Pla Local D'equipaments Culturals (PLEC)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Pla Local D'equipaments Culturals (PLEC) Pla Local d’Equipaments Culturals ( PLEC ) del municipi de Matadepera Proposta de sistema públic d’equipaments culturals de Matadepera (2010-2020) 08/02/11 PLEC Matadepera 08/02/11 2 Sumari Presentació 4 1 Anàlisi territorial 6 1.1 Context Geogràfic 6 1.2 Estructura Urbanística i principals vies de comunicació 7 1.3 Variables Sociodemogràfiques 8 1.3.1 Metodologia 8 1.3.2 Evolució de la població 9 1.3.3 Estructura població 10 1.3.4 Origen de la població- immigració 12 1.3.5 Projecció de la població de Matadepera (2009-2021) 14 1.3.6 Ocupació 16 1.3.7 Mobilitat espacial - població flotant 18 1.3.8 Nivell d'instrucció i coneixement del català 20 1.4 Factors de singularitat 22 1.5 Consideracions finals 23 2 Anàlisi dels serveis i equipaments culturals del municipi 24 2.1 Conceptualització general 24 2.2 Mapa d’agents cultura ls locals 26 2.2.1 Àrea de Cultura i Festes 27 2.2.2 Consell Municipal de Cultura (CMCM) 29 2.2.3 Associacions i entitats 31 2.2.4 Mitjans de comunicació 33 2.2.5 Consum i hàbits culturals del municipi 34 2.3 Mapa d’equipaments culturals 39 2.3.1 Descripció dels equipaments culturals bàsics del sistema públic 40 2.3.2 Infraestructures culturals complementàries 44 2.3.3 Infraestructures ocasionals del sistema públic 45 2.3.4 Altres elements d’interès 49 2.4 Plànol dels equipaments actuals 50 3 Anàlisi tècnica i arquitectònica 51 3.1 Dotació d’equipaments culturals segons el PECCat 2010 -2020 51 3.2 Dotació segons planificació local 51 3.3 L’entorn urbà i els equipaments culturals 52 PLEC Matadepera 08/02/11 3 3.4 Anàlisi de les infraestructures culturals actuals 52 3.4.1 Infraestructures actuals per l’activitat escènica i musical 52 3.4.2 Centre Cultural polivalent 53 3.4.3 Projecte del Teatre Auditori 55 4 Diagnosi 58 4.1 Alta qualitat de vida 58 4.2 Fluxos i vincles amb l’entorn 59 4.3 La dinàmica cultural i els equipaments 59 5 Proposta de Mapa Previsional d’Equipaments Culturals 61 5.1 Proposta de Mapa Previsional d’Equipaments Culturals (MPEC) 61 5.2 Actuacions estimades 62 5.2.1 Actualitzacions i previsions respecte el PECCat 63 5.2.2 Fases i terminis per completar el MPEC 64 5.3 Mesures de sostenibilitat ambiental 66 6 Proposta de model de gestió - Auditori i Escola de Música 69 6.1 Consideracions generals sobre modalitats de gestió en cultura 69 6.1.1 Resum de modalitats de gestió 69 6.1.2 Gestió directa i la gestió indirecta o externalitzada 69 6.1.3 Canvis de paradigma en la gestió pròpia del serveis culturals de titularitat pública 71 6.1.4 La cooperació entre el sector públic i el sector privat 72 6.2 Proposta de model de gestió 74 6.2.1 Situació actual 74 6.2.2 Objecte de gestió 75 6.2.3 Modalitat de gestió 75 6.3 Aliances territorials 77 7 Fonts consultades 78 7.1 Bibliografia general 78 7.2 Altres fonts consultades 80 Crèdits 82 Annexes 83 PLEC Matadepera 08/02/11 4 Presentació Aquest document conté un Pla local d’Equipaments Culturals (PLEC) elaborat per Bissap d’acord amb la Resolució CMC/492/2010, de 15 de febrer , de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’elaboració de plans locals d’equipaments culturals i estudis de programació d’equipaments culturals durant l’any 2010. L’ objecte projectat és Pla Local d’Equipaments Culturals del municipi de Matadepera (PLEC). Proposta de sistema públ ic d’equipaments culturals de Matadepera (2010-2020) La seva elaboració s’ha fet d’acord amb la metodologia de planificació participativa que promou la implicació del titular en la projecció de les actuacions que vol dur a terme. Aquesta metodologia es basa en la interacció contínua entre el titular i el consultor amb dos rols diferenciats: el titular explicita els objectius i aporta informació primària sobre el context i les pràctiques desenvolupades, el consultor sistematitza i interpreta la informació aportada, completant-la amb informació secundària, i presenta i argumenta les opcions que considera més convenients per aconseguir els objectius plantejats deixant en mans del titular la presa contínua de decisions entre les opcions plantejades. El document resultant d’un procés de planificació participativa tal volta no té l’excel·lència formal dels projectes elaborats de forma unilateral, però assegura una major aplicabilitat i encaix en el marc d’actuació institucional perquè és el resultat d’un procés com plex que demana una forta inversió de temps i que podem resumir de la següent manera: a. La primera fase consisteix en la captació, sistematització i interpretació d’informació primària del titular sobre l’objecte de planificació i la seva complementació amb informació secundària per tal de poder fer una diagnosi de l’objecte de planificació. b. La segona fase consisteix en l’elaboració d’una proposta amb una metodologia basada en el contrast continu entre el consultor i el titular. c. La tercera fase consisteix en la validació de la proposta elaborada , presentant-la i consensuant, si és possible, els seus elements fonamentals amb les forces polítiques i els principals agents culturals del municipi. Aquest document recull el pòsit d’aquest procés en forma de relat i va més enllà del guió plantejat pel PECCat per tal que el titular disposi d’un projecte amb una bona orientació estratègica i un bon desenvolupament operatiu. PLEC Matadepera 08/02/11 5 En la seva aplicació caldrà un bon timoner que vagi esquivant les turbulències i, probablement, caldrà anar ajustant el projecte a les resistències i circumstàncies que vagin sorgint. Agraïm a l’Ajuntament, i també al PECCat, l’oportunitat de dur a terme el projecte i d’implicar - nos en la dinàmica del municipi des d’una posició privilegiada. Creiem que hem respost de forma satisfactòria al repte i tenim ganes de veure’n l’aplicació per poder avaluar els resultats. Esperem, en definitiva, haver col·laborat de forma efectiva en el desenvolupament cultural del municipi. Jaume Colomer Director Sessions de treball i participants Aquest projecte és un fruït d’un procés de col·laboració entre l’Ajuntament de Matadepera i l’equip de Bissap. Aquesta col·laboració ha estat possible gràcies a l’aportació personal de tots els que han participat en algun a fase de l’elaboració del document i en el conjunt de sessions de treball plantejades. Sessions de treball : · 15/06/2010 – Sessió de presentació i delimitació de l’objecte d’estudi. Recull necessari de fonts d’informació secundària · 22/07/2010 – Visita tècnica als equipaments culturals de la ciutat, i entrevista amb la tècnica de cultura. · 22/09/2010 – Sessió de treball basada en un contrast de l’esborrany de Pla Local d’Equipaments Culturals del municipi de Matadepera . Sessions de participació - presentació · 20/12/2010 – Sessió de presentació del projecte al Consell Municipal de Cultura de Matadepera en la que es va presentar el projecte PLEC davant les entitats del Consell. Participants : Ajuntament de Matadepera : − Joan-Antoni Ferran Sol – Regidor de Cultura − Antònia Genescà – Tècnica de Cultura i Festes − Àrea d’Urbanisme de Matadepera Consell Municipal de Cultura de Matadepera L’equip de Bissap PLEC Matadepera 08/02/11 6 1 Anàlisi territorial 1.1 Context Geogràfic 1 Situat al nord de la comarca del Vallès Occidental , Matadepera compta amb una extensió de 25,4 km² i una alçada de 423 m, ubicant-se al marge esquerre de la riera de les Arenes , als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt . El punt més elevat es troba a la Mola, a 1.104 m d’alçada. Gran part del terme municipal se situa dins els límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac , amb una extensa zona forestal de prop 1.800 hectàrees entre pinedes i matollars (més del 60% del terme municipal). A una distància de 6 km de Terrassa, a 10 km de Sabadell i 30 km de Barcelona , Matadepera limita amb els termes municipals de Terrassa, a l'Oest i Sud; Castellar del Vallès, a l'Est; i Sant Llorenç Savall i Mura, al Nord. Font: Diputació de Barcelona 1 La major part d’informació d’aquest apartat ha estat elaborada a través de la Memòria del POUM de Matadepera. PLEC Matadepera 08/02/11 7 1.2 Estructura Urbanística i principals vies de comunicació 2 Gran part del terme municipal de Matadepera es troba dins del parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac , d’aquí que les característiques orogràfiques del territori hagin condicionat la trama urbanística i social del municipi. Aquesta singularitat va conferir al municipi un enorme atractiu i potencialitat, convertint-se durant la dècada dels 70 en un centre d’estiueig , amb un enorme creixement de segones residències disperses pel territori proper al Parc. En pocs anys però , Matadepera ha passat de ser un centre d’estiueig a poble residencial , amb un creixement de població constant i sostingut doblant la seva població en vint anys, però mantenint els estàndards de qualitat de vida del municipi . És doncs en aquest sentit que cal entendre la realitat territorial de Matadepera, de com la implantació massiva d’urbanitzacions destinades inicialment a segones residències, que han transformat dràsticament els usos i models tradicionals d’ocupació del sòl a Matadepera. Va ser justament en les parcel·les d’orografia més complicada i més allunyada del centre i la xarxa viària principal del municipi on es concentraven les potencialitats de creixement (en urbanitzacions com Les Pedritxes, Cavall Bernat i Can Solà del Racó).
Recommended publications
  • Tasta El Vallès
    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
    [Show full text]
  • Matadepera Monasterio De Sant Llorenç Del Munt
    MATADEPERA / 1283 MATADEPERA Matadepera se emplaza al sur de la sierra de Sant Llorenç del Munt. Su término engloba el núcleo urbano principal y varias urbanizaciones y masías, así como el monasterio de Sant Llorenç del Munt, alzado en la cima del monte homónimo, y la capilla de Santa Agnès. La primera mención documental se localiza en el año 959, cuando pertenecía al término del castillo de Terrassa. A principios del siglo XI, los condes de Barcelona donaron el alodio de Matadepera a Sant Llorenç del Munt, aunque posteriormente pasó a ser de jurisdicción real. La primera parroquia del municipio, dedicada a san Juan y situada a la derecha de la riera de les Arenes, está documentada desde el siglo XI. A principios del siglo XX se edificó una nueva iglesia en el lugar donde se encuentra ubicado el municipio actualmente, trasladándose allí la sede parroquial. Monasterio de Sant Llorenç del Munt L MONASTERIO DE SANT LLORENÇ DEL MUNT se halla en un El acceso a la cima se efectúa exclusivamente a pie, en una emplazamiento singular, en la misma cima del macizo ascensión cómoda, que no llega a una hora, desde Can Pobla, Emontañoso homónimo, dentro del Parc Natural de casa a la que se llega desde el km 7 de la carretera de Terrassa Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, dominando la comarca a Mura por el Coll d’Estenalles (BV-122). del Vallès Occidental, sobre la ciudad de Terrassa, …coenobii Las primeras referencias documentales se remontan al S. Laurentii in cacumine montis super Tarraciam siti..., consta clara- año 947, cuando se cita la iglesia de Sant Llorenç, con sus mente en el acta de consagración de su iglesia el año 1064.
    [Show full text]
  • Pla D'ordenació Urbanística Municipal De Matadepera Tom I
    PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MATADEPERA ABRIL 2009 TOM I Introducció Memòria Descriptiva Memòria Justificativa Memòria Social Avaluació Econòmica i Financera Introducció PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MATADEPERA ABRIL DE 2009 INTRODUCCIÓ PÀGINA - 1 - seguida. S’inclouen així mateix aquells informes elaborats pels grups de treball del Consell Assessor Urbanístic, INTRODUCCIÓ creat a tal efecte en el programa de Participació Ciutadana. JUSTIFICACIÓ I CONVENIENCIA DE LA OPORTUNITAT DE LA REVISIÓ DEL PLA D’ORDENACIÓ Així mateix en la documentació ANNEX INFORME AL·LEGACIONS PRESENTADES s’inclouen els aspectes URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MATADEPERA al·legats i la resolució de les 130 al·legacions presentades durant el període d’informació pública posterior a l’aprovació inicial. La base del planejament urbanístic vigent a Matadepera és el Pla General Municipal d’Ordenació del terme de Matadepera i que amb la seva aprovació definitiva per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona en També a la memòria justificativa (capítol 2.5.6 – ANNEX 6: Informes Sectorials i el seu tractament al POUM) es sessions celebrades els dies 4 de maig i 21 de setembre de l’any 1983 va passar a substituir l’anterior Pla recullen els informes dels diferents organismes vinculats per llurs competències sectorials així com el seu General d’Ordenació de 1963. Al llarg d’aquest temps i fins a la present redacció del POUM s’han tramitat tractament i incorporació a les determinacions d’aquest POUM. diverses modificacions puntuals així com d’altres figures de planejament derivat a fi i efecte d’actualitzar, desenvolupar i completar les determinacions del planejament inicial.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Informe De Matadepera 2011
    INFORME DE MATADEPERA 2011 SÍNDIC - INFORME DE MATADEPERA 2011 3 ÍNDICE 1. Introducción ........................................................................................................5 2. Actuaciones sobre el Ayuntamiento de Matadepera iniciadas durante el año 2011 ...........................................................................................................7 2.1. Quejas iniciadas durante el año 2011 que afectan al Ayuntamiento de Matadepera ..........................................................................................................................7 2.2. Comparación de quejas que ha recibido el Ayuntamiento de Matadepera con las que han recibido municipios con poblaciones de magnitudes similares .....7 2.3. Evolución de las quejas sobre el Ayuntamiento de Matadepera durante los últimos siete años ..........................................................................................8 2.4. Tiempo empleado por el Ayuntamiento de Matadepera, el Síndic y la persona interesada en dar respuesta a los trámites requeridos durante el 2011 ..................................................................................................................8 2.5. Estado de las quejas tramitadas con el Ayuntamiento de Matadepera .......8 3. Actuaciones durante el año 2011 cuyo promotor reside en Matadepera ........9 3.1. Quejas y consultas iniciadas por residentes en Matadepera ........................9 3.2. Evolución de las quejas y las consultas en Matadepera durante los últimos siete años ................................................................................................9
    [Show full text]
  • E:\Documents and Settings\Josep
    annual report 2003 english version Linguapax The Linguapax Institute is an international non Sanwidi, György Szépe, Carles Torner and Jean government institution based in Barcelona and act- Jacques Van Vlasselaer. The Advisory Committee is ing within the framework of the UNESCO Centre of made up of Vigdís Finnbogadóttir, as honorary presi- Catalonia. Nevertheless, there are other bodies all dent of the committee, and Serguei A. Arutiunov, over the world who also share in the Linguapax Anvita Abbi, Conrad M. B. Brann, Charles spirit: the UNESCO Centre of the Basque Country, Castonguay, Bernard Comrie, Jean-Claude Corbell, the UNESCO Chair of Linguistic Policy and Lan- François Grin, Regina Jensdóttir, Björn H. Jernudd, guage Teaching at the University of Mons-Hainaut Vida Mikhalchenko, Dónall Ó Riagáin, Jerzy Smolicz, (Belgium), the Department of Foreign Languages Asher Stern and Miquel Strubell. at the University of Tokyo and the UNESCO Chair in Languages and Education of the Institute of Catalan As chairman of the Linguapax Committee, Fèlix Martí Studies, set up in February this year. is a member of the Committee of Honour of the Medi- terranean Council of Languages of the University of The objectives of the Linguapax Institute are: to pro- Abou-Bekr Belkaid in Tlemcen (Algeria). mote information and research into linguistic poli- cies; to advise officials responsible for linguistic poli- The Linguapax Prizes were awarded on Interna- cies in state or sub-state governments; to further tional Mother Language Day. At this year’s edition, multilingual education and perfect learning meth- the prize-winners were Tove Skutnabb Kangas and ods; to relate multilingual education and the culture Aina Moll, two linguists who have stood out in the of peace; to provide technical assistance to minority struggle in favour of the promotion of linguistic di- linguistic communities; to defend linguistic rights as versity and multilingual education.
    [Show full text]
  • Descubrir El Vallès Occidental
    Descubrir El Vallès Occidental 1. Conocer El Vallès Occidental El Vallès es la denominación histórica del territorio situado, de oeste a este, entre el río Llobregat y el macizo de El Montseny, y de norte a sur entre las cordilleras Prelitoral y Litoral. A partir de la división territorial de Cataluña de 1936, el sector occidental de esta zona –aproximadamente entre el río Llobregat y la riera de Caldes– se denomina comarca de El Vallès Occidental. La comarca, situada en la parte central de la Región Metropolitana de Barcelona, limita con El Vallès Oriental, al noreste; con El Barcelonès, al sudeste; con El Baix Llobregat, al sudoeste; y con El Bages, al noroeste. Administrativamente, la comarca está formada por 23 municipios, dos de los cuales ejercen la capitalidad: Sabadell y Terrassa. No en vano, a medio camino entre las dos capitales, se encuentra la sede de El Consell Comarcal, órgano administrativo de gestión de la comarca, creado en 1987. La superficie comarcal es de 583,2 km2, lo que representa un 1,8% de la superficie total de Cataluña. No obstante, en este territorio relativamente pequeño se registraron 836.077 habitantes en el año 2006 (aproximadamente el 12% de la población catalana y casi el 2% de la población española) y es la segunda comarca más poblada de Cataluña, después de El Barcelonès. Montaña y plana Desde el punto de vista orográfico, en la comarca pueden diferenciarse tres zonas, de norte a sur: el sector montañoso de la cordillera Prelitoral, que conforma el tercio norte de la comarca; el sector de llanura ondulada en la parte central, que ocupa aproximadamente la mitad de la superficie comarcal; y un sector montañoso relativamente poco extenso que corresponde a una parte de la cordillera Litoral.
    [Show full text]
  • Ciutat, Territori, Paisatge
    DOCUMENTS COMPLEMENTARIS. EL VALLÈS Ciutat, territori, paisatge Materials didàctics per a l’educació secundària obligatòria Ciutat, territori, paisatge Document 1 LA VIA VERDA DE SANT LLORENÇ-COLLSEROLA El Vallès Occidental té un 23% del seu espai natural protegit i àmplies zones agràries, distribuïdes entre les denses zones urbanes de la plana, que caldria preservar. Amb la creació de les vies verdes es pretén mantenir aquests espais perquè puguin ser usats com a connectors ecològics o lloc de pas de la fauna, com a connectors paisatgístics en què es mantinguin les activitats agrícoles, com a elements culturals i per a la difusió pedagògica i com a llocs d’esplai i lleure per a l’ús dels ciutadans. La via verda de Sant Llorenç-Collserola és un projecte que recull iniciatives conservacionistes dutes a terme en els últims quinze anys. La idea és connectar els dos parcs, el Parc Natural de Sant Llorenç i el Parc Metropolità de Collserola, a través de dues vies: L’oriental, que passa pels antics terrenys de la mancomunitat Sabadell-Terrassa, zona agrícola i boscosa travessada per torrenteres; la zona forestal de la serra de Galliners, i el corredor de Cerdanyola-Sant Cugat, espai agrícola entre les dues ciutats que rodeja l’autopista AP-7. L’occidental, que passa per les zones agrícoles de Matadepera i pel corredor Rubí- Sant Cugat que segueix l’autopista de Manresa. És una zona àmplia –que es veu bé a la fotografia panoràmica–, formada per un mosaic d’espais agrícoles i forestals relativament ben conservats i que inclou dues grans zones urbanes: Matadepera, Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès.
    [Show full text]
  • Matadepera, Viladecavalls I Vacarisses, Entre Els Municipis Que
    Societat | NacióDigital | Actualitzat el 17/05/2020 a les 15:48 Matadepera, Viladecavalls i Vacarisses, entre els municipis que deixaran de tenir franges horàries El govern espanyol elimina les franges horàries entre les localitats de fins a 10.000 habitants Les franges per fer esport desapareixen als municipis petits | Adrià Costa El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comunicat aquest diumenge al matí als presidents autonòmics que eliminarà les franges horàries per realitzar activitats al carrer, com ara passejar o fer esport, als nuclis de població de fins a 10.000 habitants, com passava fins ara a les de 5.000 o menys. Aquesta mesura al Vallès Occidental suposarà que, i segons dades de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya, només se'n beneficiïn Rellinars i Vacarisses (https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/30271/rellinars/vacarisses/dos/pobles/valles/aillats/co marca) , ja que és només per aquelles poblacions que passin a la fase 1. Quan la comarca avanci cap aquesta fase, i no hi hagi canvis, s'estendrà a set localitats més, Gallifa, Matadepera, Polinyà, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Ullastrell i Viladecavalls. L'establiment de franges horàries per realitzar activitats va entrar en vigor el 2 de maig, amb l'objectiu de regular determinades activitats com ara les sortides de nens, gent gran i esportistes a tot el territori excepte els municipis de menys de 5.000 habitants. https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/73977/matadepera-viladecavalls-vacarisses-entre-municipis-deixaran-tenir-franges-horaries Pagina 1 de 2 Aquesta reunió és la primera de Sánchez amb els presidents autonòmics després d'avançar que sol·licitarà una cinquena pròrroga de l'estat d'alarma i de la polèmica amb la comunitat de Madrid per la decisió de l'executiu de mantenir el territori a la fase 0 de la desescalada.
    [Show full text]
  • ANUNCI De Les Tarifes Que Han De Regir a Partir Del Dia 1 De Gener De
    1/87 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7776 - 28.12.2018 CVE-DOGC-A-18355019-2018 ANUNCIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ALTRES ENS CONSORCI DE L'AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ ANUNCI de les tarifes que han de regir a partir del dia 1 de gener de l'any 2019 en el sistema de transport públic col·lectiu en l'àmbit del sistema tarifari integrat de l'àrea de Barcelona. El Consell d'Administració de l'ATM, reunit en sessió ordinària de data 24 d'octubre de 2018 va aprovar posar en servei la tarifa metropolitana als 36 municipis de l'AMB a partir de l'1 de gener del 2019 sobre el suport magnètic. Aquesta tarifa metropolitana consisteix en l'ús dels títols de transport d'1 zona per als desplaçaments dins d'aquest àmbit territorial. La tarifa metropolitana s'aplica als títols del sistema tarifari integrat excepte la T-16. També s'aplica als bitllets senzills per realitzar trajectes que tinguin origen i destí dins l'àmbit dels 36 municipis que integren l'AMB. Amb la resta de l'àmbit del Sistema Tarifari Integrat les relacions d'aquests municipis amb tarifa metropolitana conserven l'estructura de corones actual. La tarifació a l’àmbit dels municipis amb tarifa metropolitana (vegeu relació de municipis en l'annex 2) és vàlida per als títols integrats adquirits a partir de l'1 de gener de 2019. Així mateix, el Consell d'Administració de l'ATM, reunit en sessió ordinària el 13 de desembre de 2018 no va procedir a modificar les tarifes de transport per a l'any 2019.
    [Show full text]
  • Actividad Politica De La Izquierda Libertaria En La Comarca Del Vallès
    1 TESIS DOCTORAL AACCTTIIVVIIDDAADD PPOOLLIITTIICCAA DDEE LLAA IIZZQQUUIIEERRDDAA LLIIBBEERRTTAARRIIAA EENN LLAA CCOOMMAARRCCAA DDEELL VVAALLLLÈÈSS OOCCCCIIDDEENNTTAALL DDUURRAANNTTEE LLAA GGUUEERRRRAA CCIIVVIILL MMAATTIIAASS VVAARRGGAASS PPUUGGAA LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA ============================================================================== DDEEPPAARRTTAAMMEENNTTOO DDEE HHIISSTTOORRIIAA CCOONNTTEEMMPPOORRAANNEEAA FFAACCUULLTTAADD DDEE GGEEOOGGRRAAFFIIAA EE HHIISSTTOORRIIAA DDEE LLAA UUNNEEDD AAÑÑOO 22000011 2 DDEEPPAARRTTAAMMEENNTTOO DDEE HHIISSTTOORRIIAA CCOONNTTEEMMPPOORRAANNEEAA FFAACCUULLTTAADD DDEE GGEEOOGGRRAAFFIIAA EE HHIISSTTOORRIIAA DDEE LLAA UUNNIIVVEERRSSIIDDAADD NNAACCIIOONNAALL DDEE EEDDUUCCAACCIIOONN AA DDIISSTTAANNCCIIAA ACTIVIDAD POLITICA DE LA IZQUIERDA LIBERTARIA EN LA COMARCA DEL VALLÈS OCCIDENTAL DURANTE LA GUERRA CIVIL MATIAS VARGAS PUGA LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA DIRECTORA: ANGELES EGIDO LEON 3 AGRADECIMIENTOS En primer lugar, a Angeles Egido León, por sus orientaciones, apoyo y confianza, elementos fundamentales para que aquello que un ya lejano día no fue más que una ilusión, haya llegado a ser, finalmente, una realidad. En cuanto a la colaboración concreta que, en mayor o menor medida, he tenido para poder consultar las fuentes primarias documentales utilizadas, quiero resaltar especialmente la de las siguientes personas, entre las que figuran Alcaldes y Secretarios de los Ayuntamientos de los municipios que se citan, sin cuya buena predisposición
    [Show full text]