Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
EL BRULL
APROVACIÓ INICIAL Octubre 2012
MEMÒRIA
Equip Redactor:
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
1. MEMÒRIA
Índex
INTRODUCCIÓ ...... 3
1. MEMÒRIA INFORMATIVA ...... 8 1.1 Emmarcament territorial ...... 8 1.2 El paisatge i el medi físic ...... 13 1.2.1 El paisatge ...... 13 1.2.2 El relleu i la geologia...... 13 1.2.3 Hidrografia ...... 15 1.2.4 El clima ...... 16 1.2.5 Vegetació ...... 16 1.2.6 Fauna...... 17 1.2.7 Espais d’interès natural...... 18 1.3 Demografia...... 20 1.4 Activitat econòmica...... 22 1.5 Estructura urbana i assentaments actuals...... 25 1.5.1 Monuments i llocs d’interès...... 31 1.5.2 Les edificacions en el medi rural...... 43 1.6 Infraestructures, equipaments i serveis actuals...... 46 1.6.1. Xarxa de comunicacions i mobilitat...... 46 1.6.2. Xarxes de serveis...... 49 1.6.3 Equipaments ...... 52 1.7 Planejament vigent...... 53 1.7.1 Pla territorial de Catalunya...... 53 1.7.2 Pla Territorial de les Comarques Centrals ...... 53 1.7.3. Planejament sectorial...... 54 1.7.4 Planejament urbanístic vigent ...... 54
2. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ...... 57 2.1. Objectius del pla...... 57 2.1.1 Diagnosi i oportunitats...... 58 2.1.2. Objectius de sostenibilitat i criteris bàsics del POUM...... 60 2.1.3 Definició dels criteris d’actuació ...... 62 2.2 Estructura general del territori ...... 63 2.2.1 Criteris d’actuació sobre el paisatge ...... 63 2.2.2 Infraestructures de comunicació i transport proposades...... 65 2.2.3 Els espais lliures ...... 65
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 1
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
2.2.4 Noves infraestructures de serveis tècnics i ambientals...... 66 2.2.5 Patrimoni públic de sòl i d’habitatge...... 67 2.2.6 Preservació dels valors paisatgístics, arquitectònics arqueològics i culturals ...... 68 2.3. Règim del sòl i sectors de planejament...... 69 2.3.1 Sòl urbà...... 69 2.3.2 Sòl no urbanitzable ...... 71 2.4 Quadres de dades ...... 72 Potencial Habitatges ...... 72 Potencial de sostre edificables dels nous àmbits de planejament...... 72 Règim del sòl i qualificacions ...... 73 2.5. Adecuació del POUM al Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals...... 75 2.5.1 Antecedents ...... 75 2.5.2 Relació jurídica entre el POUM i el Pla Territorial parcial de les Comarques Centrals ...... 75 2.5.3 Anàlisi de l’adequació del POUM DEL BRULL al Pla Territorial parcial de les Comarques Centrals ...... 76 2.5.4 Conclusions ...... 80
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 2
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
INTRODUCCIÓ
Justificació de la conveniència i oportunitat del POUM
La redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal del Brull es realitza per iniciativa de l’ajuntament, fins a l’actualitat el municipi del Brull disposa com instrument d’ordenació territorial de Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió del 23 de gener de 1991, i acordada la seva publicació a efectes d’executivitat en data 13 de març de 1991, i aprovades per l’ajuntament en sessió celebrada el 7 de març de 1991.
El present document adapta les determinacions de la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2010, de 3 d’agost, i el Reglament de la llei d’Urbanisme (Reglament LUC, Decret 305/2006 de 18 de juliol) que la desenvolupa, tramitant-se per tant, com a Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del Brull atès que l’actual llei no contempla les Normes Subsidiàries com instrument de planejament.
Aquest document va acompanyat del programa de participació ciutadana que ha aprovat el Ple de l’ajuntament , i que expressa les mesures i actuacions previstes per garantir i fomentar els drets d’informació , participació i comprensió dels objectius i el contingut dels treballs de planejament per part de la població.
El Pla, es justifica degut a la indispensable necessitat de l’estructuració integral del municipi d’acord amb les noves necessitats d’aquest, racionalitzar les infraestructures i comunicacions, ordenar el creixement residencial sense malmetre els espais de valor paisatgístic que voregen el nucli urbà i adequar-la a la realitat del sòl no urbanitzable.
La necessitat del POUM deriva en general de les determinacions de la legislació urbanística i en particular de la dinàmica pròpia que fa imprescindible l’establiment d’un marc adequat que reguli el seu desenvolupament urbanístic.
A l’empara del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2010, de e d’agost i a l’empara del Reglament de la Llei d’Urbanisme , Decret 305/2006 de 18 de juliol, l’ajuntament s’ha plantejat la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que estableixi els límits del sòl urbà i sòl rústic, adequant el cadastre a la nova planificació, que fixi els espais que es destinen a equipaments públics, les zones esportives, el sistema viari principal, els accessos i les zones de protecció ambiental i estableixi les característiques de la construcció de cada solar, amb una sèrie de paràmetres segons les tipologies, a la vegada que fan les previsions de creixement de cara al futur.
Al preàmbul de la Llei hi consta:
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 3
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
“Aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Així s’assoleix una sintonia total amb les pretensions de l’esmentada Llei de política territorial.”
La Llei, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, incorpora les determinacions per tal de:
Fomentar la cohesió social a través de polítiques de sòl i habitatge. Fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible. Garantir el compliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible. Millorar la gestió del sòl no urbanitzable, garantir la protecció del paisatge i l’ús racional el territori. Protegir el manteniment de la superfície i la funcionalitat dels sistemes urbanístics d’espais lliures. Integrar les consideracions ambientals en el planejament urbanístic.
També caldrà tenir en compte la Ley del suelo 8/2007 , de 28 de mayo, que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2007.
Planejament territorial i sectorial La redacció del POUM del Brull, té com a marc de planejament territorial la Llei 1/1995, de 16 de març , per la qual s’aprova el Pla Territorial general de Catalunya, el qual té com a objectius potenciar el desenvolupament del país i ordenar i distribuir el creixement equilibradament. El pla abasta tot el territori i vol ser base pels plans territorials parcials i sectorials, així com també del planejament urbanístic.
En quant als espais objecte de protecció, el Pla Territorial General, defineix unes delimitacions indicatives: espais de protecció especials, altres espais delimitats indicativament el Pla d’espais d’interès natural, espais de lligam o relació, sòl d’especial interès agrícola, o especial interès forestal, espais d’interès estratègic per al reequilibri urbà, elements morfològics identificadors del territori, espais que contenen elements del patrimoni historicoartístic i espais reservats per les legislacions sectorials.
El Pla territorial general de Catalunya va establir que s’elaborarien plans territorials parcials dels set àmbits pluricomarcals en què va dividir el territori de Catalunya als quals s’assignava la responsabilitat de l’ordenació del territori.
La comarca d’Osona a la que pertany el municipi del Brull va quedar inclosa dins del Pla Territorial de les comarques centrals.
El Pla Territorial de les comarques centrals, abasta les comarques de l’Anoia, el Bages el Berguedà, l’Osona, i el Solsonès. Actualment aquest document està definitivament aprovat. L’aprovació definitiva es va fer el 16 de setembre de 2008, i la corresponent publicació al DOGC en data 22 d’octubre de 2008. El Pla Territorial de les comarques centrals s’ha tingut en compte en la redacció del present POUM del Brull. El Pla marca com a principals criteris els següents:
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 4
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Sistema d’espais oberts Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. Moderar el consum de sòl.
Sistema d’assentaments Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori.
Sistema de mobilitat La mobilitat és un dret i no una obligació. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.
Bona part del territori municipal del Brull queda inclòs dins el Parc Natural del Montseny. Actualment s’ha aprovat definitivament el Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, la normativa del qual també s’ha tingut en compte a l’hora d’elaborar el present POUM. La data de l’aprovació definitiva és de l’11 de desembre de 2008, i la de la publicació al DOGC del 30 de gener de 2009.
El planejament especial del Parc del Montseny té un únic objectiu general recollit en la normativa del Pla, aquest és “l’establiment de totes aquelles determinacions i directrius necessàries per a garantir la protecció, consolidació, foment i millora dels valors naturals, paisatgístics i culturals del Parc del Montseny que conforma l’àmbit territorial d’aquest Pla, compatible amb l’aprofitament sostenible dels recursos i l’ús social d’aquest espai, d’acord amb el que determina l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2010”.
Els objectius específics del Pla especial del Montseny són els següents: 1. Conservar i millorar la diversitat biològica i els processos ecològics, des de l’aproximació de la gestió activa i integral del conjunt dels seus recursos i d’acord amb les obligacions que deriven de la inclusió del Parc del Montseny a la Xarxa Natura 2000.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 5
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
2. Potenciar les activitats econòmiques que contribueixin a impulsar el model territorial proposat, entenent l’activitat humana com un instrument de protecció activa dels valors del Parc del Montseny. 3. Conservar i divulgar el patrimoni arquitectònic, arqueològic, històric i etnogràfic. 4. Ordenar l’ús social al Montseny, garantint el seu gaudi per part de la societat i fomentant el coneixement i el respecte al medi, amb una atenció preferent a l’educació ambiental. 5. Planificar i gestionar el Parc del Montseny com a peça integrant d’estratègies territorials de major escala, en especial de la xarxa d’espais naturals protegits, assegurant la connexió amb els espais de l’entorn per tal de garantir l’estructura i funcionalitat del conjunt dels espais lliures. 6. Impulsar la participació plena de la societat en la gestió del Parc, així com la cooperació amb altres administracions i col·lectius vinculats amb els espais naturals protegits. 7. Disposar del recursos humans, administratius, legals, tècnics i econòmics necessaris per a l’adequat i eficaç desenvolupament del Pla. 8. Formular i desenvolupar els instruments i mecanismes de seguiment i avaluació indispensables per a la valoració del grau d’assoliment dels objectius i els resultats previstos del Pla especial, així com, si s’escau, la seva reorientació.
El Pla Especial del Montseny fa la següent zonificació (la qual és d’aplicació al municipi del Brull):
Zona d’interès natural (ZIN) “inclou el conjunt de paisatges i sistemes naturals característics del massís del Montseny que, pels seus valors naturals i culturals han de ser protegits amb caràcter general.” Dins aquesta zona s’admeten els usos agrícoles.
Zona de reserva natural (ZRN), correspon a la zona de màxima protecció del Parc. Es tracta d’àrees naturals d’excepcional interès ecològic, paisatgístic i científic. L’objectiu és la preservació dels ecosistemes, comunitats o elements naturals que mereixen una protecció específica. Dins el municipi del Brull hi ha dues zones delimitades:
- La Baga de Collfornic. Inclou la fageda amb boix més extensa i característica del Montseny. Al fons hi ha un bosc de ribera qualificat d’indret d’interès comunitari prioritari, amb verns, gatells, freixes i altres caducifolis. - Part de la ZRN Matagalls Sant Marçal. Es tracta d’una zona extensa que permet protegir la totalitat dels seus valors naturals, ecològics i paisatgístics, - ZNR Puig Drau. És el punt més enlairat del pla de la Calma. En ell s’hi troben des de prats i landes fins a fageda i alzinar a les zones més obagues i boscos mixtes humits. Als seus torrents s’hi troba el tritó del montseny.
Zones d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic (ZAINEP), es situen entorn les ZRN. Dins el municipi del Brull hi trobem part del pla de la Calma i part del massís del Montseny. A més dels rius, rieres i torrents principals del municipi. Les activitats i usos hauran de ser compatibles amb la conservació en cada cas dels valors naturals, ecològics i paisatgístics de la zona.
Àrees de tractament paisatgístic, correspon a àrees del parc “singulars”, on es preveu una major utilització. Segons el nivell d’intervenció:
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 6
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
- Àrees de tractament paisatgístic (ATP). Dins el municipi del Brull: ATP Collformic: un dels indrets més freqüentats, amb caràcter excursionista, ja que és el punt de partida per accedir al Matagalls i al pla de la Calma. L’actuació principal serà resoldre el problema de l’aparcament. ATP les feixes del Vilar, on també s’apunten les actuacions d’aparcament, senyalització, picnic... - Àrees fortament organitzades (AFO).
Enclavaments agrícoles, els quals inclouen tan espais agrícoles com conreus forestals. S’aconsellen els sistemes de producció integrada i els de producció agroalimentària ecològica. Es potencia la presència de vegetació arbustiva i arbòria als marges de les parcel·les, la conservació dels marges i murs de pedra seca.
Zona subjecta ordenació preexistent, correspon a la zona delimitada com a sòl urbà del Brull.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 7
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
1. MEMÒRIA INFORMATIVA
1.1 Emmarcament territorial
El terme municipal del Brull està situat a la Comarca d’Osona.
La comarca d’osona és a mig camí entre el Pirineu i el mar, i es troba emmarcada al nord pel Pre- pirineu i al sud per la Serralada Pre-litoral, que té el seu punt culminant en el Montseny, on es situa el municipi del Brull (tot hi que part del municipi també arriba a la Plana, com és el cas del nucli de Sant Jaume de Viladrover).
Comprèn en realitat quatre subcomarques diferents, representades per la Plana de Vic, el Lluçanès, el Collsacabra o Cabrerès i les Guilleries de ponent. La Plana de Vic ha estat històricament la zona de pas entre Barcelona i el Pirineu, i és on es localitzen les poblacions més importants. El Collsacabra i les Guilleries són territoris de vocació forestal i ramadera, quasi sense indústria. El Lluçanès és un territori de transició cap el Berguedà.
El bosc natural de la Plana és principalment la roureda de roure martinenc amb boix, que pot alternar amb pinedes de pi roig, però actualment només queden algunes clapes. A les Guilleries abunden els alzinars, les castanyedes i les rouredes, i al Collsacabra els boscos de roure martinenc amb boix i les fagedes.
La boira baixa, producte de la inversió tèrmica, és típica dels dies encalmats d'hivern, en els quals la temperatura de les terres baixes és inferior a la de les muntanyes.
És una comarca essencialment agrícola amb grans extensions de camps de conreu a la Plana dedicades als cereals. Té molta importància la ramaderia -amb granges altament mecanitzades- que ha donat lloc a una indústria d'embotits de reconeguda fama.
Osona és una comarca històrica de les més importants de Catalunya. L’antiga Ausa, emplaçada a l'actual Vic, va ser el centre del poble dels ausetans, que donen nom al territori (antigament, Ausona). La bellesa i els monuments històrics es localitzen per tota la comarca: antics castells, parròquies i ermites romàniques, megàlits, muralles i restes de velles civilitzacions, vells ponts i, sobretot, un gran escampall de masies formen part de l’encant d'Osona.
A la comarca té una presència molt important l’arquitectura romànica; s’hi troben més d’un centenar d’edificis romànics o amb elements romànics, que permeten veure l’evolució d’aquest estil, predominant les mostres del "primer romànic" o romànic llombard. La comarca ha sofert un important creixement de la població fruit principalment del creixement migratori. Segons dades de l’INDESCAT, la població osonenca, l’any 2008 és
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 8
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
de 150.139 persones. La superfície de la comarca és de 1.263,8 Km2, el que dona una densitat de 118,80 habitants/Km2.
El municipi del Brull, pertany a la comarca d’osona, té 41,08 km2 de superfície i 246 habitants el 2008 (segons dades de l’INDESCAT).
La seva demarcació va del centre de la plana de Vic a ple Montseny. Fins ara format per tres nuclis de població: El Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristòfol de la Castanya. Actualment en podem afegir un altre, la urbanització de l’Estanyol, situada físicament entre els nuclis del Brull i Sant Jaume de Viladrover, al costal del camp de golf. Degut a la seva situació i punts d’atracció aquests nuclis presenten característiques ben diferenciades:
Sant Jaume de Viladrover, té una altura mitjana de 580 m , situat al bell mig de la plana. L’economia és de conreus de secà i ramaderia. Viladrover forma com un apèndix a l’extrem de ponent del terme i té un terreny planer. El formen antigues i modernes masies i algun petit sector residencial, perquè la seva demarcació arriba a tocar el nucli de Sant Miquel de Balenyà, creat modernament entorn de l’antiga estació del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà. És per tant el sector més ben comunicat del terme delimitat per la carretera de Tona a Viladrau o BV-5303 en el seu extrem N, la carretera local que travessa la urbanització del Muntanyà en el seu extrem E i la via fèrria esmentada per l’oest.
Actualment s’està construint un pont per sobre el ferrocarril per a millorar les comunicacions entre el Brull i Balenyà ( i per tan la connexió amb la C17).
L’església de Sant Jaume de Viladrover surt documentada el 1131. Conserva la nau romànica i un esvelt campanar també romànic sobre la volta i el mur de ponent.
Al nucli hi ha les masies següents: Les Batalles, L’Aranyó, El Grau, El Pla, La Farigola, Els Bastons, Can Cisteller, Can Bonjorn, Can Rebugall, Mas Serramontmany,..
Sant Martí del Brull, es troba a 840 m d’altitud. És el nucli capital i el centre administratiu del municipi. L’economia es basa, principalment, en l’hostaleria i el turisme. L’antiga parròquia de Sant Martí, és la que fa l’enllaç entre la Plana i el Montseny i és travessada de N a SE per la carretera de Seva a Santa Maria de Palautordera o BV-5301. Les seves altituds oscil·len entre els 700 m . al seu límit N amb Seva i 1.388 al Turó d’en Bassa, estribació del Matagalls, sobre la casa de
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 9
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Santandreu i el Collformic. Centra aquest sector i tot el terme la casa de l’ajuntament, l’església de Sant Martí, les ruïnes del castell del Brull i pista d’esports. El conjunt, travessat per l’esmentada carretera, no arriba a formar un nucli de població, però és el centre vital del municipi amb hostals, cases residencials espargides pel seu entorn i un viu Centre d’informació Turística sobre el Montseny. L’església de Sant Martí del Brull és romànica, consta des de l’any 1018. Entre el 1048 i el 1060 es va construir una església nova consagrada entorn del 1064 pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny. És un edifici d’una sola nau, coberta amb bòveda de canó reforçada amb arcs torals i amb un absis semicircular. Les absidioles laterals van ser substituïdes per capelles quadrades el S. XVI. L’absis va estar decorat amb pintures murals actualment exposades al Museu Episcopal de Vic. La porta principal queda situada a la façana de ponent, tot hi que no és la original la qual està tapiada, coberta per un porxo i situada a la façana sud. L’any 1791 es va fer la volta nova i el campanar.
El castell del Brull està documentat des de l’any 905. El castell tenia planta pentagonal amb torres als cinc angles. Actualment es conserva la planta, una cara dels murs i part d’una de les torres.
Al nucli hi ha les següents masies: (al nord) La Font del Faig , La Morera, La Castanyera, Les Planes, El Prat, El Maset, les Illes; (al sud) Serradussà, el Pujol, Coromines, el Molí de Coromines, Can Rovira, El Solà, La Sala, El Boix; (a l’oest) Serrà, C. Nova, Casademunt, C. Carena, el Raurel i l’Estanyol. I més .....
A partir del 1970 el Brull ha tingut un petit creixement. Es va arreglar l’entorn de l’església i s’han anat edificant un seguit d’habitatges prop del nucli històric, format per l’església, les restes del castell i l’ajuntament, però prou separades per no alterar-ne la imatge característica. Es tracta d’edificacions situades en parcel·les grans fet que ha permès una molt bona integració paisatgística. També s’han restaurat masies antigues amb el mateix resultat de qualitat i integració.
El nucli compta amb una pista poliesportiva, amb accés des del camí de la sala. La pista s’adapta a la topografia, situant-se deprimida respecte el nucli, assegurant una bona integració paisatgística. El nucli també disposa d’una sala polivalent, utilitzada principalment per a conferències i exposicions situada al Centre d’Informació. Dins el nucli hi ha el restaurant de can Pasqual i el del Castell.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 10
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
La Castanya , situada a ple Montseny, té una economia forestal i ramaderia de pastura. Amb una altura mitjana de 950 m i altures de 1697 m al Matagalls, 1145 a Collformic i 1344 al Puig Drau, al límit del Pla de la Calma. L’antiga parròquia de Sant Cristòfol de la Castanya , forma l’extrem SE del municipi i es comunica amb la BV-5301 per una pista ben cuidada que surt del Collformic, a 1.145 m . d’altitud. La demarcació de la Castanya , escassament poblada (quatre o cinc famílies) s’endinsa vers la comarca del Vallès Oriental, l’envolten en gran part els termes dels municipis de Tagamanent i de Montseny. La Castanya forma una gran vall en la que s’origina la riera del seu nom, la qual, en entrar al terme de municipi del Montseny, té l’altitud mínima de la vall, 500 m ., que contrasta amb l’altitud del seu extrem N que és el cim de Matagalls, de 1.697 m . i el seu extrem S al Puig Drau de 1.344 m . d’altitud.
L’església de Sant Cristòfol té origen romànic, es va consagrar el 7 de juny de 1082. Té una nau rectangular orientada d’est a oest, amb absis trapezoïdal. La porta situada al sud està reemplaçada per un arc de mig punt. La nau està coberta amb bòveda de canó apuntat. El campanar està adossat a la façana sud junt a l’absis.
F o t o g fotografia antiga de la Castanya i dibuix de l’arquitecte J. Sarri.
Masies: La Cortada, Les Mirones, El Boscàs, El Cafè, L’Adrobau, El Vilar, Molí de l’Adrobau, Santandreu, Camprodon.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 11
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Recentment s’està començant a recuperar la població de la Castanya. Dos exemples en son la reforma de la rectoria de Sant Cristòfol de la Castanya com a habitatge permanent, reforma realitzada amb molta cura i respecte a l’edifici històric, i les obres que s’estan executant actualment al mas fins ara abandonat de Campots.
Al Collformic hi ha el nou hostal aixecat on hi havia les ruïnes de l’antiga casa de Collformic.
El nucli de la Castanya, per la seva situació també té relació amb el Vallès.
Urbanització l’Estanyol, situada a uns 750 m d’alçada, al límit amb el municipi de Seva. L’origen de la urbanització el trobem en l’antiga finca i masia de l’Estanyol, originària del segle XIV, actualment restaurada i convertida en la seu social i restaurant del Club de Golf del Montanyà. El Golf, amb 18 forats, ocupa unes 100 Ha, dins als seus límits passa el rierol de l’Estanyol, a més d’unes deu llacunes artificials. Al seu accés hi ha “l’alzina rodona”, catalogada com a arbre monumental de Catalunya.
Part de la urbanització queda dins el municipi de Seva i part dins el Brull. L’eix vertebrador és la carretera, que a través del Muntanyà comunica la C-17 amb al BV-5301. A aquest sector s’ha aprovat un Pla Parcial d’ordenació que preveu la possible construcció de 77 nous habitatges.
Bona part del terme pertany al Parc Natural del Montseny, del qual el Brull és una de les grans portes d’accés a través de la carretera BV-5301, de Seva a Palautordera que travessa el Montseny passant per Collformic.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 12
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
L’accés principal al Brull és des de la C-17 a la sortida de Tona, en direcció cap a Seva per la BV-5301, o bé per l’AP-7, sortida Sant Celoni, direcció Palautordera, carretera BV- 5301. Tan històricament com en l’actualitat, l’antic camí ral, convertit actualment en la carretera BV-5301 (de Seva a Palautordera), ha sigut un important punt d’accés al Montseny, sobretots als massissos de Matagalls i la Calma.
MUNICIPI: El Brull COMARCA: Osona SUPERFÍCIE: 41,08 km2 ALTITUD: 840 m POBLACIÓ (2008): 246 habitants DENSITAT: 6 hab./km2
1.2 El paisatge i el medi físic
1.2.1 El paisatge El paisatge del municipi del Brull es caracteritza per ser una zona bàsicament forestal i muntanyosa amb continu procés de canvi. Per una banda els fenòmens naturals, tals com esllavissades, riuades... han modificat el paisatge al llarg dels anys, i per altre l’activitat humana amb les rompudes dels boscos per a l’activitat agrícola i pastures, també han provocat una forta erosió del sòl (antigament també s’aprofitava pel carbó i la llenya). Actualment bona part d’aquests camps s’han abandonat, possibilitant una regeneració espontània de la vegetació. Les pastures han minvant i els aprofitaments forestals són menys productius. El resultat és un paisatge amb més superfície de bosc i matollars, masses forestals més contínues i boscos més densos i alts. A muntanya el domini del bosc i dels matollars és gairebé total.
Els conreus i les masies s’han instal·lat allà on el gruix de terra tova permetia un conreu fèrtil. L’erosió d’aquestes formacions superficials impedeix la continuïtat dels aprofitaments agrícoles. El conjunt de la Castanya és un bon exemple d’ocupació i aprofitament afavorit per la presència d’una extensa i profunda formació superficial. Allà on s’acaba la formació superficial, s’acaba també l’espai agrícola.
La presència molt sovintejada del ramat ha accentuat els processos erosius en indrets concrets. Hi ha molts indrets propers a les masies, als corrals o a les fonts totalment erosionats, amb afloraments rocosos sense explicació aparent.
1.2.2 El relleu i la geologia Geologia: Al municipi del Brull hi trobem materials paleozoics a sobre dels quals s’hi ha superposat dos tipus d’estructures, la herciniana, i posteriorment l’alpina, causant de la morfologia actual. Al terme municipal, segons les seves característiques geològiques, es poden diferenciar diversos sectors.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 13
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
El Brull forma part de la serra del Montseny. Amb una composició principal de materials triàsics i paleozoics, forma part de les serralades costaneres catalanes. Aquestes serralades són les restes del gran massís Catalano-Balear que, després de l’emersió del Pirineu, tancava el gran golf marí terciari pel sud-est.
A la meitat sud est del municipi hi afloren els materials paleozoics, ocupant la màxima extensió les pissarres del Cambroordovicià o Ordovicià. I els materials del triàsic estan localitzats a la serra de l’Arca, al centre-oest del terme. Aquesta serra és plana i sobre aquesta es troba situat el poble del Brull.
A les zones situades a l’extrem nord nord-oest del terme es troba la conca terciària de la Depressió Central, que en aquest sector és representada per la plana de Vic. Aquesta plana correspon a una conca d’erosió oberta en les margues grisblavenques per l’acció conjunta dels rius Ter i Congost. Els materials geològics que la componen són els quaternaris i terciaris.
I a l’extrem nord-oest del municipi afloren els materials quaternaris i paleògens. Els quaternaris són graves i argiles, mentre que els paleògens són conglomerats, gresos, argiles i sorres grolleres.
Geomorfologia: El relleu actual al Brull, bàsicament respon a dues fases orogèniques principals: l’herciniana i l’alpídica. Al massís del Montseny l’orogènia herciniana va suposar l’aparició de plecs isoclinals. L‘orogènia alpídica va afectar tant el sòcol com la cobertura. El relleu del terme del Brull està condicionat pel relleu del Montseny a la major part del municipi i pel de la plana de Vic a l’extrem nord-oest, per aquesta raó les característiques altitudinals del Brull es poden agrupar en dos sectors: els relleus muntanyosos i les zones planeres: Les zones planeres: situades (a l’entorn del nucli de Sant Jaume de Viladrover) les altituds oscil·len entre els 560 metres a les zones més baixes i els prop de 800 metres de les zones agrícoles més properes al s límits del Parc del Montseny.
Les àrees muntanyoses: es troben situades, en la seva pràctica totalitat, dins els límits del Parc del Montseny, l’altitud en aquestes zones oscil·la entre els poc més de 800 metres al sector més occidental del Parc fins als 1692,43 metres a l’entorn del cim del Matagalls. Els relleus més destacats del terme, en ple Montseny, són el Matagalls de 1.697 metres situat a l’extrem nord ( el cim es troba fora del T.M. del Brull a uns 20 metres del límit de terme) el Puig Drau amb 1.344 metres situat a l’extrem sud, el Puig Ventós de 1.243 metres situat a la part central-sud del municipi i el coll de Collformic de 1.282 metres d’alçada.
Les altituds inferiors als 560 metres, amb un mínim que al Brull es situa prop dels 510 metres corresponen als trams més enfonsats de les lleres de les rieres de La Castanya i Collformic a l’extrem sud est del T.M. del Brull
Clinometria L’orografia i clinometria del Brull es caracteritzen, com s’ha dit, per la seva diversitat, tanmateix, els pendents del municipi es concentren majoritàriament en el rang dels pendents superiors al 20% que representen prop del 74% del total municipal. Els rangs considerats (tal com apareixen a la taula 5) en aquest document i que es situen per sota
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 14
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
del 20% representen de forma combinada el 26,54% del T.M. del Brull, aquests pendents presenten una distribució més o menys uniforme al voltant del 7% per a cada rang. En general els pendents més pronunciats es situen a les zones muntanyoses del Parc del Montseny, mentre que les zona corresponent a l’àmbit de la plana de Vic és on es situen els pendents menys pronunciats. Es presenta el detall de les dades suara citades en la següent taula:
Pendent (%) Superfície (Ha) %respecte el total municipal menys del 5 288,93 7,06% del 5 al 10 302,69 7,40% del 10 al 15 256,66 6,27% del 15 al 20 237,65 5,81% més del 20 3.005,87 73,46%
D’acord amb l’article 9 del Decret legislatiu1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el planejament urbanístic hauria de preservar aquest terrenys amb pendents superiors al 20 % de la urbanització sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. Per això s’ha considerat adient presentar el mapa de les pendents del Brull en la il·lustració 14.
L’orografia abrupta del terme municipal del Brull no només condiciona la normativa urbanística sinó que també pot potenciar l’impacte visual i paisatgístic que causarien determinades actuacions, causant una pèrdua dels valors paisatgístic del territori.
1.2.3 Hidrografia La vertebració de la xarxa hidrogràfica està molt delimitada pel sistema de falles existent al territori i la erosió diferencial. Existeixen dues conques hidrogràfiques, les dels cursos d’aigua que drenen cap al riu Congost, tributari del Besòs i dels que aboquen les seves aigües a la Tordera. Aproximadament una quarta part del municipi corresponent a l’extrem est, és drenada pel riu Tordera la resta del municipi és drenada pel Congost (al seu pas pel municipi veí de Balenyà). Conca de la Tordera: Aquests cursos d’aigua neixen al Montseny, des del Collformic i davallen cap al sud-est. En són exemple la riera de Collformic, la de la Castanya i el torrent de la Mina.
Conca del Congost: igualment neixen al Montseny i davallen cap a l’oest i en són exemple la riera d’Avencó i del Burguès i el torrent de l’Estanyol. D’entre els cursos d’aigua del municipi del Brull cal destacar: la riera d’Avencó, classificada com a Riu de muntanya mediterrània silícica, forma part de les Masses d’aigua de referència i està protegida per la contaminació per nutrients. En segon lloc cal citar la riera de La Castanya que forma part de la capçalera de la Tordera.
En general, a causa de les característiques litològiques i fisiogràfiques de les conques, que determinen un elevat pendent, a les rieres del Brull és difícil el manteniment d’un cabal mínim. La majoria dels corrents d’aigua passen per llocs molt fondos i es troben en fase d’inici o de capçalera. Tot hi així la pluviositat és notable, la mitjana de les precipitacions oscil.la entre els 700 i els 1.000mm., segons l’altura. Aquesta aigua
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 15
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
enriqueix les capes freàtiques que són causa de notables fonts i brolladors. Al catàleg de patrimoni hi ha inventariades un total de 46 fonts.
La carena que conformen els relleus de la solella de la Cortada i el solella de la Teuleria a la banda sud de la carretera BV-5301 i a nord de la carretera la Carena del roures separa les dues conques hidrogràfiques existents al Brull.
La Llei 29/1985, de 2 de agost, d’aigües, en el seu article sisè del títol primer estableix que els terrenys que llinden amb les lleres són subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:
A una zona de servitud de 5 metres d’amplada, per a ús públic que es regularà reglamentàriament. A una zona de policia de 100 metres d’amplada en la qual es condicionarà l’ús del sòl i les activitats que s’hi desenvolupin.
Inundabilitat D’acord amb la Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT a les conques internes de Catalunya, al municipi del Brull no hi ha cap zona delimitada com de potencialment inundable, tampoc apareix cap zona inundable d’acord amb els criteris geomorfològics.
Amb tot, no s’observa risc d’inundacions a zones properes a àrees urbanes, infraestructures o sistemes en sòl no urbanitzable.
1.2.4 El clima El clima del Brull, tal com passa en general a tot el Montseny, és variat degut a les diferents altituds que trobem dins el terme.
A les zones baixes trobem un clima mediterrani del tipus subhumit, on són relativament abundants les pluges de primavera. El clima a aquesta zona presenta una certa irregularitat. Inclús a les zones altres, on les precipitacions són més abundants hi ha molts estius de considerable sequera.
La boira té un paper important al municipi sobretot a les zones situades entre els 1000 i 1200 m d’altitud.
Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 10 i 14ºC, però amb gran variació climàtica que dóna mitjanes de 2 i 5ºC al més de gener i de 20ºC als mesos de juliol i agost, però amb puntes extremes que van de -15ºC a mitjan de gener i principis de febrer a màximes de més de 30ºC pel juliol o agost.
1.2.5 Vegetació La vegetació del Brull és molt variada, cal tenir en compte que entre les fondalades de la riera de la Castanya i el cim del Matagalls hi ha més de 1.000 m de diferència.
Les zones mitjanes i baixes cauen dins el domini climàtic de la vegetació eurodiberiana, amb boscos de roure martinenc i vegetació mediterrània d’alzinar muntanyenc, alternat amb sectors de pins.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 16
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
A mesura que ens apropem als 1.000 m d’altitud, apareixen els boscos de faig, essent característics els que envolten Collformic, també trobem exemplars de teix, àlbers, pollancres, i altres arbres de ribera.
El municipi del Brull té arbres singulars, com les alzines de Santandreu de l’Estanyol, de la Casademunt, de la Sala...
A la Calma, a més de 1.000 m d’altitud, destaquen zones de brucs, ginestells i bàlecs, i els característics plans d’herbei, amb arbres clars i sovint només a les zones arrecerades.
Forests del Catàleg d’utilitat Púbica
Els Forests del Catàleg d’Utilitat Pública, definits per l’article 11 de la Llei 6/88 forestal de Catalunya, cal conservar-los i millorar-los per la seva influència hidrològica i forestal. Els boscos poden ser de titularitat pública, propietat de la Generalitat o les entitats locals, o privada, incorporats al CUP mitjançant un conveni o consorci.
Al Brull existeix un forest d’aquesta classe, s’anomena El Vilar de La Castanya i la Generalitat de Catalunya n’és el titular es situa al límit sud-oest del T.M.
1.2.6 Fauna Aquest apartat ha estat extret de la informació del Parc Natural del Montseny, la qual es correspon plenament amb la fauna del municipi.
En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna montsenyenca es caracteritza també per l’existència d’espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís i per la fauna pròpia d’ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes. La coincidència d’aquests dos grans grups en un espai relativament reduït es deu al fet que un gran nombre d’espècies hi troben les condicions adients per a desenvolupar-se. A tall d’exemple, i com a mostra d’aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s’han citat a voltant de 270 espècies de vertebrats. Si amb similar dedicació s’haguessin inventariat els invertebrats, probablement s’arribaria a més de 10.000 espècies. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l’habita.
Als prats subalpins i landes. Mamífers: llebre i porc senglar. Aus: alosa vulgar, còlit, àliga marcenca, griva i perdiu roja. Amfibis i rèptils: el Tòtil, escurçó i la colobra d’aigua .
A les avetoses, fageda i roureda. Mamífers: fagina, guineu i ratolí lleonat. Aus: astor, pit roig, tudó i mussol banyut. Amfibis i rèptils: gripau, salamandra i colobra d’esculapi .
A les pinedes i brolles. Mamífers: esquirol i teixó. Aus: tallarol, mallarenga i aligot comú. Amfibis i rèptils: llangardaix comú i sargantana cuallarga. Als alzinars aquàtics. Mamífers: rata d’aigua i visó americà. Aus: merla d’aigua, cuereta torrentera i blauet. Amfibis i rèptils: granota comuna, granota roja, tritó pirinenc, tritó jaspiat i tortuga d’aigua. Peixos: truita de riu i barb de muntanya.
Als cingles, esqueis, tarteres i cavitats. Mamífers: rata-pinyada de cova. Aus: merla roquera comuna, corb, cercavores i roquerol. Amfibis i rèptils: sargantana de paret i llangardaix verd.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 17
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Al medi antropogen. Mamífers: musaranya, conill i eriçó clar. Aus: mussol comú, oreneta, cotxa fumada, garsa i pinsà vulgar.
El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d’influència centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d’aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l’escurçó pirinenc.
Al municipi encara hi ha algun exemplar de gats mesquers i gorjablancs, tot hi que cada vegada són més rars.
Antigament hi havia una gran quantitat de llops, com ho indica nombrosa toponímia del municipi: collet del Llops, Sitja del llop, Passallops, Guaitallops... però varen ser exterminats per un enverinament massiu entorn del 1890.
1.2.7 Espais d’interès natural A la introducció de la memòria a l’apartat de planejament territorial i sectorial es fa referència al Pla Especial de Protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny (aprovat definitivament l’11 de desembre de 2008). En el cas del municipi del Brull els límits gairebé no queden modificats (respecte el Pla Especial aprovat el 1977), el que es modifica és la zonificació interna.
L’àmbit del Parc queda unificat en una Zona d’interès natural, que atorga la protecció bàsica en l’àmbit del Pla especial. Les àrees de major interès pels seus valors naturals s’incorporen a la Zona de reserva natural. Al voltant d’aquestes zones es defineix una Zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic. Els nuclis urbans i urbanitzacions existents queden inclosos dins la Zona subjecta a ordenació preexistent.
S’adjunta un fragment (que afecta el municipi del Brull) del plànol d’ordenació del Pla Especial:
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 18
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 19
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
1.3 Demografia
Evolució de la població: a continuació s’adjunten les dades demogràfiques del municipi del Brull des de l’any 1717 fins a l’any 2008.
Any 1717 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936 Pobl. 210 289 487 517 398 367 334 397 427 391 457
Any 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991 Pobl. 429 398 399 340 313 278 256 198 186 182 182
Any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Pobl. 191 191 197 195 193 195 201 202 219 227 246
Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics.
Segons el recompte de l’últim padró (és a dir 2009) el nombre d’habitants és de 253. El municipi sempre ha tingut pocs habitants, condicionada per la baixa productivitat agrícola.
Així es va arribar a un màxim el 1860 amb 517 habitants, a partir d’aquesta data s’inicia un descens de la població, remuntant altra vegada a principis del 1900, i arribant als 457 el 1936. A partir d’aquest moment la població disminueix arribant als 182 habitants l’any 1991, moment en que torna a remuntar fins als 246 habitants a l’any 2008.
Una de les raons d’aquest progressiu increment rau en que part dels habitatges de segona residència han esdevingut lloc de residència habitual, afavorit per la mobilitat que permet el cotxe.
El municipi del Brull presenta un creixement fluix i de manteniment de la població.
La superfície del municipi és de 41,08km2, i la densitat de població del municipi és de 6 habitants/km2 (d’acord dades IDESCAT de 2008).
Població per grups d’edat:
Edat De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 anys i més
Brull, el 2008 18,7 65,9 15,4 2007 15,0 66,5 18,5
Osona 2008 16,0 67,6 16,4 2007 15,7 67,6 16,7
Catalunya 2008 14,7 69,0 16,2 2007 14,5 69,1 16,4
L’estructura de la població del brull és similar a la de Catalunya. Del grup de població entre 0 i 14 anys és superior a la mitjana de Catalunya, el grup de 15 a 64 anys és lleugerament inferior i el grup de 65 anys i més és similar. Al tractar-se d’una població amb molt poc
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 20
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
nombre d’habitants aquest percentatges canvien ràpidament, com s’observa que en qüestió d’un any el grup de població entre 0 i 14 anys passa del 15,0% al 18,7%.
La piràmide d’edats segons dades de la Diputació de Barcelona és la següent:
El grup d’edats més nombrós en les dones és entre 40 i 44 anys, seguit del grup d’entre 30 i 34. El grup més nombrós d’homes és el comprés entre 45 i 50 anys seguit dels de 40 i 44. S’observa que el grup d’homes d’entre 0 i 4 anys també és molt nombrós.
En municipis amb tan poca població és normal que les piràmides presentin una forma molt irregular, ja que pocs individus podem comportar una variació significativa del percentatge d’un grup d’edat.
S’adjunta un quadre resum dels indicadors de la població, realitzat per l’àrea de benestar social de la Diputació de Barcelona, corresponents a l’any 2000.
A la taula s’observa que la taxa de creixement poblacional és molt superior a la mitjana de Catalunya. Aquest fet pot ser degut a la recuperació demogràfica fruit de que molts habitatges han passat de ser de segona residència a primera residencia.
També s’observa que degut a les característiques del municipi la taxa de llars unipersonals formades per persones de més de 65 anys és nul·la, així com també la taxa d’analfabetisme.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 21
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
1.4 Activitat econòmica
Segons dades de l’Indescat la població del Brull, ocupada per sectors és la següent:
agricultura indústria construcció serveis Total Brull, el 2001 20,2 16,9 4,5 58,4 89 1996 24,7 10,4 6,5 58,4 77
Osona 2001 4,6 35,7 11,2 48,5 60.663 1996 5,4 44,6 7,7 42,3 50.248
Catalunya 2001 2,5 25,2 10,4 62,0 2.815.126 1996 3,2 32,1 7,0 57,7 2.204.652
Tal com a passat al conjunt de municipis del Montseny, al Brull l’activitat econòmica ha passat del sector primari als serveis, el percentatge ha passat del 75% al 1981 al 20,2% al 2001 . Tot hi així l’agricultura i ramaderia queda molt per sobre de la mitjana d’Osona i de Catalunya, també queda molt per sobre de la mitjana dels municipis del Montseny (on la mitjana és de 2,89%).
La indústria i la construcció queden clarament per sota, i els serveis per sobre d’Osona i per sota de la mitjana de Catalunya.
Sector primari: Agricultura: l’agricultura compta amb menys avantatges (per condicions de terreny, orografia...) i com a conseqüència tradicionalment les activitats de ramaderia i silvicultura han estat més potents.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 22
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
SAU terres pastures Terreny Any llaurades permanents forestal Altres
1999 280 133 2.821 167 1989 232 48 2.686 389 1982 404 390 2.718 397 Font: Idescat. Cens agrari.
La major part del terreny és clarament forestal. Al municipi del Brull, el terreny forestal suposa el 82,95%, a Osona el 59,11% i a Catalunya només el 36,40% (segons font de l’Indescat al 1999). La superfície agrària utilitzada al Brull suposa el 12,14%, a Osona el 37,56% i a Catalunya el 50,21%.
A banda de la disminució de les terres llaurades, s’observa la remuntada de les terres destinades a pastures permanents. L’agricultura és clarament de secà, bàsicament cultiu de blat, ordi, civada i , en menys proporció melca.
Les explotacions del municipi en general són grans. Segons dades de l’Indescat, al 1999, de les 27 explotacions amb terres, 8 tenien més de 200 hectàrees (tenint en compte la superfície total). Prenent la superfície agrícola utilitzada, el gruix de les explotacions queda entre les 10Ha i les 20 Ha (6 explotacions) , i entre les 20Ha i 50Ha (7 explotacions). Hi ha 3 explotacions agrícoles sense terres.
El nombre d’explotacions ha passat de 82 l’any 1982 a 27 l’any 1999.
Ramaderia: La ramaderia ha estat un ús tradicional al Montseny. El 59% de les explotacions agrícoles del Brull tenen ramaderia, a Catalunya únicament el 23%, tot hi que a Osona en tenen el 79%.
Al Brull en total hi ha 56 explotacions ramaderes distribuïdes de la següent manera:
Bovins Ovins Cabrum Porcins Any explot. Caps explot. caps explot. caps explot. caps 1999 13 881 5 4.113 6 424 13 4.227 1989 14 715 4 1.023 8 510 13 1.758 1982 24 424 5 502 6 147 33 1.569 Font: Idescat. Cens agrari.
Aviram Conilles mares Equins Any explot. caps explot. caps explot. caps 1999 11 482 7 61 1 1 1989 18 533 16 292 3 19 1982 35 1.074 37 654 6 9 Font: Idescat. Cens agrari.
En general el nombre d’explotacions s’ha reduït, tot hi que el nombre de caps i per tan el nombre d’unitats ramaderes ha augmentat considerablement, exceptuant l’aviram, conilles i equins.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 23
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Els ajuts ramaders juguen un paper molt important al sector, de fet el sector ramader depèn en bona part dels ajuts.
Silvicultura: La silvicultura és un dels usos tradicionals més importants del Montseny.
Segons l’estudi socioeconòmic del Parc Natural del Montseny, el sector està en una situació delicada, al límit de la rendibilitat. La crisi des del punt de vista de negoci privat del sector forestal coincideix amb la valoració més alta que mai del bosc i els seus valors i usos ambientals i recreatius des del punt de vista social. El sector forestal demana el cobrament per la producció de béns i serveis de caràcter ambiental que els boscos porten a terme.
Al Montseny la superfície ordenada per plans forestals és del 41,37%, quatre vegades superior a la de Catalunya amb el 10,81%. Al Brull el percentatge és del 23,10%.
Hi ha un total de 17 explotacions forestals, tot hi que únicament dues són comercials: total comercial no comercial explot. ha explot. ha explot. ha 17 2.821 2 259 15 2.562
Les explotacions amb finalitats comercials són d’espècies frondoses, mentre que la resta queda repartit entre frondoses i mixtes (frondoses i resinoses).
Sector industrial El Brull actualment no té activitat industrial ni disposa de sòl qualificat com sòl industrial.
Sector serveis Al municipi del Brull els establiments d’empreses i professionals segons els grans grups d’activitats (IAE) es distribueixen de la següent manera:
Comerç Serveis,llevat Professionals Any Indústria Construcció al detall comerç detall i artistes Total 2002 0 6 2 12 3 23 2001 0 5 2 11 3 21 2000 0 5 2 8 4 19 1998 0 5 2 7 4 18 1997 0 4 2 8 5 19 1996 0 4 3 8 3 18 1995 0 4 3 8 4 19 1994 0 5 2 8 4 19
Les dades disponibles són del 2002, cal tenir en compte que era un període on la construcció era un sector molt actiu i que actualment es troba en una profunda crisi. Al 2003 hi va haver 6 projectes visats iniciats i 3 d’acabats. Al 2007 hi va haver 3 projectes visats iniciats i 2 d’acabats.
Respecte el comerç al detall, el Brull té dos establiments, un d’alimentació i l’altre de material de transport. El Brull, com en general tots els municipis del Montseny, presenten una estructura de comerç al detall amb menys establiments per a cada 100 habitants que Catalunya.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 24
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Entre els anys de la taula anterior, l’activitat que ha tingut un major creixement són els serveis, amb un total de 12 establiments, 6 dels quals són d’hostaleria, 2 de serveis a l’empresa, 3 de serveis personals i 1 d’immobiliària (segons dades de l’INDESCAT pel 2002).
El turisme és un sector molt important al Montseny, i el que té més potencial de creixement. Històricament la zona del Montseny s’ha convertit en espai d’excursionisme i de contacte amb la natura dels habitants de la ciutat, per la seva proximitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana. En el cas del Brull es converteix en la porta d’entrada sobretot pels visitants provinents de la comarca d’Osona. La gran afluència de visitants, sobretot concentrat als caps de setmana, han creat impactes que caldrà tenir en compte en el present planejament. Aquests van des de condicionar una zona d’aparcament a Collfornic, protegir les zones més vulnerables al pas massiu d’excursionistes, regular les activitats permeses, regular la utilització de les fonts,...
Al Brull, segons dades de l’any 2001 de l’INDESCAT, hi ha 3 bars restaurant, el que suposa 1,2 establiments de restauració per a cada 100 habitants, per sobre de Catalunya que el nombre és de 0,22.
El turisme rural és un sector relativament jove a Catalunya. Al Brull, segons dades del 2006 hi ha 3 establiments de turisme rural, dos dels quals són allotjament rural independent (ARI) i un masia. El municipi disposa d’un total de 35 places.
1.5 Estructura urbana i assentaments actuals
Antigament el terme era molt més extens ja que incloïa també l’antiga parròquia de Seva, tret de les antigues quadres de Terrassola i Torrellebreta (actualment de Malla). El Brull forma municipi propi a partir del 1774.
El municipi del Brull hi ha tres nuclis de població: Sant Martí del Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristòfol de la Castanya. Actualment en podem afegir un altre, la urbanització de l’Estanyol, situada físicament entre els nuclis de Sant Martí del Brull i Sant Jaume de Viladrover, al costal del camp de golf.
Sant Martí del Brulll
Sant Martí del Brull queda situat dins el Parc Natural del Montseny.
És el nucli capital i centre administratiu del municipi. L’estructura urbana és heterogènia. Les edificacions de l’ajuntament, l’església romànica de Sant Martí, les ruïnes del castell del Brull i la pista poliesportiva no arriben a formar un nucli compacte. Per altra banda la carretera de Seva a Santa Maria de Palautordera BV-5301 creua el nucli, separant les edificacions de l’ajuntament de l’església, augmentant la fragmentació i dificultant l’ordenació.
Entorn aquesta agrupació central hi ha un seguit d’habitatges unifamiliars aïllats situats en parcel·les de gran tamany.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 25
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
L’estructura de l’espai públic resulta incomplerta. La carretera divideix i marca una forta discontinuïtat agreujat pel fet de la manca de voreres i elements que donin una continuïtat i protecció als vianants.
Al Brull també hi ha el Centre d’informació Turística sobre el Montseny i una sala polivalent, situats a una part rehabilitada de la rectoria. Compta també amb dos restaurants: el Castell i can Pasqual.
El Pla Territorial de les Comarques Centrals marca com a estratègia un creixement moderat. Aquest tipus de creixement està destinat a nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes.
El mateix pla fa un seguit de recomanacions i mesures específiques per protegir i potencial els nuclis petits, que el POUM recull: 1- mantenir l’activitat agrària amb el recolzament, si cal, de petites instal·lacions agroalimentàries, que es poden integrar als propis nuclis. 2- Potenciar la creació de distintius d’origen i qualitat alimentària.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 26
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
3- Potenciar la creació de microempreses i iniciatives relacionades amb els productes endògens de la zona. 4- Potenciar l’establiment d’una xarxa de telecomunicacions de qualitat. 5- Fomentar petites promocions d’habitatge protegit per fixar població jove. 6- Promoure iniciatives de revalorització del patrimoni cultural i natural, per exemple, mitjançant projectes de paisatge. 7- Facilitar l’acolliment de turisme rural i cultural. 8- Facilitar la instal·lació d’activitats professionals o artesanes. 9- Fomentar la implantació del transport col·lectiu a la carta per a la gent que no pot utilitzar el vehicle privat per als seus desplaçaments.
Sant Jaume de Viladrover
El nucli queda situat a la Plana de Vic, entre els 600 i 700m d’altitud. Es tracta del nucli més ben comunicat ja que queda situat entre els municipis de Sant Miquel de Balenyà i els Hostalets de Balenyà. Proper a la C-17, a l’estació de ferrocarril i a la carretera de Tona a Viladrau BV-5303 i a la carretera local que travessa la urbanització del Montanyà. Actualment s’està construint un pont sobre la línia de ferrocarril que millorarà considerablement les comunicacions, i com a conseqüència també les de la resta del municipi.
Entorn l’església de Sant Jaume hi ha un petit nombre d’edificacions situades als costats del camí d’accés. A una d’elles hi ha la rectoria.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 27
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
El vial existent està asfaltat, sense voreres, així com també la petita explanada de davant de l’església. Manca un tractament qualitatiu de l’espai públic, i manca també espai públic entorn l’església romànica de Sant Jaume.
El Pla Territorial de les Comarques Centrals no identifica Sant Jaume com a nucli, queda situat dins de “sòl de protecció especial”. Aquest tipus de sòl, a més dels espais PEIN “inclou els sòls no urbanitzables que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, es consideren els més adequats per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.”
Atenent la normativa del PTPCC i les característiques del nucli, el POUM té com a objectiu ordenar l’espai públic i recuperar les edificacions existents, sense que això comporti un creixement.
Proper a Sant Jaume hi ha un petit nucli residencial situat a un turó. Es tracta del Raval. El PTPCC el situa dins de “sòl d’interès agrari i o paisatgístic”. Es tracta “d’àrees agràries d’interès per al territori, terrenys que aporten paisatges significatius o identitaris de l’àmbit territorial i terrenys que per estar molt poc contaminats per l’edificació convé mantenir en el període de vigència del Pla com espais no urbanitzats estructuradors de l’ordenació del territori.”
A aquest petit raval sense estructura urbana el POUM preveu la ordenació de l’espai públic i els accessos.
Sant Cristòfol de la Castanya
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 28
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
El nucli de Sant Cristòfol de la Castanya queda situat dins el Parc Natural del Montseny. Va formar part de la batllia del castell del Brull fins l’any 1770. A partir d’aquest moment va formar una batllia pròpia que només va durar 70 anys ja que es va fusionar amb el Brull el 1840.
S’hi accedeix per la carretera BV-5301, des de Collformic, seguint una pista sense esfaltar. En aquest cas es tracta d’un conjunt de masies aïllades situades entorn de l’església de Sant Cristòfol. Actualment l’estructura urbana és inexistent. La vialitat està formada per camins de terra, alguns d’ells en mal estat i no hi ha espai públic. Antigament no era així, tal com recull Antoni Pladevall i Font al llibre “El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny”:
A més de l’església, la rectoria i el cementiri, hi havia la plaça de l’església o lloc de reunió, i a la seva sagrera consten alguns sagrers o cellers del masos. També tenia a prop el mas anomenat Església i alguna casa, bé que sense formar mai un nucli compacte de poblament....
També sabem que l’església tenia un porxo i que l’envoltava el cementiri i un carrer o camí públic i una plaça. Prop l’església, hi havia força vida amb horts i els masos Església, Torn, Gibert, Soler i Ollines, que si no formaven un grup compacte almenys eren força veïns i termenejant tots amb les terres de l’església.
Abans de la despoblació dels segles XIV i XV el terme tenia una trentena de masos o famílies, passant a sis després de la despoblació. Cap als segles XVIII al XIX el cens s’anà recuperant lentament passant a vint i nou cases o famílies, vuit amb categoria de masos i vint-i-una amb l’apel·latiu de casetes o cases de jornalers.
El terme de la Castanya és el més accidentat i actualment el menys poblat del municipi, s’ha caracteritzat sempre pel seu aïllament. Les altituds van des del 1.697m del Matagalls fins als 580m del llit de la riera de la Castanya. El centre parroquial es troba entorn l’església de Sant Cristòfol de la Castanya. Com s’ha comentat, aquest sector era el més poblat ja que es situa al fons o pendents de les dues valls on oferien més possibilitats per a l’agricultura i els pasturatges.
El Collformic, a 1.145m d’altitud, és el punt més concorregut i vital per la Castanya. És punt de partida de nombroses excursions, les més conegudes al Matagalls i al Pla de la Calma. En dates senyalades hi ha veritables problemes d’aparcament, ja que aquests es
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 29
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
resolen a cada cantó de la carretera (l’espai habilitat com a aparcament resulta molt petit). A aquest punt a més hi ha el restaurant de Collformic.
El Pla Territorial de les Comarques Centrals no identifica Sant Cristòfol de la Castanya com a nucli, queda situat dins de “sòl de protecció especial”i espais PEIN. Aquest tipus de sòl, a més dels espais PEIN “inclou els sòls no urbanitzables que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, es consideren els més adequats per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.”
Fotografies del nou restaurant i l’espai habilitat com a aparcament. A la pràctica l’aparcament acaba ocupant els laterals de la carretera BV-5301.
Vistes des del Collformic cap al Vallès.
L’Estanyol
El nucli de l’Estanyol és el de més recent formació. L’origen de la urbanització el trobem en l’antiga finca i masia de l’Estanyol, originària del segle XIV, actualment restaurada i convertida en la seu social i restaurant del Club de Golf del Montanyà. El Golf, amb 18 forats, ocupa unes 100 Ha, dins als seus límits passa el rierol de l’Estanyol, a més d’unes deu llacunes artificials. Al seu accés hi ha “l’alzina rodona”, catalogada com a monument natural de Catalunya.
Part de la urbanització queda dins el municipi de Seva i part dins el Brull. L’eix vertebrador és la carretera, que a través del Muntanyà comunica la C-17 amb al BV-5301. A aquest
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 30
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
sector s’ha aprovat un Pla Parcial d’ordenació que preveu la possible construcció de 77 nous habitatges.
1.5.1 Monuments i llocs d’interès El procés històric d’ocupació del municipi ha deixat un seguit de patrimoni arqueològic, arquitectònic i natural que caldrà preservar. Tots aquests elements queden recollits en el Catàleg de Patrimoni.
Com a patrimoni arquitectònic el POUM recull: a. conjunts arquitectònics: En aquest cas correspon al grup arquitectònic format per l’església de Sant Martí del Brull, la rectoria, l’edifici de l’ajuntament i el restaurant, que presenta valors històrics, i que es caracteritza per ser el centre identificador del municipi. b. Edificis: es recullen els immobles amb valors arquitectònics, històrics o socials, com les masies tant les que es troben en SNU com les que han quedat integrades dins del teixit urbà a més d’altres edificis singulars que pertanyen inequívocament al patrimoni cultural del municipi i són mereixedors d’una especial protecció. També és recullen en aquest apartat les barraques de pedra seca. c. Elements arquitectònics: En aquest apartat es recullen elements arquitectònics que formen part d’edificacions com poden ser els campanars de les esglésies, capitells, llindes, pous, elements singulars o altres petits elements ornamentals d’interès específic per raons històriques, científiques, artístiques, culturals o socials. d. Obra civil: Com obra d’enginyeria civil el Brull compta amb el pont de les Ferreres.
El Catàleg de Patrimoni del POUM també recull les zones conegudes i estudiades que han posat de manifest la presència de restes o estructures arqueològiques i les classifica com jaciments. En aquesta classificació hi trobem el jaciment ibèric del turó de Montgròs, el castell del Brull.
Com elements d’interès Natural trobem dins el terme del Brull: a. Zones d’interès: El Parc Natural del Montseny. La totalitat del parc està considerada com a Zona d’interès natural (ZIN). Dins el parc hi ha zones de reserva natural, les que afecten al Brull són: - la Baga de Collformic, que inclou la fageda amb boix més gran del parc - Una petita part de la ZRN Matagalls St. Marçal. Únicament la zona del cim. - ZRN Puig Drau. Situat al punt més enlairat del pla de la Calma. El Pla de la Calma, part del massís del Montseny, els rius, rieres i principals torrents del municipi estan considerats com a zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic. b. Espècimens botànics: Mostres botàniques que tenen valor per les seves mides excepcionals, edat, història, particularitat científica o etnològic. Com les alzines
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 31
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
de la Font dels Pardals, el ginebró de Casademunt, l’alzina rodona de l’Estanyol, el castanyer, i l’alzina i roures de Sant Andreu de la Castanya.
També s’han recollit en el Catàleg les fonts (un total de 46 fonts), rieres i torrents del municipi ja que formen part del seu patrimoni natural i mereixen ser protegides.
Bens cultural declarats i altres elements del patrimoni cultural
El Patrimoni Cultural Català : (Fragment de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català) “El Patrimoni Cultural Català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.”
També fan part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques, d’acord amb la Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural.
Categories de Protecció del Patrimoni Cultural Català
Béns Culturals d’interès Nacional (BCIN) Són els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l’administració de la Generalitat, que els ha d’inscriure al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.
Béns Culturals d’interès Local (BCIL) Són aquells béns que, malgrat la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels BCIN. En el cas dels béns immobles, els BCIL són declarats pel ple de l’ajuntament, en els municipis de més de 5.000 habitants, o pel ple del consell comarcal en la resta. També són BCIL aquells béns immobles que en el moment d’entrar en vigor la Llei 9/1993 es trobaven inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans d’urbanisme. Tots aquestos han de ser inscrits en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
Espais de Protecció Arqueològica (EPA) Es consideren espais de protecció arqueològica els llocs que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.
Resta de béns integrants del patrimoni cultural català Són aquells béns, mobles i immobles, que malgrat no haver estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixen els valors descrits en l’article 1 de la Llei 9/1993.
D’acord amb l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya,al Brull trobem un total de 28 registres, alguns dels quals compten amb algun tipus de protecció específica, els edificis inclosos en l’inventari es llisten a continuació, només els tres primers han estat declarats com a BCIN: CASTELL DEL BRULL, LA SALA (BCIN), EL MONTGRÓS (BCIN), AJUNTAMENT DEL BRULL, CREU DE COLLFORMIC, CAN COROMINES, MAS CASADEMUNT, ESGLÉSIA
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 32
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
DEL MAS CASADEMUNT, MAS DE CASTANYERA, MASIA DE SANT ANDREU, MAS FONT DEL FAIG O MITJANCERA, CAPELLA MITJANCERA O DE LA FONT DEL FAIG, CAN BORDONS, EL BOIX, EL BRUGUER, EL PINAR, EL SERRAT, EL SOLÀ, ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL DE LA CASTANYA, EL VILAR, MAS ADROYAU, LA MORERA, L'ESTANYOL, LES ILLES, PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DEL BRULL, SANT JAUME DE VILADROVER O DELS BASTONS, SERRA-MONTMANY, EL GRAU.
El castell del Brull El castell del Brull comprenia les parròquies del Brull, La Castanya i Seva. El nom del Brull surt documentat des de l’any 963.
El castell queda situat sobre un petit pujol al davant de l’església de Sant Martí. Actualment només en queda una part del mur nord-est, i una de les torres en angle. El castell fou cedit, almenys des de principis del segle XI, a la família vescomtal d’Osona, que més tard prendrà el cognom i títol de Cardona. Al desplaçar-se definitivament a Cardona, els vescomtes varen vendre el castell iterme del Brull al bisbe i església de Vic als anys 1266 i 1271.
L’edifici fou estudiat el 1916 per l’arquitecte Josep m. Pericas, (extret del llibre “El Brull, Un terme entre la plana de Vic i el Montseny” d’Antoni Pladevall i Font), que va deixar un estudi de la planta i la restitució d’una torre d’angle, que s’adjunta a continuació:
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 33
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
D’acord amb la planta i notes de Josep M. Pericas i el que en resta, sabem que el castell era un edifici sensiblement rectangular, d’uns 14m d’amplada per uns 9,50m de profunditat, incloent-hi el gruix dels murs, o sigui de dimensions més aviat reduïdes.... els quatre angles principals de l’edifici estaven reforçats per unes singulars torres consistents en un cilindre massís d’un metre de diàmetre, construït com la resta de pedra arenosa vermella envoltat d’un mur concèntric que formava la carcassa exterior... l’edifici constava de planta baixa i dos pisos
Mas la Sala Els senyors i els castlans del castell del Brull, llevat de la família Brull, mai van residir al castell. Els batlles dels senyors i dels castlans prenen un paper important.
L’actual masia de la Sala està edificada sobre l’antiga residència dels batlles dels vescomtes de Cardona.
La documentació de la Sala comença el 1155, essent una residència senyorial o casa fortificada.
La planta mostra una estructura quadrada amb espitlleres a la façana SE i una pedra ben treballada segons l’època finals del segle XII o principis del segle XIII.
El turó de Montgrós
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 34
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Es tracta d’una muralla ibèrica. Els primers testimonis d’ocupació del turó es situen al voltant del secle X aC, mentre que la muralla es comença a aixecar el segle IV aC. Després que els romans aconseguissin la rendició, la muralla es va continuar utilitzant fins a l’època medieval.
Es va descobrir de manera fortuïta el 1974, des de llavors hi ha hagut diferents campanyes arqueològiques. En les excavacions s’ha posat en evidència que abans de la construcció de la muralla ibèrica n’hi hagué una altra feta a l’època del Bronze final II.
Llistat de béns inclosos en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni
C O DI ÀMBIT TIPOLOGÍA DENOMINACIÓ
E 01 Patrimoni arquitectònic Edifici Castell del Brull
E 02 Patrimoni arquitectònic Edifici La Sala
E 03 Patrimoni arquitectònic Edifici El Montgrós
Patrimoni arquitectònic E 04 Edifici Ajuntament del Brull Patrimoni arquitectònic E 05 Edifici Can Brodons Patrimoni arquitectònic E 06 Edifici Can Coromines Patrimoni arquitectònic Capella de Santa Maria Mitjancera E 07 Edifici (Font del Faig) Patrimoni arquitectònic E 08 Edifici Casademunt Patrimoni arquitectònic E 09 Edifici Creu de Collformic Patrimoni arquitectònic E 10 Edifici El Boix Patrimoni arquitectònic E 11 Edifici El Bruguer Patrimoni arquitectònic E 12 Edifici El Grau Patrimoni arquitectònic E 13 Edifici El Pinar
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 35
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Patrimoni arquitectònic E 14 Edifici El Serrat Patrimoni arquitectònic E 15 Edifici El Solà Patrimoni arquitectònic E 16 Edifici El Vilar Patrimoni arquitectònic Església de Sant Cristòfol de la E 17 Edifici Castanya Patrimoni arquitectònic E 18 Edifici Església de Sant Jaume de Viladrover Patrimoni arquitectònic Esglèsia del Sagrat Cor de E 19 Edifici Casademunt Patrimoni arquitectònic Església Parroquial de Sant Martí d'El E 20 Edifici Brull Patrimoni arquitectònic E 21 Edifici La Castanyera Patrimoni arquitectònic E 22 Edifici La Morera Patrimoni arquitectònic E 23 Edifici L'Adrobau Patrimoni arquitectònic E 24 Edifici Les Illes Patrimoni arquitectònic E 25 Edifici L'Estanyol Patrimoni arquitectònic E 26 Edifici Font del Faig Patrimoni arquitectònic E 27 Edifici Sant Andreu de la Castanya Patrimoni arquitectònic E 28 Edifici Serramontmany
Patrimoni arquitectònic E 29 Edifici Can Bonjorn Patrimoni arquitectònic E 30 Edifici El Buscàs Patrimoni arquitectònic E 31 Edifici El Pla de Sant Jaume Patrimoni arquitectònic E 32 Edifici El Pujol Patrimoni arquitectònic E 33 Edifici Els Bastons Patrimoni arquitectònic E 34 Edifici La Cortada Patrimoni arquitectònic E 35 Edifici Masoveria de la Morera
E 36 Ermita de la Trinitat (La Castanyera)
E 37 Rectoria de la Castanya / Sant Cristofol
E 38 Rectoria de Sant Martí d'El Brull
E 39 Creu de Terme
E 40 Rectoria Sant Jaume de Viladrover
E 41 Cementeri de Sant Martí d'El Brull
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 36
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Cementeri de Sant Jaume de E 42 Viladrover
E 43 Cementeri de les Planes
E 44 Cementeri del Brull i Capella del Fossar Cementeri de Sant Cristòfol de la E 45 Castanya
E 46 El Cafè
E 47 El Maset
E 48 Les Planes
E 49 Can Serrà
E 50 El Prat
C A 01 Patrimoni arquitectònic Conjunt arquitectònic Sant Martí del Brull parròquia i entorn
Patrimoni arquitectònic L 01 Element arquitectònic Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 02 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 03 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 04 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 05 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 06 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 07 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 08 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 09 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 10 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 11 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 12 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 13 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic L 14
O 01 Patrimoni arquitectònic obra civil Pont de les Ferreres
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 37
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
J 01 patrimoni arqueològic jaciment El Brullet
J 02 patrimoni arqueològic jaciment El Castell del Brull
J 03 patrimoni arqueològic jaciment Mas Casanova de Figueroles
J 04 patrimoni arqueològic jaciment Pla del Boix
J 05 patrimoni arqueològic jaciment Sant Cristòfol de la Castanya
J 06 patrimoni arqueològic jaciment Turó del Montgrós
J 07 patrimoni arqueològic jaciment Turó del Prat d'Ori (Necropolis)
J 08 Dolmen del Pla de Boix
J 09 Plegament geogologic
N 01 patrimoni natural Espècimens botànics Alzines Font dels Pardals Espècimens botànics N 02 patrimoni natural El Ginebró del Casademunt Espècimens botànics N 03 patrimoni natural Castanyer Espècimens botànics N 04 patrimoni natural L'alzina rodona de l'Estanyol Espècimens botànics L'alzina i roures (Sant Andreu de la N 05 patrimoni natural Castanya)
Formacions Vegetals V 01 patrimoni natural d’interès
Z 01 patrimoni natural zona d’interès zona d’interès Z 02 patrimoni natural zona d’interès Z 03 patrimoni natural zona d’interès Z 04 patrimoni natural zona d’interès Z 05 patrimoni natural zona d’interès Z 06 patrimoni natural zona d’interès Z 07 patrimoni natural zona d’interès Z 08 patrimoni natural zona d’interès Z 09 patrimoni natural zona d’interès Z 10 patrimoni natural zona d’interès Z 11 patrimoni natural
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 38
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
zona d’interès Z 12 patrimoni natural zona d’interès Z 13 patrimoni natural zona d’interès Z 14 patrimoni natural zona d’interès Z 15 patrimoni natural zona d’interès Z 16 patrimoni natural
F 01 patrimoni natural font Barbota
F 02 patrimoni natural font Cabridella o St Jordi
F 03 patrimoni natural font Ceballar
F 04 patrimoni natural font d'Artur Osona
F 05 patrimoni natural font de Ballver
F 06 patrimoni natural font de la Verneda
F 07 patrimoni natural font de l'Horta del Raurell
F 08 patrimoni natural font de l'Omeda
F 09 patrimoni natural font de Sant Martí
F 10 patrimoni natural font de Santa Joaquima
F 11 patrimoni natural font de Virtut
F 12 patrimoni natural font del Boscàs
F 13 patrimoni natural font del Faig
F 14 patrimoni natural font del Gatell
F 15 patrimoni natural font del Ginebre
F 16 patrimoni natural font del Llop
F 17 patrimoni natural font del Vilar
F 18 patrimoni natural font dels Pardals
F 19 patrimoni natural font dels Empuadors
F 20 patrimoni natural font Pomereta
F 21 patrimoni natural font Bona
F 22 patrimoni natural font Clareta o del Pla de la Gavarrera
F 23 patrimoni natural font de Bosch i Jover o Collformic
F 24 patrimoni natural font de la Mare de Déu
F 25 patrimoni natural font de la Mare de Déu de Montserrat
F 26 patrimoni natural font de la Rosa
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 39
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
F 27 patrimoni natural font de la Sardana
F 28 patrimoni natural font de Matagalls
F 29 patrimoni natural font de Mossèn Cinto de Sant Andreu de la Castanya o del F 30 patrimoni natural font Remei
F 31 patrimoni natural font de Sant Miquel
F 32 patrimoni natural font del Bisbe Torras
F 33 patrimoni natural font dels Bisbes
F 34 patrimoni natural font dels Cims
F 35 patrimoni natural font dels Garriguenncs
F 36 patrimoni natural font Freda
F 37 patrimoni natural font de la Lic
F 38 patrimoni natural font del Barracó
F 39 patrimoni natural font de la Castanya
F 40 patrimoni natural font dels Manlleuencs
F 41 patrimoni natural font de l'Ovi
F 42 patrimoni natural font sot del Rector
F 43 patrimoni natural font del Molí de l'Adobau
F 44 patrimoni natural font del Pont
F 45 patrimoni natural font dels Abeuradors
F 46 patrimoni natural font del Vilar 2
B 01 patrimoni natural bassa Bassa de la Sala
B 02 patrimoni natural bassa Bassa de Sant Andreu
B 03 patrimoni natural bassa Bassa del Camí de Mirlfrós
B 04 patrimoni natural bassa Pantà de les Illes
B 05 patrimoni natural bassa Pantà de l'Estanyol
B 06 patrimoni natural bassa Pantà del Tercer Pont
B 07 patrimoni natural bassa Pou del Maset
T 01 patrimoni natural torrent de Can Rovira
T 02 patrimoni natural torrent de la Font Pomereta
T 03 patrimoni natural torrent de la Mina
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 40
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
T 04 patrimoni natural torrent de la Siureda
T 05 patrimoni natural torrent de l'Afrau de Muntanyà
T 06 patrimoni natural torrent de Puig Castellar
T 07 patrimoni natural torrent de Ruideboix
T 08 patrimoni natural torrent de Valldoriola
T 09 patrimoni natural torrent del Boix
T 10 patrimoni natural torrent del Bruguer
T 11 patrimoni natural torrent del Rourell
T 12 patrimoni natural torrent del Sot de la Creu
T 13 patrimoni natural torrent del Sot de les Mines
T 14 patrimoni natural torrent del Sot del Bassal
T 15 patrimoni natural torrent del Sot del Cafè
T 16 patrimoni natural torrent del Sot del Serrat
T 17 patrimoni natural torrent del Sot dels Horts
T 18 patrimoni natural torrent Gros
T 19 patrimoni natural torrent Gorg de Roquerols
T 20 patrimoni natural sot Sot d'en Cebes
T 21 patrimoni natural sot Sot de Can Pou
T 22 patrimoni natural sot Sot de Collfornic
T 23 patrimoni natural sot Sot de la Carena d'en Bessa
T 24 patrimoni natural sot Sot de la Pedrera
T 25 patrimoni natural sot Sot de la Plana Jugadora
T 26 patrimoni natural sot Sot de l'Era Vella
T 27 patrimoni natural sot Sot de les Roques d'en Ramon
T 28 patrimoni natural sot Sot de les Saleres
T 29 patrimoni natural sot Sot de Llança
T 30 patrimoni natural sot Sot de l'Ovi
T 31 patrimoni natural sot Sot del Faig Sec
T 32 patrimoni natural sot Sot del Matxo
T 33 patrimoni natural sot Sot del Turò Gros
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 41
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
R 01 patrimoni natural Riera de Collfornic
R 02 patrimoni natural Riera de la Bessa
R 03 patrimoni natural Riera de la Castanya
R 04 patrimoni natural Riera de la Font del Faig
R 05 patrimoni natural Riera de les Planes
R 06 patrimoni natural Riera de Picamena
R 07 patrimoni natural Riera del Burguès
R 08 patrimoni natural Riera dels Bruguers
R 09 patrimoni natural Riera dels Burguers
R 10 patrimoni natural Riera Riera del Molí
C 01 patrimoni cultural ruta Colformic - Sant Segimon Collformic - Església Sant Cristòfol de C 02 patrimoni cultural ruta la Castanya Collformic - Pla de la Barraca - C 03 patrimoni cultural ruta Matagalls Collformic - Pla de la Calma - C 04 patrimoni cultural ruta Tagamanent El Brull - Can Rovira - Can Serrà - C 05 patrimoni cultural ruta Casademunt - El Brull El Brull - Can Rovira - Golf - la Terma - C 06 patrimoni cultural ruta el Maset - El Brull El Brull - Casademunt - Pantà de les Illes - Casa nova de Figaroles - el Prat - C 07 patrimoni cultural ruta el Maset - el Brull Sant Jaume de Viladrover - El Brull C 08 patrimoni cultural ruta (Sant Martí) Sant Jaume de Viladrover - Font de C 09 patrimoni cultural ruta l'Ovi
C 10 patrimoni cultural camí
C 11 patrimoni cultural camí
C 12 patrimoni cultural camí
Aplec de Matagalls: des de l'any 1950 M 01 patrimoni immaterial manifestacions se celebra, el segon diumenge de juliol Aplec de Sant Jaume: diumenge de M 02 patrimoni immaterial manifestacions Pasqua Florida Cap de setmana ibèric: 1e cap de M 03 patrimoni immaterial manifestacions setmana d'octubre patrimoni immaterial M 04 manifestacions Cavalcada de reis, nit de reis Festa de Sant Martí: cap de setmana M 05 manifestacions anterior a l'11 de novembre
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 42
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
patrimoni immaterial
Festa Major de Sant Cristòfol de la M 06 patrimoni immaterial manifestacions Castanya: 1e diumenge de juliol Festa Major de Sant Jaume de Viladrover: dissabte més proper al 25 M 07 patrimoni immaterial manifestacions de juliol Festa Major del Brull: últim cap de M 08 patrimoni immaterial manifestacions setmana d’agost
Gran Festa del Parc dins la campanya M 09 patrimoni immaterial manifestacions de Viu el Parc: Festival de pallassos patrimoni immaterial M 10 manifestacions Travessa Matagall - Montserrat patrimoni immaterial M 11 manifestacions Castanyada
1.5.2 Les edificacions en el medi rural Els habitats del terme del Brull sempre han viscut dispersos en masos, sense formar un nucli de població agrupada, tret segurament dels temps de la muralla de Montgrós o d’un petit poblat situat al Puig Castellar (com descriu Antoni Pladevall al llibre “ El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny”) Tampoc a la sagrera no es va crear cap nucli de població.
Segons el mateix llibre sembla que originàriament hi havia només unes grans propietats, anomenades vil·les, per tenir origen en època romana, o per imitar la divisió territorial d’època romana. Més tard acompanyats de vilars o propietats més petites i subdividits després en masos o llocs de residència d’una família. Així al sector de Viladrover, des del 99 hi consta la vil·la d’Adrover que ha donat el nom al lloc o església de Sant Jaume. Al sector de la Castanya hi consten les vil·les de l’Adrovau i el Vilar.
Als segles XIII i XIV, és el moment de màxim poblament rural (unes 60 famílies), als segles XV i XVI hi ha una forta davallada deguda a les pestes i fams, es passa a unes 23 o 25 famílies.
L’activitat agropecuària històricament va ser important al Brull, actualment l’activitat terciària i els serveis han agafat més importància.
Es fa precís regular l’habitatge en el sòl no urbanitzable tant per la protecció de les edificacions existents d’interès, com per evitar l’aparició d’activitats poc compatibles amb el paisatge. Tenint en compte la importància del medi rural, a més de la protecció també és bàsic el foment i la pròpia protecció i ajut per les activitats agrícoles ramaderes i forestals, ja que tot i poder incorporar altres usos com residencials, turisme rural, tallers artesanals, activitats professionals... les activitats tradicionals també formen part del patrimoni d’un país, alhora que eviten la degradació del medi natural.
Per assolir aquest objectiu s’ha realitzat un inventari de totes les edificacions en sòl no urbanitzable, catalogant-les segons el seu ús (masies, xalets, granges, coberts, magatzems...), detectant l’estat de l’edificació i així establir la normativa corresponent en cada cas, tenint en compte les activitats que s’hi duen a terme i l’espai que les envolta.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 43
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Aquest POUM també regula les explotacions ramaderes, tant perquè compleixin les distàncies de protecció respecte els nuclis com tota la normativa a la que estan sotmeses directament; per tal de reduir la contaminació que pateix el subsòl.
Les edificacions existents en el medi rural es relacionen a continuació:
Nº ID P SNU NOM 003 001 E-29 013 Can Bonjorn 004 002 028 Can Bou 005 003 E-05 090 Can Brodon 006 004 E-53 006 Can Calço 007 005 023 Can Canina 010 007 004 Can Cisteller 031 007 004 Casa Nova de Can Cisteller 011 009 E-06 062 Can Coromines 012 011 109 Can Domingo 013 013 073 Can Font 014 014 009 Can Gasala 015 015 099 Can Geperut 016 018 017 Can Masramon 017 021 025 Can Nap 018 023 027 Can Pastor 001 025 100 Campots 019 026 074 Can Pou 020 029 022 Can Rabaseda 021 030 029 Can Rebugall 022 031 071 Can Ribes 023 033 002 Can Roca 025 035 055 Can Rovira 026 038 E-49 051 Can Serrà 027 039 103 Can Solà 028 040 024 Can Soler 029 041 026 Can Ton 032 046 034 Casa nova de l'Estanyol 033 047 047 Casa nova del Bruguer 035 048 E-08 052-3-4 Casademunt, conjunt 039 051 E-10 045 El Boix 040 052 E-11 046 El Bruguer
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 44
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
042 054 084 El Burguès 044 055 E-30 104 El Buscàs 045 056 E-46 106 El Cafè 048 059 E-12 014 El Grau 050 060 101 El Jubany 051 062 108 El Molí de l'Adrobau 054 064 E-13 El Pinar / l'Hostal ? 055 065 E-31 031 El Pla de Sant Jaume 056 066 036 El Pou de l'Estanyol 057 067 E-50 069 El Prat 058 069 E-32 060 El Pujol 059 070 040 El Raurell 060 071 E-14 El Serrat 061 072 E-15 058 El Solà 062 075 E-16 105 El Vilar de la Castanya 063 076 E-33 007 Els Bastons 064 077 E-26 085 Font del Faig 065 081 003 La Caseta del Grau 066 082 078 La Castanyera 067 084 E-34 092 La Cortada 068 085 019 La Farigola 069 086 021 La Font de l'ovi 070 088 E-22 081 La Morera 071 089 E-35 082 La Morera, Masoveria 072 090 E-02 042 La Sala 073 092 E-23 107 L'Adrobau 074 093 032 L'Aranyó 075 095 033 Les Batalles 076 097 068 Les Escaletes 077 098 E-24 049 Les Illes 079 099 E-48 075 Les Planes 078 106 095 Les Mirones 086 108 E-40 012 Rectoria de Sant Jaume de Viladrover 085 110 E-37 098 Rectoria de Sant Cristofol de la Castanya 082 111 094 Mas Bonet 088 113 077 Serra d'Ussà 089 114 001 Serradases 090 115 E-28 030 Serramontmany
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 45
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
087 117 E-27 087 Sant Andreu de la Castanya 002 122 102 Can Barrina 009 123 119 Can Carxilet 034 124 008 Casa Nova dels Bastons 036 125 122 Cobert El Solà 043 126 083 El Burguès Xic 046 127 120 El Casot 049 128 015 El Grau, Masoveria 053 129 043 El Montgrós 024 Can Roquer 030 Can Vilamitjana 038 Collformic 080 L'Esquei 081 L'Estanyol 084 Masoveria Torrepuigcastellar 091 Torrepuigcastellar
1.6 Infraestructures, equipaments i serveis actuals
1.6.1. Xarxa de comunicacions i mobilitat “Des dels temps medievals el Brull es comunicava amb Seva, el Montseny i Centelles o Aiguafreda per vells camins rals que s’havien d’arranjar sovint a despeses del Municipi. Ara els nuclis del Brull i de Viladrover compten amb bones carreteres asfaltades, restant encara només comunicat amb el Collfromic per una pista de condicions mitjanes els sector de la Castanya”” “ El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny” d’Antoni Pladevall i Font.
Atès la situació del Brull, l’evolució històrica, la difícil orografia, i una població totalment disseminada, la xarxa de camins juga un important paper vertebrador.
- Permeten una bona accessibilitat a les masies a fi de evitar l’abandonament i per tant el despoblament del territori i en conseqüència del municipi. - Permeten que ciclistes i caminants, accedeixin pels senders als espais naturals que gaudeixen d’un gran atractiu per raó del seu interès paisatgístic, interès per la vegetació i fauna existent i pel seu interès turístic en general. - Per mantenir l’accés a les zones forestals i poder actuar ràpidament en cas d’incendi forestal u altres emergències, o senzillament per poder realitzar treballs de prevenció i d’explotació forestal.
La principal via de comunicació és la carretera BV-5301 de Seva a Collformic i Santa Maria de Palautordera. Inicialment, entorn e 1892, aquesta via anava de Seva a Casademunt i era particular. Cap al 1915 aquesta carretera arribava fins al Brull, i no va
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 46
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
ser fins al 1950-1952 que es va esplanar fins a Collformic (enquitranada deu anys més tard). Aquesta obertura va fer que el nucli del Brull deixés de ser un cul de sac.
Per accedir des de la C17 a la BV-5301, cal passar pels nuclis de Sant Miquel de Balenya i Seva (els dos nuclis formen part del municipi de Seva). Actualment el municipi de Seva està estudiant una variant pel nucli de Sant Miquel de Balenyà el qual afecta lleugerament el limit nord de Sant Jaume de Viladrover. El POUM recollirà aquest traçat (en el moment de redacció de l’avanç pla la variant es trova en fase de redacció de projecte).
Vista de la BV- 5301, al seu traçat hi ha nombrosos petits ponts i murs de contenció.
Camins dins el Parc Natural del Montseny: El Pla Especial del Parc Natural del Montseny té un inventari de camins del Parc, al qual es fa referència a continuació.
L’inventari divideix la xarxa de camins en quatre categories funcionals:
-Veïnal, amb la funció de comunicar nuclis de població entre ells o amb la xarxa de carreteres; -Rural, amb funcions generals d’accés al medi rural i natural, funcions veïnals a escala local i funcions forestals; -Forestal, els concebuts per al trànsit rodat que no formin part de la xarxa veïnal o rural; -De ferradura, es tracta de l’antiga xarxa de camins construïda originàriament per al trànsit no motoritzat.
Camins veïnals: Dins el municipi del Brull no hi ha camins amb aquesta qualificació. Camins rurals: - Camí d’Aiguafreda al Brull - Camí d’Aiguafreda al Brull - Camí de l’Avençó a Collformic - Camí de la Mora - Camí de la Figuera - Camí de Sant Segimon
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 47
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
- Camí de la Calma - Camí de la Castanya Camins forestals: la xarxa de camins forestals és la més nombrosa i extensa, en destaquem els que es troben inventariats al catàleg: - Camí del Brull a Seva - Camí de Seva a Sant Segimon
Camins de ferradura: la resta de camins pel trànsit no motoritzat
Dins el municipi del Brull hi ha el camí ramader de la Calma.
A banda d’aquesta classificació també trobem els senders senyalitzats, homologats per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya: senders de gran recorregut (GR) i els senders equipats pel Parc Natural del Montseny.
Fora del Parc Natural trobem els següents camins:
Al sector de Sant Jaume de Viladrover: - Camí de Sant Jaume de Viladrover a l’Estació de Balenyà. Camí asfaltat el 1994. - Camí del Raval. Surt del camí anterior i porta fins a les cases del Raval. - Camins rurals - Camí de Sant Jaume a l’Aranyó - Camí de Sant Jaume al mas Batalles i fins a l’Estanyol - Camí de la Font de l’Ovi.
Actualment s’està construint un pont sobre la via del tren que millorarà considerablement les comunicacions des d’Hostalets de Balenyà a Sant Jaume de Viladrover i en general a tot el municipi del Brull. S’adjunta fotografia de l’estat actual de la construcció:
Al sector de l’Estanyol hi ha la carretera de la Muntanya, que comunica Aiguafreda, la urbanització del Montanyà i va a sortir a la carretera BV-5301 de Seva a Santa Maria de Palautordera.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 48
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Transport públic: El municipi del Brull disposa de servei d’autobús amb l’horari següent:
HORARI DEL SERVEI DE BUS (segons informació municipal) Matins: Sortida de Vic a les 10,15 h i arribada al Brull les 10,50 h Sortida del Brull a les 10,50 h i arribada a Vic a les 11,25 h Tardes: Sortida de Vic a les 14,30 h i arribada al Brull les 15,05 h Sortida del Brull a les 15,05 h i arribada a Vic a les 15,40 h
Les parades del bus seran al Brull , a la plaça de l’Ajuntament, si hi ha passatgers, a la cruïlla de la urbanització de l’Estanyol, i pels veïns de Sant Jaume, a la parada de Sant Miquel de Balenyà. A Vic , a l’estació d’autobusos i al Passeig de la Generalitat , al davant de la guixeta de l’ONCE.
1.6.2. Xarxes de serveis
Abastament d’aigua Històricament cada casa o masia tenia l’aigua del seu propi pou, bassa o font més o menys propera.
El 2007 es va redactar el “Pla Director d’abastament d’aigua potable del municipi del Brull”. Les dades que a continuació es resumeixen s’han extret d’aquest document.
El Brull està dividit en dues zones d’abastament: Sant Jaume i El Brull. Les dues xarxes estan interconectades a través d’una canonada de 63mm de diàmetre que uneix els dos dipòsits. El municipi s’abasteix de dues captacions superficials: la font de Riudeboix i la Font del Faig, tot hi que també hi ha un punt de compra en alta a la Xarxa Osona Sud, amb una concessió de 118m3/dia.
La capacitat total de reserva de la xarxa és de 5.035m3 distribuïts en tres dipòsits. La distribució és en la majoria de polietilè, tot hi que també hi ha trams de PVC. La xarxa funciona en la seva major part per gravetat i en càrrega.
Les xarxes estan gestionades directament per l’ajuntament del Brull, i segons dades del 2006 hi ha un total de 60 abonats, tots amb comptador domiciliari, 57 dels abonats és per ús d’habitatge i 3 per agroindustrial.
Els consums dels abonats es caracteritzen per una forta estacionalitat. Els consums dels mesos d’estiu es tripliquen respecte els mesos d’hivern. Les causes d’aquesta estacionalitat s’han de buscar a l’ús que es fa d’un gran nombre de vivendes del Brull, i als més de 2.500 caps de bestiar porcí per engreix que es concentren a les granges de Sant Jaume. Una altra de les característiques dels abonats és l’existència d’un petit nombre de grans consumidors, de manera que 6 abonats concentren gairebé el 50% del consum del municipi.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 49
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
La captació principal és la del torrent de Riudeboix, l’aportació de la Font de Faig representa menys del 10% del total consumit a la xarxa. L’aportació en alta de la Xarxa Osona Sud únicament és rellevant a la zona d’abastament de Sant Jaume durant els mesos d’estiu.
El dipòsit del Brull té una capacitat d’uns 4.535m3. Segons el Pla és sobredimensionat i es fa servir com a reserva artificial d’aigua per a poder abastir el sistema sobretot a l’estiu. El dipòsit de Sant Jaume és de 500m3.
El Pla preveu un creixement de 50 vivendes al municipi, al 2015, amb una població total equivalent d’unes 300 persones. En l’actualitat el subministra d’aigua no presenta problemes tot hi les puntes de l’estiu. En un futur el Pla proposa completar les captacions amb altres alternatives al Brull, millorar el funcionament dels hidrants, instal·lar un sistema de bombament al sector de les Escaletes, entre altres actuacions de conservació i renovació de les instal·lacions existents. La capacitat dels dipòsits actuals es considera suficient ja que actualment estan sobredimensionats.
S’adjunta l’esquema de distribució :
Sanejament Pel que fa al sanejament al municipi del Brull, podem diferenciar diversos sectors:
Àmbit del Brull i La Castanya: No existeix xarxa de clavegueram en aquests sectors. Les aigües residuals son abocades a llera en la majoria de les edificacions aïllades (el control d’aquests abocament depèn de l’ACA). En alguns casos (sector de Sant Martí del Brull) es disposa de fosses sèptiques que son tractades a la depuradora de Centelles prèvia autorització de l’ens gestor de la depuradora (Consell Comarcal d’Osona).
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 50
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Àmbit del pla parcial de l’estanyol: en aquest sector, d’acord amb els plànols del projecte d’obra executada de la urbanització del pla Parcial “l’Estanyol”, es disposa de xarxa separativa. Pel que fa al destí final de les aigües residuals, aquestes tenen dos destins diferenciats:
a) Depuradora Estanyol: Situada prop de la casa vella de l’Estanyol, la depuradora rep les aigües residuals de les edificacions situades al pla de l’Estanyol, al voltant del carrer de l’Estanyol. Totes les edificacions que aboquen en aquesta depuradora estan dins el T.M. del Brull. No es disposa de dades concretes sobre el tipus de tractament i el cabal de disseny d’aquesta depuradora, tanmateix d’acord amb les indicacions dels tècnics municipals i del Consell Comarcal d’Osona el cabal de disseny d’aquesta depuradora és suficient per a rebre les aigües residuals de les edificacions previstes en aquesta zona.
b) Depuradora de Serra Bardina: Situada dins el T.M. del Brull a l’oest del sector urbà conegut amb el nom de Font Barbota, rep les aigües de les edificacions del Brull situades en aquest sector, a més aquesta depuradora també rep les aigües residuals de la urbanització Serra Bardina, situada al T.M. de Seva, en un sector urbà contigu a la zona de l’Estanyol. D’acord amb les converses mantingudes amb els tècnics del Consell Comarcal d’Osona, aquesta depuradora no pot assumir les aigües de Seva i del Brull a menys que se’n amplií la infraestructura.
Àmbit de Sant Jaume de Viladrover: Les edificacions d’aquest sector estan connectades en alta (xarxa gestionada directament per l’ens supramunicipal) a la depuradora de Centelles. Aquesta depuradora inaugurada el 1991 fou ampliada el 2001, actualment la població sanejada per aquesta depuradora es d’11.626 habitants. Es tracta d’una depuradora amb un cabal de disseny de 5.333m3/dia i un tractament Biològic amb eliminació de Nitrogen i Fòsfor. El gràfic que es presenta a continuació correspon a les dades d’explotació més recents disponibles de la depuradora de Centelles.
Subministrament elèctric El subministrament elèctric el realitza la companyia ESTEBANELL.
L’abast i el servei del subministrament actual es considera satisfactori.
Totes les línies són de distribució aèria excepte a l’Estanyol que estan soterrades, i en el seu recorregut es van situant diverses estacions transformadores des d’on es fa el subministrament a tota la zona urbana a la tensió 380-220V.
Per evitar perills a més de l’impacte estètic, en les obres d’urbanització previstes en futurs planejaments derivats cal imposar que totes les línies dins els nuclis transcorrin soterrades.
La xarxa de subministrament elèctric està grafiat als plànols informatius dels serveis existents.
Al municipi el creuen línies de MAT.
Gestió de residus El sistema de recollida de residus del municipi és el de contenidors repartits per diferents punts del terme municipal dins del nucli del Brull i també en sòl no urbanitzable.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 51
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
El municipi practica la recollida selectiva d’envasos, paper i vidres.
Subministrament de gas natural Únicament disposa de xarxa de gas natural la urbanització de l’Estanyol.
Servei de telecomunicacions. El nucli del Brull disposa de servei Wifi .
La cobertura de telefonia mòbil ha millorat mitjançant la instal·lació d’antenes en terrenys de titularitat municipal, no obstant la cobertura no abasta tot el terme.
1.6.3 Equipaments
E1 Equipaments Docents Antigament el municipi disposava d’una escola primària o rural. Des del 1980 el Brull no té escola pròpia. Els centres docents més propers són:
- CEIP Farigola, al municipi de Seva. - CEIP Les Basseroles, al nucli de Sant Miquel, del municipi de Seva. - IES Taradell, al municipi de Taradell.
Actualment l’ajuntament està estudiant la possibilitat de tenir una llar d’infants, gràcies al nou creixement de la població, en aquesta franja d’edat.
E2 Equipaments sanitaris i assistencials El municipi del Brull no disposa d’equipaments sanitaris ni assistencials.
Els equipaments sanitaris més propers són:
- Consultori de Sant Miquel, a Seva – Sant Miquel de Balenyà. - Consultori de Seva - Consultori de Tona
E3 Equipaments socio-culturals i religiosos Equipaments Religiosos:
- L’església de Sant Martí del Brull, situada al nucli del Brull. - L’església de Sant Jaume de Viladrover - L’església de Sant Cristòfol de la Castanya - Església del mas Casademunt - Capella Mitjancera o de la Font del Faig
Com a equipament socio-cultural el municipi disposa d’una sala polivalent situada i punt d’informació situats a la rectoria de l’església de Sant Martí del Brull.
Altres equipaments culturals i de lleure:
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 52
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
- El Vilar, centre d’estudis del medi natural - Casademunt, casa de colònies i exercicis espirituals - La Castanyera, centre del Cotolengo del Padre Alegre - Centre el Pinar, centre de rehabilitació - La Morera, casa de turisme rural
E4 Equipaments esportius i recreatius - El municipi disposa d’una Pista Poliesportiva. - Golf el Muntanyà
E5 Equipaments administratius Les oficines municipals estan ubicades al nucli del Brull, a la plaça de l’ajuntament s/n.
E6 Cementiri El Cementiri del Brull l’ajuntament té un conveni amb el bisbat, i es troba situat a l’extrem de ponent del nucli del Brull, en SNU al qual s’accedeix per un camí des de la BV-5301.
Les Esglésies de Sant Jaume de Viladrover i de Sant Cristòfol de la Castanya tenen un petit cementiri al costat de l’església.
1.7 Planejament vigent
1.7.1 Pla territorial de Catalunya El Pla Territorial General (PTG) de Catalunya defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya, i esdevé el marc orientador de les accions amb incidència territorial. Seguint el principi de jerarquia normativa que informa i ordena les relacions entre els diferents instruments de planejament, el present POUM manté la coherència amb les directrius i determinacions del PTG. Tot i que també s’han tingut en compte els criteris i determinacions del Pla Territorial de les Comarques Centrals.
Els estudis d’informació del PTG defineixen els sistemes urbans existents com àrees formades a partir de la cohesió i influència que tot nucli d’una certa entitat genera al seu entorn territorial.
Els sistemes de proposta són la base per a l’aplicació de les estratègies territorials i la consecució del model d’assentaments que el Pla formula, i es defineixen a partir dels sistemes urbans existents i d’altres nuclis amb una certa rellevància de població o dependència d’aquests.
1.7.2 Pla Territorial de les Comarques Centrals El Pla abasta les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, l’Osona i el Solsonès. Actualment es pot consultar el document de l’Avenç del Pla. Aquest marca com a principals criteris els següents: Sistema d’espais oberts
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 53
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. Moderar el consum de sòl. Sistema d’assentaments Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori. Sistema de mobilitat La mobilitat és un dret i no una obligació. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.
1.7.3. Planejament sectorial - Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny. - Pla de xoc de millora de senyalització d’orientació. - Pla director d’infraestructures del transport públic (PDI) 2001-2010. - Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC) 2006-2026. - Pla Territorial d’equipaments comercials (PTSEC) 2006-09 - Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005).
1.7.4 Planejament urbanístic vigent El planejament vigent són les NNSS del Brull aprovades definitivament per la CUB en sessió del 23 de gener de 1991, acord públic a efectes d’executivitat del 13 de març de 1991.
S’adjunta una síntesi de les NNSS del Brull:
I. MEMÒRIA
Entitats : Sant Jaume de Viladrover, Sant Martí i La Castanya.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 54
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Densitat: inferior a 5 habitants/Km2 Activitats 1. rurals 2. industrials (inexistents) 3. comerç (inexistent) 4. serveis: Bar restaurant de Cal Pascual, El Castell i l’Estanyol 5. altres activitats: - Centre estudis mediambientals (El Vilar) - Centre Cottolengo (La Castanyera)
PLANEJAMENT (Criteris i objectius) a) Mode urbà escollit: - potenciar la capitalitat de St. Martí. - edificació a Sant Martí mitjançant desenvolupament de planejament derivat. - PE Conjunt històric. - Unitat d’actuació. - centralitzacio dels equipaments a Sant Martí. - Desenvolupament limitat de L’Estanyol , mitjançant PLA PARCIAL. b) Sol no urbanitzables: - Desenvolupament del PE del Parc del Montseny. Quadre de desenvolupament del sòl a EL BRULL Inventari d’edificacions i activitats.
II NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT.
Art. 12 : Pla Especial Conjunt històric aprofitament 0’28% edificabilitat bruta: 0,65 m2 sostre/m2 sòl.
Art. 17. Unitats d’actuació urbanística - superfície total 28,15ha - Sòl privat 20,49 - sup. Vials 02,51 - zones verdes 02,43ha - sup. Equipaments 02,73 - sostre edificable 41.150m2 - edificabilitat bruta 0,15 m2 sostre/m2 sòl
Classificació del sòl: Art. 40. Sòl urbà : - Zona del nucli de Sant Martí del Brull - Zona d’expansió del nucli de Sant Martí. Art. 41. Sòl apte per urbanitzar : PP El Estanyol Art. 42: Sòl no urbanitzable: - Sòl no urbanitzable ordinari
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 55
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
- Sòl no urbanitzable en àmbit pre-parc - Equipament esportiu en SNU Art. 43: Sòl no urbanitzable de protecció especial: - zona de reserva natural. - zona reserva natural qualificada - zona de protecció del paisatge i històric-artísitc - equipaments en SNU (Collformic) art. 44 : Equivalències entre nomenclatura PE Montseny / NNSS EL BRULL.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 56
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
2. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
2.1. Objectius del pla
La redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal de EL BRULL es realitza per iniciativa de l’Ajuntament. Fins a l’actualitat el municipi de EL BRULL disposa com instrument d’ordenació territorial Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la CUB 23/01/1991, i publicades al DOGC 24/04/1991.
El present document adapta les determinacions de la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2010, de 3 d’agost, i el reglament parcial que la desenvolupa, es tramita per tant, com a Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de EL BRULL doncs l’actual llei no contempla les Normes Subsidiàries com instrument de planejament.
El Pla, es justifica degut a la indispensable necessitat de l’estructuració integral del municipi d’acord amb les noves necessitats d’aquest, racionalitzar les infraestructures i comunicacions, ordenar el creixement residencial sense malmetre els espais de valor paisatgístic que voregen el nucli urbà i impulsar un petit sòl industrial adient a les necessitats locals i lligat a les activitats del municipi.
La necessitat del POUM deriva en general de les determinacions de la legislació urbanística i en particular de la dinàmica pròpia que fa imprescindible l’establiment d’un marc adequat que reguli el seu desenvolupament urbanístic.
La redacció del POUM permetrà:
1- Adequar el planejament municipal a la legislació vigent. 2- Dotar al municipi d’un planejament urbanístic adaptat a una base cartogràfica de qualitat i amb sistematització de la informació, de manera que permeti operar amb un SIG. 3- Ordenar urbanísticament el terme municipal, delimitant les diferents classes de sòl definides per la LUC. Es preveu la identificació dels sòls existents i la delimitació de sòl urbà, sòl urbanitzable delimitat i sòl no urbanitzable.
Per tal de poder determinar els objectius del pla i els criteris d’actuació s’ha realitzat un anàlisi, en base a la informació prèviament recollida, que determina les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats de EL BRULL enfront la redacció d’aquest POUM i el seu desenvolupament socio-econòmic, urbanístic i ambiental. A partir de les principals línies estratègies obtingudes s’han desenvolupat els objectius del Pla i els criteris d’actuació.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 57
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
2.1.1 Diagnosi i oportunitats
Amenaces Oportunitats
Socioeconòmiqes - Excessiva dependència de les poblacions - Emplaçament idoni per a equipaments i veïnes. serveis mediambientals, de lleure, - Al estar situat en un espai natural artesanals, artístics i professions privilegiat, existeix el perill de no lliberals. desenvolupar una estructura social - Fixar i consolidar població. sòlida, donant lloc a un teixit urbà - Recuperació de masies i ampliació dels ambigu i despersonalitzat, mancat de usos admesos, facilitant la implantació serveis i equipament adients, amb una d’activitats econòmiques i industrials elevada segona residencia. (petits tallers) al municipi amb empreses - Població envellida per la migració dels especialitzades i de valor afegit joves cap a altres municipis. fàcilment integrables a les edificacions - Desplaçament de l’oci cap a altres en SNU. municipis.
Urbanístiques - Manca d’ordre en el paisatge urbà - Ordenació del trànsit: accessibilitat i - Desconnexió d’un sector de la població de recorreguts l’eix principal del municipi. - Dotació d’àrees d’aparcament - Consolidar el nucli antic amb actuacions
puntuals que permetin compactar i donar continuïtat al seu teixit.
- Disposar de sòl per habitatge protegit. - Millorar el llenguatge arquitectònic.
Medi natural i sostenibilitat - Abandonament de les terres i l’activitat - Aprofitament de l’energia solar i altres agrícola, ramadera i forestal. energies alternatives (biomassa, geotèrmica,...)
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 58
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
- Fomentar solucions constructives és sostenibles. - Aprofitament de les aigües residuals.
- Millora i protecció de la xarxa de camins. - Recuperació de les masies. - Protecció de patrimoni natural, arqueològic i arquitectònic.
- Consolidar l’activitat agrària.
Punts Febles Punts Forts
Socioeconòmics - Envelliment de la població activa - Creixement de la natalitat. - Manca de dinàmica empresarial autòctona - Bona connectivitat amb la C-17. - Manca de serveis - Proximitat a Vic, població amb importants - Manca de comerç dotacions d’equipaments i serveis.
- Elevada existència de segona residència - Recursos turístics naturals, culturals i arquitectònics. - Deficiència de transport públic - Poca cohesió entre els quatre nuclis del municipi.
Urbanístics - Deficiències en la urbanització i la qualitat - Manca de desenvolupament del de l’entorn urbà d’alguns sectors. planejament vigent. - Orografia difícil per a la urbanització.
- Teixit urbà poc compactat.
- Predominança de habitatge unifamiliar aïllat.
- Normativa poc concreta.
Estratègies a tenir en compte per a la redacció del POUM: Millorar la mobilitat de tot tipus entre els nuclis del municipi, generant noves parades per el transport públic i zones d’aparcament i millorant els camins principals.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 59
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Millorar la xarxa de camins agrícoles i històrics per facilitar la conservació del medi agrícola i rural.
Promoure la conservació del patrimoni natural, preservant els espais amb una major biodiversitat i els cursos d’aigua, tant naturals com artificials.
Promoure la conservació del patrimoni arquitectònic, tan mitjançant el catàleg de masies i el de patrimoni, com mitjançant intervencions concretes encaminades a complementar la oferta d’espais públics i equipaments al municipi.
Consolidar els usos agrícoles, ramaders i forestals.
Recuperació de masies i cases rurals. Promoure nous usos i activitats en sòl no urbanitzable encaminats a fixar la població.
Revisió de les claus urbanístiques del sòl urbà amb criteris de compactació i complecció del teixit existent.
Establir sectors de millor urbana que permetin reservar sòl per habitatge de protecció pública.
2.1.2. Objectius de sostenibilitat i criteris bàsics del POUM Al preàmbul de la Llei 2/2002 de 14 de març, hi consta: “Aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Així s’assoleix una sintonia total amb les pretensions de l’esdentada Llei de política territorial.”
La Llei 10/2004, d’urbanisme , per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, incorpora les determinacions per tal de: . Fomentar la cohesió social a través de polítiques de sòl i habitatge. . Fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible. . Garantir el compliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible. . Millorar la gestió del sòl no urbanitzable, garantir la protecció del paisatge i l’ús racional el territori. . Protegir el manteniment de la superfície i la funcionalitat dels sistemes urbanístics d’espais lliures. . Integrar les consideracions ambientals en el planejament urbanístic.
El Text Refós de la Llei d’Urbanisme, (TRLUC, aprovat per Decret legislatiu 1/2010 ) hereu dels textos legals esmentats, recull aquests principis , i els desenvolupa expressament:
Article 3 Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible
1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 60
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
3. L'exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d'acord amb l'ordenació territorial, l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.
A més el POUM també té en compte tots els aspectes el Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny.
El planejament especial del Parc del Montseny té un únic objectiu general recollit en la normativa del Pla, aquest és “l’establiment de totes aquelles determinacions i directrius necessàries per a garantir la protecció, consolidació, foment i millora dels valors naturals, paisatgístics i culturals del Parc del Montseny que conforma l’àmbit territorial d’aquest Pla, compatible amb l’aprofitament sostenible dels recursos i l’ús social d’aquest espai, d’acord amb el que determina l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2010”.
En concret els objectius de sostenibilitat del POUM del BRULL són els següents:
1- Definició de l’estructura general del municipi, definició de les infraestructures i dotacions públiques necessàries tot preservant els valors paisatgístics, el patrimoni arquitectònic, natural i cultural (roques i paratges).
2- Completar les xarxes bàsiques de serveis tècnics: abastament d’aigua, clavegueram, sistemes de depuració, enllumenat i telecomunicacions millorant el seu impacte sobre l’espai urbà, urbanitzable i no urbanitzable.
3- Anàlisi de la coherència de les diferents zones urbanístiques.
4- Regulació i ordenació dels teixits urbans de caràcter residencial, ja consolidats històricament, amb propostes per a una millor estructuració i dotació de serveis i espais lliures.
5- Definició dels diferents tipus de protecció en sòl no urbanitzable, tenint en comte els tipus de protecció previstos a la LUC: protecció preventiva, protecció territorial i protecció especial (o màxima protecció derivada de la legislació sectorial. Es seguirà el següent criteri de protecció: rural, agrícola de valor, forestal de valor, prats, espais d’interès ecològic, geològic i paisatgístic, espais naturals protegits, altres usos existents, altres usos definits pel planejament. El espais inclosos en el Parc Natural del Montseny , les masses boscoses, les serres, els camps de cultiu, els punts d’interès paisatgístic, rutes... són elements a preservar, conservar i mantenir.
6- Identificació i protecció del patrimoni arquitectònic, històric i natural.
7- Determinació de les condicions d’ordenació i intervenció en les edificacions en SNU, tan des del punt de vista de protecció com des de la seva regulació.
8- Establir les condicions urbanístiques que afavoreixin els recursos turístics i els valors naturals i paisatgístics de la zona.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 61
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
2.1.3 Definició dels criteris d’actuació
Dotacions: espais lliures i equipaments Delimitar el sòl de sistemes per nous espais lliures i equipaments. Optimització de la situació i tipus dels equipaments de manera que ajudi a estructurar i consolidar la taca de sòl urbà i respongui a les necessitats reals del municipi (llar d’infants, habitatge dotacional... )
Teixit urbà existent Millora tipològica, rehabilitació i consolidació de les zones edificades incloses en la Secció II Conjunts d’ordenació unitària de les vigents NNSS. Definir operacions urbanes estructurades (Pla de millora urbana) per aconseguir recosir els espais vuits donant continuïtat al teixit i obtenir oferta de sòl residencial i la corresponent reserva de sòl per habitatge protegit. Redefinir les claus urbanístiques que qualifiquen el sòl urbà per tal d’oferir diversitat tipològica de les edificacions i fomentar la compactació del teixit residencial del nucli de Sant Martí. Revisió i millora de la normativa per tal definir i acotar millor els paràmetres urbanístics i els usos admesos. Manteniment del nucli històric tal com està, situant els nous creixements separats, conservant les visuals i la imatge tradicional del nucli.
El medi rural Prendre com a referència per la regulació del SNU la normativa de Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. Protecció del patrimoni natural i arquitectònic característic d’aquests entorns rurals, de gran valor paisatgístic. Protecció urbanística de les zones d’interès agrícola, forestal i paisatgístic, i medi ambiental. Protegir les edificacions existents en sòl rústic, amb valors arquitectònics, històrics, mediambientals, paisatgístics i socials mitjançant la incorporació al POUM del Catàleg de Masies. Limitar d’acord amb l’article 50 de la LUC, les possibilitats de construcció en sòl no urbanitzable. Regular i fomentar les activitats agrícoles, ramaderes i forestals de manera respectuosa amb el medi natural (és a dir permetre i afavorir aquestes activitats evitant les grans explotacions que no s’integrin a l’entorn paisatgístic on es situen) Promoure i protegir els itineraris paisatgístics com els diferents camins històrics, el GR5 i el GR2, itineraris per BTT, i les zones que actuen com a mirador.(El Meridià Verd”, la ruta Verdagueriana, el Camí de Matagalls, la Ruta de Matagalls a Montserrat... ). Promoure les activitats esportives que tenen lloc al municipi: senderisme, pràctica de BTT, hípica, golf, caça, ... Potenciar i preservar els elements territorials d’interès paisatgístic i natural, definitoris del municipi (i creadors de riquesa), afavorint el turisme de natura. Protecció dels boscos, de la vegetació de ribera i de la continuïtat dels cursos fluvials. Es donarà una protecció especial a les roques del Grau. Mantenir les línies que defineixen el perfil natural del terreny.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 62
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Promoure la implantació de tractaments autònoms de depuració d’aigües residuals a les edificacions allunyades de la xarxa col·lectiva dels nuclis. Promoure i facilitar la recuperació de les masies deshabitades (més del 50% dels habitatges estan buits). Promoure i facilitar els habitatges de turisme rural, regulant les seves diferents categories, com a motor econòmic important per al municipi, tenint en compte el seu potencial paisatgístic i la seva bona situació. Promoure i potenciar l’activitat econòmica a les finques rurals, afavorint una diversificació de les activitats permeses, com a activitats complementàries a l’activitat agropecuària, tenint en compte l’estat actual del sector i les perspectives ja a curt plaç. Es proposa que les activitats permeses a les finques rurals tinguin les següents limitacions, a partir de les quals ja sigui necessària la seva ubicació en un polígon industrial:
- Superfície: <300 m2 - Potència: <50 Kw - Nº de treballadors: <5
Nous creixements S’inclouen més tipologies edificatòries, tot hi que caldrà adaptar-se a l’entorn, de manera que per exemple en el cas d’habitatges plurifamiliars, l’edificació del conjunt s’assimilarà a les masies, més que als blocs d’habitatges. Es busca una certa compactació sense que comporti una desfiguració del nucli. Es disposarà d’habitatges de protecció tan per a joves com per a la gent gran. S’amplia el sòl destinat a equipaments, ampliant l’oferta d’equipaments actuals, i deixant una reserva per a futurs equipaments. Es deixa una àmplia zona verda entorn del conjunt format per l’església de Sant Martí i la rectoria, per preservar el conjunt. Les zones verdes queden comunicades entre elles i amb els espais verds i rutes de fora del nucli. Regulació de les activitats econòmiques a implantar al municipi. Regulació de les construccions, per a una millor integració al territori.
2.2 Estructura general del territori
D’acord amb les especificacions de la Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2010, de 26 de juliol, per la qual s’aprova el text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria d’urbanització; l’estructura general del territori està integrada pels terrenys que el planejament reserva per a les comunicacions, els equipaments, els espais lliures d’abast municipal o supramunicipal i les xarxes d’instal·lacions i serveis tècnics. Els factors que interactuen en el sòl no urbanitzable de El Brull i defineixen la seva estructura, són els camins rurals que configuren la xarxa local, l’espai agrari, els boscos de vegetació presents a les zones més planeres i a els riberes, l’espai edificat i altres activitats en sòl no urbanitzable. Amb independència dels usos o valors a protegir es localitzen les zones arqueològiques, per a les que s’estableixen unes mesures de protecció al seu article corresponent de la normativa urbanística.
2.2.1 Criteris d’actuació sobre el paisatge
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 63
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Definició i millora de la xarxa viaria actual, completant i facilitant al màxim els recorreguts respecte els principal pols d’atracció del nucli. Especial atenció a la interconnexió dels diversos nuclis i la millora de la xarxa de camins. Establir espais d’aparcaments en SNU pròxims al punt d’interès paisatgístics i culturals com Collformic o el turó del Mont-gròs. Estudiar la seva integració paisatgística. L’ instrument general de protecció de patrimoni del Brull serà el Catàleg de Béns a protegir que inclou les construccions, els jaciments, les fonts, els espècimens botànics i les zones d’interès que cal preservar d’acord amb el que preveu l’article 69 TRLUC. A part dels edificis d’interès que apareixen al inventari del Departament de Cultura i que en algun cas puntual mereixerien de restauració, caldrà afrontar com a gran repte del nou planejament la protecció del conjunt d’elements amb un nivell suficient d’interès local, el tractament del conjunt dels nuclis històrics així com la protecció del patrimoni natural, cultural, arquitectònic i arqueològic existent en el medi rural com a configurador del paisatge del municipi. Aquest apartat també es troba recollit àmpliament al Pla Especial del Parc Natural del Montseny i el conjunt d’estudis que en formen part. Per assolir aquests objectius serà necessari implantar mesures de millora de l’entorn, potenciant la seva personalitat i el seu valor històric a fi de guanyar atractiu perquè l’indret a protegir no es segregui de la resta del municipi. Propostes com el control de materials i cromatismes van en aquesta línia.
S’inclouen com a protecció de patrimoni, aquells elements arquitectònics que formen part dels edificis, globalment o parcial, dignes de ser conservats pel seu valor artístic o històric. Igualment, dins del no urbanitzable mereixen d’especial protecció els elements singulars propis del medi rural, que alhora accentuen el seu interès paisatgístic, tals com: edificacions singulars, masos, cabanes, fonts, arbrats, camins,...
Tots aquests elements han d’estar catalogats i s’especificaran al catàleg de béns protegits del municipi com a part integrant d’aquest Pla.
Un exemple és la important funció dels espais verds en el paisatge del Brull, ja que la major part del municipi es troba dins el Parc Natural del Montseny, permeten el desenvolupament d’activitats de lleure i el contacte social, i actuen com a vincle directe amb la natura i el camp per al nombrós nombre de visitants que té el Parc. Des del punt de vista paisatgístic s’entén l’estructura de zones verdes com una prolongació dels espais oberts exteriors cap a l’interior del nucli edificat. Com a mesures rellevants d’aquestes actuacions cal realitzar la plantació d’arbres a fi de reduir l’excés d’assolellament en l’època estival alhora que contribueix a augmentar la qualitat urbana, entesa com a indicador de benestar.
La connexió biològica entre les diferents unitats de paisatge identificades i l’adopció d’una normativa urbanística orientada cap a la protecció, la gestió i la ordenació dels paisatges identificats.
El conjunt de paisatges descrits anteriorment, són els principals testimonis de les relacions passades i presents dels habitants del Brull amb el seu entorn. Tots ells derivats de les pràctiques agrícoles, ramaderes i forestals principalment.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 64
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
2.2.2 Infraestructures de comunicació i transport proposades El sistema de comunicacions comprèn les infraestructures necessàries per a la mobilitat de persones i mercaderies, les àrees de protecció i les àrees d’aparcament corresponents.
Millora de la xarxa de comunicacions i accessibilitat als nuclis.
El pla jerarquitza la xarxa de comunicacions del municipi segons es tracti de vies d’interès supramunicipal, xarxa viària bàsica, complementària, camins i proteccions. Es regula a l’article 34 i següents de la LUC.
Millorar la xarxa d’alguns camins donant amplada suficient Aquest aspecte fa referència sobretot a alguns camins existents que porten a punts d’especial interès, com és el cas del Turó de Montgròs, on es proposa l’ampliació amb voreres en els trams on sigui possible o l’enriquiment del recorregut amb nous trams que passin separats de la carretera, tot amb la finalitat de facilitar l’accés a peu, amb bicicleta...
L’accés als paisatges antropogeogràfics es facilitarà amb la recuperació, arranjament i senyalització de senders i camins. Com a prioritats importants, aquest POUM estableix els següents criteris per estructurar la xarxa de camins rurals: - Connexions entre els espais lliures urbans i l’espai agrícola, d’interès natural i paisatgístic del territori municipal. - Donar un correcte accés a les edificacions en sòl no urbanitzable, a les explotacions i a d’altres recorreguts d’interès local. - Protecció als senders de gran recorregut .
Projectes d’urbanització complemenaris Esquemàticament els principals projectes que es contemplen són els següents: Nou accés al nucli del Brull, millorant el pas de la BV-5301 i evitant el seu pas entre l’església de Sant Martí i l’ajuntament, recuperant aquest tram de vial com a espai urbà i de passeig. Nova plaça davant l’església de Sant Jaume de Viladrover Nova plaça davant l’església de Sant Cristòfol de la Castanya. Aquesta ja havia existit antigament. Nous aparcaments a la zona de Collformic i al Turó de Montgròs. Especialment el de Collformic és d’una importància vital pel bon funcionament i gestió del Parc Natural.
2.2.3 Els espais lliures
El sistema hidràulic Formen part del sistema hidrogràfic del Brull les lleres públiques , fonts, pous i la capa freàtica que trobem al subsòl del municipi, així com les seves proteccions, que es delimiten als plànols d’ordenació. La vertebració de la xarxa hidrogràfica està molt delimitada pel sistema de falles existent al territori i la erosió diferencial. Existeixen dues conques hidrogràfiques, les dels cursos d’aigua que drenen cap al riu Congost, tributari del Besòs i dels que aboquen les seves aigües a la Tordera.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 65
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Aproximadament una quarta part del municipi corresponent a l’extrem est, és drenada pel riu Tordera la resta del municipi és drenada pel Congost (al seu pas pel municipi veí de Balenyà). Conca de la Tordera: Aquests cursos d’aigua neixen al Montseny, des del Collformic i davallen cap al sud-est. En són exemple la riera de Collformic, la de la Castanya i el torrent de la Mina.
Conca del Congost: igualment neixen al Montseny i davallen cap a l’oest i en són exemple la riera d’Avencó i del Burguès i el torrent de l’Estanyol. D’entre els cursos d’aigua del municipi del Brull cal destacar: la riera d’Avencó, classificada com a Riu de muntanya mediterrània silícica, forma part de les Masses d’aigua de referència i està protegida per la contaminació per nutrients. En segon lloc cal citar la riera de La Castanya que forma part de la capçalera de la Tordera. En general, a causa de les característiques litològiques i fisiogràfiques de les conques, que determinen un elevat pendent, a les rieres del Brull és difícil el manteniment d’un cabal mínim. La majoria dels corrents d’aigua passen per llocs molt fondos i es troben en fase d’inici o de capçalera. Tot hi així la pluviositat és notable, la mitjana de les precipitacions oscil·la entre els 700 i els 1.000mm., segons l’altura. Aquesta aigua enriqueix les capes freàtiques que són causa de notables fonts i brolladors. Al catàleg de patrimoni hi ha inventariades un total de 46 fonts. El POUM delimitarà les zones de protecció entorn els cursos, així com també els boscos i la vegetació de ribera. Dins el sistema hidrogràfic especial atenció a la protecció del tritó del Montseny.
Les zones verdes i els equipaments Delimitar el sòl de sistemes per nous espais lliures i equipaments. Optimització de la situació i tipus dels equipaments, tenint en compte la distribució de la població de forma dispersa. Completar i incrementar l’actual teixit d’espais verds urbans en el conjunt del nucli, tant en termes de superfície com de forma, connexió i disposició. Establir una estructura de parcs i places distribuïts estratègicament per les diferents zones del nucli. Potenciar les peces existents.
2.2.4 Noves infraestructures de serveis tècnics i ambientals
Subministrament elèctric Malgrat el subministrament actual es considera satisfactori, podria millorar-se el servei mitjançant mesures per reduir-ne l’impacte de l’estesa aèria mitjançant el soterrament total o parcial del cablejat. De l’estudi de les condicions climàtiques i orogràfiques de la zona se’n dedueix una bona situació per a l’establiment d’energies renovables. Aquest fet, hauria d’aprofitar-se pel municipi com la oportunitat d’obtenir una energia neta complementària al corrent continu que permeti incrementar les possibilitats i dotacions actuals, incrementant el seu valor natural i paisatgístic. A tal fi es recomana establir un seguit de mesures que permetin la seva progressiva implantació tant en serveis públics com la difusió i potenciació del seu ús per part d’entitats i habitatges privats.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 66
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Algunes de les mesures aplicables a l’edificació i regulables des de la normativa municipal poden ser: . Aprofitar la insolació i l’orientació de l’edifici. . Incorporar, sempre que sigui possible, les energies renovables en el disseny inicial. . Fer servir materials aïllants, reciclables i no contaminants. . Optar pels equipaments energètics més eficients. . Considerar la utilització d’energia geotèrmica o aerotèrmica . Considerar la instal·lació de captadors solars per a la producció d’aigua calenta sanitària (ACS) . Considerar la utilització de plafons fotovoltaics en alguna de les façanes, sobretot en habitatges de zones rurals o aïllades
Si s'adopten algunes d'aquestes solucions s'aconsegueix reduir la despesa energètica i mantenir, si no millorar, la qualitat de vida dels usuaris de l'edifici. Per altra banda des de l’ajuntament s’està estudiant la possibilitat de construir una planta de cogeneració, aprofitant la situació privilegiada del municipi per a la obtenció de la matèria prima necessària, millorant a l’hora la gestió i neteja dels boscos.
Telecomunicacions En matèria de telecomunicacions el POUM proposa la redacció d’un Pla Especial de Telecomunicacions i Radiocomunicacions per tal de estudiar les necessitats reals del municipi i la previsió futura, facilitar la implantació i completar el desplegament d’aquest tipus de infraestructures al municipi i ordenar la seva disposició en el territori de manera que es minimitzi el seu impacte visual i paisatgístic així com establir mesures correctores d’aquest impacte visual, en el supòsit que la instal.lació de les dues noves torres de telecomunicacions que s’estan tramitant resultessin insuficients.
Abastament d’aigua El POUM contempla el seguiment del Pla Director del servei d’abastament. Aquest apartat ha estat descrit al punt 1.6.2 xarxes de serveis de la present memòria.
2.2.5 Patrimoni públic de sòl i d’habitatge Vetllar perquè l'espai conformat per la vitalitat, les zones verdes, els equipaments i d'altres elements patrimonials que caracteritzen el municipi siguin de titularitat pública, és un dels objectius fonamentals del POUM del Brull.
D'acord amb els articles 153-157 TRLUC. cal vetllar també per a constituir d'altre patrimoni públic del sòl destinat a potenciar la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la conscienciació ambiental i així poder definir les estratègies per aconseguir un model urbanístic adequat pel municipi.
Es preveu la reserva d’habitatge protegit prevista pel TRLUC. El desenvolupament del planejament derivat estudiarà la idoneïtat de cada tipologia d’habitatge ja que majoritàriament es tracta d’habitatges unifamiliars aïllats o adossats i la densitat és baixa Cal tenir present que a més dels sòls de cessió per sistemes concretats per a cada sector i àmbit de gestió, el sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, que determina el POUM, s’incorpora al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge i que en el cas de terrenys d’ús residencial s’han de destinar a un règim de
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 67
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
protecció pública.
El Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, defineix a l’apartat del pla d’actuacions, l’objectiu operacional 4: "Adquirir finques per la seva integració en el patrimoni públic en base als criteris i necessitats del Pla especial en matèria de conservació, ús públic i desenvolupament socioeconòmic; i dotar-les d'una ordenació planificada".
En aquest cas es delimitarà un Pla Especial per definir els usos més adequats (usos admesos i usos prohibits): -Centre d’interpretació -Punt d’informació -Espai per conferències, concerts... -Zona d’aparcament -Sala d’exposicions, museu -Biblioteca -Habitatge -Restaurant -...
Foment de la recuperació de les edificacions existents. En cas de tractar-se de la recuperació d’una masia, l’edificació haurà de complir a més de les determinacions del propi Pla Especial, les de l’article 73 de les Normes del Pla Especial del Parc, que fan referència als equipaments de tipus "B", que són els situats en edificacions rurals aïllades, masies o similars, les quals s’habiliten per usos de caràcter públic o interès col·lectiu. Segons l’article 74, l’àmbit concret de l’edificació i aparcaments no pot accedir d’una Ha.
2.2.6 Preservació dels valors paisatgístics, arquitectònics arqueològics i culturals Alguns indrets presents a El Brull, caracteritzats per l’existència d’elements de patrimoni arqueològic, o de patrimoni natural, són zones d’un alt valor cultural, natural i paisatgístic que podrien ser molt ben acceptades pels habitants del municipi un cop condicionades amb un mínim d’infraestructures.
El POUM proposa: - Adequació tipològica, rehabilitació i consolidació de l’edificació existent - Control de material i cromatisme. - Ajustar la regulació normativa del nucli amb especial atenció a la integració i al manteniment del seu caràcter actual. - Potenciar l’arquitectura tradicional i/o històrica del municipi. - Igualment dins del sòl no urbanitzable mereixen d’especial protecció els elements singulars propis del medi rural.
Protecció del patrimoni cultural i arquitectònic i paisatgístic existent que configura el paisatge del municipi: En el POUM es regulen els habitatges en el sòl no urbanitzable i l’aparició d’activitats poc
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 68
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
compatibles amb el paisatge dels camps de conreu, per tal d’evitar la seva dispersió per tot el territori o, garantir al màxim la seva integració en el paisatge. La ocupació de les masies es un fet de vital importància per a minimitzar els incendis, des del punt de vista que comporten un manteniment de l’entorn en bon estat i una vigilància del paisatge.
Elements o conjunts d’interès local, tals com són alguns jaciments arqueològics, edificacions singulars, masos, fites de terme, fonts, murs de pedra, ….
Tots ells han estat catalogats i s’especifiquen al Catàleg de Masies i Cases Rurals i en el Catàleg de Béns Protegits al municipi que es presenta en aquest document.
El POUM reconeix i protegeix el valor ecològic, geològic i paisatgístic de la zona coneguda com les Roques de Sant Jaume, on trobem sòls tan prims (terraprims) que fan difícil el desenvolupament de vegetació arbòria i arbustiva que necessita més profunditat per les seves arrels. La vegetació que realment domina aquestes codines són les plantes llenyoses aromàtiques com la farigola, el serpoll, la sajolida, .... i multitud d’espècies anuals de diverses famílies pròpies dels prats mesòfils i altres força rares. També és remarcable la comunitat de diverses espècies de crespinells que està considerat com a hàbitat d’interès comunitari prioritari (codi 6110) per la Directiva 97/62/CE. A més s’hi pot trobar una àmplia diversitat d’orquídies pròpies d’aquests ambients i de reduïda distribució.
2.3. Règim del sòl i sectors de planejament
D’acord amb les exigències del TRLUC i segons les directrius i previsions del Pla, s’estableix i es delimita la classificació del sòl en: - Sòl Urbà: Consolidat (SUC) / No consolidat (SNC) . - Sòl No Urbanitzable (SNU).
El POUM d’El Brull no classifica Sòl Urbanitzable (SUD)
2.3.1 Sòl urbà Els criteris emprats per a la delimitació del sòl urbà són els continguts en l’art. 26 de pel TRLUC, recollint com a sòl urbà consolidat les àrees consolidades per l’edificació, o bé que compten amb tots els serveis urbanístics bàsics i aquelles a les quals només manca, per assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització. La resta de sòl urbà s’ha considerat no consolidat. El nivell de consolidació per a la urbanització i per l’edificació del sòl urbà, així com l’estructura de la propietat existent, determina que les cessions obligatòries i gratuïtes i els altres deures dels propietaris del sòl urbà (consolidat i no consolidat), estiguin subjectes a les especialitats de gestió dels articles 42, 43 i 44 LUC
Un dels objectius del POUM és completar i compactar el teixit urbà que presenta encara importants buits donada la gran dimensió de les parcel.les que dificulta la seva venda i posterior edificació.
La intervenció del POUM en aquest sòl és principalment a nivell de normativa. S’han reajustat les claus urbanístiques existents i s’han creat de noves de manera que sigui més
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 69
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
fàcil la reparcel.lació de les parcel.les grans i amb les noves claus afavorir l’aparició de noves tipologies edificatòries. Per altra part el POUM redueix sensiblement la superfície de sòl urbà del nucli de Sant Martí atenent a la seva realitat física (zones amb pendent superior al 20%) i a la extensa superfície classificada per les Normes Subsidiàries vigents que resulta excessiva donada la baixa ocupació del sòl. De totes maneres aquesta reducció de sòl s’ha aplicat amb moderació donat que el nucli es troba dins el Parc Natural del Montseny i això pot suposar un greu inconvenient per el seu creixement en un futur més o menys llunyà.
L’ordenació i regulació del sòl urbà, queda establerta mitjançant la categorització d’unes zones en funció del seu ús. Aquestes zones són les enumerades a continuació i en el seu article corresponent de la Normativa Urbanística d’aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal es regulen els seus usos o legislació corresponent en cada cas:
- Nucli Antic (Clau 1) - Urbà Tradicional (Clau 2) - Ordenació en illa oberta (Clau 4) - Cases unifamiliars aïllades (Clau 5)
En la delimitació de sòl urbà es plantegen 5 actuacions puntuals i diferenciades que tenen un objectiu comú, que és la millora de la estructura urbana, la compleció dels sistemes i del teixit urbà. Així, aquests àmbits de sòl urbà, segons el grau d’actuació necessària per a transformar-los, es diferencien en dos grans grups. Els Polígons d’Actuació Urbanística (PAU), i els Plans de Millora Urbana (PMU). Aquests són :
Sòl urbà consolidat El POUM proposa diferents Polígons d’Actuació Urbanística en sòl urbà consolidat:
- PAU 1, Criviller – Mas - PAU 3, Camí del Maset - PAU 4, Camí del Serrat
Sòl urbà no consolidat El sòl urbà no consolidat delimitat pel POUM s’ha de definir i desenvolupar mitjançant un Polígon d’Actuació urbanística i un Pla de Millora Urbana:
- PAU 2, Puigcastellar - PMU 1, Pedra de l’altar
Aquest pla de millora incorpora part de sòls que ja han estat cedits i que actualment corresponen a sistemes d’espais lliures.
Conceptes generals del creixement residencial Actualment, la casa unifamiliar, d’una o de dues plantes amb terreny lliure, és la tipologia predominant a El Brull, amb l’inconvenient del consum extensiu de sòl, de l’increment de les xarxes d’infraestructures i el cost del seu manteniment. En canvi, aquest model d’habitatge és, per als promotors i compradors, l’expressió d’una “alta qualitat de vida” i, per tant, la màxima aspiració dels compradors quant a una inversió segura i revaloritzable, en detriment del "pis" en propietat horitzontal, que es construeix en els blocs plurifamiliars de les ciutats més properes.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 70
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Aquest Pla d’Ordenació vol en la mesura de les possibilitats, sota el precepte de la sostenibilitat, replantejar la coexistència d’aquesta tipologia, amb una altra de més densa, que permeti un consum de sòl més racional, que possibiliti una política de sòl i habitatge social. Es pretén que comencin a aparèixer a El Brull altres tipologies com l’habitatges en filera o plurifamiliars en barra o torre que donades les característiques del municipi seran de baixa densitat sempre però que permetran plantejar un re-equilibri en la construcció del parc d’habitatges.
2.3.2 Sòl no urbanitzable Es classifiquen com a sòl no urbanitzable tots aquells terrenys que, a més de complir els requisits establerts a l’article 32 TRLUC, ateses les previsions de creixement racional i sostenible del municipi, destaquen per la necessitat o conveniència d’evitar la seva transformació per tal de protegir el seu interès connector, natural, agrari o paisatgístic; així com la concurrència d’altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic. El Brull compta amb una extensió de terrenys de característiques singulars que mereixen una especial atenció, atès que es pretén la seva conservació com a sòls d’alt valor agrícola, forestal i paisatgístic que són; i garantir així l’equilibri entre l’ecosistema natural que configuren i els seus usos predominants. La presència d’instal·lacions i serveis tècnics en sòl no urbanitzable és una servitud ineludible en aquest tipus de sòl. L’objectiu del planejament és el de possibilitar la implantació, manteniment i ampliació, en cas que sigui necessari, d’aquests serveis tècnics i ambientals, de manera compatible amb la preservació de l’agricultura, els sistemes naturals i l’adequació paisatgística de les instal·lacions.
Les singularitats territorials del municipi queden reflectides en l’ordenació del sòl no urbanitzable, on s’especifiquen els diferents tipus de sòl, a partir dels quals el Pla defineix l’estat del medi natural, els seus valors i les línies d’actuació que garanteixen la seva conservació mitjançant l’establiment de les diferents mesures de protecció i condicions d’ús. Consideració específica mereix el sòl inclòs en Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny. El POUM recull en la seva normativa i qualificació del sòl les zonificacions que estableix aquest document i la seva normativa específica.
Per a la preservació del medi natural s’ha dut a terme la ordenació i regulació del sòl no urbanitzable, mitjançant la categorització d’unes zones en funció del seu ús o valor a protegir. Aquestes zones són les enumerades a continuació i en el seu article corresponent de la Normativa Urbanística d’aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal es regulen els seus usos o legislació corresponent en cada cas:
- Agrícola de valor ( clau 21). - Forestal de valor ( clau 22). - Espais d’interès geològic i paisatgístic ( clau 24) - Espais naturals protegits ( clau 25). - Altres usos (clau 26)
Plans especials urbanístics El POUM delimita en sòl no urbanitzable 3 plans especials amb objectius diversos, d’ordenació, canvi d’ús i/o protecció de les edificacions existents i l’entorn.
- PEU1 – Font del Faig – Collformic
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 71
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
- PEU2 – Turó de Montgròs - PEU3 – Casademunt
2.4 Quadres de dades
Potencial Habitatges
Habitatges de protecció pública Habitatges totals existents proposats totals existents proposats totals CLAU Descripció 1 Nucli antic 101 2 Urbà tradicional 4 Ordeanació illa oberta 6 6 5 Cases unifamiliars aïllades 23 54 77 Total Sòl urbà no inclòs a àmbit d'actuació 6 6 24 54 78 NP FP Nom 1 PA CRIVILLER-MAS 112 2 PA PUIGCASTELLAR 44 3 PA CAMÍ DEL MASET (subsector 3.1) 1 3 4 PA CAMÍ DEL MASET (subsector 3.2) 4 4 8 4 PA CAMÍ DEL SERRAT 2 1 3 1 PMU PEDRA DE L'ALTAR 40 40 Total Sòl urbà inclòs a àmbit d'actuació 00 8 5361 Cases rurals o masies 0 87 0 87 Altres habitatges existents 0 4 0 4 Total Sòl no urbanitzable 091091
TOTAL municipi 0 6 6 123 107 230
En total a El Brull hi ha un potencial de 107 nous habitatges, 53 dels quals formen part de les propostes de planejament derivat i àmbits d’actuació la resta corresponen a parcel.les lliures d’edificació tant del nucli de Sant Martí com de l’Estanyol.
Potencial de sostre edificable dels nous àmbits de planejament.
Superfície Sostre Habitatges Àmbits potencial potencials NP FP Nom 1 PA CRIVILLER-MAS 18.652,42m² 0.500,00m² 1 2 PA PUIGCASTELLAR 14.523,47m² 1.600,00m² 4 3 PA CAMÍ DEL MASET 3.1 17.877,42m² 1.200,00m² 3 CAMÍ DEL MASET 3.2 25.845,68m² 1.035,00m² 4 4 PA CAMÍ DEL SERRAT 26.952,81m² 0.600,00m² 1 1 PMU PEDRA DE L'ALTAR 59.462,44m² 7.500,00m² 40 Total Sòl urbà inclòs a àmbit d'actuació 163.314,24m² 12.435,00m² 53 TOTAL municipi 163.314,24m² 12.435,00m² 53
D’acord amb l’article 57 del TRLUC modificat per l’article 20 de la Llei 3/2012 de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, el POUM de El Brull no estableix reserva mínima de sòl per habitatge de protecció pública ja que únicament
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 72
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
distingeix entre sòl urbà i sòl no urbanitzable i es compleixen els requisits que estableix l’esmentat article. No obstant s’ha considerat oportú que el municipi disposi d’una reserva de sòl per habitatge protegit en una de les parcel.les que són de propietat de l’ajuntament situades a l’Estanyol. El sostre potencial destinat a habitatge protegit és de 660 m2 que corresponen a un màxim de 6 habitatges.
Règim del sòl i qualificacions
Total règim municipi Superfície % en ha Sòl urbà consolidat (SUC) 44,44 1,08 Sòl urbà no consolidat (SNC) 6,47 0,16 Total sòl urbà 50,91 1,24
Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 0,00 0,00 Sòl urbanitzable no delimitat (SND) 0,00 0,00 Total sòl urbanitzable 0,00 0,00
Total sòl no urbanitzable (SNU) 4.053,68 98,76
Superfície del municipi 4.104,59 100,00
Sòl urbà
Sòl urbà consolidat SUC Sòl urbà no consolidat SNC Total sòl urbà m² sostre m² sostre m² sostre m² m² m² % CLAU Descripció residencial residencial residencial SISTEMES XVViari 58.243,30 7.386,81 65.630,11 12,89 HI Hidràulic 2.063,37 544,00 2.607,37 0,51 VPEspais lliures / zones verdes 64.799,20 11.644,70 76.443,90 15,02 EQEquipaments 30.085,30 2.789,84 32.875,14 6,46 TAServeis tècnics i ambientals 5.913,80 5.913,80 1,16
ZONES 1bNucli compacte 1.229,14 761,00 1.229,14 761,00 0,24 2bUrbà tradicional 2.077,87 1.038,93 2.077,87 1.038,93 0,41 4 Ordenació en illa oberta 32.425,90 7.500,00 32.425,90 7.500,00 6,37 4c.hpOrdenació en illa oberta.H Protegit 2.209,36 660,00 2.209,36 660,00 0,43 5bCases unifamiliars aïllades 201.280,36 40.256,07 9.906,34 1.600,00 211.186,70 41.856,07 41,48 5cCases unifamiliars aïllades 46.321,50 6.948,23 46.321,50 6.948,23 9,10 5dCases unifamiliars aïllades 17.329,14 1.732,91 17.329,14 1.732,91 3,40 5eCases unifamiliars aïllades 12.820,74 1.282,07 12.820,74 1.282,07 2,52
TOTAL 444.373,08 52.679,22 64.697,59 9.100,00 509.070,67 61.779,22 100,00
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 73
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
Sòl no urbanitzable
Total de sòl no urbanitzable CLAU Descripció m² %
SISTEMES XVViari 50.497,00 0,12 FVFerroviari 39.226,16 0,10 EQEquipaments 6.081,78 0,02 VPEspais lliures / zones verdes 1.530,56 0,00 TAServeis tècnics i ambientals 4.072,28 0,01 HIHidrogràfic 136.744,31 0,34 TIPUS DE SÒL 21Agrícola de valor 2.745.550,00 6,77 22aForestal de valor-Bosc Dens 1.152.870,00 2,84 22b Forestal de valor-Bosquines i Prats 239.150,00 0,59 24 Espai d'Interès Geològic i Paisatgístic 897.994,24 2,22 25aZona de Reserva Natural 4.482.750,00 11,06 25bD'interès ecològic i paisatgístic 11.180.600,00 27,58 25cZona d'Interès Natural 17.604.100,00 43,43 25d Enclavaments agrícoles d'Interès Natural 1.102.850,00 2,72 25e Ús esportiu-Golf en zona d'Interès Natural 223.732,00 0,55 26aAltres usos existents-Golf 669.044,00 1,65 TOTAL 40.536.792,33 100,00
Sectors de planejament i gestió del pla
Edif. Densitat NP RS FP NOM Ús Superfíciebrut htges./ha 1 SUC PAU CRIVILLER-MAS 5d,TA 18.654,00 2 SNC PAU PUIGCASTELLAR 5b,TA 14.473,00 0,11 2,77 3 SUC PAU CAMÍ DEL MASET 3.2 XV 25.839,00 3 SNC PAU CAMÍ DEL MASET 3.1 5b,5c,VP 17.877,00 0,07 2,20 4 SUC PAU CAMÍ DEL SERRAT XV 26.953,00 5 SNC PMU PEDRA DE L'ALTAR 4,EQ,VP 60.629,00 0,15 6,59 6 SNU PEU FONT DEL FAIG-COLLFORMIC 25b 39.145,00 7 SNU PEU TURÓ DE MONTGRÒS 25c 45.730,00 8 SNU PEU CASADEMUNT 26c 131.643,00
Estàndard de zona verda
m² de zona verda per 100 m² de sostre residencial no inclòs en cap 119,38 sector de planejament urbanístic
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 74
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
2.5. Adecuació del POUM al Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals
2.5.1 Antecedents El Pla Territorial de les comarques centrals (PTPCC) El PTPCC es va aprovar definitivament el 16 de setembre de 2008, i va ser publicat a efectes d’executivitat el vint-i-dos d’octubre de 2008.
“El Pla Territorial de les comarques centrals ordena el territori de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès, que integren l’àmbit funcional de planificació delimitat pel Pla Territorial general de Catalunya, aprovat per Llei 1/1995 de 16 de març, modificada perla Llei 24/2001 de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com àrea funcional de planificació. Per aquest àmbit el Pla estableix determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les d’infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic ”. (Art. 1.1. PTPCC)
2.5.2 Relació jurídica entre el POUM i el Pla Territorial parcial de les Comarques Centrals Normativa aplicable - Article 13 TRLUC, Text Refós de la Llei Urbanisme , Decret legislatiu 1/2010. - Article 1.8; 1.10; 1.16 i Disposició Transitòria Quarta del PTPCC.
(TRLUC) Article 13. Jerarquia normativa i coherència del planejament urbanístic. 1. El principi de jerarquia normativa informa i ordena les relacions entre els diferents instruments urbanístics de planejament i de gestió regulats per aquesta Llei. 2. Els plans urbanístics han d’ésser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l’acompliment.
Relació jurídica entre ambdós instruments de planejament De la lectura de la normativa aplicable, s’implica que: - El PTPCC és vinculant per a tots els plans d’ordenació urbanística municipal, les seves revisions i els plànols parcials de delimitació. El POUM del Brull, està sotmès a les determinacions del PTPCC, atès que la seva aprovació inicial és posterior a l’aprovació de definitiva del PTPCC. - El PTPCC és vigent a partir de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva . L’acord d’aprovació es va fer el 22 d’octubre de 2008. - El POUM del Brull precisarà de la inclusió d’un apartat en la Memòria que justifiqui la seva adequació al PTPCC. - El grau de vinculació normativa de les determinacions del PTPCC, varia segons siguin Normes, Directrius o Recomanacions. Les normes i directrius són d’obligat compliment i vinculen tant els particulars com l’administració.
El POUM del Brull haurà de respectar les Normes, “disposicions de formulació precisa i d’obligat compliment pel planejament urbanístic”. Haurà de concretar les Directrius, “estratègies o pautes d’actuació que han de ser concretades en documents normatius de menor escala, especialment pel planejament urbanístic”.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 75
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
2.5.3 Anàlisi de l’adequació del POUM DEL BRULL al Pla Territorial parcial de les Comarques Centrals
2.5.3.1 Sistema d’espais oberts. - El sistema d’espais oberts del Brull comprendrà tot el sòl classificat com a no urbanitzable . La precisió dels límits s’efectuarà pel planejament urbanístic municipal, d’acord amb els paràmetres de l’art. 2.2 i 2.4 PTPCC.
- En el procés de planejament urbanístic, respecta els principis rectors establerts en l’art. 2.2 PTPCC.
- Les normes relatives al sistema d’espais oberts del PTPCC prevaldran sobre les prescripcions del planejament urbanístic, si són més restrictives que aquelles (art. 2.3 i 2.4 PTPCC).
- el POUM del Brull pot fer precisions a la regulació i delimitació del sistema d’espais oberts, en els següents aspectes:
a) Podrà establir subtipus d’espais no urbanitzables que consideri adequats, sempre que no siguin contradictoris amb el PTPCC(art. 2.3 PTPCC). b) Pot precisar límits per raó de la seva escala més detallada en els plànols d’ordenació, respectant l’art. 2.4 PTPCC.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 76
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
- El sòl de protecció especial regulat pel PTPCC, mereix una atenció especial pel POUM del Brull. a) El PTPCC defineix pel Brull una àmplia zona de protecció especial coincidint amb els límits del Parc Natural del Montseny. A la zona planera de Sant Jaume de Viladrover hi ha dos àmbits de protecció territorial, un sòl d’interès agrari i paisatgístic i un de sòl d’interès estratègic, aquest últim situat al límit amb el nucli de Sant Miquel de Balenyà. El POUM del Brull manté aquestes zones de protecció i inclou també les de protecció del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. b) El POUM regula el sòl de protecció especial segons les qualificacions: agrícola de valor, clau 21; forestal de valor , clau 22; espais naturals protegits, clau 25 i altres usos, clau 26. c) El sòl de protecció territorial està regulat per lesqualificacions: agrícola de valor, clau 21; forestal de valor , clau 22. d) Es sotmet a un règim especial de protecció, d’acord amb l’art. 47.5. TRLUC, i s’estableix la incompatibilitat de totes les actuacions d’edificació o transformació de sòl que pugui afectar els valors protegits. e) Només es podran autoritzar certes edificacions de nova planta o ampliació de les existents . f) S’estableix un règim específic per permetre el desenvolupament d’activitats, construcció d’infraestructures i altres construccions.
- EL POUM del Brull té com a finalitat la Protecció del patrimoni arquitectònic rural ,i adopta un conjunt de mesures en la seva defensa:
a) Es formula l’Inventari de construccions en sòl no urbanitzable. b) Es formula la redacció del Pla Especial de protecció del patrimoni de masies i cases rurals, que formarà part del planejament urbanístic municipal. c) Mitjançant el Pla Especial regulador de les masies i cases rurals, es permet la seva conservació i millora.
- Protecció expressa del paisatge rural, en compliment del que disposa el PTPCC, mitjançant referències expresses en les Normes Urbanístiques. Les construccions en sòl no urbanitzable hauran d’integrar-se en el paisatge.
- També es recull la protecció específica per preservar la vegetació riberenca .
- Les activitats extractives s’adequaran al que disposa l’art. 2.17 PTPCC, per menció expressa de les Normes Urbanístiques del POUM del Brull
- Les edificacions preexistents amb usos no admesos en sòl no urbanitzable, incloses en l’Inventari de immobles en sòl no urbanitzable, es regiran pel que disposa el POUM del Brull.
2.5.3.2 Sistema d’assentaments urbans El Pla Territorial de les Comarques Centrals marca com a estratègia un creixement moderat al nucli de Sant Martí del Brull. Aquest tipus de creixement està destinat a nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 77
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
urbanes. Segons l’article 3.7 de les Normes d’ordenació territorial, correspon una extensió urbana admissible:
Moderat E=30*A*f/100
E: superfície d’extensió urbana admissible A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent f: factor de correcció per a nuclis de petit dimensió.
Segons la ordenació del POUM la superfície de l’àrea urbana (A) a considerar en el càlcul (E) del nucli de Sant Martí és de 20,35 Ha. dins la que es comptabilitzen els àmbits següents: - El sòl urbà consolidat no subjecte a cap figura de planejament derivat. - La totalitat dels polígons d’actuació proposats.
Com que A es inferior a 50 Ha. f=(18+A – 0,005*A2) /(A+5) de manera que el factor corrector a aplicar és: 1,43.
La superfície d’extensió admissible és de 8,74 Ha.
L’extensió de creixement de la proposta del POUM és de 6,47 Ha.
El mateix pla fa un seguit de recomanacions i mesures específiques per protegir i potencial els nuclis petits, que el POUM recull: 1- Mantenir l’activitat agrària amb el recolzament, si cal, de petites instal·lacions agroalimentàries, que es poden integrar als propis nuclis. 2- Potenciar la creació de distintius d’origen i qualitat alimentària. 3- Potenciar la creació de microempreses i iniciatives relacionades amb els productes endògens de la zona. 4- Potenciar l’establiment d’una xarxa de telecomunicacions de qualitat. 5- Fomentar petites promocions d’habitatge protegit per fixar població jove. 6- Promoure iniciatives de revalorització del patrimoni cultural i natural, per exemple, mitjançant projectes de paisatge. 7- Facilitar l’acolliment de turisme rural i cultural. 8- Facilitar la instal·lació d’activitats professionals o artesanes. 9- Fomentar la implantació del transport col·lectiu a la carta per a la gent que no pot utilitzar el vehicle privat per als seus desplaçaments.
El nucli del Brull ja històricament ha representat el centre del municipi, entorn l’església de Sant Martí. És també on es concentren els equipaments existents: ajuntament, pistes poliesportives, punt d’informació del Parc Natural del Montseny, i sala polivalent.
Recentment ha sofert petites transformacions urbanístiques i petits creixements amb habitatges unifamiliars situats en grans parcel·les. Aquestes edificacions s’han separat lo suficient del nucli històric com per permetre mantenir el seu caràcter, les visuals i la integració a l’entorn. Les propostes del POUM pretenen mantenir aquest respecte i integració, permetent un petit creixement necessari per a fixar la població, millorar els serveis i ampliar el ventall d’activitats possibles dins el nucli. La proposta es basa en una adaptació a la topografia i a les preexistències existents, compactant i ajustant el límit del sòl urbà a les zones amb possibilitats reals de creixement. Seguint aquesta línia també es proposa un creixement que permeti una millora considerable de la oferta de tipologia edificatòria, anant des d’habitatges unifamiliars aïllats en parcel·les de diferents tamanys,
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 78
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
habitatges adossats i inclús petites edificacions amb habitatge plurifamiliar, estudiant acuradament la normativa que els reguli, per tal d’obtenir un resultat adaptat a l’entorn i a les especials característiques del municipi.
El PTPCC no reconeix com a tal, el nucli de Sant Jaume de Viladrover i per tant no hi assigna cap estratègia de creixement. El POUM hi planteja un Pla Especial per a permetre la ordenació de la zona respectant la ocupació existent, però permetent la reforma de les edificacions existents, adequant també els seus usos. El Pla Especial també haurà de definir la vialitat i espais públics com la plaça de davant de l’esglèsia.
El PTPCC reconeix com àrea especialitzada d’ús residencial la urbanització de l’Estanyol. La proposta del POUM no planteja cap actuació ni proposta de creixement en coherència a les determinacions del PTPCC.
2.5.3.3 Sistema d’infraestructures de mobilitat El sistema d’infraestructures de la mobilitat, compren la xarxa viària, i altres infraestructures fixes i també el sistema logístic i els intercanviadors nodals associats als anteriors.
El PTPCC atorga una única tipologia a les carreteres del terme municipal del Brull.
La carretera LV-5301: Es consideren via integrada pel PTPCC, i no es preveu la seva modificació (art. 4.6 PTPCC). En el POUM del Brull s’indica en el Plànol d’ordenació pertinent, i estableix mesures de protecció (règim d’afeccions)
Camins rurals, camins d’interès comarcal, camins d’accés a masies.: Els PTPCC els contempla com a integrants de a xarxa capil·lar, i els sotmet a l’art. 4.7 PTPCC. El POUM del Brull regula les característiques de les vies, com a part del sistema de comunicacions respectant les directrius del PTPCC i les del Pla Especial del Parc Natural del Montseny.
2.5.3.4 Paisatge El POUM del Brull, haurà de complir les disposicions del PTPCC, reguladores del paisatge.
El PTPCC estableix normes per a regular directament els fenòmens de transformació del paisatge. Es defineix el paisatge en l’art. 6.1.12 PTPCC.
S’estableixen les condicions generals d’intervenció en els paisatges rurals, per a les edificacions aïllades per les edificacions agràries en paisatge rural (art. 6.2, 6.3 i 6.5 PTPCC).
S’estableix la necessitat de que s’incorpori un Estudi d’impacte i integració paisatgística en: - infraestructures (6.4 PTPCC) - edificacions aïllades (6.4.3 PTPCC). -actuacions d’urbanització i edificació formalment diferenciades de les àrees urbanes que s’admetin en sòl de protecció territorial o preventiva.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 79
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull
El PTPCC fixa expressament les Condicions que han de complir les edificacions aïllades en medi rural, les tanques i la necessitat de que l’òrgan competent en matèria de paisatge emeti informe previ.
2.5.4 Conclusions Cal respectar la relació jeràrquica dels dos instruments de planejament. El POUM del Brull està sotmès a les determinacions del PTPCC, en conseqüència la seva regulació haurà de respectar i ser conforme a les prescripcions del PTPCC.
MEMÒRIA – Aprovació Inicial Pàg. 80