Sostenibilitat a Les Comarques Gironines. Balanç Després De 10 Anys D'agendes 21 Locals. Observatori De
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ISBN 978-84-92707-25-6 9 788492 707256 Després de gairebé 4 anys, l’esforç de l’Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines (OSCG) arriba a un punt culminant de la seva trajectòria: l’edició dels estudis realitzats en format monografia. L’equip tècnic de l’OSCG es sent il·lusionat i convida als lectors a endinsar-se en aquest mar de dades i informació d’aquest territori que ens estimem tant. SOSTENIBILITAT A LES COMARQUES GIRONINES BALANÇ DESPRÉS DE 10 ANYS D’AGENDES 21 LOCALS OBSERVATORI DE SOSTENIBILITAT DE LES COMARQUES GIRONINES COORDINACIÓ DE LA PUBLICACIÓ Sergi Nuss Girona (ambientòleg) COORDINACIÓ DELS INFORMES DE SOSTENIBILITAT Sergi Nuss Girona (ambientòleg) i Josep Antequera Baiget (biòleg) EQUIP TÈCNIC Eduard Adrobau Ros (ambientòleg), Anna Jiménez Pinatella (geògrafa), Pere Pla Cama (geògraf) i Emma Soy Massoni (enginyera agrònoma) AGRAÏMENTS PER L’ASSESSORAMENT I EL SUPORT TÈCNIC REBUT Anna Bou, Anna Grabalosa, Anna Julià Camps, Albert Ruhí, Àlex Casademunt, Alina Cassany, Ariadna Ga- barda, Ariadna Sitjà, Beatriu Tenas, Carme Rossell, Carolina Martí, Dani Boix, Diego Varga, Eduard de Ribot, Elisenda Montserrat, Emili Santos, Enric Ballesteros, Enric Pardo, Ester Magrià, Francesc Canalias, Fran- cesc Córdoba, Gabriel Jover, Gemma Valeri, Glòria Campos, Helga Nuell, Hugo Plazas, Imma Bastida, Isabel Junquera, Jácobo Ruíz, Joan Font, Joan Gaya, Jaume Hidalgo, Jaume Ullastres, Jordi Badosa, Jordi de Cambra, Jordi Figueras, Jorge Brenner, Josep Calbó, Josep Daunis, Josep Maria Mallarach, Josep Vila, Judit Vilà, Laura Llorens, Llorenç Planagumà, Lluís Reixach Fernández, Lluís Vilar, Marc Marí, Marta Sales, María Clara Suárez, Mercè Agüera, Mita Castanyer, Montse Melció, Muntsa Bau, Neus Monllor, Núria Pascual, Olga Freixa, Ole Thörson, Oriol Costa, Oriol Mas, Pablo García, Pere Torres, Pep Codony, Ricard Mademon, Ra- fael Sardà, Rafel Llussà, Raül Valls, Roger Zamorano, Santiago Pérez, Sara Biosca, Salvador Fuentes, Sònia Jiménez, Txabier Mina, Xavier Béjar, Xavier Canosa, Xènia Illas. I PER LES DADES FACILITADES Diputació de Girona, Consell d’Iniciatives Locals pel Medi Ambient (CILMA). Generalitat de Catalunya: Serveis Territorials del Departaments de Medi Ambient i Habitatge, Agència Cata- lana de l’Aigua, Agència de Residus de Catalunya, Departament de Treball i Indústria, Institut Català de l’E- nergia, Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Serveis Territorials de la Direcció General d’Urbanisme, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Direcció General de Pesca, Parc Natural del Cap de Creus. Consells Comarcals: Alt Empordà, Baix Empordà, Cerdanya, SIGMA-Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès, Selva. Ajuntaments: Avinyonet de Puigventós, Banyoles, Besalú, Bescanó, Beuda, La Bisbal d’Empordà, Boadella i les Escaules, Bolvir, Caldes de Malavella, Camós, Cantallops, Castellfollit de la Roca, La Cellera de Ter, Celrà, Colomers, Cornellà del Terri, Crespià, Figueres, Flaçà, Garrigàs, Girona, Gombrèn, La Jonquera, Lla- gostera, Llambilles, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Porqueres, Portbou, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Pallerols, Sant Hilari Sa- calm, Sant Joan de Mollet, Sant Miquel de Campmajor, Santa Coloma de Farners, Sarrià de Ter, Setcases, Tortellà, La Vajol, Vallfogona de Ripollès, Verges, Vilabertran, Vilablareix, Vilademuls, Viladesens, Vilamacolum. Universitat de Girona: Institut de Medi Ambient de la UdG, Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG. Centre d’Estudis Avançats de Blanes - Consejo Superior de Invesitgaciones Científicas. Càtedra UNESCO en Desenvolupament Humà Sostenible. Associació per a la promoció del transport públic. Cooperativa La COPA SCCL. Associació Naturalistes de Girona. I a totes les persones i institucions membres del Consell Assessor de l’OSCG. En col·laboració amb: Amb el suport de: En conveni amb: ÍNDEX 0. PRESENTACIÓ PÀG. 4 1.INTRODUCCIÓ PÀG. 7 1.1 Les Agendes 21 Locals a les comarques gironines Pàg. 7 1.2 Objectius Pàg. 8 1.3 Documents i productes generats Pàg. 8 1.4 Què és l’Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines? Pàg. 8 1.5 Qui més observa la sostenibilitat Pàg. 9 2.COM AVALUA LA SOSTENIBILITAT L’OSCG? PÀG. 10 2.1 La sostenibilitat: conceptes generals Pàg. 10 2.2 L’anàlisi de la sostenibilitat per blocs Pàg. 10 2.3 Participació social en l’estudi de la sostenibilitat de les comarques gironines Pàg. 12 3. LES COMARQUES GIRONINES; COM SÓN PÀG. 13 3.1 Les comarques gironines; un àmbit d’estudi variable Pàg. 13 3.2 Poblament del territori Pàg. 14 3.3 Matriu física i ecològica Pàg. 17 3.4 Economia i desenvolupament Pàg. 22 4. AVALUACIÓ DE LA SOSTENIBILITAT PER BLOCS PÀG. 25 4.1 Sostenibilitat de la matriu territorial i ecològica Pàg. 26 4.2 Sostenibilitat en l’àmbit de la mobilitat i les infraestructures Pàg. 38 4.3 Sostenibilitat en l’àmbit social Pàg. 44 4.4 Sostenibilitat en l’àmbit de l’economia Pàg. 49 4.5 Sostenibilitat en l’àmbit del consum de recursos Pàg. 58 4.6 Sostenibilitat en l’àmbit de la governabilitat i la gestió local Pàg. 68 5. MATRIUS COMARCALS D’AVALUACIÓ DE LA SOSTENIBILITAT PÀG. 75 6. CONCLUSIONS PÀG. 85 7. BIBLIOGRAFIA PÀG. 95 8. ANNEX PÀG. 98 SOSTENIBILITAT A LES COMARQUES GIRONINES Balanç després de 10 anys d’Agendes 21 Locals OBSERVATORI DE SOSTENIBILITAT DE LES COMARQUES GIRONINES Associació Factoria de Sostenibilitat i Associació Centre per a la Sostenibilitat Territorial L’informe “Sostenibilitat a les comarques gironines: balanç després de 10 anys d’Agendes 21 Locals” que teniu a les mans és un document innovador i oportú en diferents sentits. En primer lloc, per la manca de tradició que té l’avaluació de les polítiques públiques en el nostre país i, especialment en l’àmbit de les polítiques a favor de la sostenibilitat. En el procés de participació i debat de l’Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, que tot just s’està tancant, es parteix de l’evidència empírica que, en el cas concret de les Agendes 21, l’avaluació d’aquestes ha estat escassa i molt des- igual en el territori català. Si bé és cert que, en pocs anys, les Agendes 21 s’han incorporat a la realitat político-administrativa de bona part dels municipis, per altra banda podem parlar d’una manca de transparència en el seguiment d’aquestes agendes. Aquesta situació invalida o limita substancialment el potencial d’aquest instrument que no és altre que el de generar processos participatius i de governança en l’elaboració de polítiques a favor de la sostenibilitat en l’àmbit local. La manca d’una participació ciutadana sostinguda i la molt modesta implicació del sector privat corroboren aquesta