L'ESTUDI DEL MEDI NATURAL El medi físic 33

GEOLOGIA sedimentológico de los afloramientos ter­ ciarios de Campins (). Tesi de lli­ ALCALDE, C., CARMONA, J.M., FONT, X. i cenciatura. Univ. Barcelona. VILADEVALL, M. (1988). A detailed stream ANADÓN, P., JULIVERT, M. i SAEZ, A. sediment geochemichal in the Canoves-St. (1985). Aportación al conocimiento del Car­ Pere de Vilamajor area ( massif­ bonífera de las Cadenas Costeras Catalanas. NE ). Act. Geol. Hisp., 23: 233-240. X Congr. Intern. Stratígr. Géol. Carbonifére Barcelona (1983)., 1: 99-106. Madrid ALCALDE, C. (1984). Prospección tactica de ANADÓN, P. (1986). Las facies lacustres del los recursos minerales del area de Cànoves• Oligoceno de Campins (Vallès Oriental, Pro­ Sant Pere de Vilamajor (Montseny, Barcelo­ vincia de Barcelona). Cuad. Geo/. Iber., 1 O: na). Tesi de Llicenciatura, Univ. Barcelona. 271-294. Madrid 168 p. ANADÓN, P. i VILLALTA, J.F. (1975). Carac­ ALCALDE, C. i VILADEVALL, M. (1984). terización de terrenos de edad Estampiense Prospección tactica de la anomalía de Pb­ en Campins (Vallès Oriental). Act. Geo/. Zn-Cu-As del area de Cànoves-Sant Pere de Hisp., 1 O (1 ): 6-9. Barcelona Vilamajor (Montseny-Barcelona). l Congr. ASHAUER, H. i TEICHMULLER, R. (1935). Esp. Geol. (Segovia}, 11: 317-319. Madrid Die rariscische und alpidische Gebirgesbil­ ALCALDE, C. i VILADEVALL, M. (1984). bund Kataloniens. Abb. Wiss. Gottingen Prospección tactica de la anomalía de Pb­ Math. Phys. KJ.,: 78. Zn-Cu-As del area de Cànoves-Sant Pere de AZORÍN, J., GONZALEZ, R.M. i RECARENS, Vilamajor (Montseny-Barcelona). Informe J.M. (1983). Materials de construcció a la Servei Geològic, : vall d'Arbúcies. Estudi geològic. Informe inè­ 40. Barcelona dit, Arbúcies. 20 p. ALMERA, J. (1907). Estudio de un lago oli­ BASSEGODA, B. (1915). Excursión geológi• gocénico en Campins. Mem. R. Acad. Cienc. ca de a .-,:. Barcelona Art. Barcelona, 2: 12-20. Barcelona BERMELL, G. (1986). Dispersiones secunda­ ÀLVAREZ PEREZ, G. (1989). Algunes carac­ rias en los aluviones de la cabecera del río terístiques mineralògiques dels pòrfirs gra­ y su aplicación en prospección geo­ nodiorítics de Santa Fe del Montseny. In /1 química. Tesi de Llicenciatura, Univ. Barce­ Trobada d'Estudiosos del Montseny. Arbú­ lona. 111 p. cies, 1988, Diputació de Barcelona. Barcelo­ BOADA, M. (1981 ). Informe sobre el darrer na: 47-49. vestigi !lacustre de la conca del Tordera, en ÀLVAREZ PEREZ, G. (1986). Característi• el terme de . Informe Pla d'Urba­ ques petrològiques de l'emplaçament del nisme (inèdit), Sant Celoni. 2 p. plutó granodiorític de Sta. Fe (Montseny) In CABAÑEROS, M. i MASRIERA, A. (1977). Jornada de Recerca Naturalista al Montseny. Contribución al conocimiento sedimentoló• Diputació de Barcelona. Barcelona: 55-56. gico del Muschelkalk medio de los Catalani­ ANADÓN, P. (1973). Estudio estratigràfico y des. Cuad. Geol. lbér., 4: 149-1 56. Madrid 3 4 El medi f/sic El medi físic 3 5

CALVET, J. i PASCUAL, R. (1988). Estudio molita a (Montseny). Butll. Inst. Cat. IGCP proj. núm. 5,2: 124-1 28. Bellaterra tación petroestructural del comportamiento de las alineaciones obtenidas a partir de Hist. Nat., V (8-9): 94-95. Barcelona del marmol de Gualba (Barcelona) bajo com­ imagenes radar del SEASAT-SAR en el Ma­ l

Gualba. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., Vlll (5): na-Girona). Informe Ser. Geol. Generalitat de riglaciar en Cataluña. Est. Geogr., 36 cuenca del río Tordera en condiciones de 64-66. Barcelona Catalunya, 36 p. (140-141 ).: 661-672. Madrid estiaje. Act. Geol. Hisp., 23: 209-21 6. Barce­ lona TOMÀS, L. (1906). Quatre notes geològi• VILAPLANA, J.M. (1987). Granits del LLOPIS LLADÓ, N. (1947). Contribución al ques dels voltants de la vila d'Arbúcies. Est. Montseny-Guilleries In Guia dels paisatges conocimiento de las morfoestructuras de SOLE SABARÍS, L. (1937). El relleu del Univ. Cat., 257-262. Barcelona granítics dels Països Catalans. !

EDAFOLOGIA IGME, (1984). Síntesis hidrogeológica del GEOGRAFIA, PAISATGE PANAREDA, J.M. (1977). La acción humana Vallés y La Selva. lnstituto Geológico y Mi­ en la evolución de los sistemas naturales en BECH, J., HERETER, A. i VALLEJO, R. nera de España. 3 volums, Madrid. BALCELLS-ROCAMORA, S. (1957). Excur­ el sector oriental de la comarca del Vallés (1982). Estudio de la materia organica de sión al Montseny. Symp. Biogeografia Ibèri­ (Barcelona) In JONCOUR M. LE, (1968). Premières don­ Medio Física, Desarrol/o Re­ las tierras pardas acidas sobre granodiorita ca (inèdit). Barcelona. 8 p. nées sur l'hydrogéologie du cours inférieur gional y Geografía. V Coloquio de Geografía. de Viladrau (Gerona). An. Edat. Agrobiol., 41 et du delta du rio Tordera. Thèse 3ème cy­ LLOBET, S. (1945). Avance a un estudio Granada: 1 77-1 82. (3-4): 641-652. cle, Univ. Paris. 2 vol. geogratico del Montseny. Est. Geogr., 6: PANAREDA, J.M. (1977). Modificaciones 5-66. Madrid BECH, J., HERETER, A. i VALLEJO, R. MESSEGUER, J. (1954). El manantial termal antrópicas en las formaciones superficiales (1983). Las tierras pardo-acidas sobre gra­ de Blancafort en La Garriga. Bol. R. Soc. Esp. LLOBET, S. (1943). Distribución altitudinal y en los suelos de La Calma (Montseny). Ac­ nodioritas de la zona Nor-oriental del maci­ Hist. Nat.,: 477-485. Madrid del olivo y la vid en la región del Montseny. tas 11 Reun. Nac. Grup. Esp. Trab. Cuatern. zo del Montseny. An. Edat. Agrobiol., 42 NINEROLA, J., BADIELLA, P. i CUSTODIO, E. Est. Geogr., 4 (13): 829-845. Madrid Trabajos sobre Neógeno-Cuaternario, 6: (3-4): 371-391. (1985). Síntesis hidrogeológica del Vallés. 21 3-221. Madrid PANAREDA, J.M. (1979). El paisaje entre HERETER, A. (1981 ). Estudi de la matèria or­ Mem. Geological Map of Europe B-6,: Madrid Sant Celoni y Santa María de Palautordera PANAREDA, J.M. i NUET, J. (1989). Carto­ gànica dels sòls del sector Nord-Oriental del PLUS, B. (1968). Premières donnés sur l'hy­ (Depresión Prelitoral Catalana). Geographica, grafia de l'ús del sòl al Montseny: Objectius i Massís del Montseny. Tesi de Llicenciatura., drogéologle du cours supérieur du rio Tor­ XXl-XXll: 109-116. Madrid metodologia. In 11 Trobada d'Estudiosos del Univ. Barcelona. 1 39 p. dera. Thèse 3ème cycle, Univ. Paris. 1988, Diputació de PANAREDA, J.M. (1983). El paisaje vegetal Montseny. Arbúcies, HERETER, A. (1986). Estudi dels sòls fores­ del nivel supraforestal en el macizo del Barcelona. Barcelona: 119-1 21. tals sobre esquists i pissarres del massís del CLIMATOLOGIA Montseny (Cordillera Prelitoral Catalana). PANAREDA, J.M. i NUET, J. (1986). Estudis Montseny. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 53 Act. VI Col. Geogr. (1979), 333-340. Palma sobre l'estructura i la dinàmica del paisatge (Sec. Geol., 4): 59-67. Barcelona de Mallorca ANÒNIM, (1964). El clima del Montseny. del Montseny In Jornada de Recerca Natura­ HERETER, A. (1986). L'estudi dels sòls fo­ Rev. San Jorge, 55-56: 18-25. Barcelona PANAREDA, J.M. (1973). Estructura y dina­ lista al Montseny. Diputació de Barcelona. restals del Montseny In Jornada de Recerca mica del paisatge del Montseny. Tesi de Lli­ FONTSERÉ, E. (1923). El nou observatori del Barcelona: 39-40. Naturalista al Montseny. Diputació de Bar­ cenciatura. Univ. Barcelona. Turó de l'Home. Butll. Centr. Excurs. Catalu­ PANAREDA, J.M. i NUET, J. (1984). La Cal­ celona. Barcelona: 41 -43. nya, 43: 60-62. Barcelona PANAREDA, J.M. (1973). Estudio del paisaje ma del Montseny. Serra d'Or, 26: 15-17. HERETER, A. i VALLEJO, R. (1985). Evalua­ integradò (ejemplo del Montseny). Rev. FONTSERÉ, E. (1933). Les estacions meteo­ Barcelona ción de la fertilidad de los suelos forestales: Geogr., 7: 157-165. Barcelona rològiques de muntanya fundades per la Ge­ PRADES, l. (1987). La vinya i la configuració ejemplo del encinar de La Castanya In Jor­ neralitat amb motiu de l'any polar PANAREDA, J.M. (1984). Estudio integrado del paisatge forestal de La Selva. La Gabella. nades sobre bases ecològiques per a la ges­ 1932-1933. Soc. Cat. Cienc. Fís. Quím. y de paisaje del Montseny. Primer Coloquio Museu Etnològic del Montseny. Rev. Aixa, 1: tió ambiental. Diputació de Barcelona. Bar­ Paisage y Geosistema (1980). Monogr. celona: 100-1O1. Matem., 1 (5): 277-307. Barcelona 53-58. Arbúcies EQUIP, 1:,137-J 56. Barcelona' FONTSERÉ, E. (1950). Una visió meteorolò• gica del Turó de l'Home. Ed. Gustavo Gili PANAREDA, J.M. (1980). Itinerari geogràfic S.A., Barcelona, 70 p. al Montseny. Dep. Geografia. Univ. Barcelo­ na, Barcelona. 59 p. PANAREDA, J.M. (1979). Aportació a l'estu­ di del clima del Montseny. Act. Geol. Hisp. PANAREDA, J.M. (1982). Le paysage des (Homenatge a L/uis Solé i Sabaris}, 14: milieux forestiers aux milieux supraforestiers 524-528. Barcelona et sa valeur de seuil dans la Massif du PANAREDA, J.M. i NUET, J. (1984). Notes Montseny (chaí'ne Pré-littoral Catalane) In La sobre la bioclimatologia del Turó de l'Home. Limite supérieure de la forêt. Act. Col. Per­ XXVlll Assemblea lntercomarcal d'Estudio­ pignan (1981 ). Perpinyà: 63-69. sos (Santa Coloma de Farners 1983). Qua­ PANAREDA, J.M. (1978). L'estructura i di­ derns de la Selva, 1: 43-54. Santa Coloma nàmica del paisatge actual del Montseny: de Farners. els impactes humans sobre els sistemes na­ PINTO, F. (1890). Estació de Santa Fe del turals. Tesi Doctoral, Univ. Barcelona. Montseny. Termòmetre de màxima i míni• PANAREDA, J.M. (1981 ). L'home i el paisat­ ma 1883-1 889. Butll. Ass. Exc. Cat., 12: ge actual al Montseny. Ciència, 9: 14-19. 342-345. Barcelona Barcelona