DOCSLIB.ORG

El Mas Al Montseny: La Memòria Oral

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Mas Al Montseny: La Memòria Oral Cultura Tradicional 1. DE LA SABOGA AL SILUR. Pescadors fluvials de l’Ebre a Tivenys El mas al Montseny 2. LA TERRA DEL DÒLAR. L’activitat minera al poble El mas ha estat una institució fonamental en la història del Montseny, tant en la formació L'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya de Bellmunt del Priorat La memòria oral del paisatge com en l’estructura econòmica i social del massís. Aquest llibre tracta dels (IPEC) és un projecte iniciat l'any 1994 pel Centre 3. COM A LA LLOSA, RES. de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional masos des de la perspectiva de la memòria oral. Prenent com a base els relats d’una Les transformacions alimentàries Catalana. El seu objectiu és la recerca, la al Pallars Sobirà i a l’Alt Urgell quarantena de persones entrevistades —que viuen o han viscut en masos— es fa un recorregut documentació, la difusió i la restitució del 4. PUIX EN ALT LLOC SOU POSADA. per la vida quotidiana, les pautes productives, l’organització social i les relacions familiars patrimoni etnològic català. Un circuit iniciat pels Ermites i santuaris. Indrets de Xavier Roigé dins dels masos. Segons el sexe dels informants, si són de famílies propietàries o de masovers, investigadors que pretén que els resultats devoció popular al Priorat Ferran Estrada aconseguits acabin revertint en la comunitat i de masos de muntanya o de plana, sorgeixen diferents discursos del passat. Un passat que 5. “BENVINGUT/DA AL CLUB Estrada Xavier Roigé i Ferran en el ciutadà com a destinatari i alhora de vegades es mitifica i de vegades es descriu destacant-ne les tensions i les condicions DE LA SIDA” i altres rumors protagonista i creador d'un patrimoni cultural d’actualitat difícils en què sovint es vivia. Ambdues visions no són més que les dues cares d’una mateixa viu i canviant, que es fa i es transforma en el 6. TORDERADES I EIXUTS. Els usos moneda que es complementen i ens permeten descobrir com és percebuda des del present dia a dia. tradicionals de l’aigua al Montseny la institució del mas i com s’aborda una etapa en què els masos i la societat montsenyenca 7. LA MUNTANYA OBLIDADA. Com a fruit de les diferents accions impulsades en general han estat sotmesos a un procés de fortes transformacions. Economia tradicional, des de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de desenvolupament rural i patrimoni Catalunya (IPEC) la col·lecció “Temes d’Etnologia etnològic al Montsec Aquesta monografia és el resultat d’una recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de de Catalunya” presenta un seguit d’estudis 8. CARRER, FESTA I REVOLTA. Catalunya, que impulsa el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. monogràfics, amb un marcat caràcter territorial, Els usos simbòlics de l’espai públic que ofereix la possibilitat de donar sortida a les a Barcelona (1951-2000) Fou portada a terme per investigadors del Grup d’Estudis sobre Família i Parentiu de la conclusions dels treballs desenvolupats. 9. I... AIXÒ ÉS LA MEVA VIDA. Universitat de Barcelona i del Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, d’Arbúcies. Relats biogràfics i societat 10. ELS ÚLTIMS HEREUS. XAVIER ROIGÉ i FERRAN ESTRADA són doctors en antropologia social i professors titulars El mas al Montseny. La memòria oral El mas al Montseny. Història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000 d’antropologia social de la Universitat de Barcelona. JORDI TURA, JOAQUIM MATEU, GEMMA FONT i SANDRA PUJADAS són llicenciats en història i són el director i l’equip tècnic del Museu 11. EL TEMPS I ELS OBJECTES. Memòria del Museu de Ripoll Etnològic del Montseny, la Gabella, d’Arbúcies. JOSEP MANUEL RUEDA és doctor en història 12. DONES QUE ANAVEN PEL MÓN. i exdirector del Museu Etnològic del Montseny. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent (Alt Urgell) 13. LES PORTERIES A BARCELONA. Entre l’espai públic i l’espai privat 14. CADA CASA ÉS UN MÓN. Família, economia i arquitectura a la Cerdanya 15. ENTRE EL PODER I LA MÀSCARA. 16 Una etnohistòria del Carnestoltes a Barcelona 16. EL MAS AL MONTSENY. Temes d'Etnologia de Catalunya 16 La memòria oral Mas port:Maquetación 1 13/11/09 13:10 Página 1 El mas al Montseny: la memòria oral 16 Mas port:Maquetación 1 13/11/09 13:10 Página 2 2 el poder i la màscara Mas port:Maquetación 1 13/11/09 13:10 Página 3 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana El mas al Montseny: la memòria oral Xavier Roigé i Ferran Estrada Amb la col·laboració de Jordi Tura, Joaquim Mateu, Gemma Font, Sandra Pujadas i Josep Manuel Rueda Amb la col·laboració de Jordi Font, Ricard Garcia Orallo, Yvette Iglesias, Emma Llach, Rosa Lluch, Àngels Planas, Narcís de Puig, Neus Puig, Érika Serna i Santi Soler Barcelona, 2008 Mas port:Maquetación 1 13/11/09 13:10 Página 4 4 el poder i la màscara Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Roigé, Xavier El Mas al Montseny : la memòria oral. (Temes d'etnologia de Catalunya ; 16) A la part superior de la portada: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Bibliografia ISBN 978-84-393-7705-4 I. Estrada i Bonell, Ferran II. Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació III. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana IV. Títol V. Col·lecció: Temes d'etnologia de Catalunya ; 16 1. Vida agrícola—Montseny (Massís) 2. Masos, masies, etc.—Aspectes socials—Montseny (Massís) 3. Montseny (Massís)—Condicions rurals 39:63(467.1:23Montseny) A la part superior de la portada: Xavier Roigé i Ferran Estrada Amb la col·laboració de Jordi Tura, Joaquim Mateu, Gemma Font, Sandra Pujadas i Josep Manuel Rueda © 2008 i 2009: els autors © d’aquesta edició: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció de la col·lecció: Joan Prat i Caró Disseny de la col·lecció: Azúa/Ancochea Fotografia de la coberta: Can Met de Sant Feliu de Buixalleu. © Santi Carbonell Primera edició: març de 2008 Primera reimpressió: desembre de 2009 Impressió: Treballs Gràfics Dipòsit legal: B-44366-2009 Mas port:Maquetación 1 13/11/09 13:10 Página 5 sumari 5 SUMARI 00PRESENTACIÓ. MEMÒRIES D’UNA SOCIETAT / 9 0 01. INTRODUCCIÓ. EL MONTSENY I EL MAS / 29 1. El Montseny / 30 2. L’evolució del poblament i del mas al Montseny / 41 3. El mas com a institució / 59 0 02. «ELS PARES SEMPRE HAVIEN TRAFICAT DE PAGÈS.» L’ECONOMIA DELS MASOS / 85 1. «Havies de tirar amb lo de casa i prou.» L’orientació de l’economia dels masos / 86 2. «D’aquells fesols en dèiem fesols de rostoll.» La producció agrícola / 103 3. «Jo encara havia munyit a mà.» La ramaderia / 109 4. «El bosc era el pa de les cases.» L’explotació forestal / 130 03. «JO HAVIA LLAURAT AMB VAQUES.» ELS TREBALLS AL MAS / 141 1. «Als hiverns, el bosc, i als estius, la terra.» L’estacionalitat de les feines / 142 2. «De vegades es tornaven la feina d’un masover a l’altre.» La força de treball / 160 3. «A ajudar amb lo que podies...» La distribució i l’organització del treball / 167 Mas port:Maquetación 1 13/11/09 13:10 Página 6 6 el mas al montseny: la memòria oral 04. «AQUÍ ES QUEDA EL GRAN; ELS ALTRES, A ESPAVILAR-VOS.» LA FAMÍLIA TRONCAL I LA TRANSMISSIÓ DE LA PROPIETAT / 175 1. «Tots dormiem i menjàvem aquí: tots érem de casa.» El mas com a grup de persones / 177 2. «Ell manava, era l’hereu.» Les relacions entre els membres del mas / 187 3. «Per sobre de tot era mantenir el patrimoni.» L’herència indivisa i l’hereu / 191 4. «Aquí sempre hi tindreu un aixopluc, però no hi teniu la vida.» Els cabalers / 196 5. «Jo això ho trobo tan complicat...» Les estratègies matrimonials / 201 05. «MENTRE ELS RICS RESAVEN EL ROSARI, ELS POBRES EXPLICAVEN XISTES.» AMOS, MASOVERS I BOSQUEROLS / 207 1. «Amos i masovers sempre han estat com una família.» Les relacions entre amos i masovers / 209 2. «Pagàvem amb vianda.» Els contractes de masoveria / 226 3. «Els propietaris tenien una colla d’homes.» Mossos, jornalers i bosquerols / 239 06. «AMB UNA MIRADA EN TENÍEM PROU.» NENS I JOVES AL MAS / 255 1. «De joguets no n’havíem vist.» El record de la infància / 257 2. «T’ensenyaven les quatre regles.» L’escolarització / 264 3. «Cada diumenge anàvem a ballar.» Els joves, la festa i el ball / 272 4. «Ballarem ball per altre.» Del ball al matrimoni / 280 Mas port:Maquetación 1 13/11/09 13:10 Página 7 sumari 7 07. «HAVIA DE SABER AGAFAR LA GALLINA PEL CALDO.» LA DONA AL MAS / 289 1. «Anava dient el rosari mentre pelava patates.» El paper de la dona al mas i els rols de gènere / 292 2. «Anava amb l’avi a mercat perquè era la pubilla.» La dona pubilla / 296 3. «Fer els menjars, rentar i netejar.» Les feines de la dona / 301 4. «Quan vàrem ser més grandetes, a servir de seguida!» Anar a servir / 310 08. «ERA UNA VIDA MOLT CASOLANA.» LA VIDA AL MAS / 317 1. «Hi havien tantes dependències que n’hi havia algunes que estava prohibit anar-hi.» L’arquitectura i els espais domèstics / 317 2. «El dinar, sempre a la una.» Una jornada al mas / 334 3. «De tall no en vèiem ni gota.» El menjar i l’alimentació / 345 09. «JO SÓC EL VEÍ.» LES RELACIONS ENTRE ELS MASOS / 357 1. «Et diuen pel nom de la casa.» Les relacions més enllà del mas / 358 2.
Load more

Recommended publications
  • Plantilla Secretaria General
    Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Direcció General de Polítiques Ambientals Annex A. Test de PIMES Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 75 47 Annex A El Test de pimes Dades de la iniciativa Títol Projecte de Decret sobre el Parc Natural del Montseny i sobre els espais del PEIN el Montseny i Cingles de Bertí Identificació de la població d’empreses afectades 1. Estimació del nombre d’empreses del sector afectat i del seu volum de negoci, diferenciades segons la seva dimensió: Microempreses: 58 empreses − 2,5 M € Petites: 1 empresa − 5,0 M € Mitjanes: 0 empreses − 0 € Grans: 0 empreses − 0 € 2. Estimació del nombre de treballadors ocupats a les pimes del sector: Escriviu aquí el nombre treballadors. Observacions: El nombre d’empreses afectades són les que actualment es troben fora de l’àmbit del Parc natural però que amb la proposta normativa estarien dins d’aquest àmbit. Consulta al sector afectat Sí No 3. S’ha consultat les pimes del sector afectat o les associacions empresarials que X ☐ les representen sobre el disseny de la norma i les opcions de regulació abans de començar la tramitació? 4. En el tràmit d’audiència es consultarà almenys aquelles associacions X ☐ empresarials que representin la major part de les pimes del sector afectat? Observacions: Mesurament de l’impacte sobre les pimes Sí No 5. S’ha quantificat les càrregues administratives que es deriven del compliment de X ☐ les mesures proposades? 6. S’ha quantificat els costos financers o els costos substantius més rellevants de la X ☐ proposta normativa? 7.
