DOCSLIB.ORG

De CDC a La Crida: Totes Les Marques Sorgides De La Implosió Nacionalista

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
De CDC a La Crida: Totes Les Marques Sorgides De La Implosió Nacionalista Política | NacióDigital | Actualitzat el 27/01/2019 a les 12:00 De CDC a la Crida: totes les marques sorgides de la implosió nacionalista El nou moviment de Puigdemont culmina tres anys i mig de reconversió en els quals la separació de CiU ha fet aparèixer projectes disgregats, en els quals hi ha implicats actors clau de l'espai convergent La nova direcció de la Crida, aquest dissabte a Barcelona | Crida Nacional "El projecte polític de la federació de CiU s'ha acabat". La frase de Josep Rull, pronunciada amb un somriure (https://www.naciodigital.cat/noticia/89486/rull/ciu/acabat/27- s/molt/serios/convergencia/anem/totes) , va posar punt i final a tres dècades d'història. Feia tan sols unes setmanes que CiU s'havia imposat -malgrat un retrocés en nombre de vots i la pèrdua de Barcelona- en les eleccions municipals del 2015 i la proximitat de les plebiscitàries obligava els partits a posicionar-se sobre la independència. Convergència va apostar clarament per aquesta via, mentre que Unió, encapçalada per Josep A. Duran i Lleida, va desmarcar-se'n. L'espectre nacionalista estava punt d'implosionar. De tot plegat en fa només tres anys i mig, però en aquest període s'han succeït esdeveniments de tot tipus. Dues eleccions al Parlament, un referèndum d'autodeterminació (https://www.naciodigital.cat/noticia/139653/si/imposa/amb/90/dels/vots/sobre/total/milions/paperet es/valides) , dos comicis al Congrés dels Diputats i una moció de censura després, l'espai de l'antiga Convergència ha anat mutant i fragmentant-se. L'últim projecte sorgit o impulsat per destacats actors de la formació nacionalista és la Crida Nacional per la República, que es va https://www.naciodigital.cat/noticia/171688/cdc-crida-totes-marques-sorgides-implosio-nacionalista Pagina 1 de 5 posar en marxa ahir al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (https://www.naciodigital.cat/noticia/171995/crida/fa/cami/sense/esperar/pdecat?rlc=p1) amb la tria de la direcció (https://www.naciodigital.cat/noticia/171766/qui/es/qui/direccio/crida/lidera/jordi/sanchez) i un acte polític multitudinari (https://www.naciodigital.cat/noticia/171993/sanchez/insta/independentisme/pactar/ja/estrategia/u nitaria/necessitem/aire) . El secretari general del nou projecte, Toni Morral, s'ha desmarcat de l'herència convergent i, en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio https://www.ccma.cat/catradio/el-( suplement/) ha insistit que la Crida és una associació i que, en no ser "l'enèsima refundació" de Convergència, les seves bases tenen tant a veure amb les d'ERC com les de la CUP. Això sí: ha apuntat que, en funció de les circumstàncies, aniran a les eleccions. No ha negat, tampoc, que Jordi Sànchez prepari el salt com a candidat a les europees des de Lledoners. En tot cas: quines han estat les marques i projectes sorgits de l'antiga CDC? Com s'han relacionat entre elles? Quins són els protagonistes que segueixen a primera fila? 1. Junts pel Sí Després del trencament de CiU, a mitjans de juny del 2015, Artur Mas va iniciar l'ofensiva final per bastir una llista unitària juntament amb ERC i destacades personalitats de la societat civil. La fórmula acordada amb Oriol Junqueras -que ho veia amb reticències fins a última hora- va ser la de Junts pel Sí, amb Raül Romeva com a cap de llista (https://www.naciodigital.cat/noticia/92639/romeva/reivindica/mas/candidat/presidencia/junts/si) i Carme Forcadell -expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- i Muriel Casals - presidenta d'Òmnium Cultural- com a números dos i tres per Barcelona. V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=6qChM56HeXc Convergència va situar, a banda de Mas -número quatre i