xarxa de municipis
Memòria 2003 Parc Natural del Montseny. Memòria 2003 Natural del Montseny. Parc www.diba.es/parcs
Xarxa de Parcs Naturals Diputació de Barcelona
Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix. memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 1
Memòria 2003
Parc Natural del Montseny Reserva de la biosfera memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 2
Fotografia de la coberta: Shooting
@ Diputació de Barcelona Novembre de 2004 Producció i edició: Institut d’Edicions Impressió: Unitat d’Impressió i Reprografia
DL: B-
2 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 3
Parc Natural del Montseny
Índex
Presentació ...... 5
1. Dades generals ...... 7
2. Àmbit geogràfic i administratiu ...... 9
3. Documents de planificació i gestió ...... 13
4. Òrgans de gestió i participació ...... 17
5. Mitjans i recursos ...... 19 5.1 Personal ...... 19 5.2 Equipaments i serveis ...... 21 5.3 Publicacions ...... 24 5.4 Recursos econòmics ...... 26
6. Programa 2003: activitats prioritàries ...... 31
6.1 Conservació i tractament físic del territori ...... 32 6.1.1 Vigilància i control del planejament ...... 32 6.1.2 Plans de prevenció d’incendis ...... 33 6.1.3 Plans de restauració del medi natural i del paisatge ...... 36 6.1.4 Adquisició de terrenys i manteniment del patrimoni ...... 37 6.1.5 Pla de seguiment de paràmetres ecològics ...... 37 6.2 Foment del desenvolupament i la participació ...... 37 6.2.1 Consells, comissions i convenis ...... 37 6.2.2 Política agrícola, forestal, turística i cultural ...... 41 6.2.3 Infraestructures i serveis generals ...... 43 6.3 Ús social i educació ambiental ...... 45 6.3.1 Creació i manteniment d’equipaments ...... 45 6.3.2 Activitats d’ús social ...... 48 6.3.3 Activitats i programes d’educació ambiental ...... 50 6.3.4 Dades de freqüentació. Parc Natural del Montseny 2003 ...... 52 6.4 Activitats generals i de suport ...... 55
Annex I. Pla de seguiment de paràmetres ecològics ...... 57
3 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 5
Parc Natural del Montseny
Presentació
És sempre difícil mirar de recollir, a manera de síntesi i a tall de presentació, el treball de tot un any en un territori extens i complex, com és el Montseny. El treball d’un equip de més de trenta persones, de les dues administracions gestores del Parc Natural i dels divuit ajuntaments, s’ha adreçat un any més a garantir l’avenç en el compliment de l’ob- jectiu bàsic que el planejament, en definitiva la voluntat social, ha plantejat per a aquest territori: la preservació dels seus valors naturals i culturals, entre els quals, sens dubte, adquireix una significació essencial el fet de mantenir-se com un espai habitat, viu, dinà- mic, en el qual es donin les condicions necessàries per fer possible la qualitat de vida per als que hi viuen i treballen i l’ús social, per al lleure, l’educació i la recerca, que consti- tueix també un signe de qualitat per a una societat que vol progressar cap a un territo- ri harmònic, equilibrat i reconciliat amb el paisatge.
En aquest sentit, els avenços en el procés de revisió del Pla especial del Parc Natural del Montseny, que s’han fet evidents amb l’adopció per part de gairebé tots els ajuntaments dels acords de ratificació de la revisió i amb la constitució de l’equip tècnic redactor, han confirmat novament la validesa d’aquests objectius, i alhora la necessitat de renovar l’instrument d’ordenació que ha d’ajudar a assolir-los. Les eleccions municipals i els can- vis d’equips de govern allà on s’han produït han permès fer palès, d’altra banda, que el projecte territorial del Parc Natural del Montseny transcendeix qualsevol color polític i convoca un alt grau de consens social.
Des del punt de vista més específic de la gestió, l’any 2003 ha vist desaparèixer les ante- nes i altres elements artificials del cim del turó de l’Home, tot culminant així en gran manera les previsions de restauració del paisatge que el Pla director, elaborat amb aquest objectiu fonamental al final de l’any 1998, havia plantejat. La imatge, fins i tot mediàtica, dels treballadors del parc enderrocant la darrera torre metàl·lica del cim exemplifica força bé la culminació d’aquest procés fins allà on l’Administració del Parc, amb una inversió mantinguda que ha superat el milió d’euros i cercant la col·laboració, que sovint s’ha trobat, d’altres administracions i institucions. Resten pendents alguns temes, sotmesos a debat, com ara el destí de l’observatori meteorològic o la formulació d’un nou model d’ús públic.
En l’àmbit dels serveis i equipaments adreçats a l’ús públic, l’any 2003 ha estat caracte- ritzat per l’esforç d’organització que ha suposat la implantació del sistema de qualitat, impulsat per la Secció Espanyola de la Federació Europea de Parcs Naturals i Nacionals i per la Secretaria General de Turisme, en el qual s’ha involucrat el parc, com a espai pilot. Això ha suposat una reflexió exhaustiva i rigorosa al voltant de les característiques de l’oferta d’equipaments i serveis del parc i al voltant del funcionament, a la llum dels cri- teris de qualitat que han de regir qualsevol oferta de serveis i, d’una manera molt espe- cial, una oferta pública i en un espai natural protegit. Aquest esforç s’ha traduït en l’e- laboració d’una manera participativa dels procediments, instruccions de treball i regis- tres que han de constituir l’arquitectura bàsica del sistema de qualitat i en la sol·licitud, al final de l’any, de la certificació, prèvia auditoria, dins del primer trimestre del 2004.
Acabem aquesta presentació, doncs, parlant de qualitat, terme que també s’ha utilitzat en els primers paràgrafs: qualitat de vida, qualitat del paisatge, qualitat dels equipa- ments i serveis. En un espai protegit consolidat, després de més d’un quart de segle d’im- plantació d’un planejament especial, la qualitat de la gestió ha de constituir, sens dubte, un dels paradigmes fonamentals per als propers anys.
Fontmartina, juny del 2004
5 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 7
Parc Natural del Montseny
1. Dades generals
Figura jurídica i data de creació
Reial decret de creació del Patronat de la Muntanya del Montseny, aprovat el 15 de setembre de 1928. Constitueix el precedent històric de l’aplicació d’un règim de protecció especial a la munta- nya del Montseny.
Pla especial del Parc Natural del Montseny
D’acord amb la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, text refós de 9 d’abril de 1976. Promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona, el 26 de juliol de 1977. Promogut per la Diputació de Girona i aprovat per l’Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme de 26 de gener de 1978.
És la figura cabdal de protecció del Parc Natural del Montseny i la que determina bàsicament el règim de protecció i gestió actuals, en aplicació de la legislació urbanística.
Decret de creació del parc natural
Decret 105/1987 de la Generalitat de Catalunya, de 20 de febrer (DOGC núm. 827, de 10 d’abril de 1987).
Reconeix la creació del Parc Natural del Montseny, d’acord amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’es- pais naturals, aprovada pel Parlament de Catalunya i publicada al DOGC núm. 556, de 28 de juny de 1985.
Decret d’aprovació del Pla d’espais d’interès natural
Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya, de 14 de desembre (DOGC núm. 1714, d’1 de març de 1993).
En el seu annex 1, que relaciona la llista d’espais d’interès natural, s’inclou el Montseny, amb els límits de l’àmbit del Pla especial.
Declaració com a Reserva de la Biosfera
Resolució del Comitè Internacional de Coordinació del Programa MAB de la Unesco de 28 d’abril de 1978.
Incorporació del Parc Natural del Montseny a la xarxa internacional de reserves de la biosfera dins del programa «L’Home i la Biosfera» (MAB) de la Unesco.
7 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 8
Parc Natural del Montseny
Administració gestora i promotora
Diputació de Barcelona Oficina del Parc Àrea d’Espais Naturals Parc Natural del Montseny Comte d'Urgell, 187 Fontmartina Edifici del Rellotge, 3a planta Ctra. de Sant Celoni 08036 Barcelona Turó de l’Home, km 10,800 Tel. 934 022 428 08470 Fogars de Montclús Fax 934 022 429 Tel. 34 938 475 102 [email protected] Fax 34 938 475 368 www.diba.es [email protected]
Diputació de Girona Àrea d’Acció Territorial Medi Ambient Pujada de Sant Martí, 4-5 17004 Girona Tel. 34 972 185 000 Fax 34 972 208 088 [email protected] www.ddgi.es
a Vic
a Vic C-25
i Puigcerdà
l
l
l
l a Girona l
l Viladrau l
C-17
l Seva 0 1 2 km
l
l l
l
l
l GI-543
l
l
l
l
l El Brull
l
l
l Matagalls l
l Balenyà
l
l
l Arbúcies GI-552 l
l Sant Marçal l Centelles BV-5301 l Coll Formic l Sant Feliu l BV-5114 l l de Buixalleu l les Agudes l l l l
l
l l Turó de l'Home
l
l
l Santa Fe Riells
l Aiguafreda de Montseny l Puig Drau l
l
l l Montseny
l l
l Fontmartina
l l Tagamanent l el Sui l l l la Costa de l
l l
l Montseny Breda l Tagamanent Fogars de Montclús l l
l
l l l l Gualba Viabrea l l l l l l l Figaró l l l Campins l
l Mosqueroles la Batllòria l l l
l l
l
l l
l l l l
l l l l l A-7 l l a Girona l l l l l l l Sant Esteve de l l l l l l Palautordera l C-35 l l l l l
l l l l Cànoves Santa Maria de l
l
l l
l l l Palautordera l
l l l l l
l Samalús Sant Celoni l Sant Pere de l
l l l Vilamajor l l l l autopista/autovia l la Garriga l l l l l Sant Antoni de l l l l l l a Granollers l l l l l carretera asfaltada Vilamajor l i Barcelona l l
l l l l pista forestal l l l l l l l l l l l l ferrocarril a Barcelona, Tarragona i Lleida
8 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 9
Parc Natural del Montseny
2. Àmbit geogràfic i administratiu
Superfície del parc natural
La superfície total del parc natural és de 30120.10 ha. Per tal de definir tractaments i usos espe- cífics més ajustats a les característiques concretes del territori, el Pla de protecció estableix i deli- mita les zones següents:
Zonificació del Parc Natural del Montseny Extensió (ha)
Reserva natural (àrea de parc) 16.294,70
Reserva natural qualificada (àrea de parc) 1.077,70
Zona d’influència (àrea de preparc) 12.747,70
Extensió total 30.120,10
Àmbit de la Reserva de la Biosfera 30.120,10
Àrea d'influència 42% Àrea d'influència (preparc) 16.294,7
Àrea de reserva natural 1.077,7
Àrea de reserva natural qualificada 12.747,7
Àrea de reserva natural Àrea de reserva qualificada natural 4% 54%
Comarques i municipis de l’àmbit del parc
El territori delimitat pel Pla especial de protecció inclou sòls pertanyents a divuit municipis de les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva.
Comarques ha de parc %
El Vallès Oriental 16.970,0 56,3
Osona 6.954,3 23,1
La Selva 6.195,8 20,6
Municipi Superfície total Superfície del Pla especial % del Pla especial
Aiguafreda 796,00 622,00 78,14
El Brull 4.108,00 3.483,00 84,78
Campins 738,00 214,00 29,00
Cànoves i Samalús 2.841,00 1.852,90 65,22
Figaró i Montmany 1.470,00 586,00 39,87
Fogars de Montclús 4.015,00 3.592,50 89,47
La Garriga 1.972,00 499,00 25,30
Gualba 2.324,00 870,20 37,44
Montseny 2.702,00 2.702,00 100,00
Sant Esteve de Palautordera 1.073,00 336,40 31,35
Sant Pere de Vilamajor 3.474,00 1.786,00 51,41
Seva 2.910,00 639,50 21,97
9 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 10
Parc Natural del Montseny
Municipi Superfície total Superfície del Pla especial % del Pla especial
Tagamanent 4.348,00 3.909,00 89,91
SUBTOTAL (Barcelona) 32.771,00 21.092,50 64,36
Arbúcies 8.694,00 4.197,60 48,28
Breda 509,00 7,00 1,38
Riells i Viabrea 2.653,00 1.592,90 60,04
Sant Feliu de Buixalleu 6.146,00 398,30 6,48
Viladrau 5.061,00 2.831,80 55,95
SUBTOTAL (Girona) 23.063,00 9.027,60 39,14
TOTAL GENERAL 55.834,00 30.120,10 53,94
Població resident del parc
Municipi Població total Població dins del parc Cases Habitants
Aiguafreda 2.206 2 5
Arbúcies 5.904 42 152
Breda 3.589 0 0
El Brull 207 21 86
Campins 342 2 8
Cànoves i Samalús 2.316 8 18
Figaró i Montmany 1.003 6 15
Fogars de Montclús 406 53 161
La Garriga 13.122 1 1
Gualba 966 3 14
Montseny 318 70 318
Riells i Viabrea 2.867 14 64
Sant Esteve de Palautordera 1.815 4 12
Sant Feliu de Buixalleu 722 1 1
Sant Pere de Vilamajor 3.339 9 41
Seva 2.885 1 2
Tagamanent 252 9 21
Viladrau 961 12 20
Totals 43.220 258 939
Evolució de la població total dels municipis del Montseny (1975-2003)
1975 1981 1986 1991 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
24.445 25.635 26.747 29.244 33.296 34.483 36.119 36.760 38.009 38.867 41.273 43.220
Evolució de la població a l’interior del parc (1992-2002)
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
679 688 759 803 860 824 876 901 930 931 946 939
10 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 11
Parc Natural del Montseny
Titularitat del sòl
Titularitat pública (Diputació de Barcelona): 3.814,19 ha (12,66%)
Titularitat pública (Generalitat de Catalunya): 279,54 ha (0,93%)
Titularitat privada: 26.190,96 ha (86,31%)
sòl públic (DB) 13% sòl públic (GC) 1%
sòl privat 86%
Finques propietat de la Diputació de Barcelona Terme municipal ha
El Vilar de la Costa Fogars de Montclús 44,07
Can Planes de Fontmartina Fogars de Montclús 108,35
Bosc de Can Riera de Ciuret Fogars de Montclús 146,82
Avetosa de les Agudes i turó de l’Home Fogars de Montclús 135,00
La Traüna Fogars de Montclús, Montseny 205,54
Sant Bernat i can Gorgs Montseny 318,47
Coll Pregon Viladrau 105,80
Santa Helena i Morou Fogars de Montclús 206,80
Peça sot de Gualba Gualba 3,23
La Morera el Brull 101,87
El Bellver Tagamanent 286,76
L’Agustí Tagamanent 190,26
Santa Susanna Sant Pere de Vilamajor 128,31
Can Lleonart Fogar de Montclús 0,85
El Puig de Sant Marçal Montseny 43,42
Peça Ros de Ramis Fogars de Montclús 0,64
Peça Layret Montseny 1,00
Peça Cortils Fogars de Montclús 0,61
Peça font de Profit Fogars de Montclús 3,42
Peça Carbonell Fogars de Montclús 0,73
Peça torrent del Clot Tagamanent 18,53
El Montgròs el Brull 4,50
Can Casades Fogars de Montclús 0,60
Peça Oriola Viladrau 7,04
Peça Jubany Fogars de Montclús 2,60
Peça les Illes Montseny 22,03
Rectoria de Vallcàrquera Figaró i Montmany 1,71
Finca del Cotolengo i font del Faig el Brull 138,42
Font de Passavets Fogars de Montclús 14,50
11 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 12
Parc Natural del Montseny
Finques propietat de la Diputació de Barcelona Terme municipal ha
Peça del RACC (segregació de cal Rei) Fogars de Montclús 1,60
Finca Santa Fe Fogars de Montclús 535,60
Can Terrer Sant Pere de Vilamajor 87,00
Casanova de Sant Miquel Aiguafreda 94,00
Esqueis del Bovilar Montseny 8,00
Cal Trompo Fogars de Montclús 48,00
Vallforners Tagamanent 681,00
La Roureda del Puig Montseny 15,05
La Pedreguera Montseny 18,47
Sot de la Marleta Viladrau 16,69
Muntanya del Matagalls Viladrau 66,90
Total finques de la Diputació de Barcelona 3814,19
12 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 13
Parc Natural del Montseny
3. Documents de planificació i gestió
L’element primordial del planejament del Parc Natural del Montseny és el Pla especial, aprovat l’any 1977 per a la província de Barcelona i l’any 1978 per a la de Girona. D’aquest Pla, que és una figura de la legislació urbanística, se’n desprèn un text normatiu i els plànols d’ordenació, que recullen els elements normatius i d’ordenació bàsics d’aplicació dins l’àmbit del parc (àrees de parc i de preparc).
El planejament municipal dels municipis que integren l’àmbit del Pla especial constitueix, també, una normativa aplicable, que recull, ratifica i a vegades desenvolupa les prescripcions del Pla espe- cial.
Anualment s’aprova el programa d’activitats, que està estructurat en cinc grans subprogrames: conservació i tractament físic del territori; foment del desenvolupament i participació; ús social; educació ambiental; activitats generals i de suport. En aquest programa es defineixen els objec- tius i activitats, com també el pressupost associat.
La legislació sectorial de caire general conforma un conjunt de normes que s’han anat afegint a les del Pla.
Òrgan Disposició competent Rang / Data Títol Publicació Ministeri Decret 3151/1968, Reglament tècnic de línies elèctriques aèries BOE 27/12/1968 d’Indústria de 28 de novembre d’alta tensió Ministeri Decret 2413/1973, Reglament electrotècnic per a baixa tensió BOE 9/10/1973 d’Indústria de 20 de setembre Ministeri Reial decret 3181/1980, Protecció d’espècies de fauna salvatge BOE 6/3/1981 d’Agricultura, P. i A. de 30 de desembre Parlament Llei 9/1981, Protecció de la legalitat urbanística DOGC 4/12/1981 de Catalunya de 19 de novembre Generalitat Llei 12/1981, de 24 de desembre Establiment de normes addicionals de protecció DOGC 21/12/1981 (adequació per dels espais d’especial interès natural Decret legislatiu 14/1994) afectats per activitats extractives Presidència Decret 169/1983, Unitat mínima de conreu DOGC 20/5/1983 Generalitat de 12 d’abril Parlament Llei 3/1984, Mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic DOGC 18/1/1984 de Catalunya de 9 de gener de Catalunya Parlament Llei 12/1985, de 13 de juny D’espais naturals de Catalunya DOGC 28/6/1985 de Catalunya (adequació per Decret legislatiu 11/1994) DARP Decret 81/1986, de 20 de març Competència per sancionar en via administrativa DOGC 7/4/1986 Departament de Ordre d’11 de juliol de 1986 Requisits per a la instal·lació i el funcionament DOGC 11/7/1986 Comerç, C. i T. dels càmpings Cap de l’Estat Conveni de Berna Conservació de la vida silvestre i del medi natural BOE 1/10/1986 de 19 de setembre de 1979 a Europa Generalitat Decret 378/1986, Establiment de plans de prevenció d’incendis DOGC 13/2/1987 de 18 de setembre en els espais naturals de protecció especial Parlament Llei 3/1988, de 4 de març Protecció dels animals a Catalunya DOGC 18/3/1988 (modificada per la Llei 3/1994, modificada per la Llei 18/1998) Parlament Llei 6/1988, de 30 de març Forestal de Catalunya DOGC 15/4/1988 (adequació per Decret legislatiu 10/1994) Ministeri Ordre de 18 de maig Normes sobre el pintat dels suports de les línies BOE 29/5/1988 d’Indústria i E. de 1988 aèries de transport DARP Ordre d’11 de maig de 1988 Aprofitaments de suro DOGC 1/6/1988
13 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 14
Parc Natural del Montseny
Òrgan Disposició competent Rang / Data Títol Publicació Presidència Decret 114/1988, de 7 d’abril Avaluació d’impacte ambiental DOGC 3/6/1988 de la Generalitat Generalitat Ordre de 28 de novembre Creació del Registre de nuclis zoològics DOGC 30/12/1988 de 1988 de Catalunya Parlament Llei 4/1989, de 27 de març Conservació dels espais naturals i de la flora de Catalunya i fauna silvestre BOE 28/3/1989 Presidència Decret 59/1989, de 13 de març Competicions DOGC 10/4/1989 de la Generalitat DARP Decret 35/1990, de 25 de gener Unitat mínima forestal DOGC 26/2/1990 Ministeri RDLEG 339/1990, de 2 de març Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor de l’Interior i seguretat vial BOE 14/3/1990 Diputació Anunci de 14 de maig de 1990 Aprovació definitiva del Pla especial del DOGC 1/6/1990 de Barcelona Montnegre i el Corredor DPTOP Decret legislatiu 1/1990, Aprovació de la refosa del textos legals a Catalunya DOGC 13/7/1990 de 12 de juliol en matèria urbanística Parlament Llei 38/1991, de 30 de desembre Instal·lacions destinades a activitats DOGC 20/1/1991 amb infants i joves DARP Decret 21/1991, de 22 de gener Prevenció i lluita contra les plagues forestals DOGC 25/2/1991 Departament de Decret 81/1991, de 25 de març Requisits de les empreses d’activitats esportives DOGC 24/4/1991 Comerç, C. i T. i turístiques d’aventura Departament de Decret, 81/1991, de 25 de març Activitats esportives, d’esbarjo i turístiques DOGC 24/4/1991 Comerç, C. i T. d’aventura DARP ORDRE de 16 de juliol de 1991 Regulació d’aprofitaments forestals per a ús DOGC 5/8/1991 domèstic Parlament Llei 20/1991, de 25 de novembre Promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres DOGC 4/12/1991 de Catalunya arquitectòniques Ministeri Reial decret 13/1992, Reglament general de circulació BOE 31/1/1992 de l’Interior de 17 de gener DARP Decret 148/1992, de 9 de juny Regulació d’activitats fotogràfiques, científiques DOGC 13/7/1992 i esportives Consell (CE) Directiva 92/1943, de 21 de maig Conservació dels hàbitats naturals i de la fauna DOCE 22/7/1992 i flora silvestres DARP Resolució de 30 de juliol de 1992 Reglamentacions específiques de caça DOGC 7/8/1992 Presidència Decret 328/1992, de 14 de desembre Pla d’espais d’interès natural DOGC 1/3/1993 Generalitat (modificat per Decret 213/1997, modificat per Decret 20/2000, modificat per Decret 226/2001) Generalitat Decret 230/1993, de 6 de setembre Exercici de les funcions d’inspecció i control en DOGC 10/12/1993 l’àmbit de la protecció del medi ambient Generalitat Decret 61/1994 Regulació de les explotacions ramaderes DOGC 28/3/1994 Presidència Decret 241/1994, de 26 de juliol Condicionament urbanístic i protecció DOGC 1/9/1994 Generalitat contra incendis Ministeri d’Obres Reial decret 1812/1994, Aprovació del Reglament general de carreteres BOE 23/9/1994 Públiques i T. de 2 de setembre Generalitat Resolució de 24 d’octubre de 1994 Publicació de l’Acord de 29 de setembre de 1994, pel DOGC 9/11/1994 qual s’aprova el Pla de protecció civil d’emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) DARP Decret 64/1995, de 7 de març Mesures de prevenció d’incendis forestals DOGC 10/3/1995 Generalitat Llei 1/1995, de 16 de març Aprovació del Pla territorial general de Catalunya DOGC 31/3/1995 DARP Ordre de 5 de juliol de 1995 Aprofitaments de pinyes DOGC 17/7/1995 Generalitat Llei 9/1995, de 27 de juliol Regulació de l’accés motoritzat al medi natural DOGC 2/8/1995 Generalitat Resolució de 30 d’octubre de 1995 Aprovació d’una ordenança municipal tipus, DOGC 10/11/1995 reguladora del soroll i les vibracions Ministeri Reial Decret 1997/1995, Establiments de mesures per contribuir a garantir BOE 28/12/1995 d’Agricultura de 7 de desembre la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres Departament Decret 83/1996, de 5 de març Mesures de regularització d’abocaments d’aigües DOGC 11/3/1996 de Medi Ambient residuals
14 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 15
Parc Natural del Montseny
Òrgan Disposició competent Rang / Data Títol Publicació Ministeri Ordre de 3 d’abril, de 1996 Establiment del III Pla d’accions prioritàries contra BOE 10/4/1996 d’Agricultura incendis forestals DARP Decret 175/1996, de 4 de juny Regulació del desarrelament d’arbres i arbustos DOGC 10/6/1996 DARP Decret 268/1996, de 23 de juliol Establiment de mesures de tractament periòdic DOGC 29/7/1996 i selectiu de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions Presidència Llei 3/1998, de 27 de febrer Intervenció integral de l’Administració ambiental DOGC 13/3/1998 de la Generalitat (modificada per la Llei 1/1999, modificada per la Llei 13/2001) Estat Llei 6/1998, de 13 d’abril Règim del sòl i valoracions BOE 14/4/1998 DARP Decret 130/1998, de 12 de maig Mesures de prevenció d’incendis forestals a les àrees DOGC 9/6/1998 d’influència de carreteres DARP Decret 165/1998, de 8 de juliol Àrees de caça amb regulació especial DOGC 14/7/1998 DARP Decret 166/1998, de 8 de juliol Regulació de l’accés motoritzat al medi natural DOGC 14/7/1998 Departament Decret 93/1999, de 6 d’abril Procediments de gestió de residus DOGC 12/4/1999 de Medi Ambient DARP Ordre de 21 d’abril de 1999 Instruccions generals per a la redacció, l’aprovació DOGC 30/4/1999 i la revisió dels plans tècnics de gestió cinegètica Departament Decret 136/1999, de 18 de maig Reglament de la Llei de la intervenció integral DOGC 21/5/1999 de Medi Ambient de l’Administració ambiental CE Directiva 1999/31 del Consell, Abocament de residus DOCE 16/7/1999 de 26 d’abril Generalitat Ordre de 21 de juliol de 1999 Regulació de la captura en viu, tinença i l’exhibició DOGC 26/7/1999 pública d’ocells fringíl·lids per a activitats tradicionals Departament Decret 217/1999, de 27 de juliol Gestió de vehicles fora d’ús DOGC 4/8/1999 de Medi Ambient Presidència Llei 7/1999, de 30 de juliol Centre de la Propietat Forestal DOGC 9/8/1999 de la Generalitat DARP Llei 10/1999, de 30 de juliol Tinença de gossos considerats potencialment DOGC 9/8/1999 perillosos Departament Ordre 18 de gener de 2000 Constitució de les ponències ambientals DOGC 22/2/2000 de Medi Ambient en els ens locals Departament Resolució de 28 de novembre Aprovació d’una ordenança municipal tipus DOGC 11/12/2000 de Medi Ambient de 2000 reguladora de la intervenció administrativa de les activitats en el marc de la Llei 3/1998 i disposicions que la despleguen Cap de l’Estat Llei 6/2001, de 8 de maig Modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, BOE 9/5/2001 de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental Departament Decret 148/2001, de 29 de maig Ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia de Medi Ambient mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació DOGC 7/6/2001 Departament Decret 174/2002, d’11 de juny Regulador de la implantació de l’energia eòlica DOGC 26/6/2001 de Medi Ambient a Catalunya Ministeri Reial decret legislatiu 1/2001, Aprovació del text refós de la Llei d’aigües BOE 24/7/2001 de Medi Ambient de 20 de juliol Generalitat Decret 220/2001, d’1 d’agost Gestió de les dejeccions ramaderes DOGC 7/8/2001 Generalitat Llei 2/2002, de 14 de març Llei d’urbanisme de Catalunya DOGC 21/3/2002 Departament Decret 170/2002, d’11 de juny Mesures en matèria de gossos considerats DOGC 25/6/2002 de Medi Ambient potencialment perillosos Departament Llei 16/2002, de 28 de juny Protecció contra la contaminació acústica DOGC 11/7/2002 de Medi Ambient Departament Ordre MAB/62/2003, Desplegament de les mesures preventives que DOGC 24/2/2003 de Medi Ambient de 13 de febrer estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals Departament Llei 5/2003, de 22 d’abril Mesures de prevenció d’incendis forestals a les DOGC 8/5/2003 de Medi Ambient urbanitzacions sense continuïtat urbana Departament Resolució MAB/230872003, Aprovació de les directrius i les instruccions tècniques DOGC 29/7/2003 de Medi Ambient de 22 de juliol en matèria de caça
15 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 16
Parc Natural del Montseny
Òrgan Disposició competent Rang / Data Títol Publicació Departament Ordre MAB/394/2003, Aprovació de la revisió i seguiment dels PTGMF DOGC 6/10/2003 de Medi Ambient de 18 de setembre i el PSGF Presidència Decret LEGISLATIU 3/2003, Aprovació del Text refós de la legislació en matèria DOGC 21/11/2003 de la Generalitat de 4 de novembre d’aigües de Catalunya Cap de l’Estat Llei 43/2003, de 21 de novembre Llei de forests BOE 22/11/2003 Departament de Decret 287/2003, Aprovació del Reglament parcial de la Llei 2/2002, DOGC 2/12/2003 Política Territorial de 4 de novembre de 14 de març, d’urbanisme Departament de Decret 293/2003, Aprovació del Reglament general de carreteres DOGC 10/12/2003 Política Territorial de 18 de novembre
16 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 17
Parc Natural del Montseny
4. Òrgans de gestió i participació
Les determinacions que estableix el Pla especial es duen a terme mitjançant el concurs de l’admi- nistració gestora del parc (la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona) i dos òrgans de par- ticipació: el Consell Coordinador, que pretén garantir la participació i col·laboració en la gestió de l’espai protegit, de les diferents administracions públiques amb competències específiques en aquest àmbit territorial i de les organitzacions professionals o específiques directament interessa- des en la gestió de l’espai natural, i la Comissió Consultiva, constituïda pels representants dels ciu- tadans que per raó de la seva activitat econòmica o participació en els afers públics volen tenir una participació més activa en el desenvolupament del Pla.
Consell Coordinador
El Consell Coordinador del Parc Natural del Montseny, que fou constituït el 17 de març de 1984, té la composició següent:
President El president de la Diputació de Barcelona, Il·lm. Sr. Josep Montilla
Vicepresident Primer El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona (per delegació del president), Il·lm. Sr. Pere Bosch i Cuenca
Vicepresident Segon El diputat de l’Àrea d’Espais Naturals (DB), Il·lm. Sr. Francesc Martos i Aguilera
Vicepresident Tercer El diputat provincial (DG), Il·lm. Sr. Robert Fauria i Danès
Vocals Un representant del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Un representant del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya L’alcalde d’Aiguafreda, Il·lm. Sr. Joan Vila i Matabacas L’alcalde d’Arbúcies, Il·lm. Sr. Roger Zamorano i Rodrigo L’alcalde de Breda, Il·lm. Sr. Salvador Figueras i Mitjans L’alcalde del Brull, Il·lm. Sr. Josep Muntal i Rovira L’alcalde de Campins, Il·lm. Sr. Miquel Barnola i Catarineu L’alcaldessa de Cànoves i Samalús, Il·lma. Sra. Loreto Romero Peralvo L’alcaldessa de Figaró i Montmany, Il·lm. Sra. Gemma Sànchez i Garcia L’alcalde de Fogars de Montclús, Il·lm. Sr. Jaume Cullell i Giró L’alcalde de la Garriga, Il·lm. Sr. Miquel Pujol i Jordà L’alcalde de Gualba, Il·lm. Sr. Carles Pan Lacomba L’alcalde de Montseny, Il·lm. Sr. Alfons Planas i Jubany L’alcalde de Riells i Viabrea, Il·lm Sr. Josep Ferrer i Farrés L’alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Il·lm. Sr. Salvador Cañellas i Baró L’alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, Il·lm. Sr. Vicenç Domènech i Pérez L’alcalde de Sant Pere de Vilamajor, Il·lm. Sr. Joan Bruguera i Gras L’alcalde de Seva, Il·lm. Sr. Josep Palmarola i Nogué L’alcalde de Tagamanent, Il·lm. Sr. Jaume Font i Rossell L’alcalde de Viladrau, Sr. Eudald Formatjé i Clos El coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals (DB), Sr. Martí Domènech i Montagut El president del Consell Comarcal d’Osona, Il·lm. Sr. Jaume Mas i Coll El president del Consell Comarcal de la Selva, Il·lm. Sr. Jordi Iglésias i Salip El president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Il·lm. Sr. Jordi Terrades i Santacreu
Secretari El cap del Servei de Parcs Naturals (DB), Sr. Jordi Bellapart i Colomer
Assistents El cap de la Secció de Gestió (SPN, DB), Sr. Ramon Espinach i Grau El tècnic de Medi Ambient (DG), Sr. Salvador Oliva i Garasa El director del Parc Natural del Montseny, Sr. Jordi Soler i Insa
17 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 18
Parc Natural del Montseny
Comissió Consultiva
La Comissió Consultiva, constituïda el 30 de novembre de 1989 i renovada el 8 de març de 1995, té la composició següent:
President Cap del Servei de Parcs Naturals (DB), Sr. Jordi Bellapart i Colomer
Vicepresident Primer Tècnic de Medi Ambient (DG), Sr. Salvador Oliva i Garasa
Vicepresident Segon Representant de les entitats integrants, Sr. Joan Campañà i Ros
Vocals Dos representants del Consell Coordinador Ajuntaments de Breda i de Montseny: Sr. Salvador Figueras i Mitjans i Sr. Alfons Planas i Jubany
Dos representants del sector forestal ADF de Montseny Migjorn i Sant Pere de Vilamajor: Sr. Jaume Cullell i Giró i Sr. Josep Pujol i Puig
Dos representants del sector turístic Sr. Frederic Munné i Sr. Eudald Formatjé i Clos
Dos representants d’entitats de lleure i esport Associacions de Caçadors del Brull i Aiguafreda i de Montseny i Sant Pere de Vilamajor: Sr. Ramon Sala i Tañà i Sr. Josep Maria Serra i Vilajoana
Dos representants d’entitats cíviques Associacions de Veïns de Montseny i de Figaró-Montmany: Sr. Jordi Illa i Sr. Andreu Salvat
Dos representants d’entitats culturals Associacions d’Amics de Tagamanent i Amics del Montseny: Sr. Jordi Morera i Sr. Joan Campañà i Ros
Dos representants d’entitats científiques Museu la Tela de Granollers i Museu Etnològic del Montseny la Gabella: Sr. Antoni Arrizabalaga i Blanc i Sr. Jordi Tura
Dos representants d’entitats conservacionistes Centre Excursionista Garriguenc i Centre Excursionista de Sant Celoni: Sr. Joaquim Fornés i Sr. Xavier Cruells i Costa
Un representant dels equipaments d’educació ambiental Agrupació d’Equipaments d’Educació Ambiental del Montseny: Sr. Lluís Pagespetit
Assistents El cap de la Secció de Gestió (SPN, DB), Sr. Ramon Espinach i Grau El coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals (DB), Sr. Martí Domènech El director del Parc Natural del Montseny, Sr. Jordi Soler Insa
18 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 19
Parc Natural del Montseny
5. Mitjans i recursos
5.1 Personal
Director del parc Jordi Soler Insa Tècnic de Medi Ambient (DG) Salvador Oliva Garasa Cap de manteniment, obres i serveis Joana Barber Rosado Cap de control i educació ambiental Angel Miño Salinas Arquitecte (DG) Jordi Roca Casademont Tècnic forestal Josep Argemí Relat Tècnic d’ús públic Joseph Canals Palau Delineant, cartògraf Jesús Gómez Perarnau Tècnic de suport d’obres i manteniment Jaume Rota Llargués Sobreguardes Josep Planas Jubany Antoni Pascual Rovira Guardes Lluís Albert Àlvarez López Pere Clopès Giró / Oleguer Plana Perxach Ricard Bertran Calvera Joan Planas Traveria / Eulàlia Gómez Molina Marc Codina Ballús Lluís Miquel López López Josep Masnou Clopés Eusebi Aznar Pascual / Jordi Villaronga Llobera Dolors Rodríguez Cano Albert Rovira Rovira Xavier Torra Ravés Joana Colomer Budó Guardes a temps parcial (abril-setembre) Jofre Ninou Sergi Clapés Gonzàlez Encarregat d’obres i manteniment Josep Ribas Clopés Personal d’obres i manteniment Tomàs Arredondo Gual / Antoni Àlvarez Amigo Segimon Costa Cruells Diego Sierra Serrano Jordi Joan De Argila Josep Orra Plana Isidre Planas Cortada Administrativa Carme Martori Cerva Administrativa (DG) Núria Planas Juanola Personal d’atenció al públic Anna Del Pino Traveria / Marta Gómez Gallart Maria Traveria Cervera Esther Samblàs Pérez Total: 36 persones
Durant l’any 2003, s’ha produït la jubilació de la Sra. Anna Del Pino Traveria i dels Srs. Pere Clopés Giró, Joan Planas Traveria, Eusebi Aznar Pascual i Josep Orra Plana.
