Edita: Fundació Catalunya Cristiana Cl. València, 244. "L'Església, enviada 08007 Barcelona de part de Déu a les Tels. 215 27 39, nacions per ser 215 27 84 • "sagrament universal FAX 215 28 05 de salvació", en virtut AnyXIIN.o 578 de les exigències més profundes de la seva Setmana del 21 al 27 natural catolicitat, d'octubre del 1990 obeint el manament Director: del seu Fundador, - Joan E. Jarque i Jutglar s'esforça a anunciar la Bona Nova a tothom."

Preu: 100 Ptes. SETMANARI POPULAR D'INFORMACIÓ I DE CULTURA RELIGIOSES Concili Vaticà II

AFINANT Aquest diumenge l'Església celebra la diada del Domund El capellà i el bisbe

JOAN E: JARQUE i JUTGLAR

La setmana passada tot Servidors de just apuntava els dos carreus sobre els quals, penso, s'hau­ ria de basar qualsevol intent de solució, 0 almenys d'aclari­ ment, dels problemes que planteja avui la "vocació de capellà " i, per tant, la forma­ ció dels candidats a les ordes. la vida L'aprofundiment incessant en la "mística del servei de l'Es­ glésia local"és, sens dubte, un objectiu elevat però assolible en qualsevol diòcesi. Es una qüestió de vida interior, de pregària i d'una bona direcció espiritual. En canvi, la relació personal —paternal i filial— Aquest diumenge se ce­ entre el bisbe i el capellà lebra a tota l'Església la —prevere o diaca— és pràcti• diada del DOMUND, sota cament impossible en les ma- el lema "Els missioners, cro-diòcesis i, tanmateix, la crec indispensable; no es trac­ servidors de la vida". Ac­ ta només d'una qüestió socio­ tualment treballen al Ter­ lògica, de bon govern (que cer Món 50.000 missioners i també ho és, atesa la diversi­ 150.000 missioneres, mo­ tat de situacions concretes, guts per l'Esperit de Jesús pastorals i humanes, en què, que és esperit de vida. de fet, es pot viure la "vocació El DOMUND ens recor­ de capellà"), sinó que pertany da una vegada més la di­ a l'essència mateixa del minis­ mensió universal i missio­ teri eclesial. Una diòcesi no és nera de la nostra Església i només un territori en el qual, sota el "govern" d'un bisbe, de cadascun dels cristians els que han "fet una carrera" que la formem. El servei a la (ordenats degudament!) exer­ vida dels missioners i mis­ ceixen "de capellà" cada u sioneres s'estén a nombro­ mig com pot, mig al seu aire. ses àrees. En el Tercer Món Església local, cada diòcesi, moltes vides s'haurien per­ representa el Cos Místic deJe- dut si no fos pel servei assis­ sucrist: la missió evangelitza­ tència! i hospitalari que dora, l'afany pastoral, la per­ manté l'Església. manència en l'adoració i la lloança, la celebració dels mis­ Molts missioners arris­ teris cristians. .. només pot ser quen les^ seves vides per ser­ sostinguda en el poble de Déu, vir là vida dels homes i po­ per uns ministres units afecti- bles més pobres de la Terra. vament i efectivament amb el Durant l'any 1989 varen ser bisbe Cap, Figura de Jesu- assassinats 22 missioners i crist. missioneres. 285 tortosins participen en el XV Curset de Catequesi

