Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

GEOZONA 219 SOBREVIA - COLL DE ROMAGATS

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL La Conca de l'Ebre és reblerta per materials sedimentaris d’edat terciària, coincidint amb l’aixecament de les dues serralades que conformen l’orografia catalana: els Pirineus i les Serralades Costaneres Catalanes. Els primers estadis de reompliment de la conca esdevingueren a les vores amb sediments continentals en forma de ventalls al·luvials. En aquesta zona, que se situa en un marge de conca, afloren magníficament aquests dipòsits, d’intensíssim color vermell, posant al descobert una gran quantitat de fàcies i estructures sedimentàries que ens permetran, pas a pas, reconstruir espaial i temporalment aquest sector de la Conca de l'Ebre. El seu interès rau en el fet de què són uns dipòsits relativament poc coneguts. S'ha parlat i publicat molt sobre els sediments marins que afloren just per sobre, com la Fm. , les Margues de i els esculls associats, com és el cas del Puigsagordi o l’escull de la Trona, però no gaire sobre ells, encara que són un registra geològic de primeríssim ordre. Però n’hi ha d’altres raons que fan d’aquests sediments quelcom important: la quantitat i qualitat de diferents fàcies de caire continental (dipòsits conglomeràtics, sorrencs, paleosòls carbonàtics, etc.), la gran facilitat per accedir-hi als diferents afloraments i l’extraordinària bellesa del paisatge osonenc, amb les enormes cingleres vermelles i flanquejat per l'omnipresent Matagalls. Tot això fa que tant la visita del científic com la del turista esdevinguin experiències difícils d’oblidar.

Panoràmica aèria de d’espectacular cinglera vermella de la sèrie continental de l'Eocè inferior de la Plana de Vic. En segon terme, la Plana de Vic. Al fons, les primeres estribacions prepirinenques. Foto: A. Teixell

Dr. Roux, 80 08017 Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Collet de Sobrevia 2. Camp del Timonar 3. Turó de l'Enclusa 4. Eix Transversal - Sant Sadurní d'Osormort 5. Eix Transversal - La Fullaca 6. Coll de Romagats

COMARCA: MUNICIPI(S): Seva, , , Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d’Osomort

DADES FISIOGRÀFIQUES La zona és situada a cavall entre les províncies de Barcelona i , a la part més oriental de la comarca de l'Osona, flanquejada per les poblacions de Seva al sud, de Sant Julià de Vilatorta al nord, de Taradell a l’est i de Viladrau a l’oest. Aquesta geozona comprèn, fonamentalment, la cinglera vermella que s’estén per tota la vessant oriental del massís de Collsacabra, limitada al nord per l'Eix Transversal i al sud per les estribacions septentrionals del , d'on sobresurten el Puig Moltó, el Puig-L'agulla i el Turó de l'Enclusa. El límit oriental el conforma la Riera Major, eix hídric de primer ordre del Collsacabra. El punt més alt, el Turó de l'Enclusa (anomenat així per la seva peculiar morfologia), és un excel·lent mirador des d'on es pot observar una gran part de les contrades osonenques, com la Plana de Vic, el Matagalls, els cingles del Far i, fins i tot, els primers contraforts pirinencs. I als punts més baixos, al Pla Rosell, és on neix el riu Gurri, afluent del Ter que voreja la ciutat de Vic pel seu costat oriental i que s’uneix a aquest al poble de .

CONDICIONS D'ACCÉS L’accés a la geozona és extremadament senzill, a l’igual que passejar per ella, ja que hi ha un gran nombre de carreteres i pistes forestals que la creuen, tant transversalment com longitudinalment. Pel sud la creua, i la limita, la carretera BV- 5303, que uneix Seva i Viladrau. La carretera GIP-5251 permet el desplaçament longitudinal per la geozona, ja que va de sud a nord. Pel centre la travessa la carretera B-520, que ve des de Taradell. I pel nord tenim dues opcions: la carretera BV-5201, que passa pel Coll de Romagats i ens trasllada a Sant Julià de Vilatorta, o bé l'Eix Transversal. A més de les carreteres, el senderol de gran

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural recorregut GR-2 també travessa la zona de nord a sud, pel que és un bon què per planejar un itinerari per la zona atesa la bona senyalització dels GR. I si ens volem perdre una mica per gaudir del paisatge, només cal parar a la Collada del Vilar, encreuament de la majoria de camins que transiten per la zona.

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Ús forestal; és pràcticament tot dominat per bosc. Allà on hi ha camps, l'ús del sòl és agrícola i ramader. A l'Eix Transversal i a les diferents carreteres el sòl té un ús viari.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA La Conca d’avantpaís Sudpirenenca Oriental es troba al NE de la Península Ibèrica, limitada por un marge de conca actiu al nord (Pirineus) i un marge passiu al sud (Serralades Costaneres Catalanes). Aquesta disposició divideix la conca en dos sectors ben diferenciats (septentrional i meridional). A l’oest està limitada per la rampa lateral de les unitats encavalcants pirinenques, també denominada "falla del Segre". La sedimentació del sector meridional, inicialment continental, ocorregué al Paleogen inferior, entre el Thanetià superior i el Cuisià. Posteriorment, al Paleogen mig i superior, el reompliment de la conca fou preferentment de caràcter marí i deltaic. L’àrea font d’aquests sediments se situa a la Serralada Costanera Catalana i, concretament, al massís del Montseny, que és format majoritàriament per roques paleozoiques (pissarres, esquists i granits) d’edats que oscil·len entre el Cambro-Ordovicià i el Carbonífer. També afloren roques mesozoiques d’edat triàsica (fàcies Buntsandstein i Muschelkalk). Al sector situat entre Seva i es pot trobar una bona mostra d’aquestes fàcies continentals de l'Eocè inferior. Segons Colombo (1980), en aquesta zona s’individualitzen tres formacions litostratigràfiques: Fm. , Fm. Vilanova de Sau i Fm. Romagats.

PARAULES CLAU Ambient continental, Arenita, Batòlit, Calcreta, Cambro-Ordovicià, Conca d’avantpaís, Conglomerat, Dic, Discordança, Dolocreta, Dolomia, Eocè, Estrat, Estratificació encreuada, Estratificació hummocky, Estratigrafia, Fàcies al·luvials, Falla normal, Fil·lita, Granitoid, Gres, Laterita, Lutita, Marge passiu, Metamorfisme de contacte, Metamorfisme regional, Paleocanal, Paleocè, Paleogen, Paleosòl, Peneplana, Pòrfir, Red-bed, Ripple, Rubefacció, Rudita, Sedimentació al·luvial, Sedimentologia, Tardihercinià, Tectònica, Tectònica herciniana, Tectònica polifàsica.

EDAT DEL MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS Cambro-Ordovicià, Paleogen – Paleocè i Paleogen - Eocè

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL L'interès d’aquesta geozona rau en aspectes sedimentològics de caire continental. Més concretament, de tipus al·luvial: s’hi observen, en les diferents fàcies que s’hi troben, processos de meteoritzacions antigues, processos d'avingudes catastròfiques (riuades), processos fluvials canalitzats, formació de paleosòls (hi ha afloraments espectaculars d’arrels fòssils molt ben preservades), antics llacs, etc. Això fa que aquesta geozona sigui perfecte per ensenyar aquest tipus de geologia a tots els nivells educatius, des de un nivell profà o divulgatiu fins a un nivell universitari o superior. A més a més, el fet que no hagi estat ben estudiada li otorga una molt bona puntuació a l'interès científic, tant en els camps de l’estratigrafia i sedimentologia com als estudis petrològics i diagenètics. Un valor afegit a aquests és el valor paisatgístic: extensos boscos humits, rieres curulles de vegetació i grans muntanyes flaquejant la zona obsequien al turista amb un dels paisatges més bells de Catalunya. Si a això li afegim el fet que és una zona molt humida i que a la tardor hi creixen enormes quantitats de bolets (apart de la policromia tardorenca característica dels boscos caducifolis), l'interès turístic s’incrementa notablement.

Interès turístic: 4 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 4 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4 Interès científic: 4

