PROJECTE FONTS DEL MONTSENY
Projecte “Fonts del Montseny” a l’Escola d’Enginyeria de Barcellona Est Fonts de Figaró-Montmany
Oscar Farrerons – Adrià Corella
Escola d’Enginyeria de Barcelona Est Universitat Politècnica de Catalunya
8 - 31 juliol 2019
Índex
Pròleg
Projecte “Fonts del Montseny”
Figaró-Montmany i les seves fonts
1. Ca l'Andreu 9. Ferreres 2. Ca l'Andreu (antiga) 10. Gitanos 3. Ca n'Oliveres 11. Moli 4. Can Cabona 12. Noguera Punxeguda 5. Carretera de Montmany 13. Ocells 6. Castanyers 14. Pontet 7. En Llanes 15. Puiggraciós 8. Estalviada 16. Vinyet
Agraïments
Bibliografia
Pròleg
Una exposició sobre les Fonts del Montseny a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est? Té algun sentit, a part dels evidents de difusió cultural i bellesa fotogràfica? És que hi ha alguna relació entre Natura i Enginyeria?
Diuen que l’enginyeria es basa en l’aplicació de la ciència i la tecnologia al desenvolupament d’eines i processos que solucionin els problemes de les empreses i de la societat. Sempre tenint en compte, això sí, les limitacions de temps, de recursos, de requisits legals i de seguretat.
A més, cada cop es fa més necessari valorar el component mediambiental i avançar cap al disseny d’eines i processos més nets, més ecològics, més saludables.
La nostra escola, l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est, té com a objectiu formar les enginyeres i els enginyers del futur. I en la seva preparació, posem un èmfasi especial en conceptes com responsabilitat social, indústria 4.0, reciclatge, energia verda, sostenibilitat, economia circular.
Per què? Doncs perquè creiem que l’objectiu final de la seva formació ha de ser que siguin capaços de desenvolupar les habilitats adquirides per aconseguir un món millor. I per a això, totes les seves accions han de tenir, com una de les prioritats principals, el respecte per la Natura.
I per a poder-la respectar, és imprescindible conèixer-la. I d’això va aquesta Exposició. De conèixer l’element més significatiu d’un dels nostres espais més emblemàtics. L’aigua del Parc natural del Montseny.
I de conèixer els indrets on aquesta aigua es fa visible, per on brolla de la terra o d’entre les roques per arribar fins a nosaltres.
Aquesta exposició descriu on és cada font, com és el seu entorn, en fa una diagnosi ambiental, parla sobre la relació entre les fonts i la salut, i de la nova indústria de l’aigua i les fonts.
Una exposició sobre les Fonts del Montseny a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est? Sí, té tot el sentit del món.
Ara només em queda agrair al Museu Etnològic del Montseny per cedir-nos temporalment aquesta exposició, i felicitar els autors del projecte, Oscar Farrerons i Adrià Corella, pel seu treball.
Adriana Farran Directora Escola Enginyeria Barcelona Est
Projecte Fonts del Montseny
Tots sabem que les fonts del Montseny són molt nombroses, però en sabem quantes n’hi ha? en quines condicions? les coordenades d’on estan ubicades? el seu estat de manteniment? el tipus d’aigua que brolla del seu manantial? Aquesttes i moltes més preguntes són les que volem resoldre amb el Projecte Fonts del Montseny.
No hi ha massa treballs exhaustius que identifiquin el nombre total de fonts al Montseny. Tenim una primera aproximació de finals de segle XX feta per en Martí Boada en que fa referència a més de 700. També hi ha llistats de fonts de diferents associacions locals com els Amics de les fonts de Viladrau (on estaan indexades dos centenars de fonts) o Vadefonts d’Aiguafreda. De totes maneres el criteri per la seva quantificació pot variar en funció que es compatibilitzin les fonts perdudes, els biots, les urbanes o sols les naturals, o totes les que estan ubicades al terme municipal o sols les que es troben dins del parc natural del Montseny. A hores d’ara, nosalltres hem recollit de la molt variada bibliografia que hi ha sobre el Montseny quasi 900 ffonts que de ben segur seran unes quantes més, perquè cada setmana aprenem coses noves. Totes aquestes fonts han estat posicionades en un plànol googlemaps titulat Prrojecte Fonts del Montseny consultable al codi QR:
Estan situades amb quatre colors, amb la següent llegenda: Vermell: fonts boscanes; Blau: fonts urbanes; Verd: fonts per geolocalitzar; Negre: desaparegudess.
El nostre projecte inclou visitar les fonts, comprendre el lloc, escriure una fitxa de cada brolllador amb la situació, l’estat, la manera d’arribar-hi, les llegendes i històries de la font o del lloc, i fer un conjunt de fotoografies originals i modernes de cada una d’elles, de manera que es pugui captar l’essència del paratge. Però el veritable encant de les fonts del Montseny no és tant el seu nombre elevat, sinó lo variades quee són.. Al voltant de la fonts del Montseny trobarem falsia, heura, molses de menes diverses, crisospleni, aiguarola, creixen, miosotis…. i l’arbrat que li dóna ombra, compost per pollancres, verns, alzines, suredes, roures centenaris, castanyers de gran mesura, i també en certs caos un tilꞏler o una sequoia despistada, algun avet i inclús dos o tres bedolls. A lo millor tindreu la sort de poder gaudir de la companyia d’alguna salamandra amb el seu caminar badoc, i en els bassals de l’entorn de la font observar els capgrossos de tòtil, de gripau o de granota.