Organigrama del Parc Natural del Montseny
Director
Unitat de Manteniment Unitat de Control i Administrativa Delineació i Sobreguardes Obres i Serveis Educació Ambiental Cartografia
Auxiliar tècnic Tècnic forestal Personal Tècnic d'ús públic Guardes del parc d'atenció al públic Encarregat
Colla de manteniment
19 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 20
Parc Natural del Montseny
Personal vinculat a les empreses concessionàries d’equipaments persones
Escola de Camp el Polell 4 Escola de Natura la Traüna 3 Escola de Natura de Can Lleonart 3 Escola de Natura de la Rectoria de Vallcàrquera 4 Càmping de Fontmartina 3 Residència - casa de pagès la Morera 4 Centre d’Informació la Costa 2 Centre d’Informació la Rectoria del Brull 1 Programa «Coneguem els nostres parcs» 1 Itineraris pedagògics de Can Gorgs 2 La Calma, Parc Etnològic de Tagamanent 5 Total 31
Personal vinculat als equipaments gestionats en règim de conveni amb persones els ajuntaments o altres entitats
Centre de Documentació del Museu la Tela de Granollers 1 Centre de Documentació del Museu la Gabella de Arbúcies 1 Centre d’Informació i exposició permanent de Montseny 1 Centre d’Informació de Seva 1 Centre d’Informació de Viladrau 1 Centre d’Informació de l’estació de Figaró 2 Centre d’informació de Campins 1 Centre d’Informació de Sant Esteve de Palautordera 2 Total 10
Personal del Pla d’informació, en conveni amb els ajuntaments persones
Fogars de Montclús 12 Sant Esteve de Palautordera 1 El Brull 3 Cànoves i Samalús 2 Montseny 2 Tagamanent 2 Campins 1 Arbúcies 2 Riells i Viabrea 2 Viladrau 2 Total 29
Personal del Pla de vigilància i prevenció d’incendis, en conveni amb ajuntaments persones
Aiguafreda 2 Cànoves i Samalús 4 El Brull 4 Fogars de Montclús 4 La Garriga 2 Figaró i Montmany 4 Seva 2 Sant Pere de Vilamajor 4 Tagamanent 4 Gualba 2 Montseny 2 Arbúcies 2 Riells i Viabrea 2 Sant Feliu de Buixalleu 2 Viladrau 2 Total 42
20 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 21
Parc Natural del Montseny
5.2 Equipaments i serveis
Equipaments Municipi Gestió
Oficina del Parc Fontmartina Fogars de Montclús Directa
Centres d’informació Can Casades (audiovisual: Les quatre estacions) Fogars de Montclús Directa
Casal de la Costa (audiovisual: Els homes i el Montseny) Fogars de Montclús Concessió
Rectoria del Brull El Brull Concessió
Montseny Montseny Conveni
Sant Esteve de Palautordera Sant Esteve de Palautordera Conveni
Punts d’informació Fontmartina Fogars de Montclús Directa
La Rectoria Sant Pere de Vilamajor Conveni
C.C. Europeu Natura Viladrau Conveni
Museu la Gabella Arbúcies Conveni
Servei de Guies Campins Conveni
Aiguafreda Aiguafreda Conveni
El Bellver La Calma, Tagamanent Concessió
L’estació Figaró Conveni
Museu la Tela Granollers Conveni
Seva Seva Conveni
Centres d’interpretació (museus, itineraris guiats i exposicions) Centre Cultural Europeu de la Natura Viladrau Conveni
Turó de Montgròs El Brull Concessió
Museu la Gabella (audiovisual: Llegendes del Montseny) Arbúcies Conveni
«Les esquelles d’en Jaume» Montseny Conveni
Casa Museu l’Agustí La Calma, Tagamanent Concessió
Itineraris guiats (6) Localitzacions diverses Concessions i convenis
Centres de documentació Museu la Tela Granollers Conveni
Museu la Gabella Arbúcies Conveni
Aules de natura Can Lleonart Fogars de Montclús Concessió
El Polell Sant Pere de Vilamajor Concessió
La Traüna Fogars de Montclús Concessió
Vallcàrquera Figaró-Montmany Concessió
Alberg per a investigadors El Puig Montseny Directa/conveni
Sala d’actes Mn. Josep Coma El Brull Directa
Allotjament rural La Morera El Brull Concessió
Restaurant El Bellver La Calma, Tagamanent Concessió
Càmping Fontmartina Fogars de Montclús Concessió
Àrees d’esplai Feixes del Vilar Fogars de Montclús Directa
La Guardiola Fogars de Montclús Directa
Pla del Coll Fogars de Montclús Directa
Àrees d’aparcament Plana dels Bombers Fogars de Montclús Directa
Can Cruspinell Fogars de Montclús Directa
21 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 22
Parc Natural del Montseny
Equipaments Municipi Gestió
Coll Santa Helena Fogars de Montclús Directa
Plana Amagada Fogars de Montclús Directa
Coll Pregon Fogars de Montclús Directa
Santa Fe Fogars de Montclús Directa
Font del Cirerer Fogars de Montclús Directa
Font de Passavets Fogars de Montclús Directa
Can Pla Fogars de Montclús Directa
Sesferreres Montseny Directa
Coll de Sant Marçal Montseny Directa
La Creu de Sant Marçal Montseny Directa
Coll Formic El Brull Directa
Pla de les Cabanyes El Brull Conveni
Collet de Sant Martí Tagamanent Directa
Font de l’Inyac La Calma, Tagamanent Directa
Itineraris senyalitzats Empedrat de Morou Fogars de Montclús Directa
Sot de l’Infern Fogars de Montclús Directa
Passavets - turó de l’Home Fogars de Montclús Directa
Turó de l’Home - les Agudes Fogars de Montclús Directa
Fontmartina - turó de l’Home Fogars de Montclús Directa
Sant Marçal - les Agudes Montseny Directa
Sant Marçal - Matagalls Montseny-Viladrau Directa
Bellver-Tagamanent Tagamanent Directa
Coll Formic-Matagalls El Brull Directa
Aiguafreda de Dalt Aiguafreda Conveni
GR 5 General Conveni
GR 5-2 «Els cims del Montseny» General Conveni
GR 2 General Conveni
GR «Meridià Verd» General Conveni
Recollida d’escombraries Zona central (recollida selectiva) Fogars de Montclús Conveni
Montseny Conveni
El Brull Conveni
Campins Conveni
22 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 23
Parc Natural del Montseny
Parc Natural del Montseny: equipaments 2003
a Vic
a Vic C-25
i Puigcerdà 7 13
l
l
l
l a Girona l
l Viladrau l
C l Seva
-1 0 1 2 km l
7 l
l 10
l
l
l GI-543
l
l
l
l
l El Brull
l
l
l Matagalls l l Balenyà 5
l 4
l
l 26 Arbúcies G
l I-552 l 23 Sant Marçal 29 l Centelles BV-5301 l Coll Formic l 25 Sant Feliu l BV-5114 l l de Buixalleu l les Agudes l l l l
l
l l Turó de l'Home 19
l
l
l Santa Fe Riells
l Aiguafreda de Montseny l Puig Drau 28 l 21 l 18 16 2 l 1 l Montseny
l l
l 6 27 Fontmartina l 9 l Tagamanent 24 l el Sui l l l la Costa de l
l l
l 8 Montseny Breda l Tagamanent 22 3 Fogars de Montclús l l
l
l l l l Gualba Viabrea l l l l l l l Figaró l l l Campins l
l 20 Mosqueroles la Batllòria l l l
l l
l l 12 l
l l l 14 l
l l l l -7 l A l l a Girona l l l l l l l Sant Esteve de l l 15 l l l l Palautordera l C-35 l l l l l
l l l l Cànoves Santa Maria de l
l
l l
l l l Palautordera l
l l l
l 11 l
l Samalús Sant Celoni l Sant Pere de l
l l l Vilamajor l l l 17 l autopista/autovia l la Garriga l l l l l Sant Antoni de l l l l l l a Granollers l l l l l carretera asfaltada Vilamajor l i Barcelona l l
l l l l pista forestal l l l l l l l l l l l l ferrocarril a Barcelona, Tarragona i Lleida equipaments
1. Oficina del Parc Natural a Fontmartina 2. Centre d’Informació Can Casades 3. Centre d’Informació a la Costa de Montseny 4. Centre d’Informació al Brull 5. Centre d’Informació a Arbúcies. Centre de Documentació del Parc Natural (Secció d’Humanitats). Museu Etnològic del Montseny la Gabella 6. Casal de Cultura del poble de Montseny 7. Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau 8. El Bellver (informació i restaurant) 9. Casa Museu L'Agustí 10. Oficina d’Informació a Seva 11. Oficina d’Informació a Cànoves 12. Oficina d’Informació L'Estació del Figaró 13. Oficina d’Informació a Viladrau 14. Oficina d’Informació a Campins 15. Oficina d’Informació a Sant Esteve de Palautordera 16. Oficina d’Informació al poble de Montseny 17. Oficina d’Informació a Sant Pere de Vilamajor 18. Oficina d’Informació a Aiguafreda 19. Escola de Natura Can Lleonart 20. Escola de Natura Vallcàrquera 21. Escola de Natura la Traüna 22. Escola de Camp El Polell 23. Turó de Montgròs (itineraris) 24. Càmping de Fontmartina 25. El Puig (alberg per a la recerca) 26. La Morera (residència casa de pagès) 27. Àrea d’Esplai de les Feixes del Vilar 28. Àrea d’Esplai de la Guardiola 29. Àrea d’Esplai de les Ferreres
23 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 24
Parc Natural del Montseny
5.3 Publicacions
Fullets desplegables Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 2001 Parque Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 1999 Montseny Nature Park, Biosphere Reserve, 1999 Parc Naturel du Montseny, Réserve de la Biosphère, 1999 Naturpark Montseny, Biosphären-reservat, 2001 «Cévennes-Montseny», reserves de la biosfera agermanades, 1996 «La Amistad - Montseny», reserves de la biosfera agermanades, 1997 Casa Museu l’Agustí, 2003 Xarxa de parcs naturals, 2003 Red de parques naturales, 2003 Natural Parks Network, 2003
Fullets, tríptics i encartables Benvinguts al Parc Natural del Montseny, 2003 Bienvenidos al Parque Natural del Montseny, 2003 Excursió senyalitzada: l’empedrat de Morou, 2003 Excursió senyalitzada: sot de l’Infern, 2003 Alberg per a la recerca el Puig, 1994 Parc Natural del Montseny. Activitats cap de setmana. I semestre, 2003 Parc Natural del Montseny. Activitats cap de setmana. II semestre, 2003 III Cicle de conferències a la Calma, 2003 Estades de recerca al Puig (2003-2004), 2003 Centres de documentació dels parcs naturals, 1994 «El Montseny. Deixa’l net» Encartables: diversos temes
Cartells «Fem realitat el Parc Natural del Montseny», 1976 (exhaurit) Mapa de la vegetació del Montseny, 1982 (exhaurit) Cartell panoràmic del Parc Natural del Montseny, 1996 Cartell 1: Fauna i flora de la fageda, avetosa i roureda, 1982 Cartell 2: Fauna i flora dels penya-segats, esqueis i tarteres, 2003 Cartell 3: Fauna i flora de les landes i prats subalpins, 1984 Cartell 4: Fauna i flora dels ambients aquàtics, 1994 Cartell 5: Fauna i flora de l’alzinar (nova edició), 2001 Cartell 6: Fauna i flora de les pinedes i brolles, 1994 Cartell 7: Fauna i flora de conreus i erms, 1986
Guies El Parc Natural del Montseny, 1988 (exhaurida) «Viu el Parc». Programa d’activitats culturals, 1997 El senglar. Cévennes-Montseny, 1995 El Montseny. Quaderns de la Revista de Girona, 1995 Guia de serveis i equipaments, 1998 (exhaurida) Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 2000 Parque Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 2000
Itineraris i guies pedagògiques Itinerari pedagògic de Can Lleonart. Guia del mestre i de l’alumne, ICE UAB Una sortida al Montseny. Guia didàctica cicle inicial (Diputació de Girona), 1994 El Parc Natural del Montseny i la seva àrea d’influència. Guia didàctica cicle superior (Diputació de Girona), 1994 El massís del Montseny. Guia didàctica. Cicle mitjà de l’educació primària (Diputació de Girona), 1996 La vida al Montseny. Guia didàctica. Primer cicle de l’ESO (Diputació de Girona), 1996
24 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 25
Parc Natural del Montseny
«Me’n vaig d’excursió». Guia didàctica. Educació infantil (Diputació de Girona), 1998 El Montseny, Reserva de la Biosfera. Segon cicle de l’ESO (Diputació de Girona), 1998
Monografies El medi rural i les activitats agràries al Montseny, 1985 Jornada de recerca naturalista al Montseny, 1987 La població de senglar al Montseny, 1988 II Trobada d’Estudiosos del Montseny, 1989 Plans de seguiment en espais naturals protegits, 1995 El Montseny i el futur. Debat sobre l’ordenació (gener-juny, 1994), 1995 El Montseny i el futur. Estat i evolució dels sistemes naturals, 1995. III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny, 1999. Educació Ambiental i Comunicació del parc Natural del Montseny, 2000. V Trobada d’Estudiosos del Montseny, 2002.
Llibres tècnics La vegetació del Montseny, Dr. Oriol de Bolós, 1982 (exhaurit) Introducció a l’ecologia del faig del Montseny. Ecologia, UAB, 1985 El patrimoni biològic del Montseny I, 1986 El patrimoni biològic del Montseny II, 1995
Altres publicacions El bosque en el silvetum del Montseny, J. Martín Diéguez, 1971 (exhaurit) Dossiers bibliogràfics del centre de documentació de la Gabella, Arbúcies Dossiers bibliogràfics del centre de documentació de la Tela, Granollers Parcs naturals, un passeig, 1991 Disset anys de gestió del Parc Natural del Montseny, 1994 Diecisiete años de gestión del parque natural del Montseny, 1994 El Montseny (coedició amb Ed. Lunwerg), 1994 Memòria 1996. Parc Natural del Montseny, 1997 Memòria 1997. Parc Natural del Montseny, 1998 Memòria 1998. Parc Natural del Montseny, 1999 Memòria 1999. Parc Natural del Montseny, 2000 Memòria 2000. Parc Natural del Montseny, 2001 Memòria 2001. Parc Natural del Montseny, 2002 Memoria 2001. Parque Natural del Montseny, 2002 Memòria 2002. Parc Natural del Montseny, 2003 El Parc Natural del Montseny, Mapa (1 : 25 000), 1995, 2001 Montseny interactiu, CD-ROM. DB, GEC, UAB, 1996
25 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 26
Parc Natural del Montseny
5.4 Recursos econòmics
217 SUBPROGRAMES Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Total
1 CONSERVACIÓ I TRACTAMENT FÍSIC DEL TERRITORI
11 Vigilància i control del planejament 429,12
12 Plans de prevenció i restauració Pla de prevenció d’incendis Execució del pla 3.082,86 296.880,44 Millores en la infraestructura Instal·lació d’una nova torre de guaita 451,24 13.282,50 Manteniment de les torres de guaita 1.502,30 Tractaments silvícoles 8.494,58 Punts d’aigua 7.424,00 Restauració entorn del turó de l’Home Centre de telecomunicacions 7.346,05 Trasllat de les antenes 9.586,46 Altres treballs de restauració 1.465,14 Restauració de fonts: font del Profit 2.112,29
13 Adquisició i manteniment patrimoni Despeses notarials i administratives 2.793,16 Millora i manteniment de les comunicacions 3.118,73 Manteniment general de les instal·lacions Adquisició de material divers 19.254,59 1.205,94 Manteniment dels parallamps 2.395,88 Manteniment dels extintors 1.425,57 Adquisició i manteniment d’eines i màquines 2.998,51 2.985,66 Funcionament i millora de la fotocopiadora 1.562,87 Gestió del patrimoni Manteniment general de les finques 1.640,10 Contribucions i impostos 522,88 Can Pla 21.480,27 El Polell 888,96
14 Pla de seguiment de paràmetres Xarxa meteorològica 4.038,50 860,02 Parcel·les forestals 2.403,80 Espècies protegides d’interès comunitari 1.200,00 Ecotons forestals i supraforestals 1.949,96 Seguiment del castanyer 1.000,00 Estudi de quiròpters 2.710,84 Transsectes lepidopterològics 3.750,00 Seguiment de la població de senglar 1.980,00 Seguiment del cranc de riu 900,00 Seguiment de la granota roja i el tritó pirinenc 3.310,29 Seguiment de les poblacions d’ocells 3.300,00 Seguiment de les línies elèctriques perilloses per als rapinyaires 2.085,62 Implementació del mòdul SIG 2.726,00 Inventari de camins 11.184,08 Cursos alberg del Puig 7.200,00
Total subprograma 1 149.647,73 296.880,44 18.334,12 464.862,29
2 FOMENT DEL DESENVOLUPAMENT I PARTICIPACIÓ
21 Consells, comissions i convenis Col·laboració iniciatives municipals Casal de Cultura de Montseny 4.375,36 Projecte de vialitat del Montseny 36.000,00 Centre d’Informació Seva 1.617,20 Centre d’Informació Campins 1.617,20 Centre d’Informació de l’estació de Figaró 1.500,00 Centre d’Informació d’Aiguafreda 1.617,20 Senyalització de Sant Esteve de Palautordera 8.000,00 C. Inf. la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor 1.617,20 Finca el Boix: accés al turó de Montgròs 3.000,00
26 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 27
Parc Natural del Montseny
217 SUBPROGRAMES Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Total
22 Política agrícola, forestal, turística i cultural Subvencions agrícoles i ramaderes 1.690,05 43.005,71 Subvencions forestals 47.893,67 Subvencions empreses de serveis 14.871,91 54.506,40 Subvencions patrimoni arquitectònic 13.253,75 62.491,89 Subvencions entitats culturals 4.133,30 Programa cultural «Viu el Parc»* 35.945,79
23 Infraestructures i serveis generals Magatzem i garatge Lloguer del magatzem i el garatge 24.992,58 Manteniment del magatzem i el garatge Contracte de neteja 5.454,32 Contracte de seguretat i alarma 317,47 Recollida selectiva d’escombraries Prestació del servei 64.574,67 Arranjament de la xarxa viària Millores de la pista Pedralba - el Bellver 159.649,48 Arranjament de la pista pla de la Calma 18.364,54 Arranjament de la pista Vallcàrquera 18.015,02 Arranjament de la pista Vallmanya - el Polell 21.374,72 Arranjament de la pista Cal Trompo 17.294,44 Arranjament de la pista les Illes - Sant Marçal 4.719,87 Arranjament de la pista Casanova Sant Miquel 1.443,12 Manteniment general de pistes 3.328,30 1.830,06 Manteniment general: neteja neu 2.447,38 Manteniment i millora de la senyalització 1.364,86 8.325,32
Total subprograma 2 139.868,49 141.186,84 409.577,45 160.004,00 850.636,78
3 ÚS SOCIAL I EDUCACIÓ AMBIENTAL
31 Creació i manteniment d’equipaments Can Casades Manteniment general 3.923,91 Contracte de neteja 8.086,68 Manteniment de l’ascensor 1.067,47 Manteniment audiovisual 2.477,51 Funcionament de la calefacció 2.438,82 Càmping de Fontmartina Millores i manteniment general 16.465,19 Projecte de reformes i millores 1.726,17 99.284,80 Itineraris guiats 1.453,23 Oficina del Parc a Fontmartina Contracte de neteja 6.579,84 Manteniment general i millores 4.894,39 Funcionament de la calefacció 990,86 1.893.35 Àrea de les Feixes del Vilar Instal·lació de mobiliari exterior 1.734,20 Àrea de la plana del Coll Manteniment general 1.411,45 Àrea del coll Formic Manteniment general 2.940,58 Àrea d’acampada de Vallcàrquera Manteniment general 12.408,90 Instal·lació de mobiliari exterior 1.734,20 Centre d’Informació de la Costa Manteniment de l’audiovisual 1188,70 Centre d’Informació Rectoria del Brull Obres de millora de l’església i entorn 412,96 2.092,98 Museu Etnològic la Gabella Desenvolupament del conveni 16.016,00 Creació del Centre d’Informació cruïlla Mosqueroles Dotacions gràfiques i informàtiques 51.114,37 Arranjament d’exteriors 348,00 79.457,27 Centre d’Informació Sant Esteve Palautordera Mobiliari 786,01
27 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 28
Parc Natural del Montseny
217 SUBPROGRAMES Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Total
Conveni de gestió amb l’Ajuntament 2.888,67 Itineraris guiats 919,55 Equipament del Bellver Manteniment general i millores 4.217,61 Manteniment de l’elevador 998,33 Seguretat i alarma 398,97 718,13 Equipament de l’Agustí Manteniment general i millores 1.363,47 3.334,30 Manteniment de l’ascensor 1.549,14 Manteniment del museu 7.540,53 Funcionament de la calefacció 1.604,25 Seguretat i alarma 398,97 718,13 Equip. cultural turó de Montgròs Traçat d’un accés alternatiu 8.156,88 Guiatge dels visitants: ús públic 12.826,78 Subministrament de l’aigua municipal 4.770,50 Actuacions complementàries 1.334,00 Casanova Sant Miquel Obres complementàries 10.498,00 Soterrament del dipòsit de gasoil 4.814,00 Electrificació autònoma 2a fase 52.645,40 Centre Cultural Europeu de la Natura Itineraris guiats 468,79 Escola de Natura Can Lleonart Manteniment general i millores 1.070,94 1.084,02 Promoció i activitats complementàries 1.704,26 Instal·lació de mobiliari exterior 1.734,20 Escola de Natura la Traüna Manteniment general i millores 400,88 Millores a la cuina 10.988,28 Legalització de l’equipament 1.775,15 Escola de Camp el Polell Manteniment general i millores 3.499,57 3.037,00 Subvenció concessió administrativa 6.010,12 Rectoria de Vallcàrquera Itineraris pedagògics de Can Gorgs 901,52 Millores del subministrament d’aigua 1.150,14 Centre de Documentació Museu la Tela 7.188,10 Centre de Documentació la Gabella 6.911,64
32 Activitats i publicacions Pla d’informació Execució del pla: convenis 113.084,01 Activitats de formació 1.575,00 Cercle d’Amics dels Parcs Naturals Col·laboració en les activitats 24.815,55 Punts d’informació interactius Manteniment dels punts d’informació 9.771,84 Adquisició d’un nou punt 4.205,00 Programa «Coneguem els nostres parcs» Seguiment de la concessió 20.923,33 Col·laboració en les activitats 12.736,05 Subvencions a centres escolars 10.418,90 Col·laboració en exposicions 3.998,40 Reunió xarxa reserves de la biosfera 7.512,19 Subscripcions de premsa 152,85
Total subprograma 3 200.396,32 175.253,49 326.126,02 701.775,83
4 ACTIVITATS GENERALS I DE SUPORT
41 Activitats generals i de suport Direcció i organització 5.394,62 Atenció a altres visites 177,45 Parc mòbil (manteniment) 47.579,97 Parc mòbil (combustible) 37.637,68 Parc mòbil (adquisició) 68.752,73
28 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 29
Parc Natural del Montseny
217 SUBPROGRAMES Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Total
Material tècnic 972,39 Revelatge de fotografies 759,07 Adquisició de vestuari 13.398,85 Adquisició d’equips de seguretat 3.357,14
Total subprograma 5 109.277,17 68.752,73 178.029,90
Total general 599.189,71 613.320.77 822.790,32 160.004,00 2.195.381,03 Capítol 1: Despeses de personal 1.078.706,85 Imputació ponderada serveis centrals 565.244,73 Total general Diputació de Barcelona 3.839.332,61
* Les despeses de publicacions són a càrrec del pressupost de l’Institut d’Edicions i no estan incloses en el còmput final.
Pressupost Diputació de Girona Cap I Cap II Cap IV Cap VII Total
Pla d’informació 11.670,11 11.670,11 Pla de prevenció incendis 43.263,44 43.263,44 Conveni Museu la Gabella 24.000,00 24.000,00 Conveni CCEN de Viladrau 24.000,00 24.000,00 Conveni recollida d’escombraries 6.000,00 6.000,00 Subvencions ajuntaments 3.265,40 3.265,40 Subvencions ADF 4.800,00 4.800,00 Subvencions a particulars 1.200,00 138.000,00 139.200,00 Col·laboració Diputació de Barcelona 16.670,00 16.670,00 «Viu el Parc» 14.011,68 14.011,68 Personal (30%) 24.094,80 24.094,80 Total general 24.094,80 30.681,68 118.199,24 138.000,00 310.975,72 Total general Diputació de Girona 310.975,72
217 Resum del pressupost
Pressupost total de la Diputació de Barcelona 3.839.332,61 Pressupost total de la Diputació de Girona 310.975,72 Total general del Parc Natural del Montseny 4.150.308,33
Ingressos directes
Es comptabilitzen en aquest apartat tan sols els ingressos directes generats per diferents concep- tes durant l’any 2003.
217 Conceptes dels ingressos Total
Arrendaments de finques i pastures: Masoveria de Can Pla 450,76 Pastures de Can Pla 60,01 Masoveria i pastures de Can Grau 189,32 Pastures del camí de la Morera 108,18 Pastures de la Morera 96,16 Pastures del Polell i Santa Susanna 60,10 Pastures Casanova de Vallforners 360,00 Total arrendaments 1.324,53 Cànon de concessions administratives: Escola de Natura de Can Lleonart 300,51 Càmping de Fontmartina 240,40 Centre d’Informació de la Rectoria del Brull 300,51 Can Gorgs 150,25 El Bellver 150,25 Total cànon de concessions 1.141,92 Entrades als equipaments: Centre d’Interpretació de Can Casades 3598,30 Total entrades als equipaments 3.598,30 Total venda de publicacions 2.952,55 Total general 9.017,30
29 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 30
Parc Natural del Montseny
Distribució del pressupost del 2003
S. C. 15% Cap. I
Cap. VII 4% 28%
21% Cap. VI 16% Cap. II 16% Cap. IV
Evolució del pressupost consolidat
Evolució del pressupost consolidat (sense comptabilitzar l’adquisicó de finques)
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002* 2003** 498.414.030 451.461.040 490.361.576 582.691.522 605.948.107 634.959.014 659.669.316 3.745.110,63 4.150.308,33 * 623.133.978 ptes. ** 690.553.202 ptes.
800.000.000
700.000.000
600.000.000
500.000.000
400.000.000
300.000.000
200.000.000
100.000.000
0 199419951996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Evolució del pressupost per capítols i per programes 1995-2003 (Dades en pessetes per afavorir la comparació)
300.000.000
250.000.000
200.000.000
Cap. II 150.000.000 Cap. VI
100.000.000
50.000.000
0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
160.000.000
140.000.000 Conservació 120.000.000 i tractament del territori 100.000.000 Foment del 80.000.000 desenvolupament
60.000.000 Ús social i educació 40.000.000 ambiental 20.000.000
0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
30 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 31
Parc Natural del Montseny
6. Programa 2003: activitats prioritàries
Anualment s’elabora una proposta de Programa d’activitats per tal de preveure les actuacions a executar durant l’any. Una vegada ha estat sotmesa a la consideració dels òrgans de gestió, i d’a- cord amb les disponibilitats pressupostàries, es prepara el Programa d’activitats definitiu. L’esquema general del Programa permet agrupar les activitats anuals en grans blocs conceptuals:
Conservació i tractament físic del territori
L’objectiu central d’aquest subprograma consisteix a vetllar pel compliment de la normativa del Pla especial, com a garantia per a la preservació dels valors naturals i culturals del parc. Inclou, també, les actuacions de tractament i restauració del medi i del patrimoni cultural i la gestió direc- ta del patrimoni.
Foment del desenvolupament i participació
Aquest subprograma pretén promoure el desenvolupament de les activitats i iniciatives econòmi- ques compatibles amb les prescripcions del Pla especial, duent a terme línies de subvenció, actua- cions de suport i inversions en el manteniment i millora de les infraestructures. Al mateix temps, es proposa obrir i mantenir una àmplia col·laboració amb els ajuntaments i fomentar la participa- ció de tots els sectors socials implicats i interessats en la gestió del parc i el desenvolupament del seu territori.
Ús social i educació ambiental
Aquest subprograma incorpora la creació i gestió de tots aquells equipaments i serveis necessaris per fer efectiu l’objectiu de fer compatible l’ús social i el lleure amb la preservació dels valors del parc, considerats, d’altra banda, com a principal estímul per a l’afluència de visitants. Aquesta xarxa d’equipaments i de serveis ha d’ordenar el flux de visitants, atenent la demanda d’espais naturals per al lleure i oferint alternatives que facin possible una experiència agradable i una visió positiva de l’entorn.
L’objectiu bàsic és, també, posar a disposició dels usuaris, escolars, estudiants o visitants en gene- ral, una sèrie de recursos: equipaments pedagògics, exposicions, publicacions o programes forma- tius específics (cursets de cap de setmana, programes adreçats a les escoles), amb la finalitat que en facin ús d’acord amb les seves necessitats i preferències formatives. Es tracta, en tot cas, de transmetre missatges positius.
Activitats generals i de suport
Aquest subprograma fa referència a tots els aspectes relacionats amb la direcció i organització de personal, l’adquisició de material i el subministrament de serveis, les tasques de formació del per- sonal, les tasques docents o de representació i les relacions institucionals.
31 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 32
Parc Natural del Montseny
6.1 Conservació i tractament físic del territori
6.1.1 Vigilància i control del planejament
A continuació s’exposa un resum dels informes i denúncies que s’han emès per part del Servei de Parcs Naturals a partir de les tasques de seguiment i control del compliment del text normatiu que duu a terme el personal tècnic i de la Guarderia del parc.
Informes Barcelona Girona Total
Urbanístics 38 22 60
Aprofitaments forestals 45 18 63
Plans tècnics de gestió forestal 22 22
Obertura i arranjament de camins 15 15
Línies elèctriques o telefòniques 1 1
Plans tècnics de gestió cinegètica 12 12
Publicitat, fotografia 63 63
Excursions, aplecs, proves esportives 46 46
Altres 32 7 32
Al·legacions 0 0
Total 274 47 314
Denúncies
Circulació motoritzada 13
Construccions il·legals 11
Foc
Abocaments
Obertura i arranjament de camins 1
Aprofitaments forestals
Altres 1
Total 26
Escrits diversos i respostes 50
Els informes elaborats per la Guarderia del parc, que posteriorment poden donar lloc a informes, denúncies o altres escrits, constitueixen un element per fer efectiva la tasca de vigilància i control del planejament. A continuació se’n fa un resum.
Forestals Camins Obres Aprof. suro Seguiment Altres Total
Gener 3 - 10 - 3 8 24
Febrer 11 2 6 - 13 12 44
Març 4 - 12 - 10 29 55
Abril 13 4 12 6 3 13 51
Maig 4 2 17 1 - 14 38
Juny 1 1 10 2 - 26 40
Juliol 4 - 9 2 1 30 46
32 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 33
Parc Natural del Montseny
Forestals Camins Obres Aprof. suro Seguiment Altres Total
Agost 2 - 4 - - 19 25
Setembre 10 - 5 - 8 18 41
Octubre 9 1 7 - - 17 34
Novembre 9 2 9 - 7 8 35
Desembre 3 2 13 - 3 24 45
Total 73 14 114 11 48 218 478
6.1.2 Plans de prevenció d’incendis
Pla de vigilància i prevenció d’incendis 2003
El Pla de vigilància i prevenció d’incendis durant l’any 2003 s’ha desenvolupat entre els dies 16 d’a- bril i 15 de setembre, tot iniciant-se doncs per Setmana Santa, a excepció dels vigilants de tipus B i el vehicle bomba d’extinció. S’ha basat en la presència al territori de personal contractat a tra- vés de convenis amb els ajuntaments i organitzat de la manera següent:
Vigilància mòbil (vigilants), que s’ha classificat en dos tipus: els vigilants de tipus A, que cobreixen sis zones de vigilància, amb vehicles dotats de dues persones, emissores de radiotelefonia i equips lleugers d’extinció, que han treballat cinc dies a la setmana, incloent-hi tots els caps de setmana i festius; i vigilants de tipus B, que cobreixen set zones més, tot treballant de manera individual en tasques bàsiques de detecció i comprovació, organitzats en dos torns tots els dies de la setmana. L’horari dels dos tipus ha estat d’11 a 19 hores.
Vigilància estàtica (guaites: cinc parelles de guaites situades en punts enlairats, que funcionen tots els dies de la campanya d’11 a 19 hores, organitzats en dos torns: feiners i festius).
Camió de bombers, gestionat en conveni amb el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, que funciona a partir de l’1 de juny tots els dies d’11 a 19 hores, organitzat en dos torns (feiners i festius) i que cobreix un itinerari per al sector de més risc (vessant sud i vessant de ponent).
Un centre de comunicacions com a coordinador d’aquest dispositiu, que ha funcionat tots els dies de la campanya d’11 a 20 hores, en dos torns (feiners i festius). Tot el personal que intervé en el Pla ha estat dotat d’aparells de radiotelefonia.
Activitats formatives: els tres primers dies de la campanya s’han dedicat a desenvolupar diverses activitats formatives per al personal contractat, amb la col·laboració del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i la Creu Roja.
Instal·lació de la torre de guaita de Sant Elies
33 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 34
Parc Natural del Montseny
Millores en la infraestructura de prevenció d’incendis
Durant la campanya de l’any 2003 s’ha incorporat un vehicle pick-up, dotat d’un equip d’extinció format per un dipòsit de cinc-cents litres i una bomba d’alta pressió, a més d’un segon equip d’ex- tinció, que s’han destinat als vigilants de tipus A dels municipis de Gualba i el Brull.
Per tal que estigui operativa durant la campanya de l’any 2004, s’ha dotat el punt de guaita de Sant Elies d’una torre de guaita, amb parallamps i emissora, similar a les ja instal·lades als altres punts. La situació del punt va fer necessari el trasllat de la torre amb helicòpter, operació que es va fer amb l’ajut dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Resum de la campanya de vigilància i prevenció d’incendis
Municipi Dispositiu Personal Aiguafreda Vigilants B 2 Arbúcies Vigilants A 2 Cànoves i Samalús Vigilants *A 2 Guaites 2 El Brull Vigilants A 2 Guaites 2 Fogars de Montclús Vigilants A 2 Centre de coordinació 2 La Garriga Vigilants * A 2
Gualba Vigilants A 2 Figaró i Montmany Camió de bombers 4 Montseny Vigilants B 2
Riells i Viabrea Vigilants B 2 Seva Vigilants * A 2 Sant Pere de Vilamajor Vigilants * A 2 Guaites 2 Tagamanent Vigilants B 2 Guaites 2 Sant Feliu de Buixalleu Guaites 2 Viladrau Vigilants B 2 Total: 14 municipis 42
* Equip lleuger d’extinció
Quadre resum d’incidències
Tipus d’incidència Quantitat Barbacoes 3 Avís d’incendi o fum 95 Intervenció en incendi 17 Focs a terra Cremes agrícoles i restes forestals 3 Intervenció en incendi no forestal i cremes en general 4 Altres cremes 5 Acampades Altres incidències 4 Denúncies Total 127
34 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 35
Parc Natural del Montseny
Incendis
Municipi Indret Data Parc ha Perifèria ha
Viladrau Vilarmau 11-3-2003 0,000
Sant Celoni Malibaus 10-6-2003 0,035
La Garriga La Muntanyeta 17-6-2003 0,030
Cànoves i Samalús Can Volart 22-6-2003 0,005
Montseny Can Quel 23-6-2003 0,250
Aiguafreda Camp de futbol 24-6-2003 0,100
Campins BV-5114 26-6-2003 0,004
Sant Pere de Vilamajor Pineda de Can Pau 26-6-2003 0,000
Tagamanent El Torn 27-6-2003 0,000
Tagamanent La Pedralba 27-6-2003 0,002
Riells i Viabrea Urb. Can Plana 8-7-2003 0,004
Sant Pere de Vilamajor Marge de carretera 16-7-2003 0,002
Arbúcies Can Pagès 27-7-2003 0,010
Sant Esteve de Palautordera Castell de Fluvià 28-7-2003 0,070
Cànoves i Samalús La Rectoria 6-8-2003 0,150
Breda Can Bosc8-8-2003 0,000
La Garriga La Doma 10-8-2003 0,300
La Garriga Els Tremolencs 10-8-2003 0,250
Sant Esteve de Palautordera Filtres d’aigua 10-8-2003 0,020
Seva Perafita 14-8-2003 0,000
La Garriga C-17 29-8-2003 0,020
Total 0,320 0,932
Durant la campanya de vigilància i prevenció d’incendis de l’any 2003, les condicions meteorolò- giques han estat especialment adverses, amb episodis de temperaturas elevades i baix índex d’hu- mitat, que han ocasionat períodes d’alt risc i focs forestals de grans dimensions a zones properes al Montseny (Maçanet de la Selva). La conseqüència ha estat un notable increment en el nombre d’incendis i intervencions dins del parc i a la perifèria, tot i que amb una petita superficie crema- da total (1,25 ha).
Actuacions dins dels plans municipals de prevenció d’incendis
Durant l’any 2003, s’han dut a terme una sèrie d’actuacions en col·laboració amb les agrupacions de defensa forestal, els ajuntaments implicats i l’Oficina Tècnica Municipal de Prevenció d’Incendis, que han consistit bàsicament en la creació de franges de protecció a la xarxa viària i la creació i manteniment de punts d’aigua.
Treballs de prevenció d’incendis en la xarxa viària bàsica del parc
Municipi Treballs Amidament m
Tagamanent Camí del Soler fins a la bassa 2.100 m
Sant Pere de Vilamajor Camí de la Cova 5.300 m
Total 7.400 m
35 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 36
Parc Natural del Montseny
Treballs de creació i millora d’infraestructures de prevenció d’incendis
Municipi Treballs
Tagamanent Treballs de millora del punt d’aigua del Soler
Sant Pere de Vilamajor Adquisició i instal·lació d’una torre de guaita a Sant Elies
Sant Pere de Vilamajor Instal·lació de parallamps a la torre de guaita de Sant Elies
Cànoves i Samalús Treballs de pintura de la torre de guaita de la Ferreria
Cànoves i Samalús Altres treballs de manteniment de la torre de guaita de la Ferreria
6.1.3 Plans de restauració del medi natural i el paisatge
Pla director del turó de l’Home
Durant l’any 2003 s’han dut a terme les obres de trasllat de les antenes del cim del turó de l’Home a la torre de comunicacions del recinte militar del puig Sesolles. Per tal d’instal·lar els equips com- plementaris de les antenes, s’ha rehabilitat una sala de l’edifici que no s’ha enderrocat de l’anti- ga base militar.
Això ha permès procedir a la restauració del cim més alt del Montseny, tot retirant les antenes que calia traslladar i, a més, totes les instal·lacions obsoletes, ferralla i residus, en una operació en què s’han tret 28 m3 de runa, i se n’han reciclat 1.880 kg. La imatge de l’enderroc de la torre més visi- ble del cim, que servia com a suport per a un anemòmetre obsolet i diverses antenes, exemplifica la neteja del cim del turó de l’Home, on tan sols resta el vèrtex geodèsic.
Rehabilitació de fonts
S’han fet treballs de rehabilitació i millora a la font del Bellver i a la font de Coll Pregon del Matagalls.
Tasques generals de manteniment:
Instal·lacions i equipaments, vores de carreteres, plantacions d’arbres, senyalització. Treballs de recuperació de pastures, col·locació de mobiliari exterior. Contractes de manteniment de para- llamps, extintors, ascensors, generadors.
