qualitat va ser concedida al Parc Natural del Montseny l’any 2004. l’any Montseny del Natural Parc al concedida ser va qualitat rals– i també els espais naturals protegits. La Q de de Q La protegits. naturals espais els també i rals– ru allotjaments bliments, públics i privats, del sector turístic –hotels, càmpings, càmpings, –hotels, turístic sector del privats, i públics bliments, de Reserves de la Biosfera del programa MAB (Home i Biosfera). i (Home MAB programa del Biosfera la de Reserves de www.diba.cat/parcsn ­ esta els adherir poden S’hi me. ris Tu de General Secretaria la per [email protected] L’any 1978 la UNESCO va incloure el Montseny dins la Xarxa Mundial Mundial Xarxa la dins Montseny el incloure va UNESCO la 1978 L’any nyola i promoguda promoguda i nyola Espa Turística Qualitat la a per l’Institut per gada Tel. 934 022 428 022 934 Tel. ­ ator públic, l’ús de gestió la en qualitat de certificació una és Q La 08036 Barcelona 08036 el gaudi dels visitants. dels gaudi el Comte d’Urgell, 187 d’Urgell, Comte www.diba.cat/parcsn ral sigui compatible amb la qualitat de vida dels seus ciutadans i i ciutadans seus dels vida de qualitat la amb compatible sigui ral natu 102.059 hectàrees d’espais naturals protegits naturals d’espais hectàrees 102.059 faci del Montseny un territori viu i dinàmic, on la protecció del medi medi del protecció la on dinàmic, i viu territori un Montseny del faci Xarxa de Parcs Naturals Parcs de Xarxa litat natural i social del Montseny. Aquest pla ha de ser una eina que que eina una ser de ha pla Aquest Montseny. del social i natural litat ­ rea la a també com així urbanístic, i territorial ambiental, caràcter de Direcció de Comunicació. Fotografia de la portada: Iñaki Relanzón. Dipòsit Legal B.41090-2011 Imprès en paper ecològic de Comunicació. Fotografia la portada: Iñaki Relanzón. Dipòsit Legal B.41090-2011 Imprès Direcció TARRAGONA PROVÍNCIA DE principis de protecció del medi natural com a les noves normes legals legals normes noves les a com natural medi del protecció de principis lo tant als canvis en els els en canvis als tant lo ­ adequar per revisar calia vigència, de anys 30 serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix. del Parc d’Olèrdola, Parc Garraf, del Parc Llobregat, Baix del Agrari Parc serola, Coll celona) i 1978 (província de Girona) i que, després de de després que, i Girona) de (província 1978 i celona) Bar de (província de erra S la de Natural Parc Marina, de erralada S la de Parc Litoral, erralada S la de Parc Aquest pla especial substitueix el que es va aprovar els anys 1977 1977 anys els aprovar va es que el substitueix especial pla Aquest ant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Corredor, el i Montnegre del Parc l’Obac, i Munt del Llorenç ant S de Natural Parc Montseny, ral del del ral Natu Parc avassona, S ries- Guille les de Natural Espai Montesquiu, de Castell del Parc Natural del Montseny va entrar en vigor el 31 de gener de 2009. 2009. de gener de 31 el vigor en entrar va Montseny del Natural Xarxa de Parcs Naturals Parcs de Xarxa El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Parc del paisatge del i natural medi del protecció de especial Pla El per les institucions i els col·lectius vinculats a aquest territori. aquest a vinculats col·lectius els i institucions les per Benvinguts al parc! al Benvinguts la voluntat d’un projecte participat pels municipis que en formen part i i part formen en que municipis pels participat projecte d’un voluntat la lupament socioeconòmic compatible i la regulació de l’ús públic, i en en i públic, l’ús de regulació la i compatible socioeconòmic lupament vo­ en des el cultural, patrimoni el i naturals sistemes dels conservació les diputacions de Barcelona i Girona, es basa en l’equilibri entre la la entre l’equilibri en basa es Girona, i Barcelona de diputacions les PROVÍNCIA DE BARCELONA DE PROVÍNCIA El projecte d’ordenació del Parc Natural del Montseny, promogut per per promogut Montseny, del Natural Parc del d’ordenació projecte El que remarca encara més la diversitat de la muntanya. la de diversitat la més encara remarca que DE LLEIDA DE zona, des d’èpoques remotes, ha modelat un paisatge humanitzat humanitzat paisatge un modelat ha remotes, d’èpoques des zona, PROVÍNCIA PROVÍNCIA boscos, conreus i planes enlairades. La presència de l’home a la la a l’home de presència La enlairades. planes i conreus boscos, gran riquesa paisatgística i biològica al parc natural: serres, torrents, torrents, serres, natural: parc al biològica i paisatgística riquesa gran DE GIRONA DE El mosaic trencat que configura la diversitat d’ambients dóna una una dóna d’ambients diversitat la configura que trencat