DOCSLIB.ORG

Discurs D'investidura De Quim Torra I

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Discurs D'investidura De Quim Torra I DISCURS D’INVESTIDURA DE QUIM TORRA I PLA Moltes gràcies president. Senyores i senyors diputats, MH president Mas, MH president Benach, MH presidenta de Gispert, Excma. senyora Conesa, representants electes al Congrés i al Senat, consellera Borràs, autoritats, senyores i senyors que ens segueixen des de l’hemicicle i des de la resta de sala habilitades, i als que ens segueixen a través dels mitjans de comunicació arreu del país, també una salutació molt afectuosa, més afectuosa que mai als familiars dels presos i dels exiliats. Tanben as aranesi que mos seguissen des dera Val. Jo avui no hauria de ser aquí. Jo no hauria d'estar fent aquest discurs d'investidura i tampoc no hauria de demanar-los la confiança per a un programa de govern. Avui, aquí, ara, hauria de ser-hi el president legítim de Catalunya, el MH Sr. Carles Puigdemont. I hauria de ser ell, adreçant-se en llibertat a aquesta cambra, qui els exposés el programa de govern per al nostre país. I a ell l'haurien d'acompanyar tots els presos polítics i exiliats que tampoc poden ser aquí. També ells, lliures i amb nosaltres i les seves famílies, haurien de poder-lo escoltar. Siguin, doncs, les meves primeres paraules per a enviar un record emocionat a tots els qui, pel simple fet de permetre votar al poble de Catalunya, són avui privats dels seus drets, privats de llibertat sense sentència, ostatges d'un Estat que ha vulnerat les regles democràtiques més elementals. No poden ser aquí ni els nostres companys diputats, el President Puigdemont, el vicepresident Junqueras, els consellers Jordi Turull i Josep Rull, ni el president del nostre Grup Parlamentari, Jordi Sánchez. Com tampoc poden ser aquí la presidenta Carme Forcadell, ni els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Joaquim Forn i Raül Romeva. Ni les conselleres Clara Ponsatí, Dolors Bassa i Meritxell Serret. I encara, també a la presó i l'exili, l'amic enyorat Jordi Cuixart, la secretaria general d’Esquerra, Marta Rovira i l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel. Ho repetirem totes les vegades que calgui: Mai ens cansarem de recordar-los, perquè mai ens cansarem de lluitar per la seva llibertat. A l’hora de començar aquest debat d’investidura vull deixar ben clar que: El nostre president és Carles Puigdemont. Serem lleials la mandat del primer d’octubre: construir un estat independent en forma de República. I el nostre programa de govern és la cohesió social i la prosperitat econòmica de Catalunya. Presento la meva candidatura a la presidència de la Generalitat al servei d’aquests 3 propòsits. Amb determinació: Perquè la millor manera de refer el nostre país de l’atac del 155 és tenir govern. Perquè la millor manera de protegir i defensar els interessos dels presos polítics i dels exiliats és tenir govern. Perquè la via més potent perquè el país avanci republicanament en tots els seus fronts és un govern treballant per aconseguir-ho. Si voleu podríem resumir-ho com deia Joan Fuster: Tota política feta sense nosaltres, serà feta contra nosaltres. Per tant, fem-ho nosaltres. Permetin-me abans d’entrar a fons en els blocs que configuren el programa de govern que, a tall d’introducció, els detalli on som: una etapa d’excepcionalitat. Avui a Catalunya la democràcia està en entredit. S'han detingut persones innocents, s'han hagut d'exiliar polítics honorables, s'investiguen professors i mestres, alcaldes i funcionaris, activistes socials dels CDR i còmics o periodistes. Avui, a Catalunya, el dret universal de qualsevol poble a autodeterminar-se està criminalitzat. Els drets cívics d'expressió, de manifestació i de pensament, són trepitjats i amenaçats. Aquests fets situen Catalunya en una excepcionalitat política inimaginable en cap país europeu del nostre entorn. Res no serà normal a casa nostra fins que no recuperem les nostres institucions. Res no serà normal a