Restauració del turó de l’Home
36 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 37
Parc Natural del Montseny
6.1.4 Adquisició de terrenys i manteniment del patrimoni
Adquisició de terrenys estratègics
Durant l’exercici del 2003, s’han fet els tràmits i s’ha executat la consignació pressupostària de l’any 2002 per a l’adquisició de les finques «Muntanya del Matagalls» i «Sot de la Merleta», que sumen 83,59 ha i inclouen les mines abandonades del Matagalls. La titularitat pública d’aquestes finques ha de permetre abordar la restauració de les instal·lacions mineres abandonades.
Gestió del patrimoni
Dins del capítol de les actuacions de manteniment i millora de les finques i patrimoni públics, pro- pietat de la Diputació de Barcelona, cal destacar, a més de les tasques ordinàries, els treballs següents:
Treballs forestals de millora en finques públiques
El Polell Plantació d’arbres de ribera 50,0 unitats El Bellver Neteja dels límits de la finca Can Terrer Selecció de rebrot de perxada 4,0 ha
Subhastes i arrendaments
Aprofitament i millora de les pastures de les finques del Bellver i l’Agustí: 86 ha Aprofitament de pinyes de Fontmartina: 35 ha Aprofitament de llenya d’alzina de la finca la Traüna: 16 ha
Altres actuacions
Treballs de rehabilitació de la teulada d’un cobert auxiliar de la masoveria de Can Pla.
6.1.5 Pla de seguiment de paràmetres ecològics
(Es recull a l’annex.)
6.2 Foment del desenvolupament i la participació
6.2.1 Consells, comissions i convenis
Reunions del Consell Coordinador (data, lloc i ordre del dia)
29 d’abril de 2003, al Centre d’Informació de la Rectoria del Brull Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior Presentació del Pla de prevenció d’incendis 2003 Estat de la revisió del Pla especial Donar compte dels actes de celebració del XXV Aniversari de la Declaració del Parc Natural del Montseny com a Reserva de la Biosfera Torn de paraules
11 de desembre de 2003, a Can Bellit d’Aiguafreda Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior Proposta de participació dels membres del consell en la confecció de l’ordre del dia Estat de la revisió del Pla especial Proposta de millora dels accessos al pla de la Calma
37 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 38
Parc Natural del Montseny
Presentació de la Memòria 2002 del parc Informe de gestió 2003 i programa d’activitats 2004 Incidències derivades de la densitat actual de les poblacions cinegètiques del Parc Natural Temes a tractar en el proper consell coordinador Torn de paraules
Reunions de la Comissió Consultiva
13 de maig de 2003, al Casal de Cultura de Riells i Viabrea Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior Presentació del Pla de vigilància i prevenció d’incendis de l’any 2003 Donar compte dels actes de celebració del XXV Aniversari de la Declaració del Parc Natural del Montseny. Informació sobre l’estat de revisió del Pla especial Proposta de participació en la revisió del Pla especial Torn de paraules
La revisió del Pla especial als òrgans de participació en la gestió del parc
A la darrera reunió del consell coordinador del parc de l’any 2003, celebrada a Can Bellit, a Aiguafreda, es va lliurar un document de síntesi, com a esborrany per orientar els treballs de l’e- quip redactor del nou Pla especial, i es va acordar dur a terme una nova ronda de consultes amb tots els ajuntaments.
A la reunió de la Comissió Consultiva del 13 de maig, a Riells i Viabrea, es va formular i aprovar una proposta de participació en la revisió del Pla especial, segons la qual la Comissió es convertia en l’òrgan plenari de participació cívica, tot articulant-se al seu voltant un procés de participació sectorial.
Convenis
Convenis per a la gestió de serveis i equipaments d’atenció als visitants Convenis amb diferents ajuntaments per al desenvolupament del Pla d’informació (es recullen a l’apartat corresponent al Pla d’informació) Conveni amb l’Ajuntament d’Arbúcies per a la gestió del centre de documentació i el Centre d’Informació del parc al Museu Etnològic del Montseny la Gabella (conveni de la Diputació de Girona). Conveni amb el Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) d’Arbúcies per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museu l’Agustí. Conveni marc amb el Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) d’Arbúcies per a la col·labora- ció en projectes culturals. Conveni amb el Museu Comarcal de la Garrotxa per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museu l’Agustí. Conveni amb el Museu Etnològic de l’ICUB per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museu l’Agustí. Conveni amb el Museu d’Arts Decoratives de l’ICUB per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museu l’Agustí. Conveni amb el Museu de Granollers per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museu l’Agustí. Conveni amb el Museu de Cardedeu per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museu l’Agustí. Conveni amb l’Ajuntament de Seva: gestió del Centre d’Informació. Conveni amb l’Ajuntament de Cànoves i Samalús: gestió del punt d’informació.
38 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 39
Parc Natural del Montseny
Conveni amb l’Ajuntament de Fogars de Montclús: utilització del local per al Centre d’Infor- mació de la Costa. Conveni amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental: gestió del Centre d’Informació de l’esta- ció de Figaró. Conveni amb el Bisbat de Vic: ús del local de la Rectoria del Brull per al Centre d’Informació. Conveni amb el Centre d’Educació Ambiental Santa Marta: gestió del Centre d’Informació de Viladrau. Conveni amb l’Ajuntament de Viladrau: gestió del centre d’informació de Viladrau al Centre Cultural Europeu de la Natura (conveni de la Diputació de Girona). Conveni amb l’Ajuntament de Campins: gestió del centre d’informació del Servei de Guies del Montseny i senyalització municipal. Conveni amb ACESA: instal·lació d’un punt d’informació a l’àrea de servei Montseny de l’auto- pista A-7. Conveni amb l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera per a la creació i gestió d’un centre d’informació. Conveni amb l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor per col·laborar en la creació i gestió d’un centre d’informació a la Rectoria i per a l’ordenació de l’ús públic. Conveni amb l’Ajuntament d’Aiguafreda per col·laborar en la creació i gestió d’un centre d’in- formació i per a l’ordenació de l’ús públic. Conveni amb l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera per col·laborar en la gestió del cen- tre d’informació i per a l’ordenació de l’ús públic del castell de Montclús. Conveni amb l’Ajuntament de Viladrau per col·laborar en la gestió del Centre Cultural Europeu de la Natura. Conveni amb l’Ajuntament de Granollers per a la gestió del Centre de Documentació del Parc al Museu la Tela de Ciències Naturals. Conveni amb l’Ajuntament de Montseny per a la gestió de l’exposició permanent del Casal de Cultura i el Centre d’Informació del Parc.
Convenis per a la prestació de serveis Convenis amb diferents ajuntaments per al desenvolupament del Pla de vigilància i prevenció d’incendis (vegeu l’apartat corresponent). Conveni amb la Mancomunitat de la Plana: recollida selectiva d’escombraries. Conveni amb l’Ajuntament de Tagamanent: senyalització municipal. Conveni amb el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis de la Generalitat de Catalunya: gestió d’un camió de bombers (BFP). Conveni amb l’Ajuntament d’Arbúcies per a la recollida d’escombraries dels nuclis rurals del municipi (conveni amb la Diputació de Girona). Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Campins per a la recollida selectiva d’escombraries.
Convenis per a la recerca i la docència Conveni amb la Universitat de Barcelona per a la realització d’estades de pràctiques i estudis a l’Alberg del Puig. Conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització d’estades de pràctiques i estudis a l’Alberg del Puig. Conveni amb la Universitat de Girona per a la realització d’estades de pràctiques i estudis a l’Alberg del Puig. Conveni amb l’Escola de Formació Professional Agrària les Quintanes per a la realització d’esta- des d’alumnes de pràctiques.
39 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 40
Parc Natural del Montseny
Conveni amb l’Escola Forestal de Can Xifra per a la realització d’estades d’alumnes de pràcti- ques. Conveni específic amb la Universitat de Barcelona per a la realització de la cartografia de vege- tació i usos del sòl. Conveni específic amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització, a càrrec de la Facultat de Veterinària, d’un estudi sobre la ramaderia extensiva del Montseny. Conveni amb la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) per a la realització d’es- tudis de temes d’interès conjunt. A l’empara d’aquest conveni, s’ha encarregat un estudi d’anà- lisi del programa d’ús públic del Parc Natural a DEPANA i la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. Conveni específic amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització, a càrrec de l’Escola de Ciències Ambientals, d’un estudi sobre el canvi ambiental global al Montseny.
Altres convenis Conveni amb la Federació Catalana de Caça i la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya: gestió de l’àrea de caça controlada. Conveni amb l’Institut Català de l’Energia, per a la col·laboració en la realització d’un estudi sobre el consum energètic i l’adopció d’energies alternatives dins l’àmbit de tres municipis del Montseny, paral·lelament amb dues regions europees. Conveni amb el Ministeri de Defensa, signat el 26 de novembre, pel qual l’organisme estatal cedeix a la Diputació de Barcelona l’ús de gran part de les instal·lacions i terrenys del puig Sesolles. Conveni amb el Centre Excursionista de Catalunya per a la col·laboració en projectes d’interès comú, especialment pel que fa a la creació d’equipaments al pla de la Calma i al desenvolupa- ment del Pla director del turó de l’Home. Conveni amb el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya per a la col·labo- ració en el trasllat de les instal·lacions de telecomunicació del turó de l’Home.
Convenis de cooperació internacional Agermanament entre les Cevenes (Llenguadoc, Occitània, França) i el Montseny Dins del marc del V Pla de treball, es van desenvolupar, l’any 2003, les actuacions se- güents: • Es va rebre la visita del Sr. Raymond Déjean, responsable dels programes de recerca del Parc National des Cévennes, que va participar en els actes de commemoració del XXV Aniversari del Parc Natural del Montseny, a Viladrau. • Intercanvi d’escolars, amb el viatge del parc National des Cévennes dels alumnes de l’IES de Sant Celoni. Agermanament entre La Amistad (Costa Rica - Panamà) i el Montseny • Es va rebre la visita de la directora de l’Àrea de Conservació de La Amistad (sector Pacífic), que va participar en els actes de commemoració del XXV Aniversari del Parc Natural del Montseny, a Viladrau. • S’ha preparat el nou Pla de treball (2004-2007), que ha de ser aprovat l’any 2004. Participació a la xarxa de reserves de la biosfera del Programa MAB-Unesco • El Parc Natural del Montseny forma part, des del 1978, de la xarxa de reserves de la biosfe- ra del Programa MAB de la Unesco. Durant l’any 2003 s’ha celebrat la XIV Reunió de la Xarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera, al Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau, del 24 al 26 d’abril.
40 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 41
Parc Natural del Montseny
6.2.2 Política agrícola, forestal, turística i cultural
Subvencions a les activitats econòmiques, a l’habitatge i a la restauració del patrimoni arquitec- tònic: Durant l’any 2003, les diputacions de Barcelona i Girona han convocat un cop més les subvencions o ajudes a particulars. A continuació es recull en un quadre el resum dels resultats d’aquesta con- vocatòria.
Subvencions concedides
Subvencions sol·licitades Subvencions concedides % nombre % import Concepte Nombre Import Nombre Import subvencions subvencions
Diputació de Barcelona
Empreses agràries 20 87.128,55 16 44.695,76 80 51
Empreses forestals 21 124.692,61 16 47.893,67 76 38
Empreses turístiques 31 155.286,62 29 69.378,31 93 45
Restauració del patrimoni i l’habitatge 43 212.060,42 28 75.745,20 65 35
Diputació de Girona
Empreses agràries 7 22.694,92 3 11.300,00 43 50
Empreses forestals 27 150.768,41 16 56.200,00 59 37
Empreses turístiques 8 57.216,58 5 20.000,00 62 35
Restauració patrimoni i habitatge 21 129.409,18 13 50.500,00 62 39
Altres 8 42.262,66 5 16.190,00 62 35
Totals 186 981.519,95 131 391.902,94 70 40
Evolució de les subvencions 1997-2003
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Sol·licituds 143 119 140 153 153 157 186
Subvencions 88 97 111 126 128 126 131
Import subv. 54.150.695 68.302.698 66.377.269 69.116.563 68.424.367 58.946.904 65.207.163*
* 391.902,94 euros
200 80.000.000
180 70.000.000 160 60.000.000 140 50.000.000 120
100 40.000.000
80 30.000.000 60 Sol·licituds 20.000.000 40 Subvencions 10.000.000 20 concedides
0 0 Import 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
41 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 42
Parc Natural del Montseny
Subvencions a entitats culturals
Dins de la convocatòria del 2003 de subvencions a entitats culturals dins l’àmbit del parc, s’han concedit les següents:
Entitat Import
Associació Montseny Actiu 480
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny 540
Associació CEA Santa Marta 480
Associació d’Amics del Montseny 540
AMPA CEIP Puig Drau 240
Associació Saüc 240
Associació d’Arrossaires de Fogars de Montclús 240
Associació Taula de Joves Comtal 120
Centre d’Art La Rectoria 390
Associació de Veïns del poble de Montseny 240
Sant Esteve de Palautordera Solidari 240
Associació Cultural Xambonera 240
Total 3.990
Programa d’activitats culturals «Viu el Parc»
Des de l’any 1993, cada any es desenvolupa, en col·laboració amb els serveis de Cultura de les dues diputacions i amb les regidories de Cultura dels ajuntaments del parc, el programa d’activitats cul- turals «Viu el parc».
El «Viu el Parc» de l’any 2003 s’ha dut a terme entre l’1de juliol i l’11 de novembre i ha comptat amb tots els actes programats pels ajuntaments per a aquest període, amb un programa específic format per 160 actes, 43 dins la campanya general, repartits entre els setze municipis que s’han adherit a la campanya, amb una assistència d’11.538 persones. Cal destacar la Gran Festa del parc, que s’ha celebrat a l’entorn de Sant Martí del Brull el 21 de setembre, amb la IX Trobada de Clowns; la Nit del Parc, a Santa Fe de Montseny, el 2 d’agost, i la Nit d’Estels a Campins, el 26 de juliol.
A la campanya escolar, hi han participat vint escoles de setze municipis i un total de 429 alumnes, que, seguint la línia iniciada altres anys, han elaborat l’agenda escolar del Montseny per als alum- nes de primària del curs 2003-2004. La festa de cloenda de la campanya es va celebrar a Arbúcies i es va lliurar a tots els escolars participants el llibre Així és el Parc Natural del Montseny.
A continuació se’n fa un quadre resum:
Data Localització Activitat Assistents
5-7 Seva Mariachis Viva México 230
5-7 Sant Pere de Vilamajor Companyia Marcel Gros 2.000
6-7 Sant Pere de Vilamajor Companyia Medieval Terrakota 1.500
12-7 Montseny Terra Endins 160
26-7 Campins Nit d’Estels 150
26-7 Sant Esteve de Palautordera Voramar 300
27-7 Sant Esteve de Palautordera Companyia Mag Lari 315
31-7 Sant Feliu de Buixalleu El Singlot 80
42 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 43
Parc Natural del Montseny
Data Localització Activitat Assistents
2-8 Gualba Àngel Daban 150
2-8 Fogars de Montclús Nit al Parc 350
9-8 Arbúcies The Wild Turkey Band 120
9-8 Gualba Teatre de l’Eclipsi 50
9-8 Seva Desastrosus Cirkus 250
22-8 Cànoves i Samalús Feeling 35
23-8 Campins Companyia Marcel Gros 308
29-8 Sant Feliu de Buixalleu Companyia La Fortalesa 210
30-8 Aiguafreda Try-Martini 300
31-8 Aiguafreda Companyia Marcel Gros 250
6-9 Riells i Viabrea Escampillem 35
7-9 Tagamanent L’Auzel
13-9 Figaró-Montmany Escampillem 30
13-9 Figaró-Montmany Txirriquiteula Teatre 75
21-9 El Brull Gran Festa del Parc 1.000
21-9 Cànoves i Samalús Àngel Daban 150
26-9 Tagamanent F. Cambra Almodis 30
27-9 Arbúcies Xip-xap 175
28-9 El Brull Voramar 25
28-9 Fogars de Montclús Solistes de la Costa 500
4-10 El Brull Equip Ciutadella Calafell 300
5-10 Montseny Solistes de la Costa 1.500
6-10 El Brull Equip Ciutadella Calafell 200
31-10 Fogars de Montclús Barcelona Hot Àngels 110
31-10 Viladrau Pep Castells 600
31-10 Viladrau Escampillem 50
Total: 34 actes11.538
6.2.3 Infraestructures i serveis generals
Servei de recollida selectiva d’escombraries
Als termes municipals del Brull, Montseny, Fogars de Montclús i Campins, es duu a terme un sis- tema de recollida selectiva d’escombraries, tot separant la fracció orgànica i la inorgànica als con- tenidors i al mateix vehicle de recollida.
Les dades generals de la recollida selectiva d’escombraries s’exposen al quadre següent:
Tm Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Total
El Brull 5,91 7,47 11,62 11,29 11,95 16,86 16,90 15,62 10,21 10,34 10,35 11,72 140,28
Fogars 26,45 25,48 34,01 36,28 47,38 51,07 50,01 55,43 32,69 39,57 31,61 35,57 465,60
Montseny 21,89 18,72 28,52 24,80 36,94 33,91 35,45 38,55 39,49 26,53 28,68 25,27 358,80
Campins 16,48 12,86 18,04 20,25 19,19 22,18 18,72 20,35 13,22 18,96 14,24 17,99 212,48
Total 70,73 64,53 92,19 92,62 115,46 124,02 121,08 129,95 95,61 95,4 84,88 90,55 1.177,16
43 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 44
Parc Natural del Montseny
Recollida selectiva d’escombraries (2003)
140 120 100 80 60 40 20 0 GFMAMJ JASOND
Evolució de la recollida selectiva
1400 1200 1000 1997 800 1998 600 1999 2000 400 2001 200 2002 0 2003 Total El Brull Fogars M. Montseny Campins
La Diputació de Girona manté un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament d’Arbúcies per a la recollida de les escombraries dels nuclis rurals inclosos dins l’àmbit del Pla especial.
Manteniment i arranjament de la xarxa viària
a Vic
a Vic C-25
i Puigcerdà
l
l
l
l a Girona l
l Viladrau l
C-17
l Seva 0 1 2 km
l
l l
l
l
l GI-543
l
l
l
l
l El Brull
l
l
l Matagalls l
l Balenyà
l
l
l Arbúcies GI-552 l
l Sant Marçal l Centelles BV-5301 l Coll Formic l Sant Feliu l BV-5114 l l de Buixalleu l les Agudes l l l l
l
l l Turó de l'Home
l
l l Riells
l Aiguafreda l Puig Drau Santa Fe l l de Montseny
l l Montseny
l l
l Fontmartina
l
l Tagamanent l el Sui l l l la Costa de l
l l
l Montseny Breda l Tagamanent Fogars de Montclús l l
l
l l l l Gualba Viabrea l l l l l l l Figaró l l l Campins l
l Mosqueroles la Batllòria l l l
l l
l
l l
l l l l
l l l l l A-7 l l a Girona l l l l l l l Sant Esteve de l l l l l l Palautordera l C-35 l l l l l
l l l l Cànoves Santa Maria de l
l
l l
l l l Palautordera l
l l l l l
l Samalús Sant Celoni l < 12.000 Sant Pere de l
l l l Vilamajor l l l l < 30.000 l la Garriga l l l l l Sant Antoni de l l l l l l > 30.000 a Granollers l l l l l Vilamajor l i Barcelona l l
l l l l l l l l l l l a Barcelona, Tarragona i Lleida
44 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 45
Parc Natural del Montseny
Durant l’any 2003, dins el capítol d’inversions i també a càrrec del pressupost ordinari del parc, s’han executat les següents actuacions d’arranjament de la xarxa viària bàsica:
Camí Obra Cost total
Fontmartina Arranjament i repàs 4.005,03
Pedralba - El Bellver Arranjament i millora 159.649,48
Coll Formic - pla de la Calma Arranjament de trams malmesos 18.364,54
Santa Susanna - Vallmanya - el Polell Arranjament i repàs 21.374,72
Cal Trompo Arranjament i repàs 17.294,44
Pista del turó de Montgròs Modificació del traçat 8.156,88
Vallcàrquera Repàs del ferm 22.734,89
Total 251.579,98
S’han realitzat les tasques ordinàries de manteniment de la senyalització i d’arranjament de camins, com també del fitament d’itineraris.
6.3 Ús social i educació ambiental
6.3.1 Creació i manteniment d’equipaments
Les principals actuacions realitzades al llarg del 2003 han estat les següents:
Càmping de Fontmartina
Durant l’any 2003, s’ha executat, en gran part, el projecte de reformes i millores al Càmping de Fontmartina per tal de millorar la qualitat dels serveis. Dins d’aquest projecte, les principals rea- litzacions han estat les següents: • Instal·lació d’un dipòsit de propà • Instal·lació de calefacció i d’aigua calenta sanitària als serveis • Adequació de les feixes per a caravanes, amb instal·lació elèctrica i punts de llum
Centre d’Informació de la cruïlla (BV-5114/BV-5119) de Mosqueroles
Durant l’any 2003, s’ha prosseguit amb l’execució del projecte de creació d’un centre d’informa- ció a la cruïlla de la carretera BV-5114, que va cap a Campins i Santa Fe, i la carretera BV-5119, que va cap a Mosqueroles, la Costa i Fontmartina. Concretament, s’han dut a terme treballs d’enjardi- nament dels exteriors i d’instal·lació de jocs infantils.
D’altra banda, s’ha elaborat i aprovat el projecte de dotacions gràfiques i informàtiques, que ha de permetre dotar l’edifici i el seu entorn dels elements informatius, estàtics i audiovisuals neces- saris perquè el centre pugui complir la seva funció.
Equipament cultural de les restes ibèriques del turó de Montgròs
S’ha consolidat la incorporació de les visites guiades a les restes del poblat ibèric del turó de Montgròs com una oferta de lleure cultural gestionada des del Centre d’Informació de la Rectoria del Brull. D’altra banda, per tal de facilitar-hi l’accés, s’ha signat un conveni amb la propietat de la finca veïna, el Boix, i s’han iniciat els treball que han de modificar una part del traçat de la pista actual i permetre l’habilitació d’una àrea d’aparcament.
45 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 46
Parc Natural del Montseny
Escola de Natura de la Traüna
Des de la gestió del parc i per part de l’empresa concessionària, es van fent esforços per moder- nitzar i millorar aquest equipament pedagògic. Durant l’any 2003, a càrrec del pressupost d’inver- sions del parc, s’ha continuat amb la renovació de la cuina.
Casanova de Sant Miquel
Pel que fa a aquest equipament, que haurà de funcionar l’any 2003 com a alberg, s’han dut a terme les obres d’instal·lació i connexió del dipòsit de gas liquat i s’han iniciat els treballs del pro- jecte d’electrificació amb sistemes autònoms: instal·lació de plaques solars i adquisició d’un grup electrogen.
S’han dut a terme, durant l’any 2003, actuacions de manteniment i millora als equipaments següents: Can Casades, àrea d’esplai de les Feixes del Vilar; àrea d’acampada de Vallcàrquera, Centre d’Informació de la Rectoria del Brull, Centre d’Informació de Sant Esteve de Palautordera, el Bellver, l’Agustí i les escoles de natura de Can Lleonart, el Polell i la Rectoria de Vallcàrquera. S’ha col·locat mobiliari exterior, taules i bancs de pícnic a les escoles de natura de Can Lleonart i la Rectoria de Vallcàrquera.
Usuaris dels equipaments d’ús social
Equipament Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Total
Can Casades 1.070 883 2.485 2.952 2.446 2.146 1.914 2.784 2.097 4.905 5.053 997 29.732
CI la Costa 25 54 170 176 483 220 268 173 96 263 273 54 2.255
Càmping Fontmartina 0 0 0 0 0 690 1077 1537 323 238 112 18 3.995
Feixes del Vilar 0 0 54 140 145 181 50 0 75 775 765 55 1.595
CI Montseny 543 482 666 997 657 707 863 1.310 889 712 807 650 9.283
CD la Tela 64 108 59 30 50 20 0 0 10 169 160 44 351
CD la Gabella 26 15 9 0 12 8 4 9 3 10 12 7 115
CI la Gabella 82 80 70 41 78 73 91 137 117 37 75 67 948
AV la Gabella 291 836 1.829 1.341 2.225 1.286 829 533 2.460 2.716 1.582 646 16.574
CI el Brull 194 253 969 809 310 300 321 552 698 568 682 979 6.635
CI Figaró 107 188 171 156 113 140 41 19 110 121 61 44 1.271
CI Viladrau (CCEN) 134 130 213 270 352 436 385 689 421 373 281 177 3.861
CCEN. Espai temàtic 163 85 223 180 206 906 290 386 302 160 143 90 3.134
CI Campins 37 42 33 50 45 57 0 26 43 75 68 62 538
Fontmartina 32 88 72 109 99 74 70 82 80 82 98 71 957
La Morera 30 87 86 112 109 122 58 177 82 122 98 120 1.203
Portes Montseny 72 30 52 71 84 80 87 91 66 55 60 62 810
CI la Seva 0 0 0 0 0 0 113 190 115 0 0 0 418
CI Sant Esteve de P. 317 300 358 459 341 290 503 1203 373 260 370 499 5.273
CI Cànoves 10 18 23 26 14 0 12 22 8 16 12 15 176
El Bellver (restaurant) - 370 550 850 800 664 480 335 480 550 689 611 6.379
El Bellver (activitats) - 0 0 20 532 721 284 150 5 127 101 11 1.951
CI el Bellver - 40 50 150 120 60 80 50 50 60 100 60 820
L’Agustí - 78 175 348 363 207 160 212 173 348 288 164 2.516
Total 3.197 4.167 8.317 9.287 9.584 9.388 7.980 1.0667 9.076 12.742 11.890 5.503 100.790
46 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 47
Parc Natural del Montseny
Evolució dels usuaris d’equipaments
60000
50000
40000
30000
Can Casades 20000 C.I. La Costa 10000 Càmping Fontmartina C.I. El Brull 0 La Gabella (AV.) 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Evolució d’usuaris totals d’equipaments d’ús social
120000
100000
80000
60000
40000
20000
0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
L’equipament de Can Casades, situat a la vall de Santa Fe, l’indret més visitat del parc, continua sent l’equipament que rep un nombre més gran de visitants. Tot i així, si es comptabilitzen els usuaris del conjunt de serveis del Museu la Gabella, aquest equipament seria el més utilitzat, amb més de trenta mil usuaris.
Es produeix un lleuger ascens en el nombre d’usuaris del conjunt d’equipaments, en concret d’un 2,87%, en relació amb la xifra de l’any 2002, i es depassen els cent mil usuaris, a causa, sobretot, dels equipaments nous o dels que incorporen una nova oferta. En aquest sentit, és força signifi- catiu l’increment en el nombre d’usuaris del Centre d’Informació del poble de Montseny, on ha començat a funcionar, al Casal de Cultura, l’exposició sobre la ramaderia extensiva al Montseny «Les esquelles d’en Jaume».
Pel que fa a la distribució estacional, la tardor continua sent el període de l’any amb un nombre més gran de visites al parc.
Usuaris dels equipaments d’educació ambiental
Equipament G F M A M J J A S O N D Total
Can Lleonart 50 115 320 483 326 228 34 0 29 882 1487 60 4014
La Traüna 0 95 227 214 281 205 127 97 141 137 161 148 1833
El Polell 16 58 60 58 70 59 51 0 20 14 83 0 489
Rectoria de Vallcàrquera 53 213 528 243 255 456 156 84 106 447 229 218 2988
Totals 119 481 1135 998 932 948 368 181 296 1480 1960 426 9324
47 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 48
Parc Natural del Montseny
14000
12000 10000 Can Lleonart 8000 La Traüna 6000
4000 El Polell 2000 Rectoria de Vallcàrquera
0 Itineraris de Can Gorgs 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003
Tan sols s’incrementa el nombre d’usuaris de Can Lleonart en relació amb els de l’any 2002. En con- junt, la xifra d’usuaris d’equipaments d’educació ambiental segueix baixant, i es confirma nova- ment una tendència que sembla difícil de revertir.
6.3.2 Activitats d’ús social
Pla d’informació als visitants
El Pla d’informació s’ha desenvolupat durant tots els caps de setmana i dies festius mitjançant la presència de personal informador contractat a través de convenis amb els ajuntaments. Aquests informadors han dut a terme la seva tasca de 10 a 15 hores, a excepció d’alguns dispositius espe- cials, tot cobrint les àrees determinades i situats als punts assignats, i han estat dotats d’un ves- tuari que els identifica i d’emissores de radiotelefonia.
Les seves funcions han estat les següents: • Fer arribar als visitants la informació general del parc bo i lliurant-los el fullet «Benvinguts al Parc», o bé de manera verbal directa. • Fer arribar als visitants informació específica sobre qüestions concretes • Col·laborar amb els gestors del parc en la posada en pràctica de dispositius d’ordenació de l’accés de visitants (aparcaments i restriccions de trànsit). • Atendre incidències • Recollir informació sobre el nombre de vehicles estacionats a les àrees d’aparcament • Recollir sistemàticament dades de les entrades de vehicles pels accessos del parc • Fer enquestes als visitants • Les comunicacions amb els informadors han estat coordinades des d’un centre de comuni- cació situat a l’Oficina del Parc, a Fontmartina.
En determinats punts, per tal d’evitar una superposició excessiva d’aquesta campanya amb la de prevenció i vigilància d’incendis, els informadors han deixat de treballar entre els mesos de maig i setembre, tots dos inclosos. Durant els mesos d’estiu ha funcionat un operatiu especial per tal de garantir la regulació de l’accés al turó de l’Home fins a les 18 hores, i durant el mes d’octubre, un dispositiu per atendre les incidències relacionades amb la recollida indiscriminada de castanyes, tot perllongant l’horari fins a les 19 hores i comptant amb un reforç dels guardes.
Durant l’any 2003, s’han dut a terme dues sessions de formació adreçades als informadors: • Comunicació i informació al públic. Nivell inicial • Comunicació i informació al públic. Nivell avançat Els informadors s’han distribuït tal com es recull a la taula següent:
48 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 49
Parc Natural del Montseny
Lloc de treball Ajuntament conveni Places Període Dies
BV-5114 Fogars de Montclús 2 I-IX 86
Santa Fe / plana del Coll Fogars de Montclús 1 I-IV, X-XII 54
Turó de l’Home Fogars de Montclús 1 I-XII 113
Plana Amagada Fogars de Montclús 1 I-XII 113
Àrees d’ús públic Fogars de Montclús 2 I-XII 129
Fontmartina Fogars de Montclús 1 II-VIII, IX-XII 209
Vallforners Cànoves i Samalús 1 I-XII 113
Centre d’Informació Sant Esteve de Palaut. 1 I-XII 113
Coordinador Sant Esteve de Palaut. 1 I-XII 162
Sant Marçal / Tordera Montseny 1 I-XII 113
BV-5114 / poble Campins 1 IX-XII 36
Coll Formic El Brull 2 II-XII 104
Aiguafreda Centre d’Informació 1 I-XII 113
Montsoriu Arbúcies 2 III-XII 80
Riells de Dalt Riells i Viabrea 2 III-IV/X-XII 35
Centre d’Informació Viladrau 1 III-IV/X-XII 35
Totals 10 municipis 21 1.608
Activitats del Cercle d’Amics dels Parcs Naturals
El Cercle d’Amics dels Parcs Naturals és un col·lectiu d’usuaris i simpatitzants dels parcs naturals promogut per la Diputació de Barcelona que ofereix als seus socis informació, facilitats en l’ús dels equipaments dels parcs, activitats (excursions, viatges, conferències, etc.) i possibilitats de partici- pació voluntària en tasques diverses en els espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona. Tanmateix, aquesta entitat edita la revista Amics, de caràcter semestral, i mensualment organitza sortides per als associats.
Durant l’any 2003, el Cercle d’Amics dels Parcs Naturals ha dut a terme dues accions de volunta- riat del parc Natural del Montseny: una actuació de suport al projecte de seguiment de la bruga al pla de la Calma, el 5 de juliol, i la col·laboració en tasques de suport a una activitat del progra- ma «Viu el Parc»: la «Nit al parc», a Santa Fe, el 2 d’agost.
Sistema de qualitat als equipaments i serveis d’ús públic del parc
El Parc Natural del Montseny, juntament amb vint-i-quatre espais protegits espanyols més, està involucrat en la implantació d’un sistema de control i certificació de la qualitat en l’oferta d’equi- paments i serveis públics per a l’ús social. Es tracta d’una iniciativa de la Secretaria d’Estat per al Turisme del Ministeri d’Economia, en col·laboració amb la Secció Espanyola de la Federació Europea de Parcs Naturals i Nacionals.
Durant l’any 2003, s’ha constituït el Comitè de Qualitat, s’ha completat l’elaboració de la docu- mentació i instruments del sistema i s’ha sol·licitat a l’Instituto de Calidad Turística Española (ICTE) l’auditoria per tal d’optar a la certificació de qualitat.
Publicacions
Durant l’any 2003, s’han editat les publicacions següents relacionades amb el Parc Natural del Montseny:
49 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 50
Parc Natural del Montseny
Tríptics Casa Museu l’Agustí (reedició) Estades de recerca a l’Alberg el Puig (2003-2004) Activitats en cap de setmana a Montseny III Cicle de conferències a la Calma
Encartables Benvinguts al Parc Natural del Montseny (reedició) Bienvenidos al parque natural del Montseny Itineraris guiats pel Parc Natural del Montseny (reedició)
«Viu el Parc» Programa general Cartell general Cartell mut
Cartells Flora i fauna del Parc Natural del Montseny (2). Penya-segats, esqueis i tarteres (reedició)
Guies didàctiques Quaderns «Coneguem els nostres parcs» del mestre. Parc Natural del Montseny Quaderns «Coneguem els nostres parcs» de l’alumne. Parc Natural del Montseny
Altres Memòria 2002. Parc Natural del Montseny Full del XXV Aniversari del Parc Natural del Montseny Full de l’exposició didàctica «Orquídies a la Calma»
6.3.3 Activitats i programes d’educació ambiental
Equipaments per a la recerca
Alberg per a la recerca el Puig La informació referent als cursos realitzats a l’Alberg el Puig es troba a l’annex.
Programes d’educació ambiental
«Viu el Parc a les escoles» El programa adreçat a les escoles dels municipis del parc, dins del programa d’activitats culturals «Viu el Parc», ha estat gestionat per l’empresa FUSIC conjuntament amb el Centre d’Educació Ambiental Santa Marta. En aquesta campanya escolar, hi han participat 20 escoles de 16 munici- pis i un total de 429 alumnes, que, seguint la línia iniciada altres anys, han elaborat l’agenda esco- lar del Montseny per als alumnes de primària del curs 2003-2004. La festa de cloenda de la cam- panya es va celebrar a Arbúcies i es va lliurar a tots els escolars participants el llibre Així és el Parc Natural del Montseny.
Ajuts als centres escolars usuaris dels equipaments pedagògics públics del parc La Diputació de Barcelona compta amb una línia de subvencions per a les escoles que utilitzen els equipaments pedagògics públics del parc. Dins d’aquesta línia, l’any 2003 s’han destinat 10.418,90 euros a centres escolars que han fet estades i activitats a les escoles de natura de la Traüna i la Rectoria de Vallcàrquera.
«Coneguem els nostres parcs» El Servei de Parcs Naturals duu a terme un programa que ofereix a les escoles públiques de la pro- víncia de Barcelona, en concret als alumnes de sisè de primària (o segon de CSEIP), la possibilitat de fer una visita guiada al parc, amb una visita prèvia del monitor a l’escola, per tal de cobrir determinats objectius pedagògics i didàctics. Aquest programa és gestionat en règim de conces-
50 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 51
Parc Natural del Montseny
sió administrativa per l’Equip d’Educació Ambiental la Vola. Durant l’any 2003, han visitat el Montseny, dins d’aquest programa, 2.449 alumnes i 117 mestres procedents de 78 escoles i 25 municipis barcelonins.
Programa «Coneguem els nostres parcs» 2002
Municipi Escoles Aules Alumnes
Badia del Vallès 3 6 108
Castellbisbal 2 4 84
Les Franqueses del Vallès 1 2 52
Gavà 5 9 170
Gelida 1 2 32
Masquefa 1 3 56
Molins de Rei 3 3 68
Òdena 1 1 13
Olèrdola 1 1 28
Olesa de Bonesvalls 1 1 24
El Papiol 1 2 33
Ripollet 4 7 144
Rubí 9 12 269
Sant Adrià de Besòs 5 6 99
Sant Celoni 1 1 27
Sant Cugat del Vallès 5 8 152
Sant Feliu de Llobregat 6 7 161
Sant Hipòlit de Voltregà 2 3 58
Sant Quirze del Vallès 4 5 129
Santa Coloma de Gramenet 12 18 384
Santa Perpètua de Mogoda 2 3 75
Torrelles de Llobregat 1 2 37
Viladecans 5 8 185
Viladecavalls 1 2 39
Vilassar de Dalt 1 1 22
Total: 25 municipis 78 117 2.449
51 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 52
Parc Natural del Montseny
6.3.4 Dades de freqüentació. Parc Natural del Montseny 2003
L’estudi preliminar de les dades de freqüentació del Parc Natural del Montseny de l’any 2003 s’ha fet amb l’anàlisi de les dades proporcionades pels informadors, que fan un recompte sistemàtic de l’entrada de vehicles als accessos del parc i compten periòdicament el nombre de vehicles estacio- nats en les diferents àrees d’aparcament.
Això ha permès disposar de les dades següents: Dades del Pla d’informació: dades proporcionades pels informadors i referides als caps de setma- na i festius de 10 a 15 hores:
Entrades de vehicles pels punts d’informació situats als accessos del parc: BV 5114 (Fogars de Montclús): gener-desembre.
