L'ESTUDI DEL MEDI NATURAL El medi físic 33
GEOLOGIA sedimentológico de los afloramientos ter ciarios de Campins (Barcelona). Tesi de lli ALCALDE, C., CARMONA, J.M., FONT, X. i cenciatura. Univ. Barcelona. VILADEVALL, M. (1988). A detailed stream ANADÓN, P., JULIVERT, M. i SAEZ, A. sediment geochemichal in the Canoves-St. (1985). Aportación al conocimiento del Car Pere de Vilamajor area (Montseny massif bonífera de las Cadenas Costeras Catalanas. NE Spain). Act. Geol. Hisp., 23: 233-240. X Congr. Intern. Stratígr. Géol. Carbonifére Barcelona (1983)., 1: 99-106. Madrid ALCALDE, C. (1984). Prospección tactica de ANADÓN, P. (1986). Las facies lacustres del los recursos minerales del area de Cànoves• Oligoceno de Campins (Vallès Oriental, Pro Sant Pere de Vilamajor (Montseny, Barcelo vincia de Barcelona). Cuad. Geo/. Iber., 1 O: na). Tesi de Llicenciatura, Univ. Barcelona. 271-294. Madrid 168 p. ANADÓN, P. i VILLALTA, J.F. (1975). Carac ALCALDE, C. i VILADEVALL, M. (1984). terización de terrenos de edad Estampiense Prospección tactica de la anomalía de Pb en Campins (Vallès Oriental). Act. Geo/. Zn-Cu-As del area de Cànoves-Sant Pere de Hisp., 1 O (1 ): 6-9. Barcelona Vilamajor (Montseny-Barcelona). l Congr. ASHAUER, H. i TEICHMULLER, R. (1935). Esp. Geol. (Segovia}, 11: 317-319. Madrid Die rariscische und alpidische Gebirgesbil ALCALDE, C. i VILADEVALL, M. (1984). bund Kataloniens. Abb. Wiss. Gottingen Prospección tactica de la anomalía de Pb Math. Phys. KJ.,: 78. Zn-Cu-As del area de Cànoves-Sant Pere de AZORÍN, J., GONZALEZ, R.M. i RECARENS, Vilamajor (Montseny-Barcelona). Informe J.M. (1983). Materials de construcció a la Servei Geològic, Generalitat de Catalunya: vall d'Arbúcies. Estudi geològic. Informe inè 40. Barcelona dit, Arbúcies. 20 p. ALMERA, J. (1907). Estudio de un lago oli BASSEGODA, B. (1915). Excursión geológi• gocénico en Campins. Mem. R. Acad. Cienc. ca de Aiguafreda a La Garriga.-,:. Barcelona Art. Barcelona, 2: 12-20. Barcelona BERMELL, G. (1986). Dispersiones secunda ÀLVAREZ PEREZ, G. (1989). Algunes carac rias en los aluviones de la cabecera del río terístiques mineralògiques dels pòrfirs gra Tordera y su aplicación en prospección geo nodiorítics de Santa Fe del Montseny. In /1 química. Tesi de Llicenciatura, Univ. Barce Trobada d'Estudiosos del Montseny. Arbú lona. 111 p. cies, 1988, Diputació de Barcelona. Barcelo BOADA, M. (1981 ). Informe sobre el darrer na: 47-49. vestigi !lacustre de la conca del Tordera, en ÀLVAREZ PEREZ, G. (1986). Característi• el terme de Sant Celoni. Informe Pla d'Urba ques petrològiques de l'emplaçament del nisme (inèdit), Sant Celoni. 2 p. plutó granodiorític de Sta. Fe (Montseny) In CABAÑEROS, M. i MASRIERA, A. (1977). Jornada de Recerca Naturalista al Montseny. Contribución al conocimiento sedimentoló• Diputació de Barcelona. Barcelona: 55-56. gico del Muschelkalk medio de los Catalani ANADÓN, P. (1973). Estudio estratigràfico y des. Cuad. Geol. lbér., 4: 149-1 56. Madrid 3 4 El medi f/sic El medi físic 3 5