Al terme municipal de Figaró-Montmany, en el moment de la redacció d’aquest catàleg de l’exposició, tenim identificades 26 fonts, de les que hem aconseguit trobar, visitar i fer la fitxa corresponent de 16 fonts.
El Parc Natural del Montseny es va constituir al 1977 amb una superfície de 31.064 ha (310 Km2), comprenent 18 municipis del Vallès Oriental, Osona i la Selva, entre les províncies de Girona i Barcelona. La Reserva de la Biosfera del Montseny forma part de la xarxa mundial de la UNESCO del programa MaB (Man and Biosphere) des de l’any 1978. L’actual delimitació oficial de la reserva de la biosfera suma 551 km2, amb la quasi totalitat dels termes municipals dels 18 municipis originals.
L’aigua és l’element més significatiu de la reserva de la Biosfera del Montseny, no sols perquè la pluviometria del Montseny voreja els 800 litres per metre quadrat (i en llocs arriba els 1.300), sinó perquè ella condiciona molt altres aspectes. L’aigua ha estat i és l’element fonamental del Montseny. La xarxa hidrogràfica variada en orientacions i desnivells, les fonts, els sots i les torrenteres, han aportat al Montseny el seu tret més distintiu, la vida i l’element necessari per la subsistència. Conservar aquest patrimoni natural, però també històric i cultural, és avui del tot necessari davant d’una societat de les preses i l’aigua embotellada que potser no acaba de ser conscient de la immensa riquesa de les fonts del Montseny.
Consulteu les nombroses referències bibliogràfiques, de manera que quan camineu pel Montseny gaudireu en directe de la història, les llegendes, i de tot el coneixement acumulat en aquest magnífic espai natural. Deixeu el lloc igual o més net de com l’heu trobat; respecteu les plantes i els animals, les activitats agrícoles, ramaderes i forestals; no malmeteu el bosc ni els camins; ompliu les vostres cantimplores amb aigua de les fonts boscanes, i si sou dels “garrafaires” ompliu-les amb moderació, la millor aigua és la beguda al moment i lloc; feu cas de les senyalitzacions dels camins, penseu que gran part del Montseny és de propietat privada; porteu un bon plànol per orientar-vos. I sobretot assaboriu cada una de les fonts preservant la cultura de l’aigua, perquè puguem deixar als nostres descendents un Montseny que continuï sent un referent d’interès natural, cultural i històric.
Figaró‐Montmany i les seves fonts
Figaró-Montmany és el nom oficial, però no correcte segons el Institut d'Estudis Catalans (IEC), de El Figueró i Montmany, municipi del Vallès Oriental a l’oest del Montseny. El nom històric del municipi era Montmany de Puiggraciós (o simplement Montmany) però al 1985 va canviar per Montmany-Figaró, i el 1994 al nom actual de Figaró-Montmany. L'any 2004 es va celebrar una consulta popular en la qual es va decidir continuar amb el nom utilitzat fins aquell moment, sense catalanitzar-lo segons les indicacions del IEC. El municipi té una superfície de 15 km2 repartits a banda i banda del riu Congost. La població (1.100 habitants) es concentra quasi a la seva totalitat al poble de Figueró, evolució d'un antic hostal de camí ral, ara població moderna al voltant de la C-17. Montmany resta quasi despoblat.
Limita al sud-est amb Cànoves i Samalús; al sud amb la Garriga, al sud-oest amb l'Ametlla del Vallès; a ponent amb Bigues i Riells; al nord-oest amb Sant Quirze Safaja; i al nord amb Tagamanent.
A llevant del municipi destaca la vall de Sant Cristòfol de Monteugues on s'hi troba edificada l'ermita romànica homònima.
A ponent pren rellevància el turó de Puiggraciós on, segons estudis, hi va haver un poblat ibèric. El Castell de Montmany, documentat des de 1247, està situat en un turó que forma un dels contraforts de llevant dels Cingles de Bertí. La seva visió arriba fins al mar i la ciutat de Barcelona. El recinte del castell és petit i s'adapta al terreny. És una construcció de planta rectangular, en la qual resten sencers els murs est i nord. Pujant cap al pla de la Batalla i anant a cercar la Roca Centella, es troba una curiosa pedra que ha donat nom a la muntanya. És una pedra de color blanc i que porta esculpits un escut barrat i la llegenda Montmany.
La Festa dels Sants Patrons, que se celebra el primer dilluns després de Pasqua, té el seu origen en el vot de poble que van fer els parroquians de Vallcàrquera l'any 1812, en plena Guerra del Francès.