TORTOSA.— El pare Se­ na en iniciar la tardor. Objec­ gura, iniciador, ànima i motor tius: Aprenentatge catequètic, del Secretariat Interdiocesà de tot revifant la consciència Catequesi (S.I.C), ja ho deia d'Església diocesana. l'any 1975, a Tortosa, en orga­ El nombre de participants nitzar el primer Curset- "No s'ha mantingut des de fa cinc ho deixeu pas. Seguiu fent anys, tot oscil·lant entre els camí". 200 i els 350. Aquest any, mal­ La resposta perseverant grat la situació anòmala de dels responsables diocesans i "seu vacant", i haver aixecat parroquial de Catequesi con­ més el llistó d'edat, la respos­ sisteix a programar en el Ca­ ta, també qualitativa, es pot lendari litúrgic-pastoral de la puntuar com a "molt bona i Diòcesi un llarg cap de setma­ esperançadora". ;ASSociAciq ACTIVITATS DE L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA

ai _ tv> \ lUVït,; eyvfAUJNVAS E GIPTE DEL PASSAT FARAÒNIC AL CRISTIANISME PRIMITIU

^«ciiionç»"»" 10 DIES DE VIATGE AMB UN CREUER PEL NIL Del 30 de novembre al 9 de desembre

• EL CAIRE Ciutat la més gran d'Àfrica, a la vora del Nil, just • ESNA,IDFUIKOMOMBO mtempledEsna, abans del delta. Nucli antic; ciutadella de Salami, amb la mesquita d'ala­ dedicat a Khum, déu creador dels homes amb fang del Nil- El temple d'Id- bastre; mesquita del soldà Hasan; basar de Khan el-Khalili; etc; fu, del déu Homs (falcó), del període ptolemaic. I el temple Kom Ombo, dedicat a Sobek (cocodril) i a Haroeris (gran sol alat) alhora. • MEMFIS Capital de l'antic Egipte. Colós de Ramsès II; esfinx d'alabastre. • ASWAN Hi ha la gran presa que forma el llac Nasser. Illes Elefantina i Kitchener (jardí botànic), per visitar en falua; mausoleu d'A- • SAKKARA Jaciment arqueològic dels més importants i rics ga Khan... Panoràmica del Nil. del món. Profusió i diversitat de monuments funeraris; piràmide esglao­ nada de Djoser. •ABU SIMBEL Temples de Ramsès II, dels més caracterís­ tics, traslladats modernament fora de l'abast de les aigties. • LES PIRÀMIDES I L'ESFINX Les piràmi- des de Keops,'Kefren i Micerí, i l'esfinx de Gizeh, de fa 4.000 anys: una de •ALEXANDRIA Ciutat d'origen greco-romà, a la desem­ les set meravelles del món. bocadura del Nil, de gran història cultural i religiosa. • TEBES Antic nucli monàstic, amb grans vestigis del que havia estat una ciutat de les més antigues: el temple de Luxor, dedicat a Ammó, • Visita dels llocs indicats. • Creuer de quatre dies pel d'on va sortir l'obelisc que hi ha a París, i el conjunt o santuari de Kamak. Nil • Escursions a Alexandria i Abu Simbel • Trajecte Compta també amb una extensa necròpolis: la vall dels Reis, la de les Rei­ nes, el temple funerari de la reina Hatshepsut(a Deir el-Bahari), el temple amb falua, embarcació típica, pel Nil • Assistència excel·lent de Medinet Habú, etc. i una curiositat: els colossos de Memnó. tècnica d'Ultramar Express

Demaneu-ne més informació per telèfon, per correu o bé personalment a l'associació AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA

L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA CONTRIBUEIX ECONÒMICAMENT PERQUÈ CATALUNYA CRISTIANA PUGUI SORTIR CADA SETMANA. FES-TE AMIC! Per a informació: Plaça d'Urquinaona 11, 3r. 3a. A, 08010 Barcelona, tel. (93) 301 37 18 N

EDITORIAL.

