EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 26 I 27 GENER 2019 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A.

ARTS ESCÈNIQUES Gastronomia: La Garoinada de Palafrugell GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR Festes: La festa de la Calçotada de Valls CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS Art i museus: 30 anys de l’IVAM

‘Som en el punt més baix de la història audiovisual en català ’

ENTREVISTA NÚRIA PUJOL MOIX METGESSA ‘He volgut neutralitzar informacions falses de l’1-O com les de Borrell’

El futur de la Crida: de la tensió amb el PDECat a les eleccions del maig

LA DADA D’EN JOE BREW Rufián, el millor polític a Twitter. Qui és el pitjor?

Avui, 26 de gener de 2019, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fa 467 dies que són a la presó, Oriol Junqueras i Joaquim Forn 450 i Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull en fa 340 2 MAIL OBERT 1/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H UXUE APAOLAZA, A LA RECERCA DEL PRESENT OBSCUR MERCÈ IBARZ

L’escriptora Uxue Apaolaza (Hernani, 1981).

GODALL EDICIONS

Escriure després de la lluita armada a Euskadi no és cap broma, L’escriptora basca publica no ho és enlloc. Nascuda el 1981 a Hernani, ciutat sotraguejada ‘Des que els nens diuen per les crisis industrials i econòmiques que l’han consumit des mentides’, un intens recull dels anys setanta, escenari durant anys de la droga més dura, de contes i instantànies laboratori de tantes guerres i lluites, el lloc que ha inspirat la que et demanen tant com novel·la que si res no hi posa remei serà el relat oficial dels anys t’ofereixen de ploms bascos (no l’anomeno per no fer-ne més publicitat), Uxue Apaolaza tenia divuit anys quan les armes etarres van plegar. Una edat frontera entre el saber i el no saber, entre voler recordar i voler oblidar. Això traspua el llibre que ara ens arriba (Godall Edicions, en excel·lent traducció de Pau Joan Hernàndez), Des que els nens diuen mentides.

Llicenciada en història, columnista a la premsa basca, aquest primer llibre, del 2005, va ser publicat quan l’autora tenia vint-i-quatre anys, escrit doncs al final de l’adolescència. Sis anys més tard, el 2011 publica la novel·la Mea culpa (Elkar), que també estaria bé que alguna editorial ens la traduís. Interessa aquesta, diu la casa editora, ‘novel·la valenta en la seva pro- vocació i honestament despullada, que posa el dit a diferents 3 MAIL OBERT 2/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Hernani, a cinc quilòmetres de Donosti, que vaig visitar un dia fosc i plujós del 1980, encara em ronda alguna nit amb la brutícia descarnada del paisatge industrial obrer i la droga

El títol del llibre no és el de cap dels relats sinó del conjunt, la panoràmica que l’autora traça

nafres de la nostra societat i que incomodarà el lector en la seva reflexió políticament incorrecta, que li provocarà una reflexió pròpia. O, igual que la protagonista, Lur, espantada pel pes de la implicació social de les decisions individuals, buscarà silenci, un lloc on pugui ser innocent...’ La innocència, la innocència. Aquest pes, transmès en els contes de la mateixa manera despullada, és el miratge que persegueix l’autora en la seva recerca del present obscur, quan tantes coses del passat i d’ara mateix dels personatges no poden ser anomenades, ni per ells ni per ella.

Però ser innocent avui és perillós: que ho diguin els emigrants que moren a la mar, innocents i sacrificats. I això no obstant, la innocència continua perseguint la imaginació literària. Potser perquè a Euskadi, en tots els llocs on ha acabat mal que bé una guerra, declarada o no, sense reconeixement explícit de les malvestats del poder més fort, la culpabilitat s’ensenyoreix de la imaginació i els seus fantasmes. Hernani, a cinc qui- lòmetres de Donosti, que vaig visitar un dia fosc i plujós del 1980, encara em ronda alguna nit amb la brutícia descarnada del paisatge industrial obrer i la droga.

‘Des que els nens diuen mentides’ inclou contes i també instantànies, fotos escrites, panoràmiques que enfoquen el context dels relats que acompanyen. Apaolaza escriu en una de les millors tradicions narratives, la de no dir-ho tot i no pas per això embolcallar les frases i les imatges amb recursos poètics. És una decisió literària, artística, pertinent, ètica, potser la més poètica de totes. Per si en tenia cap dubte, resulta que aquest dijous mateix llegeixo que la Societat de Ciències Aranzadi, institució de referència, va lliurar dimecres a l’Ajuntament d’Hernani l’informe Vulneraciones de derechos humanos por motivación política sucedidas en Hernani entre 1960 y 2018. No podrem superar res del que ens ha passat si no ho reconeixem, ve a dir sobretot l’informe. 4 MAIL OBERT 3/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Les criatures sempre en diuen, de mentides, val més que en diguin: exerceixen així el dret de la imaginació de pensar el món, de fugir-ne, de construir- lo. Un gran llibre

Les persones que veu cada dia, se li acut a un altre dels seus personatges, són ‘mig vives’, ‘mig mortes’

El llibre que ara tinc a les mans no va de la lluita armada, potser va sobretot del que l’envoltava: crisi industrial aferris- sada, deler de droga i sexe dur, anestèsia comunitària i fami- liar. Dones fora de norma i homes perduts, necessàriament, atesa la persistència del món mascle basc, que és molta i ve emparada per les mares de tantíssimes generacions. Apao- laza em remet a Itxaro Borda, escriptora i cartera, creadora de la detectiva Zuberoa, rural, bisexual i amb problemes de comunicació. Però la Borda farà enguany els seixanta, i és d’Iparralde, a l’altra banda, la seva experiència històrica és tota una altra. Uxue Apaolaza ha de bregar amb un món similar i ben distint. ‘Activista de la meva soledat’, es reclama un dels seus personatges.

Mentre que la més gran, de formació francesa, ha bregat per dir les coses pel seu nom, l’humor i el surrealisme –de la vida quotidiana i de la militància etarra i sobretot el surrealisme de la història, més si ets una dona basca–, la jove afronta com parlar d’allò que la pròpia societat no pot encara anomenar. Totes dues esdevenen així universals, si és que l’adjectiu ens serveix. A mi sí, em serveix.

Llegir Uxue Apaolaza és llegir el present obscur. Les persones que veu cada dia, se li acut a un altre dels seus personatges, són ‘mig vives’, ‘mig mortes’. Quines mentides diuen els nens? El títol del llibre no és el de cap dels relats sinó del conjunt, la panoràmica que l’autora traça. Les criatures sempre en diuen, de mentides, val més que en diguin: exerceixen així el dret de la imaginació de pensar el món, de fugir-ne, de construir-lo. Aquest llibre va del que ha passat des que l’autora té memòria i ús de raó, des de petita, des que deia mentides i en deia la seva colla d’innocents. Un gran llibre. ‘Volia escriure una novel·la americana de por’, es titula un dels relats. No cal, escrivint novel·les i contes bascos n’hi ha prou i força. 5 OPINIÓ CONTUNDENT 1/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H LA TERCERA LLENGUA GRUP D’ESTUDI DE LLENGÜES AMENAÇADES

«De la mateixa manera que a Catalunya hi ha una sensibilitat especial envers altres llengües minoritzades o amenaçades, en general els amazics entenen fàcilment la realitat catalana i hi empatitzen»

uan al GELA vam començar a elaborar l’inventari de llengües parlades a Catalunya, ho vam fer amb la volun- tat de fer evidents les llengües no oficials, minoritzades, amenaçades, presents al nostre país. Ja hem testimo- niat més de tres-centes llengües, i només aquesta Qxifra, superior al nombre d’estats existents, ja ens parla de la diversitat sociolingüística de les llengües dels catalans als seus estats d’origen. Les darreres dècades hem avançat força, com a societat, en el coneixement d’aquesta nova realitat multilingüe, però aquest coneixement ha quedat circumscrit a àmbits específics o especialitzats, i no ha transcendit a la població general.

Com a mostra d’això, si plantegem a qualsevol quina deu ser la tercera llengua més parlada de Catalunya, després de català i castellà, l’esperable és que apareguin llengües grans com l’anglès, el xinès o l’àrab. Si expliquem que molt probablement, a manca de dades oficials, sigui l’amazic, el desconcert creixerà. Si esmentem el mot berber, pot haver-hi una identificació vaga i certa incredulitat. L’amazic és una d’aquestes llengües minoritzades parlades a casa nostra per un nombre important de persones, es calcula que entre 100.000 i 200.000. Potser caldria conèixer aquesta llengua i el seus parlants una mica millor.

Ela amazics són la població original del nord de l’Àfrica i hi ha uns 30 milions de persones que són de llengua o cultura amaziga. Actualment, després de diferents ocupacions i as- similacions al llarg de la història, la població amaziga ocupa territoris discontinus del Marroc, Espanya (Melilla), Algèria, Tunísia, Mauritània, Líbia, Egipte, Burkina Faso, Mali i el Níger. Hi ha entre 20 i 30 milions de parlants en total, la major part dels quals són al Marroc i a Algèria; també n’hi ha molts a la diàspora, com els qui viuen a Catalunya. La llengua és anomenada tamazight pels seus parlants, tot i que sovint poden referir-s’hi amb el nom de la variant dialectal que par- len; el poble rep el nom d’imazighen, i el territori s’anomena Tamazgha. El terme ‘berber’ té el mateix origen que ‘bàrbar’, és a dir, que és una denominació aliena i despectiva. 6 OPINIÓ CONTUNDENT 2/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

L’amazic és una llengua minoritzada en tots els estats on es parla. Malgrat que ha rebut l’estatus de cooficialitat al Marroc (2011) i a Algèria (2016), l’àrab continua essent la llengua dominant i de prestigi. El 2001, es va crear al Marroc l’Insti- tut Royal de la Culture Amazigue (IRCAM), amb l’objectiu de protegir i promoure la llengua i la cultura amazigues. Aquest Institut ha adoptat el tifinag, l’alfabet tradicional amazic, preservat pels tuaregs, per a escriure la llengua.

A Catalunya, la major part de les persones originàries del Marroc, la comunitat estatal més gran i més antiga amb presència al nostre país, provenen de zones amazigòfones. És per això que es pensa que és la tercera llengua més parlada. La major part prové de la zona del Rif i de l’Atles. Les zones de més implantació a Catalunya són les comarques centrals i les gironines. Najat El Hachmi, Laila Karrouch i Asmaa Aouattah són escriptores catalanes d’origen amazic.

El Parlament de Catalunya va fer una resolució (la 1197/VI) en suport a la identitat, la llengua i la cultura del poble amazic l’any 2002. Posteriorment, es va crear la Casa Amaziga de Catalunya (CAC), una entitat ‘que té la voluntat de ser el referent del poble amazic a Catalunya i punt de trobada entre la ciutadania amaziga i catalana’. El Departament d’Educació hi va signar un conveni el 2005 per a organitzar classes extraescolars de llengua amaziga dins el programa Llengües d’origen, que inclou altres llengües familiars o d’herència d’alumnes catalans. En la major part dels casos, el conveni se signa amb un consolat estatal; en aquest cas, com que és una llengua minoritzada, es va haver de fer amb una associació cultural. Encara que actualment es fan algunes clas- ses de llengua amaziga, els darrers anys el programa s’ha vist força reduït. En el context d’aquests cursos, s’han creat diversos materials sobre l’amazic, com una Gramàtica comparada ama- zic-català, contes, unitats didàctiques i el Dicionari català-amazic amazic-català, elaborat per Carles Múrcia i Salem Zenia, publicat el 2016 i ara també disponible en línia.

De la mateixa manera que a Catalunya hi ha una sensibilitat especial envers altres llengües minoritzades o amenaçades, en general els amazics entenen fàcilment la realitat catalana i hi empatitzen. Com a mostra d’això trobem aquesta afirmació d’un tutor d’aula d’acollida dins el llibre Les veus del professo- rat. L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària (Bretxa et al, Barcelona, Horsori, 2017, p. 106): ‘Els nanos que tenen l’amazic com a llengua materna tenen una situació semblant a la nostra [entre l’amazic i l’àrab], i això ha provocat una millor predisposició, certa simpatia, a aprendre la llengua i a utilit- zar-la. [...] Actitud positiva i simpatia vers el català, perquè relacionen la situació amb l’amazic.’ Seria convenient tenir present aquesta empatia i evitar invisibilitzar-los nosaltres en categories com marroquí, magrebí, àrab o, fins i tot, moro.

En àmbits especialitzats, com deia al començament, hi ha L’alfabet tifinag.WIKIMEDIA força activitat al voltant de l’amazic. Darrerament, Khalid COMMONS 7 OPINIÓ CONTUNDENT 3/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Ansar, un investigador de l’IRCAM que feia una estada a Barcelona, va fer una conferència sobre l’estandardització A Catalunya, la de l’amazic a la Universitat de Barcelona. Estava interessat a major part de conèixer l’experiència del Termcat en la creació de neologis- les persones mes. També es fa un cicle de xerrades i conferències organitzat per la Casa Amaziga de Catalunya i el CIEMEN, ‘Tamazga a les originàries dues riberes de la Mediterrània’ (del 22 de novembre al 17 de del Marroc, gener). Un dels actes del cicle parlava sobre el Hirak, la revolta provenen de zones popular al Rif encetada el 2016 com a conseqüència de la mort amazigòfones d’un jove venedor de peix, Mohcen Fikri, que va morir aixafat per un camió d’escombraries quan mirava de recuperar el peix que la policia li havia confiscat. Va ser l’espurna que va fer esclatar la indignació de la població, que va sortir massivament Un ‘30 minuts’ o al carrer a protestar per la marginació econòmica de la regió i un ‘Sense ficció’ les mancances en serveis públics i infrastructures. Una de les que expliqués què demandes és un hospital públic amb una unitat oncològica, atès que el càncer hi té una incidència elevada per l’atac amb passa al Rif i qui armes químiques que van patir als anys vint durant la Guerra són els amazics del Rif, en què les forces combinades franco-espanyoles van seria crucial per a llançar bombes de gas mostassa sobre la població. Una altra difondre aquesta petició és aixecar la militarització de la regió, que es va establir per un decret reial als anys cinquanta. realitat La història del Rif i la de Catalunya han estat vinculades en el passat: la Guerra del Rif va ser un dels factors que van desencadenar la Setmana Tràgica (1909), per l’oposició que els soldats reservistes catalans fossin enviats al Rif a morir. Actualment també hi ha paral·lelismes: l’única resposta del Regne del Marroc a les protestes pacífiques ha estat la re- pressió, la detenció de centenars de persones i condemnes de vint anys de presó per als dirigents de la revolta, com ara Nasser Zefzafi. Com a catalans sabem com costa superar els entrebancs estatals per a explicar-nos al món, per a donar la nostra versió de les coses. I els amazics del Rif tenen les mateixes dificultats. Hi ha, a més, paral·lelismes importants entre les coses que passen en una banda i una altra: repressió extrema per haver-se manifestat, amb penes de presó du- ríssimes. Més enllà, potser caldria fer una reflexió sobre els criteris per a informar sobre què passa en un indret del món o un altre. Potser caldria tenir en compte els nous catalans i fer una atenció especial a allò que passa a les seves zones d’origen de manera habitual, perquè implicaria una visió inclusiva de la societat actual, que és diversa, i perquè seria una manera d’atraure aquests nous catalans cap als mitjans de comunicació del país. Tot i que aquesta reflexió es pot fer extensiva a tots els mitjans informatius, la televisió hi podria tenir un paper important, en aquesta tasca de difusió. Així, doncs, un ‘30 minuts’ o un ‘Sense ficció’ que expliqués què passa al Rif i qui són els amazics seria crucial per a difondre aquesta realitat. I ben segur que molts amazics se’ls mirarien.

Mònica Barrieras és membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) 8 L’ÚLTIMA 1/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ARRIMADAS TÉ RAÓ PERE MARTÍ

A Catalunya hi ha vint grups violents organitzats, però són d’extrema dreta, i Ciutadans i el PP ho silencien. ACN

TEMA DEL DIA quaranta reclamacions; a Tarragona, A Catalunya hi ha vint grups Violència. La dirigent de Ciutadans fa quinze; i tanca la llista Lleida, amb sis violents organitzats, però són molt de temps que denuncia que a Cata- casos. A aquests caldria afegir els que d’extrema dreta, i Ciutadans lunya hi ha una situació de violència que hi ha hagut al País Valencià i a les Illes i el PP ho silencien *** La UE trenca la convivència i causa una frac- pel mateix motiu, però que no han estat menyprea el País Valencià i tura social. Inés Arrimadas parla, fins i comptabilitzats. manté la importació de cítrics tot, de ‘escamots’ organitzats que van de Sudàfrica *** Incidents amenaçant la gent i es dediquen a alterar Majó ha presentat un informe sobre lingüístics amb el Banco l’espai públic amb la seva propaganda. una situació que ja se sap, però que, Santander i Bankia al País Doncs, té tota la raó. A Catalunya, hi ha una vegada recopilada, té una magnitud Valencià i les Illes una vintena de grups que han comès més preocupant, sobretot per la manca de de tres-centes agressions aquests últims resposta policial i judicial que s’hi dóna. dos anys. Però no són independentistes, L’informe explica que aquests grups com diu Ciutadans, sinó d’extrema dreta. s’organitzen de ‘manera paramilitar’ i se Les dades són de l’Oficina de Drets Ci- solen desplaçar fins a municipis i comar- vils i Polítics, que dirigeix l’ex-membre ques de majoria social independentista de la CUP Adam Majó. La gran majoria amb la ‘voluntat d’intimidar’. Solen ser d’aquests incidents ha passat a Barce- grups neonazis o falangistes amb tics lona (267 casos); a Girona hi ha hagut islamofòbics, misògins i masclistes. Tot 9 L’ÚLTIMA 2/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

demostra que els cossos de seguretat ratives tornen especialment enfadades de l’estat i la judicatura miren cap a una de Brussel·les pel desconeixement del L’informe explica que altra banda quan es cometen agressions comissari d’Agricultura, Phil Hoogan, aquests grups s’organitzen ultres. O no hi ha detencions o, quan n’hi del camp valencià. Acusen la Comissió de ‘manera paramilitar’ ha, les fan els Mossos d’Esquadra. Però Europea de no voler entendre la crisi ci- i se solen desplaçar fins quan els porten a instàncies judicials, trícola quan dóna la culpa a circumstàn- surten al cap de poca estona i normal- cies internes de les zones productores a municipis i comarques ment sense càrrecs. Com denuncia Majó, valencianes i retreuen al comissari que de majoria social hi ha una barreja de ‘silenci i desatenció’ sigui incapaç de fer autocrítica. Durant independentista respecte de les agressions ultres que es les reunions, que també es van fer al cometen al Principat. Parlament Europeu, no van trobar res- posta ni cap compromís de l’executiu La responsabilitat de les forces de segu- comunitari davant els greus problemes L’experiència demostra retat de l’estat a Catalunya és en mans per als citricultors valencians durant que els cossos de seguretat de la delegada del govern espanyol, aquesta campanya per la invasió de pro- de l’estat i la judicatura Teresa Cunillera, que està molt preocu- ductes de països tercers com Sudàfrica, pada perquè els guàrdies civils apren- que té un acord comercial preferent amb miren cap a una altra guin català però no perquè posin fre a la UE per a exportar els seus cítrics. La banda quan es cometen aquests excessos ultres. La seva policia consellera d’Agricultura, Elena Cebrian, agressions ultres no solament no persegueix els escamots que també formava part de la comitiva, ultres sinó que, darrerament, es dedica va reclamar a la Comissió que fos sen- a detenir víctimes d’aquestes accions sible a la crisi del sector i que hi hagués sense ordre judicial, com el batlle de més coordinació i control al voltant de Verges, una de les viles més castigades les importacions ‘per a evitar riscos fito- per la violència espanyolista. Com que sanitaris’. Amb un to més optimista que Cunillera va trobar adequada a la llei les organitzacions agràries, va explicar aquesta actuació, les possibilitats que que la reunió obria ‘vies de futur’ per al la delegada actuï contra els escamots sector citrícola valencià. Però, de mo- d’extrema dreta són més difícils que no ment, no hi haurà ni controls ni clàusula pas que un guàrdia civil aprovi el nivell de salvaguarda. C2 de català. Només queden els Mossos d’Esquadra que, com a responsables de El Consell defensa la llei del plurilin- la seguretat ciutadana, són els qui han güisme després de les amenaces de Ca- de parar els peus als ultres. Estic segur sado. El president del PP espanyol, Pablo i que les seves actuacions, fins ara, han que ho poden fer amb més intensitat, Casado, ha presentat una proposició de estat de baixa intensitat, poden arribar encara que després la justícia espanyola llei al congrés perquè sigui l’estat, i no a ocasionar problemes greus. ‘La ul- no estigui a l’altura del seu eficaç treball pas les comunitats autònomes, que deci- tradreta comença amenaçant, pintant, policial. Una justícia que considera terro- deixi el percentatge d’hores lectives que increpant, i acaba matant’, ha lamentat risme obrir peatges però és cega davant s’han d’impartir a les autonomies amb Majó, que ha recordat el cas de Guillem els escamots d’extrema dreta. dues llengües cooficials. Arran d’aquest Agulló, assassinat per l’extrema dreta intent recentralitzador, la vice-presi- el 1993. MÉS QÜESTIONS denta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha La Unió Europea menysprea el País Va- recordat a Casado que la llei en vigor, la Amb aquestes dades a la mà, caldria lencià i manté la importació de cítrics de de plurilingüisme, s’ajustava als parà- esperar de Ciutadans i també del PP una Sudàfrica. Decepció i indignació. Aquest metres lingüístics fixats pel Tribunal Su- rectificació pública de les seves acusa- era el resum de les reunions que han prem. ‘En la llei que hem aprovat consta cions, però això no passarà, perquè el mantingut a Brussel·les entitats citrí- que s’imparteixi com a mínim un 25% relat que fan aquests dos partits sobre coles. La delegació valenciana va tornar de castellà i un 25% de valencià. No sé si Catalunya es basa en la mentida i la ma- indignada perquè la Unió Europea no per a Casado el Suprem no és l’estat o si nipulació de la realitat. També hi hauria aplicarà cap clàusula de salvaguarda i, proposa una abolició de les autonomies’, d’haver una reacció policial i judicial per a sobre, continuarà important taronges ha etzibat Oltra, qui ha recordat que les a donar resposta a aquesta amenaça, de Sudàfrica. Les organitzacions agràries competències en matèria d’educació però tampoc no hi serà. L’experiència Unió de Llauradors, AVA-Asaja i coope- corresponien a les autonomies. Respecte 10 L’ÚLTIMA 3/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Virginia Woolf. ARXIU

a l’incident que va patir a Fitur, la també nificats, el cost de les quals encara s’ha resultat catastròfica en molts aspectes. consellera d’Igualtat veu preocupant que de quantificar, segons que ha informat la També des del punt de vista dels drets en una fira internacional ‘on es parlen delegada del govern espanyol a les Illes, lingüístics. Alguns clients de l’entitat més de cent llengües s’impedeixi par- Rosario Sánchez. financera han fet públiques queixes per- lar valencià’. Arran d’aquest incident, i què Bankia es nega a emetre certificats també del fet que la llengua torna a ser Incidents lingüístics amb el Banco en català a Mallorca. una eina de pre-campanya del PP i Ciu- Santander i Bankia al País Valencià i les tadans, Oltra ha demanat ‘una reflexió Illes. El 28 de desembre de 2018, uns LA XIFRA col·lectiva des de la serenitat davant la clients van anar a la sucursal del Banco 1.066 ferits va causar la policia espa- permanent crispació i l’ús de la llengua Santander del carrer del Marqués de nyola durant el referèndum del Primer com una eina partidista’. Campo, a Dénia, a pagar-hi un rebut. Es d’Octubre. Són dades d’un informe de la van expressar en català i un dels gestors metgessa Núria Pujol-Moix, professora El govern espanyol preveu destinar els va dir que li parlessin en castellà. És emèrita de la Universitat Autònoma de 21,7 milions a pal·liar els danys de les a dir, volia impedir-los el dret de parlar Barcelona i investigadora de l’Institut inundacions al Llevant de Mallorca i en la seva llengua. Quan, el 31 de des- de Recerca de l’Hospital de Sant Pau de aprova beneficis fiscals. El govern es- embre, van tornar a la mateixa sucursal Barcelona. Un report exhaustiu, fruit de panyol ha aprovat el decret de mesures bancària, el gestor va continuar amb les més d’un any de recerca, que us oferim urgents per a pal·liar els danys causats seves consignes ideològiques: ‘L’idio- en exclusiva a VilaWeb. Una xifra que per temporals i altres situacions catas- ma oficial és el castellà i no els podem desmenteix tant els polítics com els tròfiques, el qual preveu destinar 21,7 atendre en valencià.’ La Plataforma per jutges que l’han negada. milions d’euros a projectes per a reparar la Llengua denuncia que això atempta o restituir infrastructures afectades per contra l’oficialitat del català i els drets TAL DIA COM AVUI les inundacions de l’octubre passat al lingüístics de tots els ciutadans a fer-lo El 25 de gener de 1882, va néixer Vir- Llevant de Mallorca. A més d’aquests servir, oralment i per escrit, tant en les ginia Woolf, escriptora britànica, una ajuts, el consell de ministres espanyol ha relacions privades com amb l’admi- de les més destacades figures del mo- aprovat una bateria de beneficis fiscals nistració pública. D’altra banda, en la dernisme literari del segle XX. Autora i mesures laborals i de seguretat social mateixa línia, la més que qüestionable d’obres com La senyora Dalloway i Una per a ajudar empreses i particulars dam- conversió de Sa Nostra en Bankia ha habitació pròpia. 11 ENTREVISTA 1/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ISONA PASSOLA ‘Som en el punt més baix de la història audiovisual en català’ Entrevista a la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, que demà fa l’onzena gala dels premis Gaudí

ALBERT SALAMÉ

JOSEP REXACH FUMANYA

isitem Isona Passola a la seu de la ra dels grans èxits del cinema dels darrers tot és negatiu, valora molt positivament seva productora, Massa d’or. La anys, com Incerta glòria i Pa negre, palpa la consolidació dels premis Gaudí, que notem nerviosa, i així es desprèn l’estat de salut del cinema català. És molt no tan sols han unificat la professió, sinó en algunes respostes. Normal, crítica perquè TV3 no actua com a motor que ‘han consolidat la marca del cinema d’ací a poques hores es fa la gala audiovisual i la Generalitat no aporta prou català com un cinema important’. Vdels premis Gaudí de l’Acadèmia del diners. ‘Presidència i Economia han de Cinema Català, i ella n’és la presidenta. tenir clar que, si no hi ha audiovisual, —El balanç del 2017 va ser dolent per Volem saber com Isona Passola, impulso- aquest país és incomplet’, alerta. Però no al cinema català, amb només quaran- 12 ISONA PASSOLA 2/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ta-nou produccions fetes a Catalunya, —TV3 té el mandat parlamentari de setze menys que el 2016. Per què aquest ser el motor audiovisual, però l’ante- retrocés? rior director, Jaume Peral, reconeixia —No s’ha de pensar mai en la quantitat que ara mateix no ho era pas. Hi esteu Un país sense de pel·lícules, perquè potser en produïm d’acord, suposo. audiovisual no és un més no que ens pertoquen pel nombre —Ho ha deixat de ser de forma ab- d’habitants i per la dimensió del país. Si soluta. Però tenen dos mandats que país, i avui dia no ho ens comparem amb Dinamarca, que és no compleixen. Un és ser el motor de som un lloc on la cinematografia funciona, l’audiovisual, com ho havia estat temps que va fantàstic i que té una llengua que enrere, sobretot en el documentari, i encara parla menys gent que nosaltres, arribant a fer pel·lícules d’una certa qua- fan menys pel·lícules que nosaltres. litat d’acord amb l’Institut Català de les Passa que nosaltres, amb el finançament Empreses Culturals (ICEC). Però aquesta precari que tenim, en fem moltes de locomotora és en via morta. L’estructura Som un país petites. I aquesta és una de les caracte- de TV3 s’ha de modificar, perquè és anti- centralista: si vols rístiques del cinema català que hem de ga, molt feixuga i no respon a la televisió canviar. És a dir, va molt bé que la gent de futur, transmèdia, de multipantalla. cultura, has d’anar a jove comenci amb pel·lícules petites, Té una estructura molt forta de personal l’Eixample però no que persones molt bregades que s’ha de resoldre d’una vegada. Amb facin pel·lícules que no arribin al mig l’excusa que s’ha de resoldre això, han milió d’euros. deixat de posar diners en la ficció i en el documentari. Presidència i la Conselleria —Què entenem per films petits? Els d’Economia han de tenir clar que, si no hi que no arriben a les sales d’exhibició? ha audiovisual, aquest país és incomplet. —Sí, pressupostos que no tenen es- tàndards europeus i que molts arriben —És una carta de presentació brutal, d’una manera precària a les sales, o no certament. hi arriben. Per això no és tan important —A més, si vas a Canes amb una bona calcular el nombre de pel·lícules com pel·lícula o fas una bona sèrie i la vens el nivell que tenen i la projecció que a les plataformes, el país agafa una altra poden tenir. dimensió. Passes a existir. Un país sense audiovisual no és un país. I avui dia, no és —Al final, el problema sempre són els un país. Vivim una paradoxa terrible. És diners. com si llegíssim la Rodoreda i el Monzó —El problema del cinema és el fi- en castellà. Tot allò que veiem i que ens nançament. Tu escrius una novel·la a concerneix per temàtiques, ho veiem en l’ordinador, però finançar una pel·lí- castellà o en anglès. I els joves: penseu cula és molt car. Ara bé, al mercat hi que un 71% dels nostres joves entre 12 i ha diners per a fer-ho. El problema és 17 anys veuen material audiovisual cada que has de partir del teu país una mica dia. Si no tens un material audiovisual reforçat per anar a fora a buscar-los. propi, del teu país, vas perdent el tren de I sobretot, si vols que et respectin la la teva cultura i també de la teva joventut. idiosincràsia dels teus projectes. És a dir, la idea d’Europa és que les cultures —Però aquests darrers anys TV3 ha siguin molt autèntiques, per petites produït sèries que han tingut molt ressò. que siguin. Anem cap a la diversitat. La —No, últimament, no. Merlí, el 2013. Si nostra llengua és la traducció i la nostra no hi ha diners, com voleu que es pro- cultura és la diversitat. Cal contribuir a dueixin sèries? aquesta diversitat amb uns estàndards europeus. I si pot ser, en català, perquè —D’acord, però TV3 no canviarà d’avui nosaltres filmem en català, en castellà, per demà. Ni a curt termini, sembla. Què en francès i en anglès, però si pot ser, reclameu al govern, doncs? en català. —TV3 ha de canviar el model, però men- 13 ISONA PASSOLA 3/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

