† Þi³łî¦° ]˚‡Åéèx

572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 12

Sergio RENDINE Symphonies Nos. 1 and 2 ‘Andorrana’ Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra Marzio Conti

Coll de la Botella Imatges: propietat d’Andorra Turisme SA Montaup

8.572039 12 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 2

Sergio Rendine (b.1954) Symphonies Nos. 1 and 2 ‘Andorrana’ Also available: Sergio Rendine’s Symphonies Nos. 1 and 2 ‘Andorrana’ Kﬁenek) who, and this cannot be a coincidence, are both owe their existence to the encouragement of amongst the most technically gifted of composers and conductor Marzio Conti who, as an admirer and must also rank in a list of the great craftsman geniuses frequent performer of the Italian composer’s music, of the twentieth century. One of the very small number persuaded him to broach this traditional orchestral form. of living composers who have written symphonies with All contemporary composers, or those of the recent past, unchanging fidelity to the genre is Hans Werner Henze, have feared to measure themselves against the who composed ten such works between 1947 and the symphony, both because of the enormous shadow cast onset of the new millennium, his Tenth appearing in the by the masterpieces of the Western classical canon, and year 2000. These symphonies, however, are part of that because of the strict structural attributes that might seem repertoire to which little or nothing remains of the to be “cages” no longer relevant or feasible. There are formal genre, the name applying more to a “suggestion” few contemporary examples, a few of them which use than to an effective compositional identification. the extremely generic term “Symphony” to indicate a Sergio Rendine accepted, with his undisputed simple orchestral composition, or as a nod to an technical compositional skills, the challenge set him by “antique” gesture. This is the case of Richard Strauss’s Conti and composed two symphonies, one after the other, Symphonia domestica and Alpensinfonie, both from the in 2006 and 2007. The First Symphony, in three first fifteen years of the twentieth century. movements, was commissioned by the Orchestra Shostakovich’s relationship with the symphony merits Sinfonica di Sanremo, while the Second Symphony separate discussion. He wrote no fewer than fifteen such ‘Andorrana’ was commissioned by the State Government works, all of which, despite their creative freedom, of Andorra and the Crèdit Andorrà Foundation, for the respect more than others the formal traditions. ONCA, the National State Orchestra, as a musical work Shostakovich made great progress over the years in the representing the Principality’s culture and traditions. use of this form with its complete and perfect Rendine, as he himself confirmed in an interview, having architecture, up to the point at which, in 1971, still so read about and listened to a lot of traditional Andorran 8.557733 recent, he published his final symphony. Even music and drawn inspiration from some old photos that Schoenberg had, in his Quintet, Op. 26, tried to combine came into his possession, chose three “incipits” from the use of twelve-tone technique with the four- traditional themes, one for each of the three movements, movement classical format, trying in particular, in the and with these he developed his sound fresco. As the first movement, the use of sonata form with a decidedly First Symphony ends with a third movement which is formal rigour. But it was an isolated case, such as it was both an overwhelming and macabre dance built on a for Stravinsky, who in 1945 “toyed” with the formal theme derived from a “tarantella funebre” from symphonic structure in his Symphony in Three Neapolitan folk tradition, the composer having been born Movements. Prokofiev, on the other hand, a more direct in Naples, thus the three movements of the Second predecessor of Shostakovich, worked on the genre more Symphony are its natural continuation in the consistently, starting in 1917, when he composed his folk/traditional colouring of the thematic structure, even Symphony No. 1 ‘Classical’, and ending in 1952 with if of a tradition apparently distant that seems nonetheless the incomparable Seventh Symphony in C sharp minor, to belong with complete naturalness to the composer; that Op. 131. A courageous few, therefore (amongst whom naturalness that only the soul of “pure” artists can have. 8.557224 we should also list Hindemith, Szymanowski and On the subject of Rendine’s two symphonies,