•m "YO seria bo que la repetició anyal d'una M ^l lema d'aquest any, "els missioners, I^LI diada com el Domund generés en nos- #y servidors de la vida'/,'ens\fchesbórronar)it ^ yi altres una rutina. Pensar "és allò de Més ''Domund'' M À si pensem que, segons les estadístiques, sempre" seria tancar-nos a la vida real, sem­ la mitjana de missioners que moren assassinats pre nova i irrepetible. Però seria, sobretot, un arreu del món és, en els últims anys, de dos ca­ error fer-ho aquest any, quan l'adjectiu "mun­ que mai... da mes... Ells que han anat a portar al tercer dial", que qualifica aquest diumenge, pren món la millora de la vida temporal, promo­ unes dimensions insospitades, fa encara molt vent-hi la justícia i el progrés... Ells que han poc temps... anat a transmetre'ls l'Evangeli que dóna senr tit a la vida humana... Com va dir Pau VI, a Missa de diumenge passat, a la cate­ mental: les vocacions sacerdotals. Tot just "Malgrat les adversitats, l'Església desvetlla dral ortodoxa de Sant Basili, a la Plaça sortits de la persecució, experimenten una flo­ sempre la seva inspiració més profunda, fins L Roja de Moscou, podria ser la imatge ració vocacional que nosaltres no tenim, fins als extrems de la terra." (Evangelii Nuntian- d'aquest Domund. La nostra universalitat ha al punt de veure's obligats a demanar l'acolli­ di, 50) crescut per l'Est... En mig any, han estat ober­ ment de molts aspirants al sacerdoci en cen­ tes, a la Unió Soviètica, 559 esglésies ortodoxes tres deformació d'altres països, perquè ells no i 76 de catòliques... Això vol dir que innombra­ compten, encara, amb una infraestructura bles germans nostres comparteixen avui, en suficient. erò és, precisament, amb aquesta dona­ llibertat, la nostra diada missionera. Hi apor­ ció de la pròpia vida que els missioners ten la seva pregària oberta i la vitalitat de la quest és un missatge d'esperança que P comuniquen la vida. El nostre pensa­ seva fe. estimula la nostra pregària. Si els nos-, ment, la nostra pregària, la nostra més gran A tres ulls han pogut veure aquesta trans­ ajuda material possible... tot, avui, per aquests m ^ n el Sínode que té lloc, aquests dies a formació, dubtarem de la força de l'Esperit germans nostres que, en nom de _ .^ , »y Roma, els pares sinodals procedents per fer créixer les esglésies de l'Àfrica... de l'A­ l'Església, acompleixen una missió TwTy JL·JI dels països de l'Est han testimoniat mèrica... de l'Àsia... de l'Orient Mitjà, ame­ que és de tots nosaltres: instruir i TlíirL·^ aquesta vitalitat, pel que fa a un aspecte fona- naçat per la guerra? batejar tots els pobles. 1111^

