Pla Local d’Equipaments Culturals ( PLEC ) del municipi de Matadepera Proposta de sistema públic d’equipaments culturals de Matadepera (2010-2020)
08/02/11
PLEC Matadepera 08/02/11 2
Sumari
Presentació 4
1 Anàlisi territorial 6
1.1 Context Geogràfic 6 1.2 Estructura Urbanística i principals vies de comunicació 7 1.3 Variables Sociodemogràfiques 8 1.3.1 Metodologia 8 1.3.2 Evolució de la població 9 1.3.3 Estructura població 10 1.3.4 Origen de la població- immigració 12 1.3.5 Projecció de la població de Matadepera (2009-2021) 14 1.3.6 Ocupació 16 1.3.7 Mobilitat espacial - població flotant 18 1.3.8 Nivell d'instrucció i coneixement del català 20 1.4 Factors de singularitat 22 1.5 Consideracions finals 23
2 Anàlisi dels serveis i equipaments culturals del municipi 24
2.1 Conceptualització general 24 2.2 Mapa d’agents cultura ls locals 26 2.2.1 Àrea de Cultura i Festes 27 2.2.2 Consell Municipal de Cultura (CMCM) 29 2.2.3 Associacions i entitats 31 2.2.4 Mitjans de comunicació 33 2.2.5 Consum i hàbits culturals del municipi 34 2.3 Mapa d’equipaments culturals 39 2.3.1 Descripció dels equipaments culturals bàsics del sistema públic 40 2.3.2 Infraestructures culturals complementàries 44 2.3.3 Infraestructures ocasionals del sistema públic 45 2.3.4 Altres elements d’interès 49 2.4 Plànol dels equipaments actuals 50
3 Anàlisi tècnica i arquitectònica 51
3.1 Dotació d’equipaments culturals segons el PECCat 2010 -2020 51 3.2 Dotació segons planificació local 51 3.3 L’entorn urbà i els equipaments culturals 52
PLEC Matadepera 08/02/11 3
3.4 Anàlisi de les infraestructures culturals actuals 52 3.4.1 Infraestructures actuals per l’activitat escènica i musical 52 3.4.2 Centre Cultural polivalent 53 3.4.3 Projecte del Teatre Auditori 55
4 Diagnosi 58
4.1 Alta qualitat de vida 58 4.2 Fluxos i vincles amb l’entorn 59 4.3 La dinàmica cultural i els equipaments 59
5 Proposta de Mapa Previsional d’Equipaments Culturals 61
5.1 Proposta de Mapa Previsional d’Equipaments Culturals (MPEC) 61 5.2 Actuacions estimades 62 5.2.1 Actualitzacions i previsions respecte el PECCat 63 5.2.2 Fases i terminis per completar el MPEC 64 5.3 Mesures de sostenibilitat ambiental 66
6 Proposta de model de gestió - Auditori i Escola de Música 69
6.1 Consideracions generals sobre modalitats de gestió en cultura 69 6.1.1 Resum de modalitats de gestió 69 6.1.2 Gestió directa i la gestió indirecta o externalitzada 69 6.1.3 Canvis de paradigma en la gestió pròpia del serveis culturals de titularitat pública 71 6.1.4 La cooperació entre el sector públic i el sector privat 72 6.2 Proposta de model de gestió 74 6.2.1 Situació actual 74 6.2.2 Objecte de gestió 75 6.2.3 Modalitat de gestió 75 6.3 Aliances territorials 77
7 Fonts consultades 78
7.1 Bibliografia general 78 7.2 Altres fonts consultades 80
Crèdits 82
Annexes 83
PLEC Matadepera 08/02/11 4
Presentació
Aquest document conté un Pla local d’Equipaments Culturals (PLEC) elaborat per Bissap d’acord amb la Resolució CMC/492/2010, de 15 de febrer , de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’elaboració de plans locals d’equipaments culturals i estudis de programació d’equipaments culturals durant l’any 2010.
L’ objecte projectat és Pla Local d’Equipaments Culturals del municipi de Matadepera (PLEC). Proposta de sistema públ ic d’equipaments culturals de Matadepera (2010-2020)
La seva elaboració s’ha fet d’acord amb la metodologia de planificació participativa que promou la implicació del titular en la projecció de les actuacions que vol dur a terme. Aquesta metodologia es basa en la interacció contínua entre el titular i el consultor amb dos rols diferenciats: el titular explicita els objectius i aporta informació primària sobre el context i les pràctiques desenvolupades, el consultor sistematitza i interpreta la informació aportada, completant-la amb informació secundària, i presenta i argumenta les opcions que considera més convenients per aconseguir els objectius plantejats deixant en mans del titular la presa contínua de decisions entre les opcions plantejades.
El document resultant d’un procés de planificació participativa tal volta no té l’excel·lència formal dels projectes elaborats de forma unilateral, però assegura una major aplicabilitat i encaix en el marc d’actuació institucional perquè és el resultat d’un procés com plex que demana una forta inversió de temps i que podem resumir de la següent manera:
a. La primera fase consisteix en la captació, sistematització i interpretació d’informació primària del titular sobre l’objecte de planificació i la seva complementació amb informació secundària per tal de poder fer una diagnosi de l’objecte de planificació.
b. La segona fase consisteix en l’elaboració d’una proposta amb una metodologia basada en el contrast continu entre el consultor i el titular.
c. La tercera fase consisteix en la validació de la proposta elaborada , presentant-la i consensuant, si és possible, els seus elements fonamentals amb les forces polítiques i els principals agents culturals del municipi.
Aquest document recull el pòsit d’aquest procés en forma de relat i va més enllà del guió plantejat pel PECCat per tal que el titular disposi d’un projecte amb una bona orientació estratègica i un bon desenvolupament operatiu.
PLEC Matadepera 08/02/11 5
En la seva aplicació caldrà un bon timoner que vagi esquivant les turbulències i, probablement, caldrà anar ajustant el projecte a les resistències i circumstàncies que vagin sorgint.
Agraïm a l’Ajuntament, i també al PECCat, l’oportunitat de dur a terme el projecte i d’implicar - nos en la dinàmica del municipi des d’una posició privilegiada. Creiem que hem respost de forma satisfactòria al repte i tenim ganes de veure’n l’aplicació per poder avaluar els resultats.
Esperem, en definitiva, haver col·laborat de forma efectiva en el desenvolupament cultural del municipi.
Jaume Colomer Director
Sessions de treball i participants
Aquest projecte és un fruït d’un procés de col·laboració entre l’Ajuntament de Matadepera i l’equip de Bissap. Aquesta col·laboració ha estat possible gràcies a l’aportació personal de tots els que han participat en algun a fase de l’elaboració del document i en el conjunt de sessions de treball plantejades.
Sessions de treball :
· 15/06/2010 – Sessió de presentació i delimitació de l’objecte d’estudi. Recull necessari de fonts d’informació secundària
· 22/07/2010 – Visita tècnica als equipaments culturals de la ciutat, i entrevista amb la tècnica de cultura.
· 22/09/2010 – Sessió de treball basada en un contrast de l’esborrany de Pla Local d’Equipaments Culturals del municipi de Matadepera .
Sessions de participació - presentació
· 20/12/2010 – Sessió de presentació del projecte al Consell Municipal de Cultura de Matadepera en la que es va presentar el projecte PLEC davant les entitats del Consell.
Participants :
Ajuntament de Matadepera :
− Joan-Antoni Ferran Sol – Regidor de Cultura − Antònia Genescà – Tècnica de Cultura i Festes − Àrea d’Urbanisme de Matadepera
Consell Municipal de Cultura de Matadepera
L’equip de Bissap
PLEC Matadepera 08/02/11 6
1 Anàlisi territorial
1.1 Context Geogràfic 1
Situat al nord de la comarca del Vallès Occidental , Matadepera compta amb una extensió de 25,4 km² i una alçada de 423 m, ubicant-se al marge esquerre de la riera de les Arenes , als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt . El punt més elevat es troba a la Mola, a 1.104 m d’alçada.
Gran part del terme municipal se situa dins els límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac , amb una extensa zona forestal de prop 1.800 hectàrees entre pinedes i matollars (més del 60% del terme municipal).
A una distància de 6 km de Terrassa, a 10 km de Sabadell i 30 km de Barcelona , Matadepera limita amb els termes municipals de Terrassa, a l'Oest i Sud; Castellar del Vallès, a l'Est; i Sant Llorenç Savall i Mura, al Nord.
Font: Diputació de Barcelona
1 La major part d’informació d’aquest apartat ha estat elaborada a través de la Memòria del POUM de Matadepera.
PLEC Matadepera 08/02/11 7
1.2 Estructura Urbanística i principals vies de comunicació 2
Gran part del terme municipal de Matadepera es troba dins del parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac , d’aquí que les característiques orogràfiques del territori hagin condicionat la trama urbanística i social del municipi.
Aquesta singularitat va conferir al municipi un enorme atractiu i potencialitat, convertint-se durant la dècada dels 70 en un centre d’estiueig , amb un enorme creixement de segones residències disperses pel territori proper al Parc.
En pocs anys però , Matadepera ha passat de ser un centre d’estiueig a poble residencial , amb un creixement de població constant i sostingut doblant la seva població en vint anys, però mantenint els estàndards de qualitat de vida del municipi .
És doncs en aquest sentit que cal entendre la realitat territorial de Matadepera, de com la implantació massiva d’urbanitzacions destinades inicialment a segones residències, que han transformat dràsticament els usos i models tradicionals d’ocupació del sòl a Matadepera. Va ser justament en les parcel·les d’orografia més complicada i més allunyada del centre i la xarxa viària principal del municipi on es concentraven les potencialitats de creixement (en urbanitzacions com Les Pedritxes, Cavall Bernat i Can Solà del Racó).
Davant aquests trets característics, el passat 22 de setembre de 2009 va entrar en vigor el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera (POUM) , marcant així les línies d’un nou model de poble de cara els propers anys. A fi i efecte d e minimitzar l’impacte sobre el territori i els costos del municipi i anar tendint a un model de contenció i de densificació del centre urbà, més que de dispersió en el territori, les principals línies que ha marcat com objectiu el POUM són:
· Recuperació de la centralitat, major compacitat i revitalització centre urbà
· Recuperació i posada en valor de la Riera de les Arenes i el sistema natural de torrents
· Millora i preservació de la zona de protecció ambiental de contacte amb el Parc Natural i el sòl no urbanitzable
El nucli urbà de Matadepera, amb vocació d’actuar com a centralitat dels diferents sectors del municipi, es pretén la conservació de l’estructura urbana i edificatòria característica: PB + 1 PP + Sota Coberta (7,3 m) i PB + 1 PP + Sota Coberta (10,3 m). En aquesta línia, el Pla Director del Centre de Matadepera marca les pautes per dotar-lo dels pols necessaris perquè compleixi aquesta funció i evitar les fugues que es deriven d’una estructura urbana que basa molt la seva mobilitat a través del vehicle privat i amb una estreta relació amb ciutats mitjanes .
2 La major part d’informació d’aquest apartat ha estat elaborada a través de la Memòria del POUM de Matadepera.
PLEC Matadepera 08/02/11 8
A les urbanitzacions disperses que han caracteritzat el creixement de Matadepera, s’han plantejat, entre d’altres, reduccions en límits màxims de grandària de parcel·la, així com la millora de vials de les urbanitzacions que serveixen en molts casos com a vials d’acc és a diferents portes del Parc ( que comencen quan s’acaba l’espai urbanitzat ).
Segons el nou POUM de Matadepera la composició per tipus de sòl del municipi queda de la següent manera:
Taula 1. Tipus de sòl programat per hectàrees segons el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera, 2009.
Tipus de sòl segons el POUM de Matadepera Hectàrees % Sòl urbà 851,1 33,49% Sòl urbanitzable 4,2 0,17% Sòl no urbanitzable 1.686,3 66,35% SUPERFÍCIE TOTAL DEL MUNICIPI 2.541,6 100% Font: Elaboració pròpia a través de les dades del POUM de Matadepera
Pel que fa a les vies de comunicació per carretera , Matadepera es comunica amb Terrassa a través de la carretera BV-1275, amb Sabadell per la BV-1248 i amb Talamanca i Navarcles per la BV-1221.
Pel que fa al transport col·lectiu , hi ha línies interurbanes que permeten les connexions amb Terrassa i Sabadell , i hi ha un bus nocturn que uneix el municipi la comarca del Vallès i amb Barcelona.
1.3 Variables Sociodemogràfiques
1.3.1 Metodologia
A partir de les dades més recents extretes de l’Institut Català d’Estadística de la Generalitat de Catalunya (Idescat) , de la Diputació de Barcelona , així com de l’Ajuntament de Matadepera , entre d’altres, s’han elaborat tot un seguit de taules i gràfics que ens mostren: l’evolució del municipi en xifres; les característiques de la seva població (estructures per sexe i edats, origen de la població, ni vell d’instrucció, coneixement del català, consum i hàbits culturals del municipi, l’ocupació en els diversos sectors d’activitat i les taxes d’atur); els fluxos d’entrades i sortides poblacionals del municipi (mobilitat poblacional i població flotant); ai xí com la projecció de la població de Matadepera en el període 2010-2021.
PLEC Matadepera 08/02/11 9
Cal assenyalar que les taules i gràfics confeccionats, mostren no només una evolució a nivell temporal del municipi, sinó que també van acompanyades (en la majoria de casos) de les dades relatives al seu context comarcal i general català, aportant unes dades comparatives que permeten elaborar una millor anàlisi sociodemogràfic del municipi.
1.3.2 Evolució de la població
La població de Matadepera ha anat en augment durant la darrera dècada.
Taula 2. Evolució de la població: Matadepera, Vallès Occidental i Catalunya (2000-2009)
Matadepera Vallès Occidental Catalunya Anys Taxa de Taxa de Taxa de Població creixement Població creixement Població creixement interanual interanual interanual 2000 6.924 5,98% 717.181 1,69% 6.261.999 0,88% 2001 7.197 3,94% 731.844 2,04% 6.361.365 1,59% 2002 7.404 2,88% 751.049 2,62% 6.506.440 2,28% 2003 7.423 0,26% 773.800 3,03% 6.704.146 3,04% 2004 7.711 3,88% 790.432 2,15% 6.813.319 1,63% 2005 7.966 3,31% 815.628 3,19% 6.995.206 2,67% 2006 8.169 2,55% 836.077 2,51% 7.134.697 1,99% 2007 8.266 1,19% 845.942 1,18% 7.210.509 1,06% 2008 8.460 2,35% 862.369 1,94% 7.364.078 2,13% 2009 8.616 1,84% 878.893 1,92% 7.475.420 1,51% Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
Després d’uns anys de creixement exponencial de la població , sobretot durant els primers anys del s.XXI, la taxa de creixement interanual de Matadepera ha tendit a moderar-se amb una mitjana durant la darrera dècada d’un 2,82%.
PLEC Matadepera 08/02/11 10
Taula 3. Nombre d'habitants per urbanitzacions de Matadepera, 2008.
Nucli de la vila i urbanitzacions 2008 Barri de Sant Llorenç 120 Can Candi 66 Can Duran 69 Can Prat 248 Can Robert 284 Can Solà del Racó 765 Can Vinyes 200 Cavall Bernat 818 Drac Parc 629 Mas Sot 492 Matadepera 2.048 Muntanyeta (La) 86 Pedritxes (Les) 873 Pla de Sant Llorenç 946 Plana (La) 266 Sant Llorenç dels Pins 253 Verge de Montserrat 245 *Disseminat* 52 TOTAL 8.460 Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
Poc més del 24% de la població matadeperenca viu al nucli poblacional . La resta s’ubica a urbanitzacions i zones residencials disseminades pel terme municipal com el Pla de Sant Llorenç o Les Preditxes amb més d’un 10% d’habitants cadascuna , segons el padró continu de 2008.
1.3.3 Estructura població
Taula 4. Estructura de la població per sexes i edats, 2009
Edat Homes Dones Total De 0 a 14 anys 979 843 1.822 De 15 a 64 anys 2.882 2.896 5.778 De 65 i més anys 451 565 1.016 Total 4.312 4.304 8.616 Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
PLEC Matadepera 08/02/11 11
L’estructura de població per edats de Matadepera dibuixa una població concentrada en edat activa i un nombre més que destacable de població menor de 15 anys , que pràcticament duplica el nombre de majors de 65 . Per sexes, les xifres disten molt poc entre ambdós sexes .