S’ha fet la immersió lingüística i després s’ha deixat la gent en pilotes

ALBERT SALAMÉ tre no el canvien perquè té una estructu- que es consumeix més audiovisual que un mercat més ampli que Catalunya. Al ra molt inflada, amb milers de persones, mai, i per més llocs que mai. Per això, País Valencià, amb Pa negre, vam recap- el govern ha de continuar donant unes Economia ha de donar unes partides per tar com bojos. I a les Illes també. L’àrea partides perquè no caigui ni la ficció, ni a continuar garantint un audiovisual cultural catalana va respondre massi- l’animació, ni el documentari. Tenim un propi, perquè si no, perdem els joves i vament a una pel·lícula que parlava de 0,7% del pressupost dedicat a la cultura, la llengua pel camí. El govern no s’ha coses que els concernien i en la llengua i no em faran creure que si prioritzéssim pres seriosament la normalització. S’ha que els concernia. I quan vaig vendre i entenguéssim la importància que té la fet la immersió lingüística i després s’ha Incerta glòria no em van preguntar mai cultura, no podrien arribar al 2%. I el deixat la gent en pilotes. No s’ha donat la llengua amb què l’havíem filmada. I 2% seria una cosa correcta, perquè hi ha accés a la cultura diversa, i tu pots anar la vaig vendre molt bé, eh? Només van altres països que hi dediquen molt més. al teatre en català, llegir en català, pots veure tres minuts i van dir ‘meva’. Si escoltar música en català. Però vas al ci- la pel·lícula que fas és bona, va a tot al —I quin mandat més té, TV3? nema i no veus el català enlloc. Al terreny món, i si és una sèrie, encara més. Els qui —Ha de normalitzar lingüísticament. Ha per on més gent accedeix a la cultura, la diuen això és que no ho han provat. Al de produir ficció i documentaris, perquè normalització no hi ha entrat. revés, totes les cultures tenen un públic quan la gent rep diners de TV3, es filma de proximitat i es fan seva la pel·lícula, en català. Però amb l’excusa que TV3 està —És un mite fals que a una producció de manera que si filmes en català i és envellida, ni és el motor audiovisual ni en castellà se li obriran més portes i una bona pel·lícula, funciona com una impulsa la normalització. Quan TV3 ha tindrà més ressò? bomba de rellotgeria. A França, hi ha caigut, els productors catalans han anat —Això no m’ho digueu, a mi, perquè un 45% de gent que va a veure cinema a Antena 3 i Telecinco. amb les meves produccions he arribat francès. A Dinamarca, no us ho explico. llunyíssim. —Per això les produccions catalanes —És un complex molt català. més importants són en castellà. —Jo només demano si és un mite fals. —Sí, un complex ridícul. Mireu Borgen. —Sí. De manera que ens hem trobat en —Amb Pa negre vam vendre més DVD Una producció danesa, en danès, de el punt més baix de la nostra història que Harry Potter! Us el desmunto amb política danesa, sobre les relacions entre audiovisual de producció normalitza- l’experiència personal. I una cosa que els mitjans de comunicació danesos i els da en català. I tot això, en un moment la gent oblida molt sovint és que tenim polítics danesos. I és una de les sèries 14 ISONA PASSOLA 4/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

més vistes de la història. A algú li va molestar que estigués en danès? A algú li va molestar que tractés sobre la política danesa? No. Era bona i prou.

—Què fem amb les sales d’exhibició? La llei del cinema aprovada el 2010 diu que el 50% de les còpies que s’exhibeixen han de ser doblades al català, tret dels films europeus i espanyols. Es com- pleix? A mi no m’ho sembla. —No s’ha complert mai, home.

—I no es preveien sancions? —És un tema molt complicat. Primer: les sales han canviat. Hi ha molta gent que va al cinema, però hi ha menys pel·lícules. Per tant, més concentració. Així i tot, si es volen doblar el 50% de les pel·lícules al català, calen molts diners. Si és que s’han de gastar en doblatge. Perquè jo entenc que es doblin les pel·lí- cules infantils, però que hàgim de doblar el 50% de les pel·lícules que es fan en castellà? Perdoneu, poseu diners per a ALBERT SALAMÉ filmar en català. Aquesta llei era pensada per a unes perspectives econòmiques del moment. S’ha d’adaptar. A més, a Barcelona hi ha un 50% de sales que fan cinema en versió original. Quan es va fer Si s’aprovessin els pressupostos cata- aquesta llei, només hi havia els Verdi i lans, tenim garantida una partida per els Renoir, si és que hi eren. a continuar garantint el flux que gene- rava aquesta taxa. Però necessitem que —I els cinemes Texas, de Ventura Pons. s’aprovin els pressupostos, perquè si no, —Sí, és una experiència molt interes- entre la televisió i sense aquests diners, Presidència i Economia han sant. Preus molt reduïts i ofereix pel·lí- perdem l’onada de la modernitat. de tenir clar que si no hi ha cules recents en català. Arrasa. Aquest audiovisual, aquest país és model d’en Ventura Pons hauria de ser —Això vol dir que s’han posat les piles? incomplet una xarxa per tot Catalunya. —Se les han posades. Però, si el pres- supost no s’aprova, no se les hauran —Tornant als diners breument. A banda posades, perquè ens quedarem sense de la manca de finançament de Cultura i taxa i sense televisió. A més, el ministeri TV3, el Tribunal Constitucional va tom- tenia una cosa que es deia el fondillo, que bar la taxa audiovisual a les operadores era per a donar suport a les llengües de d’internet, que permetia de recaptar l’estat que no eren l’espanyola. Aquest molts milions. Es calculava que dos de fondillo, previst per llei des del 2012, no cada tres euros invertits en producció es paga. És a dir, que una altra entrada audiovisual catalana venien d’aquest de l’ICEC que era molt important per a taxa. S’ha ‘posat les piles’, la consellera la normalització lingüística i que s’havia Laura Borràs, com li vau demanar? batallat molt, no ens arriba. —Sobre aquesta taxa, l’estat espanyol –que li ha anat molt bé per al seu cine- —Per què creieu que el polític retalla en ma– en lloc de copiar-la, la va tombar. cultura abans que en cap altre àmbit? 15 ISONA PASSOLA 5/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—El polític ignorant i que vol fomentar ser, això sí, però després no actuen en la ignorància retalla en cultura. La gran conseqüència. retallada en cultura ha vingut amb els governs més retrògrads de l’estat es- —Els Gaudí ja han superat la dècada. panyol. A Catalunya, on no hem tingut Demà se’n fa l’onzena gala. Si fem ba- tants retrògrads, però déu n’hi do, hi lanç, per a què han servit? Si no tens un material ha hagut pa a l’ull amb la cultura. Amb —La gent que hi entén ens diu que hem audiovisual del teu país, la tradició cultural que teníem, amb consolidat la marca del cinema català, perds aquesta societat civil que ha mantingut que estava molt deteriorada i que s’as- la cultura al marge, de cop, hem perdut sociava a pel·lícules molt petites, molt el carro. I ens hem oblidat d’una cosa difícils. Tenir una acadèmia pròpia i importantíssima, que és que la cultura fer uns premis anuals ha consolidat la és una eina de cohesió social impressio- marca i l’ha associada al prestigi. Per nant, com la llengua. I ens hem oblidat això insistim tant que les gales han de ser d’una altra cosa importantíssima, que potents i boniques. La marca del cinema la cultura és un motor d’ascensor social català l’hem consolidada com un cinema El govern no s’ha pres enorme. important. Després, hem passat a formar seriosament la normalització part de l’Acadèmia de Cinema Europeu. del cinema català —En la igualtat d’oportunitats que Som l’única acadèmia sense estat que dieu, també s’ha de dir que no hi ha la hi és. Entre més coses, perquè tenim mateixa oferta cultural a Barcelona que llengua pròpia. I per tant, participem a Manresa. d’aquesta dinàmica d’esperonament de —Sí, tenim molt malament el territori, la diversitat europea filmant en totes les s’ha abandonat. S’ha fet una política de llengües, per petites que siguin, i que ens centralisme barceloní. Si vols cultura, marca en Wim Wenders, el president has d’anar a l’Eixample. I una cosa que de l’acadèmia. ‘Traduïu, traduïu, però em sembla més greu, la desatenció del no renuncieu a les llengües’, ens diu. I cinturó, l’àrea metropolitana, a la qual també ha servit per a fer xarxa entre els s’ha desposseït de cultura i s’hi ha in- professionals. Va ser una gran idea d’en vertit poc. Només se n’han preocupat els Joel Joan, jo sempre li ho reconeixeré. ajuntaments, però no la Generalitat. Els ajuntaments han suplert la Generalitat, —Us queda corda com a presidenta? O però això no és suficient. crema molt? —És molt dur, ho reconec. És el setè any, —Se n’ha sentit a parlar molt poc: qui- i encara me’n queda un. Portar el timó nes referències teniu del ministre de és molt dur. El verb fer, que m’encanta, Cultura espanyol, José Guirao? comporta que rebis crítiques. També he —Sembla que és una persona dialogant. de dir que rebo molts elogis i em sento Vindrà a la gala dels premis Gaudí. amb un suport enorme de la professió. Però bé, dónes la cara tota l’estona pel —Ah, sí? mateix. I ser als mitjans, demostrar que —Sí. Als Gaudí vol venir tothom, tu. existim i reivindicar allò que ens cal Avui em deien que a la gent li agrada per a ser una cinematografia normal, venir perquè és un bon espectacle. És és una batalla duríssima. Ara, també veritat que són unes gales molt agraïdes. hem aconseguit èxits, com consolidar Recordo que un any em van trucar i em la marca, arribar a cinc-cents membres van dir: ‘Bé, hem tingut una reunió del de l’acadèmia, fer cinema pel territori, govern i tothom volia venir. Hem obli- fem cursos de reciclatge... No som una gat gent a renunciar.’ No volen venir acadèmia normal, que només fa una només perquè hi ha càmeres, també gala a l’any, és clar. Tenim tantes ne- perquè l’audiovisual es considera que cessitats que les hem d’anar cobrint. és un puntal d’un estat que funciona. I Sí, cansa, però com que hi ha resultats, la gala és la màxima expressió. Hi volen compensa. 16 ENTREVISTA 1/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

JOSEP CASULLERAS NUALART

NÚRIA PUJOL MOIX úria Pujol Moix i tot un grup de gent gran que havien anat a votar el Primer d’Octubre del 2017 al ‘He volgut neutralitzar referèndum d’autodeterminació de Catalunya es van arraulir en Nun racó del col·legi Mas Casanovas del informacions falses de Guinardó quan van veure la irrupció de desenes i desenes d’agents de la policia l’1-O com les de Borrell’ espanyola uniformats per a requisar vio- lentament les urnes. Allà hi va haver un ferit. Ella, i la gent que l’acompanyava, van passar molta por. I quan va arribar a Entrevista a la metgessa i professora casa i va veure les imatges de la violència que ha publicat una investigació policíaca contra els votants a molts altres col·legis, es va adonar que entre els qui científica detallada sobre els ferits rebien els cops de porra i les empentes per la brutalitat de la policia hi havia molta gent gran. Va voler saber quants d’ells havien estat ferits, i els dies posteriors a l’1-O no va tenir manera d’obtenir-ne una dada acurada. El 19 d’octubre, es va publicar l’informe de la Generalitat, però hi havia dades que no hi apareixien. Això la va moure, com a met- gessa jubilada, investigadora i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona, a provar d’obtenir les dades detallades i rigoroses de tota la gent que va ser ferida pels agents, i quina mena de ferides van tenir. L’aplicació del 155 li va dificultar l’obtenció de dades del Departament de Salut, però finalment les ha pogudes recollir i contrastar, i les presenta en aquesta investigació cientí- fica inèdita sobre els ferits de l’1-O que ha publicat a VilaWeb. Aquesta recerca de Pujol Moix permet de comprovar, amb dades a la mà, el ni- vell d’acarnissament dels agents contra la ciutadania i la vulneració flagrant dels protocols d’actuació europeus dels cossos antiavalots. En parla en aquesta entrevista.

—Us vau decidir a investigar les dades dels ferits de l’1-O arran de l’experièn- cia que vau tenir aquell dia. —Sí, el Primer d’Octubre jo era en un col·legi en què van entrar un centenar de policies uniformats, amb casc i vi- seres tapant-los la cara, cosa que em va fer molta impressió. Allà van pegar una persona, i a la gent gran que hi érem ens ORIOL BÄBLER 17 NÚRIA PUJOL MOIX 2/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

van deixar tranquils. Però després vaig i els vaig respondre que això ho havien veure, en les imatges d’altres col·legis, d’aclarir, perquè si no sabíem què tenien que havien pegat molta gent gran. I pot- gairebé la meitat de ferits, no era correcte ser perquè jo sóc una persona gran allò publicar el treball. Cada dia seguia les em va impactar molt. Cada dia seguia notícies a veure si les notícies a veure si deien quanta gent —Cercàveu el màxim rigor. gran havien agredit, però la notícia no —És clar. Si jo faig un treball científic deien quanta gent apareixia. L’informe del Servei Català de sobre mil persones i dic que n’hi ha gran havien agredit, la Salut deia, per exemple, que havien quatre-centes que no sé què tenen, però la notícia no ferit tretze persones de més de 79 anys, doncs només puc parlar de sis-centes apareixia però no deia quantes n’hi havia de més persones. Però això no ho podia fer, de 65 anys. I em vaig començar a moure perquè n’hi va haver 1.066, de ferits, i era per mirar d’aclarir més detalls sobre les aquesta xifra que havíem de comprovar. edats i altres característiques dels ferits. A més, l’informe no feia una partició gaire —Però enmig de la vostra cerca va arri- detallada de les ferides físiques i d’al- bar el 155. tres agressions causades per l’impacte —Sí, i quan vaig demanar que em do- emocional de la situació. I vaig pensar nessin les dades que faltaven, vaig no- Que es pegui a la cara com m’ho hauria de fer per aconseguir tar que la Generalitat m’anava donant d’una persona denota aquestes dades. El desembre del 2017, excuses: és que tenim molta feina, això acarnissament vaig aconseguir parlar amb el president no sé si t’ho podrem donar... I va arribar del Col·legi de Metges, el doctor Jaume l’estiu. I encara anava veient per televisió Padrós. Li vaig dir que volia fer aquest notícies que acusaven els metges d’haver treball, i li va semblar molt interessant. inflat les diagnosis, que si les imatges dels ferits eren falses. I vaig pensar a —A més, hi va arribar a haver acusacions tornar a parlar amb el meu contacte del contra metges que van atendre ferits. Servei Català de la Salut, que era molt —Sí, especialment posaven en dubte receptiu, tot i que l’havien canviat de l’ètica dels metges. Em va dir que em con- departament. I ell, amb feina i paciència, tactaria el director del Servei Català de la va anar recollint del registre centralitzat Salut. I al cap d’uns dies, em van convocar totes les dades que faltaven. Fins que a una reunió amb el subdirector, Josep vam arribar al desembre del 2018. Encara Maria Argimon. Em va agrair que volgués tenia uns dubtes sobre alguns malalts fer aquest treball , em va donar una còpia que no sabíem si estaven repetits o no. I de l’informe que ja havia sortit publicat i fins a aquest gener no m’ho van aclarir. em va dir que demanés informació sobre els dubtes que tingués. Jo volia accedir a —De tota aquesta informació recollida, la base de dades, perquè amb criteri mèdic què us ha impactat més? podria interpretar millor les diagnosis, —Per exemple, la quantitat de trauma- però em van dir que allò no podia ser. tismes cranioencefàlics. Vol dir que van Uns dies després, com que em faltaven pegar amb molta força, o que la persona concrecions sobre l’informe i moltes dades va rebre una sacseig violent. Una cosa noves, em van posar en contacte amb una és un cop al cap, una contusió, i una persona del departament, i ens vam anar altra cosa és que el cervell hagi patit per reunint periòdicament fins al febrer del culpa del cop. Això em va impactar molt, 2018. Aleshores vaig observar que allà on perquè no em pensava que n’hi hagués posava ‘policontusionats’, n’hi havia 413, tants: em pensava que eren ferides al cap i que la suma de diagnosis era igual a la que sagnaven però no creia que el nom- suma de persones. Vaig veure que allò no bre de traumatismes afectant el cervell podia ser, perquè hi havia persones que fos tan elevat, trenta-quatre. I una altra havien tingut més d’una ferida. Em van cosa són les ferides a la cara, que n’hi dir que els qui havien tingut més d’una ha seixanta-cinc. Que es pegui a la cara diagnosi els havien posat en aquell apartat, d’una persona denota acarnissament. 18 NÚRIA PUJOL MOIX 3/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—I contravé els protocols d’actuació a la porta de la sala de votació, va venir policíaca. desencaixada i plorosa, i segurament ella —Sí. Vol dir que tens una persona de no es va anar a visitar, com tants altres cara, i vas i li pegues a l’ull, al nas. Això amb trastorns psicològics que tampoc no em va impactar, i aquests detalls no ho van fer. Però també era una afectada. sortien a l’informe inicial. També em va L’home que va patir impactar que hi hagués molta gent amb —Si fem cercles concèntrics des dels l’infart és un exemple greu lesions múltiples i en llocs diferents. afectats directament als afectats més dins aquesta categoria indirectament, hi ha milers de persones de trastorns per impacte —Hi va haver gent gran ferida, i també afectades aquell dia, per impacte emo- emocional una menor d’edat. cional o per estrès psicològic. —Sí, una nena de 12 anys que va patir —Sí, familiars, coneguts i amics dels una contusió, un cop. I un altre nen va ferits, però també espectadors, gent que patir un desmai. I de gent gran, de per- va veure les imatges des de casa. I una sones de més de seixanta-cinc anys, n’hi de les preguntes que em faig al final és: ha setanta-vuit. per què van fer tant de mal si l’objectiu era endur-se les urnes? —Hi va haver molts casos d’afectats per Insinuar que els metges han impacte psicològic. —En què penseu que pot ajudar aquest falsejat les dades voldria dir —Quan es parla de persones amb im- estudi? que les informacions falses pacte emocional es tendeix a dir que —Considero que els reculls d’imatges, van ser generalitzades es van posar nervioses, que van tenir les descripcions individuals dels ferits, ansietat... De les setanta-sis persones per exemple a les denúncies, i aquest afectades per impacte emocional, amb estudi són complementaris. Aquí es dóna afectacions psicològiques pures només una visió de conjunt, amb dades quan- n’hi ha nou. La resta tenien trastorns titatives i qualitatives, de què va passar, mixts, com l’ansietat i l’angoixa, que quanta gent va ser ferida, quanta gent causen taquicàrdia, dispnea, símptomes van atendre. I, d’aquesta manera, es pot físics. Però és que hi va haver trastorns tenir una idea global de l’abast dels efec- orgànics per impacte emocional: gent tes sobre les persones de les càrregues amb hipertensió, arítmia, desmai… El policials. Pot ser útil per a neutralitzar les darrer és un trastorn físic, perquè vol informacions no solament esbiaixades dir que la sang no arriba al cap, hi ha sinó directament falses sobre els ferits de un col·lapse de la circulació, caus a l’1-O; declaracions com les del ministre terra. L’home que va patir l’infart és un Borrell i d’Isabel Celaá. I també penso exemple greu dins aquesta categoria de que serveix per a defensar la professio- trastorns per impacte emocional. Per nalitat i l’ètica dels metges. Com a met- tant, no els hem de menystenir. ge, sé que quan visito un pacient i obro la seva fitxa i hi escric la informació de la —A part d’aquests més de mil ferits, la visita, una vegada ‘deso’ l’escrit ja no el xifra d’afectats per les càrregues de l’1-O puc canviar. Imaginem que el malalt em és molt més alta, pels símptomes d’es- diu que ha caigut i li fa mal la cama dreta, très i d’angoixa que va tenir molta gent i després diu, ai no, que era l’esquerra, que no necessàriament era als col·legis. doncs he d’obrir una altra visita i dir que —Sí. I l’estrès posttraumàtic dels afectats la informació d’abans era equivocada. també es pot haver presentat després. O Insinuar que els metges han falsejat les tenir una durada llarga. I molta gent que dades voldria dir que les informacions va tenir angoixa no es va visitar, perquè falses van ser generalitzades, perquè des va pensar que era normal. Per exemple, del registre centralitzat les dades ja no quan vaig veure la policia al meu col·legi, es poden canviar. Per això hi ha infor- tota la gent gran que hi érem ens vam macions que no hi són, perquè la gent asseure en un racó. Però una dona que va anava de pressa, n’hi havia que atenien veure com pegaven un noi que hi havia allà mateix els ferits. 19 ANÀLISI 1/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

lítics nord-americans encara Rufián, el millor JOE BREW més ineptes a Twitter que no pas Donald Trump. Difícil de polític a Twitter. ’any 2017, el periodista creure, però cert. Luke O’Neil va escriu- Vegem com és aquesta re un article a la revista proporció en els polítics ca- Qui és el pitjor? Esquire titulat ‘Com po- talans i espanyols. deu saber si heu enviat Lun piulet horrible’. O’Neil La pregunta La dada XL’analista de dades Joe Brew augmentava que la proporció Quins són els pitjors piulets i entre respostes i repiulets és piuladors de Catalunya i l’es- revela quins són els piulets de més l’índex perfecte per a mesurar tat espanyol? impacte, i els de menys, dels dirigents com és de dolent un piulet. polítics Com més alta sigui la propor- El mètode ció, pitjor és el piulet. Quan un Hem recopilat piulets de 57 polític escriu un missatge par- polítics coneguts de Catalun- ticularment ofensiu o estúpid, ya i l’estat espanyol, i hem molt poca gent el repiula, però calculat la proporció respos- molta hi contesta. ta-repiulet de cadascun, a Five Thirty Eight, un grup més d’altres estadístiques. de periodisme de dades dels Hem analitzat piulets entre el Estats Units, va fer una anàli- 2016 i el 2018, deixant de ban- si de la proporció a Twitter da aquells que tenien menys dels polítics nord-ame- de deu interaccions. ricans a final del 2017. Van mostrar que, en contra del Els resultats pensament popular, hi ha po- Vegeu a l’esquerra un dia- grama ternari que mostra la relació entre respostes, repiulets i m’agrades. Cada punt és un piulet de cadas- cun dels 57 polítics (per tant, 277.257 punts). Un piulet ben rebut se situa a l’extrem su- perior-dret. Un piulet amb una resposta pobra se situa a la part inferior-esquerra. La majoria dels piulets te- nen una bona rebuda. És a dir, tenen una proporció baixa de respostes i repiulets. De fet, dels 277.257 piulets exami- nats, tan sols 6.966 tenen una proporció superior a 1 (és a dir, més respostes que repiulets); és tan sols el 2,5%.

Percentatge d’interaccions que són respostes És difícil comparar polítics en tres dimensions, de ma- nera que reduirem l’anàlisi a només una. El següent grà- 20 ANÀLISI 2/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

fic (1) mostra el percentat- ge d’interaccions (m’agrada + repiulets + respostes) que són respostes. Un percentat- ge alt indica, generalment, una rebuda pobra del piulet, i un percentatge baix indica, generalment, que ha estat ben rebut. Els punts superiors els dominen els membres dels principals partits espanyols: el PP i el PSOE. Els qui ho fan pitjor són Miquel Iceta (PSC) i Xavier García Albiol (PP): el 1 19,5% i el 19% del total de les interaccions, respectivament, són respostes. A l’altre ex- trem, el polític que fa els piu- lets més ben rebuts és Jaume Asens: només el 2,4% de les interaccions són respostes.

El piulet més impactant Quin és el piulet dels polítics 2 estudiats que més interac- cions ha tingut els darrers

3 21 ANÀLISI 3/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

tres anys? L’honor el té Oriol Junqueras, que el 2 de no- vembre de 2017 (el dia que va entrar a presó) va publi- car un missatge que va te- nir 43.096 repiulets, 71.033 m’agrades i 5.950 respostes (d’un total de 120.079 inte- raccions) (2).

Els deu piulets més impactants La taula de la pàgina ante- riormostra els deu piulets entre el 2016 i el 2018 amb la xifra més alta d’interaccions.

Quin és el piulador que té més impacte? El gràfic següent (4) mos- 4 tra la xifra total d’interac- cions (repiulets + respostes + m’agrades) entre el 2016 i el 2018 de tots els polítics examinats. Gabriel Rufian és, amb diferència, qui té un im- pacte més alt, seguit de Carles Puigdemont.

Quin és el ‘pitjor’ piulet? Quin és el piulet que ha tingut la xifra més alta de respostes com a percentatge del total de les interaccions (excloent aquells amb menys de 500 interaccions)? L’honor va al PSC, que el maig del 2017 va fer un piulet on feia una dico- tomia entre urnes i alimenta- 5 ció infantil. El piulet va rebre 508 respostes, només 58 re- piulets i 45 m’agrades (una Qui és el ‘pitjor’ piulador? els punts més alts en termes postes i repiulets. Tant l’autor proporció resposta-repiulet El ‘premi’ al ‘pitjor’ piulador de proporció són tots per a del piulet més impactant com del 8,7%). (5) (és a dir, la persona que té unionistes. el piulador amb més impacte una proporció més alta de són membres d’ERC. Mal- Els deu pitjors piulets resposta-repiulet) és per a Sumari grat que tenen una base de La taula de la pàgina següent- Miquel Iceta. El segueixen La proporció entre respos- seguidors que és clarament següent mostra els deu piu- de prop Andrea Levy, Xavier tes i repiulets generalment molt menor que no pas la dels lets amb la xifra més alta de García Albiol, Inés Arrimadas, és més alta entre els polítics polítics espanyols, els polítics respostes d’un percentatge Pedro Sánchez i Pablo Casa- unionistes que entre els inde- catalans i barcelonins domi- de totes les interaccions (ex- do. Encara que pràcticament pendentistes. Els socialistes nen la llista dels deu piulets cloent aquells amb menys de hem estudiat tant sobiranis- i membres del PP tenen la amb més impacte (mesurat 500 interaccions). tes (26) com unionistes (30), proporció més alta entre res- en termes de la xifra total 22 ANÀLISI 4/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

6

d’interaccions) (Vegeu el grà- fic número 7).

