Revista ELS CINGLES
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
MARGARIDA TORRA:. NOTíCIES DE BRUIXERIA AL TERME DE TAVERTET Com podem comprovar, si consultat els processos de brui monjo vell" i a Pere Torrent, pas consultem els escassos estudis xeria portats a terme a les matei tor de les Encies. Podria haver que sobre aquest tema s'han fet xes dates en que moria Margari estat aquest el procés que espe a la nostra comarca; durant el da Torra, avui conservats a l'ar rava Margarida Torra? Possible primer quart de segle XVIII Oso xiu de" la vegueria deVic2, però ment no ho sabrem mai, peròles na com tot el Principat pateix en cap d'ells apareix inculpada i dates i la procedència dels en unaonada de processos i perse ni tan sols citada, tampoc en els causats ens fa pensar que la su cucions per oruixena. Procedent treballs que sobre el tema s'han posicióno és del tot aventurada. De França, )a [Jaça De bruixes; fet a casa costa; ?'al'trc(e de r. Ens dóna també una informa en menor grau de bruixots es Sena publicat a la revista Ausa' i ció abundant sobre la bruixeria a deixa sentir amb especial inten l'estudi a A. Placevalr' publicat a la zona un altre procés, en el sitat a Catalunya. la revista Montseny. Tanmateix, qual va tenir lloc a la cuna del però el fet de revisar aquest ma No es tracta només d'un fenò• senyor del Cabrerès, Francesc terial ens dóna una idea aproxi men social patològic de -Bojena de Montcada, entre 1619 i 1620. madasobre quin podia haver es col-lectiva». La crisis moral ba Litigi que acabà finalment sense tat l'entorn en que es mogué i rroca afectava a una Catalunya sentència, l'última notícia que en fou empresonada. despoblada i deprimida que vivia tenim és la petició per part del moments socials difícils i males Tot fa pensar que qui empre defensor d'una de les quatre en anyades. És dins aquest tens sonà a la presumpta bruixa de la causades, de traslladar el cas marc històric on podríem situara Torra fou el molt noble Antoni davant el reial consell, ja que Margarida Torra. Les notícies Vila i de Savassona, Governador desconfiava de la imparcialitat que en tenim són poques; una General i Baró de Savassona, deltribunal constituït a l'Esquirol. 1 partida de defunció , trobada per Taradell, Rupit i Cornil (Tavertet) No és difícil d'imaginar qui po R. Ginebra durant un buidatge o en tot cas, pel procurador fis dria haver estat Margarida Torra. de l'arxiu parroquial de Tavertet. cal de les seves baronies Baltas Possiblement seria una dona El rector del moment, escriu amb sar Pià. Ambdós personatges els soltera, ja que el document no la brevetat pròpia del tràmit i les trobem ja, en dos coneguts pro cita marit, com sol ser habitual limitacions de la seva escassa cessos per bruixeria" el primer i en la documentació de l'època formació; ens diu solsament que més conegut és el que es va dur en el cas de dones casades o ví• Margarida Torra fou enterrada el a terme entre els anys 1619-20 i dues. Per tant una persona se 16 de febrer de 1619 al vas de la on es condemna a mort Frances gurament marginada, que vivia Torra, masia d'on procedia Mar ca Trèmol, Margarida Joaneta i relativament allunyada de Taver garida. Segueix dientque la seva Antònia Rosquellas totes de la tet i sobre la qual recaurien tot ti mort ocorregué al castell de Sa sagrera de Viladrau, procés estu pus de malfiances i supersti vassona, on estava empresona diat i publicat en par per F. Sena cions. El seu no era un cas aïllat. da sota l'acusació de bruixeria i en l'article anteriorment citat. El Les ja citades Eufràssia Puig i que amb l'autorització del Vicari segon i més interessant pel que Joana Trias eren dues dones General de Bisbat se li digueren fa al cas de Margarida Torra és grans, vídues i d'origen estran quatre misses. Posteriorment, l'ocorregut el 19 de juny de ger, també Joan Boherats ano està posada, una nota al marge 1619, el mateix anymort Eufràsia menat el «Monjo vell» queproba on el sacerdot escriu: «lo terrat Puig de Rajols, Joana Trias les blement hauria estat un religiós ge està pagat». dues del terme de Sant Vicenç enclaustrat que era a l'hora sa De cara a obtenir més infor de Susqueda, a Joan Boherats cristà i enterramorts o d'Elisabet mació al respecte del cas he peraire de Rupit dit també «El Fabraguer anomenada la «Ferre- 9 ra vella» una de les inculpades ver participat la suposada bruixa des; és que, Margarida Torra va en el procés de l'Esquirol. de la Torra. En el procés en que ser, com tantes d'altres, la vícti• Amb tot si hagués estat pro és condemnat a mort, Pere Tor ma que demanava una societat cessada ho hauria estat pels de rents relata un suposat akelarre en tensió com la Catalana del lictes que habitualment s'impu ocorregut vers 1617 a les Palan segle XVII. El fenòmen no és, taven a les bruixes i que A. Pla ques de Casserres on el dimoni com sovintes vol creure, iniciati devall sistematitza en el treball se l'endugué pels aires, allí afir va del poder. Cal tenir en comp que he citat. Majorment eren ma haver-se trobat ambels seus te que Catalunya no actuà l'in acusades d'infanticidi, de donar companys de judici i amb altres quisició, malvista com a institu Gollss neular collites, matar bes coneguts així com a: «Moltes al ció Castellana no arrelada al tiar i fer caure pedra. Totes des tres bruixes i bruixots, que jo no nostre País. Tampoc els poders gràcies habituals i pròpies de la coneixia, perquè no eren de la polític i religiós semblen estar societat rural de l'època. Calami meva comanda i companyia-" darrera la persecució, ja quetant tats, com a mínim, difícils d'im Tampoc no sabrem mai si ella el bisbe de Solsona contrari a putar a bruixeries i encanteris. estava allà, fins i tot és molt pro l'execució de bruixes com el ma Pel quefa a lespràctiques mà• bable que Pere Torrents parlés teix Felip III que escriu al Virrei giques que podria haver dut a pressionat pels seus acusadors. Duc d'Alcalà instant-lo al perdó terme la Torra, la documentació El que si sembla cert que no d'aquestes", semblen perplexos és generosa. Apart dels conjurs morí de forma violenta, les cau davant les dimensions desbor que provocarien les desgràcies ses més probables de la seva dants que prengué el problema que he anomenat més amunt, el mortforen la seva possible avan al Principat. que més troben a les confes çada edat, les males condicions sions de suposades bruixes i de la presó del castell de Savas bruixots són les Juntes o Ake sona o les dues causes unides. 1. Parroquials. Tavertet Sant Cristòfol larres. S'acudia a aquestes reu Per altrabanda res ens fa pensar 0/1 (1595-1687). 2. Inclòs en l'arxiu Episcopal de Vic. nions untant-se el cos amb que fos torturada ja que aquest 3. F. Serra. Ausa-Vol. (68-71), substàncies de composició exci era un procediment d'investiga pàg. 53-62. tant o al·lucinògenes que feien ció judicial perfectament legal 4. A. Pladevall. Monografies del Montseny nO 1 (1986) "Persecució de «Volar» a qui les utilitzava. Un que es solia dur a terme durant Bruixes a les comarques de Vic a princi cop aplegats aquests personat el judici davant de notari i s'aixe pis del segle XVII». ges renegaven de la seva Fe i cava acta. Les tortures més uti 5. Malaltia endèmica propicia a zones muntanyoses aJllades,consistent en la adoraven el Diable que solia litzades a la comarca d'Osona inflamació de la glàndula Tiroides. aparèixer en forma humana o de eren el poltre i la torsió de mem 6. Procés transcrit en part per A. Pla carbó. Els Akelarres solien aca bres. devall en el treball ja citat. 7. Documents citats per A. Pladevall bar, segons s'explica en els pro L'únic que sembla possible en el treball ja citat. cessos, en sòrdides orgies. En concloure, després detantes su una d'aquestes juntes podria ha- posicions més o menys. arrisca- TRANSCRIPCiÓ Lo terratge «Tretze de Febrer de mil sis-cents dinou fou soterrada ja està Margarita Torra de la parròquia de Tavertet en lo ce paqat mentiri de la dita parròquia, en lo vas de la torra de dita parròquia; va morir en la presó del castell de Savasso na sens confessar ni combregar ni ningún sagrament, i lo Bisbe d'Osona Vicari General m'envià una carta que l'entarrés i dita Torra era inculpada de bruixa que per aquest afctes està ara en dita presó. Fou soterrada sens misses i aprés li digueren quatre misses. Tavertet, St. Cristòfol 0/1(1595-1687) 10.