L'ús Social Del Temps a Barcelona

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

L'ús Social Del Temps a Barcelona ESTUDI L’ús social del temps a Barcelona INFORME QUALITATIU Ajuntament de Barcelona Nous Usos del Temps ESTUDI L’ús social del temps a Barcelona INFORME QUALITATIU Regidoria Nous Usos dels Temps de l’Ajuntament de Barcelona Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona - IERMB Direcció Carme Miralles-Guasch Elena Sintes Pascual Assessorament tècnic Eva Freixa Ors Editat per Regidoria Nous Usos del Temps Ajuntament de Barcelona 1ª Edició novembre 2006 Ajuntament de Barcelona Direcció Comunicació Corporativa i Qualitat Sector Serveis Generals www.bcn.cat/nust L'estudi sobre L'ús Social del Temps a la ciutat de Barcelona és el primer que s'ha realitzat observant el factor: ús social del temps. Aquest estudi ens aporta molta informació sobre quines són les estratègies en l'ús dels temps que utilitzen les dones i els homes de Barcelona. I ens permet saber quines són les seves percepcions i les diferències en l'organització de les diverses esferes temporals. Podem afirmar, amb les dades d'aquest estudi a la mà, que Barcelona es caracteritza per una elevada autocontenció. Barcelona, té un elevat índex d'integració i autocontenció de les principals activitats quotidianes. Així, les dades de l’estudi ens mostren una preferència dels barcelonins i barcelonines per l'espai proper; el barri. Al barri fan les compres d'aliments, vestits i calçats, i les activitats d'oci, de lleure i esport. Les activitats al propi barri s'intensifiquen. La proximitat és un valor en alça en una societat on el temps esdevé un bé limitat i les persones tenen la sensació de no poder-lo gestionar. No poder gestionar el temps, no sentir-lo com a propi, és un factor de discriminació social i econòmica que afecta sobretot a les dones per la diferència substancial que existeix amb els homes, que disposen d'un crèdit il·limitat d'hores per a la projecció social, en una societat en què les regles del joc continuen sent sexistes. Canviar-les, comporta canviar les actituds socials i personals respecte al valor de l'ús del temps. Comporta considerar els Usos del Temps una qüestió social. És per aquest motiu que l’Ajuntament de Barcelona, des de la Regidoria de Nous Usos del Temps, té endegats diferents estudis i projectes de bones pràctiques que contemplen l'harmonització de la gestió del temps que les persones poden fer en diferents àmbits on s'ha d'invertir temps: el barri, el treball, la mobilitat, els desplaçaments, l'escola i tot un seguit d'activitats que conformen la nostra vida quotidiana. Els resultats d’aquest estudi conformaran un més dels elements que ens ajuden i ens serveixen per al desenvolupament i la implementaria d’accions de polítiques públiques dels usos socials del temps. Hem de repensar les nostres ciutats i els nostres ritmes de vida des d'aquesta nova perspectiva: el temps és un dret de les persones: Homes i Dones. El nostre objectiu és situar el temps de les persones en el centre d'un nou model d'articulació social. Perquè Barcelona batega amb el teu temps, el temps de les persones. Jordi Hereu Imma Moraleda L’Alcalde de Barcelona Regidora dels Nous Usos del Temps Sumari Introducció ...................................................................................................................7 Primera part: Grups de discussió ................................................................................8 1. Temps de treball mercantil.......................................................................................9 1.1. L’activitat laboral ...............................................................................................9 1.1.1. El treball mercantil i els estudis..................................................................9 1.1.2. El treball mercantil...................................................................................10 1.1.3. El treball mercantil i la jubilació ................................................................11 1.2. Les hores de treball mercantil: l’horari ...........................................................12 1.2.1. L’horari i el tipus de jornada ....................................................................12 1.2.2. Treball en cap de setmana.......................................................................16 1.2.3. Conciliació del temps de treball mercantil amb la resta de temps.............17 1.3. Temps de desplaçament en el treball mercantil .............................................20 1.3.1. Treballar al mateix barri o municipi de residència......................................20 1.3.2. Treballar i viure a municipis diferents .......................................................22 2. Temps de treball familiar domèstic........................................................................24 2.1. Tasques domèstiques i familiars.....................................................................26 2.1.1. Compres.................................................................................................26 2.1.2. Cuinar.....................................................................................................29 2.1.3. La neteja.................................................................................................30 2.1.4. Cura de persones dependents ................................................................30 2.2. Distribució de tasques ....................................................................................31 2.2.1. Ajuda externa ..........................................................................................33 2.3. Hores de dedicació al treball familiar domèstic .............................................34 2.4. Conciliació del temps familiar domèstic amb els altres temps......................35 3. Temps lliure i de lleure...........................................................................................36 3.1. Disponibilitat de temps ...................................................................................37 3.2. Activitats de lleure...........................................................................................42 3.2.1. Activitats de lleure a casa........................................................................43 3.2.2. Activitats de lleure fora de casa...............................................................45 4. Temps de la ciutat ..................................................................................................49 4.1. La ciutat de Barcelona.....................................................................................49 4.1.1. Viure a la ciutat o fora de la ciutat ............................................................51 4.1.2. El barri i els serveis de proximitat.............................................................53 4.2. Horaris de la ciutat ..........................................................................................55 4.2.1. Horaris dels transports públics.......................................................................55 4.2.2. Horaris comercials ..................................................................................56 4.2.3. Horaris de la resta de serveis ..................................................................58 S Segona part: Entrevistes exploratòries......................................................................59 5. Temps de treball mercantil.....................................................................................60 5.1. Horaris .............................................................................................................60 5.2. Desregularització d’horaris................................................................................61 5.3. Tipus de jornada laboral ....................................................................................61 5.4. Exclusió ............................................................................................................62 6. Temps d’estudi.......................................................................................................62 7. Temps de treball familiar domèstic........................................................................62 7.1. Delimitació de les activitats del temps de la llar..................................................63 7.2. Conciliació........................................................................................................63 7.3. L’únic temps que no s’adapta és el temps de treball? .......................................64 8. Temps lliure i de lleure...........................................................................................64 8.1. Diferències socials en el temps de lleure...........................................................64 8.1.1. Immigració ..............................................................................................65 8.2. Percepció de manca de temps..........................................................................65 9. Temps de desplaçament ........................................................................................65 9.1. Mobilitat en temps de lleure ..............................................................................66 10. Temps de repòs....................................................................................................66 11. Temps de la ciutat ................................................................................................67 11.1. Com està organitzada la ciutat ........................................................................67 11.2. La ciutat dels no residents ..............................................................................67
Recommended publications
  • Hàbits Esportius a COL.LECCIÓ Catalunya ESTUDIS Hàbits Esportius a Catalunya Hàbits Esportius
    Hàbits esportius a COL.LECCIÓ Catalunya ESTUDIS Hàbits esportius a Catalunya Hàbits esportius PPORTADAok.inddORTADAok.indd 1 115/5/095/5/09 112:51:012:51:01 Hàbits esportius a COL.LECCIÓ Catalunya ESTUDIS Edició: Generalitat de Catalunya Secretaria General de l’Esport Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya Observatori Català de l’Esport. Av. de l’Estadi s/n 08038 Barcelona 1a edició: maig de 2009 Autoria: Núria Puig, Anna Vilanova, Eduard Inglés i David Mayo Assessorament lingüístic: Unió de Federacions Esportives de Catalunya Disseny gràfi c i maquetació: Pixel Comunicació Tiratge: 100 exemplars ISBN: 978-84-393-7932-4 Dipòsit legal: B: 24.407-2009 Impressió: Gràfi ques Duran 4 Índex 1. ALGUNS ACLARIMENTS INICIALS SOBRE ELS HÀBITS ESPORTIUS A CATALUNYA . 7 1.1 Les enquestes sobre hàbits esportius a Catalunya . 8 1.2 Catalunya i la seva heterogeneïtat esportiva . .11 1.3 El sistema obert de l’esport . .13 2. ELS COMPORTAMENTS DAVANT L’ESPORT . .17 2.1 Valoració social de l’esport: el lloc ocupat en el temps lliure i l’interès . .18 2.2 La pràctica de l’esport . 20 2.3 Les activitats més practicades . 22 2.4 La organització de l’esport . 28 2.5 La no pràctica i l’abandonament de l’esport . 32 2.6 A manera de recapitulació intermèdia . 34 3. DIFERÈNCIES I DESIGUALTATS EN ELS COMPORTAMENTS DAVANT L’ESPORT . .37 3.1 Homes, dones i esport: les diferències segons el gènere . 39 3.2 A cada edat un esport i una manera de fer-lo . 45 3.3 Les persones amb nivells d’instrucció elevats incorporen més l’hàbit esportiu .