CALVET, J. i PASCUAL, R. (1988). Estudio molita a Gualba (Montseny). Butll. Inst. Cat. IGCP proj. núm. 5,2: 124-1 28. Bellaterra tación petroestructural del comportamiento de las alineaciones obtenidas a partir de Hist. Nat., V (8-9): 94-95. Barcelona del marmol de Gualba (Barcelona) bajo com imagenes radar del SEASAT-SAR en el Ma l Gualba. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., Vlll (5): na-Girona). Informe Ser. Geol. Generalitat de riglaciar en Cataluña. Est. Geogr., 36 cuenca del río Tordera en condiciones de 64-66. Barcelona Catalunya, 36 p. (140-141 ).: 661-672. Madrid estiaje. Act. Geol. Hisp., 23: 209-21 6. Barce lona TOMÀS, L. (1906). Quatre notes geològi• VILAPLANA, J.M. (1987). Granits del LLOPIS LLADÓ, N. (1947). Contribución al ques dels voltants de la vila d'Arbúcies. Est. Montseny-Guilleries In Guia dels paisatges conocimiento de las morfoestructuras de SOLE SABARÍS, L. (1937). El relleu del Univ. Cat., 257-262. Barcelona granítics dels Països Catalans. ! EDAFOLOGIA IGME, (1984). Síntesis hidrogeológica del GEOGRAFIA, PAISATGE PANAREDA, J.M. (1977). La acción humana Vallés y La Selva. lnstituto Geológico y Mi en la evolución de los sistemas naturales en BECH, J., HERETER, A. i VALLEJO, R. nera de España. 3 volums, Madrid. BALCELLS-ROCAMORA, S. (1957). Excur el sector oriental de la comarca del Vallés (1982). Estudio de la materia organica de sión al Montseny. Symp. Biogeografia Ibèri (Barcelona) In JONCOUR M. LE, (1968). Premières don Medio Física, Desarrol/o Re las tierras pardas acidas sobre granodiorita ca (inèdit). Barcelona. 8 p. nées sur l'hydrogéologie du cours inférieur gional y Geografía. V Coloquio de Geografía. de Viladrau (Gerona). An. Edat. Agrobiol., 41 et du delta du rio Tordera. Thèse 3ème cy LLOBET, S. (1945). Avance a un estudio Granada: 1 77-1 82. (3-4): 641-652. cle, Univ. Paris. 2 vol. geogratico del Montseny. Est. Geogr., 6: PANAREDA, J.M. (1977). Modificaciones 5-66. Madrid BECH, J., HERETER, A. i VALLEJO, R. MESSEGUER, J. (1954). El manantial termal antrópicas en las formaciones superficiales (1983). Las tierras pardo-acidas sobre gra de Blancafort en La Garriga. Bol. R. Soc. Esp. LLOBET, S. (1943). Distribución altitudinal y en los suelos de La Calma (Montseny). Ac nodioritas de la zona Nor-oriental del maci Hist. Nat.,: 477-485. Madrid del olivo y la vid en la región del Montseny. tas 11 Reun. Nac. Grup. Esp. Trab. Cuatern. zo del Montseny. An. Edat. Agrobiol., 42 NINEROLA, J., BADIELLA, P. i CUSTODIO, E. Est. Geogr., 4 (13): 829-845. Madrid Trabajos sobre Neógeno-Cuaternario, 6: (3-4): 371-391. (1985). Síntesis hidrogeológica del Vallés. 21 3-221. Madrid PANAREDA, J.M. (1979). El paisaje entre HERETER, A. (1981 ). Estudi de la matèria or Mem. Geological Map of Europe B-6,: Madrid Sant Celoni y Santa María de Palautordera PANAREDA, J.M. i NUET, J. (1989). Carto gànica dels sòls del sector Nord-Oriental del PLUS, B. (1968). Premières donnés sur l'hy (Depresión Prelitoral Catalana). Geographica, grafia de l'ús del sòl al Montseny: Objectius i Massís del Montseny. Tesi de Llicenciatura., drogéologle du cours supérieur du rio Tor XXl-XXll: 109-116. Madrid metodologia. In 11 Trobada d'Estudiosos del Univ. Barcelona. 1 39 p. dera. Thèse 3ème cycle, Univ. Paris. 1988, Diputació de PANAREDA, J.M. (1983). El paisaje vegetal Montseny. Arbúcies, HERETER, A. (1986). Estudi dels sòls fores del nivel supraforestal en el macizo del Barcelona. Barcelona: 119-1 21. tals sobre esquists i pissarres del massís del CLIMATOLOGIA Montseny (Cordillera Prelitoral Catalana). PANAREDA, J.M. i NUET, J. (1986). Estudis Montseny. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 53 Act. VI Col. Geogr. (1979), 333-340. Palma sobre l'estructura i la dinàmica del paisatge (Sec. Geol., 4): 59-67. Barcelona de Mallorca ANÒNIM, (1964). El clima del Montseny. del Montseny In Jornada de Recerca Natura HERETER, A. (1986). L'estudi dels sòls fo Rev. San Jorge, 55-56: 18-25. Barcelona PANAREDA, J.M. (1973). Estructura y dina lista al Montseny. Diputació de Barcelona. restals del Montseny In Jornada de Recerca mica del paisatge del Montseny. Tesi de Lli FONTSERÉ, E. (1923). El nou observatori del Barcelona: 39-40. Naturalista al Montseny. Diputació de Bar cenciatura. Univ. Barcelona. Turó de l'Home. Butll. Centr. Excurs. Catalu PANAREDA, J.M. i NUET, J. (1984). La Cal celona. Barcelona: 41 -43. nya, 43: 60-62. Barcelona PANAREDA, J.M. (1973). Estudio del paisaje ma del Montseny. Serra d'Or, 26: 15-17. HERETER, A. i VALLEJO, R. (1985). Evalua integradò (ejemplo del Montseny). Rev. FONTSERÉ, E. (1933). Les estacions meteo Barcelona ción de la fertilidad de los suelos forestales: Geogr., 7: 157-165. Barcelona rològiques de muntanya fundades per la Ge PRADES, l. (1987). La vinya i la configuració ejemplo del encinar de La Castanya In Jor neralitat amb motiu de l'any polar PANAREDA, J.M. (1984). Estudio integrado del paisatge forestal de La Selva. La Gabella. nades sobre bases ecològiques per a la ges 1932-1933. Soc. Cat. Cienc. Fís. Quím. y de paisaje del Montseny. Primer Coloquio Museu Etnològic del Montseny. Rev. Aixa, 1: tió ambiental. Diputació de Barcelona. Bar Paisage y Geosistema (1980). Monogr. celona: 100-1O1. Matem., 1 (5): 277-307. Barcelona 53-58. Arbúcies EQUIP, 1:,137-J 56. Barcelona' FONTSERÉ, E. (1950). Una visió meteorolò• gica del Turó de l'Home. Ed. Gustavo Gili PANAREDA, J.M. (1980). Itinerari geogràfic S.A., Barcelona, 70 p. al Montseny. Dep. Geografia. Univ. Barcelo na, Barcelona. 59 p. PANAREDA, J.M. (1979). Aportació a l'estu di del clima del Montseny. Act. Geol. Hisp. PANAREDA, J.M. (1982). Le paysage des (Homenatge a L/uis Solé i Sabaris}, 14: milieux forestiers aux milieux supraforestiers 524-528. Barcelona et sa valeur de seuil dans la Massif du PANAREDA, J.M. i NUET, J. (1984). Notes Montseny (chaí'ne Pré-littoral Catalane) In La sobre la bioclimatologia del Turó de l'Home. Limite supérieure de la forêt. Act. Col. Per XXVlll Assemblea lntercomarcal d'Estudio pignan (1981 ). Perpinyà: 63-69. sos (Santa Coloma de Farners 1983). Qua PANAREDA, J.M. (1978). L'estructura i di derns de la Selva, 1: 43-54. Santa Coloma nàmica del paisatge actual del Montseny: de Farners. els impactes humans sobre els sistemes na PINTO, F. (1890). Estació de Santa Fe del turals. Tesi Doctoral, Univ. Barcelona. Montseny. Termòmetre de màxima i míni• PANAREDA, J.M. (1981 ). L'home i el paisat ma 1883-1 889. Butll. Ass. Exc. Cat., 12: ge actual al Montseny. Ciència, 9: 14-19. 342-345. Barcelona Barcelona