La Festa del Pi, al primer diumenge després de Pasqua, s’origina en antiquíssims rituals pagans de fertilitat i de culte a la naturalesa. Durant la festa els homes de la població van al matí a tallar un pi que transporten fins al poble; al arribar es produeix un repic de campanes i tota la població surt a rebre'l. Posteriorment es planta amb la colꞏlaboració de la gent. Cap al tard, tots plegats cremen el pi.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, esttudiós del Montseny
Font de Ca l’Andreu, Figaró‐Montmany
Coordenades GPS: 41.7248, 2.2735
Al voral est de la carretera de Ribes, pprop de a la sortida nord de Figaró, hi ha l’antiga font de Ca l’Andreu, avui sense aigua. Amb la construcció de la nova autovia C‐17 es va aprofitar per construir una nova font a l’altre costat.
Al voral oest, just enfrontada a l’antigaa font, a tocar els murs de proteccció del Congost i de la C‐17, hi ha una construcció moderna amb l’actual font de Caa l’Andreu. Una estructura de formigó en forma de pporxada, per on passen els vianants que caminen per la vorera, i un altre gegantina placca de formigó en forma de lletra F, totes dues de color verd vistós, s’ajunten en un punt central amb un sobresortint simulant una munttanya de color marró, on és ubicat el modern polsador de la font. Els grafitis que hi trobareu pintats per tot l’entorn semblen formar part de la decoració de la font. Potser algun dia aquesta font tan moderna pot esdevenir un punt singular de Figaró? A un costat de la font hi ha un espai de descans amb dos bancs de fusta, ii a l’altre costat, sota l’obra generosa dels arbres, una taula rodona de pedra.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, esttudiós del Montseny
Font antiga de Ca l’Andreu, Figaró‐Montmany
Coordenades GPS: 41.724804, 2.2734775
Font situada a peu de l’antiga carretera de Ribes, que travessava tota la població abans de la construcció de l’autovia C‐17. És localitzada a la sortida nord, prop del punt on les aigües de la riera de Vallcàrquera aboqquen al Congost.
Els sols 15 km2 de terme municipal de Figaró‐Montmany, d'orografia difícil, ha assentat històricament la població als nuclis de Montmany i Vallcàrquera, tot i que l’antic camí ral, que passava pel fondal de la vall, el ferrocarril i la nova carretera del segle XIX van fer que progressivament els habitants es desplacessin cap al marge de les vies de comunicació principals, on a la vegada hi van sorgir preuades fonts que abastien als viatgers, con aquesta font de Ca l’Andreu. Antigament la muntanya estava aterrassada, i ben regada amb una bona xarxa de canals, el que feia que hi hagués una abundant collita de verdures i fruitess. Alguns d’aquests canals tenien relació directe amb les fonts que trobem a Figaró.
Al voral oest de la carretera trobem l’antiga font de Ca l’Andreu, una petita i senzilla construcció adossada al marge de la muntanya, de forma quadrada i mal coberta, feta d'obrra acabada amb ciment, amb un tub de ferro collat a la part baixa per on fins fa no tant de temps (2014) encara hi rajava l'aigua. En el marge superiorr de la font, un granddiloqüent xiprer i un no menys impressionant cedre indiquenn la importància històrica de la font.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, estudiós del Montseny
Font de Ca n’Oliveres, Figaró-Montmany
Coordenades GPS: 41.7116,2.2583
Font situada prop del majestuós mas de la que pren al nom, emplaçada al seu sud- oest, passat el torrent de Maries, resseguint la pista de terra que porta cap al Pla de Maries, i més enllà fins al Pla de Montcau. Podeu accedir a Ca n’Oliveres des de la carretera de Montmany, en un trencall a una corba tancada passant primer per Can Cancell. O si ho preferiu per la pista de terra que remunta el torrent de Maries des de Gallicant; la pujada per aquesta ruta és espectacular, amb els Cingles de Bertí retallant- se a l’horitzó, i apareixent Ca n’Oliveres a mesura que es va ascendint poc a poc.
La font a vegades també rep el nom de Volta de Canó, ja que és en una volta així on està posicionada. Es tracta d'una obra prismàtica de pedra lligada, d'uns dos metres i mig d'ample, dos de llarg i uns altres dos d'alçada, obert a l'est i sense cap porta. Les parets són resseguides per dos bancs adossats a banda i banda. La volta catalana és construïda amb totxos, per amb una gran esquerda quan l’hem visitat nosaltres, cosa que fa témer per la seva seguretat futura. A la paret del fons, que pel que resta es pot suposar que era tota enguixada de blanc, hi ha dues fornícules, la primera i més gran és on cau l'aigua per un forat practicat al frontal i regalima per la paret fins que és recollida en una pica, i una altra d'igual profunditat al costat, que potser era la mina, comunicada per un petit orifici amb la primera.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, estudiós del Montseny
Font de Can Cabona, Figaró-Montmany
Coordenades GPS: 41.7176,2.2697
Aquesta font boscana es troba a 500 metres més amunt de l’estació de ferrocarril del Figaró, seguint la carretera que puja cap a Montmany, junt en el sot d’una corba que gira 180º la carretera. Us serà fàcil d’identificar la corba perquè hi ha dos camins que s’inicien en ella, ambdós porten al cementiri municipal. A la part nord del sot, tocant a la carretera podreu veure uns esglaons de pedra i una barana de fusta que us acompanyaren fins el replà de baix, on trobareu la font.
En el pla inferior, tocant a la riera que baixa del Turó de la Cospineda, us trobareu tres bancs per gaudir d’aquest paratge de tranquil·litat, ben arbrat, tot i que caldria portar a terme una mica de neteja de l’esbarzeram si no es vol perdre el lloc.