    [Show full text]
  • Conferència Del President Torra: “El Nostre Moment”
    Conferència del president Torra: “El nostre moment” Barcelona, 4 de setembre de 2018 Benvolgudes amigues, benvolguts amics, Moltes gràcies per ser avui aquí. Per compartir aquesta estona plegats. En una conferència que he preparat al llarg d’aquestes últimes setmanes, que he tingut l’oportunitat de demanar l’opinió a molta gent i que espero que plantegi un debat al país sobre com encarem el futur de la nostra nació. He intentat dividir aquesta exposició en cinc grans blocs: primer, sobre on som, on crec que ens trobem en aquests moments; com hem arribat fins aquí, què ha passat en aquest país; un tercer bloc, que seria, hi ara què? i amb una sèrie de propostes que espero siguin objecte d’aquest debat ciutadà; un quarts sobre les oportunitats que tenim, que em sembla que tenim al davant, centrades en les victòries internacionals jurídiques i polítiques, amb un sol poble pels drets socials, el calendari que tenim pel davant, les vies d’acció republicana, d’un poble constituent i la causa justa a la independència, i el cinquè serà com guanyarem, en el que m’agradaria centrar-me en paraules com organització, coordinació, preparació, mentalitat de màxima persistència, voluntat de suma, de grans consensos i sobretot fer un clam final a l’esperança. Aquesta conferència no és pas una protesta, sinó una proposta. Perquè Catalunya es troba avui en una cruïlla. Perquè amb presos polítics, exiliats i milers de catalans investigats i processats, l’hora és greu. Perquè la llibertat i la justícia només són vàlides en la veritat. I perquè la veritat ens exigeix determinació, resistència i esperança.