Taula 5. Estructura de la població per grups d'edat, 2009
Matadepera Vallès Occidental Catalunya Edat Habitants % Habitants % Habitants % De 0 a 14 anys 1.822 21,15% 149.862 17,05% 1.119.851 14,98% De 15 a 64 anys 5.778 67,06% 610.469 69,46% 5.138.050 68,73% De 65 i més anys 1.016 11,79% 118.562 13,49% 1.217.519 16,29% Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
La comparativa amb el Vallès Occidental i Catalunya, evidencia l’ elevat nombre de població menor de 15 anys del municipi , entre quatre i cinc punts percentuals superior en el cas matadeperenc, fet que provoca que el nombre de població en edat activa i major de 65 anys de sigui inferior al de les mitjanes comarcal i catalana .
Gràfic 1. Piràmide d'edats de Matadepera, 2009
De 85 anys i més De 80 a 84 anys De 75 a 79 anys De 70 a 74 anys De 65 a 69 anys De 60 a 64 anys De 55 a 59 anys De 50 a 54 anys De 45 a 49 anys De 40 a 44 anys De 35 a 39 anys De 30 a 34 anys De 25 a 29 anys De 20 a 24 anys De 15 a 19 anys De 10 a 14 anys De 5 a 9 anys De 0 a 4 anys
500 400 300 200 100 0 100 200 300 400 500
HOMES DONES
Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
PLEC Matadepera 08/02/11 12
La piràmide d’edats de Matadepera assenyala una estructura de població força rejovenida que destaca per la seva amplitud en la zona central i base poblacionals , amb una mitjana d’edat de 37,6 anys , tres anys per sota la mitjana catalana en el 2009 3.
Donat l’elevat nombre de població jove, l’índex d’envelliment de Matadepera és de l 52,26%. Aquesta dada apunta que: per cada 100 joves menors de 15 anys, hi ha 52 de més de 65 anys.
1.3.4 Origen de la població- immigració
Gràfic 2. Origen de la població de Matadepera, 2009
Resta de l'estat Estranger Originaris de Resta de espanyol 4,84% Matadepera Catalunya 7,64% 16,10% 2,12%
Resta de Barcelona 18,81%
Resta del Vallès Occidental 50,49%
Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT i el programa HERMES
Els habitants procedents de la resta del Vallès Occidental són els majoritaris i representen prop del 50% del volum total de població. Tant sols el 4,8% de la població és d’origen estranger .
3 Observatori de la Immigració a Catalunya, 2010.
PLEC Matadepera 08/02/11 13
Taula 6. Població segons lloc de naixement, 2009
Matadepera Vallès Occidental Catalunya Lloc de naixement Habitants % Habitants % Habitants % Catalunya 7.541 87,52% 565.550 64,35% 4.664.675 62,40% Resta de l'Estat espanyol 658 7,64% 195.100 22,20% 1.512.755 20,24% Estranger 417 4,84% 118.243 13,45% 1.297.990 17,36% Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
La població d’origen català de Matadepera representa més del 87% del total, molt superior a les mitjanes comarcal i catalana, així com una població d’origen estranger substancialment inferior a la mitjana del context vallesà i català.
Taula 7. Població de nacionalitat estrangera per grans regions geogràfiques, 2009
Matadepera Vallès Occidental Catalunya Regions geogràfiques Habitants % Habitants % Habitants % Resta UE 101 39,00% 18.757 17,66% 306.999 25,81% Resta Europa 25 9,65% 3.100 2,92% 52.831 4,44% Àfrica 3 1,16% 32.893 30,98% 304.976 25,64% A. del Nord i Central 29 11,20% 6.044 5,69% 62.609 5,26% A. del Sur 81 31,27% 39.887 37,56% 344.520 28,97% Asia i Oceania 20 7,72% 5.502 5,18% 117.344 9,87% Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
A diferència del què succeeix a nivell comarcal i català, per nacionalitats són les procedents de la resta de la UE i Amèrica llatina les majoritàries entre els col·lectius de nacionalitat estrangera de Matadepera, amb un 39 i 31,27%, respectivament.
PLEC Matadepera 08/02/11 14
1.3.5 Projecció de la població de Matadepera (2009-2021)
Segons el PECCat 4, dels quatre escenaris de projecció poblacional comarcal disponibles, el més indicat per tal de realitzar les projeccions dels municipis és l’Escenari Alt, per ser el que més s’acosta a la realitat dels creixements esperats de la població.
Per tal d’elaborar la projecció de Matadepera fins l’horitzó de l 2021 , s’ha seguit la hipòtesi recomanada per IDESCAT dissenyada per municipis mitjans i petits: Projectar segons els “outputs” de l’IDESCAT 5, és a dir, traslladar el creixement comarcal al del municipi, tenint en compte el pes del municipi en el sí de la comarca.
4 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (2010): Pla d’equipaments culturals de Catalunya (PECCat 2010-20) . Barcelona: Generalitat de Catalunya, març del 2010.
PLEC Matadepera 08/02/11 15
Taula 8. Projecció de la població de Matadepera sota un escenari de projecció Alt del Vallès Occidental, 2009-2021
Padró Pes Projecció Pes Projecció Escenari Padró Pes continu variable població variable població Any Alt Vallès continu població Ràtio Vallès Mtdpra Mtdpra Mtdpra Mtdpra Occ Mtdpra Mtdpra Occ (1) (1) (2) (2) 2021 1.003.209 1,08% 10.806 1,06% 10.630 2020 993.192 1,07% 10.622 1,05% 10.456 2019 983.036 1,06% 10.438 1,05% 10.282 2018 972.715 1,05% 10.254 1,04% 10.108 2017 962.169 1,05% 10.070 1,03% 9.934 2016 951.395 1,04% 9.886 1,03% 9.759 2015 940.357 1,03% 9.701 1,02% 9.584 2014 929.027 1,02% 9.516 1,01% 9.407 2013 917.322 1,02% 9.329 1,01% 9.229 2012 905.081 1,01% 9.138 1,00% 9.047 2011 892.210 1,00% 8.944 0,99% 8.861 2010 878.536 1,00% 8.743 0,99% 8.668 2009 878.893 863.714 8.616 0,98% 0,999 0,99% 8.534 2008 862.369 8.460 0,98% 1,004 2007 845.942 8.266 0,98% 1,000 2006 836.077 8.169 0,98% 1,000 2005 815.628 7.966 0,98% 1,001 2004 790.432 7.711 0,98% 1,017 2003 773.800 7.423 0,96% 0,973 2002 751.049 7.404 0,99% 1,002 2001 731.844 7.197 0,98% 1,019 2000 717.181 6.924 0,97% 1,042 1999 705.288 6.533 0,93% 1,013 1998 695.910 6.362 0,91% Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
Tot i partir de la projecció sota un Escenari Alt del Vallès Occidental, s’han efectuat dues projeccions possibles pel municipi: Una primera (1) , on el pes de Matadepera segueix un creixement continuat i progressiu, tot aplicant la ràtio obtinguda entre els anys 1998-2008 (1,007) que, multiplicat al percentatge del pes de l’any 2008 (0,98%), dóna com a resultat el pes de Matadepera per l’any 2009 (0,99%), i així de forma successiva. Un cop calculat el pes
PLEC Matadepera 08/02/11 16
del municipi en la projecció fins el 2021, es podrà projectar la població, multiplicant el pes obtingut d’un any determinat per la projecció comarcal corresponent.
Donada la la població projectada del Vallès Occidental , la població projectada al municipi l’any 2009 dóna un comput lleugerament inferior (8.534 habitants) al recollit pel padró continuu (8.616 habitants). És per aquest motiu que s’ha efectuat una segona proposta de projecció (2) , aquest cop aplicant la ràtio obtinguda de 1998-2009 (d’un 1,006 ) a l’últim percentatge que ens aporta el padró continu i projectant així la població a partir de 2010.
La població projectada en els dos casos presenta unes xifres que apunten que al 2021 Matadeper a pot tenir una població d’entre 10.630 i 10.806 habitants , un comput de població assumible pel municipi atenent les dades aportades pel POUM de Matadepera , segons el qual apunta com a sostre els 13.500 habitants .
1.3.6 Ocupació
Taula 9. Població ocupada per grans sectors d'activitat: dades percentuals de Matadepera, Vallès Occidental i Catalunya.
Agricultura Indústria Construcció Serveis Total
Matadepera 2001 0,95% 22,97% 6,27% 69,82% 3.270 1996 0,94% 31,31% 3,20% 64,55% 2.437 Vallès Occidental 2001 0,50% 31,66% 10,05% 57,79% 337.667 1996 0,56% 40,29% 6,91% 52,25% 249.627 Catalunya 2001 2,50% 25,20% 10,40% 62% 2.815.126 1996 3,20% 32,10% 7% 57,70% 2.204.652 Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
Pel que fa als sectors d’activitat , destaca l’elevat percentatge d’ocupats en el sector serveis de Matadepera, amb prop del 70% del total , superant de lluny la mitjana comarcal (prop del 12% inferior) i catalana (més d’un 7% per sota).
PLEC Matadepera 08/02/11 17
Tot i l’elevat nombre d’empresaris residents a Matadepera (prop del 35% dels habitants ocupats) , l ’activitat empresarial en el sí del municipi és escassa. Segons el Cens de Població i Habitatge del 2001 6, el 79,4% de la població ocupada de Matadepera treballa fora del municipi .
L’activitat comercial de Matadepera (majorista i minorista) representa un total del 17% (al conjunt de la província de Barcelona és d’un 40%) i un 5% en activitats de restauració i bars (un 11,7% al conjunt de Barcelona). L’activitat industrial del municipi està representada per petites empreses d’alimentació, fusta i de construcció 7.
Taula 10. Taxa d'atur registrat: Matadepera, Vallès Occidental i Catalunya (2006-2010)
Vallès Matadepera Catalunya Anys Occidental Taxa d'atur Taxa d'atur Taxa d'atur
2010 7,18% 16,88% 17,91% 2009 5,87% 14,27% 15,89% 2008 3,7% 8,31% 9,30% 2007 3,87% 7,51% 8,12% 2006 3,81% 8,18% 8,63%
Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT i del Programa HERMES
Les taxes d’atur registrades durant el primer trimestre d’aquest últim quinquenni apunten que, tot i l’augment viscut entre 2008 -2010, la taxa d’atur del municipi se situa amb un 7,18% entre 9 i 10 punts percentuals per sota les mitjanes comarcals i catalana .
6 INE: Censos de Población y Viviendas 2001.
PLEC Matadepera 08/02/11 18
1.3.7 Mobilitat espacial - població flotant
Taula 11. Mobilitat obligada per raons de feina i estudis: Matadepera, 2001.
Mobilitat Mobilitat obligada per obligada per Total raons de feina raons d’estudis Desplaçaments com origen Matadepera 3.270 649 3.919 Desplaçaments com a destí Matadepera 1.388 329 1.717 Diferència entrades i sortides -1.882 - 320 -2.202 Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
El volum de desplaçaments diaris generats a Matadepera per raons de feina i estudis, mostren un major nombre en els desplaçaments que tenen Matadepera com a origen, sobretot per motius laborals , que representen més del 83% d’aquests.
Gràfic 3. Principals destinacions i nombres de desplaçaments diaris generats per raons laborals, amb Matadepera com a origen. 2001
Terrassa 1.231 Barcelona 399 Sabadell 256 Sant Cugat del Vallès 48 Rubí 48 Barberà del Vallès 26 Sant Quirze del Vallès 26 Castellar del Vallès 24 Cerdanyola del Vallès 20 Viladecavalls 18 Desplaçaments interns 673 Desplaçaments a varis municipis 198 Fora de Catalunya 33 Resta de Catalunya 270
0 200 400 600 800 1000 1200 1400
Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
PLEC Matadepera 08/02/11 19
Les principals destinacions escollides pels matadeperencs són Terrassa , amb 1.231 desplaçaments, seguits a molta distància de Barcelona i Sabadell amb 399 i 256 desplaçaments, respectivament.
Gràfic 4. Principals destinacions i nombre de desplaçaments generats per raons laborals amb Matadepera com a destí, 2001.
Terrassa 468 Sabadell 66 Barcelona 29 Viladecavalls 18 Castellar del Vallès 16 Rubí 12 Sant Cugat del Vallès 12 Sant Quirze del Vallès 6 Castellbell i el Vilar 6 Sant Sadurní d'Anoia 6 Resta de Catalunya 76
0 100 200 300 400 500
Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
El focus d’origen de desplaçaments diaris generats per raons laborals al municipi, torna a tenir Terrassa com a principal eix, seguit a certa distància de Sabadell i Barcelona .
Relacionant aquestes dades amb la informació més recent de l’ Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 a la Regió Metropolitana de Barcelona 8, pot afirmar-se que la lògica de mobilitat que segueix Matadepera és similar a la detectada al Vallès Occidental : la major part de desplaçaments efectuats tenen com a destinació o punt d’origen un municipi de la seva comarca i una molt bona connexió amb Barcelona.
8 DPTOP-ATM, Estudi Mobilitat Quotidiana 2006 a la Regió Metropolitana de Barcelona . Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Autoritat del Transport Metropolità, 2007.
PLEC Matadepera 08/02/11 20
Taula 12. Població estacional (ETCA): Matadepera, 2003.
Població no Població Població Població Població resident resident no Estacional % Dif. total ETCA Padró present present ETCA ETCA
Matadepera 428 1.420 -992 6.431 7.423 -13,36%
Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
Les dades de la població estacional disponibles, que fan referència al 2003, apunten que el municipi perd un 13,36% de població .
1.3.8 Nivell d'instrucció i coneixement del català
Taula 13. Població segons nivell d'instrució: Valors absoluts i percentuals, 2001.
Sense Enseny. % Primer grau % Segon grau % % Total titulació universitari
Matadepera 2001 228 3,71% 1.064 17,31% 3.001 48,82% 1.854 30,16% 6.147 1996 316 5,95% 1.136 21,40% 2.326 43,82% 1.530 28,82% 5.308 Vallès Occidental 2001 94.018 14,3% 167.576 25,5% 314.632 48,0% 79.880 12,2% 656.106 1996 117.352 19,1% 316.671 51,5% 125.892 20,5% 55.055 9,0% 614.970 Catalunya 2001 786.653 13,7% 1.500.961 26,2% 2.703.693 47,2% 733.113 12,8% 5.724.420 1996 981.001 17,7% 2.855.511 51,6% 1.147.727 20,7% 554.773 10,0% 5.539.012 Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
Els indicadors de nivell d'instrucció a Matadepera mostren un perfil més alt que les mitjanes comarcal i catalana . Posant l’accent en el percentatge d’habitants amb títol universitari, Matadepera se situa pràcticament en un 18% per damunt del conjunt del Vallès Occidental i Catalunya.
PLEC Matadepera 08/02/11 21
Taula 14. Població segons coneixement del català: valors percentuals, 2001.
Població de El sap El sap L'entén El sap llegir No l'entén 2 anys i parlar escriure més Matadepera 2001 98,9% 93,2% 90,6% 73,5% 1,1% 98,9% 1996 99,5% 95,8% 91,3% 71,6% 0,5% 99,5% Vallès Occidental 2001 94,2 % 71,3 % 72,1 % 48,4 % 5,8 % 715.913 1996 93,6 % 69,8 % 67,7 % 43,4 % 6,4 % 672.336 Catalunya 2001 94,5 % 74,5 % 74,3 % 49,8 % 5,5 % 6.176.751 1996 95 % 75,3 % 72,4 % 45,8 % 5% 5.984.334 Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’IDESCAT
Pel que fa al coneixement del català a Matadepera , mostra una tendència positiva comparativament amb el Vallès Occidental i Catalunya en tots els estadis dibuixats, sobretot si tenim present que només un 1,1% de la població diu no entendre el català .
PLEC Matadepera 08/02/11 22
1.4 Factors de singularitat
Matadepera és un municipi singular en la segona anella metropolitana de Barcelona , tant per la seva ubicació tocant al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i la seva especial configuració urbanística , com pel seu teixit social .
La situació privilegiada que li confereix ser la porta d’entrada a l Parc Natural, que ocupa el 61% del seu terme municipal , i la bona connexió amb les ciutats de Terrassa (a 6km), Sabadell (a 10 km) i Barcelona (30 km ) van aportar al municipi un enorme atractiu i potencialitat, convertint-se durant la dècada dels 70 en un centre d’estiueig amb el conseqüent creixement de segones residències disperses pel territori proper al Parc.
En pocs anys però , Matadepera ha passat de ser un centre d’estiueig a poble residencial, amb un creixement de població, constant i sostingut, que ha doblat la seva població en vint anys mantenint els estàndards de qualitat de vida del municipi : Un dels trets característics de la població nouvinguda que ha atret el municipi ha estat el seu perfil socioeconòmic , composat en gran mesura per empresaris, professionals lliberals d’ èxit i amb un elevat nivell adquisitiu.