Nombre de vehicles estacionats cada dues o tres hores (10, 12 i 15 hores) a diferents àrees d’apar- cament, la qual cosa permet disposar de la dada del nombre màxim de vehicles aparcats a les àrees següents: Plana del Coll Santa Fe de Montseny: Can Casades Santa Fe de Montseny: font del Frare Coll Formic 1 Coll Formic 2 Vallforners Turó de l’Home Plana Amagada (turó de l’Home) Passavets La Guardiola Feixes del Vilar Sant Marçal Les Ferreres Castell de Montsoriu
Dades del Pla d’informació
Vehicles estacionats: «Màxim diari de cotxes aparcats»
Mitjanes Màxim absolut
Coll Formic 1 48,0 287
Coll Formic 2 23,8 100
Santa Fe: Can Casades 40,5 89
Santa Fe: font del Frare 10,6 95
La Guardiola 7,6 17
Passavets 14,6 30
Sant Marçal 18,1 36
Les Ferreres 7,6 17
Turó de l’Home (coll Pregon) 11,5 20
Plana Amagada 14,7 137
Plana del Coll 9,1 41
Feixes del Vilar 6,7 30
Vallforners 24,4 197
Castell de Montsoriu 7,6 28
52 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 53
Parc Natural del Montseny
60 IC M R
LLFO ES 50 O C AD A FE:AS T N C N SA A C 40
2 IC ERS M N R 30 R AL A D LLFO Ç LLFO R A A O A E G V C E M A R O A T M LL VETS N AM O 20 A A IU LA SA ES E L’H N R EL FR SS IO D EL C O A FE: A ER LA T D P Ó P EL T D R TS N R R A D N R D N A A N S TU TELLO U S FO FE LA R A G P 10 C E M LA LES FEIXES D VILA Nombre de vehicles aparcats 0
Anàlisi de les dades
Les dades de presència de vehicles proporcionades pels informadors situats al principal punt d’ac- cés del parc permeten avançar unes conclusions preliminars pel que fa a la freqüentació del parc els caps de setmana i festius de 10 a 15 hores. Val a dir que es tracta dels dies i la franja horària que concentren la major part dels visitants.
Els recomptes que s’han fet sistemàticament els sis darrers anys han permès establir que l’accés més utilitzat és, amb força diferència, el de la BV-5114, al terme municipal de Fogars de Montclús: un 56% dels vehicles utilitzen aquest accés. Durant l’any 2003, el recompte s’ha limitat a aquest punt, a partir del qual i a partir de les dades dels anys anteriors, s’ha fet una extrapolació per extreure’n una dada general del nombre de visitants durant els dies i la franja horària indicats.
Pel que fa a la distribució de visitants al llarg de l’any, la tardor continua sent l’època de màxima freqüentació, amb màxims a l’octubre, el setembre i el novembre. A continuació se situen els mesos de juny i maig.
Entrada de visitants per l’accés de Fogars de Montclús
Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. 26.035 20.954 30.219 30.065 30.733 32.541 20.025 20.999 37.417 38.814 37.261 25.028
45000
40000
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Com ja s’ha assenyalat, l’extrapolació de les dades referents a les entrades de vehicles per la carre- tera BV-5114 permet establir la xifra total de visitants per a l’any 2003, comptabilitzats els caps de setmana i festius de 10 a 15 hores, en 607.664, és a dir, amb un increment d’un 8,8% respecte a l’any passat.
53 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 54
Parc Natural del Montseny
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 628.139 583.755 618.148 540.670 565.856 552.284 558.105 607.664
Evolució de la freqüentació
640.000
620.000
600.000
580.000
560.000
540.000
520.000
500.000
480.000 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
En relació amb el nombre màxim de vehicles estacionats a les àrees d’aparcament que s’exposen a la taula resum i el gràfic que l’acompanya, es poden extreure els comentaris següents:
Els aparcaments habitualment més freqüentats continuen sent els del coll Formic (48,0 de mitja- na del nombre màxim de vehicles) i Santa Fe (40,5). Vallforners (24,4), que segueix sent una zona força visitada, se situa en tercer lloc.
En general, tots els aparcaments, excepte Vallforners, presenten xifres d’ocupació màxima mitja- na lleugerament superiors a les de l’any 2002, però on aquest increment és més significatiu és als aparcaments del coll Formic (28,2%).
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Coll Formic 82,5 69,7 60,5 53,6 50,4 46,2 39,5 48,0
Santa Fe 65 79,4 52 65,9 51,9 49,0 40,7 40,5
Turó de l’Home + plana Amagada 45 24,9 24 25,6 24,7 28,5 10,6 13,1
Plana del Coll 8,5 12,4 11 10,2 9,4 10,6 9,5 9,1
Vallforners 24 45,6 52 47,7 31,8 24,9 28,3 24,4
Evolució de la mitjana del nombre màxim de vehicles màxims aparcats
90
80
70 COLL FORMIC 60 SANTA FE 50 TURÓ DE L'HOME + PLANA AMAGADA 40 PLANA DEL COLL
30 VALLFORNERS 20
10
0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
54 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 55
Parc Natural del Montseny Parc Natural del Montseny
Pel que fa al nombre màxim absolut de vehicles aparcats, dada que es recull com a testimoni d’e- pisodis ocasionals d’hiperfreqüentació, continua evidenciant fets puntuals, com ara activitats col·lectives importants (l’Aplec del Matagalls, o la travessa Matagalls-Montserrat al coll Formic, o la presència de neu, a Santa Fe o, especialment, l’any 2003, a l’àrea del turó de l’Home). Continuen produint-se episodis notables d’hiperfreqüentació puntual a l’àrea de Vallforners, la qual cosa confirma la necessitat d’ordenar l’accés en aquest sector del parc.
En general, comparant les dades de les àrees d’aparcament més significatives els darrers sis anys (1996-2003), sembla iniciar-se una tendència a l’estabilització a les àrees més freqüentades.
Consultes i atencions del Pla d’informació
Durant l’any 2003 i en aplicació dels procediments de control i seguiment de la qualitat dels ser- veis d’ús públic, s’ha dut a terme la recollida sistemàtica de dades del nombre de persones ateses pels informadors i de la caracterització dels efectuats, des del mes d’abril, data d’implantació dels procediments.
Els resultats són els següents:
Dades abril-desembre Extrapolació a tot l’any
Nombre de persones ateses 32.882 43.842
Nombre de consultes 7.811 10.414
Caracterització de les consultes
Itineraris i excursions 37,9%
Xarxa viària i localitzacions 19,7%
Restauració 11,7%
Normativa del parc 5,4%
6.4 Activitats generals i de suport
Coordinació general
Algunes de les principals activitats incloses en aquest apartat han estat les següents: • Celebració de les reunions generals de guardes i personal de manteniment • Participació en les reunions informatives del Servei de Parcs Naturals • Celebració periòdica de reunions de coordinació amb el personal del parc • Celebració de reunions de coordinació i seguiment amb els responsables dels equipa- ments en règim de concessió administrativa o conveni. • Seguiment de l’execució del programa d’activitats i del pressupost • Elaboració de la Memòria del parc corresponent a l’exercici anterior • Preparació del Programa d’activitats per a l’exercici següent
Parc mòbil
Durant l’any 2003, s’han adquirit dos nous vehicles tot terreny, per tal de substituir vehicles antics.
Assistència a cursos, jornades i seminaris
Personal del Parc Natural del Montseny han participat, com a assistents o com a ponents, en els cursos, jornades i seminaris que s’enumeren a continuació:
55 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 56
Parc Natural del Montseny
Assistència: • Curs de català per a reclassificació de guardes forestals. Diputació de Barcelona • Curs de treball en alçada. Diputació de Barcelona • Curs sobre conceptes, normes, directives, protocols i convenis internacionals en matèria de conservació de la natura. Diputació de Barcelona. • Cursos d’ofimàtica. Diputació de Barcelona • Curs de Microstation Geographica. Diputació de Barcelona • ESPARC ’2003: «La integració de les xarxes de conservació». Tarazona (abril) • III Jornada Tècnica Forestal: «La gestió del cabirol als sistemes forestals». Parc Natural del Montnegre i el Corredor (octubre).
Participació (com a ponents, docents o conferenciants): • I Fòrum Internacional sobre Ecoturisme i Espais Naturals, Montesquiu (abril) • II Fòrum de Biodiversitat i Assemblea General de la UICN (Espanya). Valladolid (abril) • Curs: Cultures patrimonialitzades. Recerca i interpretació en la gestió del patrimoni etno- lògic. Fundació Sa Nostra, Palma (maig). • Postgrau de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, UAB (maig) • Jornades de seguiment de la implantació del sistema de qualitat als espais naturals prote- gits. Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, Alacant (juny). • Congrés anual d’Europarc, Jostedalsbreen N.P., Stryn, Noruega (agost) • III Seminari de Turisme Rural. Fundació Universitat de Girona. Castellfollit de la Roca (novembre). • Jornada de seguiment de la implantació del sistema de qualitat als espais naturals prote- gits. Secció Espanyola d’Europarc, Madrid (desembre).
56 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 57
Parc Natural del Montseny
Annex
Pla de seguiment de paràmetres ecològics
Introducció 59
Programa 1. SEGUIMENT DE VARIABLES FISICOQUÍMIQUES 61 1.1 Meteorologia 61 1.2 Sismologia 66 1.3 Hidrologia 66 1.4 Contaminació atmosfèrica 70
Programa 2. SEGUIMENT DE PARÀMETRES BIOLÒGICS (SEGUIMENT DE LA VEGETACIÓ) 73 2.1 Comunitats vegetals 73 2.2 Espècies singulars, protegides i/o aïllades 75
Programa 3. SEGUIMENT DE PARÀMETRES BIOLÒGICS (SEGUIMENT DE LA FAUNA) 81 3.1 Seguiment de grups faunístics 81 3.2 Seguiment d’espècies singulars, protegides i/o aïllades 96 3.3 Seguiment d’espècies cinegètiques 104 3.4 Seguiment de dades fenològiques 111 3.5 Recollides i albiraments de fauna 112
Programa 4. PROCESSOS I INTERACCIONS 113 4.1 Seguiment d’espècies al·lòctones 113 4.2 Seguiment de la dinàmica de la vegetació 114
Programa 5. TRACTAMENT I TRANSFERÈNCIA DE LA INFORMACIÓ 119 5.1 Tractament i emmagatzematge de les dades 119 5.2 Difusió de les dades 119 5.3 Participació en xarxes de seguiment 119
Programa 6. FOMENT DE LA RECERCA I SEGUIMENT D’ESTUDIS 121 6.1 Foment i orientació de la investigació 121 6.2 Encàrrec, seguiment i recopilació d’estudis 121
57 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 59
Parc Natural del Montseny
Introducció
El Pla de seguiment i control de paràmetres ecològics i socioculturals del Parc Natural del Montseny, desenvolupat pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona de manera coordinada amb la resta de parcs naturals gestionats per aquesta corporació, es va iniciar amb l’objectiu de conèixer de forma contínua l’estat del medi natural i sociocultural. És a dir, que es plantejava com un instrument fonamental i capaç de detectar canvis, determinar tendències i diagnosticar efectes, a fi de planificar correctament les actuacions de gestió.
Al llarg dels anys s’ha consolidat com una eina fonamental per fornir d’elements racionals els cri- teris de gestió dels espais naturals protegits. Des de l’any 1991, en què es van iniciar la redacció i l’engegada dels plans de seguiment, s’han realitzat, a l’empara d’aquests, més de dos centenars d’estudis i programes en el conjunt de tots els parcs.
Com era previsible en la primera fase d’implantació dels plans, s’han dut a terme (amb mitjans i recursos limitats) nombrosos estudis i treballs (de caràcter majoritàriament descriptiu) que han incidit en un millor coneixement dels sistemes naturals i dels elements que els constitueixen.
Un cop consolidats els plans de seguiment del Montseny i de la resta de parcs gestionats per la Diputació de Barcelona, cal potenciar-los tot dotant-los dels recursos necessaris, econòmics i per- sonals (cal recordar que, si comparem les dades de pressupost de les memòries dels darrers deu anys, la partida destinada a seguiment no s’ha incrementat en valors absoluts, i en termes rela- tius ha baixat un 30%), per poder incrementar els programes de gestió activa del medi (restaura- cions, repoblacions, conservació, tractament de la vegetació, tractament d’hàbitats, etc.) i de con- nexió entre diferents espais de la Xarxa Verda d’Espais Naturals, sobre la base dels resultats obtin- guts.
És indubtable que la inversió en ciència és un dels dèficits de la nostra societat i les nostres admi- nistracions així ho reflecteixen tot destinant-hi quantitats sovint irrisòries. Cal tenir en compte que l’afany de coneixement, com a impuls innat de l’home, és el que ha permès l’avenç de la civi- lització. Actualment les societats que més investiguen són les més avançades, de manera que la rendibilitat de les inversions en recerca és inqüestionable. També és cert que encara resten per incorporar a la tecnologia noves troballes científiques, però cal fer el doble esforç: investigar i modernitzar.
El marc dels parcs naturals és l’idoni per treballar en investigació aplicada: des del punt de vista natural, perquè és un dels motius pels quals es justifica la determinació d’aquests espais i no d’al- tres, ja que són territoris d’una gran qualitat natural; i des del punt de vista social, perquè cal donar resposta anticipada al que s’esdevindrà i als canvis que es van produint en la utilització dels recursos naturals.
En l’àmbit del Pla de seguiment, cal ser pioner en aquests aspectes, cal incorporar més grups d’in- terès al seguiment (edafologia, ozó, recursos hídrics, plantes inferiors, líquens, molses, fongs, ver- tebrats, processos ecològics, incrementar la participació en xarxes de seguiment existents, consen- suar metodologies i integrar-les en seguiments més amplis, socioeconomia, etc.), cal abordar la investigació pura i la aplicada i cal analitzar de manera continuada els resultats obtinguts. I això, tant des del vessant mediambiental, com des del sociocultural. S’han d’assumir estudis que inci- deixin en el coneixement dels grans fenòmens i canvis que poden afectar els recursos naturals d’àmplies regions (escalfament de l’atmosfera, contaminació, hidrologia, etc.) i la seva transcen- dència social i econòmica. Només així es podran preveure tendències i planificar de manera racio- nal les actuacions. Les polítiques de gestió d’aquests espais haurien de respondre de manera cohe- rent a la raó més que no pas –en el millor dels casos– a la intuïció dels gestors en un exercici de responsabilitat i de compromís amb la societat.
59 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 61
Parc Natural del Montseny
Programa 1. Seguiment de variables fisicoquímiques
1.1 Meteorologia
Manteniment i millora de les estacions meteorològiques
Equip Tècnic del Parc
El parc disposa de dades meteorològiques proporcionades per cinc estacions meteorològiques automàtiques (tres de pròpies, una en conveni amb el CREAF i una altra d’acord amb el propieta- ri, l’empresa AYCAM), de quatre estacions manuals completes, d’un pluviògraf i de cinc pluviòme- tres d’acumulació de lectura mensual. La relació completa d’estacions i les seves característiques es presenten a continuació:
Estacions meteorològiques automàtiques
Estació Data instal·lació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM
El Bellver 04.01.1996 Tagamanent 1.030 m Temperatura DG4222 Velocitat del vent Direcció del vent Humitat relativa Radiació global Precipitació (10, mín.) Humitat del sòl Temperatura subsòl
Puig Sesolles 03.09.1999 Fogars de Montclús 1.666 m Temperatura DG5325 Velocitat del vent Direcció del vent Humitat relativa Radiació global Precipitació (10, mín.) Humitat del sòl Temperatura subsòl
La Creu 02.05.2000 El Brull / Aiguafreda 851 m Temperatura DG4027 Velocitat del vent Direcció del vent Humitat relativa Radiació global Precipitació (10, mín.) Humitat del sòl Temperatura subsòl
Aycam 01.01.1999 Viladrau 874 m Temperatura DG5232 Velocitat del vent Direcció del vent Humitat relativa Radiació global Precipitació (10, mín.) Humitat del sòl Temperatura subsòl
Pla d’en Xixa 19.02.2001 El Brull / Montseny 1.295 m Temperatura DG4524 Velocitat del vent Direcció del vent Humitat relativa Radiació global Precipitació (10, mín.) Humitat del sòl Temperatura subsòl
61 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 62
Parc Natural del Montseny
Estacions meteorològiques manuals
Estació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM
Fontmartina Fogars de Montclús 940 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG5223
Can Lleonart Fogars de Montclús 1.127 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG5525
La Morera El Brull 883 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG4429
Mas Joan Sant Pere de Vilamajor 772 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG4921
Pluviògraf
Estació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM
El Puig Montseny 1.073 m Precipitació diària DG5227
Pluviòmetres d’acumulació
Estació Data instal·lació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM
Vallcàrquera 01.05.1992 Figaró-Montmany 473 m Precipitació mensual DG5709
L’Agustí Tagamanent 1.031 m Precipitació mensual DG4222
Cerdans Arbúcies 790 m Precipitació mensual DG5232
La Cortinoia Arbúcies 687 m Precipitació mensual DG5629
Can Plomes Gualba 581 m Precipitació mensual DG5823
Recollida i tractament de dades meteorològiques
Equip Tècnic del Parc
L’any 2003, meteorològicament parlant, ha estat un any típicament mediterrani, amb un hivern més aviat fred i plujós, una primavera moderada i no gaire humida, un estiu rigorós i sec, i una tardor fresca i plujosa. Les precipitacions, abundants i irregulars, van ser de caràcter torrencial al febrer i a l’octubre, i escasses al juny i al juliol. Les temperatures van ser baixes a l’hivern: es van registrar –9,4 °C al puig Sesolles. I van ser extraordinàriament elevades a l’agost, mes en què es van registrar fins a 35,8 °C a Viladrau. Cal esmentar la sèrie de temperatures màximes de la primera quinzena d’agost, que van sobrepassar els 30 graus i amb uns nivells d’humitat relativa per sota del 30%, la qual cosa va incrementar notablement el risc d’incendi forestal del parc. Va ser precisament en aquest període quan es van produir els incendis més importants de l’any a Catalunya.
Estació del mas Joan
40,0 º 200 35,0 º 30,0 º 150 25,0 º Pluja (l/m2) 20,0 º 100 Temp. mitjana 15,0 º
50 10,0 º 5,0 º 0 0,0 º
Març Abril Maig Juny Juliol Gener Febrer Agost Octubre Setembre NovembreDesembre
62 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 63
Parc Natural del Montseny
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m2) 31,3 173,7 26,6 44,7 53,2 4,4 20,3 64,3 110,5 216,7 77,3 1,9
Mitjana de Mit. 1,7 º 4,7 º 9,3 º 12,1 º 16,3 º 23,7 º 24,2 º 25,1 º 17,8 º 11,7 º 10,1 º 5,9 º
Màxim del mes 18,0 º 12,0 º 15,0 º 23,0 º 27,0 º 33,0 º 32,0 º 34,0 º 23,0 º 19,0 º 14,0 º 12,0 º
Mínim del mes 1,0 º –2,0 º 3,0 º 1,0 º 8,0 º 15,0 º 13,0 º 17,0 º 11,0 º 5,0 º 5,0 º 1,0 º
Estació de can Lleonart
450 40,0 º 400 35,0 º 350 30,0 º 300 25,0 º 250 Pluja (l/m2) 20,0 º 200 Temp. mitjana 15,0 º 150 10,0 º 100 50 5,0 º 0 0,0 º
Març Abril Maig Juny Juliol Gener Febrer Agost Octubre Setembre NovembreDesembre
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m2) 0,0 326,4 78,0 64,5 92,1 6,0 40,9 66,6 99,7 456,1 99,2 111,0
Mitjana de Mit. 3,3 º 1,6 º 8,0 º 8,4 º 12,5 º 19,7 º 18,7 º 19,9 º 13,1 º 8,1 º 7,4 º 4,4 º
Màx. del mes 17,0 º 12,5 º 18,0 º 23,0 º 29,5 º 31,0 º 28,0 º 30,0 º 20,5 º 18,5 º 15,0 º 15,0 º
Mín. del mes –6,5 º –8,0 º –1,0 º –8,0 º 2,0 º 9,0 º 9,5 º 11,5 º 4,5 º 0,5 º –1,5 º –6,0 º
Estació de Viladrau
40º 250 35º
200 30º 25º Pluja (l/m2) 150 20º Temp. mitjana 100 15º 10º 50 5º 0 0º
Març Abril Maig Juny Juliol Gener Febrer Agost Octubre Setembre NovembreDesembre
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m2) 35,6 284,6 102,4 53,0 79,0 7,4 41,0 77,0 86,2 280,2 94,2 104,4
Mitjana de Mit. 4,2 º 3,1 º 9,1 º 11,0 º 14,9 º 17,5 º 23,0 º 24,9 º 17,0 º 11,1 º 9,5 º 5,6 º
Màx. del mes 18,5 º 12,0 º 18,7 º 22,9 º 25,9 º 34,5 º 34,9 º 35,8 º 24,2 º 24,3 º 17,0 º 16,8 º
Mín. del mes –5,8 º –5,4 º 0,3 º –0,1 º 6,8 º 14,0 º 13,5 º 13,7 º 10,7 º 0,4 º 0,2 º –2,4 º
63 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 64
Parc Natural del Montseny
Estació de Fontmarina
40º 350 300 30º 250 Pluja (l/m2) 200 20º Temp. mitjana 150
100 10º 50 0 0º
Març Abril Maig Juny Juliol Gener Febrer Agost Octubre Setembre NovembreDesembre
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m2) 31,5 235,3 65,1 43,9 65,3 4,8 13,2 54,6 115,5 385,6 77,8 126,1
Mitjana de Mit. 4,9 º 3,7 º 8,7 º 10,4 º 14,1 º 21,8 º 21,5 º 23,9 º 16,4 º 10,7 º 9,5 º 6,3 º
Màx. del mes 17,0 º 11,5 º 18,5 º 23,0 º 29,5 º 33,0 º 32,5 º 35,0 º 25,0 º 22,5 º 19,0 º 17,0 º
Mín. del mes -4,5 º -6,5 º 0,0 º -1,5 º 2,5 º 11,5 º 9,0 º 11,0 º 10,0 º -0,5 º 1,0 º -2,5 º
Estació de Bellver
180 40º 160 35º 140 30º 120 25º 100 Pluja (l/m2) 20º 80 Temp. mitjana 15º 60 40 10º 20 5º 0 0º
Març Abril Maig Juny Juliol Gener Febrer Agost Octubre Setembre NovembreDesembre
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m2) 26,8 171,4 32,2 26,0 51,8 1,2 0,0 67,4 86,4 178,0 50,6 71,6
Mitjana de Mitj 4,2 º 2,8 º 8,7 º 10,6 º 13,9 º 21,8 º 21,9 º 23,9 º 16,1 º 10,3 º 9,3 º 5,5 º
Màx. del mes 18,6 º 10,3 º 18,8 º 21,5 º 24,4 º 31,7 º 31,8 º 33,3 º 23,9 º 21,5 º 17,6 º 16,3 º
Mín. del mes -5,0 º -5,3 º -0,7 º -1,5 º 5,5 º 13,4 º 12,5 º 14,2 º 10,5 º 1,7 º 1,1 º -2,9 º
64 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 65
Parc Natural del Montseny
Estació del puig Sesolles
400 40º 350 35º 300 30º 250 25º 20º Pluja (l/m2) 200 15º Temp. mitjana 150 10º 100 5º 50 0º 0 -5º
Març Abril Maig Juny Juliol Gener Febrer Agost Octubre Setembre NovembreDesembre
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m2) 100,4 29,4 91,1 59,5 113,8 4,6 54,5 53,9 93,3 421,0 81,9 103,1
Mitjana de Mit. 0,1 º –1,8 º 4,5 º 5,4 º 9,6 º 17,9 º 17,6 º 19,6 º 11,5 º 6,6 º 5,6 º 1,6 º
Màx. del mes 11,0 º 6,5 º 15,5 º 18,5 º 21,1 º 27,7 º 29,1 º 29,5 º 20,2 º 16,6 º 13,2 º 13,1 º
Mín. del mes –6,8 º –9,4 º –4,8 º –6,0 º 1,3 º 9,1 º 7,6 º 9,8 º 5,8 º –1,4 º –2,5 º –7,8 º
Estació del pla d’en Xixa
40º 250 35º 200 30º 25º 150 Pluja (l/m2) 20º Temp. mitjana 100 15º 10º 50 5º 0 0º
Març Abril Maig Juny Juliol Gener Febrer Agost Octubre Setembre NovembreDesembre
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m2) s/d s/d 39,6 28,2 24 5,4 17,6 44,0 º 69,6 242,4 64,8 42,4
Mitjana de Mitj. s/d s/d 2,7 º 8,1 º 6,2 º 12,6 º 19,6 º 21,5 º 13,9 º 8,5 º 7,3 º 3,5 º
Màx. del mes s/d s/d 12,2 º 21,0 º 20,6 º 30,0 º 30,1 º 31,2 º 21,2 º 20,2 º 16,4 º 15,1 º
Mín. del mes s/d s/d 0,1 º –3,2 º 4,6 º 11,8 º 9,9 º 12,0 º 7,1 º –0,5 º –0,6 º –4,9 º
La informació recollida per les estacions meteorològiques és elaborada per obtenir resums hora- ris, diaris i mensuals dels paràmetres observats i fer estimacions d’altres, com ara l’evapotranspi- ració. Aquestes dades, que són de gran utilitat per a tasques de prevenció d’incendis forestals i per a molts dels treballs de recerca que es duen a terme al parc, estan a disposició dels estudiosos i les persones interessades que les requereixin.
65 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 66
Parc Natural del Montseny
1.2 Sismologia
Recollida i tractament de dades sismològiques
Equip Tècnic de l’Observatori Fabra
L’Equip Tècnic de l’Observatori Fabra (Reial Acadèmia de Ciències i Arts) registra contínuament les dades proporcionades per un sismògraf Teledyne-Geotech de període curt i amb les tres compo- nents amb sensors electromagnètics, amplificador electrònic i registre per ploma de tinta instal·lat a Fontmartina. Funciona per radiotelemetria, tot enviant el senyal sísmic per ràdio des dels sen- sors fins a l’enregistrador de l’Observatori (Tibidabo). Anualment el parc rep un informe dels sis- mes registrats que pot ser consultat als centres de documentació del parc.
Sismes detectats a Fontmartina. Anys 1991-2002
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Sismes locals < 120 km 111 63 93 91 138 164 82 61 51 187 78 114
Sismes regionals 120-1.000 km 93 76 80 71 68 71 81 37 29 77 163 177
Telesismes 1.000-10.000 km 90 65 51 38 53 44 58 44* 39* 58* 86* 82*
Telesismes > 10.000 km 29 32 34 24 17 12 35
TOTAL SISMES 323 236 258 224 276 291 256 142 119 322 327 373
* Telesismes (> 1.000 km) Font: Observatori Fabra
1.3 Hidrologia
Recollida i anàlisi d’aigües superficials
Equip Tècnic del Parc Laboratori del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
Durant l’any 2003, es van fer canvis en els paràmetres a mesurar de les diferents mostres. Es van mantenir les estacions, però es van deixar d’analitzar els continguts de clorurs, de sulfats i de resi- du sec. Així, es van prendre mostres de quaranta-cinc estacions d’aigües superficials a la primave- ra i a la tardor (dotze fonts i trenta-tres punts a rieres). Val a dir que a la primavera no es van pren- dre mostres de les fonts perquè eren seques, ni de tres punts d’aigües superficials. En col·labora- ció amb el Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, es van analitzar setanta-cinc mostres i es van determinar els paràmetres següents: Cursos d’aigua: temperatura, pH, conductivitat a 20 ºC, calci, alcalinitat, nitrats, nitrits, amoni, fòsfor i matèria en suspensió. Fonts: tots els anteriors més terbolesa, clorurs, sulfats, magnesi, sodi i potassi. En total es van fer vuit-centes determinacions. Les estacions de mostreig se situen en llocs representatius dels cursos d’aigua del parc, incloent-hi punts, a priori, conflictius (abocaments de depuradores, càmpings, restaurants, granges, etc.) per tal de detectar problemes concrets. En l’analítica realitzada, cal dir que no s’hi han detectat pro- blemes greus.
66 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 67
Parc Natural del Montseny
Estacions de seguiment (aigües superficials)
Conca Primavera (del 23-6 al 8-7-2003) Tardor (del 25-11 al 9-12-2003)
Besòs - 9 estacions Fisicoquímic Fisicoquímic
Tordera - 20 estacions Fisicoquímic Fisicoquímic
Riera Major - 4 - estacions Fisicoquímic Fisicoquímic
Breu descripció de les dades recollides
Equip Tècnic del Parc Laboratori del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
Resum hidrogeoquímic de les aigües La fisicoquímica de les aigües del Montseny és bastant heterogènia, ja que depèn de la litologia de la zona que travessen. També depèn del temps d’interacció amb la roca, en el cas de les aigües subterrànies (com més interacció, més mineralitzada estarà l’aigua), i de la composició inicial de la precipitació. Com més agressiva sigui l’aigua d’infiltració inicial, més interaccionarà amb la roca i més anions dissoldrà. En general, les aigües del Parc Natural del Montseny són bastant toves, és a dir, estan molt poc mineralitzades. Tenen un valor mitjà de 157,7 mS/cm per a les aigües superficials, i de 86,4 mS/cm per a les subterrànies. La font de Can Felip és la més mineralitzada, amb un màxim de 217 mS/cm. Pel que fa a les aigües superficials, l’Afrau és el punt de mostreig on el valor de conductivitat elèc- trica és més alt, amb 824 mS/cm de màxima. També cal destacar l’estació de can Xicola, amb 554 mS/cm a la primavera. El quimisme de l’aigua està donat per la proporció dels anions principals (bicarbonat, clorurs i sul- fats). El component més abundant que hi trobem és el bicarbonat. Per tant, en general es tracta d’aigües bicarbonatades, amb diferents tendències catiòniques segons la litologia que travessen. Segons l’estudi elaborat pel Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Universitat de Barcelona sobre les característiques hidrogeoquímiques de les aigües subterrànies i superficials del Montseny, les aigües drenen: – Granits: aigües bicarbonatades càlciques amb tendència sodicopotàssica – Esquistos: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques i/o sodicopotàssiques – Calcàries paleozoiques: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques – Gresos i lutites: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques amb tendència sòdica o bicarbo- natades-sulfatades calcicomagnèsiques. – Calcàries triàsiques: aigües bicarbonatades amb tendència sulfatada, calcicomagnèsiques o bicarbonatades calcicomagnèsiques. – Materials detrítics neògens: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques amb tendència sòdica – Materials detrítics quaternaris: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques La qualitat de l’aigua es mesura segons els paràmetres següents: – El pH està dins del rang fixat entorn del nivell guia, amb un valor mitjà de 7,8 per a les aigües superficials, i de 6,8 per a les fonts. – La temperatura, en canvi, en algun cas sol superar el valor guia fixat per la legislació de les fonts (12 ºC), com ara les fonts del Pujol (13 ºC), de Cal Pagès (12 ºC), de Sant Martí (14 ºC) o de Can Felip (14 ºC) en el cas d’aigües subterrànies. Per a les aigües superficials la mitjana sol ser més alta, fins a 3 graus, tot i que també es veuen molt més influïdes per l’estacionalitat. – La terbolesa no supera el límit màxim admissible (6 UNF), però sí que se supera el valor guia (1). Per exemple, a la font de Cal Pagès s’enregistra una terbolesa de 2,4, i a la de Sant Martí, d’1,4.
67 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 68
Parc Natural del Montseny
– Altres paràmetres que cal tenir en compte per establir la qualitat de les aigües són els nitrats, els nitrits, l’amoni, i el fòsfor. També seria interessant disposar de dades sobre la DBO i la DQO, però fins ara aquests paràmetres no s’han analitzat mai. – Pel que fa als nitrats, cal dir que no s’ha superat el nivell guia a cap estació. S’observen, però, petits augments en la concentració en determinats punts, que només es poden explicar per la presència de purins o d’aigües residuals, o de tots dos contaminants. En canvi, l’amoni sí que supera els límits establerts en certs casos. Sempre sol ser als mateixos punts per presència d’ai- gües residuals, com ara la riera d’Arbúcies i la Tordera passats el nuclis urbans d’Arbúcies i Montseny, respectivament. Aquest any s’ha notat especialment a l’estiu, període amb una gran sequera que ha agreujat els problemes. A la tardor, tan sols s’ha sobrepassat el valor guia a la riera d’Arbúcies. – És important controlar el nivell de fosfats, com també el de nitrats, ja que poden provocar una eutrofització del medi i, com a conseqüència, la desaparició de moltes espècies. En alguns punts és freqüent que se superi el nivell guia, però mai el màxim admissible. Per exemple, al punt de can Pau Moliner. Els altres punts conflictius, la riera d’Arbúcies i la Tordera, enguany no han superat ni el nivell guia. Al llarg dels darrers anys, s’ha pogut observar que en general a tots el punts conflictius la concen- tració de substàncies no desitjables ha disminuït considerablement.
Analítica fisicoquímica de primavera d’aigües superficial
Conca Subconca Lloc Data Temp. pH Conductiv. Calci Alcalinit. Nitrats Nitrits Amoni Fòsfor MES
Unitats pH Cº unitats uS/cm mg/lCa mg/l mg/l NO3 mg/l mg/l NH4 ug/l P2O3 mg/l
Nivell guia 12 6,5-8,5 400 100,00 HCO3 25 NO2 0,05 400 Absència Màxim admissible 25 9,5 50 0,1 0,5 5000 TORDERA Gualba Riera de Santa Fe 23/06/03 15,00 7,40 41,00 0,70 17,00 0,84 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 Passavets TORDERA Gualba Pont de 23/06/03 15,00 7,60 57,00 1,10 22,00 0,76 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 Cal Trompo TORDERA Gualba Avet Blau 23/06/03 15,00 7,40 60,00 1,10 24,00 0,70 < 0,05 0,05 < 200 < 2 (abocament) TORDERA Gualba Embassament 23/06/03 14,00 7,30 66,00 1,30 24,00 1,19 < 0,05 0,07 < 200 < 2 petit TORDERA Gualba Embassament 23/06/03 20,00 7,30 62,00 2,00 22,00 < 0,10 < 0,05 0,06 < 200 4,00 gran (capçalera) TORDERA Gualba Embassament 23/06/03 22,00 7,40 63,00 2,30 22,00 < 0,10 < 0,05 < 0,05 < 200 4,00 gran (mur) TORDERA Gualba RACC TORDERA R. Ciuret Sot de l’Infern TORDERA R. Ciuret Cal Sastre 08/07/03 17,00 7,80 101,00 2,70 46,00 1,30 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 TORDERA La Castanya Pont de la Llavina 23/06/03 15,50 7,90 93,00 3,60 44,00 1,38 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 TORDERA Tordera Les Illes 23/06/03 13,00 7,90 88,00 4,50 44,00 0,70 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 TORDERA Tordera Pedrera Tubau 23/06/03 16,00 7,60 108,00 3,60 39,00 3,71 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 TORDERA Tordera Abocament 25/06/03 17,00 7,70 108,00 3,50 49,00 2,53 0,06 0,54 < 200 < 2 depuradora Montseny TORDERA Tordera Sant Roc 23/06/03 16,50 7,70 99,00 2,10 37,00 3,39 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 TORDERA Tordera Rec de 25/06/03 18,00 7,80 108,00 3,60 44,00 4,80 0,05 < 0,05 < 200 < 2 Palautordera (Viladecans) TORDERA Arbúcies Molí de les Pipes TORDERA Arbúcies Marcus - riera 08/07/03 15,00 8,00 138,00 6,90 71,00 0,71 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 de les Truites TORDERA Arbúcies Les Gatoneres 08/07/03 15,00 8,10 186,00 24,90 95,00 1,09 < 0,05 0,05 < 200 < 2 TORDERA Arbúcies Nucli Arbúcies 08/07/03 20,00 7,90 326,00 34,20 142,00 6,43 0,87 3,60 < 200 2,00 TORDERA Arbúcies Pícnic del Pol 08/07/03 19,00 8,10 313,00 36,00 134,00 12,27 0,06 < 0,05 253,00 < 2 BESÒS Martinet L’Afrau 08/07/03 16,50 8,00 824,00 102,20 444,00 < 0,10 < 0,05 0,11 < 200 3,00 BESÒS Avancó Casanova de 08/07/03 17,00 7,90 327,00 44,30 193,00 2,10 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 Sant Miquel BESÒS Avancó Els Frares 08/07/03 19,00 7,90 258,00 30,90 146,00 0,17 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 BESÒS Figuera Pont Peu de Costa 08/07/03 19,00 7,70 313,00 41,50 184,00 2,57 0,09 0,12 < 200 < 2 BESÒS Purgatori Camí del Bellit 08/07/03 17,00 7,90 324,00 43,40 159,00 0,94 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 BESÒS Vallcàrquera Can Bosc BESÒS Vallcàrquera Can Xicola 08/07/03 16,00 8,20 554,00 73,70 318,00 6,98 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 BESÒS Vallforners Entrada pantà 08/07/03 16,00 7,80 148,00 13,90 68,00 0,53 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 Vallforners BESÒS Vallforners Roc Fiter 08/07/03 14,00 7,90 137,00 16,20 63,00 0,62 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2 TER Gurri Valldoriola 25/06/03 22,00 7,80 79,00 3,10 34,00 < 0,10 < 0,05 0,05 < 200 < 2 TER La Sala Pont de Coll Cendrós 25/06/03 16,50 8,10 219,00 23,40 104,00 6,08 0,06 < 0,05 319,00 < 2 TER Riera Major Can Pau Moliner 23/06/03 16,00 8,20 225,00 25,40 109,00 6,08 0,06 0,06 543,00 < 2 TER Espinelves La Pocafarina 25/06/03 8,20 239,00 26,00 120,00 2,53 0,05 < 0,05 < 200 < 2
68 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 69
Parc Natural del Montseny
Analítica fisicoquímica de tardor d’aigües superficials
Conca Subconca Lloc Data Temp. pH Conductiv. Calci Alcalinit. Nitrats Nitrits Amoni Fòsfor MES
Unitats ºC Unitats pH uS/cm mg/lCa mg/l HCO3 mg/l NO3 mg/l NO2 mg/l NH4 ug/l P2O3 mg/l Nivell guia 12 6,5-8,5 400 100,00 25 - 0,05 400 Absència Màxim admissible 25 9,5 50 0,1 0,5 5000 LA TORDERA Gualba Riera de Santa 25/11/03 7 7.1 31 1.0 12 0.62 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 Fe Passavets LA TORDERA Gualba Pont de Cal Trompo 25/11/03 8 7.3 39 2.0 15 0.48 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 LA TORDERA Gualba Avet Blau 25/11/03 8 7.1 37 1.2 15 0.60 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 (abocament) LA TORDERA Gualba Embassament petit 25/11/03 8 6.8 45 1.5 34 0.48 < 0.05 0.09 < 200 < 2 LA TORDERA Gualba Embassament 25/11/03 8 7.1 49 2.7 32 0.79 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 gran (capçalera) LA TORDERA Gualba Embassament 25/11/03 8 7.2 50 1.8 15 0.71 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 gran (mur) LA TORDERA Gualba RACC 02/12/03 9 7.8 92 4.3 34 1.23 < 0.05 < 0.05 < 200 2 LA TORDERA R. Ciuret Sot de l’Infern 25/11/03 8 7.2 3.7 1.0 10 2.54 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 LA TORDERA R. Ciuret Cal Sastre 02/12/03 9.5 7.9 98 2.6 37 2.30 0.06 0.08 < 200 < 2 LA TORDERA La Castanya Molí de la Llavina 02/12/03 9 7.7 71 2.4 29 1.38 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 LA TORDERA Tordera Les Illes 02/12/03 8 7.8 72 3.5 32 0.56 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 LA TORDERA Tordera Pedrera Tubau 02/12/03 9 7.8 77 2.6 29 1.93 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 LA TORDERA Tordera Abocament 09/12/03 7 7.6 75 2.1 29 2.75 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 depuradora Montseny LA TORDERA Tordera Sant Roc 25/11/03 10 7.4 69 2.2 27 2.17 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 LA TORDERA Tordera Rec de 09/12/03 7 7.5 80 2.1 24 3.34 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 Palautordera (Viladecans) LA TORDERA Arbúcies Molí de les Pipes 02/12/03 10 8.2 165 22.5 88 2.67 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 LA TORDERA Arbúcies El Marcus 02/12/03 10 8.1 134 6.6 73 1.11 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 LA TORDERA Arbúcies Les Gatoneres 02/12/03 9 8.2 162 22.5 84 1.04 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 LA TORDERA Arbúcies Nucli Arbúcies 02/12/03 10 8.2 210 28.8 99 4.37 0.09 0.19 < 200 < 2 LA TORDERA Arbúcies Pícnic del Pol 02/12/03 10 8.2 227 28.8 109 5.70 0.14 0.19 < 200 < 2 BESÒS Martinet L’Afrau 09/12/03 6 8.4 619 76.2 8.16 < 0.05 < 0.05 < 200 2 BESÒS Avancó Casanova de 09/12/03 6 7.9 114 6.8 46 0.38 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 Sant Miquel BESÒS Avancó Els Frares 09/12/03 6 7.7 108 6.5 44 0.37 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 BESÒS Figuera Pont Peu de Costa 09/12/03 6 7.8 107 6.4 49 0.37 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 BESÒS Purgatori Camí del Bellit 09/12/03 6 7.8 113 6.7 49 0.38 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 BESÒS Vallcàrquera Can Bosc 09/12/03 6 8.1 234 27.9 115 0.73 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 BESÒS Vallcàrquera Can Xicola 09/12/03 6 8.2 258 32.6 125 1.10 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 BESÒS Vallforners Entrada pantà 09/12/03 6 7.6 84 2.8 27 0.52 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 Vallforners BESÒS Vallforners Roc Fiter 09/12/03 6 7.9 163 17.3 68 1.99 < 0.05 < 0.05 < 200 2 TER Gurri Valldoriola 02/12/03 8.5 7.5 70 2.0 24 < 0.10 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 TER La Sala Pont de 25/11/03 8 7.8 89 5.7 39 2.81 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2 Coll Cendrós TER Riera Major Can Pau Moliner 25/11/03 9 7.9 129 14.9 59 3.85 0.05 < 0.05 < 200 < 2 TER Espinelves La Pocafarina 25/11/03 9 8.1 241 23.4 125 5.12 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
Seguiment hidrològic (fonts)
Equip Tècnic del Parc Laboratori del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
De dotze fonts del parc que constitueixen les estacions de control, a causa de la sequera, només es van poder prendre mostres de set, per fer la caracterització fisicoquímica (temperatura, pH, conductivitat a 20 ºC, clorurs, sulfats, calci, magnesi, sodi, potassi, duresa, residu sec a 180 ºC, nitrats, nitrits, amoni, coure, zinc, oxidabilitat, ferro, manganès, coure, fòsfor, matèria en suspen- sió i alcalinitat). L’analítica mostra que no hi ha cap anomalia fisicoquímica, fora de les conegu- des aigües amb ferro de les fonts de Cal Pagès i de Sant Martí i del lleuger augment en sulfats a la de Can Felip, i que són aigües de bona qualitat. A la font de l’Arimany, però, es va trobar un valor de nitrats superior al nivell guia. També les temperatures, en quatre casos, van superar el valor guia fixat per la legislació de les fonts (12 ºC): a les fonts del Pujol, de Cal Pagès, de Sant Martí i de Can Felip, que podria ser cau- sat per una manca de protecció del dipòsit previ al brocal.
69 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 70
Parc Natural del Montseny
Tipus d’analítiques realitzades
Font Primavera Tardor (1612-2003) Les Nàiades Fisicoquímic Cal Pagès Fisicoquímic Sant Martí Fisicoquímic Pujol Fisicoquímic Can Felip Fisicoquímic Sant Marçal Fisicoquímic Passavets Fisicoquímic Frare Fisicoquímic Cirerer Fisicoquímic Profit Fisicoquímic Teula Fisicoquímic Roureda Fisicoquímic
Analítica fisicoquímica de tardor d’aigües de fonts
Lloc Data Terbol. Temp. pH Cond. Clorur Sulfat Calci Magnesi Sodi Potassi Alcalin. Nitrats Unitats ºC unitats uS/cm mg/l mg/l
pH HCO3 NO3 Nivell guia 12 6,5 a 8,5 400 25 25 100 30 20 10 25 Màxim admissible 25 9,5 200 250 50 150 12 50
Tordera. Font de les Nàïades 16/12/03 0.7 10 7.2 88 4 3 3.8 2.4 6.0 1.0 46 0.81
Tordera. Font de Cal Pagès 16/12/03 2.4 12 6.7 79 5 6 1.8 3.7 6.2 0.7 34 0.17
Tordera. Font de Sant Martí 16/12/03 1.4 14 7.4 107 6 8 5.9 3.9 6.7 0.9 44 3.12
Tordera. Font del Pujol 16/12/03 0.6 13 6.8 124 10 8 9.6 3.6 9.6 0.5 24 22.25
Tordera. Font de Can Felip 16/12/03 0.7 14 7.2 217 13 24 12.5 6.7 18.9 1.0 61 18.42
Tordera. Font Sant Marçal 16/12/03 0.3 9 7.3 142 4 6 20.0 3.1 4.8 2.0 86 1.10
Tordera. Gualba. Font de Passavets 16/12/03 0.1 7.8 6.7 38 3 2 1.2 0.6 4.2 0.7 20 < 0.10
Tordera. Gualba. Font del Frare 16/12/03 0.2 8.4 6.3 41 7 3 0.7 0.7 4.7 < 0.5 10 0.32
Tordera. Gualba. Font del Cirerer 16/12/03 0.2 9 6.6 32 2 2 < 0.5 < 0.5 4.5 < 0.5 17 0.63
Tordera. Campins. Font del Profit 16/12/03 0.4 9 6.7 44 4 4 0.5 1.6 4.2 < 0.5 15 1.38
Tordera. Vimaners. Font de la Teula 16/12/03 0.3 9 6.4 58 4 6 1.5 0.8 5.9 0.6 24 1.86
Tordera. Vimaners. Font de la Roureda 16/12/03 0.1 5 6.7 67 4 5 1.6 0.8 7.0 0.7 29 2.31
1.4 Contaminació atmosfèrica
Recollida de dades sobre contaminació atmosfèrica
Equip Tècnic del Parc Laboratori del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
Captador de volum (fums i SO2)
Durant l’any 2003, el captador de volum, que pren mostres diàries de continguts en fums (partí-
cules en suspensió) i de SO2 (residus de combustions i processos industrials), situat a Mosqueroles ha estat operatiu 90 dies (100%). Les mostres les analitza setmanalment el Laboratori del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. A partir del març es va determinar posar fi a la presa de dades, ja que durant els anys que ha estat operativa mai no ha proporcionat dades que poguessin fer sospitar que els contaminants analitzats constituïen un problema per al medi ambient atmosfèric.
70 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 71
Parc Natural del Montseny
Resum de dades de l’estació de Mosqueroles
SO2 (mg/m3) Fums (mg/m3)
Total dies 90 90
Total dies (%) 100 100
Dada màxima 21,0 10
Dada mínima 10,0 10
Mitjana 11,2 10
Mediana 10 10
Percentil 98 18,2 10
Dies límit 0 0
Dies guia 0 0
Períodes > 3 dies 0 0
Emergència 0
Conclusions
Els valors estadístics (mitjana, mediana i percentil 98) presenten valors de concentració propers al mínim detectable pel mètode analític. No se superen, per tant, ni el valor guia ni el valor límit fixats per la legislació vigent. Tot això permet catalogar el Parc Natural del Montseny com a «zona de fons» o d’aire net per als contaminants analitzats.
Unitat mòbil
Aquest any, per diversos problemes de calendari, no s’ha pogut instal·lar ni la unitat mòbil ni el captador d’ozó tal com els darrers anys ha fet el Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona durant el període d’estiu.
71 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 73
Parc Natural del Montseny
Programa 2. Seguiment de paràmetres biològics (seguiment de la vegetació)
2.1 Comunitats vegetals
Programa de cooperació internacional per a l’avaluació i el seguiment dels efectes de la contaminació atmosfèrica als boscos. Programa de la Unió Europea per a la protecció dels boscos contra la contaminació atmosfèrica
Estudi dirigit pel Centre Federal d’Investigació en el Sector de la Silvicultura i els Productes Forestals Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa. Comissió Europea
Objectius
Conèixer l’estat fitosanitari de les masses forestals europees. Establir les relacions entre els factors d’estrès antropogènic i l’estat fitosanitari dels boscos. Contribuir a la millora de la política fores- tal dels Estats.
Metodologia
Prospecció sistemàtica de camp a gran escala (xarxa de seguiment de nivell I, que abasta unes 5.700 parcel·les) i programa de seguiment intensiu dels boscos (xarxa de seguiment de nivell II, que abasta unes 860 parcel·les). Les parcel·les han de representar els principals sistemes forestals amb la finalitat de caracteritzar la massa forestal i la seva història, l’arbrat, la vegetació, el sòl, el clima, i la composició química de l’aigua de pluja al descobert i sota les capçades i la de les aigües de drenatge. El Reglament CEE/1091 detalla les mesures i els mètodes que cal utilitzar. Seguint les especificacions del Reglament esmentat, corresponen a Espanya cinquanta parcel·les (dotze en alzinars), una de les quals s’ha situat al Parc Natural del Montseny, a la finca de la Traüna, amb diverses visites a cada unitat referenciada d’un km2 i tractament informàtic de les dades obtingudes. Realització d’enquestes per conèixer els aprofitaments forestals i l’evolució d’a- quests.
Resum
Massa pura de Quercus ilex amb algun peu de castanyer. Fa més de cent anys, la zona es va utilit- zar per a l’agricultura, en especial el conreu de vinyes. L’any 1994, s’hi va fer una neteja de sota- bosc i aclarides, que es van repetir l’any 1996. Aquest any les observacions encara manifesten molts dels aspectes considerats durant els darrers quatre anys: abundants restes vegetals de les aclarides d’anys anteriors, minadors en algunes fulles del sotabosc, fulles de castanyer amb algun minador/esqueletitzador, el sotabosc d’alzina presenta un aspecte ennegrit i taques per Trabutia quercinea (també el Rubus sp.), presència pun- tual de defoliadors sense identificar, gales de Dryomyia lichtensteini i erinosi per Eriophies ilicis, amb danys antics d’operacions d’esporga. L’estat fitosanitari de la parcel·la és en general bo, i el principal problema és la gran densitat de peus; la qual cosa provoca casos de port en bandera i peus submergits. D’altra banda, cal dir que la Comissió Europea edita cada any l’informe «Estado de los bosques en Europa»; aquest any, el corresponent al 2002 ha estat elaborat pel Centre Federal de Recerca en el Sector de la Silvicultura i els Productes Forestals (BFH) i s’hi avalua la xarxa i els resultats i es fan les recomanacions pertinents als Estats membres.
73 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 74
Parc Natural del Montseny
Dades de la parcel·la 18 Qi
– Espècie principal: Quercus ilex. – Nombre d’arbres: 47 (subparcel·la posteriorment aclarida) – Dates de revisió: 9-8-1994, 27-7-1995, 1-10-1996, 4-9-1997, 11-8-1998, 20-8-1999, 17-8-2000, 5-9-2001, 7-8-2002 i 17-9-2003. – Dates de mostreig edàfic: 27-7-1995. – Dates del mostreig foliar: 9-11-1995, 29-12-1999, 20-11-2002 i 12-2004. – Equip de realització: Tecmena (1994, 1996, 2001, 2002 i 2003), Árbol Técnicos (1995, 1997, 1998, 1999 i 2000).
Distribució dels peus segons els valors de defoliació
Defoliació 1994 1994 % 1995 1995 % 1996 1996 1997 1997 1998 1998 (%) nre. arbres del total nre. arbres del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total
0-10 4 8 10 20 0 0 9 18 3 6
11-25 30 60 38 76 41 82 38 76 38 81
26-60 15 30 0 0 7 14 1 2 6 13
61-99 1 2 0 0 0 0 0 0
100 0 0 2 4 2 4 2 4 0 0 Defoliació 1999 1999 2000 2000 2001 2001 2002 2002 2003 2003 (%) nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total
0-10 0 0 1 2 0 0 0 0 0 0
11-25 41 87 36 77 39 83 37 79 40 85
26-60 6 13 10 21 8 17 10 21 7 15
61-99 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Defoliació a la parcel·la de la Traüna
100% Mort 100 80% Greu 61-99 60% Moderat 26-60 40% Lleuger 11-25 Sa 0-10 20%
0% 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Seguiment de la producció de virosta en boscos de Quercus suber i de Quercus petrea del Parc Natural del Montseny
Estudi dirigit per Antònia Caritat i Lluís Vilar Laboratori del Suro. Facultat de Ciències. Universitat de Girona
Objectius
L’objectiu general d’aquest estudi és la realització d’un seguiment de la caiguda de diferents frac- cions de la fullaraca per quantificar la producció anual en boscos de Quercus suber i Quercus petraea del Parc Natural del Montseny. Els treballs es realitzen en parcel·les forestals experimen- tals i els resultats són aplicables per a la gestió forestal i faunística de la zona protegida.
74 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 75
Parc Natural del Montseny
Els objectius concrets d’aquest estudi són els següents: 1) Continuar amb el registre de producció de virosta, al llarg d’un període de temps suficient per a l’aplicació dels resultats, a la parcel·la experimental de sureda (Quercus suber) situa- da al Polell. Fer el marcatge d’una nova parcel·la de sureda. 2) Fer el registre de la producció de virosta en una submediterrània de roure de fulla gran (Quercus petraea). 3) Obtenir resultats aplicables a la previsió de l’evolució de diferents poblacions animals. Per poder realitzar aquestes previsions, és fonamental conèixer l’evolució de la producció de fruits. 4) Quantificar el retorn de matèria orgànica al sòl i paràmetres foliars per estimar la produc- ció de biomassa aèria aplicables a la gestió forestal, cosa que no seria possible si només es calculés la biomassa. 5) Correlacionar les fluctuacions anuals de caiguda de les diferents fraccions de la virosta amb factors climàtics (pluges i temperatures). 6) Avaluar l’índex de regeneració a través del banc de llavors de diferents boscos de querci- nees del Parc Natural del Montseny.
Metodologia
Per a la sureda, en dues parcel·les experimentals de 400 m2 situades a la zona del Polell es recull mensualment la virosta produïda mitjançant set trampes circulars de 0,25 m2. Posteriorment s’as- sequen les mostres i se’n separen les diferents fraccions, i es fan els tractaments estadístics de les dades amb el programa SPPS. Per a la roureda, de la mateixa manera però amb una parcel·la situada al Puig.
2.2 Espècies singulars, protegides i/o aïllades
Seguiment de Prunus laurocerasus, Drosera rotundifolia, Gentiana lutea i Ophioglossum vulgatum
Seguiment realitzat per Gerard Pié
Objectius
El Pla de seguiment d’espècies vegetals al Parc Natural del Montseny proposat l’any 2000 per a les espècies Prunus laurocerasus, Drosera rotundifolia, Gentiana lutea i Ophioglossum vulgatum s’ha portat a terme durant els anys 2001, 2002 i 2003. L’estudi d’una població de cadascuna d’aques- tes espècies vegetals es deu a l’elevat interès que tenen, bé per la seva raresa al massís, bé perquè són poc comunes fora de l’ambient del Montseny, de manera que interessa conèixer-ne l’estat i l’evolució, com també analitzar quins són els efectes que els produeixen les activitats humanes.
Metodologia
Treball de camp i prospecció de les diferents poblacions de les espècies fixades. Elecció d’una població de cadascuna de les espècies. Localització i marcatge d’individus. Per a Prunus laurocerasus, de cada individu, se n’ha mesurat el diàmetre del tronc a uns 30 centí- metres d’alçada i s’han pres dades dels perímetres i les alçades. Per a Drosera rotundifolia s’ha mostrejat la zona per localitzar-ne la població. Per a Gentiana lutea, se n’han marcat diversos individus i se n’ha fet un seguiment mensual.
75 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 76
Parc Natural del Montseny
Per a Ophioglossum vulgatum, s’ha fet un tancat d’exclusió de pastures i s’han marcat unes quan- tes parcel·les testimoni.
Resum
1) Llorer-cirer (Prunus laurocerasus) La regió que s’ha estudiat aquest any correspon als sots que es localitzen a la regió de l’ermita de Riells, situada a l’est del Parc Natural del Montseny. Els sots que hi porten les aigües neixen dels vessants del turó de Morou, amb diferents orientacions. – Objectius: el principal propòsit ha estat elaborar un mapa prou general de la zona per tal de tenir una idea general dels sots que estan poblats de llorer-cirer, com també definir en quins rangs d’altitud es troba. – Materials i mètodes: s’han rastrejat els diferents sots amb altímetre per tal de definir on comencen i on acaben les poblacions de llorer-cirer. El mapa usat és a escala 1:5000. – Resultats i conclusions: dels vuit sots visitats, s’ha localitzat llorer-cirer en quatre. Aquests quatre sots desemboquen a la riera Xica abans que aquesta passi per Riells, la qual acaba abo- cant la seva aigua a la riera de Riells. Per tant, es pot considerar que aquestes fondalades estan molt lligades entre si, sent d’una mateixa conca hidrogràfica. Als sots Llobater o de l’Escala, de la Bassa del Tombo (incloent-hi les dues rieres que el formen) i de Cal Gat, tots tres amb presència de llorer-cirer; i els sots de Fontdecors i de les Oliveretes o de Pere Boadella, la riera d’Arbúcies i el torrent dels Vimeners, amb absència d’aquesta espècie. Llobater o de l’Escala, de la Bassa del Tombo (a les dues rieres que en formen la capçalera) i de Cal Gat, hi hem trobat llorer-cirer. A la resta de fondalades, no se n’ha localitzat. El sot que té un rang altitudinal més alt pel que fa al llorer-cirer és el Llobater o de l’Escala, que desemboca a la riera Xica. Els primers arbres, els trobem a 630 metres d’altitud, i la seva presèn- cia arriba fins a 920 metres, la cota més elevada de totes les poblacions que s’han trobat de llo- rer-cirer. Al llarg del sot, els exemplars es troben sempre prop del curs de l’aigua, tant del princi- pal com d’alguns afluents secundaris, alguns dels quals amb un cabal d’aigua no gaire constant. Aigua amunt de la riera Xica, el sot següent que hi conflueix és el de Cal Gat. Els llorers-cirers els comencem a trobar a partir de cal Xic, concretament just sota la casa hi ha el primer exemplar (a uns 590 metres d’altitud). No es deixa de localitzar-ne fins als 860 metres, cota on la riera és ja quasi inexistent. Curiosament, en aquest mateix sot, uns quants metres més avall de cal Xic, s’hi ha localitzat Equisetum hyemale, equisetàcia més aviat rara al massís. Finalment, els dos últims sots on trobem Prunus laurocerasus són les dues rieres de la capçalera del sot de la Bassa del Tombo, totes dues ja descrites en estudis anteriors. El nombre de peus d’a- questa espècie en aquests dos sots és menor (vint-i-vuit el de l’oest i trenta el de l’est) que en els casos dels sots de Cal Gat i de l’Escala. Les altituds assolides en aquestes dues rieres del sot de la Bassa del Tombo són de 830 m el de l’oest i de 865 m el de l’est. Pel que fa a la resta de sots, als quals no s’ha localitzat aquesta espècie, queden més allunyats d’a- questa conca hidrogràfica, tot i ser afluents també de la riera de Riells. Així doncs, es pot conside- rar Prunus laurocerasus com una espècie de distribució més o menys homogènia en aquesta xarxa hidrogràfica concreta, ja que és present a tots els cursos d’aigua que conformen la riera Xica. Tots aquests tenen una orientació vers l’est. Pel que fa a les conclusions, primerament cal dir que, tot i la raresa de Prunus laurocerasus al Montseny, i encara més a les terres catalanes en general, no gaudeix de cap tipus de protecció. Aquest seria potser un dels punts més importants que caldria abordar per assegurar-se la conti- nuïtat d’aquesta espècie. Alhora, també cal conèixer amb més profunditat els tipus de requeri- ments que té i en quines condicions es desenvolupa millor (sots explotats versus zones no explo- tades forestalment, per exemple, o la importància de l’orientació).
2) Dròsera (Drosera rotundifolia) Les citacions més recents d’aquesta espècie al Montseny es remunten al 1994, últim any en què va ser trobada als Vimeners, riera de Santa Fe. La població va ser tancada amb una petita tanca de
76 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 77
Parc Natural del Montseny
Detall de Prunus laurocerasus (amb el característic color ver- mell del peduncle).
fusta per tal que la pastura no l’afectés. Aquest any s’ha portat a terme l’enretirada d’aquesta tanca, tot i que s’ha de dir que els últims anys aquesta ja no feia la funció per la qual havia estat construïda. Malauradament, la Drosera rotundifolia no ha estat retrobada. Al llarg dels tres anys que es porta fent el seguiment d’aquesta espècie, aquest any és un dels més humits en aquesta zona, i això faria pensar que les possibilitats de retrobar-la són més grans. La quantitat d’herbàcies que cobrei- xen el sòl, però, no fa pensar que aquest sigui un factor clau, com a mínim aquests últims anys. Això no vol dir que la sequera que va patir a la dècada dels noranta no la pugui haver afectat, però actualment sembla que el fet que la comunitat vegetal que hi ha instaurada majoritàriament no l’afavoreixi és el punt més important per parlar de les dificultats que pot tenir aquesta espè- cie per reaparèixer, si és que encara té possibilitats de fer-ho. Com havia passat anteriorment, és possible que pugui reaparèixer algun any, de manera que seria recomanable fer inspeccions periòdiques a la zona dels Vimeners.
3) Genciana groga (Gentiana lutea) Aquesta planta, típica dels estatges subalpí i muntà, i comuna als Pirineus, es fa a zones molt pun- tuals al massís del Montseny. Un dels seus ambients naturals és a les Agudes, on manté una pobla- ció prou nombrosa. Part d’aquesta se situa enmig del corriol que puja a les Agudes pels Castellets. L’objectiu del seguiment portat a terme és determinar si el pas d’excursionistes afecta significati- vament la genciana. Aprofitant el mapa a escala 1:2500 realitzat durant el seguiment de l’any 2001, s’ha visitat la població de gencianes durant l’època de florida. De les sis gencianes que es troben a tocar de la ruta que puja fins a les Agudes, enguany tres han florit. Cap d’aquestes no s’ha vist afectada per la recol·lecció que podrien patir a càrrec dels excur- sionistes. A mitjan juliol, les flors ja estaven mig marcides, i per tant el perill més imminent (recol·lecció) ja no era important. A part dels exemplars més accessibles per als excursionistes, n’hi ha d’altres que queden més amagats, la major part dels quals sí que han florit i tampoc no han patit cap dany. Tot i així, s’ha de tenir en compte que la genciana és una planta d’ambients molt poc accessibles per a l’home i que, per tant, és una de les plantes que es veu menys afectada pel pas d’un sender pel mig d’una reserva natural qualificada com és les Agudes. Aquesta qüestió és delicada i caldria conèixer amb precisió quines són les repercussions de l’excursionisme sobre les comunitats vege- tals, tot i que, si ens basem en les dades obtingudes, a les Agudes no sembla que hi hagi un impac- te important. Veient els resultats dels tres anys de seguiment d’aquesta població de gencianes a les Agudes, els resultats són molt satisfactoris, ja que cap any no ens hem trobat cap genciana malmesa. Així doncs, aquest tipus de seguiment pot passar a fer-se bianualment, de manera que no es deixi de
77 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 78
Parc Natural del Montseny
seguir quin tipus d’evolució té l’afectació de l’excursionisme sobre les comunitats que es troben ran de sender.
4) Llengua de serp (Ophioglossum vulgatum) Aquest petit pteridòfit presenta una de les seves poblacions a la Calma, concretament al sot del pla del Clot, on es fa un extens falguerar de Pteridium aquilinum barrejat amb bruc. És una plan- ta amb rizoma subterrani que produeix una fulla anual que neix a la primavera després de les plu- ges i mor quan la zona és més seca, cap a l’estiu. Si el peu és adult, també fa una espiga esporan- gífera. S’intentarà avaluar l’efecte que té la pastura sobre la llengua de serp, essent aquesta pràctica cen- tenària a la regió de la Calma, de manera que seria desitjable que no l’afectés negativament, sinó, al contrari, que li fos favorable. L’any 2000 es va construir un tancat d’1 m2 per evitar-hi la pastura que hi ha a la zona. Amb això es volia veure si hi havia variacions en la densitat de la població de llengua de serp. Al final de l’any 2002, però, aquest tancat va ser arrencat, juntament amb la majoria d’estaques que delimi- taven altres tres parcel·les obertes, per on el bestiar sí que podia pasturar. Això fa que els resul- tats obtinguts fins ara no siguin vàlids. Al començament d’aquest any, hem tornat a fer un tancat de característiques semblants al que havíem fet l’any 2000, i hem tornat a clavar les estaques que marquen les parcel·les obertes. S’han fet diversos recomptes dels peus trobats dins del tancat i dins de les tres parcel·les marca- des, tot diferenciant els peus esporangiats dels estèrils. Els nombres de peus trobats són els següents:
Peus d’Ophioglossum vulgatum trobats a les parcel·les
Any: 2003 Nombre de visites: 5 Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Tancat
Nombre de peus estèrils 0 0 0 20.5
Nombre de peus esporangiats 0 0 0 10
Nombre de peus totals 0 0 0 30,5
Cobertura de la falguera (%) < 5 < 5 < 5 30
Nombre de peus per m2 00 0 30,5
* Els valors de la taula són la mitjana de les tres dades preses els cinc dies de visita per cada àrea.
Un exemplar d’Ophioglossum vulgatum que creix entremig de Pteridium aquilinum.
78 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 79
Parc Natural del Montseny
Tot i que les tres parcel·les obertes no són les mateixes que les dels anys anteriors, sí que són a la mateixa zona, i per tant els resultats obtinguts aquest any no haurien de diferir tant dels trobats altres anys. Les diferències poden ser atribuïdes a la recol·lecció de bruc que es va fer l’any pas- sat, que va afectar sobretot les tres parcel·les obertes. Tot i així, és difícil arribar a alguna conclu- sió amb les dades només d’un any. S’haurà de veure si l’any que ve aquestes diferències continuen sent tan acusades com aquest any.
Seguiment de l’estat de conservació de les poblacions de teix (Taxus baccata) al massís del Montseny: estat del rodal del coll del Vent (turó de l’Home)
Estudi dirigit per Josep M. Espelta i Morral i Anselm Rodrigo. Cursos del Puig 2002-2003 CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona
Objectius
Delimitar la zona i marcar tots els individus per a seguiments futurs dels rodals de teixos de les zones estudiades. Establir l’estructura d’edats i de mides de tots els individus adults de la pobla- ció estudiada, com també els seus patrons de creixement. Determinar la regeneració d’aquesta població mitjançant la identificació de les plàntules i arbrissons. Analitzar les possibles diferències de mida, creixement o estructura entre els teixos que formen part del sotabosc de la fageda o de l’alzinar, i els que es troben en una zona arbustiva i, per tant, amb una més gran exposició a la llum.
Metodologia
El treball es va dur a terme als rodals de teixos localitzats al voltant del coll del Vent (CV) al turó de l’Home, i al sot de l’Avellaner al pla de la Calma. També es va localitzar i estudiar un petit grup de dos teixos que hi havia aïllats en una zona anomenada el pou Vell del pla de la Calma, i en els resultats s’inclouen les dades del rodal de la font del Vilar (FV) al pla de la Calma, rodal que es va estudiar l’any passat. A tots els rodals es van identificar i marcar tots els individus de teix. De tots els individus adults i arbrissons, es van comptar el nombre de peus i es va mesurar el dià- metre a la base i el diàmetre normal de tots els peus de cada individu. De cada rodal es va selec- cionar un grup d’individus adults i arbrissons que tenien un diàmetre normal més gran de 4 cm i es va extreure del peu més gros un testimoni de fusta mitjançant una barrina Pressler per deter- minar els anells de creixement.
Resum
Del treball realitzat durant aquestes estades al Puig, s’han extret les conclusions que presentem a continuació. L’estructura de mida dels peus de teix mostra una gran acumulació de peus de mida intermèdia, dels quals molts pocs esdevenen de mides grans. Si considerem la mida de tot l’individu, també trobem una majoria de mida intermèdia o petita, i en canvi ben pocs individus grossos. Si bé els individus grossos abunden més a la zona del sot de l’Avellaner, seguida per la de la font del Vilar; i on n’hi ha menys és al coll del Vent. La regeneració de teixos en aquests tres rodals no està garantida, ja que no s’hi ha trobat cap plàntula, i a més hi ha ben pocs individus de la mida més petita. Tampoc no sembla que els dos individus aïllats de pou Vell tinguin capacitat de colonitzar les zones del voltant. Als tres rodals, aproximadament la meitat dels peus es troben descoberts, i l’altra meitat, parcial- ment o totalment coberts per les capçades de teix o d’altres arbres. El fet que a les dues poblacions del pla de la Calma els teixos que estan coberts tinguin una mida
79 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 80
Parc Natural del Montseny
menor que els que tenen la capçada descoberta indica que una aclarida del bosc en aquestes zones tindria un efecte estimulador sobre el creixement dels teixos i probablement sobre la rege- neració d’aquesta població. En canvi, aquest efecte no sembla tan clar que es produís en el cas de la població situada a la zona del coll del Vent.
80 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 81
Parc Natural del Montseny
Programa 3. Seguiment de paràmetres biològics (seguiment de la fauna)
3.1 Seguiment de grups faunístics
Segona fase del programa de seguiment de les poblacions de quiròpters del Parc Natural del Montseny. Campanya 2003
Estudi realitzat per Carles Flaquer, Antoni Arrizabalaga i Ignasi Torre Museu de Granollers. Ciències Naturals
Objectius
En el decurs de l’any 1998, es va fer un estudi per veure les cavitats presents al Parc Natural del Montseny que podien ser refugis d’interès per als quiròpters. Aquella campanya va servir de pas previ a la realització de l’inventari de la fauna quiropterològica del parc. Així doncs, del 1999 al 2003 s’han anat fent petites campanyes arreu del parc amb l’objectiu d’in- ventariar totes les espècies de quiròpters. Els resultats obtinguts han estat molt interessants, havent-se citat vint espècies de quiròpters. La riquesa del grup de quiròpters del Montseny és indicativa que al parc hi ha espècies adaptades a tots els hàbitats, les quals tenen un paper molt important a la major part dels ecosistemes. Malgrat que hi ha la possibilitat d’anar engruixint lleugerament les citacions d’espècies de quiròp- ters del parc, cal destacar la necessitat de canviar l’objectiu principal de l’estudi. Així doncs, aquest any s’han fet anàlisis estadístiques dels mètodes de camp emprats, amb la qual cosa es busca una metodologia equilibrada i estandarditzada que permeti fer seguiments de la fauna quiropterolò- gica del parc. Paral·lelament als objectius de seguiment i conservació de la fauna quiropterològica del Montseny, cal dur a terme tasques de difusió, bo i recordant que aquestes espècies estan protegi- des, tant a escala de l’Estat espanyol com de la Comunitat Europea.
Metodologia
Les tècniques d’estudi de quiròpters són selectives i no hi ha una única tècnica que per si sola per- meti reflectir amb claredat les poblacions i la distribució de les diferents espècies presents en un territori concret (MITCHELL-JONES, 1987; THOMAS i LA VAL, 1990; KUENZI i MORRISON, 1998; O’FARRELL i GANNON, 1999). Així doncs, per conèixer la diversitat de quiròpters del parc és necessari combinar tècniques com ara la inspecció de refugis, la col·locació de xarxes i l’anàlisi d’ultrasons. No obstant això, hi ha problemes metodològics afegits que dificulten la comparació directa de les diferents tècniques d’estudi emprades. Així doncs, els detectors d’ultrasons sobrevaloren l’abun- dància d’exemplars, ja que es basen en el nombre de contactes obtinguts, una mesura que incre- menta artificialment el nombre d’individus d’una mostra (pseudoreplicació). La col·locació de xar- xes i la inspecció de refugis, en canvi, permeten fer una estima fiable de l’abundància, ja que els diferents individus poden ser perfectament identificats i comptats. La inspecció de refugis ens permet obtenir dades de la biologia de les diferents espècies de qui- ròpters. Els refugis són de gran importància per a tots els quiròpters, i per estudiar-los hem utilit- zat frontals i visors nocturns. Al llarg de l’any, els quiròpters passen per diversos refugis de característiques diferents que cal anar visitant. Els refugis d’hivern han de presentar temperatures constants, que no estiguin totalment sotmeses
81 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 82
Parc Natural del Montseny
a les variacions de l’exterior, i humitats relatives altes (de prop del 95%). Aquests tipus de refugis acostumen a ser mines, coves, cellers, etc. Els refugis intermedis són llocs de pas que poden servir de repòs durant la migració entre el refu- gi d’hivern i el d’estiu. Aquests refugis són utilitzats al començament de la primavera i a la tardor, quan també s’hi pot produir la còpula. Els refugis d’estiu o de part són utilitzats a la primavera i a l’estiu. Aquests refugis varien molt segons les necessitats de cada espècie, però acostumen a ser llocs calents, tranquils i força nets. Hi ha espècies que crien en clivelles de roques, d’altres en cases abandonades, d’altres en forats de troncs d’arbres, etc. Una altra tècnica utilitzada durant la campanya és la col·locació de xarxes de captura de quiròp- ters. Les xarxes les hem col·locat en espais que per les seves característiques semblaven propícies perquè hi passessin quiròpters, com ara punts d’aigua, camins, barrancs, etc. (FINNEMORE i RICHARDSON, 1987; KUNZ i KURTA, 1990). Per últim, la identificació de crits d’alta freqüència ha estat realitzada amb detectors d’ultrasons amb sistemes d’heterodins (altrament dit de banda curta perquè permeten identificar in situ les espècies que emeten sons propers a la freqüència seleccionada en el detector) i de temps expan- dit (també anomenat de banda ampla perquè permet identificar tots els crits emesos des de 10 fins a 200 kHz amb una gran finesa per a l’anàlisi, però que no treballa in situ). Els enregistraments han estat emmagatzemats en un DAT i analitzats mitjançant un ordinador portàtil amb targeta de so professional i un programari específic. Durant la campanya, s’ha observat l’activitat quiropterològica de diversos ambients mitjançant la realització d’estacions i transsectes de 10 minuts. També han estat preses les dades d’interès de lo- calitzacions d’individus identificats entre els desplaçaments d’estació a estació (s’ha utilitzat GPS). La utilització del cotxe (a 30 km/h) per fer enregistraments durant distàncies més llargues i evitar repetir comptatges dels mateixos individus, ha estat una tècnica molt poc utilitzada perquè fa difí- cil tenir seqüències llargues d’enregistrament que siguin de qualitat. Les identificacions s’han basat en els paràmetres següents: tipus de crits (freqüència modulada, constant o variable entre les dues), crits socials, freqüències de màxima energia, durada de cada crit i durada del lapse entre crits (FENTON, 1986; AHLÉN, 1989; 1990; LIMPENS, 1993; PETTERSSON, 1993a; 1993b; BARATAUD, 1996; AHLÉN i BAAGOE, 1999). També s’han tingut en compte aspec- tes relatius a la forma i velocitat de vol (utilització de focus de 500 candeles) com a criteris d’iden- tificació (AHLÉN, 1990; AHLÉN i BAAGOE, 1999). Si bé –com s’ha esmentat més amunt– cap de les tècniques no permet identificar totes les espècies de quiròpters presents a Catalunya, la identificació acústica és la tècnica que més espècies permet identificar (O’FARRELL i GANNON, 1999). I també és la tècnica que no provoca estrès als animals.
Resum
Durant la campanya del 2003, al Parc Natural del Montseny hi ha estat identificada una nova espè- cie de quiròpter: la ratapinyada de naterer (Myotis natterieri). Amb aquesta espècie ja són vint les espècies o grups espècie identificades al parc, la qual cosa significa que al Montseny hi ha el 80% de les espècies presents a Catalunya. En aquest sentit, la fauna quiropterològica del Montseny pot ser tinguda en compte com un bon bioindicador de l’estat de conservació de diversos ecosistemes del parc. De les espècies identificades del Parc Natural del Montseny, se n’han de destacar les següents: R. ferrumequinum, R. hipposideros, R. euryale / mehelyi, M. schreibersii, Myotis myotis / blythii i M. emarginata. Aquestes espècies estan incloses a l’annex II de la Directiva d’hàbitats 92/43 CEE, per la qual es consideren les espècies d’interès comunitari, la conservació de les quals depèn de designar els seus hàbitats com d’especial conservació. Aquest any s’han fet 15 estacions i 6 transsectes d’escolta amb detectors d’ultrasons (vegeu els annexos), i fins ara han estat col·locats 259 metres de xarxes durant un total de 41,15 hores (vegeu els annexos).