Conclusió i interpretació La ‘proporció’ és una mesura divertida d’analitzar, però el seu valor científic és qües- tionable. Reflecteix en quina mesura és ‘dolent’ un piulet, però això va en funció tant (a) del piulet mateix com (b) del vincle amb l’audiència. És una mesura basada en la ‘intel·ligència col·lectiva’, però no és del tot clar fins a quin punt són intel·ligents els col·lectius. Sí que és clar, a partir d’aquesta anàlisi, que entre els polítics catalans i espan- yols els piulets dels unionistes són particularment mal re- 7 buts. Miquel Iceta té la pro- 23 ANÀLISI 5/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

porció més alta de respostes i repiulets, i el seu partit (el PSC) té el piulet amb el per- centatge més alt de respostes. Per la seva banda, els sobi- ranistes tenen el piulet amb més impacte (de Junqueras) i el piulador amb més im- pacte (Rufian) i, de mitjana, una proporció molt menor de respostes i repiulets que no pas els unionistes. La divisió unionista/inde- pendentista no és diferent de la divisió republicans/demò- crates en què va basar la seva anàlisi l’equip de Five Thirt Eight. El següent gràfic (8) mostra els piulets dels dos principals partits americans. Si el comparem amb els piulets dels polítics catalans i espanyols, trobem un pa- tró similar: igual com passa als republicans dels EUA, els unionistes espanyols (vermell) tendeixen a tenir una proporció 8 de respostes i repiulets més al- ta i més m’agrades que no pas repiulets, mentre que els cata- lans independentistes (blau), com passa al Partit Demòcrata dels EUA, tendeixen a una me- nor proporció resposta-repiu- let i a tenir més repiulets que no pas m’agrades. (9) Realment és important, aquesta proporció a Twitter? Doncs, no. Potser són més rellevants en la mesura que toquen una qüestió subjacent –i molt poc discutida– en la política espanyola i catalana: a qui li importa més? Hi ha hagut molt d’enre- nou al voltant de la divisió 50-50 entre unionistes i in- dependentistes a Catalunya. Però en un context de blo- catge, l’eventual victòria no es decideix necessàriament per un canvi marginal en- 9 tre majories/minories, sinó 24 ANÀLISI 6/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

10

11

pel grau amb què els votants una cosa, però podem recórrer que els independentistes es sa àmpliament a la seva visió s’apassionen sobre aquella a l’interès: i els favorables a la preocupen més per la qües- política (i els seus oponents qüestió. En altres paraules, independència estan més inte- tió que no pas els contraris. tendeixen molt més a respon- que la població estigui dividi- ressats en política que no pas Això podria explicar per què els dre’l que no pas a repiular-lo). da en un tema no vol dir que aquells que s’hi oposen. (10) piulets dels unionistes tenen I la gent que està d’acord amb per a totes dues parts sigui De la mateixa manera, els una proporció de respostes i ell (és a dir, els simpatitzants igual d’important. I la part qui estan a favor de la indepen- repiulets menor que els dels del PSC) consideren que no es- que hi té més interès és la que dència estan més ben infor- independentistes. tan gaire ben informats sobre acostuma a guanyar. mats sobre política que no pas Per tant, els piulets de Mi- l’actualitat política. (11) En el cas de la indepen- els qui s’hi oposen. Aquests dos quel Iceta són molt mal rebuts dència de Catalunya, a qui li factors, combinats amb el fet perquè és particularment un Detalls importa més, la qüestió, als que els polítics unionistes de mal piulador? Probablement, El codi d’aquesta anàlisi es- qui hi estan a favor o als qui hi Catalunya generalment reben no. Més aviat, la proporció és tà disponible públicament. estan en contra? És difícil de una valoració més baixa que els tan alta perquè la població que Podeu veure-hi els gràfics mesurar en quin grau importa independentistes, suggereixen té interès i hi està atenta s’opo- específics de cada polític. 25 ANÀLISI 1/4 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El manifest fundacional supera les 50.000 adhesions, segons dades de la Crida. ALBERT SALAMÉ El futur de la Crida: de la tensió amb el PDECat a les eleccions del maig

Política Unes quatre mil persones participaran en el congrés de constitució del moviment

versalitat, amb la possibili- que viu l’independentisme ODEI A.-ETXEARTE tat d’esdevenir un partit que després de l’1-O, el 27-O i el es presenti a les eleccions. La 21-D, la Crida no renuncia a omençarem una Crida encapçala l’objectiu po- cap via pacífica i no violenta nova etapa en la lític de fer efectiva la República per a fer efectiva la declaració política catalana.’ catalana sense renunciar a ‘cap La Crida no d’independència i ‘instau- Amb aquest con- via pacífica i no violenta’ per a renuncia a cap rar la República catalana a venciment, Carles aconseguir-ho. Al congrés, s’hi via pacífica i l’empara de la causa justa de ‘CPuigdemont convidava ahir en han inscrit 4.000 persones de la independència’. Tanma- no violenta per un vídeo a participar en la con- les 16.000 que es van registrar teix, prioritza el diàleg com a fer efectiva venció fundacional de la Crida com a fundadores. El manifest a via preferent per a ‘accedir Nacional per la República. El fundacional supera les 50.000 la declaració a l’exercici efectiu’ del dret moviment impulsat pel pre- adhesions, segons dades de d’independència d’autodeterminació. Si la ne- sident a l’exili, Jordi Sànchez la Crida. gociació no fructifica ‘en un i Quim Torra neix demà amb període prudencial’ i hi ha l’argument de superar les cos- Objectius polítics: la una oportunitat d’exercir ‘la tures de les actuals formacions independència a partir de sobirania plena gràcies al su- polítiques i de vertebrar un l’acció no violenta port de la voluntat majoritària espai amb voluntat de trans- Enmig del debat estratègic de la ciutadania’, asseguren 26 ANÀLISI 2/4 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Elsa Artadi, Jaume Alonso-Cuevillas i Pilar Calvo en la presentació de la Crida a Gràcia. ACN

que l’exerciran. La ponència un pacte entre tots els sectors la meitat de la direcció i dels política reconeix la plurali- de la formació en va evitar la La meitat de representants al congrés i al tat ideològica i a la Crida hi ruptura, i amb la sortida de la direcció del senat espanyols. Si el sector coexistiran corrents d’opinió Marta Pascal com a desen- partit hereu de més pactista aspirés a pre- organitzats. El moviment es cadenant. sentar-se a les eleccions, amb Convergència recela compromet a dissoldre’s si D’aquell acord, se’n de- l’objectiu d’aglutinar el votant Catalunya esdevé un estat. riva una conseqüència molt d’integrar-s’hi que enyora el clàssic pactisme important. I és que al PDECat convergent, també hauria de El PDECat: perill de no s’ha mesurat amb precisió designar un candidat. trencament l’ascendència que té aquest La força interna dels uns i La Crida es constitueix en un sector moderat entre les ba- dels altres pot ser el desllori- context de forta tensió amb ses, enfront de la força elec- gador del futur del PDECat, al el PDECat. Ha refusat d’in- toral de Puigdemont i dels marge o al costat de la Crida. tegrar-lo en bloc i només ac- presos polítics, que s’han Els associats decidiran què cepta adhesions individuals. arrenglerat amb el nou mo- fer. Hauran de votar en una La meitat de la direcció del viment. Sí que se n’han vist consulta la proposta d’encaix partit hereu de Convergèn- indicis: l’assemblea va aprovar que faci la comissió delegada, cia recela d’integrar-s’hi per que el PDECat no renunciés a integrada per David Bonve- dues raons: la pèrdua de perfil la via unilateral i va reclamar hí, Míriam Nogueras, Jordi propi (un perfil que voldrien un tomb en l’actuació a les Turull, Josep Rull i Joaquim més moderat i pactista) i la institucions espanyoles. Per Forn. Ara com ara, la votació pèrdua de força organitzati- això els partidaris de Puigde- no té data. Si demà la Crida va. El perill de trencament és mont sostenen que els mo- no decideix de constituir-se constant d’ençà del congrés derats són minoritaris entre com a partit polític, la decisió del PDECat del juliol, quan les bases, encara que tinguin pot trigar. Fonts del PDE- 27 ANÀLISI 3/4 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

La nova organització ha trigat vuit mesos a constituir-se. ALBERT SALAMÉ

Cat apunten que la votació tuir-se. L’exili de Puigde- amb Puigdemont a Waterloo es podria endarrerir si no hi La força interna dels mont i l’empresonament de amb el convenciment que es ha una incompatibilitat de uns i dels altres pot Jordi Sànchez n’han com- presentarien a les europees militància immediata a les ser el desllorigador plicat el part, i el retard ha com a JxCat i amb l’aval del dues organitzacions. És a dir, afegit més complexitat a la president a l’exili. Però Puig- del futur del PDECat si la Crida actua com a as- confecció de les candidatu- demont ha volgut esperar al sociació i no s’activa com a res per a les eleccions del 26 naixement de la Crida. No hi partit. Sànchez ha garantit de maig. El nucli fundador ha cap opció tancada i això aquest matí que naixeria així, ja va descartar de concórrer posa en joc la tradicional com a associació i moviment a les municipals i l’assem- aliança convergent amb el polític, no pas com a partit, i una forta estructura terri- blea de la Crida no s’hi ha PNB. El PDECat vol nego- i que volen sumar, no pas torial a tot Catalunya. Sigui pronunciat. Però els màxims ciar-la la setmana vinent. fragmentar. ‘No farem passos com sigui, la proposta de la dirigents han participat en Bonvehí va assegurar que no en fals’, ha sentenciat en un comissió delegada s’ha de l’elaboració de la llista de creia que fos incompatible piulet a Twitter. sotmetre prèviament al cri- JxCat per Barcelona, i els amb Puigdemont, tot i que el De manera que el límit el teri del consell nacional. La equilibris entre sectors han PNB s’ha allunyat dels pos- pot establir la Crida, decidint pròxima reunió del màxim influït en el repartiment de tulats del president a l’exili. a quines eleccions concorrerà òrgan del PDECat entre as- funcions de la futura direcció Fa un any, per exemple, es primer com a partit. Si s’es- semblees serà el 2 de febrer. de l’organització. Joaquim va manifestar contra la in- pera a les catalanes, el xoc es Demà, Bonvehí assistirà a la Forn encapçalarà la llista de vestidura a distància i s’ha pot ajornar. Si es presenta a cloenda del congrés de la Cri- Barcelona i es preveu que El- desmarcat reiteradament de les europees, es pot accelerar. da com a convidat. sa Artadi en sigui la número la via unilateral. El debat de En la col·lisió hi ha impor- dos. Una vegada desencallada fons condiciona la marca i el tants elements materials en A quines eleccions es aquesta llista, les europees nom del candidat a la llista. joc, a més dels ideològics. El presentarà la Crida? són el següent nus a desfer. Jordi Turull s’ha ofert com PDECat té la marca de JxCat, La nova organització ha La direcció del PDECat va a cap de llista, al costat de els drets electorals de l’espai trigat vuit mesos a consti- sortir de la darrera reunió Josep Rull. Però també s’han 28 ANÀLISI 4/4 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Per a presentar-se a les eleccions, la Crida preveu d’articular-se com a ‘instrument polític organitzat’. ALBERT SALAMÉ

sospesat més noms, com el L’arquitectura de l’advocat Jaume-Alonso organitzativa: de dalt a baix El nucli fundador de la Crida ha arribat al Cuevillas. La Crida tindrà una direcció congrés fundacional amb una proposta Per a presentar-se a les que aplega dones i homes de de direcció que trena els entorns de eleccions, la Crida preveu confiança de Jordi Sànchez, Puigdemont, Sànchez, Torra, Rull i Turull d’articular-se com a ‘ins- Carles Puigdemont, Jordi Tu- trument polític organitzat’. rull, Josep Rull i Quim Torra, Per al nucli fundador, aquest si no hi ha sorpreses en la eufemisme implica esdevenir votació de la direcció. En la un partit, tenint en compte candidatura hi ha també Elsa les limitacions legals per a Artadi, Gemma Geis, Ferran l’historiador Xavier Díez; la 3,5% dels fundadors. Ningú concórrer a les urnes. Amb Mascarell, Damià Calvet, Al- directora general de Protec- no ho ha aconseguit. aquest propòsit, ja figura com bert Batet i Miquel Àngel Es- ció Civil de la Generalitat, Dilluns, la nova direcció es- a tal al registre del Ministeri cobar, entre més. I hi destaca Isabel Ferrer; i l’escriptor trenarà seu nacional, un local d’Interior espanyol. Tanma- el batlle de Montblanc, Pep Oriol Izquierdo. als baixos del carrer de Roger teix, la decisió final dependrà Andreu, d’ERC. El nucli fundador de la Cri- de Llúria, 119, de Barcelona. El de l’assemblea. En l’ordre del Ningú no ha qüestionat da ha arribat al congrés fun- van llogar fa temps i hi treba- dia de demà no s’ha inclòs, de públicament el lideratge or- dacional amb una proposta de llen a mig gas d’ençà de fa un moment, el debat electoral. gànic de l’ex-president de direcció que trena els entorns mes. Curiosament, el PDE- De la nova direcció depen- l’ANC ni el fet que hagi situat de Puigdemont, Sànchez, To- Cat també canvia de local i es drà que es prengui, o no, una Toni Morral a la secretaria rra, Rull i Turull. I ha pilotat trasllada al carrer de Calàbria, decisió sobre les europees. general. Però s’ha presen- un procés de debat intern de just davant de la seu d’ERC. La direcció política hauria tat una segona candidatura les ponències organitzativa i Com a secretari general, Mo- de proposar a l’assemblea a que aspira a aconseguir al- política en què no s’ha qües- rral assumirà ara l’objectiu de quines eleccions es vol pre- gun dels dinou llocs de la tionat cap dels pilars fun- desplegar l’organització de la sentar i obtenir-ne el suport. direcció. La integren, entre dacionals. Perquè arribessin Crida al territori. Fins ara, han Així figura, si més no, en la més, el jurista Héctor López esmenes vives al congrés, els fet catorze actes de presenta- ponència organitzativa de la Bofill, candidat de Junts per proposants havien d’acon- ció a diverses ciutats catalanes Crida. Altafulla a les municipals; seguir un suport mínim del i a Brussel·les. 29 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H 7 DIES La selecció de la setmana 21-25 de gener

Divendres 25. Transitorietat: una llei prudent per a encetar un canvi LLUÍS BRUNET

Dimecres 23. Diana Riba: ‘He passat més estona llegint el llibre d’en Raül que no pas ell i jo junts, aquests mesos’

ALBERT SALAMÉ

Dimarts 22. Antxon Ramírez de Alda: ‘L’estat necessita “terrorisme de baixa intensitat” per a continuar castigant’

ALBERT SALAMÉ 30 ENTREVISTA 1/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ASSUMPCIÓ MARESMA

DIANA RIBA uedem amb Diana Riba per parlar del llibre Esperança i llibertat, de Raül Romeva, que avui presenten a ‘He passat més estona la Casa Capell Roger Torrent, Jenn Díez i Laura Pinyol. Les primeres Qparaules sobre el llibre són com peti- llegint el llibre d’en Raül tes pedretes que marquen el camí dels sentiments profunds. Descriure com ha que no pas ell i jo junts, descobert més coses del seu home llegint el llibre que parlant defineix la duresa de la presó en l’àmbit més íntim. Però això aquests mesos’ dura pocs minuts. Diana Riba, amb la seva alçada, la seva jaqueta groga, la seva paraula decidida i un riure que no es fa Entrevista a Diana Riba, esposa de Raül pregar, desgrana amb agilitat un discurs Romeva, amb motiu de la presentació polític sobre la vida que l’obliguen a dur i que ella agafa com un combat a guanyar. del llibre ‘Esperança i llibertat’ Un combat que també vol portar al Par- lament Europeu com a candidata d’ERC.

—Quan vau llegir el llibre per primera vegada, què vau pensar? —El que m’ha passat llegint el llibre és que he passat més estona amb en Raül llegint-lo que no pas ell i jo junts en deu mesos. Això és difícil de pair. Llegir el llibre m’ha fet adonar de la falta de co- municació amb el meu marit. Hi ha coses que explica, de vivències de la presó, de llibres que ha llegit, que les he sabudes a través del llibre. Jo i en Raül teníem moltes converses sobre els llibres. Par- làvem de què llegíem, ens recomanàvem llibres… Llegir el llibre també ha estat la vivència de la incomunicació, d’aques- ta realitat tan crua que és la presó. Els espais de trobada són molt curts, molt limitats. Set trucades de vuit minuts la setmana per a parlar amb tothom…

—Un dels càstigs explícits de la presó és privar d’aquesta comunicació el pres i el seu entorn.. —En la comunicació no hi ha espai per a la calma, no hi ha silencis… Segurament hi ha més paraules en aquest llibre que les que m’ha pogut dir ell durant aquests mesos. Ara, el llibre és molt Raül.

—Què voleu dir que ‘és molt Raül’? —En Raül és sempre una persona molt ALBERT SALAMÉ 31 DIANA RIBA 2/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

positiva, que busca sempre la manera —L’altre dia Pedro Sánchez va rebre d’avançar. Per això ha fet un llibre cap una bona lliçó al Parlament Europeu. al creixement i no cap al retret. Això és Sembla que no s’ho esperava. molt significatiu del seu caràcter. Ell —No els hauria de sorprendre. És a El llibre et transporta sempre ajunta la part millor de tothom la boca de tothom que Espanya té un molt al que hem per constatar que és amb la diversitat i problema i un conflicte amb la diver- l’aprenentatge que avancem i que amb sitat que té dins el seu estat, i que no viscut, al que vivim i el retret o l’ancoratge cap a experiències hi ha propostes per a impulsar una al que viurem passades ens quedem congelats. Com diu solució. La qüestió de Catalunya és a el llibre, esperança i llibertat. molts racons del Parlament Europeu; en Raül hi va ser durant deu anys, —Ja que ell no pot ser aquí, podeu ex- l’Oriol Junqueras, dos i mig. Tota la plicar-lo, el llibre? feina que van fer de construir ponts —Durant tot el llibre barreja dues veus, com a polítics és allà. El tarannà hi és L’acció de les la de l’experiència dins la presó i la de molt present i va quedar clar en les fotografies de tots l’anàlisi política. És un llibre molt àgil, declaracions d’eurodiputats com Ska que et fa entrar molt dins el relat… Una Keller o Bover. Molts diputats euro- els represaliats al de les coses que la presó no els pot pren- peus han vingut a veure’ls a la presó. Parlament Europeu, dre és la capacitat de fer anàlisi i llegir. Sánchez ha de saber que és una de les tant presos com En el llibre parla de les lectures que ha fet qüestions importants que té sobre la exiliats, va ser aquests mesos. Ho fa d’una manera molt taula i ha de tenir propostes polítiques. impactant dinàmica, molt àgil. Fa apunts d’altres És evident que no en fa. pensadors… El llibre et transporta molt al que hem viscut, al que vivim i al que —Va fer impacte. A vegades no es va- viurem. loren gaire aquestes accions… —La pressió europea és important. No —Escriu cap novel·la? és la primera acció que hem fet, n’hem —Ara està molt centrat en el judici, però fet moltes. L’acció de les fotografies de segur que ja té alguna idea al cap. tots els represaliats, tant presos com exiliats, va ser impactant. Entre tots —Va ser difícil de decidir que seríeu hem d’anar posant sobre la taula que candidata a les eleccions europees? aquest conflicte, com explica en Raül al —En moments excepcionals, hem de llibre, només es pot resoldre de manera prendre decisions excepcionals. La ve- política, en una taula i negociant, amb ritat és que la repressió que vivim, dins els mitjans democràtics i polítics que de casa, és el motor que et porta a pren- tenim, no en l’àmbit judicial. dre aquestes decisions. La decisió ve d’aquest canvi de vida que ens van fer. —Hi ha veus del sobiranisme que con- A mi ara m’ha tocat passar a primera sideren que algunes mobilitzacions són línia, però no és difícil pel fet de fer-ho, banals i innecessàries. Què en penseu? sinó per la situació que vivim. —Tot suma. Hi ha molts agents actius que fan una confluència d’accions i —Però se us ajuntarà tot: judici, cam- d’energia i això fa que tot vagi enda- panya..., els dos fills. vant. L’Associació dels Drets Civils diem —Tenir en Raül a la presó em dóna molta sempre, a totes les mobilitzacions que energia. Ell, jo i els nens som una pinya. anem, que és en aquests actes on veiem Nosaltres sempre intentem pensar que que no estem sols, és el punt de trobada si estem tots bé ens enfortim. Ara en el i de denúncia. No hi ha cap acte ni cap nostre nucli familiar hi ha una necessitat acció que no sumi. Això és obvi, però hi molt clara i la vivim tots intensament. ha unes veus que pretenen minoritzar La falta de llibertat la patim i la fem aquesta tasca… En Raül explica molt nostra per anar al Parlament Europeu a bé què ha significat per a ells aquesta denunciar-la. mobilització. Ho constata en forma de 32 DIANA RIBA 3/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

L’associació ens proporciona aquesta unió amb el poble que ens dóna suport

ALBERT SALAMÉ

cartes, que no són homogènies, que la importància que la gent hi participi per l’estat espanyol perquè les unes acusa- arriben de diversos punts del territori, evitar que passi això. cions es fonamenten en uns fets que no fins i tot europeu o mundial, i de per- han existit. Però nosaltres ho haurem sones que vénen d’entorns diferents, —Fareu d’altaveu de tot això que passa? d’afrontar dia a dia. Quan tens la presó fins i tot d’ideologies molt diferents. No —Al Parlament Europeu esperem trobar a la teva vida no pots fer cap pla. podem pensar que som un sector petit moltes aliances, com va passar amb en i minoritari. Raül Junqueras, Badia i Tremosa, per a —Teniu esperances que aquesta de- poder denunciar i explicar què passa. La núncia que la presó preventiva és una —L’Associació en l’àmbit personal meva feina serà marcada per la denúncia vulneració dels drets de la defensa faci també és una ajuda. de la vulneració d’aquests drets. cap efecte? —L’associació ens ha donat tant a les —L’estat sempre ha dit que ho tindran tot famílies com als exiliats i als que són a —A punt de començar el judici, com ho a l’abast perquè no hi hagi cap vulneració la presó i als que són en llibertat provi- encaixeu, que el problema dels trasllats del dret de defensa. Ho han dit i repetit. I sional, un lloc on compartir l’experièn- no s’hagi resolt. Precisament en el lli- arribem al dia i ells continuen a la presó. cia que vivim. Els familiars no ens co- bre s’expliquen molt bé les horribles Amb un judici tan llarg, amb tantes hores, neixíem i hem pogut compartir aquesta circumstancies dels trasllats de tots amb tantes persones, és que si ets a la experiència i fer denúncia. L’associació els presos. presó el dret de defensa queda vulnerat. ens proporciona aquesta unió amb el —En Raül explica molt que els trasllats poble que ens dóna suport. són la part fosca i temuda de tot intern —Ho podeu explicar? i explica aquests trasllats a l’Audiència —Ells no podran seure al costat del seu —A les eleccions europees pujarà l’ex- i al Suprem, però també el trasllat cap advocat al judici, i si estàs en llibertat sí trema dreta. a Catalunya. És un dels moments que que hi pots seure; no podran anar amb —Sí, pujarà i hem de fer decantar la haurem de tornar a viure, aquests tras- l’advocat a dinar per preparar la ses- balança cap a una Europa molt més llats. I també nosaltres haurem de tornar sió de la tarda. Cada vegada que surtin social i justa. En aquestes eleccions les a anar cap a Madrid. Tot això barrejat de la sala, hauran d’anar al calabós de forces d’esquerra hem de saber explicar amb un judici que farà tornar vermell l’Audiència Nacional. Al vespre, quan 33 DIANA RIBA 4/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

tornin cap a la presó, es trobaran amb unes restriccions d’horaris: allà a dins tot és un rellotge. L’advocat ja no hi podrà anar perquè ja hauran de ser a la cel·la. Tot això és una vulneració flagrant del dret de defensa; per això pensàvem que arribaríem a judici amb la llibertat condicional, però no ha estat així.

—Us ho pensàveu? —No és que hi confiéssim, però si et diuen que miraran de fer els possibles perquè no es vulnerin aquests drets… En canvi, veus que fan tot el contrari.

—Us queda cap esperança? —Les famílies sempre tenim una llum d’esperança, sempre la veiem, és inevi- table. I més en un cas d’injustícia tan gran, sempre creus que passarà alguna cosa. Però som a les portes del judici i ells són dins la presó i no ho podem veure de cap més manera. Al final la situació d’empresonament depèn de l’estat, del Ministeri d’Interior, que quan vulgui pot ALBERT SALAMÉ fer un canvi.

—I les vostres visites també es com- plicaran… —No sabem a quin centre aniran a parar —Sou pedagoga… Us puc demanar com ni quin règim penitenciari tindran. Si les ho heu viscut amb els vostres fills? visites són entre setmana, hauran de ser —Aquí hi ha dues qüestions. Una, és la el dilluns perquè ja no hi haurà cap més injustícia de tenir el teu pare a la presó dia. Haurem de veure com s’ajunta el sense haver comès cap delicte i que al- règim penitenciari i el règim de visites hora s’engloba amb uns fets col·lectius. Un dels reptes més grans que familiars amb el judici. Els mil cinc- Els meus fills també viuen aquest fet tenim com a família i també cents quilòmetres d’anada i tornada no col·lectiu i això ajuda i acompanya. És com a societat és la concepció els traurà ningú. Ni l’absentisme escolar un camí que hem decidit de fer com a del temps en aquest procés dels nens per a anar a veure el seu pare. societat. I ells ho entenen i això ajuda a tirar endavant. El cas de la presó la —Els drets dels nens també en surten primera vegada en Raül els el va poder malparats. explicar. Després va viure un temps a —Sí, això és molt reglat i es continua casa, que els va poder preparar per a la vulnerant. La presó preventiva no hauria segona vegada. Els nens també viuen les de ser per a casos com aquest. coses com les viuen els adults. Nosaltres veiem en Raül a la presó i els nens veuen —Els Lledoners, que ha significat? que està bé i que és un moment deter- —Més qualitat, perquè no hem de fer tants minat de les nostres vides. Saben que el quilòmetres, ni aquest estrès que arribaràs pare sortirà, que continuarem endavant tard perquè el temps és molt just. Treure i que farem tots els projectes que tenim. aquesta tensió de sobre fa que la qualitat Un dels reptes més grans que tenim com de les visites sigui millor i que el poc temps a família i també com a societat és la que tenim sigui de més qualitat. concepció del temps en aquest procés. 34 DIANA RIBA 5/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—No us entenc gaire bé, què voleu dir? d’éssers humans. A casa nostra busquem d’arromangar. Hem de fer el camí que —Com vivim el temps? Què vol dir curt, la paraula que expliqui això que vivim. ens ha tocat de viure. llarg… Quan vius el temps en la distància, Encara no l’hem trobada. Ens falten pot ser més curt o més llarg. Quan el vius eines per a agafar-nos. —I el dolor? des del present, el temps és molt llarg —Com més esperança tinguem, com i els minuts són hores. Això és el que —D’on la traieu, la força per a parlar més aprofitem aquest aprenentatge, ensenyem als nostres fills. Això és un així? com més ens aixequem i continuem moment de la nostra vida, un moment —Quan vius un moment com el que caminant, més positiu serà per a tots i que ha tingut el sentit que ha de ser i vivim, la força et surt de dins. És la força més solucions trobarem. Des del dolor després continuarem endavant. Una al- de tenir uns fills que han de veure el seu és molt difícil de construir. tra cosa és la realitat penitenciària. Com pare a la presó sense que hagi fet res, més realitats que tenim al voltant, és una és la força de la gent que vivim aquest —Quines expectatives teniu, sobre el realitat que no ens ha de fer por. Al revés. procés que vam començar fa anys. No judici? Creieu que la societat espanyola, Va bé conèixer-la per a poder avançar. ens podem aturar, som a mig camí. si el veu per televisió, potser reaccio- En Raül també ho explica al llibre. Hem narà? de fer més visible aquest entorn que —Sentiu impotència o ràbia? —Què serà el judici per a la societat existeix a la nostra societat i el tenim —No gaire, no… Al principi, sí, però és espanyola només ho podrem dir en el amagat i el desconeixem. L’hem de fer un camí que també has de fer indivi- futur. El que és clar és que s’hi juga nostre. Algú ens hauria d’ajudar a trobar dualment per estar millor. Ho hem de la democràcia i els drets bàsics d’una una paraula que definís això que vivim. viure com a societat i nosaltres ho hem societat. Tindrà un impacte claríssim i La presó no és cap pèrdua. No els hem de viure també com a família. Ho viurem hauria d’interpel·lar tots els demòcrates. perdut perquè hi són, però tampoc no és i ens en sortirem, i quan ens en sortim Es va fer aquest relat jurídic fictici per te- l’absència d’algú que se’n va uns quants serem molt més forts. nir-los a la presó i aturar el procés, però dies perquè no hi pots tenir comunicació, quan comenci el judici, que ja entrem en amb ell. Aquest entremig, com que no —Heu fet un canvi radical. Éreu llibre- proves i testimonis, es veurà com aquest en parlem mai com a societat, no tenim tera, vàreu vendre la llibreria… relat es va desfent i ha d’acabar en ab- les paraules. Però les presons són plenes —Som en un moment radical i ens hem solució, perquè no hi ha delicte.

—Tal com són aquests jutges, és difícil d’imaginar que acabi amb absolució. —Ja ho veurem, però també és difícil que no hi acabi si no hi ha proves. Ho haurem de veure.

—Us fa por una sentència condemna- tòria? —Amb els meus fills i en Raül, sempre diem que per a afrontar això hem d’es- perar, de moment. No podem pensar en futurs incerts que no sabem cap a on ens duran. Ara ens toca preparar-nos per a un trasllat i un judici. El final del judici és lluny, primer ens toca viure’l. Nosaltres a l’horitzó hi veiem la llibertat.