8.572039 211 8.572039 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 10

sinfonia “moderna”. Per “Sinfonia” non s’intende il titolo una sinfonia. Basta saperlo fare. E Rendine lo Marzio Conti, who originally inspired them and has writing a “real” symphony, using its structure, themes, solo fatto di dare tale nome ad un brano musicale, che dimostra con le sue due “Sinfonie” per ora scritte. Lo si conducted them on several occasions, has written the the appropriate harmonic structure, developments and poi in realtà risulta essere un pezzo libero nella può però fare solo se si è in possesso di una grande following: “When I asked Sergio Rendine to write his recapitulations, and make it modern and contemporary. struttura con dei vaghi richiami alla ben nota forma tecnica, una grande cultura, un grande estro artistico First Symphony I was very aware of having entrusted All this demonstrates that symphonies can indeed still classica. Esistono infatti vari casi di compositori che manifesta una grande anima. La difficoltà sta tutta one of the last “true” composers in the international be written. You just have to know how to do it. And moderni o contemporanei che hanno scritto brani col qui... arena with the difficult task of composing a “modern” Rendine, with the two symphonies he has so far written, nome di Sinfonia, ma solo col nome e non di fatto. symphony. By “symphony” should be understood not proves this. It can be done, but only if the composer is in Rendine è un compositore capace di scrivere una only the fact of giving that name to a composition, which possession of great technique, culture, artistic “vera” sinfonia con la sua struttura, i suoi temi, then in reality turns out to be a freely structured piece inspiration – a great soul. That’s where the difficulty l’appropriato impianto armonico, i suoi sviluppi e with some vague echoes of the classical form. There lies…” riprese, e risultare moderno, contemporaneo. Tutto ciò exist in fact various cases of modern or contemporary a dimostrazione che si può ancora scrivere a pieno composers who have written pieces entitled symphonies, but only in name, not in fact. Rendine is capable of Translation: Susannah Howe

Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra

At the end of 1992 the Government of Andorra resolved to create the National Chamber Orchestra of Andorra (ONCA) under the direction of the Andorran violinist Gerard Claret. The orchestra is attached to the ONCA Foundation, managed by the Ministry for Public Affairs and Economic Development, Tourism, Culture and Universities of the State Government of Andorra, and the Crèdit Andorrà Foundation, and has given concerts in Andorra, Spain, France, Belgium, Italy, Germany and Portugal. In 2006 the ONCA Foundation renamed the orchestra the National Classical Orchestra of Andorra, with the Italian conductor Marzio Conti as principal conductor for classical concerts and recordings. The orchestra has taken part in numerous festivals throughout Spain and has appeared in major concert halls, collaborating with soloists of distinction. Recordings include works by the Catalan composers Eduard Toldrà, Xavier Montsalvatge and Pau Casals, Joaquín Turina, Joaquín Rodrigo and Joan Manén. In November 2004 the orchestra was awarded the Saint George Cross of the Generalitat of Catalonia.

