17 de març del 2011 Estrenes Cinemes Imperial Sessions: 20.00 i 22.30 h Five minutes of Heaven (2009 - Cinco minutos de gloria), d' Sinopsi , Irlanda del Nord, 1975. Alistair Little, de 16 anys, pertany a la UVF (Força Voluntària de l’Ulster) i està impacient per vessar sang. Ell i la seva quadrilla reben el vist-i-plau per matar James Griffin, un jove catòlic. Quan es perpetra el cop, Joe Griffin —el germà de James que té 11 anys— veu, horroritzat, com mor el seu germà. Trenta anys més tard, Joe Griffin i Alistair s’han de trobar davant les càmeres per arribar a una reconciliació.

Crítica el Police Service of , de Fitxa tècnica 1969 a 2003, hi va haver 36.923 tirotejos, Expiació: restauració, mitjançant una acció 16.209 atemptats o intents d’atemptat amb humana, de les relacions entre l’home i la bomba, i 2.225 incendis o intents d’incendis divinitat, deteriorades pels mancaments provocats. Entre 1972 i 2003, 19.605 humans. persones van ser acusades de presumptes Direcció · · Oliver Hirschbiegel delictes de terrorisme. El cost humà del Producció · · Eoin O’Callaghan Redempció: alliberament per mitjà d’un conflicte és de 3.526 morts. Entre 1969 i rescat de la condició de pecat, d’infelicitat, 2001, segons Malcolm Sutton, 2.058 Música · · · · · · · de sofriment i de mort. persones van ser abatudes pels grups i Leo Abrahams paramilitars republicans –1.018 pels grups Perdó: el perdó és l’acció de no exigir paramilitars lleialistes i 363 per les forces Fotografia · · · · Ruairi O’Brien venjança o revenja davant un mal real o de seguretat britàniques. Tot aquest Muntatge · · · · · · · imaginari infligit per altres; és el contrari vessament de sang, tota aquesta sagnia de del ressentiment. El perdó pot estar motivat patiment, Hirschbiegel s’ho mira des de la Durada · · · · · · · · · · 90 minuts o no per les disculpes de l’altre. ment de dues persones –víctima i botxí– Nacionalitat · · · Gran Bretanya que són tan diferents com iguals alhora, ni Compassió: La compassió (del llatí perdonen ni es perdonen. i Irlanda compassio, derivat de compatir; cum (“amb”) i pati (“patir”): “patir amb” és un Alistair ens adverteix: “No deixeu que els sentiment a través del qual hom comparteix nois s’uneixin al grup, que s’uneixin al el sofriment d’altri. A diferència de la pietat terror, quan hi ets, la ment es tanca del tot”. o l’empatia, la compassió implica sovint la No hi ha escletxa per al dubte, no hi ha més voluntat d’implicar-se per tal d’alleugerir pensament que el pensament dictat pel líder, la pena de l’altre. pels aplaudiments i per la necessitat de l’acceptació del grup. Joe ha viscut trenta- Difícil repte el que aborda Oliver tres anys de la seva vida creient-se culpable Fitxa artística Hirschbiegel en aquesta pel·lícula: mostrar de la mort del seu germà: “Per què ho vas el dolor humà davant un fet que no pot permetre?” Li retreu fins a la mort la seva comprendre. La víctima no pot comprendre mare, el sentencia: “Tu l’has matat”. per què ha mort el seu germà, i el botxí no Alistair Little · · · pot comprendre per què l’ha matat. Cadascun En la fugida només es troben amb la ira, el d’ells emmascararà el dolor a la seva manera. patiment i el buit permanent. Joe viu animat Joe Griffin · · · · Joe sent que tot allò de miserable i de patètic per una ràbia que l’empeny minut a minut, que hi ha en la seva existència té un únic dia a dia, any a any, a viure una vida que Vika · · · · · culpable, aquell qui va escapçar el seu món no veu més enllà d’aquella nit en què res a trets. Alistair raona i raona amb una lògica no va tornar a ser igual. Alistair és com un impecable, i ha esdevingut un predicador mort en vida, ni tan sols es pot mirar en el Alistair de jove · · · Mark David que ajuda altres persones que, com ell, fals miratge de la venjança. Per això és ell busquen respostes. qui busca el cos a cos, l’enfrontament, al Joe de jove · · · · Kevin O’Neill preu que sigui; per a ell, cap preu serà més El director situa la història en el conflicte elevat que el que està pagant en aquest irlandès, per pur atzar, quasi diria. De fet, moment. no fa una anàlisi política de la situació, no indaga les arrels del conflicte i no s’esmerça D’aquest repte, Oliver Hirschbiegel se’n a aprofundir en la solució que finalment surt prou bé, amb un guió ben estructurat sembla haver arribat ja fa uns anys. Segons que manté la tensió durant tot el metratge, i amb una posada en escena distant i que sovint intenta reflectir l’estat mental dels que le llevó a crear la organización republicanos y constatar el mito que lleva personatges. Excel·lent la interpretació de Construyendo Puentes de Paz para tratar de dentro el definir a alguien como enemigo”. Liam Neeson, potser (no n’estic segur) un extender proyectos de paz en distintas zonas pèl massa histriònica la de James Nesbitt. del mundo en conflicto. Pat, por su parte, explica que el primer paso Tot i així, hi ha alguns elements que denoten que hay que dar para entenderse es una certa inseguretat del director: l’espècie “Quería encontrar un punto positivo en la “reconocer”. Y valora, en este sentido, la d’alter ego de Joe en què es converteix la tragedia que me había ocurrido”, rememora importancia del testimonio de Berry cuando runner que l’assisteix durant el rodatge Berry. Por eso, un año después del asesinato ésta afirma que “ha llegado a darse cuenta televisiu, i la verbalització dels pensaments de su padre, fue a Irlanda del Norte a de que, si estuviera en la misma piel y con del mateix Joe en diversos passatges de la “escuchar historias” de gentes de la la misma vida que otro, probablemente pel·lícula. En cinema, sempre és millor que comunidad republicana. Por ejemplo, lo que hubiera tomado las mismas opciones”. les imatges i els diàlegs siguin prou significa tener el Ejército británico en las Magee cree que es clave “respetar la poderosos com per no haver de recórrer a calles, o experiencias en las prisiones. integridad y la posición del otro”, porque aquests artificis. “Empecé a comprender por qué se había no hay blanco y negro en los conflictos. Gràcies. e començar la projecció. matado a mi padre, y encontré que en Irlanda Toni Carné del Norte la gente tenía mucho deseo de oír En este punto Jo Berry interviene para mi historia, y en Inglaterra no tenían interés”, precisar a Magee: “Hay que respetar la explica. actitud del otro, pero no aceptar la violencia. Yo he hablado con muchos hombres que El encuentro con Pat Magee no fue casual, han matado y coinciden en que lo han hecho “Estoy dispuesto a oír tu dolor sino trabajado con insistencia desde personas porque se han sentido no escuchados. Yo y tu indignación” cercanas a ambos. Jo Berry recuerda que, intentaba crear más recursos, más capacidad de todos modos, se produjo cuando “ya de escuchar. Creo que la violencia nunca da La reconciliación entre la hija de un diputado estaba curado algo” de su dolor y tenía la resultados, que es muy fácil que una víctima ‘tory’ y el militante del IRA que le asesinó: impresión de que “podía sacar algo” de sí. sea un victimario, y así el círculo se pone Jo Berry y Pat Magee. Por parte de Magee existía la preocupación a rodar. Me apasiona conocer las raíces del de que pudieran enfrentarse, pero sus terrorismo y de la guerra. Así es como siento “Nunca le diría a Jo ‘perdóname’, porque temores se disiparon cuando le aseguraron curación dentro de mí”. sé que no puedo deshacer el mal causado”. que Berry sólo quería hablar con él y conocer sus motivos. “Aunque ahora no soy miembro Sin embargo, Pat Magee no abomina de la Ella se animó para su primera cita pensando del movimiento republicano, me considero lucha armada, incluso delante de una víctima que él tendría más miedo al encuentro. republicano, y el que me encuentre con Jo de ella. Y tampoco admite la contradicción y otras víctimas es una contribución al que supone esto con el hecho