CAPÍTOL 18

MÓN CULTURAL

ANUARI 2021 633 CAPÍTOL 18. Món cultural Cal dissenyar una operació de rescat del món dels creadors

Compartir la seu de la fira Manifesta pot representar per al món de la cultura el mateix que els Jocs Olímpics de 1992 van suposar per a l’esport

Presentació del Festival Manifesta de J.C.V. l’any 2024. A més de , participaran l’Hospitalet, Cornellà i El cultural és un altre dels sectors econò- durant aquests mesos de pandèmia i que el Prat mics que el coronavirus deixa molt debi- ha tingut una vàlvula d’escapament en les litat, a més del turístic, comercial i de la xarxes socials, amb Tik Tok com un dels restauració. La majoria de teatres, sales seus escenaris principals. de cinema i concert i els creadors del nos- En aquest punt, els ajuntaments i altres tre territori travessen una situació summa- institucions supramunicipals, com l’Àrea ment crítica, com a la resta del país. Serà Metropolitana de Barcelona, haurien de ju- necessari dissenyar una operació de res- gar un paper clau en la consolidació d’un cat, i per això caldrà que les administraci- espai cultural en xarxa a la ciutat real, que ons s’impliquin i donin resposta a l’eclosió és la que té 5 milions d’habitants i no no- de creativitat que sens dubte es produirà més els 1,6 de Barcelona ciutat. Un bon a causa de les energies que s’han retingut començament és la participació de deu

634 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

Web de la biennal ciutats a la fira d’art Manifesta de l’any nòmada europea sanitària com una oportunitat perquè la 2024, entre les que destaquen les de la Manifesta explicant reactivació del sector s’inclogui a l’agenda que Barcelona serà nostra comarca: l’Hospitalet, Cornellà i el la seu l’any 2024 política. També en matèria cultural és ne- Prat. Com-partir la seu de Manifesta pot cessari un pacte local, comarcal i metro- suposar per al món de la cultura el mateix polità per promoure un conjunt d’ac-cions que els Jocs Olímpics de 1992 van supo- en què totes les ofertes del nostre territori, sar per a l’esport. ara deslligades i sense coordinació, supo- La cultura ha de deixar de ser una ma- sin un complement i es retroalimentin amb ria i aprofitar els efectes d’aquesta crisi la totpoderosa capitalitat de Barcelona.

ANUARI 2021 635 CAPÍTOL 18. Món cultural La cultura metropolitana es construeix des del Baix amb Barcelona de rovell de l’ou

Reimaginar la cultura de la nostra comarca s'ha d'abordar a curt termini, perquè és una emergència

J.C.V.

La cultura ha de deixar de ser una maria i plement i es retroalimentin amb la totpode- aprofitar els efectes d’aquesta crisi sanità- rosa capitalitat de Barcelona. ria com una oportunitat perquè la reactiva- En aquests moments, veiem en perill ció del sector s’inclogui a l’agenda política. els llocs d’actuació, els teatres, cinemes, sales de concerts, que probablement tam- bé hauran de ser rescatats mitjançant la intervenció de les administracions o mit- jançant finançament col·lectiu. La veri- tat és que cal actuar de manera reactiva per salvar l’encara existent teixit cultural, que ja dona mostres de debilitat. Segons els experts, com el director adjunt de La Vanguardia Miquel Molina, després de la pandèmia es produirà una explosió de cre- ativitat entre els joves que ja hi eren i la resta de creadors que reemergiran amb energies que fins ara han estat retingudes.

Definir els eixos d’actuació També cal definir els eixos d’actuació que suposi desenvolupar les fortaleses dels nostres municipis. Tot això mentre assistim als intents que Barcelona ciutat impulsi més la seva capitalitat literària, reconeguda per la UNESCO i que, però, no acaba de desenvolupar-se, mentre es

Jaume Plensa té el seu perden arxius literaris, de fotografies, et- taller a Sant Feliu de També en matèria cultural és necessari un cètera. També està paralitzat el projecte Llobregat pacte local, comarcal i metropolità per pro- de biblioteca provincial des que en els moure un conjunt d’accions en què totes fonaments del Born es van descobrir res- les ofertes del nostre territori, ara deslliga- tes de la ciutat del 1714, i allò que havia des i sense coordinació, suposin un com- de ser un centre de cultura transversal va

636 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

Mercat del Born. acabar sent un centre d’exaltació del naci- Encara no se sap quan matèria, percep que la cultura està sen- onalisme. En aquest sentit, en el camp de tindrem la Biblioteca se nord. “Hi ha bona voluntat, però falta Provincial la literatura s’hauria d’evitar que segueixin aconseguir la participació de tothom, dos circuits: el català i castellà. Hem de com va passar en el passat”. Està clar defensar la creació de ponts entre aquests que el conflicte sobiranista ha consumit móns, com ha passat sempre a l’àrea me- molta energia i ha fet perdre 10 anys de tropolitana: la realitat és bilingüe. les nostres vides, quan, segons el parer I, a llarg termini, cal associar la marca de Duran, la metròpoli barcelonina “s’hau- ria de centrar en la seva realitat i fer suma Cal associar la marca Barcelona a la Cultura de moltes coses”. i la Ciència, incloent-hi els camps educatiu i L’expert opina que s’han de pensar les tecnològic, aprofitant la seu del Mobile World estructures culturals de forma diferent, Congress a l’Hospitalet canviar el concepte “contenidor cultural” per un altre d’un espai on la gent pugui par- Barcelona a la Cultura i la Ciència, inclo- ticipar de l’acció de la cultura, no només ent-hi l’educatiu i tecnològic, aprofitant la consumir-la. En definitiva, “passar del dret seu del Mobile World Congress. Que si- a consumir cultura a ser agent cultural, guem coneguts com una metròpoli de Ci- fins i tot amb les minories, perquè tenim ència i Cultura, ajuntant pensament i tec- actius als quals no traiem partit i, el que és nologia en el marc del debat global sobre pitjor, tenim abandonats els artistes. l’humanisme tecnològic. Després de la pandèmia es produirà una Amb bona voluntat, però sense nord explosió de creativitat dels artistes que El galerista Carlos Durán, que va par- reemergiran amb energies que fins ara ticipar recentment en un debat sobre la han estat retingudes

ANUARI 2021 637 CAPÍTOL 18. Món cultural

Sortir de l’abstracció Un altre aspecte que defensa Duran és la necessitat de “sortir de la cotilla d’abs- tracció de Barcelona en si mateixa, per sortir cap a la ciutat real, amb més parti- cipació de les escoles i l’educació, perquè aquesta és una altra de les formes de pro- moció de la cultura”. En aquest sentit, ex- periències com Interseccions al Prat són una bona guia a seguir. Hi ha possibilitats

d’obrir noves àrees: la mar, la Zona Franca, La Casa Negre de Jujol el Districte Cultural de l’Hospitalet, etcète- és cita obligada ra. Un altre tema és adequar les instituci- ons al segle XXI. Cal sortir cap a la ciutat real, amb més participació de les escoles i i les universitats,

Potenciar les nostres xarxes perquè aquesta és una altra de les formes de Potenciar la xarxa de museus comarcal promoció de la cultura i de biblioteques ha de ser un dels objec- tius per a la sortida de la pandèmia, per- què molts ciutadans del nostre territori han aprofitat per conèixer millor les ofer- tes de proximitat durant el 2020 per pura obligació. La definició ha de ser consensu- ada i liderada per elits que han d’il·lusionar amb el projecte comú.

Regar amb diners públics Si la cultura és espai de comunicació,

estem una mica aturats al Baix perquè no Biblioteca de Bellvitge s’ha fet una inversió conjunta com sí, per exemple, s’ha realitzat en matèria espor- tiva, fins al punt que tenim un camp de futbol a cada barri de la comarca, però les biblioteques no obren els caps de setma- na ni els dies festius. Tampoc s’ha dut a terme un impuls co- operatiu de la nostra oferta. S’ha sembrat de manera municipal i no sabem per on sortiran els fruits, perquè poc sabem què està fent la gent jove. En matèria cultural,

s’ha de sembrar de diners perquè germi- La cripta de Gaudí

638 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

nin projectes de futur gràcies a l’eferves- cència causada per l’impuls públic. Per exemple, en teatre, els especialistes tenen la sensació que a la comarca hi ha molts grups i sales on assajar, però amb escàs finançament. L’escriptor Eduardo Mendo- za opina que “els polítics han de donar di- ners per a la cultura sense intentar contro- lar-la, perquè també canalitzen diners per als hospitals però no diuen als cirurgians com han d’operar”.

Al mapamundi abans del Barça Segons el parer de l’escriptora Carme Ri- era, la metròpoli barcelonina és una ciutat real literària que va tenir dos moments his- tòrics que ens va col·locar al mapamundi molt abans que el Barça. Es tracta del pas del Quixot i del boom literari llatinoamericà, amb les estades entre nosaltres de Mario Vargas Llosa i Gabriel García Márquez. Un altre assumpte a reivindicar és l’obertura de les biblioteques els caps de setmana, igual Qualsevol artista del Baix Llobregat o que en períodes d’exàmens. En definitiva, l’Hospitalet ha d’aspirar posar al servei de la ciutadania els equi- a arribar al MACBA, el Gran Teatre del Liceu o paments quan més ús poden fer-ne. Si no, l’Auditori de Catalunya “ens pot passar com als bisons als Estats Units”, adverteix Riera.

Simbiosi de cultura elitista i popular El periodista Miquel Molina considera un “error” plantejar que hi ha diferents cul- tures: la popular de base i una altra d’apa- rador, elitista. Segons la seva opinió, s’hau- rien d’integrar les dues en un sol circuit, perquè el que sorgeix en un casal, ateneu o escola musical de qualsevol municipi del Molts ciutadans del Baix Llobregat han Baix, pugui arribar a l’Auditori, Liceu, Mac- aprofitat per conèixer millor les ofertes ba, etcètera, de manera que l’ascensor so- culturals de proximitat durant el 2020 per cial també sigui cultural. I posa l’exemple pura obligació de l’eclosió de teatre català que es va pro-

ANUARI 2021 639 CAPÍTOL 18. Món cultural

duir fa unes dècades després que vingues- àmbits, i en el cultural ha de ser una inter- sin grans companyies estrangeres que van venció col·lectiva, perquè les institucions provocar el sorgiment de vocacions. no només són el Govern i el Parlament i l’ajuntament. Cal integrar circuits culturals Un altre aspecte negatiu és la desvincu- Risc de sectarisme polític lació de les universitats de la cultura, llevat L’advocat i expolític Miquel Roca Ju- de casos excepcionals. La vida acadèmi- nyent subratlla que “el sectarisme polític ca hauria de tenir una translació més gran, sempre és dolent, però si contamina la més enllà de publicar articles a la premsa. cultura esdevé horrorós, perquè la cultura Perquè no només els polítics han de parlar és tolerància, heterodòxia, curiositat, ac- de cultura. També es troba a faltar una llei ceptació de la diversitat, acceptació del de mecenatge, perquè les empreses i gent pluralisme... Tot això és el món cultura, i si queda contaminat de l’acció política El que sorgeix en un casal, ateneu o escola el resultat és molt dolent”. Qui també va musical de qualsevol municipi hauria d’aspirar ser pare de la Constitució espanyola es a arribar a l'Auditori, el Liceu o el Macba pregunta quan acceptarem que “el me- cenatge no és una manera de no pagar El sectarisme polític sempre és dolent, però si impostos, sinó una altra manera de pa- contamina la cultura esdevé horrorós, perquè gar-ne”. Segons la seva opinió, la cultura la cultura és tolerància, heterodòxia, curiositat patirà per falta de recursos “i perquè se- i acceptació de la diversitat i del pluralisme ran molt públics i tot el que és públic, tant sí com no, condiciona. I això és pesat”. Els polítics han d’acceptar que el mecenatge En aquest sentit, subratlla que tenim un no és una manera de no pagar impostos, repte: “La necessitat del pacte, cultural en sinó una altra manera de pagar impostos aquest cas. Necessitat del pacte, no es tracta de discutir la cocapitalitat, perquè important tindrien així l’interès egoista de en tenim prou de ser capital, ja que coca- contribuir-hi. I és que en aquest país es- pitalitat és senyal d’una pobra ambició i la tem massa acostumats a dependre dels capitalitat és una sensació de fortalesa”. que manen i esperem que el poder ens Una capitalitat amb una base prou forta ho ha de donar de tot, quan ha de ser al si es compta amb les ciutats i pobles del contrari: hem d’intervenir més en tots els Baix Llobregat.

640 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

L’Hospitalet compra dues antigues fàbriques per al Districte Cultural

Redacció / L’Ajuntament de l’Hospitalet ha dotat el projecte del Districte Cultu- ral de la ciutat amb dues antigues fàbriques que va adquirir el gener passat per 5 milions d’euros a la zona industrial entre els barris de Bellvitge i Sant Josep. Els usos concrets encara s’han de determinar, però la intenció és que siguin es- Torre Barrina és un pais multidisciplinars. Es tracta de dos immobles, un de 6.500 metres quadrats pol de creativitat i i un altre de prop de 1.000 metres quadrats, situats als carrers Cobalt i Rosalía noves tecnologies a l’Hospitalet de Castro, en una zona d’activi- tat industrial, a tocar de les vies del tren. Arran de la modificació del Pla General Metropolità apro- vada el 2017, es consideren de nova activitat econòmica i de la indústria cultural. Els usos d’aquestes naus en- cara s’han de decidir, però sí que s’aposta perquè acullin diverses disciplines. El tinent d’alcaldia de Cultura, David Quirós, ha asse- nyalat que volen que hi hagi “una barreja de propostes artístiques i que aquesta barreja ajudi a la creativitat dels creadors i col· L’Ajuntament ha comprat per 5 milions lectius”. d’euros les naus a la SAREB, la societat L’inici de les obres d’adequa- estatal que gestiona els actius immobiliaris ció està supeditat a l’informe del rescat bancari dels tècnics municipals. Segons Quirós, “el que s’està fent a hores d’ara és l’estudi projecte i la proposta d’ade- quació, amb la finalitat que els projectes artístics que tenim sobre la taula pu- guin veure la llum el més aviat possible”. El Consistori ha comprat aquestes antigues fàbriques dels carrers Cobalt i Rosalía de Castro a la SAREB, la socie- tat estatal que gestiona els actius immobiliaris del rescat bancari, per 5 milions d’euros. El projecte estratègic del Districte Cultural vol crear un context propici per a la creació i la vitalitat artística i, al mateix temps, afavorir la dinamització eco- nòmica de la ciutat, a través de la cultura.

ANUARI 2021 641 CAPÍTOL 18. Món cultural

Imatge de Manifesta 2024 L'Hospitalet, Cornellà i el Prat acolliran el 2024 la Biennal d'Art Manifesta

Redacció / Bones notícies per al món de l’art de la comarca. Manifesta, la biennal centrada en el diàleg entre l’art i la societat, que cada dos anys canvia de seu a ciu- tats europees, se celebrarà el 2024 a la metròpoli barcelonina, segons ha donat a conèixer l’organització d’aquest esdeveniment, que té la seu a Amsterdam. Després de Marsella, la Manifesta ha estat marcada per la pandèmia i, dos anys després que el 2022 se celebri a Pristina (Kosovo), ho farà a La cita estarà centrada en el diàleg entre l’àrea metropolitana barcelonina, ja que la nos- creació i societat i s’estendrà per la ciutat tra candidatura està reforçada amb altres deu metropolitana, és a dir, per deu municipis municipis: l’Hospitalet , Terrassa, Badalona, a més de la capital, Barcelona Sabadell, Mataró, Sant Cugat, Cornellà, el Prat de Llobregat, Granollers i Santa Coloma de Gramenet, que també acolliran part de la biennal. Una combinació que es va acabar imposant a Essen, la ciutat d’Alemanya que l’acollirà el 2026. Manifesta, la Biennal Nòmada Europea, nascuda a la dècada dels anys 90 en l’am- bient de canvis polítics, econòmics i socials que hi va haver després del final de la Guerra Freda, s’ha convertit en una plataforma de diàleg entre l’art i la societat , convidant tant a la comunitat cultural com a l’artística a generar noves experiències

642 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

Creativitat de creatives amb –i per a– el context en què se celebra. En aquesta fira es busca invo- Manifesta lucrar els ciutadans, entitats i grups en la tasca de replantejar el nostre món a través de la creativitat artística i el compromís social. Els treballs començaran a l’estiu de 2021 per generar projectes.