    [Show full text]
  • PARATGE 20 OK.Indd
    Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (Maresme) Agustí Guinart i Alonso Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografi a, Vexil·lologia i Nobiliària Resum: Relació dels cognoms que apareixen en els llibres de baptismes de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (ambdues al Maresme) entre 1559 i 1900. Paraules clau: cognom, registres baptismals, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Resumen: Relación de los apellidos que aparecen en los libros de bautismo de la parroquia de Sant Iscle y Santa Victoria de Dosrius y de Sant Esteve de Canyamars (ambas del Maresme) entre 1559 y 1900. Palabras clave: apellido, registros bautismales, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Abstract: Relation of the surnames that appear in the books of baptism of the parish of Sant Iscle and Holy Victòria of Dosrius and Sant Esteve of Canyamars (both of the Maresme) between 1559 and 1900. Key words: surname, baptismal records, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Résumé: La relation des noms de famille qui apparaissent dans les livres de baptême de la paroisse de Sant Iscle et Sainte Victoria de Dosrius et de Sant Esteve de Canyamars (les deux du Maresme) entre 1559 et 1900. STUDIS Mots clés: nom, registres baptismaux, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. 20 · 21 • E PARATGE 199 Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars A la pàgina 39 del primer número de PARATGE, aparegut l’any 1990, hi ha un article del Senyor Francesc de P.
    [Show full text]
  • Implementació De Projectes Europeus En Ciberseguretat
    Implementació de Projectes Europeus en Ciberseguretat Ciberseguretat a Catalunya ACCIÓ 22 d' abril de 2021 Diana Navarro Llobet, Marc Jofre Ramon Romeu, Jordi Puig, Toni Alonso, Carles Rúbies, Javier Morate, Anna Benavent Fundació Privada Hospital Asil de Granollers Reference Population (RCA ’16; n=439.651) Montseny Aiguafreda Fogars Tagamanent de Montclús Gualba Campins Sant Pere de Vilamajor Sant Esteve de Palautordera Figaró-Montmany Cànoves i Samalús Sant Celoni Gallifa St. Feliu de Codines La Garriga Santa Maria de Palautordera H Bigues i Riells Sant Antoni de Vilamajor L’Ametlla del Vallès Vallgorguina Les Franqueses University Hospital Santa Eulàlia de Ronçana del Vallès Cardedeu Vilalba Sasserra Caldes de Montbui 53.979 Canovelles Llinars del Vallès Lliçà d'Amunt 224.040 Granollers H Lliçà de Vall 161.632 Palau-solità i Plegamans BAIX MONTSENY Parets del Vallès VALLÈS ORIENTAL CENTRAL Mollet Montmeló Vilanova del Vallès BAIX VALLÈS del Vallès Montornès del Vallès HSanta Maria Santa Perpètua de Martorelles de Mogoda Vallromanes La Llagosta Martorelles Sant Fost de Campsentelles 340 beds 1,600 professionals Raising cybersecurity awareness in healthcare • Digital Health Sector: – more dependent on digital information every day • Cyber Criminals – obtain very lucrative benefits from stolen data • Breach of Integrity – tragic consequences for the patients • Hospitals – hosting and being responsible for healthcare datasets • Individuals (Patients) – main data providers • Research Centers – use an individual’s data, in particular biomedical
    [Show full text]
  • Territori I Sostenibilitat Inicia Dilluns Vinent Obres De Millora De La C-17 Entre La Garriga I Centelles Per Valor De 8 MEUR
    Comunicat de premsa Territori i Sostenibilitat inicia dilluns vinent obres de millora de la C-17 entre la Garriga i Centelles per valor de 8 MEUR L’actuació, amb un termini d’execució de set mesos, permetrà millorar la comoditat i la seguretat en la conducció El Departament de Territori i Sostenibilitat iniciarà, a partir de dilluns vinent, 19 de març, les obres per a la millora de la C-17 entre la Garriga i Centelles, que suposaran una inversió de més de 8,3 MEUR. Els treballs consistiran principalment en l’estesa d’una nova capa de paviment i la renovació d’un conjunt d’elements funcionals de la carretera, amb l’objectiu de millorar la comoditat i la seguretat en la conducció al llarg de 17 quilòmetres d’aquest important eix de comunicació. Les obres tindran un termini d’execució de set mesos. Un dels trams de la C-17 en què s’actuarà En concret, l’actuació es pot dividir en dos trams: la Garriga – Tagamanent, que abasta 9 quilòmetres i té un pressupost de 4,5 MEUR i Tagamanent – Centelles, amb 8 quilòmetres i una inversió de 3,8 MEUR. Les millores incloses en aquesta obra són, principalment: Renovació del ferm, amb un tractament previ d’aquells punts que presentin flonjalls o irregularitats o estiguin més desgastats. Substitució de barreres de seguretat Millora de la senyalització vertical i horitzontal Reparació i substitució dels junts d’estructures que estiguin deteriorats Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Comunicat de premsa Revisió dels elements que faciliten el drenatge de la carretera Millora de l’abalisament Canalització de fibra òptica Afectacions al trànsit L’execució dels treballs de millora comportaran afectacions al trànsit que, en funció de les necessitats de l’obra, podran consistir en l’ocupació d’un dels dos carrils que té cada sentit de la circulació en aquesta carretera.
    [Show full text]
  • Ver Presentación
    ANÀLISI MITJANÇANT SIG DE LA UTILITAT DE DIVERSOS ATRIBUTS DEL PAISATGE EN L’ESTUDI TERRITORIAL I LA GESTIÓ DE LA BIODIVERSITAT Barcelona, abril de 1998 OBJECTIUS Avaluar la relació entre diversos atributs territorials procedents del marc teòric de l’ecologia del paisatge i indicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes Explorar les possibilitats dels SIG en la implementació d’aquests atributs per a llur utilització en la presa de decisions pel que fa a la conservació ZONA DE TREBALL Moià Collsuspina Centelles Calders Castellcir Aiguafreda Monistrol de Calders Castellcir Sant Martí d Castellterçol Tagam Granera Sant Quirze Safaja Montm Gallifa Sant Feliu de Codines la G Sant Llorenç Savall Bigues i Riells l'Ametlla Santa Eulàlia de 410010 415000 420000 425000 430000 435000 441990 INFORMACIÓ DE PARTIDA Estructura del paisatge (Landsat 5, 1987) •Mapa d’usos del sòl de Catalunya •Mapa CORINE de Catalunya Riquesa d’espècies d’ocells •Espècies nidificants i hivernants per km2 INFORMACIÓ DERIVADA Atributs del paisatge per quadrícula UTM •Diversitat: H =-Σ Pi*log(Pi) •Dominància D = [H max +Σ Pi*log(Pi)] / H max •Heterogeneïtat NDC i CVN (IDRISI) •Proporció d’hàbitats naturals, agrícoles i urbans INFORMACIÓ DERIVADA (II) Riquesa d’espècies d’ocells per quadrícula UTM •Nombre d’espècies nidificants i hivernants TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ DERIVADA •Creació de ràsters amb el nombre d’espècies d’ocells i els atributs de paisatge (ASCIIIMG) •Categorització dels ràsters (RECLASS) •Intersecció de diversos ràsters (CROSSTAB) •Construcció de taules
    [Show full text]
  • Guia D Itineraris Parcs Natural
    4 3 1 6 2 5 7 Any de constitució: 1977 Superfície protegida: 30.120 ha Accessos: Carretera • Autopistes AP-7 Berga • Carreteres C-17, C-25 i C-32 Tren • Estacions de Renfe d'Aiguafreda, Breda, Vic el Figaró, la Garriga, Riells i Viabrea, Sant Celoni, Manresa Santa Maria de Palautordera i Seva (estació Parc Natural del Montseny de Balenyà). Granollers Autobús • Hispano-Hilariense. Tel. 972 245 012 Igualada • Barcelona Bus. Tel. 902130 014 Terrassa Mataró Sabadell St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Penedès Barcelona Vilanova i la Geltrú Tel. 938 475 102 www.diba.cat/parcsn/montseny 6 Parc Natural del Montseny Reserva de la biosfera El Parc Natural del Montseny forma part de la serralada Litoral catalana i s'aixeca entre les comarques d'Osona, el Vallès Oriental i la Selva. Ocupa una extensió de 30.120 hectàrees distribuïdes en divuit municipis. Els límits naturals del Parc són la riera d'Arbúcies, els cursos alts de la riera Major i del riu Gurri, el riu Congost i la depressió del Vallès. Les altituds màximes són el turó de l'Home (1.706 m), les Agudes (1.703 m) i el Matagalls (1.697 m). Ecològicament, el Parc és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat al sud d'Europa i a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, i que desvetlla l'interès de les persones que el visiten.
    [Show full text]
  • Castellcir. Recull Onomàstic 1 Enric Garcia-Pey Castellcir Recull Onomàstic
    Castellcir. Recull onomàstic 1 Enric Garcia-Pey Castellcir Recull onomàstic ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Castellcir. Recull onomàstic Castellcir. Recull onomàstic 3 Enric Garcia-Pey Castellcir Recull onomàstic Castellcir. Recull onomàstic Enric Garcia-Pey Primera edició digital: juny de 2009 Primera edició en paper: setembre de 2005 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat Sumari Sumari 1. Introducció ....................................................................................................................................................11 2. Fonts documentals ......................................................................................................................................19 3. Llista de noms ..............................................................................................................................................25 4. Mapes i plànols ..........................................................................................................................................157 1. Introducció 12 Castellcir. Recull onomàstic 1. Introducció El terme municipal de Castellcir és situat al sud-est de la subcomarca del Moianès, encara que l’illa
    [Show full text]
  • Programa Complementari De Camins
    PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Comarca Municipi Assistència. Actuació Import concedit Vallès Oriental Ametlla del Vallès Camí de la Font del Gat 48.018,12 Vallès Oriental Aiguafreda Millora de camins situats en sòl no urbà del terme municipal 44.112,58 d'Aiguafreda Vallès Oriental Bigues i Riells Obres de pavimentació del segon tram del camí del cementiri 44.931,69 Vallès Oriental Caldes de Montbui Millora del camí del cementiri de Caldes de Montbui 46.231,90 Vallès Oriental Campins Millora de camins municipals a Campins 45.518,68 Vallès Oriental Cànoves i Samalús Millora de la connectivitat dels nuclis municipals 47.746,72 Vallès Oriental Cardedeu Obres de millora i condicionament dels camins municipals asfal- 16.358,11 tats del TM de Cardedeu. Camí de Les Pungoles Vallès Oriental Fogars de Montclús Pavimentació del camí de Can Rovira a Can Satanas, 1era fase 46.130,92 Vallès Oriental Franqueses del Vallès Millora i manteniment dels camins locals de Les Franqueses del 45.543,93 Vallès Vallès Oriental Garriga Millora del Camí de la Serreta i del Camí de la Doma 37.277,39 Vallès Oriental Granollers Manteniment i millora de camins rurals de Granollers 2016 41.186,23 Vallès Oriental Gualba Millora camins municipals: Camí Can Penjarella i Antic Camí Ral 47.071,95 Vallès Oriental Llinars del Vallès Millora de camins municipals diversos 45.714,34 Vallès Oriental Lliçà d'Amunt Millora de camins municipals 45.127,35 Vallès Oriental Mollet del Vallès Condicionament del camí de Can Vila 18.741,47 Vallès Oriental Figaró-Montmany Programa complementari
    [Show full text]
  • Mapa De Situació Índex De Participants
    Índex de participants Mapa de situació C-25 01 Apartaments Turístics a Vic i a Vic a Vic Puigerdà Cal Ferrer, p. 136 a Vic Sant Miquel de Balenyà GI 02 Hotel Can Cuch, p. 136 V-5441 BV-5 Seva 3 C-17 0 03 Restaurant Can Cuch, p. 137 3 BV-5303 BV-5201 Centelles els Hostalets 04 El Romaní de Breda, p. 137 Punt d'Informació de Balenyà GI-52 05 El Bellver, p. 138 de Seva 0 Espinelves 06 La Fonda del Montseny, p. 139 Centre d'Informació el Brull C-1413b del Brull Viladrau a Sant Hilari GI-543 a Sant Feliu Sacalm Espai de Codines Montseny La Morera GIV-5411 (residència casa Aiguafreda Casanova de 5201 de pagès) - Sant Miquel GIV (allotjament rural) Collformic Matagalls a Sant Hilari Punt d'Informació BV-530 Sacalm d'Aiguafreda C-25 1 PARC NATURAL a Girona DEL MONTSENY Tagamanent Tagamanent Casa Museu Puig Drau 50 05 l’Agustí BV- GI-5 5 Centre d'Informació Punt d'Informació 11 43 GI-5 El Bellver 4 l'Estació al Figaró de Tagamanent Escola de Natura (informació i restaurant) Àrea d'Esplai la Traüna de les Feixes del Vilar les Agudes Montmany el Sui el Figaró Escola de Natura 01 06 Turó de l’Home Arbúcies Vallcàrquera Escola de Natura Montseny Punt d'Informació Can Lleonart Museu Etnològic 02 03 Casal de Cultura de Montseny del Montseny. del poble de Montseny Àrea d'Esplai La Gabella 7 C-1 de la Guardiola Centre d'Informació a Barcelona Can Casades GI-552 1 Càmping de Punt d'Informació Fontmartina 530 Riells del de Riells 9 Samalús BV- Montseny de Montseny Punt d'Informació 511 de Cànoves V- la Garriga B BP-5107 GIV-5521 Oficina del Parc Natural.
    [Show full text]
  • Consell Comarcal Del Vallès Oriental
    Consell Comarcal del Vallès Oriental: la gestió del SAD des d’una àrea bàsica comarcal Jornada Presentació Guia per elaborar els Plecs per a la contractació del servei d’ajuda a domicili- Diputació de Barcelona 10 de desembre de 2020 EL SERVEI D’AJUDA A DOMICILI COMARCAL Organització territorial • ABSS. Organització territorial al Vallès Oriental • Prestació del SAD Comarcal Inici del SAD • Una mica d’història • Històric licitacions i contractació SAD comarcal • Evolució en la prestació del SAD comarcal Com ho fem? • Adaptació organitzativa per la prestació del SAD • Treball compartit Reptes del SAD Comarcal • Reptes del SAD comarcal ABSS – Organització territorial al Vallès Oriental Població Vallès Oriental 2019: 409.638 hab. Aiguafreda Montseny ABSS Granollers: 61.275 hab. Tagamanent Fogars de ABSS Mollet del Vallès: 51.318 hab. Montclús Gualba ABSS VR: 297.0455 hab. Figaró-Montmany Campins St. Esteve de Sant Cànoves Palautordera Sant Feliu Pere de i Samalús de Codines La Vilamajor Sta. Bigues Garriga Maria de Sant Celoni i Riells Palautordera L’Ametlla Sant Antoni del Vallès de Vilamajor Sant a Eulàlia Vallgorguina Caldes de Les Franqueses de Ronçana Cardedeu Montbui del Vallès Vilalba Sasserra Canovelles Llinars del Vallès Lliçà d’Amunt La Roca Lliçà Granollers del Vallès de Vall Parets del Vallès Vilanova Mollet Montmeló Montornès del Vallès del Vallès 26 municipis < 10.000 hab. del Vallès Martorelles 2 municipis entre 10.000 i 15.000 hab. Sta. M. deVallromanes La Martorelles 8 municipis entre 15.000 i 20.000 hab. LlagostaSant Fost de Campsentelles 2 municipis > 20.000 hab. 2020 Organització territorial en la prestació del SAD al Vallès Oriental Aiguafreda Montseny Tagamanent Fogars de Montclús Gualba Figaró-Montmany Campins St.
    [Show full text]
  • Inventari Del Patrimoni Cultural De TAGAMANENT Memòria Tècnica
    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari del Patrimoni Cultural de TAGAMANENT Memòria tècnica Redacció Anna Gómez Bach Ralització: Juny 2001 Revisió: Abril de 2008 Auntament de Tagamanent ___________________________________Tagamanent. Inventari Patrimoni Cultural. TAGAMANENT (VALLÈS ORIENTAL) INVENTARI DE PATRIMONI. OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL Anna Gómez Bach 0 ___________________________________Tagamanent. Inventari Patrimoni Cultural. SUMARI Sumari..............................................................................................................1 0. Agraïments........................................................................................................2 1. Metodologia i marc de treball.........................................................................2 2. Marc d'intervenció...........................................................................................4 2.1- Marc territorial.........................................................................................4 2.2- Medi físic....................................................................................................4 2.3- Nuclis de poblament..................................................................................6 2.4- Introducció toponímica............................................................................7 2.5- Evolució històrica del poblament............................................................8 2.6- La realitat cultural....................................................................................9
    [Show full text]
  • Actuacions a La C-17
    Actuacions a la C-17 Barcelona, 30 d’abril de 2021 Xavier Flores Garcia Director general d’Infraestructures de Mobilitat Actuacions a la C-17 Vic Centelles RB-16054 Millora de ferm. Tagamanent - Centelles MB-06010-A1 Millora de nus a Sant Martí de Centelles RB-16053 Millora de ferm. La Garriga - Tagamanent Tagamanent La Garriga AB-15032.F2 Tercer carril sentit nord. Parets - Granollers AB-15032.F3 Tercer carril sentit sud. Granollers - Parets Granollers AB-15032.F4 Ordenació accessos. Granollers - Lliçà Parets Mollet PC-CMB-17063 Millora de nus a Mollet del Vallès Barcelona Millora de nus a Sant Martí de Centelles Títol de l’actuació Millora local. Millora de nus. Seguretat viària. Carrils de canvi de velocitat a la carretera C-17, del PK 40+000 al 40+500. Tram: Tagamanent - Sant Martí de Centelles. Clau: MB-06010-A1 C-17 Estat Obra adjudicada març-2021 Previsió Inici obres: Primavera 2021 Import 2,4 M€ (IVA inclòs) Termini 9 mesos Millora de ferm. Tagamanent - Centelles Títol de l’actuació Ferm. Millora de característiques superficials i obres complementaries a la carretera C-17, del PK 36+250 al 43+050 i del 43+550 al 44+000. Tram: Tagamanent - Centelles. Clau: RB-16054 Estat Inici obra març 2021 Previsió Fi d’obres tardor 2021 Import 3,6 M€ (IVA inclòs) Termini 7 mesos Millora de ferm. La Garriga - Tagamanent Títol de l’actuació Ferm. Millora de característiques superficials i obres complementaries a la carretera C-17 del PK 27+830 al 36+250. Tram: la Garriga - Tagamanent. Clau: RB-16053 Estat Inici obra març 2021 Previsió Fi d’obres tardor 2021 Import 4,4 M€ (IVA inclòs) Termini 6 mesos Tercer carril sentit nord.
    [Show full text]