de reconocer Reconocen que la suya es una experiencia proceso de paz [de Irlanda], en el que hace el mal que ha causado, algo que sí acepta. muy singular, pero se niegan a admitir que falta una reconciliación”, señala. “Cuando estás cara a cara con alguien a sea la única. En cualquier caso, es quien has dañado, se abre una nueva d acústic abans aparell altre mòbils i qualsevol lèfons extraordinaria. Jo Berry es hija de sir ¿Y cómo fue el primer encuentro? Berry dimensión, y uno se da cuenta de la pérdida Anthony Berry, miembro del Parlamento describe con detalle el estado de ánimo que ha causado y de que también ha perdido británico que fue asesinado junto a otras “terrible” con que cruzó en el ferry para ir una parte de sí mismo y de su humanidad”, cuatro personas en 1984, durante el congreso a Irlanda. Y recuerda que se consoló asegura. Pero, a la vez, insiste en que cree que celebraba el Partido Conservador de pensando: “Pat tendrá más miedo que yo de que en circunstancias extremas la lucha Margaret Thatcher en el Gran Hotel de encontrarnos”. La cita duró tres horas.”La armada “está justificada”. “Nadie en su sano Brighton. Pat Magee era miembro de la primera hora y media Pat tenía puesto su juicio elegiría la violencia como primera célula del IRA que colocó la bomba. Ambos sombrero político, que yo conocía bien”, opción”. mantienen un contacto regular desde hace relata Berry. Después de transcurrido ese seis años, poco después de que Magee, que tiempo de conversación, Pat Magee confesó ¿Quizás por eso no hablan de perdón en su cumplía cadena perpetua por el atentado, a su interlocutora: “No sé qué decir. Nunca discurso habitual? Jo Berry asegura que fuese excarcelado tras los acuerdos de paz he estado delante de alguien con la dignidad trata de evitar el uso de esta palabra por sus en el Ulster. que tú tienes. Estoy dispuesto a oír tu dolor “connotaciones cristianas”. “Me alejo de y tu indignación”. eso. Quiero hablar de experiencias humanas La iniciativa fue de Jo Berry, una joven y no de experiencias cristianas”, precisa. lectora de Gandhi a quien el impacto del “Fue un momento impresionante, porque Por su parte, Magee lo explica así: “Nunca asesinato de su padre situó en una estábamos empezando otro viaje. Éramos he pedido perdón por mis acciones. Lo que encrucijada cuando tenía 27 años. “Pensé dos seres humanos vulnerables compartiendo pido es que se comprendan, pero no por mí. que tenía dos opciones. Seguir la de la no nuestras experiencias. Le conté muchas Si entendemos lo que provocó esos 30 años violencia, que me salía del corazón, o la cosas de mi padre, que era un ser humano de violencia [en Irlanda del Norte], quizás otra más normal. Opté sin dudar por la muy dispuesto a hablar, cosa que era para puedan surgir otras opciones. He dicho lo primera”, explica Berry. Pero antes de llegar mí muy importante”. ¿Y cuál fue la utilidad siento, pero no es pedir perdón. Nunca le a la experiencia de su reconocimiento mutuo de esta experiencia? Berry lo explica así: diría a Jo ‘perdóname’, porque me doy -hoy la relatarán en San Sebastián, como “Hoy me doy cuenta de que, si me hubiese cuenta de que no puedo deshacer el mal plato fuerte de las quintas Jornadas de No tocado vivir en la piel de Pat, hubiese podido causado. Eso sí, soy consciente de que mi Violencia Activa que organiza la asociación tener su propia experiencia. Pero sólo me humanidad ha descendido por haber vasca Bidea Helburu, defensora de la no di cuenta de eso al escucharle y al sentir destruido una vida humana”. violencia y el diálogo para la solución de empatía, un sentimiento que también he conflictos-, Berry recorrió un largo camino experimentado al hablar con ex militantes El País.es, 2006 Es demana puntualitat. Es demana als espectadors que desconnectin els te Es demana puntualitat. els Es demana als espectadors que desconnectin

C/ Dr. Crehueras, 24 baixos 08201 Sabadell, www.cineclubsabadell.org