mosaic El PROVÍNCIA PROVÍNCIA (1.707 m), cim culminant del massís. del culminant cim m), (1.707 (1.693 m), i a llevant el pic de les Agudes (1.706 m) i el turó de l’Home l’Home de turó el i m) (1.706 Agudes les de pic el llevant a i m), (1.693 F omenta l’ús públic del patrimoni natural. patrimoni del públic l’ús omenta el pla de la Calma i el puig Drau (1.344 m), al nord el cim del Matagalls Matagalls del cim el nord al m), (1.344 Drau puig el i Calma la de pla el parcs i el desenvolupament econòmic de la població. la de econòmic desenvolupament el i parcs riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent ponent a subunitats: grans tres en muntanya la segmenta Tordera riu de 200 m al vessant oriental i s’enfila fins a poc més dels 1.700 m. El El m. 1.700 dels més poc a fins s’enfila i oriental vessant al m 200 de A posta per un equilibri entre la preservació dels dels preservació la entre equilibri un per posta Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s’inicia a cotes de menys menys de cotes a s’inicia Montseny el orogràfic, vista de punt del Des rals i paisatgístics de cada parc. cada de paisatgístics i ­­­ rals cultu a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Oriental). Vallès el i Selva la (Osona, comarques tres a P rotegeix els valors naturals, agrícoles, forestals, forestals, agrícoles, naturals, valors els rotegeix 31.063,94 hectàrees distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen pertanyen que municipis divuit entre distribuïdes hectàrees 31.063,94 lana, de la qual és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de de extensió una Ocupa enlairat. més massís el és qual la de lana, pació de tots els agents implicats. agents els tots de pació El Parc Natural del Montseny és situat a la Serralada Prelitoral Cata­ Prelitoral Serralada la a situat és Montseny del Natural Parc El ­ partici la amb elaborats especials, plans els jançant P ­ mit agraris i naturals espais els gestiona i lanifica Reserva de la Biosfera la de Reserva Kim Castells Parc Natural del Montseny del Natural Parc del territori on viu el 70% de la població de Catalunya. de població la de 70% el viu on territori del A basta 102.059 hectàrees. Això representa el 22% 22% el representa Això hectàrees. 102.059 basta nicipis del seu àmbit geogràfic. àmbit seu del nicipis G aranteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu­ 100 als ambiental i territorial equilibri un aranteix lor paisatgístic, ecològic i cultural. i ecològic paisatgístic, lor ­ va d’alt naturals espais 12 per formada està celona L ­ Bar de Diputació la de Naturals Parcs de Xarxa a Reserva de la Biosfera la de Reserva AL PARC AL Xarxa de Parcs Naturals Parcs de Xarxa BENVINGUTS Parc Natural del Montseny del Natural Parc El caràcter boscós Del període romà del Montseny deter­ daten construccions mina en gran manera com ara la vil·la ro­ la fauna que l’habita. mana de Can Tarrés A l’alzinar es troben el (la Garriga) i d’altres senglar, la guineu, la a les planes veïnes geneta i la rata cellar­ tot seguint la Via Au­ da entre els mamífers gusta i la Via Ausa. U XPN rxi més coneguts; l’astor, A No és fins a l’edat KONIC el gaig i el pit­roig en­ mitjana que es generalitzen els establiments interiors de ma­ tre els ocells més co­ nera dispersa i s’intensifica l’explotació dels recursos naturals. muns, i diverses espè­ MEMGA D’aquest període daten bona part de les masies existents. El medi físic La vegetació cies d’amfibis, rèptils i peixos. L’espècie més singular del parc és el tritó del Montseny, Aquest procés asso leix la seva màxima esplendor al segle XIX, El Montseny, enlairat Les diferències d’humitat i temperatura expliquen la vegeta­ descoberta fa pocs anys i l’únic vertebrat endèmic del massís. moment a partir del qual s’inicia un lent despoblament. entre les planes del ció que es desenvolupa al Montseny. A manera d’estatges, i Vallès, Osona i la Sel­ a mesura que es guanya alçària, es reprodueixen les forma­ Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ra­ va, es presenta com cions vegetals característiques de la Mediterrània a les parts maderes ha pro duït un can vi de les economies familiars. Altres un bloc munta nyós baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana L’ocupació humana i el patrimoni activitats, fonamentalment de serveis, com ara el turisme rural, de perfil característic, plujosa més amunt (alzinar munta nyenc i rouredes), d’ambi­ la restauració i l’hostaleria, complementen les rendes familiars i Les primeres proves de poblament al Montseny daten del pa­ altiu i visible des de ents centreeuropeus per sobre dels 1.000 m (fagedes i ave­ conviuen amb l’extensa cultura pagesa de la zona.