Geozona 219 Sobrevia - Coll De Romagats
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEOZONA 219 SOBREVIA - COLL DE ROMAGATS INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL La Conca de l'Ebre és reblerta per materials sedimentaris d’edat terciària, coincidint amb l’aixecament de les dues serralades que conformen l’orografia catalana: els Pirineus i les Serralades Costaneres Catalanes. Els primers estadis de reompliment de la conca esdevingueren a les vores amb sediments continentals en forma de ventalls al·luvials. En aquesta zona, que se situa en un marge de conca, afloren magníficament aquests dipòsits, d’intensíssim color vermell, posant al descobert una gran quantitat de fàcies i estructures sedimentàries que ens permetran, pas a pas, reconstruir espaial i temporalment aquest sector de la Conca de l'Ebre. El seu interès rau en el fet de què són uns dipòsits relativament poc coneguts. S'ha parlat i publicat molt sobre els sediments marins que afloren just per sobre, com la Fm. Tavertet, les Margues de Vic i els esculls associats, com és el cas del Puigsagordi o l’escull de la Trona, però no gaire sobre ells, encara que són un registra geològic de primeríssim ordre. Però n’hi ha d’altres raons que fan d’aquests sediments quelcom important: la quantitat i qualitat de diferents fàcies de caire continental (dipòsits conglomeràtics, sorrencs, paleosòls carbonàtics, etc.), la gran facilitat per accedir-hi als diferents afloraments i l’extraordinària bellesa del paisatge osonenc, amb les enormes cingleres vermelles i flanquejat per l'omnipresent Matagalls. Tot això fa que tant la visita del científic com la del turista esdevinguin experiències difícils d’oblidar. Panoràmica aèria de d’espectacular cinglera vermella de la sèrie continental de l'Eocè inferior de la Plana de Vic. En segon terme, la Plana de Vic. Al fons, les primeres estribacions prepirinenques. Foto: A. Teixell Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Collet de Sobrevia 2. Camp del Timonar 3. Turó de l'Enclusa 4. Eix Transversal - Sant Sadurní d'Osormort 5. Eix Transversal - La Fullaca 6. Coll de Romagats COMARCA: Osona MUNICIPI(S): Seva, Viladrau, Taradell, Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d’Osomort DADES FISIOGRÀFIQUES La zona és situada a cavall entre les províncies de Barcelona i Girona, a la part més oriental de la comarca de l'Osona, flanquejada per les poblacions de Seva al sud, de Sant Julià de Vilatorta al nord, de Taradell a l’est i de Viladrau a l’oest. Aquesta geozona comprèn, fonamentalment, la cinglera vermella que s’estén per tota la vessant oriental del massís de Collsacabra, limitada al nord per l'Eix Transversal i al sud per les estribacions septentrionals del Montseny, d'on sobresurten el Puig Moltó, el Puig-L'agulla i el Turó de l'Enclusa. El límit oriental el conforma la Riera Major, eix hídric de primer ordre del Collsacabra. El punt més alt, el Turó de l'Enclusa (anomenat així per la seva peculiar morfologia), és un excel·lent mirador des d'on es pot observar una gran part de les contrades osonenques, com la Plana de Vic, el Matagalls, els cingles del Far i, fins i tot, els primers contraforts pirinencs. I als punts més baixos, al Pla Rosell, és on neix el riu Gurri, afluent del Ter que voreja la ciutat de Vic pel seu costat oriental i que s’uneix a aquest al poble de Roda de Ter. CONDICIONS D'ACCÉS L’accés a la geozona és extremadament senzill, a l’igual que passejar per ella, ja que hi ha un gran nombre de carreteres i pistes forestals que la creuen, tant transversalment com longitudinalment. Pel sud la creua, i la limita, la carretera BV- 5303, que uneix Seva i Viladrau. La carretera GIP-5251 permet el desplaçament longitudinal per la geozona, ja que va de sud a nord. Pel centre la travessa la carretera B-520, que ve des de Taradell. I pel nord tenim dues opcions: la carretera BV-5201, que passa pel Coll de Romagats i ens trasllada a Sant Julià de Vilatorta, o bé l'Eix Transversal. A més de les carreteres, el senderol de gran Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural recorregut GR-2 també travessa la zona de nord a sud, pel que és un bon què per planejar un itinerari per la zona atesa la bona senyalització dels GR. I si ens volem perdre una mica per gaudir del paisatge, només cal parar a la Collada del Vilar, encreuament de la majoria de camins que transiten per la zona. ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Ús forestal; és pràcticament tot dominat per bosc. Allà on hi ha camps, l'ús del sòl és agrícola i ramader. A l'Eix Transversal i a les diferents carreteres el sòl té un ús viari. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural SITUACIÓ GEOLÒGICA SITUACIÓ GEOLÒGICA La Conca d’avantpaís Sudpirenenca Oriental es troba al NE de la Península Ibèrica, limitada por un marge de conca actiu al nord (Pirineus) i un marge passiu al sud (Serralades Costaneres Catalanes). Aquesta disposició divideix la conca en dos sectors ben diferenciats (septentrional i meridional). A l’oest està limitada per la rampa lateral de les unitats encavalcants pirinenques, també denominada "falla del Segre". La sedimentació del sector meridional, inicialment continental, ocorregué al Paleogen inferior, entre el Thanetià superior i el Cuisià. Posteriorment, al Paleogen mig i superior, el reompliment de la conca fou preferentment de caràcter marí i deltaic. L’àrea font d’aquests sediments se situa a la Serralada Costanera Catalana i, concretament, al massís del Montseny, que és format majoritàriament per roques paleozoiques (pissarres, esquists i granits) d’edats que oscil·len entre el Cambro-Ordovicià i el Carbonífer. També afloren roques mesozoiques d’edat triàsica (fàcies Buntsandstein i Muschelkalk). Al sector situat entre Seva i Vilanova de Sau es pot trobar una bona mostra d’aquestes fàcies continentals de l'Eocè inferior. Segons Colombo (1980), en aquesta zona s’individualitzen tres formacions litostratigràfiques: Fm. Mediona, Fm. Vilanova de Sau i Fm. Romagats. PARAULES CLAU Ambient continental, Arenita, Batòlit, Calcreta, Cambro-Ordovicià, Conca d’avantpaís, Conglomerat, Dic, Discordança, Dolocreta, Dolomia, Eocè, Estrat, Estratificació encreuada, Estratificació hummocky, Estratigrafia, Fàcies al·luvials, Falla normal, Fil·lita, Granitoid, Gres, Laterita, Lutita, Marge passiu, Metamorfisme de contacte, Metamorfisme regional, Paleocanal, Paleocè, Paleogen, Paleosòl, Peneplana, Pòrfir, Red-bed, Ripple, Rubefacció, Rudita, Sedimentació al·luvial, Sedimentologia, Tardihercinià, Tectònica, Tectònica herciniana, Tectònica polifàsica. EDAT DEL MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS Cambro-Ordovicià, Paleogen – Paleocè i Paleogen - Eocè Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL L'interès d’aquesta geozona rau en aspectes sedimentològics de caire continental. Més concretament, de tipus al·luvial: s’hi observen, en les diferents fàcies que s’hi troben, processos de meteoritzacions antigues, processos d'avingudes catastròfiques (riuades), processos fluvials canalitzats, formació de paleosòls (hi ha afloraments espectaculars d’arrels fòssils molt ben preservades), antics llacs, etc. Això fa que aquesta geozona sigui perfecte per ensenyar aquest tipus de geologia a tots els nivells educatius, des de un nivell profà o divulgatiu fins a un nivell universitari o superior. A més a més, el fet que no hagi estat ben estudiada li otorga una molt bona puntuació a l'interès científic, tant en els camps de l’estratigrafia i sedimentologia com als estudis petrològics i diagenètics. Un valor afegit a aquests és el valor paisatgístic: extensos boscos humits, rieres curulles de vegetació i grans muntanyes flaquejant la zona obsequien al turista amb un dels paisatges més bells de Catalunya. Si a això li afegim el fet que és una zona molt humida i que a la tardor hi creixen enormes quantitats de bolets (apart de la policromia tardorenca característica dels boscos caducifolis), l'interès turístic s’incrementa notablement. Interès turístic: 4 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 4 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4 Interès científic: 4 ANÀLISI COMPARATIVA Els materials que afloren en aquesta geozona són molt ben correlacionables, tant per edat com per tipus de fàcies, amb els nivells més baixos dels antics ventalls al·luvials de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, així com amb tots els dipòsits al·luvials adossats a la Serralada Costanera Catalana (Gandesa, Montsant, Montclar, Platja de Pals, Sant Feliu de Codines , etc.) i al marge orogènic dels Pirineus (Sant Llorenç de Morunys, Serra dels Bastets, Serra de Picancel i Tubau, Sant Jaume de Frontanyà, Mallos de Riglos - Agüero - Murillo, etc.). A nivell internacional, són semblants a tots els sediments molàssics de les grans serralades alpines (que són les més modernes), con l'Himalaia, les Rocalloses, l'Atlas, les Bètiques, els Alps, els Càrpats, etc. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS L’altre valor patrimonial que regna en aquesta geozona, conjuntament amb el geològic, és el biològic. La vegetació, de clima mediterrani humit (suau de temperatures i plujós a la primavera i a la tardor), és dominada per boscos d’alzinars i perxades de castanyers, amb claps de roureda, fageda i bedollar.