—Voleu afegir res? —El resum d’això de què hem parlat durant força estona és la frase d’en Raül que diu què aquest procés no serà fàcil, ni ràpid, ni indolor. És el resum d’això que vivim. És un gran llibre de reflexió política del moment. Els presos, els po- dem trobar en els textos. Llegim-los. ALBERT SALAMÉ 35 INFORME 1/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H Un estudi inèdit analitza cas per cas la gravetat dels 1.066 ferits de l’1-O

Primer d’Octubre La metgessa i professora Núria Pujol Moix ofereix més detalls en aquesta investigació científica sobre els ferits per la brutalitat de la policia

REDACCIÓ

an ser 1.066 ferits l’1-O. Una xifra que palesa la brutalitat i els excessos de les policies espanyoles el Vdia del referèndum contra la ciutadania que volia votar pacíficament. És una de les dades més colpidores de la repressió de l’estat espanyol, i per això fou qüestionada pel govern d’aleshores, de Mariano Rajoy, i l’actual de Pedro Sánchez. Perquè la cer- tificació d’aquella xifra és la demostració d’una violència que no van exercir els qui a començament del mes vinent seuran al banc dels acusats Agents de la policia espanyola arrosseguen votants del del Tribunal Suprem espan- referèndum a Sabadell. LLUÍS BRUNET yol, sinó els qui exerceixen el paper d’acusadors. I és això que corrobora l’informe de la metgessa Núria Pujol 2017, però no únicament això, I hi va haver persones que Moix, professora emèrita de sinó que permet de disposar van tenir diverses lesions, la Universitat Autònoma de d’informació més detallada la majoria de les quals eren Barcelona i investigadora de sobre els ferits, sobre la mena traumatismes. Se’n van diag- l’Institut de Recerca de l’Hos- de lesions que els van causar, nosticar 1.443, és a dir, que hi pital de Sant Pau de Barcelo- Hi va haver l’edat que tenien, etc. I amb va haver gent amb més d’un na. Un report exhaustiu, fruit persones que van aquestes noves dades es pot traumatisme diagnosticat: de més d’un any de recerca, tenir diverses arribar a algunes conclusions. 432 traumatismes múltiples. que us oferim en exclusiva a lesions, la majoria Per exemple, entre els fe- Com els van causar? Amb VilaWeb. rits hi va haver un nombre cops de porra, cops de puny, de les quals eren La investigació ha permès considerable de persones de puntades de peu, empentes, de validar la xifra de 1.066 traumatismes més de seixanta-cinc anys, llançant-los a terra o escales ferits que va oferir el Depar- concretament 68, 13 de les avall, arrossegant-los agafats tament de Salut de la Ge- quals eren més grans de se- per les orelles, pels cabells, neralitat el 19 d’octubre de tanta-nou anys. pel coll i per la boca. A més, 36 INFORME 2/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Servei Català de la Salut per les càrregues policials el dia del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre de 2017 — Núria Pujol-Moix Els antecedents, convocatòria i preparació del referèndum, les accions repressives de l’estat i diferents aspectes del dia de la votació s’han resumit en un annex que es troba al final de l’article

INTRODUCCIÓ Dos dies abans del referèn- dum, representants dels sin- dicats de la Policía Nacional van dir públicament que es garantiria la no-celebració de la votació però que ‘ningú no pegarà ningú, simplement Agents de la policia espanyola s’enfronten amb es tracta de garantir els drets i les llibertats dels ciutadans, i bombers a Girona. ACN de ben segur que es farà amb els principis de congruència i proporcionalitat’ [1]. Tenint en alguns centres de votació una sacsejada violenta que va sistemes informàtics de tots en compte que no n’hi havia es van disparar bales de goma. fer que el cervell xoqués amb aquests centres són configu- precedents i, creient-se les el crani i se’n ressentís. Dels rats de tal manera que, una paraules dels sindicats de po- Traumatismes crànio- traumatismes en unes altres volta introduïda la informació licia, ningú no s’esperava que encefàlics zones del cos, es destaca una de cada acta mèdica, ja no es el dia 1 d’octubre l’actuació Però, anant una mica més dada: n’hi va haver 137 al cap pot rectificar. Aquesta infor- dels cossos policials espan- al detall, l’informe de Pujol i al coll, cosa que indica que es mació es transmet periòdica- yols fos tan violenta, indiscri- Moix permet de saber que hi van contravenir els protocols ment al registre centralitzat. minada i desproporcionada, va haver trenta-quatre per- d’actuació policíacs. Només el S’han inclòs a l’estudi les amb la utilització incorrecta sones que van tenir un trau- 20% dels traumatismes van persones ateses entre el pri- i excessivament agressiva de matisme crànio-encefàlic ser en parts del cos ‘recoma- mer i el 4 d’octubre a causa les defenses policials i amb (TCE) a causa de l’acció de la nades’, i el 80% restant, en de l’actuació de la policia. En l’ús de mitjans antidisturbis policia espanyola i la Guàrdia parts que tenen risc de com- el cas que algú fos atès més no permesos a Catalunya. A Civil. No són tan solament plicacions en òrgans interns. d’una vegada, en el registre les nombroses fotos i nom- ferides externes al cap, o con- hi consta una vegada i prou. brosos vídeos que de seguida tusions, sinó que afecten òr- L’obtenció de les dades Se n’han exclòs els casos en es van difondre es veia gran gans interns, àrees del cervell. Les dades s’han obtingut què el diagnòstic era mas- quantitat de gent ferida a Tres dels TCE van presentar dels diagnòstics del Registre sa genèric, com ara ‘càrrega col·legis electorals de molts complicacions: commoció, del Conjunt Mínim Bàsic de policíaca’ o un concepte sem- pobles i ciutats de Catalunya pèrdua de consciència i con- Dades del Servei Català de blant, però sense que hi consti [2]. Entre les persones ferides vulsions. I, encara més: els la Salut. Això inclou centres el tipus de lesió. hi havia una notable propor- TCE es poden causar per cops propis del CatSalut i concer- Ací podeu llegir l’estudi ció de gent gran que, a més, forts al cap, però també per tats amb equips sanitaris di- sencer: no es trobava fent resistència sotracs o sacseigs intensos. Hi versos, incloent-hi hospitals, davant les sales de votació. va haver sis persones que van centres d’atenció ambulatòria «Estadística descriptiva Malgrat les evidències de tenir un TCE per un sotrac o i serveis d’emergències. Els de les persones ateses pel les imatges i dels informes, 37 INFORME 3/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

representants del Govern d’Espanya i mitjans de comu- nicació afins, immediatament van començar a desmentir els fets, i un any després encara ho fan. Per exemple, deien que les imatges eren falses, que els col·legis elec- torals afectats havien estat molt pocs, que la majoria de persones havien estat ateses per trastorns psicològics i, fins i tot, que els informes clínics no reflectien la veritat [8, 9, 10, 11, 12]. També van justificar la violència poli- cial afirmant que els votants agredien els agents de policia i aquesta afirmació ha estat Una dona ajuda un home que cau després d’haver estat utilitzada per l’acusació con- agredit per la policia espanyola. LLUÍS BRUNET tra les persones encausades en relació amb el referèn- dum [13]. El dia 19 d’octubre un informe oficial del Servei l’aparició d’informacions psicològics secundaris a l’im- tària, únic per a cada ciutadà Català de la Salut o CatSalut, desmentint o deformant els pacte emocional de la situació català amb dret d’assistèn- l’ens encarregat de l’atenció fets, la defensa de la profes- 4. El nombre, tipus, lo- cia. Els ciutadans no catalans sanitària pública a Catalunya, sionalitat dels metges, les calització i gravetat de les s’identifiquen mitjançant el concretava que s’havien atès causes judicials obertes con- lesions dels als agents dels Documento Nacional de Iden- 1.066 persones afectades per tra tota mena de persones i cossos policials atesos tidad (DNI) o el passaport. les càrregues policials [3]. La l’avaluació de la idoneïtat i Els sistemes informàtics dels majoria presentaven contu- proporcionalitat de les ac- MÈTODES diferents centres sanitaris sions, però també hi havia cions policials han fet sorgir Origen de les dades són configurats de tal forma traumatismes greus i, a causa la necessitat, entre altres, de Les dades de les persones que, un cop introduïda la in- del fort impacte emocional saber amb més detall els as- ateses i dels seus diagnòstics formació de cada acte mèdic, de la situació, es van atendre pectes mèdics de les persones s’han obtingut del Registre ja no es pot rectificar. La in- crisis d’angoixa i lipotímies. ateses a conseqüència de les del Conjunt Mínim Bàsic de formació dels centres mèdics Posteriorment s’han anat pu- càrregues policials del dia del Dades (CMBD) del CatSalut es transmet periòdicament al blicant més notícies i imat- referèndum. [14]. El CatSalut s’encarrega registre centralitzat CMBD. ges dels fets on es constata L’objectiu de l’estudi és de tota l’assistència sani- el gran abast i conseqüències obtenir, analitzar i difondre tària pública dels ciutadans Dades sobre les persones de les càrregues [2, 4]. Les informació fidedigna, quan- de Catalunya i compta amb ateses agressions han estat també titativa i qualitativa, sobre: una xarxa de centres propis S’han inclòs a l’estudi les per- documentades i/o criticades 1. Les característiques de i concertats amb diversos ti- sones ateses entre els dies 1 i en diversos informes basats les persones ateses pel Cat- pus d’equips sanitaris. Inclou 4 d’octubre a conseqüència de en denúncies efectuades pels Salut a conseqüència de les hospitals, centres d’atenció les càrregues policials del dia ferits i per entrevistes amb càrregues policials de l’1 ambulatòria i serveis d’emer- 1. En el cas que algun pacient aquests i amb testimonis dels d’octubre gències. Cada acte d’atenció fos atès més d’una vegada, fets [5, 6, 7]. 2. El nombre, tipus, localit- sanitària a un ciutadà, per s’han unificat les diferents zació i gravetat de les lesions part de qualsevol centre o notificacions clíniques i, per Objectius físiques per traumatismes o equip, queda registrat in- tant, cada entrada del regis- L’impacte causat per les ines- altres causes formàticament i atribuït a tre correspon a una persona perades i violentes càrregues 3. El nombre, tipus i gra- aquesta persona mitjançant el diferent. Els pocs casos en policials sobre els ciutadans, vetat dels trastorns orgànics i seu número de targeta sani- què no constava l’edat i/o el 38 INFORME 4/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

sexe (en total, 6), però sí la utilitzades al present estudi —Crisi d’ansietat/angoixa: Catalunya. Les dades recolli- descripció de les alteracions es troben a les dues versions tant l’ansietat com l’angoixa des a tots aquests centres van clíniques, s’han inclòs a l’es- del Diccionari Enciclopèdic de es defineixen com un senti- ser enviades posteriorment tudi. En canvi, s’han exclòs Medicina [15, 16], amb al- ment de malestar i tensió ner- al CMBD. de l’estudi els casos en què guns matisos i addicions. Els viosa que es pot acompanyar, Alguns mitjans van insi- el diagnòstic referenciat era següents: especialment en l’angoixa, nuar que el nombre de per- ‘càrrega policíaca’ o concepte de símptomes orgànics neu- sones ateses que figura a similar però no constava el —Contusió: el dicciona- rovegetatius; el terme ‘crisi’ l’informe oficial de CatSalut tipus de lesió (en total, 6). ri la defineix com una lesió indica que el trastorn s’ha no reflectia la veritat i que De cada persona s’han traumàtica produïda pel xoc presentat de manera sobtada pacients amb altres patolo- analitzat les següents da- violent, o per pressió, amb un o aguda. gies s’havien comptabilitzat des: edat i sexe, dia que va cos obtús, normalment sense com a ferits per les càrregues ser atesa (el primer si es va solució de continuïtat de la —Lipotímia/síncope: aquest policials [12]. Com que els visitar més d’una vegada), pell; al present estudi única- diagnòstic inclou sinònims o sistemes informàtics de la regió sanitària i centre o ment s’ha considerat contu- processos similars com: des- xarxa de centres sanitaris i equip de professionals que sió quan no hi havia ruptura mai, atac vasovagal, col·lapse. del CMBD, com s’ha explicat el va atendre. També s’han de la pell; si n’hi havia, s’ha als Mètodes, són configu- analitzat els diagnòstics, classificat com a ferida. RESULTATS I DISCUSSIÓ rats de tal manera que no es tant les lesions físiques com Nombre de persones ateses, poden manipular, insinuar els trastorns secundaris a —Policontusions: no descri- dia de l’atenció i centres d’as- que el nombre de persones l’impacte emocional de tes al diccionari; es defineixen sistència ateses per les càrregues del la situació. A l’estudi dels com la presència de dues con- Del total de 1.066 perso- referèndum era fals és com membres dels cossos poli- tusions o més en la mateixa nes ateses pel CatSalut, 991 insinuar que gran part dels cials atesos s’han analitzat persona. (93%) ho van ser el mateix dia professionals dels 92 centres les mateixes dades. 1 d’octubre i 75 (7%) els dies 2 d’assistència havien falsejat —Ferida: en aquest diagnòs- a 4 d’octubre (7%) (Taula 1). individualment les dades. Definicions diagnòstiques tic, s’hi han englobat tots els Els pacients van ser atesos per El dia 1, moltes persones utilitzades tipus de ferida trobats al re- diferents equips de profes- van ser ateses als mateixos Els diagnòstics directament gistre: erosiva, incisa, oberta, sionals: Sistema d’Emergèn- centres de votació pel Ser- extrets del CMBD han estat contusa, profunda. cies Mèdiques (SEM), Centres vei d’Emergències Mèdiques preparats per a ser analitzats. d’Atenció Primària i Progra- enmig de les càrregues po- S’han unificat els sinònims en —Trastorns de la sensi- ma d’Atenció Continuada, licials, aglomeracions i una una sola paraula o expressió i bilitat: aparició de dolor o Centres d’Urgències d’Aten- allau de persones ferides. En s’han agrupat algunes lesions disestèsia secundàries a un ció Primària i centres hos- aquest context, els professio- o trastorns afins en un de sol. traumatisme sense presència pitalaris: en total, 92 equips nals sanitaris van prioritzar Les definicions diagnòstiques de lesions a ull nu. o centres d’assistència a tot la qualitat i l’efectivitat de 39 INFORME 5/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ateses va ser 4 vegades supe- rior a la seva població. Aquests resultats plante- gen la següent qüestió: per què es van destinar tants agents i mitjans als col·le- gis electorals de les àrees de Catalunya amb menys po- blació si l’objectiu principal de la policia era impedir el referèndum? Alguns articles d’octubre de 2017 també es preguntaven quin havia estat el criteri de la policia a l’hora de seleccionar els col·legis on havien d’intervenir [18] i un estudi [19] demostrava, amb xifres, una relació inversa entre el nombre d’habitants de les poblacions i el nombre de centres on la policia va fer acte de presència. En aquest treball també es relacionaven les càrregues amb la vulne- rabilitat de les poblacions, d’acord amb l’existència o no de policia municipal, centres sanitaris o bombers a les zo- nes pròximes.

Característiques de les persones ateses i nombre de diagnòstics A la Taula 3 s’exposen les dades de les persones ateses agrupades per edat i sexe, tant l’atenció sanitària sobre el trastorn. Per tant, el nombre porció desigual entre el nom- les que van demanar assistèn- correcte emplenament de les de persones amb problemes bre d’individus i el nombre cia per lesions físiques com les dades en els registres clínics mèdics de l’1 d’octubre és, de persones ateses de cada que en van demanar per tras- que, a vegades van resultar amb tota probabilitat, supe- regió. Algunes regions, com torns secundaris a impacte incomplets. Els casos en què rior a les 1.066 registrades al Barcelona i àrees metropo- emocional. La majoria de le- no constava el diagnòstic es CatSalut. litanes Nord i Sud, Camp de sions físiques es van registrar van excloure de l’estudi. Tarragona i Catalunya Central en homes adults (626 casos: Es desconeix el nombre de Nombre de persones ateses van registrar una proporció 62,7%) i, seguidament, en do- persones que van ser ateses a les regions sanitàries de inferior de persones ateses nes adultes (253 casos: 25,3%) en centres privats o que, sim- Catalunya respecte de la seva població, i cal destacar que hi havia un plement, van decidir de no El màxim nombre de perso- mentre que en altres, com nombre considerable d’homes demanar assistència mèdica. nes es va atendre a les regions Girona i Lleida - Alt Pirineu i i dones de més de 65 anys que A més, és possible que perso- sanitàries de Barcelona i les Aran, la proporció de perso- també havien estat ferits (65 nes amb trastorns psicològics seves àrees metropolitanes, nes ateses va ser superior. La casos: 6,6%), incloent-ne 13 aparentment lleus, no fossin les zones més poblades de màxima diferència es va re- (1,3%) de més de 79 anys i visitades fins més tard, quan Catalunya [17] (Taula 1). Això gistrar a les Terres de l’Ebre, una nena de menys de 12 que es produís un agreujament del no obstant, hi havia una pro- on la proporció de persones va patir una contusió. 40 INFORME 6/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Les persones ateses per trar 1.221 diagnòstics, és a dir, [20]. En alguns centres elec- 2. Els específics d’una part del trastorns secundaris a im- a diverses persones els van fer torals, a més, es van disparar cos, concretament al crani: pacte emocional van ser més d’un diagnòstic (mitjana projectils de goma. traumatismes crànio-ence- menys nombroses i pertan- 1,14). Hi ha dos grans grups de El conjunt de les agressions fàlics (TCE) yien a tots els grups d’edat, diagnòstics: 1.145 lesions físi- descrites va ocasionar un total excepte al grup de 12 a 18 ques i 76 trastorns secundaris de 1.443 traumatismes, en- Es van diagnosticar 1.109 anys. Hi predominaven les a impacte emocional. Entre tenent com a tals les lesions traumatismes de localització dones adultes, seguides dels les lesions físiques, hi ha 1.143 internes o externes causades inespecífica (Taula 4), tots homes adults i, després, de traumatismes i només un pe- per una violència exterior. Hi explicables per les accions les dones de més de 65 anys. tit nombre de lesions són per va haver 432 traumatismes dels policies durant les càrre- Analitzant-ho amb més de- agents químics: 2 conjuntivi- múltiples (29,9%), és a dir, gues [21]. La major part van tall, s’observa que els homes tis per gas pebre. com a mínim 2 per persona. ser contusions (920: 83,0%), de més de 65 anys en con- Això vol dir que, en realitat, hi és a dir, equimosis o hema- junt (9 homes) presentaven Traumatismes: nombre i va haver moltes més lesions tomes sense trencament de menys afectació emocional tipus traumàtiques, com a mínim la pell. Aquest tipus de lesió que els homes més joves (16 A les imatges publicades sobre 432 més. I, tenint en compte es produeix típicament, se- homes) mentre que les do- l’1 d’octubre es veuen molts que a les imatges i informes gons la seva definició, pel xoc nes presentaven una afecta- agents pegant als votants es constata sovint que una violent d’un objecte obtús i, ció similar a tots dos grups amb la porra o bastó policial, mateixa persona és colpejada per tant, la majoria son atri- d’edat. Probablement, això sovint donant cops múltiples repetidament, el nombre real buïbles a cops donats amb el tenia relació amb la compo- i/o a zones no autoritzades, i de traumatismes es podria bastó policial. Les contusions sició de la població general en altres donant cops de peu, calcular al voltant de 2.000, també poden ser causades però també es podria sug- a vegades a persones caigudes encara que no se’n sàpiga la per projectils de goma i per gerir que els homes ancians a terra. També es veu com la xifra exacta. caigudes. A molta distància que van anar a votar estaven policia llança objectes, dóna Els traumatismes s’han hi ha les ferides o lesions amb molt motivats per fer-ho i, empentes, sacseja algunes classificat en dos tipus prin- trencament de la pell (97: per tant, preparats psicolò- persones, les tira a terra o es- cipals: 8,8%). Tot i que no s’han gicament per a suportar una cales avall, o bé les arrossega comptat separadament, al- situació impactant. agafant-les per les extremi- 1. Els de localització inespe- gunes van ser contusions En el conjunt de les 1.066 tats, per l’orella, pels cabells, cífica, és a dir, a qualsevol amb ferida (ferides contuses). persones ateses es van regis- pel coll i, fins i tot, per la boca part del cos Les ferides també poden ser 41 INFORME 7/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

es defineix clarament com s’han d’utilitzar les defenses o bastons policials: «La uti- lització del bastó policial ha de limitar-se a un o dos cops, curts i secs. Els cops s’han de donar amb la defensa en paral·lel al terra i en parts muscularment protegides del tren inferior del cos. Davant d’una agressió amb arma blanca o objecte contundent es buscarà l’articulació del membre del cos que subjecta l’arma. En cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà, com ara el cap» [23]. Al gràfic de la Figura 1 s’observa que només el 20% dels traumatismes es van produir a les zones recoma- nades, és a dir a extremitat ocasionades per caigudes o memòria i el llenguatge’ [16]. el personal del Servei d’Emer- inferior i zona glútia com a arrossegaments. Tres dels TCE diagnosticats gències Mèdiques va prioritzar parts muscularment pro- Les fractures i els trauma- van presentar complicacions: la qualitat de l’assistència so- tegides del tren inferior del tismes de músculs, tendons commoció, pèrdua de cons- bre el correcte emplenament cos. La resta de traumatismes i articulacions van ser molt ciència i convulsions. Els TCE dels formularis clínics. Això (80% en conjunt), van afec- menys freqüents. Finalment, es poden ocasionar per forts explica que en 179 diagnòstics tar zones amb risc de com- es va registrar un 3,5% de cops al cap, per concussió, o (12,4% dels traumatismes), plicacions a òrgans interns, trastorns de la sensibilitat per per projectil de goma, tal com només es va registrar el tipus especialment a cap i a tronc, traumatisme, principalment va succeir en el pacient més de lesió però no la localitza- ambdues amb una proporció dolor però també disestèsies, greu amb fractura del sòl de ció (Taula 4). Per tant, per similar, i a extremitat supe- sense lesions visibles, que es l’òrbita dreta, destrucció del analitzar la localització dels rior amb una proporció lleu- poden explicar per l’afectació globus ocular i pèrdua de la traumatismes a les diferents gerament més alta. traumàtica de terminacions visió. Els TCE per concussió parts del cos, aquest grup no Com s’ha comentat en un nervioses perifèriques. (registrada als diagnòstics de s’han tingut en compte, com apartat anterior, hi va haver Les lesions més impor- 6 casos) es produeixen quan tampoc el grup de traumatis- 432 traumatismes de localit- tants de localització especí- la persona és sotmesa a un mes a múltiples parts del cos. zació múltiple (29,9%), és a fica van ser 34 traumatismes sotrac o sacsejada violenta Els traumatismes de lo- dir, a dues o més zones cor- crànio-encefàlics (TCE). A que provoca un moviment calització coneguda van ser porals (Taula 4). A les imatges diferència de les contusions ràpid d’acceleració/desacce- 532 en total (Figura 1), amb i informes publicats [2, 4, i ferides al cap, que només leració del cervell que el fa la següent distribució per zo- 6, 7, 20], s’observa que un produeixen una lesió exter- xocar contra el crani [22]. nes corporals: 137 a cap i coll cert nombre de persones van na, els TCE també afecten als (25,7%), incloent lesions de ser colpejades repetidament òrgans interns tal com diu la Traumatismes: localització localització inespecífica (103) amb el resultat de policontu- seva definició: ‘lesió traumà- i lesions múltiples i TCE (34), 135 a tronc, excep- sions o contusions múltiples. tica orgànica o funcional del Com s’ha comentat en un te zona glútia (25,4%), 153 a D’acord amb els esmentats contingut cranial que pot apartat anterior, l’atenció als extremitat superior (28,8%) i protocols d’actuació policial, afectar les àrees del cervell ferits es va fer moltes vegades 107 a extremitat inferior més tampoc no es va complir la responsables del moviment, als centres de votació mateix, zona glútia (20,1%). recomanació de donar només les sensacions, les emocions, enmig de les càrregues poli- Als protocols d’actuació 1 o 2 cops. Comparant les da- la conducta, l’atenció, la cials i, en aquestes condicions, del cos de Mossos d’Esquadra des del present estudi amb les 42 INFORME 8/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

de l’Informe de CatSalut, les Consell d’Europa [26] i de agressivitat i acarnissament litis i luxacions, les quals es xifres de policontusions no l’Assemblea General de les amb les persones colpejades. poden ocasionar, entre altres coincideixen. Això és perquè Nacions Unides [27]. El fet de provocar lesions a accions, per torçada o per es- a l’Informe del CatSalut es va Analitzant amb més de múltiples parts del cos, al tirament excessiu dels dits utilitzar el terme ‘policontu- detall les localitzacions con- marge d’augmentar la grave- [21]. L’extremitat inferior, tot sió’ per a denominar la com- cretes dins de cada part del tat del ferit, també suggereix i considerar-se una part del binació de patologies diverses cos, algunes són significa- actituds similars. cos amb menys risc, també a la mateixa persona [6]. tives. Per exemple, dins la La zona del tronc, que inclou va patir algunes lesions im- El Código de la Policía Na- zona de cap i coll hi va haver tòrax, espatlla, esquena amb portants, especialment una cional, una llei orgànica de 65 lesions a la cara, la majo- la columna vertebral, i pelvis, fractura de fèmur impactada 1986 actualitzada el gener ria contusions, però també allotja òrgans tan importants inclosa entre els casos més del 2019 [24] conté tota la 2 fractures (sense comptar i fràgils com els pulmons, els greus. normativa referent a la Policía la del sòl de l’òrbita inclosa ronyons o la medul·la espi- Nacional però no inclou ins- als TCE). Unes altres lesions nal. Per sort, aquests òrgans Trastorns secundaris a truccions específiques sobre significatives per la seva lo- vitals no van resultar afectats impacte emocional l’ús de les defenses policials. calització al cap, i també per de manera important, encara En el conjunt de fotos i vídeos Per aquest motiu, l’anàlisi de la seva gravetat, van ser els que hi va haver nombroses de les càrregues policíaques les lesions en relació a l’ac- 34 TCE. A diferència de les lesions a tòrax i esquena in- es pot observar que l’actuació tuació dels agents policials contusions al cuir cabellut cloent una fractura vertebral. dels agents va ser, en general, s’ha fet amb les instruc- (només n’hi va haver 4), els L’extremitat superior és la molt contundent i impactant, cions sobre armes donades TCE requereixen un fort im- part del cos que va sofrir més amb profusa utilització de les als Mossos d’Esquadra [23]. pacte sobre el crani, capaç de traumatismes i també més defenses sobre els votants Aquesta comparació és jus- lesionar els òrgans del seu fractures. El braç va ser la zona pacífics [2, 4, 20]. La visió tificada perquè tant el Código interior. Tant les lesions a més lesionada de l’extremitat d’agressions indiscriminades de la Policía Nacional com el la cara com els TCE (12,2% però a la ma i dits hi va haver de tot tipus per part d’una Codi d’Ètica dels Mossos [25] i 6,4% respectivament dels també contusions. I els dits massa compacta de policies s’inspiren en les mateixes traumatismes de localització de la mà concretament van uniformats, sovint amb la normes sobre la Policia del coneguda), suggereixen gran presentar fractures, capsu- cara tapada per la visera, la presència de persones feri- des a terra o ensangonades i els crits de dolor i de por de la gentada que hi havia als col·legis electorals van ser motius suficients per a provocar un fort impacte emocional a tothom. A més, les accions d’esbotzar portes i de trencar vidres i mobi- liari, van contribuir a donar una sensació d’inseguretat i perill [6, 28]. En aquesta situació, hi va haver persones que van desenvolupar tras- torns secundaris a l’impacte emocional rebut, en total 76 (Taula 5). Quan es parla d’im- pacte emocional es tendeix a pensar que aquest només produeix trastorns de tipus psicològic però, en realitat, van ser més nombrosos els trastorns orgànics i mixtos (67) que no els trastorns psi- 43 INFORME 9/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

cològics purs (9). Els darrers van ser, en general, transi- toris i de poca gravetat tot i que aquest tipus de trastorns a vegades es manifesten de forma retardada i és possible que alguns es vagin atendre després dels dies inclosos a l’estudi. Un projecte conjunt de les universitats de Lleida i Barcelona duu a terme una recerca sobre les emocions i les seqüeles psicològiques de la situació viscuda el dia del referèndum [29]. Es van registrar 34 diag- Agents de la policia espanyola agredeixen un votant nòstics de crisi d’ansietat/ del referèndum a Girona. ACN angoixa, trastorns mixts tant orgànics neurovegetatius (dispnea, palpitacions, dolor precordial, mal de cap, ma- [3], la majoria de persones 4. Nombroses contusions i nien votar, a molts col·le- reig, vòmits, entre altres) com ateses van presentar lesions ferides gis electorals es van produir psicològics (sensació de peri- o trastorns de caràcter lleu: càrregues policials massives, ll, irritabilitat, insomni). Nou 886 (83,1%). No obstant, en 5. Traumatisme d’espatlla que van donar com a resul- persones van tenir mareig o 173 casos (16,2%) els diag- dreta i traumatisme muscular tat 1.066 de persones ateses vertigen, però no es pot des- nòstics van ser de grave- de trapezi dret a les quals es van fer 1.221 cartar que aquests símptomes tat moderada i 7 persones diagnòstics. Es resumeixen a corresponguessin a ansietat o (0,7%) es van classificar com 6. TCE i traumatisme abdo- continuació: angoixa. Els diagnòstics res- a greus. Aquests 7 pacients minal amb crisi hipertensiva —991 persones ferides i 76 tants van ser trastorns orgà- han estat comptabilitzats amb trastorns secundaris a nics càrdio-vasculars, prin- a l’apartat de característi- 7. Infart agut de miocardi l’impacte emocional de la cipalment lipotímia o síncope ques de les persones ate- amb contusions múltiples situació (31 casos), que es una pèrdua ses i els seus diagnòstics als —entre els ferits hi havia transitòria de consciència corresponents apartats de En alguns pacients, la gra- bastants persones grans, al- provocada per hipotensió i lesions físiques i per impacte vetat va ser deguda a la se- gunes de més de 89 anys disminució del flux sangui- emocional però, per la seva veritat, extensió i compli- —també hi havia menors ni cerebral. Altres trastorns importància, es descriuen cacions dels traumatismes, d’edat, incloent una nena de càrdio-vasculars, de gravetat separadament indicant la principalment en els TCE. El menys de 12 anys amb una creixent, van ser: alteracions combinació de patologies pronòstic s’agreujava quan contusió transitòries de la tensió arte- que presentaven [3, 30, 31]. hi havia multiplicitat de le- —els traumatismes més rial (crisi hipertensiva) i del Aquests 7 pacients són: sions i també amb l’addició freqüents van ser les con- ritme cardíac (taquicàrdia), de trastorns orgànics per im- tusions (63,8 %), les lesions fibril·lació auricular paroxis- 1. Fractura subcapital impac- pacte emocional. En el cas de típicament causades per cops mal, trastorn cardíac que va tada de fèmur l’infart de miocardi, aquest i, d’aquestes, quasi la meitat requerir la implantació d’un trastorn va ser el determinant es van localitzar a múltiples desfibril·lador i, el cas més 2. TCE amb pèrdua de cons- de la gravetat del pacient. parts del cos greu, infart agut de miocardi ciència —els traumatismes van amb aturada cardíaca. Consideracions sobre les afectar diverses zones de la 3. TCE amb fractura del sòl actuacions dels agents de cara en 65 ocasions Gravetat de les persones orbitari i del maxil·lar su- la Policia Nacional i de la —alguns cops forts al cap o ateses perior dret amb destrucció Guàrdia Civil sacsejades violentes de la per- Segons l’informe del Cat- del globus ocular i pèrdua de El dia 1 d’octubre, quan els sona van causar 34 TCE, amb Salut de l’octubre del 2017 la visió ciutadans únicament prete- lesions als ossos i al cervell 44 INFORME 10/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—gran part dels trastorns normativa que regeix les ac- En lloc de comportar-se al Código de la Policía Nacional secundaris a impacte emo- tuacions dels agents, es plan- seguint els protocols, els po- [24],els agents s’han de sub- cional van ser de tipus orgà- tegen alguns interrogants: licies van fer un ús de la força jectar als principis de jerar- nic, incloent un infart agut de —Perquè els policies es- totalment desproporcionat i quia i subordinació però, en miocardi classificat entre els 7 panyols van dur a terme van mostrar notable agres- cap cas, l’obediència deguda diagnòstics més greus càrregues policials genera- sivitat, acarnissament i total no pot emparar ordres que —els altres casos més litzades als col·legis electorals indiferència o empatia amb les comportin l’execució d’actes greus van ser 3 dels trau- on la gent protegia les urnes persones ferides. Un exem- que constitueixin manifes- matismes cranioencefàlics, de forma pacífica? ple paradigmàtic d’això es va tament delicte o que siguin 2 pacients amb patologies —Tenint en compte que donar en un col·legi electoral contraris a la Constitució o combinades i un altre amb no hi havia cap risc greu per de Lleida, on hi va haver el a les lleis. una fractura complicada la integritat física de ningú pacient amb l’infart de mio- Diverses institucions i —es desconeix l’abast dels ni per la seguretat ciutada- cardi; les imatges mostren organitzacions internacio- trastorns psicològics purs na, perquè en lloc de tenir un com, mentre se li estaven fent nals van afirmar que a les perquè a vegades es presen- tracte correcte amb els ciuta- maniobres de reanimació, els càrregues policíaques de l’1 ten un cert temps després dans, van emprar les defenses policies van seguir carregant d’octubre s’havia actuat amb El Código de la Policía Nacio- policials? i, fins i tot, algunes persones violència desproporcionada. nal,citat anteriorment [24], —Perquè van ferir a tantes colpejades van caure sobre el Entre aquestes, el Comissio- estableix uns principis bàsics persones, fins i tot a ancians pacient [31]. nat pels Drets Humans del d’actuació dels agents: han i menors d’edat? Els protocols d’actuació Consell d’Europa i l’organit- d’actuar amb absoluta neu- —Perquè l’ús de les defen- de tots els cossos policials, zació Human Rigths Watch tralitat política i imparciali- ses va se massiu i indiscrimi- precisament tenen la finalitat [5, 6].També van proposar tat, han d’observar un tracte nat, produint lesions múlti- de limitar l’ús de la força per que es fes una investigació correcte i acurat en les seves ples i lesions a parts del cos a no provocar lesions inne- ràpida, independent i efi- relacions amb els ciutadans i no autoritzades, incloent-ne cessàries o, en tot cas, que caç. Per això, Human Rights únicament hauran d’utilitzar moltes a la cara? aquestes siguin menys greus. Watch, al seu darrer informe les armes en les situacions en —Perquè van donar tants No obstant, a dia d’avui no es anual publicat fa pocs dies, que hi hagi un risc racional- cops forts al cap o van fer sap exactament quines ordres critica que no s’hagi condem- ment greu per la seva vida, sacsejades tan violentes que van rebre els policies espan- nat a cap agent de policia per la seva integritat física o la van provocar traumatismes yols respecte a com havien l’ús excessiu de la violència de terceres persones, o en cranioencefàlics? d’actuar als centres de vo- durant el referèndum [32]. aquelles circumstàncies que Tots aquests interrogants tació, ni tampoc qui les va puguin suposar un greu risc es poden resumir en un de sol: donar. Per altra banda, els Lesions dels agents dels per la seguretat ciutadana. —Perquè els agents de poli- policies tenien responsabi- cossos policíacs atesos Comparant el resultat de les cia no van seguir els seus pro- litat sobre les seves pròpies Un petit nombre de policies intervencions policials amb la pis principis bàsics d’actuació? actuacions i, tal com s’explica també van ser atesos pel Cat- 45 INFORME 11/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Salut (Taula 6). Nou agents En primer lloc, analitzant les agressions patides pels po- puntada de peu, 4 contusions, pertanyien al cos de Policia imatges de l’1 d’octubre es pot licies indicant el centre de 1 ferida per puntada de peu, 1 Nacional, 2 a la Guardia Civil, observar que els policies ana- votació i número d’identi- fractura de la falange d’un dit. i 1 als Mossos d’Esquadra, en ven protegits amb botes, casc ficació o TIP de cada agent Excepte en aquests 7 casos, total 12. Tenien edats com- amb viseres, armilla i altres (ratllat a la còpia pública) [13]. amb les dades de l’escrit es preses entre 19 i 65 anys i tots proteccions antiavalots com L’escrit explica que l’actitud fa difícil saber el nombre de eren homes excepte una dona ara escuts [2, 4, 20]. Per una de la gent era agressiva i que policies lesionats, ja que no del cos de Policia Nacional. altra banda, també es veu que va causar lesions a diversos explica quants dels agredits Les lesions diagnosticades la multitud que hi havia als policies. Descriu que 6 agents van presentar traumatismes van ser únicament contusions centres de votació no atacaven van patir agressions, de les ni quin tipus de lesions tenien de caràcter lleu i, cap dels cap policia i, en tot cas, només quals en concreta 4, i que di- els agents considerats lesio- agents, va presentar trastorns cridaven atemorits i indignats. versos agents més en cadas- nats i ferits. Per poder escla- per impacte emocional. En segon lloc, al registre cen- cun de dos centres també van rir el nombre real de policies Alguns membres del go- tralitzat del CatSalut només ser agredits, sense dir quins amb lesions seria de gran ajut vern d’Espanya i mitjans de hi consten 12 policies atesos. traumatismes tenien. També l’aportació dels diagnòstics comunicació afins havien No es pot descartar que, es- enumera els policies nacio- mèdics dels agents que van afirmat que el nombre de po- poràdicament, algun ciutadà nals i guàrdies civils que van ser atesos en centres sanitaris licies lesionats era molt alt, fes una acció agressiva contra resultar lesionats (43 i 17 res- diferents del CatSalut. fins i tot es va donar la xifra els policies però també s’ha de pectivament) i ferits (20 i 10 de 400, la qual més endavant considerar que amb les accions respectivament); de cap dels AGRAÏMENTS va ser notablement rebaixada de força contra les persones 10 guàrdies civils ferits, tots al A la Junta del Col·legi de [13]. Així i tot, algunes de les i l’ús de les defenses durant mateix centre electoral, cons- Metges de Barcelona per les acusacions judicials contra les les càrregues també es po- ta el seu TIP (sí que consta el gestions realitzades al Servei persones relacionades amb dien haver causat lesions a si TIP de l’agent que els coman- Català de la Salut. l’organització del referèndum mateixos. dava). En cap dels casos enu- Al Departament de Salut s’han basat, precisament, en A l’escrit de conclusions merats d’agents lesionats i per haver facilitat una cò- l’existència de policies ferits. provisionals del Fiscal de la ferits s’explica quines lesions pia de les dades del Registre Per tant, és necessari intentar Causa 3/20907/2017 del Tri- van patir. Finalment, es des- del Conjunt Mínim Bàsic de esclarir quants policies van re- bunal Suprem es redueix el criuen 7 agents amb lesions Dades del CatSalut amb les sultar realment lesionats i quin nombre de policies lesionats traumàtiques concretes: 1 quals ha estat possible rea- tipus de lesions van presentar. fins a 93 i es descriuen les traumatisme testicular per litzar l’estudi.

Agents de la policia espanyola el dia del referèndum a Barcelona. ALBERT SALAMÉ 46 INFORME 12/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

17. CatSalut. Servei Català les l’1-O. El Nacional / ACN, En cap dels casos enumerats d’agents de la Salut - Gencat. Regions 26-09-2018. lesionats i ferits s’explica quines lesions sanitàries. 29. Mombiela M. Investi- van patir 18. Guinjoan M, Rodon T. gació sobre els efectes psi- Quin criteri va fer servir la cològics del referèndum. policia espanyola per repri- Públic, 10-10-2017. mir en uns municipis con- 30. El testimoni colpidor crets? Nació Lleida, Procés de l’home a qui la policia es- Català: Anàlisi, 15-10-2017. panyola va causar un infart 19. Altesa C. L’1 d’octubre l’1-O. VilaWeb, 14-1-2018. en xifres. 31. Llobet A. Empitjora REFERÈNCIES deliberat, sinó provocat’. 20. 40 minuts de l’Horror l’estat de salut del lleidatà 1. Policia espanyola: ‘Aquí VilaWeb, 22-10-2017. de l’1-O (imatges de 500 que va patir un infart des- no es pegarà a ningú’. Vi- 9. Un policia investigat agressions, aproximada- prés de la càrrega policial laWeb, 28-09-2017. per l’1-O diu al jutge que ment). a la Mariola. Nació Lleida, 2. Catalunya 1 octubre els ferits tenien ‘presumpta 21. Causes de lesions so- Referèndum, 04-10-2017. 2017. Memòria gràfica geo- sang’ o pintura. VilaWeb, bre l’aparell locomotor. Web 32. Human Rights Wacth localitzada d’un dia que mai 13-11-2018. de Cocera D, Gallardo A. Pri- World Report 2019. pp. 237. oblidarem. 10. El ministre espanyol mers auxilis. 3. Govern.cat. Primer Rafael Catalá fa befa al con- 22. Traumatisme cra- AUTORA d’octubre, informe d’una grés dels ferits del primer nioencefàlic (TCE). Institut Núria Pujol-Moix repressió #240 octubre d’octubre. VilaWeb, 22-11- Guttmann. Especialitats. Professora Emèrita de la de 2018. Primer d’octubre 2017. 23. Generalitat de Cata- Universitat Autònoma de 1.066 ferits / Danys a 67 11. Borrell diu a Brusse- lunya. Departament d’Inte- Barcelona. equipaments públics. l·les que ‘moltes imatges’ de rior. Direcció General de la Investigadora de l’Institut 4. Borràs J. Dies que dura- la policia l’1-O eren ‘fakes’. Policia Instrucció 16/2013, de Recerca Biomèdica Sant ran anys (2a edició). Som-Ara 324, 22-01-2019. de 5 de setembre, sobre la Pau (IIRB Sant Pau) de Bar- llibres, Barcelona, 2018. 12. Col·legi de Metges de utilització d’armes i eines celona 5. Carta del Comissionat Barcelona, Notícies. El Con- d’ús policial. pels Drets Humans del Con- sell de Col·legis de Metges 24. Código de la Policía ANNEX: EL REFERÈNDUM sell d’Europa al Ministre de de Catalunya (CCMC) de- Nacional (edición actualit- Aquests darrers anys, el dèfi- l’Interior d’Espanya. 04- nuncia que no es pot posar zada a 4 de enero de 2019), cit fiscal crònic de Catalunya 10-2017. en dubte la professionalitat Ley Orgánica 2/1986, de i l’augment de la tendència 6. Human Rights Watch, i independència dels met- 13 de marzo, de Fuerzas y centralitzadora de l’estat es- 13-10-2017. Espanya: La ges a l’hora de certificar els Cuerpos de Seguridad. panyol van fer sorgir a la so- policia va fer un ús excessiu ferits el dia 1 d’octubre. 13- 25. Acord Gov/25/2015, cietat catalana la consciència de la força a Catalunya. Cal 10-2017. de 24 de febrer, pel qual de ser tractada injustament una investigació independent 13. Escrito de Conclusio- s’aprova el Codi d’ètica de tant en l’economia com en sobre la violència durant el nes provisionales del Fiscal la Policia de Catalunya. l’autogovern [1]. Hi havia cer- referèndum. de la Causa 3/20907/2017 a 26. Recomendación Rec. tes expectatives de millora 7. Violencia policial en la Sala de lo Penal del Tribu- (2001) 10 del Comité de Mi- en el text de la reforma de Cataluña el 1 de octubre de nal Supremo, pp. 109-115. nistros a los Estados miem- l’Estatut d’Autonomia apro- 2017. Sistema de Registro y 14. CatSalut. Servei Català bros sobre el Código Euro- vada el juliol de 2006 però el Comunicación de la Violen- de la Salut. Conjunt mínim peo de Ética de la Policía Partit Popular hi va presentar cia Institucional SIRECOVI bàsic de dades CMBD. 27. Código de conducta un recurs d’inconstitucio- 8. Dastis assegura que 15. Diccionari Enciclopè- para funcionarios encarga- nalitat. El juny de 2010, la la majoria d’imatges de dic de Medicina. Enciclopè- dos de hacer cumplir la ley. sentència sobre aquest recurs violència policial durant dia Catalana, SA. Barcelona, Adoptado por la Asamblea [2], rebaixant dràsticament l’1-O són ‘falses’. En una 1997-2019. General en su resolución les expectatives de millora, entrevista a la BBC, el mi- 16. Diccionari Enciclo- 34/169, de 17 de diciembre va agreujar notablement la nistre d’Afers Estrangers pèdic de Medicina. Projecte de 1979. percepció negativa que tenia espanyols afirma que l’ús de DEMCAT. Barcelona, 2014- 28. Referèndum. Els es- la societat catalana sobre les la força va ser ‘limitat’ i ‘no 2019. tralls de la policia a les esco- seves relacions amb l’estat 47 INFORME 13/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Milers de persones es van concentrar davant els col·legis per evitar que la policia espanyola els requisés les urnes. ACN

espanyol. I així, el sentiment tràmit el recurs d’inconsti- telecomunicacions, multes catalanista de gran part de la tucionalitat presentat pel go- El govern d’Espanya als membres de la Sindicatura població es va anar transfor- vern d’Espanya contra la llei va fer nombrosos Electoral, investigació de la mant en sentiment indepen- i el decret i els va suspendre esforços per a evitar majoria d’alcaldes de Cata- dentista [3]; aquest sentiment cautelarment [5, 6]. Experts lunya per part de la fiscalia i, el referèndum, que es va desenvolupar també en juristes van afirmar que con- fins i tot, detenció temporal una part de la població, ge- vocar un referèndum o parti- considerava il·legal d’alguns membres del go- neralment d’origen no català, cipar-hi no era delicte des de vern i d’algunes conselleries. que prèviament no s’havia la modificació, l’any 2005, del Al mateix temps, el govern sentit catalanista [4]. Un dels codi penal d’Espanya [7]. Per d’Espanya va enviar 10.000 efectes d’aquesta situació va tant, el govern de Catalunya policies nacionals i guàrdies ser el progressiu increment de va prosseguir amb els pre- civils a Catalunya [3, 5] i, a diputats independentistes al paratius per a dur a terme el final de setembre, el seu pre- Parlament de Catalunya, des referèndum el dia 1 d’octubre sident, Sr. Mariano Rajoy, va de l’any 2015. tal com estava previst. amenaçar Catalunya amb la El Parlament de Catalunya El govern d’Espanya va frase ‘Nos van a obligar a lo elegit el setembre de 2015, a fer nombrosos esforços per que no queremos llegar’ [11]. la sessió del dia 6 de setembre a evitar el referèndum, que El 27 de setembre, la ma- de 2017, va acordar dur a ter- considerava il·legal. Va cer- gistrada del Tribunal Superior me un referèndum vinculant car exhaustivament i sense de Justícia de Catalunya va sobre l’autodeterminació de èxit les urnes [8, 9] i va in- ordenar als cossos de policia Catalunya i en va aprovar la tentar, per tots els mitjans, Mossos d’Esquadra (Policia llei, basada en el dret interna- impedir que es pogués fer de Catalunya), Policía Na- cional. Poques hores després, la votació iniciant un gran cional i Guàrdia Civil, coor- tots els membres del govern nombre d’accions repressi- dinats per un alt càrrec del de la Generalitat en signaven ves [5, 10]: restriccions en la Ministeri de l’Interior, que el decret de convocatòria per llibertat de reunió i expressió, tanquessin fins a l’1 d’octubre al dia 1 d’octubre de 2017. El intervenció de les finances de els locals públics on estigués dia 7 de setembre, el Tribunal la Generalitat, intervenció de previst celebrar la consulta, Constitucional va admetre a nombroses webs i de centres a fi d’impedir-la [12]. La in- 48 INFORME 14/14 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El referèndum també va deixar imatges de felicitat com aquesta. ELISABETH MAGRE

terlocutòria de la magistrada Catalunya estava enormement Generalitat de Catalunya. ració urnes. Columna Edicions precisava: ‘Ello pasa, necesa- motivat per a participar en el 3. Puigdemont C., Mouton SA, Barcelona 2017. riamente, por adoptar todas referèndum a fi d’aconseguir O. La crisi catalana, una opor- 10. Informe-síntesi de aquellas medidas que impi- la independència del país i, per tunitat per a Europa. La Cam- les actuacions del Síndic de dan la consecución del refe- això, van ser nombroses les pana, Barcelona 2018. Greuges al voltant de l’1-O. réndum, sin afectar la normal persones voluntàries que van 4. La República de los no-in- Novembre 2017. convivencia ciutadana.’ col·laborar en la preparació dependentistas, #NousRepubli- 11. Referéndum 1-O. Ra- Segons estadístiques del referèndum. Van comprar, cans. Nautilus Comunicació i joy amenaza a la Generali- completades recentment, el traslladar i amagar les urnes Cultura SL, Banyoles 2018. tat: ‘Nos van a obligar a lo dia 1 d’octubre els Mossos [9] i, uns dies abans de la vota- 5. Informe sobre la vul- que no queremos llegar’. d’Esquadra van tancar 500 ció, van ocupar massivament neració de drets fonamen- Público, Política, 15-09-2017. col·legis electorals i els poli- els col·legis electorals per a tals i llibertats públiques en 12. Tribunal Superior de cies espanyols 98 [13]. Quan evitar-ne el tancament [14]. ocasió de la reacció penal Justicia de Cataluña, Sala els col·legis estaven protegits Durant la jornada electoral, a partir de l’1 d’octubre i Civil y Penal. Diligencias per nombroses persones els els ciutadans van presidir les l’aplicació del 155 CE. Maig previas 3/2017. Mossos no intervenien per meses electorals, van votar, 2018. 13. Catalunya 1 octubre considerar que no ho podien i van protegir les urnes amb 6. Govern.cat. Primer 2017. Memòria gràfica geo- fer sense carregar i, per tant, els seus cossos Així mateix, d’octubre, informe d’una localitzada d’un dia que mai sense alterar la convivència molts informàtics voluntaris repressió #240 octubre de oblidarem. ciutadana. Les mateixes es- van treballar intensament per 2018. 14. Una gentada prote- tadístiques expliquen que els mantenir el cens universal 7. Anàlisi jurídica de les geix els col·legis arreu de agents de policia espanyols digital durant tota la jornada suspensions de normes ca- Catalunya per votar en el van intervenir en un total de [15]. talanes sobre el referèndum referèndum. Els ciutadans 114 centres de votació i, en d’autodeterminació. fan vetlla durant tota la nit 75 d’aquests, van realitzar Referències 8. Albalat J. G. Al carrer per a protegir els col·legis. càrregues amb la finalitat de 1. Montilla avisa de la des- del Perú. Les policies locals VilaWeb, 01-10-2017. requisar les urnes i paperetes afecció dels catalans envers comencen a custodiar les 15. Els ‘hackers’ que van per a impedir la votació. Espanya. VilaWeb, 08-11- urnes propietat de l’Estat. El fer possible el cens univer- D’acord amb els antece- 2007. Periódico, 28-09-2017. sal en el referèndum. Vi- dents exposats, el poble de 2. Estatut d’Autonomia. 9. Vicens L, Tedó X. Ope- laWeb, 04-10-2017.» 49 REPORTATGE 1/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H L’alarmant desglaç de Grenlàndia: dotze anys per a evitar un desastre

Ecologia Un estudi de ressò mundial alerta que el planeta es dirigeix cap a un punt de no retorn si els pròxims anys no es redueixen les emissions

Grenlàndia es desfà més de pressa que no es pensaven els científics.GT

na va eliminar el concepte Grenlàndia, una porció de te- JOSEP REXACH FUMANYA dels discursos de Bush i el va rra que acumula el 8% del gel És impossible substituir per ‘canvi climàtic’, del planeta. tornar al n una escena del film menys agressiu i que pretenia L’estudi és un crit d’alerta començament, com Vice, que retrata l’ascens desmarcar l’acció de l’home publicat a la revista Proce- si l’acció de l’home de Dick Cheney a la Casa com a causa de les altera- edings of the National Aca- Blanca fins a conver- cions climatològiques. Sigui demy of Sciences of the United no hagués tingut tir-se en vice-presi- quin sigui el terme utilitzat, States of America (PNAS), que cap impacte Edent de George Bush, explica el negacionisme és com més edita cada setmana l’Acadè- a tall d’anècdota com es va va més desacreditat. El darrer mia Nacional de Ciències dels impulsar el negacionisme estudi, del qual s’han fet ressò EUA. La principal conclusió és de l’escalfament global per els principals mitjans mun- que Grenlàndia es desfà més mitjà del llenguatge. L’ad- dials, alerta sobre les greus de pressa que no es pensaven ministració nord-america- conseqüències del desgel de els científics. 50 REPORTATGE 2/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Si s’activa un canvi d’estat a l’Amazones, un desgel massiu a Grenlàndia o un desgel del Permagel, això no es podrà aturar. STIG NYGAARD

Dotze anys perquè no sigui recorda que el planeta ja s’ha saber quin seria exactament irreversible escalfat un grau per culpa de L’escalfament no el ritme del desgel. I què podem fer, amb aquesta la contaminació generada per té una progressió Fa deu anys, el desgel de situació? És impossible tor- l’acció de l’home. lineal, sinó Grenlàndia podia fer créixer el nar al començament, com Hi ha estudis que indiquen nivell del mar 0,3 mil·límetres exponencial si l’acció de l’home no ha- que, amb un escalfament glo- anualments. Ara, més del do- gués tingut cap impacte –és bal de dos graus, s’activarien ble, 0,7 mil·límetres. És a dir, a partir dels anys vuitanta processos que serien irrever- que un grau d’escalfament en el que comença a disparar-se el sibles. ‘Ja podrem tenir molts futur tindrà molt més impacte creixement de l’escalfament cotxes elèctrics, que si s’acti- que un grau d’escalfament en global–, però sí que es pot va un canvi d’estat a l’Ama- el passat. ‘L’escalfament no actuar abans que la situació zones, un desgel massiu a té una progressió lineal, si- sigui irreversible i causi ca- Grenlàndia o un desgel del nó exponencial. Comencem a tàstrofes naturals. De fet, hi Permagel, això no es podrà veure que els processos s’ac- ha un termini que ha estat aturar. Per molt que aleshores celeren. Els dos graus poden acceptat per la major part de reduïm les emissions a zero, ser tan perillosos perquè, si la comunitat científica: dotze perquè si es desfà un pol, tu els traspassem, poden activar anys. ‘És el temps que tenim no pots revertir la situació processos sobre els quals ja no per a canviar el rumb i evitar i congelar-lo.’ Si el planeta tindrem cap control.’ l’augment d’1,5ºC o 2ºC, que supera aquesta temperatura Per cert, si Grenlàndia es són els llindars que no hem de de dos graus, s’entra en una desfés del tot, el nivell del traspassar’, diu Escrivà, que fase desconeguda i no es pot mar creixeria set metres, de 51 REPORTATGE 3/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Glacera oriental de la Maladeta (1992-2015). JORDI CAMINS

manera que inundaria moltes es fonen a l’oceà Atlàntic. Ara, nim al costat de casa, com les poblacions baixes del litoral i però, els científics han des- ‘Si s’activa el desgel glaceres del Pirineu. L’obser- en faria desaparèixer qualse- cobert que entre el 2003 i el de Grenlàndia, vador glaciòleg Jordi Camins vol dels paisatges urbans que 2013 la major part del gel de l’aeroport de és qui segurament ha estudiat ens imaginem. Aquest vídeo Grenlàndia no es va perdre més aquestes formacions de Barcelona serà de la NASA explica de forma pas al sud-est ni al nord-est gel que el canvi climàtic va il·lustrativa el creixement del de l’illa, sinó al sud-oest, on submarí’ fent desaparèixer. I ho il·lus- nivell del mar. pràcticament no hi ha glace- tra amb fotografies compara- ‘Aquesta notícia és un sen- res. Aquesta troballa demos- tives en què es veu a la per- yal molt fort que aviat po- tra, segons l’estudi, que el gel fecció com aquestes glaceres dríem arribar a un punt de de la superfície de Grenlàndia es van consumint i van cedint no retorn’, explica a VilaWeb es va fonent a mesura que les terreny a la pedra. Les xifres l’ambientòleg Andreu Escrivà temperatures globals aug- parlen soles. Es calcula que el (València, 1983), qui ens aju- menten, cosa que provoca que 1830 la superfície glacial dels da a entendre la importància rius d’aigua fosa flueixin fins dos vessants del Pirineu era d’aquest estudi: ‘Cal entendre a l’oceà i, com a conseqüèn- d’unes 2.000 hectàrees (20 que són dades noves perquè cia, creixi el nivell del mar. quilòmetres quadrats) i avui es va arribant a una detecció s’ha quedat reduïda a una molt més precisa que fa uns Les nostres glaceres quarta part. anys. Hi ha un balanç molt i l’aeroport, el millor La glacera de la Maladeta, més clar sobre la massa total exemple a la Vall de Benasc, una dels que es va perdent per totes La gent necessita compara- més grans del Pirineu, podria les vies, i això ens diu que es cions properes per a copsar la desaparèixer d’ací a vint anys va més de pressa que no ens magnitud de la tragèdia. Per o trenta, segons els experts. pensàvem i hi ha zones que això Escrivà ens parla d’un El canvi climàtic i, de manera no s’estudiaven i que també lloc ben conegut: ‘Si s’acti- indirecta, l’acció de l’home, s’han de tenir en compte.’ va el desgel de Grenlàndia, fan agonitzar aquesta massa I per què aquestes dades l’aeroport de Barcelona serà de gel, que no és tan sols una tan alarmants no s’havien submarí. És molt bèstia, però reserva d’aigua dolça, sinó conegut fins ara? Els inves- és que és així. No vol dir que que també serveix per a re- tigadors havien mostrat pre- això passe d’ací a vint anys, gular l’ecosistema. Si l’any ocupació per la desaparició ni trenta, ni cinquanta. Però 1991 ocupava 50 hectàrees, de gel al sud-est i al nord- a final de segle, la pujada del actualment n’ocupa menys est de Grenlàndia, on hi ha nivell del mar podria arribar a de la meitat, 23. Aquí sobre grans glacials dels quals es superar els dos metres.’ us n’oferim una comparativa, desprenen trossos de gel de També ens són propers es- perquè una imatge val més la mida d’un iceberg i després pectacles de la natura que te- que mil paraules. 52 ENTREVISTA 1/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H MIREIA BOYA ‘Si no anem tots a l’una al Suprem a encarar-nos a l’estat, ells guanyen’ Entrevista a l’ex-diputada i membre del secretariat nacional de la CUP sobre el judici contra l’1-O, les mobilitzacions i la repressió

ALBERT SALAMÉ

ROGER GRAELLS FONT

’ex-diputada de la CUP Mireia Boya insisteix que cal una mobilització cons- —S’acosta el judici. També us volien (Sent Gaudenç, 1979) serà jutja- tant als carrers per a denunciar els drets jutjar al Suprem. Us han apartat de la da per desobediència al Tribunal fonamentals. causa? Superior de Justícia de Catalunya A més, augura un front antirepressiu —La meva causa ha evolucionat. Pri- (TSJC), després de la decisió del ampli que s’oposi a una sentència con- mer, vaig declarar al Suprem acusada de LTribunal Suprem espanyol de fer-la demnatòria i aturi el país, però tem que rebel·lió i em demanaven trenta anys, i fora de la causa. Boya fa una crida a es normalitzi la repressió. Ara, diu que ara la causa s’ha dividit i els membres de encarar-se a l’estat espanyol en el judici no té pas por de les amenaces d’il·lega- la mesa i jo hem passat al TSJC. És una polític contra l’1-O. En aquest sentit, lització de la CUP: ‘Ja ens poden detenir, aberració jurídica, perquè el Suprem s’ha adverteix del perill de la divisió i també que en vindran uns altres.’ quedat Carme Forcadell. Això indica que 53 MIREIA BOYA 2/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

persegueixen una gent determinada. A —La vostra defensa al TSJC diferirà Forcadell no la jutgen per allò que ha fet, gaire de la que hauríeu fet al Suprem? sinó per allò que ha estat, presidenta de —No. Primer vull dir que el Suprem l’ANC. També aparten de Madrid aquells no alleugereix el judici, sinó que han Si aquesta sentència que potser han tingut una actitud d’en- separat les causes en una estratègia per no és absolutòria, carar-se políticament a aquest tribunal a fragmentar la causa contra l’inde- polític. pendentisme i fer veure que són moltes ens hem de plantar petites coses, quan en realitat hi ha completament com a —Com creieu que l’entoma, l’indepen- més de 1.200 persones investigades país dentisme? per delictes relacionats amb el Primer —L’actitud que hem de tenir a Madrid d’Octubre. És moltíssim. No són els nou és d’unitat. Es parla molt de la unitat de Madrid només, la repressió és molt estratègica, però en la qüestió antire- gran. La seva estratègia és de fragmen- pressiva és imprescindible. Si no anem tar la repressió. El delicte pel qual se tots a l’una a encarar-nos a l’estat, a m’acusa –desobediència– és el mateix explicar que són ells els qui han vulnerat i serà una defensa política. Fins i tot, Com es pot permetre un munt de drets, com el de protesta, crec que tenim més llibertat per a dir que la policia el d’iniciativa parlamentària, el d’au- clarament què pensem, com s’han vul- todeterminació, etc. Si no diem tots les nerat els nostres drets com a diputats i espanyola detingui mateixes coses, ells guanyen, perquè ens partits que ens vam presentar amb un batlles, representants divideixen. És més important la unitat programa electoral plenament legal, el sindicals i periodistes del discurs davant el Suprem que no pas qual vam complir. Potser és aquesta, la el 2019? la unitat per a qualsevol de les batllies o raresa que no entenen, que un partit pu- per a les eleccions que han de venir. Els gui complir un programa electoral. Com partits i l’independentisme de base hau- que ja haurà passat el judici a Madrid i rien de ser-ne molt conscients, d’això. hi haurà una sentència, al TSJC podrem Qualsevol declaració –totes legítimes– ser més contundents denunciant les que contradigui aquest discurs únic vulneracions de la part parlamentària. sobre què vam fer el Primer d’Octubre, Carme Forcadell és a la presó per haver no pensa en termes de país ni de futur permès un debat i a mi em jutgen la de l’independentisme. iniciativa parlamentària. És la llibertat ideològica, que jutgen. —Els escrits de defensa són força di- ferents, per exemple, el de Cuixart i el —La CUP va anunciar mobilitzacions de Forn. Sembla que no hi hagi gaire d’ençà del primer dia de judici, amb la coordinació ni la unitat que demaneu. campanya ‘Alcem-nos’. Quina impor- Us preocupa? tància tindran? —És cert que cadascú té la seva cir- —La crida que hem fet continua ferma cumstància personal i cadascú ocupava perquè les nou persones que jutgen a un càrrec diferent. No els he llegits tots, Madrid som nosaltres, també. Són els però entenc queen el cas de Quim Forn, nostres presos polítics i ens jutgen a tots. hi ha una defensa d’ell com a conseller La idea és explicar la vulneració de drets, d’Interior i d’explicar què va fer i què denunciar-la aquí i internacionalment i no, tècnicament. Més enllà de l’escrit no permetre que això sigui normal, que de defensa, ells hauran de contestar a la societat catalana accepti que això sigui unes preguntes i de fer un al·legat final normal i que es demanin les penes que es que entenc que serà més polític que no demanen. Des del primer dia, alcem-nos pas jurídic. La part jurídica ja la faran els per a aturar-ho tot. I més després de les advocats, però els jutgen a ells i a tots detencions de la setmana passada. Com nosaltres. La part tècnica dels advocats pot ser que detinguin setze persones que ja està bé, que cadascú l’enfoqui com només exercien el seu dret de protesta? vulgui. Però la part política no s’ha de Com es pot permetre que la policia es- desdibuixar, això és un judici polític. panyola detingui batlles, representants 54 MIREIA BOYA 3/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

És una il·lusió pensar que poden liquidar l’independentisme amb il·legalitzacions i detencions

ALBERT SALAMÉ

sindicals i periodistes el 2019? Si això no de la violència, de les caputxes, fins i és una operació d’estat contra les lliber- tot les peticions d’actuació policíaca, tats i una cosa que s’assembla bastant a ara els partits com Ciutadans no el fa. una dictadura, no ens queda altre remei En tercer lloc, els taxistes fan un seguit que sortir al carrer i denunciar-ho. Si d’accions absolutament necessàries si no, estem acceptant que aquesta vulne- en algun moment decidim seriosament ració de drets és possible, que la poden de plantar-nos fins que no s’hagi acabat fer i que ens és igual. Hi haurà actes al aquesta vulneració de drets. Per tant, si territori i ha d’haver-hi una coordi- hi ha qualsevol mena de protesta per a nació de base perquè hi hagi múltiples aconseguir que no es vulnerin els nostres mobilitzacions per a aturar-ho tot i fer drets, ens hi afegirem. accions de protesta diverses els quatre mesos de judici i fins a la sentència. Si —La CUP ha esta crítica amb el govern aquesta sentència no és absolutòria, i els partits majoritaris de l’indepen- ens hem de plantar completament com dentisme, dient que descoratgen la a país. Hi perdem tots, no tan sols els mobilització. Per què ho dieu? independentistes. —Sobretot va ser amb aquest discurs previ al 21-D. Vam veure que es cri- —Aquests dies hi ha hagut les mobi- ticava gent que protestava i que tenia litzacions dels taxistes. Molta gent es dret de protestar, vagi vestida com vagi demana si l’independentisme ha de ser vestida. Des dels Lledoners es donen més contundent al carrer. uns missatges de normalitat i d’un cert —En primer lloc, els taxistes tenen dret protagonisme que lleva la força i el mús- de protestar, tenen dret de fer vaga i cul que teníem el Primer d’Octubre i estem amb ells. En segon lloc, tot aquest el 3 d’octubre i que ens va servir per a discurs criminalitzador de la protesta defensar el referèndum i per a protestar l’anem veient menys amb aquest col·lec- en massa. Creiem que per a recuperar tiu que no pas el 21-D. Tot aquest discurs aquest múscul hem d’organitzar-nos 55 MIREIA BOYA 4/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

per a mobilitzar-nos i ser més potents al carrer. Quan volen condemnar el teu dret de protesta, l’única cosa que et queda és protestar. Igual que quan et volen silenciar, has de cridar més fort. Interpretem que els discursos de retòrica desobedient i de confrontació que fa el govern no es tradueixen en fets. Els fets són el contrari, aquest fals diàleg amb el govern de l’estat, aquestes reunions amb les empreses de l’Íbex-35, aquests sopars amb en Pedro Sánchez... Tot això la gent no ho entén i desmobilitza. Tens companys a la presó i a l’exili i encara consideren si has d’aprovar el pressu- post de l’estat?

—Creieu que el PDECat i ERC poden acabar aprovant el pressupost espanyol? —Ho intentaran, i no ho hem de per- metre. Al final, és provar de tancar per dalt, als despatxos, allò que vam obrir per baix el Primer d’Octubre. Si nosaltres ALBERT SALAMÉ vam decidir d’autodeterminar-nos, per què des dels despatxos s’intenta tancar una segona transició per a no fer-ho? La mobilització és més necessària que mai. sortirem d’aquest debat sobre el pres- Denunciem els intents del govern i dels supost. Segurament serem en un procés partits d’arribar a una pseudo-normali- constituent per la República. Per mi, tat que tanqui aquest procés d’indepen- això és un fals debat. Pel fet d’aprovar el dència i que l’endarrereixi molts anys pressupost de Madrid, els bombers o els si ara renunciem a la nostra sobirania. taxistes, o qualsevol col·lectiu, no viurà Si hi ha una sentència millor. Els canvis que necessitem són tan condemnatòria, m’imagino —El problema que pot tenir la Generali- profunds i radicals, de tot el sistema, que un gran front amb tots els tat és que necessita un pressupost per a això només s’aconsegueix en un procés partits sobiranistes i totes les resoldre conflictes i evitar noves vagues d’autodeterminació. entitats socials i en defensa de mestres, metges, mossos, bombers... Enmig del procés d’independència, el —La societat catalana es va avesant a dels drets humans fent una govern ha de gestionar. Això també pot la repressió? crida a plantar-se condicionar que s’aprovi el pressupost —Crec que sí. Sí que t’indigna que detin- espanyol i, com a contrapartida, el PSC guin batlles, periodistes i representants doni suport als comptes de la Genera- sindicals, però hi ha hagut tantes de- litat. tencions i és tan fort tot això que passa, —Al final això és negociar molles del dia amb presos polítics i exiliats polítics, a dia. En cap cas permetran de millorar que la gent ho ha assumit perquè ja com s’haurien de millorar les condi- no surt tant al carrer. Potser el discurs cions d’aquests col·lectius i de la classe desmobilitzador que fan el president treballadora. Mentrestant, no afrontem Torra i el vice-president Aragonès, amb el gran debat. Si som sobirans i tenim la les seves accions del dia a dia, que són gestió econòmica del nostre pressupost totalment autonomistes, hi contribueix. i trenquem el sistema capitalista que Però, després de la detenció d’un perio- ens imposa Madrid i que es reprodueix dista que portava el braçalet de premsa, en polítiques del govern, segurament que treballava fent fotografies d’una 56 MIREIA BOYA 5/5 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

manifestació i va ser detingut, no en- 2,3 milions de persones que vam votar tenc com els altres periodistes no han l’1-O no desapareixerem. És una il·lusió sortit en massa al carrer per a protestar pensar que poden liquidar l’independen- contra aquesta detenció i per la llibertat tisme amb il·legalitzacions i detencions. de premsa. Són preguntes que em faig. Ho poden intentar, sí, i hi ha precedents Per què no ens atrevim a sortir més al com el País Basc. Que el judici sigui televisat ha carrer per denunciar aquesta operació de de permetre que la gent torni l’estat profund i la vulneració de drets? —La setmana passada va esclatar la cri- a sortir per a reivindicar els Ens hi anem acostumant i això no es pot si de Podem. Com veieu que l’esquerra seus drets permetre. Que el judici sigui televisat ha espanyola es divideixi? de permetre que la gent torni a sortir per —És una pena que les esquerres ens a reivindicar els seus drets. dividim, perquè això ens fa menys for- tes davant l’avenç de l’extrema dreta. —Això pot condicionar la reacció de la Hauríem de tenir tendència a formar societat catalana a una probable sen- grans fronts d’esquerres, sobretot de tència condemnatòria? base, amb unitat popular i als municipis, Els ajuntaments són un bastió —La nostra campanya justament és i no pas aquesta tendència a fragmen- per a guanyar sobiranies de mobilització constant i permanent tar-nos. A més, sovint motivada per a partir del primer dia, per a evitar que hiperlideratges i hipermasculins. En es normalitzi una sentència, per molt aquest sentit, per mi és una mala notícia baixa que sigui. L’única sentència que que aquest espai de Podem es divideixi a podem acceptar és l’absolució. Hi hem l’estat espanyol. També ha passat aquí, d’arribar amb prou tremp i força per amb Som Alternativa i ara Sobiranistes. a plantar-nos, és la tasca que hem de És una manera vella de fer política que fer aquests quatre mesos de denúncia, ve d’ICV i aquestes lluites pel poder i el mobilització i organització perquè el col·laboracionisme amb el règim del 78. front antirepressiu sigui com més ampli, plural i transversal millor. Qualsevol qui —És a dir, penseu que el problema dels sigui contrari a la vulneració de drets comuns és la dinàmica que s’arrossega fonamentals hauria de sortir a protestar, d’ICV. durant el judici, de la manera que vulgui. —Sí, és la vella política de sempre: de Si hi ha una sentència condemnatòria, partit, d’estructura i de col·laboració m’imagino un gran front amb tots els amb el règim del 78. partits sobiranistes i totes les entitats socials i en defensa dels drets humans —La CUP no es presenta a les eleccions fent una crida a plantar-se. No es pot europees. Fareu campanya per l’abs- permetre de cap de les maneres que ens tenció? condemnin. —No ho hem decidit, encara. No s’ha dut a debat a les territorials i encara —Es va adobant el terreny per a il·le- són bastant lluny. Coincideixen amb galitzar la CUP? les municipals, que per a nosaltres són —No ho sé, si acabaran il·legalitzant la la prioritat absoluta, perquè els ajun- CUP o no. Però sí que sé que per moltes taments són un bastió per a guanyar amenaces que hi hagi la CUP no canviarà sobiranies. Com que els grans partits la seva ideologia, ni la seva manera de fer d’àmbit nacional han demostrat que al ni les seves crides a la mobilització. No govern i al parlament no són capaços de ens fan por. Ja ens poden detenir, que en defensar aquestes sobiranies, hem de ser vindran uns altres després. Ja poden fer forts als ajuntaments. No volem que hi el que vulguin, que la gent que hi ha al hagi ajuntaments que segueixin ordres darrere de la CUP no desapareixerà i tro- de partits i que es diuen d’esquerres tot barem la manera de continuar avançant. i que en realitat tenen més tirada cap al De la mateixa manera que també poden centre i en cap cas no aporten propostes empresonar dirigents polítics, però els rupturistes en clau republicana. 57 ENTREVISTA 1/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H JENNIFER CLEMENT ‘Com ho poden dir, que unes imatges de la BBC són “fake news”?’ La presidenta del PEN Internacional lamenta que Vargas Llosa deixi l’entitat i explica que el comunicat té el vist-i-plau del conjunt del PEN Internacional

ACN

SEBASTIÀ BENNASAR

ennifer Clement (1960) va néixer sobre la relació del pintor Jean Michel ral. Ha estat a Barcelona per a presentar als EUA, però de ben petita se’n Basquiat amb la ciutat de Nova York i un comunicat de suport a Jordi Cuixart va anar a viure a Mèxic. Tanma- nombrosos llibres de poemes. Les seves i Jordi Sànchez en què ella, grans inte- teix, féu els estudis universitaris novel·les han obtingut èxits importants l·lectuals de prestigi mundial i quinze a Nova York, on es va llicenciar en de venda i de crítica i alguns dels pre- centres PEN de tot el món en demanen Jantropologia i literatura anglesa. És la mis literaris més importants del món. l’excarceració i l’eliminació dels càrrecs primera dona que presideix el PEN Club Clement assegura que el PEN Club –una de rebel·lió i sedició, alhora que alerten Internacional d’ençà que es va fundar, de les entitats més antigues del món en dels retrocessos democràtics. De resultes el 1921. Abans, del 2009 al 2012, havia defensa de la llibertat d’expressió i dels del comunicat i del que va emetre fa uns ocupat la presidència del PEN mexicà. drets humans dels escriptors– continua quants dies el PEN americà, el president Ha publicat quatre novel·les, un llibre a l’avantguarda de la diplomàcia cultu- d’honor de la institució, Mario Vargas 58 JENNIFER CLEMENT 2/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Llosa, ha anunciat que deixava l’entitat, dèmia sueca... la pressió és molt forta i molt irritat. s’aconsegueixen coses.

—Quasi cent anys d’història i sou la —Entenc que aquesta maquinària de Quan ho necessites primera presidenta. Diríem que el PEN suport és la que tenen ara Jordi Cuixart tens el suport de 150 Club no és una entitat gaire paritària... i Jordi Sànchez després de la presentació Com l’encareu, la vostra presidència? del comunicat a favor seu? centres de tot el món, —És una responsabilitat que em prenc —Sí, aquest és el suport que tenen ara els amb grans escriptors, molt seriosament. He fet coses per posar dos dirigents de la societat civil catalana. amb tots els premis la dona al centre de l’organització. Nobel al darrere —Creieu que aquesta pressió tindrà un —En un organisme tan gran les coses bon resultat a Espanya? no són immediates, però el canvi era —A Mèxic va funcionar perquè hi ha important i paga la pena... un respecte molt gran pels escriptors i —Sí, vam trigar dos anys a poder apro- pels poetes. Hi ha governs que no senten var per unanimitat la reforma de la vergonya davant les nostres actuacions i nostra carta constituent, que ara diu n’hi ha en què la pressió funciona molt bé. És molt possible que que lluitarem contra la persecució per el PEN també agafi qualsevol mena d’odi i inclou conceptes —Heu agafat aquests dos casos per- com el d’igualtat, que a començament què són dues personalitats de l’àmbit els casos dels presos del segle XX ni tan sols s’havia detallat. cultural, però hi ha més presos polítics polítics, però no empresonats que també ho són, com podem fer-ho a la —També heu fet una altra passa im- ara Raül Romeva o Oriol Junqueras, que babalà portant en aquest sentit... abans d’entrar a presó ja havien escrit —Després de l’aprovació de la reforma llibres, i alguns altres que han escrit a de la carta constituent hem elaborat el la presó. També s’estudiaran, aquests Manifest de la Dona, que ha impulsat un casos? important grup de treball amb consellers —És molt possible que el PEN també i conselleres. El fet sorprenent és que el agafi aquests casos, però no podem fer- document ha sortit del PEN, però després ho a la babalà. Ha de venir d’una petició l’han emprat moltes organitzacions, del comitè dels escriptors empresonats com ara les Nacions Unides. i, a partir d’aquí, iniciar un expedient. També s’ha de parlar amb l’escriptor, —De totes maneres, ja hi teníeu expe- la seva família i els advocats, és una riència, en processos dilatats, com el burocràcia una mica lenta. que va dur a considerar un delicte fede- ral l’assassinat de periodistes a Mèxic... —Com és la vostra relació amb el cen- —Era fonamental canviar una llei i hi tre català del PEN. Sovint es diu que hi treballàvem totes les ONG: els assas- ha un grup de pressió català en el PEN sinats de periodistes i escriptors no Internacional... podien ser un afer intern de cada estat, —Tinc molta relació amb el PEN ca- s’havien de perseguir des del govern talà i amb Catalunya mitjançant Carles federal, i això ho vam aconseguir quan Torner. Ell és un home de Catalunya el PEN va començar a treballar-hi se- que fa trenta anys que és al PEN i m’ha riosament. aproximat molt el món català. Però la meva relació amb Catalunya ve de molt —Precisament la negociació es va des- més lluny, de Mèxic. encallar quan el PEN va entrar en el debat amb tota la força... —Com és això? —El PEN té això. Quan ho necessites —Jo era molt amiga de Ramón Girao, tens el suport de 150 centres de tot el que va fer la introducció a un llibre meu món, amb grans escriptors, amb tots que es diu El marinero de Newton, un els premis Nobel al darrere, amb l’aca- poemari sobre ciència. I durant quinze 59 JENNIFER CLEMENT 3/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

anys o vint vam passar el Cap d’Any amb nal, gairebé es troba forçat a deixar ells i amb més espanyols exiliats que d’escriure... es movien o s’havien mogut a l’entorn —Hi ha una bona part de veritat. Jo no d’Octavio Paz. Ell em va despertar l’amor podria escriure una novel·la, que em per Catalunya. requeriria molta concentració i fins i tot potser una vida paral·lela. No he escrit Pel que fa al cas de Vargas —Mario Vargas Llosa, diumenge a El cap novel·la però si alguns poemes, molts Llosa, és l’única protesta que País, i ahir el ministre d’Afers Estran- discursos i manifests que han implicat hem tingut fins ara gers espanyol, Josep Borrell, insistien una altíssima concentració per aconse- a dir que els ferits de l’1-O a Catalunya guir que siguin efectius i que els aprovi el eren una invenció, eren fake news. I màxim nombre de gent possible. Vargas Llosa està molt enfadat, fins al punt que ha anunciat que deixaria el —Heu arribat a aquest càrrec en un PEN per la posició que ha pres, segons dels moments més dolços de la vostra ell, a favor dels partidaris del cop d’estat carrera. Ha estat un gran sacrifici? a Espanya. —No ho he pensat mai com un sacrifici. El meu pare va ser un gran —Passa que hi va haver molts enre- El meu pare va ser un gran lluitador lluitador pels drets civils als gistraments, i molts van sortir en mit- pels drets civils als Estats Units i ens va Estats Units i ens va criar jans com la BBC. Com pots dir que unes criar ensenyant-nos que a la nostra vida ensenyant-nos que a la imatges de la BBC són fake news? Sí que també havíem de servir els altres. Jo no nostra vida també havíem de hi ha hagut casos en la història en què vaig pensar mai que seria presidenta del s’ha fet teatre per crear fake news, però PEN Internacional, però benvingut sigui. servir els altres no és pas el cas d’allò que va passar aquí. Pel que fa al cas de Vargas Llosa, —Viviu a Mèxic, i entre el 2009 i el 2012 és l’única protesta que hem tingut fins vau ser presidenta del PEN mexicà. Heu ara. El PEN, durant cent anys, ha estat dit que Mèxic és un dels països més el lloc dels grans debats del món, amb perillosos del món per a ser periodista... encerts i rectificacions. I aquest debat —El periodisme, sobretot el que cobreix i aquestes passions no són res de nou notícies de criminalitat a les províncies, per al PEN. El comunicat té el suport és molt perillós. Un dels principals pro- del comitè d’escriptors a la presó, i el blemes a Mèxic és que hi ha impunitat. conjunt del PEN internacional i les seves Tenim més de cent periodistes assas- resolucions recents en congressos i co- sinats aquests darrers quinze anys i no mitès. Lamento que Mario Vargas Llosa hi ha ni una sola persona a la presó per renunciï al PEN i sempre serà benvingut haver mort un periodista. A Turquia hi si canvia d’opinió. ha periodistes a la presó, i a Mèxic són a les tombes. Sí, en aquest sentit Mèxic és —Aquests dies us hem sentit dir que un dels pitjors països del món. la història del PEN és una història de presó i exilis... —I aquesta violència com afecta la vos- —D’ençà de les primeres cartes del tra literatura? PEN, es veu que hi ha un intent d’acollir —Potser no he escrit explícitament so- escriptors de fora en situació de perill bre l’assassinat de periodistes, però sí i de mirar com els podem salvar. Des sobre la violència a Mèxic. El meu llibre del primer moment hem volgut acollir anterior, Prayers for the stolen (titulat escriptors en situacions difícils i de lla- Ladydi en l’edició en castellà de Lu- vors fins a la creació de la xarxa Icorn men), tractava sobre el robatori de nens a de ciutats refugi, aquesta ha estat una de Guerrero, i el més recent, Gun love (Amor les nostres màximes prioritats. armado), explica com les armes dels Estats Units van a Mèxic i a l’Amèrica —Diuen que quan un escriptor arri- Central i també que la crisi humanitària ba a la presidència del PEN, bé d’un té a veure amb l’accés a armes, que és el centre nacional, bé de l’internacio- gran negoci dels Estats Units. 60 ANÀLISI 1/2 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H L’ombra d’Estrasburg inquieta la justícia espanyola

Tribunals El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem mesuren els passos amb la vista posada al Tribunal Europeu dels Drets Humans

ROGER GRAELLS FONT JOSEP CASULLERAS NUALART

l Tribunal Constitucio- nal i el Tribunal Suprem espanyols mesuren ara més que mai les deci- sions respectives que Eafecten els presos polítics. L’ombra del Tribunal d’Es- trasburg és llarga, especial- ment després de la sentència del 20 de novembre passat contra Turquia pel cas del diputat kurd Selahattin De- mirtaş, en presó preventiva. El TC ha de resoldre la set- mana vinent el recurs d’em- para d’Oriol Junqueras per la presó preventiva, i l’ana- logia d’aquests dos casos ha La cúpula del Consell General del Poder Judicial suscitat una discussió dins el espanyol. ACN tribunal, on fins ara hi havia una posició unànime sobre els recursos. La sentència condemna- Els magistrats del Cons- i, quan el Constitucional dic- tòria ordena a Turquia que El TC ha de resoldre titucional tenen ara una ur- tamini, obrirà la porta per- deixi en llibertat Demirtaş la setmana vinent gència damunt la taula. La què la defensa del president i determina que l’estat turc el recurs d’empara unanimitat s’ha trencat. Com d’ERC, si ho considera perti- ha vulnerat els drets polítics que l’ordenament jurídic es- nent, presenti una demanda d’Oriol Junqueras del diputat i de tots els elec- panyol ha d’incorporar la contra Espanya al Tribunal tors, atès que no pot exer- jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg. cir les seves tasques parla- Europeu dels Drets Humans Després d’un any de tenir mentàries. És exactament (TEDH), alguns magistrats al congelador els recursos dels la mateixa situació en què del TC temen que negar la lli- presos polítics contra la presó es troben els presos polítics bertat de Junqueras alimenti preventiva i més vulneracions, que mantenen l’acta de di- una futura sentència con- el Constitucional espanyol en putat: Oriol Junqueras, Raül demnatòria del TEDH contra va començar a resoldre arran Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Espanya. Seria una nova vul- de la vaga de fam de Jordi Sàn- Turull i Josep Rull. neració de drets fonamentals chez, Jordi Turull, Joaquim 61 ANÀLISI 2/2 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Forn i Josep Rull. Ara ja fa dies els presos polítics, presidida pels professionals que assu- que els magistrats debaten per Manuel Marchena, són meixen la defensa, conduiria sobre el recurs de Junqueras, conscients que les defenses, a l’absurditat de negar que de moment sense cap acord en el judici, prendran no- aquest dret tingui vigència, unànime. ta mil·limètricament de tot per exemple, al Tribunal Eu- La solució que pot allò que s’hi decideixi i de ropeu de Drets Humans.’ forjar el tribunal La maniobra del TC: qualsevol vulneració de drets La jurisprudència d’Estras- és una resolució una nova doctrina dels acusats que hi pugui ha- burg és ben present en els es- constitucional? que estableixi ver durant el procediment. crits d’algunes defenses. Les La solució que pot forjar el Segons que ha fet córrer el que més la fan valer són les una nova doctrina tribunal és una resolució que Tribunal Suprem mateix amb de Jordi Cuixart i de Carme constitucional estableixi una nova doctri- filtracions en alguns mitjans Forcadell, que fan tota una re- na constitucional. És a dir, de comunicació espanyols, lació de sentències del Tribunal que esmenti la sentència del la decisió de fer un judici Europeu dels Drets Humans Així que hi hagi TEDH sobre el dirigent kurd, amb setmanes de tres dies per a demostrar la vulnera- una sentència però que alhora argumenti de sessions, deixant lliures ció de diversos drets. A més, condemnatòria, que no hi ha analogia entre el dilluns i el divendres, res- l’escrit de defensa de Cuixart aquest cas i els dels diputats pon al fet que no vol donar avisa específicament que si la s’haurà de formular catalans empresonats. Si fos arguments a una denúncia sentència és condemnatòria, una nova demanda, així, el Constitucional fugi- de la vulneració del dret de la causa que es jutja s’acabarà definitiva, per ria d’estudi i aconseguiria de defensa. dirimint en tribunals interna- vulneració de drets mantenir la presó preventiva El problema del Suprem és cionals i que Espanya acabarà contra els acusats per a Junqueras i tancar la que no pot desfer tota la ins- rebent una condemna. porta a la resta de recursos. trucció del jutge Pablo Llarena, El procediment per a anar Aquesta maniobra dels i que la decisió que prengui en a Estrasburg ja s’ha activat magistrats del Constitucio- la sentència es fonamentarà en algun cas abans del ju- nal aconseguiria de mantenir en els arguments de les acusa- dici. Per exemple, amb un la unanimitat dins el tribunal cions, bastits al damunt de to- dels pocs recursos d’empara i donar dos missatges clars a ta aquella investigació, plena per violació de drets que ha l’opinió pública espanyola. de drets vulnerats, començant resolt el Tribunal Constitu- Primer, que es manté la unitat per la detenció preventiva de cional espanyol, el de Carme monolítica contra l’indepen- tots els presos polítics. Que el Forcadell. La defensa de For- dentisme català i que no es Suprem n’és conscient, de la cadell enllesteix el recurs a qüestiona la decisió del Su- intenció de recórrer al Tribu- Estrasburg contra l’empreso- prem. I segon, que la justícia nal d’Estrasburg, es veu en el nament preventiu. De recur- espanyola no cedeix davant missatge sibil·lí que el pre- sos en l’àmbit internacional, una sentència del Tribunal sident de la sala del Suprem, no se n’han pogut plantejar d’Estrasburg. I això, després Manuel Marchena, va deixar més, perquè el TC ha blocat dels revessos de la justícia anar enmig dels arguments sistemàticament la vintena europea contra la persecució amb què desestimava la peti- llarga que durant un any han judicial dels dirigents inde- ció dels presos de traslladar la anat presentant els presos i pendentistes exiliats. Una causa a Catalunya. Marchena que han anat essent admesos nova doctrina constitucional deia que el Suprem sí que era a tràmit i desats en un calaix, creada ad hoc per donar res- un organisme competent per sense resoldre. En tot cas, posta al recurs de Junqueras. a enjudiciar els fets i deixava així que hi hagi una sentència entrellucar que desestimaria condemnatòria, s’haurà de Mirant de reüll a Estrasburg la petició de declarar-hi en ca- formular una nova demanda, La presència no gaire llunya- talà. Acabava dient: ‘Sigui com definitiva, per vulneració de na del Tribunal Europeu dels sigui, fer dependre el dret de drets contra els acusats que, Drets Humans també s’albi- tenir un procés just de la dis- al seu torn, abans no vagi a ra des del Tribunal Suprem tància entre la seu del domicili Estrasburg haurà de passar espanyol. Els magistrats que i la de l’òrgan jurisdiccional o novament pel Tribunal Cons- conformen la sala que jutjarà de l’ús de la llengua materna titucional espanyol. 62 REPORTATGE 1/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El Piulet amb una banda roja tapant-li la boca i la frase ‘llibertat d’expressió’ a sobre. ALBERT SALAMÉ Groc: la lluita visual per l’autodeterminació

Expressió artística El llibre ‘Groc: història gràfica d’una lluita’ recull el testimoni visual de la mobilització popular catalana per l’autodeterminació, la llibertat i la independència

a Vic, va ordenar que es pen- la lluita catalana per l’autode- LAURA GÁLLEGO MARFÀ gés aquells qui portessin la terminació. Una lluita que ha insígnia groga damunt del deixat –i encara en deixa– un l 1705, durant la Guerra cap. Tres-cents dotze anys reguitzell de cartells, lemes, de Successió, els catalans després, el groc torna a ser pintades i manifestacions austriacistes que volien el símbol de la resistència El groc s’ha artístiques que Toni Galmés, el retorn del príncep Jor- catalana. No sabem si quan convertit en el historiador de l’art i dibuixant di de Hessen-Darmstadt es va triar el crespó groc per símbol de la lluita col·laborador d’Òmnium Cul- Eduien una escarapel·la –una a exigir l’alliberament dels tural, ha recopilat al llibre catalana per mena de llaç– groga al barret presos polítics es va tenir en Groc: història gràfica d’una llui- l’autodeterminació per a solidaritzar-se amb ell compte aquest precedent his- ta (Comanegra). i el seu exili. Aquest gest de tòric o si ha estat una curiosa L’eclosió de la revolta grà- resistència antiborbònica va casualitat, però aquest color fica catalana arriba amb els enfurismar tant Felip V que, s’ha convertit en el símbol de cartells i domassos de la cam- 63 REPORTATGE 2/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Un dels #Cartells9N, obra de Pep Boatella. PB Un mural de resposta irònica a la prohibició del groc de la junta electoral fet per Pol Leiva Cuixart. PLC

panya del referèndum i passa provoca creativitat’, diu Gal- dibuixants d’arreu retrates- Adoptar un símbol per l’ocupació de l’espai pú- més. I amb l’etiqueta #Car- sin la violència policíaca del per a la lluita blic amb llaços i simbologia tells9N, artistes com Conrad Primer d’Octubre i la repres- serveix ‘per a evitar groga, tot sovint transfor- Roset, que va proposar de fer sió. Totes les lluites tenen un mada pels unionistes. Però no cartells de campanya, Paula símbol, i després de l’empre- la violència perquè comença el 2017. Com explica Bonet, Lara Costafreda, Pere sonament de Jordi Cuixart i és una manera Toni Galmés al llibre, ja des Rosell, Bernat Solsona, Jordi Jordi Sànchez i de la prohibició de canalitzar els de les primeres mobilitzaci- Calvís, Marc Pallarès i els col· de la junta electoral espanyola bàndols’ ons multitudinàries convoca- lectius Reskate i Atabalats, de fer servir el groc a l’espai des per l’Assemblea Nacional entre molts més, van penjar públic durant la campanya Catalana i Òmnium Cultural, obres a les xarxes socials per del 21-D, el color groc ha es- el simbolisme i la força de a animar la gent a votar. El devingut el símbol d’aquesta les imatges van materialit- motiu: la prohibició de l’estat mateixa lluita per la democrà- zar-se en cartells artística- espanyol de posar les urnes. cia, la llibertat d’expressió, la ment potents. Tanmateix, Va ser el mateix detonant llibertat i l’autodeterminació. no és fins a la campanya de que l’estiu i la tardor del 2017 ‘El groc uneix moltes d’aques- la consulta del 9-N que un va fer que hi hagués penjades tes lluites’, diu Galmés. ‘Totes grup d’artistes no decideix de cartells massives, es fessin les reivindicacions tenen un de fer servir l’art per exigir cartells alternatius per a la símbol, ja sigui un objecte, democràcia. ‘La indignació campanya del referèndum i com la falç i el martell en el 64 REPORTATGE 3/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

cas del socialisme, o un color. tat francès: l’Atelier Populaire El vermell en el mateix socia- de la Sorbonne també va tenir lisme, el lila en el feminisme.’ el seu homòleg a la Universitat Adoptar un símbol per a la de Berkeley (Califòrnia) amb lluita serveix ‘per a evitar la el Political Poster Workshop. violència perquè és una ma- Aquests pòsters, que no van nera de canalitzar els bàndols’. signats, els pot adquirir qual- sevol i penjar-los on vulgui L’art polític i comunicatiu per escampar la revolta. ‘Són Quin valor artístic tenen unes pòsters fets molt ràpidament peces que poden reproduir-se amb colors simbòlics, imatges milers de vegades i escam- senzilles i frases molt directes. par-se arreu? La pregunta ja Perfectes com a eina comu- se la feia Walter Benjamin el nicativa’, explica Galmés. I 1936 a L’obra d’art en l’èpo- allò que passava l’any 1968 ca de la seva reproductibilitat també passa l’any 2017: l’ANC tècnica: la tècnica ha matat la i Òmnium, arran de les prohi- concepció de l’art com a cosa bicions del govern espanyol única i irrepetible. Ara l’art de fer campanya, pengen de és també missatge. ‘Des de la franc a les respectives webs els Segona Guerra Mundial hi ha cartells del referèndum perquè 1 la tendència a pensar que l’art tothom els pugui descarregar, que fas és polític i, per tant, imprimir i penjar. Aquests dies desvincular la part política –i també després dels empre- de l’artística és treure valor a sonaments– és clau la pla- ambdues parts’, explica Toni taforma #empaperem per a Galmés, i afegeix que el valor arribar a tanta gent com sigui artístic de la producció gràfica possible: cartells negre sobre dels darrers anys a Catalunya blanc amb lletres grans i cla- rau en la capacitat que han res, missatges directes, fàcils tingut de comunicar. ‘El seu d’imprimir a qualsevol lloc. valor és l’habilitat que tenen Tot i els cinquanta anys de perquè la gent se les apropiï diferència, és curiós de veure i les faci servir com a objec- com alguns dels leitmotivs del 2 te utilitari comunicatiu, és a maig francès s’han repetit a la dir, la seva capacitat de crear tardor catalana: les crítiques opinió pública mitjançant la contra la manipulació d’al- imatge.’ La capacitat, també, guns mitjans de comunicació, de molestar. ‘Els colors fe- contra la violència policíaca reixen. Alguns veuen un llaç dels antiavalots i, també, con- groc i el pinten o hi fan una tra el cap de govern. Si durant readaptació a sobre perquè els el Maig del 68, la frase del ge- molesta’, afegeix. ‘I és aquest neral De Gaulle ‘la reforma sí, el seu valor artístic, que tam- el desgavell no’ va ser motiu bé és social i és polític.’ de burla i acarnissament per part dels estudiants, a Cata- Reminiscències del Maig lunya, un dels crits burlescs 3 del 68 és ‘els catalans fem coses’, Les pintades i els cartells po- recordant que el president del 1. Pintada a terra que recorda l’1-O, amb la imatge d’un lítics escampats arreu ens re- govern espanyol, Mariano Ra- policia pegant a una dona gran. S’hi llegeix: ‘Espanya: corden la revolta gràfica del joy, havia dit en un vídeo elec- falsa democràcia’. AUTOR DESCONEGUT // 2. Atelier Populaire, Maig del 68. Un grafisme que toral: ‘M’agraden els catalans 1968. PHILIPPE VERMÈS // 3. Marató per la democràcia, 2017. no va aparèixer només a l’es- perquè fan coses’. CRIDA PER LA DEMOCRÀCIA 65 REPORTATGE 4/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

que cobrien els llits, i es po- saven al balcó perquè eren boniques. I per festa major, era el moment de lluir-les per demostrar la teva joia i la teva alegria de viure.’ I ara continua aquesta voluntat de destacar entre la resta. ‘Pintar el terra, escriure a les parets o omplir-ho tot de llaços grocs també respon a la voluntat de fer-ho tot cada vegada més gran i impactar’, diu Gal- més, qui afegeix que posar llaços grocs ‘és una gran provocació, una manera de cridar l’atenció’, i que treu- re’ls o pintar-hi una bandera espanyola aprofitant-ne el Una dona posa llaços grocs en una barana. ALBERT SALAMÉ color ‘respon exactament a la mateixa voluntat provo- cativa’. L’espai públic, diu, ha de ser polític: ‘És un error Penjar domassos és una manera de dir que s’ha de vetllar per la sobresortir dins la cacofonia visual que hi neutralitat de l’espai públic; ha a l’espai públic hem de vetllar perquè to- thom pugui dir allò que hagi de dir a l’espai públic’. Pintar Del Maig del 68 no se’n i de domassos. No tan sols la bandera espanyola en un copia l’estètica, que és ben d’estelades i pancartes que llaç groc ‘és una mostra de diferent, sinó l’essència: l’ús demanen l’alliberament dels política popular’. popular que s’ha fet d’aquests presos polítics i exigeixen de- Aquesta resposta a la pro- pòsters i imatges. La penjada mocràcia. El procés també ha vocació potser és de les po- de cartells multitudinària del fet aparèixer als balcons ban- ques manifestacions gràfi- 24 de setembre sota el lema deres espanyoles i europees, ques del ‘no’ durant aquests ‘Marató per la democràcia’ n’és fins i tot banderes espanyo- anys, perquè no hi ha hagut un dels exemples més clars. La les republicanes. De fet, la cap campanya gràfica en con- imatge de cartells d’Òmnium campanya de l’ANC pel sí al tra de la independència. No estesos a la plaça de la Uni- referèndum es basava a pintar els calia, diu, ‘perquè sabien versitat de Barcelona recorda els balcons amb els colors dels que el referèndum no es faria la dels cartells estesos perquè domassos que repartien. i continuen pensant que no se n’assequés la tinta a l’Ate- Penjar domassos és una es va fer’. ‘No necessitaven lier Populaire el Maig del 68. manera de sobresortir dins fer propaganda de res perquè ‘L’encartellada popular és una la cacofonia visual que hi ha tenien tot l’aparell de l’estat forma de resistència pacífica, a l’espai públic, on la imatge a favor seu.’ de desobediència pacífica: és és la protagonista. Segons que el poder popular’, diu Galmés. explica Galmés, penjar do- L’humor, arma llancívola massos és una tradició molt Quan el creuer Moby Da- L’espai públic, la lluita mediterrània i catalana, vin- da, decorat amb dibuixos de de símbols i la inexistent culada a la cultura popular Warner Bross, va arribar al campanya del no i a les festes majors: ‘Anti- port de Barcelona per allo- Els balcons de pobles i ciu- gament, es treien les teles tjar agents de la policia es- tats són plens de banderes de domàs, les teles nobles panyola enviats a Catalunya 66 REPORTATGE 5/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

per evitar el referèndum, la El retrat, la humanització reacció general va ser riure. dels represaliats La imatge d’agents antia- Des que són a la presó, però valots vivint entre dibuixos també des que són a l’exili, animats va ser tan esper- la manera de recordar i rei- pèntica, que aquells agents vindicar els represaliats són que després van carregar els retrats. Probablement, els violentament contra la po- més icònics són els vectors de blació pacífica es van acabar l’il·lustrador Jordi Calvís, que coneixent popularment com també es poden descarregar a piolins. Des del Piulet amb des de la seva web i imprimir. la banda vermella tapant-li N’hi ha d’altres, com els de la boca fins al Coiot estoma- Toni Galmés mateix, fets per cat, hi ha hagut centenars de a Òmnium. La il·lustració, no mems, cartells i dibuixos que pas la fotografia, ha servit per han fet befa de la repressió a reivindicar-los. Galmés ex- espanyola amb els dibuixos plica que tant l’ANC com Òm- de la Warner. Justament, nium tenien clar que havien un dels fils conductors que d’interpel·lar la humanitat uneix molts cartells i pin- d’aquestes persones, ‘perquè tades és aquest: l’humor. deixaven de ser polítics per ‘Totes les revoltes fan servir ser un més de nosaltres, per- l’humor perquè és una eina què defensaven les mateixes molt potent’, explica Gal- idees que nosaltres’. El retrat més. ‘Amb l’humor et rius de sintetitza i dóna humanitat. l’altre; et deixes endur, però Il·lustrar amb les cares de també l’interpel·les’, i afe- la gent a qui es ret home- geix: ‘Quan et sents agredit, natge no és nou, a Belfast la millor arma és riure-te’n, totes les parets eren plenes Una noia porta una careta del Piulet en una situar-t’hi per sobre.’ L’hu- dels retrats dels presos de concentració a la plaça de la Universitat de Barcelona, mor és enginy, creativitat. l’IRA, per exemple. L’efec- dies abans del referèndum ALBERT SALAMÉ I en canvi, la violència, no. tivitat d’humanitzar rau en

Retrats dels represaliats. JORDI CALVÍS 67 REPORTATGE 6/6 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

el posat afable, ‘la mirada mordaç i sense subterfugis al perduda que no t’interpel·la cos militar i a la pena de mort. directament i et diu “vota’m” Tot i que l’obra havia passat sinó que mira cap al futur’. la censura, els autors van ser Per Galmés, és una manera condemnats i van acabar a la de crear empatia, de dir ‘la presó i a l’exili. Com a protes- teva lluita és la meva, i per ta pel judici contra la lliber- tant, la teva repressió també tat d’expressió dels artistes, és la meva’. es va fer un logotip en què es veia una màscara de tea- La reutilització d’un símbol, tre amb una banda vermella el crit per la llibertat que li tapava la boca i unes 1 d’expressió lletres cal·ligra- Un dels símbols que més fiades que deien ha transcendit, a banda del ‘llibertat d’ex- color groc, és la franja roja pressió’. És un sobre la boca, utilitzada ini- disseny origi- cialment per a la campanya nal de l’escenò- del referèndum ‘Crida per graf i fundador la democràcia’. Una jove, del Teatre Lliure un nen, un immigrant, gent Fabià Puigserver. gran… Tots, amb la boca ta- La idea, però, sem- pada per la banda. La idea bla que va ser de Tere- primera era recordar que la sa Calafell, membre de la prohibició de votar interpe- companyia Putxinel·lis Claca, l·lava tots els col·lectius de segons que explica Galmés la societat, però ha acabat al llibre. Sigui com sigui, la esdevenint un símbol contra imatge va esdevenir icònica, 2 la repressió, per la llibertat i la banda vermella que tapa d’expressió. Galmés, que va la boca torna a ser el símbol ser l’encarregat de dibuixar contra la manca de llibertat la campanya, pensa que no d’expressió. També s’ha em- hauria tingut tanta transcen- prat en cartells que demanen dència si la Guàrdia Civil no la llibertat de Valtònyc, dels hagués prohibit de distribuir presos polítics i contra el 155. la revista d’Òmnium en què Així doncs, els pòsters, els es repartia un domàs amb lemes convertits en pinta- una d’aquestes imatges: ‘Si des i cartells, els grafits, els la Guàrdia Civil no hagués mems, les il·lustracions i les fet res, probablement hauria banderes han estat una eina passat sense pena ni glòria, per a la lluita per l’autode- però es converteix en símbol terminació. També ho han de repressió i de censura. I estat de moltes altres lluites, quan hi ha censura, la veu del com ara la feminista, de la poble es fa més forta.’ qual Comanegra publicarà L’encàrrec d’Òmnium era també la història la gràfica. 3 d’actualitzar una imatge que Els autors són Toni Galmés el 1978 ja havia estat un sím- i Maria Àngels Cabré, durà 1. Cartell de suport als encausats bol per la llibertat d’expressió per títol Lila: història gràfica dels Joglars per l’obra de teatre ‘La i contra la repressió i la cen- d’una lluita i farà un repàs de torna’. FABIÀ PUIGSERVER // 2. La banda sura. El 1977, la companyia la història gràfica del femi- vermella ha esdevingut un símbol teatral els Joglars va estrenar nisme des d’una perspectiva per si mateixa. VW // 3. Cartell de l’obra La torna, una crítica global. Crida per la democràcia. OC 68 ENTREVISTA 1/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

JOSEP REXACH FUMANYA

ANTXON RAMÍREZ DE ALDA res dels joves d’Altsasu, els primers que van ser empresonats, ja han passat vuit-cents dies a la presó. ‘L’estat necessita Bé, si filem prim els compliran demà, precisament quan l’Audièn- Tcia espanyola anunciarà la revisió de la “terrorisme de baixa sentència que els van imposar. Abans de saber-ne la resolució, hem parlat amb intensitat” per a Antxon Ramírez de Alda, pare d’Adur Ramírez, condemnat a dotze anys. Tot i les irregularitats del procés judicial, Ra- continuar castigant’ mírez de Alda no vol perdre l’esperança i es resisteix a donar-ho per perdut. Si no, més endavant vindrà el Suprem, o Parlem amb un dels pares d’Altsasu, Europa, però ‘llavors ja serà massa tard’. el dia abans que l’Audiència —Gairebé vuit-cents dies empresonat. espanyola revisi la sentència que va Com està el vostre fill, l’Adur? imposar als joves —L’Adur, com sabeu, és dels tres nois empresonats des del principi. Està, com nosaltres i com tothom, amb uns senti- ments contraposats, enfrontats. Perquè pots sentir-te optimista, però alhora amb molta por i nerviós. Pots pensar que ja veus la llum però alhora ho veus molt negre. És molt estrany. I ja sabem que és l’Audiència espanyola i, per tant, l’estat espanyol, però desitja que passin els dies, que arribi la revisió i saber quina és la fase següent. Si ja és al carrer, genial, i si no anar pensant en el pròxim recurs al Tribunal Suprem.

—Ha tingut suport psicològic durant aquest temps? —A la presó poden tenir suport psicolò- gic, però depèn de cada centre peniten- ciari. L’Adur, a les presons espanyoles on va estar, ho va passar molt i molt malament. Va tenir una crisi personal i a sobre fins i tot va ser castigat. Per això vàrem sol·licitar un psicòleg d’aquí, de Navarra, perquè hi ha organitzacions especialitzades a tractar presos. Un psi- còleg va desplaçar-se fins a la presó, ha- víem gestionat el seu permís per telèfon amb la direcció del centre. Però quan ja era allà, li hi van denegar l’entrada i va haver de girar cua. Vam aconseguir que finalment li fes la visita i va anar-hi un parell de vegades. Amb el canvi de presó ALBERT SALAMÉ 69 ANTXON RAMÍREZ DE ALDA 2/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

a Vitòria, el tractament psicològic és hi ha més motius per a mostrar-se més millor i ara mateix Adur és ben tractat. esperançat? —El Suprem, segons que sembla en —Com imagineu que seria ara la vida casos anteriors, analitza més a fons les En la revisió de la de l’Adur, fora de la presó? qüestions i d’una manera diferent. Des sentència s’ha de ser —Si tot hagués anat normal, com que de sempre els advocats ens han dit que feia l’últim any de la carrera de magis- al Suprem hi podria haver algun gest i una mica optimista teri i li quedava una assignatura que va que es rebaixessin les penes. acabar a la presó, doncs hauria fet les pràctiques, les hauria acabades i ja seria —Una rebaixa seria una victòria? professor. I en aquests moments, no sé si —Parlar de victòria o derrota no m’agra- treballaria o no. Aquest és el camí normal da. Aquests dies ens demanem si hem que hauria fet. d’anar a l’Audiència com si fos el partit Si apliquessin la llei de tornada d’una eliminatòria. Ens ho amb tots els casos —Teniu l’esperança que la revisió que hem de prendre com que és el partit farà demà la sala d’apel·lacions de l’Au- de tornada, amb una afecció a favor i semblants, els nostres diència espanyola sigui positiva? volem fer un bon resultat. És clar que fills haurien de ser —Per una part, haig de ser optimista, no en el partit d’anada ja vàrem fer un bon al carrer esperant la tinc cap més remei. Sempre s’ha de tenir partit però els àrbitres i el camp ens van sentència ferma esperança. Per una altra banda, sabem fer una mala passada. on som, coneixem l’Audiència espan- yola, sabem què va passar al judici, amb —I més enllà hi ha Europa. moltes proves que no es van acceptar. I —Des del començament, com que es va en la revisió de la sentència s’ha de ser veure que era molt complicat, gent de una mica optimista. Al cap i a la fi és una l’àmbit de la jurisprudència ens deien que oportunitat i que volem que l’estat apro- això acabaria a Europa. I estem segurs que fiti per posar fi a això d’una vegada. Ho el tribunal d’Estrasburg dirà que l’estat desitgem tant... De manera que al final, hi espanyol no té raó, com tantes vegades ha com una contradicció de sentiments. ja ha passat. Però què passa? Que llavors ja serà massa tard. Les bufetades que ha —Dos dels tres jutges que revisaran la rebut l’estat espanyol per la seva manera sentència han estat condecorats per la d’aplicar la justícia són contínues. Per Guàrdia Civil, una relació entre la jus- això no s’entén que encara actuïn així. I tícia i aquest cos que s’ha anat veient mentrestant continuen aplicant la presó durant tot el judici. provisional com a forma de càstig, perquè —Això mateix... Dos han estat condeco- si apliquessin la llei amb tots els casos rats per la Guàrdia Civil i el tercer ha as- semblants, els nostres fills haurien de sistit a alguna conferència del Col·lectiu ser al carrer esperant la sentència ferma. de Víctimes del Terrorisme al País Basc Però en aquest cas no... (COVITE), que també era part acusadora en el cas. Ho vàrem denunciar, i no tan —La jutgessa argumentava que hi havia sols ens van refusar el recurs, sinó que risc de fugida... van aplicar una multa de sis-cents euros —Això deia, però és tan absurd... Per- a cada jove que va presentar el recurs què tres han estat empresonats des del perquè van dir que s’havia actuat de principi però quatre han estat a fora mala fe. És que tot el cas ha estat tan en llibertat i no se n’havien anat pas. I desproporcionat, sobredimensionat, s’havien presentat diverses vegades... tergiversat i manipulat... Només volem justícia, coi. Si això hagués passat en —El judici és una mica lluny, però quina qualsevol altre lloc, no hauria acabat així. és la irregularitat més flagrant que heu vist durant el procés? —Si el recurs no prospera a l’audiència, —Home, la més flagrant va ser, en ple llavors ja podreu apel·lar al Suprem. Allà judici oral, quan a l’amo del bar on va 70 ANTXON RAMÍREZ DE ALDA 3/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

passar tot li van ensenyar la seva de- l’assumeixen molts partits, també el claració i va restar bocabadat. ‘Si jo no PNB. Han demonitzat una opinió política he declarat’, els va dir. I al final de la i intimiden el jovent. declaració que li mostraven no hi havia signatura i els ho va dir: ‘Eh, però si a —Qui vol veure terrorisme on no n’hi més no hi ha signatura.’ Molts advocats ha? Han demonitzat una opinió ens han explicat que només per això ja —Nosaltres creiem que al País Basc, política i intimiden el jovent s’hauria pogut invalidar el judici. Hi ha abans, fa anys, hi havia una situació molt més irregularitats, com ara la famosa dura, amb el terrorisme d’ETA. Quan es camisa blanca. Al principi no volien ad- va acabar això, alguns partits han deixat metre com a prova un vídeo de després d’obtenir rèdits que guanyaven abans, dels fets, on es veia clarament que un no tan sols electoralment, sinó també guàrdia civil portava la camisa blanca, monetàriament. És molt cruel, però tot i que ells asseguraven que li havien com que aquest escenari va desaparèixer La població catalana ens ha donat coces i cops de puny i, fins i tot, hi ha partits i estaments –diguem-ne donat molt suport havien lliurat com a prova la peça de estat– que necessiten alguna cosa que roba ben esparracada. Al final van haver abans els anava bé. El fiscal, durant el d’admetre el vídeo i es va desmuntar tot judici, ho ha anomenat ‘terrorisme de allò que deien. Això va ser estrambòtic. baixa intensitat’, per poder continuar castigant i crear una situació que no —Dotze anys de presó. Ja heu començat deixi no avançar. a pensar en la possibilitat que el vostre fill surti abans per bon comportament? —Com ha reaccionat el poble envers —Algun company ho comenta i en parla els joves? amb els advocats, i algun diu a veure —És digne de veure. Impressionant. si el Nadal vinent ja podem sopar tots D’un bon començament, la gent, els pa- plegats amb el tercer grau. Sempre hi res i les mares, s’han posat en la nostra fem tombs. Ara ja no redueixen pena per pell i ho han viscut com una cosa per- bon comportament, ara et poden donar sonal. Per això el nostre suport ha estat un vis-a-vis més, diguem que et donen incondicional. Estic molt orgullós del premis. S’haurien de fer càlculs sobre la meu poble. Altsasu també té una tradició pena màxima per passar al tercer grau, molt lluitadora, ja d’ençà del temps de la però m’estimo més no fer-ne perquè República, i és situat en una zona amb vull que siguin lliures abans. una majoria social independentista.