    [Show full text]
  • 1 DALÍ I PITXOT. BIBLIOGRAFIA PREMSA I
    DALÍ I PITXOT. BIBLIOGRAFIA PREMSA i REVISTES - Ribera, Carlos, “Pintura joven”, La Voz de España, 10/03/1955, San Sebastián. - Ribera, Carlos, “Pintura joven”, La Voz de España, 23/03/1956, San Sebastián - Exposición de J. Aldazabal. Inauguración de la exposición de Antonio Pichot, El Diario Vasco, 17/07/1956, San Sebastián. - Zubiri, Fernando, “Antonio Pichot está muy contento de su primera exposición”, Unidad, 27/07/1956, San Sebastián. - “Pichot en Aranaz Darras”, El Diario Vasco, 27/07/1956, San Sebastián. - “Antonio Pichot”, La Voz de España, 27/07/1956, San Sebastián. - L. D. A., [Crónica], El Correo español/El Pueblo Vasco, 23/01/1958, Bilbao. - “Antonio Pichot en la sala Alonso”, El Correo español, 23/01/1958, Bilbao. - [Exposición Antonio Pichot], La Gaceta del Norte, 23/01/1958. - “De Antonio Pichot”, Diario de Noticias, 12/05/1959, Lisboa. - Ribeiro Alves Junior, José, “Una boa Exposição de Pintura Contemporânea”, Voz dó Sul, 16/05/1959. - R. A., “Oleos de Antonio Pichot na Sociedade N. de Belas Artes, Republica, 17/05/1959, Lisboa. - M., A.,“Pintura de António Pichot”, Diario popular, 18/05/1959, Lisboa. - “Exposição de pintura António Pichot na S.N.B.A.”, Diario de Lisboa, 18/05/1959, Lisboa. - “De António Pichot”, Diario de Noticias, 18/05/1959, Lisboa. - “Antonio Pichot en la sala ‘Arte’”, El Correo español/El Pueblo vasco, 15/01/1960, Bilbao. - [Anunci exposició Pitxot], ABC, 29/05/1960, Madrid, p. 80 - Galindo, Fèlix, [Crónica sobre la obra de Antonio Pichot], Dígame, 07/06/1960, Madrid - [Anunci exposició Pitxot], Revista Gran Via, 15/04/1961, Barcelona, p.
    [Show full text]
  • Acta XXII Assemblea
    Carrer València 231, 6a 08007 Barcelona Tel. 93 496 16 16 [email protected] www.acm.cat ACTA DE LA XXII ASSEMBLEA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS I COMARQUES Sent les 11:30 hores del divendres 14 de febrer de 2020, es reuneix, al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, la XXII Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques amb el següent Ordre del dia: Acreditacions, rebuda dels assistents i lliurament de la documentació. 1. Constitució de la Mesa 2. Benvinguda i salutacions 3. Aprovació, si escau, de l’Acta de la XXI Assemblea de l’ACM, celebrada a Girona el dia 20 de setembre de 2019 4. Aprovació, si escau, de noves incorporacions al Comitè Executiu 5. Informe de gestió 6. Presentació i aprovació, si escau, de la proposta de modificació dels estatuts 7. Presentació i aprovació, si escau, del pressupost i de les quotes per a l’exercici 2020 8. Presentació i aprovació, si escau, del Pla de Mandat 2020-2024 9. Propostes de resolució 10. Cloenda a. Il·lm Sr Lluís Soler, president de l’ACM b. Hble, Sra. Meritxell Budò, Consellera de la Presidència 1. Constitució de la Mesa La secretària general, Sra. Joana Ortega, dona la benvinguda als assistents a la XXII Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Manifesta que li fa una especial il·lusió assistir-hi per primera vegada com a membre de l’equip de l’ACM i, sobretot, seguir vinculada al municipalisme. Tot seguit, en nom del president de l’ACM, proposa la composició de la Mesa de la XXII Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, amb els membres següents: Presidència: - Montse Mindan, Alcaldessa de Roses Vicepresidències: - Agnès Ferré, Alcaldessa de la Bisbal del Penedès.
    [Show full text]
  • Joan Josep Nuet: “La CUP Ens Ha Demanat Que Trenquem Amb Iniciativa Però El Temps De Les Baralles S’Ha Acabat”
    Joan Josep Nuet: “La CUP ens ha demanat que trenquem amb Iniciativa però el temps de les baralles s’ha acabat” Joan Josep Nuet (Reus, 1964) és l’actual coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i di- putat al Congrés dels Diputats. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona. L’any 1986 va ingressar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i al sindicat CCOO. Mentre es desmembrava la Unió Soviètica, ell aconseguia la seva primera acta com a regidor comunista a Montcada i Reixac. Va deixar la feina d’agent comercial, en el sector del metall i de la química industrial, el 2006 quan va ser escollit senador per designació autonòmica. Actualment també és membre de la direcció d’Izquierda Unida. No ha deixat mai de pagar la quota de soci al Casal de Cuba de Barcelona. Com arriba un noi de Reus a ser el líder dels comunistes de Catalunya? Reus, en la història de Catalunya, té un paper cabdal. Va ser la segona ciutat més poblada del país, després de Barcelona, a finals del segle XIX. Reus ha parit molta gent important! No em vull comparar… però gent com Gaudí, el general Prim o l’anarquista Joan Garcia Oliver. Sempre ha estat una ciutat amb una vocació més cosmopolita. Culturalment és una ciutat molt més potent que Tarragona. Però tu has fet més vida política a Montcada i Reixac. Has estat regidor. Coneixes els barris obrers de l’àrea metropolitana de Barcelona. Acabaran votant extrema dreta o Ciutadans? Seguiran votant el PSC? Tornaran a votar comunista? Aquests barris obrers acumulen una crisi de fractura.
    [Show full text]
  • Els Joves I El Consum De Serveis En El Temps Lliure Estudis Sobre Els Hàbits De Consum Dels Joves De Catalunya
    Colleccio Estudis Els joves i el consum de serveis en el temps lliure Estudis sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya 1 © - Direcció: Josep Bonil - Coordinació tècnica: Neus Banqué - Autoria: Marta Fonolleda, Sílvia Granados, Dídac Roig © Agència Catalana del Consum ISBN: 978-84-393-8682-7 DL B. 42386-2011 Aquesta publicació electrònica estalvia recursos energètics i materials associats a les publicacions en paper. Si heu d’imprimir aquest document, seleccioneu només els fragments necessaris, imprimiu-lo a dues cares, en blanc i negre, opció esborrany i en paper 100% reciclat ECF (lliure de clor elemental) o TFC (totalment lliure de clor).. 2 Els joves i el consum de serveis en el temps lliure Estudis sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya Escola del Consum de Catalunya Agència Catalana del Consum 7 3 1. Per què aquest estudi? 6 2. Context de l’estudi 9 3. Síntesi del treball realitzat 14 4. Aportacions de l’estudi 18 De quantes hores de temps lliure disposen? 19 Quines activitats realitzen en el temps lliure? 21 Gasten diners en el temps lliure? En quines activitats? 25 Consumeixen serveis en el temps lliure? En quines activitats? 29 Passen el temps lliure en solitari o en companyia? Quines activitats relacionen més amb la socialització? 36 Es poden definir perfils de joves segons el seu temps lliure? 41 5. Xifres més significatives 43 1. Por qué este estudio? 57 2. Contexto del estudio 59 3. Síntesis del trabajo realizado 63 4. Aportaciones del estudio 66 ¿De cuántas horas de tiempo libre disponen? 66 ¿Qué actividades realizan en el tiempo libre? 68 ¿Gastan dinero en el tiempo libre?¿En qué actividades? 72 ¿Consumen servicios en el tiempo libre?¿En qué actividades? 76 ¿Pasan el tiempo libre en solitario o en compañía? ¿Qué actividades elacionan más con la socialización? 83 ¿Se pueden definir perfiles de jóvenes según su tiempo libre? 88 1.