casa nostra fins que recuperem la democràcia. Res no serà normal a casa nostra fins que senzillament la gent que va defensar i va exercir la democràcia perquè nosaltres poguéssim votar en el referèndum d'autodeterminació de l’1 d'octubre, siguin lliures. Alguns voldrien fer-nos creure que vivim en un país normal; doncs, no, ben al contrari, ens trobem en un moment polític excepcionalment anormal, d'una enorme gravetat. I, naturalment, aquesta excepcionalitat afecta de manera directa i profunda la legislatura i tot el que se'n pugi derivar. En primer lloc, aquesta mateixa investidura. Si em permeten una referència personal, vull dir-los que penso que ningú està tan dolgut com jo que haguem arribat a aquesta investidura. I crec que és necessari aturar-me un moment i parlar-los de les quatre investidures que s'han intentat materialitzar aquests últims mesos. Fer-ho personalment em sembla un deure de justícia política; però és també rellevant a l'hora de veure fins a quin punt s'han conculcat i atropellat els drets dels nostres col·legues diputats, vulneració que, no en tinc cap dubte, acabarà resolent-se al seu favor en els Tribunals Internacionals. En primer lloc, la del president Puigdemont, el 30 de gener, barroerament impossibilitada per un treball combinat del govern espanyol i el Tribunal Constitucional, amenaçant les nostres institucions. En segon lloc, la del company Jordi Sànchez, inviable perquè un jutge va impedir-li exercir els seus drets com a diputat. En tercer lloc, la investidura del conseller Jordi Turull. Algú pot plantejar-se que en cap país de la Unió Europea, enmig d'un debat d'investidura, al diputat que la defensa se'l pugui arribar a posar a la presó? Algú pot imaginar-se que això realment pugui passar en un estat democràtic? Realment aquesta escena, creuen vostès, seria possible a Noruega o al Regne Unit? Doncs va passar aquí, a Catalunya, en la que ha estat, probablement, una de les més grans indecències que ha viscut el nostre Parlament i que, personalment, no em puc treure del cap. I, finalment, l'intent de nova investidura de Jordi Sànchez, en base a les mesures cautelars aprovades pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Com diu la professora Neus Torbisco, professora de Drets Humans a Ginebra, unes mesures d'una importància extraordinària, atès que en molt poques ocasions s'han concedit. Doncs bé, tampoc al Sr. Llarena va semblar-li que les Nacions Unides poguessin tenir cap importància. I quan ni una resolució de les Nacions Unides ja no t'afecta, aleshores, fins on pot arribar l’arbitrarietat? En mans de qui està la justícia a Espanya? Quatre intents d'investidura. Algú ha arribat a afirmar, frívolament, que ha estat un temps perdut. I jo em pregunto: perdut? De debò? Perdut? Doncs, si fos així, com guanyarem la batalla en els Tribunals Internacionals, si no és al·legant totes i cadascuna de les barbaritats processals i judicials que s'han comès? Per això ha estat tan important l'itinerari seguit aquests mesos a Catalunya. De la mateixa manera que ha estat vital l'itinerari seguit en les extradicions a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa. Així és com, dia a dia, hem pogut constatar a l’estat espanyol els gravíssims atemptats als drets cívics i civils dels nostres conciutadans i representants polítics i socials. Així és com, dia a dia, hem posat, des de l'exili, els fonaments que ens han de permetre guanyar finalment contra la injustícia. Els deia en començar, que havia de ser el president Puigdemont qui fes avui aquest discurs. I haurà de ser el president Puigdemont qui, al més aviat possible, el faci. Fins en dues ocasions, aquest Parlament ha reconegut que és ell qui compta amb el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra. Però contra aquesta realitat, l'Estat ha mobilitzat tots els seus tentacles de poder per a evitar-ho. Tots. Els imaginables i els inimaginables. En una frenètica cursa vers l'abisme de la repressió, l’estat ha impedit que puguem escollir la persona