candidat a la presidència de la Generalitat-, dirigents com Neus Munté, Josep Rull i Jordi Turull a la llista. Malgrat tenir la majoria absoluta com a objectiu, Junts pel Sí es va quedar amb 62 diputats (https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/16393/62/diputats/electes/junts/si/estrenen/al/pa rlament) i la pressió de la CUP va obligar l'expresident de la Generalitat a fer un "pas al costat" en favor de Carles Puigdemont (https://www.naciodigital.cat/noticia/101143/carles/puigdemont/president/acord/al/darrer/minut/entr e/junts/si/cup) . Mas, assenyalava el gener del 2016, pretenia dedicar-se a la refundació de CDC i a posar en marxa una plataforma que mai va veure la llum. 2. Democràcia i Llibertat Després de l'experiència de les plebiscitàries, ERC va desatendre les peticions de fer una llista unitària a les eleccions espanyoles del 20 de desembre del 2015. Convergència hi va acudir en coalició amb Demòcrates de Catalunya, hereus de la branca independentista d'Unió, i Reagrupament, que va néixer com una escissió d'ERC i va acabar tenint entitat pròpia. La coalició es va anomenar Democràcia i Llibertat https://www.naciodigital.cat/galeria/2637/eleccions/20-( d/inici/campanya/democracia/llibertat) i va comptar amb Francesc Homs, exconseller de la Presidència, com a candidat. A les eleccions espanyoles del 2015, l'antiga CDC hi va acudir en coalició amb Demòcrates i Reagrupament; Mas va definir la unió com la "llavor" d'un nou partit https://www.naciodigital.cat/noticia/171688/cdc-crida-totes-marques-sorgides-implosio-nacionalista Pagina 2 de 5 Els resultats, però, no van ser els esperats. La coalició va obtenir vuit diputats -la meitat que CiU quatre anys abans- i a Barcelona no va passar de cinquena força. Aquesta vegada, això sí, mantindria la capacitat de formar grup parlamentari. Mas es va referir en campanya a Democràcia i Llibertat com "l'embrió" d'un nou partit, però la repetició de les eleccions -Mariano Rajoy no va presentar-se a la investidura i Pedro Sánchez no va aconseguir els suports necessaris- va obligar a ajornar tots els plans. 3. Convergència "Farem la campanya més convergent de la història", proclamava Homs en la reedició de les eleccions espanyoles, celebrada el 26 de juny del 2016. "Fer-ho bé [el procés] vol dir fer-ho a la manera convergent. Hi ha una cultura de fer les coses que determina la millor manera d'anar endavant", ressaltava Puigdemont en un míting a Figueres. La reivindicació de l'ADN va ser un dels reclams de la campanya, que va culminar amb els mateixos vuit diputats per a Homs però amb menys vots i sense la possibilitat de formar grup parlamentari al Congrés dels Diputats. 4. PDECat Només dues setmanes després de les eleccions, el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) -el mateix lloc on s'ha fundat la Crida- va acollir la posada en marxa del PDECat. En el primer dia del congrés, els responsables de la refundació van posar dos noms sobre la taula: Catalans Convergents i Més Catalunya (https://www.naciodigital.cat/noticia/111986/catalunya/catalans/convergents/dos/noms/discutits/no va/cdc) . Cap dels dos va entusiasmar i es va posar en marxa una ponència específica per proposar sigles. Es va acabar imposant Partit Demòcrata de Catalunya (PDC), que va derivar en Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) davant les traves d'Interior. V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=aWXLd1EU6 El nom no va ser l'única qüestió que va generar tensions internes. L'enfrontament obert entre els sectors del partit va fer que Jordi Turull renunciés a presentar candidatura a coordinador general i va permetre l'ascens de Marta Pascal i David Bonvehí com a tàndem executiu de la nova formació convergent. Mas es quedava com a president, amb funcions representatives. Un càrrec que del qual va dimitir a principis de l'any passat (https://www.naciodigital.cat/noticia/146321/mas/justifica/adeu/pdecat/etapa/obre/requereix/nous/li deratges) , quan quedaven tan sols uns dies perquè sortís la sentència del cas Palau (https://www.naciodigital.cat/noticia/145978/acord/criminal/penes/preso/cinc/claus/sentencia/cas/p alau) . Una sentència que va condemnar CDC i també Daniel Osàcar, extresorer del partit. 