ANÀLISI COMPARATIVA Els materials que afloren en aquesta geozona són molt ben correlacionables, tant per edat com per tipus de fàcies, amb els nivells més baixos dels antics ventalls al·luvials de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, així com amb tots els dipòsits al·luvials adossats a la Serralada Costanera Catalana (Gandesa, Montsant, Montclar, Platja de Pals, , etc.) i al marge orogènic dels Pirineus (Sant Llorenç de Morunys, Serra dels Bastets, Serra de Picancel i Tubau, Sant Jaume de Frontanyà, Mallos de Riglos - Agüero - Murillo, etc.). A nivell internacional, són semblants a tots els sediments molàssics de les grans serralades alpines (que són les més modernes), con l'Himalaia, les Rocalloses, l'Atlas, les Bètiques, els Alps, els Càrpats, etc.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS L’altre valor patrimonial que regna en aquesta geozona, conjuntament amb el geològic, és el biològic. La vegetació, de clima mediterrani humit (suau de temperatures i plujós a la primavera i a la tardor), és dominada per boscos d’alzinars i perxades de castanyers, amb claps de roureda, fageda i bedollar. La fauna, sobretot la piscícola a la riera Major (d’aigües molt netes) i la rupícola als cingles vermells, també hi juga un paper molt important.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Aquests sediments se situen al marge passiu de la Conca d’avantpaís Sudpirinenca Oriental, adossats al massís del Montseny, del qual provenen. Colombo (1980) els dividí en tres formacions litostratigràfiques: la Fm. Mediona, composta per lutites, gresos i conglomerats vermells amb calcàries palustres i lacustres intercalades; la Fm. Vilanova de Sau, que són lutites, gresos i conglomerats vermells en fàcies distals de ventalls al·luvials; i la Fm. Romagats, formada per gresos i conglomerats vermells en fàcies proximals de ventalls al·luvials. Més recentment, Núñez et al. (2000) escindiren la Fm. Mediona dins la Fm. Vilanova de Sau ja que la diferencia cartogràfica i sedimentològica és mínima, a més de reinterpretar els dipòsits lacustres més basals com paleosòls carbonàtics. En efecte, aquests sediments se sobreposen al sòcol paleozoic rubefactat (estudiat per Ferrer, 1997) amb un paleosòl carbonàtic de tipus calcreta (d’edat terciària ja que conté "Microcodium"), que s'estén des de les rodalies de Seva fins a l’embassament de Sau i que constitueix el límit Paleozoic - Terciari. Pel que fa als sediments pròpiament dits, aquests mostren fàcies d’avingudes torrencials en el sentit de Mutti et al. (1996), amb associacions de barres sigmoidals i de "sediment-laden stream flow", coronades per paleosòls hidromòrfics. A més, a la Fm. Vilanova de Sau, es veuen perfectes paleocanals de tipus meandriforme reblerts d’aquestes fàcies. En la Fm. Romagats no es veuen tan bé degut a l'amalgamament de les fàcies (més proximals). Pel que respecta al camp petrològic, aquests dipòsits es nodriren, a la base, de còdols rubefactats provinents del perfil d’alteració desenvolupat al sòcol paleozoic. Si pugem en la sèrie, dominen els còdols metamòrfics i, ja en el sostre, una ampliació de l’àrea font resulta en un clar domini de clasts carbonàtics de fàcies Muschelkalk.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC Aquesta geozona és rellevant en els camps estratigràfic, sedimentològic i petrològic, a més de ser els primers sediments que començaren a omplir la Conca de l'Ebre durant els primers estatges de l'orogènia pirinenca. Són un gran exemple dels diferents tipus de fàcies sedimentàries al·luvials dominades per avingudes, amb tot tipus de fàcies conglomeràtiques ("debris flow", lags, estratificació de tipus "trough", etc.), sorrenques (massives, amb estratificació "hummocky", amb "traction carpets", etc.), lutítiques (amb paleosòls hidromòfics, netes, etc.) i carbonàtiques (derivades dels paleosòls carbonàtics, amb gran quantitat de rizocrecions, nòduls, làmines, etc.). A més a més, se'ns preserva el registre de la meteorització laterítica pretriàsica en el sòcol rubefactat. Com es pot veure, múltiples i molt diversos processos que ens afaiçonaren la geozona tal i com l’observem avui dia.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Malauradament, no ha resultat especialment rellevant aquesta zona en la geologia de Catalunya com ho han estat d’altres zones amb sediments de la mateixa edat (Mediona, amb la coneguda Fm. Mediona o fàcies garumniana, el paleocè del Coll d’en Tripeta, els eocens marins de Tavertet, El Far i Vic, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.), estudiats per Gich, Rosell, Busquets i altres. Reguant (1967) es referí a aquests dipòsits com els "Conglomerats i Gresos Vermells de les " i no fou fins a Colombo (1980) que es definiren les tres formacions clàssiques: Fm. Mediona, Fm. Vilanova de Sau i Fm. Romagats. En l’actualitat, la zona està sent objecte d’estudi per part del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Anadón, P. (1978): El Paleógeno continental anterior a la transgresión Biarritziense (Eoceno Medio) entre los ríos Gaià i Ripoll (Provincias de Tarragona y Barcelona). Tesis doctoral, Univ. de Barcelona, 267 pp. (inédita) Barnolas, A. (1992): Evolución sedimentaria de la Cuenca Surpirenaica Oriental durante el Eoceno. Acta Geol. Hisp., 27 (1-2): 15-31 Colombo, F. (1979): Introducció a l'estudi sedimentològic dels cons de dejecció (alluvial fans) i dels sediments associats. Seminari d'estudis catalans, 5. 163 pp.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Colombo, F. (1980): Estratigrafía y sedimentología del Terciario inferior continental de los Catalánides. Tesis doctoral, Univ. De Barcelona, 609 p. (inédita) Ferrer, C. (1997): La meteorització laterítica del trànsit Paleozoic - Mesozoic: caracterització petrològica i significat geològic. Tesis de licenciatura. Univ. Autónoma de Barcelona. 169 pp. (inédita) Gich, M. (1969): Las unidades litostratigráficas del Eoceno prepirenaico del Ripollés oriental. Tesi doctoral, Univ. de Barcelona, 477 p. (inèdita) Gich, M., Rosell, J., Reguant, S. y Clavell, E. (19??): Estratigrafía del Paleógeno en la zona de tránsito entre la Cordillera Prlitoral Catalana y el Prepirineo. Acta. Geol. Hisp., ??: 13-18 Gómez-Gras, D. y Ferrer, C. (1999): Caracterización petrológica de perfiles de meteorización antiguos desarrollados en granitos tardihercínicos de la Cordillera Costero Catalana. Rev. Soc. Geol. España, 12 (2): 281-299 Gómez-Gras, D., Lacasa, G., Núñez, J. A. y Sanfeliu, T. (2000): Paleoperfiles de alteración en sustrato granítico en el borde S de la Cuenca Surpirenaica Oriental. Geotemas, 2: 103-105 IGME (1982): Mapa Geológico de España escala 1:50000, 2º Ed., Memòria i Full nº 332 (Vic), Madrid Inglès, M., Anadón, P. (1991): Relationship of clay minerals to depositional environment in the non-marine Eocene Pontils Group, SE Ebro Basin (). Jour. Sediment. Petrol., 61: 926-939 Inglès, M., Salvany, J.M., Muñoz, A., Pérez, A. (1998): Relationship of mineralogy to depositional environments in the non-marine Tertiary mudstones of the southwestern Ebro Basin (Spain). Sediment. Geol., 116: 159-176 Khadkikar, A.S., Mehr, S.S., Malik, J.N. y Chamyal, L.S. (1998): Calcretes in semi- arid alluvial system: formative pathways and sinks. Sediment. Geol., 116: 251-260 Khadkikar, A.S. (1999): Trough cross-bedded conglomerate facies. Sediment. Geol., 128: 39-49 Khalaf, F.I. (1990): Occurrence of phreatic dolocrete within Tertiary clastic deposits of Kuwait, Arabian Gulf. Sediment. Geol., 68: 223-239 Kraus, M.J. (1997): Lower Eocene alluvial paleosols: Pedogenic development, stratigraphic relationships, and paleosol/landscape associations. Palaeogeogr., Palaeoclimatol., Palaeoecol., 129: 387-406

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Kromm, F. (1968): Stratigraphie résumée de l'Eocène du versant sud des Pyrénées orientales de la zone préphyrénéenne (prov. de Gérone et de Barcelone, Espagne). C.R. Somm. Séan. Soc. Géol. Fr., 7: 224-225 Llopis, N. y Masachs, V. (19??): El problema de los conglomerados del margen meridional de la Depresión del Ebro. Miall, A.D. (1992): Alluvial deposits. En: R.G. Walker y N.P. James (eds), Facies Models: response to sea level change. Geol. Ass. Canada, 119-142 Mutti, E., Davoli, G., Tinterri, R. y Zavala, C. (1996): The importance of ancient fluvio-deltaic systems dominated by catastrophic flooding in tectonically active basins. Mem. Sci. Geol., 48: 233-291 Nuñez, J.A., Gómez-Gras, D. y Maestro, E. (2000): Sedimentología del Eoceno Inferior-Medio del borde SE de la Cuenca Surpirenaica Oriental. Geotemas, 1 (2): 205-208 Nuñez, J.A., Gómez-Gras, D. y Maestro, E. (2000): Petrología del Eoceno Inferior- Medio del borde S de la Cuenca Surpirenaica Oriental. Geotemas, 2: 157-159 PiPujol, M.D. y Buurman, P. (1987): Authigenic palygorskite and smectite in early paleogene paleosols of the SE Ebro Basin (, NE Spain). Geol. Minjbouw, 65: 287-296 PiPujol, M.D. y Buurman, P. (1994): The distinction between ground-water glay and surface-water gley phenomena in Tertiary paleosols of the Ebro Basin, NE Spain. Palaeogeogr., Palaeoclimatol., Palaeoecol., 110: 103-113 PiPujol, M.D. y Buurman, P. (1997): Dynamics of iron and calcium carbonate redistribution and palaeohidrology in middle Eocene alluvial paleosols of the southeast Ebro Basin (Catalonia, northeast Spain). Palaeogeogr., Palaeoclimatol., Palaeoecol., 134: 87-107 Plaziat, J.C. (1968): Stratigraphie continentale et sédimentologie: l'âge des couches à "Bulimus" gerundensis VIDAL de la province de Barcelone (Espagne). Bull. Soc. Géol. de France, X (7), 49-55 Plaziat, J.C. (1981): Late Cretaceous to late Eocene palaeogeographic evolution of southwest Europe. Palaeogeogr., Palaeoclimatol., Palaeoecol., 36: 263-320 Puigdefàbregas, C., Muñoz, J.A. y Marzo, M. (1986): Thrust belt development in the eastern Pyrenees and related depositional sequences in the southern foreland basin. Spec. Publs int. Ass. Sediment., 8: 229-246 Reguant, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona). Mem. Inst. Geol. Min. España, 68: 1-350

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Rosell, J., Julia, R. y Ferrer, J. (1966): Nota sobre la estratigrafía de unos niveles con carófitas existentes en el tramo rojo de la base del Eoceno al S de los Catalánides (provincia de Barcelona). Acta Geol. Hisp., 1: 17-20

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Esquema geològic de la zona

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Models teòrics d’una barra sigmoidal, en secció longitudinal (a) i vertical (b). La formació d’una barra sigmoidal es realitza mitjançant la dilució d’un flux hiperconcentrat de sediment en diferents estadis, de més concentrats a més diluïts. Tret de Mutti et al. (1996)

Tall geològic a escala 1/10.000 de la geozona. Autor: G. Lacasa

Panell de correlació de les diferents seccions estratigràfiques realitzades a la geozona. Autorns: J. A. Núñez, E. Maestro i altres.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Vista de les formacions terrígenes de l'Eocè inferior des del Collet de Sobrevia cap al N. La formació que aflora en primer terme, més vermella, és la Fm. Vilanova de Sau i la del fons, més blanquinosa, és la Fm. Romagats. Foto: J.A. Núñez

Un dia nevat als boscos amb avets, pins i alzines del Coll de Romagats. El clima sol ser força rigorós en aquesta zona, amb humitats mitges més elevades que a altres regions de clima mediterrani. Al fons, la Fm. Romagats. Foto: D. Parcerisa

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aspecte massiu, amb amalgamació de canals, de la Fm. Romagats prop del Coll de Romagats. Foto: J.A. Núñez

Contacte de la Fm. Vilanova de Sau (inferior) amb la Fm. Romagats (superior) als Camps del Timonar. Salten a la vista l'enorme còdol i les rizocrecions de la dreta de la fotografia. Foto: J.A. Núñez

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aspecte típic de canals amalgamats de gresos i conglomerats de la Fm. Romagats al Coll de Romagats. Foto: G. Lacasa

Aspecte típic de la Fm. Vilanova de Sau, amb gresos i conglomerats alternant amb lutites, tot de color vermell o vinós. La foto fou tirada a l'Eix Transversal, a la sortida de La Fullaca. Foto: D. Parcerisa