que legalment i legítimament encapçalava una candidatura electoral. Qualsevol rastre de respecte pels ciutadans de Catalunya ha estat eliminada. Però la nostra resposta no es mourà mai d'aquí: persistirem, insistirem i l'investirem. Aquesta és, si em permeten, una de les idees centrals del projecte republicà que els presento. És més, he de confessar-los que he acceptat la responsabilitat de tirar endavant aquesta investidura: Primer, perquè entenc que el moment exigeix de tots nosaltres tota la responsabilitat i actitud de servei al país de què en siguem capaços. I, segon, he acceptat la responsabilitat de tirar endavant aquesta legislatura, per la situació de provisionalitat que viu el país, que només pot acabar-se amb la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i el reconeixement i acceptació de la voluntat democràtica dels catalans. Certament, davant de la situació creada hi havia altres sortides possibles. Les hem estudiat a fons i, en la nostra opinió, fer govern és la que millor aprofita el fil republicà que arrenca del referèndum del primer d'octubre, passa per la declaració política d'independència del dia 27 i es revalida en les eleccions del 21 de desembre. Però amb això no n'hi ha prou: cal un govern que expressi, en la seva mateixa configuració, la nostra inalterada voluntat de continuar el mandat republicà rebut de la ciutadania. Iniciem, doncs, sí una etapa de transició, que ens permet avançar en el nostre projecte amb tota l'empenta, tota la força, i tots els recursos, alhora que senyala un marc provisional, efectivament, un marc de compromís i de repte per a la nació sencera. Perquè ens caldrà un govern fort, més que jo, sobretot ens caldrà un país fortíssim i unit, per a encarar, junts, els reptes que se'ns presenten.
Load more

Recommended publications
  • Claiming Independence in 140 Characters. Uses of Metaphor in the Construction of Scottish and Catalan Political Discourses on Twitter
    CLAIMING INDEPENDENCE IN 140 CHARACTERS. USES OF METAPHOR IN THE CONSTRUCTION OF SCOTTISH AND CATALAN POLITICAL DISCOURSES ON TWITTER Carlota Maria Moragas Fernández ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora.
    [Show full text]
  • Aires Nous a ERC?
    Aires nous a ERC? A fi d’acarar amb un mínim de garanties les eleccions espanyoles, Esquerra Republicana de Catalunya sembla voler recobrar aquell “aire nou” impulsat per “mans netes” que tants bons resultats li va donar en el seu moment. No tan sols ha canviat el seu president, substituint Joan Puigcercós per Oriol Junqueras, sinó que —després d’una més que lamentable lluita intestina fratricida— ha tingut la bona idea d’escollir un independent amb empenta, Alfred Bosch, com a cap de llista per la demarcació de Barcelona. Convidant, a més a més, a les altres forces independentistes a afegir-se al seu projecte. Crida que desoí Solidaritat Catalana, però que acollí amb els braços esbatanats Reagrupament, aquella fracassada formació política on s’havien reunit les seves ovelles negres esgarriades. Talment com si, després de la seva espectacular esfondrada electoral, Joan Carretero i els seus n’haguessin tingut prou amb un estentori i temptador xiulet del seu vell pastor per a retornar, amb la cua entre cames, a la cleda que fins fa tot just quatre dies tant els engavanyava. Fa la impressió que per a dedicar-se a la política sigui necessari comptar amb un cert component de desmemòria adaptativa, que permeti patir sobtats atacs d’amnèsia quan més convé. Ataca d’amnèsia que, si és possible, s’haurien d’encomanar als electors... Hem de recórrer a les hemeroteques a fi de recordar que, encara no fa un any i mig, el llavors Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, definia al líder de Reagrupament com un independentista “de dreta” —“digues-li dreta, digues-li populista”? O que l’incombustible Puigcercós, que segueix aferrat contumaçment a l’executiva nacional d’ERC, el convidava a abandonar Esquerra per a “omplir l’espai de centredreta independentista”.
    [Show full text]
  • EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'esquerra INDEPENDENTISTA Publicació D’Endavant­OSAN: La Barraqueta C
    ENDAVANT OSAN endavant.org EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA PublicaciÓ d’Endavant­OSAN: La Barraqueta C. Tordera, 30 (08012 Barcelona) RacÓ de la Corbella C. Maldonado, 46 (46001 ValÈncia) Ateneu Popular de Palma C. MissiÓ, 19 (07011 Palma) Contacte: [email protected] 1 EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA El procÉs sobiranista i l'esquerra independentista Els objectius fonamentals de l'esquerra independentista 3 D'on ve l'actual procÉs sobiranista? 4 Quines sÓn les caracterÍstiques de l'independentisme majoritari avui en dia? 7 El paper de les elits econÒmiques 9 Perspectives de canvi social 12 El procÉs sobiranista i els PaÏsos Catalans 14 Objectius, etapes i lÍnies d'actuaciÓ en els propers mesos 17 endavant.org 2 Els objectius fonamentals de l'esquerra independentista L'objectiu final de l'esquerra independentista És la independÈncia, el socialisme i el feminisme als PaÏsos Catalans. És a dir, la constituciÓ d'un estat independent que englobi el conjunt de la naciÓ catalana i la construcciÓ d'una societat socialista i fe­ minista. Qualsevol actuaciÓ polÍtica, des de la intervenciÓ en una lluita conjuntural fins a les estratÈgies polÍtiques ­nacionals o territorials­, ha d'anar encaminada a l'acumulaciÓ de forces per a poder assolir aquest objectiu final que És la raÓ de ser del nostre moviment. Per tant, la mobilitzaciÓ independentista que actualment viu el Principat de Catalu­ nya, tambÉ cal que la inserim en aquesta mateixa lÒgica d'analitzar­la i intervenir­hi polÍticament amb l'objectiu d'acumular forces i avanÇar cap a la consecuciÓ del nos­ tre projecte polÍtic.
    [Show full text]
  • Presentación De Powerpoint
    THE TRUTH ABOUT CATALONIA’S BID FOR INDEPENDENCE Last update: 28 November 2019 This document is subject to the evolution of the events it contains and will be periodically updated. Please note the date of the last update and, if necessary, request the latest version from: [email protected] This edition has only been updated to include the sentences of the trial that were published on 14 October. The verb tenses of the previous version have been maintained, without prejudice to the fact that a last update can be made by adjusting the concordances. Contents CATALONIA’S BID FOR INDEPENDENCE 1. Timeline of the Independence bid THE CATALAN INDEPENDENCE BID ON TRIAL 2. The acts of 2017 and their prosecution 3. The five Articles of Spain’s Criminal Code that landed the procès defendants in the dock 4. Safeguards for the accused during the trial 5. Independence and safeguards of the Spanish legal system 6. Private prosecution: What is it? 7. The trial and sentences THE TRUTH ABOUT SPAIN AND ITS CATALAN REGION 8. The secessionists’ falsehoods 9. Spain is a state made up of Autonomous Communities 10. The price Catalonia is paying for the independence bid 11. Spain in international rankings QUESTIONS AND ANSWERS APPENDIX CATALONIA’S BID FOR INDEPENDENCE 1. Timeline of the Independence bid 11 SEPT Massive demonstration day (or Diada) for independence 2012 “Consultative process” • Promoted by the Catalan Regional 9 NOV Government [known as the Govern], presided by Artur Mas. 2014 Suspended by Spain’s Constitutional Court. • According to the Catalan regional administration [known as the Generalitat] 2,305,290 citizens voted and 80.76% of them voted in favour of independence.
    [Show full text]
  • ¿Un Donald Trump .Cat Dirigido Por Un Ex Presidente Sionista Desde Berlín? ¿La Pesadilla Era Eso?