Recentment un calfred posà Setanta vegades set Deixa'm en pau, no vull la teva pell de gallina a tots els espanyols bruta amistat". quan llegírem la història d'aques­ El món s'enfoiisà per a Susan­ ta parella de germans que, en un na que tan sincerament s'havia poblet d'Extremadura es llança­ acostat a la seva companya. íQuè ren un bon dia (millor dit, un mal de "nous venjadors" que es dedi­ fessora d'EGB acaba de contar- havia de fer? preguntà a la profes­ dia) al carrer amb dues escopetes quen a "fer justícia", naturalment J.L. MARTÍN DESCALZO me. Tenia entre els seus alumnes sora. iDeixar-la en pau, o conti­ i començaren a disparar a tort i a a trets i deixant la pantalla plena una nena de vuit anys, IVIaneleta, nuar com si no hagués rebut dret contra tot el que es movia, de cadàvers. que sempre estava estranyament aquest paper? La professora va deixant mortes deu persones i al­ Això no esdevé solament en trista, fugissera, atemorida. Se­ preferir que fos la mateixa nena la tres tantes greument ferides. Al­ els mitjans de comunicació. En la se'ns queda clavada dins per gons sembla —aviat va descobrir- que, en consciència, prengués ïa gú ha vist en això un simple ram­ vida política sembla que la venjan­ temps i temps? ho la professora— algú havia vol­ seva decisió. I es limità a dir-li: pell de bogeria i, evidentment hi ça és el que ben sovint guia la mà Entre nosaltres —i ens diem gut abusar de la petita quan aques­ "Mira, avui, quan vinguis a Missa, ha una rel de boig rera aquest dels dirigents que lluiten per treu­ cristians— el perdó no es porta. ta tenia només quatre anys i, des pregunta-li a Jesús què has de gest, però és que. hi ha quelcom re els draps bruts en la vida del qui Quan llegim a l'Evangeli aquella d'aleshores, tenia terror davant fer". "més. I és això el més greu de la abans va trobar altres draps bruts paraula del senyor que perdona el qualsevol ésSer humà. Per això no I l'endemà va veure com Su­ història: que som davant eUruit en la seva vida. "El qui la fa, la pa­ deute de milions d'un dels seus jugava en els esbarjos, caminava sanna continuava amb la Manele­ d'uns odis que van a parar aéques- ga" diem com resumint la nostra servidors, mentre que aquet no és -sempre sola, defugia no solament ta sense dir-li una sola paraula de ta embogida venjança. filosofia i confonem la Llei del Ta­ capaç de perdonar els pocs diners l'amistat, sinó fins i tot la cpmpa- les.; injúries que havia rebut. I al I és que, malauradament, la lió amb la veritable justícia. que li deu un company, jaensem nyia de totes les seves condeixe- vespre, va explicar el desenllaç, venjança sembla formar part de • Però el rriésdésgl-aciat de l'à-- que és una exageraciól, ien la vida bles. La professora, volent curar- amb llàgrimes d'alegria als ulls, a l'ideari de la nostra generació i és fer és que els mateixos que ens les coses no.són així! I, tanmateix, la, va demanar a una altra nena, la professora: "^Sap que la Mane­ quelcom que se'ns injecta cada escandalitzern davant d'aquests aquesta ésja realitat. I fins tinc por Susanna, la més llesta de la clas­ leta avui, en acomiadar-nos, se dia a través dels més diversos mit­ grans esclats de venjança que aca­ que Déu es prengui seriosament se, que fes un esforç per apropar- m'ha apropat, i m'ha besat tot jans de comunicació. Obriu el tele­ ben en morts, mai no veiem la allò que li resem en el Parenostre: se a ella, per jugar amb ella. I la dient: iquè bona amiga que ets!? " visor, i una de cada dues pel·lícu­ venjança dintre de, nosaltres. Co­ "perdbneu-nos com nosaltres per­ professora se sentia alegre en veu­ Històries de perdó com aques­ les és la història d'una venjança. I, nec molt poques persones que donem". Tots estaríem perduts si re com progressivament els ulls ta no són gaire freqüents pel nos­ pitjor encara, presentada sempre s'acusin-de venjatives. Però, iqui Déu apliqués aquesta dialèctica i de la Maneleta anaven canviant i tre món. I, tanmateix, són el verita­ amb sinònim de justícia. Perquè no porta dintre seu vells rancors complís això que li demanem. Per­ semblava que havien fugit molt ble camí de la convivència. Si els resulta que, en elles, els venjadors units a secrets desigs de venjan­ què, realment, qui hagi perdonat a dels seus recels. Però la ferida era homes aprenguéssim de Déu el no són "els dolents", sinó gene­ ça? dQuè és el que ens fa tan obli- tots els que el rodegen setanta ve­ més fonda del que semblava, i un perdonar, si perdonéssim de fet ralment els "bons". Una vegada dadissos amb el bé que ens fan i, gades set, com Jesús demanava, dia, Susanna va trobar a la seva setanta vegades set els qui ens és la història d'un noi o d'una noia en canvi, aquella frase que va dir- que aixequi la mà. taula un paper de la Maneleta que ofenen, donaria veritable gust viu­ que no reposa fins a abatre l'as­ nos un familiar o un amic (tal ve­ Potser per això m'ha impres­ deia: "Ets una porca i una fastigo­ re en una humanitat reconciliada sassí del seu pare. d bé és un grup gada eh un moment de mal geni) sionat més la història que una pro­ sa. La meva vida és la meva vida. de debò.