8.572039 10 3 8.572039 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 4

Gerard Claret Le Sinfonie n. 1 e n. 2 ‘Andorrana’ di Sergio Rendine pochissimi compositori viventi che hanno scritto con nascono grazie allo stimolo del direttore d’orchestra assoluta costanza delle sinfonie è Hans Werner Henze The violinist Gerard Claret was born in Andorra in 1951. Winner Marzio Conti che, ammiratore e frequente esecutore che ne ha composte ben dieci, dal 1947 sino ad of Belgian Radio-Television’s Tenuto competition and of the della musica del compositore italiano, lo ha convinto ad affacciarsi al nuovo millennio con l’ultima, la medal of the Maria Canals International Competition of affrontare questa forma orchestrale così tradizionale con “Decima”, che ha visto la luce nel 2000; ma queste Barcelona, he has performed with orchestras from Spain, France, la quale ogni compositore contemporaneo o di un sinfonie fanno parte di quel repertorio a cui rimane poco Belgium, the Netherlands, Italy, the former Czechoslovakia, passato recente ha sempre temuto di misurarsi, e niente del contenuto del genere formale, applicando il Turkey, Russia and Japan, collaborating with leading conductors. ovviamente sia per l’enormità dei capolavori prodotti nome più ad una “suggestione” che ad un’effettiva He is a founder of the Barcelona Music School, of the dalla storia della musica occidentale, che per le rigorose identificazione compositiva. International Music Course of Vic, and of the Trio de Barcelona, connotazioni strutturali che possono sembrare “gabbie” Sergio Rendine accetta, con la sua indiscussa with which he has recorded works by Beethoven, Mendelssohn non più attuali o attuabili. Pochi gli esempi capacità tecnico-compositiva, la sfida lanciatagli da and Dvoﬁák. He has served as artistic director of the International contemporanei, tra cui alcuni con l’uso del termine Conti e ne compone due, una dietro l’altra, nel 2006 e Music Festival Narciso Yepes, Ordino-Principality of Andorra “Sinfonia” estremamente generico, usato come semplice nel 2007. La “Prima Sinfonia”, in tre movimenti, è stata since its establishment, and is a member of the Orfeó Català- composizione per orchestra, oppure come cenno di un composta su commissione dell’Orchestra Sinfonica di Palau de la Música Catalana Foundation. In 1993 he began a new stage in his career as the artistic director of the gesto “antico”. È il caso delle due sinfonie, “Domestica” Sanremo, la “Seconda Sinfonia ‘Andorrana’” è stata National Classical Orchestra of Andorra (ONCA). In 1998 he was granted the Saint George Cross of the Generalitat e “delle Alpi”, capolavori di Richard Strauss che di fatto composta su commissione del Governo dello Stato di of Catalonia, and from 2000 to 2005 was the director of the Higher School of Music of Catalonia (ESMUC). più che “Sinfonie” sono “Poemi sinfonici”: siamo nei Andorra della Fondazione Crèdit Andorrà per l’ONCA, primi quindici anni del XX secolo. Un discorso a parte l’Orchestra Nazionale di Stato, come opera musicale merita il rapporto tra Dmitrij Sostakoviã e la “Sinfonia”. rappresentante la cultura e le tradizioni di quel popolo. Ben 15 sinfonie le sue, opere che hanno, seppur nella Rendine, come lui stesso afferma in un’intervista, dopo Marzio Conti libertà creativa, rispettato maggiormente di altri le aver ascoltato e letto molta musica tradizionale di tradizioni formali. Sostakoviã si spinge molto in avanti Andorra ed essersi ispirato a foto antiche locali di cui The conductor Marzio Conti began his artistic career as a flautist, winning international negli anni nell’uso di questa forma dall’architettura era venuto in possesso, ha scelto tre “incipit” di temi distinction. He later turned his attention to conducting, collaborating regularly with compiuta e perfetta, fino a giungere al recente 1971 in popolari, uno per ciascuno dei tre movimenti, e con leading Italian and international organizations and orchestras, and with distinguished cui pubblica l’ultima sinfonia. Finanche Schoenberg quelli ha realizzato il suo affresco sonoro. Come la soloists. He holds the position of chief conductor of the Teatro Marrucino of Chieti, aveva, nel Quintetto op. 26, cercato di combinare l’uso “Prima Sinfonia” termina con un terzo movimento che è having previously been the guest conductor of the Symphonic Institute of the Abruzzi at della tecnica dodecafonica con i movimenti (quattro) di una travolgente ed allo stesso tempo macabra danza L’Aquila from 1999 to 2002 and principal conductor of the Turin Philharmonic tradizione classica, in particolare tentando, nel primo costruita su un tema derivato da una “tarantella Orchestra from 2001 to 2005. He is principal conductor of the National Classical movimento, l’utilizzazione della forma-sonata con un funebre” della tradizione popolare di Napoli, città dove Orchestra of Andorra and artistic director of the Sanremo Symphony Orchestra. Marzio deciso rigore formale. Ma fu un caso isolato, così come il maestro italiano è nato, così i tre movimenti della Conti has made numerous recordings for Naxos, Chandos, CPO and RS. He has also lo fu per Stravinskij che nel 1945 “giocò” con l’assetto “Seconda Sinfonia ‘Andorrana’” ne sono la naturale made many television appearances, and has established a collaboration with the music formale della sinfonia con la “Sinfonia in 3 movimenti”. continuazione nella coloritura popolare dell’impianto publishing company Ricordi for the recording of the twentieth century Italian repertoire Sergej Prokof’ev, invece, più diretto antecedente di tematico, anche se di una tradizione apparentemente for the Naxos, Chandos and CPO labels with the Orchestra of the Teatro Regio of Turin. Sostakoviã, lavorò sul genere “Sinfonia” in forma più lontana che sembra comunque appartenere con costante, partendo dal 1917, anno in cui compone la naturalezza al compositore. Quella naturalezza che solo “Sinfonia n. 1, la Classica”, fino a giungere all’ultima, l’animo degli artisti “puri” sa avere. incomparabile “Settima in do # minore op. 131” del Delle due Sinfonie di Rendine il maestro Marzio 1952. Pochi coraggiosi, dunque (tra cui non si possono Conti, ispiratore e loro esecutore in più occasioni, dimenticare anche Hindemith, Szymanowski, Krenek) scrive: - Quando ho chiesto a Sergio Rendine di scrivere che, e non ci sembra una coincidenza, sono tra gli autori la Prima Sinfonia ero ben conscio di aver affidato ad più tecnicamente dotati, annoverati tra i geni del uno degli ultimi compositori “veri” in campo novecento dalla grande mano artigianale. Uno tra i internazionale il difficile compito di scrivere una

