LA LLEI DE LA PLUSVÀLUA URBANITZADORA I LA URBANITZACIÓ MARGINAL a SANT ANDREU DE PALOMAR, BARCELONA Andreu Marfull Pujadas
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en Tesi Doctoral LA LLEI DE LA PLUSVÀLUA URBANITZADORA I LA URBANITZACIÓ MARGINAL A SANT ANDREU DE PALOMAR, BARCELONA Autor: Andreu Marfull Pujadas Directora: Maria Antonia Casellas Puigdemasa Programa de Doctorat en Geografia Departament en Geografia Universitat Autònoma de Barcelona Febrer 2017 i. Resum / Resumen / Abstract Resum L’objectiu d’aquesta tesi és avançar en la comprensió de les característiques del procés urbanístic del barri de Sant Andreu de Palomar, a la ciutat de Barcelona. La investigació explora tant les causes com les conseqüències del procés de planificació. Com a hipòtesi de recerca es planteja que la marginació urbanística de Sant Andreu és conseqüència dels desequilibris propis del règim capitalista, als quals l’urbanisme hi està supeditat. Per a la seva exploració s’utilitza una adaptació del mètode hipoteticodeductiu de Karl Popper, que permet l’anàlisi de problemes particulars contrastant teories des d’una perspectiva crítica. Prenent de referència la llei general de l’acumulació capitalista de Karl Marx, la tesi argumenta que les deficiències de la urbanització a Sant Andreu són un resultat inherent dels desequilibris implícits del règim capitalista, en consonància amb la crítica a l’economia política de l’urbanisme. L'anàlisi empírica es desenvolupa en tres estadis complementaris, dirigits a: 1) l'aprofundiment en la comprensió del problema, 2) l'estudi de les causes i 3) l'anàlisi de les seves conseqüències a Sant Andreu. El resultat de la recerca determina que els resultats de la urbanització estan condicionats per tres factors connectats entre si: 1) la institucionalització d’una competència desigual per exercir el dret a l’espai, on s'hi reflecteix el govern tàcit de les desigualtats; 2) la normalització del valor afegit privatiu com a idea urbanitzadora, on s'hi reflecteix la gestió tàcita de les desigualtats; i 3) la legitimació de la plusvàlua urbanística privativa, com a eina necessària per a l’estímul de l’acumulació del capital. Es conclou que l’urbanisme facilita l’acumulació de plusvàlues privatives per donar continuïtat al capitalisme, ocasionant una metròpoli en constant expansió, inestable i desigual, al marge d’una planificació global que orienti i racionalitzi l’activitat urbanística. Això s’estableix com una norma general de la planificació de l'espai que la tesi conceptualitza com la «llei de la plusvàlua urbanitzadora», que s’identifica com a variant de la llei general que descriu Marx. La seva implementació s’evidencia a les característiques de la urbanització marginal de Sant Andreu, que alhora forma part d’un problema més ampli vinculat als diferents processos de despossessió del capital, a la sobreacumulació desigual de la riquesa i a la sobreexplotació dels recursos i les persones. I Paraules clau: urbanisme, desenvolupament desigual, geografia crítica. Resumen El objetivo de esta tesis es avanzar en la comprensión de las características del proceso urbanístico del barrio de Sant Andreu de Palomar, en la ciudad de Barcelona. La investigación explora tanto las causas como las consecuencias del proceso de planificación. Como hipótesis de investigación se plantea que la marginación urbanística de Sant Andreu es consecuencia de los desequilibrios propios del régimen capitalista, en los que el urbanismo está supeditado a ellos. Para su exploración se utiliza una adaptación del método hipotético-deductivo de Karl Popper, que permite el análisis de problemas particulares contrastando teorías desde una perspectiva crítica. Tomando de referencia la ley general de la acumulación capitalista de Karl Marx, la tesis argumenta que las deficiencias de la urbanización en Sant Andreu son un resultado inherente de los desequilibrios implícitos del régimen capitalista, en consonancia con la crítica a la economía política del urbanismo. El análisis empírico se desarrolla en tres estadios complementarios, dirigidos a: 1) la profundización en la comprensión del problema, 2) el estudio de las causas y 3) el análisis de sus consecuencias en Sant Andreu. El resultado de la investigación determina que los resultados de la urbanización están condicionados por tres factores interconectados: 1) la institucionalización de una competencia desigual para ejercer el derecho al espacio, donde se refleja el gobierno tácito de las desigualdades; 2) la normalización del valor añadido privativo como