    19-05-2018 [Crónicas sabatinas] ¡Contra el supremacismo, el racismo y la hispanofobia (también contra la catalanofobia por supuesto)! ¿Un Donald Trump .Cat dirigido por un ex presidente sionista desde Berlín? ¿La pesadilla era eso? Salvador López Arnal Rebelión Para Enrique Mosquera, que siempre está ahí, en cualquier lucha por la justicia y la igualdad. Para los millones de ciudadanos/as catalanes que se sienten, con razón, avergonzados, desolados… y muy irritados. <Una de las reflexiones de 1923 de este “catalán ejemplar”: “Un cráneo de Ávila, no será nunca como uno de la Plana de Vic. La antropología habla más elocuentemente que un cañón del 42”. El homenaje contó la presencia del actual presidente (o medio presidente) de la Generalitat de Cataluña. En esta nota- https://larepublica.es/2018/05/13/un- xenofobo-de-ultraderecha-presidira-la-generalitat-gracias-a-la-cup-y-erc/- se afirma lo siguiente: “El nuevo Presidente de la Generalitat, ha participado en varios homenajes a diversos personajes de la ultraderecha identitaria catalana, como a los hermanos Miquel y Josep Badia, miembros de grupos paramilitares responsables de la represión del movimiento anarquista catalán, o a Daniel Cardona, fundador de “Nosaltres Sols!”, una organización que pretendía implantar un nuevo orden fascista en Cataluña y que en la década de 1930 mantuvo contactos con líderes nazis, y que llegó a defender un racismo científico de superioridad de una raza catalana sobre unos españoles «africanos».> La magnífica restauración del edificio de hierro y cristal del antiguo mercado del Born (1873), obra de Josep Fontseré, en lugar de acoger la tan reclamada biblioteca provincial, se acabó convirtiendo por culpa de las obsesiones nacionalistas a derecha e izquierda en un sarcófago de lujo para mostrar unos restos semiarqueológicos de escaso interés, ante los cuales solo podía existir una “aproximación mágica, casi telúrica al alma de un pueblo”, sugirió con gran lirismo el día de la inauguración su director, fingiendo emocionarse.
    [Show full text]
  • Catalan Independence 2018
    Catalan Independence 2018 On October 1, 2017, the Catalan Government headed by Carles Puigdemont of the Junts per ​ Catalunya parliamentary alliance held a referendum on the future independence of Catalonia. A ​ semi-autonomous region within Spain, Catalonia enjoyed comparatively larger self-governance than many of Spain’s other regions after Francisco Franco’s rule ended in 1975. While independence has had relatively strong support in recent years, a final decision has remained elusive due to inconclusive elections, referenda, and political opposition from Madrid. The 2017 referendum recorded 92% of respondents favoring Catalan independence. However, only 43% of registered voters voted in the election marred by domestic and national opposition. The government nonetheless pushed through, declaring itself independent on October 27th. Declaring the referendum and declaration illegal, Spanish Prime Minister Mariano Rajoy dismissed the Catalan Generalitat and renewed elections. Puigdemont and his cabinet subsequently fled to Brussels, the headquarters of the European Union. This committee takes place in Catalonia, but Puigdemont remains in exile and his former vice president, Oriol Junqueras, remains in prison. This cabinet consists of fifteen members of Junts ​ pel Sí (Together for Yes) who had not been prosecuted by the Spanish Government after the ​ ​ ​ referendum, and five Spanish representatives sent from Madrid to ensure compliance. Each Catalan member will have access to powers retained after the dissolution of parliament and powers temporarily withheld by Madrid in response to the crisis. Each Spanish member starts with greater powers given by the Spanish government, but will lose some power if and when Madrid deems the situation more under control.
    [Show full text]
  • The Spanish Divide: a Rhetorical Analysis of Political Speeches
    THE SPANISH DIVIDE A RHETORICAL ANALYSIS OF POLITICAL SPEECHES DESCRIBING THE EVENTS SURROUNDING THE INDEPENDENCE REFERENDUM ON OCTOBER 1, 2017 Amy de Vries ANR 1232212 June 11th 2018 Tilburg University Liberal Arts and Sciences Bachelor Thesis (840900) Under the supervision of dr. T.G. Leesen Second reading by dr. D.J.M.S Janssens Contents Chapter 1: Identifying the Relationship ........................................................................................................ 3 Introduction .............................................................................................................................................. 3 The History of the Conflict ........................................................................................................................ 3 The Modern Legal Relationship ................................................................................................................ 4 Research Question .................................................................................................................................... 5 Methodology ............................................................................................................................................. 6 Structure ................................................................................................................................................... 7 Relevance .................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Acts of Dissent Against 'Mass Tourism' in Barcelona[Version 1; Peer
    Open Research Europe Open Research Europe 2021, 1:66 Last updated: 30 SEP 2021 RESEARCH ARTICLE A summer of phobias: media discourses on ‘radical’ acts of dissent against ‘mass tourism’ in Barcelona [version 1; peer review: 2 approved, 1 approved with reservations] Alexander Araya López Department of Linguistics and Comparative Cultural Studies, Ca' Foscari University of Venice, Venezia, Venezia, 30123, Italy v1 First published: 10 Jun 2021, 1:66 Open Peer Review https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Latest published: 10 Jun 2021, 1:66 https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Reviewer Status Invited Reviewers Abstract In the summer of 2017, the young group Arran coordinated a series of 1 2 3 protests in Barcelona and other Spanish cities to denounce the negative effects of global mass tourism. These acts of dissent fueled a version 1 heated public debate in both Spanish and international press, mainly 10 Jun 2021 report report report due to the ‘radical’ tactics employed by the demonstrators. Following the narratives about these protest acts across a diversity of media 1. Freya Higgins-Desbiolles , University of outlets, this article identifies the complex power struggles between the different actors involved in the discussion on the benefits and South Australia, Adelaide, Australia externalities of global mass tourism, offering an extensive analysis of the political uses of the term ‘turismofobia’ (tourismphobia) and a 2. Neil Hughes , University of Nottingham, revisited interpretation of the notion of the ‘protest paradigm’. This Nottingham, UK qualitative analysis was based on more than 700 media texts (including news articles, op eds and editorials) collected through the 3.
    [Show full text]
  • Briefing #12/2019
    BRIEFING #12/2019 A HUNDRED YEARS OF INJUSTICE On 14th October, Spain’s Supreme Court made public its verdict convicting nine political and civil society pro-independence leaders of sedition and sentencing them to a total of 99 years and 6 months of prison and to a similar ban from holding public office1. It is worth remembering that, as pointed out in a communiqué by Agora Judicial- a professional association of judges- “Those found guilty worked together in the calling and the organisation of a referendum on self-determination and that, in itself, is not a crime (...). Such was the decision of the [Spanish] Parliament in 2005 when it excluded from the Criminal Code the call of a referendum without legal base.” Similarly, magistrate and jurist Joaquim Bosch claims that “(…) the verdict attributes to the pro-independence public officials the authorship of sedition through a stream of behaviours linked to the call of the referendum and their calls to go to vote. That attribution of guilt also generates legal doubts, because holding illegal referendums is a conduct that was decriminalized. And encouraging citizens to vote cannot criminalize the summoners for the crimes that may occur subsequently. If it is not a crime to hold a referendum, even less so calling to participate in the consultation. For instance, those who call to take part in a peaceful demonstration cannot be responsible for the offenses that may occur in it. There is no causal link. However, the sentence considers several public officials responsible for sedition, while admitting that they did not participate in acts of passive resistance, nor did they encourage the sitting downs to hinder the actions of [police] agents”.
    [Show full text]
  • CP 12/19 En El Saló De Cent De La Casa De
    Secretaría General Ref.: CP 12/19 En el Saló de Cent de la Casa de la Ciudad de Barcelona, el QUINCE de JUNIO de DOS MIL DIECINUEVE, se reúnen los Iltres. Sres. y las Iltres. Sras. Elisenda Alamany i Gutiérrez, Maria Rosa Alarcón Montañés, Elsa Artadi i Vila, Eloi Badia Casas, Montserrat Ballarín Espuña, María Magdalena (Marilén) Barceló Verea, Eva Baró i Ramos, Albert Batlle Bastardas, Montserrat Benedí i Altés, Laia Bonet Rull, José Bou Vila, Maria Buhigas i San José, Jordi Castellana i Gamisans, Ada Colau Ballano, Jaume Collboni Cuadrado, Celestino Corbacho Chaves, Jordi Coronas i Martorell, David Escudé Rodríguez, Joaquim Forn i Chiariello, María Luz Guilarte Sánchez, Ernest Maragall i Mira, Francesc Xavier Marcé Carol, Margarita Marí-Klose, Jordi Martí i Galbis, Jordi Martí Grau, Lucía Martín González, Ferran Mascarell i Canalda, Neus Munté i Fernández, Eva Parera Escrichs, Laura Pérez Castaño, Miquel Puig i Raposo, Jordi Rabassa Massons, Óscar Ramírez Lara, Janet Sanz Cid, Gemma Sendra i Planas, Marc Serra Solé, Francisco (Paco) Sierra López, Joan Subirats Humet, Gemma Tarafa Orpinell, Manuel Valls Galfetti, Max Zañartu i Plaza, quienes han entregado anteriormente la respectiva credencial de concejalas y concejales electos de este Ayuntamiento a la Secretaría General de la Corporación. En cumplimiento del que disponen los artículos 195.2 de la Ley orgánica 5/1985, de 19 de junio, del régimen electoral general, y 37.2 del Reglamento de organización, funcionamiento y régimen jurídico de las entidades locales, ruego al concejal electo de mayor edad y no candidato a la Alcaldía, Sr. Celestino CORBACHO CHAVES, y al concejal electo de menor edad, Sr.
    [Show full text]
  • Puigdemont Elige a Quim Torra, Un Nacionalista Radical, Para Presidir El
    Puigdemont elige a Quim Torra, un nacionalista radical, para presidir el Govern | Cataluña | EL PAÍS 16/5/18 7:38 Puigdemont elige a Quim Torra, un nacionalista radical, para presidir el Govern Roger Torrent, presidente del Parlament, inicia este viernes la ronda de contactos para la sesión de investidura Camilo S. Baquero 12 MAY 2018 - 12:07 CEST Carles Puigdemont habla con Quim Torra y Elsa Artadi, en la tarde de ayer en Berlín. EUROPA PRESS | ATLAS Después de 110 días de suspense tras las elecciones catalanas,la conformación de un Govern comenzó a aclararse ayer con la designación de Joaquim Torra Pla (Blanes, 1962) como candidato de Junts per Catalunya a presidir la Generalitat. El expresident Carles Puigdemont anunció a través de un vídeo que el expresidente de Òmnium Cultural será el elegido. Torra está libre de cargas judiciales y su perfil es el de un https://elpais.com/ccaa/2018/05/10/catalunya/1525973613_424317.html Página 1 de 5 Puigdemont elige a Quim Torra, un nacionalista radical, para presidir el Govern | Cataluña | EL PAÍS 16/5/18 7:38 independentista del ala dura. Puigdemont ha querido darle un carácter puramente provisional a su sucesor, hasta el punto de pedir que no se utilice su antiguo despacho de la Generalitat. Puigdemont remarcó el carácter interino que tendrá el mandato de Quim Torra, que será investido como presidente de la Generalitat en los próximos días con los votos de ERC y la abstención de la CUP. “Se trata de un periodo de provisionalidad, marcado por las condiciones del Estado: los presos políticos, los exiliados y la amenaza permanente de la aplicación del artículo 155 de la Constitución”, aseguró el expresident, que se encuentra en Berlín a la espera de que la justicia alemana decida sobre su extradición por un supuesto delito de rebelión y desde donde espera controlar a Torra.
    [Show full text]
  • Bulls and Donkeys. National Identity and Symbols in Catalonia and Spain
    9TH ANNUAL JOAN GILI MEMORIAL LECTURE Miquel Strubell i Trueta Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain The Anglo-Catalan Society 2008 2 Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain 9TH ANNUAL JOAN GILI MEMORIAL LECTURE Miquel Strubell i Trueta Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain The Anglo-Catalan Society 2008 2 3 The Annual Joan Gili Memorial Lecture Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and 1 Spain In this paper, after an initial discussion about what identity means and how to measure it, I intend to review some studies and events in Spain in which identity issues arise. The conclusion will be reached that identities in Spain, in regard to people’s relationship with Spain itself and with Catalonia, are by no means shared, and the level of both stereotyping and prejudice, on the one hand, and of collective insecurity (even “self-hatred”) on the other, are, I claim, higher than in consolidated nation-states of western Europe, with the partial exceptions of the United Kingdom and Belgium. Let me from the outset say how honoured I am, in having been invited to deliver this paper, to follow in the footsteps of such outstanding Catalan academics as Mercè Ibarz, Antoni Segura, Joan F. Mira, Marta Pessarrodona, Miquel Berga … and those before them. The idea of dedicating what up till then had been the Fundació Congrés de Cultura lectures to the memory of Joan Gili (Barcelona 1907 - Oxford 1998) was an inspiration. Unlike some earlier Memorial lecturers, however, I was fortunate enough to have a special personal relationship with him and, of course, with his wife Elizabeth.
    [Show full text]