Consorci Leader Pirineu Occidental
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Seguiment Adaptació Granges Revisió MTD.Xlsx
Marca Expedient Establiment Titular Municipi Establiment Oficial RAM001 BONPORC, SL BONPORC, SL ABELLA DE LA CONCA 3580BT RAM002 GRANJA SORT DE L'AGUSTI RAMADERIA CUQUERLO, SL ABELLA DE LA CONCA 0010AC RAM003 GRANJA ASPRES GREGORI SALSE, SCP AGER 0030AB RAM004 GRANJA CAN RAMIRO ALEIX BURGUES NOVAU AGER 0030DX RAM005 MACIAROL, SCP MACIAROL, SCP AGER 0030CK RAM006 BONCOMPTE TREPAT, XAVIER BONCOMPTE TREPAT, XAVIER AGRAMUNT 0040AP RAM007 GRANJA ESTEVE I RIUS ESTEVE I RIUS SL AGRAMUNT 0040AQ RAM008 GRANJA FARRENY JOSEP FARRENY FARRENY AGRAMUNT 0040DK RAM009 Granja Gené RAMON MARIA GENE BOSCH AGRAMUNT 0040AB RAM010 GRANJA JOSCA GANADERA VICENT MAS, SL AGRAMUNT 0040BL RAM011 GRANJA MARRUGAT GRUPO PREMIER PIGS, SL AGRAMUNT 0040EF RAM012 GRANJA ORTIZ JORDI ORTIZ LLENA AGRAMUNT 0040CM RAM013 GRANJA SERMAFARM SERMAFARM, CB AGRAMUNT 0040AM RAM014 GRANJA SOLANS REGUE 58, S.C.P AGRAMUNT 0040LB RAM015 GRANJA VALLS VALLS MARQUILLES, RAMON AGRAMUNT 0040BR RAM016 PIENSOS ARB PIENSOS ARB, SA AGRAMUNT 0040AA RAM017 GRANJA SAPERA SAPERA MIQUEL, SL AGUILAR DE SEGARRA 0050AW RAM018 GRANJA LA PALLISSA SAT. RAMADERA MONTBRI 860 CAT AIGUAMURCIA 0080BX RAM019 GRANJA MAS AMAT CARMIL, SL AIGUAVIVA 0090AC RAM020 AGRÍCOLA RAMADERA SERENTILL, SL AGRÍCOLA RAMADERA SERENTILL, SL AITONA 0100AF RAM021 GRANJA ELENA LORENTE RAMADERA TERRAPLE, SL AITONA 0100AY RAM022 GRANJA JAUME SERENTILL CAMI EL TARANNA FAMILIAR, SL AITONA 0100BK RAM023 GRANJA MONTFRED AGRICOLA RAMADERA SERENTILL, SL AITONA 0100AP RAM024 GRANJA PALAU IBARS MIQUEL PALAU IBARS AITONA 0100CE RAM025 AGROMARIANET AGROMARIANET SL. ALAMUS (ELS) 0110BC RAM026 GRANJA BOSCH BOSCH LOPEZ, JOSEP M. ALAMUS (ELS) 0110AJ RAM027 GRANJA BOSCH BOSCH LOPEZ, JOSEP M. ALAMUS (ELS) 0110AI RAM028 CRISALMA CRISALMA, SCCL ALBESA 0160JX RAM029 GRANGES ARMENGOL ANTONI ARMENGOL CAPDEVILA ALBESA 0160AF RAM030 GRANGES ARMENGOL 2 ANTONI ARMENGOL CAPDEVILA ALBESA 0160AI RAM031 Granja ALBESA RAMADERA ALBESA RAMADERA, SL ALBESA 0160AB RAM032 AVICOLA FILELLA AVICOLA FILELLA, SLU. -
Dos Episodios De Brujería En La Seu D'urgell. Primer Tercio Del Siglo XVII
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de Documents de la UAB Manuscrits. Revista d’Història Moderna 34, 2016 63-86 Dos episodios de brujería en la Seu d’Urgell. Primer tercio del siglo xvii Carmen Xam-mar Alonso Centre d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell [email protected] Recibido: noviembre de 2016 Aceptado: enero de 2017 Resumen En este artículo analizaremos dos procesos de la justicia ordinaria por brujería de los años 1616 y 1629 hasta ahora desconocidos, que se juzgaron en la curia criminal de la Seu d’Urgell, juris- dicción compartida por la Mitra de Urgell y el Concejo de la ciudad. El objetivo principal de esta investigación es definir a través de los ojos de sus protagonistas los rasgos principales de este fenómeno en la esfera local y el papel relevante que rumores y señalamientos tuvieron en el proceso comunitario de construcción de una bruja y en su condena. Como demostraremos a lo largo de estas páginas, las declaraciones de los testigos perfilaron un modelo de brujería en la línea del tipo «popular» definido por autores como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc. Palabras clave: bruja; ponzoña; disciplinamiento social; maleficio; la Seu d’Urgell; Andorra; siglo xvii; justicia Resum. Dos episodis de bruixeria a la Seu d’Urgell. Primer terç del segle XVII En aquest article analitzarem dos processos per bruixeria de la justícia ordinària dels anys 1616 i 1629 fins ara desconeguts, que es van jutjar a la cúria criminal de la Seu d’Urgell, jurisdicció compartida per la Mitra d’Urgell i el Consell de la ciutat. -
Museus I Indrets Per Visitar / Museums and Places to Visit MAPA / Map Of
