'Som En El Punt Més Baix De La Història Audiovisual En Català '
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 26 I 27 GENER 2019 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A. ARTS ESCÈNIQUES Gastronomia: La Garoinada de Palafrugell GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR Festes: La festa de la Calçotada de Valls CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS Art i museus: 30 anys de l’IVAM ‘Som en el punt més baix de la història audiovisual en català ’ ENTREVISTA NÚRIA PUJOL MOIX METGESSA ‘He volgut neutralitzar informacions falses de l’1-O com les de Borrell’ El futur de la Crida: de la tensió amb el PDECat a les eleccions del maig LA DADA D’EN JOE BREW Rufián, el millor polític a Twitter. Qui és el pitjor? Avui, 26 de gener de 2019, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fa 467 dies que són a la presó, Oriol Junqueras i Joaquim Forn 450 i Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull en fa 340 2 MAIL OBERT 1/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H UXUE APAOLAZA, A LA RECERCA DEL PRESENT OBSCUR MERCÈ IBARZ L’escriptora Uxue Apaolaza (Hernani, 1981). GODALL EDICIONS Escriure després de la lluita armada a Euskadi no és cap broma, L’escriptora basca publica no ho és enlloc. Nascuda el 1981 a Hernani, ciutat sotraguejada ‘Des que els nens diuen per les crisis industrials i econòmiques que l’han consumit des mentides’, un intens recull dels anys setanta, escenari durant anys de la droga més dura, de contes i instantànies laboratori de tantes guerres i lluites, el lloc que ha inspirat la que et demanen tant com novel·la que si res no hi posa remei serà el relat oficial dels anys t’ofereixen de ploms bascos (no l’anomeno per no fer-ne més publicitat), Uxue Apaolaza tenia divuit anys quan les armes etarres van plegar. Una edat frontera entre el saber i el no saber, entre voler recordar i voler oblidar. Això traspua el llibre que ara ens arriba (Godall Edicions, en excel·lent traducció de Pau Joan Hernàndez), Des que els nens diuen mentides. Llicenciada en història, columnista a la premsa basca, aquest primer llibre, del 2005, va ser publicat quan l’autora tenia vint-i-quatre anys, escrit doncs al final de l’adolescència. Sis anys més tard, el 2011 publica la novel·la Mea culpa (Elkar), que també estaria bé que alguna editorial ens la traduís. Interessa aquesta, diu la casa editora, ‘novel·la valenta en la seva pro- vocació i honestament despullada, que posa el dit a diferents 3 MAIL OBERT 2/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H Hernani, a cinc quilòmetres de Donosti, que vaig visitar un dia fosc i plujós del 1980, encara em ronda alguna nit amb la brutícia descarnada del paisatge industrial obrer i la droga El títol del llibre no és el de cap dels relats sinó del conjunt, la panoràmica que l’autora traça nafres de la nostra societat i que incomodarà el lector en la seva reflexió políticament incorrecta, que li provocarà una reflexió pròpia. O, igual que la protagonista, Lur, espantada pel pes de la implicació social de les decisions individuals, buscarà silenci, un lloc on pugui ser innocent...’ La innocència, la innocència. Aquest pes, transmès en els contes de la mateixa manera despullada, és el miratge que persegueix l’autora en la seva recerca del present obscur, quan tantes coses del passat i d’ara mateix dels personatges no poden ser anomenades, ni per ells ni per ella. Però ser innocent avui és perillós: que ho diguin els emigrants que moren a la mar, innocents i sacrificats. I això no obstant, la innocència continua perseguint la imaginació literària. Potser perquè a Euskadi, en tots els llocs on ha acabat mal que bé una guerra, declarada o no, sense reconeixement explícit de les malvestats del poder més fort, la culpabilitat s’ensenyoreix de la imaginació i els seus fantasmes. Hernani, a cinc qui- lòmetres de Donosti, que vaig visitar un dia fosc i plujós del 1980, encara em ronda alguna nit amb la brutícia descarnada del paisatge industrial obrer i la droga. ‘Des que els nens diuen mentides’ inclou contes i també instantànies, fotos escrites, panoràmiques que enfoquen el context dels relats que acompanyen. Apaolaza escriu en una de les millors tradicions narratives, la de no dir-ho tot i no pas per això embolcallar les frases i les imatges amb recursos poètics. És una decisió literària, artística, pertinent, ètica, potser la més poètica de totes. Per si en tenia cap dubte, resulta que aquest dijous mateix llegeixo que la Societat de Ciències Aranzadi, institució de referència, va lliurar dimecres a l’Ajuntament d’Hernani l’informe Vulneraciones de derechos humanos por motivación política sucedidas en Hernani entre 1960 y 2018. No podrem superar res del que ens ha passat si no ho reconeixem, ve a dir sobretot l’informe. 4 MAIL OBERT 3/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H Les criatures sempre en diuen, de mentides, val més que en diguin: exerceixen així el dret de la imaginació de pensar el món, de fugir-ne, de construir- lo. Un gran llibre Les persones que veu cada dia, se li acut a un altre dels seus personatges, són ‘mig vives’, ‘mig mortes’ El llibre que ara tinc a les mans no va de la lluita armada, potser va sobretot del que l’envoltava: crisi industrial aferris- sada, deler de droga i sexe dur, anestèsia comunitària i fami- liar. Dones fora de norma i homes perduts, necessàriament, atesa la persistència del món mascle basc, que és molta i ve emparada per les mares de tantíssimes generacions. Apao- laza em remet a Itxaro Borda, escriptora i cartera, creadora de la detectiva Zuberoa, rural, bisexual i amb problemes de comunicació. Però la Borda farà enguany els seixanta, i és d’Iparralde, a l’altra banda, la seva experiència històrica és tota una altra. Uxue Apaolaza ha de bregar amb un món similar i ben distint. ‘Activista de la meva soledat’, es reclama un dels seus personatges. Mentre que la més gran, de formació francesa, ha bregat per dir les coses pel seu nom, l’humor i el surrealisme –de la vida quotidiana i de la militància etarra i sobretot el surrealisme de la història, més si ets una dona basca–, la jove afronta com parlar d’allò que la pròpia societat no pot encara anomenar. Totes dues esdevenen així universals, si és que l’adjectiu ens serveix. A mi sí, em serveix. Llegir Uxue Apaolaza és llegir el present obscur. Les persones que veu cada dia, se li acut a un altre dels seus personatges, són ‘mig vives’, ‘mig mortes’. Quines mentides diuen els nens? El títol del llibre no és el de cap dels relats sinó del conjunt, la panoràmica que l’autora traça. Les criatures sempre en diuen, de mentides, val més que en diguin: exerceixen així el dret de la imaginació de pensar el món, de fugir-ne, de construir-lo. Aquest llibre va del que ha passat des que l’autora té memòria i ús de raó, des de petita, des que deia mentides i en deia la seva colla d’innocents. Un gran llibre. ‘Volia escriure una novel·la americana de por’, es titula un dels relats. No cal, escrivint novel·les i contes bascos n’hi ha prou i força. 5 OPINIÓ CONTUNDENT 1/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H LA TERCERA LLENGUA GRUP D’ESTUDI DE LLENGÜES AMENAÇADES «De la mateixa manera que a Catalunya hi ha una sensibilitat especial envers altres llengües minoritzades o amenaçades, en general els amazics entenen fàcilment la realitat catalana i hi empatitzen» uan al GELA vam començar a elaborar l’inventari de llengües parlades a Catalunya, ho vam fer amb la volun- tat de fer evidents les llengües no oficials, minoritzades, amenaçades, presents al nostre país. Ja hem testimo- niat més de tres-centes llengües, i només aquesta Qxifra, superior al nombre d’estats existents, ja ens parla de la diversitat sociolingüística de les llengües dels catalans als seus estats d’origen. Les darreres dècades hem avançat força, com a societat, en el coneixement d’aquesta nova realitat multilingüe, però aquest coneixement ha quedat circumscrit a àmbits específics o especialitzats, i no ha transcendit a la població general. Com a mostra d’això, si plantegem a qualsevol quina deu ser la tercera llengua més parlada de Catalunya, després de català i castellà, l’esperable és que apareguin llengües grans com l’anglès, el xinès o l’àrab. Si expliquem que molt probablement, a manca de dades oficials, sigui l’amazic, el desconcert creixerà. Si esmentem el mot berber, pot haver-hi una identificació vaga i certa incredulitat. L’amazic és una d’aquestes llengües minoritzades parlades a casa nostra per un nombre important de persones, es calcula que entre 100.000 i 200.000. Potser caldria conèixer aquesta llengua i el seus parlants una mica millor. Ela amazics són la població original del nord de l’Àfrica i hi ha uns 30 milions de persones que són de llengua o cultura amaziga. Actualment, després de diferents ocupacions i as- similacions al llarg de la història, la població amaziga ocupa territoris discontinus del Marroc, Espanya (Melilla), Algèria, Tunísia, Mauritània, Líbia, Egipte, Burkina Faso, Mali i el Níger. Hi ha entre 20 i 30 milions de parlants en total, la major part dels quals són al Marroc i a Algèria; també n’hi ha molts a la diàspora, com els qui viuen a Catalunya.