Gran Teatre Del Liceu

GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada d'òpera 1981/82

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Dimarts, 8 de desembre de 1981, a les 21 h., funció núm. 4, tom A

Il BARBIERE GRAN TEATRE DEL LICEU DI SIVIGLIA òpera en dos actes Llibret de Cesare Sterbini Temporada d'òpera 1981/82 Música de Gioacchino Rossini

Rosina: Karin Ott Figaro: Piero Cappuccilli Almaviva: Ernesto Palacio Basilio: Cesare Siepi Bartolo: Enzo Dara

Berta: Rosa M.' Ysas

Fiorello: Jesús Castillón Oficial: Miguel Landino

Director d'orquestra: Gianfranco Masini Director d'escena: Fausto Cosentino

Director del cor: Riccardo Bottino Clavicèmbal: M," Lluïsa Cortada

- Decorats: Teatro Communale Gènova CONSORCI DEL

- Vestuari: «Arrigo» Milà GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona ORQUESTRA SIMFòNICA I COR Societat del Gran Teatre del Liceu DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Dimecres, 25 de novembre de 1981, a les 21 h., funció núm. 2, torn A

LOHENGRIN

Opera en tres actes i quatre quadres Llibret i Música de Richard Wagner

Eisa de Brabant Maria Slatinaru Lohengrin Peter Hofmann Ortrud Danica Mastilovic Frederic de Telramund Raimund Herincx Enrie I l'ocellaire, rei de Germània Matti Salminen Herald del rei Georg Tichy

Director d'orquestra: Georg Alexander Albrecht Director d'escena: Uwe Drechsel

Director del cor: Riccardo Bottino

Producció del Teatre de l'Opera - Hannover

ORQUESTRA SIMFONICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Amb la collaboració del Cor del Teatre de l'Opera de Hannover Lapura verdad GRAN TEATRE DEL LICEU

Usted toma habitualmente un whisky "blended". una mezcla de de malta. de whisky Temporada d'òpera 1981/82 cebada y de maíz. Ahora. por primera vez. puede saborear un whisky sin mezcla. destilado de malta 100%. con el puro sabor que doce años de envejedmiento han depositado en él. ,:;;- Porque la pura verdad es que un whisky de malta tiene que tener doce años de solera. No se conforme

.. con menos. �.." �: .. Glen Elgin sólo se elabora en las destilerías del mismo nombre en las Tierras es fruto Altas de Escoda. y su característico sabor de la tierra y de la maravillosa agua de Escoda. No se confunda. de ""'� �__ whiskys - - . malta hay otros. con menos It años. y que también se llaman Glen. pero sólo Glen Elgin tiene doce años y una etiqueta negra inconfundible. Glen Elgin es el whisky de malta más sano. más digestivo y de mayor precio. Descubra la pura verdad.

CONSORCI DEL GRAN TEATRE @m��I1@il� DEL LICEU Generalitat de 12 old Malt Catalunya years Highland Ajuntament de Barcelona La pura verdad Societat del Gran Teatre del Liceu

Glen Elgin es un producto de White Horse Distillers Ltd .. distribuido en España por Suc. de Francisco Quintana Ylzarbe. IL BARBIERE DI SIVIGLIA

òpera en dos actes Llibret de Cesare Sterbini Música de Gioacchino Rossini

4 de desembre de a les 21 Dive:1,dre�, 1981, h ., funció numo 3, torn C

6 de desembre de a les 17 Diun:�ng�, 1981, h ., funció numo 2, tarda

8 de desembre de a SPORTS Dim��ts" 1981, les 21 h ., CAMPOS funció numo 4, torn A ANTONIO de a desembre de les 21 h Dijou�, 1? 1981, ., Muntaner, 572-574 ( plaza Bonanova) funció numo 5, torn B Tel. 212 8694-BARCELONA GRAN TEATRE DEL LICEU BOUTIQUE DEL DEPORTE Barcelona

- ANORAKS - PLUMONES DESCANSOS

... y EXCLUSIVAS _____.S.KY.S IL BARBIERE DI SIVIGLIA

Rosina: Barbara Carter (4 - 6 - 8/XII/81) Karin Ott (lO/XII/81) Figaro: Vicenç Sardinero (4 - 6/XII/81) Piera Cappuccilli (8 -IO/XII/81) Almaviva: Ernesto Palacio Basilio: Cesare Siepi Bartolo: Enza Dara Berta: Rosa M.' Ysas Fiorello: Jesús Castillón Oficial: Miguel Landino

Director d'orquestra: Gianfranco Masini Director d'escena: Fausto Cosentino Director del cor: Riccardo Bottino Clavicèmbal: M.' Lluïsa Cartada

Decorats: Teatro Communale - Gènova

Vestuari: «Arrigo» - Milà

ORQUESTRA SIMFòNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU ---I

EL BARBER DE SEVILLA

Acle I

A una plaça sevillana, a la qual té sortida la casa de Don Bartolo, vell tutor que té mig empresonada la jove Rosina, arriba Fiorello rodejat d'un estol de músics disposats a acompanyar una serenata que un descone gut comte pretén de cantar a la donzella. El primer in tent fracassa i, en fer-se de dia, els músics són acomia dats, primer amb bones paraules i, després, en excedir se en agraïments, per la força. L'arribada d'un desconegut obliga el comte a amagar-se. És Figaro qui arriba, guitarra al coll, expressant amb goig les moltes possibilitats que li ofereix el seu ofici de barber, soHicitat per uns i altres per als serveis més di versos. El comte coneix Figaro per aventures amoroses passades i se li descobreix; davant l'astorament del barber, li explica la raó del seu incògnit: una bella donzella que viu a la casa de la plaça. Figaro li confessa la seva familiaritat amb els residents de la casa i, men tre això s'esdevé, fa la seva aparició a la finestra Rosina, que espera el seu desconegut enamorat. Perseguida pel seu tutor, deixa caure al carrer una nota destinada al seu amant. El vell baixa ràpidament a cercar-la, però ja el paper ha estat recollit pel comte i, sospitant el que passa, el tutor ordena a la noia de retirar-se. El comte llegeix la nota que demana ajut a l'enamorat per tal de desfer-se del jou del seu tutor; mentre aquest, després d'haver carregat de recomanacions als criats per a què no obrin la porta a ningú, surt de casa dis posat a trobar Don Basilio, mestre de música de la noia, per tal d'accelerar els papers de la seva boda amb Rosina, el comte es disposa a cantar una segona sere nata en la qual li confia el seu fingit nom, Lindara, i el seu gran amor, serenata a la qual ella intenta contestar quan, de sobte, algú li tanca la finestra. El comte demana ajut a Figaro per poder veure Rosina, però aquest es fa pregar; només la promesa d'or en abundància desvetlla la seva imaginació. Figaro li reco mana que es disfressi de militar, ja que és a punt d'ar- 1----. /

ribar un regiment a la ciutat i es fingeixi borratxo per tal d'enganyar el tutor. Ens trobem ara. a la cambra de Rosina, que canta el seu amor i espera trobar el camí de desfer-se del tutor; escriu una carta i, en arribar Figaro pretén de confiar la-hi, però l'arribada de Don Bartolo, cridant injúries contra el barber, li ho impedeix. Don Basilio arriba i comunica al tutor que el temut comte d'Almaviva és a la ciutat. La desesperació del vell és molt gran, però el mestre de música el tranquiHitza dient-li que té un ó a Don pla per desfer-se'n: la calúmnia; malgrat tot, Q) com els tràmits Bartolo no hi confia i vol accelerar sigui "'O del casori. '> Ambdós- es retiren i és aleshores Rosina qui s'interessa >. per l'amic de Figaro; el barber, fent el joc al comte, parla d'un pobre estudiant ferit de mal d'amors; la O i a través d'un noia vol saber qui és l'escollida Figaro, Si siempre exije lo mejor, ahora � curiós joc, fa entreveure que es tracta d'ell mateixa, la puede exigir aún más. Ahora Maxell: e entusiasmada amb la idea, li demana de hay qual, poder-lo las cintas para grabación de sonido O la veure i, amb aquest motiu, li lliura carta que ja havia y video a la altura de los resultados en i el barber se'n va. que siempre ha esperado. escrit, Q) Bartolo es de manies, Don presenta i, carregat pregunta "'O sobre què xerraven ella i el barber; les excuses lie Rosi e na no serveixen de res i puix que ensuma el pitjor, el '0 tutor que fins i tot té controlats els fulls de paper que hi ha a l'escriptori, li prohibeix tot contacte amb 'O l'exterior. Arriba el comte disfressat i simulant embriaguesa; Don � Bartolo, estranyat de la visita, vol saber de qui es tracta; � mentre Almaviva li mostra un paper que l'autoritza a Ol estatjar-se a casa seva, cerca amb la mirada de trobar Rosina. Ella, també estranyada per la visita, se li acosta i el comte li descobreix la burla. El tutor manifesta que cap militar no pot estatjar-se a casa seva i, mentre cerca el document que ho avala, Rosina i el comte poden en creuar-se paraules d'amor i complicitat. El tutor vol treure com sigui el comte de casa seva i agafa un bastó; el comte, fent-se el borratxo i prenent-s'ho a bro però AHonso 19 reiec �II, 51910 akun e Tels. 2012144- aerceicoa-e en un amb el vell mentre DelegacIón Madrid: Mastro, 15 Tel. 45 _ ma, estableix duel aconsegueix unilec,s.a (91) 202 30 Madrid 33 d'intercanviar amb la noia sengles bitlles i, aquesta, quan el tutor s'adona de la jugada, assoleix canviar el bitllet per la llista de la bugada. La tensió puja en extrem; sonen crits i insults i ni tan sols la intervenció de Figa ro aconsegueix de posar pau a la casa. És tant el soroll, que finalment arriba la força pública. Tots acusen el comte d'ésser el causant de tot i l'oficial es disposa a endur-se'l detingut; però el noble mostra un document que, davant l'estranyesa general, convenç el militar, que dóna ordre d'abandonar la casa. L'acte acaba amb un concertant en el qual tots manifesten la sorpresa ines perada de trobar-se en una situació que no comprenen.

Acte II

Novament ens trobem a casa de Don Bartolo, que està convençut que l'importú militar era un enviat del comte d'Almaviva. i de nou es el comte Truquen, presenta VIA 317 - 319 disfressat de mestre de música. El tutor, que no es AUGUSTA, refia de la suposada malaltia que impedeix la presència de Don Basilio, vol anar-lo a veure. Per estalviar-se pro AI peu de l'estació de SARRIÀ blemes, el comte li lliura un autèntic bitllet de Rosina, dirigit al comte, i que podria, si tingués ocasió de par lar amb la noia, evitar-li complicacions. Don Bartolo cau de nou en el parany i crida Rosina. La noia, tot seguit, descobreix la veritable identitat del fingit mestre de música i juga el seu paper; es disposa Sala d'estar de 60 m.2 a cantar l'ària de I'einutil precauzione» mentre el seu tutor s'endormisca, moment que els enamorats aprofi el ten per a intercanviar-se paraules d'amor. Desvetllat Cuina-menjador tutor, per la poca qualitat de la música moder protesta 5 dormitoris. 3 na, que esdevé soporífera, i canta la seva pròpia arietta banys exaltant les virtuts de Rosina. Sala comunitària Arriba Figaro disposat a afaitar el tutor; aquest, de primer, no es vel deixar afaitar per tal de no perdre de i ... moltes coses més vista Rosina, però Figaro es fa valer recordant el seu prestigi com a barber de les més altes instàncies ciuta Últim danes i, finalment, el vell li lliura el joc de claus per pis dúplex anar a cercar els estris. El barber se les enginya per mo- fer que el tutor hagi de deixar els enamorats sols,

