è il soglio inglese,/ donna vile, dal tuo piè!-. D'aquesta forma, els barcelonins ben­ pensants de l'època, es van lliurar de l'enutjós tràngol d'escoltar l'angelical reina d'Escòcia tractant la seva col·lega d'impura, me­ retriu, obscena, indigna i bastarda, com va escriure Donizetti. Després de la seva estrena -finalment- a Nàpols, el 1866, Maria Stuarda va desaparèixer completament dels escenaris durant quasi una centúria, al costat de la major part de les grans òperes bel­ cantistes italianes. L'aparició de Verdi, el verisme i la influència wagneriana determinà l'extinció de tota una legió de cantants preparats tècnicament per a aquest repertori i que ara concen­ trarien els seus esforços en les exigències del cant verista. En particular, les grans veus de soprano d'sagilità- que demana Do­ nizetti per a aquests rols perden tota I'

es va en una fícils amb una certa encara en les seves el1958 consumar l'exhumació "recita" poc transcendent òperes regularitat, que des del punt de vista estrictament musical (van cantar Dina Sore­ memòries assegura sentir poc entusiasme pel rol de Maria Stuarda, a una contenció lírica la seva si, Renata Heredia i Nicola Tagger, dirigits per Oliviero De Fabri­ que l'obliga incompatible amb passió virtuosisme tècnic tiis) però crucial des d'una perspectiva històrica. Poc a poc, les pel espectacular. grans sopranos de l'època comencen a prendre consciència de En els darrers temps s'han d'assenyalar encara les interpretacions les immenses d'Edita Gruberova Karia Ricciarelli possibilitats del repertori belcantista sepultat per (Viena), (Reggio Emilia, 1990), l'oblit, i després de l'experiència de Maria Callas amb Anna Ba­ la polèmica Mara Zampieri (Treviso, 1981), Yasuko Hayashi (Val­ le Adriana lena (La Scala, 1957) s'hi apunten totes les seves grans successo­ d'Itria), Lynn Strow (Torí, 1977), Morelli (Piacenza, 1990) res: Leyla Gencer, Montserrat Caballé, Joan Sutherland i Beverly i Ashley Putnam (New York City Opera, 1981), entre altres so­ Sills. La recuperació definitiva de Maria Stuarda està lligada, en pranos. El setembre de 1989 Ceccato va dirigir a Bèrgam la a audició de Maria Stuarda amb l'edició crítica particular, les sopranos turca i catalana, que incorporen el rol primera d'Anders al seu repertori el mateix any, 1967, a Florència i Nova York (en Wiklund, basada en un autògraf -que es donava per' perdut- tro­ versió de concert). bat a la Col·lecció Nydhal d'Estocolm, amb variacions significati­ Des de llavors, Maria Stuarda es converteix en un dels cavalls ves respecte a la versió habitual: canvis a la -partícella- de la reina a als a de batalla de la carrera de Montserrat Caballé, que l'estrena al Gran d'Escòcia, l'escriptura orquestral, fragments corals i la mateixa Teatre del Liceu el gener de 1969, al costat d'Ina del Campo i Pierre estructura de l'òpera, que es divideix en dos actes. Duval, amb la direcció orquestral de Reynald Giovaninetti i Totes les versions existents, però, conserven ellirisme passiu del l'escènica de Bernard Lefort, un dels descobridors de la Caballé i personatge titular, amb frases d'alè bellinià que expressen la aviat prestigiós director artístic del Festival d'Ais de Provença i magnitud del seu sofriment sublimat i es contraposen a l'escriptura del Palais Garnier de París. La diva catalana reposà l'òpera la eriçada d'intervals i brusques ornamentacions d'Elisabetta I, ca­ temporada 1978-79, juntament amb Bianca Berini i Eduard Gi­ ràcter turmentat i gelós, inestable i dubitatiu. Després d'una pri­ ménez, sota la direcció d'Armando Gatto, i la canta a tot el món, mera escena centrada en la Reina Verge, l'òpera s'expandeix im­ en versions escèniques com a La Scala 0971, amb Shirley Verrett) mediatament al voltant de la figura de Maria Stuarda, amb el punt a en concerts com el del Festival de Munic 0979, amb una Elisa­ d'inflexió de l'ahistòric enfrontament entre les dues reines. Fins betta insòlita: Brigitte Fassbaender) on la dirigeix Jesús López aquest moment, el llibret pot semblar una simplificació abusiva Cobos. de l'obra de Schiller, però tota l'escena final, amb la confessió de Per la seva part, Joan Sutherland estrena Maria Stuarda al Co­ Maria i la seva -preghiera- catàrtica (que conté el pianissimo vent Garden i la interpreta a Amsterdam (977) i fins i tot Janet sostingut que Montserrat Caballé ha fet famós), adquireix gràcies

a a la música de una Baker s'atreveix incorporar un rol tan allunyat del seu reperto­ Donizetti dimensió espiritual que la paraula ri habitual, en una memorable interpretació de l'English National despullada és incapaç d'expressar. En aquests instants de com­ Opera, que cantà, en anglès, el 1976, juntament amb Pauline Tinsley plementarietat màgica entre la música i el verb, Maria Stuarda assoleix tota la seva grandesa i la vella convenció operística belcantista ens sembla redimida del seu encartronament, sincera i directa, fidel a allò que Schiller i els romàntics varen entendre per Art: fugir de la realitat a base de sublimar la sensació que aquesta mateixa realitat és capaç de produir-nos. Joan Matabosch i Grifoll

"f' PASSEIG DE GRÀCIA. 41 TELÈFON 2160173 08007 BARCELONA "f' CARRER SANT PAU. 6 TELÈFON 317 32 46 08001 BARCELONA "f' RAMBLA DE LES FLORS. 105 TELÈFON 317 1974 08002 BARCELONA

"f'''f'''f'''f'''f'''f'''f'''f'''f'''f'''f'''f'''f' Gaetano Donizetti (1797-1848)

Gaetano Donizetti va néixer a Bèrgam el 29 de novembre de 1797 (cal recordar que, en el decurs de deu anys, nasqueren Rossini, Donizetti i Bellini). La família de Donizetti era de condició hu­ mil, malgrat la qual cosa Gaetano pogué estudiar a l'Escola de Caritat de Música, on trobaria com a professor Simone Mayr, un suport decisiu per a Donizetti, a qui també estimaria com un fill, tota la vida. Gaetano estudià, així mateix, a Bolonya, de 1815 a 1817, en un període en què ja va compondre algunes obres que no foren estrenades. En tornar a Bèrgam, va escriure algunes òperes avui desconegudes, que es van estrenar a Venècia i a la mateixa Bèrgam Ca l'Escola de Mayr). Hom pot dir que, en el catàleg de setanta-dues òperes, el primer gran èxit de Donizetti fou Zoraide di Granata, estrenada a Roma l'any 1822. Després trobà un bon acolliment a Nàpols Con visqué uns anys) amb òperes que tampoc no han arribat a sobreviure. El 1830 estrenà al Teatro Carcano de Milà Anna Balena i co­ mençà una reputació de signe internacional.Dos anys després neix una obra mestra, L'elisir d'amare Cal Teatro della Canobbiana de Milà). Ja que una relació d'obres i estrenes fora massa prolixa, només farem esment de les més importants: Lucrezia Borgia CLa Scala, 1833), Maria Stuarda (San Carla de Nàpols, 1834), Lucia di Lammennoor(San Carla de Nàpols, 1835), (San Carlo de Nàpols, 1837), La filie du regiment (Opéra Comique de París, 1840), La Fauorita (Opéra de París, 1840), Linda di Cha­ mounix (Kartnertortheater de Viena, 1842), Don Pasquale (Teatre Italià de París, 1843), Caterina Cornaro (San Carlo de Nàpols, 1844) i Poliuto (San Carlo de Nàpols, 1848) esvaït del tot en certs ambients operístics, al voltant de la figura no la con­ Donizetti, lloat per tothom, però que patí la soledat i una greu de Gaetano Donizetti, a qui ningú, però, gosa discutir malaltia, pogué ser traslladat, en condicions ben precàries, des dició d'ésser un dels principals i més significatius representants de París a Bèrgam, on morí, el 8 d'abril de 1848, d'una afecció de l'escola belcantista. També és veritat que han estat només quatre cerebral-medul·lar, segons confirmà l'autòpsia. L'any 1875, les les òperes de Donizetti que no han desaparegut dels escenaris al La despulles foren traslladades a Santa Maria la Major, al costat de llarg de molts anys (L'elisir d'amare, Lucia di Lammermoor, les del seu mestre i protector Simone Mayr. Favorita i Don Pasquale), tot i que aquesta circumstància ha es­ Músic massa prolífic? Artesà de l'òpera? Aquests són uns interro­ tat modificada els darrers anys amb el redescobriment d'altres gants que s'han plantejat durant molts anys i que encara no s'han òperes, que (s'ha vist ben palesament) no mereixien pas l'oblit, Volar otràs artes « y fins al punt de poder-se parlar arreu d'una Donizetti renaissan­ ce" (en la qual aconseguí una fita ben important el Gran Teatre del Liceu, quan el 1947 reposà Anna Balena, que havia estat la IBERIA colabora con el en cent primera òpera representada aquest escenari, anys abans). teatro del Liceo en esta L'estrena de Maria Stuarda, amb el text canviat per Pietro Sala­ temporada de Opere' Es nuestra manera de dar alas tino i el títol de Buondelmonte a causa de la censura, lloc tingué al Arte. Y a la cultura. al Teatro San Carlo de Nàpols el 18 d'octubre de 1834, amb Anna del Serre (Maria), Giuseppina Ronzi De Begnis (Elisabetta), Francesco Pedrazzi (Leicester) i Carlo Ottolini Poí-to (Giorgio Talbot). L'estrena a La Scala de Milà fou donada ja amb eillibret i amb el títol originals, i els intèrprets principals foren, el 30 de ·IBERIA: Patrocinadorde la Tem- desembre de 1835, Maria Malibran, Giacinta Puzzi-Tosso i Do­ menico Reina. Fins l'any 1860, més o menys, l'obra tingué una certa popularitat a Itàlia i a Alemanya, però tot seguit va des­ aparèixer pràcticament de tots els escenaris durant gairebé cent anys. Després d'aquest llarg parèntesi, l'obra es tornà a representar l'any 1958 a Bèrgam, la ciutat natal de Donizetti, amb Dina Soresi, Renata Heredia, Nicola Tagger i la direcció d'Oliviero De Fabritiis. Tot seguit hom va poder escoltar-la arreu; primer a Stuttgart l'any 1963, i en les estrenes als EUA (Philharmonic Hall de Nova York, 1964) i al Regne Unit (Festival de Sr. Paneras, 1966), amb tres versions, però, de no massa interès. Els tres primers grans èxits de la nova vida d'aquesta obra foren els anys 1967 i 1968 al Comunale de Florència (Leyla Gencer, Shirley Verrett i Franco Tagliavini), Car­ negie Hall de Nova York (Montserrat Caballé, Shirley Verrett i Eduard Giménez) i San Carlo de Nàpols (Leyla Gencer, Shirley Verrett i Juan Oncina). Maria Stuarda no fou estrenada en aquest Gran Teatre del Liceu fins el 5 de gener de 1969, amb Montserrat Caballé (Maria), Ina Delcampo (Elisabetta), Pierre Duval (Leicester), John Darrenkamp (Giorgio Talbot), Raimon Torres (Lord Cecil) i la direcció de Reynald Giovaninetti. L'èxit fou extraordinari i tornà a ser representada la temporada 1978-79, amb Montserrat Caballé, Bianca Berini, Eduard Maurizio Enric Serra Giménez, Mazzieri, i la direcció d'Armando s Gatto. ·IBERIAI. En total, sis representacions (darrera vegada, el 4 de ge­ ner de 1979). RICHARD BONYNGE (Director d'orquestra) RAMON B. IVARS (Escenògraf i dissenyador de vestuari) Va néixer a i començà Florència, Viena i Sidney Edimburg, Des de 1972, any en què aca- quaranta pel·lícules. Al teatre, els estudis al New South Wales París, Roma, Munic, Hamburg, bà els estudis a l'Institut del ha treballat amb directors com Conservatorium, i els continuà San Madrid, Tokyo, Chicago, Teatre de la Diputació de Bar- Francesc Nel·lo, Adrià Gual, posteriorment a Lon­ Francisco, Toronto, celona, treballa com a lago Pericot, Antoni dres. El 1954 es casà Vancouver, Estocolm, escenògraf i director Chic, John Strasberg, amb Joan Sutherland. etc. Va ser director de dins l'àmbit del teatre, etc. A l'òpera i al Debutà com a direc­ la Sutherland- Wi­ el cinema i la televi­ ballet, després d'un tor a lliamson d'orquestra Opera sió. Ha rebut en tres actiu període de tre­ Roma l'any 1962. Des director Company, ocasions el premi al ball al Liceu, co­ d'aleshores ha artístic de de dirigit l'Òpera millor muntatge del mençà la seva relació als centres i operístics Vancouver, director Festival Internacional amb diferents com­ i musicals més musical de pres­ l'Òpera de Teatre de Sitges i panyies i teatres. La dels cal d'Austràlia. Posseeix tigiosos, quals l'any 1988 guanyà el temporada 1990-91 destacar el de una i en Metropolitan discografia important Premi Nacional d'Escenografia féu, en aquest Gran Teatre, Nova York, el Covent Garden Gran Teatre ha aquest dirigit de la Generalitat de Catalunya. l'escenografia de Roberto De­ de Londres, Australian Norma, Lucia di Opera Lammermoor, Les collaboracions dins el món vereux i, recentment, el disseny Teatro Colón de Lucrezia (Sidney), Borgia i Roberto De­ del cinema abracen més de de vestuari de La Traoiata. Buenos Aires, Festivals de vereux. JOSEP FERRÉ (Director del cor) GIANCARLO DEL MONACO (Director d'escena) Nascut a Nulles (Tarragona), féu Conservatori de Sant Cugat del Fill del tenor Maria del Mona- rata des de i, 1992, sobrein- els estudis musicals al Conser­ Vallès. Ha actuat a l'Estat es­ ca, va néixer a Treviso i estu- tendent de de Bonn. Ha l'Òpera vatori Superior Municipal de panyol, i també a França, Bèl­ dià a Lausana. De 1965 a 1968 a la de dirigit Staatsoper Viena, Música de Barcelona, gica, Alemanya i treballà com a ajudant Hamburg, Stuttgart, amb Enric Ribó i Suïssa. Com a director de direcció d'escena a Berlín, Savonlinna, Antoni Ros Marbà, i d'òpera debutà amb i de 1968 a Stuttgart Budapest, Bregenz, els continuà amb OI/ea ed Euridice al 1970 fou Bonn ajudant i Houston. En­ Michel Corboz, Pierre Teatre Municipal La del director tre els seus èxits més personal Cao i László Heltay, Faràndula de Saba­ de la Staatsoper de recents hom pot entre altres. Ha diri­ dell; després ha diri­ Viena. El 1970 va de': destacar Les Hugue­ git el cor a totes les git Carmen, Don butar com a director nots a II Montpelier, produccions del cicle Pasquale i La cle­ d'escena. Fundà amb Trovatore a i Leipzig Òpera a Catalunya. menza de Tito, aques­ el seu pare el Festival La del West fanciulla Ha treballat com a professor de ta última amb l'Orquestra de de Montepulciano i ha estat en el seu debut al Metropolitan música a la Universitat Autò­ Cambra Sant Cugat, de la qual director d'escena a de Nova York. Al Liceu ha di­ principal noma de Barcelona i ha estat, és el director titular des de la Ulm, director a Kassel, Samson et Adriana general rigit Dalila, durant sis anys, director del fundació, el 1990. director del Festival de Mace- Lecouureur i Roberto Devereux. COR AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL ]OLANTA OMILIAN (Maria Stuarda) L'Associació d'Amics de l'Òpera tat més de vint-i-dos títols (Dies 4 i 10) a on va i 1 de Sabadell fou fundada el 1982 d'òpera i ha assolit una sòlida Nascuda Varsòvia, for­ Rossini, també de Mozart mar-se musicalment. Va altres autors. Ha actuat al San per la soprano Mirna Lacambra experiència i un alt nivell mu­ gua­ el Concurs Internacional Carlo de de que n'és, des d'aleshores, la sical. nyar Nàpols, Regio Presidenta. L'Associació tingué, A partir de 1989 ha participat en de Belgrad, per la Parma, Regio de Torí, seva de Petruzelli de immediatament, la necessitat de el cicle Òpera a Catalunya que, interpretació Bari, la de La Filarmonico de Vero­ crear un cor per poder dur a promogut per la Generalitat i protagonista amb Festival de Marti­ terme la tasca que s'havia im­ organitzat i dirigit artísticament Traviata, paper na, va debutar nafranca i també a posat: promoure representa­ pels Amics de l'Òpera de Sa­ què l'any cions d'òpera; el Cor Amics de badell, porta l'òpera a totes les 1979 a l'Òpera de Alemanya, Suïssa, Varsòvia i el va re­ i Amèrica del l'Òpera de Sabadell fou cons­ comarques catalanes. El seu França amb el mateix Sud. Recentment ha tituït el mateix any 1982. director, des de l'any 1987, és petir D'aleshores ençà, ha interpre- el mestre Josep Ferré. èxit a de debutat a la Staatso­ Venècia. Poc després per de Viena amb va debutar als EUA amb Leila Odabella Actuà DANIELA DESsï (Maria Stuarda) (). per (Les de El seu al Gran Teatre (Dies 2, 5, 8 i 11) pêcbeurs pedes). primera vegada repertori inclou especialment del Liceu la temporada 1988-89 Nasqué a Gènova i estudià a nya i Don Carlo i Simon Boc­ obres de Donizetti, Bellini i amb Amenaide (). Parma i a Siena. Guanyà el canegra en el seu debut a la concurs internacional de la RAI Staatsoper de Viena, amb AGNES BALTSA (Elisabetta) i, després de ser so­ Claudio Abbado. El (Dies 2, 5, 8 i 11) lista de concerts de 1991 cantà Casi fan Va néixer a Lefcas i féu de la Deutsche de cambra i música sa­ tutte a Roma, Lu­ (Grècia) panyia Oper els estudis musicals a Atenes, Berlín i es al Covent cra, cantà la seva crezia Borgia al San presentà Munic i Frankfurt. Als dinou Garden de Festival de primera òpera, La Carlo de Nàpols, Londres, un de serva p adro n a, a Otello a Madrid, Si­ anys guanyà pre­ Salzburg, Opéra mi al concurs Enesco La Me­ Savona. Des d'ales­ mon Bocea-negra i París, Scala, de Bucarest i el de Nova hores ha actuat als Don Cado a La Feni­ 1968 tropolitan féu el debut etc. La seva teatres més imp or­ ce de Venècia i, operístic, York, a Frankfurt, amb s'ha fet tants. L'any 1989 de­ aquest any, Pagliacci presència Cherubino (Le nozze en tots butà a La Scala de Milà amb Le a Filadèlfia. Inaugurarà la pro­ imprescindible di Fins al els teatres, en nozze di Figaro i Casifan tui­ pera temporada de La Scala Figaro). grans 1972 formà de una de les carreres te. Aquell mateix any cantà Don amb Don Carlo (direcció de part de Frankfurt. més bri­ Carlo a Bolonya i Mefistofele a Riccardo Muti). Debutà en l'Òpera operístiques El 1970 debutà a la llants dels darrers Florència. L'any 1990 interpre­ aquest Gran Teatre del Liceu de Viena amb Oc­ En Gran Teatre del tà La Bobême a Bolonya, Don l'any 1985 amb Otello, al cos­ Staatsoper anys. aquest tavian (Del' Rosenkaualier). Tot Liceu debutà la Giovanni a Florència i a Bolo- tat de Plácido Domingo. temporada seguit formà part de la com- 1971-72 amb Cherubino (Le Carlo de Idomeneo i Puritani al Covent nozze di Figaro) i després hi ha Capuleti e i Monteccbi, Carmen Nàpols, Garden, Fra Diavolo a La Iev­ Faust al San Carlo de i interpretat La Cenerentola, I i Samson et Dalila. Scala, Nàpols gueni Onieguin a Bolonya, La Bobèrne a Chicago. Amb de CHRISTINE WEIDINGER (Elisabetta) Werther a Trieste, i al aquestes interpretacions actua (Dies 4 i 10) Covent Garden de Londres. Leicester per primera ha de cantar I a Barcelona. Va néixer a Phoenix, Arizona, Niça, Venècia, Catania, Bolo­ Properament vegada i es distingí a les Metropolitan nya, Lisboa, Bilbao, Granada, DIEGO D'AURIA Opera Auditions de 1972; de­ etc. A La Scala de Milà debutà (Leicester) (Dies 8 i 10) butà en aquell teatre amb La clernen.za di 4, l'any següent amb Tito i hi tornà amb Aquest tenor argentí estudià a -Favorita a Venècia, Les contes Musetta (La Boheme) Idomeneo. També ha Buenos Aires i després a d'Hoffmann a Parma i a i cantà tot seguit una actuat a Los Angeles, Frankfurt. El debut europeu, el Mòdena, I Puritani a Nàpols, de les protagonistes Vancouver, Montréal, féu a Nantes amb L 'amico Fritz a Aos­ de Hansel und Gretel Santiago de Xile, Wozzeck, i fou l'inici ta, Lucia di Lammer­ i molts altres papers. Caracas, Hartford, d'una carrera interna­ moor a Vercelli, La