—Molts familiars parleu d’aquest pro- —Dins el drama que viviu, en desta- cés com un escarment. Per què? caríeu cap nota positiva, de tot plegat? —Sí, és un escarment perquè per això —Ho diem molts i fins i tot ens dema- volien condemnar-los des de bon co- nem si nosaltres seríem capaços de fer mençament, amb l’excusa del delicte això mateix. La resposta d’ànims i de de terrorisme. Amb aquesta versió han suport que rebem a tot arreu on anem —Sí, al final els camins s’han anat tro- volgut demostrar que a Altsasu la Guàr- a fer xerrades és inimaginable. No ho bant perquè en tots dos casos hi ha hagut dia Civil era perseguida. I hi ha una or- oblidarem mai perquè és emocionant. una clara utilització política de la justícia ganització que es diu Ospa Mugimendua o una politització de la justícia. Encara que defensa això. Han lligat aquests joves —De primer, els familiars dels presos que els temes no tinguin res a veure, la amb l’organització i defensen que això d’Altsasu preferíeu de mantenir un justícia ha actuat d’una manera similar. constitueix terrorisme perquè ETA ja distanciament amb el cas dels presos Per això, a l’hora de denunciar aquesta tenia la mateixa consigna. I això ho van polítics catalans, perquè una de les situació que compartim, hem tingut acompanyar de literatura pel judici, amb vostres armes en el judici era demostrar l’oportunitat de compartir molts actes. l’objectiu de convertir-los en terroristes. que en els fets no hi havia cap motivació La població catalana, com que observa Amb tot plegat, volen ensenyar als joves política. Però amb el pas dels mesos hi el cas d’Altsasu tan paradigmàtic com que la Guàrdia Civil no la faran marxar. ha hagut un acostament. Com ho heu els dels polítics catalans, també ens ha Però resulta que aquesta reivindicació viscut? donat molt suport. 71 ANÀLISI 1/2 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Ara fa cinc anys, els dos L’extrema dreta: SEDA HAKOBYAN I ALEXANDRE SOLANO grans grups, socialdemòcra- tes i populars, ja van pactar el grup més gran a política europea és la investidura. La necessitat marcada de fa temps per d’aquesta nova aliança només la sortida del Regne Unit fa que consolidar un bloc po- del Parlament de la UE. De moment, la lític i institucional de dos an- dificultat d’aconseguir el tics rivals. No fa gaire temps Lvist-i-plau de la Cambra dels semblava que populars i so- Europeu? Comuns ha fet enquistar una cialistes tenien polítiques to- situació que obre un futur talment contraposades. L’Aravot La possible unió de tota la incert per als britànics. Els grups situats més a l’esquerra dels socialistes ultradreta faria d’aquest grup el més Un sistema en crisi (S&D), l’Esquerra Unitària nombrós Tanmateix, la situació no és Europea-Esquerra Verda menys imprevisible per al con- Nòrdica (GUE-NGL) i Els junt de la Unió Europea, tant Verds-Aliança Lliure Euro- per la incertesa del desenllaç pea (G-EFA), mantenen un del Brexit, com pels mateixos suport força similar al d’ara problemes al seu si. Les insti- fa cinc anys, del 14% d’escons tucions cada vegada són més entre tots dos grups a un 15% allunyades dels ciutadans i han dels diputats aquest 2019. perdut legitimitat, cosa que ha Ara, sí que trobem un aug- fet créixer, elecció rere elecció, ment de vots a l’extrema dre- moviments euroescèptics com ta, principalment a l’Europa a resposta d’aquest malestar. de les Nacions i les Lliber- Aquests moviments són for- tats, de la qual formen part el macions principalment d’ex- Rassemblement National de trema dreta i podrien ser el Marine Le Pen (abans Front principal grup europeu a les National) i la Lliga Nord de eleccions del maig. Matteo Salvini. Tot i això, el Encara que sembla molt suport vers als altres grups de improbable que qualsevol dretes també va a l’alça. altre estat surti de la Unió Europea, la veritat és que, Una nova aliança de electoralment, les mostres de l’extrema dreta malestar porten a un escenari A la dreta dels populars hi ha cada vegada més pròxim a actualment tres formacions, una crisi sistèmica. però podrien convertir-se en Les últimes projeccions un de sol després de les elec- estimen que caldria aplegar cions del 26 de maig. El primer els partits que han repre- és l’Europa de les Nacions i les sentat l’actual model polí- Llibertats, mencionat abans. tic i econòmic per assegurar És el més escorat a l’extrema una majoria al parlament. dreta i també inclou el Partit És a dir, socialistes, popu- per la Llibertat (Països Baixos) lars i liberals. El nombre de o el Partit Liberal (Àustria). vots d’aquestes tres forma- Tots aquests partits podrien cions s’estima en un només arribar a ser primera força en 51,6%, una baixada conside- els seus països respectius. Els dirigents de l’extrema dreta rable si tenim en ment que El segon era liderat per van assolir el 61% dels vots Nigel Farage, el dirigent de europea, a Coblenza. E.P. el 2014 i el 72% el 2009. l’UKIP, que no va voler formar 72 ANÀLISI 2/2 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Percentatge d’escons de 2014 i projecció d’Europe Elects per al 2019. VW

part del grup de Le Pen perquè força actualment, amb un to- cis tenen un principi d’acord que aconseguissin un govern, la trobava massa extremista. tal de quinze eurodiputats. El amb Viktor Orbán. Malgrat com ha passat recentment a La veritat és que una gran part següent partit seria l’alemany formar part del Partit Popular Itàlia. Ara hi ha la possibili- d’aquest grup (17 diputats de Reformadors Liberal-Conser- Europeu, el seu partit Fidesz tat que siguin primera força 41) van ser elegits per l’UKIP vadors (una escissió moderada s’integraria al nou grup ul- a Europa, encara que sense i ja no podran repetir la legis- d’Alternativa per Alemanya), tradretà. majoria per a governar. latura perquè el Regne Unit de només cinc escons, que, a Tenint present que té ac- La tendència sembla clara, abandonarà la Unió Europea. més, molt segurament no es tualment dotze eurodiputats, amb un sistema actualment A més d’aquest partit, hi són presentarà al maig. si es consolida el pacte amb en crisi i uns ciutadans que presents el Moviment Cinc hongaresos i polonesos, molt no estan satisfets ni amb les Estels i Alternativa per a Ale- La ‘Primavera Europea’ de probablement l’aliança d’ex- polítiques ni amb la democrà- manya, que ha deixat clar que l’extrema dreta trema dreta seria la primera cia europees. Sense una re- voldria que tots dos grups El 10 de gener el ministre de força del Parlament Europeu. definició total i absoluta dels s’unissin. Sense Farage, el l’interior italià i dirigent de A més, molt probablement mecanismes de legitimitat i valedor principal del grup i la Lliga Nord, Matteo Salvini, els partits d’aquest grup se- de l’ús del poder de les insti- màxim responsable perquè es va reunir amb Jarosław rien primera força a Hongria, tucions europees i dels estats, no s’unís amb Le Pen, sembla Kaczyński, cap del partit Llei i Polònia i Itàlia. És possible sembla imparable el creixe- més que probable que a la Justícia. L’objectiu: formar un que també passi a França, ment de l’extrema dreta. I següent legislatura s’uniran. front comú per a després de Àustria i els Països Baixos. més si pensem en l’estanca- Per últim, hi ha els Con- les eleccions europees, segons Salvini posa l’accent en el ment dels partits situats més servadors i Reformistes Eu- ells mateixos, en defensa dels fet que aquests estats tenen a l’esquerra dels socialistes. ropeus. D’ideologia conserva- ‘valors europeus’: la segure- dret d’aprovar lleis ‘en interès Cal afegir que molt sovint dora i euroescèptics, són molt tat, el desenvolupament, la dels seus ciutadans sense que els canvis no es produeixen de diversos. Hi ha la Nova Aliança família i les arrels cristianes. Brussel·les s’hi interposi’. Al manera gradual, sinó que hi Flamenca, el Partit Conser- La suma de tots tres grups seu torn, socialistes i populars ha un efecte bola de neu. Per vador britànic, que històri- a la dreta del Partit Popular passarien d’aplegar un 54% tant, pot ser que, quan gran cament havia estat la força Europeu conformaria segons dels escons a un 43% i els part dels qui mantenen la si- majoritària, i també forces les projeccions 170 escons i un caldria el suport dels liberals tuació –degradant contínua- estricament d’extrema dreta, 24% dels vots. Els populars, per a mantenir el poder de les ment el sistema en matèries com el Partit Popular Danès i el el principal grup a les en- institucions europees. tan diverses com la crisi dels Partit dels Finlandesos. Amb la questes, 177 i només un 21% D’entrada, el perill era que refugiats, la gestió de l’estat partida dels conservadors bri- dels vots. un partit d’extrema dreta fos de benestar o la defensa dels tànics arran del Brexit, la gran Però el front de l’extrema primera força en un estat, drets fonamentals i la demo- formació serà el partit Llei i dreta encara és més ampli, i com ja va passar fa cinc an- cràcia– hi vulguin reaccionar, Justícia de Polònia, la segona Le Pen, Salvini i la resta de so- ys a França. El següent era potser ja serà massa tard. Gastronomia La Garoinada de Palafrugell Festes La festa de la Calçotada de Valls D.E.S. Cultura popular Foguerons de la Pobla a Gràcia C.O.N.N.E.C.T.A. >26-27/1/2019 ARTS ESCÈNIQUES GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS

Presenta dues exposicions que volen contextualitzar el naixement del museu L’IVAM 30 ANYS: QUÈ PASSAVA AL MÓN EL 1989?

LIBIDO UPRISING, 1989. JOE SPENCE 1/2 74 D.E.S. ART I MUSEUS C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Mural Tots Junts Podem Aturar la Sida, de Keith Haring, Barcelona, 1989. FERRAN PUJOL ROCA. ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA L’IVAM INAUGURA LES CELEBRACIONS DEL 30È ANIVERSARI EXPLICANT QUÈ PASSAVA AL MÓN EL 1989

Exposicions Presenta dues exposicions que volen contextualitzar el naixement del museu

una recerca del Centre d’Investigacions REDACCIÓ Col·laboratives.

urant tot aquest any l’Institut 1989: quan es va acabar el segle XX i Valencià d’Art Modern s’abocarà va néixer l’IVAM a la celebració del 30è aniversari L’exposició ‘1989. La fi del segle XX’ i ja ha presentat les dues prime- aplega gairebé dues-centes obres crea- res exposicions: ‘1989. La fi del des l’any 1989 de més de setanta artistes. Dsegle XX‘ i ‘Cas d’estudi: 1989. IVAM‘. N’hi ha de tot el món. S’hi destaquen Tenen per objectiu contextualitzar el Sophie Calle, Martin Kippenberger, Wi- naixement del museu, el 18 de febrer lliam Kentridge, Mona Hatoum, Juan de 1989. La primera mostra se centra a Uslé, Guerrilla Girls, Susana Solano, Nan explicar què passava al món l’any 1989, Goldin, Thomas Ruff, Richard Prince, amb diverses obres d’art produïdes Keith Haring i Rogelio López Cuenca. La aquell any, vinculades a alguns dels mostra no s’organitza en seccions, sinó esdeveniments més importants que partint de relacions i analogies i al·ludint van succeir. I la segona tracta sobre el a alguns dels fets fonamentals que van procés de formació de l’IVAM, basada en canviar el món el 1989. 2/2 75 D.E.S. ART I MUSEUS C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Something More, 1989, Tracey Moffatt.FUNDACIÓ HELGA D’ALVEAR

La idea del temps és molt present en El catàleg de l’exposició explica que L’IVAM s’explica sobre si mateix l’exposició, amb els rellotges d’Arts- l’1989 ha estat considerat com l’any en L’any 1989 va ser també l’any en què es chwager i Allighiero & Boetti i amb què va acabar una època, la Guerra Freda. va inaugurar l’IVAM. L’exposició ‘1989. unes natures mortes particulars, com Una fi que es va reflectir en la imatge de IVAM’, dins la línia d’exposicions ‘Cas ara la bola de roses de James Lee Byars. la de la caiguda del mur de Berlín. El 1989 d’estudi’, ha partit de la col·lecció pròpia del Inclou imatges de mort com ara Les també es va celebrar el bicentenari de museu i de la documentació que conserva. Tombes de Sophie Calle i els penjats de la Revolució Francesa, però, després de Aquesta exposició vol mostrar com va les escultures de Pepe Espaliú i Martin l’ensulsiada de la Unió Soviètica, ha estat néixer l’IVAM i aprofundir elements clau de Kippenberger. L’estratègia de la masca- considerat com l’any en què van fracas- la seva identitat, com ara la seva col·lecció, rada i el qüestionament de les identitats sar les revolucions. També va ser l’any definida al començament per un projecte apareix en les obres de Jo Spence, Tseng en què una onada de conservadorisme profundament historicista, la manera com Kwo Chi i Tracey Moffat. També hi són va inundar els Estats Units i Europa, hi el museu es comunicava amb la premsa i fonamentals els relats de vida, com pas- hagué casos de censura artística molt el seu entorn, l’edifici que l’acull. sa en els dibuixos de Vittorio Scarpati, importants i un seguit d’accions per a fer ‘Cas d’estudi. 1989. IVAM’ ha estat que parlen sobre la seva experiència visible la pandèmia de la sida. Encara que pensada també com un punt de trobada en com a malalt de sida, o la sèrie que Nan potser, com tot final, el 1989 va significar que, a partir de l’abril, es faran converses Goldin dedica a la seva parella, l’actriu un principi, va començar el camí cap a i visites que aprofundiran alguns dels as- Cookie Mueller. tot això que passa avui. pectes que s’assenyalen en l’exposició. 76 D.E.S. GASTRONOMIA C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Ja fa anys que Palafrugell organitza cada hivern la Garoinada, unes jornades gastronòmiques dedicades a aquesta menja. AP LA GAROINADA: PALAFRUGELL DIFON LES PROPIETATS GASTRONÒMIQUES DE L’ERIÇÓ DE MAR AMB UNES JORNADES

Jornades Deu restaurant de la vila ofereixen menús degustació amb productes locals i de temporada

des a aquesta menja que duren fins al La resta del menú pot variar lleu- REDACCIÓ 31 de març. gerament d’un restaurant a un altre, Hi participen una desena de restau- però tots ofereixen un segon plat amb e mitjan de gener a final de març, rants repartits entre Palafrugell, Lla- carxofes com a base i unes postres la garoina arriba al punt òptim franc i Calella de Palafrugell. Cadascú protagonitzades per la poma. Són de consum. Conegut també com ofereix un menú especial protagonitzat dos productes locals i de temporada, a garota o eriçó de mar, aquest per les garoines, que habitualment es perquè un altre dels objectius de les animal marí de la família dels mengen crues com a aperitiu. Acabades jornades, més enllà de difondre les Dequinoderms no és gaire apreciat en al- de recollir, es parteixen per la meitat i és propietats gastronòmiques de la ga- tres zones de la costa, però es consumeix quan s’aprecia millor el marcat gust de roina, és potenciar aquestes menges. molt a les comarques nord-orientals i a mar de la seva carn. Però també es poden Per això els menús també van mari- l’Alguer. Per això ja fa anys que Palafru- menjar d’altres maneres: gratinades, dats amb vins del celler Espelt, que gell organitza cada hivern la Garoinada, estofades amb patates, acompanyant pertany a la denominació d’origen unes jornades gastronòmiques dedica- pastes i arrossos, etc. Empordà. D.E.S. 77 C.O.N.N.E.C.T.A. GASTRONOMIA vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El guanyador de l’any passat va engolir més de cinc quilos de calçots. AV LA FESTA DE LA CALÇOTADA DE VALLS, EL TRET DE SORTIDA DE LA TEMPORADA DEL CALÇOT

Festes El programa de la festa inclou una colla de concursos, però el més espectacular és el de menjar calçots

popular, com ara cercaviles de danses Amb aquesta festa s’estrena la tem- REDACCIÓ i d’imatgeria festiva. porada del calçot, que es pot menjar fins En el programa de la festa hi ha diver- al mes d’abril. Aquests dies diversos ot i que del mes de novembre sos concursos –de cultivadors de calçots, restaurants del poble i de tota la comarca ençà ja es poden menjar calçots, d’elaborar salsa…– però el més popular, ofereixen menús especials de la calçota- és entre el gener i el febrer quan per l’espectacularitat, és el de menjar da. Perquè una calçotada completa, tal se n’intensifica el consum. Per calçots, en què participa gent de tot arreu. com mana la tradició, és formada per això, al cor de la temporada, El guanyador de l’any passat va engolir moltes més menges, a part dels calçots Tdiumenge es fa a Valls la Festa de la més de cinc quilos de calçots, amb més de i la salsa: se solen aprofitar les brases Calçotada. Aquesta jornada a la capi- 300 unitats ben sucades en salsa. per a coure-hi carn, llonganissa i car- tal del calçot va destinada a difondre Per a qui vulgui tastar calçots amb xofes. A més perquè la calçotada sigui les propietats gastronòmiques i les calma i moderació, a la plaça de la Zeta ben autèntica, la dita diu que s’ha de tradicions entorn d’aquesta men- s’hi fa una degustació popular. És un fer a Valls o al voltant: ‘Ha de tenir com ja. Durant tot el dia se succeeixen menú format per calçots, salsa i una a teló de fons la serralada de Miramar; demostracions per a aprendre com llesca de pa per a acompanyar. Tot plegat com a escenari, una masia vallenca, i, coure calçots a l’estil tradicional, regat amb vi de la zona i, per postres, com a platea, la ciutat de Valls amb el degustacions i mostres de cultura una taronja. seu campanar alterós.’ 78 D.E.S. GASTRONOMIA C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H CAP DE SETMANA DE CARXOFES A BENICARLÓ

Festes Unes jornades gastronòmiques, una carxofada popular i una fira de productes de proximitat, plats forts de la Festa de la Carxofa

Al vespre es farà un dels actes més concorreguts de la festa: la gran torrada de carxofes.

AB

Aquest cap de setmana es fan alguns s’hi podran degustar tot de plats que tenen REDACCIÓ dels actes centrals de la festa. N’és un la carxofa d’element principal. La progra- la fira de productes gastronòmics de mació es completa amb tallers de dansa, ntre totes les varietats de carxofa proximitat que es farà dissabte; a més concerts de música folk, esdeveniments que hi ha al país, la de Benicarló de carxofes, s’hi podran comprar i tastar esportius i activitats per a la mainada. és una de les més preuades. Per més menjars de la terra. I al vespre es D’ençà del 1998, les carxofes de Be- això en aquesta població del Baix farà un dels actes més concorreguts de nicarló tenen Denominació d’Origen Maestrat hi dediquen la Festa de la festa: la gran torrada de carxofes. Ben Protegida, un reconeixement a un cul- Ela Carxofa, que abasta gairebé tota la amanides amb un raig d’oli, es couran tiu que hom creu que es va començar a temporada: del gener al març. Entre a la graella centenars de carxofes au- conrear al segle XIII, però que no es va els actes, s’hi destaquen tot d’activitats tòctones. Tot seguit, la festa es clourà començar a produir a gran escala fins gastronòmiques per a potenciar tots els amb un ball. ara fa setanta anys. Benicarló no és pas vessants que ofereix aquesta hortalissa: Diumenge, els restaurants que par- l’única població que celebra una festa pintxos amb carxofa, tallers de cuina, ticipen en les jornades gastronòmiques gastronòmica dedicada a la carxofa; s’hi unes jornades en què participen tot de presentaran a la plaça de la Constitució afegeixen també, per exemple, Cambrils restaurants de la ciutat, excursions als les creacions més innovadores en la De- i el Prat del Llobregat, que durant el camps de conreu, col·loquis sobre les mostració Gastronòmica de la Carxofa de mes de març i abril fan fires dedicades propietats que té… Benicarló. Serà un acte obert a tothom i a promoure’n el consum. 79 D.E.S. CULTURA POPULAR C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H TRACA FINAL DEL CICLE DE SANT ANTONI: GRÀCIA FA ELS FOGUERONS DE LA POBLA

Tradicions Enguany s’encendran una dotzena de fogueres als carrers i les places del barri barceloní

REDACCIÓ

a fa vint-i-set anys que el darrer cap de setmana de gener els ca- rrers i les places de l’antiga Vila de Gràcia s’omplen de foguerons. S’hi fa la festa dels foguerons Jde Sant Antoni de la Pobla, una tradi- ció importada de Mallorca que ha calat profundament en el calendari festiu gracienc. De fet, els foguerons estan tan consolidats que s’han acabat convertint en la festa major d’hivern oficiosa de Gràcia. L’acte central de la festa es fa dissabte al vespre, però la celebració dura tres dies i comprèn molts altres actes per a acostar-se a la cultura popular i les tradicions mallorquines. Un dels més destacats serà un ta- Hi haurà una dotzena de foguerons, repartits per ller per aprendre a ballar ball de bot, la carrers i place. ICUB dansa tradicional de Mallorca. Es farà divendres al vespre al Centre Artesà Tradicionàrius i anirà a càrrec del grup I pel que fa a les colles de la Pobla, els on hi ha un escenari amb concerts de de música i dansa de Felanitx S’Estol diables, acompanyats de la figura de Sant música folk. des Gerricó. Tot seguit, el mateix grup Antoni, i diversos grups de xeremiers i farà un concert on es podran posar en tamborers. Una mostra que aplega dimonis de tot pràctica els coneixements apresos. En acabat, començarà la revetlla, amb el món Dissabte serà el dia gran dels fogue- l’encesa dels foguerons. Enguany, n’hi Mentre durin els foguerons, es podrà rons. L’activitat començarà al matí amb haurà una dotzena, repartits per carrers veure l’exposició ‘Un món de mil dimo- concerts de música folk a tots els mer- i places: a les places del Diamant, de la nis’, que versa sobre la visió que tenen cats del districte de Gràcia i una sessió Virreina i del Nord i als carrers de Verdi, cultures d’arreu de la figura del dimoni. de teresetes –els titelles tradicionals Joan Banques, Llibertat, Tordera, Fra- És una mostra produïda per la Fundació mallorquins– a la Casa de la Festa de la ternitat (a la part de dalt i a la de baix), Pare Ginard repartida en tres equipa- Violeta. A la tarda, les colles de cultura Puigmartí, Berga i la placeta de Sant ments de la vila de Gràcia: el Centre popular de Gràcia faran la cercavila i Miquel. Al voltant de cadascun, s’hi farà Artesà Tradicionàrius, la Violeta i l’Orfeó els balls al costat de les colles vingudes una revetlla amb carn a la brasa, música Gracienc. Per mitjà de fotografies, ma- expressament des de la Pobla. Per la part i cant. Destaquen el fogueró de la plaça pes i il·lustracions, explica com són els gracienca hi haurà dracs i bèsties de foc, del Diamant, on es farà la festa de la diables en indrets tan dispars com ara els gegants, els castellers, els bastoners… Ximbomba, i el de la plaça de la Virreina, Itàlia, Bulgària, Eslovènia i el Japó. D.E.S. 1/2 80 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

L’irreverent i controvertit director Lars von Trier irromp als cinemes amb la seva darrera cinta. IMDB EL CONTROVERTIT LARS VON TRIER IRROMP ALS CINEMES AMB ‘LA CASA DE JACK’ L’irreverent i controvertit director Lars von Trier irromp als cinemes amb la seva darrera cinta La casa de Jack. L’actor Matt Dillon es posa en la pell del protagonista, un assassí que sembla voler convertir les seves accions en una obra d’art i intro- duir-hi un discurs intel·lectual. Bruno Ganz, Uma Thurman i Ed Speleers formen part del repartiment d’aquesta producció danesa que no ha estat exempta de polèmica: durant la projecció al Festival de Cinema de Canes, part del públic va sortir de la sala a mig film. Però no va succeir el mateix en la seva projecció al Festival de Cinema de Sitges, que va aixecar alguns aplaudiments entre el públic. Aquest cap de setmana s’estrena també The old man & the gun, protagonitzada per Robert Re- dford, qui va dir aquest seria el seu darrer film com a actor. I en català, s’estrena la comèdia italiana Beneïda disbauxa i el film d’animació El vent entre les canyes.

The House That Jack Built La casa de Jack — Direcció: Lars von Trier. Intèrprets: Uma Thurman, Siobhan Fallon Hogan, Sofie Gråbøl; Matt Dillon, Bruno Ganz, Jeremy Davies. Gènere: Terror. — Estats Units, dècada de 1960. Jack és un assassí en sèrie que entén cada un dels seus crims com una obra d’art. Obsessionat, va matant amb l’objectiu d’aconseguir la seva obra mestra. Per això, malgrat els progres- sius avanços de la policia per atrapar-lo, Jack cada vegada s’arrisca més i més. D.E.S. 2/2 81 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

The Old Man And The Gun — Direcció: David Lowery. Intèrprets: Sissy Spacek, Tika Sumpter, Carly Tamborski; John David Washington, Robert Redford, Casey Affleck. Gènere: Comèdia. — Forrest Tucker és un lladre de bancs que va aconseguir escapar-se de la presó 18 vega- des. Ara, quan porta una vida allunyada de la delinqüència, acaba de fer 70 anys i està enamorat, decideix que no pot marxar del món sense abans haver fet un últim cop.

Beneïda disbauxa Benedetta follia — Direcció: Carlo Verdone. Intèrprets: Ilenia Pastorelli, Maria Pia Calzone, Lucrezia Lante della Rovere; Carlo Verdone, Massimo Cimaglia, Piero Concilietti. Gènere: Comèdia. — Guglielmo és el propietari d’una botiga d’articles religiosos que és abandonat per la seva dona el dia que celebren 25 anys de casats. Enfonsat, haurà de trobar una nova dependenta pel seu negoci i la primera can- didata serà Luna, una noia que provocarà un tomb de 180° a la seva vida.

El vent entre les canyes Le vent dans les roseaux — Direcció: N. Liguori i A. Demuynck. Gènere: Animació. — Un rei prohibeix la música en tot el seu regne, però l’Eliette, una nena petita, s’hi resisteix i construeix una flauta en secret. D.E.S. 82 C.O.N.N.E.C.T.A. FRAGMENT vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ‘EL SECRET D’EN Aquest llibre que sou JOE GOULD’ DE a punt de llegir és una porta d’entrada JOSEPH MITCHELL perfecta per entendre l’estratègia i caràcter del periodisme Edicions de 1984 ha començat l’any mitchellià publicant aquesta obra de literatura periodística, traduïda per Griselda Bernat Dedéu García i pròleg de Bernat Dedéu

publicitat.” No és que en Gould visqui Llegiu un fragment del llibre. REDACCIÓ sense preocupacions; pateix el turment Escriu Bernat Dedéu en el pròleg: constant del que anomena “les Tres Xa- ‘Aquest llibre que sou a punt de llegir oseph Mitchell va ser un destacat cres”: manca de casa, fam i ressaques. és una porta d’entrada perfecta per periodista de la revista The New Dorm en bancs d’estacions de metro, a entendre l’estratègia i caràcter del pe- Yorker. Des de les seves planes es terra en estudis d’amics i en albergs de riodisme mitchellià. Perquè El secret d’en va convertir en un dels principals mala mort del Bowery. De tant en tant Joe Gould és molt més que la història d’un escriptors americans del segle XX. camina amb pas feixuc fins a Harlem personatge estrafolari, amb un passat JHavia nascut en una àrea rural de Caro- per anar a un d’aquells establiments acadèmic excel·lent a Harvard, que va- lina del Nord i el 1929 va arribar a Nova coneguts com a “Extensions del Cel” gava per hotels de mala mort i bars del York, on va començar la tasca periodís- que porten els seguidors del pare Di- Bowery vantant-se d’haver escrit una tica retratant els estralls del crac borsari vine, l’evangelista negre, on l’allotgen obra mestra del saber universal, la His- i la depressió econòmica posterior. Ara una nit per quinze centaus. Fa un metre tòria oral del nostre temps, un manuscrit Edicions de 1984 n’ha publicat el llibre El seixanta i poques vegades passa dels de més de nou milions de paraules que secret d’en Joe Gould, traduït per Griselda quaranta-cinc quilos. No fa gaire li va havia de revolucionar la literatura pla- García i amb pròleg de Bernat Dedéu. explicar a un amic seu que no havia fet netària i que multiplicava dotze vegades I qui era Joe Gould, que va merèixer un àpat com cal des del juny del 1936, l’extensió de la Bíblia. l’atenció de Mitchell? L’escriptor el quan va anar a Cambridge per assistir De fet, el primer que sobta d’aquest defineix així: ‘En Joe Gould és un ho- a un banquet dels graduats de Harvard llibre és el respecte clínic amb què Mit- menet rialler i demacrat a qui, des de del 1911, promoció de la qual és membre. chell tracta en Gould, allunyant-lo de fa un quart de segle, es considera una “En matèria de privacions”, diu, “sóc la condició de freak fins i tot quan, via- celebritat en cafeteries, tavernes, bars la màxima autoritat dels Estats Units”.’ tjant al segon dels relats, el periodista i locals de mala mort de Greenwich Vi- El llibre conté dos relats, que són dues s’adona gradualment que la majoria dels llage. De vegades presumeix amb certa visions del mateix home, Joe Gould. Jo- pensaments abans narrats responen a ironia de ser l’últim bohemi. “Tots seph Mitchell les va publicar totes dues la imaginació o fins i tot al deliri. Així i els altres s’han perdut pel camí”, diu. a The New Yorker. La primera, el 1942, tot, els dos relats constitueixen un viatge “Alguns ja són a l’altre barri, d’altres titulada El professor gavina. La segona, el identificatiu que progressa al llarg del al manicomi i d’altres al sector de la 1964, El secret d’en Joe Gould. llibre.’ D.E.S. 83 C.O.N.N.E.C.T.A. LA RECEPTA vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H CIGRONS AMB CAPIPOTA

Un guisat que pots fer d’un dia per l’altre i encara hi guanya

Ingredients ­(per a 4 persones) NEUS CUSCÓ —1 kg de capipota bullit —600 g de cigrons per coure o 1 kg de Posem els cigrons en remull durant cigrons bullits dotze hores amb una mica de sal, abans —1 tros de pernil d’uns 150 g de coure. —100 g de xoriç (si agrada) —1 ceba grossa Després, fem bullir els cigrons un parell —3 grans d’all d’hores a foc mitjà, mirant que no deixin —julivert de bullir en cap moment. —3 tomàquets grossos per ratllat —1 gotet de vi blanc En una cassola de ferro colat o de fang, —oli, sal, pebre negre, pebre vermell, una amb un raig d’oli, sofregim els alls a tros- fulla petita de llorer sets amb la ceba tallada fina. Quan la ceba sigui transparent, afegim el pernil tallat a Per fer la picada: trossets petits i el xoriç, també a trossets. —80 g d’ametlles i avellanes barrejades Hi tirem el vi, i tot seguit els tomàquets (dotze de cada) ratllats i una fulla petita de llorer. —2 galetes Maria Mentrestant, rentem la careta i la tallem a trossos petits i l’afegim al guisat.

Un cop cuit, escorrem els cigrons (desa- rem una mica de suc) i els posem a la cassola.

Preparem la picada: en un morter posem un gra d’all, les avellanes, les ametlles, les galetes i una mica de julivert. Ho piquem tot i ho desfem amb una mica de suc dels cigrons. Tirem la picada al guisat. Ho salpebrem i ja ho podrem servir. CAP DE SETMANA 26 I 27 GENER 2019 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster

vilaweb.cat

Ara Repúbliques: primer acte a Galícia de la candidatura europea d’Esquerra

La dimissió del dirigent de Podem a la Comunitat de Madrid agreuja la crisi del partit

La llibreria Espai Mariola Nos de Vinaròs tancarà la porta a final de mes L’ANC dóna suport a la vaga general convocada per al començament del judici

Aena castiga els vigilants de seguretat que van aturar Albert Rivera en un control a l’aeroport