idea urbanizadora, donde se refleja la gestión tácita de las desigualdades; y 3) la legitimación de la plusvalía urbanística privativa, como herramienta necesaria para el estímulo de la acumulación del capital. Se concluye que el urbanismo facilita la acumulación de plusvalías privativas para dar continuidad al capitalismo, ocasionando una metrópoli en constante expansión, inestable y desigual, al margen de una planificación global que oriente y racionalice la actividad urbanística. Esto se establece como una norma general de la planificación del espacio que la tesis conceptualiza como la "ley de la plusvalía urbanizadora», que se identifica como variante de la ley general que describe Marx. Su implementación se evidencia en las características de la urbanización marginal de Sant Andreu, que a su vez forma parte de un problema más amplio vinculado a los diferentes II procesos de desposesión del capital, a la sobreacumulación desigual de la riqueza y a la sobreexplotación de los recursos y las personas. Palabras clave: urbanismo, desarrollo desigual, geografía crítica. Abstract The aim of this thesis is to enhance our understanding of the urban planning decisions taken for the urbanization of the Sant Andreu de Palomar neighborhood of Barcelona. The research looks at both the context for the planning process and the negative consequences that this has had on the neighborhood. The research hypothesis assess that planning inequalities of Sant Andreu are the result of capitalist system imbalances, in which urban planning operates. The thesis adapts Karl Popper hypothetic-deductive model, which allows the analysis of specific problems critically contrasting theories. Following Marx’s general law of capitalist accumulation, the thesis argues that deficiencies in Sant Andreu’s urban planning are an inherent part of the imbalances implicit in the capitalist system, within the political economy critic to urban planning. The empirical analysis develops through three complementary stages, aimed at: 1) deepening our understanding of the problem, 2) exploring the causes and 3) analyzing its consequences in Sant Andreu. The research identifies that planning outcomes are conditioned by three interconnected factors: 1) institutionalized unequal competition to exercise the right to the space, which also reflects existing urban inequalities; 2) urban planning practice that accepts the privatization of urban land surplus and is aimed at managing, rather than eliminating inequality; and 3) the legitimacy of the private appropriation of the urban land surplus as a necessary tool for stimulating capital accumulation. I conclude that urban planning facilitates the accumulation of private gains to facilitate capitalism endurance, causing a widespread, unstable and unequal urbanization process, removed from a comprehensive planning practice that could guide and streamline planning activities. This is identified as a general rule of urban planning that the thesis conceptualizes as «the capital gain law of urban land development», and is identified as a variant of the Marx´s general law. The implementation of this law is evident in the deficiencies of San Andreu’s urban planning process, which I argue is III part of a wider problem linked to processes of dispossession of capital, unequal accumulation of wealth and overexploitation of resources and people. Keywords: urban planning, uneven development, critical geography. IV ii. Agraïments Aquesta tesi forma part d'un camí traçat amb diverses persones, a través dels llibres, converses o intercanvis d'opinions. L'agraïment és múltiple. En general, l'agraïment és per l'aprenentatge rebut, resultat d'una experiència compartida que aquí es posa en valor. En un sentit ampli, es trasllada a totes aquelles persones que han compartit el temps, el compromís i els esforços per transmetre idees, per donar consells i/o per escoltar. Respecte l'àmbit acadèmic, dono les gràcies a l'Antònia Casellas per haver-me acompanyat en aquesta recerca, per l'atenció i l'exigència transmeses, pels seus suggeriments i, sobretot, per la confiança rebuda en tot moment. L'agraïment és extensible al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, per l'acceptació del projecte de recerca. De forma especial, dono les gràcies a la Carlota i als nostres fills, el Damià, l'Àgata i la Lluïsa, per la generositat i la paciència rebudes. V iii. Índex / Taula de continguts i. Resum / Resumen / Abstract ................................................................................. I ii. Agraïments