La font queda enclotada per sota el nivell del pla, recollida per dos murs alts de pedra formant angle recte pel costat del terraplè de la carretera, i un altre més baix que alhora fa de respatller a un bancal que el ressegueix. Cinc graons de pedra ens permeten baixar-fins a la deu, que és molt ran de terra. A sota hi trobem la sortida d'aigua per mitjà d'un tub de ferro torçat per gamberrades, encastat al mur, i l’aigua cau en un bassal quadrat arran del sòl que també està empedrat. Damunt hi ha una placa de pedra com altres que he vist al Figaró, amb el nom de la font gravat.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, estudiós del Montseny
Font de la Carretera de Montmany, Figaró-Montmany
Coordenades GPS: 41.7194, 2.2718
Font emplaçada a l’oest del centre urbà de Figaró, a l’altre costat del Congost i de la C- 17. És just a l’inici de la carretera BV-1489, que porta de Figaró al nucli muntanyós de Montmany, a només 150 metres més amunt de l'estació del ferrocarril. Es troba empotrada al mur de contenció del ferrocarril, un gruixut muram de pedres ben col·locades.
El seu frontal queda endarrerit un pam respecte al mur formant un arc, emmarcat per maons col·locats a sardinell. Al gener de 2018 l'aigua brollava molt lentament per una canya encastada al frontal que en feia de broc, i regalimava per la paret fins una pica rectangular de pedra a mitja alçada, tan ampla com l'obertura de la fornícula i coberta tot de molsa.
Just davant tenim el fantasiós castell de Rubinat, un edifici modern que aboca el seu perfil sobre tot sobre la C-17, però que no té res a veure amb l’històric castell de Rubinat de la Segarra.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, estudiós del Montseny
Font dels Castanyers, Figaró-Montmany
Coordenades GPS: 41.7245, 2.2900
Font localitzada a la riba esquerra de la riera de Vallcàrquera, en una raconada del corriol que, sortint del pont del Molí i abandonant momentàniament el PR C-33, puja paral·lel a la riera fins a tornar a trobar el PR C-33 que ens porta a la Creu de Can Plans (límit del terme) i després a Sant Cristòfol de Monteugues. El corriol s'endinsa en un bosc de ribera caducifoli amb freixes, verns, pollancres, oms, avellaners... i una sotabosc d’arbustos ric i espès. Guanyem alçada poc a poc, sempre en direcció sud-est, i 200 metres després de l’inici del sender hi ha a l'esquerra unes escales de fusta a que baixen a la riera i per un petit pont la permeten creuar per arribar fins a l’ermita romànica de Sant Pere de Vallcàrquera. 200 metres més amunt d’aquest trencall arribem a un eixamplament del camí, amb l'amagada font en un racó a la dreta.
La font dels Castanyers és una bonica construcció adossada al marge de la muntanya, amb un petit replà pavimentat al davant. Un muret arrodonit de pedra lligada, de quasi dos metres de llargada per un d'alçada, lleugerament còncau, conté a la part baixa un gruixuda canella de ferro encastada per on l’aigua cau en un bassal quadrat ran del sòl.
L'indret és tranquil i acollidor, amb dos bancs de fusta que ens conviden a reposar i gaudir de l'entorn, tot i que no sempre podreu gaudir de l’aigua de la font, car el cabal és condicionat a les pluges i a la temporada.
Alguna vegada s’ha identificat erròniament aquesta font també com a Font del Gaig, però la memòria tècnica de l'Inventari del Patrimoni del Figaró-Montmany esmenta ambdues fonts per separat, sense afegir cap altre dada.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, esttudiós del Montseny
Font d’En Llanes, Figaró‐Montmany
Coordenades GPS: 41.7192, 2.2763
Localitzada a la plaça que porta el seu nom, pujant cap al veïnat també homònim, a una ccorba tancada a mà dreta, just qquan el carrer del Dr. Jordi Sans Sabrafen (Doctor en cirurgia i medicina premiat amb la Creu de Sant Jordi) perd el seu nom per dir‐se carrer del Carme. La font està indicada des de l'entrada a la població, prenent l’antic camí que encara ara porta a Vallcàrquuera.
La placeta queda al costat de la muntanya, perfectament empedrada i amb llambordes col∙locades en junta oberta al voltant de dos grans arbres. Hi ha un llarg bancal de pedra i una solitària taula rectangular pètria. Al mig podem admirar un arbre catalogat per l'Ajuntament, una robínia monumental batejada amb el nom de lla font, un arbre d'origen nord‐americà de fulla caducaa.
La font queda en un lateral de la plaça, enclotada metre i mig per sota el nivell del terra de la placeta i protegida per unna senzilla barana de ferro. Acollida per dos murs de paredat formant angle recte per un costat, i per la mateixa muntanya per l'altre, tot ben recobert de verda molsa, unes escales ens permeten l'accés a la ddeu. L'aigua raja per un petit broc de ferro encastat all muret frontal i molt proper a la roca viva, i a la vegada també hi ha un polsador modern més central. L’aigua cau en una pedra rectangular ran de terra.
El Dr. Jordi Sans Sabrafen (Barcelona, 1933 ‐ 2004) va viure de petit al Figaró. Al veïnat de cases al voltat de la Font d’En Llanes va trobar el seu “racó de mon” per treballar i recolllir l’energia per impulsar l’hemmatologia, l’oncologia, i la medicina catalana en general. El Figaró està en els seus llibres, i també va estar sempre en la seva agenda, per millorar el poble, per defensarr‐lo de l’autovia, i per ajudar la gent que el necessitava com a metge o com a persona. En agraïment d’això el poble del Figaró va dedicar‐li aquest carrer per mantenir‐lo a la memòria col∙lectiva.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, esttudiós del Montseny
Font de l’Estalviada, Figaró‐Montmany
Coordenades GPS: 41.7126, 2.2437
Pujant per la carretera BV‐1489, carreetera local de Figaró a Montmany, que acaba en aquest desolat nucli, uns 300 metrees abans d’arribar, just quan la carretera fa una corbaa tancada per superar el torrentt de Maries, prop hi teniu la font de l’Estalviada. Des de la carretera remunteu el torrent per un petit corriol que hi ha al marge esquuerre i en tan sols 35 metres trobareu la font, ben indicada per una pilona de fusta, car la font és tan integrada a l’entornn que a lo millor passeu per davant sense adonar‐ vos.
Es tracta d’un font molt boscana, amb un pedró vertical d’uns 50 cms. que té una data gravada a la part superior que sembla indicar l’any 1914, amb uns dígits ben recargolats. Al centre de la pedra un broc d’acer inoxidable aboca la seva aigua a una pica circular al terra per on s’escola riera avall. Tota l’obra de la font estè ben recobberta de molsa.
Si continuem carretera amunt seguirem les passes que feia mossèn Llàttzer a la novel∙la d'en Raimon Casellas, tot sortint d'El Figaró pujant fins a Sant Pau de Montmany, i contiinuant cap al Santuari del Puiggraciós. Actualment l’església d’estil gòtic tardà de Sant Pau de Montmany està en un estat gairebé ruïnós i totalment innaccessible (és el lloc on es desenvolupa bona part de la novel.la d’en Raimon Casellas “Els Sots Feréstecs”).
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, estudiós del Montseny
Font de Ferreres, Figaró-Montmany
Coordenades GPS: 41.71531 , 2.30433
Font situada a l’àmbit més sud- oriental del terme municipal de Figaró-Montmany. Si pugem cap a Sant Cristòfol de Monteugues per la pista que surt de la Garriga, uns 400 m. abans d'arribar a aquesta església romànica, surt per la dreta un camí ample que va a buscar el torrent de Can Valls i el travessa. Uns 60 metres després de creuar- lo, trobarem la font a l'esquerra del camí.
La font deu el seu nom a la casa de Ferreres, avui desapareguda, que es trobava 200 m. cap al sud. La font va ser arranjada pel Centre Excursionista de la Garriga ja fa temps. Es tracta d’una bonica font envoltada de verdor, que raja per un petit broc metàl·lic encastat en un mur fet de pedra i amb bancs a banda i banda. Una placa metàl·lica imitant un pergamí ens indica el seu nom (escrit "Farreres").
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, esttudiós del Montseny
Font dels Gitanos, Figaró‐Montmany
Coordenades GPS: 41.7181, 2.2732
Font situada al peu de l’antiga carretera, on ben segur que sempre va ser un lloc de referència pels viatgers. És localitzadaa al sud de la població. Des de la petita rotonda que hi ha a l’entrada sud del poble des de la C‐17, cal caminar per la vorera cap a migdia, com si anéssim a la zona esportiva, i en 10 metres ja trobem la font en una petita zona d’esbarjo al peu de la carretera. La font fou recuperada per la ciutadania i l’escola pública “Montmany”, que és situada pràcticament davant, a l’altre costat de la sortida de l’autovia.
Des de la vorera cal baixar per unes escales que menen a una petita esplanada arbrada, amb un conjunt de grans roccs al costat proper a la carretera on hi ha la font amb el seu bon doll d'aigua. El conjunt es troba a recer de dos murs de pedres formant quasi angle recte, on dins s'hi ubica la font; una petita construcció a baixa altura amb un tub de ferro que vessa l'aigua a una pica quadrada al terra. Collada al frontal hi ha una llosa similar a moltes d’altres del ppoble, amb el nom de la font.
Al costat de la font disposem d'un banc de fusta, envoltat de grans pollancres i d'altres arbres que fan d'aquest lloc un espai fresc i agradable, tot i que la presència a tocar de la C‐117 pugui suposar a priori de soroll, les barreres acústiques de l’autovia i la fresa de l’aigua que baixa pel Congost fan del lloc un estatge on predomina el verd i l’agradable so de l’aigua.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, esttudiós del Montseny
Font del Molí, Figaró‐Montmany
Coordenades GPS: 41.7263, 2.2864
La senzilla font del Molí es troba a peu de la pista asfaltada que porta al veïnat de Vallcàrquera, tot just haver creuat el pont que salva la riera, davant less restes de l’antic molí de Can Xicola, de qui rep el nom, uns 200 metres abans d'arrribar a l'ermita romànica de Sant Pere de Vallcàrquera.
El pedró de la font és una llosa semicircular disposada en vertical i clavvada al terra. A la part baixa hi havia abans un tub de plàstic encastat per on rajava de manera ininterrompuda l'aigua, tot i que acttualment aquet broc ha estat substituït per un polsador d’aram, per on cau l’aigua a la pica rectangular arran de terra. Gravat al frontal podem veure‐hi cisellat el nom de la font i la inscripció 19227, possiblement l'any de la seva construcció.
La font del Molí rep el nom de la petita edificació mig colgada per lla vegetació que podem veure a l'altre costat de la pista, un antic molí hidràulic que bellugava les seves moles mercès a la força proporcionada per l'aigua. A la part del darrera encara s'observen l'antiga bassa del molí, on es recollia l'aigua de la riera per mitjà d'una resclosa i a traves d'una canal es conduïa fins la bassa per on entrava al molí. Els anys vint de segle passat, un veí del Figaró produí per primer cop electricitat en aquest molí.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, esttudiós del Montseny
Font de la Noguera Punxeguda, Figaró‐Montmany
Coordenades GPS: 41.7259, 2.2752
Localitzada al peu del sender PR C‐33, a la llera esquerra de la riera dde Vallcàrquera, 150 metres abans que les seves aigüess s'uneixin amb les del Congost. Podem accedir‐hi des de l’antiga carretera de Ribes, avui carrer principal de la pobllació, sortint en direcció nord, per on ens creuarem amb el sender i la riera de Vallcàrquera, també coneguda com a Riereta. Des d'aquí prenem el bonic camí que ressegueix el PR‐33, que remunta pel marge dret la riera de Vallcàrquera. Uns 100 metres més amunt arribem a un pas empedrat per creuar la riera i poder pujar fins el carrer mossèn Cinto de la població; aquest camí de lleugera pujada passa just per sobre la font. Fins fa no gaire sols si podia accedir per aquí, però actualment s’ha recuperat una pràctica passera de fusta que permet accedir fàcilment a la font des de la llera dreta de la riera per on passa el PR C‐33.
La font es troba en un petit replà a la mateixa llera esquerra, amb un llarg mur de contenció de pedra ben rejuntada, contenció del camí de pujada, tot l’entorn cobert d'heures, galzarà i esbarzerar. El muur disposa d’un banc a cada banda resseguint la traça, i al mig, entre els dos bancals, hi trobem la sortida d'aigües per mitjà de dos tubs de ferro encastats al frontal, a un pam d'alçada l'un de l'altre i de diferents gruixos. Quan la font raja, l'aigua cau a terra en una pica de pedra i desguasssa a través d'una canal oberta cap a la riera. Al capdamunt del frontal hi ha collada una placa quadrada de pedra amb el nom de la font (del mateix estil que moltes del terme).
Tot i que ho hem estat investigant, no hem sabut trobar encara el perquè del nom de la font, evidentment lligat a una particular noguera.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, esttudiós del Montseny
Font dels Ocells, Figaró‐Montmany
Coordenades GPS: 41.72736 , 2.28131
Localitzada just a llevant de Can Bosc,, a la vall de Vallcàrquera. Situadaa en el torrent de Can Basí, tan sols a 35 m de la confluència d'aquest torrent amb la riera principal de la vall de Vallcàrquera (coneguda com "la Riereta"). L'accés fàcil es fa per Can Bosc, però és una finca particular. L'alternativa és anar per la carretera que transcorre per la vall de Vallcàrquera i quan arribem a l'allçada de Can Bosc (situada a l'alltre banda de la Riereta) buscarem un corriol que baixa cap a la riera, la creuarem i anirem a buscar la confluència amb el torrent de Can Basí, que caldrà remuntar 35 m fins a trobar la font. En aquest darrer tram, passarem per ssota d'un petit pont‐aqüeducte qque porta aigua a Can Bosc (agafada de la Riereta una mica més amunt).
La font, oberta a una paret de roca, ha estat anul∙lada en haver estaat tapiada el que sembla ser que era la mina d'on provenia l'aigua. Tot i així, per la seva part inferior encara s'escapen algunes filtracions. Tot seguit de la font hi ha la bbassa obrada, en avançat estat d'abandonament i degradació. La bassa recollia tant l'aaigua de la font com la que pogués aportar el torrent (generalment sec) en èpoques dde pluja. Aquesta bassa figura al mapa que va fer el topògraf Salvador Brugués l'any 1924.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, esttudiós del Montseny
Font del Pontet, Figaró‐Montmany
Coordenades GPS: 41.7117,2.2682
Font localitzada a la zona de Galligant, a la riba dreta del torrent de Maries (també anomenat de Ca n'Oliveres), just uns 80 metres abans que aquest forrmi aiguabarreig amb el riu Congost. Per anar a la font sortim del nucli urbà per l’antiga carretera, com si volguéssim anar a Barcelona. 140 metres després d'haver passat per sota la via del tren pel pont de Galligant, trenquem a la dreta per un pont que creua el Congost i acceddim a un petit polígon industrial on hi trobem les piscines municipals, el restaurat la Cuspineda i una fàbrica. Al final hi ha una gran esplanada de terra amb una petita estació transformadora on just al costat surt un camí de terra que mmarxa en direcció sud. Al cap d'uns 150 metres som en una bifurcació; per la dreta pujaa a Ca n'Oliveres, però nosaltres seguim pel de l'esquerra, en baixada. Passem per les restes d'un antic forn que deixem a la dreta alhora que el camí gira a l'esquerra tot busccant la riera que trobem escassos 25 metres més avall. Creuem la riera i, un cop a l'alttre costat, a tan sols cinc metres a la dreta tenim la font.
L'aigua brolla per una petita canella de ferro encastada a la part baixaa d'un muret de pedra al marge de la muntanya, i cauu en un bassal quadrat de pedra que queda per sota el nivell del terra. Al costat de la font disposem d'un banc de peedra per seure i fruir del lloc sota l’ombra d’un gran pollancre.
La font va ser restaurada l'any 2008 per una trentena de veïns,, finançada per l'Ajunntament i amb la important col∙laboració de l'ADF del Figaró.
A pocs metres de la font, uns 75 metres més amunt del camí, podem veure encara les restes d'un antic forn de morfologia cilíndrica, d'uns quatre metres i mig de diàmetre del qual es conserven un parell de meetres de parets. Està esfondrat per les bandes oest i est, on sembla que hi hauria la boca. A la part superior, un camí permetia dur el material per carregar‐lo.
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, esttudiós del Montseny
Font de Puiggraciós, Figaró‐Montmany
Coordenades GPS: 41.7062, 2.2478
Font emplaçada al marge del corriol que pujant des de Figaró i Montmany arriba al santuari de Puiggraciós, just a tocar. La font se sustenta en un mur dde pedra lligada rectangular, lleugerament corbat a la part superior, que reté les terres, i per davant una gran llosa de pedra disposada en vertical que li fa de frontal. Al mig del frontal hi ha collada una aixeta per on brolla l'aigua i cau a un bassal quadrat d''obra a mig pam del teerra. A la banda esquerra, hi ha uun petit banc per seure. La font té un polsador per obrir‐la, però esta dissimulat dins d’unn tub d'acer inoxidable que la folra, amb un forat rodó al davant que permet ficar el dit i polsar, després l'aigua raja peer un altre forat practicat a la part de sota del tub.
El santuari original de Puiggraciós fou construït a principis del segle XVIII, i s’edificà molt a prop d’on diu la llegenda que es va trobar la imatge de la verge, una capelleta que és a tocar de la torre de telegrafia, que encara avui es pot veure prop el penya‐ segat. Durant la Guerra Civil Espanyola el santuari va ser pràcticament derruït, la construcció actual és va reconstruir als anys 50 del segle passat. Des de 1973 unes monges benedictines del monestir de Sant Pere de Puelles de Barcelona ocupen l’antiga casa dels ermitans i tenen cura del Santuari.
Davant del santuari, en un morro petri elevat fins als 699 metres sobre el nivell del mar, hi ha la torre de telegrafia òptica del Puiggraciós, declarada Be Cultural d’Interès Nacional. Edificada l'any 1854, actuallment es troba en perfecte estat de conservació. Aquesta torre formava part d'un sistema de comunicació consistent en un aparell situat a distància visual d'un altre aparell similar. Els senyals es feien mitjançant uns elements mòbils fixats en un suport de fusta muntat dalt de la torre, i el missatge es desxifrava en el lloc de destí mitjançant codis establerts. La torre de PPuiggraciós era la núm. 45 de la línia de Vic a Barcellona, entre les torres de Centelles (núm. 44) i Granollers (núm. 46).
EXPOSICIÓ FONTS DEL MONTSENY
Adrià Corella, fotògraf Oscar Farrerons, estudiós del Montseny
Font del Vinyet, Figaró-Montmany
Coordenades GPS: 41.71612 , 2.28099
Situada al sud-est del Figaró. Per arribar-hi, partirem de la font d'en Llanes, en el mateix nucli urbà del poble, lloc on s'inicia el camí que porta a la cova de Nostra Senyora del Carme. Una vegada arribats a la cova continuarem el camí muntanya amunt i quan el pendent del terreny es suavitza una mica agafarem un trencall a la dreta. Just quan el senderó creua un torrent, trobarem l'inici d'una excavació a manera de trinxera que s'endinsa a la muntanya al llarg de 15 metres, trobant al seu final les boques de mina.
Hi ha dues boques de mina a diferent nivell, una gairebé damunt l'altre. Donen pas a galeries de curt recorregut. La galeria inferior (que té 8 m) finalitza en un racó on de vegades hi ha aigua entollada. En temps de pluges abundants, el toll pot ocupar la totalitat del terra de la galeria. Potser per aquest motiu, en alguns llocs ha estat considerada una font (per exemple, al mapa de l'Alpina), tot i que en realitat en opinió d’alguns experts es tracta més aviat d'una mina excavada amb la intenció d'extreure mineral.
La cova de Nostra Senyora del Carme és una excavació a la roca a manera de capella, tancada per una reixa (GPS: 41.71623 , 2.27555 ). A la dècada de 1950 fins i tot s'hi feia un petit aplec en el dia del Carme (16 de juliol), però aquest costum no va tenir continuïtat.
Cova del Carme
Font del Vinyet des de l’interior d e la mina
Agraïments
Anna Àvila (CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona).
Ferran Cardona (Aiguafreda) que ens mostrà les fonts més amagades de Figaró.
Fortià Prat (Laboratori Prat, Torelló)
Gemma Font (documentalista del Museu Etnològic del Montseny, MEMGA) que ens va assistir en la documentació i marc històric de les fonts montsenyenques.
Jordi Tura (director del Museu Etnològic del Montseny, MEMGA), que amb la seva visió crítica va ajudar-nos a ordenar l'ingent material que hem recollit.
Josep Mª Panareda Clopés (Universitat de Barcelona).
Kim Mateu (Museu Etnològic del Montseny, MEMGA), en la maquetació dels plafons per a l'exposició de les fonts del Montseny.
Xavier Vila (Memorial Figaró).
Bibliografia
ALBESA Riba, Carles; Monfil, David (fot.). El Montseny ahir i avui. ISBN: 9788498838725. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 215 p. 2016.
BOADA, Martí. Llegendes del Montseny. 1ª Edició: abril 1992. Carles Vallès – Editor. ISBN: 84‐ 85874‐46‐3. Dipòsit legal: Gi‐506‐92.
BOADA, Martí; Rieradevall, J. (dir.) Diagnosi ambiental al Parc Natural del Montseny. ISBN: 8477949689. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea d'Espais Naturals, 185 p. 2003.
BOUAZZA, M.; Carmona, J.L.; Puigserver. Características químicas e isotópicas de las aguas subterráneas del macizo del Montseny (prov. de Barcelona) y su relación con el tipo de flujo y contexto geológico. Barcelona: Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, 2002
CUSPINERA, Ll; Clusellas, C. El Modernismo de veraneo en el Vallès Oriental. Le Modernisme des résidences d'été dans le Vallès Oriental. Barcelona: Diputació de Barcelona, Institut d'Edicions, Consorci de Turisme del Vallès Oriental, 40 p. : 2001.
DANÉS, J.; Puche, C. Els documents de l'aigua. Associació La Mostela, p. 20‐23. 2005.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Hidrografía. Principales fuentes y manantiales. Plano núm. 4.2 Plan Especial del Parque Natural del Montseny, I: fase de información, Desembre 1975, 1:140x98 cm.
FARRERONS VIDAL, Oscar. L’aigua és vida, història, llegenda i cultura al Montseny. VERTEX, 280. Octubre 2018. Pàgines: 32‐42. ISSN: 0042‐4420.Edita: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). http://hdl.handle.net/2117/124569
FARRERONS VIDAL, Òscar. Patrimonio cultural, histórico y natural de las fuentes del Montseny. I International Congress of the Mountains (CIMAS), Granada, 8 març 2018. http://hdl.handle.net/2117/121367
FARRERONS VIDAL, Oscar. Racons del Montseny amb aigua. Farell Editors: Sant Vicenç de Castellet, febrer 2019. Llibres de muntanya, 55. ISBN: 978‐84‐17116‐08‐8.
FARRERONS VIDAL, Oscar. Recuperando a cultura das fontes e a água no Montseny. X Congreso Ibérico de Gestión y Planificación del Agua. “20 años de continuidad de una nueva cultura del agua”. Setembre 2018. Coïmbra (Portugal). http://hdl.handle.net/2117/122684
FARRERONS VIDAL, Òscar. Una visión multidimensional etnográfica, cultural, histórica y patrimonial de las fuentes de la Reserva de la Biosfera del Montseny. 1er Simposio Ibérico sobre Conservación de Ecosistemas Fontinales. BioSciCat‐Societat Catalana de Ciències per la Conservació de la Biodiversitat. (Barcelona, juny 2019). http://hdl.handle.net/2117/165979
FARRERONS VIDAL, Òscar; Corella, Adrià. Recuperem la cultura de les fonts (II). Revista de Vic. Febrer‐març 2018. Número 42.
FARRERONS VIDAL, Òscar; Font Valentí, Gemma. Les fonts del Montseny. Un patrimoni natural i cultural a preservar. La Sitja del Llop‐Revista del Montseny. p 13‐16. Edita: Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. Dipòsit legal: B‐46‐124‐95. Novembre 2017.
GONZÁLEZ, J. M; Ferrés, Ll. ; Martínez, J. Les aigües superficials del Montseny. Unitat d'Ecologia Aplicada del Servei de Parcs Naturals i Medi Ambient, Diputació Provincial de Barcelona, 124 p. Map.
MARGALEF, Ramon. Les fonts del Montseny. La Sitja del Llop, 3: Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Barcelona, 1992.
PAGESPETIT, Lluis. 111 fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. ISBN: 8495695189. Farell editors i dissenyadors, 141 p. 2003.
PANAREDA CLOPÉS, Josep M. Descobrim el Montseny. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007. ISBN: 978‐84‐8415‐923‐0. Dipòsit legal: B.21.824‐2007.
ROMA I CASANOVAS, Francesc. El Montseny. 50 itineraris a peu. 2a. Edició. 2010. Cossetània Edicions. ISBN: 978‐84‐9791‐676‐9. Dipòsit legal: T‐471‐2010.