5. Junts per Catalunya Puigdemont es va passar bona part del mandat a Palau assegurant que no seria candidat a la Generalitat. De fet, va arribar a comunicar a Mas i a la direcció del PDECat que no es presentaria (https://www.naciodigital.cat/noticia/123088/puigdemont/trasllada/cupula/pdecat/no/es/presentara/ properes/eleccions) . Un cop destituït pel 155, però, l'expresident de la Generalitat va decidir liderar una llista. No volia, això sí, que tingués el segell únic del PDECat, i es va posar a rastrejar perfils que li permetessin una candidatura transversal. Va tenir, pràcticament, plens poders (https://www.naciodigital.cat/noticia/142915/puigdemont/minimitza/pes/pdecat/llista/definitiva/junts/ catalunya) . El fitxatge més rellevant va ser el de Jordi Sànchez, expresident de l'ANC i empresonat en aquell moment a Soto del Real. Puigdemont va tenir plens poders per fer la llista de https://www.naciodigital.cat/noticia/171688/cdc-crida-totes-marques-sorgides-implosio-nacionalista Pagina 3 de 5 JxCat, d'on surten alguns dels dirigents més destacats de la Crida Malgrat la voluntat de desmarcatge de les sigles del PDECat -cap dels membres de la cúpula, des de Pascal a Bonvehí, passant per Munté-, va ser la formació nacionalista qui va aportar el suport electoral, logístic i econòmic. La meitat del grup parlamentari prové de l'antiga CDC, però la resta són independents fitxats per Puigdemont. La convivència entre les dues ànims no ha estat sempre senzilla, i la fundació de la Crida també ha eixamplat la distància entre els sectors del grup parlamentari. Dirigents clau de JxCat, com Albert Batet i Gemma Geis, s'han integrat a la direcció del nou moviment (https://www.naciodigital.cat/noticia/171538/sanchez/tria/morral/secretari/general/crida/situa/artadi /direccio) .
Load more

Recommended publications
  • José Enrique Fernández De Moya Romero Y FUNCIÓN PÚBLICA SECRETARIO DE ESTADO DE HACIENDA
    MINISTERIO DE HACIENDA José Enrique Fernández de Moya Romero Y FUNCIÓN PÚBLICA SECRETARIO DE ESTADO DE HACIENDA Sra. Dña. Rosa Vidal Planella Interventora General Generalitat de Catalunya Rambla de Catalunya, 19-21 08007 BARCELONA Madrid, 05 de marzo de 2018 Interventora General, Como continuación de los últimos requerimientos remitidos y como complementario a los anteriores, se le requiere para que proceda a la cumplimentación de los asuntos abajo detallados, facilitando toda la información de forma completa y certera y dando respuesta a todas y cada una de las preguntas que se refieren más adelante. Esta información deberá recabarse en todo caso de los órganos competentes que pudieran disponer de ella aun cuando esa Intervención General no tenga acceso directo a los sistemas informáticos de contabilidad, identificando en todo caso a las personas que puedan ser responsables de la información requerida. De este modo, una vez recabada la totalidad de la documentación e información que se indica a continuación, deberá remitirla a esta Secretaría de Estado de Hacienda en el plazo que se indica en el presente escrito: 1. La totalidad de los pagos efectuados por cualquier concepto a Oriol Soler Castanys, por parte de la Generalidad o de cualquier entidad del sector público autonómico de la Generalidad desde 2015 hasta la actualidad, así como se identifique la partida presupuestaria y el concepto por el cual se produjo el pago. Asimismo si había celebrado con cualquier órgano, organismos, o entidad del sector público autonómico de la Generalidad algún tipo de contrato menor, contrato de servicios, de obras, de suministros o similar.