82 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 83
Parc Natural del Montseny
D’altra banda, també han estat inspeccionats divuit refugis, algun dels quals, com és el cas de la mina del Remei, han estat visitats fins a deu vegades. D’aquests refugis només el 55,5% (deu refu- gis) presentaven quiròpters, i el 50% d’aquests eren mines abandonades. La importància de con- servar els pocs refugis de quiròpters coneguts ha portat a elaborar algunes propostes de conser- vació, de les quals cal destacar les mesures d’adequació de la mina de Sant Marçal i la conservació dels dos refugis de cria coneguts.
Percentatge de tipus de refugis ocupats per quiròpters
esquerda edifici 10% 40%
mina 50%
Espècies de quiròpters identificades del Parc Natural del Montseny
Nom comú Nom científic
1 Ratapinyada de ferradura gran Rhinolophus ferrumequinum
2 * Ratapinyada de ferradura mediterrània / mitjana Rhinolophus euryale/ mehelyi
3 Ratapinyada de ferradura petita Rhinolophus hipposideros
4 Ratapinyada pipistrel·la comuna Pipistrellus pipistrellus
5 Ratapinyada pipistrel·la nana o soprano Pipistrellus pygmaeus
6 Ratapinyada pipistrel·la muntanyenca Hypsugo savii
7 * Ratapinyada pipistrel·la falsa Pipistrellus nathusii
8 Ratapinyada pipistrel·la de vores clares Pipistrellus kuhlii
9 Ratapinyada orelluda septentrional Plecotus auritus
10 Ratapinyada orelluda meridional Plecotus austriacus
11 Ratapinyada dels graners Eptesicus serotinus
12 Ratapinyada d’aigua Myotis daubentoni
13 * La ratapinyada de musell llarg Myotis myotis
14 * Ratapinyada de musell agut Myotis blythii
15 Ratapinyada de cova Miniopterus schereibersii
16 Ratapinyada d’orella escapçada Myotis emarginatus
17 * Ratapinyada nòctula gran Nyctalus noctula / lasiopterus
18 Ratapinyada nòctula petita Nyctalus leislerii
19 Ratapinyada de cua llarga Tadarida teniotis
20 ** Ratapinyada de naterer Myotis natterieri
* Indiquen les citacions antigues o grups acústics ** Indica la nova espècie de quiròpter capturada durant aquesta campanya
Dels deu refugis trobats al Montseny que presentaven quiròpters, només el 20% eren refugis de cria, que en els dos casos eren de R. hipposideros i estaven emplaçats en un edifici (vegeu les taules). Malgrat no haver-hi prou mostra per tenir resultats significatius d’abundàncies relatives, P. pipis- trellus i P. pygmaeus són les espècies amb les quals més contactes s’han tingut a les estacions d’es- colta (prop del 20% dels contactes). Així mateix, les dues espècies han estat trobades al 33,3% de les estacions estudiades. Paral·lelament a la realització d’estacions i transsectes, els detectors d’ultrasons han estat utilit- zats per fer enregistraments a diversos punts del parc, i d’aquesta manera han estat identificades i localitzades un gran nombre d’espècies de quiròpters distribuïdes per tot el parc.
83 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 84
Parc Natural del Montseny
Anellament d’ocells amb esforç constant (projecte SYLVIA). Any 2003
Estudi realitzat per Gabriel Gargallo Institut Català d’Ornitologia
Objectius
– Conèixer la dinàmica poblacional de l’ornitofauna. – Obtenir dades sobre la biologia de les espècies.
Metodologia
Des de l’any 2000, el Parc Natural del Montseny forma part del projecte SYLVIA, de l’Institut Català d’Ornitologia. Aquest projecte científic avalua l’efecte dels diferents paràmetres demogràfics en les tendències poblacionals de les espècies d’ocells que nidifiquen i passen l’hivern a Catalunya. El projecte SYLVIA, que utilitza l’anellament científic d’ocells com a metodologia d’estudi, està format per una xarxa d’estacions d’anellament repartides per tot el territori català. Actualment, hi ha quaranta estacions SYLVIA a Catalunya, dues de les quals són dins del Parc Natural del Montseny, tot i que l’any 2003 ja només en va funcionar una. L’estació és situada al pla d’en Xixa, al terme municipal de Montseny. L’antiga estació SYLVIA del pla de la Calma ja no va ser operati- va durant aquest cicle anual. El protocol de funcionament anual d’aquestes estacions, a l’igual de la resta d’estacions del projecte, és el següent: del maig a l’agost es fan deu sessions d’un matí de durada cadascuna, una cada deu dies, i del desembre al febrer se’n fan cinc més, una cada quin- ze dies.
Resum (resultats preliminars del Parc Natural del Montseny: estació SYLVIA del pla d’en Xixa)
Durant l’any 2003 (aquí s’inclouen les dades de l’hivern 2002-2003 i l’estiu del 2003), es van fer 182 primeres captures (ocells capturats per primera vegada en cada sessió matinal, tant si són anella- ments, com ocells que ja porten anella) de vint-i-quatre espècies d’ocells (taula 1). Les espècies més capturades van ser: merla (Turdus merula), 35; tallarol gros (Sylvia borin), 20; bitxac comú (Saxicola torquata), 19; mallerenga carbonera (Parus major), 18; pit-roig (Erithacus rubecula, 15; tallareta vulgar (Sylvia communis), 14; pardal de bardissa (Prunella modularis), 8; cargolet (Troglodytes tro- glodytes), 8; tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), 6; i bruel (Regulus ignicapillus), 6. Com és habitual a la zona, durant les sessions de l’hivern es van fer només un total de dinou pri- meres captures, però amb una diversitat del doble que la de l’hivern anterior, que va ser de només deu espècies; i aquell any també va ser la merla (Turdus merula) l’espècie més capturada (7). Durant aquest hivern no s’ha capturat cap reietó (Regulus regulus). En la temporada de nidificació del 2003, es van fer 161 primeres captures de vint-i-tres espècies d’ocells diferents, amb la merla (Turdus merula) i el tallarol gros (Sylvia borin) com a espècies més capturades. Seguint una mica la tendència general de la resta d’estacions del programa SYLVIA, hi va haver un increment generalitzat en la captura de les espècies més o menys residents que s’in- terpreta com una recuperació cap als valors normals després que la temporada de cria del 2002 fos força fluixa a causa de la cruesa de la nevada de l’hivern 2001-2002. En aquest sentit, la tem- porada de nidificació del 2003 va ser força bona en general, concretament per a espècies com la mallerenga carbonera (Parus major), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacus rubecula), el bitxac comú (Saxicola torquata) i la merla (Turdus merula). Pel que respecta a les espècies transsaharianes, no hi ha res a destacar, excepte el fet que aquest any no s’ha capturat cap exemplar de botxí (Lanius excubitor). Sembla que el cicle 2003 es va caracteritzar, en general a totes les estacions del projecte SYLVIA, pel fet que les tendències poblacionals de la majoria d’espècies residents es van recuperar defini- tivament dels problemes que els havia provocat la duresa de la nevada de l’hivern 2001-2002. Les primeres captures van reflectir aquest fenomen en els dos períodes del cicle 2003: l’hivern 2002- 2003 i l’estiu del 2003.
84 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 85
Parc Natural del Montseny
Primeres captures diàries durant el cicle 2003 corresponents a l’estació d’anellament del pla d’en Xixa del projecte SYLVIA
Hivern Estiu Espècie/sessió 12-1 2-2 1-3 9-3 18-5 9-6- 15-6 22-6 29-66-7 20-7 3-8- Total 1 Caprimulgus europaeus 11 2 2 Alauda arvensis 11 3 Troglodytes troglodytes 11 1 1 48 4 Prunella modularis 12418 5 Erithacus rubecula 22 2 4 1 211 15 6 Luscinia megarhynchos 134 7 Phoenicurus ochruros 1 1 8 Saxicola torquata 22 6 2 2 1 4 19 9 Turdus merula 11323453 92 225 10 Turdus philomelos 11 1 3 11 Turdus viscivorus 1 23 12 Sylvia undata 11111 4 13 Sylvia cantillans 11 14 Sylvia communis 11 7514 15 Sylvia borin 6352 121 20 16 Sylvia atricapilla 12 1 2 6 17 Phylloscopus collybita 11 18 Regulus ignicapilla 312 6 19 Parus cristatus 11 1 3 20 Parus ater 11 2 21 Parus caeruleus 11 22 Parus major 121 183218 23 Serinus serinus 11 1 3 24 Emberiza cia 21 1 4 Total 2 5 4 10 21 17 22 11 20 25 21 24 182
Programa SOCC de seguiment de l’avifauna. Any 2003
Estudi realitzat per Sergi Herrando Institut Català d’Ornitologia
Objectius
Conèixer les tendències temporals dels ocells comuns al Parc Natural del Montseny.
Metodologia
Realització de quatre transsectes permanents, distribuïts de manera homogènia, de 3 km cadas- cun, dues vegades durant la temporada de nidificació i dues durant la hivernant.
Resum
L’any 2002, l’Institut Català d’Ornitologia va iniciar un nou programa de seguiment, el Seguiment d’ocells comuns a Catalunya (SOCC), dissenyat amb la finalitat de conèixer les tendències tempo- rals d’aquests ocells al nostre país. En aquest nou marc, es va creure convenient que el seguiment d’ocells comuns que es dugués a terme als espais naturals gestionats pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona estigués integrat en aquest nou projecte. Aquest sistema de segui- ment és apropiat per al monitoratge d’espais naturals de les dimensions i característiques dels gestionats pel Servei de Parcs, mentre que, d’altra banda, les dades obtingudes seran directament compatibles amb les obtingudes arreu de Catalunya pel programa SOCC. En aquest informe s’ex- posen els resultats de la temporada d’hivernada 2002 (la primera del projecte) i la de nidificació 2003 (la segona des de l’inici del projecte). memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 86
Parc Natural del Montseny
Localització, amb un punt negre, dels itineraris SOCC realitzats al Parc Natural del Montseny
a Vic
a Vic C-25
i Puigcerdà 7 13
l
l
l
l a Girona l
l Viladrau l
C l Seva
-1 0 1 2 km l
7 l
l 10
l
l
l GI- l 54
l 3
l
l
l El Brull
l
l
l Matagalls l l Balenyà 5
l 4
l
l 26 Arbúcies GI-552 l
l Sant Marçal 29 l Centelles BV-5301 l Coll Formic l 25 Sant Feliu l B l V l de Buixalleu l les Agudes - l l 5 l 1 l 1 l 4
l l Turó de l'Home 19
l
l
l Santa Fe Riells
l Aiguafreda de Montseny l Puig Drau l 21 l 18 16 2 l 1 l Montseny
l l
l 6 27 Fontmartina l 9 l Tagamanent 24 l el Sui l l l la Costa de l
l l
l 8 Montseny Breda l Tagamanent 22 3 Fogars de Montclús l l
l
l l l l Gualba Viabrea l l l l l l l Figaró l l l Campins l
l 20 Mosqueroles la Batllòria l l l
l l
l l 12 l
l l l 14 l
l l l l -7 l A l l a Girona l l l l l l l Sant Esteve de l l 15 l l l l Palautordera l C-35 l l l l l autopista/autovia
l l l l Cànoves Santa Maria de l
l
l l
l l l carretera asfaltada Palautordera l
l l l
l 11 l l Samalús Sant Celoni l pista forestal Sant Pere de l
l l l Vilamajor l l l 17 l l l l l l ferrocarril l la Garriga l l l l l Sant Antoni de l l l l l l a Granollers l l l l l equipaments Vilamajor l i Barcelona l l
l l l l l itineraris SOCC l l l l l l a Barcelona, Tarragona i Lleida
Els resultats de les temporades d’hivernada 2002 i de nidificació 2003 s’exposen a les vuit taules següents. Per interpretar les taules cal tenir en compte que, dins de cada espècie, cada casella de la taula representa el nombre d’individus més elevat obtingut entre els dos censos, xifra que correspon a la millor estima de la població. A més, es mostra el valor «Sobrevolen», que corres- pon al nombre màxim d’individus observats sobrevolant la zona entre els dos censos, i «Total SS», que correspon al total sense tenir en compte els que sobrevolen. És important remarcar que aquests totals no corresponen a la suma directa de les xifres que es mostren a cada secció, sinó al màxim d’individus calculat per itinerari entre els dos censos.
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la fageda de Santa Fe en la temporada d’hivernada 2002
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS No identificats 0 1 0 0 0 1 0 2 2 Strix aluco 00100001 1 Dendrocopos major 01000001 1 Troglodytes troglodytes 20000002 2 Erithacus rubecula 01010002 2 Turdus merula 00201003 3 Turdus pilaris 000017001717 Turdus iliacus 00100001 1 Turdus viscivorus 30202007 7 Regulus regulus 00000101 1 Regulus ignicapillus 01110305 5 Aegithalos caudatus 00200203 3 Parus cristatus 13213309 9 Parus ater 1 2 2 1 4 5 0 13 13 Parus caeruleus 32010005 5 Parus major 20211107 7 Sitta europaea 12111206 6 Certhia brachydactyla 00001102 2 Garrulus glandarius 01000001 1 Corvus corax 00000202 2 Fringilla coelebs 33 6 85 31 3 11 0 97 97 Fringilla montifringilla 25000005 5 Carduelis spinus 11000102 2 Carduelis cannabina 00000011 0
86 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 87
Parc Natural del Montseny
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari del pla de la Calma en la temporadad’hivernada 2002
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS No identificats 0 0 1 1 0 2 8 10 2 Lullula arborea 10 00 03 0 3 3 Troglodytes troglodytes200112044 Prunella modularis 01 00 01 0 2 2 Erithacus rubecula 00 00 12 0 2 2 Phoenicurus ochruros 00 10 00 0 1 1 Turdus merula 20 11 13 0 6 6 Turdus philomelos 00 00 10 0 1 1 Turdus viscivorus 10 00 00 0 1 1 Sylvia undata 31 24 26 01414 Regulus ignicapillus 10 00 02 0 3 3 Parus cristatus 10 00 00 0 1 1 Parus ater 10 00 00 0 1 1 Parus major 30 00 02 0 5 5 Corvus corax 10 00 00 0 1 1 Fringilla coelebs 17 4 6 7 3 6 0 39 39 Serinus citrinella 0 0 0 0 0 25 0 25 25
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la riera de l’Avencó en la temporada d’hivernada 2002
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS No identificats 0 0 0 0 1 0 9 10 1 Columba palumbus 221020044 Troglodytes troglodytes 356 052 01919 Prunella modularis 010000011 Erithacus rubecula 8 7 5 6 12 6 0 39 39 Turdus merula 431 130 01010 Turdus philomelos 100000011 Sylvia atricapilla 001101033 Phylloscopus collybita 001000011 Regulus ignicapillus 112213088 Aegithalos caudatus 101322077 Parus cristatus 302103099 Parus ater 100000011 Parus caeruleus 331 213 01212 Parus major 125 042 01313 Certhia brachydactyla 101101033 Garrulus glandarius 332000066 Corvus corax 000000220 Fringilla coelebs 111101044 Carduelis carduelis 100000011 Carduelis spinus 25 3 36 0 1 0 0 38 38 Emberiza cia 000100011
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de Riells de Montseny en la temporada d’hivernada 2002
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS No identificats 03 0 13 1 05 5 Columba palumbus 13 1 34 1 01212 Picus viridis 30 1 10 1 04 4 Dendrocopos major 01 1 10 2 03 3 Ptyonoprogne rupestris 00 1 00 0 23 1 Anthus pratensis 10 0 00 0 01 1 Troglodytes troglodytes 22 3 12 2 01010
87 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 88
Parc Natural del Montseny
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS Prunella modularis 11 0 00 1 03 3 Erithacus rubecula 67 7 54 3 02828 Turdus merula 22 4 31 2 01414 Turdus philomelos 00 2 12 1 05 5 Sylvia melanocephala 11 4 5 1 0 1 0 20 20 Sylvia atricapilla 30 1 03 4 01010 Phylloscopus collybita 72 9 45 2 02626 Regulus ignicapillus 01 6 26 3 01717 Aegithalos caudatus 01 2 23 0 08 8 Parus cristatus 22 3 32 3 01111 Parus caeruleus 20 5 54 3 01616 Parus major 11 4 25 4 01414 Sitta europaea 01 4 42 1 01111 Certhia brachydactyla 10 2 20 1 06 6 Garrulus glandarius 44 3 23 4 01515 Corvus corax 01 0 00 0 01 1 Fringilla coelebs 11 4 6 1 1 5 0 28 28 Serinus serinus 11 0 00 0 02 2 Carduelis spinus 00 0 11 2 02 2
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la fageda de Santa Fe en la temporada de nidificació 2003
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS No identificats 1 0 0 0 0 0 0 1 1 Columba palumbus 02 2 10 0 04 4 Strix aluco 00 0 20 0 02 2 Troglodytes troglodytes 20 1 11 1 06 6 Erithacus rubecula 98 5 99 6 04343 Turdus merula 10 1 00 0 02 2 Turdus philomelos 10 0 00 0 01 1 Turdus viscivorus 10 0 00 1 02 2 Sylvia atricapilla 20 0 00 0 02 2 Phylloscopus collybita 10 0 00 1 02 2 Regulus regulus 00 0 00 2 02 2 Regulus ignicapillus 21 1 23 3 09 9 Parus cristatus 11 1 12 3 06 6 Parus ater 31 0 32 4 01212 Parus caeruleus 10 0 11 0 03 3 Parus major 11 0 11 0 04 4 Sitta europaea 11 0 20 2 06 6 Certhia brachydactyla 00 0 00 1 01 1 Fringilla coelebs 20 1 13 3 01010
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari del pla de la Calma en la temporada de nidificació 2003
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS No identificats 1 0 0 0 0 0 0 1 1 Alectoris rufa 00 0 00 1 01 1 Columba palumbus 00 0 01 1 02 2 Cuculus canorus 11 1 21 1 15 5 Apus apus 0 0 0 0 0 0 11 11 0 Picus viridis 10 0 00 0 01 1 Lullula arborea 16 7 02 7 01818 Alauda arvensis 25 2 32 3 01515 Hirundo rustica 00 0 00 0 22 0 Troglodytes troglodytes 40 0 23 7 01515
88 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 89
Parc Natural del Montseny
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS Prunella modularis 01 0 23 2 06 6 Erithacus rubecula 30 0 25 5 01515 Luscinia megarhynchos 00 0 01 1 02 2 Saxicola torquata 22 3 21 2 01010 Turdus merula 63 5 23 6 02222 Turdus philomelos 10 0 01 0 02 2 Turdus viscivorus 00 0 00 0 11 0 Hippolais polyglotta 00 0 00 1 01 1 Sylvia undata 31 3 12 1 01111 Sylvia cantillans 10 0 12 5 08 8 Sylvia communis 11 7 5 7 0 2 0 26 26 Sylvia borin 21 2 21 3 07 7 Sylvia atricapilla 10 0 11 3 06 6 Phylloscopus collybita 20 0 11 1 04 4 Regulus ignicapillus100013055 Parus major 10 0 01 1 03 3 Certhia brachydactyla 00 0 00 1 01 1 Lanius collurio 00 1 00 0 01 1 Garrulus glandarius 00 0 00 1 01 1 Corvus corone corone 00 1 00 0 01 1 Fringilla coelebs 10 0 33 0 06 6 Serinus serinus 30 0 00 1 04 4 Carduelis chloris 00 0 02 2 04 4 Carduelis cannabina 12 3 32 7 61913 Emberiza cia 33 2 16 2 01616
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la riera de l’Avencó en la temporada de nidificació 2003
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS No identificats 1 2 2 4 0 1 0 8 8 Anas platyrhynchos 00 0 20 0 02 2 Columba palumbus 12 4 14 3 01111 Picus viridis 01 0 00 1 02 2 Dendrocopos major 01 0 00 0 01 1 Motacilla cinerea 00 0 10 0 01 1 Troglodytes troglodytes 76 4 66 4 03030 Erithacus rubecula 66 8 85 4 03333 Luscinia megarhynchos 00 1 00 0 01 1 Turdus merula 44 9 59 7 03131 Turdus philomelos 03 1 00 0 03 3 Sylvia cantillans 00 0 00 1 01 1 Sylvia melanocephala 00 1 00 0 01 1 Sylvia atricapilla 56 4 67 5 03232 Regulus ignicapillus 32 4 14 3 01313 Aegithalos caudatus 02 1 10 0 04 4 Parus caeruleus 13 2 23 1 01010 Parus major 43 3 14 1 01616 Certhia brachydactyla 13 1 11 1 07 7 Garrulus glandarius 10 3 12 0 05 5 Fringilla coelebs 23 5 45 1 01616 Serinus serinus 01 1 00 0 01 1
89 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 90
Parc Natural del Montseny
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de Riells de Montseny en la temporada de nidificació 2003
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS Columba palumbus 11 0 11 2 05 5 Streptopelia turtur 10 0 00 0 01 1 Cuculus canorus 10 0 00 0 01 1 Apus apus 0 0 0 0 0 0 10 10 0 Picus viridis 10 0 00 0 01 1 Dendrocopos major 21 2 11 1 07 7 Troglodytes troglodytes 10 0 02 1 04 4 Erithacus rubecula 01 3 75 8 02424 Luscinia megarhynchos 63 1 00 0 09 9 Turdus merula 42 2 43 3 01616 Turdus philomelos 10 0 00 0 01 1 Hippolais polyglotta 10 0 00 0 01 1 Sylvia cantillans 25 3 00 0 08 8 Sylvia melanocephala 27 2 12 1 01212 Sylvia borin 01 0 00 0 01 1 Sylvia atricapilla 20 1 21 2 08 8 Phylloscopus collybita 00 0 00 1 01 1 Regulus ignicapillus 00 0 22 2 05 5 Aegithalos caudatus 12 0 00 0 03 3 Parus cristatus 41 0 03 4 01212 Parus caeruleus 13 4 42 2 01313 Parus major 34 5 43 5 02424 Sitta europaea 00 0 10 2 03 3 Certhia brachydactyla 10 1 21 3 07 7 Oriolus oriolus 21 0 00 0 03 3 Garrulus glandarius 21 1 22 5 01313 Passer domesticus 30 0 00 0 03 3 Fringilla coelebs 21 2 33 5 01414 Serinus serinus 10 0 00 1 01 1 Carduelis carduelis 10 0 00 0 01 1 Emberiza cirlus 10 0 00 1 02 2
Seguiment de la distribució i manteniment de la base de dades d’amfibis i rèptils dels parcs naturals del Montseny, de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, del Montnegre-Corredor i del Garraf. 2003
Treball realitzat per G.A. Llorente, A. Montori i X. Santos Departament de Biologia Animal (Vertebrats) Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona
Objectius
Conèixer la distribució de rèptils i mantenir actualitzada la base de dades a escala 1 x 1 km.
Resum
En aquesta base de dades hi ha incorporats 3.294 registres. La taula principal conté tots els regis- tres i està organitzada de manera que es puguin fer diverses consultes d’explotació (per parc, per espècie, per localitat, per quadrícula, etc.).
90 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 91
Parc Natural del Montseny
Avaluació de l’estat ecològic de les aigües del Parc Natural del Montseny sobre la base de la comunitat de peixos
Treball realitzat per Adolf de Sostoa,* Frederic Casals,** Dolors Vinyoles* i Nuno M. Caiola** * Departament de Biologia Animal (Vertebrats). Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona ** Universitat de Lleida
Objectius
Avaluar quantitativament les comunitats de peixos continentals del parc. Determinar la distribu- ció de les comunitats de peixos dins el parc. Conèixer la variació de la distribució al llarg del perí- ode estudiat (quatre campanyes des del 1986 fins al 2003). Aprofundir en l’estudi de l’estructura tant qualitativa com quantitativa de les poblacions de peixos, avaluar l’estat ecològic dels rius del parc i determinar la qualitat ambiental basada en els peixos com a indicadors.
Metodologia
Realització d’una campanya d’estudi, 2002-2003 (28 estacions de mostreig). Estudi i recapitulació de les dades obtingudes en tres campanyes anteriors: 1986-87 (21 estacions de mostreig); 1996 (16 estacions de mostreig), i 2000-2001 (28 estacions de mostreig).
Resum
La fauna ictiològica que habita els rius del Montseny és relativament pobra pel que fa al nombre d’espècies. En total, durant aquesta darrera campanya s’han trobat set espècies, de les quals només tres són autòctones: l’anguila (Anguilla anguilla), el barb de muntanya (Barbus meridiona- lis) i la bagra (Squalius cephalus). D’entre les restants, cal citar-ne dues de translocades: el barb roig (Phoxinus phoxinus), i la truita comuna (Salmo trutta), les poblacions de la qual són translo- cades tant a la Tordera com al Besòs. I finalment, dues més d’introduïdes: la carpa (Cyprinus car- pio) i la truita irisada (Oncorhynchus mykiss). Als rius, i especialment als pantans del Parc Natural, han estat citades d’altres espècies de peixos introduïts (Vallforners i l’Estanyol), com per exemple la perca sol (Lepomis gibbosus) [SOSTOA, 1995; ORDEIX i altres, 1999] i la perca americana (Micropterus salmoides) [SOSTOA, 1995; BAUCELLS i altres, 1998; ORDEIX i altres, 1999], però altrament no han estat trobats als trams de riu mostrejats. Un dels principals problemes mediambientals de Catalunya, que també pateix poc o molt el Montseny, afecta la conservació dels cursos d’aigua i el manteniment de les poblacions de peixos. En concret, algunes rieres o trams de riu estan sotmesos a diferents tipus d’impactes: pateixen alteracions de la qualitat de les aigües; es gestionen inadequadament i se n’exploten les pobla- cions de truita comuna; s’efectuen introduccions de truita comuna a trams i conques on no per- toca; s’introdueixen espècies foranes per ser explotades, com ara la truita irisada, o amb altres finalitats, com ara la carpa (C. carpio) i el barb roig (P. phoxinus). En aquest treball es fa una proposta d’avaluació de la qualitat de l’hàbitat i del medi aquàtic per tal de relacionar-lo amb l’estructura quantitativa de la comunitat de peixos, com a pas previ per a la futura aplicació d’un índex d’integritat biòtica que s’està dissenyant a escala de tot Cata- lunya.
Àrea d’estudi
La xarxa d’estacions de mostreig proposada en aquest estudi es basa en els punts prospectats en l’elaboració de l’Atles de peixos de Catalunya (SOSTOA i altres, 1990). Es van seleccionar 28 trams de riu, 22 dels quals corresponen a la xarxa bàsica i els altres 6 són estacions externes del parc o bé són situades al seu límit, de manera que constitueixen punts de referència del grau de protec- ció dels rius o de la complexitat de les conques. El repartiment d’estacions de mostreig per conca, amb relació a l’extensió i complexitat de la xarxa hidrogràfica, és el següent: 3 al Ter, 9 al Besòs i 17 a la Tordera.
91 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 92
Parc Natural del Montseny
A partir dels punts mostrejats en aquest estudi, s’ha generat una xarxa per cobrir els objectius següents: – Conèixer la variabilitat existent a les diferents masses d’aigua del Montseny en relació amb les seves característiques ambientals i de l’hàbitat. – Identificar les zones sense alterar per determinar les comunitats íctiques originals i així com- parar-les amb les àrees impactades. – Conèixer els canvis en el temps a partir del mostreig periòdic de les estacions. – Avaluar l’estat de les poblacions i proposar mesures de gestió. – Caracteritzar i regionalitzar els trams dels rius segons el seu valor de conservació. – Establir una xarxa de control permanent per tal de fer un seguiment periòdic de l’estat de conservació de les conques fluvials.
Captura de peixos i paràmetres biològics
Als cursos d’aigua, la metodologia més adequada per quantificar les poblacions de peixos és la pesca elèctrica, ja que permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura de la població d’a- cord amb els protocols del Comité Europeu per a la Normalització (CEN), com ara Water Quality - Sampling of fish with electricity (CEN prEN 14011:2002). S’utilitzen generadors portàtils (de 2,5 a 4,5 kW de potència) de corrent contínua (400 i 800 V) als trams seleccionats dels rius, com també motors de motxilla (d’1,5 kW i 2 kW) amb corrent contínua d’entre 300 i 600 V adequats per a rie- rols, canals i d’altres petits cursos d’aigua. Aquest tipus de metodologia té l’avantatge de perme- tre la captura incruenta dels exemplars. Els trams mostrejats, depenent de les característiques de cada secció de riu (amplada, profunditat i velocitat del corrent), han de fer entre 50 i 200 metres, i presentar tots els mesohàbitats existents a cada zona d’estudi (ràpids-taules-pous), i superen, generalment, els 100 m2 de superfície. En cada cas, el mètode s’ha d’adaptar a les particularitats dels diferents trams de riu estudiats. El nombre de pesques per tram d’estudi varia segons la meto- dologia emprada, però generalment s’utilitza el mètode de Zippin de tres captures successives, o bé una sola captura corregida segons la capturabilitat de cada espècie. A cada punt de mostreig es prenen dades del tipus de mostreig: equip de pesca utilitzat (fix o portàtil), tipus de corrent (contínua o alterna), voltatge i intensitat aplicada; xarxes de bloqueig; i durada de cada una de les pesques. Tots els peixos capturats són identificats al nivell d’espècie. A partir d’una mostra representativa d’exemplars, anestesiats amb MS 222, se’ls pren una sèrie de paràmetres biològics. Es procedeix a mesurar-los (longitud de forcadura o total en mil·límetres) i pesar-los (pes total, amb una precisió de 0,001g), com també a observar si presenten paràsits externs, malformacions o ferides, uns indi- cadors de l’estat de salut de la població. Si la captura és massa elevada, s’agafa una submostra que contingui un mínim de quaranta individus per espècie i localitat. Pel que fa a les característiques de l’àrea d’estudi, es prenen les mesures següents: longitud total del tram de pesca; l’amplada màxima; el nivell màxim de crescuda; els mesohàbitats (ràpids, tau- les i pous); els tipus de refugis (estructurals, vegetació aquàtica, vegetació de ribera submergida, troncs i branques i coves). Cada deu metres de riu es fa un transsecte i es mesuren, a cada metre, les variables següents: amplada del riu, profunditat i velocitat del corrent, per tal de calcular tant l’àrea i el volum mostrejat, com la velocitat mitjana del tram en qüestió. S’avalua l’abundància relativa de perífiton, algues filamentoses, macròfits, macroinvertebrats, amfibis, rèptils aquàtics i, finalment, de cranc de riu americà. Per al mostreig als trams principals de rius i llacunes s’utilitzen xarxes monofilaments de niló mul- timalla de captura científica i nanses amb diferents llum de malla. En aquest cas, es procedeix també a mesurar, pesar i sexar una mostra representativa de les captures. Les estimacions de den- sitat es poden fer mitjançant l’aplicació d’un mètode de captura, marcatge i recaptura (com ara el mètode de Peterson), o per mitjà del càlcul combinat entre el nombre de captures i l’esforç de pesca (CPUE).
92 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 93
Parc Natural del Montseny
Avaluació de l’hàbitat i qualitat de l’aigua
Per a l’avaluació de l’hàbitat fluvial, en relació amb les característiques geomorfològiques, de l’hà- bitat físic i dels possibles impactes, com també de la vegetació de ribera i de la fauna aquàtica, s’utilitza una adaptació del Rapid Bioassessment. S’avaluen els paràmetres següents: complexitat de l’hàbitat; grau de saturació; diversitat de mesohàbitats; sedimentació; cabal; modificació del canal; sinuositat; estabilitat de marges; i vegetació de ribera. També es mesuren diferents paràmetres físics i químics en el moment de la captura dels peixos: temperatura, conductivitat, oxigen dissolt, pH, amoni, nitrats, nitrits, fosfats, alcalinitat i terbole- sa. I també les característiques climàtiques (temperatura de l’aire, climatologia i pluviositat); cobertura vegetal; règim fluvial; nivell màxim de crescuda; composició del substrat; impactes ambientals (obres de canalització; obres hidràuliques; grau d’erosió; olor de l’aigua; substàncies en suspensió; contaminació difusa); usos del sòl (forestal, ramader, agrícola, residencial, industrial i comercial); i la fauna i la vegetació (vegetació de ribera; vegetació aquàtica; i flora i fauna aquà- tiques).
Qualitat del bosc de ribera (QBR)
Es prenen dades sobre la vegetació de ribera aplicant la metodologia de l’índex QBR. Es tracta d’un mètode ràpid per a l’avalució de la qualitat dels ecosistemes de ribera en funció del tipus geomorfològic d’aquests. Els paràmetres utilitzats són els següents: el grau de cobertura ripària, l’estructura de la coberta, la qualitat d’aquesta i el grau de naturalitat del canal fluvial.
Diagnosi, avaluació ecològica i propostes de gestió
En general, la fauna de peixos de les conques internes de Catalunya ha experimentat un marcat declivi al llarg de les campanyes realitzades entre els períodes 1984-1986 i el 2002-2003, encara que darrerament s’ha començat a notar una certa millora en alguns trams dels rius. La regressió més important correspon a les espècies que tenen rangs de distribució més restringits, i que com- porten l’aïllament de poblacions i els poden portar a l’extinció en aquestes conques. A les conques internes de Catalunya, l’única espècie de peix autòcton que conserva la seva distribució, i fins i tot l’ha augmentat, és la truita comuna, però cal tenir en compte que ha estat de manera artificial, mitjançant repoblacions i introduccions, normalment d’estocs procedents d’altres països. En gene- ral, la majoria de les poblacions de truita tenen altes taxes d’introgressió genètica, o són ja com- pletament d’origen exòtic, de manera que la truita autòctona mediterrània s’ha de considerar, si més no, amenaçada (GARCÍA-MARÍN i altres, 1991; GARCÍA-MARÍN i altres, 1998). La majoria de pertorbacions ambientals de caire antropogènic afecten negativament la fauna de peixos autòctons. Cal esmentar, per exemple, la construcció de preses i barreres que impedeixen la lliure circulació dels peixos al llarg de la conca i que afavoreixen, en conseqüència, la fragmen- tació de les poblacions. Però també la regulació de cabals, les modificacions hidrològiques i la con- taminació són factors desfavorables per a les espècies autòctones, en concret per a l’anguila (Anguilla anguilla), el barb de muntanya (B. meridionalis) i la bagra (Squalius cephalus), que són les espècies autòctones, juntament amb la truita (Salmo trutta) del Ter, pròpies del Parc Natural del Montseny. És important el paper que tenen alguns trams de riu o riera com a refugi per a les espècies autòc- tones, que actuarien com a refugis per a espècies d’àmplia distribució adaptades als cursos de muntanya, com ara el barb de muntanya o la bagra. De manera creixent, però, les comunitats de peixos autòctons van quedant recloses a les capçaleres baixes, afluents i petites rieres, sovint aïlla- des d’altres poblacions de peixos per preses, barreres, trams contaminats, etc. Aquest patró de fragmentació de les poblacions dificulta la recolonització i és perillós en el cas de greus alteracions ambientals naturals o provocades, com ara l’estrès hídric, la contaminació o la sobreexplotació de cabals, ja que pot produir l’extinció de les poblacions de peixos. Aquesta regressió que han sofert les comunitats de peixos autòctons reflecteix, en certa manera, una manca de mesures de conservació dels sistemes aquàtics. Això afecta també diverses reserves i parcs naturals que, de vegades, no ofereixen una protecció efectiva per a les espècies o les comu- nitats amenaçades. En general, els rius o rierols de muntanya estan molt representats dins les
93 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 94
Parc Natural del Montseny
àrees naturals protegides; en canvi, els trams de curs mitjà i baix no solen estar sota cap figura de protecció. La problemàtica dels cursos d’aigua del Parc Natural del Montseny, en línies generals no s’allunya del que s’ha esmentat abans. Les comunitats naturals de peixos són les pròpies d’una zona de mun- tanya, de no excessiva altitud, i per tant amb cursos d’aigua de mida i cabal moderats, i suscepti- bles de copsar un cert estrès hídric en períodes de sequera persistent. Però el grau de regressió de les espècies autòctones respecte a les introduïdes és molt elevat i afecta una gran part de la reser- va: al 46,4% de les estacions de mostreig només hi ha espècies introduïdes, i en un 7% més els pei- xos introduïts hi són majoria. La comunitat natural només es troba en el 17,9% de les estacions estudiades. Aquesta situació és francament greu, però també cal esmentar que s’ha experimentat una certa millora respecte a la campanya del 2000-2001. No obstant això, hi ha una comunitat de peixos molt alterada, amb una regressió de les espècies autòctones creixent, si més no des del punt de vista quantitatiu, al llarg del període de quinze anys analitzat. És preocupant el manteniment de les poblacions introduïdes de truita comuna, i molt greu la introducció de la truita irisada. Si s’analitza l’estructura quantitativa de la comunitat, s’observa que els valors són generalment baixos o molt baixos. Així doncs, cap estació no arriba a assolir la categoria més alta pel que fa a la densitat, i molt poques superen la mitjana. El mateix passa amb la biomassa i amb els rangs de mides. Tot i que l’empobriment de les comunitats de peixos és important a l’àmbit de l’àrea pro- tegida, en molts casos empitjora fora del límits del Parc Natural. L’estat de la qualitat de l’hàbitat en general és molt bo o bo, amb tendència a degradar-se a la perifèria o al límit del parc. Pel que fa a la qualitat de l’aigua, cal dir que és bona a la majoria de cursos fluvials, llevat de determinats trams de riu, sobretot de la conca del Besòs i la Tordera, i generalment fora dels límits del parc. Bàsicament, la problemàtica que afecta les comunitats de peixos té a veure amb la introducció d’espècies al·lòctones i translocades, amb la pesca i la gestió tant de la truita comuna com de la truita irisada, amb la qualitat de l’aigua, i amb el manteniment de cabals i l’estrès hídric. Com a resposta a totes les activitats que afecten negativament els peixos autòctons del Montseny, caldria desenvolupar una estratègia de conservació, com ara establir mesures concretes de rehabilitació i restauració del trams degradats o de les comunitats alterades i prioritzar els trams de riu amb més valor de conservació. Per mantenir la integritat de les comunitats de peixos, caldria protegir de manera efectiva els trams de riu o riera que suporten una comunitat autòctona relativament intacta. Però, per acon- seguir el màxim d’efectivitat, els esforços s’han de basar en una gestió integral de l’ecosistema. D’altra banda, les comunitats de peixos són bons indicadors del funcionament global de l’ecosis- tema aquàtic i donen informació de la qualitat ecològica a escala regional. Per avaluar l’estat eco- lògic, es recomana utilitzar eines de gestió ambiental, com ara l’índex d’integritat biòtica que s’es- tà dissenyant i que utilitza els peixos com a indicadors de la qualitat ambiental. Finalment, pel que fa a les poblacions que són objecte de pesca (la truita comuna o la irisada) i que en el cas del Montseny són majoritàriament introduïdes, caldria analitzar si es volen seguir mantenint dins del Parc Natural; o, si més no, caldria plantejar-se si la gestió actual hauria de ser substituïda per un model basat en criteris ecològics, per tal d’aconseguir així una explotació sostenible i, per tant, compatible amb la conservació. S’ha evitar una situació com l’actual, en què la majoria de trams tenen poblacions sobreexplotades. Les prioritats de gestió s’han realitzat mitjançant una zonificació de l’àrea d’estudi representant els trams de riu, on es proposen les mesures concretes següents: millora de la qualitat de l’aigua, manteniment de cabals, regulació de les poblacions de truita comuna introduïda, protecció de la truita comuna autòctona, i conservació dels trams de ciprínids autòctons. Els trams de millora de la qualitat de l’aigua serien, bàsicament, la part baixa de l’eix principal de la la Tordera i alguns trams del Besòs (riu Congost). Pel que fa al manteniment de cabals, les àrees afectades per l’estrès hídric són alguns trams de la Tordera (certes zones de l’eix principal i les rieres de Pertegàs i de Vallforners). Les àrees on s’ha de gestionar la truita comuna introduïda són: la part alta del Besòs (riera de Vallforners) i la part alta de la Tordera (rieres d’Arbúcies, de les Truites, de Gualba i de Breda). El tram per a la protecció de les poblacions autòctones de truita comuna és la capçalera del Ter (rieres Major i de Sant Segimon). I els trams prioritaris per a la conservació de les pobla- cions de ciprínids autòctons són la conca del Besòs (rieres de Picamena, d’Avencó i de Vallcàrquera) i la Tordera (part alta de les rieres de Gualba i de Breda).
94 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 95
Parc Natural del Montseny
Finalment, es proposa una xarxa de seguiment per tal de conèixer l’estat de les poblacions i comu- nitats de peixos i l’avaluació de la qualitat ecològica de les conques fluvials utilitzant els peixos com a indicadors. Es recomana que la periodicitat dels mostrejos sigui bianual.
Seguiment dels ropalòcers del Parc Natural del Montseny. Campanya 2003
Estudi realitzat per Constantí Stefanescu
Objectius
Conèixer els efectes del foc sobre les comunitats de ropalòcers. Analitzar i avaluar la situació actual de les espècies i la dinàmica poblacional. Conèixer la capacitat de recuperació i/o recolonit- zació de les poblacions. Conèixer la capacitat de càrrega de lepidòpters dels diferents ecosistemes afectats. Proposar mesures de gestió per accelerar la recolonització i restaurar la situació anterior. Detectar tendències en les poblacions de papallones diürnes. Determinar les relacions entre les poblacions de papallones i l’estat dels ecosistemes. Estudiar la incidència de diversos paràmetres del medi (p. ex., canvis en la vegetació i condicions climatològiques d’una determinada tempora- da, influència dels microclimes presents als diferents ambients del massís, etc.) en les poblacions de papallones diürnes.
Metodologia
Des del març fins al setembre (trenta setmanes) es visiten els transsectes un cop per setmana. En les visites setmanals es determina el nombre d’exemplars localitzats i les espècies que aparei- xen en una franja aproximada de 5 m als costats i davant de l’observador. Així, sumant els exem- plars vistos, s’estableix l’índex d’abundància (IA).
Resum
El nombre d’espècies i d’exemplars comptabilitzats als diferents transsectes durant l’any 2003 ha estat el que s’indica a la taula de la pàgina següent. Així mateix es pot veure l’evolució dels dife- rents transsectes al llarg dels anys:
Nombre d’espècies i exemplars per transsecte. Tots els anys
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 IA mitjà Santa Susanna Exemplars 3.823,5 3.451,5 5.922 2.454 2.475 2.639 3.753 3.224 3.355,2 Espècies 69 67 64 62 51 58 55 60 60,8 El Puig Exemplars 7.888 9.490 7.457 4.514 4.635 4.968 3.291 5.528 7.239 5.520 6.052,8 Espècies 81 81 72 71 68 74 72 81 78 77 75,5 Turó de l’Home Exemplars 1.557 1.633 729 823 1.724 1.208 1.578 1.675 1.736 1.406,9 Espècies 36 43 28 24 34 36 46 31 40 35,3 Can Prat Exemplars 3.120 4.051 3.120 3.023 3.408 3.359 4.660 3.427 1.975 3.492,2 Espècies 53 53 54 48 53 61 62 55 46 50,3 La Calma Exemplars 6.205 6.418 7.439 5.872 8.271 8.078 7.047,1 Espècies 68 72 73 68 77 73 71,3 Vallforners Exemplars 5.597 9.116 5.916 6.876,2 Espècies 69 71 73 71
95 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 96
Parc Natural del Montseny
Nombre d’espècies i exemplars per transsecte. Any 2003
Transsecte Nombre d’espècies Nombre d’exemplars
Can Prat 46 1.975
El Puig 77 5.520
Pla de la Calma 73 8.078
Turó de l’Home 40 1.736
Santa Susanna 60 3.224
Vallforners 73 5.916
3.2 Seguiment d’espècies singulars, protegides i/o aïllades
Distribució del tritó pirinenc (Euproctus asper) a la conca de la Tordera del Parc Natural del Montseny. Fase 2003
Treball realitzat per Fèlix Amat Orriols
Objectius
Determinar amb precisió la distribució d’Euproctus asper del Parc Natural. Analitzar la situació de les poblacions amb relació a l’estat de conservació del seu hàbitat. Igualment, atesa la xarxa densa de comunicacions que la travessen, és important detectar quines infraestructures viàries afecten les seves poblacions.
Metodologia
Enguany s’inicia el projecte duent a terme el mostreig de la meitat sud de la conca hidrogràfica de la Tordera, els resultats del qual es mostren a continuació. Durant els mesos de març, abril i maig del 2003, es va dur a terme un mostreig nocturn de la mei- tat sud de la conca hidrogràfica de la Tordera durant un període total de set dies. Atesa la mag- nitud de treball que suposaria prospectar tots els trams de tots els cursos d’aigua d’aquesta àrea, s’ha dut a terme una selecció considerant les preferències ecològiques d’Euproctus asper, s’han descartat les rieres i s’ha centrat el mostreig als torrents de fort pendent que les alimenten. Les rieres del Montseny presenten aigües menys fredes i menys oxigenades, més eutrofitzades i amb una fauna ictiològica que sol ser incompatible amb el tritó pirinenc. Així, l’àrea a prospectar es va dividir en les zones següents: – riera de la Castanya: sot de les Mines, sot del Cafè, sot del Bassau i sot de la Creu; – riera de Bascona: sot dels Viscaires, sot dels Cingles del Racó, sot de la Pica dels Ocells, sot del Riumajor, sot de la Pomereta, sot de la Ventosa, sot dels Cirers i sot Sec; – riera de Ciuret: sot dels Arços-Rocanegra, sot de les Planes, sot dels Perxassos-Penyacans i sot de l’Infern; – sector Sud-oest: sot de Samon i sot de Vilaró - riu Seguilla. Tot i que és possible localitzar tritons actius durant el dia, al descobert o sota l’aigua, Euproctus asper és bàsicament nocturn. Per aquesta raó, quan les seves poblacions són poc nombroses, com és el cas del Montseny, és força més eficaç localitzar-lo efectuant prospeccions de nit. Així doncs, les prospeccions nocturnes durant la primavera van permetre localitzar els tritons sense destorbar- los o alterar-ne l’hàbitat tot aixecant pedres, i també evitant el període estival de reducció de la seva activitat quan els torrents presenten un cabal menor. Els cursos d’aigua mostrejats i les pobla- cions detectades van ser identificades i localitzades sobre cartografia digital 1:6000, tot marcant les localitzacions puntuals o les citacions més extremes al tram del torrent amb la numeració Tp més una xifra de tres dígits.
96 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 97
Parc Natural del Montseny
Així mateix, durant les prospeccions es van caracteritzar els hàbitats prospectats i ocupats pel tritó pirinenc al Montseny a partir de les variables següents: – Geogràfiques: altitud, orientació, longitud del curs i cabal. – Biòtiques: tipus de vegetació, presència de peixos, fauna no autòctona i altres amfibis. – Antròpiques: signes de contaminació, conservació de la vegetació riberenca i construccions humanes. A partir d’aquestes variables és possible establir quines condicions presenten els cursos d’aigua habitats per Euproctus asper al Montseny i determinar quins són els problees generals i els espe- cífics pel que fa a conservació per a cada una de les poblacions trobades.
Tritó pirinenc (Euproctus asper)
Principals característiques dels sots ocupats per Euproctus asper a la meitat sud de la conca de la Tordera
Zona Rang del sot* Població* Orientació Vegetació
Sot dels Arços Sud-est 1.260-1.120 m 1.260-1.120 m Sud-oest Fageda
Sot de les Planes Sud-est 1220-700 m 1.100-1.080 m Sud-oest Fageda
Sot dels Viscaires Bascona 850-570 m 820-700 m Nord Verneda
Sot del dels Cingles del Racó Bascona 1.050-740 m 860 m Nord Verneda
Sot del Riumajor Bascona 1.050-780 m 960-910 m Est Alzinar
Sot del Rocallampla Bascona 1.090-890 m 970 m Est Fageda
* «Rang del sot» i «Població» es refereixen al rang d’altituds del sot i al rang d’altituds on s’han trobat exemplars
Resum
El tritó pirinenc presenta una distribució més estesa a la meitat sud de la conca de la Tordera, i es localitza a dos torrents de la riera de Ciuret i a quatre de la microconca de la de Bascona. Les poblacions ocupen solanes amb faig al voltant dels 1.100 m d’altitud o obagues d’alzinar i vern situades a menys altitud, i en tots dos casos amb un sotabosc ben desenvolupat. Els problemes de conservació de les seves poblacions, pel que sembla constituïdes per un baix nombre d’individus, són les pistes forestals, la tala comercial de la fageda i la sequera, la qual en pot haver extingit una de les poblacions. És convenient, per a la gestió de les poblacions d’Euproctus asper, mostrejar altres àrees del Parc Natural del Montseny per tal de conèixer amb exactitud la seva distribució i les amenaces sobre les seves poblacions.
97 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 98
Parc Natural del Montseny
Estat de conservació de la granota roja (Rana temporaria) a Santa Fe de Montseny, Parc Natural del Montseny. 2003
Treball realitzat per Joan Manuel Roig Fernández
Objectius
Conèixer la fenologia reproductora de la granota roja a Santa Fe de Montseny. Avaluar l’estat de conservació de la granota roja del Parc Natural del Montseny. Recuperar-ne les poblacions i corre- gir els factors que en condicionen negativament la reproducció. Establir les bases per poder ini- ciar en el futur la recuperació de la població.
Metodologia
El treball de camp es va dur a terme des del febrer fins al setembre del 2003, tot fent una cam- panya mensual i seguint la mateixa metodologia que l’efectuada durant l’any 2001. L’única dife- rència va ser la realització dels transsectes al matí, ja que en aquest cas no es pretenia tornar a avaluar la fenologia de l’espècie. Es va delimitar el transsecte en cinc àrees ben definides: – zona A: des de la cua del pantà fins a l’inici de la riera; – zona B: des de l’inici de la riera fins a la petita presa d’aquesta; – zona C: des de la petita presa fins que s’esclareix el bosc de ribera (300 m aprox.); – zona D: des que s’esclareix el bosc fins que la riera esdevé paral·lela al camí de can Lleonart. – zona E: bassa a l’inici del camí cap al pantà, propera al restaurant de Santa Fe. La categorització dels estadis de desenvolupament larvari segons descripció de García París (1985) van ser els següents: – estadi 1: larves de mida molt petita acabades de sortir de l’ou, molt poc diferenciades i amb brànquies externes visibles; – estadi 2: larves ben diferenciades, amb brànquies externes recobertes pel plec opercular, però sense extremitats desenvolupades; – estadi 3: larves amb les mateixes característiques de l’estadi 2, però amb extremitats posteriors desenvolupades; – estadi 4: larves amb les extremitats anteriors i posteriors ben desenvolupades. Per a l’anàlisi estadística, s’han utilitzat tests no paramètrics de Kruskall-Wallis, atès que les varia- bles no s’ajusten a una distribució normal.
Resum
De tots els trams prospectats, tampoc no es va detectar cap presència de granota roja al tram A durant aquest any. Als trams B, C, D i E es van localitzar 2, 115, 14 i 30 postes, respectivament, durant el mes de febrer. Malauradament, al final de març es van eixugar tots els punts d’aigua, excepte una bassa situada al tram C, on van sobreviure vuit postes (el 4,9% del total). Finalment, aquest any no es van produir segones postes durant el març. Pel que respecta al nombre mig de capgrossos, tampoc no es van detectar diferències significati- ves entre trams, ni entre mesos. No obstant això, s’observa una clara davallada general de nom- bre mitjà d’aquests des del març fins al setembre. Cal recordar que la major part de les postes es van assecar i que el recompte s’ha efectuat a l’únic punt que va quedar amb postes viables que van eclosionar. Al gràfic següent es mostra el desenvolupament dels capgrossos de granota roja al llarg de l’any. Cal destacar que durant el mes de setembre la major part de larves es trobaven en el darrer esta- di de desenvolupament larvari.
98 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 99
Parc Natural del Montseny
Desenvolupament dels capgrossos al llarg de l’any
100 01 02 03 04 80
60
40
20
0 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre
Nombre mitjà de capgrossos de granota roja detectats per tram i transsecte durant els diferents mesos a Santa Fe de Montseny
Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre
Tram A 0 0 0 0 0 0 0
Tram B 0 0 0 0 0 0 0
Tram C 55,5 40,25 32,25 16,5 10,5 8,75 6
Tram D 0 0 0 0 0 0 0
Tram E 0 0 0 0 0 0 0
Tampoc no s’han trobat diferències significatives, ni mensuals, ni entre trams, entre les diferents classes d’edat i sexe (mascles adults, femelles adultes i postmetamòrfics) durant aquest any, i els patrons d’activitat exhibits són força similars als observats durant el 2003. No obstant això, aquest any cal destacar un decrement en el nombre d’adults durant el febrer i un increment de postme- tamòrfics al setembre (figura sobre el desenvolupament dels capgrossos al llarg de l’any). Finalment, la sex-ràtio operativa (femelles/mascles) detectada, en valors absoluts, va ser de 0,31. Si comparem la fenologia reproductora i la població de granota roja respecte a l’estudi realitzat durant l’any 2001, s’observen diverses diferències.
Nombre mitjà d’individus adults i postmetamòrfics de granota roja trobats al llarg de l’any
45 mascles femelles postmetamòrfics 40
35
30
25
20
15
10
5
0 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre
99 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 100
Parc Natural del Montseny
La fenologia reproductora ha estat quasi idèntica, amb l’única diferència de la no-realització de segones postes durant el mes de maig, pel fet que la major part de punts d’aigua estaven secs durant aquest mes. Això s’ha reflectit també en una major sincronia en el desenvolupament de capgrossos, i per tant en la quasi inexistència de larves poc desenvolupades durant els darrers mesos de desenvolupament larvari (agost-setembre). Aquesta major sincronia, també s’ha traduït en un increment en el nombre de postmetamòrfics durant aquest any, respecte a l’estudi de fa dos anys. Pel que fa al nombre d’adults observats, tot i no haver-se detectat diferències significatives res- pecte a l’anterior estudi, s’ha observat comparativament més femelles actives, la qual cosa s’ha traduït en un increment en la sex-ràtio operativa. Finalment, el decrement de mascles durant el febrer d’aquest any cal atribuir-lo a un efecte de mostreig. Així, aquest any es va començar el mostreig durant la segona quinzena de febrer quan els mascles havien finalitzat la seva activitat reproductora i en conseqüència es trobaven menys actius. La granota roja (Rana temporaria) es troba catalogada com a espècie protegida i amb diversos estatus de conservació, segons la legislació europea, espanyola i catalana: – IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura): menys risc. – Conveni de Berna: protegida (annex III). – Reial decret 439/1990: espècie d’interès especial (annex II). – Reial decret 1997/1995: espècie que pot ser objecte de mesures de gestió (annex V). – Libro rojo de los anfibios y reptiles de España (PLEGUEZUELOS i altres, 2002): preocupació menor. – Llei 3/1988: protegida amb categoria D (faltes lleus) dins l’annex II. Si observem les categories de conservació dins les quals hi ha inclosa la granota roja, veiem que es tracta d’una espècie que tot i estar protegida, no es troba dins de les més estrictament pro- tegides. Això és deu al fet de ser una espècie àmpliament distribuïda i abundant per Europa i al nord de la península Ibèrica. Efectivament, aquesta espècie es mostra com molt abundant en el seu rang de distribució més característic de la Península (Pirineus, Prepirineus i serralada Cantàbrica). No obstant això, les poblacions al seu límit de distribució o les de més baixa alti- tud son les que es mostren més amenaçades. Així doncs, a bona part de les poblacions al nivell de mar de Galícia on habita R. temporaria parvipalmata, i de Cantàbria, presenten problemes de conservació a causa de la desaparició dels seus punts de cria (GALÁN, 1999) i (ESTEBAN, 1997) a Galícia i Cantàbria, respectivament. En aquest sentit, diversos autors assenyalen com a principal problema de conservació dels amfibis la regressió dels seus punts de reproducció per sobre d’altres incidències com ara els atropellaments o el comerç (BOSCH i AYLLÓN, 1998) i (GALÁN, 1999). Tenint en compte aquests fets i observant l’estudi present, la població de granota roja a Santa Fe de Montseny, tot i mantenir certa estabilitat adulta, està patint un fort decrement en l’èxit repro- ductor. Això pot induir a la llarga a l’empobriment de la població adulta i la gradual desaparició d’aquesta espècie del parc natural, a causa de l’eixugament prematur de la quasi totalitat de punts de cria. Lògicament, per poder constatar aquest fet al cent per cent caldria fer un segui- ment a més llarg termini. No obstant això, amb el que hem vist fins ara, el futur d’aquesta espè- cie del parc no sembla gaire prometedor. La mesura que caldria prendre és construir un seguit de petites basses connectades al torrent que poguessin mantenir un cabdal prou efectiu perquè les larves poguessin acabar el cicle fins a esde- venir adultes. La connexió amb el torrent seria una bona idea, ja que hem observat que aquest no s’arriba a eixugar quasi mai i així podria actuar com a font important d’aigua per a les basse- tes. Això no alteraria en absolut l’ecosistema, i a més seria també un reforç per a la cria d’altres espècies de la zona, com ara el gripau comú o el tritó verd.
100 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 101
Parc Natural del Montseny
Seguiment de les poblacions de cranc de riu ibèric (Austrapotamobius pallipes) del Parc Natural del Montseny. Temporada 2003
Estudi realitzat per Carles Ustrell i Albert Vaca
Objectius
Detectar la presència de crancs de riu a les diferents conques del parc. Conèixer la distribució i abundància de les poblacions de cranc de riu ibèric. Conèixer la variació en distribució i abundàn- cia. Caracteritzar les poblacions dels dos únics nuclis del parc on l’espècie hi és present de mane- ra evident (nuclis de Fondrats i Vinyes, pertanyents a la subconca de la riera d’Avencó, de la conca del Besòs) i conèixer les seves dinàmiques poblacionals.
Cranc ibèric (Austropotamobius pallipes)
Metodologia
La metodologia de camp utilitzada per a aquest estudi és la mateixa que s’ha anat utilitzant en els estudis anteriors: prospecció visual acurada de trams estàndards de 300 metres de llargada, contrastat, aquest cop, amb la utilització de trampes cilíndriques d’embut, de doble entrada. Es prenen, igualment, mesures biomètriques com ara el pes i la longitud R-T, el sexe, l’estat sanitari i l’estat fenològic per a cada individu capturat, tot reflectit en fitxes de camp. La metodologia en el tractament de dades inclou tant una descripció de l’estat actual de les poblacions estudiades, com una comparativa amb les dades obtingudes en les temporades ante- riors.
Resum
Aquest any, i per a aquesta temporada 2003, s’han canviat les prioritats d’estudi, ja que fins a la temporada 2002 inclosa es pretenia obtenir un registre clar de presència o absència d’aquesta espècie a tot el parc. En aquest darrer estudi, en canvi, ens hem centrat a avaluar l’estat dels nuclis de poblacions de cranc que encara resisteixen, a fi de conèixer més a fons la seva dinàmica i carac- terístiques intrínseques com a possibles plataformes de sortida per plantejar-se treballs de recu- peració in situ, i posteriorment fer-los extensibles a altres zones del parc on és conegut que l’es- pècie ja no hi és present. Els punts calents on hi ha presència de l’espècie són els trams de Fondrats i Vinyes, tots dos per- tanyents a la subconca de la riera d’Avencó (Besòs). Aquest any, el seguiment d’aquests trams repartits en diverses sortides de prospecció ha permès comptabilitzar un total de 40 individus a Fondrats i 31 individus a Vinyes, que han revelat una proporció de mascles i femelles de 0,3:1 en el primer cas i d’1,6:1 en el segon. I es troben pràcti- cament representats tots els grups d’edat en els dos casos. No s’ha detectat presència ni d’afanomicosi ni de cranc americà en cap cas. Comparant el recompte d’individus en els dos trams d’estudi amb referència als anteriors anys, veiem un augment notori d’exemplars. Això, creiem que es deu al fet que aquesta temporada s’ha mostrejat un recorregut global de riera molt més llarg a fi d’aconseguir aquesta caracterit-
101 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 102
Parc Natural del Montseny
zació que s’ha anat comentant; han estat mostreigs de trams de 300 m/sessió, no repetits, fins a un total aproximat de 1.500 m mostrejats per a cada un dels dos nuclis de població.
Comparativa dels paràmetres de mesura poblacional: temporades del 2000 al 2003. Fondrats
Fondrats Estructura d’edats població (%) Temporada Nre. individus Sexe-ràtio Data Hora 1r any 2n 3r 4t 5è
Temp. 2000 17 1:1 7 jul. 21.30 0 29 14 36 21
Temp. 2001 15 1,33:1 4 maig 20.00 18 18 25 12,5 18
Temp. 2002 11 0,75:1 21 jul. 20.00 0 43 43 0 14
Temp. 2003 40 0,3:1 Ago.-set. 20.00 39 19 29 13 0
Comparativa dels paràmetres de mesura poblacional: temporades del 2000 al 2003. Vinyes (el Pujol)
Vinyes (pujol) Estructura d’edats població (%) Temporada Nre. individus Sexe-ràtio Data Hora 1r any 2n 3r 4t 5è
Temp. 2000 32 1,3:1 4 ago. 21.30 0 0 40 16 44
Temp. 2001 22 1,2:1 14 set. 20.00 4,5 18 48 4,5 4,5
Temp. 2002 12 0,8:1 4 ago. 17.00 0 33,5 22 44,5 0
Temp. 2003 31 1,6:1 Set.-oct. 20.00 6 43,5 9 31.5 10,5
Tot i que els valors de aquest any són més alts, no podem oblidar que no deixen de ser valors bai- xos i que això continua apareixent com un problema alhora de fer avaluacions. Si ens fixem en la distribució d’edats, per a la temporada 2003 s’observa que de manera general apareixen la totalitat de les categories d’edat, que, com es veu a les taules, les continuem distri- buint en cinc i que van d’individus de primer any a cinquè any. A Fondrats, i amb referència als anys anteriors, augmenta de manera notòria la presencia d’individus del primer any, i els indivi- dus del cinquè any hi perden molt de pes. A Vinyes, si bé durant la temporada 2002 i precedents la representació forta era per als individus de les franges d’edat intermèdies, actualment guanya molt de pes el grup d’individus del segon any en pro de la resta de grups d’edat, força minvats.
Comparatiu dels grups d’edat a Fondrats
50
40
30
20 % 1r any 10 % 2n any % 3r any
PERCENTATGE POBLACIONAL PERCENTATGE 0 1234% 4t any % 1r any 018039% 5è any % 2n any 29 18 43 19 % 3r any 14 25 43 29 % 4t any 36 12,5 0 13 % 5è any 21 18 14 0
TEMPORADES 2000 - 2003
Percentatge comparatiu dels diferents grup d’edat al nucli d’estudi 1: Fondrats. S’estableixen cinc categories o grups d’edat: de 1r any (grup 1) fins de 5è any (grup 5). n = 83. 1, 2000; 2, 2001; 3, 2002 ; 4, 2003.
102 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 103
Parc Natural del Montseny
Comparatiu dels grups d’edat a Vinyes
60 50 40 30 20 % 1r any 10 % 2n any % 3r any PERCENTATGE POBLACIONAL PERCENTATGE 0 temp. 2000 temp. 2001 temp. 2002 temp. 2003 % 4t any % 1r any 0 4,5 0 6 % 5è any % 2n any 0 18 33,5 43,5 % 3r any 40 48 22 9 % 4t any 16 4,5 44,5 0 % 5è any 44 4,5 0 10,5
TEMPORADES 2000 A 2003
Percentatge comparatiu dels diferents grups d’edat al nucli d’estudi 2: el Pujol. S’estableixen les mateixes categories per grups d’edat: de 1r a 5è any. n = 97
Comparativa poblacional Fondrats-Vinyes. Temporada 2003
50
45 43,5 39 40
35 31,5 29 30 FONDRATS 25 VINYES (PUJOL) 19 20
15 13 10,5 9 10 6 5 PERCENTATGE POBLACIONAL PERCENTATGE 0 0 1r any 2n any 3r any 4t any 5è any FONDRATS 39 19 29 13 0 VINYES (PUJOL) 6 43,5 9 31,5 10,5
GRUPS D'EDAT
Comparativa del pes representatiu que prenen els diferents grups d’edat, en percentatge poblacional, entre els dos nuclis d’estudi: Fondrats vs. Vinyes (Pujol). n = 71
Comparant el pes que prenen els diferents grups d’edat pels dos trams al llarg de l’última tempo- rada d’estudi, en el cas del nucli de Fondrats s’intueix una estructura poblacional piramidal en què els individus més joves serien els qui més casos detectats acumulen, i aquesta quantitat aniria dis- minuint a mesura que saltem de grup d’edat. En el cas de Vinyes, semblaria que on més individus trobem és en els grups d’edat intermedis. En l’estudi i caracterització dels grups d’edat, continuem basant-nos en el mètode establert per a la població de Lozère, a causa, com sabem, de les relacions de proximitat tant genètica com geo- gràfica. No obstant això, ens plantegem per primer cop, i de cara a una nova etapa de seguiment, intentar centrar l’estudi d’aquests grups amb les dades del mateix parc que s’han anat recollint fins ara; això permetria tenir un millor coneixement de les característiques poblacionals in situ. Pel que fa a la proporció de sexes, observem que no és fins aquesta temporada que apareixen unes diferències més grans en la proporció de mascles i femelles, ja que fins a la temporada 2002 els valors marcaven un equilibri relatiu de sexes.
103 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 104
Parc Natural del Montseny
Evolució de la ràtio per sexes
1,8
1,6 1,6 1,4 1,3 1,33 1,2 1,2 FONDRATS 1 11111 VINYES (PUJOL) 0,8 0,8 VALOR = 1 FEM. 0,75 0,6 0,4 0,3 0,2 0 Temp. 2000 Temp. 2001 Temp. 2002 Temp. 2003 FONDRATS 1 1,33 0,75 0,3 VINYES (PUJOL) 1,3 1,2 0,8 1,6 VALOR = 1 FEM. 1111 TEMPORADES D'ESTUDI
Evolució comparada de la proporció de l’índex de masculinitat entre els dos nuclis d’estudi: Fondrats vs. Vinyes. Les corbes representen, per a cada temporada i per als dos nuclis, el nombre de mascles respecte a un valor fix = 1 de femelles (n = 180)
S’ha descrit un comportament poligàmic en A. pallipes per part dels mascles d’aquesta espècie (ARRIGNON, 1996). D’acord amb això, les tendències observades amb els resultats d’aquest any mostren una situació preocupant en el cas del nucli de Vinyes, ja que els valors de l’índex de mas- culinitat per a aquest cas semblen reflectir una situació invertida a la tendència natural, amb un increment considerable del nombre de mascles respecte al de femelles (1,6:1). És al tram de Fondrats on, tot i observar-s’hi una forta davallada de la proporció de mascles (0,3:1), semblaria que els valors estarien més d’acord amb aquesta mateixa tendència. En aquest estudi s’han obtingut dades més concretes per als nuclis de població de cranc ibèric que encara queden al parc. S’han mesurat i avaluat paràmetres referents a l’efectiu poblacional, dis- tribució d’edats i ràtio per sexes i s’ha pogut determinar que les dues poblacions encara es man- tenen, amb més o menys èxit. Sembla també que aquests dos nuclis mantenen, en línies generals, tots els seus grups d’edat representats i que la proporció de sexes, tot i que en l’última tempora- da ha presentat canvis notoris, dóna possibilitats perquè les poblacions continuïn. És cert que aquest any es pretenia obtenir una radiografia força clara d’aquestes poblacions, tant del seu estat actual com de la seva evolució, però continuem patint el problema d’intentar treu- re conclusions clares a partir de valors de n (mostra) massa baixos, i més si del que es tracta ja no és tant de detectar presència o absència d’espècimens en una riera, com d’avaluar el seu estat detallat quan hi són. Caldrà obtenir més dades durant la temporada 2004 per analitzar aspectes com ara la mida pobla- cional i les tendències, ja que, si bé creiem que la n difícilment augmentarà, sí que podem inten- tar veure com evoluciona i per què, i això és bàsic per gestionar.
3.3 Seguiment d’espècies cinegètiques
Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya. Parc Natural del Montseny. Temporada 2002-2003
Estudi realitzat per Carme Rosell, Daniel Villero i Ferran Navàs Minuàrtia, Estudis Ambientals
Objectius
Conèixer la dinàmica de les poblacions de senglar. Conèixer l’evolució de les captures de senglar. Fomentar la col·laboració entre el col·lectiu de caçadors i els administradors del parc.
104 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 105
Parc Natural del Montseny
Metodologia
Registre en un carnet de colla senglanaire de les dades referents a les batudes que es fan: data, zona de caça, localitat, nombre de caçadors participants, nombre i característiques dels senglars abatuts, nombre de senglars observats, nombre de gossos utilitzats i dades sobre el medi. Les dades registrades s’incorporen a una base de dades i es tracten estadísticament.
Resum
Aquesta és la cinquena temporada en què s’aplica el Programa de seguiment de les poblacions de senglar al Montseny. Actualment, aquest mateix sistema de seguiment s’aplica a cinc reserves nacionals de caça (Boumort, Cadí, Alt Pallars-Aran, Freser-Setcases i Ports de Tortosa), cinc parcs naturals (Montnegre-Corredor, Garraf, Montseny, Sant Llorenç del Munt i Zona Volcànica de la Garrotxa) i un sector que inclou un grup de vedats de l’Alt Empordà i la zona de caça controlada de l’Alt Empordà. Aquest any, totes les colles que cacen al massís del Montseny han anotat les dades de les batudes als carnets de colla senglanaire. Concretament, han col·laborat en el seguiment disset colles de caçadors que cacen en un total de dinou àrees privades de caça. Aquest any s’ha incorporat la colla de Figaró-la Garriga.
Colles participants en el seguiment. Temporada 2002-2003
Arbúcies El Senglar Riells-Viabrea
Arbúcies 2 (colla d’en Goita) Fogars de Montclús-Campins Sant Esteve-Santa Maria
Cànoves Gualba Sant Feliu de Buixalleu
Congost Montseny d’Amunt Santandreu
El Brull Montseny-Sant Pere de Vilamajor (inclosa La Cortada) Seva
La Garriga-Figaró Viladrau
En total, la superfície dels terrenys cinegètics on s’han fet les batudes és de 43.690 ha, superior a la temporada anterior. En aquesta superfície s’han recopilat dades d’un total de 448 caceres. En cada batuda hi participa una mitjana de vint-i-set caçadors. En la meitat de les batudes hi han par- ticipat entre vint i trenta caçadors, si bé s’han fet batudes amb un mínim de nou i un màxim de noranta-dos caçadors.
Variació de la superfície i l’esforç de caça en les darreres temporades
Total Superfície Total Caçadots/batuda Gossos/batuda batudes (ha) batuda mitjana (mín.-màx.) mitjana (mín.-màx.)
1998-1999 37.940 399 28 (8-72) 19 (2-70)
1999-2000 47.909 500 25 (8-82) 16 (1-50)
2000-2001 47.909 475 27 (5-71) 17 (1-50)
2001-2002 41.533 367 26 (8-79) 18 (4-60)
2002-2003 43.690 448 27 (9-92) 19 (3-67)
L’emplaçament del Parc Natural del Montseny, que forma part tant de la província de Barcelona com de la de Girona, fa que el període de caça sigui diferent per a les àrees de caça situades en cadascuna de les províncies. Per a les situades a les comarques gironines, la temporada s’ha allar- gat de l’1 de setembre de 2002 al 2 de febrer de 2003, mentre que per a les situades a les comar- ques barcelonines l’inici ha estat el 12 d’octubre de 2002 i el final el 23 de febrer de 2003, de manera que s’ha allargat la temporada tres setmanes més respecte a la durada tradicional a Catalunya. La distribució mensual de les batudes realitzades al Montseny ens indica que els mesos
105 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 106
Parc Natural del Montseny
de més activitat cinegètica han estat el desembre, amb 113 batudes, i el gener, amb 101. El mes de setembre, amb 30, ha estat el més baix. L’allargament de la temporada al febrer a la província de Barcelona ha estat aprofitat per set colles, que han fet 16 batudes més.
Distribució mensual de les batudes 2002-2003
120 113 101 100 96 80 73 60
40 30 35 20 0 Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer
Evolució del nombre de captures
Aquesta temporada, i conjuntament per a les disset colles, s’han caçat 809 senglars, xifra que representa un rendiment mitjà d’1,8 senglars caçats per batuda. Això representa una disminució del 20% respecte al rendiment de la temporada anterior, en què es van caçar 823 senglars (2,24 senglars/batuda). Amb relació a la superfície dels vedats, s’ha caçat 1,9 senglars per batuda, xifra que representa un 6% menys que la temporada anterior. Cal assenyalar, però, que les oscil·lacions de la població es reflecteixen millor a través de la varia- ció de l’índex de la densitat de la població de senglar, ja que s’obté tenint en compte, no només el nombre de senglars capturats, sinó també l’esforç de caça, és a dir, el nombre de caceres que s’han fet per capturar-los. Aquest índex s’havia mantingut molt estable en les temporades ante- riors, fins a la 2001-2002, en què va augmentar en un 57%, i aquest any, en què s’ha reduït en un 23%. Si tenim en compte que aquesta temporada al Montseny, l’eficiència de caça ha estat global- ment del 37%, i podem donar una estimació de la densitat absoluta que se situa prop dels 5 individus cada 100 ha. Si la comparem amb altres espais inclosos en aquest seguiment, obser- vem que aquesta densitat és la segona més elevada de les que s’inclouen en el programa de seguiment.
Captures. Temporada 2002-2003
Senglars totals 809
Senglars caçats/100 ha d’acotat 1,9
Senglars caçats/batuda 1,8
Variació en el nombre de senglars capturats i en l’índex de densitat de senglar al Montseny durant les darreres temporades
Temporada Senglars / 100 ha Variació de captures (senglars / 100 ha) Variació de l’índex de densitat de senglar
1998-1999 1,56 – –
1999-2000 1,62 +4% –17%
2000-2001 1,63 +1% +6%
2001-2002 1,98 +22% +57%
2002-2003 1,84 –6% –23%
106 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 107
Parc Natural del Montseny
Evolució del nombre de senglars caçats
Senglars caçats / 100 ha
2 1,8 1,6 1,4 1,56 1,62 1,63 1,98 1,84 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2 0 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 Temporada
Característiques dels senglars caçats
Continuant amb la mateixa tendència que les tres temporades anteriors, en aquesta temporada el nombre de mascles morts (432) ha estat lleugerament superior al de femelles (377). Tot i així, les diferències no són significatives i, com que no es pot considerar que hi hagi una selecció del sexe durant les caceres, aquests resultats indiquen que a la població de senglar del Montseny hi ha aproximadament la mateixa proporció de mascles i de femelles.
Proporció de sexes en la temporada 2002-2003
Femelles Mascles 47% 53%
El 49% dels individus caçats pesen menys de 50 kg, i només un 16% passen de 70 kg. Aquest fet és normal en una població d’un animal tan prolífic com el senglar, on bona part dels exemplars són molt joves, amb una edat inferior als dos anys. La diferència entre els mascles i les femelles es posa de manifest sobretot en el pes. Només el 5% de les femelles han superat els 70 kg, i només una ha arribat als 100. Entre els mascles, un 26% tenen un pes superior als 70 kg i catorze van pesar més de 100. El pes màxim d’entre els senglars caçats aquesta temporada al Montseny ha estat el d’un mascle de 130 kg, que també ha estat el més gros dels abatuts aquesta temporada en el conjunt dels espais inclosos en el Programa de seguiment. Des de l’inici del Programa, el pes màxim el va assolir un mascle de 150 kg capturat al Montnegre en la temporada 2001-2002.
Observacions d’altres espècies d’ungulats durant les batudes
Igual que en temporades anteriors, destaquem que cap colla no ha anotat observacions de cabi- rol (Capreolus capreolus), tot i que l’espècie és present al massís, com a conseqüència de l’allibe- rament d’alguns individus i també perquè arriben exemplars procedents del sector Montnegre- Corredor, tot creuant la Tordera i la xarxa viària de la vall. Algunes informacions ens indiquen que se n’han observat a Cànoves i a Arbúcies, però en cap d’aquestes zones no s’han anotat cabirols vistos durant les batudes. Probablement l’espècie es troba en molt baixa densitat.
107 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 108
Parc Natural del Montseny
Recordem que és interessant anotar totes les observacions de cabirol, ja que és una espècie en expansió i de difícil cens, i perquè el percentatge de batudes en què s’observa l’espècie pot donar una estimació de l’abundància d’aquest petit cèrvid i pot ajudar a fer un seguiment de la seva dis- tribució.
Prevenció de danys provocats pels senglars als conreus
En alguns sectors del Montseny, com en altres indrets de Catalunya, es produeixen danys de sen- glar als conreus, plantacions de jardineria, camps de golf, etcètera. Dels diversos sistemes que es poden aplicar per prevenir els danys, el més recomanable és el tancat elèctric (anomenat també pastor elèctric). Aquest sistema aconsegueix aturar l’entrada dels senglars al camp, però és impor- tant que se segueixin les instruccions següents: – El tancat ha de tenir com a mínim dos fils: el primer, a 25 cm de terra, i el segon, a 50 cm. Si vol reforçar més encara, per impedir l’entrada de cabirols, cal un tercer fil situat a 120 cm. – Cal fer-ne un bon manteniment, tot segant l’herba periòdicament per evitar que toqui els fils. – S’ha d’instal·lar adequadament per evitar que els senglars hi puguin entrar, per exemple, saltant des del cim d’un marge. Els senglars poden entrar-hi saltant i després tenen dificultats per sortir-ne. Un altre sistema que també sembla donar bons resultats, però que requereix més dedicació i més manteniment, és la instal·lació de productes que fan olor desagradable per als senglars (amb orina de predadors o d’humans) i que sembla que ajuden a evitar que el senglar penetri dins els camps encerclats per aquesta substància.
Pla de recuperació i seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris rufa) al pla de la Calma
Estudi realitzat per Carles Ustrell i Albert Vaca
Objectius
Engegar i provar la metodologia de reintroducció amb gàbies d’aclimatació, també anomenada hacking per a la perdiu. Fer el seguiment continu dels individus alliberats.
Metodologia
1) Metodologia d’aclimatació Construcció de tres gàbies d’aclimatació per a perdius (2002). Situar vuit parelles de perdius adul- tes i reproductores durant els mesos d’hivern i alliberar-les a l’acabament de la temporada de caça. Determinar i realitzar cinc transsectes (quatre al pla de la Calma i un a Fogars de Montclús) de seguiment per establir l’abundància relativa i la prospecció de les diferents zones per tal d’es- tablir territoris. Per aconseguir l’aclimatació de les perdius a l’àrea de reserva on seran alliberades, s’utilitzen parcs d’aclimatació, que consisteixen en una gàbia situada dins d’un tancat de protecció de depreda- dors. Les perdius són alimentades durant el període de captivitat, primerament amb una barreja de pinso i blat, i després amb blat fins al moment d’alliberar-les. La composició del pinso destaca per contenir un 21,60% de proteïna i per la presència de diverses vitamines i oligoelements (SÁNCHEZ CABRA, 2000). Per optimitzar la metodologia, és important fer un estudi de les condicions de la fase de captivi- tat i una anàlisi dels resultats. Així doncs, es prenen dades de la durada del temps de captivitat, de la supervivència durant aquest temps, dades climatològiques, edat dels animals, i nombre d’a- nimals per gàbia a l’inici. Les dades climatològiques analitzades són, d’una banda, la mitjana de les temperatures mínimes (durant el període entre l’1 de desembre i l’1 de març), que és més sen-
108 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 109
Parc Natural del Montseny
sible a la variació que la mitjana aritmètica, i reflecteix la duresa del període hivernal; i, de l’altra, el total acumulat de precipitació durant la fase de captivitat reflecteix la duresa de les condicions de sequera durant el període estival. Les perdius que són a les gàbies han estat visitades un mínim d’un cop a la setmana, per comptar- les, posar-los menjar i aigua i examinar l’estat de les gàbies.
2) Metodologia del seguiment (prospeccions i transsectes) El seguiment o la monitorització d’un paràmetre ambiental consisteix en l’obtenció d’una sèrie temporal de dades que permet accedir a informació per avaluar i analitzar l’evolució d’aquest paràmetre. Les tècniques de seguiment són un conjunt de metodologies encaminades a l’obten- ció de l’esmentada informació. Aquestes tècniques estan més o menys estandarditzades en funció del tipus d’informació que se’n vol extreure. En el cas que ens ocupa, l’objectiu del seguiment és avaluar els resultats de la metodologia de reforçament de les poblacions de perdiu roja mitjan- çant l’aclimatació i posterior alliberament d’exemplars provinents de la cria en captivitat. Les dades a obtenir són albiraments/contactes dels animals alliberats, mentre van ocupant àrees (terri- toris) a la zona d’influència al voltant del centre d’aclimatació. Per obtenir aquesta informació s’ha escollit una metodologia mixta de prospeccions i transsectes de les zones d’estudi. Les prospeccions consisteixen a recórrer la zona anotant els contactes i tractant de delimitar terri- toris. Aquesta metodologia és poc estandarditzada en el sentit que no hi ha una durada, un iti- nerari, una velocitat de desplaçament, una freqüència de visites prefixada, com sí que és el cas dels transsectes. En aquest primer cas, no volem avaluar l’abundància relativa d’individus al llarg del temps, si no tan sols la presència o absència de parelles assentades als respectius territoris. S’utilitzen reclams per atreure els animals. La prospecció consisteix, doncs, a recórrer la zona d’es- tudi sense rutes prefixades aturant-se per escoltar, buscar indicis (excrements, plomes, escarbota- des, etc.). La freqüència de visites és d’un cop a la setmana durant el primer mes posterior a l’alli- berament, i d’una vegada cada quinze dies a partir del segon mes. Cal afegir que els animals no han estat marcats per individualitzar-los. Per tant, en estimar el nombre de territoris/parelles a partir dels contactes obtinguts, s’ha de considerar aquesta limitació. D’altra banda, s’ha establert una metodologia de transsectes, més estandarditzada, per permetre l’obtenció d’informació destinada a avaluar l’abundància relativa de l’espècie. Els transsectes con- sisteixen en un itinerari fix, de durada i distància també establertes i dins d’un interval de temps determinat que va des de la sortida del sol fins a tres hores més tard. La freqüència de realització d’aquests transsectes és d’un cada dos mesos. S’han establert transsectes a les tres zones on s’han establert els parcs d’aclimatació i dos més al pla de la Calma.
Transsectes de seguiment de perdius
Identificació 1 2 3 4 5 Nom L’Agustí El Clot Fogars Bassau-Terrús Xixa-Corral Bellit Distància 1 km 1 km 1 km 1 km 1 km Coordenades UTM 1 _ 1 31TDG4222 31TDG4327 31TDG5321 31TDG4426 31TDG4622 Temps 45 min 45 min 45 min 45 min 45 min
En l’anàlisi dels resultats s’inclouen –com en el cas de l’estudi de les condicions d’aclimatació– dades climatològiques, d’una banda la mitjana de les temperatures mínimes, que és més sensible a la variació que la mitjana aritmètica i reflecteix la duresa del període hivernal; i, de l’altra, el total acumulat de precipitació durant la fase de captivitat reflecteix la duresa de les condicions de sequera durant el període estival. Finalment, val a dir que són molt importants les dades que s’obtenen cada any a partir del trans- secte col·lectiu que fa la guarderia a la tardor i la primavera. Disposar d’una notable sèrie d’anys de dades és, en aquest cas, un valor afegit. Com també són una font important d’informació les dades aportades pels caçadors referents als totals d’exemplars alliberats i els capturats per tempo- rada (Memòria P.N. Montseny 2001). Aquestes variables són objecte de diferents anàlisis de corre- lació i de tendències.
109 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 110
Parc Natural del Montseny
Resum
Durant l’any 2003 se n’han alliberat un total de dotze exemplars a Fogars i setze a l’Agustí. A la zona del Clot, no hi ha hagut alliberaments per problemes de depredació. D’acord amb els resul- tats, s’hauria assentat una parella a la zona de l’Agustí. En aquesta zona s’ha anat constatant la presència de com a mínim una parella des del mes de desembre del 2002. No obstant això, entre els mesos d’octubre i desembre del 2003, no s’hi van detectar exemplars. No va ser fins el gener del 2004 que es tornà a constatar la presència d’una parella que aprofita una zona de llindar de prats i bosc mig embardissada. Probablement, els animals alliberats les successives vegades han anat compensant les depredacions i permetent la continuïtat de la parella. També és molt proba- ble que altres animals provinents de aquests alliberaments s’hagin dispersat en direcció al pla de la Calma o al Bellver. A la zona de Fogars, es va constatar la presència d’una femella com a mínim, des del desembre fins a l’abril. No obstant això, posteriorment a l’octubre s’hi van observar dos exemplars. Aquestes dades no permeten confirmar, però, l’establiment d’una parella a la zona. Pel que fa al seguiment dels efectius poblacionals existents, val a dir que es van obtenint dades mitjançant les prospeccions amb reclam i els transsectes per poder definir l’estatus poblacional, la seva distribució i l’evolució de les poblacions. A més, per complementar aquests mètodes i tenir un ventall de dades que permeti donar uns resultats més precisos en el futur, s’ha establert una metodologia de punts d’escolta fixos amb reclam. Aquest darrer mètode permetrà cartografiar la distribució i densitat dels animals, per a estudis d’evolució i d’interacció amb el medi. Durant la temporada de cria tenim la certesa, segons les diverses fonts obtingudes, que com a mínim hi ha set grups reproductors a la zona del pla de la Calma. Cal destacar els efectes perjudi- cials que pot haver tingut la forta calor i sequera dels mesos estivals en la supervivència de les llo- cades.
Dades de captivitat a la gàbia del Clot
Data inici Nre. inici Edat Dies captivitat Superv. (absoluta) Superv. (%) T (ºC) Prec. (mm)
9-7-2002 16 Jove 5 0 0 – 18
1-12-2002 16 Adult 92 15 93,75 2,1 –
5-8-2003 20 Jove 7 0 0 – –
Dades de captivitat a la gàbia de l’Agustí
Data inici Nre. inici Edat Dies captivitat Superv. (absoluta) Superv. (%) T (ºC) Prec. (mm)
15-6-2002 16 Adult 28 12 75 – 21.4
1-12-2002 16 Adult 55 13 81,25 2,7 –
5-8-2003 20 Jove 39 16 80 – –
Dades de captivitat a la gàbia de Fogars de Montclús
Data inici Nre. inici Edat Dies captivitat Superv. (absoluta) Superv. (%) T (ºC) Prec. (mm)
15-6-2002 20 Jove 60 0 0 – 103,4
1-12-2002 18 Adult 105 13 72,22 2,4 –
5-8-2003 20 Jove 39 12 60 – –
10-10-2003 70 Jove 81 0 0 – –
Sobre aspectes metodològics
Durant aquest segon any de projecte s’ha continuat posant a punt la metodologia dels parcs d’a- climatació. S’ha treballat per minimitzar la depredació. Aquest ha estat un factor destacable que
110 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 111
Parc Natural del Montseny
ha afectat el projecte en alguns moments. Això ha consistit a ajustar el temps d’exposició dintre d’un compromís entre aconseguir una aclimatació efectiva dels animals i reduir les probabilitats de depredació en reduir el temps d’exposició dins les gàbies. Tanmateix, s’han reforçat les gàbies en aquells punts en què l’experiència indicava més vulnerabilitat. Pel que fa al reforçament de les gàbies, i segons l’experiència tinguda fins ara, es proposa: – Encimentar la base del filat de les gàbies (com a la gàbia de Fogars) per impedir l’accés per sota. Una alternativa és enterrar el filat 15 cm al llarg de tot el perímetre. – Reforçar-les amb doble filat des de la base fins a 50 cm d’alçada per evitar que els depreda- dors trenquin el filat rosegant-lo. – Protegir amb doble filat també les cantonades superiors de la gàbia, on des de les estaques de l’estructura, enfilats, els depredadors tenen un suport per rosegar la malla. – Fer-hi un sostre de filat gruixut i folrar-lo per sota amb malla per atenuar cops de les perdius contra el sostre. – Ajustar les portes (inferior i lateral). També s’ha treballat per optimitzar el procés d’«arrelament» a la zona, bo i reforçant amb men- jadores i abeuradors (a l’estiu) l’àrea experimental. Cal estendre aquestes mesures, però, més enllà de les zones adjacents als parcs d’aclimatació. Un tercer aspecte que cal millorar és la gestió de l’habitat. Els resultats són encara poc evidents i tan sols a la zona de l’Agustí es constata la instal·lació segura d’una parella. S’ha demanat –i així s’ha començat a preveure– la realització de sembres de cereal a diversos sectors de les àrees expe- rimentals. Fins ara, només s’ha sembrat als camps de la zona de Fogars de Montclús, però aques- ta es va fer tard i la puixança del cereal va arribar quan ja s’havien alliberat les perdius i, per tant, fora del període més crític de supervivència. Els sembrats han de contribuir a donar cobertura, protecció i aliment, tot facilitant la supervivència de les perdius alliberades. Aquests sembrats han d’anar acompanyats d’altres mesures de suport, com ara la instal·lació de menjadores i abeura- dors, sobretot en els períodes més crítics, com poden ser les sequeres extremes o els freds rigoro- sos. Observem que a la zona de Fogars no es mantenen els marges de bardissa, que serveixen de refu- gi. Caldria també incidir en l’ús de bones pràctiques agràries, dins d’un marc de sostenibilitat. És desitjable que aquests aspectes de gestió de l’hàbitat tinguin una continuïtat, que en garantei- xi la efectivitat. En tractar-se d’activitats que cal promoure activament, caldria emmarcar-les en el conjunt d’un pla d’actuació global que reconegui la diversitat paisatgística i que promogui la con- servació d’aquests espais sembrats dins del parc, majoritàriament forestal. D’aquesta manera, es podria preveure una dotació econòmica que en garanteixi la continuïtat, amb coherència dins d’un pla global.
3.4 Seguiment de dades fenològiques
Seguiment de dades fenològiques
Equip Tècnic del Parc
Anualment es prenen dades de la fenologia de diverses espècies d’animals (oreneta, tórtora, puput, rossinyol, becada, àliga marcenca, granota roja, tritó pirinenc, cranc ibèric, cranc vermell i processionària del pi). Amb l’obtenció d’una llarga sèrie de dades i la comparació amb les dades meteorològiques, es podrà elaborar un calendari fenològic que servirà per detectar canvis signifi- catius.
111 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 112
Parc Natural del Montseny
3.5 Recollides i albiraments de fauna
Recollides i albiraments de fauna
Equip Tècnic del Parc
Habitualment es recullen animals morts dels quals s’omple una base de dades i, si l’estat en què es troben ho permet, es traslladen al Museu de Granollers, secció de Ciències Naturals, per estu- diar-los. Durant l’any 2003 se n’han fet set fitxes.
Nombre d’exemplars observats per anys
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Nre. d’observacions 64 35 51 90 41 22 27 7 7
112 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 113
Parc Natural del Montseny
Programa 4. Processos i interaccions
4.1 Seguiment d’espècies al·lòctones
Seguiment de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa)
Equip Tècnic del Parc
Des de l’any 1990 es fa el seguiment sistemàtic de la corba de vol d’aquesta papallona mitjançant la captura de mascles en trampes d’atracció, a fi d’estimar el grau d’afectació de les pinedes. El control es duu a terme amb dotze trampes situades a la carretera BV-5301 entre els punts quilò- metrics 9 i 22. La incidència d’aquesta plaga al Montseny és molt localitzada, sobretot en plantacions de pi insig- ne, i relativament poc important.
Captures el 2003
450 400 350 300 250 Nre. d’exemplars 200 150 100 50 0 15 jul 22 jul 29 jul 06 ag 12 ag 19 ag 26 ag 02 set 09 set 16 set
Captures anuals
4000 30 3500 25 3000 20 2500 2000 15 1500 10 1000 Captures totals 5 500 Captures mitjanes 0 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Resum de les captures mitjanes per setmana i trampa
Captures Captures Captures Captures Any mitjanes totals Any mitjanes totals
1990 20,18 1.937 1997 11,88 1.819
1991 17,72 1.970 1998 11,65 1.818
1992 26,01 2.445 1999 18,20 1.966
1993 26,46 3.760 2000 16,58 1.791
1994 22,27 2.762 2001 9,64 1.504
1995 8,69 1.052 2002 6,83 1.066
1996 18,28 2.638 2003 9,44 906
113 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 114
Parc Natural del Montseny
4.2 Seguiment de la dinàmica de la vegetació
Transsectes botànics de cobertures a les zones d’ecotó entre zones forestals i prats
Estudi realitzat per Josep Maria Clavero i Serralabós, botànic
Objectius
Detectar els canvis florístics i estructurals que es produeixen en les formacions vegetals. Conèixer i analitzar la dinàmica de la vegetació a les zones altes del Montseny.
Metodologia
Tercera repetició de dotze transsectes botànics de cobertures. Anàlisi comparativa amb els resul- tats del 1992-1993 i del 1997.
Resum
Durant el final de la primavera i l’inici de l’estiu del 2003, es van fer els dotze transsectes que s’ha- vien determinat el 1992. De l’anàlisi comparativa amb les campanyes anteriors, s’extreuen les conclusions següents:
1) Transsecte Turó-1 Vessant nord-est del turó de l’Home, que desenvolupa una fageda amb clarianes i amb contac- te amb l’avetosa: pèrdua en la diversitat del sotabosc de la fageda. La clariana existent es redueix, i a la zona de contacte amb l’avetosa augmenta la cobertura del faig.
2) Transsecte Turó-2 Vessant solell orientat al sud-oest del turó de l’Home, amb pastures i matolls: evolució progres- siva dels arbustos dominants. Augmenta l’expansió de les falgueres i, on el sòl no és prou madur, s’expandeix Festuca gautieri.
3) Transsecte Turó-3 Vessant sud-est de la carena de les Agudes, amb la fageda remuntant i zones de prats i matolls: evolució progressiva dels arbustos dominants. Augmenta l’expansió de les falgueres on el sòl no és prou madur. La tendència general és que el prat xeròfil passi a landa de bruguerola, i que aquesta passi a landa de ginebró. Cal destacar l’establiment de moltes plantes a dins del gine- bró, com ara Festuca gautieri o Anemone hepatica. El ginebró és l’arbust recer de plantes més exigents d’humitat o d’ombra. S’observen més plançons de faig. El faig s’expandeix allà on la landa de ginebró (amb falguera) és ben constituïda. Les seves llavors germinen i progressen molt bé entre el ginebró. Passats onze anys, és clara la tendència que el prat xeròfil passi pro- gressivament a landa de ginebró amb falguera, i ràpidament evolucionarà cap a un bosc de faig.
4) Transsecte Matagalls-1 Petita fondalada orientada al nord de la serra dels Salaverds. Zona de prats: evolució regressi- va dels prats xeròfils del vessant sud del Matagalls a causa de la dura climatologia d’aquest any. Augmenta lleugerament l’expansió de la falguera als ST-5/6 i del ginebró al ST-1 i ST-10. És clar que el factor limitant del creixement dels prats és la poca maduresa del sòl i la reduïda capacitat hidrològica de què disposen. També s’observa que s’expandeix més fàcilment el gine- bró que la bruguerola on el sòl és més esquelètic. Els ramats mantenen els prats, els quals apa- reixen allà on el sòl es madur i sense pendent. Si no fos pel bestiar –o pel pastor que el porta–, aquests prats evolucionarien ràpidament a landa de ginebró o a landa de falguera.
114 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 115
Parc Natural del Montseny
5) Transsecte Matagalls-2 Transsecte que voreja el cim de Matagalls des de la font dels Cims i traspassa la carena cap a la baga de Coll Pregon: evolució regressiva dels prats xeròfils del vessant sud del Matagalls a causa de la dura climatologia d’aquest any. També s’observa que s’expandeix més fàcilment el ginebró que la bruguerola on el sòl és més esquelètic. És clar que el factor limitant del creixe- ment dels prats és la poca maduresa del sòl i la reduïda capacitat hidrològica de què disposen. Si la dinàmica climàtica segueix com fins ara, aquesta vegetació seguirà un procés clarament regressiu.
6) Transsecte Matagalls-3 Vessant nord de la carena de Coll Pregon. Zona de fageda: evolució regressiva del sotabosc de la fageda. La manca de llum i la gran quantitat de fullaraca que cau al sòl són les causes prin- cipals de la nuesa del sotabosc de la fageda d’aquesta part del Montseny.
7) Transsecte Morou-1 Transsecte del sot de Gualba al Sinaí en el contacte entre la roureda de fulla gran i la fage- da: evolució regressiva del sotabosc de la fageda i de la roureda de fulla gran. La manca de llum que promou l’augment de la cobertura arbòria és la causant de l’extinció de tota una sèrie de tàxons tant herbacis com arbustius i fins i tot de plançons arboris com el bedoll o l’alzina.
8) Transsecte Sant Marçal-1 Ressegueix la cota 1.100 de la vall de Sant Marçal entre la roureda i la fageda: evolució regres- siva del sotabosc de la fageda i de la roureda de fulla gran. La manca de llum que promou l’augment de la cobertura arbòria és la causant de l’extinció de tota una sèrie de tàxons heliò- fils tant herbacis com arbustius.
9) Transsecte Coll Formic-1 Vessant septentrional del turó de Collformic amb barreja de formacions boscoses, fageda i alzi- nar, i arbustives: en aquest transsecte apareixen molts canvis en la vegetació, que es correspo- nen amb les dominàncies de cada planta en concret. És a dir, que hi ha una clara tendència cap a formacions climàciques. Dit d’una manera planera: l’arbre guanya l’arbust, l’arbust guanya l’herba alta, l’herba alta guanya l’herba baixa, i la planta que sigui atapeïda guanya la planta que sigui aclarida. Globalment, allà on domina el faig, perquè hi troba les condicions idònies, promou l’augment de la cobertura del boix, fins que una alta cobertura d’aquest ofega tant el sotabosc com el boix mateix. La bardissa és també dominada per la fageda que es va atapeint. Allà on les espècies mediterrànies guanyen –perquè el faig i el boix creixen lentament pel fet d’haver arrelat en un sòl immadur–, el bruc blanc i l’alzina augmenten la cobertura de mane- ra clara. Apareixerà un tram de bosc de fulla perenne. La fullaraca d’alzina i la cobertura del bruc donaran al boix i al faig la possibilitat de establir-s’hi més endavant. La bruguerola pre- para el terreny al bruc blanc si el sòl és immadur, o al boix si és més ben constituït.
10) Transsecte la Calma-1 Zona de carena del puig Drau, fins a endinsar-se cap al nord pel Bac del Vilar, on s’alternen prats, landes i bosc: evolució progressiva de la vegetació. Els prats xeròfils d’anyals passen a prats xeròfils de perennes. D’aquí és passa a landa de bruguerola en sòls compactats que no van ser conreats o a la landa de gòdua en sols més flonjos, els quals van ser llaurats. Tant una landa com l’altra es fan més extenses. La zona de matolls continua espessint-se, i la zona de fageda es va atapeint i avança cap a cotes més altes.
11) Transsecte la Calma-2 El transsecte baixa del turó de la Torre cap al faig de Can Figuera. Hi ha prats, landes i alzinar: evolució progressiva de la vegetació. Les landes de gòdua o de bruguerola passen a landes de falguera. L’alzinar es va expandint de mica en mica i selecciona un sotabosc en el qual redueix la bruguerola i potencia la falguera i la bardissa. On la bardissa o la falguera no progressen, apareixen el bruc blanc i el ginebró.
115 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 116
Parc Natural del Montseny
12) Transsecte la Calma-3 Zona culminant del pla de la Calma entre el collet de Terrús i el pla del Bassau, amb prats i lan- des: si es té en compte que cada tres o cinc anys s’estassen els brucs d’escombres alternativa- ment i fins a la soca, els canvis que s’hi produeixen es redueixen a la dominància de la falgue- ra o de la bruguerola. Cal remarcar, doncs, que el fet de retallar el bruc d’escombres està en equilibri dinàmic respecte als canvis a què està sotmesa la vegetació. La explotació és, doncs, el manteniment d’un sistema artificial que és compatible amb el tarannà natural. Els prats del pla de la Calma presenten variacions d’espècies segons la pluviometria de l’any en qüestió, i també depèn de la època en què es fa el transsecte. Aquests canvis són estrictament estructurals, mantinguts per una càrrega de ramats.
Conclusions generals
En conclusió, en el transcurs d’onze anys l’evolució de la vegetació ha estat progressiva, és a dir, que ha augmentat la cobertura de tots els estrats de vegetació i en molts casos s’ha passat a un grau més en el cicle evolutiu general:
prat xeròfil d’anyals prat xeròfil de perennes 1) sòl sec 2) sòl humit 1) sòl sec landa de gòdua marge del bosc bosc 2) sòl humit prat mesòfil landa de bruguerola landa de falguera marge del bosc bosc
Avaluació de la restauració de diferents talussos de la carretera del turó de l’Home
Estudi dirigit per Josep M. Espelta i Morral i Anselm Rodrigo Cursos del Puig 2002-2003. CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona
Objectius
Continuar amb l’avaluació, començada l’any 2001, de l’estat de les actuacions de restauració rea- litzades a diferents talussos de la carretera del turó de l’Home durant els anys 1997 i 1999, mitjan- çant sembres manuals, hidrosembra i plantació.
Metodologia
Per fer aquest estudi s’han mostrejat de nou tres zones de mostreig instal·lades l’any 2001 i situa- des a: 1) camí del Deumal (Deumal), 2) vessant est de la carretera que arriba al cim (Turó), i 3) Mur, que estabilitza el desmunt sota l’observatori meteorològic (Mur). Les zones de Deumal i Turó es van escollir com a representatives de dos casos de restauració de vessaments i despreniment de rocalla sobre dos vessants en posicions topogràfiques contrastades (oest i est, respectivament) i amb diferent temps transcorregut des de l’actuació (1999 i 1997, respectivament). La zona de Mur es va escollir pel fet de representar una restauració realitzada amb material vegetal convencional- ment utilitzat en la restauració de carreteres. Per tal de determinar el grau de colonització herbàcia del vessant a cada una de les tres zones es va fer un nou mostreig dels transsectes instal·lats l’any 2001 i senyalitzats permanentment des de la carretera, tot mesurant a cada metre, i seguint el pendent, l’amplada de la rocalla present en el desmunt i de l’extensió de la cobertura herbàcia. D’altra banda, per tal de determinar la composició específica i el grau de cobertura de les espè- cies presents, es van tornar a fer els diferents transsectes de vegetació establerts l’any 2001 (tres a Deumal, tres a Turó i dos a Mur), perpendiculars a la línia de màxim pendent. En aquests trans- sectes de 25 metres cada un, es van determinar a intervals de 20 cm les espècies presents i la seva alçada.
116 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 117
Parc Natural del Montseny
Resum i conclusions del treball realitzat durant aquestes estades al Puig
El grau de colonització dels diferents talussos continua sent molt positiu, ja que els valors força elevats de colonització (superior en tots els casos al 80%) obtinguts l’any 2001 se segueixen man- tenint l’any 2003. En el cas dels talussos amb despreniments de rocalla, Deumal i Turó, es conti- nua observant l’any 2003 un diferent grau de colonització (74,0 i 87,0%, respectivament), que creiem que es pot atribuir a dos factors: 1) el més llarg temps transcorregut des de la restauració –i per tant una més gran consolidació al talús– de Turó (1997) respecte a Deumal (1999), i 2) un pendent més petit i un predomini de grans blocs de pedra al talús de Turó respecte al de Deumal. No obstant això, cal destacar que aquesta diferència s’ha reduït respecte a la que hi havia l’any 2001 (54,0 i 73,0%, respectivament). En el cas del talús de Mur, continua mantenint una elevada cobertura, que creiem que és en part producte del seu escàs pendent i d’una més gran presència de sòl en aquest punt, amb un lleuger augment respecte al 2001. Pel que fa a les zones ja colonitzades per l’estrat herbaci introduït, a tots els talussos la cobertu- ra continua sent superior al 70%, amb valors més alts a Turó i Mur respecte a Deumal, tal com succeeix en el grau de colonització. Cal destacar la manca de diferències significatives entre els valors observats l’any 2001 i els de l’any 2003. Això, ho podem atribuir al fet que les zones bui- des, encara per colonitzar, ja corresponen quasi totalment a zones ocupades per la rocalla o man- cades de sòl. Tant a Deumal com a Turó les espècies predominants en la coberta herbàcia continuen correspo- nent al gènere Festuca. A Deumal, Festuca arundinacea aporta més del 50% de la coberta vege- tal, mentre que a Turó la barreja entre Festuca ovina, Festuca rubra i Festuca gautieri represen- ten el 90% de la cobertura. Als dos talussos es manté una progressiva naturalització amb la intro- ducció d’algunes espècies, com ara S. holostea, S. sediforme, A. majus, etc., sense que s’hagi detec- tat la incorporació de noves espècies en el període 2001-2003. Pel que fa al talús de Mur, les espè- cies amb un grau de cobertura més gran són L. corniculatus i L. perenne. A tots els talussos estu- diats la naturalització és encara incipient, si es té en compte que la riquesa específica no ha can- viat pràcticament respecte al 2001 i se situa entre cinc i set espècies. L’alçada de la vegetació es continua situant entre 10 i 15 cm als talussos de Deumal i de Turó, men- tre que als de Mur s’assoleixen alçades superiors als 30 cm, sense canvis respecte a les observa- cions de l’any 2001.
Avaluació de la restauració del puig Sesolles
Estudi dirigit per Josep M. Espelta i Morral i Anselm Rodrigo Cursos del Puig 2002-2003. CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona
Objectius
Començar l’avaluació de les actuacions de restauració realitzades als terrenys de l’antiga base militar del puig Sesolles durant l’any 2003, mitjançant hidrosembra i plantació.
Metodologia
Per tal de determinar el grau de colonització herbàcia de les hidrosembres realitzades als terrenys ocupats per l’antiga base militar, s’han instal·lat quatre transsectes de 25 m senyalitzats perma- nentment. En aquests transsectes s’ha determinat cada 10 centímetres la composició específica i l’alçada de la vegetació present. D’altra banda, també s’ha fet un mostreig sobre setanta-set dels ginebrons (Junniperus communis) plantats, en els quals s’ha determinat la seva supervivència i alçada. Finalment, s’ha instal·lat una petita experiència per valorar l’efecte del tipus de clot de plantació sobre la supervivència i creixement d’aquests individus. Amb aquest objectiu, s’han seleccionat vint-i-cinc ginebrons, als quals se’ls ha fet un «castellet» de pedres al voltant del clot de plantació, que es compararan amb vint-i-cinc individus control.
117 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 118
Parc Natural del Montseny
Resum i conclusions del treball realitzat durant aquestes estades al Puig
El grau de colonització dels terrenys de l’antiga base militar del Puig Sesolles es troba en una fase molt primerenca, amb una cobertura del sòl per les espècies introduïdes en la hidrosembra al vol- tant del 34%. Tenint en compte aquest baix percentatge, seria convenient analitzar les causes d’a- questa baixa colonització (p. ex., condicions meteorològiques adverses, manca de preparació del terreny, etc.). De les diferents espècies introduïdes, Festuca sp. és la que mostra una presència dominant, ja que contribueix en més d’un 95% a la cobertura de la vegetació. Pel que fa als gine- brons plantats, la supervivència ha estat força elevada (88,3%), amb una taxa de mortalitat («marres») que es pot considerar normal en aquests tipus d’actuacions.
118 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 119
Parc Natural del Montseny
Programa 5. Tractament i transferència de la informació
5.1 Tractament i emmagatzematge de les dades
La informació obtinguda a partir de les diferents activitats i estudis articulats en els programes del Pla es tracta i s’emmagatzema informàticament, en la mesura del que és possible. En aquest sen- tit, el Parc Natural del Montseny, conjuntament amb els altres parcs gestionats per la Diputació de Barcelona, està tractant d’establir unes bases de dades que es puguin integrar en el futur Sistema d’informació geogràfica (GIS) del parc, que pretén ser una eina de treball adequada per millorar l’accessibilitat a la informació i la gestió del mateix espai natural. En aquest sentit, s’han realitzat les bases de dades del programa 1 «Seguiment de paràmetres fisi- coquímics» i s’està en procés d’introduir la informació actualitzada i està en període de proves el projecte pilot per integrar la gestió (Vigilància i control de la normativa) a un GIS.
Manteniment de les bases de dades d’amfibis i rèptils dels parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt, Garraf i Montnegre-Corredor. 2003
Gustavo A. Llorente, Albert Muntori i Xavier Santos Departament de Biologia Animal (Vertebrats). Universitat de Barcelona
Resum
La base de dades d’amfibis i rèptils es presenta en format Acces i no és editable. El motiu és evi- tar la descentralització de les actualitzacions. Fins ara l’actualització de les bases de dades s’havia realitzat incorporant les noves citacions a diferents fulls de càlcul Excel que sempre quedaven sense connexió amb els altres parcs. A partir d’aquest moment les actualitzacions seran unificades en format electrònic i permetran fer tot un seguit de consultes.
5.2 Difusió de les dades
Anualment, un resum dels estudis i els resultats del seguiment es publica com a annex a la memò- ria del parc. Aquest document, que es posa a disposició de tots els interessats a través de la pàgi- na web del parc, és tramès sistemàticament a institucions acadèmiques, administracions, estudio- sos, entitats interessades i als membres dels òrgans de gestió i participació del Parc Natural del Montseny. Els treballs realitzats i les dades obtingudes, de les quals aquesta memòria pretén ser un resum, estan disponibles per ser consultats i utilitzats a l’Oficina del Parc Natural a Fontmartina i als cen- tres de documentació del parc (Museu de Granollers –Ciències Naturals– i Museu Etnològic del Montseny la Gabella d’Arbúcies.
5.3 Participació en xarxes de seguiment
A més de la participació del Servei de Parcs Naturals en diversos fòrums de seguiment del medi natural de parcs i reserves de la biosfera, hi ha una estreta coordinació entre els equips que desen- volupen plans de seguiment als parcs i espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. Aquesta coordinació es materialitza en reunions regulars i en l’establiment de models i protocols comuns i permet fer l’anàlisi conjunta i comparativa dels resultats.
119 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 120
Parc Natural del Montseny
Cooperació amb la Unió Europea
Xarxa europea de nivell II: establiment d’una parcel·la de nivell II per al seguiment de l’estat sani- tari dels ecosistemes forestals a Europa (vegeu les activitats de l’apartat 2.1. Alzinars, del Programa 2).
Cooperació les Cevenes - Montseny
Establiment de reunions per homogeneïtzar les bases de dades que forniran en el futur el Sistema d’informació geogràfica del Parc Natural del Montseny.
Cooperació internacional Euromab
Manteniment dels contactes per continuar les feines del grup de treball per a l’establiment dels programes de seguiment en comú a totes les reserves de la biosfera.
Cooperació amb la Xarxa de Reserves de la Biosfera espanyoles
Manteniment dels contactes per continuar les feines del grup de treball per a l’establiment de guies de seguiment i programes de seguiment en comú a totes les reserves de la biosfera.
Col·laboració amb la Federació Europea de Parcs Nacionals i Naturals (Europarc)
Dins el treball de la Secretaria de la Federació Europarc-Espanya, es col·labora activament en els fòrums de seguiment.
120 memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 121
Parc Natural del Montseny
Programa 6. Foment de la recerca i seguiment d’estudis
6.1 Foment i orientació de la investigació
Estades de recerca al Puig
Des del curs 1996-1997, la Diputació de Barcelona organitza uns cursos per a estudiants universi- taris de segon grau i acabats de llicenciar a l’alberg per a la recerca del Puig. Les activitats que des- envolupen els diferents cursos s’inclouen al Pla de seguiment, a l’apartat corresponent. Aquest any s’han fet les setenes estades (curs 2002-2003), i s’hi van inscriure quaranta-nou perso- nes per assistir als cursos següents: – «La cartografia de la vegetació aplicada a la gestió». Coordinat pel Departament de Cièn- cies Ambientals de la Universitat de Girona. – «Introducció a l’estudi dels quiròpters». Coordinat pel Museu de Granollers. – «Introducció al seguiment de les poblacions d’ocells». Coordinat pel Departament de Ver- tebrats de la Universitat de Barcelona. – «Dinàmica forestal. Metodologies i aplicacions pràctiques». Coordinat pel Centre de Re- cerca Ecològica i Aplicacions Forestals. El nivell de participació ha estat de trenta-vuit alumnes (onze baixes que no es van poder substi- tuir) i la participació mitjana dels assistents va ser del 83%.
Altres col·laboracions
Amb la Universitat Autònoma de Barcelona s’ha col·laborat, dins l’assignatura de projectes de la Llicenciatura de Ciències Ambientals, en la realització de vint-i-tres projectes corresponents als cursos 2001-2002 i 2002-2003, el resum dels quals s’ha editat en la col·lecció de Monografies del Servei de Parcs Naturals amb el títol Diagnosi ambiental al Parc Natural del Montseny. Una altra col·laboració realitzada amb la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat acollir un alumne del curs de Mestratge en tecnologies de la informació geogràfica, organitzat pel Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT) del Departament de Geografia per rea- litzar el projecte d’un aplicatiu per emmagatzemar i ordenar les dades de fauna recollides pel Pla de seguiment. Amb la Universitat de Barcelona també es va col·laborar mitjançant la cessió de l’alberg del Puig per a la realització de les pràctiques dels alumnes de l’assignatura de Limnologia que imparteix el Departament d’Ecologia en la Llicenciatura de Biologia.
6.2 Encàrrec, seguiment i recopilació d’estudis
A part dels estudis encarregats pel Servei de Parcs Naturals descrits anteriorment, la tasca dels Centres de Documentació del Parc Natural del Montseny és fonamental per induir i dirigir les línies d’estudi més adients. Mitjançant el Pla de seguiment, la informació pot estructurar-se i posar-se a l’abast de la societat d’una manera ordenada.
121 xarxa de municipis
Memòria 2003 Parc Natural del Montseny. Memòria 2003 Natural del Montseny. Parc www.diba.es/parcs
Xarxa de Parcs Naturals Diputació de Barcelona
Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.