limitació i insuficiència. La ubicació quasi universal de les Agendes 21 als departaments de Medi Ambient (àrea d’urbanisme) dels municipis, junt amb l’escassa implicació i suport dels nivells superiors de l’administració també són fets a destacar. La manca de transversalitat, en el primer cas, i de compromís i convicció polítiques en el segon, acaben d’arrodonir aquest diagnòstic tan poc favorable. En el cas de les comarques gironines, és cert, però, que la Diputació de Girona va liderar la implementació dels Plans d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) des de 1998. Tanmateix, l’opció a favor de l’externalització dels processos d’implementació, en dificulta avui el seguiment; d’aquí la necessitat d’elaborar informes com el que ara presentem. En qualsevol cas, si en un primer moment la implementació de les Agendes 21 va generar expectatives en els cercles més am- bientalistes i tècnics, avui s’arriba a una situació de cert bloqueig i desencís. En aquest context, no és d’estranyar que en l’In- forme present es conclogui que “Les Agendes 21 estan extensivament desenvolupades a totes les comarques menys a la Cerdanya, però no presenten una correlació significativa amb la sostenibilitat de les mateixes...” o que “ La dinàmica econòmica condiciona molt més la sostenibilitat del territori que els processos de sostenibilitat local com l’Agenda 21”. En definitiva, la primera raó per la qual aquest informe és innovador i oportú la trobem en el fet que té com a propòsit avaluar un dels instruments a favor de la sostenibilitat que més cal avaluar. Com afirma reiteradament Joan Subirats, expert en l’anàlisi de les polítiques públiques, l’avaluació de les polítiques ja és, en si mateix, una política; nosaltres afegiríem que si això és cert per a totes les polítiques públiques en general, en el cas de les polítiques a favor de la sostenibilitat, això encara ho és més. Perquè sense avaluació no hi ha aprenentatge, i sense aprenentatge no hi ha innovació; perquè a ningú li ha de sorprendre que sense innovació no hi ha cap possibilitat de transitar cap un model més sostenible de desenvolupament. El caràcter ava- luatiu d’aquest informe el converteix en una política en si mateix i li atorga un caràcter prescriptiu ineludible. Davant d’un con- cepte tan polisèmic i controvertit com el de sostenibilitat, oferir unes pautes, uns instruments i unes finalitats a partir d’unes evidències empíriques és una oportunitat que no podem despreciar i és valor d’aquest l’informe. Això ens porta a la segona observació que volem fer en aquesta presentació: l’informe és un document oportú perquè posa en evidència la necessitat de plantejar un model de governança a favor de la sostenibilitat clar, compartit i compromès. En destacar els punts forts i febles del desenvolupament econòmic i social de les comarques gironines, aquest informe també posa sobre la taula el potencial sostenibilista del territori. Una governança a favor de la sostenibilitat hauria de ser una governança que es basi en aquest potencial, i que, en conseqüència, reequilibri els recursos dels actors implicats en el desenvolupament econòmic i social. La lectura d’aquest informe ens suggereix canvis en la forma de governar el trànsit cap a un model socio-econòmic més soste- nibilista, uns canvis que ja s’han plantejat en termes teòrics però que, amb la informació que ens aporta l’informe, ja es poden concretar molt més.