    [Show full text]
  • L'exalcalde De Cerdanyola Toni Morral, Escollit Secretari General De La Crida
    Política | NacióDigital | Actualitzat el 26/01/2019 a les 18:44 L'exalcalde de Cerdanyola Toni Morral, escollit secretari general de la Crida L'expresident de l'ANC Jordi Sànchez assumeix la presidència al capdavant d'una cúpula amb Artadi, Mascarell, Calvet, Borràs i Pep Andreu com a principals reclams Els membres de la direcció de la Crida, durant el congrés constituent | Julio Díaz / Crida Nacional per la República La Crida Nacional per la República ja té direcció política. L'encapçalen Jordi Sànchez com a president i l'exalcalde de Cerdanyola del Vallès Toni Morral com a secretari general, que es posen al capdavant d'un equip en el qual destaquen els consellers Elsa Artadi, Damià Calvet i Laura Borràs (https://www.naciodigital.cat/noticia/171965/equip/sanchez/es/proposa/implantar/crida/al/territori/c ulminar/mandat/1-o) , implicats des del primer moment en la fundació del nou moviment. La llista, per descomptat, comptava amb l'aval de Carles Puigdemont des de Waterloo i Quim Torra des de Palau. El suport a Sànchez i Morral ha estat de 2.417 vots, mentre que Jordi Ferrés i Oriol Izquierdo han sumat 115 sufragis. Rosario Palomino i Gerard Sesé, que no eren a la llista oficialista, han conseguit entrar a la cúpula gràcies al vot dels congressistes. La candidatura dels dos màxims dirigents del nou projecte compta amb la presència de Josep Andreu, dirigent d'ERC i alcalde de Montblanc, i de persones que formaven part del secretariat nacional en etapes anteriors. Les més votades han estat Laura Borràs i Elsa Artadi, amb més de https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/22449/exalcalde-cerdanyola-toni-morral-escollit-secretari-general-crida Pagina 1 de 23 2.000 vots.
    [Show full text]
  • Exit Manifestació a Perpinyà
    Èxit de la manifestació a Perpinyà en defensa del català i contra el Co... Dissabte 29.05.2021 15:00 - VilaWeb Èxit de la manifestació a Perpinyà en defensa del català i contra el Constitucional francès La marxa ha recorregut els carrers de la capital nord-catalana, amb el suport de batlles, escoles i representants institucionals Una gran manifestació ha recorregut els carrers de Perpinyà aquesta tarda en defensa del català i contra el Consell Constitucional francès. “Avui i demà, l’escola en català!”, ha estat el càntic que ha fet més fortuna durant la mobilització. La ciutadania ha respost a la crida del Casal de Perpinyà, a la qual van adherir-se diverses entitats i personalitats del nord i del sud, per donar resposta a l’agressió del govern francès i el Consell Constitucional francès contra la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, aprovada l’abril passat a l’Assemblea francesa. El Casal de Perpinyà va convocar la manifestació arran del recurs de seixanta-un diputats de l’Assemblea francesa contra l’anomenada llei Molac, i més de dos mil persones s’han manifestat pels carrers de la ciutat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); }); Entre els assistents també hi ha hagut representació del món local nord-català de tots els partits polítics –Els Republicans, Partit Socialista, França Insubmisa, La República En Marxa, els Verds…– excepte del Reagrupament Nacional. Uns quants batlles, com ara Nico Garcia (Elna), Jean-Jacques Thibaut (Tesà) i Jean Paul Billés (Pesillà de la Ribera), entre més, s’han desplaçat a Perpinyà per a protestar contra les maniobres i pressions del govern d’Emamnuel Macron contra la llei.
    [Show full text]
  • La Crida Preveu Constituir-Se Com a Partit L'1-O
    CULTURA P26,27 Mor Iago Pericot, un transgressor dins el teatre català El director, escenògraf, professor de teatre i pintor, va ser un dels renovadors de l’escena catalana dels anys setanta 829430-1182291L 1,20€ DIVENDRES · 10 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14724 - AVUI / Any XL. Núm. 13594 - EL PUNT P8 Nacional P14 La Crida preveu constituir-se Bombers retirant arbres a Cabrera de Mar ■ ACN La pluja escombra com a partit l’1-O el país i la calorada El temps complica el trànsit en un dia PAS · La plataforma envia una SÍMBOL · Encara es treballa en negre amb tres accidents mortals carta als 50.000 adherits per l’organització i s’ha de concretar Nacional P10, 11 convidar-los a la convenció en el lloc però se celebrarà entorn Els gihadistes voltaven què se’n definirà l’estructura de l’aniversari del referèndum per Alcanar feia 2 anys L’ESPORTIU Barça Yerri Mina i André Gomes, a l’Everton El Barça rep 30 milions pel colombià i el portuguès marxa cedit per un any El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, davant d’un dels autobusos ■ ACN 111591-1152783® Campanya per als turistes Òmnium els farà saber, amb tres autobusos, la repressió de l’1-O 2 EL PUNT AVUI | DIVENDRES, 10 D’AGOST DEL 2018 HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials.
    [Show full text]
  • Èxit De La Manifestació a Perpinyà En Defensa Del Català I Contra El Constitucional Francès Vilaweb 29/05/2021
    Èxit de la manifestació a Perpinyà en defensa del català i contra el Constitucional francès Vilaweb 29/05/2021 Èxit de la manifestació a Perpinyà en defensa del català i contra el Constitucional francès La marxa ha recorregut els carrers de la capital nord-catalana, amb el suport de batlles, escoles i representants institucionals Per: Redacció Una gran manifestació ha recorregut els carrers de Perpinyà aquesta tarda en defensa del català i contra el Consell Constitucional francès. “Avui i demà, l’escola en català!”, ha estat el càntic que ha fet més fortuna durant la mobilització. La ciutadania ha respost a la crida del Casal de Perpinyà, a la qual van adherir-se diverses entitats i personalitats del nord i del sud, per donar resposta a l’agressió del govern francès i el Consell Constitucional francès contra la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, aprovada l’abril passat a l’Assemblea francesa. El Casal de Perpinyà va convocar la manifestació arran del recurs de seixanta-un diputats de l’Assemblea francesa contra l’anomenada llei Molac, i més de dos mil persones s’han manifestat pels carrers de la ciutat. Entre els assistents també hi ha hagut representació del món local nord-català de tots els partits polítics –Els Republicans, Partit Socialista, França Insubmisa, La República En Marxa, els Verds…– excepte del Reagrupament Nacional. Uns quants batlles, com ara Nico Garcia (Elna), Jean-Jacques Thibaut (Tesà) i Jean Paul Billés (Pesillà de la Ribera), entre més, s’han desplaçat a Perpinyà per a protestar contra les maniobres i pressions del govern d’Emamnuel Macron contra la llei.
    [Show full text]
  • El Desenvolupament De L'autogovern En Matèria De Territori, Paisatge
    TÍTOLS DE LA COL•LECCIÓ 3 3 Joan Manuel Trayter Jiménez (dir.) 1 Nous governs locals: regeneració política I 3 Col·lecció Institut d’Estudis de l’Autogovern Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, membre de i estabilitat pressupostària la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i vocal de Alfredo Galán Galán (coord.) la Junta Electoral Central. Director del Centre d’Innovació i Gestió de les Administracions Públiques de la Universitat de Girona. És autor de publi- cacions doctrinals centrades en diverses matèries, com ara l’urbanisme, 2 Why Languages Matter to People: entre les que destaquen els llibres Derecho Urbanístico de Cataluña i Derecho administrativo. Parte general. Communication, identity and justice in western democracies. The case of Carles G. Rocasalva (coord.) mixed societies Professor associat de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, do- .En els darrers anys, Catalunya ha encarat diverses problemàtiques territorials cent del màster en Gestió i Dret Local. Doble llicenciat en Dret (Europa- Elvira Riera Gil EE.UU.), Juris Doctor (Estats Units), M.A. (Kingston University, Londres) d’alta transcendència pública, tals com els desajustos en l’habitatge, el canvi del El desenvolupament de i doctor amb menció internacional, excel·lent cum laude per unanimitat. model en l’ús del sòl o la immigració. L’urbanisme ha marcat una tendència a És autor de l’obra El desenvolupament de la Directiva marc de respon- sabilitat mediambiental a Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord: integrar, dins la seva funció pública desenvolupada tradicionalment, un destacat experiències traslladables a Catalunya? component social, el qual constitueix un repte en l’evolució de l’Estat autonòmic.
    [Show full text]
  • L'uce Recupera Presencialitat I Farà Activitats Per Tot Prada
    L’UCE recupera presencialitat i farà activitats per tot Prada L’estrena Argimon el dia 16 i la tanca Puigner el 22, i també hi passaran Torra, Borràs, Vilagrà i Geis Es debatrà sobre el català, l’aeroport, l’art de Lleida i es farà un acte amb indultats Amb el lema Fer dels Pasos Catalans una naci normal, la 53a edici de la Universitat Catalana d’Estiu ja escalfa motors a Prada, al Conflent. Després que l’any passat s’hagués de celebrar a porta tancada a causa de les restriccions per la Covid, els organitzadors, amb el president del consell rector, Jordi Casassas, al capdavant, reelegit el novembre passat, recuperen aquest any una certa presencialitat. Hi haurà aix 140 alumnes inscrits, que és la capacitat màxima que calculen que poden atendre, que es combinaran també amb els que es matriculin i vulguin seguir els cursos per via telemàtica, tal com es va fer l’any passat per primer cop. Les beques per assistir-hi es poden demanar fins demà. La pandèmia encara es farà notar en les mascaretes obligatries i les restriccions que imposarà l’Estat francès per entrar-hi o per exemple en els espectacles nocturns, que no s’allargaran més enllà Com al 2020, aquest any s’habilitaran tendals als de les 11. jardins de l’alberg Canig-Pau Casals ñ.P.J. La seu central aquest any continuarà sent l’alberg Pau Casals-Canig, que, en no disposar de prou aules a punt, haurà de preparar diversos tendals al jard per als cursos i el servei de menjador.
    [Show full text]
  • Centro De Estudios Políticos Y Constitucionales Memoria 2007
    Centro de Estudios Políticos Memoria 2007 y Constitucionales CEPC Memoria 2007 Centro de Estudios Políticos y Constitucionales EL CENTRO DE ESTUDIOS POLÍTICOS Y CONSTITUCIONALES es un Organismo de- pendiente del Ministerio de la Presidencia. Su misión es fomentar el análisis de la realidad jurídica y sociopolítica nacional e internacional, prestando especial atención a todas las cuestiones relativas al Derecho español y a las instituciones de los países iberoamericanos, así como a las relaciones de éstos con Europa. En mayo de 2004 fue nombrado Director General del Centro José Álvarez Jun- co, Catedrático de Historia del Pensamiento y de los Movimientos Sociales y Políticos de la Universidad Complutense de Madrid. La organización y el funcionamiento del Centro se regulan por el Real Decreto 1269/1997, de 24 de Julio. Para cumplir sus objetivos, el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC) I promueve estudios sobre los sistemas políticos, constitucionales y ad- ministrativos nacionales e internacionales I edita publicaciones y mantiene un fondo bibliográfico y documental sobre Derecho Constitucional, Teoría del Estado, Ciencia Política, Historia Polí- tica de España y Derecho Público I organiza ciclos y seminarios de enseñanzas especializadas de alto nivel relacionadas con las materias mencionadas I incentiva, promueve y estimula la investigación científica sobre Dere- cho Público y Constitucional, Ciencias Políticas y materias conexas. Órganos rectores Los órganos rectores del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales son: El Consejo Rector, presidido por el Ministro de la Presidencia El Director, con rango orgánico de Director General. 3 Subdirección General de Publicaciones y Documentación Es la unidad responsable de la actividad editorial e intercambio de publicacio- nes, así como de la formación, custodia y difusión del fondo bibliográfico y do- cumental del Centro.
    [Show full text]
  • 'Som En El Punt Més Baix De La Història Audiovisual En Català '
    EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 26 I 27 GENER 2019 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A. ARTS ESCÈNIQUES Gastronomia: La Garoinada de Palafrugell GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR Festes: La festa de la Calçotada de Valls CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS Art i museus: 30 anys de l’IVAM ‘Som en el punt més baix de la història audiovisual en català ’ ENTREVISTA NÚRIA PUJOL MOIX METGESSA ‘He volgut neutralitzar informacions falses de l’1-O com les de Borrell’ El futur de la Crida: de la tensió amb el PDECat a les eleccions del maig LA DADA D’EN JOE BREW Rufián, el millor polític a Twitter. Qui és el pitjor? Avui, 26 de gener de 2019, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fa 467 dies que són a la presó, Oriol Junqueras i Joaquim Forn 450 i Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull en fa 340 2 MAIL OBERT 1/3 vilaweb.cat 26-27 gener 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H UXUE APAOLAZA, A LA RECERCA DEL PRESENT OBSCUR MERCÈ IBARZ L’escriptora Uxue Apaolaza (Hernani, 1981). GODALL EDICIONS Escriure després de la lluita armada a Euskadi no és cap broma, L’escriptora basca publica no ho és enlloc. Nascuda el 1981 a Hernani, ciutat sotraguejada ‘Des que els nens diuen per les crisis industrials i econòmiques que l’han consumit des mentides’, un intens recull dels anys setanta, escenari durant anys de la droga més dura, de contes i instantànies laboratori de tantes guerres i lluites, el lloc que ha inspirat la que et demanen tant com novel·la que si res no hi posa remei serà el relat oficial dels anys t’ofereixen de ploms bascos (no l’anomeno per no fer-ne més publicitat), Uxue Apaolaza tenia divuit anys quan les armes etarres van plegar.
    [Show full text]
  • Interlocutors Del Nou Govern De Catalunya (Maig 2021)
    INTERLOCUTORS DEL NOU GOVERN DE CATALUNYA Maig 2021 Perfils del Govern català ■ Pere Aragonès, President (ERC) ■ Jordi Puigneró, Vicepresident i Conseller de Polítiques Digitals i Territori (Junts) ■ Laura Villagrà, Consellera de Presidència (ERC) ■ Roger Torrent, Consell d’Empresa i Treball (ERC) ■ Jaume Giró, Conseller d’Economia i Hisenda (Junts-Independent) ■ Tània Verge, Consellera d’Igualtat i Feminismes (ERC) ■ Victòria Alsina, Consellera d’Acció Exterior i Transparència (Junts-Independent) ■ Josep González Cambray, Conseller d’Educació (ERC) ■ Gemma Geis, Consellera d’Investigació i Universitats (Junts) ■ Teresa Jordà, Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (ERC) ■ Josep Maria Argimon, Conseller de Salut (Junts-Independent) ■ Joan Ignasi Elena, Conseller d’Interior (ERC-Independent) ■ Violant Cervera, Consellera de Drets Socials (Junts) ■ Natàlia Garriga, Consellera de Cultura (ERC) ■ Lourdes Ciuró, Consellera de Justícia (Junts) PRESIDENT DE LA GENERALITAT Pere Aragonès i Garcia Pineda de Mar (Maresme), 1982 Metòdic, ordenat, analític, treballador, gran la Universitat de Perpinyà. negociador, contingut, racional, discret, bon orador, atent, educat, amable, ambiciós, Home de partit. Va començar a militar a les presumit ... I li agrada molt cuinar. Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) als 16 anys. Del 2003 al 2007 en va ser Nascut en una família benestant de Pineda de el portaveu nacional. L’any 2000 s’afilia també Mar, al Maresme. a ERC. El seu avi Josep Aragonès va ser el darrer Diputat al Parlament de Catalunya des del alcalde franquista de Pineda, a més 2006. d’empresari tèxtil i un dels primers hotelers de la zona. El seu pare va ser regidor independent Candidat a l’alcaldia de Pineda a les municipals per CiU a Pineda.
    [Show full text]
  • Sin Título-2
    jamargant - 18/12/2018 08:37 - 81.32.132.103 SUCCESSOS Un home mor després PAELLES DE COURE MINICALEFACTOR Aconsegueix aquest conjunt de dues paelles Transforma qualsevol habitació d’encastar-se amb el cotxe a Girona 2 6 d’alta cuina i prepara els teus plats amb menys oli en un lloc càlid i acollidor en pocs minuts www.diaridegirona.cat TEL ` 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.587 Aquest diari utilitza PREU Dimarts paper reciclat en un 80,5% 1,20 € 18 DE DESEMBRE DE 2018 FUNDAT EL 1889 Augmenten en La carretera de Massanes a un 6% els casos pendents als Sils és una de les que tenen jutjats gironins durant l’últim més accidents de camions trimestre 4 ELS JUTJATS SOCIALS I ELS L’estudi EuroRAP diu que el trajecte de Puigcerdà a Llívia és un dels més perillosos CONTENCIOSOS ADMINISTRATIUS CONTINUEN AMB LES TAXES DE i que la via entre Malgrat i Lloret és la novena amb més sinistres de Catalunya 8 CONGESTIÓ MÉS ELEVADES 3 ANIOL RESCLOSA Colpegen El Govern una dona i preveu tenir en roben a casa 3 mesos el pla seva a Santa per implantar la vinyeta Coloma ■El conseller de Territori i Soste- 4 LA POLICIA SOSPITA QUE ELS nibilitat, Damià Calvet, vol un AUTORS DE L’ASSALT PODRIEN model de pagament per ús de les SER LA BANDA QUE HA ENTRAT vies d'altes prestacions per elimi- nar «greuges». 25 EN DOMICILIS DEL POBLE 18 Tossa compra un A més a DdG terreny per dos Temporada Alta tanca milions d’euros amb quasi 60.000 per evitar que espectadors i un s’hi faci un hotel 94% d’ocupació 35 Aquest equipament de .
    [Show full text]
  • La Crida Envia Una Carta a Tajani, Tusk I Junker Denunciant El Cop a La Democràcia Perpetrat Per La JEC
    La Crida envia una carta a Tajani, Tusk i Junker denunciant el cop a la democràcia perpetrat per la JEC La missiva rep les firmes de l’ANC, Òmnium, AMI, Plataforma per la Llengua, Associacions de Juristes, ADIC en Xarxa i Associació CLAM. També la signen personalitats públiques i polítiques catalanes i d’arreu, especialment de Portugal La Crida ha impulsat una carta dirigida a Jean-Claude Juncker, President de la Comissió Europea, Antonio Tajani, President del Parlament Europeu i Donald Tusk, President del Consell d’Europa denunciant la vulneració de drets i el cop d’Estat a la democràcia que ha representat la decisió de la JEC d’impedir en l’últim moment que Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín puguin participar com a candidats a les pròximes eleccions al Parlament Europeu des d’Espanya. La missiva assegura que la determinació de la JEC es basa en motius polítics i el seu únic objectiu és impedir que exerceixin plenament el dret fonamental de participar com a candidats a les eleccions al Parlament Europeu i recorda que Clara Ponsatí pot participar en les eleccions municipals. A més de protestar, el text demana que des de les institucions europees s’exigeixi al Govern espanyol que corregeixi immediatament la decisió injustificada i antidemocràtica de la JEC i que prengui les mesures oportunes per revertir-la. La carta compta amb el suport de les principals entitats cíviques del país, l’ANC, Òmnium, AMI, Plataforma per la Llengua, Associacions de Juristes, ADIC en Xarxa i Associació CLAM. També la signen personalitats públiques i polítiques catalanes i d’arreu, especialment de Portugal Tothom qui ho desitgi pot firmar la carta en aquest enllaç: https://eu.cridanacional.cat/ Contacte premsa Gerard Sesé: 653 38 57 28 / [email protected] Pilar Calvo: 607 95 25 95 / [email protected] Barcelona, 2n May 2019 Mr.
    [Show full text]