.RESPIR MEMBRE DE LA UCIP

alunya DiVfcfor,- Redacció, administració, Joan E. Jarque i Julglar publicitat i fotocomposició: Edifici de la Parròquia de la Sots-àirectors: MÉS SOBRE LA MEMÒRIA istiana M. de D. dels Àngels Francesc Malgosa i Riera C/. València, 244, •2on. Joan Carrera i Planas EL SETMANARI DE MfiS Tels.: 215 / 27 39 - 27 84 Parlant encara de la memòria, caldrà reconèixer que hi ha també pèrdues de memòria inconscientment o cons­ DIFUSIÓ DE CATALUNYA Edita: FAX - 215 28 05 Fundació Catalunya Cristiana 08007 Barcelona cientment tàctiques, quan no interessa, o no convé, recordar segons què. Ja diuen els entesos que molts oblits de què Gerent: impressora.'Publiagraf. S.A.L. ens excusem no són sinó uns aparcaments subconscients de coses o de persones, causats per una real falta d'interès: Jaume Roigé i Torrentgenerós Ptge. Valeri Serra, 30 Difusió controlada per O.J.D. Tels.: 254 /16 30 • 17 77. Per un altre cantó, hi ha qui aconsella d'apreciar precisament la virtut de l'oblit, "la més bella invenció de Déu i el do disseny: Barcelona Joeep Samper i Aledo D.L. B.14.387/79 més preciós que ha fet l'home, que ens permet de pensar, de somniar, de perdonar". Com veiem, sobre la memòria, com sobre moltes altres coses, es poden fer afirmacions gairebé constradictòries. Sembla, doncs, lícit arribat a la con­ clusió que certes contundències verbals a què estem massa acostumats no tenen res de realistes! SUBSCRIPCIONS ANUALS Catalunya, resta de l'Estat espanyol. Andorra, Gibraltar i Portugal 4.800 Ptes. - • • MiqUEL ESTRADE Europa: 8.7(10 Ptes. D .Amèrica: 10,650 Ptes. Ü .^sia, Àfrica; 11.400 Ptes. D Filipines: 11.400 Ptes. G Àsia més orienial; 14.200 Ptes.