    [Show full text]
  • Aproximació a La Innivació a Mallorca a L'època Contemporània
    Aproximació a la innivació a Mallorca a l’època contemporània Autor: Miquel Salamanca Salamanca Director: Miquel Grimalt i Gelabert Memòria del projecte d’investigació del Programa de Doctorat en Geografia de la Universitat de les Illes Balears, realitzada dins el marc del Projecte: ESTRUCTURA DIARIA Y 10-MINUTAL DE LA PRECIPITACION Y SU CARACTERIZACION SINOPTICA OBJETIVA EN EL MAR BALEAR (BALEARES). Refèrencia CGL2011-29263-C02- 02 1 Índex Agraïments Apartat primer. Introducció. 1.1 Aspectes generals de la precipitació de neu a Mallorca. 1.2 Objectius 1.3 Metodologia 1.4 Estat de la qüestió Apartat segon. Àrea d’estudi. 2.1 Les singularitats geogràfiques de les Illes Balears i la seva relació amb el clima. 2.2 El clima de les Illes Balears 2.3 La neu com a element present en el clima de les Illes Balears. Les irrupcions d’aire fred. Implicacions geogràfiques. 2.4. La neu com a element del clima de Mallorca. Les irrupcions d’aire fred. Implicacions geogràfiques. Apartat tercer. Distribució temporal de les precipitacions de neu a les Illes Balears. 3.1 Les dades instrumentals i el seu tractament 3.1.1 L’obtenció de les dades instrumentals. 3.1.2 La problemàtica de les observacions de neu a Mallorca: distribució temporal, espacial i incoherències. 3.1.3 Eliminació d’errades 3.1.4 Els observatoris considerats 3.2. Distribució temporal dels dies de neu per comarques naturals. 3.2.1 El Pla de Mallorca 3.2.2 Les nevades al migjorn de Mallorca 3.2.3 El llevant de Mallorca 3.2.4 La conca de Palma 3.2.5 El nord de Mallorca 3.2.6 El raiguer de Mallorca 3.2.7 El ponent de Mallorca 3.2.8 La Serra de tramuntana 3.2.9- Anàlisi de les estacions situades a major altitud 2 3.3 Aproximació a la innivació en els relleus més elevats de la Serra de Tramuntana a partir de proxy-data 3.3.1 Obtenció i tractament de les dades.
    [Show full text]
  • Europe, an Open Drama and a Space for Friendship Víctor Pérez-Díaz Víctor
    Europe, an open drama and a space for friendship Víctor Víctor Pérez-Díaz FUNCAS C/ Caballero de Gracia, 28 Madrid, 28013, Spain Tel. +34 91 5965481 +34 91 5965718 Email: [email protected] Víctor Pérez-Díaz www.funcas.ceca.es ISBN 978-84-17609-56-6 978-84-17609-56-6 Europe, an open drama and a space for friendship an open drama and a space for Europe, FUNCAS Social and Economic Studies, 9 9 2021 EUROPE, AN OPEN DRAMA AND A SPACE FOR FRIENDSHIP Víctor Pérez-Díaz FUNCAS Social and Economic Studies, 9 Funcas Madrid, Spain SPANISH SAVINGS BANKS FOUNDATION (FUNCAS) Board Of Trustees ISIDRO FAINÉ CASAS JOSÉ MARÍA MÉNDEZ ÁLVAREZ-CEDRÓN FERNANDO CONLLEDO LANTERO CARLOS EGEA KRAUEL MIGUEL ÁNGEL ESCOTET ÁLVAREZ AMADO FRANCO LAHOZ MANUEL MENÉNDEZ MENÉNDEZ PEDRO ANTONIO MERINO GARCÍA ANTONIO PULIDO GUTIÉRREZ VICTORIO VALLE SÁNCHEZ GREGORIO VILLALABEITIA GALARRAGA Chief Executive Officer CARLOS OCAÑA PÉREZ DE TUDELA Printed in Spain Edit: FUNCAS Caballero de Gracia, 28, 28013 - Madrid (Spain) © FUNCAS All rights are reserved. The total or partial reproduction of any of its contents in any mechanical or digital medium is totally prohibited without the written consent of the owner. ISBN: 978-84-17609-56-6 Depósito legal: M-21367-2021 Prints: Cecabank II Contents Preliminary note 1 Introduction: A Proustian project for Europe, or exploring a possible future 3 1. A crisis, a drama, an undetermined outcome 3 2. Europe as a space for conversation and friendship 4 3. Building a moral character, with a Proustian imprint 5 4. A narrative of complex identities 6 5.
    [Show full text]
  • UC Berkeley GAIA Research Series
    UC Berkeley GAIA Research Series Title Multicultural Iberia: Language, Literature, and Music Permalink https://escholarship.org/uc/item/53p1j36j Journal Research Series, uciaspubs/research/103 Authors Dougherty, Dru Azevedo, Milton M. Publication Date 1999 Peer reviewed eScholarship.org Powered by the California Digital Library University of California Multicultural Iberia: Language, Literature, and Music Edited by Dru Dougherty and Milton M. Azevedo Description: Since medieval times, Catalonia has been a source of cultural expression that has ranged far beyond its present-day geographic borders. The uncommon diversity of its languages, literature in both Catalan and Spanish, and popular culture is studied in this volume by scholars from the United States and Spain who met in Berkeley in 1997 to celebrate the tenth anniversary of the Gaspar de Portola Catalonia Studies Program. The dialogue between Catalonia and the other regions of the Iberian Peninsula is both analyzed and continued in this collection of essays by outstanding specialists in linguistics, literature, musicology, digitized media, and cultural studies. RESEARCH SERIES / NUMBER 103 MULTICULTURAL IBERIA: LANGUAGE, LITERATURE, AND MUSIC Dru Dougherty and Milton M. Azevedo, Editors UNIVERSITY OF CALIFORNIA AT BERKELEY Library of Congress Cataloging-in-Publication Data Multicultural Iberia : language, literature, and music / Dru Dougherty and Milton M. Azevedo, editors. p. cm. — (Research series ; no. 103) Includes bibliographical references ISBNB 0-87725-003-0 1. Catalan philology. 2. Catalonia (Spain)—Civilization. I. Dougherty, Dru. II. Azevedo, Milton Mariano, 1942– . III. Series: Research series (University of California, Berkeley. International and Area Studies) ; no. 103. PC3802.M85 1999 449’.9—dc21 99-22188 CIP ©1999 by the Regents of the University of California CONTENTS Acknowledgments vii Introduction Dru Dougherty and Milton M.
    [Show full text]
  • Quim Torra: Singlades Culturals D'un President A
    REVISTA DE CATALUNYA. NÚMERO 303. JULIOL-AGOST-SETEMBRE DE 2018 QUIM TORRA: SINGLADES CULTURALS D’UN PRESIDENT A CONTRA VENT Fèlix Villagrasa i Hernàndez El dia 17 de maig de 2018, Quim Torra i Pla fou investit 131è President de la Generalitat de Catalunya en unes circumstàncies atípiques, marcades per la intervenció de les institucions polítiques catalanes per part del Govern espanyol, en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Els fets del mes d’octubre (referèndum d’autodeterminació del dia 1 i declaració d’independència del 27) van desfermar una actuació dels tribunals de justícia espanyols que fins ara ha suposat l’empresonament de set càrrecs electes, dos presidents d’associacions cíviques i altres set representants populars més forçats a anar a l’exili, entre ells el president Puigdemont. Aquesta és la reacció del poder espanyol establert el 1978 a través d’un pacte entre l’estructura hereva del franquisme i els partits d’oposició reconeguts, avalat per les eleccions del 1977, que es van celebrar amb nombroses anomalies democràtiques. Un acord desigual, en què aquells que comandaven la coneguda com a “Transició” van tenir cura d’introduir els mecanismes constitucionals que avui pateixen les institucions catalanes per evitar una deriva secessionista més que probable en el cas de Catalunya i d’Euskadi, bo i evidenciant que es manté amb aquestes nacions una relació de submissió tot negant el dret d’autodeterminació reconegut pel dret internacional. Uns instruments orgànics que ben legalment podrien arribar a la suspensió de les llibertats democràtiques i de tots els drets fonamentals en funció d’articles com el 8, el 56.1 o el 62.h, que, combinats, poden deixar el rei i l’exèrcit com a únics poders inviolables si consideren que perilla la integritat territorial de l’Estat.
    [Show full text]
  • 100 Anys Dels Inicis De La Previsió
    AUSA · XXV · 169 (2012) p. 597-611 · © Patronat d’Estudis Osonencs (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246) 100 ANYS DELS INICIS DE LA PREVISIÓ METEOROLÒGICA REGIONAL MEDITERRÀNIA: LA SOCIETAT ASTRONÒMICA DE BARCELONA, LA FEDERACIÓN AGRARIA DE LEVANTE I L’OBSERVATORIO CENTRAL METEOROLÓGICO Josep Batlló Instituto Dom Luiz. Universidade de Lisboa Victòria Rosselló RTVV. Canal 9 100 years of regional Mediterranean weather forecasting: the Astronomical Society of Bar- celona, the Federación Agraria de Levante and the Central Meteorological Observatory L’any 2011 farà cent anys de l’inici de la previ- Year 2011 marks the hundredth anniversary of sió regional del temps sobre la base de l’anàlisi the beginning of regional weather forecast in sinòptica per a València i Catalunya. Aquests basis of synoptic analysis for Valencia and Cat- primers desenvolupaments els van dirigir dues alonia. These early developments were leaded associacions amb experiència prèvia en el camp by two associations with previous experiences de la meteorologia, la Federación Agraria de in the field of meteorology, the Federación Levante i la Societat Astronòmica de Barcelo- Agraria de Levante and the Astronomical Soci- na, els líders de les quals foren M. Iranzo i E. ety of Barcelona, whose leaders were M. Iranzo Fontserè. Ambdues entitats col·laboraren amb and E. Fontserè. Both entities engaged in a tight una altra de nova creació, l’Observatorio Cen- collaboration with another one newly created, tral Meteorológico, dirigit per J. Galbis. Sense the Observatorio Central Meteorológico direct- el seu suport les iniciatives de previsió haurien ed by J. Galbis. Without his support the fore- estat pràcticament impossibles.
    [Show full text]
  • Accés Al Document En Format
    Sessió 9 / Comissió del Síndic de Greuges / 11 de març de 2019 TRANSCRIPCIÓ EN BRUT Aquesta transcripció està pendent de verificació i correcció. Pot contenir, doncs, errades de fidelitat i incorreccions lingüístiques i no es pot considerar com una publicació oficial 1 Sessió 9 / Comissió del Síndic de Greuges / 11 de març de 2019 Fitxer 01 XII legislatura · tercer període · sèrie C · número *** Comissió del Síndic de Greuges Sessió 9, dilluns 11 de març de 2019 Presidència de l’H. Sr. Ramon Espadaler i Parcerisas Sessió 9 de la CSG La sessió de la Comissió del Síndic de Greuges (CSG) s’obre a ***. Presideix Ramon Espadaler i Parcerisas, acompanyat de la vicepresidenta, María Francisca Valle Fuentes, i de la secretària, Eva Baró Ramos. Assisteix la Mesa el lletrat Miquel Lluís Palomares Amat. Hi són presents els diputats Carmen de Rivera i Pla, Munia Fernández-Jordán Celorio, María Luz Guilarte Sánchez, Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois i Elisabeth Valencia Mimbrero, pel G. P. de Ciutadans; Anna Geli i España, Lluís Guinó i Subirós, Aurora Madaula i Giménez, Antoni Morral i Berenguer i Eduard Pujol i Bonell, pel G. P. de Junts per Catalunya; Eva Baró Ramos, Najat Driouech Ben Moussa, Gemma Espigares Tribó i Irene Fornós Curto, pel G.P. Republicà; Marta Moreta Rovira, pel G. P. Socialistes i Units per Avançar; Joan Josep Nuet i Pujals, pel G. P. de Catalunya en Comú Podem; Carles Riera Albert, pel S. P. de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent, i Andrea Levy Soler, pel S. P. del Partit Popular de Catalunya.
    [Show full text]