Des va romandre Cincinnati i San Die­ en la hom Cenerentola a que " cional, qual Terni, uns anys a Bielefeld, go. Al Gran Teatre podria destacar inter­ La donna del lago a la seva carrera es del Liceu ha inter­ pretacions de Bianca Parma, Rigoletto a desenvolupa especialment a pretat Glauce (Medea), Inez e Falliera aPesaro, Il Cagliari, La finta Europa, on ha cantat a Viena, (L 'Africaine), Musetta (La Bo­ barbiere di Siviglia a giardiniera a Drott­ Milà, Berlín, Hamburg, bème), Nedda (Pagliacci), Nimes, Perpinyà, Lilla ningholm, Idomeneo Frankfurt, Düsseldorf, Stuttgart, Amenaide (Tancredi) i Elisa­ i Catània, Il turca in a Praga i Bratislava, Colònia, Marsella, Monte-Carlo, betta (Roberto Deuereux). Italia a Bari, Alceste a Gèno­ Dialogues des c arrnélites a va, Capriccio i II ritorno d'Ulisse Roma, etc. Amb aquestes in­ GIUSEPPE SABBATINI (Leicester) in patria a Florència, Rigoletto terpretacions de Leicester actua (Dies i 11) a 2,5 a San Diego, Turandot i La per primer cop Barcelona. Va néixer a Roma i abans de de Roma i La Bobèrne a Bari i dedicar-se al cant fou primer a Trieste. Tot seguit debutà contrabaix a les de Scala de també amba¡LaLa orquestres Milà, I la RAI de Roma i de Bobéme. El 1989 de­ l'Arena de Verona. butà a Bolonya amb Guanyà diferents Manon i a Viena amb concursos nacionals i Der Rosenkavalier. internacionals i l'any Alguns dels seus èxits 1987 debutà a Spole­ més recents han estat to amb Lucia di Lam­ Werther i Lucia di mermoor. El 1988 ja Lamrnermoor a Par­ cantà Faust a l'Òpera ma, Manan al San STEFANO PALATCHI (Giorgio Talbot) Wally a Munic, Casi fan tutte Debutà al Liceu la temporada (Dies 2, 8 i 10) i Le nozze di Figaro a Florèn­ 1988-89 amb Don Alfonso a etc. a cia, II Trouatore (Lucrezia Borgia). Nasqué Barcelona, on féu els 90 ja féu algun paper important Tokyo, estudis de cant amb Maia en obres com Cristóbal Colón MANUEL GARRIDO (Lord Cecil) Mayska i els completà amb a Les contes i en el d'Hoffmann (Dies 2, 8 i 11) Jaume Francisco Puig, cicle 1990-91 destacà Nasqué a Barcelona. Després Mèxic, al Palacio de Bellas Ar­ Gino Bechi i Ettore en la reposició de de llicenciar-se en Filosofia i tes, amb Lescaut (Manan de Campogalliani. De­ Una cosa rara i en el Lletres, estudià solfeig, piano i Massenet), on ha actuat anual- butà al Gran Teatre de primer gran paper tècnica vocal. Es ment des de llavors. del Liceu la tempora­ la seva carrera, Don perfeccionà a París i Després d'una ab­ da 1985-86 amb un Basilio de Il barbiere a Milà, on també es­ sència de quatre anys dels quatre cavallers di Siuiglia, així com tudià repertori amb tornà al Liceu la de Lobengrin i des aquesta mateixa Franco Ferraris. De­ temporada 1987-88 d'aleshores ha inter­ en el Col­ temporada butà al Gran Teatre amb Gianni Scbiccbi, vingu t en cent cinc line de La Bobème. del Liceu l'any 1978 i des d'aleshores hi ha representacions, amb un pro­ Des de 1988 canta també a al­ amb el paper de Se­ actuat anualment és considerat tres teatres de l'Estat i a grés constant; hi ha gon sacerdot (L 'as­ (entre altres com un dels nostres cantants any té pre­ l'estranger. Aquest sassinio nella catte­ cantat Lucrezia Bor­ joves amb un futur més espe­ vist de debutar al Teatro Colón drale), d'Ildebrando Pizzetti. gia, Fedora, Manon Lescaut i rançador. La temporada 1989- de Buenos Aires. Aquell mateix any debutà a La Bobème).

MICHELE PERTUSI (Giorgio Talbot) GEORG TICHY (Lord Cecil) (Dies 4, 5 ill) (Dies 4, 5 i 10) Va néixer l'any 1965 a Parma; Miller a Busseto. Tot seguit Va néixer a Viena, on fou (Tannbauser), Papageno (Die féu els estudis al Conservatori cantà Lucia di Larnrnermoor i membre dels Petits Cantors Zauberflote) i Rigoletto. Ha d'aquesta ciutat i els prosseguí La damnation de Faust a Bo- d'aquesta ciutat i estudià amb cantat també a Praga, Madrid, a Mòdena. El 1984 lonya, l Lombardi a Hilde Zadek i Peter Bordeus, Munic, debutà a Pistoia amb Lisboa, La Cenerento­ Klein. Debutà amb Budapest, Milà, Flo­ Monterone (Rigoletto) la i Maria Stuarda a concerts i, de seguida, rència, Palerm, Bonn, el mateix any Palerm, Rigoletto, Don fou guardonat als etc., i als Festivals de guanyà un concurs Giovanni i La Cene­ concursos Maria Ca­ Salzburg, Bregenz i per cantar Ern.ani a l'entoia a Parma, Casi llas d'Atenes i Maria Ossiach. També ha Mòdena, on l'any fan tutte i Le nozze di del Monaco de Villa enregistra t òperes següent interpretà Figaro a Venècia, Manin. Des de 1973 completes i ha inter­ Lucia di Lammer­ Luisa Miller a Vero­ pertany a la Staatso­ vingut en versions per moor. Després féu el na, Le nozze di Figa­ i la televi­ per de Viena, on ha a la ràdio protagonista de Don Giovanni TO a Milà, Le nozze di Figaro i cantat papers com Wolfram sió. Al Gran Teatre del Liceu ha a Bèrgam i a Brescia i Lucia La finta giardiniera a París, La interpretat l'Herald (Lobengrin), geno (Die Zauberflote) i Arle­ Contenido argumental Marcello (La Bobême), Papa- quí (Ariadne auf Naxos). Lugar de la acción: Inglaterra MARIA URIZ (Anna Kennedy) Época: año 1587 els estudis en Començà musicals, intervingut cent quaranta- vocals i A e T o I d'art dramàtic al Con- cinc representacions, i també a Galería del Palacio de Westminster servatori de La Coruña, la seva totes les temporades operísti­ ciutat las damas de la corte han de un tor­ natal. Acabà els ques de l'Estat. Així Los caballeros y regresado en del de Francia la de cant al Conserva­ mateix ha cantat al neo honor del enviado rey y esperan llega­ anuncia el tori del Liceu de Palau de la Música da de la reina Elisabetta. Cuando ésta llega que rey las dos coronas Barcelona, amb di­ Catalana, Televisió francés ha pedido su mano para poder reunir y la el verses beques i Espanyola, Ràdio que ella, aunque todavía duda, podría aceptar petición por en medio de la com­ guardons, i els per­ Nacional d'Espanya i bien de sus súbditos. No obstante, general al amor auténtico. feccionà a Milà amb Teatre Grec de Mont­ placencia, lamenta tener que renunciar Elvira En la sombra de Maria la reina de Escocia de Hidalgo. juïc. En aquest darrer seguida surge Stuarda, al trono de hace muchos años Realitzà recitals i ha interpretat Leonora y rival de Elisabetta Inglaterra, que en de concerts a diverses (Il Trouatore) i Zaide que está prisionera el Castillo Fotheringhay. Giorgio Talbot, la del ciutats espanyoles i també a (II turco in Italia). També ha católico, con otros caballeros y damas, pide gracia perdón, en este fausto el tesorero, Lord Cecil, Luxemburg, Itàlia, Alemanya i enregistrat per al segell Co­ día, pero gran desaconseja sea concedido. Elisabetta sólo reflexionar Bèlgica. Des de la temporada lumbia discs d'òperes, sarsue­ que pide tiempo para hace llamar 1974-75 actua regularment al la i alguns dedicats íntegrament y también abriga celosas sospechas. Seguidamente Gran al conde de Leicester le lleve su anillo al de Francia Teatre del Liceu, on ha a cançons gallegues. y pide que rey como garantía del posible matrimonio. El Conde se muestra in­ el diferente y ella, turbada, se aleja con todo séquito. Leicester, inquieto, pide a Talbot noticias de la Stuarda. En reali­ dad, él ama a la desgraciada reina de Escocia y Talbot, que la ha visitado en Fotheringhay, le entrega de su parte un retrato como testimonio de amor y una carta en la que ella pide una entrevis­ ta con Elisabetta. Para Leicester, emocionado, el riesgo de la in­ tercesión es grande. Pero la vida de Maria Stuarda está apagán­ ordenada dose poco a poco; el cansancio de una prisión por aquella la en el a la que pidió refugio, la condena por participación complot de Babington contra la Reina (del que se la consideró culpable) sentencia de la y el temor de que Elisabetta firme la ejecución, mueven a esta desesperada petición. Leicester, finalmente, promete arriesgarse, incluso hasta la muerte, para salvarla. Vuelve Elisabetta entre los celos el y encuentra a Leicester. La Reina indaga, y desdén, Maria. Es una dramáti- y Leicester le muestra la carta escrita por ca entrevista. Leicester intenta enternecer a la Reina con la pro­ ACTO II hacia una pia piedad mujer que sufre; Elisabetta ironiza sobre esta Galería del Palacio de Westminster

todos dicen es amor. no piedad, que que Él lo niega, pero sabe El destino de Maria Stuarda está decidido. Lord Cecil intenta do­ renunciar a evocar la encantadora nobleza de la Eli­ prisionera. blegar la última resistencia de Elisabetta para que firme la orden sabetta, finalmente, decide el encuentro será este a que tenga lugar; de decapitación. La necesidad política de eliminar la rival al trono mismo día, aprovechando la ocasión de una de caza, en partida y la voluntad de venganza, que parece exigir el pueblo, encuentran el parque de donde será conducida Maria Stuarda. Fotheringhay, un freno en el temor por la reacción de los otros soberanos. Pero Elisabetta no en la paz, sino en la venganza. súbitamente piensa Elisabetta, con gran agitación, todavía duda, pero decide firmar la orden; llega Leicester, quien pide piedad e insiste de Parque Fotheringhay en reafirmar la inocencia de la prisionera. Entonces estalla la cólera Maria con su nodriza ha salido de su encierro a al Stuarda, Anna, y de la Reina y Leicester recibe la orden de acompañar Maria ver el ella cielo sobre le produce una gran alegría. Piensa en una suplicio. feliz juventud e incluso quisiera que una nube llevase a Francia, donde fue educada, su suspiro y su nostalgia. Los cazadores se Estancia del Castillo de Fotheringhay acercan: es el el encuentro. pretexto para Maria casi querría huir, Lord Cecil trae a Maria la noticia de su condena. Ella la recibe en este momento Leicester: ilusión el pero llega por reencuentro, con firmeza y dignidad, y rechaza la presencia de un sacerdote de una la esperanza posible libertad, desdén por injusta situación, anglicano. Pero cuando Talbot permanece solo con ella, Maria le tentativa de confortarla de ironía de Maria por parte él, sobre las confiesa su angustia y zozobra en este momento extremo, con el intenciones de un realismo la hace ser Elisabetta, político que remordimiento por las culpas cometidas. Entonces Talbot descu­ una de pesimista y, finalmente, desesperada petición que el Conde bre su identidad de sacerdote católico y Maria se confiesa. Sólo la no la abandone. ayude y rehúsa admitir una culpa: haber participado en el complot de Maria se Leicester va al de la aleja y encuentro Reina, que llega Babington, causa de su condena a muerte. Talbot la absuelve y con su una cierta tensión la séquito. Hay por espera, pero en la prepara, ya más serena, para la hora de la muerte. seguida llega Maria, acompañada por Talbot. Es un momento de emoción y de incertidumbre, en el que todos manifiestan sus Sala contigua al lugar del suplicio sentimientos. Los escoceses, reunidos, esperan el último momento de su Reina La se humilla con esfuerzo dolor. no prisionera y Elisabetta, por una condena que todos consideran injusta. Llega Maria Stuarda, obstante, reacciona con le echa en cara las de se unan a su aspereza y culpas no quiere lágrimas y pide que todos plegaria. Entra la vida desordenada de la en el asesinato de antaño, complicidad Lord Cecil, enviado para hacer cumplir el último deseo de Maria su las traiciones contra el Maria se contiene. Pero esposo, trono, y y ella envía a Elisabetta su perdón. Llega también Leicester, muy cuando Leicester interviene insulta a la y Elisabetta, celosa, rival, agitado, y ella sólo le pide que la ame hasta el último momento. la reina de Escocia se revela con violencia a Elisa­ no sea gran y dirige También quiere que su sangre inocente motivo de ninguna betta estas di / tu di disonare' palabras: -Figlia impura Balena, parli venganza y, finalmente, es conducida al suplicio. / Meretrice indegna, oscena, / in te cada il mio rossore. / Profa­ nato è il soglio inglese, / vil bastarda, dal tuo pièl-. Ella misma ha firmado su ejecución. Elisabetta se retira y la guardia arresta a Maria, pero ella está orgullosamente satisfecha por el amargo triunfo y por la dignidad reconquistada ante todos. Gaetano Donizetti Puede decirse que en el catálogo de setenta y dos óperas, el pri­ mer aran éxito de Donizetti fue Zoraide di estrenada en (1797-1848) b Granata, Roma en 1822. Después encontró una buena acogida en Nápoles (donde vivió algunos años) con óperas que tampoco han llegado a sobrevivir. En 1830 estrenó en el Teatro Carcano de Milán Anna

Balena y comenzó para él una reputación de signo internacional. Dos años después nace una obra maestra, L'elisir d'amare (en el Teatro della Canobbiana de Milán). Ya que una relación comple­ ta de obras y estrenos sería prolija en exceso, citaremos sólo las más relevantes: Lucrezia Borgia (La Scala de Milán, 1833), Maria Stuarda (San Carla de Nápoles, 1834), Lucia di Lammermoor Gzsi Carlo de Nápoles, 1835), Roberto Devereux (San Carlo de Nápo­ les, 1837), La filie du regiment (Opéra Comique de París, 1840), La Favorita (Opéra de París, 1840), Linda di Cbamouriix (Kart­ nertortheater de Viena, 1842), Don Pasquale (Teatro Italiano de París, 1843), Caterina Cornaro (San Carla de Nápoles, 1844) y Poliuto (San Carla de Nápoles, 1848). Donizetti, alabado por todo el mundo, pero sufriendo la soledad y una grave enfermedad, pudo ser trasladado, en condiciones muy precarias, desde París hasta Bérgamo, donde murió, el 8 de abril de 1848, de una afección cerebro-medular, según confirmó la autopsia. En 1875 los restos fueron trasladados a Santa María la Mayor, al lado de los de su maestro y protector Simone Mayr. ¿ Músico demasiado prolífico? ¿Artesano de la ópera? Estos son unos interrogantes que se han planteado durante muchos años y que todavía no se han desvanecido completamente ep ciertos ambientes operísticos, alrededor de la figura de Gaetano Doni­ Gaetano Donizetti nació en el 29 de noviembre de Bérgamo 1797 zetti, a quien nadie, no obstante, se atreve a discutir la condición (recuérdese que en el curso de diez años nacieron Do­ Rossini, de ser uno de los principales y más significativos representantes nizetti y Bellini). La familia de Donizetti era de condición humil­ de la escuela belcantista. También es verdad que han sido sólo de, a pesar de lo cual Gaetano estudiar en la Escuela de pudo cuatro óperas de Donizetti las que no han desaparecido en los Caridad de donde encontraría a Música, como profesor Simone escenarios durante muchos años (L 'elisir d'amare, Lucia di Lam­ Mayr, una ayuda decisiva para él, a también como quien querría mermoor, La Favorita y Don Pasquale), aunque esta circunstan­ un toda la vida. Gaetano en hijo estudió, también, Bolonia, de cia ha sido modificada en los últimos años con el descubrimien­ a 1815 1817, período en que ya obras no compuso algunas que to de otras óperas, que (se ha visto bien claro) no merecían el fueron estrenadas. Al volver a escribió Bérgamo, algunas óperas, olvido, hasta el punto de que se puede hablar en todas partes de hoy desconocidas, estrenadas en Venecia en la misma y Bérgamo una -Donizetti renaissance», en la que consiguió un hito muy im­ (en la Escuela de Mayr). portante el Gran Teatre del Liceu, cuando en 1947 repuso Anna Balena, que había sido la primera ópera representada en este M aria Stuarda escenario, cien años antes.

El estreno de Maria con el texto cambiado Pietro Stuarda, por 1 er. ACTE Salatino el título de Buondelrnonte debido a la tuvo y censura, lugar nee Dans le Palais de Westminster, la reine Elisabetta anna que en el Teatro San Carla de Nápoles el 18 de octubre de 1834, con le rai de France a demandé sa main. Elle va accepter mais hésite Anna del Serre (Maria), Giuseppina Ronzi De Begnis (Elisabetta), encare toutefois à renoncer à un véritable amour. En ce jour faste, Francesco Pedrazzi (Leicester) y Carlo Ottolini Porto (Giorgio quelques courtisans la supplient grace sa rivale Talbot). El estreno en La Scala de Milán, el 30 de diciembre de d'accorder)a � au tróne d'Angleterre, Maria Stuarda, reme d Ecosse qu Elisabetta 1835, fue dado ya con ellibreto y el título originales, siendo los retient prisonnière au Chateau de Fotheringhay. Jalouse de Ma­ principales intérpretes Maria Malibran, Giacinta Puzzi-Tosso y ria en secret, Elisabetta souhaite réfléchir mais, avant de se reti­ Domenico Reina. Hasta 1860, más a menos, la obra tuvo una cierta l'er avec sa suite, elle demande à Leicester de porter sa bague au en Italia popularidad y Alemania, pero después desapareció Maria rai de France, en gage de promesse. Talbot est alié visiter prácticamente de todos los escenarios durante casi cien años. dans sa prison, au celle-ci lui a remis l'un de ses portraits en Después de este la obra volvió a representarse largo paréntesis, amour vers le comte de et une let- témoiznazeb b de son Leicester, en 1958, en Bérgamo, la ciudad natal de Donizetti, con Dina So­ . tre ou elle supplie Elisabetta de la recevoir. Pour la sauver, Lei- resi, Renata Heredia, Nicola Tagger y la dirección de Oliviero De cester montre la lettre à la Reine et s'efforce en vain de l'attendrir. Fabritiis. Seguidamente se pudo escuchar en todas partes; primero Elisabetta manifeste d'abord son dédain, sa jalousie et ses sarcasmes, en en 1963 y en los estrenos en los EEUU (Philharmonic Stuttgart aura d'une puis finit par consentir à la rencontre qui lieu lors partie Hall de Nueva York, 1964) y el Reino Unido (Festival de St. Paneras, de chasse. con tres no de no demasiado interés. 1966), versiones, obstante, l'arrivée Libre pour quelques heures, Maria Stuarda attend Los tres primeros grandes éxitos de la nueva vida de esta obra d'Elisabetta, dans Ie pare de Fotheringhay. Mais c'est Leicester qui fueron, en 1967 y 1968, en el Comunale de Florencia (Leyla Gencer, apparait d'abord et les deux jeunes gens se déclarent leur amour, Shirley Verrett y Franco Tagliavini), Carnegie Hall de Nueva York leurs espoirs et leurs craintes tandis que Maria supplie son amant (Montserrat Caballé, Shirley Verrett y Eduard Giménez) y San Carla de la secourir et de ne pas l'abandonner. Accompagnée de sa suite, de Iápoles (Leyla Gencer, Shirley Verrett y Juan Oncina). la Reine fait son entrée. La prisonnière s'humilie devant elle mais Maria Stuarda no fue estrenada en este Gran Teatre del Liceu Elisabetta reste sourde à ses prières et lui adresse d'amers repro­ hasta el 5 de enero de 1969, con Montserrat Caballé (Maria), Ina ches. Maria subit stoïquement ces attaques mais lorsque Elisabetta, Delcampo (Elisabetta), Pierre Duval (Leicester), John Darrenkamp ne pouvant contenir plus longtemps sa jalousie, insulte sa rivale, (Giorgio Talbot), Raimon Torres (Lord Cecil) y la dirección de la reine d'Écosse réplique violemment et cingle Elisabetta de pa­ Reynald Giovaninetti. El éxito fue extraordinario y volvió a ser roles si dures qu'elle signe en cet instant sa sentence de mort. representada en la temporada 1978-79, con Montserrat Caballé, Elisabetta se retire tandis que Maria, arrêtée par la garde, savou­ Bianca Berini, Eduard Giménez, Maurizio Mazzieri, Enrie Serra y re avec orgueil cet amer triomphe et sa dignité retrouvée. la dirección de Armando Gatto. En total, seis representaciones (última vez, el 4 de enero de 1979). 2 è m e ACTE M aria Stuarda Dans le Palais de Westminster, Lord Cecil s'efforce de vaincre les derniers atermoiements de la Reine enfin l'ordre pour qu'elle signe ACT I de décapitation. Encare indécise, Elisabetta n'hésite en vo­ plus announces that Queen Elisabetta, in the Palace of Westminster, yant apparaitre Leicester qui supplie sa clémence et plaide the king of France has asked for her hand in marriage. Although l'innocence de la prisonnière. Elisabetta laisse éclater son courroux she still has doubts, she might accept. Nevertheless, she partíeu­ et ordonne à Leicester de conduire Maria à l'échafaud. love. On this larly regrets having to give up her true auspicious Dans une salle du Chateau de Lord Cecil annonce Fotheringhay, the day some courtiers ask for a pardon for Maria Stuarda, queen à Maria son exécution prochaine. La jeune femme reçoit la nouvelle of Scotland and Elisabetta's rival for the throne of England, who avec et et refuse la d'un dignité sang-froid présence prêtre anglican. Elisabetta has been a prisoner for some time in Fotheringay Castle. Un peu tard, restée seule avec Maria lui plus Giorgio Talbot, confie but before wants time to think and she also has jealous suspicions néanmoins ses craintes et ses remords. Talbot lui avoue alars qu'il to leaving with her entourage she asks Leicester to take her ring est prêtre et catholique et Maria se confesse à lui. Elle nie toute­ the kina of France as a guarantee of their possible marnage. In fais avoir au participé complot de Babington qui lui a valu son fact Leicester loves Maria and Talbot, who has visited her, gives . incarcération. Rassérénée le elle et par prêtre, reçoit l'absolution a Leicester a portrait as a token of her love and a request se prépare à mourir. for. run the risks 111 meeting with Elisabetta. The Count decides to all Dans une salle au lieu de les écossais contigue l'exécution, at­ whom he order to save her and he shows the letter to Elisabetta tendent les derniers instants de leur souveraine. Entre Maria Stuarda, tries to move to The Queen, after being contemptuous, jea­ elle les ne pity. supplie de pas la pleurer et de se joindre à ses prières. lous and ironic in turn, decides that the meeting should take pla­ Lorsque apparait Lord Cecil, Maria lui de transmettre à Eli­ prie a hunt ce and that she will take advantage of for this purpose. sabetta son pardon. Puis c'est Leicester qui fait son entrée et Maria Stuarda has come out of her confinement and is awaiting lui Maria demande simplement de l'airner jusqu'à son dernier souffle. the arrival of Elisabetta in the park at Fotheringay. Before this, Elle les exhorte à ne pas son innocent et s'achemine venger sang of Leicester arrives and they express the most varied feelings love, enfin vaillament vers l'échafaud. to her and hope, fear and finally Maria in despair asks him help her and soon not abandon her. The Queen arrives with entourage forces herself Maria reappears. The prisoner, with great regret, makes various recnmi­ to bow but Elisabetta reacts harshly and in her nations against her. Maria keeps quiet but when Elisabetta jealousy insults her rival, the queen of Scotland reacts violently and addresses Elisabetta with very strong words. By d0111g so she and has signed her own death warrant. Elisabetta leaves Maria,. who has been arrested by the guards, is proudly satisfied with her in bitter triumph and with the self respect that she has regained the presence of everybody. A e T I I Discografia In the Palace of Lord Cecil tries to make Westminster, Elisabetta Els La discografia present només inclou les versions íntegres. in and the execution order. The still has her doubts give sign Queen Maria personatges són esmentats en l'ordre següent: Stuarda, but she suddenly decides to sign the order when Leicester arrives Elisabetta, Leicester, Giorgio Talbot i Lord Cecil. A continuació and asks for mercy. He insists on the innocence of the prisoner. el cor i el director. Then l'orquestra, the Queen gives vent to her anger and Leicester is ordered to Maria to her execution. accompany Remo Dina Soresi, Renata Heredia, Nicola Tagger, Antonio Zerbini, In a room at Fotheringay Castle, Lord Cecil brings Maria the news Iori. Teatro Donizetti de Bèrgam. Dir.: Oliviero De Fabritiis. (D'una of her death sentence. She receives it with firm and refu­ dignity - THE GOL­ representació al Teatro Donizetti de Bèrgam). 1958 ses the services of an Anglican priest. But when Giorgio Talbot DEN AGE OF OPERA, EJS 174 is alone with her, Maria confesses to him all her anguish and remorse. Then Talbot reveals that he is a Catholic priest and Maria Verrett, Franco Agostino Ferrin, confesses. Leyla Gencer, Shirley Tagliavini, She refuses to admit her guilt in only one respect­ Giulio Fioravanti. Maggio Musicale Fiorentino. Dir.: Francesco complicity m the Babington plot for which she has been convicted. Molinari Pradelli. (D'una al Maggio Musicale Fio­ Now that she representació is calmer, Talbot absolves her and he prepares her 1967 - HUNT, CD, 543 for the hour of death. rentino)

In a room next to the scene of the execution, the Scots are zathered Montserrat Caballé, Shirley Verrett, Eduard Giménez, Ron Bottcher, the last moment of their Maria awaiting Queen. Stuard: arrives: concert Alan Baker. Orquestra i Cor. Dir.: Carlo Felice Cillario. (D'un she does not want tears and asks them all to her in join prayer' - 100 al Carnegie Hall de Nova York). 1967 M.S., Lord CeClI enters. He has been sent to ensure that Maria's last wish is fulfilled and she sends Elisabetta her Leicester also forgiveness. Raffaele Montserrat Caballé, Shirley Verrett, Ottavio Garaventa, Arié, arrives and she asks him only to love her until the last moment. Giulio Fioravanti. La Scala de Milà. Dir.: Carla Felice Cillario. (D'una She does not want her innocent blood to be cause for revenge. - MYTO representació a La Scala de Milà). 1971 RECORDS, CD, Finally she is led away to execution. 2MCD 911.37

Beverly Sills, Eileen Farrell, Stuart Burrows, Louis Quilico, Chris­ Dir.: Aida tian Duplessis. London Philharmonia, John Alldis Choir. Ceccato. 1971 - EMI, FLS 848

Montserrat Caballé, Michèle Vilma, Josep Carreras, Maurizio Maz­ de zieri. ORTF. Dir.: Nella Santi. (D'un concert a la Salle Pleyel

París). 1972 - LEGATO CLASSICS, CD, 122-2

Joan Sutherland, Huguette Tourangeau, Luciano Pavarotti, Roger Richard Sayer, James Morris. Comunale de Bolonya. Dir.: Bonyn­

- 410-2 ge. 1975 DECCA, CD, 425 Per

Janet Baker, Rosalyn Plowright, David Rendall, John Tomlinson, Alan un National Dir.: tast Opie. English Charles Mackerras. fer Opera. (D'una representació de l'English National Opera al London Coliseum). 1982 - EMI, CD, CMS 769 372-2 no cal perdre Edita Gruberova, Agnes Baltsa, Francisco Araiza, Francesco Elle­ ro d'Artegna, Simone Alaimo. Ràdio de Baviera. Dir.: Giuseppe Patane. 1989 - PHILIPS, CD, 426 233-2 l'estil

Rambla dels EstudiS,115 Argument, biografies i discografia: Pau Nadal Per menjar bé, bo i ràpid. ®

N o t e s importants

En atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequada i es correcció en el vestir (senyors: americana i corbata), prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la representació, ni verificar enregistraments, fotogra­ fies o filmar escenes de cap mena. ho El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anunciats en aquest programa. del En compliment d'allò que disposa l'Article 92 Reglament ha d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom d'utilitzar el saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada.

a Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu per minusvàlids. Tel. 31891 22.

Portada: de Oleguer Junyent (1876-1956): Maqueta per a l'escenografia Gran Tannbauser, de Richard Wagner. Acte primer: el Venusberg. Teatre del Liceu, 1908. (Centre d'Investigació, Documentació i Difusió de l'Institut del Teatre de Barcelona)

Edició i publicitat: ,_/h-t-Co/2ooo

Disseny: Carmelo Hernando

o TRAFALGAR, 4, llE. B [e O TEL. (93) 268 35 00 / FAX (93) 268 48 29 O FUNDACiÓ FUNDACiÓ t, It ,\ N 1 I: A T It l: IJ r l (, It ,\:'>0 T E AT R E n E l L I e E u L I e E u

Presidenta d'Honor S.M. LA REINA SOFIA

Patrons CATALANA DE GAS La Fundació Gran Teatre del Liceu s'ha creat privada amb CAIXA DE CATALUNYA una finalitat bàsica, que és la d'estimular les empreses CAIXA D'ESTALVIS l PENSIONS DE BARCELONA del sector privat perquè contribueixin a la promoció i AIGÜES DE BARCELONA BANCO DE EUROPA difusió de la Cultura, tal com és norma als més països BANC DE SABADELL desenvolupats. GRUPO TORRAS CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU En aquest sentit, les empreses que formen el primer Pa­ Protectors tronat i les que s'han anat adherint a la nova Fundació, ANGLO NAVAL INDUSTRIAL ja com a CoLlaboradores o sigui Protectores, Coopera­ BASSAT, OGILVY & MATHER dores, entenem que la societat catalana d'avui no pot IBM SEAT desentendre's de la sort d'una institució tan arrelada a la vida cultural de Barcelona i tan de la representativa Col.laboradors vida musical de Catalunya com és el Gran Teatre del Liceu. NESTLÉ ROCA RADIADORES Cal conservar i enfortir aquest llegat cultural, creat fa més de 150 sense Cooperadors anys cap altre impuls que no fos el que BUFET BERGÓS d'una il.lusió coLlectiva. ara procedia imparable Deixar COOPERS & LYBRAND el futur del a Liceu l'exclusiva responsabilitat de les ins­ EDITORIAL VICENS VIVES titucions públiques equivaldria a una mena de deserció. ENIMONT IBERICA MCS Marketing Comunicaciones y Servicios RICARDO S.A. Per MOLINA, això us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats, us incorporeu a la tasca que ens hem im­ Informació Fundació Gran Teatre del Liceu posat i que, tot associant el vostre nom al del prestigi el. Sant Pau, 1 bis nostre Gran Teatre, ajudeu a la realització dels seus 08001 Barcelona projectes. Telèfon 318 91 22 Pròximes funcions

Recital K a t i a Ricciarelli

Piano: Vincenzo Scalera

Obres d'Alfredo Catalani, Francesco Cilèa, Georg Friedrich Handel, Giacomo Puccini, Gioacchino Rossini, Francesco Paolo Tosti i Antonio Vivaldi

Dimarts, 7 d'abril, 21 h., funció núm. 77, torn B

La Cenerentola Gioacchino Rossini

Kathleen Kuhlmann, Kristinn Sigmundsson, Thea lliewa, Roxana Incontrera, Eduard Giménez, Martin Gandner, Rolf Wollrad

Director d'orquestra Alan Hacker Director d'escena Steffen Piontek Escenografia i vestuari Martin Rupprecht Producció Staatsoper Dresden (1992)

Rundfunksinfonieorchester Berlin (Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlin)

Amb sobretitulat

Funció de Gala Divendres, 24 d'abril, 21 h., funció núm. 81, torn C Dilluns, 27 d'abril, 21 h., funció núm. 82, torn A Dijous, 30 d'abril, 21 h., funció núm. 83, torn B Diumenge, 3 de maig, 17 h., funció núm. 85, torn T Dimecres, 6 de maig, 21 h., funció núm. 86, torn D Q_

/ o

Rec i t a I e a F red ric von S't a d e o > .o- Piano: Martin Katz � o E Obres de Charles Gounod, Gustav Mahler, Olivier Messiaen, /l,_ Jacques Offenbach, Ildebrando Pizzetti, Francis Poulenc, Giacomo Puccini, Ottorino Respighi, Gioacchino Rossini, Erik Satie i Ambroise Thomas

Dissabte, 2 de maig, 21 h., funció núm. 84, torn A