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Panoràmica dels nivells més superiors de la Fm. Vilanova de Sau (primer terme) i dels nivells superiors de la Fm. Romagats al Coll de Romagats. Es pot arribar a identificar la intercalació marina al sostre de la Fm. Romagats com una capa blanca tabular i molt contínua. El cim de la muntanya és coronat per la Fm. . Foto: J.A. Núñez

Secció transversal d’una rizocreció carbonàtica de mida decimètrica (l’escala té 3 cm de diàmetre) als Camps del Timonar. Foto: J.A. Núñez

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aspecte, al microscopi òptic de polarització i amb nícols creuats, dels gresos de la Fm. Vilanova de Sau. Observi's la poca maduresa d’aquests (selecció molt pobre i arrodoniment gairebé nul), la cimentació gairebé nul·la i la gran compactació mecànica. La composició ens indica àrees font metamòrfiques i granítiques: grans de quars, de feldspat potàssic (centre), de plagiòclasi, de mica i fragments metamòrfics. Foto: J.A. Núñez

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL La geozona no es troba sota cap règim de protecció específic. Es troba just entre els espais protegits pel PEIN del Montseny, Guilleries - Collsacabra i Sabassona. Fóra bo que s’integrés dins de qualsevol d’aquests espais atès el seu elevat interès natural, tant geològic com biològic. Encara i així, l’estat en què conserva és prou bo donat que és una zona molt poc poblada on la frondosa vegetació no convida a endinsar-se. Hi ha una petita paradoxa en aquesta geozona: l'Eix Transversal. Si bé per a molts haurà suposat un enorme impacte ambiental i

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural paisatgístic, en el cas de la Geologia ens ha deixat al descobert una enorme i molt valuosa quantitat d’afloraments de les diferents fàcies dels dipòsits terciaris. Seria molt útil i convenient la col·locació de panells explicatius, tant de paisatge, mantell vegetal i geologia, al sender de gran recorregut que travessa la zona (GR- 2) de nord a sud, que és un molt bon itinerari per a conèixer aquest indret tan singular de Catalunya.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No existeixen gaires amenaces contra el patrimoni geològic. Potser n’afecta una mica el fet que és una zona on viuen molts aficionats al món del motor (no s'ha d’oblidar que Seva és el poble natal d'Àlex Crivillé), especialment motoristes, i més concretament motoristes de muntanya. Però la circulació d’aquests es realitza sempre per pistes i camins ja oberts i no representa una seria amenaça. Un altre possible impacte és el de la deixadesa humana; gent que ve a passar el dia o, si és tardor, a agafar bolets i que no mostren cap mena de respecte envers el medi ambient deixant anar escombraries i restes de tota mena, sobretot a les vores de les carreteres i els camins. No són gaires, però encara n’hi queden.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS És un espai extraordinàriament útil per a la divulgació de la Geologia i altres ciències naturals en general, a qualsevol nivell. Des del turístic, pels extraordinaris paisatges, fins al científic (en els camps de la Sedimentologia i la Petrologia Sedimentària), per la unió de processos diferents que allà s’amunteguen. No s'ha de restringir, de cap manera, ni el seu ús ni els accessos ni cap altra acció que no afavoreixi la seva divulgació. Recomanacions per a la inclusió en catalogacions estatals o internacionals És una zona que s’hauria d’incloure, per les seves característiques úniques i excel·lents, dins de qualsevol tipus de catalogació, sigui estatal o internacional.

ALTRES CONSIDERACIONS

Fora especialment bo la creació del Geoparc Montseny - Guilleries, unint les geozones i geòtops de Tavertet - El Far, Pla de la Calma, - Picamena i d’altres de la vora; representaria la Geologia en la seva totalitat per la quantitat de processos que es donen durant totes les edats geològiques.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

AUTORIA DE LA FITXA Joan Agustí Núñez Genestós, David Parcerisa i Duocastella i David Gómez-Gras de la Unitat de Petrologia, Departament de Geologia, Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 1 Collet de Sobrevia

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA És en aquesta contrada on es troba exposat el contacte dels materials paleozoics (esquistos i pissarres cambroo-ordovicians i pòrfirs tardihercinians), rubefactats per la meteorització pretriàsica, amb la sèrie continental terciària. El que podrem veure, si ens atansem a la zona, és un perfil de meteorització rubefactant que, progressivament, afecta més i més a la roca original a mesura que ens apropem a la base del Terciari. Just en el contacte hi ha un paleosòl carbonàtic de tipus calcreta, d'edat terciària (per la presència de Microcodium), el qual presenta tres estadis d'evolució, depenent del grau de reemplaçament pel carbonat: i) reompliment de fractures del substrat rubefactat; ii) una calcreta amb fragments angulosos del substrat; i iii) una calctrea massiva amb una distribució heterogènia de zones blanques (més calcítiques) i grises (més dolomítiques).

Aspecte del contacte Paleozoic - Terciari al Collet de Sobrevia. La part inferior, de color vermellós, és el pòrfir rubefactat. La capa blanquinosa superior és el paleosòl carbonàtic. Foto: J.A. Núñez

Perfil de meteorització rubefactant d’un pòrfir granític i unes pissarres, tapissat per paleosòl carbonàtic terciari. Autors: D. Gómez, J. A. Núñez i altres.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

És en aquesta contrada on es troba exposat el contacte dels materials paleozoics (esquistos i pissarres cambro-ordovicians i pòrfirs tardihercinians), rubefactats per la meteorització pretriàsica, amb la sèrie continental terciària. El que podrem veure, si ens atansem a la zona, és un perfil de meteorització rubefactant que, progressivament, afecta més i més a la roca original a mesura que ens apropem a la base del Terciari. Just en el contacte hi ha un paleosòl carbonàtic de tipus calcreta, d'edat terciària (per la presència de Microcodium), el qual presenta tres estadis d’evolució, depenent del grau de reemplaçament pel carbonat: i) reompliment de fractures del substrat rubefactat; ii) una calcreta amb fragments angulosos del substrat; i iii) una calctrea massiva amb una distribució heterogènia de zones blanques (més calcítiques) i grises (més dolomítiques).

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Detall del pòrfir rubefactat, molt alterat i diaclassat, i del paleosòl carbonàtic (a dalt). S’intueix que aquet paleosòl creix a favor de les fractures del pòrfir. Foto: J.A. Núñez

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aspecte, al microscopi òptic de polarització i amb nícols creuats, del paleosòl carbonàtic. Es pot veure molt clarament el Microcodium i com aquest reemplaça al pòrfir, deixant una textura semblant a una roca terrígena. Foto: J.A. Núñez

Detall del paleosòl carbonàtic afectant al substrat paleozoic pissarrós rubefactat. Foto: D. Parcerisa

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop es troba força ben preservat, però seria recomanable la neteja d’esbarzers i d’herbes que creixen al voltant, a més de les pedres que se’n desprenen. El mostreig hauria d’ésser només per a fins científics, encara que les

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural pedres que d'ell se’n poden agafar no tenen cap valor estètic i tampoc són fossilíferes.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES El geòtop es troba al costat d’una bassa d’aigua. Seria important que l’ús de la bassa no malmetés l’aflorament.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Fora bo la col·locació d’un panell explicatiu de la geologia, que a més expliqués la fragilitat de l’aflorament.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 2 Camp del Timonar

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA La sèrie terciària continental, amb totes les seves característiques, aflora excepcionalment en aquest geòtop. Les formacions característiques definides per Colombo (1980), la Fm. Vilanova de Sau i Fm. Romagats, s’exhibeixen aquí amb tot un seguit de fàcies de caràcter al·luvial difícils d’observar en altres zones. La Fm. Vilanova de Sau consta de dipòsits d’orla distal de ventall al·luvial, constituïts per gresos i conglomerats vermells entre lutites de plana d’inundació i paleosòls carbonàtics. Precisament, els paleosòls carbonàtics afloren aquí d'una manera espectacular: horitzons de rizocrecions i arrels solitàries, a vegades de dimensions decimètriques, es deixen veure entre els nivells conglomeràtics indicant-nos, d’aquesta manera, una caràcter completament episòdic de sedimentació. Cal dir que les fàcies corroboren aquesta hipòtesi: molt semblants a les descrites per Mutti et al. (1996), ens parlen d’una sedimentació catastròfica per avingudes amb fluxos hiperconcentrats carregats de sediment. Per altra banda, la Fm. Romagats presenta unes característiques molt semblants a la formació abans descrita, però les seves fàcies indiquen una progradació del sistema al·luvial cap a conca ja que són molt més proximals que les anteriors. Podem trobar fàcilment, als horitzons conglomeràtics, còdols d’ordre mètric.

Aspecte típic de la Fm. Vilanova de Sau als Camps del Timonar, amb capes gresoses i conglomeràtiques, més competents, sobresortint de lutites de plana d’inundació. Foto: J.A. Núñez

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Secció estratigràfica dels Camps del Timonar. Autors: J. A. Núñez, D. Parcerisa i altres.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Panoràmica de la peneplana pretriàsica (en aquest cas, preterciària) al Collet de Sobrevia. En primer terme, les capes gresoses de la Fm. Vilanova de Sau. Foto: J.A. Núñez

Espectacular aflorament de rizocrecions a les capes lutítiques de la Fm. Vilanova de Sau en els Camps del Timonar. Foto: J.A. Núñez

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aspecte típic de la Fm. Vilanova de Sau als Camps del Timonar, amb capes gresoses i conglomeràtiques, més competents, sobresurtint de lutites de plana d’inundació. Foto: D. Parcerisa

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Igual que la geozona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 3 Turó De l'enclusa

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Per sobre la sèrie continental trobem la sèrie marina de l'Eocè inferior de la Plana de Vic, representada per les Fms. Calcàries de Tavertet, Margues de Coll de Malla i Gresos de Folgueroles. En aquest geòtop trobem, en contacte, els nivells més alts de la Fm. Romagats i els més basals de la Fm. Folgueroles. La Fm. Romagats està composta per fàcies molt més distals que en la seva majoria, essent formada per gresos i conglomerats entre lutites vermelles. La Fm. Folgueroles, ja dipositada en ambients típicament marins, és formada per gresos i conglomerats amb abundant fauna: alveolines, nummulítids, gasteròpodes, ostreïds, etc., en fàcies de platja, amb estratificacions planars i encreuades (molt espectaculars). També trobem, com a ciment dels gresos, carbonats de coure (atzurita i malaquita). Es distingeixen molt bé ja que són concrecions blaves i verdes molt vistoses que contrasten amb els gresos blancs.

El Turó de l'Enclusa, forjat sobre els Gresos de Folgueroles, és el límit municipal de tres municipis: Seva, Taradell i Viladrau i un punt clau en la geologia osonenca. Foto: Joan Agustí Núñez

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Secció estratigràfica al Turó de l’Enclusa on es veu el contacte de la Fm. Romagats amb la Fm. Folgueroles. Autors: J. A. Núñez, D. Parcerisa i altres.

Per sobre la sèrie continental trobem la sèrie marina de l'Eocè inferior de la Plana de Vic, representada per les Fms. Calcàries de Tavertet, Margues de Coll de Malla i Gresos de Folgueroles. En aquest geòtop trobem, en contacte, els nivells més alts de la Fm. Romagats i els més basals de la Fm. Folgueroles. La Fm. Romagats està composta per fàcies molt més distals que en la seva majoria, essent formada per gresos i conglomerats entre lutites vermelles. La Fm. Folgueroles, ja dipositada en ambients típicament marins, és formada per gresos i conglomerats amb abundant fauna: alveolines, nummulítids, gasteròpodes, ostreïds, etc., en fàcies de platja, amb estratificacions planars i encreuades (molt espectaculars). També trobem, com a ciment dels gresos, carbonats de coure (atzurita i malaquita). Es distingeixen molt bé ja que són concrecions blaves i verdes molt vistoses que contrasten amb els gresos blancs.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL El geòtop es troba en perfecte estat de conservació. Caldria, però, una major consciència envers el medi ambient d’alguns individus que embruten les rodalies

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural del cim ja que aquest gaudeix d’un trànsit humà força elevat, doncs és un punt geodèsic i és travessat pel GR-2.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Les descrites a l’apartat anterior.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Fora bo el col·locar penells informatius sobre la geologia i altres àmbits de les Ciències Naturals, a més del paisatge, ja que és un punt especialment espectacular pel que es refereix a tot això.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 4 Eix Transversal - Sant Sadurní d'Osormort

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA És en aquesta contrada on es troba exposat el contacte dels materials paleozoics (granodiorites biotítiques tardihercinianes) rubefactats per la meteorització pretriàsica, amb la sèrie continental terciària. El que podrem veure, si ens atansem a la zona, és un perfil de meteorització rubefactant que, progressivament, afecta més i més a la roca original a mesura que ens apropem a la base del Terciari. Just en el contacte hi ha un paleosòl carbonàtic de tipus calcreta, d'edat terciària (per la presència de Microcodium) que, en aquest geòtop, se'ns persenta com una sèrie de rizocrecions perpendiculars al contacte, no tan desenvolupat com al Collet de Sobrevia.

Aspecte del contacte Paleozoic - Terciari a l'Eix Transversal. A la part inferior trobem la granodiorita rubefactada. Per sobre, les rizocrecions carbonàtiques, correlacionables amb el paleosòl carbonàtic de Sobrevia. I a dalt, els primers nivells terrígens de la sèrie terciària. Foto: J.A. Núñez És en aquesta contrada on es troba exposat el contacte dels materials paleozoics (granodiorites biotítiques tardihercinianes) rubefactats per la meteorització pretriàsica, amb la sèrie continental terciària. El que podrem veure, si ens atansem a la zona, és un perfil de meteorització rubefactant que, progressivament, afecta més i més a la roca original a mesura que ens apropem a la base del Terciari. Just en el contacte hi ha un paleosòl carbonàtic de tipus calcreta, d'edat terciària (per la presència de Microcodium) que, en aquest geòtop, se’ns presenta com una sèrie de rizocrecions perpendiculars al contacte, no tan desenvolupat com al Collet de Sobrevia.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

La granodiorita, poc afectada per la rubefacció, presenta aquest aspecte. Es pot veure que, a l’igual que el paleosòl carbonàtic, la rubefacció també aprofita plans de debilitat per créixer. Foto: J.A. Núñez

Detall de les rizocrecions carbonàtiques als horitzons més alterats de la granodiorita, que pren un aspecte molt diferent de l’original. Foto: J.A. Núñez

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Panoràmica del geòtop. Com es pot veure, no és fàcil la seva observació ja que és un talús de l'Eix Transversal molt ple d'esbaldregalls. Foto: J.A. Núñez

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop és un talús de carretera (Eix Transversal), cosa que fa difícil el poder preservar-lo però que alhora el protegeix.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Essent com és i on està, no hi ha cap mena d’amenaça concreta sobre la seva integritat.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Les mateixes de la geozona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 5 Eix Transversal - La Fullaca

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA La sèrie terciària continental, amb totes les seves característiques, aflora excepcionalment en aquest geòtop. Les formacions característiques definides per Colombo (1980), la Fm. Vilanova de Sau i Fm. Romagats, s'exhibeixen aquí amb tot un seguit de fàcies de caràcter al·luvial difícils d’observar en altres zones, però essencialment la primera d'elles: La Fm. Vilanova de Sau. Consta de dipòsits d’orla distal de ventall al·luvial, constituïts per gresos i conglomerats vermells entre lutites de plana d’inundació i paleosòls carbonàtics. Cal dir que les fàcies, que afloren espectacularment gràcies als talussos de l'Eix Transversal, corroboren aquesta hipòtesi: molt semblants a les descrites per Mutti et al. (1996), ens parlen d’una sedimentació catastròfica per avingudes amb fluxos hiperconcentrats carregats de sediment.

Excel·lent exemple de canal meandriforme reomplert diferents barres sigmoidals de diverses avingudes a la Fm.Vilanova de Sau. Foto: Joan Agustí Núñez

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Esquema de la barra de meandre sigmoidal de la fotografia representativa. Noti’s el caràcter erosiu i el reompliment per diferents events catastròfics de la barra. Autor: J. A. Núñez

La sèrie terciària continental, amb totes les seves característiques, aflora excepcionalment en aquest geòtop. Les formacions característiques definides per Colombo (1980), la Fm. Vilanova de Sau i Fm. Romagats, s’exhibeixen aquí amb tot un seguit de fàcies de caràcter al·luvial difícils d’observar en altres zones, però essencialment la primera d’elles: La Fm. Vilanova de Sau. Consta de dipòsits d’orla distal de ventall al·luvial, constituïts per gresos i conglomerats vermells entre lutites de plana d’inundació i paleosòls carbonàtics. Cal dir que les fàcies, que afloren espectacularment gràcies als talussos de l'Eix Transversal, corroboren aquesta hipòtesi: molt semblants a les descrites per Mutti et al. (1996), ens parlen

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural d’una sedimentació catastròfica per avingudes amb fluxos hiperconcentrats carregats de sediment.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Un paleocanal que sobresurt per sobre les lutites vinoses, afectades per paleosòls hidromòrfics (taques verdoses), de la Fm. Vilanova de Sau. Foto: J.A. Núñez

Un petit paleocanal, molt ben definit, que sobresurt per sobre les lutites vinoses, afectades per paleosòls hidromòrfics (taques verdoses), de la Fm. Vilanova de Sau. Foto: J.A. Núñez

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Detall d’una estranya forma de sedimentació als conglomerats de la Fm. Vilanova de Sau, en un talús de l'Eix Transversal, prop de la sortida de La Fullaca. Foto: D. Parcerisa

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop és un talús de carretera (Eix Transversal), cosa que fa difícil el poder preservar-lo però que alhora el protegeix.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Essent com és i on està, no hi ha cap mena d’amenaça concreta sobre la seva integritat.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Les mateixes de la geozona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 6 Coll de Romagats

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Per sobre la sèrie continental trobem la sèrie marina de l'Eocè inferior de la Plana de Vic, representada per les Fms. Calcàries de Tavertet, Margues de Coll de Malla i Gresos de Folgueroles. En aquest geòtop trobem, en contacte, els nivells mitjos i alts de la Fm. Romagats i els més basals de la Fm. Folgueroles. La Fm. Romagats està composta per fàcies de ventall al·luvial proximal, canalets de gresos i conglomerats amalgaments amb passades de lutites vermelles. En aquest geòtop i cap al sostre de la formació, aquesta està travessada per una indentació marina, similar a la formació superior, la Fm. Folgueroles, ja dipositada en ambients típicament marins, és formada per gresos i conglomerats amb abundant fauna: alveolines, nummulítids, gasteròpodes, ostreïds, etc., en fàcies de platja, amb estratificacions planars i encreuades (molt espectaculars). També trobem, com a ciment dels gresos, carbonats de coure (atzurita i malaquita), però no tan bé com al Turó de l'Enclusa.

Aspecte massiu típic de canals amalgamats de gresos i conglomerats de la Fm. Romagats a prop del Coll de Romagats. Foto: J.A. Núñez

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Associacions de fàcies que es troben a la Fm. Romagats. Totes dues corres-ponen a dipòsits de barres sigmoidals sedimentades per avingudes. Autors: J. A. Núñez, E. Maestro i altres.

Per sobre la sèrie continental trobem la sèrie marina de l'Eocè inferior de la Plana de Vic, representada per les Fms. Calcàries de Tavertet, Margues de Coll de Malla i Gresos de Folgueroles. En aquest geòtop trobem, en contacte, els nivells

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural mitjos i alts de la Fm. Romagats i els més basals de la Fm. Folgueroles. La Fm. Romagats està composta per fàcies de ventall al·luvial proximal, canalets de gresos i conglomerats amalgaments amb passades de lutites vermelles. En aquest geòtop i cap al sostre de la formació, aquesta està travessada per una indentació marina, similar a la formació superior, la Fm. Folgueroles, ja dipositada en ambients típicament marins, és formada per gresos i conglomerats amb abundant fauna: alveolines, nummulítids, gasteròpodes, ostreïds, etc., en fàcies de platja, amb estratificacions planars i encreuades (molt espectaculars). També trobem, com a ciment dels gresos, carbonats de coure (atzurita i malaquita), però no tan bé com al Turó de l'Enclusa.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Canals conglomeràtics entre sorres i lutites vermelles de la Fm. Romagats al Coll de Romagats. Foto: J.A. Núñez

Panoràmica aèria de l'espectacular cinglera vermella de la sèrie continental de l'Eocè inferior de la Plana de Vic. En segon terme, la Plana de Vic. Al fons, les primeres estribacions prepirinenques. Foto: A. Teixell

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aspecte dels conglomerats, curulls de còdols de molt diversa natura: metamòrfics, porfírics, granítics, gresosos, carbonàtics, etc. Tots ells provenen del Montseny, tant de la cobertora mesozoica (Buntsandstein i Muschelkalk) com del sòcol paleozoic. Foto: J.A. Núñez

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL El geòtop es troba en perfecte estat de conservació. Caldria, però, una major consciència envers el medi ambient d’alguns individus que embruten les rodalies del geòtop.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Els mateixos de la geozona.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Fora bo el col·locar penells informatius sobre la geologia i altres àmbits de les Ciències Naturals, a més del paisatge, ja que és un punt especialment espectacular pel que es refereix a tot això.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94