Agrobotigues i Productors / Agrostores & Producers Museus i indrets per visitar / Museums and places to visit FORMATGERS I LACTIS / CHEESE & DAIRIES PASTISSERIES / BAKERY AND CONFECTIONER’S VI / WINERIES D4 Alins - Espai museístic del Ferro “casa Sintet”/ C5 Rialp - Molí Fariner Bellera / Flour Mill “Casa Sintet” Museum Space about Iron Visites concertades. Visits on request. Ajuntament de Rialp / Town Hall of Rialp. D4 Ainet de Cardós - Iogurts i Mató Cal Joanet. Iogurt, formatge fresc i C3 Esterri d'Àneu - Pastisseria Forn de pa l’Aneuenca. Pastisseria i fleca B5 Olp - Borda de Cebrià. Celler Batlliu de Sort. Museu sobre el ferro basat en el llegat de la darrera farga de la vall Ferrera, la Tel. 973 620 365 / www.turisrialp.cat mató de vaca. Dimarts tarda tancat. Yogurt, cottage cheese & farmer’s cheese. artesana. Artisan bread & confectionary. Vi negre i blanc de denominació d’origen Costers del Segre. farga de Santa Maria de la Torre. Visites guiades tot l’any. Visites concertades. Closed Tuesday afternoon. Tel. 973 626 730 / [email protected] Visites concertades. Red and white wine. Tours arranged on request. Museum based on the legacy of the last iron forge of the Ferrera Valley, Farga Santa B5 Seurí - Església de Seurí / Church of Saurí Tel. 973 623 161 / [email protected] Tel. 661 237 655 / [email protected] / www.batlliudesort.cat Maria de la Torre. Guided tours all year. On request. Consultar el calendari anual de visites. Check opening times. C5 Llavorsí - Forn de pa i pastisseria Ca la Gemma. Tel. 658 491 312 - 973 624 364 / [email protected] Tel. -
200617 FULLET ORIGENS Cat
GEOPARC ORÍGENS, UN VIATGE EN EL TEMPS GEOPARC ORÍGENS Hi ha viatges inspirats per paisatges únics i n’hi connectar amb la natura, immensa i autèntica, als Pirineus Catalans ha que encara van més enllà. evadir-te, assaborir la gastronomia i xerrar amb la gent que hi viu, que t’explicaran com aquest tresor Et proposem fer un viatge en el temps per natural ha marcat la seva vida. descobrir els orígens i l’evolució de la Terra i de la vida ins als nostres dies. Epicentre, centre de visitants del Geoparc, és l’espai d’acollida al visitant i centre d’interpretació Ubicat als Pirineus Catalans, el Geoparc Orígens on s’expliquen els valors del Geoparc amb més de és un territori de gran riquesa geològica. 700 m2 d’espais expositius. Aquí les pedres parlen, però més que escoltar-les, Benvingut/da al Geoparc Mundial UNESCO Orígens. has de percebre-les amb els cinc sentits per www.geoparcorigens.cat GeoparcOrigens Organización Orígens de las Naciones Unidas Geoparque para la Educación, mundial de als Pirineus Catalans la Ciencia y la Cultura la UNESCO Foto portada: Embassament de Sant Antoni. © Oriol Clavera. Arxiu Ara Lleida Al Geoparc hi van viure els darrers dinosaures d’Europa. ELS DARRERS DINOSAURES D’EUROPA Aquests grans gegants ens han deixat diferents rastres de la seva existència, com ossos, petjades i ous, que avui podràs observar a través de diversos museus i jaciments visitables. Els dinosaures habitaven el territori del Geoparc ins que van patir les conseqüències de la caiguda d’un meteorit ara fa uns 66 milions d’anys. -
Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ -
Manifest De Montoliu De Segarra
Manifest de Montoliu de Segarra Per a reclamar unitat territorial i institucional per a fer front a les deficiències recurrents en la xarxa de subministrament elèctric. La matinada del dissabte 25 de març les comarques del Pirineu, el Solsonès i part de les comarques de la Plana de Lleida, van patir una nevada primaveral, a conseqüència de la qual hi va haver afectacions a les xarxes de subministrament elèctric, cosa que va fer que bona part de la ciutadania i les empreses d’aquest territori es quedessin sense aquest servei bàsic. Alguns dels nuclis afectats per aquestes incidències han estat Agramunt, Rocallaura, els Omells de Na Gaia, Rocafort de Vallbona, Vallbona de les Monges i Llorens a l’Urgell; l’Ametlla de Segarra, la Guàrdia Lada, Guissona, Biosca, Palou, Florejacs i Sanaüja a la Segarra; Sant Esteve de la Sarga, Castellnou de Montsec, Bastús, Orcau, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Tremp, al Pallars Jussà; el Soleràs, l'Espluga Calba, la Granadella, a les Garrigues; Peramola i Coll de Nargó a l’Alt Urgell; la Sentiu de Sió, Artesa de Segre, Ponts i Vilanova de l’Aguda, a la Noguera; Pinell de Solsonès; Alcarràs, al Segrià. Aquest fet, desgraciadament es repeteix periòdicament al nostre país, i en especial a les comarques rurals i de l’interior. Un fet que és contraproduent per a la consolidació de l’estat del benestar i fer real l’equilibri territorial arreu del país, ja que disposar de serveis i infraestructures en bon estat i plenament garantits i coberts arreu és bàsic. Paral·lelament a aquest fet puntual, els municipis de les mateixes comarques, pateixen molt sovint interrupcions del subministrament elèctric, més coneguts com a microtalls, com a conseqüència de les baixades de tensió constants que pateix al territori, degudes a una manca clara d’inversions en el manteniment i l’adequació de la xarxa elèctrica. -
Las Agregaciones De Municipios En Las Áreas De Montaña: El Caso Del
LAS AGRH%CtOXES DE MUI14TICIPIOS EN LAS AREAS DE MONTAll El caso del Alto Pirineo Catalán por Maite Arqué, Angela García, Xavier Mateu, del Grup d'Estudis de 1`Alt Pirineu Entre los años 1900 y 1977, 1 .086 municipios ricas, geográficas y económicas . También intenta- españoles han perdido su «autonomía» y han sido mos extraer algunas conclusiones del significado agregados a otros municipios mayores o fusiona- de las agregaciones en nuestra área de estudio y dos entre sí. Sólo en Cataluña han sido 139 los algunas perspectivas y directrices, sin pretender municipios que han corrido idéntica suerte en e l que éstas constituyan alternativas concretas y período 1940-1975 . únicas . Esta realidad nos Lleva a preguntarnos si hay Como anexo daremos una ojeada a la distribu- algún criterio que nos permita explicar qué tipo ción territorial de las agregaciones municipales e n de municipios han sido afectados por esta medid a el Estado Español por provincias, aunque este y cuales son las repercusiones a nivel funcional nivel de agregación, tan amplio, no permite ape- y político -entendido en el sentido más amplio- nas sacar conclusiones. que han traído consigo estas agregaciones de mu- nicipios . Y hablamos de sentido político amplio, EL MUNICIPIO TRADICIONAL Y LAS o quizás mejor, sentido social, porque sabemos AGREGACIONES EN EL MARCO DEL que en los pueblos pequeños donde las asociacio- CAPITALISMO nes culturales y sociales, partidos políticos, etc., El municipio que como institución jurídica se tienen muy poca implantación, el Ayuntamient o generaliza durante la revolución burguesa del siglo constituye la única institución viva, a cuyo amparo XIX, hereda la organización económica, social y se han de desarrollar las iniciativas dinamizadora s territorial propia del modo de producción feudal, de la vida social . -
Informe Aquàtiques Hivernants Lleida 2013
Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural CENS D’OCELLS AQUÀTICS HIVERNANTS A LLEIDA - GENER 2013 - Jaume Bonfil (coordinador) Lleida, febrer 2013 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural ÍNDEX 1. Introducció 2 2. Metodologia del cens 2 2.1 Tipus de cens 2 2.2 Prospeccions prèvies a la realització del cens 2 3. Resultats 2013 3 3.1 Sectors de cens 3 3.2 Valoració dels resultats 7 3.3 Valoració per espècies 8 Annex 1. Resultats dels cens d’anatidae. Annex 2. Resultats dels cens de podicipedidae, phalacrocoracidae, ardeidae, ciconidae i gruidae. Annex 3. Resultats del cens de accipitridae, charadridae, i scolopacidae. Annex 4. Resultats del cens de rallidae i laridae. Annex 5. Participants per localitats. Annex 6 . Termes municipals de les localitats censades Annex 7. Resultats 2001- 2013 dels censos d'ocells aquàtics hivernants a Lleida Camp de Mart, 35 1 25004 Lleida Tel. 973 24 66 50 Fax 973 22 87 85 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural 1. INTRODUCCIÓ Com cada any, a mitjans de gener es realitza un cens simultani d’ocells aquàtics hivernants a tot Europa, coordinat per Wetlands International. Es tracta d’un cens que permet determinar la població d’aus aquàtiques hivernants. La coordinació d’aquest cens a nivell de Catalunya la duu a terme el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. -
Parque Nacional De Aigüestortes I Estany De Sant Maurici
Naut Aran (Lleida) Capítulo extraído del Estudio: “Seguimiento de datos socioeconómicos en las áreas de influencia socioeconómica de la Red de Parques Nacionales”. Informe de resultados para el periodo 1991/2013 Seguimiento de datos socioeconómicos en las áreas de influencia socioeconómica Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Seguimiento de datos socioeconómicos en las áreas de influencia socioeconómica de la Red de Parques Nacionales. Informe de resultados para el periodo 1991/2013. Edita: Á rea de Conservación, Seguimiento y Programas de la Red. Organismo Autónomo Parques Nacionales. Coordinadores : Juan Perales, Rosa Martínez Como citar este documento: Perales, J.; Martínez, M. 2016. Seguimiento de datos socioeconómicos en las áreas de influencia socioeconómica de la Red de Parques Nacionales. Informe de resultados para el periodo 1991/2013. Organismo Autónomo Parques Nacionales. Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente. Informe de resultados para el periodo 1991/2013 Página 1 Seguimiento de datos socioeconómicos en las áreas de influencia socioeconómica Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ÍNDICE 1. Introducción. ………………………………………………………..…………………………………………..……. 3 1.1 Fuentes de información……………………………………………………………………………….. 3 1.2 Marco de trabajo ………………………………………………………………………………………… 3 1.3 Variables analizadas …………………………………………………………………………………… 4 3. Análisis del seguimiento de los indicadores socioeconómicos de las Áreas de Influencia Socioeconómica de los parques nacionales …………………………………………………………….. 8 3.1 PN de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici……………………………….…………….. 8 3.1.1. Introducción……………………………………………………………………………… 8 3.1.2 Estructura demográfica……………………………………………………………… 10 3.1.3 Población de extranjeros……………………………………………………………. 13 3.1.4 Indicadores demográficos………………………………………………………….. 15 3.1.5 Indicadores Sociales…………………………………………………………………… 26 3.1.6 Indicadores Económicos…………………………………………………………….. 28 3.1.7 Afluencia de visitantes………………………………………………………………. -
Avalanche Hazard Mapping Plan for the Catalan Pyrenees
International Snow Science Workshop Grenoble – Chamonix Mont-Blanc - 2013 Avalanche hazard mapping plan for the Catalan Pyrenees Pere Oller1, Marc Janeras2, Olga Costa1, Carles García-Sellés1, Elena Muntán3, Glòria Martí1, Pere Martínez1 1 Institut Geològic de Catalunya, Barcelona, Catalonia, Spain. 2 Geocat Gestió de Projectes, Barcelona, Catalonia, Spain. 3 Universitat de Barcelona, Barcelona, Catalonia, Spain. ABSTRACT: The avalanche cartographic information collected up to present for the Catalan Pyre- nees pointed out the existence of localities at risk because of this hazard. It was therefore considered necessary to initiate a hazard mapping plan for all those localities at risk. The final objective of these works is to reduce the risk by fostering the improvement of civil protection plans, to plan protection works and to manage urban planning in hazardous areas. The project was defined in three stages: (1) preparation of the knowledge bases, (2) establishing the methodology and regulations, and (3) map production. The first stage consisted in identifying basic information needs and fulfilling them. To do this, different tasks were carried out. They comprised the characterization of Pyrenean major ava- lanches, the improvement of knowledge about Pyrenean snow climates, an exhaustive search of his- torical data, the accomplishment of dendrochronological analyses in forested avalanche paths, and the calibration of the Swiss avalanche dynamics model Aval-1D with the Pyrenean conditions. The second stage determined the number of localities that should be considered for avalanche hazard zoning. Besides, methodological specificities were defined. To this end, the work was performed in a pilot area where different zoning methodologies implemented in the Alpine countries were compared (France, Switzerland, Italy and Austria), and the analysis of the results led to the establishment of the zoning methodology. -
El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés -
Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament