Els Retalls I Els Efectes De Resignificació De Sentit a Nuovo Cinema Paradiso De Giuseppe Tornatore
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Els retalls i els efectes de resignificació de sentit a Nuovo Cinema Paradiso de Giuseppe Tornatore Joan Pijuan «És cert que he orientat el pla del tractament en el seu conjunt... però el tractament mateix el va dur a terme el pare del nen...» S. Freud (1909) «[...] la veritable funció del Pare, en el fons, és la d’unir (i no d’oposar) un desig a la Llei» J. Lacan (1960) La pel·lícula Nuovo Cinema Paradiso va ser presentada per Paraules clau: clínica psicoanalítica i cinema; l’autor de l’article a iPsi Formació Psicoanalítica de Barcelona, funció paterna; resignificació; retalls; versions el 16 de setembre de 2015, conjuntament amb The Dead (Els Dublinesos) (1987) de John Huston, a càrrec de Montserrat Abstract Canal, psicoanalista, ambdues a partir de l’eix clínic «Les escenes finals i la resignificació del sentit en la història del Salvatore (Toto) is the main character of the film subjecte», dins del cicle Clínica Psicoanalítica i Cinema.1 Nuovo Cinema Paradiso. He’s a famous director in Rome and he knows the roots in the childhood Resum of his profession. But the cercle doesn’t close until the death of Alfredo, his paternal referent Salvatore (Toto), el protagonista de la pel·lícula in Sicilia. What is repressed, under the shape Nuovo Cinema Paradiso, conegut realitzador of the cut and censored images, reappear as a cinematogràfic a Roma, ja coneix l’ancoratge posthumous gift. infantil de la seva professió. Però no es tanca el The freudian point of view show many psychic cercle fins a la mort d’Alfredo, el seu referent patern processes in two times, the second one gives value to d’infantesa a Sicília. Allò reprimit, en forma de the first. From the concept of retroactive signification retalls dels fotogrames descartats per la censura, and the lacanian concept of stitch, we understand reapareix com a regal pòstum. that mark a speech is to produce sense. L’òptica freudiana mostra molts processos psíquics The main axis in the work of Tornatore is the en dos temps, el segon moment dels quals dóna paternal function of castration. We can distinguish valor al primer. A partir del concepte de significació three versions of this function, and each one gives retroactiva i de la noció lacaniana de puntada, s’entén new signification to the corresponding senses of the que puntuar un discurs és produir sentit. cinematographic speech. L’eix fonamental de l’obra de Tornatore és la funció paterna de la castració, de la qual se’n Keywords: psychoanalitic clinical and cinema; poden diferenciar tres versions que resignifiquen els paternalfunction; giving new signification; cuts; corresponents sentits del discurs cinematogràfic. versions J. PIJUAN 75 1. El sentit retroactivament construït retroactivament, atorga el sentit. Segons aquest postulat lacanià cal buscar la funció diacrònica Per a molts és conegut el recorregut des de d’aquesta puntada en la frase, encara que la Suassure, lingüista, fins a Lacan, psicoanalista, en significació només s’arrodoneixi amb l’últim terme, relació amb el concepte de significació. Un autor ja que cada terme s’anticipa en la construcció de tots clàssic com Joël Dor (2004) ens recorda que la noció els altres i, inversament, completa el sentit el seu lacaniana de puntada metaforitza la propietat del propi efecte retroactiu. És la dimensió retroactiva del llenguatge per la qual, en una cadena parlada (línia sentit. Així quedaria gràficament representat (segons horitzontal), un significant (1) només pren sentita el model lacanià de la cèl·lula elemental de la grafia posteriori ja que l’últim significant (2)és el que, del desig). Figura X: 1 2 Sabem que la puntuació (punt de capitonatge) és habitualment puntua i sanciona retroactivament com un ancoratge, comparat per Lacan amb la puntada el sentit particular d’una declaració. Una que travessa de banda a banda un coixí, i en aquest vegada feta aquesta operació es fixa el sentit. lloc és on es nuen entre ells significat i significant, D’aquestes nocions se’n poden trobar també perquè no s’esllavissi el sentit de forma continuada. referències a Dylan Evans (1998) pel que fa Puntuar una cadena significant, un discurs, és a la grafia del desig i la seva representació produir sentit. L’oient (l’escolta de l’altre) és qui topogràfica. 76 INTERCANVIS 37 · DESEMBRE 2016 Aquesta és l’experiència quotidiana que fem Sempre amb posterioritat tenim alguna possibilitat tots: només quan l’oració s’ha completat queda de saber i entendre què ha succeït, quina incidència retroactivament determinat el sentit de les primeres ha tingut, per a nosaltres com a subjectes, allò que paraules. Considerem aquests exemples: finalment hem arxivat. A. L’última vegada Coneixem la idea freudiana de la presentació en A. L’última vegada vam quedar dos temps: el primer amb la insuficiència (ja sigui en A. L’última vegada vam quedar de trobar-nos al el jo, ja sigui en la sexualitat —des de la prematuritat Cinema Paradiso a les 5 de la tarda. i la immaduresa—) i el segon que llavors ve a referir- L’últim significant de l’enunciat A dóna un se al primer tot dotant-lo de quelcom que li faltava i, sentit general ben diferent que l’últim significant alhora, assenyalant amb més força la insuficiència i a l’enunciat B. L’enunciat C ens interessa perquè la falta originals. serveix com a punt de partida per veure els llaços A Cinema Paradiso hi ha dos moments: el de retroactius a Cinema Paradiso. la infantesa (i la seva extensió a l’adolescència Igualment en la concepció psicoanalítica és —reedició edípica—) i el moment present una constant l’establiment dels processos en dos (adult) que retorna a aquell «paradís» perdut. temps, el segon moment dels quals acaba per donar I, sens dubte, l’eix fonamental del relat és el valor al primer (après coup), alhora que mostra pare i la funció paterna recolzada en el discurs la impossibilitat d’una total saturació de sentit o cinematogràfic. completesa, tot i la segona volta feta. És un fet que Podem prendre la base teòrica lacaniana i, de en el moment de l’experiència no podem donar sentit manera simplificada, resumir els seus en un esquema a allò viscut. Només en el segon temps, tot referint- d’un sol traç, que utilitzaré per treballar la pel·lícula nos-hi, podrem copsar, significar allò esdevingut. de Tornatore. Figura Y: 1 2 J. PIJUAN 77 Alhora aquesta grafia es pot repetir amb una segona volta, i així successivament amb altres voltes. Figura Z: 1 1’ 2 Sentit Sentit desconegut Si ara substituïm el significant per l’escena, en 2. La pel·lícula, versió A els llaços anteriors, en la figura Y, llavors veiem com una escena 2 resignifica retroactivament Nuovo Cinema Paradiso (Cinema Paradiso) l’escena 1 anterior. L’escena segona pren el caire (1988) de Giuseppe Tornatore. Itàlia – França d’una epifania, un moment en el qual algú (un Durada: 124 minuts personatge, o nosaltres espectadors d’un film) Guió: Giuseppe Tornatore experimenta l’autoconeixement o la il·luminació, Música: Ennio Morricone respecte de quelcom anterior que llavors adquireix Repartiment: Salvatore Cascio, Marco Leonardi, un sentit, una significació més o menys fixada. Philippe Noiret, Jacques Perrin, Leopoldo Trieste, Un exemple d’aquest esquema el podem trobar en Antonella Attili, Pupella Maggio, Enzo Cannavale, el filmDublinesos (1987) de J. Huston, basat en Isa Danieli, Leo Gullotta, Agnese Nano, Brigitte l’obra literària original de Joyce, de l’any 1914. El Fossey, Tano Cimarrosa, Nicola Di Pinto, Roberta protagonista, l’acadèmic Gabriel Conriy (Donal Lena i Nino Terzo McCann), acaba descobrint en la seva dona Gretta Productor: Franco Cristaldi (Anjelica Huston) la memòria d’un amant mort Productora: Cristaldifilm (activat el record per l’emocionant cançó The lars of Gènere: Comèdia dramàtica Aughrim). En l’última escena Huston aconsegueix Premis i nominacions: recrear un clima melancòlic que resigna el relat 1989. Premi del Jurat al Festival Internacional de anterior. La mirada vers l’inici del discurs mostra Cinema de Canes. l’estructura mateixa del llenguatge, també del 1989. Premi David di Donatello per la millor música llenguatge cinematogràfic. per Ennio Morricone. 78 INTERCANVIS 37 · DESEMBRE 2016 1990. Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. L’únic reducte de vida és a la sala de cinema. 1990. Cèsar al millor cartell per Jouineau-Bourdugue Alfredo mira els efectes de la projecció des de la i Gilles Jouin cabina (mentre en passen una de John Wayne). 1990. Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera. Talment com si es tractés d’una altra producció 1991. BAFTA al millor actor, al millor actor artística, se’ns presenten els personatges del poble: secundari, a la millor pel·lícula de parla no el fatxenda a dalt, el que ve a dormir (i mentrestant anglesa, a la millor banda sonora original i al a la pantalla apareix La settimana, les notícies. El millor guió original. Congrés de Resistència). Després Toto mirant el lleó, Nominació al Cèsar a la millor pel·lícula estrangera esculpit en relleu a la paret, s’imagina que la bèstia ataca (a la pantalla hi surt La terra trema episodi del En aquesta versió de Cannes o internacional, Mare, sobre una família de pescadors sicilians, de estrenada als cinemes i visionada pel gran públic el Luchino Visconti). Realitat i ficció es barregen fins 1988, el film comença amb una escena des del balcó el punt de ser el mateix: el text i els dos analfabets, a casa de la mare, amb el mar de fons i unes llimones, els nens que fumen, l’escena del petó retallat i les com un bodegó.