INFORMACiÓ: Canet, 38 . Telf. 2034870 EL BARBERO DE SEVILLA

la clau de la ment que aprofita Figaro per ensenyar Acto I de al vell. acaba . finestra que prendre . tot sembla i amb les millors En una Quan arranjat perspe,ctlves, plaza sevillana a la que mira la casa de Don Basilio el tot el ha es arriba Don qual, ignorant que s. Bartolo, tutor que tiene su férrea custodia del viejo bajo a la casa, en evidència ['enganyifa a la devingut posa joven Rosina, llega Fiorello acompañado de un amb una freda, fa comte. Però aquest, gran sa!lg creu�e grupo de músicos a tocar una serenata se n dispuestos que al Don Basilio té febres l cal que un propi que que desconocido conde pretende cantar a la joven. El torni a casa; una bossa de monedes acaba carregada primer intento fracasa y como ya amanece, los músicos surt sense haver de convèncer el mestre de música, que son con despedidos, primero buenas palabras y después, entès res. . al excederse en agasajos, por la fuerza. afaita el tutor, mil La de un Mentre Figaro f:'l .les entrem:;t�wdures llegada desconocido obliga al conde a escon el vell descobreixi la el per evitar que c(;mfabulaclO que. derse. Figaro, con la guitarra al hombro, llega cantando comte i Rosina estan tramant per fugir aquella mateixa con los alegría muchos beneficios que le supone su Bartolo no bada enxampa els enamorats oficio de nit, pero � barbero, solicitado por unos y otros para los enrenou en idilli. De nou un que más ple s'orgamtza �ran dispares servicios. El conde conoce a Figaro por la criada a una calma. àdhuc obliga pregar mlc� �e �m� antiguas aventuras amorosas y se le presenta. Ante la tots surten i Don Bartolo, decidit a del tot això, n� .de�xaI sorpresa barbero, le explica la razón de su fa 1 un incógni passar ni un sol moment més, cridar: �on Basl�lO to: una bella joven que vive en la casa de la plaza. dur a terme els seus le notari per propòsits nupcials .. Figaro manifiesta la familiaridad que le une a aquella d'una forta arriben casa És de nit i, després tempes.ta, FIga y mientras esto sucede, aparece en la ventana Ro a Rosina. de ro i el comte disposats raptar Aquesta, sina en espera de su desconocido enamorado. Perseguida amb seu enamorat pen su bell antuvi, està enfurismada e,l por tutor, deja caer a la calle un billete destinado es a instàncies del seu tutor, engany a su amante. El a sant, que un. ml:lntat viejo baja veloz recogerlo pero el el 11 la ha a pel comte comte. papel ya pasado manos del conde y, d'Al:naviya, I?erò des,cobre.lxL de sospechando seva veritable identitat 1 tot se soluciona. alegna lo el tutor a que pasa, ordena la joven que se retire. i els és molt tot s'es El conde lee la nota la noia acompanyants gran, però que le pide avuda para deshacerse del tronca quan arribar descon��uts �mb s�n tutor; mientras éste, después de haber llenado la veu�n �?S fm llanternes. el notan I Don FIgaro cabeza de recomendaciones a gles S�m Bas�llO. los criados para que no 1 demana se les de abran a geix ser el tutor 9.ue �elebnn n?�es nadie, sale de casa dispuesto a encontrar i el comte elmés aviat pre a maestro de Rosina possible. pon I?asl11? pon Basilio, música de la joven, para les un anell 1 la asi tén d'aclarir coses, però pnmer pistola poder acelerar los papeles de su boda con Rosina amb la el conde se del comte després, aconseguei�en, d.e comptar dispone a cantar una segunda serenata en es a seva a la que porta la le confía su coHaboració per cenm�ma, que fingido nombre, Lindoro, y su gran terme Don Bartolo arriba amb els soldats, amor, serenata a la ella feliçment. que intenta contestar cuando ' noblesa com a de però Almaviva mostra el seu tít?l �e pronto, alguien le cierra la ventana. tutor de la seva honestedat 1, El conde a testimoni finalment, el. pide ayuda Figaro para poder ver a Rosina, les la pre éste se hace el ha de reconèixer conseqüències d� «mut�l pero distraído; sólo la promesa de futu el esdevemment. ras cauzione», mentre tots celebren feliç recompensas en abundancia desatan la imaginación del barbero le que recomienda que se disfrace de mili X. A. tar, puesto está a que punto de llegar un regimiento a consigue intercambiar con Rosina sendos billetes la ciudad, y que se finja borracho para poder engañar y además, cuando el tutor se de la trama mejor al tutor. percata ell� cambia el billete la lista de la La va Nos encontramos ahora en la cámara de Rosina, que por colada. tensiÓn de intensidad ni la intervención de canta su amor y espera hallar un modo deshacerse cI:eciendo eI?- y siquiera de en la casa. Es tanto el ruido de su tutor; escribe una carta y, a la llegada Figaro, Figaro consigue poner paz se arma finalmente la fuerza pretende confiársela, pero la inoportuna entrada del que que llega pública. Todos acusan al conde de ser el causante del alboroto tutor, echando pestes contra el barbero, lo impide. Llega el cuando el oficial se a llevarse detenido al el maestro de música y comunica al viejo tutor que '( dispone éste exhibe un temido conde de Almaviva está en la ciudad. La deses Joven enafJ:?-; quién El tutor se sienta la busca cerca de los dos se ador un que le autoriza a hospedarse en casa, jóvenes y papel momento que éstos intercarn con la mirada a Rosina. Ella, también extrañada por �ece, aprovechan para biarse palabras de El tutor se la se le acerca entonces el conde le descubre a�or. despierta y pro visita, y la por mala calidad de la música moderna se la burla. El tutor afirma que tiene privilegio para no t�sta y a cantar su arietta. a militar, y, mientras busca dispone. propia permitir hospedarse ningún la el conde Llega de afeitar al tutor; éste el documento que lo acredita, Rosina y pueden .Flgaro .con intención quiere afeitar no de amor de El tutor l!0 dejarse para perder vista a la cruzarse palabras de y complicidad. un Joven, pero el hace valer sus recor sacar como sea al conde de su casa y toma ?é_lrbero méritos, quiere su en la ciudad finalmente el borracho, se lo toma pres.tlglO y el viejo bastón, pero joven, fingiéndose e el de el mientras �andoentrega Juego llaves para que vaya a buscar a broma y establece un duelo con anciano, EL CONTINGUT MUSICAL

11 barbiere di Siviglia, un dels exemples més típics d'ò bufa pera italiana, come.n�a amb ,una obertura que no fou a los útiles necesarios. El barbero se las ingenia para �ensad� pe� ella, sino per a una òpera seriosa del ROSSInI titulada Aureliann hacer salir al tutor de la habitación, momento que propi in Palmira, i més tard adaptada per a una altra Figaro aprovecha para enseñar la llave de la celosía �'aut�r tan:bé òpera seriosa: Elisabetta, regina d Inghilterra amb retocs que acaba de quitarle al viejo. (1815), petits Basi orquestrals. Cuando todo parece ir viento en popa, llega Don en En barbiere no tenia i no lio, quien, ignorando todo lo que está sucediendo .realitat: l,I obertura, ha quedat ma¡ SI es a Pero el clar Clue es va a si no la casa, amenaza con echarlo todo perder. perdre, Rossini la va la conde, haciendo gala de mucha sangre fría, hace creer c?mpC?ndre mal, mol�st davant perspectiva d'haver d escriure d ambient musical al propio Don Basilio que tiene fiebre y que conviene �.m� peça espanyol, com li una llena de oro le acaba el tenor havia d'estrenar-li que se meta en cama; bolsa ��manava mSIs�entment que nada. l el cantant andalús Manuel del de convencer y se va sin haber entendido C?pera, fa�]os Pópolo VIcente Garcia, el de la Mientras Figaro afeita al tutor, hace los posibles para pare Malibrán i de Paulina confabulación los Viardot. que el viejo no se entere de la que casa la avatars, la Rossini va enamorados están tramando para huir de la Malgrat aques,ts peça que adaptar a en a obertura definitiva una misma noche, pero Don Bartola los coge pleno fmalm�nt I'obra co:n és peça bnllantor I d'un idilio. Nuevamente se organiza un gran tumulto que .d �na enginy musical considera bles, I s ha fet famosa arreu del món. incluso a la criada a pedir un poco de calma. obliga el no alçar-se teló, criat del comte Todos salen y Don Bartola, decidido a dejar pasar E� Fiorello, Almaviva dona els a a Basilio a tocs la serenata el seu ni un momento más, envía a buscar Don y darrers. que arno a matrimo Rosina. Quan tot és a entra el un notario para llevar a cabo sus propósitos prepa�a pe.r punt, comte Alrnaviva I niales. acornparivaj pels músics ambulants, inter la seva serenata a Rosina: Es de noche y, después de una fuerte tempestad, llegan preta prImera «Ecco ridente a Rosina. CIelo», peça encara del y el conde dispuestos a raptar Esta, bO,r:lI�a pròpia gust setcentesc. Figaro a manca d exit de a causa de un Ln la serenata mou el comte a en un principio, está enfadada supuesto acomia dar músics i del a instancias del tutor, es víctima. Pero aleshores aquests inicien engaño que, el generosamen� e.ls seu cant de amb tanta el conde le descubre su verdadera identidad y todo se gracies reiteració que al final el comte els fa fora amb violència. soluciona. La alegría de la joven es muy grande pero El comte de al ver dos sombras no son s'acomiada Fiorello quan se sent de llun pronto se acaba, llegar que la gUItarra (imitada per de otros Don Basilio y el notario. Figaro, fingiéndose l'orquestra) Figaro amb l� que cosa la al notario se celebre la boda de �omença pàgina més coneguda i el tutor, pide que dq�al apreciada Don Basilio aquesta el al clau del Rosina y el joven lo más pronto posible. opera,. «Largo factótum», peça la de I una de les més aclarar las cosas, pero un anillo, primero, y pe�sonat�e. Flg�rO originals escrites pretende pel ha del disuadir al músico ROSSI�l1: hI. aquí cap dels clixés que trobem pistola conde, después, consiguen en altres No, acaba colaborando en la ceremonia, que se lleva ,arIes còmiques d'aquest autor, i probablement que es la de . la felizmente. caus<:t popularitat de a cabo a especial què �questa sempre. una Don Bartola llega con los soldados, pero Almaviva exhi gaudit ?S peça que requereix a més de en la su título de nobleza como testimonio de su honradez potenc}a, �na �onslderable agilitat ha fracas be sat dun qual' reconocer las conse m�s mtèrpret. innata y por fin el tutor ha de a continuació un recitatiu cuencias de la «inutil precauzione» mientras todos cele SegueI� força extens en el posa en bran el feliz acontecimiento. FI��ro. .el co.�te antecedents sobre Barto asilio I la (-uak sItua.CIo de Rosina, la noia. Figaro li s�ggereix que Almaviva canti una X. A. cançó per donar-se a coneixer, i aquest uncia així la seva segona serenata, Io son Lindo ara acompanyat només per guitarra (e a la ro ... »). El tema és repetit per Rosina, però cap meitat s'ha d'interrompre: algú de la casa li ha tancat la finestra perquè no parli amb els de fora. a la Ara Figaro promet ajudar el comte a introduir-se iniciant amb Almaviva un casa: exposa els seus plans, dinàmic duo (<sII_Ia D�n agent que a la noia a confessar vindrà i ritme per acabar formant un veritable clímax còmic f�t dec�delx que aquella rut amb FIgaro a raptar-la. Poc esclata una «

The KlJPSCHORN" Loudspeaker,

be KlJpsCH CORNWALL" oudspeaèer; The BEllE surscn: Loudspeaker,

ne KllPSCH u scsu: I Loudspeaker, Representante en exclusiva para España: I CRAFTSMAN, S. A. ¡

Juan Gamper, 22/24 . Tel. 3210804· Barcelona 14 Karin Ott Barbara Carter Ernesto Palacio Cesare Siepi

Vicenç Sardinero Piero Cappuccilli Enzo Dara Gianfranco Masini GIOACCHINO ROSSINI

Potser seria difícil de trobar en tota la història de l'ò pera, i de la música i de l'art en general, el nom d'un altre creador fecundíssim que s'identifiqués de manera tan absoluta amb una sola de les seves múltiples obres com en el cas de Gioacchino Rossini i II Barbiere di Siviglia. I si bé aquesta identificació, coneguda i accep tada fins i tot més enllà dels estrictes ambients operís tics i musicals, és fruit d'una realitat inqüestionable, això no pot fer oblidar tota la fulgurant i brillantíssima carrera de Rossini -carrera esmaltada amb més d'una quarantena de títols de gran significació i vàlua-, que en el breu espai d'uns dinou anys, des del 1810 al 1829, el va convertir en la figura indiscutible de la lírica del seu temps. I en recordar aquest protagonisme, cal situar la perso nalitat i l'obra de Rossini en el marc d'aquells decennis inicials del segle, quan, d'una banda, la vida del músic de teatre era, sobretot a la península italiana, una lluita constant per anar conquerint escenaris i per anar impo sant -a través d'un no gens fàcil equilibri entre els gusts del públic i les personals conviccions estètiques el propi repertori, i quan, d'altra banda, l'embranzida renovadora romàntica va tenir el contrapès polític de la restauració absolutista. Rossini va viure intensament aquestes contradiccions, però, per sobre d'elles, va saber imposar sempre el seu extraordinari talent musical i teatral, el seu exuberant temperament i la seva finíssima sensibilitat, els seus profunds coneixements de les veus i del llenguatge orquestral, i -precursor del nou «bel cantismo»- els seus innats instint i imaginació melòdi ques. Nascut a Pesara el 29 de febrer de 1792, la vida de Ros sini pot dividir-se, «grosse modo», en cinc etapes prin cipals. Naturalment, la primera és la dels anys de formació. Fill de pares músics (instrumentista ell, cantant ella), Rossini va tenir una infantesa no gaire estable, tot i que fou a on va Bolonya viure més llargues temporades, on va completar els seus estudis de manera més a menys sistemàtica, on va començar a exercir professionalment (cantant a cors d'església i tocant el violí i el clave a teatres), i on va compondre les seves primeres obres, entre les quals l'òpera Demetria e Polibio que, no obs tant, no va ser la primera que va veure estrenada. La segona etapa és la que va des de l'èxit més aviat discret de La Cambiale di Matrimonio (1810) fins al relatiu fracàs de Segismondo (1815). Però aquella dis creció de la seva primera estrena no va fer sinó esti mular la vocació d'un xicot de divuit anys, i aquest fracàs va ser, paradoxalment, un dels motius que li obriren les portes dels teatres napolitans i romans. I que les hi obriren quan el nom de Rossini, malgrat la seva joventut, ja era cèlebre a les capitals septentrionals, Venècia i Milà sobretot, gràcies a títols tan importants com La scala di seta, Il Signor Bruschino, Tancredi, L'Italiana in Algeri, Il Turco in Italia, etc. La tercera etapa (1815-1823) és, doncs, la de la conques ta de l'Itàlia meridional, tan tradicionalment oposada MOZART O ROSSINI? a l'escola nòrdica; però l'èxit à'Elisabetta regina d'In al San Carlo de totes les ghilterra Nàpols venç preven Molt sovint apareixen aquests dos noms junts, com si i rossinià cions inaugura el període d'autèntic domini fossin equivalents, a membres d'una mateixa raó social. sobre mercat de tota la el competitiu operístic penín Alguns cantants s'especialitzen en les obres dels dos sula en conservar el de la ciutat del en Vesubi, imposar autors, en aquestes dues facetes d'una mateixa manera se també a Roma no va ser (on l'operació gaire fàcil) d'entendre la veu i el cant. I, certament, hi ha raons de i en ni fos més la seva mantenir, que esporàdicament, pes que justifiquen, fins a un cert punt, aquesta assi als teatres venecians i milanesos. La llista de presència milació, que, d'altra banda, cal matisar considerable títols d'aquests anys comprèn, entre d'altres, Il Barbier� ment. di La La Gazza Mase Siviglia, Otello, Cenerentola, la4ra, A Barcelona, però, no hi ha hagut mai gaire entusiasme in La donna del Maometto II 1 Semira Egitto, Lago, per Mozart. La seva arribada als nostres escenaris (si mide. excloem l'anècdota del Casi fan tutte, estrenat el 1798 La quarta etapa és la de l'expan�i� rossiniana mé� enllà al Teatre de la Santa Creu) ha estat molt tardana i les de les fronteres del seu Iniciada amb un tnomfal país. dates d'aparició de les seves òperes més destacades a la a Viena i amb un fallit intent londinenc, ben viatge nostra ciutat farien una certa vergonya sinó fos que hi aviat París es converteix en la dels seus plataforma ha altres ciutats que encara ens han superat en aquesta grans èxits oficials i públics, i que culminen, en 1829, desídia. el ben clara de amb Guillaume Tell, demostració com, Per Rossini, en canvi, l'entusiasme dels barcelonins, al d'haver-ho també Rossini de seu volgut, podia incorporar-se temps, fou enorme. Des que l'any 1815 arribà L'ita ple dins dels innovadors corren.ts de l'òI?era romàntica. liana in Algeri al ja esmentat Teatre de la Santa Creu reaci a callar; Però, aquestes innovacions, decldel:C J.a -l'únic que aleshores tenia la ciutat- el públic es ha també en provat que aquest camp sabn� manten�r llençà al teatre reclamant insistentment nous títols del el seu i en té no trair protagonisme ja p�ou; prefe�elx que aviat seria anomenat «el cigne de Pesaro». Tres anys els seus més íntims sentiments 1, al mateix no temps, més tard, el 1818, Rossini ja era una celebritat arreu remar contra corrent. 1, n'acabava de del i a quan complir món, Barcelona despertava una admiració que comencen els seus trenta-set, llargs quasi quaranta ni tan sols Cimarosa havia assolit una generació abans. anys de silenci. Els esgrogueïts fulls del «Diario de Barcelona», l'única la és va des de Finalment, cinquena etapa aquesta que publicació regular d'aquells anys, són plens d'articles, l'estrena del Guillem Tell fins a la seva mort a Passy, cartes de particulars i opinions d'entesos sobre la nova de 1868. Una prop de París, el 13 de novembre etap� música que s'ho emportava tot. Compositors catalans, 1 parisenca -interrompuda per u�s. a�ys b.olonyesos com Ramon Carnicer, publicaven extensos comentaris florentins- durant la Rossini VlU dels sobre qual feliçment el nou fenomen musical que tenia tot Europa en econò records dels seus èxits passats i dels beneficis un puny. mics continuen es relaciona l és que reportant-�i, arn? �ls que Rossini havia trobat una nova fórmula que artístics noms més destacats dels ambients culturals, havia conquerit amb rapidesa el públic dels primers i mundans de la i del capital francesa, compon -lluny anys del segle XIX, un segle que havia nascut turmentat una de delicioses món del teatre- tota llarga sèrie pàgi- per les greus agitacions sorgides de la Revolució Fran nes etc. cesa i de religioses, pianístiques, vocals, . les guerres napoleòniques, dels treballs de la L'home Rossini «bon vi -sensible, irònic, generós, gestació d'un ordre nou. Però aquest ordre nou encara en el Rossini vant»- mor plena glòria 1868. L'operista no havia entrat en funcions: a tot Europa, amb més uns el tam ja havia «mort» quaranta anys abans, �829, o menys dificultats, s'havia apuntalat l'Antic Règim amb en i d'haver en bé plena glòria després conquerit, car: les decisions del Congrés de Viena. Ja no es podia tor avui rera fulgurant, la primacia indiscutible que encara nar al món del segle anterior, però almenys se'n podien entre tots els teatrals de la seva ostenta compositors conservar per un temps les aparences. Aquest és el se cret de generació. l'èxit de Rossini: les seves obres tenen una mú O. M. sica que manté les aparences de la dels «bons, vells de la i del mobiliari d'estil rococó. Però temps» perruca d'aleshores la premsa de tot arreu assegurant que era i Rossini el en realitat les tothom sabia, primer, que imminent un retorn del popularíssim Rossini amb una coses anaven per un altre camí. La seva música riallera, nova òpera. a la fa créixer fins a l'exa satírica, imita, però vegada Anaren passant els anys, i les òperes de Rossini anaren geració les convencions de la música galant, recargo lentament perdent la seva popularitat, excepte Il barbie lant fins al límit els «tiroliro» dels instruments que re di Siviglia. L'estil del cant operístic s'anà transfor vocals els refilen al costat de les elaborades línies que mant lentament en el curs del segle XIX, i amb l'aparició protagonistes han d'ornamentar amb tots els recurso� del verisme de Mascagni, Leoncavallo i Puccini, s'im anterior. l amb un recurs el ven vocals del segle nou, posà una nova forma d'emetre la veu i de captar l'au table motor de l'obra i on rau la raó de l'èxit ditori. La profunda vella tècnica del cant ornamentat s'anà per de Rossini: el sentit dinàmic, l'impuls vital del seu ritme dent, i les òperes antigues, interpretades amb Ja tècnica a la a arri trepidant, incomparable plàcida agitació què moderna perdien tot el sentit que havien tingut. Més la música dels seus antecessors en fou encara bava, a tot estirar, greu el canvi de J'estètica que s'havia produït la composicio. arran del triomf del romanticisme, pels volts del 1830: Només si som conscients d'aquesta actitud humorísti Ja passió amorosa, expressada d'una manera vehement ca, satírica i renovadora que jeu sota l'epidermis gal�nt i molt «sentida» començà a ocupar el centre de l'interès de la música de Rossini comprendrem per què les ànes dels nous públics dels teatres mundials. El triomf del del dels personatges inclouen tres i quatre repeticions nou estil, cap a la fi del segle XIX, fou tan aclaparador frase el fals «Don com ho havia final de cada important; per què estat el del propi Rossini vuitanta anys Alonso» repeteix fins a la nàusea el seu ensucrat «Pace abans. l les seves obres foren esbandides del repertorí, e gioia»: per què el noble jove fa tantes filigranes amb amb l'excepció vital del Barbiere i molt ocasionalment,

ROGER ALIER 1---

DISCOGRAFIA

només inclou versions ex Aquesta discografia integrals, Una imagen nueva de mujer está naciendo este Otoño. closos els a de 1962. enregistraments «pirata», partir Es daro reflejo de los tonos crudos 1962 LA VEU DEL SEU AMO - ANGEL AN/SAN 114/16 da un especial encanto a las elegantes prendas de sport. Luigi Alva, Victòria dels Angels, Sesto Bruscan a conocer todos los estilos del nuevo Otoño. tini, Ian Wallace, Carlo Cava. Venga Orquestra i Cor de la Royal Philharmonic. Dir.: Vittorio Gui. 1964 DECCA - SET 285/87 Ugo Benelli, Teresa Berganza, Manuel Ausensi, Fernando Corena, Nicolai Ghiaurov. Orquestra Rossini de Nàpols i cor. Dir.: Silvio Varviso. 1965 COLUMBIA, SMC 91426/28. (Versió en llengua alemanya) Peter Schreier, Ruth Margret-Pütz, Hermann Prey, Fritz Ollendorf, Franz Crass. Orquestra de la Staatsoper de Berlín i cor de Ràdio Berlín. Dir.: Otmar Suitner. 1968 DEUTSCHE GRAMMOPHON GESELLSCHAFT - 135074/76 Luigi Alva, Maria Casula, Marco Stecchi, Alfredo Mariotti, Paolo Washington. Orquestra i cor del Teatro Verdi, de Trieste. Dir.: Arturo Basile. 1972 DEUTSCHE GRAMMOPHON GESELLSCHAFT - 2720053 Luigi Alva, Teresa Berganza, Hermann Prey, Enza Dara, Paolo Montarsolo. London Symphony Orchestra i Ambrosian Opera Chorus. Dir.: Claudio Abbado. 1974 EM! - LA VEU DEL SEU AMO, C 167 12884/86. (Versió en llengua francesa) Charles Burles, Mady Mesplé, Matteo Manuguerra, Jean-Christophe Benoit, Jacques Mars. Cor i Orquestra de l'Opera de París. Dir.: Jean Pierre Marty. 1975 GUILDE INTERNATIONALE DU DISQUE Luigi Alva, Christiane Eda-Pierre, Marco Stecchi, Alessandro Maddalena, Andrew Foldi. Cor i Orquestra de Monte-Carlo. Dir.: Gianfranco Rivoli.

- 1975 EMI - LA VEU DEL SEU AMO Q 165-02653/55 Nicolai Gedda, Beverly Sills, Sherrill Milnes, Re nato Capecchi, Ruggero Raimondi. Cor John Alldis i Orquestra Simfònica de Lon dres. Dir.: James Levine. 1979 CETRA OPERA LIVE LO 34 (3) Luigi Alva, Maria Callas, Tito Gobbi, Melchiorre Luise, Nicola Rossi-Lemeni, Orquestra i cor del Teatre alla Scala, de Milà. Dir.: Carlo Maria Giulini. R. A. 1--

LA PROPERA ÒPERA

La programació d'un teatre d'òpera no es pot fer sem pre de la mateixa manera, i, en la seva confecció, hi intervenen molts elements imponderables. Moltes vega des, el resultat final ha estat més a menys marcat pels elements casuals que han entrat en joc en un moment donat. Aquest any, la intervenció d'aquest «factor atzar» ha disposat que hi hagués quatre òperes de Donizetti al repertori (no tot és atzar: és sabut que Donizetti es troba en ple procés de redescobriment a tot el món) i només una de Verdi, i encara ha fet que aquesta de Verdi fos una obra relativament poc freqüent als pro grames habituals: Ernani, que serà representada al Li ceu els dies 16, 18 i 20 de desembre. Ernani és una òpera de la primera època de Verdi, i en té, a més, totes les característiques: arguments ombrí vols, fins i tot tenebrosos, amb moltes escenes de tipus tràgic, amb personatges poc caracteritzats que canten fragments molt inspirats però no sempre adequats a la situació escènica que estan vivint, i amb llibrets de con cepció més aviat primitiva, que es limiten a cercar pre texts per tal d'obtenir que a cada escena hi hagi una combinació de veus variada: tenor i baríton, baríton i soprano, soprano i baix, etc. Estrenada a Venècia el 9 de març de 1844, Ernani es basava en el drama Hernani de Víctor Hugo (el títol complet era Hernani, au l'honneur eastillan), l'obra tea tral que desencadenà una batalla campal a la Comédie Française quan s'estrenà pel febrer de 1830, entre els partidaris del nou teatre romàntic, representat per aquesta obra, i els tradicionalistes, arrapats a les con vencions neoclàssiques de les regles literàries com la de les tres unitats (de temps, d'acció i d'espai). Al cap davant de la «facció» romàntica hi havia Théophile Gautier, que explicà els fets d'aquesta vetllada memo �te!eria q[fornbaneria rable a la seva Histoire du romantisme. Víctor Hugo mai no va veure amb bons ulls que hom agafés els seus drames per a convertir-los en òpera. Ja Donizetti havia tingut problemes en estrenar la seva el Verdi el seu BAIXAS Lucrezia Borgia, 1833, i quan presentà Ernani el colós literari francès va rondinar la seva des MUNTANER331 (ESQUINA CALAF) aprovació de moltes maneres (no tant, però, com ho féu més tard per protestar de Rigoletto, també treta d'una obra seva). Ernani, però, inicià una carrera brillant després de la seva estrena a Venècia i es representà per tot Europa a de i Amèrica, però cap a la fi del segle XIX començà caure, com va passar amb la immensa majoria de les òperes de la primera etapa romàntica. Modernament, amb el nou interès que s'ha desvetllat arreu del món per les òperes del repertori d'aquesta etapa del teatre líric, Ernani ha reaparegut als nostres escenaris i als de tot el món per reconquerir, sinó un lloc prominent, almenys una presència més a menys nostres estable en els hàbits musicals dels temps. Arnazone y tú ... un Les òperes de Verdi d'aquesta època, sinó són les seves acuerdo tierno y fogoso. millors produccions, són, almenys, plenes de vitalitat i color. Ja només alçar-se el teló, el cor de rebels que envolta Ernani canta amb aquella vitalitat tan verdiana en una infan que ens fa entrar de bon grat el joc mica til dels seus personatges, i especialment quan darrera d'aquest cor sentim la bellíssima ària d'Ernani «Corne rugiada al cespite», una peça per tenor que no ha deixat mai d'agradar. Si encara no ens hem deixat vèncer per aquestes pri meres mostres de l'enginy del Verdi jove, trobarem tot seguit la intervenció d'Elvira (malauradament, és l'úni ca ària que té la soprano), la cèlebre «Emani, involami», la més famosa de tota l'òpera, amb un lleuger tint entre L\ML\ZONE misteriós i dolorós. També el baríton té un paper molt destacat en aquesta òpera, com correspon als tons foscs de l'obra; ha estat especialment celebrada la seva peça «Vieni meca, sol di rose». Si a tot això afegim alguns concertants amb la característica embranzida verdiana, podrem passar de Fran per alt algunes incongruències del llibret (obra cesca Maria Piave), amb situacions massa esquemàti ques, i perdonarem una certa immaduresa compositiva embol que encara es troba en aquest Verdi. Aleshores, callant-nos amb aquella mica d'irracionalitat que cal a vegades per gaudir de les coses de la vida, ens deixarem Verdi gronxar pels valsos i pels concertants amb què cobrí generosament aquesta partitura de joventut, i sor tirem convençuts que, fet i fet, les seves òperes sempre mereixen d'ésser escoltades. Ernani serà representada al Liceu per Olivia Stapp (El vira), Piera Cappuccilli (16/XII) i Joan Pons (18 i 20/XII) en el paper de Carles V, Nunzio Todisco (Er nani) i el baix Bonaldo Giaiotti (Ruy Gómez da Silva). La direcció d'escena serà a càrrec de Giuseppe de To masi, i les decoracions seran del Teatro Comunale de Gènova. Dirigirà l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu el mestre Anton Guadagno. ROGER ALIER ADMINISTRADOR: Lluís Andreu Marfà DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Didac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Javier Pérez-Batista Lolita Paved a APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE MAQUINISTES: Constancio Anguera CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor PERRUQUERIA: «Darnaret» DEL CONSORCI SABATERIA: «Valldeperas» GRAN TEATRE DEL UCEU MOBLES: Almirall CAP DE TAQUILLES: Frederic Roca CAP GENERALITAT DE CATALUNYA D'ADMINISTRACIO: Joan Antich RELACIONS PÚBLIQUES: Adela Rocha AJUNTAMENT DE BARCELONA SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU SECRETARIA: Josep Delgado Maria Antònia Claramunt María José García

PATRONAT DEL CONSORCI Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos PUBLICITAT l PROGRAMES: Publi-Tempo PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol

NOTES IMPORTANTS: Un la Narcís Serra cop començada funció, VICE-PRESIDENT: Excellentíssim Sr. no serà permesa l'entrada a la sala, així com verificar enregistraments, fotografies a filmar escenes de qual GERENT: Sr. Lluís Portabella sevol tipus. Les funcions començaran puntualment a l'hora in VOCALS: dicada. El Patronat del Consorci del Gran Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya) reclamen, podrà alterar les dates, els a programes els intèrprets anunciats en aquest programa. Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona) En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Re Lluís Reverter (Ajuntament de Barcelona) glament és de fumar R. Martínez Callén de d'Espectacles, prohibit als passa (Ajuntament Barcelona) hom ha d'utilitzar dissos; el Saló de ler. pis i el ves tíbul de l'entrada. Manuel Bertrand (Societat del G. T. del L�ceu) Fèlix M.a Millet (Societat del G. T. del L!ceu) 6. Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis Maria Vilardell (Societat del G. T. del L�ceu) Carles Mir (Societat del G. T. del LIceu) PORTADA: Oli de Ramon Casas (Cercle del Liceu) Comentaris a càrrec de Xosé Aviñoa i Oriol SECRETARI: Roger Alier, Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Adrià Alvarez Barcelona. PRÒXIMES FUNCIONS

Concert simfònica-vocal PIERO CAPPUCCILLI, baríton Director: Eugenio Marco 13 de desembre, 18 h. Obres de Mascagni, Leoncavallo, Gounod, Verdi, Puccini, Giordano

ERNANI Verdi

Olivia Staap Piero Cappuccilli (16/XII/81) Joan Pons (18 - 20/XII/81) Nunzio Todisco Bonaldo Giaiotti Cecília Fondevila Josep Folch Vicenç Esteve Director: Anton Guadagno Director d'escena: Giuseppe de Tomasi Decorats: Teatro Communale - Gènova Vestuari: «Arrigo» de Milà

16 de desembre, 21 h., funció núm. 6, torn A 18 de desembre, 21 h., funció núm. 7, torn C 20 de desembre, 17 h., funció núm. 3, tarda

ADRIANA LECOUVREUR Cilea ( Montserrat Caballé e Josep Carreras Fiorenza Cossotto Enric Serra Ivo Vinco Piero De Palma Maria Uriz Cecília Fondevila Vicenç Esteve Antoni Lluch Director: Eugenio Marco Director d'escena: Giuseppe de Tomasi Decorats: N.H.K. - Tokyo - Sormani Vestuari: «Arrigo» - Milà

23 de desembre, 21 h., funció núm. 8, torn A 25 de desembre, 21 h., funció núm. 9, torn C 27 de desembre, 17 h., funció núm. 4, tarda

LLURE r. S.A .. Industria Grjhca Deo legal B 35492 1981