Quatre anys de preparatius La celebració i, sobretot, la preparació al llarg dels propers quatre anys de la bien- nal ha de suposar un revulsiu per a tot el sector de l’art barceloní: administracions, equipaments, artistes, teixit, associacions, etcètera. “El què i el com es farà de forma participativa, de baix a dalt. Cada nova edició es finança individualment i es gestiona per un equip permanent d’especialistes internacionals “, explica Joan Subirats, que va dir que l’organització i celebració de l’esdeveniment compta amb un pressupost aproximat de sis milions d’euros, que s’aconseguirà a partir de les administracions (Ministeri, Generalitat i ajuntaments) i els espònsors privats. Manifesta presenta en cada edició artistes, comissaris i joves professionals de fins a 40 països diferents, creant vincles amb els veïns d’Europa a Àsia, la Mediterrània oriental i el nord d’Àfrica, i un dels seus reptes és incloure les perspectives dels grups i cultures minoritaris dins de la mateixa Europa. Entre les biennals d’art singulars i de més prestigi, els entesos situen Manifesta en el quart lloc, després de la Biennal de Ve- nècia, per ser la més antiga; la Documenta de Kassel, perquè fa una foto fixa cada cinc anys de l’art, i Münster, centrada en l’escultura pública, que se celebra cada 10 anys.

ANUARI 2021 643 CAPÍTOL 18. Món cultural

Cinc anys de Districte Cultural

Carme Palacios / El Districte Cultural neix l’any 2013 arran d’un projecte participatiu i ciutadà on es va valorar l’àmbit cultural com a factor de desenvolupament social, comunitari i econòmic. S’encarregà aleshores al filòsof Josep Ramoneda una avalu- ació de les possibilitats de la ciutat de l’Hospitalet per posicionar-se com a referent en l’àmbit de la cultura. El projecte construeix un teixit artístic on s’inclouen les arts visuals i gràfiques, el centre d’art metropolità Tecla Sala, la pro- ducció musical amb la col·laboració de Casa de la Música i les associacions vinculades al teatre i la dansa. La ciutat de l’Hospitalet, a més, disposa d’espais urbans en fabriques en desús que s’han adaptat a tallers d’artistes. Per altra banda, la proximitat amb Barcelona és una marca estra- tègica per enfortir la idea de la cultura metropolitana. En els últims anys s’hi han instal·lat artistes i col·lectius de Barcelona expulsats per la puja- da de preus del sector immobiliari. Els preus baixos han estat un factor important a l’hora d’atraure nous agents culturals a l’Hospitalet. És així com entre els anys 2014 i 2015 arrenca el projecte.

Què és? El Districte Cultural és un ecosistema que ha viscut un creixement exponencial del nombre d’artistes que hi participen, segons fonts municipals. Quan es va iniciar el projecte l’any 2014 hi havia 200 agents culturals instal·lats. El 2017, després de tres anys, el nombre d’agents va augmentar fins als 500 i 600. Les arts visuals i l’artesania conformen el 32% del conjunt; el disseny i les arts gràfiques, el 30%, i les arts escè- niques, un 23% (sobretot representades per la La iniciativa aplega diferents espais música i la dansa). Les empreses audiovisuals culturals oberts a les noves creacions i multimèdia també hi són presents, tot i que artístiques i fomenta la cultura com a amb menys implantació. motor de regeneració urbana Com a ecosistema s’hi poden trobar des d’estudis d’artistes, locals d’assaig, galeries d’art, espais de producció audiovisual, estudis de disseny i tallers de disseny. S’hi sumen una trentena d’equipaments de la ciutat, i gairebé una seixantena de festivals.

L’impacte a la ciutat Mireia Mascarell, responsable tècnica municipal, valora quatre impactes i benefi- cis per a la ciutat. En primer lloc, l’arribada de nous artistes augmenta el nivell de co- neixement, de capacitat i creativitat de la ciutat. “Com més gent treballa en el sector creatiu, més creativa és la ciutat”, resumeix. A més, molts dels artistes es vinculen

644 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

amb projectes comunitaris per deixar empremta en els barris i els ciutadans. En se- gon lloc, els edificis on els artistes s’instal·len fomenten l’activitat cultural sostenible i dinamitzen les àrees a nivell urbanístic. En tercer lloc, els nous artistes fan ús de serveis i productes de quilòmetre zero, quelcom que ajuda al desenvolupament eco- nòmic del teixit de petita i mitjana empresa de la ciutat. Per últim, Mascarell valora el posicionament de l’Hospitalet com a ciutat que aposta per la cultura, un fet positiu per al desenvolupament general, social, polític i econòmic del municipi. El Districte Cultural, com afirma Mascarell, “és un pro- jecte innovador que ha d’enfortir l’Hospita- let com a ciutat de referència en polítiques culturals”. Andrea Leria, artista gràfica i visual amb taller a l’edifici Freixas de l’Hospitalet, de- fensa que “cal configurar xarxes entre els artistes i la ciutadania, la cultura ha de produir canvis i obrir espais de diàleg en la societat i comunitat”. Com explica Le- ria, la cultura no s’ha de limitar només a la producció artística, sinó que també ha de fomentar l’interès de la gent de la ciu- tat per visitar les galeries d’art. Per tant, cal replantejar-se el paper central de la cultura i pensar nous espais i nous formats que apropin el Districte a les persones. “La cul- tura no és només els artistes: els artistes són un element més de la cadena cultural”. Andrea Leria afegeix que s’ha de po- tenciar el teixit ciutadà i que la idea de la cultura implica aquest teixit integrador. A més, Leria valora positivament la voluntat política per part de l’Ajuntament de l’Hos- pitalet de tirar endavant un projecte cultu- Mapa de la ciutat ral que vetlli pels projectes artístics vinculats amb la gent de la ciutat. de l’Hospitalet on Des del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, s’argumenta que l’impacte en la cultura apareixen les naus fabrils dedicades ara a local no s’aprecia, així com tampoc l’impacte en el teixit econòmic. Tal i com indica les indústries culturals Manel Domínguez, president del Centre d’Estudis, les persones i entitats que vivi- en de les activitats culturals s’han vist poc afectades per l’existència del Districte. “Caldria avaluar en aquest sentit el benefici real del Districte pel que fa a la ciuta- dania de l’Hospitalet”.

ANUARI 2021 645 CAPÍTOL 18. Món cultural

Projecció a futur Un dels problemes més rellevants que indica Andrea Leria és el risc de gentri- ficació. Els preus baixos dels espais que ofereix l’Hospitalet podrien provocar la

Interior d’una nau del construcció de nous edificis més cars que expulsessin la gent del barri, com ha Districte Cultural passat en altres ciutats. Malgrat això, Leria afirma que encara s’és a temps de poder gestionar-ho. El Centre d’Es- tudis també coincideix que cal evitar l’especulació immobiliària i l’expulsió del veïnatge tradicional. Un altre aspecte que destaca l’artis- ta és obrir el projecte a la ciutadania per pensar noves possibilitats perquè no esdevingui una bombolla desarre- lada de la ciutat. “La cultura ha d’obrir la possibilitat de transformació i rege- neració. Ha de fomentar una societat integradora”. En aquest mateix sentit, Mascarell defensa potenciar la relació entre els artistes i la població de l’Hospitalet perquè l’impacte ciutadà sigui més vi- sible, i donar a conèixer millor el que ofereix el Districte. “Cal cercar una mi- rada del projecte conjunta”, indica. Per a la responsable municipal, aquest és un procés a llarg termini. Edifici Freixas / Font: web oficial del Districte Tot i això, Mascarell afirma que ja se n’han pogut veure els primers impactes a la Cultural de L’Hospitalet ciutat i els barris. Les experiències d’altres ciutats demostren que els projectes d’aquestes di- mensions creixen a partir de la instal·lació d’indústries culturals que siguin un motor per crear i consolidar una marca com a referent metropolità. Aquest és un dels reptes de futur del Districte Cultural.

646 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

ANUARI 2021 647 CAPÍTOL 18. Món cultural La tecnologia i el confort envaeixen els cinemes del Baix i L’H

Recents inversions de Cinesa Luxe al centre comercial Barnasud i més més sales 4DX de Filmax a Gran Via Sud, completen l’oferta de l’espectacle de les pantalles grans a la comarca

REDACCIÓ

Relacionat amb les arts visuals, apareix Gavà) i Granvia 2 (a l’Hospitalet), a més un espai que encara avui dia, amb tots els de la que s’havia fet anteriorment al cen- accessos gratuïts a pel·lícules, continua tre comercial La Farga de l’Hospitalet. Les aportant una experiència única d’entre- sales del centre Splau continuen liderant teniment, malgrat les restriccions per la aquesta oferta a la comarca. pandèmia. Es tracta del cinema, conside- Ara bé, ajuntaments i amants del ci- rat també el setè art. Al Baix Llobregat hi nema també ofereixen altres opcions, ha 12 sales de cinema amb un total de 91 mitjançant projeccions, cinefòrums o el pantalles en actiu, a més de dos cinemes que es coneix com a cinema a l’aire lliure, a l’Hospitalet. També s’han fet al llarg de a l’estiu. Per exemple, a Castelldefels du- l’any 2020 importats inversions als cine- rant la temporada estival diverses entitats Interior de les noves mes dels centres comercials Barnasud (a i quiosquets ofereixen pel·lícules arran de sales de la comarca mar un dia a la setmana.

Cinesa LUXE Barnasud, un nou concepte El complex cinematogràfic Cinesa LUXE Barnasud es va inaugurar l’estiu pas- sat a Gavà. No obstant això, a diferència d’altres reobertures després de l’aturada de gairebé quatre mesos, en aquest cas es tracta d’una decisió diferent. La reober- tura del complex Barnasud s’emmarca en l’estratègia Cinesa LUXE, el nou concepte cinematogràfic on luxe, confort i tecnolo- gia són els tres trets principals. Barnasud ha passat a conèixer-se com el complex Cinesa LUXE Barnasud. Les noves instal·lacions compten amb butaques reclinables, més amples que les habituals i amb una tauleta individual per a les crispetes i la beguda. Pel que fa a les

648 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

una sala per a la Triple Pantalla ScreenX. El complex compta a més amb 9 sales de cinema convencional. La primera sala 4DX es va inaugurar al novembre del 2018 i des de llavors gau- deix de gran èxit entre el públic que busca noves formes d’entreteniment cinema- togràfic. Aquesta tecnologia incorpora a la projecció fins a un total de 21 efectes sincronitzats. Gràcies a ella l’espectador té l’oportunitat de veure les principals es- trenes amb efectes de moviment, aire, Imatges del centre especificacions tècniques, aquestes sales comercial Barnasud aigua, calor, aromes, vibracions, a més incorporen l’última tecnologia audiovisual, d’elements meteorològics com boira, vent, com so envoltant i projecció digital de gran llamps i bombolles. format. A més, el cinema disposa d’un Pel que fa a la Triple Pantalla ScreenX, punt Oscar’s Bar, on els clients poden pren- és la primera sala a Catalunya que amplia dre una cervesa o un cafè tan abans com la pantalla de cinema tradicional a les pa- després de gaudir de les pel·lícules. “Amb rets laterals de l’auditori, creant una ex- l’aposta per Cinesa LUXE Barnasud volem periència de visualització de 270 graus. continuar expandint aquesta nova forma D’aquesta manera permet a l’audiència de fer cinema que sabem que té un llarg re- anar més enllà del marc de la pantalla de corregut. Volem oferir-li a l’espectador una la pel·lícula tradicional, utilitzant un siste- experiència única no només a l’interior de ma que expandeix la imatge de la pantalla la sala, sinó anar més enllà perquè la seva central cap a les parets laterals, emboli- vivència sigui inoblidable des del moment cant a l’espectador amb imatges i propor- en què decideix comprar l’entrada”, explica cionant la sensació d’estar dins de la pel· Ramon Biarnés, Managing Director-Sout- lícula. La companyia sud-coreana CJ ha hern Europe de la companyia. estat la responsable de la instal·lació i el Les sales 4DX fan viure funcionament de les tres sales. les pel.licules amb 21 Més sales 4DX de Filmax a Gran Via Sud efectes sincronitzats La tecnologia 4DX té 21 efectes sincro- nitzats i l’oferta s’ha ampliat des de l’estiu als Cinemes Filmax Gran Via, de l’Hospita- let de Llobregat, on només es poden veure pel·lícules adaptades a aquesta tecnolo- gia, que permet viure el cinema d’una ma- nera totalment immersiva. Amb aquesta ampliació, els Cinemes Filmax Granvia es converteixen en els únics cinemes d’Eu- ropa que compten amb dues sales 4DX i

ANUARI 2021 649 CAPÍTOL 18. Món cultural

L’associació cultural CineBaix programa Espectacles visuals sió Original) a l’Hospitalet, que ha acon- festivals a Sant Feliu El cinema continua sent un dels grans seguit mantenir la projecció d’obres en la de Llobregat favorits en qüestió de cultura. Ja s’as- llengua original. segura que una imatge diu més que mil Punt i a part mereixen el festival El Ter- paraules, així que una pel·lícula sembla ror-Molins, el Festival de Cinema de Terror aportar encara més. Per això, a la nostra de Molins de Rei, que durant una setmana comarca se celebren una sèrie d’especta- de novembre del 2018 va celebrar la seva cles visuals dedicats a aquest art. Alguns trenta-setena edició a partir d’una sessió esdeveniments destacables són el Fes- de dotze hores ininterrompudes de pro- tival de Curts d’Esplugues de Llobregat jeccions, una marató que inicialment, allà i el Concurs de curtmetratges Santiago pel llunyà 1973, va arribar a durar fins a Arizón, a Sant Vicenç dels Horts. A més, setze hores. Al juny del 2018 també es va a l’Hospitalet se celebra també el Festival estrenar el Festival de Cinema de Natura CL’HIPS, que atorga diversos premis, entre de Cervelló, de curtmetratges dedicats a ells el de millor videoclip metropolità. Així la natura i els esforços per recuperar el mateix, mereixen especial atenció el Cine- patrimoni. Qualsevol gènere té cabuda en baix, de Sant Feliu, un projecte col·lectiu aquest festival (terror, drama, comèdia, que ha permès mantenir les projeccions fantasia, documentals), però el context audiovisuals després del tancament de haurà de ser sempre el respecte per la l’antic cinema Guitart; o l’Espaiat VO (Ver- natura.

650 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

ANUARI 2021 651 CAPÍTOL 18. Món cultural Marató per l’espessa xarxa d’ofertes culturals

Guía bàsica dels principals equipaments de les 30 poblacions del Baix i l’Hospitalet

REDACCIÓ

Al Baix Llobregat comptem de forma ofi- brosos tallers. No es poden ignorar altres cial amb set espais d’arts visuals: el Ce- entitats i associacions que promouen ller de Can Ginestar (Sant Just Desvern), l’art i que són impossibles de quantificar, la sala d’art Josep Bages (El Prat), les tenint en compte que entre aquests “es- sales d’exposicions de Can Ricart i del pais aptes per a l’ús cultural” s’hi inclo- Palau Falguera (Sant Feliu), la sala Antic uen esplais, fundacions i fins i tot hotels. Hospital de Pelegrins (Corbera), la sala El que sí que és clar és que l’art visual té Domènech Estapà (Sant Esteve Sesrovi- cabuda sempre i a la comarca té una im- res) i la sala d’exposicions 1 i 2 Jaume portant presència. Muxart (Martorell). A més, a l’Hospitalet hi ha la galeria d’art Nogueras Blanchard, Tercera comarca en nombre de al barri de Santa Eulàlia. biblioteques El Baix és la tercera comarca catala- na en nombre de biblioteques, segons l’Informe d’estadístiques culturals de Catalunya, que indica que hi havia 56 bi- blioteques: 34 pertanyents a l’administra- ció local, principalment la Diputació de Barcelona, 16 a la Generalitat, quatre de caràcter privat, una d’universitària i una altra d’un altre tipus. La comarca se si- tua amb aquesta xifra en tercer lloc, per darrere del Barcelonès (232) i del Vallès Occidental (70). L’única localitat que no té l’obligació de disposar de biblioteca, perquè no arriba als 3.000 habitants, és Castellví de Rosanes, per la qual cosa dis- Centre Cultural metropolità i Les últimes dades disponibles del posa d’un bibliobús anomenat La Mola, biblioteca Tecla Sala, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llo- segons exposa la Diputació de Barcelo- a l’Hospitalet bregat (CECBLL) revelen que el 70% dels na. L’Hospitalet, per la seva part, compta municipis de la comarca programen acti- amb 10 biblioteques: les municipals més vitats relacionades amb les arts visuals i les dels jutjats de la ciutat i la del campus més del 40% realitzen exposicions i nom- de la UB a Bellvitge.

652 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

Llobregat, 25 municipis de la comarca compten amb certàmens literaris de dife- rents gèneres i categories; això sí, la majo- ria es concentren a la zona de la Vall baixa i el Delta. Entre ells, destaquen el Certa- men Literari Blas Infante, a Cornellà; els concursos Martí Dot i El Llorer, a Sant Fe- liu; El Premi Literari Delta de narrativa es- crita per dones; el Premi de Narrativa Mer- Biblioteca La Bòbila, • Esdeveniments relacionats amb a Pubilla Casas, cè Rodoreda, a Molins de Rei, o el Premi de la lectura seu del Premi les Lletres Vila de Corbera, entre d’altres. Internacional de Els ajuntaments suposen un dels princi- Noveŀla Negra El Premi Internacional de Novel·la Ne- pals promotors de la literatura a la comar- gra L’H Confidencial és una decidida apos- ca, amb importants programes culturals. ta per la literatura de gènere, amb la cre- Segons les últimes dades del CECBLL, la ació de la Biblioteca la Bòbila, un centre meitat dels municipis promocionen la lec- pioner a Espanya en la formació i el man- tura i la creació literària. Al Baix Llobregat teniment d’un fons especial d’aquest gè- s’esmenten, per exemple, el Dia Mundial nere policíac i negre, en col·laboració amb de la Poesia, a la Palma de Cervelló; el No- Roca Editorial. El premi del 2021 en serà la vembre Literari, a Sant Just Desvern; els 15 edició i està dotat amb 12.000 euros. Horts de poesia, a Sant Vicenç dels Horts; Acosta’t a la cultura, a Castelldefels; la Espais escènics i musicals, el 83% de Setmana Collbató Negre, a Collbató, o l’oferta a 23 espais l’Abril Literari, a Torrelles de Llobregat. A En el nostre territori, segons el llibre l’Hospitalet de Llobregat, per la seva ban- blanc elaborat pel CECBLL, de totes les ac- da, se celebren les Festes de Primavera, tivitats que es programen als municipis el però aquestes no se centren només en les 83% té a veure amb les arts escèniques i el arts literàries. 90%, amb les arts musicals. El Baix comp- ta amb 23 espais dedicats aquest tipus • Premis de Literatura més destacats d’espectacles. Per tant, les activitats inter- Els concursos de narrativa i poesia són pretatives són les més programades a la una altra forma d’avaluar l’esperit creatiu comarca, després de les festes populars. d’un territori com el nostre. Per això, se- El teatre, per la seva banda, té una im- gons el Llibre blanc de la Cultura al Baix portant presència al nostre territori. El nombre d’escenaris el 2016 era de 12, no- vament per darrere de Barcelona (56) i el Vallès Occidental (22), segons l’Informe d’estadístiques culturals del 2018. Segons el CECBLL, es poden trobar, no obstant això, un total de 70 espais escènics (tea- tres i auditoris) en tot el Baix Llobregat.

ANUARI 2021 653 CAPÍTOL 18. Món cultural

cional de Pallassos, a Cornellà; el Festival Internacional de Teatre i Animació de Vila- decans, o el Festival de Teatre del Baix Llo- bregat Nord Lola, organitzat per Tramatea- tre i els ajuntaments d’Esparreguera, Olesa de Montserrat, Martorell i Molins de Rei. També cal esmentar el pessebre vivent de Corbera de Llobregat i les representa- cions de la Passió a Esparreguera i Olesa de Montserrat, incloses al Catàleg del Pa- trimoni Festiu de Catalunya com a festes tradicionals “d’interès nacional”. A escala comarcal, destaca la programació familiar El Teatre Núria Espert, a Sant Andreu Exterior del Teatre realitzada per la Fundació la Xarxa d’Es- Joventut de de la Barca, o la Sala Atrium, a Viladecans, pectacles Infantils i Juvenils de Catalunya, l’Hospitalet, al barri de constitueixen exemples d’inversions fe- Collblanc que fa representacions en molts munici- tes per oferir les millors condicions per a pis de la comarca. la celebració d’esdeveniments culturals d’aquest tipus. A l’Hospitalet, per la seva Propostes musicals part, hi ha dos espais principals: el Teatre La música ens acompanya constant- Joventut i l’Auditori Barradas. Com es pot ment, sigui a través del mòbil, la ràdio o els esperar, les poblacions més grans comp- espectacles en viu. És a tot arreu. Per això ten amb programació d’espectacles pro- el Llibre blanc recull quatre formes en les fessionals, mentre que les localitats més quals es presenta la música a la nostra co- petites tendeixen a accedir a actuacions marca: poblacions que tenen una progra- amateurs o d’afeccionats locals. Entre les mació estable (la meitat), unes altres que

més conegudes, hi ha les programacions Representació al Teatre depenen de la programació de les escoles de Cornellà Escena o el Festival Interna- la Passió d’Olesa de de música (4) o de les corals del municipi Montserrat i d’uns altres (5) i, finalment, els concerts que es programen dins de les festes popu- lars (9). Entre les activitats més consolida- des destaquen, per exemple, el Setembre Musical d’Abrera, el Festival Gong de Coll- bató, el Cicle Música de Tardor de Corbera, el Festival Música-Món d’Esparreguera, el Cicle de Música Clàssica i Jazz d’Esplu- gues, la Festa de la Música de Gavà, el Ci- cle de Guitarra de Vallirana o el Concurs de Cantautors de Viladecans. Sant Boi i Sant Feliu, especialment, compten amb moltes propostes musicals, com el Festival Alta-

654 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

La carxofa també congrega altres acti- vitats, com la Fira de la Carxofa del Prat o La Carxofada de Sant Boi de Llobregat. I també destaca el most, protagonista de les festes de Begues o Martorell. El man- teniment del passat també es realitza mitjançant la Mostra d’Oficis Antics del Papiol o la Festa del Boscater de Torrelles de Llobregat. Només tres esdeveniments del territori veu, Karxofarock Festival, ArteNou o Semi- han estat catalogats com a ‘Festa Tradici- nari ‘Calaix’, en el cas de Sant Boi, i Música onal d’Interès Turístic’: la Passió d’Espar- en el Palau, Contrabaix, Joves Intèrprets i reguera i la Passió d’Olesa de Montserrat,

Òpera, en el de Sant Feliu. A dalt, la cultura de la per Setmana Santa, i la Festa de la Cande- A l’Hospitalet hi ha propostes de tota terra i l’agricultura té lera de Molins de Rei, el febrer. Com es pot arrels al Baix Llobregat. mena. Entre les activitats públiques, desta- A baix, festa major a apreciar, la tradició religiosa es manté viva. ca l’Escola Municipal de Música-Centre de Molins de Rei les Arts, que té entre els seus objectius de- mocratitzar l’accés a l’educació artística i afavorir la cohesió social a través de la mú- sica. En aquest sentit, també crida l’aten- ció el reconegut programa l’Orquestra Sim- fònica de les escoles de l’Hospitalet, que ha estat premiat en el passat per promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la participació, el diàleg i la solidaritat. Des del punt de vista privat, pot destacar-se l’oferta musical de la sala Salamandra.

El pes de la cultura de l’agricultura Entre les festes populars, encara man- tenen la seva importància les festes relaci- onades amb el sector primari del territori: l’agricultura i la ramaderia. És el cas, per exemple, del cultiu de la cirera, al voltant del qual s’organitzen festes al Papiol, San- ta Coloma de Cervelló, Torrelles del Llo- bregat, Begues i Sant Climent. Les autori- tats confien que aquest estiu es puguin fer aquestes fires que l’any 2020 es van haver de suspendre.

ANUARI 2021 655 CAPÍTOL 18. Món cultural

Com a fet curiós, destaca la Confraria 15 blanc de la Cultura els crida l’atenció que + 1 de L’Hospitalet, una confraria que van no hi hagi cap museu o centre d’interpre- posar en marxa uns andalusos nostàlgics tació en nou poblacions, entre les quals hi el 1977 i que s’ha convertit en una de les ha municipis importants com Castellde- processons de Setmana Santa més multi- fels, Olesa i Sant Andreu de la Barca. tudinàries de tot Catalunya, amb més d’un A l’Hospitalet de Llobregat hi ha la Fun- milió d’espectadors. Aquesta Setmana dació Arranz-Bravo i el Museu de l’Hospi- Santa no sortiràn, com tampoc ho van fer talet, amb tres espais diferents: L’Harmo- el 2020, a causa de les mesures Covid-19. nia-Espai d’Art, Ca Riera-Espai de memòria de l’Hospitalet i la Casa Espanya-Espai Una xarxa de 22 museus i col·leccions d’Història. Segons l’Informe d’estadístiques cultu- rals, a la comarca hi ha un total de 22 mu- La tasca dels 20 arxius seus i col·leccions, xifra que ens posiciona Pel que fa als arxius, la comarca en té en el segon lloc de Catalunya, empatats 20, segons el cercador d’equipaments cul- amb el Vallès Occidental. Aquí destaquen turals de la Generalitat. L’única població especialment el Parc Arqueològic Mines que en té més d’un és Sant Feliu, amb l’Ar- de Gavà, l’Enrajolada-Casa Museu Santa- xiu Central dels Jutjats i l’Arxiu Comarcal cana de Martorell o Catalunya en Miniatu- del Baix Llobregat. La llei obliga a crear un ra, a Torrelles de Llobregat. arxiu als municipis amb més de 10.000 També sobresurten el Centre d’Interpre- habitants, però no sempre hi ha recursos L’oferta museística del tació del Delta al Prat o el Centre d’Inter- per posar-los en marxa, com és el cas de Baix és molt completa. Fins i tot hi ha museu pretació de la Colònia Güell, a Santa Co- Pallejà, Abrera o Vallirana. de les matemàtiques, loma de Cervelló. A les autores del Llibre Però també hi ha vegades en què, se- a Cornellà gons el Llibre blanc, es decideix obir-ne un encara que la localitat no arribi al número d’habitants estipulat, com per exemple a Sant Esteve Sesrovires, Begues o Cervelló. L’Hospitalet, per la seva part, també comp- ta amb l’arxiu dels jutjats i l’Arxiu Municipal.

656 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

LH), entitat impulsada per periodistes de la ciutat però oberta a tota la ciutadania. El cicle de Sopars Crítics amb els exalcaldes Vicenç Capdevila, Juan Ignacio Pujana, Celestino Corbacho i Núria Marín va con- gregar l’interès dels comensals abans de les eleccions locals del 2019. FIC-LH ha seguit les seves activitats amb cicles de la seva Factoria d’Idees, el primer sobre la re- lació entre urbanisme i pandèmia a finals del 2020 (vegeu capítol 3) i per a aquest • Més de 40 grups d’estudis 2021 tenen programats altres cicles, com Finalment, tenim el que es denomina la governança metropolitana i l’encaix de Grups i centres d’estudis, entitats priva- l’Hospitalet. També organitzaran un acte des que promouen la cultura del territori, per commemorar el Dia Mundial de la Lli- ja sigui fent estudis i xerrades sobre la bertat de Premsa, el 3 de maig; un altre zona, o assessorant i acompanyant les el 15 de setembre, Dia Mundial de la De- persones que fan recerques. Al Baix Llo- mocràcia, i publiquen reportatges, entre- bregat n’hi ha més de quaranta, entre els vistes i cròniques a la seva revista digital quals destaca el Centre d’Estudis Comar- lestaca.com, de l’Hospitalet. cals del Baix Llobregat, que el 2019 va fer També Sant Boi té el seu centre d’es- 45 anys i “exerceix de referent cultural, tudis santboians, una associació de ciu- propiciant el diàleg, facilitant vincles i es- tadans i ciutadanes, sense ànim de lucre, tablint estratègies que reforcin els valors amb l’objectiu d’agrupar aquelles perso- del territori i de la gent que l’habitem”, se- nes interessades en el coneixement, la gons explica la seva expresidenta i mem- recerca, la conservació i la difusió de l’he- bre actual de la junta, Conxita Sánchez. rència històrica, cultural, social i natural de Per antiguitat, cal destacar els Amics del Termes romanes a la localitat. Sant Boi Prat (1955) o el Centre d’Estudis Martore- llencs (1972). A l’Hospitalet de Llobregat hi ha el Cen- tre d’Estudis de l’Hospitalet, que desenvo- lupa tasques culturals, però també socio- polítiques, a fi de millorar la qualitat de vida dels ciutadans. També destaca l’associa- ció Tres Quarts per a Cinc quarts-Espai de Debat, que organitza tertúlies i xerrades sobre temes d’actualitat. Una activitat a la qual se suma la programació de Sopars Crítics de l’Associació per al Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC-

ANUARI 2021 657 CAPÍTOL 18. Món cultural

• CitiLab, una mirada al present i futur riqueix la seva cultura de forma innegable. Cultura és tot el que ens envolta, no La tecnologia és l’última a revolucionar tan sols allò clàssic com venen a ser la la cultura i tindrà molt per aportar al llarg literatura o el teatre. La cultura som nos- dels pròxims anys a la nostra comarca. altres, cadascun dels ciutadans formem el que és la nostra cultura. Per això és El Districte Cultural de L’H normal que si nosaltres avancem, també A la segona ciutat més poblada de Cata- ho faci ella. És la tecnologia la que pre- lunya es va llançar fa uns anys el projecte ocupa molts en relació a la cultura, però del Districte Cultural. “Es tracta d’un projec- no cal témer-la sinó acollir-la i adaptar-la te estratègic de ciutat que té la cultura com a les nostres necessitats. Les fronteres a motor de transformació i de creixement entre informació, coneixement i cultura social i econòmic, per convertir l’Hospitalet s’esborren en el món digital de les tecno- en una ciutat líder de l’àrea metropolitana”, asseguren els impulsors. “La creativitat, el talent i la innovació en són els protagonis- tes. Una aposta perquè els sectors cultu- rals i creatius dinamitzin la ciutat i millorin la qualitat de vida de les persones.” Aquest espai està format per estudis d’artistes i creatius, locals d’assaig i de música en viu, galeries d’art, espais de producció audiovisual, estudis de disseny, arquitectura i publicitat, tallers de disseny de moda i de joies, etcètera. “Actualment, El Citilab de Cornellà està ubicat a una logies modernes. És per això que s’han comptem amb més de 500 agents, que se antiga fàbrica consolidat a la comarca nous espais on sumen als més de 30 equipaments de la s’aprèn a crear amb l’ajuda de professio- ciutat, als gairebé 60 festivals que se ce- nals i afeccionats. Al Baix Llobregat des- lebren (molts d’ells, metropolitans), a part taca el Citilab, un centre per a la innova- dels llocs d’interès de la ciutat, els espais ció situat a Cornellà que es defineix com de restauració i cuina creativa, o les asso- “una barreja entre un centre de formació, ciacions culturals locals”. un centre de recerca i una incubadora d’iniciatives empresarials i socials”. • Fundació Arranz-Bravo L’antiga fàbrica de Can Suris, on s’ubi- Aquest espai d’art contemporani es va ca el centre des del 2007, acull un gran inaugurar el setembre del 2009, amb dos nombre de cursos formatius, empreses i objectius: difondre l’art del pintor Eduard comunitats que comparteixen els seus co- Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promo- neixements tècnics. Per saber-ne més cal cionar la creació contemporània entre els visitar http://citilab.eu/es. És important no artistes més joves. La fundació compta tenir por dels canvis, ja que tot el que una amb una col·lecció de tres-centes quaran- societat viu al llarg de la seva història en- ta obres de l’artista que va crear L’Acolli-

658 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

la seva companyia de teatre. El 2018, Espert va tornar als seus orígens interpretant l’obra lorquiana El Romancero Gitano. El drama- turg de la generació del 27 ha estat present durant tota la seva carrera i ella mateixa n’expressa la seva profunda admiració: “Jo soc una intèrpret marcada per Lorca: els seus personatges, els seus poemes, la seva biografia. Ha tenyit la meva interpretació i la Seu de la Fundació dora (a la Rambla) o el Pont de la Llibertat Arranz Bravo, meva vida. Quant recito sobre un escenari (a l’encreuament entre la Rambla Marina i a l’Hospitalet neix d’ell”. A finals del 2020, l’Ajuntament l’Avinguda del Carrilet). de l’Hospitalet va decidir atorgar la medalla Cada any organitza activitats culturals i d’or de la ciutat a l’actriu. també ofereix cursos a les escoles i centres socials. http://fundacioarranzbravo.cat

TPK ART TPK Art i Pensament Contemporani va néi- xer el 1977 amb l’objectiu de convertir-se en un punt de referència en l’àmbit de les arts plàstiques i la formació artística. Ac- tualment treballa en aquestes àrees fo- namentals: formació, creació, producció i difusió i pensament contemporani. En el primer cas, ofereixen cursos i tallers per a nens i adults. També hi ha diferents La ciutat de l’Hospitalet espais per treballar diferents vessants atorga la seva medalla Les Passions del nord de la comarca artístics, com TePeKaLe (difusió, experi- d’or a la diva dels Les representacions teatrals de la Pas- escenaris mentació i debat teòric), TePeKaLe Sound sió a Esparreguera i Olesa estan catalo- (so contemporani), TePeKaLe Kafe (pla- gades com a festes tradicionals d’interès taforma d’acció per a artistes residents), nacional. No debades, tenen més de 400 KaNîBaL’*HoPoX (relacions internacionals anys d’història i congreguen al seu vol- amb Europa). www.tpkonline.com tant multitud d’afeccionats i veïns dels municipis, que han fet de la història de Núria Espert, medalla d’or de la ciutat la passió i mort de Crist un espectacle de l’Hospitalet adreçat a tots els públics. El 2019, Espar- Nuria Espert i Romero és una actriu de reguera va llençar per primera vegada la teatre, cinema i televisió que va néixer a Fira de la Passió. D’aquesta forma es pre- l’Hospitalet el 1935, al barri de Santa Eulà- tén aprofitar l’èxit de la representació per lia. El seu primer èxit li va arribar als 17 anys, part dels ciutadans, per poder promoure amb l’estrena de Medea. El 1959 va fundar el comerç local.

ANUARI 2021 659 CAPÍTOL 18. Món cultural

La Candelera virtual Raça Prat, els potablaves de la comarca La Fira de la Candelera de Molins de Rei La Fira Avícola de la Raça Prat constitu- també té la categoria de “festa tradicional eix probablement el millor exemple de fira d’interès nacional” des del 2002. La prime- d’origen ramader a la comarca. La Fira, que ra Fira de la Candelera es va celebrar el té lloc cada mes de desembre a l’esmenta- 1852 i actualment es fa el primer dissab- da localitat, celebra l’existència d’animals te i diumenge del mes de febrer. Enguany i productes típics de la terra, com el po- s’ha fet exclusivament local, i virtual per a llastre de la raça Pota Blava o la carxofa. la resta de tradicionals visitants. L’esde- L’esdeveniment també suposa una “excu- veniment gira entorn de la tradició agrí- sa” per mostrar l’activitat econòmica de la cola del municipi. El 2019 se li va donar ciutat, la restauració i els comerços locals.

una nova configuració a la Fira de Vins i hi Un dels espectacles https://www.elprat.cat/empresacomerc-i- van incloure els famosos Food Trucks. del festival de teatre al ocupacio/fira-avicola-dela-raca-prat carrer de Viladecans http://www.candelera.cat/

Festa de la Cirera a quatre municipis La cirera és la protagonista de moltes festes que tenen lloc al Baix Llobregat. En- tre les més conegudes, destaca la de Sant Climent. També sobresurten Torrelles del Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. Les tres tenen la cirera com a protagonista a fi que tots coneguin un dels cultius que en- cara es mantenen, encara que també s’hi poden trobar altres activitats tradicionals Teatre al Carrer a Viladecans i familiars. També hi ha producció de ci- El Festival Internacional de Teatre i Ani- reres i fira a Pallejà. Tant l’any passat com La cirera és mació al carrer de Viladecans va néixer el protagonista de festes aquest 2021, les mesures sanitàries n’im- a Torrelles, Sant 1990 amb vocació de dotar la ciutat de pedeixen la celebració. Climent i Santa Coloma tota mena d’actuacions gratuïtes, des de de Cervelló teatre, música, dansa, circ, màgia, clown, espectacles pirotècnia o instal·lacions d’oci. http://ww.alcarrerviladecans.com

Altaveu de Sant Boi L’Altaveu, el Festival de la Música de Sant Boi de Llobregat, es defineix com un festival obert i plural on brillen les indivi- dualitats, els autors de casa i la mescla de llengües, cultures, estètiques i sonoritats. El Festival, que va néixer a finals dels 80, ha anat desenvolupant tres seccions prin-

660 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural cipals: Altaveu Davantera, on competeixen del segle XIX. Va ser la casa de Francesc noves bandes i grups emergents residents Santacana i Campmany (1810-1896), que als Països Catalans; Altaveu Emergent, va reunir fragments de palaus i edificis re- organitzada amb l’entitat local Cultura F i ligiosos per instal·lar-los a casa seva per concebuda com un aparador de l’escena fer que recuperessin la seva funció original. musical santboiana, i Premis Altaveu, amb L’edifici també conté pintures del propie-­ l’objectiu de reconèixer els artistes, enti- tari i de Paz Luis, Agustín Rigalt, Martí Al- tats i iniciatives que han enriquit la música sina, Francisco Torrecassana o Joaquim catalana. http://festivalaltaveu.cat/ Vayreda. El seu net va continuar amb l’obra i va batejar la casa com L’Enrajolada, per Contrabaix de Sant Feliu la gran quantitat de rajoles que conté. Contrabaix és un projecte de l’Ateneu https://museuslocals.diba.cat/museu/35 Museu de la ceràmica de Sant Feliu que compta amb 17 anys de trajectòria. Es tracta d’una xarxa de pro- gramació cultural que implica associaci- ons, sales privades i administracions de diferents poblacions del Baix Llobregat i l’Hospitalet. Els gairebé 500 concerts que han programat pertanyen a estils musicals diversos com el jazz, flamenc, gòspel, funk, soul o pop. http://www.contrabaix.com

Cinebaix, pasió per la pantalla gran Cinebaix és un cinema gestionat per Premis de reconeixement cultural del veïns de Sant Feliu que es van mobilitzar Baix Llobregat el 2013, quan va tancar el Cinema Guitart, El Centre d’Estudis Comarcals atorga incapaç de competir amb la resta d’exhi- cada dos anys els Premis de Reconeixe- bidors cinematogràfics. El cinema compta ment Cultural. Iniciats el 1999, amb motiu amb sis sales que poden projectar pel· del 25 aniversari de l’entitat, el seu princi- lícules en format digital. Des de Cinebaix pal objectiu és reconèixer públicament la entenen el cinema no només com una ac- feina realitzada per persones i institucions tivitat d’oci i efímera, sinó també com un que destaquen per la seva trajectòria cívica, producte cultural i, per tant, busquen pel· emprenedora, artística, professional i cientí- lícules que fomentin la reflexió, el debat, fica. En concret, es donen 15 premis sobre la crítica i que ampliïn la mirada sobre el literatura, cultura popular i folklore, música, món. http://www.cinebaix.com/ arts visuals, arts escèniques i cinema, recer- ca, comunicació, preservació del patrimoni, L’Enrajolada, Casa Museu Santacana reconeixement cívic, pedagogia, iniciativa de Martorell comarcal i un projecte, actuació o iniciativa És un dels museus més antics de Ca- destacable dins dels territoris de parla cata- talunya i un exemple del col·leccionisme lana. http://cecbll.cat/la-nit-de-la-cultura/.

ANUARI 2021 661 CAPÍTOL 18. Món cultural El Prat aposta per les ‘Arts en Viu’ amb IntersECCions

Aquesta política pública és pionera a Catalunya i aprofita el teixit cultural i artístic de la ciutat i dels equipaments necessaris per desenvolupar el model, com ara, el Teatre L’Artesà

REDACCIÓ

El Prat de Llobregat vol facilitar l’accés i Un altre element clau del programa és la participació de la ciutadania en les di- l’Escola d’Arts en Viu ¬–fins fa dos anys ferents disciplines d’Arts en Viu, tant pel Escola de Música–, on actualment es fa que fa a l’exhibició d’espectacles com a una formació interdisciplinar de música, la formació, la pràctica i la creació artís- teatre i dansa. Aquesta escola també pro- tica. Es vol construir un projecte artístic mou un sistema de formació descentra- de ciutat, on la ciutadania vagi més enllà litzada amb seu a diversos centres cultu- del rol d’espectador, perquè gaudeixi de rals i portant també als centres educatius les Arts en Viu tant des de la butaca com les seves activitats. Per això, és punt de des de l’escenari. confluència entre el sistema d’Arts en Viu La implantació d’aquest model, que i el programa IntersECCions, que promou representa una política pública pionera a el treball en xarxa entre escoles, agents Catalunya, és possible gràcies a dos fac- culturals i comunitat. tors previs: d’una banda, la ciutat compta Del sistema d’Arts en Viu, també en amb un teixit cultural i artístic ric i divers; i, formen part La Capsa, amb un projecte de l’altra, s’ha dotat durant els darrers anys cultural i municipal de llarga trajectòria; la dels equipaments necessaris per desenvo- sala de teatre El Modern, ara integrada en lupar aquest model. L’últim d’ells és el Tea- el projecte de L’Artesà, i el Cèntric, amb un tre L’Artesà, que va reobrir les seves portes auditori que acull diversos espectacles com a teatre renovat i adaptat a les neces- municipals, així com la resta de centres sitats artístiques del segle XXI el passat cívics de la ciutat. mes de març i que s’ha convertit en el node Un dels objectius del programa d’Arts central i motor del sistema d’Arts en Viu. en Viu és promoure que els diferents

Teatre L’Artesà, al Prat

662 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

Activitat amb equipaments culturals i projectes que ciutadania pugui reflexionar i interactuar alumnes del programa Interseccions treballen en aquest àmbit facin cohe- amb el contingut d’alguns dels especta- rent i complementària la seva tasca i que cles. Malauradament, la pandèmia n’ha també s’ajustin més a les inquietuds de afectat el desenvolupament. la ciutadania, tot promovent un model En definitiva, el programa d’Arts en Viu de treball en xarxa i comunitari. Després vol contribuir, juntament amb IntersECCi- de l’obertura de L’Artesà, el curs 2019- ons, a vertebrar un model de ciutat que 2020 va representar la primera tempora- situï l’educació i la cultura com a motors da completa d’Arts en Viu del Prat, que de transformació social, per construir consta d’una gran varietat d’espectacles una societat igualitària i cohesionada i in- i inclou la denominada programació ex- centivar l’esperit crític i el compromís de pandida, que ofereix espais perquè la la ciutadania.

ANUARI 2021 663 CAPÍTOL 18. Món cultural Tresors arquitectònics amagats a Sant Vicenç dels Horts

L’edifici de Can Comamala, el Molí dels Frares i el Forn Romà són joies del patrimoni que acostumen a passar desapercebudes o no són prou conegudes a la comarca

REDACCIÓ

A tota la comarca hi ha llocs que s’hauri- L’edifici de Can Comamala, de 1918, en de visitar almenys un cop. El municipi va ser construït per l’empresari Domènec de Sant Vicenç dels Horts és un exem- Comamala. L’immoble conté moltíssims ple d’indret amb joies del patrimoni que elements singulars, de tipus eclèctic, i han passat desapercebudes o que no una torre-mirador amb una coberta pira- són prou conegudes a la comarca, però midal. La seva entrada, davant del jardí, que formen un patrimoni històric i arqui- té un porxo sostingut per columnes i fa tectònic d’immens valor. Destaquen tres de terrassa de la planta noble, protegida llocs que són mereixedors de ressenyar per una balustrada de pedra. Can Coma- en aquest llibre i que recomanem visitar mala va ser restaurat i obert al públic re- en qualsevol moment: l’edifici de Can centment. Comamala, el Molí dels Frares i el Forn També restaurat i preparat per rebre Romà. visitants tenim el Molí dels Frares. Inau- El Molí dels Frares, a Sant Vicenç dels Horts

664 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

Forn Romà, al jaciment gurat com a nou espai museístic, també mic centrat especialment en l’elaboració de Sant Vicenç dels Horts és un espai didàctic per als infants de les d’àmfores de vi, encara que també es fa- diferents escoles que el visiten. El museu bricaven materials de construcció i estris ha sigut equipat per oferir projeccions d’ús quotidià. Va estar en funcionament audiovisuals, maquetes i plafons que ex- durant els segles I i II dC. Al final del se- pliquen l’estructura i el funcionament del gle II dC, el forn va deixar de funcionar. Al molí, la importància de l’aigua i com era llarg dels segles IV-V dC., sobre les anti- el dia a dia dels moliners. Aquest museu gues estructures del forn, s’instal·là una es pot visitar el primer diumenge de cada premsa dedicada a la producció d’oli, per mes. El tercer lloc a visitar també té un a un mercat de caràcter local. Una part fort component històric. d’aquestes restes i diverses troballes ar- El Forn Romà és l’element més des- queològiques es poden visitar totes les tacat del jaciment de la zona de treball tardes i també el primer diumenge de de l’antiga vila romana. Era un taller cerà- cada mes.

ANUARI 2021 665 CAPÍTOL 18. Món cultural Les indústries culturals i creatives, claus per reconstruir la malmesa economia

La cultura podria convertir-se en l’aliat número u per a la reactivació econòmica

Taller d’escultura REDACCIÓ

Les indústries culturals i creatives (ICC) nomia cultural i creativa abans i després de representen molt més que qualsevol altre la Covid-19”, l’informe recull les xifres que hi sector que cal fer sortir de la crisi; són una ha darrere de la pròspera economia cultural part significativa de la solució europea a i creativa d’Europa abans de la pandèmia i l’actual situació i a les seves conseqüències els impressionants efectes que han tingut socials i econòmiques. Aquesta és una de en ella els tancaments de locals i botigues les principals conclusions d’un estudi dut a a causa de les mesures sanitàries. També terme per EY, que acaba de veure la llum i s’exposen un seguit de recomanacions per que pel seu interès reproduim les principals potenciar les ICC, de manera que puguin conclusions a l’ésser perfectamente extra- ser un dels motors que ajudin a impulsar i polable al nostre territori. Les indústries renovar l’economia de la UE. creatives i culturals (ICC) agrupen sectors com ara la publicitat, l’arquitectura, l’audio- Una economia pròspera visual, els llibres, la música, la premsa (dia- El 2019, les ICC representaven el 4,4% ris i revistes), les arts escèniques, la ràdio, del PIB de la UE en termes de volum de els videojocs i les arts visuals. negoci, amb uns ingressos anuals de Sota el títol “Reconstruint Europa: l’eco- 643.000 milions d’euros i un valor afegit

666 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

total de 253.000 milions d’euros. Les ICC La irrupció de la Covid-19 també van ser un dels principals proveï- L’estudi conclou que, amb la irrupció de dors d’ocupació d’Europa, i van donar fei- la Covid-19, les ICC s’han vist més afecta- na a més de 7,6 milions de persones; més des que la indústria del turisme i gairebé de vuit cops l’ocupació de la indústria de tant com la indústria del transport aeri. El les telecomunicacions. 2020, les ICC en el seu conjunt van expe- Les ICC creixien més ràpidament (+2,6% rimentar pèrdues de més del 30% del seu anual des de 2013) que la mitjana de la volum de negocis, una pèrdua acumulada de 199.000 milions d’euros. Els sectors de Amb la pandèmia, les indústries culturals la música i les arts escèniques van experi- s’han vist més afectades que el turisme i mentar pèrdues del 75% i el 90%, respecti- gairebé tant com el transport aeri vament; 53.000 milions d’euros en les arts visuals, 26.000 milions d’euros en les au- UE (+2%) i representaven un superàvit co- diovisuals, etc. mercial de 8.600 milions d’euros el 2017 (les últimes xifres disponibles), fet que su- La reconstrucció bratlla la condició de la UE com a potència Tenint en compte la contribució clau cultural en l’economia mundial. L’econo- de les ICC en l’economia general i el seu mia creativa també era favorable en ter- potencial per fer sortir la UE de la crisi, mes d’innovació tecnològica, diversitat de l’estudi conclou que el sector creatiu hau- gènere i ocupació per als joves. ria de ser fonamental per als esforços de Espai d’una bibilioteca

ANUARI 2021 667 CAPÍTOL 18. Món cultural

Un estudi radiofònic recuperació d’Europa i recomana un en- iniciativa de la GESAC (Agrupació Europea focament amb tres vessants: «finançar, de Societats d’Autors i Compositors, de la capacitar, potenciar». Recomana un finan- qual forma part la SGAE), una delegació çament públic massiu i la promoció de la es reunirà amb responsables polítics, en- inversió privada, un marc jurídic sòlid per tre d’altres: el vicepresident executiu de la crear les condicions necessàries per re- Comissió Europea, Dombrovskis; els vice- vitalitzar l’economia creativa i salvaguar- presidents Schinas i Šuica, i els comissa- dar-ne el creixement a llarg termini, així ris Breton, Gentiloni i Schmit. La delegació, com per potenciar el poder suau de les que inclou representants de totes les ICC ICC i el talent creatiu individual per impul- (la cineasta Isabel Coixet, entre altres cre- sar el progrés social. adors), estarà encapçalada pel músic fran- cès Jean-Michel Jarre. Reunió amb els polítics europeus «La cultura s’ha convertit en un recurs Aquests temps sense precedents exigi- escàs a la Unió Europea d’avui, i tots es- en mesures sense precedents. L’economia tem patint a causa d’això. Alhora, els creativa d’Europa mai no havia experimen- europeus estan experimentant el valor tat una devastació econòmica d’aquesta veritablement profund de l’art i la seva magnitud, els efectes de la qual es nota- capacitat per unir-nos. Aquest estudi re- ran durant el pròxim decenni. L’informe conté missatges del president del Parla- Els sectors de la música i les arts escèniques ment Europeu, David Sassoli, i de la comis- van experimentar pèrdues del 75% i el 90%, sària europea, Mariya Gabriel. A més, per respectivament

668 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

Àrea de videojocs flecteix aquesta realitat, posa xifres als milions de talents individuals— com un que pateixen i ofereix instruccions clares important accelerador del progrés social, pel que fa a la solució», en paraules de societari i ambiental d’Europa». Jean-Michel Jarre, pioner de la música «Aquest estudi proporciona les dades electrònica. més actualitzades que existeixen sobre l’impacte econòmic massiu de la crisi de Tan dinàmiques com vulnerables Covid-19 en les indústries culturals i cre- D’altra banda, Jean-Noël Tronc, presi- atives (ICC) d’Europa. L’any 2020 va ser dent de la GESAC i director general de la dramàtic per a les ICC, tant a Europa com SACEM, ha assenyalat que: «Les ICC són a la resta del món. La cultura va ser la pri- tan dinàmiques com vulnerables, tan es- mera a suspendre la major part de la seva sencials com diverses i, afortunadament, activitat en viu i de distribució, i probable- no és massa tard per actuar. A més d’un ment serà la darrera a reprendre l’activitat finançament massiu, cal un marc jurídic sense restriccions. Però l’estudi també sòlid que fomenti les inversions i la recu- afirma que aquest sector, que es troba en peració de les ICC, garantint alhora una el centre del teixit social d’Europa i és un remuneració justa per als creadors i els pes pesat de l’economia, podria conver- seus socis comercials. En aquest sentit, tir-se en l’aliat número u de la reactivació l’aplicació ràpida i eficaç de la directiva econòmica. Mostra el poder de la cultura, sobre els drets d’autor és fonamental. Els el seu dinamisme i la seva contribució a la dirigents europeus també han d’utilitzar influència mundial de la UE», tal com expli- les ICC —i el poder multiplicador dels seus ca Marc Lhermitte, soci d’EY.

ANUARI 2021 669 CAPÍTOL 18. Món cultural Els artistes I personatges mediàtics del Baix I l’Hospitalet es llancen a la creació i els escenaris

El territori Llobregat és una factoria de talents, veterans i emergents, que suposen una font d’inspiració per a les noves generacions

Rosalia ha aconseguit que el Baix sigui global LARA BALLESTEROS

Si ens diguessin que el Baix Llobregat i de créixer per a ells que compartint el seu l’Hospitalet apareixen com a sinònim de talent amb la resta del món. “triomf” al diccionari, ens ho creuríem. I és que sembla que aquest territori és una Rosalía: del Baix Llobregat a tot el món factoria de talents, veterans i emergents. Si hi ha algú que ha aconseguit posar Des dels municipis més propers a Barce- en boca de tothom el municipi de Sant Es- lona fins als que semblen més remots als teve Sesrovires, aquesta ha estat la can- mapa, tots ells han vist néixer celebritats. tant Rosalía. Les seves característiques Gràcies al seu impacte mediàtic, els nos- ungles llargues amb abundant decoració tres representats, a més d’entretenir-nos, i el seu estil flamenc-pop —cada vegada suposen una font d’inspiració per a les no- més encaminat cap a gèneres més elec- ves generacions. Ja que han estat tocats trònics, R&B o Hip-Hop—, han fet de la per la mà de Mides, no hi ha millor manera catalana tota una referent internacional i

670 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

De Sant Esteve l’artista amb més projecció no només de Sesrovires a tot el món I és que Rosalía és sinònim de treball amb el reconeixement Catalunya, sinó de tot Espanya. A més a i perseverança. El potencial de la jove ca- dels premis més, la creadora d’ es posi- talana de tan sols 27 anys, forjat entre El ciona com la intèrpret musical peninsular Casino de la seva ciutat natal i el Taller més seguida a Instagram, amb 15,5 mili- de Músics de Barcelona, va córrer com ons de seguidors, i pot presumir d’haver la pólvora a partir de l’any 2018, després guanyat un Grammy Americà i tres Llatins de l’èxit de i El mal querer. el 2020. Ara que ja han passat un parell d’anys del Pel que fa al 2021, aquest any ha co- que es considera un dels discos més in- mençat fort i en la línia del que ja portava fluents del segle XXI, segons el llibre Un fent els darrers mesos: amb una apoteòsi- viaje por 200 discos clave del siglo XXI del ca col·laboració amb una artista de l’altre periodista musical Sebas E. Alonso, Rosa- costat de l’Atlàntic. Lo vas a olvidar és el lía ha començat a deixar engrunes de pa nom del senzill publicat juntament amb la del que serà el seu nou disc gravat a Los nord-americana de tan sols 19 anys Billie Angeles i que s’estrenarà aquest nou any. Eilish. Es tracta d’una cançó per a la nova “Necessitava aquestes hores a l’estudi, temporada de la sèrie Euphoria d’HBO, treballant només en la meva música. És el protagonitzada per Zendaya. Recordem moment, jo crec, que més està fluint tot i que el 2020 la industria de la música tam- les cançons es van acabant”, assegurava bé es va nodrir de diversos featurings de la catalana a una entrevista amb la revis- Rosalía amb reconeguts artistes, com The ta VOGUE dels Estats Units, que va sortir Weekend a , BadBunny a La el passat mes de gener amb la cantant noche de anoche o Travis Scott a TKN. a la portada. “Se sent diferent a com va

ANUARI 2021 671 CAPÍTOL 18. Món cultural

Els germans Muñoz de començar el 2020. Estic tancant el cicle Cornellà, més coneguts Jordi Bianciotto, la seva col·laboració amb d’aquestes gravacions i estic molt conten- com Estopa, faran la Amaral a Despertar, el videoclip home gira interrompuda per ta amb elles”, deia també Rosalía. L’artista la pandèmia made de Corazón sin salida, trobades vir- també està nominada als Premios Odeón tuals amb els seus seguidors i, fins i tot, com a Artista Odeón pop i Mejor videoclip, la reprogramació de la seva gira Fuego al juntament amb Travis Scott, per TKN. 2021. Tot i que el seu darrer disc més fu- mejant es va estrenar a finals del 2019, la Estopa crema amb ‘Fuego’ pandèmia pel Covid-19 va obligar el grup a Uns altres dels artistes consagrats de moure les dates, per tal de poder presen- la comarca del Baix Llobregat són en José tar-lo sobre els escenaris. És per aquest i en David Muñoz, els germans integrants motiu, i si les condicions sanitàries ho per- d’Estopa. Amb més de 20 anys d’història meten, que el 25 d’abril el Palacio de los al darrere, aquests cantants nascuts al Deportes de Granada serà la primera para- barri de Sant Ildefons de Cornellà han sa- da d’aquest nou tour, seguida pels Camps but conservar la seva essència rumbera i Elisis de Lleida el 7 de maig, el Parc del Fò- humilitat a través dels seus 10 discos d’es- rum de Barcelona el 15 de maig, l’Auditori tudi. Des del seu primer èxit, La raja de tu Rocío Jurado de Sevilla el 22 de maig i una falda, passant per Allenrok—disc dedicat a llarga llista que culminarà el 16 d’octubre la seva ciutat natal— fins arribar al seu dar- al Pavelló Fuente de San Luis a Valencia. rer àlbum Fuego, els Muñoz no han parat Per una altra banda, els concerts virtu- ni un sol segon de crear i compartir el seu als són una altra via que Estopa ha volgut contingut a les xarxes socials. De fet, és explorar com a alternativa per una cultura allà on també, l’any 2020, van anunciar la més segura. El festival Dream Fest és el publicació d’El libro de Estopa, escrit per primer de música en 360º i realitat virtu-

672 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural al on pots sentir que formes part de l’es- Antonio Orozco vola més alt que mai pectacle. El procediment és senzill: si tens amb ‘Aviónica’ unes ulleres VR, només has de comprar Nascut al municipi l’Hospitalet, Antonio la teva entrada a la pàgina web de El Cor- Orozco és també portaveu del talent català. te Inglés, Ticketmaster, Entradas.com o La seva carrera musical va començar ara Atrápalo, bescanviar el codi a la web, des- fa més de 30 anys amb el seu primer grup, carregar la App de Dream VR i, finalment, Shibari, al Restaurant Casa Juan al barri de ingressar amb el teu usuari i buscar el con- la Florida, i la resta ja es història. Aviónica cert d’Estopa. es el seu darrer àlbum, estrenat el mes d’oc- Pel que fa nova música dels intèrprets tubre, i amb què, sens dubte, l’artista ha de- de Tu calorro, tot apunta que el 2021 no mostrat que segueix volant més alt que mai es quedarà curt. El mes de desembre i que torna a les seves arrels amb cançons passat, a través de Twitter, els artistes plenes de reflexions, missatges d’esperan- van compartir un parell d’instantànies ça i moltes emocions. Des que va estrenar que van donar peu a moltes especulaci- el nou treball, el cantant i coach de La Voz ons per part dels seus seguidors. En una d’Antena 3 ja ha aconseguit ser disc d’or a d’elles, un dels germans sortia disfressat España, gràcies al suport dels seus segui- de Zoltar, amb un turbant al cap, mentre dors, els quals no van dubtar a embarcar-se que l’altre apareixia assegut a un gran en aquesta aventura amb ell des del principi. despatx i vestit de policia. Les teories Per sort per a ells, aquest 2021 espera amb Antonio Orozco, fill de més generalitzades van ser que es tracta- l’Hospitalet, després ànsies música en directe d’Orozco. L’artista va d’un nou videoclip o que els Muñoz po- d’actuar al sostre girarà per ciutats com Saragossa, València, de l’Hospitalet de sarien veu a la tornada de Los Hombres Bellvitge, tornarà a Madrid, Sevilla, Barcelona, Jaén o Medellín de Paco aquest any. pujar als escenaris més amb el seu Tour Aviónica fins a l’octubre. normals

ANUARI 2021 673 CAPÍTOL 18. Món cultural

Love of Lesbian, de Love of Lesbian, un mite dels que ja Sant Vicenç dels Es tracta d’un mite musical, dels que ja no en queden Horts I Torrelles, són gairebé no en queden. protagonistes del Del vertigen al salt. Així defineix el grup primer gran concert al Love of Lesbian el seu darrer àlbum Viaje amb Morad porta la veu del carrer a un nou test d’antígens épico hacia la nada i que es publicarà el nivell pròxim 16 d’abril. Un àlbum que, sense cap Morad, de tan sols 21 anys i d’ascen- mena de dubte, reafirmarà la banda de San dència marroquina, s’ha convertit en la Vicenç de les Horts com una de les més res- veu del carrer. És del barri de la Florida pectades del panorama musical espanyol. de l’Hospitalet de Llobregat, i Normal o Ara, i després del llançament de El gran Motorola són dues de les seves cançons truco final, el 2018, el grup encapçalat per Santi Balmes, proposa una nova aventura i una manera diferent de veure el món. A través de la seva música, la formació pro- met portar-nos per un viatge interestel·lar, més enllà de les pantalles dels nostres te- lèfons mòbils, aliens als trending topics i a tot aquest món inventat. Totes les cançons que queden per ar- ribar de Love of Lesbian aquest any són fruit d’experiències vitals i de moments Morad, dels blocs de La clars i obscurs. Amb una carrera de més Florida de l’Hospitalet, més conegudes i cantades pels joves. de 20 anys a l’esquena, enrere queden les és la veu del carrer Pertanyen al seu últim disc M.D. L. R cançons en anglès i els concerts en llocs (Mec De La Rue en francès), amb el qual petits. La maduresa i la versatilitat musi- el cantant ha atret la majoria del seu pú- cal d’aquesta banda són més que patents. blic actual.

674 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

Per conèixer una mica més la música d’aquest jove ens hem de remuntar a l’any 2019. Lo que quiera va ser la seva primera cançó, en què l’artista narrava com feia el que volia, però sense causar cap mena de problema. En general, les seves lletres són el reflex de la marginalitat, del gueto i de les seves vivències més fosques. A Profesores i Aguantando també critica durament el siste- ma educatiu i l’abús policial, respectivament. Pel que fa a propers esdeveniments d’aquest artista, està confirmada la seva par- ticipació al Festival Vive Latino de Saragos- sa el pròxim mes de setembre i un concert a l’Auditori Rocío Jurado de Sevilla el dia 11 del mateix mes. A més, Morad està nominat a Artista Odeón revelación urbano i Mejor álbum urbano per MDLR als Premis Odeón.

Aitana Ocaña, una autèntica revelació juvenil I com no podria ser d’una altra manera, els ex-triunfitos també suposen un gran al- taveu i la reinvenció del panorama musical comarcal. En primer lloc, tenim la climen- tona Aitana Ocaña, de tan sols 21 anys. Aitana, de Sant Climent, El seu nom ha ressonat per tot el país i, va actuar a la Gala dels bum amb un estil pop-rock semblant al Premis Goya d’enguany fins i tot, a nivell internacional, des de que dels anys 2000 i amb diversos temes en va quedar segona al talent show Opera- solitari i col·laboracions amb cantants ción Triunfo 2017. Prova d’això ha estat la com Beret, Cali y El Dandee o Natalia La- seva recent col·laboració amb Katy Perry cunza. És un treball molt perfilat, on cada a la cançó Resilient, un tema que parla de cançó té el seu motiu i raó de ser. Aitana fer-nos més forts i de tornar a aixecar-nos ens convida a escoltar les seves “11 Ra- després d’una situació complicada. “Estic zones para olvidar”, a través d’11 temes a Madrid, però soc de Barcelona”, li deia com + (Más), - (Menos), = (Igual) o Cuan- la jove catalana a la californiana en un di- do te fuiste. Després de l’èxit d’Spoiler, el recte compartit a Instagram al gener, molt seu públic més fidel ja està esperant que orgullosa del seu lloc de procedència. s’anunciïn les dates per a la nova gira. De A més a més, el mes de novembre pas- moment, el concert al WiZink Center de sat l’artista va estrenar el seu segon disc, Madrid de la seva darrera gira Play Tour va anomenat 11 Razones. Es tracta d’un àl- quedar aplaçat fins al 7 de desembre de

ANUARI 2021 675 CAPÍTOL 18. Món cultural

Alfred García, fill del Prat, és l’autor de la 2021. A més, el 22 de juliol l’artista actuarà els dos guarden una relació molt propera i cançó original de la al Festival Starlite de Marbella i al març, a Espinosa sempre ha considerat el cantant sèrie Los Espabilados la gala dels Premis Goya. Cal mencionar un “amarillo”, és a dir, una persona especi- les seves nominacions als Premios Odeón al que es creua al teu camí i amb qui sents a Mejor videoclip, juntament amb Cali y El una connexió excepcional que et canvia Dandee per +, Mejor canción pop per + i Si per complet. tú la quieres i Artista Odeón pop. L’Alfred García sempre ha estat un dels millors defensors de la importància de la Alfred García, un veritable Espavilat salut mental i diverses causes social. Tot Del Prat de Llobregat i amb un món això es veu reflectit en la seva nova can- interior gegant, l’Alfred García es va aga- çó i ell mateix ha admès que ha crescut far gairebé un any de descans després molt des que va patir ansietat l’any 2016 de la publicació de 1016. Ara torna amb i la voràgine mediàtica després de la seva més empenta que mai i sembla que tot sortida de l’acadèmia. Amb un treball dis- just acaba de començar a sorprendre’ns. cogràfic molt més personal i amb unso El seu primer treball de 2021 ha estat la més definit, l’Alfred ha reiterat en diver- publicació de la cançó original de la Serie ses entrevistes estar molt content amb Los Espabilados, creada pel seu company el seu proper CD. “Tinc moltes ganes de i amic Albert Espinosa i estrenada a Mo- veure el que passa aquest any, perquè tinc vistar +. “Gràcies per aparèixer al mig de molt per estrenar i tants projectes...”, con- la tempesta”, escrivia l’artista al seu Ins- fessava en una entrevista amb Los 40. A tagram, molt agraït per la confiança que través d’stories d’Instagram també va dir l’escriptor sempre li ha demostrat. I és que que “aquest segon àlbum va més enllà; és

676 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural una transició cap al que m’estic convertint, de comentaris i línies de recàrrega per cada vegada una radiografia més fidel en- fer-la guanyadora. tre el meu cor i la música” A més d’això, ja és coneguda la vocació de l’artista pel teatre i les arts escèniques. Nerea Rodríguez, la veu dolça de Gavà El mes de febrer, la Nerea va tornar al Te- Qui també ha anat fent les seves apa- atre Lara amb l’obra La Llamada. L’artista ricions televisives i teatrals és la Nerea porta ja dos anys participant en aques- Rodríguez, nascuda a Gavà el 1999. La ta obra creada pels Javis (Javier Calvo i seva primera publicació musical va ser Y Javier Ambrossi), els quals li van donar ahora no, el 2018, seguida de Tu segun- l’oportunitat després de veure el seu po- da opción, el seu àlbum Diciembres i una tencial a Operación Triunfo, on ells eren gira conjunta amb en Raoul Váquez i en professors d’interpretació. Durant la resta Ricky Merino, de la seva edició d’OT. Ella de l’any, està previst que segueixi interpre- mateixa ha afirmat en diverses entre- tant el paper protagonista en diverses de vistes que la quarantena li va servir per les funcions programades. parar i reflexionar a nivell professional i Pel que fa a la música, el 2021 també que ara torna més renovada que mai. El ve carregat amb novetats de la Nerea Ro- mes de gener va començar per a la cata- dríguez. “Estic molt contenta perquè co- lana amb la finalització de la seva parti- menço un nou projecte. Estic treballant cipació a la vuitena edició de Tu cara me amb un nou equip i agafant les regnes de suena. Tot i que no es va emportar el pri- la meva carrera més que mai”, assegurava Nerea, de Gavà, està mer premi, va rebre un suport massiu a amb un nou equip per la cantant en una entrevista a El Televisero través de les xarxes socials, amb milers agafar les regnes de la al gener. seva carrera

ANUARI 2021 677 CAPÍTOL 18. Món cultural

Imatge que representa Carlos Right i Ariadna Tortosa, la el poder artistic del La primera expulsada d’OT 2020, tot i constància i l’esforç personificats Baix, amb els germans no haver-ho tingut tant fàcil per fitxar per Muñoz d’Estopa, També han sortit del talent show Ope- Aitana, Rosalia i Alfred una discogràfica, també està defensant ración Triunfo en Carlos Right i l’Ariadna Garcia admirablement la seva música. El seu pri- Tortosa, d’Esplugues de Llobregat i de mer single, Al santo equivocado, va ser un Sant Joan Despí, respectivament. El pri- dels mes aplaudits dels que van estrenar mer va llançar el seu primer disc Atracción els concursants de l’última edició del ta- el 2019, amb cançons en col·laboració lent. A continuació, la catalana va publicar amb Juan Magán o Yera, i va oferir una Gracias por venir, Tu juego, Valeria i una gira de concerts per als seus seguidors. versió de Por la boca vive el pez. L’Ariad- Després d’aquest àlbum, el 2020, va treu- na continua treballant durament en el seu re Prisionero y Borrándote, que compten projecte personal, molt ben acompanyada, amb gairebé mig milió de reproduccions i assegura que no estem preparats pel que a Youtube. A més a més, el mes de gener descobrirem d’ella aquest nou any. passat es va estrenar com a col·laborador al programa de televisió Nova normalitat, Nil Moliner ho celebra ‘Bailando en la de Teve.cat, complint així un altre dels batalla’ seus somnis. El cantant està cada diven- Qui, irònicament, està molt lligat al fe- dres a les 23.00 hores a Teve.cat, parlant nomen Operación Triunfo, és el cantant de de música, personalitats i xarxes. Pel que Sant Feliu de Llobregat Nil Moliner. Va ser fa a música nova, en Carlos va assegurar a precisament amb Que nos sigan las luces, través d’Instagram que està preparant “un cançó per a la preselecció espanyola del projecte nou molt emocionant, molt bonic, Festival d’Eurovisió 2018, que en Nil i l’Al- diferent i amb molts canvis”. fred García van tenir l’oportunitat de con-

678 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

Per sort, aquest any ja podem gaudir de la seva música a sobre d’un escenari. Jun- tament amb el seu equip, en Nil ha decidit transformar el Tour Bailando en la batalla en la Gira Zero. Aquesta passarà per diver- ses ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga o Girona fins a l’estiu, i comptarà, en alguns casos, amb diverses funcions en un mateix dia, per afavorir la distancia de seguretat a causa de les restriccions vi- gents pel coronavirus. En Nil Moliner està nominat també als Premis Odeón a la ca- tegoria Revelación pop.

Tony Aguilar és la veu de la ràdio musical El periodista i locutor Tony Aguilar ha Nil Moliner, de Sant nectar com mai i de veure la seva música Feliu, una de les sabut transmetre tota aquesta cultura mu- enlairar-se a la vegada. “Es nota quan ets estrelles de la factoria sical gràcies a la seva veu. Es natural de Operación Triunfo del Baix Llobregat. Hi ha quelcom distintiu Cornellà i porta pràcticament des de jove en el nostre esperit, el mateix que realment dedicant-se al món de la ràdio i de la tele- em va fer vibrar en aquella primera impres- visió. Va ser l’any 1991 quan va parlar per Tony Aguilar, de sió de tu”, deia l’Alfred en una trucada amb Cornellà, és un dels primera vegada a Ràdio Barcelona i ara, 30 en Nil en un vídeo d’Instagram titulat Nil i periodistes i locutors anys després, la seva constància es reflec- de ràdio més populars una historias... “No sé si van ser les pintes o tal com vaig escoltar aquesta cançó (Que nos sigan las luces) composta, que vaig veure clar que ens portaríem genial”, afegia. Des d’aquella primera aparició televisi- va en endavant, en Nil no es va deixar eclip- sar pel focus mediàtic i va seguir treba- llant durament fins a la publicació del seu primer disc Bailando en la batalla, el 2020. Soldadito de Hierro, Mi religión o Bailan- do són alguns dels temes més coneguts d’aquest àlbum. Gràcies al seu ímpetu i esforç, el català ha aconseguit també col· laborar amb grans artistes espanyols de la talla de Dani Fernández, Álvaro de Luna o Danny Romero a la recent Se me va, publi- cada el mes de gener passat.

ANUARI 2021 679 CAPÍTOL 18. Món cultural

El periodista Jordi Évole, fill de Cornellà, teix en el seu èxit com a professional. Barrio—, és també de Cornellà de Llobregat. viu a Santa Coloma de Actualment presenta els programes Del El periodista va començar molt jove a una Cervelló 40 al 1, que repassa la llista dels èxits més televisió local de Viladecans i, actualment, importants del país a LOS40, i LOS40 Global compta amb un gran bagatge a l’esquena. Show, que s’emet els diumenges a Espanya A part de les seves sonades entrevistes, i Amèrica Llatina i compta amb estrenes, no- com la que va realitzar al papa Francesc, a vetats i entrevistes exclusives a artistes. Nicolás Maduro o a Lionel Messi, el català En Tony Aguilar és, a més, el comenta- té un llibre, Confinados, que va publicar a rista espanyol al Festival d’Eurovisió des finals de l’any passat. Al voltant d’aquestes del 2017. Aquest 2021 s’espera que també dates, també es va estrenar a diversos ci- ho sigui a l’edició número 65, que es cele- nemes del país el documental Eso que tú brarà als Països Baixos i on en Blas Cantó me das, on Évole va poder entrevistar el serà el nostre representant. cantant de Jarabe de palo, Pau Donés, dies Cal afegir que, està previst que es pu- abans de la seva mort. gui celebrar el Coca-Cola Music Experien- A més d’això, Évole també ha demostrat ce 2021, presencialment i amb en Tony estar adaptant-se a les noves aplicacions i Aguilar com a presentador. L’any 2020 es tecnologies emergents. Fa poc va estrenar va celebrar el CCME Reloaded de manera el seu canal de Twitch, on va emetre per virtual a causa de la pandèmia. primera vegada amb l’streamer Ibai Llanos.

‘Salvats’ per Jordi Évole Susi Caramelo, homenatjada amb una Jordi Évole, conegut expresentador de paperera Salvados i actual creador de Lo de Évole Potser una de les revelacions més po- —tots dos programes de Producciones del lèmiques i recents de la televisió és la

680 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

i tot es va desplaçar a la seva ciutat natal. Allà, l’alcaldessa Núria Marín li va retre ho- menatge col·locant una placa amb el seu nom a una paperera de reciclatge de la ciutat. “Ai! És la metàfora de la meva vida”, van ser les paraules de la humorista.

Mercedes i Lorenzo Milá, els germans de la petita pantalla I sortits de l’epicentre televisiu, trobem també la Mercedes i el Lorenzo Milá. Tots dos germans són d’Esplugues de Llobre- gat i provenen d’una família aristocràtica, ja que són fills de José Luis Milá Sagnier, compte de Montseny, i de Mercedes Men- cos Bosch. Per via materna, són nets dels marquesos d’Amparo i besnets de Rómulo Mercedes Milà humorista Susi Caramelo, de l’Hospitalet reivindica sempre Bosch, alcalde de Barcelona i propietari de Llobregat. Susana Cabero Jaén, com que pot que és filla del Parc del Tibidabo. d’Esplugues. Ara està es diu en realitat, es defineix com a “pibo- immersa en el seu Tots dos són periodistes. La Mercedes néxica”, és a dir, una persona que es creu programa Scott i Milà és coneguda per haver presentat 15 edi- per Movistar+ més bona del que està. La catalana va cions de Gran Hermano. Va estudiar Peri- començar provant sort al món de la comè- odisme i, més endavant, es va iniciar a la dia amb un aplaudit stand up a Barcelona. ràdio de la mà de Luis del Olmo. Un temps Lorenzo Milà Seguidament es va mudar a Madrid, on va fer més bolos i es va professionalitzar. Por- tava més de 12 anys treballant darrere de les càmeres com a cambrera, guionista o animadora de públic quan la seva fama va començar a pujar com l’escuma el 2019. Això va ser gràcies als seus reportatges al programa Las que faltaban, de Movistar+, presentat per Thais Villas. Els espectadors van connectar ràpidament amb la catalana degut al seu sentit de l’humor, la manera de narrar els esdeveniments i com aborda- va els famosos als photocalls. Fins i tot va haver-hi una vegada que va ensenyar els pits al final d’una dels seves seccions. Actualment té el seu propi programa, Caramelo en Movistar+, amb el qual fins

ANUARI 2021 681 CAPÍTOL 18. Món cultural

després va començar a treballar als estudis contra RTVE, després d’haver reconegut de Televisión Española. També va estar en que el text del rètol era un error que mai programes com Buenas noches o De jue- hauria d’haver passat. ves a jueves. A més a més, ha treballat a cadenes com Antena 3, Cuatro i BeMad. Paula Vázquez i el poder de les xarxes El 2017 va cedir el relleu de Gran Her- socials mano a Jorge Javier Vázquez. L’any 2018, La presentadora Paula Vázquez va néi- va revelar en una entrevista amb Jordi Évo- xer al Ferrol (Galicia), però va venir de molt le que el veritable motiu pel qual va deixar petita a viure a l’Hospitalet de Llobregat. el programa era perquè estava patint una De 46 anys, ha estat la cara principal de depressió. programes destacats com El juego del Eu- Actualment, la catalana continua im- romillón, Pekin Express o Fama, ¡a bailar!. mersa en el seu nou projecte més proper Va començar a treballar a La 4 el 2008, i personal a Movistar+, Scott y Milá, jun- quan aquesta no estava a Mediaset, i els

tament amb la seva mascota. També ho Paula Vázquez és molt seus últims projectes van ser El Puente compagina amb la seva activitat com a activa a les xarxes i Ultimate Beastmasterde Netflix, fins al socials llibretera a +Bernat, ubicada a Barcelona. Per la seva part, en Lorenzo Milá es va llicenciar en Periodisme a l’Autònoma de Barcelona. La seva carrera es va enlairar quan va començar com a redactor i pre- sentador a l’informatiu nocturn La 2 No- ticias, que s’acabava d’estrenar, des del 1994 fins al 2003. Durant el mes de no- vembre passat va participar en l’emissió De Trump a Biden a TVE, com a excorres- ponsal i juntament amb altres professio- nals, com Ana Blanco, Carlos Franganillo, Cristina Olea o Sara Rancaño. A més, fa poc, el periodista també es va posicionar sobre el polèmic rètol de TVE on deia “Le- onor se va de España, como su abuelo”, en referència a la noticia sobre que la Princesa aniria l’any que ve a estudiar a una escola de Gales que costa 76.000 eu- ros. Milá va mostrar el seu descontenta- ment a les xarxes socials per la cobertura informativa. Va escriure “els hipòcrites de sempre”, en resposta a un tuit d’Iñigo Al- fonso, on mencionava l’agressivitat amb què alguns mitjans estaven carregant

682 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

José Corbacho fa la 2018. Ara porta un temps allunyada del tercera temporada del Pel que fa al món del cinema, l’any 2005 món de la televisió i, per a ella, les xarxes seu monòleg, “Ante va rodar, juntament amb el seu amic Juan todo mucha calma”, socials són, moltes vegades, la seva vàlvu- al Teatre Borràs de Cruz, la pel·lícula Tapas. Amb aquesta va la d’escapament. Allà dona la seva opinió Barcelona rebre al Festival de Málaga la Biznaga d’Or sobre política, retocs estètics, feminisme i al millor film. Corbacho també guanyar el altres qüestions. Goya a millor director novell i Elvira Mín- guez, a la millor actriu de repartiment. El José Corbacho ens demana molta seu segon llargmetratge com a director va calma ser Cobardes, que es va estrenar el 2008. Una de les altres cares més sonades Durant aquests darrers dies, en Corbac- del món de l’espectacle i l’humor és la ho es troba immers en la presentació de la d’en José Corbacho. És del barri de San- tercera temporada del seu monòleg, Ante ta Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i va todo mucha calma, al Teatre Borrás de estudiar Ciències de la informació a l’Au- Barcelona. Entre els diversos temes que tònoma de Barcelona, on, confessa, li va tracta, trobem l’endarreriment de les vacu- quedar pendent l’assignatura de Televisió. nes contra el Covid-19, els negacionistes i Al món del teatre va començar a la com- altres temes de latent actualitat. panyia La Cubana i, a la petita pantalla, es va fer més conegut a nivell nacional gràci- Candela Peña, la dona dels Goya es a la seva participació a Homo Zaping De Gavà és l’actriu Candela Peña, co- d’Antena 3 i com a jurat de Tú sí que vales neguda pel seu paper a la sèrie El Hierro en diverses edicions. També va participar i per haver estat guardonada amb tres a Masterchef Celebrity 2, on finalment va Premis Goya. El seu pare regentava un bar guanyar el piragüista Saúl Cravioto. ubicat al costat del Cinema Maragall, on

ANUARI 2021 683 CAPÍTOL 18. Món cultural

l’actriu va passar gran part de la seva in- fància. Fins als 17 anys es va dedicar a la dansa però, finalment, es va decidir per la interpretació a l’Escola Nancy Truñón. Les seves primeres aparicions televisives van ser a Sputnik, de TV3, i a Días contados, al cinema. Alguns dels seus llargmetratges més coneguts son Te doy mis ojos (2003), sobre la violència de gènere, i Princesas, amb les quals es va emportar un Goya. A més a més, el passat 19 de febrer es va estrenar la segona temporada d’El Hierro, on Candela Peña interpreta la jut- gessa Candela Montes. En aquests nous capítols podem veure com tothom oculta els seus propis interessos, però se las han de veure amb la justícia de totes maneres. Per últim, aquest any Candela Peña tam- bé està nominada a Millor actriu protago- nista per La boda de rosa als Premis Goya 2021.

Lydia Bosch, del ‘Un, dos, tres’ a ‘Servir y proteger’ Lydia Boquera de Buen, més coneguda com a Lydia Bosch, és filla d’un llibreter i d’una infermera. Va néixer a Barcelona, però va ser criada al Prat de Llobregat. L’ac- triu i presentadora de televisió va començar com a relacions públiques i, als 21 anys, la va fitxar Chicho Ibáñez Serrador per ser una noia del concurs Un, dos, tres... responda otra vez. A partir d’aquí, va guanyar popula- ritat i va poder protagonitzar algunes series A dalt, Candela Peña, de televisió i pel·lícules, com per exemple de Gavà, ha triomfat cinquena temporada de Servir y proteger, Médico de família, on interpretava Alicia. amb la sèrie Hierro i ara on interpreta Mabel, l’exdona de l’inspec- prepara la seva pròpia. L’any passat li van diagnosticar un car- A baix, la pratenca Lidia tor en cap, Tomàs Salgado. cinoma basal a la cara, el qual, per sort, Bosch era de creixement lent i es va poder con- Amparo Moreno viu als escenaris trolar. Els seus darrers treballs són par- Amparo Moreno també és actriu i la ticipacions a la sèrie Paquita Salas i a la veu de l’experiència. Va néixer al barri de

684 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

tal. La catalana ha participat a conegudes series com Farmacia de guardia, El cor de la ciutat, Aída o Aquí no hay quien viva. L’any 2016 va tornar als escenaris amb Recurso de amparo, un monòleg escrit per ella mateixa. Més endavant, el 2018, va participar a la sèrie Cuerpo de élite, d’An- tena 3, com a col·laboradora especial.

Núria Espert, una personalitat interpretativa prolífica Per altra banda, també és de l’Hospi- talet de Llobregat Núria Espert, actriu de teatre, cinema i òpera i Premi Princesa d’Astúries el 2016, per ser una de les per- sonalitats més rellevants i prolífiques del panorama interpretatiu. Actualment té 85 anys i, a finals de l’any passat, va poder tornar amb la seva gira de l’espectacle Romancero gitano — inspirada en la obra de Lorca—, que va quedar interrompu- da degut a la pandèmia. L’Ajuntament de l’Hospitalet ha acordat donar-li la medalla d’or de la ciutat. Per raons pandèmiques, aquest acte no s’ha celebrat.

Jordi Mollà porta l’Hospitalet a Hollywood Però qui ha aconseguit portar la segona ciutat de Catalunya a Hollywood ha estat en Jordi Mollà. Aquest actor i director de cinema va estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona i va debutar a la gran panta- lla amb Jamón, Jamón, l’any 1992. Alguns A dalt, Núria Espert la Torrassa i ha treballat principalment al ha estat premiada dels altres títols coneguts en què ha parti- teatre, tot i que també ha fet cinema i te- enguany per cipat són Historias de Kronen i Blow, junta- l’ajuntament de levisió. Avui dia té 71 anys i porta sempre l’Hospitalet, la seva ment amb Johnny Depp. Ha estat nominat present l’Hospitalet de Llobregat. Un dels ciutat natal, amb cinc vegades al Goya, tot i que encara no la medalla d’or. A films on va participar, Perros Callejeros, de baix, Jordi Mollà, n’ha guanyat cap. A més a més, ha fet pel· José Antonio de la Loma, va ser rodat en de l’Hospitalet a lícules en català, castellà, italià, francès i Hollywood part a diferents barris del seu municipi na- anglès. A part del món de l’actuació, tam-

ANUARI 2021 685 CAPÍTOL 18. Món cultural

Cara i creu: a la bé es un reconegut escriptor i pintor. De dreta, Mario Casas, Mario Casas es prepara per al possible fet, l’any 2019 va dissenyar quatre jaque- d’Esparreguera, ha Goya guanyat el Goya 2021 tes exclusives per a la marca Desigual. al millor actor per “No I de la part nord de la comarca, més con- matarás”. A l’esquerra, cretament d’Esparreguera, és en Mario Ca- l’hospitalenc Carlos La polèmica de la mà de Carlos Navarro, condemnat sas. Aquest cotitzat actor de sèries com Los Navarro, ‘El Yoyas’ per maltractaments a hombres de Paco o de pel·lícules com Fuga la seva parella Tornant al món dels realities, Carlos Na- de cerebros i Mentiras y gordas es va tras- varro, alias “El Yoyas”, va conèixer la seva lladar a Catalunya quan tenia només 6 anys. ex-dona, Fayna Bethencourt, a Gran Herma- En guarda molt bon record, de la seva infàn- no 2, el 2001. Amb ella va tenir dos fills i, cia allà. Va fer batxillerat artístic a Martorell i, després de 19 anys junts, es van separar. El més endavant, va marxar a Madrid a l’Esco- mes de desembre passat, el català va ser la d’Art Dramàtic Cristina Rota. Altres cone- condemnat pel Jutjat Penal número 5 de guts títols on ha participat són Tres metros Las Palmas de Gran Canaria com a autor de sobre el cielo, El barco, Las brujas de Zugar- set delictes, diversos d’ells consumats, per ramurdi, Palmeras en la nieve o El fotógrafo violència de gènere contra la canària, els de Mauthausen, on va haver-se d’aprimar 12 seus dos fills en comú i la nova parella de la quilos per interpretar al seu personatge. seva ex. “Vaig arribar a normalitzar compor- L’actor no podia haver començat l’any taments que no eren saludables: prohibici- de millor manera, ja que ha estat nominat ons, dir-me que em vestís de determinada al Goya a Millor actor pel seu paper a No manera per anar a alguns llocs, com m’ha- mataràs, un thriller dirigit per David Victo- via de comportar. Vaig normalitzar coses ri. Tot i que Casas té moltes probabilitats tòxiques”, va assegurar Bethencourt a una d’emportar-se el desitjat premi, haurem entrevista amb la revista Semana. d’esperar a la gala per descobrir-ho.

686 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

Pau Garcia-Milà, un jove i ambiciós català, l’italià i el polonès. Es basa en la empresari norma de les 5 W en anglès: Who, what, També del nord del Baix Llobregat, when, where i why (qui, què, quan, on i d’Olesa de Montserrat, és el jove empre- perquè). Aquesta compta amb una am- sari, comunicador i professor Pau Garcia- plia xarxa de col·laboradors delegada per Milà, de tan sols 33 anys. Juntament amb Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Orient Mit- en Marc Cercós és el fundador de l’empre- jà per explicar històries que passen al vol- sa eyeOS, pionera en el desenvolupament tant del món. Amb 5W, els col·laboradors de cloud computer i que va ser comprada pretenen apropar la població al món del per Telefònica el 2014. En Pau també és periodisme narratiu i independent. Al cofundador d’Idafoster i Founderz. En el tractar-se d’una societat limitada, tots els cas d’aquesta última, és una plataforma fundadors tenen la mateixa participació a enfocada a ensenyar altres emprenedors l’empresa i formen part activa en la presa a crear empreses des de cero. de decisions. A part de tot això, el jove també ha col· Per altra banda, l’Agus és autor de No laborat a Catalunya Ràdio, RAC 1, COM Rà- som refugiats i El viejo periodismo. Va dio, Onda Cero i la Cadena SER. És, a més, guanyar el premi Ortega y Gasset el 2019 el professor més jove del màster Digital amb la crònica Los muertos que me habi- Business d’ESADE. tan, publicada a 5W. A més, va ser corres- ponsal de l’Agencia EFE durant sis anys Pau García-Milà, Les ‘5 W’ d’Agus Morales d’Olesa de Montserrat, a l’Índia i el Pakistan, i va treballar per a Del Prat de Llobregat és el director de ha triomfat en el món Médicos sin fronteres durant tres anys, dels negocis i Agus la revista 5W, Agus Morales. Aquesta pu- Morales (dreta) també seguint crisis humanitàries a l’Àfrica i blicació ha estat traduïda a l’anglès, el triomfa en el món del l’Orient Mitjà. periodisme

ANUARI 2021 687 CAPÍTOL 18. Món cultural

Jaume Plensa té el seu taller d’escultor a Sant Els caps de Jaume Plensa inspirada en la Núria, la filla d’una amiga Feliu de Llobregat Jaume Plensa, de 65 anys i provinent de que té un restaurant xinès al costat del seu Sant Feliu de Llobregat, és artista i treballa taller a Sant Feliu de Llobregat. Cal afegir al seu estudi. Va acudir a l’Escola Superior que Plensa defineix el cap com el gran pa- de Belles Arts de Sant Jordi i va començar lau del coneixement. modelant ferro amb la tècnica de la fosa i, Una altra de les seves obres més co- actualment, és conegut per les seves es- negudes és Crown Fountain, a Chicago. cultures en forma de cap, moltes d’elles Aquesta consta d’unes torres on van apa- repartides al llarg del globus terraqüi. reixent diverses cares de persones que La seva producció artística es basa en treuen aigua per la boca. Es tracta d’un tre- la dimensió de l’home i la seva relació amb ball públic interactiu i de vídeo-estructura, l’entorn. “Jo crec que l’escultura és la rela- la qual suposa una reinterpretació moder- ció del que és material amb el que no ho na de les fonts de gàrgoles. és, del que és visible i el que no ho és. Po- Tampoc podem oblidar Julia, una altra dria ser un exemple molt bonic d’escultura estructura en forma de cap amb els ulls quan intentes agafar aigua amb les mans, tancats i feta de resina de polièster i pols que se t’escapa a través dels dits”, deia de marbre blanc, i va enamorar els passe- l’autor al documental sobre el seu treball, jants de la plaça Colón de Madrid quan es Can you hear me?, estrenat aquest anyi di- va instal·lar allà el desembre de 2018. A rigit per Pedro Ballesteros. part, va aconseguir canviar la percepció Una de les seves obres més conegu- de l’entramat urbà de la capital espanyola. des és Echo. Es tracta d’un gegantí cap de Per últim, Voices és una de les seves nena de 13 metres d’alt que va ser expo- construccions més recents, situada al sat a Manhattan el 2011. L’estructura està vestíbul d’un gratacels de Hudson Yards

688 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

el premi S. Pellegrino durant quatre anys consecutius. L’any 2014 va néixer la Bulli Fundation, fundació sense ànim de lucre que té tres objectius: salvaguardar la història d’El Bu- lli, crear contingut de qualitat a l’abast de tothom, concretament dels experts culina- ris, i compartir la seva experiència en inno- vació, administració i gestió de les pimes del sector de la restauració. Actualment, a part de compaginar les seves accions amb Caixa Bank, una de les principals preocupacions d’en Ferran Adrià és la Bullipedia, dintre de la Bulli Fundati- on. Es tracta d’un ampli projecte editorial amb publicacions sobre vins, cocteleria i la història de la gastronomia, entre d’al- Albert Adrià ha seguit de Nova York i formada per 11 esferes els passos del seu tres. A més a més, està previst que aquest amb abecedaris. La més gran d’aquestes famós germà any es publiqui una monografia sobre el fa 5,5 metres i la més petita, 2,3, i pesa 600 cacau i el sistema d’innovació a El Bulli. quilos. Aquesta obra pretén ser una inte- Fa poc va començar el procés de dota- gració de totes les persones, independent- ció d’El Bulli 1946 a Cala Montjoi, com a ment de la seva cultura, ètnia o raça. transformació del restaurant en un museu Ferran Adrià és un dels per preservar-ne la història. En aquest mu- hospitalencs iŀlustres L’Albert i en Ferran Adrià, uns referents a la cuina Si ens posem llepafils, entrem dintre del món gastronòmic. Pertanyents a l’elit culinària, els germans Ferran i Albert Adrià van néixer a l’Hospitalet de Llobregat. Tot i no ser residents actualment d’aquest mu- nicipi, encara segueixen visitant la ciutat, ja que els seus pares hi viuen. En Ferran va ser xef i copropietari del conegut restaurant El Bulli de Girona fins al 2011, quan va tancar. Ell va entrar-hi a treballar després de fer el servei militar a Cartagena i, més endavant, s’hi va unir l’Albert. El Bulli va acabar figurant com a millor restaurant del món nomenat per la revista britànica Restaurant i va obtenir

ANUARI 2021 689 CAPÍTOL 18. Món cultural

seu s’exhibiran utensilis com pissarres o amb què es va proclamar tri-campió conti- Lucas Mondelo. de pinces per emplatar, portades de mitjans l’Hospitalet, al cel del nental el 2013, 2017 i 2019, subcampió mun- nacionals que El Bulli ha protagonitzat, la basquet femení dial el 2014 i subcampió olímpic el 2016. relació amb Japó que va ser “un canvi de La primera concentració de l’any de la paradigma a Occident” i molt més. Està selecció espanyola femenina havia de ser a previst que s’inauguri el 2022. la localitat francesa de Toulouse. Aquesta En Ferran Adrià també prepara un docu- finalment no es va poder celebrar “davant mental amb Movistar + i Telefònica sobre del resultat no concloent del test Covid d’un el restaurant que va canviar la forma d’en- dels membres del cos tècnic i per la segu- tendre la gastronomia del món. retat de totes les jugadores i de l’staff”, se- Pel que fa a l’Albert Adrià, aquest cone- gons indicava el comunicat oficial. gut pastisser i cap de cuina dels restau- Aquest any, a més, se celebren a Tokio rants El Barri juntament amb els germans els Jocs Olímpics, on la selecció de Monde- Iglesias, tampoc no para quiet. Durant el lo haurà de defensar la plata que va obtenir 2020, i amb l’aturada de l’hostaleria, va a Río fa quatre anys. Està previst que les aprofitar per escriure un parell de llibres noies de l’absoluta juguin al grup A contra sobre pastisseria i vegetarianisme que es Corea del Sud, Sèrbia i Canadà. Així es va publicaran a la primavera. Quant a la res- determinar a la casa del bàsquet Patrick tauració, actualment està treballant en un Baumann a Mies, Suïssa. No podem oblidar projecte amb empreses d’I+D. que l’Euro Basket és una altra de les metes de la selecció femenina per a aquest estiu. Lucas Mondelo es prepara per Tokio’21 En l’àmbit esportiu, Lucas Mondelo, de Germans Gasol: Marc supera la Covid I l’Hospitalet de Llobregat, és l’actual seleccio- Pau torna a casa nador de l’equip nacional femení de bàsquet, Els germans Pau i Marc Gasol, santbo-

690 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

2012 i Río de Janeiro 2016, però també va ser triat Català de l’Any el 2001 pel diari El Periódico de Catalunya, i Premi Princep d’Astúries dels Esports, juntament amb en Marc, el 2015. Pau Gasol torna a casa con- jugant tres verbs crucials: tornar, ajudar i gaudir van ser els conceptes clau que va repetir el jugador blaugrana en la seva re- cent presentació. Pel que fa al mitjà dels germans (l’Adrià Gasol és el més petit), en Marc actualment ha superat la malaltia de la Covid i és juga- dor dels Lakers. El mes de gener passat va complir 36 anys, després de disputar el seu partit número 20 amb l’equip de Los Angeles, que compta amb figures titàni- ians adoptius, ja que s’hi van traslladar a ques com LeBron James, Harrell o Kuzma. El santboià Pau Gasol l’edat de 6 anys, són dos famosos juga- ha tornat a jugar amb la dors de bàsquet. Tots dos són els porta- samarreta blaugrana, el Laia Sanz, a tot gas club dels seus inicis veus de Gasol Foundation, destinada a A Corbera de Llobregat va néixer la pilot reduir l’obesitat infantil a través de tres lí- de trial, enduro i rally raid espanyola Laia nies estratègiques: educació, investigació Sanz. La catalana ha estat 13 vegades i intervenció. campiona del món de trial i cinc vegades

Pau va ser el segon jugador espanyol Marc Gasol, el germà campiona del món d’enduro. Es coneguda i el primer català de la història fitxat per “petit”, continua jugant com La reina del desert i té un llibre, ano- als Estats Units un equip de l’NBA. Potser és el millor es- portista espanyol de tots els temps en es- port col·lectiu. Ara torna a enfundar-se la samarreta de Barça, club on va començar. Fa uns dies va vestir la samarreta blaugra- na només en la seva presentació oficial, però el seu retorn a la pista cada vegada està més a prop. No és el mateix que fa 20 anys, no li ha dolgut confessar-ho. Però la seva aportació pot ser tremendament decisiva, segons assenyala l’extècnic bar- celonista Joan Montes, qui va tutelar els seus inicis al club blaugrana. Amb 2,15 metres d’alçada, ha guanyat diversos premis esportius, com tres me- dalles olímpiques a Pekín 2008, Londres

ANUARI 2021 691 CAPÍTOL 18. Món cultural

Baix Llobregat a l’Assemblea de Catalunya fins a la seva dissolució. També va ser un dels organitzadors del míting de San Boi el 1976 i, 11 anys després, al commemo- rar-se aquella manifestació a la Plaça de Catalunya, se li va encarregar la presenta- ció de l’acte. A l’abril del 1976 va participar en la constitució de l’Assemblea Democrà- tica de Cornellà. Després de la dictadura es va traslladar a Madrid per treballar a TVE, presentant telenotícies o programes com Punto y aparte i Hora 25, a la Cadena Ser. Campo sempre s’ha mantingut molt lligat a la comarca del Baix Llobregat, tot i la seva ocupada vida. Així ho ha demos- trat en diverses conferències, articles o presentacions de llibres, on sempre té Laia Sanz, de Corbera, menat Qui té la voluntat té la força, on par- ha passat per una molt present la ciutat. la de la seva experiència al món del motor. malaltia que no ha impedit la seva La catalana va aprendre a anar amb bi- competició José Montilla, molt arrelat a Cornellà cicleta a l’edat de 4 anys per la seva Cor- José Montilla, tot i haver nascut a Còr- bera natal i va tenir el seu primer contacte dova, té molt a veure amb el Baix Llobre- amb una moto el mateix any. El seu germà gat. Qui va presidir la Generalitat de Cata- gran, Joan, també és un apassionat del lunya entre el 2006 i el 2010, també va ser motociclisme. alcalde de Cornellà entre el 1985 i el 2004. A més a més, va ser president de la Dipu- La política no separa Manuel Campo tació de Barcelona entre el 2003 i el 2004. Vidal del Baix Llobregat En el món de la política destaquem a Manuel Campo Vidal va créixer al barri Almeda Manuel Campo Vidal. Actualment té 70 de Cornellà anys i amb només 9 va venir d’Osca a viure barri d’Almeda, de Cornellà. Aquest veterà periodista, presentador de televisió, directiu de mitjans de comunicació, soci- òleg i enginyer tècnic industrial, va cursar batxillerat a l’Hospitalet, ja que a la seva ciutat no hi havia institut. Després d’estu- diar un any a París amb Manuel Castells, a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Soci- als, va començar la seva carrera política al PSUC el 1974. Va representar Cornellà i el

692 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural

que hi treballen facin molt vida als voltants, a ciutats com Cornellà, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu i Molins de Rei.

Piqué i Shakira, una vida tranquil·la a Esplugues Cal esmentar també la casa que tenen el futbolista Gerard Piqué i la cantant Shakira en una de les zones més adinerades d’Es- plugues. Aquesta mansió compta amb tot el que la parella podria haver somiat: tranquil· litat, protecció, natura i proximitat amb la capital Catalana, a un pas de la Diagonal. La propietat la van obtenir el 2012 i compta amb 3.800 metres quadrats. Allà viuen amb els seus dos fills, Milan i Sasha, els quals també van a l’escola a prop. A dalt, l’expresident Després d’abandonar la presidència de la de la Generalitat, Més celebritats que viuen a Esplugues: Generalitat, va exercir com a senador de José Montilla, viu a David Muñoz, integrant d’Estopa, i Isak An- Sant Just. A sota: a les Corts Generals per designació del Par- la parella mediàtica dic, que va ser presidir Mango fins al 2020. lament de Catalunya fins al 2019. formada pel futbolista Gerard Piqué i la Els seus fills, juntament amb la seva se- cantant Shakira Castelldefels, ciutat amb famosos gona dona, l’Anna Hernández, s’han format resideix a Esplugues Una de les altres ciutats predilectes per al Col·legi Alemany d’Esplugues, molt a prop a les celebritats és Castelldefels. A part de del seu habitatge de Sant Just Desvern. A la platja i de la seva proximitat amb Barce- les darreres eleccions al Parlament de Ca- talunya, al polític li va tocar presidir una de les taules del col·legi electoral on va a votar. Un altre veí de Sant Just Desvern a res- saltar és en Ferran Mascarell, que va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona, presi- dit per Pasqual Maragall i que després va arribar a ser conseller de Cultural amb el Govern convergent. A la mateixa localitat té el seu taller l’arquitecte i urbanista Ri- card Bofill. El poeta Joan Margarit, que va morir al febrer, també vivia al municipi.

TV3 a la comarca La seu de TV3 es troba a Sant Joan Des- pí. Això comporta que tots els periodistes

ANUARI 2021 693 CAPÍTOL 18. Món cultural

El d’Arenys de Mar es va mudar a Angla- terra aquell any, però es va quedar amb la propietat de la casa, la qual ràpidament va llogar a Thomas Vermaelen. El següent in- quilí va ser el portuguès André Gomes, fixat pel Barça el 2016 i fins al 2018. Per últim, el brasiler Coutinho va entrar a l’equip blau- grana aquell mateix any i ha estat l’últim a trepitjar aquesta mansió. Javier Mascherano també era veí de Messi a Castelldefels. Victor Valdés, tot i que ja no està al Barça, segueix tenint di- verses propietats a la mateixa zona, una d’elles, dissenyada per l’arquitecte Joa- quin Torres, qui també ha projectat la ma- joria de les cases de futbolistes del Real Messi i la seva dona lona, està molt a prop del camp d’entrena- viuen amb els seus fills Madrid. Cal ressaltar que Luis Enrique, ment del Barça. En aquest municipi hi té la al litoral de la comarca exfutbolista i entrenador espanyol que residència privada un dels futbolistes més dirigeix la selecció nacional, manté una aclamats del món, Lionel Messi. Es tracta casa a Gavà de 800 metres quadrats so- d’un lloc ideal per passar desapercebut. bre un terreny de 2.400, juntament amb la L’habitatge compta amb terrasses obertes, seva dona, Elena Cullell. Rellevants exju- àrees de jardí i grans finestres amb vistes gadors blaugrana, com Riquelme i Keita, a les muntanyes del Garraf i el Mediterrani, també tenen casa a Gavà. entre d’altres. I a la ciutat també hi ha cabuda per a la Molt a prop del futbolista argentí, també premsa del cor. Ens referim a Chelo Garcia-

a Castelldefels, tenen a més casa l’urugua- La televisiva Chelo Cortés, col·laboradora de programes com ià Luis Suárez i la seva dona, Sofia Balbi. García Cortés viu a Sálvame o Sábado de luxe i exparticipant Castelldefels Aquests van pagar 2,5 milions d’euros per la seva mansió, just després que Suárez fit- xés pel Barça. De fet, alguns veïns han po- gut veure el 10 del Barça jugant a pàdel amb Luis Suárez i Pepe Acosta. I a la mateixa urbanització de Bellmar de Castelldefels també se situa la que ja ha estat batejada com “la casa dels horrors del Barça”. Aquesta compta amb un terreny de 1.000 metres quadrats i té diverses plan- tes, gimnàs, piscina i ascensor. Cesc Fàbre- gas, actual jugador de l’A. S. Mònaco, la va adquirir el 2014, abans de fixar pel Chelsea.

694 ANUARI 2021 CAPÍTOL 18. Món cultural de Supervivientes 2019. La periodista, tot i haver nascut a Ourense, té casa al passeig Marítim de Castelldefels. Allà comparteix vida amb la seva gosseta Maggy i la seva parella, Marta Roca Carbonell. El passat mes de febrer la tertuliana va presentar per primera vegada Sálvame, al qual va patir una sèrie de boicots sense final, ja que la càmera no semblava enfo- car-la mai. Res del que feia la periodista apareixia a la pantalla i només es veien plà- nols de les seves mans, les seves cames o la roba que portava. Els treballadors de postproducció van arribar, fins i tot, a dis- torsionar-li la veu amb un programa, cosa que va provocar la confusió i la reacció dels Jordi Hurtado, un espectadors a les xarxes socials. inconfusible de la tot i el meu èxit”, va destacar Elejalde a una televisió, resideix a entrevista el 2014. Molins de Rei Molins de Rei i Corbera, un assentament A la mateixa ciutat viu en Jordi Hurtado, preferent l’inconfusible presentador del concurs Sa- Passant ara a una altra localitat de la co- ber y ganar de La 2 de TVE, i que porta en marca del Baix Llobregat, trobem Molins de emissió des del 1997. Als seus 63 anys, ha Rei. Allà resideix des de fa més de 20 anys estat també al capdavant d’altres concur- l’actor, guionista i director de cine Karra Ele- sos, com Si lo sé no vengo o 3x4. Els seus jalde. El d’Àlaba és principalment conegut pares són d’Andalusia, però es van establir per fer d’aita a una de les peŀlícules més ta- al Baix Llobregat als anys 50. Ell porta di- quilleres d’Espanya, Ocho apellidos vascos. verses dècades vivint a Molins de Rei, junta- “A Molins de Rei em tracten com a un més, L’actor Karra Elejalde ment amb la seva parella i els seus fills. La resideix a Molins de Rei propietat on està establert està situada a la muntanya de Collserola, prop del nucli urbà però allunyada del soroll i de la contamina- ció. En un terreny de més de 600 metres quadrats, Hurtado pot gaudir de la màxima tranquil·litat amb la seva família. El cantant veneçolà Coyote Dax, que actualment té 48 anys, té fixada la seva residencia a Corbera de Llobregat. L’exin- tegrant del grup musical Los fantasmes del Caribe es va fer famós a Espanya amb el ball country No rompas más mi pobre corazón i té tres fills reconeguts.

ANUARI 2021 695