8.572039 49 8.572039 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 8

Marzio Conti Sergio Rendine (nascut el 1954) Simfonies Núm. 1 i Núm. 2 ‘Andorrana’ Nascut a Florència inicià la seva carrera artística com a flautista, i tot i ésser considerat a nivell internacional com un dels màxims exponents italians d’aquest instrument, va decidir abandonar la seva brillant carrera de solista i Les Simfonies núm. 1 i núm. 2 ‘Andorrana’ de Rendine d’uns pocs coratjosos, (entre els que també hauríem professor per a dedicar-se plenament a la direcció orquestral. Col·labora regularment amb organitzacions i deuen la seva existència al fet que Marzio Conti, d’incloure Hindemith, Szymanowski i Kﬁenek) que, i orquestres italianes i internacionals com ara: l’Orquestra del Teatre Regio de Torí, l’Orquestra del Teatre Massimo admirador i sovint director de la música del compositor, això no pot ser una coincidència, es troben entre els més de Palerm, l’Orquestra del Teatre Bellini de Catania, l’ Orquestra Regional de Toscana, l’Orquestra de Pàdua i del va animar i convèncer Rendine a abordar aquesta forma dotats tècnicament, comptats entre els grans artistes i Veneto, l’Orquestra Haydn de Bolzano, la National Symphony Orchestra d’Irlanda, l’Orquestra de la Picardia, orquestral tradicional. Tots els compositors genis del segle XX. Un dels pocs compositors vius que l’Orquestra de Cannes i de la Costa Blava, l’Orquestra Simfònica de Porto… Col·labora amb solistes de renom i contemporanis, o els del passat recent, no han gosat han escrit simfonies de manera força constant és Hans fama internacionals com Barbara Hendricks, Mischa Majsky, Boris Belkin , Renato Bruson … Actualment és el enfrontar-se a la simfonia, tant per l’enorme ombra Werner Henze, que n’ha compost deu, de la seva director estable del Teatre Marrucino di Chieti, després d’haver estat director invitat de la Istituzione Sinfonica deixada per les obres mestres del cànon clàssic primera el 1947 fins la darrera, la Desena amb la qual Abruzzese del 1999 al 2002 i director principal de l’Orquestra Filarmònica de Torí del 2001 al 2005. Marzio Conti occidental, com pels estrictes atributs estructurals que abordà el nou mil·leni, presentant-la l’any 2000. és el director principal de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i el director artístic de l’Orquestra Simfònica de poden semblar ésser “gàbies” que ja no són ni pertinents Aquestes simfonies, però, formen part del repertori en el Sanremo. Dirigint les orquestres amb les que col·labora regularment, ha participat en algunes de les temporades de ni factibles. Existeixen alguns exemples contemporanis, qual gairebé ja no queda res del gènere formal, el nom concerts més importants, tant a Itàlia com a l’estranger, com ara, Santa Cecilia a Roma, Serate Musicali de Milà, alguns dels quals utilitzen el terme extremadament s’aplica més a una “insinuació” que no pas a la veritable Auditori Nacional de Madrid, Palau de la Música de Barcelona; ha dirigit Aida al Festival de Saarbrucken. Ha genèric de “Simfonia” per indicar una simple identificació compositiva. realitzat un gran nombre d’enregistraments per a les cases discogràfiques Naxos, Chandos, CPO i RS. Per a composició, o bé, com a aquiescència a un “gest” antic. Sergio Rendine va acceptar, amb les seves Chandos i CPO ha enregistrat les Simfonies de Nino Rota, els poemes lírics de Respighi i la música simfònica de Aquest és el cas de la Simfonia domèstica i de la capacitats tècniques compositives indiscutibles, el repte Casella amb l’Orquestra del Teatre Massimo de Palerm. Amb la Camerata Instrumental de Prato ha enregistrat Simfonia Alpina de Richard Strauss, ambdues dels que li plantejà Conti i va compondre dues simfonies, l’integral de Malipiero. Així mateix, per la casa discogràfica Naxos, ha enregistrat “Il turco in Italia” de G.Rossini , primers quinze anys del segle XX. La relació de una darrera l’altra, l’any 2006 i el 2007. La Primera “La fille du régiment” de G.Donizetti. A principis del 2005 va enregistrar “Il Matrimonio segreto” de D.Cimarosa. Shostakovich amb la simfonia mereix una un debat a Simfonia, en tres moviments, fou encarregada per Per la casa discogràfica RS ha enregistrat un CD de Simfonies de Mozart amb l’Orquestra Filarmònica de Torí i un part. Va escriure un mínim de quinze obres d’aquestes l’Orquestra Simfònica de Sanremo, mentre que la CD de música francesa del S. XX (Fauré, Debussy…) amb l’Institució Simfònica d’Abruzzo i també amb aquesta característiques, totes elles, malgrat la seva llibertat Segona Simfonia, l’Andorrana, fou encarregada pel orquestra un CD amb l’obra integral per petita orquestra simfònica de Respighi (Trittico, Uccelli …). Són creativa, respecten més que altres les tradicions formals. Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, per a nombroses les seves aparicions a la televisió. Recentment va obtenir un gran èxit amb la direcció de “La Traviata” Al llarg dels anys, Shostakovich va fer grans progressos l’ONCA, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, com que va ser retransmesa pel programa “Loggione” del Canale 5 de la televisió italiana. Amb la discogràfica Ricordi en l’ús d’aquesta forma, amb la seva arquitectura a obra musical representant la cultura i les tradicions del ha establert una col·laboració per l’enregistrament del repertori del Novecento Storico Italiano per les cases completa i perfecta, fins el punt que, el 1971, no fa pas Principat. Rendine, tal com ell mateix va confirmar en discogràfiques Naxos, Chandos i CPO amb l’Orquestra del Teatre Regio de Torí. En la propera temporada de tants anys, va publicar la seva darrera simfonia. Fins i una entrevista, després d’haver llegit i escoltat molta concerts Marzio Conti dirigirà la Dortmunder Staatsoper Orchestra, l’Orquestra Estatal d’Atenes, l’Orquestra tot Schoenberg va intentar, en el seu Quintet Op. 26, música tradicional andorrana i d’haver-se inspirat Filarmònica de Gran Canaria, l’Orquestra Simfònica de la Ciudat d’Oviedo, l’Orquestra del Teatre Municipal de combinar l’ús de la tècnica de dotze tons amb el format d’algunes fotografies velles que li van caure a les mans, Bolònia. Dirigirà “La Bohème” al Teatre del Giglio di Lucca i en alguns dels més importants Teatri di Tradizione clàssic de quatre moviments, intentant especialment, en va escollir tres “íncipits” de temes tradicionals, un per Italiani i “La Rondine” pel Teatre Líric d’Abruzzo. el primer moviment, la utilització de la forma de sonata cadascun dels tres moviments i amb ells va amb un rigor decididament formal. Però es tracta d’un desenvolupar el seu fresc sonor. La Primera Simfonia cas aïllat, igual com ho fou per Stravinsky, qui, el 1945, acaba amb un tercer moviment que és colpidor i, alhora, “va divertir-se jugant” amb l’estructura simfònica és una dansa macabra construïda en un tema derivat formal en la seva Simfonia en Tres Moviments. d’una “tarantella fúnebre” de la tradició folklòrica Prokofiev, d’altra banda, un predecessor més directe de napolitana –el compositor va néixer a Nàpols- i, així, els Shostakovich, va treballar en aquest gènere de manera tres moviments de la Segona Simfonia són la seva més conseqüent, començant el 1917, quan va continuació natural en la manera de donar un toc de compondre la seva Simfonia núm. 1, la “Clàssica”, i color folk/tradicional a l’estructura temàtica, encara que acabant el 1952 amb la incomparable Setena Simfonia sigui d’una tradició aparentment distant que sembla, tot en Do dm Op. 131. Per tant, podem dir que es tracta i així, pertànyer amb plena naturalitat al compositor;

8.572039 85 8.572039 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 6

aquesta naturalitat que només poden tenir els esperits contemporanis que han escrit obres titulades simfonies, Palau de la Música Catalana, l’Orfeó Català, el Cor Madrigal i la Coral Carmina. L’ONCA ha estat dirigida per dels artistes “purs” però ho són només de nom, no de fet. Rendine és capaç Lord Yehudi Menuhin en el seu 80è aniversari. L’ONCA ha enregistrat obres dels compositors catalans Eduard Sobre el tema de les dues simfonies de Rendine, d’escriure una simfonia “real”, utilitzant la seva Toldrà, Xavier Montsalvatge i Pau Casals, recollides en un CD guardonat amb el premi del jurat de la revista CD Marzio Conti, que fou qui les inspirà originàriament i estructura, els temes, l’estructura harmònica Compact, i ha tingut crítiques excel·lents de revistes internacionals especialitzades. Joaquín Turina, Joaquín que les ha dirigit en diverses ocasions, ha escrit el que apropiada, els desenvolupaments i les recapitulacions, i Rodrigo, Joan Manén i Ricard Lamote de Grignon, la música d’Albert Guinovart de Terra Baixa, cançons brasileres segueix: “Quan li vaig demanar a Sergio Rendine que fer-ho de manera moderna i contemporània. Tot això amb la cantant de jazz Carme Canela i La seduzione amb Jaume Aragall també formen part de la seva discografia. escrivís la seva Primera Simfonia era molt conscient ens fa palès que encara es poden escriure simfonies. Cal destacar l’estrena de Gemini (1998) de Jordi Cervelló i de Tres reflexos sobre una pastoral d’hivern (2003) d’haver confiat a un dels últims “autèntics” Només cal saber com fer-ho. I Rendine, amb les dues de Xavier Montsalvatge, encàrrecs del Govern d’Andorra. L’any 2003 signà un conveni de col·laboració, tant compositors en l’àmbit internacional amb la difícil simfonies que ha escrit fins ara, ho demostra. Pot fer-se, artística com pedagògica, amb el Teatre Auditori de Sant Cugat i l’Escola Municipal de Música Victòria dels tasca de compondre una simfonia “moderna”. Per però només si el compositor està en possessió d’una Àngels de Sant Cugat del Vallès. El novembre del 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de “simfonia” hauríem d’entendre no només el fet de gran tècnica, d’una cultura i d’una gran inspiració Catalunya. La temporada 2004-2005, en col·laboració amb la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, donar aquest nom a una composició, que després, però, artística – en resum, si posseeix un gran esperit. Aquí és enceta el seu primer Cicle de concerts de cambra al Petit Palau. El 2006, el Patronat de la Fundació ONCA acorda acaba realment essent una obra estructurada lliurement on rau la dificultat...” transformar-la en Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra. El director italià Marzio Conti és nomenat director amb uns ecos difusos de la forma clàssica. Existeixen, principal de l’ONCA per a les produccions en format orquestra clàssica. de fet, diversos casos de compositors moderns o Traducció: Rosaura Bartumeu

Gerard Claret

Neix a Andorra el 1951. Des de l’inici de la seva activitat professional, fa més de trenta-cinc anys, s’ha donat a conèixer per la seva doble faceta d’intèrpret i pedagog. Guanyador del concurs Tenuto de la Ràdio i Televisió Belga, medalla del Concurs internacional Maria Canals de Barcelona, ha actuat amb orquestres d’Espanya, França, Bèlgica, Holanda, Itàlia, l’ex-Txecoslovàquia, Turquia, Rússia i Japó. Ha estat dirigit, entre altres, per Antoni Ros Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra Marbà, Edmon Colomer, Josep Pons, Jacques Mercier, Rodolf Barshai, Peter Maag, Veronika Dudarova, Yehudi Menuhin, Sergio Comissiona, Ignacio Yepes i Marzio Conti. Ha enregistrat obres de Bach per a violí. És fundador Al final del 1992, el Govern d’Andorra decideix crear l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA) sota la de l’Escola de Música de Barcelona, del Curs internacional de música de Vic i del Trio de Barcelona, amb qui té direcció del violinista andorrà Gerard Claret, conegut arreu per la seva trajectòria com a solista i pedagog. L’ONCA enregistrades obres de Beethoven, Mendelssohn i Dvorak. És director artístic, des de la seva creació, del Festival depèn de la Fundació ONCA, gestionada pel Ministeri del Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econòmic, internacional de música Narciso Yepes, Ordino-Principat d’Andorra, i membre de la Fundació Orfeó Català-Palau Turisme, Cultura i Universitats i per la Fundació Crèdit Andorrà. L’ONCA es va presentar oficialment el març del de la Música Catalana. L’any 1993, emprèn una etapa professional com a concertino-director de l’Orquestra 1993. Ha fet concerts a Andorra, Espanya, França, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i Portugal, i ha assolit un lloc de Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA). El setembre del 2000 va fundar la Jove Orquestra Nacional de Cambra prestigi dins del panorama musical. Ha participat en diversos festivals: Narciso Yepes d’Ordino – Principat d’Andorra (JONCA), que, com l’ONCA, depèn de la Fundació ONCA, gestionada pel ministeri encarregat de la d’Andorra, Festival Pau Casals de Prada i del Vendrell, Schubertiada de Vilabertran, Tardor Musical de Sòria, cultura del Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà. L’any 1998 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Serenates de València, Mercat de Música Viva de Vic, Festival Castell de Santa Florentina, Sant Pere Sallavinera, Generalitat de Catalunya, i de l’any 2000 al 2005 fou director de l’Escola Superior de Música de Catalunya Festival Castell de Peralada, Festival d’Estoril, Festival del Mil·lenni de Madrid i Barcelona, Concerts d’Estiu de (ESMUC). Des del mes de gener 2007, compagina totes les seves activitats professionals, amb la direcció Santes Creus, Torroella de Montgrí, Jardins de Cap Roig i Festival de Jazz de Barcelona. També ha actuat en cicles pedagògica musical de l’espai Trivium de Sant Julià de Lòria. de concerts del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de l’Auditori de Galícia, de l’Auditori Nacional de Madrid, de l’Auditori de Saragossa, de l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, del Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, de l’Auditori Enric Granados de Lleida i de l’Auditori de Barcelona. Ha actuat amb solistes de prestigi internacional com Narciso Yepes, Victòria dels Àngels, Lluís Claret, Marçal Cervera, Joan Enric Lluna, Jean Pierre Rampal, Claudi Arimany, Patrick Gallois, Joaquín Achúcarro, Josep Colom, Maurice André, Josep Carreras, György Sebök, Jaume Aragall, Michel Lethiec, Manuel Barrueco, Quartet Casals, Caetano Veloso, Susana Rinaldi, Barbara Hendricks i Nina. Ha col·laborat amb el Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra, el Cor de Cambra del

8.572039 67 8.572039 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 6

Gerard Claret

8.572039 67 8.572039 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 8

8.572039 85 8.572039 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 4

8.572039 49 8.572039 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 10

Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra

8.572039 10 3 8.572039 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 2

8.572039 211 8.572039 572039 bk Rendine 5/20/08 4:23 PM Page 12

Sergio RENDINE Symphonies Nos. 1 and 2 ‘Andorrana’ Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra Marzio Conti

Coll de la Botella Imatges: propietat d’Andorra Turisme SA Montaup

8.572039 12 CMYK NAXOS NAXOS Sergio Rendine’s Symphonies Nos. 1 and 2 ‘Andorrana’ both owe their existence to the encouragement of conductor Marzio Conti who, as an admirer and frequent performer of the Italian composer’s music, persuaded him to broach this traditional orchestral form. The First Symphony was commissioned by the Orchestra Sinfonica di San Remo, while the Second Symphony was commissioned by the State Government of Andorra for ONCA, the National State Classical Orchestra, DDD RENDINE: as a musical work representing the Principality’s natural environment, culture and traditions. RENDINE: 8.572039 Sergio Playing Time RENDINE 61:11 (b. 1954)

Symphonies Nos. 1 and 2 Symphonies Nos. 1 and 2 Symphonies Nos. 1 and 2 Symphony No. 1 (2006) 34:28 1 Adagio non troppo – allegro non troppo 15:31 2 Adagio 8:07 3 Allegro moderato 10:51 Symphony No. 2 ‘Andorrana’ (2007) 26:43 4 Lento-Allegro 10:01

5 Adagio 10:01 www.naxos.com Disc made in Canada. Printed and assembled USA. Commento in italiano • Text en català Booklet notes in English

6 Allegro assai 6:40 & WORLD PREMIÈRE RECORDINGS Orquestra Nacional 2008 Naxos Rights International Ltd. Clàssica d’Andorra (ONCA) (Leader: Gerard Claret) Marzio Conti This recording has been financed by the Fundació ONCA and supported by the State Government of Andorra and the Fundació Crèdit Andorrà Recorded at the Auditori Nacional d’Andorra a Ordino, Principat d’Andorra, on 1st and 2nd 8.572039 December, 2007 (tracks 1-3), and on 21st and 22nd October, 2007 (tracks 4-6) 8.572039 Producers: Pere Casulleras and Gerard Font Espí • Engineer: Gerard Font Espí Publishers: Casa Musicale Sonzogno (tracks 1-3); Manuscript (tracks 4-6) Cover photograph: Estany del Siscaró [Imatges: propietat d’Andorra Turisme SA]