Matadepera és el capdavanter dels municipis catalans pel que fa a qualitat de vida . El nivell de renda bruta familiar disponible per habitant és de 27,05 milers d'euros l'any 2008, molt per damunt de municipis veïns de Castellar del Vallès (14,56 milers d'euros), Terrassa (12,87 milers d'euros) o Sant Llorenç Savall (11,57 milers d'euros) 9.
Manté una estreta relació amb les poblacions del seu voltant com ara Castellar del Vallès, Mura, Sabadell o Terrassa, amb les qu als s’estableixen sinergies molt especials degudes a la seva cocapitalitat. Aquesta relació ve d’antic i ha permès anar compartint experiències i consolidant importants vincles entre els diferents municipis. La bona connexió amb les diverses ciutats importants de la zona com Barcelona i el seu cinturó metropolità defineix en gran mesura les dinàmiques de relació i sinergies entre Matadepera i els altres municipis de l’entorn.
És sobretot la proximitat amb Terrassa la que ha provocat l’elevada mobilitat cap a aquesta ciutat, de la qual Matadepera ha esdevingut zona residencial. La pràctica inexistència de centres d’ocupació, alternatives de serveis i d’oci han fet de Terrassa el centre neuràlgic de la població matadeperenca .
9 Programa Hermes, Diputació de Barcelona.
PLEC Matadepera 08/02/11 23
1.5 Consideracions finals
Situat al nord de la comarca del Vallès Occidental , Matadepera compta amb una extensió de 25,4 km² i una alçada de 423 m. Prop del 61% del terme municipal se situa dins els límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
La situació privilegiada del municipi, així com la bona connexió amb Terrassa (a 6km), Sabadell (a 10 km) i Barcelona (30 km ) han fet que en els darrers anys Matadepera passes de ser un centre d’estiueig a poble residencial , amb un creixement de població constant i sostingut doblant la seva població en vint anys, mantenint però els estàndards de qualitat de vida del municipi . Poc més del 24% de la població matadeperenca viu al nucli del terme municipal . La resta s’ubica a urbanitzacions i zones residencials disseminades pel territori.
Després d’uns anys de creixement exponencial de la població , la taxa de creixement interanual de Matadepera ha tendit a moderar-se , amb una mitjana de creixement durant la darrera dècada d’un 2,82% i una població total de 8.616 habitants . La projecció futura de població apunta que al 2021 Matadepera pot tenir una població d’entre 10.630 i 10.806 habitants .
L’estructura de població de Matadepera dibuixa una estructura de població força rejovenida , amb una mitjana d’edat de 37,6 anys i un destacable nombre de joves menors de 15 anys , que pràcticament duplica el nombre de majors de 65 .
La població d’origen català de Matadepera representa més del 87% del total d’habitants. La població d’origen estranger, procedent en la seva majoria de la resta de la UE i Amèrica llatina no supera el 5% del total d’habitants .
El sector serveis és el que presenta un major percentatge d’ocupats amb prop del 70% del total . Els centres d’ocupació a Matadepera però són escassos . Segons el Cens de Població i Habitatge del 2001 (INE), el 79,4% de la població de Matadepera treballa fora del municipi .
Tot i l’augment d’aturats viscut entre 2008-2010, la taxa d’atur del municipi se situa , amb un 7,18%, entre 9 i 10 punts percentuals per sota les mitjanes comarcal i catalana .
El volum de desplaçaments diaris generats a Matadepera per raons de feina i estudis, tenen Terrassa, Sabadell i Barcelona com a principals focus de d’origen i destinació dels desplaçaments generats.
Les dades de la població estacional disponibles apunten que el municipi perd un 13,36% de població .
Els indicadors de nivell d'instrucció i coneixement del català a Matadepera mostren un perfil més alt que les mitjanes comarcal i catalana .
PLEC Matadepera 08/02/11 24
2 Anàlisi dels serveis i equipaments culturals del municipi
2.1 Conceptualització general
L’actual projecte entén el sistema cultural local com un triangle format per:
· Agents culturals locals
· Infraestructures-equipaments culturals
· Activitats/serveis
L’anàlisi es centra, d’una banda, en els agents que omplen de continguts culturals la ci utat a través d’una oferta o d’uns serveis determinats. Dit d’una altra manera, els agents culturals són responsables d’allò que s’ha anomenat l’acció cultural.
D’altra banda, aquí s’analitzen els equipaments com aquelles infraestructures al servei de l’a cció cultural. Els equipaments són contenidors que els que els agents culturals omplen de continguts per desenvolupar les seves activitats i oferir els seus serveis.
Tanmateix, perquè un sistema sigui complet cal afegir alguns elements importants:
· Les polítiques culturals locals o els marcs de regulació que tenen la funció de regir i establir les regles del joc del sistema.
· El patrimoni i la creació artística són el cor, el catalitzador de les dinàmiques culturals del municipi.
· Els públics culturals són el s destinataris, els consumidors de l’activitat i l’oferta cultural. Malgrat tot no s’han de veure com agents passius sin ó com agents actius en les dinàmiques culturals locals.
· L’entorn cultural, o el context global influeix el funcionament de totes i cada una de les dinàmiques del sistema local. És clar que un municipi no resta aïllat, i que per tant s’inscriu en un context cultural, social i econòmic més ampli.
PLEC Matadepera 08/02/11 25
Il·lustració 1. Conceptualització del sistema cultural local
CONTEXT GLOBAL
POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS
AGENTS CULTURALS LOCALS EQUIPAMENTS CULTURALS
CREACIÓ ARTÍSTICA I PATRIMONI CULTURAL
ACTIVITATS I SERVEIS CULTURALS
PÚBLICS CULTURALS
PLEC Matadepera 08/02/11 26
2.2 Mapa d’agents culturals locals
En el centre d'un sistema cultural local s'hi troba el que es podria anomenar "la matèria gris" de la cultura: la creació artística i el patrimoni cultural . Els creadors i el patrimoni se situen en el centre d'un univers, però només prenen rellevància per la seva constant relació amb dues altres esferes fonamentals: els públics culturals locals , i els agents culturals locals .
Es consideren agents culturals locals totes aquelles organitzacions i persones l'activitat de les quals està estretament lligada amb la creació artística, el desenvolupament, i la difusió de la cultura. Per tant, els agents són aquells que vehiculen i influeixen d'una forma o altra en la vida cultural del municipi. Aquest conjunt presenta una enorme heterogeneïtat d'institucions i d’organitzacions, en l’actual document s’han classificat en quatre grans grups:
· Agents públics : Administracions, ens autònoms municipal, ens de titularitat pública.
· Iniciatives empresarials : Organitzacions privades amb ànim de lucre.
· Entitats i associacions : Organitzacions privades sense ànim de lucre.
· Mitjans de Comunicació : Mitjans de comunicació d’abast local, comarcal i intercomarcal.
Il·lustració 2. Agents culturals
Públics culturals locals Agents públics
Creació Mitjans de artística i Iniciatives comunicació patrimoni empresarials cultural
Entitats i associacions
PLEC Matadepera 08/02/11 27
2.2.1 Àrea de Cultura i Festes
L’Àrea de Cultura i Festes de Matadepera està organitzada segons l’estructura representada a sota. La Biblioteca Àngel Guimerà està elevada a la categoria d’òrgan municipal i gaudeix de una major autonomia, mentre que les altres entitats responen al tècnic de cultura del municipi.
Àrea de Cultura i Festes
Festes Biblioteca Cultura
Tècnic Directora
Administrativa Auxiliar Consergeria Auxiliar (2)
Les accions de la regidoria, moltes d’elles en col·laboració amb les entitats culturals del municipi, poden ser organitzades en els següents blocs:
· Organització de les festes tradicionals
Amb la col·laboració activa del teixit associatiu, l’ Ajuntament de Matadepera organitza diverses festes municipals, de les quals es destaquen la dels co-patrons de la vila, Sant Sebastià i Sant Joan i la Festa Major.
A més, algunes altres celebracions com ara Nadal, Carnestoltes, la Diada de Sant Jordi i Cap d’Any.
· Programes de difusió i dinamització
En l’àmbit de la música, podem trobar a Matadepera les següents iniciatives estables:
- Festival Internacional de música : Festival de programació, basada majoritàriament en la música culta, realitzat cada any per l’estiu.
- Temporada Estable : que junt amb el Festival conformen el cicle Música a Matadepera , des de l’any 2008.
PLEC Matadepera 08/02/11 28
- Dijous a l’Hotel : cicle setmanal d’actuacions d’entrada gratuïtes de grups emergents a l’espai cultural l’Hotel (aturat fins l’habilitació de l’Hotel) .
També s’ofereix programació destinada al públic infantil. Dissabtes a la Plaça és un programa esta ble d’activitats, tallers, jocs, animacions que fomenta les relacions socials i l’ús dels espais públics.
Pel que fa a l’activitat escènica, els espectacles són majoritàriament de teatre escolar i produccions amateurs. En el següent quadre es pot veure le s quantitats d’espectacles representats al municipi els últims 10 anys.
Taula 15 . Resum de l’activitat escènica a Matadepera (2000-2009)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Espectacles 13 4 5 5 9 6 0 18 23 22 Font : Pla d’usos i de viabilitat del nou Teatre -auditori de Matadepera
Val a dir però, que els espectacles de l’àmbit teatral i altre tipus han desaparegut per raons pressupostàries a partir de 2009. És d’esperar que en el futur es recuperin, sobretot si es compta amb el Teatre – Auditori.
Per acabar, la biblioteca acull activitats d’animació a la lectura, exp osicions, presentació de llibres, conferències, tertúlies literàries, tallers i narracions de contes per a infants i adults.
· Programes de formació
La regidoria promou cursos i tallers al Casal de Cultura .
Per a fomentar la identitat local i la cohesió social, a la vila es fa el Taller de Plaques de Ceràmica, on els ciutadans poden aprendre a pintar la retolació del nom dels carrers i places del munic ipi. Aquest taller no només vetlla per l’elaboració de les plaques, sinó que també vetlla per la seva conservació, ja que aquestes han de ser substituïdes periòdicament.
· Suport a les entitats:
L’ajuntament dóna suport a les entitats a través de subvencio ns i convenis.
PLEC Matadepera 08/02/11 29
· Gestió d’equipaments culturals
Entre els equipaments gestionats per la regidoria de cultura de Matadepera hi ha el Casal de Cultura , que és la seu de la regidoria, punt d’informació, seu d’entitats diverses i espai polivalent. La Biblioteca Àngel Guimerà , de titularitat municipal en conveni amb la Diputació de Barcelona .
L’Hotel , un espai polivalent amb una sala d’actes preparada per allot jar espectacles de petit format ha estat externalitzat els darrers anys a una empresa que explotava el bar. La Regidoria de Cultura podia programar concerts i espectacles de petit format. A parir del 2010-2011 aquest equipament passarà a està gestionat per la Regidoria de Joventut.
Altres espais que acullen actes i programacions culturals com ara el Festival Internacional de Música són el pati interior de la masia de Can Vinyers (no hi ha previsions de tornar-lo a usar en un futur immediat), el Bosquet i el pavelló municipal.
A títol de referència es vol fer constar el pressupost de l’àrea de cult ura de 2010:
Taula 16. Pressupost Cultura 2011
Grups de Programa Definitiu 2010 Adm. General de la Cultura 264.835,87*€ Arts escèniques 90.550€ Promoció Cultural (entitats, patrimoni, 88.925,25€ publicacions,ajuts) Biblioteques i Arxius 90.949,85 TOTAL 535.260,97 € Font: Regidoria de Cultura de Matadepera
*A aquesta partida s’han descomptat els 500.000 euros d’inversió destinats a la construcció del nou auditori.
L’increment previst pels pressupostos del 2011 és d’un 2%.
2.2.2 Consell Municipal de Cultura (CMCM)
Va sorgir de la necessitat de substituir l’antic Patronat Municipal de Cultura , que va existir del 1992 al 2005 . El Patronat va ser dissolt per decisió de l’administració municipal, com a conseqüència de la pèrdua de gran part de la seva autonomia i flexibilitat amb els canvis legislatius dictats per la Llei municipal i de règim local de Catalunya , que va entrar en vigor el 2003.
A partir de la seva dissolució, l’administració del pressupost de la regidoria de cultura va ser integrat al règim comú de la hisenda municipal. El Patronat, però, no exercia només funcions executives, sinó que també funcions d’interlocució entre les entitats i l’administració. Per
PLEC Matadepera 08/02/11 30
suprimir aquesta mancança, el 2005 va ser creat el Consell Municipal de Cultura de Matadepera, un òrgan col·legiat de caràcter consultiu i sectorial , de participació ciutadana representats per les seves entitats culturals.
Segons els estatuts del CMCM , entre les seves finalitats estan:
· Canalitzar la comunicació de l’Ajuntament, en matèria de Cultura, cap a les entitats que en formin part.
· Permetre als seus membres conèixer els projectes municipals i informes de gestió en l’àmbit de Cultura, a més dels pressupostos municipals de la regidoria i les seves liquidacions, i formular-hi preguntes, comentaris a través dels seus representants.
· Permetre als seus membres formular, a través dels seus representants, opinions i suggeriments sobre les matèries pròpies de l’àrea de Cultura.
Actuar d’àgora de les entitats, on puguin exposar propostes de col·laboració entre elles i tota mena de propostes i suggeriments.
També existeix el Consell Local de Joventut que participa en l’organització de múltiples activitats culturals destinades principalment als joves, però obertes a tot el poble.
PLEC Matadepera 08/02/11 31
2.2.3 Associacions i entitats
Matadepera disposa d’un gran nombre d’entitats amb un ampli ventall d’activitats que nodreixen el teixit cultural del municipi. Tant des dels diversos col·lectius i entitats, com des del mateix Ajuntament, s’organitzen festes populars i les més variades activitats culturals , esportives i d’esbarjo, per tal de buscar de crear lligams entre els seus habitants. La Festa Major d’Estiu , el Festival Internacional de Música de Matadepera (amb l’Ajuntament com a promotor) i la Festa Major d’Hivern (festivitat patronal organitzada per la Germandat de Sant Sebastià) en són un exemple.
A continuació s’ha elaborat un llistat de les entitats del municipi segons l’àmbit:
Àmbit escènico-musical i altres arts en general
· Agrupació Coral Matadepera : Cant coral i activitats culturals
· Banda Musical de Matadepera : Entitat musical basada en una formació d’uns catorze músics engrescats en la preparació de repertori de tots els estils per a participar en festes d’arreu amb balls, concerts i cer caviles. Intercanvis amb altres entitats musicals amb finalitats socials i culturals.
· Col·lectiu d’Art : Entitat fundada en el 1996 amb l’objectiu de fomentar i realitzar activitats culturals per tal de donar resposta a propòsits de caire creatiu i expressiu (producció artística) i comunicatius dins del fet artístic.
· Coral Clau de Sol : Gaudir del treball conjunt a través del cant coral. Adreçat a infants de 3 a 9 anys.
· Amics Teatre de Matadepera : Producció pròpia d’obres teatrals, poesia, etc., amb caire amateur
· Comissió de la Música : Comissió oberta a tothom que participa a totes les activitats musical del municipi organitzades des de Cultura.
· La Cort del Teatre: Grup amateur de teatre de joves matadeperencs, fundat en el 2005. Participen en actes diversos al llarg de l’any com la Festa Major de Matadepera.
· Taller de Plaques: Creació de les plaques de ceràmica per a la retolació dels noms dels carrers i places del municipi de Matadepera.
· Xarxa – Entitat sens ànim de lucre que organitza programació i activitats per a públic infantil i familiar.
PLEC Matadepera 08/02/11 32
Àmbit lúdico-festiu
· Germandat Sant Sebastià : Organitza la Festa Major d’Hivern , com la seva festa patronal el 20 de gener (Sant Sebastià). La Germandat fou originàriament una mutual pagesa, que perdé el seu caràcter paral·lelament amb la pèrdua de l’activitat agrària al poble, de forma que acabà tenint com a única activitat la d’organitzar la seva festa.
· Comissió de Festa Major : Comissió oberta a tothom que organitza la programació de la Festa Major de Matadepera.
· Germandat de la Serpentina : Comissió oberta a tothom que organitza la programació de la festa de carnestoltes.
· Agermanament amb Mariapfarr : Entitat cultural que vetlla per mantenir els lligams amb aquesta població austríaca que des del 1984 està agermanada amb Matadepera.
Cultura popular d’arrel tradicional
· Agrupació Sardanista La Mola : Promoció de la cultura popular catalana mitjançant la programació de concerts, ballades i aplecs.
· Amics dels Gegants : Difusió de l’activitat gegantera a Matadeper a. Participen en actes diversos al llarg de l’any.
· Grallers de Matadepera : Grup d’amants de la música d’arrel tradicional que manifestem les nostres aficions tocant la gralla. La formació del grup és l’any 1982 com a resultat de la eufòria gegantera al nostre poble, i acompanyant molts anys els gegants per tot Catalunya i arreu.
· Mariners de Riera : Grup d’havaneres de Matadepera, que organitza actes diversos a llarg de l’any.
· Nois de Matadepera : Formen un grup d’havaneres format per gent gran (10 cantaires, guitarra i acordió) , interpreten havaneres, valsos mariners i altres cançons populars. Participen en trobades i sovint a casals de la gent gran i residències.
Promoció del patrimoni
· Matadepera ens Mou : Promoció d’iniciatives culturals i populars per don ar a conèixer Matadepera, la seva gent i la preservació del seu patrimoni cultural.
· Unió Excursionista Matadepera : Entitat fundada en 1986 amb més d’un centenar de membres que organitza excursions col·lectives, senderisme, curses de muntanya i duatló.
PLEC Matadepera 08/02/11 33
Promoció activitats culturals en general
· Agrupament Escolta Abat Escarré (El Cau): Agrupament escolta afiliat a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, fundada en el 1977. A banda de fer Cau cada dissabte amb tota mena d’activitats dirigides als més joves, el Cau és també una entitat que participa activament en la vida del poble amb projectes com el Quan Cau La Nit , la iniciativa del Book Crossing , la Campanya Per un Nadal Sostenible , el Cicle de Cinema Social i molts d’altres.
· Amics del Pessebre : Diorames de pessebres
· Associació Gent Gran de Matadepera: Trobades de gent gran. Activitats lúdiques i culturals com sortides al teatre, a concerts, a exposicions, museus i altres. Excursions de 1 fins a 7 dies per a conèixer llocs del nostre país o arreu.
· C3m Clàssic Car Matadepera: Associació d’aficionats als cotxes clàssics i antics.
· Dones d’Avui de Matadepera (DAMA) : Agrupació de dones fundada en 1999 que organitza activitats de formació i voluntariat de les dones a través de xerrades, conferències, sortides, exposicions i teatre.
· Drac Esquí Club : Escola d’esquí a tots nivells. Promoció i pràctica de l’esquí, sortides lliures i viatges.
· FEDAM : Associacions de veïns
· Grup Xarxa a Matadepera : Entitat cultural que organitza espectacles dirigits al públic infantil.
2.2.4 Mitjans de comunicació
Entre els mitjans de comunicació de caràcter local i municipals es troben Matadepera Ràdio, Matadepera Televisió, la revista municipal d’edició mensual Gaseta de Matadepera, així com l’ Agenda Setmanal consultable a la web de l’Ajuntament (disponible també via e-mail per a subscriptors), on es poden conèixer les activitats programades per l’ens i entitats del p oble; Cal afegir però, que s’està implementant un sistema de podcast que trametrà als subscriptors les notícies de les categories que hagi seleccionat, en temps real i en suport multimèdia.
En l’àmbit comarcal , la premsa escrita la formen els diaris Diari de Sabadell, Diari de Terrassa i el diari El Punt .
PLEC Matadepera 08/02/11 34
2.2.5 Consum i hàbits culturals del municipi
Per tal d’acostar -nos a la realitat del municipi i conèixer els hàbits i pràctiques culturals de la població de Matadepera , s’ha utilitzat com a eina de mesura les dades aportades per les dues darreres edicions de l’ Enquesta de Consum i Pràctiques Culturals 10 , juntament amb les dades disponibles d’equipaments culturals de Matade pera.
Cal assenyalar però que Terrassa , com a cap de comarca del Vallès Occidental , disposa d’uns equipaments culturals que delimiten una àrea territorial d’influència al seu voltant i on Matadepera, per proximitat, en forma part.
Taula 17. Població que ha assistit a centres culturals com a mínim un cop durant els darrers 12 mesos previs a les enquestes: Àmbit Metropolità i Catalunya (2001 i 2006)
Àmbit Metropolità Catalunya Centres culturals 2001 2006 2001 2006 Assistents a biblioteques 35,4% 44,9% 35,3% 44% Assistents a museus 39,9% 48,8% 39,2% 48,4% Assistents a exposicions 34,3% 36,4% 35,4% 37,7% Font : Elaboració pròpia a partir de les dades de les Enquestes de Consum i Pràctiques Culturals.
L’assistència a centres culturals dels considerats en aquest apartat són els museus els millor posicionats percentualment amb poc més del 48% de la població que diu haver assistit almenys un cop a algun museu en els 12 mesos previs a l’enquesta. L’assistència a museus i biblioteques són els equipaments culturals que presenten millors xifres , amb un augment entre 2001 i 2006 en els dos escenaris de prop del 9%.
Dirigint la mirada als centres culturals de Matadepera, l’única dada comparable és la que ens mostra l’evolució del nombre d’assistents a la Biblioteca Àngel Guimerà i les comparatives amb el volum total de biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i les globals de Catalunya.
10 DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ; IDESCAT: Enquesta de Consum i Pràctiques Culturals [Edició 2001 i 2006]. Generalitat de Catalunya.
PLEC Matadepera 08/02/11 35
Taula 18. Evolució del nombre de visitants i usuaris amb carnet a les Biblioteques de Matadepera, província de Barcelona i Catalunya, 2006-2009
Matadepera Barcelona Catalunya
% població % població % població Anys Visitants Població Usuaris amb carnet carnet carnet totals atesa carnet /població /població /població atesa atesa atesa
2009 28.684 8.616 1.891 21,95% 39,04% 38,23% 2008 31.650 8.460 1.643 19,42% 35,73% 35,56% 2007 23.561 8.266 1.354 16,38% 32,52% 31,88% 2006 22.292 8.169 1.158 14,18% 29,42% 29,47% Font: Elaboració pròpia a través de les dades de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la Subdirecció General de Biblioteca de la Generalitat de Catalunya.
En els darrers quatre anys el nombre total d’assistents a la biblioteca en el context matadeperenc ha anat en lleuger augment , tot i el retrocés en el nombre de visitants del 2009 respecte l’any anterior. Segons els percentatges de la població atesa amb carnet de biblioteca vers el nombre de població, Matadepera està lleugerament per sota de les mitjanes globals de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i les de Catalunya .
La Biblioteca , tot i tractar-se d’un equipament cultural de proximitat , no presenta unes dades molt òptimes en nombre d’assistents. L’estat envellit de le s instal·lacions , les obres per habilitar un aparcament soterrani a la vora de la instal·lació (interferint tant en l’accès a l’edifici com en l’estat òptim per la lectura), la proximitat de Terrassa, així com les mateixes característiques socioeconòmiques dels habitants del municipi (elevat nivell adquisitiu) poden ser factors dissuasoris perquè la població de Matadepera opti per altres espais.
Taula 19. Població que ha assistit a activitats culturals escèniques com a mínim un cop durant els darrers 12 mesos previs a les enquestes: Àmbit Metropolità i Catalunya (2001 i 2006)
Àmbit Metropolità Catalunya Activitats escèniques 2001 2006 2001 2006 Espectadors de teatre 30,4% 40,7% 29,9% 40,3% Assistents a concerts 32,5% 47,9% 32,1% 48,2% Espectadors de dansa 7,9% 11,7% 7,6% 12,1% Font : Elaboració pròpia a partir de les dades de les Enquestes de Consum i Pràctiques Culturals.
PLEC Matadepera 08/02/11 36
Pel què fa a l’ assistència a activitats culturals escèniques i musicals , és sens dubte l’assistència a concerts la que ocupa la posició predominant amb un 48% de la població i un augment de més de quinze punts percentuals en el quinquenni assenyalat. Tot i això, cal tenir present la millora en les xifres de la població que diu haver anat almenys a un espectacle de teatre, que entre 2001 i 2006 ha augmentat més d’un 10%. La dansa queda en última posició, amb prop del 12% (el percentatge és superior en el context català).
En el cas de Matadepera no es disposen de dades comparatives, tot i que com ja s’ha fet esment, Terrassa disposa d’uns equipaments culturals que delimiten una àrea territorial d’influència al seu voltant i Matadepera, per proximitat, en forma part .
D’altra banda, tot t enint present que Matadepera participa des de 2008 en el Circuit d’Espais Escènics Municipals de la qual l’Oficina de Difusió Artística és promotora, a continuació es mostren les dades relatives al nombre de públic assistent per espectacle (teatre, música i dansa).
Taula 20. Evolució del públic assistent a espectacles escènic i musicals per grandària de municipi: 2008 i 2009.
2008 2009 Variació Grandària del municipi Assistents Assistents 2008 -09 Assistents Assistents /1000 h /1000 h <5.000 13.340 221,9 12.176 212,2 -8,7% 5.000-20.000 59.199 125,1 51.941 98,0 -12,3% 20.001-50.000 46.111 70,5 39.350 61,9 -14,7% 50.001-100.000 150.423 185,4 146.475 177,7 -2,6% >100.000 72.499 65,4 72.221 63,6 -0,4% TOTAL 341.572 109,8 322.163 101,2 -5,7% Font : Dades extretes de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.
Segons l’informe de l’ODA 11 , el Circuit ha programat el passat any 1.586 funcions, un 1,1% menys que l’any 2008. Tot i aquesta lleu reducció en el nombre d’espectacles, el nombre d’assistents per cada 1000 habitants en el context on resta emmarcat Matadepera, la caiguda del nombre d’assistents ha estat del 12,3% (molt per sobre de la mitjana total, que ha caigut un 5,7%).
11 OFICINA DE DIFUSIÓ ARTÍSTICA: Informe de les programacions dels teatres municipals de la província de Barcelona. Resultats de 2009. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2009.
PLEC Matadepera 08/02/11 37
Taula 21 . Classes d'activitats artístiques rebudes a l’Àmbit Metropolità i Catalunya i mitjana d'anys de les pràctiques a Catalunya, 2006
Àmbit Metropolità Catalunya Activitat artística Taxa Taxa Mitjana d’anys Música 16,5% 17% 5,1 Dansa 13,8% 13,1% 5,8 Teatre 9,6% 9,4% 4,1 Fotografia 5,3% 5,3% 3,0 Dibuix / Pintura 12,9% 13,7% 4,8 Font : Elaboració pròpia a partir de les dades de les Enquestes de Consum i Pràctiques Culturals.
Pel que fa a la socialització cultural de la població , és a dir, la població que diu haver assistit algun cop al llarg de la seva vida i/o en els 12 mesos previs a l’enquesta a classes d’alguna activitat artística, l’educació musical és la millor situada en la classificació d’activitats amb un 17% del conjunt de la població catalana enquestada i una mitjana d’anys d’uns 5 de dedicació. Per sota, hi resten la dansa i el dibuix/pintura, amb un percentatge similar i en diferent posició segons l’escenari: A l’Àmbit Metropolità és el dibuix/pintura el segon classifica i el tercer en el cas català.
En el cas de Matadepera, la socialització cultural de la població del municipi la porten endavant entitats i col·lectius del municipi amb el suport de l’Ajuntament com poden ser el Col·lectiu d’Art , AIUMA i DAMA , així com a través d’iniciatives del propi Ajuntament com l’ Escola de Música Municipal Frederic Mompou .
Taula 22. Evolució del nombre d'alumnes en els cursos 2008-09 i 2009-10 de les Escoles de Música de Matadepera, el Vallès Occidental i Catalunya.
Aprenentatge Total Curs Sensibilització Aprofundiment Avançat Altres bàsic Alumnes
Escola Municipal de Música de Matadepera 2009-10 35 56 56 21 65 233 2008-09 18 58 52 28 61 217 Escoles de Música del Vallès Occidental 2009-10 1.218 1.909 1.284 732 1.091 6.234 2008-09 1.184 1.775 1.171 800 1.046 5.976 Escoles de Música de Catalunya 2009-10 10.061 13.639 8.829 5.355 10.634 48.518 2008-09 9.889 12.517 7.992 5.385 9.624 45.407 Font: Elaboració pròpia a través de les dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
PLEC Matadepera 08/02/11 38
La darrera taula ens mostra dues dades a tenir presents: Un major percentatge de creixement en el nombre d’alumnes en l’EMM de Matadepera (amb un 7,4%) respecte el total de Catalunya (6,85%) i sobretot del Vallès Occidental (4,3%), així com un major còmput percentual d’alumnes menors de 14 anys. Dels 217 alumnes, 167 eren menors de 14 anys (el 77% del total). En aquest sentit, i tenint en compte el còmput de població menor de 14 anys del municipi significa que més del 9% de la població menor de 14 anys, era alumne de l’EMM de Matadepera en el curs 2008-09 (molt superior al 3,18% i 3,02% del Vallès Occidental i Catalunya, respectivament), factor que li confereix una gran vitalitat en aquest sentit (socialització cultural de la població).
Tot i que les condicions de l’actual Escola de Música no són les idònies, les dades del nombre d’alumnat són positives . Tenint en compte la proximitat de Terrassa (amb dues escoles de música al seu municipi), el fet que s’hagi peatonalitzat el camí que porta directament a l’Escola Municipal de Música de Matadepera pot haver estat un factor explicatiu de perquè la població (majoritàriament menor de 15 anys) utilitzi aquest equipament educatiu.
PLEC Matadepera 08/02/11 39
2.3 Mapa d’equipaments culturals
Les polítiques culturals locals conceben la cultura com un bé i un servei públic a la ciutadania, aquesta consideració es concreta amb la vocació universalista i el principi de subsidiarietat de les administracions locals. Aquesta circumstància comporta la disposició d’un sistema públic d’equipaments culturals que han de prestar aquests serveis a la ciutadania.
Els equipaments culturals sit uats fora d’un sistema públic poden tenir vocació universalista i de servei públic, tanmateix preserven la seva autonomia i no s’insereixen en el sistema.
Matadepera compte amb un conjunt d’infraestructures coordinades entre sí que conformen un sistema pú blic d’equipaments culturals destinats a la ciutadania. Aquest sistema públic el composen únicament equipaments municipals . Tanmateix un sistema públic d’equipaments culturals pot incorporar equipaments de titularitat privada sempre que s’insereixin en el sistema a través d’alguna fórmula de coordinació o conveni .
A continuació s’ofereix el Mapa d’Equipaments Culturals de Matadepera 2010 :
Biblioteca Biblioteca Municipal Àngel Guimerà
Sala d'actes del Casal de Cultura Arts escèniques EQUIPAMENTS i música Altres infraestructures ocasionals CULTURALS BÀSICS Centre Cultural Casal de Cultura Polivalent
Arxiu AMMAT Municipal
L'Hotel
Església Sant Joan Baptista
INFRAESTRUCTURES COMPLEMENTÀRIES Sala parroquial OCASIONALS Pavelló d'Esports Municipal
Espais públics - Plç. Baldiró i El Bosquet
PLEC Matadepera 08/02/11 40
2.3.1 Descripció dels equipaments culturals bàsics del sistema públic
ARXIU MUNICIPAL MATADEPERA – AMMAT
Localització i fotografies
L’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) és el servei de l’ Ajuntament de Matadepera encarregat de gestionar la documentació produïda o rebuda per l’ens municipal i de garantir -ne la seva conservació. També s’hi conserven diversos fons de Descripció tipus privat que han estat cedits a l’AMMAT per a la seva correcta ordenació i conservació, i per tal de permetre’n llur difusió cultural. D’entre aquests, cal destacar els fons fotogràfics que integren la Secció d’Imatges de l’Arxiu Municipa l.
Adreça Sant Quirze 2, baixos [email protected] Any de construcció Dades Any darrera reforma Estat equipament Actiu Titularitat Municipal Gestió equipament Municipal Serveis i Activitats Abast cronològic segles XVIII -XXI Metres lineals 400
Ús Horaris Horari hivern dilluns a divendres, 9 -14 h.; dimecres, 16'30 - 18'30 h. Horari estiu dimecres tarda, tancat de l'1 de maig al 30 de setembre
Espais Sup. Total útil
PLEC Matadepera 08/02/11 41
BIBLIOTECA MUNICIPAL ANGEL GUIMERÀ
Localització i fotografies
Situada dins l’edifici d el Casal de Cultura des de 1988 , el 29 de juny de 1999 es va inaugurar l’ampliació i remodelació del local i el nou servei de consulta multimèdia i Descripció accés a Internet. Consta d’una planta i un altell. Fons: 23.612 llibres (2007)
Adreça Pere Aldavert 4 (Casal de Cultura) b.matadepera.ag@diba. cat Any de construcció 1981 edifici c/Miàs - 1988 (edifici del Casal de Cultura) Dades Any darrera reforma 2004 Estat equipament Actiu Titularitat Ajuntament, conveni amb la DIBA (xarxa de biblioteques) Gestió equipament Pública municipal. Serveis i Activitats Serveis: Informació, consulta, Prèstec. Espai wi -fi.
Préstec gratuït, amb carnet vàlid per a totes les biblioteques
de la Xarxa. Els menors de 14 anys necessiten una autorització dels pares. Cada usuari es pot emportar un màxim de 30 documents 15 llibres o revistes, 15 audiovisuals
Ús Activitats: Animació a la lectura, exposicions, presentació de llibres, conferències, tertúlies literàries, tallers i narracions de contes per a infants i adults (hor a del conte).
Horaris Matins De dilluns a dissabte (excepte dijous), de 10 :00h a 13:30 h Tardes De dilluns a diven dres, de 17:00h a 20:30 h
A qui es dirigeix A tots els públics. Públics Assistència
Espais Sup. Total útil 353 m2
PLEC Matadepera 08/02/11 42
CASAL DE CULTURA
Localització i fotografies
Centre cultural polivalent en un cèntric edifici remodelat i ampliat per a acollir la regidoria de cul tura, la biblioteca municipal, el taller d’art, espais per a entitats, la Descripció ràdio i televisió locals i un bar. Conté una sala polivalent amb un aforament de 120 persones Adreça Pere Aldavert 4 93 730 01 32 Any de construcció 1988 Any darrera reforma 2005 - acabament 2009 (manca molt mobiliari) Dades Aforament 120 persones la sala polivalent Estat equipament Actiu Titularitat Ajuntament Gestió equipament Pública municipal. Regidoria de cultura Serveis i Activitats Serveis: regidoria de cultura, biblioteca municipal, sales per a entitats, aules, sala polivalent, radio i televisió locals, espai d’arts plàstiques (taller d’art). Activitats: Cursos i tallers diversos segons activitats de les Ús entitats i/o promogudes per l’Ajuntament, concerts de música, ensenyament d’arts plàstiques .
Horaris Regidoria: De Dilluns a Divendres: de 9 :00h a 17:00h La resta, segons les activitats
A qui es dirigeix Tots els públics. Públics Assistència
Espais Sup total útil Sup. total construïda
PLEC Matadepera 08/02/11 43
SALA D’ACTES DEL CASAL DE CULTURA
Sala polivalent de 120 places d’aforament per a actes de petit format (conferències, concerts). Compta amb un petit escenari – tarima mòbil, cabina de control (no Descripció equipada) i equip de so i llum (precari).
Adreça Pere Aldavert 4 (Casal de Cultura) Any de construcció 2006 -2009 Aforament 120 Dades Estat equipament Actiu. Forma part del casal de cultura Titularitat Ajuntament Gestió Pública municipal equipament Serveis i Activitats Activitats: Concerts, audicions escola de música, conferències , exposicions, reunions, meetings durant campanyes electorals, etc . Ús Festival internacional de música (juny - juliol)
Horaris segons disponibilitat i reserves.
A qui es dirigeix Tots públics Públics Assistència 70 activitats anuals
Espais
Sala 100 m2 Escenari 20 m2 Magatzem 15 m2 Cabina control 6 m2 Sup. total útil 141 m2
PLEC Matadepera 08/02/11 44
2.3.2 Infraestructures culturals complementàries
L’HOTEL
Localització i fotografies
Espai públic de dinamització cultural, situat als baixos de l’antic hotel España, al bell Descripció mig de la població, amb accés directe del carrer i vistes sobre la plaça. Disposa d’equipament tècnic per a espectacles de petit format.
Adreça C/ Sant Isidre, 35 (Plaça de Cal Baldirò) Any de construcció 1941 Any darrera reforma 2.000, adquirit per l’ajuntament Dades Aforament 80 espectadors aprox. Estat equipament actiu Titularitat Ajuntament Gestió equipament Pública municipal, regidoria de joventut Serveis i Activitats Activitats: majoritàriament per a jov es, sobretot concerts musicals . “Els dijous a l’hotel”, concerts, presentació de grups novells. Doble temporada per any. Ús A partir del 22 -7-2010, esdevé el punt jove, ja pràcticament no es programarà des de cultura.
Horaris Segons programació
A qui es dirigeix Joves i entitats locals Públics Assistència 60 activitats anuals
Espais Sala 70 m2 Serveis 4 m2 magatzem/camerino 12 m2 Sup. Total útil 86 m2
PLEC Matadepera 08/02/11 45
2.3.3 Infraestructures ocasionals del sistema públic
PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS
Localització i fotografies
Pavelló poliesportiu q ue té com a principal línia d’activitat l’ esportiva, tot i que ocasionalment acull activitats lúdiques i culturals de format mitjà, sobretot obres de teatre Descripció amateur , i en ocasions grans produccions comercials programades per Festa Major. Poc adaptat a l’activitat escènica, encara que com pta amb un escenari de 8 x 12 m amb barres electrificades, càmera negre i teló de fons Adreça Carrer Enric Genescà, s/n T. 93 730 06 94 Any de construcció 1.999 Dades Aforament 450 espectadors Estat equipament Actiu Titularitat Municipal Gestió equipament Pública municipal Serveis i Activitats Activitat principal esportiva.
Ocasionalment concerts i obres de teatre.
Ús Horaris HIVERN (1 de novembre a 31 de maig): de 9 :00 h a 17:00h ESTIU (1 de juny a 31 d'octubre): de dilluns a dijous de 9 :00h a 13 :00h i de 15:00h a 20:00h. Divendres de 9:00h a 13:00h Per a actes culturals, segons programació
Públics A qui es dirigeix A tots els públics
Assistència 5 activitats anuals Espais
Sup. Total construïda 1.367 m2
L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA
Localització i fotografies
Descripció Església parroquial de Sant Joan Baptista, situada al centre de la població. Adreça Plaça Mossèn Jaume Torres, 1 Any de construcció 1846 s’inicia Any darrera reforma 1917 es beneeix Dades Aforament 200 espectadors Estat equipament Actiu Titularitat Església catòlica Gestió equipament Privada parroquial Serveis i Activitats A partir de juny de 2010, no es pot moure el mo biliari. Només pot utilitzar-se per cant coral Ús Horaris Segons programació
A qui es dirigeix Tots els públics Públics Assistència 10 activitats anuals
PLEC Matadepera v2. 47
SALA PARROQUIAL
Localització i fotografies
Sala annexa a l’Església parro quial de Sant Joan Baptista ( situada al centre de la població ) destinada a actuacions de petit format, sobre tot musicals. Té deficiències Descripció en acústica i manca de comoditat (seients, climatització).
Adreça Plaça Mossèn Jaume Torres, 1 Any de construcció Any darrera reforma Aforament 90 espectadors Dades Estat equipament Actiu Titularitat Esglé sia catòlica Gestió equipament Privada parroquial Serveis i Activitats Sala de petit format per a conferències i actes cívics.
Ús Horaris Segons reserves
A qui es dirigeix Tots els públics Públics Assistència 50 activitats anuals
PLEC Matadepera v2. 48
PLAÇA BALDIRÒ
Localització i fotografies
Plaça pública central del municipi on es realitzen moltes activitats culturals a l’aire Descripció lliure.
Adreça Plaça Baldirò (Alfons Sala) Dades Aforament 500 espectadors Serveis i Activitats Actes de F esta Major, cantades d’havaneres, teatre, concerts musicals. Ús Horaris Segons programació
A qui es dirigeix Tots els públics Públics Assistència 50 activitats anuals
EL BOSQUET
Localització i fotografies
Espai exterior de jardí públic que acull manifestacions culturals a l’aire lliure, Descripció majoritàriament teatre.
Adreça Dades Aforament 500 espectadors Serveis i Activitats Teatre, concerts musicals. Ús Horaris Segons programació
A qui es dirigeix Tots els públics Públics Assistència 10 activitats anuals
PLEC Matadepera v2. 49
2.3.4 Altres elements d’interès
El municipi de Matadepera compta amb d’altres elements culturals mobles i immobles d’interès patrimonial i cultural.
· Jaciment d’una vil·la tardo romana pendent d’excavació situada en tres parcel·les fora de l nucli urbà.
· Petita col·lecció arqueològica de peces neolítiques i del jaciment de la vil·la tardoromana
· La Casa Aldavert situada al nucli urbà de Matadepera que va pertànyer a Pere Aldavert, editor del diari La Renaixença En aquesta casa hi va passar llargues estades l'amic de la família, Àngel Guimerà. L'edifici, de planta i pis, és un bell exemple del modernisme d'arrel goticista característic de la darrera dècada del segle XIX. Té diversos elements d'interès com l'àliga, el rellotge de sol, el pinacle i el drac de la cantonada. El POUM de Matadepera recull l’edifici com equipament d’ús cultural, tanmateix actualment la casa està encara sota propietat dels hereus.
· Situat dins del Parc de Sant Llorenç del Munt hi trobem dos elements rellevants:
a. El Monestir Romànic situat a La Mola.
b. La Torre Salvans on va residir Manuel Azaña.
PLEC Matadepera v2. 50
2.4 Plànol dels equipaments actuals
PLEC Matadepera v2. 51
3 Anàlisi tècnica i arquitectònica
3.1 Dotació d’equipaments culturals segons el PECCat 2010 -2020
Segons el PECCat , al municipi de Matadepera hi ha d’haver, com a mínim, la següent dotació d’equipaments culturals 12 d’acord amb els 8.460 habitants censats en el moment de la seva elaboració:
EQUIPAMENT ASSIGANCIÓ ADEQUACIÓ ACTUACIÓ Equipament escènic i musical E1 Inexistent Crear Centre cultural polivalent CCP1 No determinat Biblioteca local BL No Adequada Ampliació/Adequació
3.2 Dotació segons planificació local
La construcció d’un espai escènic i musical al municipi ha estat una reivindicació de fa molt de temps. El procés per iniciar un projecte de construcció d’un Teatre-Auditori va començar l’any 2000. Durant deu anys la proposta ha anat variant, i les circumstàncies de cada moment han anat aplaçant l’inici del projecte.
Finalment l’adjudicació de dues subvencions el 2009 i el 2010 per part del Ministeri de Cultura ha permès tirar endavant el projecte i cobrir-ne totes les seves fases. A finals del 2010 comença la faseA d’execució de les obres que només contempla l’escola de música i que està previst que acabi el 2012.
El projecte final contempla la construcció d’un auditori amb un aforament de 280 localitats i integrarà en el mateix edifici els espais de l’Escola M unicipal de Música . D’aquesta man era es cerca un ús intensiu de les infraestructures, generar economies d’escala i afavorir la vinculació de públics.
Es preveu a mitjà-llarg termini la construcció d’un “ Centre del Coneixement ” a l’estil del CityLab de Cornellà. Aquesta infraestructura inclouria les funcions pròpies de biblioteca local de lectura pública, centre de noves tecnologies de la informació , viver d’empreses tecnològiques (I+D) i espai d’estudi i trobada dels estudiants universitaris. L’edif ici també acolliria l’Arxiu. Està previst que financi amb el PUOSC del 2013.
Amb caràcter immediat (2011) es realitzaran obres d’accessibilitat a l’actual Biblioteca Àngel Guimerà per tal d’ade quar-la millor fons que n entri en funcionament el futur “Centre de Coneixement”.
12 Segons la Memòria del PECCat de data març 2010 .
PLEC Matadepera v2. 52
3.3 L’entorn urbà i els equipaments culturals
El municipi de Matadepera es troba al límit nord de Terrassa , en un entorn força privilegiat al peu del massís de Sant Llorenç de Munt i al marge de la riera de les Arenes , curs d’aigua de desguàs del massís que romà sempre sec, tret de les èpoques de pluges. Es tracta d’un municipi eminentment residencial , de molt baixa densitat , on predominen les zones de vivendes unifamiliars aïllades , sense zones industrials i amb un nucli central de mides reduïdes.
Els equipaments en general es troben repartits dins d’aquest centre a distàncies molt curtes i fàcilment accessibles . S’utilitzen també molt els espais públics com a espais per l’activitat cultural, com la plaça Baldiró i el Bosquet. L’entorn natural del parc natural de Sant Llorenç de Munt i la serra de l’Obac fan que més d’un 60% del terme municipal sigui no edificable .
La reforma i ampliació del Casal de Cultura han dotat el municipi d’un equipament clau per acollir l’a ctivitat de moltes entitats locals, així com els serveis de la regidoria de cultura i l’espai per la ràdio i la televisió locals. L a biblioteca municipal, integrada en aquest edifici ha estat qualificada pel PECCat com a insuficient.
3.4 Anàlisi de les infraestructures culturals actuals
3.4.1 Infraestructures actuals per l’activitat escènica i musical
Actualment el municipi no compte amb les infraestructures adequades a l’activitat escènica i musical. Aquesta situació és un dèficit històric que ha desembocat en una llarga reivindicació que ha donat els seus fruïts en el projecte del Teatre Auditori.
A continuació s’ofereix una breu descripció i valoració tècnica de les infraestructures actuals:
SALA D’ ACTES DEL CASAL DE CULTURA Sala per a 120 espectadors , renovada juntament amb el Casal de Cultura. Dóna servei a audicions i concerts de petit format. Tècnicament encara no està prou equipada en so i llums; tot i que té uns mínims.
PLEC Matadepera v2. 53
L’HOTEL Situada als baixos de l’edifici de l’antic hotel España, amb un aforament de 80 espectadors , acollirà des d’ara el punt jove que gestionarà aquest espai sota la direcció de la Regidoria de Joventut . L’Ajuntament va realitzar la inversió necessària per a do tar aquest espai tècnicament, (equip de so i llum, escenari tarima), per tal de dur a terme una programació musical de petit format destinada a donar a conèixer els grups novells de la zona a un públic jove. Espai cèntric amb vocació dinamitzadora.
CASAL PARROQUIAL Espai de propietat i gestió privada (església), amb un aforament de 80 espectadors i un petit escenari per a actes i representacions de petit format. Encara que prou utilitzada, la sala és incòmoda per l’espectador, no climatitzada i no suficientment equipada.
3.4.2 Centre Cultural polivalent
Gràcies a la recent reforma-ampliació del Casal de Cultura l’esc enari actual assenyala que la necessitat en aquest aspecte queda coberta. Cal homologar però aquest e spai amb l’estàndard del PECCat, que distingeix entre les següents modalitats:
Llindar Superfície Superfície Tipus poblacional útil construïda Mínim Màxim CCP0 Elemental 3.000 5.000 650 880 CCP1 Bàsic 5.000 15.000 950 1.300 CCP2 Ampliat 15.000 ∞ 1.220 1.650
Segons aquestes modalitats, a Matadepera li correspon un CCP1 (Bàsic = 950 m2 s-u).
PLEC Matadepera v2. 54
Taula 23. Quadre comparatiu de superfícies del Casal de Cultura
GRUPS FUNCIONALS CCP1 SUP. ÚTIL TOTAL CASAL DE CULTURA Dèficits/increment Recepció, espai social, 214 m2 268,35 m2 (inclou 126 m2 +54,35 m2 exposició bar) Sala polivalent 342 m2 Sala d’actes: 138 m2 -124 m2 l’H otel: 80 m2 Coordinació 36 m2 32,40 m2 -3,60 m2 Tallers i sales de reunions i 222 m2 344,99 m2 +122,99 m2 entitats Logística i locals tècnics 136 m2 168,80 m2 +32,80 m2 Superfície útil total 950 m2 1.032,54 m2 +82,54 m2 Superfície construïda 1300 m2 estimativa
El quadre comptabilitza: aules, tallers, despatxos d’entitats, sala polivale nt, ràdio i televisió locals, bar i magatzems i serveis. Encara que amb mancances de superfícies en el capítol de sala polivalent, les superfícies dedicades a CCP sobrepassen els mínims establerts en el PECCat.
El Casal de Cultura inclou també l’ Àrea de Cultura de l’ Ajuntament, i la biblioteca, que no s’han comptabilitzat.
PLEC Matadepera v2. 55
3.4.3 Projecte del Teatre Auditori
El PECCat identifica les següents modalitats en equipaments escènics i musicals:
Llindar poblacional Total Sup. Sup. Tipus Sala A Sala B Mínim Màxim cabuda Útil construïda Sala volum únic E1A No 5.000 10.000 300 1.070 1.500 300 espectadors E1 Sala volum únic E1B No 10.000 15.000 300 1.465 2.050 300 espectadors Sala volum únic E2A No 15.000 30.000 400 1.605 2.250 400 espectadors Sala frontal de Sala petita 300 E2 E2B(1) 800 2.965 4.300 500 espectadors espectadors 30.000 50.000 Sala frontal de Sala petita 300 E2B(2) 900 3.515 5.100 600 espectadors espectadors Sala frontal de Sala petita 300 E3(1) 1000 4.265 6.400 700 espectadors espectadors E3 50.000 ∞ Sala frontal de Sala petita 300 E3(2) 1100 4.900 7.350 800 espectadors espectadors
A Matadepera li correspon un equipament de tipus E1a . L’Ajuntament es dispo sa a construir un teatre auditori homologable amb aquest estàndard, que inclou també l’escola de música municipal.
El projecte neix de la voluntat de dotar Matadepera d’un equipament que pugui aglutinar i desenvolupar una tradició de formació, producció i exhibició sobretot musical. S’ha optat per una certa especialització en aquesta línea, que inclou en la mateixa operació la construcció de l’escola de música , sense descartar l’ exhibició també en condicions òptimes d’altres arts escèniques.
PLEC Matadepera v2. 56
Taula 24. Quadre comparatiu de superfícies Teatre Auditori de Matadepera
GRUPS FUNCIONALS I ESPAIS E1a SUP. ÚTIL TOTAL TAM en projecte Dèficits/increment Foyer del públic 201 212,5 +11,5+ Cancells d’entrada/ACCÉS NC NC NC Foyer 125 135,5 +10,5 Taulell informació i guarda -roba 15 11 -4 Servei de bar 15 17 +2 Magatzem de proximitat 6 5 -1 Serveis sanitaris 40 44 +4 Espai polivalent 410 584,5 +174,5 Cancells d’accés a sala NC 9 +9 Espai espectadors 245 220 -25 Plató escènic amovible 125 117 (fixe) -8 Sostre tècnic, passarel·les, pont de llum NC 189 +189 Magatzem grada retràctil 15 NC -15 Local dímers 10 10 ----- Cabina de control 15 39,5 +24,5 Camerinos 110 109,5 -2,5 Foyer artistes 20 22 +2 Camerinos petits 20 16 -4 Camerinos grans 40 50 +10 Serveis sanitaris i dutxes 20 15 -5 Magatzems associats 10 6,5(neteja) -3,5 Sala d’assaigs 80 NC -80 Sala d’assaigs 80 NC -80 Coordinació 74 NC -74 Despatx coordinador general 15 NC -15 Despatx administració i tècnics 25 NC -25 Sala de reunions 20 NC -20 Arxiu, magatzem 6 NC -6 Serveis sanitaris 8 NC -8 Magatzems i manteniment 133 125,5 -7,5 Zona de càrrega -descàrrega NC 25,5 +25,5 Magatzems grans 80 100 +20 Magatzems petits 20 NC -20 Local de manteniment i neteja general 15 NC -15 Vestidors personal tècnic 12 NC -12 Locals de neteja repartits 6 NC -6 Locals tècnics 62 108 +46 Escomeses NC NC NC Local transformador AT/BT NC NC NC Locals producció fred i calor NC NC NC Local electricitat NC NC NC Local aigua NC NC NC Local gas NC NC NC Superfície útil total 1.070 1.140 +70 Superfície construïda estimativa 1.500 1.265 -235
PLEC Matadepera v2. 57
El document de referència per avaluar el projecte és el quadre de superfícies de la memòria del projecte d’execució 13 , datat de juny de 2010 , que s’inclou en el dossier de licitació de les obres. Si bé s’observa un cert equilibri en el foyer , l’ espai polivalent, camerinos i un plus en locals tècnics , existeixen mancances en diversos apartats en relació amb l’estàndard PECCat per un equipament de tipus E1a . A més, el plus de superfície general ve donat pel recompte de superfícies de passarel·les tècniques , de llum i la pinta , que en l’estàndard PECCat no figuren. Si es resten els 189 m 2 d’aquest apartat, el dèficit en superfícies comparables amb l’estàndard és de -119 m 2. A continuació s’especifiquen i es valoren algunes de les mancances del projecte de Teatre Auditori i Escola de Música de Matadepera respecte de l’estàndard de E1 a proposat pel PECCat :
· No hi ha sal a d’assaig, ni locals de coordinació . Analitzant el projecte de l’escola de música existeix una sala annex A d’audició musical de 77 m 2 de superfície, que forma part de la fase A tot i estar ubicada de manera que s’hi pugui accedir des del vestíbul compartit i poder ser utilitzada per ambdós equipaments. Tanmateix té una configuració massa rígida per ser considerada sala d’assaig ja que té un paviment en pendent i una configuració d’escenari fixe més acord amb una sala d’audicions , petits concerts, c onferències. No sembla que l’escola de música inclogui d’altres locals compartits amb el te atre-auditori. Aquesta és una de les mancances de l’actual projecte que més l’allunyen de l’estàndard proposat pel PECCat . Caldrà veure on es poden situar de forma alternativa els locals de coordinació o la sala d’assaig.
Les característiques que s’enumeren a continuació no són determinants respecte l’estàndard del PECCat, però cal tenir-les en compte ja que en certa manera poden limitar i condicionar el futur equipament :
· L’aforament de la sala és 20 seients per sota dels estàndards PECCat (280 en comptes de 300). Aquest fet no es valora com a determinant ja que està molt pròxim a l’estàndard proposat.
· La sala no és de tipus polivalent , el paviment és en pendent i l’escenari fixe, amb caixa escènica.
· La cabina de control conté una cabina de projecció .
13 Projecte bàsic i d’execució d’Auditori i Escola de Música a Matadepera. Memòria i prescripcions tècniques .
PLEC Matadepera v2. 58
4 Diagnosi
4.1 Alta qualitat de vida
Segons els indicadors analitzats Matadepera és un dels municipis catalans amb una major qualitat de vida . La proximitat d’un entorn natural privilegiat al costat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt , una estructura urbanística compacte amb habitatges d’una o dues plantes, un nivell de renda per habitant per sobre de la mitjana de Ca talunya, entre d’altres factors, fan de Matadepera un municipi singular i amb un nivell de vida per sobre els estàndards comarcals i provincials.
Històricament Matadepera fou un centre d’estiueig i segones residències de la burgesia industrial del tèxtil de Sabadell i Terrassa. En els darrers vint anys el municipi ha esdevingut la residència habitual i permanent de moltes d’aquestes famílies i d’altres provinents de l’entorn immediat. Durant els mesos d’estiu i caps de setmana les urbanitzacions del terme municipal fan créixer notablement la població.
De la mateixa manera el Parc de Sant Llorenç del Munt i la proximitat de La Mola inunden el terme municipal de visitants durant els caps de setmana i dies festius. Tanmateix, Matadepera, amb poca oferta turística , prefereix preservar la seva tranquil·litat i quedar al marge de l’allau de visitants .
Aquesta mateixa tranquil·litat i qualitat de vida que es respira a Matadepera, i el fet que sigui un poble on tothom es coneix , són ingredients que creen un entorn immillorable pels infants . Aquest fet es tradueix en una estructura de població que es caracteritza per una elevada presència de parelles joves amb dos o tres fills .
A Matadepera existeix una dinàmica social en la què la majoria de joves amb edat universitària marxen a viure fora per estudiar i després iniciar la seva vida laboral. Matadepera ofereix poques possibilitats als joves tant a nivell de formació, nivell laboral, i també a nivell d’experiència vital . Un cop aquests joves s’han assentat i volen formar una família retornen al municipi per tal d’establir -s’hi cercant una major qualitat de vida pels seus fills. Aquest fenomen es tradueix en una presència estacional (vacances i caps de setmana) dels joves entre 20 i 35 anys a Matadepera. Per contra hi ha una notable presència de famílies amb fills d’entre 0 i 12 anys .
PLEC Matadepera v2. 59
4.2 Fluxos i vincles amb l’entorn
Actualment Matadepera ha esdevingut un nucli residencial amb un alt flux de mobilitat vers Terrassa , sobretot, i altres zones del Vallès Occidental. Aquesta mobilitat es dóna bé sigui per motius laborals , bé sigui , en el cas de Terrassa, per la seva proximitat com a capital amb una gran oferta de serveis.
Matadepera , al cor del Vallès Occidental, i annexada a Terrassa, disposa d’unes immillorables comunicacions per carretera amb les diverses ciutats importants de la zona com Barcelona i el seu cinturó metropolità, Sabadell, Sant Cugat, o Manresa.
També cal fer referència als continuats vincles que Matadepera manté amb les poblacions del seu voltant com ara Castellar del Vallès , Mura , Sabadell o Terrassa . Aquesta relació ve donada sobretot perquè moltes de les famílies q ue actualment viuen a Matadepera tenen el seu origen en aquestes ciutats on encara mantenen relacions familiars, activitat social, cultural i econòmica .
4.3 La dinàmica cultural i els equipaments
Matadepera s’ha caracteritzat sempre per una notable activitat cultural si es té en compte el seu nombre d’habitants i les seves dimensions més aviat reduïdes . Aquest fet es pot explicar principalment per dos factors:
· L’elevat nivell de vida , vinculat a unes rendes altes i a un major nivell d’estudis , que alhora té relació amb una més gran predisposició al consum cultural .
· Tradicionalment ha existit reeixida una dinàmica social i associativa que ha impulsat nombrosos projectes culturals.
La 30ena edició del Festival de Música el 2010 és una mostra de la capacitat del municipi per engegar i mantenir projectes culturals.
Aquesta vitalitat queda palesa a través del Consell Municipal de Cultura de Matadepera , amb caràcter consultiu, que serveix d’escena al diàleg col·lectiu en qüestions de cultura . A partir d’aquesta data la Regidoria de Cultura va assumir plenament la capacitat executiva en matèria de cultura amb la intenció de professionalitzar la gestió a través del tècnic municipal , i amb la direcció política del regidor o regidora .
PLEC Matadepera v2. 60
Aquesta dinàmica i vitalitat cultural també s’ ha vist traduïda en una llarga reivindicació del municipi p er gaudir d’un espai escènic i musical . Ja l’any 2000 s’engega un procés per tal de projectar un teatre auditori per Matadepera , però diferents circumstàncies endarrereixen la seva projecció definitiva fins l’any 2009 , any en què el Ministeri de Cultura subvenciona la re dacció i l’execució del projecte d’un teatre auditori i escola de música .
El Casal de Cultura és l’altre equipament cultural de referència de la vil·la, fou remodelat el 2006 i acull les dependències de la regidoria de cultura, així com aules, tallers i una sala d’actes. El mateix edifici alberga els estudis de la ràdio i la televisió de Matadepera que tenen una estructura basada en el voluntariat.
La Biblioteca Municipal Àngel Guimerà també està integrada en el Casal de Cultura i presenta mancances d’espai , circumstància que recull el Mapa de Lectura Pública realitzat el 2008 14 qu e conclou amb la següent actuació: “ Construir un nou equipament per a la Biblioteca Àngel Guimerà de Matadepera” . Tanmateix actualment aquest equipament no es veu saturat per qüestions d’espai, dóna un servei adequat a la demanda.
El Casal de Cultura i la Biblioteca Àngel Guimerà posen de manifest la dificultat de la dotació tècnica i logística dels equipaments , així com el seu manteniment i gestió en el cas d’un nucli poblacional petit com Matadepera. Aquest aspecte mereix especial atenció si es té en compte que en un futur proper entrarà en funcionament un nou equipament cultural com és el teatre auditori.
14 Veure Mapa de Lectura Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya. 2008. Pàg 289-290.
PLEC Matadepera v2. 61
5 Propost a de Mapa Previsional d’Equipaments Culturals
5.1 Proposta de Mapa Previsional d’Equipaments Culturals (MPEC)
El Mapa Previsional d’Equipaments Culturals (MPEC) per Matadepera contempla un escenari ideal a completar fins el termini màxim de l’any 2020. El mapa previsional del sistema públic d’equipaments culturals bàsics de Matadepera és el següent.
a Equipaments Infaestructures
Equipament escènic Teatre Auditori i musical (petit i mitjà format) (E1a)
Centre Cultural Polivalent Casal de Cultura MPEC (CCP1) Matadepera
Biblioteca Local "Centre de Coneixement" (BL) Biblioteca Municipal
Arxiu Muncipal "Centre de Coneixement" (AM) AMMAT
Infraestructures L’Hotel (Joventut) complementàries Casa Aldavert “Centre de Coneixement”
Les curtes distàncies del nucli urbà de Matadepera afavoreixen la co nfiguració d’un MPEC pròxim a la idea de clúster cultural . La proximitat entre els diferents equipaments ha de permetre l’aplicació d’economies d’escala que poden reduir despeses de gestió i manteniment dels equipaments, així com facilitar fluxos de públics .
L’ Hotel no ha estat inclòs en aquest Mapa ja que s’entén que serà un equipament gestionat per la Regidoria de Joventut i centrat en l’aplicació de polítiques pel jovent. Tanmateix s’entén que l’Hotel serà també en certa manera un equipament amb programació cultural que podrà complementar les programacions del Teatre Auditori i del Casal de Cultura a través d’actes i esdeveniments de petit format (concerts, xerrades, etc.).
La Casa Aldavert ja està inclosa al POUM com a equipament d’ús cultural. Tanmateix la possibilitat d’actuació durant el període 2010-2020 , en ser una finca de propietat privada i d’ús residencial, necessita una adquisició prèvia, amb tota probabilitat per títol onerós, i per tant, dependrà a les circumstàncies de la família propietària . Sembla probable que l’equipament es destinaria a un Ce ntre d’interpretació i estaria enfocat a la difusió del patrimoni.
PLEC Matadepera v2. 62
5.2 Actuacions estimades
Per tal de poder configurar el Mapa Previsional d’Equipaments Culturals de Matadepera s’han de tenir en compte les següents actuacions, algunes d’elles ja projectades per l’Ajuntament de Matadepera:
· Actuacions a curt termini (2010-2014) Data Inici obres Cost Finançament funcionament Habilitació de l’Hotel Estiu 2010 Tardor 2010 Baix Propi Escola de Música Ajuntament Teatre Auditori Tardor 2010 Primavera 2012 1.488.691,54 € Ministeri de (Fase A) Cultura (2) Biblioteca Àngel Guimerà – obres 2011 2012 70.000€ Propi accessibilitat (1)
· Actuacions complementàries o a llarg termini (2015-2020)
Data Inici obres Cost Finançament funcionament Ajuntament Escola de Música Ministeri de Teatre Auditori Gener 2012 Desembre 2013 2.270.274,03€ (3) Cultura (FaseB)
“Centre de Coneixement” inclou 2016 -17 2019 -2020 PUOSC Biblioteca Local i Arxiu Ampliació del Casal de Cultura (espai 2016 2017 - - biblioteca)
(1) Aquesta actuació ha de permetre retardar la construcció de la nova biblioteca fins el període 2015-2020. Aquestes obres d’accessibilitat també serviran per una posterior ampliació del Centre Cultural Polivalent
(2) La construcció de l’Auditori i de l’Escola de Música de Matadepera ha estat dividida en dues fases d’execució. El Ministeri de Cultura ha subvencionat de moment al municipi amb 500.000€, i estan previstos 800.000€ més en el pressupost del 2011.
(3) Hi ha un compromís verbal del Ministeri de Cultura d’adjudicar noves subvencions per l’execució de la faseB. Tanmate ix la dotació escenotècnica no està contemplada en els ajuts del Ministeri. L’Ajuntament optaria al finançament del PECCat per incloure la dotació tècnica a l’equipament.
PLEC Matadepera v2. 63
5.2.1 Actualitzacions i previsions respecte el PECCat
A continuació s’adjunten aquelles a ctuacions que haurà de tenir en compte el PECCat, així com els finançaments previstos per aquestes actuacions. Aquestes estimacions han de permetre fer una revisió de la diagnosi i les inversions previstes del PECCat envers el municipi de Matadepera.
Teatre Auditori –Escola de Música
Data Finançament Diagnosi Fases Cost estimada Previst PECCat Ministeri de Projecte 2009 246.736€ Cultura Ajuntament Primavera A 1.488.691 2012 Ministeri de 500.000€ Cultura 800.000€
Ajuntament Desembre E1 B 2.270.274 Ministeri de - 2013 3.225.000 Cultura
Total 4.189.002 1.546.736
Per tal de saber l’aportació del PECCat en la realització de l’E1a caldrà saber quina és l’aportació final del Ministeri en la Fase B del projecte que és la que correspon a l’Auditori. El preu final de la Fase A i la Fase B no inclou tota la dotació d’escenotècnia.
PLEC Matadepera v2. 64
5.2.2 Fases i terminis per completar el MPEC
La transició de la situació actual en equipaments culturals a Matadepera fins a la situació ideal que planteja el MPEC pel 2020 necessita d’unes fases i terminis que la facin possible. A partir dels terminis traçats en les actuacions previstes es plantegen quatre fases diferents fins a la consecució del MPEC per a Matadepera . Aquestes fases contenen el mapa d’equipaments i les línies d’activitat que se’n deriven.
Fase 0. Mapa actual (2010) del sistema públic d’equipaments culturals
Equipaments Infraestructures Línies d’activitat principals Línies d’activitat secundàries Biblioteca Municipal Serveis d’informació, referència Programació complementària Biblioteca Àngel Guimerà i consulta amb vocació (insuficient ) universalista Audicions, concerts i Sala Casal de Cultura espectacles petit format Casal Parroquial Teatre i espectacles petit Espais escènic i (ocasional ) format musical Pavelló d’Esports Actes, concerts i festes de gran Activitats esportives (ocasional ) format. Tot tipus d’actes escènics i Espai públic musicals mitjà format Xerrades, Tallers, conferències i Centre Cultural exposicions Casal de Cultura Polivalent Dinamització comunitària i cessió d’espais a les entitats
Fase 1. Mapa del sistema públic d’equipaments culturals a curt termini (2011-2012)
Equipaments Infraestructures Línies d’activitat principals Línies d’activitat secundàries Biblioteca Municipal Serveis d’informació, referència Programació complementària Àngel Guimerà i consulta amb vocació Biblioteca adequació obres universalista accessiblitat (insuficient ) Audicions, concerts i Sala Casal de Cultura espectacles petit format Espais escènic i L’Hotel Punt d’informació juvenil. Programació cultural, actes, Activitats i dinamització pels concerts de petit format. musical (complementari ) joves de Matadepera Tot tipus d’actes escènics i Espai públic musicals mitjà format Xerrades, Tallers, conferències i exposicions Casal de Cultura Centre Cultural Dinamització comunitària i Polivalent cessió d’espais a les entitats Pavelló d’Esports Actes, concerts i festes de gran Activitats esportives (ocasional ) format.
PLEC Matadepera v2. 65
Fase 2. Mapa del sistema públic d’equipaments culturals a mitjà termini (2012 -2015)
Equipaments Infraestructures Línies d’activitat p rincipals Línies d’activitat secundàries Biblioteca Municipal Serveis d’informació, referència Programació complementària Àngel Guimerà i consulta amb vocació Biblioteca adequació obres universalista accessiblitat (insuficient ) Sala Casal de Cultura Audicions, concerts i (ocasional ) espectacles petit format Teatre Auditori Teatre i música programació Din amització comuni tària i cessió estable mitjà i gran format d’espais a les entitats Espais escènic i Matadepera Punt d’informació juvenil. Programació cultural, actes, musical L’Hotel Activit ats i dinamització pels concerts de petit format. (complementari ) joves de Matadepera Tot tipus d’actes escènics i Espai públic musicals mitjà format Xerrades, Tallers, conferències i Casal de Cultura exposicions
Centre Cultural Dinamització comunitària i Polivalent cessió d’espais a les entitats Pavelló d’Esports Activitats esportives Actes, i festes de gran format. (ocasional )
Fase 3. Mapa del sistema públic d’equipaments culturals a llarg termini (2015 -2020)
Equipaments Infraestructures Línies d’activitat p rincipals Línies d’activitat secundàries Biblioteca Municipal Serveis d’informació, referència Programació complementària Biblioteca Àngel Guimerà i consulta amb vocació mmmmn nnnnn (nou equipament ) universalista Sala Casal de Cultura Audicions, concerts i (ocasional ) espectacles petit format Teatre Auditori Teatre i música programació Din amització comuni tària i cessió estable mitjà i gran format Espais escènic i Matadepera d’espais a les entitats musical L’Hotel Punt d’informació juvenil. Programació cultural, actes, Activitats i dinamització pels concerts de petit format. (complementari ) joves de Matadepera Tot tipus d’actes escènics i Espai públic musicals mitjà format Xerrades, Tallers, conferències i Casal de Cultura exposicions (ampliació espai Centre Cultural Dinamització comunitària i biblioteca ) Polivalent cessió d’espais a les entitats Pavell ó d’Esports Activitats esportives Actes, i festes de gran format. (ocasional )
PLEC Matadepera v2. 66
5.3 Mesures de sostenibilitat ambiental
El Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat) té una tramitació peculiar ja que està sotmès al procediment d’avaluació ambiental segons l’article 6 de la Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes, tot i que ja havia passat la fase d'informació pública i de consultes quan entrava en vigor aquesta Llei. Per tant, el procediment d’avaluació ambiental estratègica li és d’aplicació a partir de l’aprovació definitiva del PECCat.
El PECCat 2010-2020 aprovat el 16 de març d’enguany, ha sotmès a avaluació ambiental el Pla i ha incorporat les determinacions finals de la memòria ambiental aprovades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. 15
Tenint en compte els criteris d’ incidència ambiental que pot tenir un equipament en punts tals com el consum de sòl , energètic , mobilitat generada, emissió de gasos d’efecte hivernacle , consum de materials i producció de residus , afectació del cicle de l’aigua , així com alteracions possibles del paisatge i acústica dels entorns, el desenvolupament del PECCat es marca els següents objectius ambientals prioritaris , rellevants i secundaris:
- Objectius ambientals prioritaris
· Consum de sòl : Prioritzar la reutilització d’edificacions existents, i en tot cas evitar la classificació de nou sòl sempre que existeixin alternatives raonables i ambientalment més adequades en sòl urbà o urbanitzable.
· Energia: Minimitzar el consum energètic, especialment en els aspectes de climatització i enllumenat que son els principals consumidors d’energia d’aquests equipaments.
· Mobilitat sostenible: Fomentar l’accessibilitat en mitjans de transport sostenible, prioritzant localitzacions pròximes a zones de màxima densitat per fomentar el transport a peu i considerar el sistema de transport públic existent i previst i la proximitat de les parades, i quan aquest sigui insuficient facilitar nous serveis de transport públic o ampliar els existents.
- Objectius ambientals rellevants
· Energia: Fomentar les fonts d’energia renovables i els sistemes solars passius per a avançar en l’autoabastiment dels equipaments.
· Cicle de l’aigua: Minimitzar el consum d’aigua de les in stal·lacions i fomentar la reutilització de les aigües pluvials i grises .
· Compra verda: Potenciar la compra verda per tal de reduir l’impacte ambiental de l’equipament, introducció de criteris de compra verda en la contractació pública. Introducció d’est àndards ambientals als contractes de productes i serveis dels equipaments tan en la fase de disseny i construcció.
15 DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ: Annex 4: Memòria Ambiental del PECCat, 2009-2019 . Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2009.
PLEC Matadepera v2. 67
- Objectius ambientals secundaris
· Integració paisatgística : Dimensionar i dissenyar dels equipaments atenent especialment a la seva integració paisatgística, especialment en el cas dels equipaments plurimunicipals en entorns rurals i d’alta muntanya o dels museus que per les seves característiques es situïn en sòls no urbanitzables.
· Materials. Minimització de l’ús de materials i potenciació de l’ús de materials reciclats o fàcilment reciclables en l’edificació.
· Gestió ambiental: Assegurar una gestió de l’equipament en termes d’ecoeficiència. Introduir la gestió ambiental i la gestió energètica dels equipaments com un element més en la vida d’us de l’equipament cultural.
L’anàlisi del desplegament del Pla vers aquest objectius, marca un resultat global ambientalment acceptable ja que dóna compliment als principals objectius ambientals marcats. Val a dir però que donat el caràcter general i coordinador del Pla s’han introduït poques mesures específiques referents a la sostenibilitat i medi ambient .
Per aquest motiu, la memòria ambiental del PECCat proposa algunes esmenes a introduir al Pla o instruments que el desenvolupin , per tal de completar les propostes de caire ambiental, millorar l’assoliment dels objectius i reduir els impactes associats.
Segons les determinacions finals de la memòria ambiental els Plans Locals d’Equipaments Culturals (PLEC) , com a principal instrument de desplegament del PECCat, haurien d’acomplir les directrius ambientals següents:
1. Incorporar un apartat específic en el qual es recullin i justifiquin les mesures de sostenibilitat adoptades , amb especial atenció a aquelles referenciades en el PECCat.
2. Incorporar un apartat específic en el qual s’identifiquin els equipaments privats o entitats del tercer sector susceptibles d’incorporar -se a la xarxa pública d’equipaments , així com d’altres edificis que podrien arribar a ser susceptibles de rehabilitació per a la seva transformació en equipament cultural previ acord amb els seus propietaris.
3. Incloure una valoració sobre la incidència de les actuacions derivades del PLEC en la mobilitat i l’aparcament , així com de l’accessibilitat a peu, en bicicleta o transport públic als equipaments i de les mesures proposades per a afavorir l’accessibilitat amb mitjans no motoritzats o col·lectius.
4. Plantejar un pla de seguiment ambiental per tal de vetllar pel compliment dels objectius ambientals tan en la fase d’implantació com en la fase d’ús dels equipaments.
PLEC Matadepera v2. 68
5. En l’apartat corresponent a la descripció del projecte d’equipament , referent a la gestió del centre , caldrà especificar (si és el cas) la previsió de sistemes de gestió ambiental , actuacions d’implantació i comunicaci ó de bones pràctiques (dirigides a treballadors i usuaris), o sistemes de gestió energètica , entre d’altres.
Val a dir però que els PLEC hauran de ser coherents amb els criteris obligatoris dels programes d’actuació en punts com l’avaluació de la mobilitat generada; Previsió d’aparcaments de bicicletes en tots els equipaments com a mínim amb les reserves; Incorporació de sistemes de captació d’aigües pluvials i per al reaprofitament de les aigües grises ; Incorporar com a document complementari una Memòria de Sostenibilitat (de compliment per tots aquells plans que vulguin acollir-se al programa d’actuacions del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (DCMC)), on es recullin i justifiquin totes les mesures de sostenibilitat adoptades , sobretot aquelles referenciades en el PECCat o que s’estableixen com a criteris de priorització.
Els PLEC hauran de procurar ser coherents també criteris de priorització com l’aprofitament i rehabilitació d’edificacions existents front a la construcció de nous equipaments (sempre que sigui possible); Potenciar la multifuncionalitat d’usos per tal de maximitzar la seva utilització; Apostar per la construcció sostenible aplicant paràmetres ambientals i d’ecoeficiència als edificis; Potenciar l’accés a través de transport sostenible ; Dimensionar i dissenyar els equipaments atenent a la seva integració paisatgística ; Potenciar la introducció de criteris de compra verda en la contractació pública .
Segons la Memòria Ambiental del PECCat, caldrà tenir presents mesures compensatòries sobretot en aspectes que tinguin a veure amb l’impacte sobre el canvi climàtic que tindran els nous equipaments amb la seva posada en funcionament, en punts com les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com l’increment de mobilitat generada pel nou equipament. En aquest sentit, caldria que els equipaments culturals derivats del PECCat i que comptin amb aportació econòmica del DCMC, es comprometin a prendre les mesures necessàries de reducció de les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (o compra de crèdits d’emissió de carboni) o incrementar de les dotacions i serveis de transport públic .
PLEC Matadepera v2. 69
6 Proposta de model de gestió - Auditori i Escola de Música
6.1 Consideracions generals sobre modalitats de gestió en cultura
6.1.1 Resum de modalitats de gestió
La prestació de serveis públics es pot fer a través de les següents modalitats:
6.1.2 Gestió directa i la gestió indirecta o externalitzada
La gestió directa comporta la prestació del servei per part del propi titular , ja sigui des de la seva estructura orgànica o a través d’un ens de gestió . La gestió directa és la modalitat per defecte i, per tant, la més habitual i la més recomanable sempre que no hi hagi factors o circumstàncies que recomanin la gestió indirecta. El gran avantatge és que no hi ha intermediació entre el titular i el beneficiari. Quan la gestió és compartida entre diverses administracions es constitueix un consorci . Quan la gestió és compartida entre una administració i entitats privades de l’entorn, amb o sense ànim de lucre, s’acostuma a constituir una fundació o una societat mercantil participada .
PLEC Matadepera v2. 70
La gestió externalitzada pot ser la modalitat de gestió més adequada en les següents circumstàncies:
· Quan el titular no té els recursos materials o tècnics per prestar adequadament un servei, ni pot obtenir-los de forma raonable.
· Quan existeix un operador extern especialitzat que pot millorar la prestació del servei des del punt de vista de la seva qualitat o eficiència.
Un operador extern pot millorar l’eficàcia i eficiència d’un servei si:
· Disposa d’uns mitjans materials o tècnics més especialitzats o desenvolupats que el titular.
· Quan opera amb una estructura organitzativa més adequada a l’objecte de gestió (més àgil, flexible i adequada per aprofitar les oportunitats que li ofereix l’entorn, o bé que es regula per un marc jurídic, fiscal o laboral més favorable).
· Quan gestiona altres serveis similars i pot generar economies a escala que redueixin els costos estructurals d’una activitat.
Cal buscar que el titular capitalitzi el knowhow que aporta la gestió del servei, encara que la gestió la faci una empresa, per si en un canvi de circumstàncies ha d’assumir la gestió del servei. En cada circumstància cal valorar si la gestió externalitzada aporta avantatges en relació a la gestió directa i, també, si hi ha operadors solvents en l’entorn. La gestió directa també és perfectament compatible amb l’externalització parcial de determinades tasques. Una externalització parcial en cap cas significa una gestió indirecta. Hi ha dues pràctiques habituals recomanables:
· L’externalització d’àrees funcionals completes a proveïdors especialitzats per optimitzar els recursos: la neteja, el manteniment, els serveis tècnics, el ticketing, la comunicació a mitjans, l’atenció a sala, etc...
· L’externalització de tasques executives , mantenint en el nucli propi les funcions de planificació, coordinació i control. Per exemple, hi ha espais escènics que tenen un responsable tècnic, però externalitzen la resta de serveis tècnics a empreses especialitzades, que són coordinats i controlats pel responsable tècnic. La gestió pròpia és la lògica i habitual . Amb tot, hi ha circumstàncies que poden demanar una gestió compartida entre dues o més administracions públiques, o entre una administració pública i entitats de l’entorn.
PLEC Matadepera v2. 71
6.1.3 Canvis de paradigma en la gestió pròpia del serveis culturals de titularitat pública
Actualment la gestió de la cultura necessita una sèrie de característiques que permetin la seva òptima gestió:
· Flexibilitat
· Agilitat
· Immediatesa
El camp de l’acció i l’activitat cultura necessita poder prendre decisions amb facilitat a través d’estructures flexibles i poc rígides. Cal tenir una certa capacitat de reacció davant el dinamisme i la immediatesa de la gestió quotidiana de la cultura.
El mercat de la cultura i el camp de l’acció cultural és certament canviant i complex , necessita d’una agilitat que permeti aprofitar les oportunitats que es presentin en moments determinats, i posseir estructures amb una major capacitat de negociació i d’acció .
Aquestes característiques estan plenament en contradicció amb qualsevol estructura o ens que es regeixi pel dret públic . Principalment i ha dos motius que ho impedeixen:
· El procediment administratiu que alenteix i protocol·litza en excés la gestió del dia a dia.
· La intervenció prèvia no permet l’agilitat ni la immediatesa que es necessita en l’àmbit de la gestió cultural.
En general, les administracions públiques tendeixen a considerar que els serveis culturals de titularitat pública han de ser gestionats de forma directa pels seus titulars , tot i que hi ha força consens social en considerar que el procediment administratiu i determinats criteris organitzatius dificulten notablement la prestació de serveis amb l’eficàcia i l’eficiència que serien desitjables.
La reforma de les administracions públiques és una assignatura pendent des de fa molts anys i, de moment, cap govern central no ha gosat emprendre-la i liderar-la. Per això, en determinades circumstàncies, les AAPP han recorregut a dues vies alternatives:
· La creació d’ens de gestió de caràcter instrumental (OOAA, fundacions, empreses públiques, agències, societats mercantils, etc.) per poder operar amb instruments similars als de l’economia productiva.
· L’ externalització de la gestió a empreses especialitzades.
La creació d’ens de gestió és una pràctica creixent als municipis catalans. Aprofita els avantatges de prestar serveis públics des d’estructures diferenciades que s’ajusten millor a les necessitats funcionals i permeten una gestió més àgil i adequada a l’objecte de gestió corresponent.
PLEC Matadepera v2. 72
Els ens de gestió predominants els últims deu anys en l’administració local han estat els organismes autònoms en forma d’ Instituts o Patronats de Cultura, molt d’ells encara actius. Els organismes autònoms són entitats de dret públic que tenen personalitat jurídica pròpia, però supeditades a intervenció prèvia i al règim pressupostari del titular. Al llarg del temp s s’ha demostrat que tenen un grau molt limitat d’autonomia, tot i que en la majoria de casos h an permès millorar la gestió, i han estat un salt endavant respecte la gestió directa des de la pròpia estructura orgànica.
Les societats mercantils de titularitat pública s’han postulat com els ens de gestió més àgils per gestionar serveis i equipaments culturals. Cal no confondre-les amb les entitats públiques empresarials que tenen naturalesa pública.
Pocs ajuntaments han recorregut a la constitució de societats mercantils en l’àmbit de la cultura a causa de prejudicis ideològics o estètics, per la consideració que una societat mercantil té com a finalitat l’obtenció de lucre. L’eventual obtenció de resultats positius en els seus comptes d’explotació pot significar uns ingressos per part del titular, però en cap cas la distribució de dividents entre les persones que formen part del Consell d’Administració, que són designades pel titular.
Els darrers anys, però, hi ha hagut un increment en la constitució de societats mercantils de titularitat municipal per part de les administracions locals considerant que són els ens de gestió més àgils per gestionar amb eficàcia i eficiència serveis de naturalesa empresarial i que, per tant, poden estar sotmesos al dret privat.
6.1.4 La cooperació entre el sector públic i el sector privat
Més enllà de la gestió externalitzada d’un equipament cultural, l’actua context social i econòmic porta que les administracions es puguin plantejar diversos nivells de cooperació de les entitats privades en la prestació de serveis públics:
PLEC Matadepera v2. 73
Hem de diferenciar dos nivells de relació:
· Les entitats privades com a prestadores de:
§ Continguts : espectacles, exposicions i altres produccions (aquesta és ja una pràctica habitual i generalitzada).
§ Serveis auxiliars : serveis tècnics, comunicació, equip de sala, ticketing, etc. (aquesta és també una pràctica habitual).
§ Gestió externalitzada del projecte o equipament (aquesta és encara una pràctica minoritària).
· Les entitats privades com a socis o partners de determinades iniciatives:
§ Col·laboració en projectes adhoc (difusió, formació, gestió de públics, etc...).
§ Aliances estratègiques de llarg recorregut ( joint venture ).
§ Participació en la planificació i regulació del sistema cultural local (plans estratègics, consells de cultura, etc.).
Cal diferenciar també entre la participació d’una empresa privada en la gestió d’un servei públic i les accions de suport i foment d’una administració pública a una iniciativa privada . Podem citar diversos exemples de bones pràctiques : El Teatre municipal de Salt i el Festival Temporada Alta, a càrrec de Bitò Produccions, i també les programacions de LLoret i Blanes; el Teatre El Musical de València gestionat per Tornaveu, una empresa participada per diverses escèniques de la ciutat; El Teatre Kursaal de Manresa, que té delegada la gestió de la programació a l’associació El Galliner; El Teatre de Ripollet, que té també delegada la gestió de la programació a l’associació d’amics del teatre; la majoria de Centres Cívics de Barcelona; etc.
PLEC Matadepera v2. 74
6.2 Proposta de model de gestió
6.2.1 Situació actual
L’àrea de Cultura i Festes , com gran part de les àrees de cultura dels municipis de Catalunya compleix tres funcions en el marc del desenvolupament i l’aplicació de les polítiques culturals locals :
Àrea de Cultura i Festes
Limitativa Prestació de Foment de Funcions serveis pràctiques Regulació culturals culturals
· Funció limitativa : L’àrea de cultura juntament amb el Consell Municipal de Cultura té la capacitat de regular i establir els límits en el camp de l’acció cultural a Matadepera. Aquesta és una funció que li correspon com a òrgan polític decisori en el camp cultural.
· Prestació de serveis culturals : La Regidoria actua en el camp de l’acció cultural en la prestació de serveis de responsabilitat pública . Això significa que s’entén la cultura com un servei públic que ha d’estar a l’abast de tothom.
· Foment de pràctiques culturals : l’àrea fomenta l’acció cultural al municipi a través del suport i els ajuts als creadors i a les entitats perquè desenvolupin i portin a terme les seves activitats enteses com a béns culturals d’interès públic.
Funció Prestació de serveis culturals Foment limitativa (gestió dels continguts i les infraestructures)
Programació Direcció política i Equipaments Entitats reguladora Cultural
Biblioteca Cicle festiu
Casal Suport a la creació
Auditori
Actualment l’Escola de Música està gestionada per una empresa de titularitat municipal (SL), SIFASOL . Aquesta empresa s’ocupa de la gestió del cursos i de la formació musical a Matadepera.
PLEC Matadepera v2. 75
6.2.2 Objecte de gestió
L’objecte de gestió correspondria a l’Escola de Música i el nou Auditori de Matadepera . Es proposa una gestió integrada dels dos equipaments donada la seva integració en un sol edifici. Tanmateix els dos equipaments mantenen la seva sobirania en els continguts que els són propis.
Aquesta integració de la gestió de tots aquests serveis afavoriria la creació d’economies d’escala i una major eficiència .
El Casal de Cultura, la Biblioteca així com els altres serveis culturals es continuarien gestionant des de la Regidoria de Cultura. Més endavant poden ser susceptibles de ser integrats sota el mateix model integrat que l’Escola de Música i l’Auditori de Matadepera .
6.2.3 Modalitat de gestió
A data d’entrega d’aquest document l’Ajuntament de Matadepera es planteja la possibilitat de fer una ampliació de l’objecte social de l’ Empresa Municipal SIFASOL de manera que també es pugui ocupar de la gestió de l’Auditori .
Una SL de titularitat municipal permetria augmentar l'eficàcia i l'eficiència del servei i agilitzar els tràmits administratius. Aquest ens de gestió compte amb un pressupost propi, i la seva activitat està exempta de la inspecció prèvia que sovint alenteix i dificulta de forma considerable la capacitat d'iniciativa.
Malgrat l’absència d’inspe cció prèvia, hi ha mecanismes de control a posteriori com les auditories que s'han demostrat altament efectives i permeten una plena transparència vers la ciutadania pel que fa als comptes de l'ens.
En aquest sentit cal especificar que les auditories recomanades són les auditories investigatives (molt més efectives que les auditories comptables) ja que cerquen l'origen, els motius, la rendibilitat i l’acompliment dels objectius previs de qualsevol ing rés o despesa. Certs mals usos recents d’aquests dispositius han sembrat una ombra de dubte sobre la seva eficàcia, però cal dir que si s’apliquen adequadament la seva eficàcia no és inferior a la dels sistemes tradicionals d’intervenció prèvia.
D'altra banda, les SL poden gaudir de certs avantatges fiscals com la desgravació d'un tant per cent sobre l'Impost de Valor Afegit . I per últim, cal tenir en compte els avantatges que comporta el fet de poder adaptar els convenis laborals als de l'empresa privada ja que s'adapten millor a les necessitats de l’activitat cultural.
L’estructura d’una SL també permet externalitzar un conjunt de serveis a empreses externes a través de la subcontractació. D’aquesta manera certs serveis tècnics, la neteja, el personal de sala, el ticketing, etc . són serveis que poden ser externalitzats si es creu oportú. En aquest sentit l’Ajuntament de Matadepera es planteja l’externalització de la gestió de la programació professional de l’equipament. D’aquesta manera s’obre la possibilitat igualment d’incorporar
PLEC Matadepera v2. 76 un soci industrial a l’empresa que li pugui interessar l’explotació d’aquesta línia d’activitat a l’ Auditori de Matadepera.
Per últim, també cal apuntar que la creació d’un ens de gestió com una SL no comporta una pèrdua de control polític sobre els continguts o la gestió cultural. Hi ha tres circumstàncies que permeten aquest control polític i alhora una millor agilitat de gestió :
· La SL està supeditada per un Consell d’Administració format per membres del Ple de l’Aju ntament de Ma tadepera, l’Alcaldia i la Regidoria de Cultura .
· Hi a la figura d’un gerent al capdavant de la SL està designat pel propi Consell d’Administració .
· La SL ha d’estar sotmesa a un contracte programa anual. El contracte programa definit per l’Ajuntament de Mat adepera en el que s’especifica l’aportació municipal a l’ens, els objectius a complir i els criteris que han de regir la gestió de l’ens.
Des del punt de vista organitzatiu cal diferenciar tres nivells en l’organigrama de la SL municipal :
I. La gerència : es deu a les directrius del Consell d’Administració i la seva funció és la de gestionar el conjunt de la SL . de serveis culturals. La figura del gerent és el màxim responsable de la gestió del conjunt de les infraestructures i dels serveis culturals.
II. Els serveis de suport necessaris que calen per fer funcionar un estructura organitzativa i una infraestructura cultural. Aquests serveis de suport serien gestionats de forma centralitzada per tal de generar economies d’escala que permetin una major eficàcia i eficiència. Aquests serveis poden està externalitzats a proveïdors externs (el propi Ajuntament o empreses).Es distingeixen els següents serveis:
− Programació
− Serveis tècnics
− Administració
− Recursos Humans
− Assessoria jurídica
− Comunicació i màrketing cultural
− Suport a tercers
III. Els nuclis d’operacions : Malgrat la figura de gerent l’Auditori i L’Escola de Música que requereixen una gestió autònoma dels seus continguts i de les línies d’activitat específiques. Els nuclis d’operacions tindran centralitzad a en els serveis de suport la gestió tècnica i administrativa, i la gerència serà l’última responsable de la seva gestió.
PLEC Matadepera v2. 77
6.3 Aliances territorials
El decret del PECCat de març del 2010 va néixer amb la voluntat d’ésser un instrument que permetés ordenar els sistemes públics d’equipaments locals de Catalunya. D’aquesta manera s’estableixen uns mínims en infra estructures culturals que els municipis catalans han d’intentar assolir dins del període 2010 -2020.
Tanmateix el PECCat no concep els sistemes culturals locals de forma aïllada, com illes independents les unes de les altres, sinó com sistemes articulats en realitats territorials més àmplies . La societat actual viu immersa en un món globalitzat i hiperconectat, el sector cultural no s’escapa en absolut d’aquesta lògica, sinó que n’és un dels camps més paradigmàtics. Per aquest motiu sembla pertinent que els equipaments locals cerquin aliances territorials amb d’altres equipaments de l’entorn amb l’objectiu d’articular sistemes d’oferta i difusió culturals més amplis.
Aquestes aliances territorials també poden permetre sistemes culturals locals que es compensin els uns als altres, i que configurin realitats territorials sostenibles en infraestructures culturals. En aquest sentit també poden existir certes especialitzacions de les programacions culturals i dels equipaments que permetin compartir públics i formar sistemes culturals territorials rics i diversos.
Matadepera no queda ex empta d’aquesta lògica. La proximitat amb Terrassa és un condicionant tenir en compte a l’hora d’establir les línies d’activitat i les programacions dels equipaments culturals de Matadepera.
En aquest sentit des d’aquí es proposa cercar ponts de col·laboració entre Terrassa, i d’altres municipis de l’entorn. Terrassa ha d’exercir la seva funció de capitalitat que en aquest sentit hauria d’implicar un exercici de lideratge en aliances territorials. D’aquesta manera les programacions i equipaments de municipis més petits quedarien inclosos en un cert sistema i racionalitat territorial.
Hi ha tres possibles nivells de coordinació a nivell territorial , ordenats de més fàcil a més difícil, tenint present que l’òptim és operar en els tres nivells:
I. Programació coordinada (posar en comú els interessos abans de cercar espectacles i concerts, potenciar l’especialització de cada equipament i negociar com es gestionen les coincidències).
II. Difusió conjunta (difondre conjuntament la programació dels dos municipis per tal d’afavorir una major afluència de públics a causa de la major oferta, i reduir costos de difusió).
III. Venda integrada (establir un sistema de venda integrat, amb la mateixa política de preus i sistema d’abonament).
Es pot acordar una progressió del primer al tercer nivell de forma progressiva, a mesura que es va consolidant la confiança entre les parts i que els resultats avalen els avantatges del funcionament coordinat.
PLEC Matadepera v2. 78
7 Fonts consultades
7.1 Bibliografia general
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ: Memòria del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat 2010-20) [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, març del 2010.
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ: Estàndards d’equipaments del PECCat. Annex 3 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, març del 2010.
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ: Memòria ambiental del PECCat. Annex 4 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Manlleu: LAVOLA 1981, març del 2010.
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ; IDESCAT: Enquesta de Consum i Pràctiques Culturals de Catalunya 2001 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ; IDESCAT: Enquesta de Consum i Pràctiques Culturals de Catalunya 2006 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ: Ensenyaments de règim especial: Música. Informació estadística dels anys 2008-2009 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT D’ED UCACIÓ: Ensenyaments de règim especial: Música. Informació estadística dels anys 2009-2010 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
PLEC Matadepera v2. 79
2010]
DIPUTACIÓ DE BARCELONA: Programa Hermes .
DPTOP-ATM: Estudi Mobilitat Quotidiana 2006 de la Regió Metropolitana de Barcelona. La mobilitat a les comarques [en línia]. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Autoritat del Transport Metropolità, 2007.
DPTOP-ATM: Estudi Mobilitat Quotidiana de Catalunya 2006 [en línia]. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Autoritat del Transport Metropolità, 2007.
Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) .
Instituto Nacional de Estadística (INE). < http://www.ine.es>
IDESCAT: Nomenclàtor d’entitats de població de Catalunya NOMENCAT 2008 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, juny de 2009.
IDESCAT: Obtenció de projeccions de població municipals a partir de les projeccions de població comarcals (base 2008). Estadística Instrumental [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, març del 2010.
MIGRACAT: Indicadors: Estructura d'edat i sexe. Catalunya 2009. Barcelona: Observatori de la Immigració a Catalunya, Fundació Jaume Bofill, 2010.
SERVEI DE MUSEUS I PROTECCIÓ DE BÉNS MOBLES: Estadístiques de col·lecions obertes al públic [en línia]. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
SERVEI DE MUSEUS I PROTECCIÓ DE BÉNS MOBLES: Estadístiques de museus [en línia]. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
PLEC Matadepera v2. 80
GENERAL DE BIBLIOTEQUES: Sistema de Lectu ra Pública de Catalunya . Balanços anuals [en línia]. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; Direcció General de Cooperació Cultural.
7.2 Altres fonts consultades
AJUNTAMENT DE MATADEPERA; ACXT: Memòria del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera [en línia]. Matadepera: Ajuntament de Matadepera; Barcelona: ACXT, 2009.
AJUNTAMENT DE MATADEPERA: Guia de les entitats de Matadepera .
D&F: Projecte bàsic i d’execució d’Auditori i Escola de Música a Matadepera. Memòria i prescripcions tècniques [en línia] . Ajuntament de Matadepera, juny de 2010.
GABISE; AJUNTAMENT DE MATADEPERA: Pla Estratègic Matadepera 2010. Fem el Futur [en línia]. Ajuntament de Matadepera, 2002.
OFICINA DE DIFUSIÓ ARTÍSTICA: Informe de les programacions dels teatres municipals de la província de Barcelona. Resultats de 2009 [en línia]. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2009.
BCF CONSULTORS: Pla d’usos i de viabilitat del nou Teatre -auditori de Matadepera . Barcelona: Oficina de Difusió Artística, Diputació de Barcelona; Ajuntament de Matadepera, juliol 2010.
SUBDIRECCIÓ GENERAL DE BIBLIOTEQUES: Mapa de Lectura Pública de Catalunya [en línia]. Barcelona: Direcció General de Cooperació Cultural. Generalitat de Catalunya, 2008. Pàg 289- 290.
XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA: Estadístiques globals de la Xarxa de Biblioteques Municipals [en línia] . Barcelona: Diputació de Barcelona.
PLEC Matadepera v2. 81
XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA: Biblioteca Àngel Guimera. Estadístiques [en línia]. Barcelona: Diputació de Barcelona.
PLEC Matadepera v2. 82
Crèdits
Direcció: Jaume Colomer
Coordinació i consultor adjunt: Gerard Ramon
Amb la col·laboració de:
− Maite López Diviu (Sociòloga) - Sistematització de dades i anàlisis de la realitat social.
− Albert Daniel (Arquitecte) - sistematització d’informació tècnica i validació respecte els criteris PECCat.
− Ana Luisa Basso (Gestora Cultural)
En el procés de treball hi han participat les següents persones: − Joan-Antoni Ferran Sol – Regidor de Cultura − Antònia Genescà – Tècnica de Cultura i Festes
Bissap Consulting SL Carrer Germà Emilià 20, 1-3 08470 – Sant Celoni CIF: B63332944 www.bissap.cat [email protected] Tel. +34 93 848 68 96 & +34 93 867 09 02
PLEC Matadepera v2. 83
Annexes
Plànol de situació del terme municipal a escala 1:50.000
PLEC Matadepera v2. 84
Aquest és un projecte de l’ Ajuntament de Matadepera
Realitzat per l’empresa Bissap entre el juny del 2010 i el gener del 2011
Amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació