Taradell Castillo De Taradell

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Taradell Castillo De Taradell TARADELL / 445 TARADELL La población de Taradell se asienta en pleno corazón de la Plana de Vic, en un enclave privilegiado situado entre la sierra del Montseny y les Guilleries. Para acceder a la población debemos tomar la salida de Balenyà de la carretera nacional C-17 y continuar por la BV-5303 en dirección a Taradell. La primera mención del topónimo Taradello aparece en tres documentos firmados el año 893 y relacionados con el castillo de Taradell, cuya jurisdicción alcanzaba los actuales términos muni- cipales de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga, Mont-rodon y Santa Maria de Vilalleons. Además se tiene constancia de otra documentación relacionada con un personaje llamado Argila, fechado entre el 900 y el 944, establecido en el término de Viladrau donde creó una gran propie- dad. Los primeros señores conocidos de este lugar fueron los Taradell, documentados a partir de Ató de Taradell en el 1002. Durante la segunda mitad del siglo XII esta familia se fusionó con los Vilademany a partir del matrimonio de Tiburgeta de Taradell con Pere de Vilademany. A raíz de esta unión, a principios del siglo XIII este linaje cambió su nombre por el de Vilademany. Por su parte, la iglesia parroquial del municipio, cuya advocación está dedicada a san Ginés, aparece documentada desde el año 950. Además se tiene constancia de su existencia a partir de otras noticias del siglo X que la describen como Sancti Genesii baselica. Castillo de Taradell L CASTILLO DE TARADELL, también conocido como castell planta circular, erigida directamente sobre la roca viva, que d’en Boix, se sitúa en un enclave espectacular, a 803 m de fue descubierta en el ámbito nororiental del castillo durante Ealtura, entre las cimas del Coll de Taradell y de Puiggri- las prospecciones arqueológicas llevadas a cabo en 1984. fó, protegido, al mismo tiempo por la sierra de les Guilleries y Su diámetro interior es de 6,5 m, mientras que el interior se el Montseny. Por su situación estratégica, no resulta extraño reduce a 4,5 m. Por otra parte, debemos señalar el fragmento que se tratara de uno de los castillos termenats más importantes de muro de 7,25 m de largo, que se conserva en este mismo e influyentes de esta comarca, destinado a la guardia y vigía de sector. El aparejo constructivo de estas dos zonas murarias esta parte del territorio del condado de Osona. muestra la superposición de losas de piedra, planas y delga- El territorio jurisdiccional del castillo comprendía los das, amalgamadas con un mortero compacto. Además, en la actuales términos de Taradell, Viladrau y Santa Eugènia de parte superior del muro se conserva una particular sección de Berga, además del casal de Mont-rodon, en el municipio de Tona, y de la parroquia de Santa Maria de Vilalleons. Las Vista panorámica. © C.I.C. - Moià primeras noticias de su existencia se remontan al año 893, cuando consta in termini castri de Taradello en un documento de venta de unas tierras al obispo Gotmar de Vic. El dominio eminente de este enclave estuvo en poder de los condes de Barcelona, mientras que a partir del 1002 se tiene constancia del primer señor del lugar, Ató de Taradell. En 1091, Guillem Ramon de Taradell, enfeudó este castillo a Guillem Borrell, señor de la Casa d’Heures (en Santa Eugènia de Berga), para que pudiera disponer de esta fortaleza en caso de guerra. El dominio de los Taradell se mantuvo hasta finales del siglo XII, cuando Timburgeta de Taradell esposó a Pere de Vilade- many, y así pasó a manos de los Vilademany que lo mantu- vieron hasta el siglo XIV. De la fortaleza románica propiamente dicha solo con- servamos algunas estructuras, como la base de una torre de 446 / TARADELL opus spicatum. En la campaña arqueológica 1985 se constató la opus spicatum en la parte superior del muro, que se corresponde existencia de un nivel de ocupación anterior a la construcción con el cierre perimetral izquierdo de la capilla, puesto que la de la torre, datado entre los siglos IX y X. Así, y de acuerdo datación de este tipo de técnica constructiva se sitúa a inicios con los distintos estudios publicados, la construcción de es- del siglo XI o con anterioridad. No obstante, todos los autores tos vestigios se puede situar convenientemente entre finales se muestran sumamente cautelosos en confirmar una crono- del siglo X e inicios del XI. Asimismo, cierta documentación logía anterior a esta fecha, puesto que en la documentación conservada en el Arxiu Parroquial de Taradell demuestra la esta capilla no aparece con anterioridad al último cuarto del existencia, al menos hasta el siglo XVI, de una capilla propia siglo XII. del castillo dedicada a la Santa Cruz. Durante la segunda campaña arqueológica, realizada en 1986, se procedió a la Texto: LBR excavación del sector contiguo al muro ya mencionado, en el que había aparecido el perímetro de una estructura de planta rectangular (de 6,25 m de largo x 3,82 de ancho) orientada al Bibliografía Este, que resultó corresponderse con la planta de esta capilla, documentada desde 1185. Situada en el interior del recinto CABALLÉ I CRIVILLÉS, A., 1985; CABALLÉ I CRIVILLÉS, A., 1986a; CABALLÉ I fortificado, presentaba una planta de nave única y de trazado CRIVILLÉS, A., 1986b; CABALLÉ I CRIVILLÉS, A., 1992; CABALLÉ I CRIVILLÉS, rectangular sin ábside destacado, si bien en este mismo espa- A. y OLLICH I CASTANYER, I., 1984; CASTELLS CATALANS, ELS, 1967-1979, IV, pp. 964-976; PLADEVALL I FONT, A., 1957, pp. 492-501; PLADEVALL cio se descubrió el basamento del antiguo altar. I FONT, A., 1995a; PLADEVALL I FONT, A., 1999; PLADEVALL I FONT, A. et Así, se ha argumentado la probable antigüedad de la alii, 1974. fortificación con motivo de la aparición de la citada franja de Iglesia de Sant Genís A IGLESIA es mencionada por primera vez en el año 950, en A lo largo del período medieval y también en época el marco de la venta de un molino situado en el lugar de moderna esta iglesia fue objeto de distintas reformas y modi- LMontells in parochia de domum Santi Genesii. Años más tarde, ficaciones, siendo la más importante la que tuvo lugar en el en el 969, aparece de nuevo en un testamento otorgado por siglo XVIII que acabó definitivamente con la construcción pri- Adalbert (988), en el que se establecen diversas donaciones, migenia románica, y mantuvo incólume solo el campanario. ad Sancti Genesii cuius baselica est in termino de Taradello (a san Ginés A partir de 1755 se procedió a la renovación del templo, que cuya basílica está en el término de Taradell). Resulta particu- fue encargada a los maestros de casas, Josep y Jacint Morató. larmente interesante señalar la utilización de la palabra baselica, Actualmente, el campanario es el único vestigio cons- hecho que nos pudiera inducir a considerar la presencia, ya en tructivo del templo románico. Para el resto no nos queda más la segunda mitad del siglo X, de un edificio de dimensiones e que considerar el acta de consagración (1076), que aunque importancia considerables. No obstante, se procedió a la re- de manera genérica, puede servirnos para dilucidar algunos novación, probablemente construcción ex novo de esta iglesia aspectos significativos de la construcción románica:Venit durante la segunda mitad del siglo XI, y fue consagrada en el autem ibi iam dictus pontifex rogatus domini Raymundi Bermundi qui 1076 por el obispo de Girona, Berenguer Guifré, a instancias dominus erat ipsius loci et Guadalli Guilaberti et ipsius ecclesiae presbi- de Ramon Bremon de Taradell y Guadall Gelabert, así como terorum et loci illius parrochiae vicinorum, qui ipsam ecclesiam funditus de los parroquianos y vecinos. La nueva iglesia fue dedicada ad fabricaverunt et solo tenus et multo melius quam fuerat ex suis sumptibus honorem Dei et Sancti Genenesii, Santique Joannis et Sancti Petri apostoli construxerunt, et sicut melius potuerant omne opus perfecerunt (Vino (al honor de Dios y san Ginés y san Juan y san Pedro apóstol). también el citado pontífice a instancias de Ramon Bremon, En este sentido cabe apuntar la relativa singularidad de la ad- señor del lugar, de Guadall Gelabert, de los parroquianos vocación a san Ginés en las iglesias del obispado de Vic, que de la iglesia y de todos los vecinos del término parroquial, cuenta con la dedicación de otros siete templos: Sant Genís quienes fabricaron esta iglesia de nuevo y la sostuvieron y del Pi, Sant Genís de Orís, Sant Genís de Sadevesa, Sant Ge- mucho mejor de cuanto fuera la construyeron de sus propias nís de Caraüll, y las desaparecidas Sant Genís de Valldoriola, expensas y terminaron la obra lo mejor que pudieron). Parece Sant Genís Sagorga y Sant Genís de les Heures. La advoca- claro que el edificio construido durante la segunda mitad del ción al santo y mártir Ginés de Arles conoce especial difusión siglo XI remplazó y mejoró al preexistente, aunque resulta en los condados catalanes más nororientales, seguramente por imposible asegurar la morfología precisa del mismo. En el su proximidad con el monasterio de Sant Genís de Fontanes, caso de aceptar la presencia en el siglo X de una basílica ad situado al otro lado de los Pirineos. hoc, es decir de una iglesia de tres naves, parecería lógico que TARADELL / 447 0 1 2 3 4 5 m Alzado y planta de la torre Vista general del campanario el nuevo edificio debiera mantener esta misma capacidad y sultó dañado por el incendio de 1904 y posteriormente, entre disposición. Lo que sí resulta más probable es que dispusiera 1949 y 1950, bajo la dirección de Josep Puig i Cadafalch este de tres ábsides, uno principal y dos laterales, dedicados a espacio fue sustituido por un nuevo cuerpo de aspecto neo- cada una de las advocaciones de la iglesia.
Recommended publications
  • Plana De Vic
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 17: Plana de Vic Plana de Vic COMARCA: Osona SUPERFÍCIE: 31.978,80 ha. MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Balenyà, Calldetenes, Centelles, Collsuspina, el Brull, Folgueroles, Gurb, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Ma- lla, Manlleu, Muntanyola, Orís, Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, San- ta Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Taradell, Tavèrnoles, Tona, Torelló i Vic. PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren gran part dels ESPECIAL: paisatges d’atenció especial de les «Colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter» i de «l’Eix Transversal». Figura 17.1 Mosaic a Tona. La interrelació de diferents elements és una constant a la Plana de Vic. Trets distintius - Conca d’erosió, de notable horitzontalitat, rebaixada per les xarxes fluvials del Ter i del Congost. Tota la - Existeixen molts nuclis de població de força entitat, com Vic, Manlleu, Torelló o Tona. plana es troba voltada de muntanyes. - L’àrea urbana de Vic acull els principals polígons industrials de la unitat. - Presència de nombrosos turons testimoni amb presència de vegetació. Alguns castells en coronen alguns, com a Tona o a Orís. - El cromatisme de la unitat oscil·la entre el verd dels camps de conreu, el gris de les margues i el blanc de les boires.
    [Show full text]
  • 13 I 14 D'agost De 1936 Que Es Descriuen a L'article
    AUSA · XXIV · 164 (2009) p. 265-296 · © Patronat d’Estudis Osonencs ELS ASSASSINATS DE JOSEP SOLDEVILA, JOSEP BOIXADERA I JAUME GALOBART (13 I 14 D’AGOST DE 1936) Carles Puigferrat i Oliva Metge de família i director de l’ABS Lluçanès The murders of Josep Soldevila, Josep Boixadera and Jaume Galobart (13 and 14 August 1936) Aquest article és el resultat d’una llar- This article investigates three murders ga investigació sobre tres assassinats que that occurred in the region of Osona at the es van produir a Osona al principi de la beginning of the Spanish Civil War. Josep Guerra Civil: els del carlí Josep Soldevila, Soldevila –a Carlist activist–, Josep Boi- el nego ciant de Tona Josep Boixadera i el xadera –a businessman– and his brother- propietari Jaume Galobart, amo dels ma- in-law Jaume Galobart –a landowner– sos Riambau i Quintanes, cunyat de Boi- were killed near the city of Vic on the night xadera. Foren morts al coll de Malla, els of the 13th and 14th of August, 1936. In dos primers, i davant el mas Gorombau, el 1937, in the middle of the War, the Court tercer. El 1937, en plena Guerra, es va obrir of Vic took legal proceedings to find out al Jutjat de Vic una causa per aclarir quins who had been responsible for the murders havien estat els responsables de les morts of Boixadera and Galobart. Some people de Boixadera i Galobart. Diverses perso- were imprisoned. nes foren empresonades. Paraules clau: Guerra civil, milicians, assassi- Keywords: Civil War, militia members, mur- nats, comitè antifeixista.
    [Show full text]
  • Entre Olost I Prats De Lluçanès Condicionament De Viari Osona C
    C.79 VOSC04 BV-4405: Entre Olost i Prats de Lluçanès Condicionament de viari Osona C.80 VOSC05 BP-4653: de Prats de Lluçanès fins Sant Quirze de Besora Condicionament de viari Osona C.81 VOSC06 B-431: De Prats de Lluçanès fins a Salt Feliu Sasserra Condicionament de viari Osona C.82 VOSC07 C-154: De Prats de Lluçanès fins a prop de Olvan Condicionament de viari Osona Trams de la carretera BV-5305 i de la N-141c (entre Taradell i C.83 VOSC08 Moià) Condicionament de viari Osona C.84 VOSC09 BV-5305: entre la C-17 i la futura variant de Manlleu Condicionament de viari Osona C.85 VOSC10 B-522: De a prop de Manlleu fins a la C-25 Condicionament de viari Osona C.86 VSOC01 C- 451/C-149 i enllaç:De la C-26 (Solsona) fins al límit comarcal Condicionament de viari Solsonès C.87 VSOC02 C-26: dos trams un a l’est i altre a l’oest de Solsona Condicionament de viari Solsonès C.88 VSOC03 B-300: De la BV-3002 a prop de Salo (límit comarcal) fins la C-25 Condicionament de viari Solsonès C.89 VANC01 B-224 a Masquefa Condicionament de viari Anoia C.90 VANC02 De la futura Ronda Sud d'Igualada al límit comarcal (C-241) Condicionament de viari Anoia C.91 VANC03 C-25 a tota la comarca Condicionament de viari Anoia C.92 VANC04 A-2 (tram al nord de l'àrea urbana d'Igualada) Condicionament de viari Anoia C.93 VANC05 B-300: De la C-25 a Sant Pere de l'Arç i fins a la BV-3002 Condicionament de viari Anoia C.94 VANC06 De la C-25 a la Fortesa i a l’aeròdrom de Sant Pere Sallavinera Condicionament de viari Anoia Connexió de la C-37 amb la C-55 i laC-16 pel sud de Manresa
    [Show full text]
  • Les Defuncions De La Primera Onada a Osona Tripliquen Les De La Segona
    1,50 PERIÒDIC INDEPENDENT Any XLIII D’OSONA I euros Núm. 4018 EL 9 NOU EL RIPOLLÈS Dilluns, 14 de desembre de 2020 646 079 023 (Pàgina 6) Les defuncions de la (Pàgina 2) primera onada a Osona EMILI VILAMALA El nou Pla de Rodalies no preveu tripliquen les de la segona el desdoblament entre Centelles i Vic Salut farà cribratges massius dimarts i dimecres a Ripoll per l’augment de casos a la comarca abans del 2026 (Pàgina 3) L’obertura de pistes suposa la represa del trajecte fins a Núria del cremallera. A la foto, preparant l’estació (Pàgina 7) Anna Erra, desena candidata més votada a la segona volta de les primàries de JxCat (Pàgina 10) Dos ferits greus en accident: un nen de 5 anys a l’Eix i un ciclista a Vilanova de Sau (Pàgina 11) VALL DE NÚRIA Troben un home Tot a punt per obrir pistes aquest dilluns mort a dins d’un Les pistes d’esquí obriran la temporada amb la represa del trajecte fins a Núria anunciar una ampliació de la fase 1, que cotxe aparcat a aquest dilluns. Era una notícia anhelada del cremallera, que ara només prestava permetrà a partir del cap de setmana Vic on dormia des al Ripollès per l’impacte econòmic que servei entre Ribes i Queralbs. Els esqui- que ve passar del confinament munici- tenen les de Núria i Vallter 2000 a la adors, però, hauran de prendre diverses pal al comarcal, una mesura que està en de fa uns dies comarca. L’obertura de pistes coincidirà mesures de seguretat.
    [Show full text]
  • Revista ELS CINGLES
    MARGARIDA TORRA:. NOTíCIES DE BRUIXERIA AL TERME DE TAVERTET Com podem comprovar, si consultat els processos de brui­ monjo vell" i a Pere Torrent, pas­ consultem els escassos estudis xeria portats a terme a les matei­ tor de les Encies. Podria haver que sobre aquest tema s'han fet xes dates en que moria Margari­ estat aquest el procés que espe­ a la nostra comarca; durant el da Torra, avui conservats a l'ar­ rava Margarida Torra? Possible­ primer quart de segle XVIII Oso­ xiu de" la vegueria deVic2, però ment no ho sabrem mai, peròles na com tot el Principat pateix en cap d'ells apareix inculpada i dates i la procedència dels en­ unaonada de processos i perse­ ni tan sols citada, tampoc en els causats ens fa pensar que la su­ cucions per oruixena. Procedent treballs que sobre el tema s'han posicióno és del tot aventurada. De França, )a [Jaça De bruixes; fet a casa costa; ?'al'trc(e de r. Ens dóna també una informa­ en menor grau de bruixots es Sena publicat a la revista Ausa' i ció abundant sobre la bruixeria a deixa sentir amb especial inten­ l'estudi a A. Placevalr' publicat a la zona un altre procés, en el sitat a Catalunya. la revista Montseny. Tanmateix, qual va tenir lloc a la cuna del però el fet de revisar aquest ma­ No es tracta només d'un fenò• senyor del Cabrerès, Francesc terial ens dóna una idea aproxi­ men social patològic de -Bojena de Montcada, entre 1619 i 1620. madasobre quin podia haver es­ col-lectiva».
    [Show full text]
  • Catàleg De Productes Agroalimentaris Locals I De Qualitat D'osona
    CATÀLEG DE PRODUCTES AGROALIMENTARIS LOCALS I DE QUALITAT D’OSONA ÍNDEX 1. INDEX -2- 20. FUET -50- 47. FORMATGE DE TUPÍ -108- 21. LlardonS -52- 48. FORMATGE TENDRE -110- 2. prESENTACIÓ -5- 22. LLOMS CURATS -54- 49. IOGURT -112- 23. LLONGANISSA -56- 50. MATÓ -114- 3. FUNCIONAMENT DEL CATÀLEG -7- 24. LLONGANISSA DE Senglar -58- 51. SERRAT D’Ovella -116- 25. LLONGANISSA DE VIc (IGP) -60- PRODUCTE S D’HORTA I DEL CAMP -8- 26. PA DE FETGE -62- LLET FRESCA -118- 1. BlaT FORMENT -10- 27. PERNIL CUIT -64- 52. LLET FRESCA -119- 2. CARBASSA DEL FERRO -12- 28. Somalla -66- 3. CEBA VIGATANA -13- MEL -120- 4. CIGRÓ D’ORISTÀ -14- FLECA I BOLLERIA -68- 53. MEL 5. COL DE PELL DE GALÀPET -16- 29. COCA DE FORNER 6. MONGETA DE COLLSACABRA -18- 30. COCA DE NADAL -72- CONSERVES VEGETALS -122- 7. PATATA DEL BUFET D’OsONA -20- 31. COCA DE PA -76- 54. CODONYAT -123- 32. PA DE FORMENT -78- CERVESA -22- 33. PA D’OsONA -80- LICORS -124- 8. CERVESA BLANCA 34. PA DE PAGÈS -82- 55. AROMES DE RUPIT 9. CERVESA ECOLÒGICA -23- 56. DG RATAFIA CATALANA -125- VI -24- BOMBONERIA -84- PRODUCTES DEL BOSC -126- 10. VI NEGRE D’OSONA 35. BOMBONS DELS MONUMENTS DE VIC -85- 57. TÒFONA 58. CASTANYA DE VIladrAU -127- INFUSIONS -26- PASTISSERIA -86- 11.INFUSIONS AMB HERBES AROMÀTIQUES -27- 36. PANELLETS AMB ETG -87- 4. DIRECTORI DE PRODUCTORS I -128- 37. PA DE PESSIC DE VIC -88- elaborADORS CARNISSERIA -28- 38. TORTELL DE RAMS -90- DE L’1 al 16 -129- 12.
    [Show full text]
  • Itinerari Bandoler
    Rutes amb cotxe per la comarca d’Osona ITINERARI BANDOLER Osona és una terra rica en mites i llegendes de tot tipus, però sobretot vinculades amb el fenomen del bandolerisme. Els bandolers van ser personatges de gran rellevància durant l’època medieval que actuaven arreu del territori. El recorregut permet endinsar-nos en aquest fascinant món per conèixer millor qui eren aquests bandolers i com vivien segles enrere. Noms tan cèlebres com Rocaguinarda i Serrallonga ens guiaran a través dels seus paisatges. L’itinerari comença a Taradell, municipi on s’arriba a través de la C-17 Puigcerdà-Barcelona. Cal deixar la carretera a l’alçada de Malla i continuar direcció Taradell per la BV-5306. La vila de Taradell viu encara el bandolerisme, ja que celebra una festa que recupera fets i tradicions medievals populars que té com a gran atractiu la recuperació del bandolerisme de la mà d’en Toca-sons. Els dies 24 i 25 d’agost Taradell torna a l’època medieval quan el veïnat i les persones curioses del poble són assaltades per en Toca-Sons i la seva banda. A la sagrera es pot visitar un mercat medieval on s’ofereixen una gran varietat de productes. Festa d’en Toca-sons Més informació: Agrupació Festa d’en Toca-Sons 699 518 016, [email protected]. Seguirem l’itinerari per la carretera que porta de Taradell a Viladrau on farem una parada per conèixer les Cuines d’en Rocaguinarda. Només s’hi té accés a peu, és per això que es recomana deixar el cotxe a l’alçada de la collada de Mansa, i des d’aquí seguir cap avall la pista que passa pel turó de l’Enclusa.
    [Show full text]
  • Revista ELS CINGLES
    3 euros PUBLICACIÓ SEMESTRAL TAVERTET ANY XXVII Nº 57 JULIOL DE 2007 LLeses mmasiesasies ddee llaa PPlanalana ddee VVicic PPassat,assat, ppresentresent i ffuturutur ddelel FFIMCIMC LL’aufrany’aufrany EElsls ddepredadorsepredadors mmésés ssenyorsenyors SUMARI Editorial ………………………………………………………………………………………………… 1 Antics ofi cis al poble de Tavertet / Jordi Sanglas ………………………………………………………… 2 Notícies sobre bruixes i persecució de bruixes a Tavertet / Rafel Ginebra ………………………………4 Les masies de la Plana de Vic / Antoni Pladevall …………………………………………………… 10 Testimonis de la devoció popular al Collsacabra / Miquel Banús …………………………………… 12 Les festes vénen de lluny / Jordi Gumí ……………………………………………………………… 14 L’ermità del Far / Sílvia Aulet ………………………………………………………………………… 17 El silenci de les muntanyes / Enric Cirici …………………………………………………………… 19 Un quart de segle de vida. Passat, present i futur del FIMC / Tammy Abey ……………………… 20 L’aufrany / Ma. Dolors Bagué …………………………………………………………………………… 22 Els depedradors més senyors / Tammy Abey ………………………………………………………… 24 Crònica de Collsacabra ……………………………………………………………………………… 26 Racó del poeta ……………………………………………………………………………………… 32 Any XXVII, Núm. 57. juliol de 2007 Normes de publicació de “Els Cingles”. Redacció i administració: Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista, han Pl. Bisbe Guillem de Tavertet, 1. 08511 - TAVERTET de tenir present el següent: Tel. i fax: 93 856 52 24 - Els articles cal que estiguin escrits correctament en català i en format E-mail: [email protected] informàtic de mida DIN
    [Show full text]
  • ANNEX ELS COMBATENTS OSONENCS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ Francesc Serra Sellarés Adrià Cases Ibáñez
    AUSA · XXVI · 174 (2014) p. 1247-1257 · © Patronat d’Estudis Osonencs (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246) ANNEX ELS COMBATENTS OSONENCS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ Francesc Serra Sellarés Adrià Cases Ibáñez Combatants from Osona in the War of Succession La llista que s’ofereix a continuació, dedicada a tots aquells combatents lo- calitzats que eren naturals de les diferents poblacions de la comarca d’Osona, s’ha elaborat a partir d’un buidatge dels combatents que van lluitar a Catalunya durant la guerra. Aquest buidatge ha estat realitzat pels historiadors Adrià Cases Ibáñez i Francesc Serra Sellarés. El primer ha treballat intensament els llibres de soldats ingressats a l’hospital de la Santa Creu de la ciutat de Barcelona, el més important dels hospitals catalans durant la Guerra de Successió. Aquest estudi ha fet aflorar la identitat de milers de combatents que van lluitar en la guerra, dels quals se’n coneix també la filiació, el regiment i la companyia en la qual lluita- ven, entre d’altres detalls. Aquest buidatge s’ha complementat també amb una intensa recerca en llibres de defuncions i baptismes d’arxius parroquials de tot Catalunya, realitzada per Francesc Serra, que ha rastrejat bona part dels arxius parroquials que encara es conserven en les parròquies de les diòcesis de Solsona, Vic, Tarragona, Girona i una part important de l’Urgell i de Barcelona. D’entre els milers de registres localitzats en aquest buidatge, més d’un cente- nar corresponen a combatents naturals de la comarca d’Osona. Concretament se n’han pogut localitzar un total de 116, la majoria dels quals consten com a regis- trats a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
    [Show full text]
  • DIAGNÒSTIC AMBIENTAL MUNICIPAL DE TARADELL Memòria
    TREBALL FI DE GRAU Grau en Enginyeria Biomèdica DIAGNÒSTIC AMBIENTAL MUNICIPAL DE TARADELL Memòria Autor: Miquel Sanz Albacete Director: Bàrbara Sureda Carbonell Convocatòria: Maig 2019 Diagnòstic Ambiental de Taradell 1 Pág. 2 Memoria Resum L’objectiu d’aquest treball és realitzar el diagnòstic ambiental del municipi de Taradell. Aquest diagnòstic és el pas previ a la redacció i la implementació del programa Agenda 21 al municipi. Primerament, per contextualitzar el treball, s’ha realitzat una introducció, on es dóna un marc històric analitzant algunes referències internacionals com la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro al 1992 o la Carta de Aalborg per exemple. També s’han presentat les característiques de l’Agenda 21. Seguidament s’ha realitzat el diagnòstic ambiental, que consisteix en la recerca de dades que descriguin la situació actual del municipi en diferents àmbits (social, econòmic, mediambiental...) i la seva exposició de forma ordenada. A continuació s’ha elaborat el planejament estratègic, l’objectiu del qual, és analitzar quins són els punts forts i les àrees on hi ha possibilitats de millora al municipi. Amb aquests factors es procedeix a la proposta de mesures, per tal de rectificar els punts que s’han trobat on el municipi flaqueja o no compleix els objectius mediambientals plantejats a l’Agenda 21. També es proposen una sèrie d’indicadors per poder observar i gestionar l’evolució dels paràmetres estudiats amb anterioritat, i especialment sobre els que necessiten algun tipus de millora. Amb la realització d’aquest treball s’extreu que Taradell és un municipi amb un bon desenvolupament mediambiental, però amb alguns punts febles, com són l’alt índex de motorització, un elevat consum d’aigua per persona, o l’alta concentració de nitrat per purins en algunes zones del municipi.
    [Show full text]
  • Pla D'ordenació Urbanística Municipal Es Regulen Els Seus Usos O Legislació Corresponent En Cada Cas
    Pla d’Ordenació Urbanística Municipal EL BRULL APROVACIÓ INICIAL Octubre 2012 MEMÒRIA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull 1. MEMÒRIA Índex INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................... 3 1. MEMÒRIA INFORMATIVA ............................................................................................................................. 8 1.1 Emmarcament territorial ............................................................................................................................. 8 1.2 El paisatge i el medi físic .......................................................................................................................... 13 1.2.1 El paisatge ...................................................................................................................................... 13 1.2.2 El relleu i la geologia....................................................................................................................... 13 1.2.3 Hidrografia ...................................................................................................................................... 15 1.2.4 El clima ........................................................................................................................................... 16 1.2.5 Vegetació .......................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Informatiu 42
    42è Informatiu de Rupit i Pruit — Crònica Anual de les Activitats Municipals de Rupit i Pruit. De Juliol 2019 a Juliol 2020 Obres de Rehabilitacio del Campanar 42è Informatiu de Rupit i Pruit — Crònica Anual de les Activitats Municipals de Rupit i Pruit. De Juliol 2019 a Juliol 2020 Rupit Gener Pàg. 11 Es manté estable la xifra de visitants a Rupit i Pruit Juliol indexPàg.6 L’estiu s’omple d’activitats per a tots els públics Doble incendi en cases de Rupit Pàg. 11-12 Rupit i Pruit, afectat per la papallona del boix La piscina es mulla per l’esclerosi múltiple FebrerLa tempesta Glòria provoca grans desperfectes Nova estructuració de l’equip de govern S’aprova per unanimitat el pressupost municipal Pàg. 6-7 Un forta llevantada deixa xifres rècord de pluja i neu AgostBona acollida de la tercera edició del casal d’estiu 17 donacions de sang en l’acapte organitzat a Rupit i Pruit Pàg. 12 Rescat d’una excursionista amb helicòpter MarcArriba el Covid-19, estat d’alarma i confinament Setembre Pàg. 7-8 Finalitzades les obres del primer tram d’urbanització del carrer Bac de l’Era Pressupostos participatius per millorar Rupit i Pruit S’obre el nou itinerari de vianants entre el Pont dels Tres Ulls i Rupit Pàg. 12-13 L’església parroquial de Sant Miquel de Rupit estrena dues noves campanes Rupit i Pruit, de festa major AbrilSant Jordi confinat L’Ajuntament convoca per primera vegada un ple telemàtic Pàg. 8-9 Una esllavissada talla la carretera cap a la Vall d’en Bas Rupit i Pruit rep en herència Can Rovira, edifici emblemàtic de la vila OctubreEs presenta el CollsacabraViu 2019 Rupit i Pruit rebutja la sentència del procés del Tribunal Suprem Fotos premiades del Collsacabra Concurs Internacional de Fotografia Pàg.
    [Show full text]