DOCSLIB.ORG

Horario Y Mapa De La Ruta L2 De Autobús

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Horario Y Mapa De La Ruta L2 De Autobús Horario y mapa de la línea L2 de autobús L2 Villafranca del Cid – Morella PROVISIONAL Ver En Modo Sitio Web La línea L2 de autobús (Villafranca del Cid – Morella PROVISIONAL) tiene 2 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Plaza D En Blasc Nº 15 [Vilafranca] →Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 [Morella]: 6:15 (2) a Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 [Morella] →Plaza D En Blasc Nº 15 [Vilafranca]: 18:05 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L2 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L2 de autobús Sentido: Plaza D En Blasc Nº 15 Horario de la línea L2 de autobús [Vilafranca] →Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 Plaza D En Blasc Nº 15 [Vilafranca] →Plaza Porta de [Morella] Sant Mateu Nº 14 [Morella] Horario de ruta: 6 paradas lunes 6:15 VER HORARIO DE LA LÍNEA martes Sin servicio Plaza D En Blasc Nº 15 [Vilafranca] miércoles 6:15 14 Pz Don Blasco, Villafranca del Cid jueves Sin servicio Calle Fuentenueva Nº 15 [Iglesuela Del Cid, La] viernes Sin servicio 15 Cl Fuente Nueva, Iglesuela del Cid sábado Sin servicio Calle Mayor Nº 19 [Portell de Morella] 6 Cl Mayor, Portell De Morella domingo Sin servicio Plaza Del Pou S/N [Cinctorres] 51 Cl Virgen Gracia, Cinctorres Plaza Major Nº 14 [Forcall] Información de la línea L2 de autobús 13 Pz Mayor, Forcall Dirección: Plaza D En Blasc Nº 15 [Vilafranca] →Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 [Morella] [Morella] Plaza Sant Mateu, Morella Paradas: 6 Duración del viaje: 85 min Resumen de la línea: Plaza D En Blasc Nº 15 [Vilafranca], Calle Fuentenueva Nº 15 [Iglesuela Del Cid, La], Calle Mayor Nº 19 [Portell de Morella], Plaza Del Pou S/N [Cinctorres], Plaza Major Nº 14 [Forcall], Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 [Morella] Sentido: Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 Horario de la línea L2 de autobús [Morella] →Plaza D En Blasc Nº 15 [Vilafranca] Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 [Morella] →Plaza D 6 paradas En Blasc Nº 15 [Vilafranca] Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 18:05 martes Sin servicio Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 [Morella] Plaza Sant Mateu, Morella miércoles 18:05 Plaza Major Nº 14 [Forcall] jueves Sin servicio 13 Pz Mayor, Forcall viernes Sin servicio Plaza Del Pou S/N [Cinctorres] sábado Sin servicio 51 Cl Virgen Gracia, Cinctorres domingo Sin servicio Calle Mayor Nº 19 [Portell de Morella] 6 Cl Mayor, Portell De Morella Calle Fuentenueva Nº 16 [Iglesuela Del Cid, La] 18 Cl Fuente Nueva, Iglesuela del Cid Información de la línea L2 de autobús Dirección: Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 Plaza D En Blasc Nº 15 [Vilafranca] [Morella] →Plaza D En Blasc Nº 15 [Vilafranca] 14 Pz Don Blasco, Villafranca del Cid Paradas: 6 Duración del viaje: 80 min Resumen de la línea: Plaza Porta de Sant Mateu Nº 14 [Morella], Plaza Major Nº 14 [Forcall], Plaza Del Pou S/N [Cinctorres], Calle Mayor Nº 19 [Portell de Morella], Calle Fuentenueva Nº 16 [Iglesuela Del Cid, La], Plaza D En Blasc Nº 15 [Vilafranca] Los horarios y mapas de la línea L2 de autobús están disponibles en un PDF en moovitapp.com. Utiliza Moovit App para ver los horarios de los autobuses en vivo, el horario del tren o el horario del metro y las indicaciones paso a Mira los tiempos de llegada en paso para todo el transporte público en Castellón de la Plana. tiempo real Acerca de Moovit Soluciones MaaS Países incluídos Comunidad de Mooviters © 2021 Moovit - Todos los Derechos Reservados.
Load more

Recommended publications
  • 3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, Una Mateixa Terra”
    3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, una mateixa Terra” Matarraña, Els Ports y Terra Alta son una de las mejores apuestas para el turismo de interior Matarraña (Teruel), Els Ports (Castellón) y Terra Alta (Tarragona) son tres territorios con una cultura, unas tradiciones, unos paisajes, unos productos agroalimentarios y una forma de vida muy parecidas. Su patrimonio natural y arquitectónico es espectacular: el macizo de los Puertos, las poblaciones amuralladas, los campos culti- vados, las tradiciones centenarias, la cultura del vino... En épocas pasadas, los tres terri- torios estaban unidos por lazos comerciales, con rutas que comenzaban en el interior y llegaban hasta el Mediterráneo. El intercam- bio comercial se producía en las ferias, que suponían el punto de encuentro entre sus habitantes, quienes compartían tradiciones, JDVWURQRPtD \ HQ GH¿QLWLYD XQD IRUPD GH vida. En la actualidad, los tres territorios si- guen unidos y tienen mucho que ofrecer a quienes vienen atraídos por la autenticidad de las tierras de frontera: su paisaje medite- rráneo, sus peculiares tradiciones, su riqueza monumental, sus recetas de antaño y su his- toria en común. Matarraña Els Ports Terra Alta Comarca del Matarraña / Matarranya 2¿FLQDGH7XULVPRGH0RUHOOD &RQVHOO&RPDUFDOGHOD7HUUD$OWD Av. Cortes de Aragón, 7 · Valderrobres · Teruel Plaza San Miguel · 12300 Morella · Castellón C/Bassa d’en Gaire,1 · 43780 Gandesa · Tarragona 978 890 860 · [email protected] 964 17 30 32 · [email protected] 977 42 00 18 · [email protected] comarcamatarranya.es ZZZHOVSRUWVHVZZZPRUHOODWXULVWLFDFRP www.terra-alta.org La riqueza patrimonial del Matarraña es destacable. NDM Visitar Morella es viajar a un pasado espectacular.
    [Show full text]
  • A New Decapod Crustacean Assemblage from the Lower Aptian of La Cova Del Vidre (Baix Ebre, Province of Tarragona, Catalonia)
    Accepted Manuscript A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia) Àlex Ossó, Barry van Bakel, Fernando Ari Ferratges-Kwekel, Josep Anton Moreno- Bedmar PII: S0195-6671(17)30554-2 DOI: 10.1016/j.cretres.2018.07.011 Reference: YCRES 3924 To appear in: Cretaceous Research Received Date: 27 December 2017 Revised Date: 11 June 2018 Accepted Date: 19 July 2018 Please cite this article as: Ossó, À., van Bakel, B., Ferratges-Kwekel, F.A., Moreno-Bedmar, J.A., A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia), Cretaceous Research (2018), doi: 10.1016/j.cretres.2018.07.011. This is a PDF file of an unedited manuscript that has been accepted for publication. As a service to our customers we are providing this early version of the manuscript. The manuscript will undergo copyediting, typesetting, and review of the resulting proof before it is published in its final form. Please note that during the production process errors may be discovered which could affect the content, and all legal disclaimers that apply to the journal pertain. ACCEPTED MANUSCRIPT 1 A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre 2 (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia) 3 4 Àlex Ossó a, Barry van Bakel b, Fernando Ari Ferratges-Kwekel c, Josep Anton Moreno- 5 Bedmar d,* 6 7 a Llorenç de Vilallonga, 17B, 1er-1ª. 43007 Tarragona, Catalonia 8 b Oertijdmuseum, Bosscheweg 80, 5283 WB Boxtel, the Netherlands 9 c Área de Paleontología, Departamento de Ciencias de la Tierra, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, Spain 10 d Instituto de Geología, Universidad Nacional Autónoma de México, Ciudad Universitaria, Coyoacán, Ciudad de 11 México, 04510 Mexico 12 13 14 * Corresponding author.
    [Show full text]
  • A Xodos, Per Dalt De Les Cases... Miquel Gómez I Garcés
    A Xodos, per dalt de les cases... Miquel Gómez i Garcés Sortilegis: accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans Unes notes sobre les cobertes de Xodos L PATRIMONI CULTURAL de les nostres comarques és ric en molts aspectes. Les darreres dècades, des que la gent ha començat a (re)tornar als seus Epobles, i mamprén la reforma dels seus habitatges, la transformació de la façana urbana –i la coberta– de cada població ha encetat un ràpid camí de destrucció del seu patrimoni arquitectònic, constructiu i cultural, la qual cosa cal entendre que ha estat motivada per manca d’informació i de transmissió oral de tot un bagatge cultural centenari. I, ara, aquest patrimoni caldria recuperar-lo procurant la protecció d’aquells elements materials els quals la seua pervivència sembla que serà de curta durada; ens referim a dos elements que han passat de ser visibles i amb una funció definida de protecció de la llar a estar amagats, tapats o directament suprimits: el ràfec pintat (ràfec, ràfel, volada, aler...) i que conduïa l’aigua de la coberta al carrer, i els espantabruixes situats als extrems més elevats de la coberta. Les cobertes de teula –ja se sap– esdevenien elements constructius importants quan la pluja era habitual –hi havia la necessitat d’enviar l’aigua ràpidament fora de la casa– i les actuals tècniques impermeabilitzants eren poc usuals. Ara, amb allò dels materials de nova tecnologia (plàstics, PVC, planxes metàl·liques...) 1 les cobertes inclinades de teula resten un element quasi històric, quan no directament antic i inútil (ara pertoca la coberta plana on posar la rentadora i la zona d’estendre la roba, en substitució de la falsa, el més amunt, l’andana), i les volades ja no són necessàries.
    [Show full text]
  • Alfabético Poblacion Municipios Prov. Castellón
    ALFABÉTICO POBLACION MUNICIPIOS PROV. CASTELLÓN A 01-01-2011 TOTAL 12000 Total provincial Nº Orden 604.344 1 12002 Aín 141 2 12003 Albocàsser 1.443 3 12004 Alcalà de Xivert 8.175 4 12005 Alcora, l' 10.856 5 12006 Alcudia de Veo 229 6 12007 Alfondeguilla 881 7 12008 Algimia de Almonacid 315 8 12009 Almazora/Almassora 25.945 9 12010 Almedíjar 306 10 12011 Almenara 6.102 11 12901 Alquerías del Niño Perdido 4.433 12 12012 Altura 3.924 13 12013 Arañuel 196 14 12014 Ares del Maestrat 206 15 12015 Argelita 96 16 12016 Artana 1.990 17 12001 Atzeneta del Maestrat 1.367 18 12017 Ayódar 212 19 12018 Azuébar 376 20 12020 Barracas 198 21 12022 Bejís 423 22 12024 Benafer 177 23 12025 Benafigos 161 24 12026 Benasal 1.264 25 12027 Benicarló 26.553 26 12028 Benicasim/Benicàssim 18.524 27 12029 Benlloch 1.211 28 12021 Betxí 5.890 29 12032 Borriana/Burriana 35.433 30 12031 Borriol 5.180 31 12033 Cabanes 3.019 32 12034 Càlig 2.236 33 12036 Canet lo Roig 855 34 12037 Castell de Cabres 17 35 12038 Castellfort 237 36 12039 Castellnovo 1.065 12040 Castellón de la Plana/Castelló de la 37 Plana 180.114 38 12041 Castillo de Villamalefa 114 39 12042 Catí 850 40 12043 Caudiel 754 41 12044 Cervera del Maestre 727 42 12052 Chert/Xert 889 43 12053 Chilches/Xilxes 2.844 44 12055 Chodos/Xodos 125 45 12056 Chóvar 363 46 12045 Cinctorres 494 47 12046 Cirat 270 48 12048 Cortes de Arenoso 347 49 12049 Costur 581 50 12050 Coves de Vinromà, les 2.049 51 12051 Culla 608 52 12057 Eslida 936 53 12058 Espadilla 91 54 12059 Fanzara 347 55 12060 Figueroles 583 56 12061 Forcall 529
    [Show full text]
  • Estudis Castellonencs (Castelló), 1987-88, IX, P
    (VWXGLV &DVWHOORQHQFV 1~P DqSRFD 3S ( ,661 R. MONFERRER Hospital General Universitari de Castelló Les epidèmies de còlera a Vilafranca en el segle XIX. El còlera de 1855 A Margarita Marín, amb reconeixement i amistat Resum El present treball aborda una aproximació a les epidèmies de còlera del segle XIX a Vilafranca, especialment de 1855 per representar la major mortalitat catastròfica registrada a la localitat. Es revisa quantitativament el còlera de 1855 que va suposar el 79 % de totes les defuncions, en espe- cial de dones de mitjana edat i de xiquets menors de cinc anys. L’edat mitjana va ser de 37,23 anys. La duració de l’epidèmia de 78 dies amb una mortalitat diària de 1,93 casos. La incidència màxima mensual i diària fou al mes d’agost amb 76 % defuncions i 13 òbits, respectivament. Els resultats no difereixen dels coneguts de les localitats veïnes estudiades i de la resta de l’Estat espanyol. El treball es complementa amb un resum de les epidèmies de còlera de 1834 i 1885 a Vilafranca. Paraules clau Segle XIX. Còlera. Epidèmia de 1855. Altres epidèmies de còlera 1834, 1885. Vilafranca del Cid. Castelló. Espanya. Història de la Medicina. Epidemics of cholera in Vilafranca in the nineteenth century. Cholera 1855 Abstract This work deals with an approach to cholera epidemics of the nineteenth century in Vilafranca, especially 1855 because it represents the most catastrophic mortality registered in the locality. The 1855 cholera quantitatively examined accounted for 79% of all deaths, especially middle- aged women and children under 5 years. The average age was 37’23 years.
    [Show full text]
  • Quaderns De Prehistòria I Arqueologia De Castelló
    QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 3637 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 20192018 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Repositoris digitals repositori.uji.es dialnet.unirioja.es Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Cromavite-ServiciosGráficas Gráficos Castañ, • José S.L. Carlos Latorre ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. E.BARRACHINA, B. AGUSTÍ, M. BURDEUS. El Periquité de Cortes d’Arenós. Una nova necròpolis tumular de l’Alt Millars (Castelló)............................................................................................................ 5 P. MEDINA, E.BARRACHINA, P. TOMÁS. La Leguna de Cortes de Arenoso a través de les prosprec- cions del SIAP: aproximació a la dinàmica històrica d’un espai de muntanya....................................... 25 P. MEDINA, F. FALOMIR, G. AGUILELLA. Empremtes de fibres tèxtils en context islàmic emiral al Tos- sal de la Vila (la Serra d’en Galceran, Castelló). Anàlisi a través de tècniques digitals de baix cost: Re- flectance Transformation Imaging i Morphological Residual Model ....................................................... 39 A. OLIVER. La Ilercavonia: argumentos desde el silencio..................................................................... 45 A. VICIACH, M.
    [Show full text]
  • TERRES DEL MAESTRAT Ànima Interior TERRES DEL MAESTRAT TERRES DEL MAESTRAT Ànima Interior Ànima Interior
    TERRES DEL MAESTRAT ànima interior TERRES DEL MAESTRAT TERRES DEL MAESTRAT ànima interior ànima interior VEN A DESCUBRIR EL ÁNIMA INTERIOR DE TERRES DEL MAESTRAT Terres del Maestrat, un territorio con una COMUNITAT PROVINCIA singularidad y riqueza etnográfica privilegiada, VALENCIANA DE CASTELLÓN se encuentra entre la costa mediterránea y la comarca de Els Ports. Esta tierra es un vivo reflejo de la cultura mediterránea en todas sus vertientes. Un lugar lleno de historia y con un patrimonio natural, agrícola y gastronómico excepcional. ROSSELL La singularidad de sus rincones es uno de sus rasgos más diferenciadores. Su abrupta naturaleza y su paisaje salpicado de olivos milenarios y CANET algarrobos dibuja panorámicas llenas de belleza, LO ROIG que se mezclan con una gran riqueza etnográfica e TRAIGUERA XERT invitan a descubrir la huella de otras civilizaciones LA JANA SANT JORDI y a practicar actividades al aire libre. SANT MATEU Conoce la riqueza cultural de esta extraordinaria CERVERA tierra, así como las costumbres y las tradiciones DEL MAESTRE que sus hombres y mujeres han sabido conservar con esfuerzo y dedicación, para dejarnos ver la TIRIG verdadera Ánima Interior de Terres del Maestrat. MUNICIPIOS TERRES DEL MAESTRAT VILAR DE CANES TERRITORIO TERRES DEL MAESTRAT Terres del Maestrat - Ànima Interior - 01 Trasládate a épocas pasadas. Déjate impresionar por el legado cultural de otras civilizaciones a través de sus testimonios. Descubre palacios, museos, murallas, iglesias y sus olivos de más de mil años. Piérdete realizando las rutas más fascinantes a través del turismo activo. Conoce sus gentes. Vive sus fiestas. Enamórate de su gastronomía. Adéntrate en el Ánima Interior de Terres del Maestrat.
    [Show full text]
  • Medieval Beauty
    MORELLA One of the most beautiful villages in Spain MEDIEVAL BEAUTY Nestled in an ocean of mountains stands a small, fortified town, an image that captures and takes the visitor to the Middle Ages. Morella is the medieval jewel of the Mediterranean arch. Surrounded by two kilometres of walls and crowned by the imposing castle, a fortress that has seen Iberians, Romans, Arabs and Christians pass through... Morella hides different stories in each of its cobbled streets. Morella hides different stories in each of its paved streets. Morella vibrates every day of the year. Morella offers an amazing cultural combination, from the excellent and innovative gastronomy, the beautiful local handicrafts, to the impressive monuments or its unique festivals. Outside the walls, within the more than 400 km2 municipality, you will find amazing forests where you can get lost and enjoy nature while hiking along the many existing routes or mountain bike trails. “Don’t just look for palace facades, Gothic windows, the splendid portals of the basilica, the cloisters, the gates of the wall - that’s already a lot, but you have to look for something else, to breathe it: the urban air, the thickness of history, a balance, preserved harmony. These things are intangible, they create another dimension of beauty.” Joan Francesc Mira MONUMENTS OF MORELLA The monumental character of Morella is extraordinary. The castle, the Santa María la Mayor basilica and the walls, with their seven gates and ten towers, declared historical and ar- tistic monuments in 1931, stand out among the various architectural works that can be appreciated in the streets.
    [Show full text]
  • CALENDARIO FISCAL 2020. ANUNCIO DE COBRANZA De
    SERVICIO PROVINCIAL DE GESTIÓN, INSPECCIÓN Y RECAUDACIÓN Avda. Vall d'Uixó, 25 12004 Castellón GESTIÓN VOLUNTARIA [email protected]/[email protected] Tels. 964 359 918 / 964 359 311 CALENDARIO FISCAL.ANUNCIO DE COBRANZA CALENDARIO FISCAL 2020. ANUNCIO DE COBRANZA De conformidad con lo dispuesto en el art. 17 de la Ordenanza Fiscal de Gestión, Recaudación e Inspección de los ingresos de derecho público municipales cuya gestión ha sido delegada en la Diputación de Castellón, publicada en el BOP nº 65 de 31 de mayo de 2018, el Diputado Delegado de Recaudación aprobó en fecha 2 de octubre de 2019, los periodos de pago de los tributos de vencimiento periódico correspondientes al ejercicio 2020. Vistos los artículos 62.3 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria y 24 del Reglamento General de Recaudación, aprobado por Real Decreto 939/2005, de 29 de julio, se comunica que los periodos de pago en voluntaria para el presente ejercicio 2020 son los siguientes: MUNICIPIO PRIMER PERIODO SEGUNDO PERIODO TERCER PERIODO CUARTO PERIODO 16 DE MARZO AL 18 DE 15 DE SEPTIEMBRE AL 5 DE MAYO AL 6 DE JULIO 6 DE JULIO AL 7 DE SEPTIEMBRE MAYO 16 DE NOVIEMBRE 50% IBI URB ; IAE ; IBI RUS ; TASAS AÍN IVTM 50% IBI URB (basura,alcantarillado,vados,suministro de agua potable) TASA CONSOR VALORIZACION Z I ; IAE; IBI RUS ; IBI URB/IBICES; ALBOCÀSSER IVTM TASAS (basura, vados, mantenimiento de caminos) 50% IBI URB/IBICES; IBI RUS; IAE; ALCALÀ DE XIVERT IVTM 50% IBI URB/IBICES TASA CONSOR VALORIZACION Z I ; TASAS (basura, alcantarillado) 50% IBI URB ; IBI RUS ; IAE ; TASAS ALCUDIA DE VEO IVTM 50% IBI URB (basura, alcantarillado, vados, suministro de agua potable) TASAS (cementerio, IVTM ; TASAS ( suministro 50% IBI URB ; IBI RUS ; IAE; TASAS vados, suministro de ALFONDEGUILLA de agua potable 2º sem.
    [Show full text]
  • Contratos De Trabajo Registrados Según Sexo Y Sector De Actividad Económica
    CONTRATOS DE TRABAJO REGISTRADOS SEGÚN SEXO Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA CASTELLÓN/CASTELLÓ SEPTIEMBRE 2010 TIPO DE CONTRATO SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES AGRICULT. INDUSTRIA CONSTRUC. SERVICIOS MUNICIPIOS INIC. INDEF. INIC. CONVERT. INIC. INDEF. INIC. CONVERT. TEMPORAL INDEF. TEMPORAL INDEF. AIN 2 1 1 2 ALBOCASSER 44 37 1 6 1 2 27 14 ALCALA DE XIVERT 168 4 86 7 2 68 1 8 15 19 126 ALCORA, L' 203 7 119 18 3 52 4 82 21 100 ALCUDIA DE VEO 5 2 2 1 2 1 2 ALFONDEGUILLA 25 12 1 12 15 2 8 ALGIMIA DE ALMONACID ALMAZORA/ALMASSORA 450 12 264 14 11 145 4 8 90 66 286 ALMEDIJAR 4 1 2 0 1 1 3 ALMENARA 143 4 92 3 2 42 0 39 10 14 80 ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 192 17 128 1 8 37 1 118 40 1 33 ALTURA 28 2 14 2 9 1 4 2 22 ARAÑUEL 1 1 0 1 ARES DEL MAESTRE ARGELITA 2 2 0 2 ARTANA 60 19 34 4 3 46 1 1 12 ATZENETA DEL MAESTRAT 10 1 6 0 2 1 2 5 3 AYODAR AZUEBAR 3 2 1 2 1 BARRACAS 4 1 1 1 0 1 0 1 3 BEJIS 2 2 0 2 BENAFER 2 2 2 BENAFIGOS 5 4 1 5 BENASAL 5 4 1 1 1 3 BENICARLO 466 26 252 15 9 149 15 51 82 64 269 BENICASIM/BENICASSIM 712 14 317 9 7 361 4 3 24 685 BENLLOCH 15 1 11 2 0 1 0 2 3 7 3 BETXI 235 5 160 12 58 106 27 10 92 BORRIOL 48 3 29 4 12 6 9 10 23 BURRIANA 581 18 278 10 23 245 7 50 38 27 466 CABANES.
    [Show full text]
  • CERVERA DEL MAESTRAT | Toponímia Dels Pobles Valencians
    CERVERA DEL MAESTRAT E L B AIX M AESTRAT AJUNTAMENT DE CERVERA DEL MAESTRAT ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECUL I TEXT Casto Sorlí Moliner GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Cervera del Maestrat, 188 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cervera del Maestrat ISBN: 978-84-482-5910-5 Depòsit legal: V-585-2014 Impressió: www.avl.gva.es CERVERA DEL MAESTRAT Cervera del Maestrat, que presenta una orografia molt irregular, està situat enmig de la serra de la Valldàngel i les Talaies d’Alcalà. El terme municipal, de 93,2 km2, és pràcticament poligonal, i limita al nord amb Traiguera i Sant Jordi; a l’oest, amb la Jana, Sant Mateu i la Salzadella; al sud, amb Santa Magdalena de Polpís, i a l’est, amb Peníscola i Càlig. Malgrat les característiques orogràfiques, les cotes són poc signi- ficatives: destaquen la mola dels Revoltons (633 m), la Xirivella (513 m), la coroneta del Calbo (516 m) i la mola d’Eixaudí (481 m). La rambla de Cervera creua el terme de nord-oest a nord-est i és drenada per desenes de barrancs que arrepleguen les aigües de les plogudes: barranc de Sant Mateu, de la Torn, de l’Alba, d’Alifrago, Fondo, etc. Al llarg del segle XX hi ha hagut una clara tendència al despoblament, i s’ha passat dels 2.500 habitants de principis del segle XX als 716 habitants en l’actualitat.
    [Show full text]
  • SANT MATEU | Toponímia Dels Pobles Valencians |
    OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS S A N T M A T E U E L B AIX M AESTRAT ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Núria Carod Segarra GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Sant Mateu, 184 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Mateu ISBN: 978-84-482-5895-5 Depòsit legal: V-106-2014 Impressió: www.avl.gva.es SANT MATEU El municipi de Sant Mateu pertany a la comarca del Baix Maestrat. Està situat a 65 quilòmetres de Castelló de la Plana, en direcció nord, i a 325 metres d’altitud sobre el nivell del mar. El terme municipal té una extensió de 64,6 quilòmetres quadrats i limita amb els termes municipals de la Salzadella, Tírig, Catí, Xert, la Jana i Cervera del Maestrat. El relleu del terme és suau i ondulat en la zona central, on trobem el nucli urbà. Els extrems est i oest del terme es troben accidentats per les altures de la serra de la Valldàngel, elevacions que van en direcció nord-sud flanquejant este passadís central. La hidrografia es caracteritza per una zona central on les aigües dels diferents barrancs i rierols del terme corren cap al nord buscant la rambla de Cervera, normalment seca, que marca el límit amb Xert i la Jana.
    [Show full text]