K\IÉ Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 —3 I N

mberto Eco, en el seu assaig "Deu maneres mediterrànies a què al·ludeix el doctor Carles van ser de somiar l'Edat Mitjana", es pregunta "en El somni de envaïdes pels guerrers de l'Islam, i això va donar lloc U què es diferencia la nostra lliure propensió a una substitució radical de paràmetres històrics. De vers l'heretatge clàssic, de la nostra necessària aten­ l'ideal col·lectiu de la renovatio imperii, o restaura­ ció a l'heretatge medieval". I contesta així: Els monu­ l'Edat Mitjana ció política-religiosa de l'Imperi romà —que és el fo­ ments clàssics es restauren, però "no els tornem a nament de tots els "apedaçaments" que diu Um­ omplir, sinó que, un cop redescoberts, els contem­ berto Eco— aquests països van passar de cop i volta plem". En canvi, "allò que queda de l'Edat Mitjana, JORDI BASSAS i RIBALTA a la tutel·la del Califat, i la centreïtat espiritual de Ro­ ho apedacem i continuem fent-ho servir com a con­ ma va ser substituïda per Damasc, Còrdova i Bagdad. tenidor, per posar-hi alguna cosa que no podrà 6er D'entrada, això va significar una florida cultural ex­ mai radicalment diferent del que ja hi havia. Hom traordinària; però, després, de mica en mica, es va apedaça el banc, hom apedaça l'ajuntament, hom patit aquestes regions? El religiós". anar palesant la deficiència fonamental de la cultura apedaça Chartres i San Gímigniano, però no pas per Els dos textos citats guarden una estreta relació islàmica: la incapacitat radical d'auto-regenerar-se, o venerar-los i contemplar-los, sinó per continuar ha­ mútua, per bé que el tema pugui semblar diferent. d'apedaçar-se (Umberto Eco), a diferència de la bitant-los... El somni de l'edat mitjana s'exerceix Eco descriu la resposta davant la "necessària aten­ cristiana. sempre sobre allò que pot ser apedaçat i ha de ser- ció" que crea l'Edat Mitjana en l'esperit de l'home oc­ • Aquests comentaris poden venir a tomb amb els ho, mai sobre allò que es pot museïficar" (els subrat­ cidental: Allò que en diem "medieval" és allò que esdeveniments que estem vivint avui al Golf Pèrsic i llats són meus). continuem utilitzant, després d"'apedaçar-ho" en la a d'altres indrets. De fet, el món islàmic no fa altra co­ Girem full i llegim un fragment de la carta domini­ restauració... A la catedral mai no s'ha deixat de sa que revèlar-se com allò que autènticament és, i cal del 23/9/90, de l'arquebisbe de Barcelona, Ri­ celebrar-hi el culte litúrgic. L'arquebisbe de Barcelo­ sempre ha estat. És inútil analitzar-ho a partir d'un card M. Carles: na, en canvi, ens recorda què passa quan —per dir- suposat "fonamentalisme". Tot allò que hi passa és "Tanmateix, professant la doctrina de la llibertat ho en paraules d'Eco— el "somni de l'Edat Mitjana" producte d'una particular cosmovisió que s'ha man­ religiosa-i acceptant el fet de la societat plural, per­ és impossible perquè s'ha esdevingut un dels canvis tingut inalterada des de f'època de Mahoma. Una meto recordar que no queda res de les cultures que. més radicals que pot patir una societat, el canvi de re­ cosmovisió que exclou per principi qualsevol "somni s'esdevingueren a l'Àsia menor, a Egipte, o al nord ligió; entenent per religió molt més que un culte, de l'Edat Mitjana", precisament perquè aquesta Edat d'Àfrica fa 1.600 anys. No queda res de la cultura mòlt més que uns ritus, molt més que un cos doctri­ Mitjana encara perviu en les seves estructures so­ greco-europea d'Efes, del Pont, d'Antioquia, ni de la nal, i fins i tot molt més que uns actes de fe perso­ cials, polítiques i religioses. Només amb el somni cultura que va donar lloc a la Biblioteca d'Alexandria, nals: aquí s'entén per religió una visió global del món podem els humans exorcitar la nit del passat de tots ni de l'entorn nord-africà-llatí en què va néixer sant que potencia tot l'obrar individual i col·lectiu. els seus esperits malèfics, i viure la novetat radical de Agustí. íQuin ha estat el canvi més radical que han Fa 1.600 anys, aproximadament, que les regions cada matinada.

de famílies benestants. Aques­ é encara raó de ser l'es­ ta preocupant situació s'ha evi­ cola catòlica? És veritat L'Escola catòlica tat allà on els Governs han en­ que en el passat ha fet T tès els avantatges i la necessi­ una tasca immensa —a l'om­ enllà. No sols tracta de fer l'escola es mantingui fidel als tat d'un pluralisme escolar que bra de l'Església van néixer les aquesta síntesi personal en­ LUIS RIESGO MÈNGUEZ principis educatius cristians. ofereixi alternatives diverses al primeres Escoles i Universi­ tre fe i vida, bo i creant un cli­ CARMEN PABLO de RIESGO sistema estatal. A França, Bèl­ tats— però, (icontinua essent ma que ajudi l'alumne a viure Psicòlegs Dificultats més gica, Holanda, Alemanya, etc, necessària ara que l'Estat va la fe d'una manera cada dia significatives amb què s'ha arribat a acords, conven­ prenent al seu càrrec l'ense­ més madura i a viure gradual­ hom qui compon la comunitat ensopega l'escola , cions i contractes que alhora nyament? ment una actitud prompta per educativa: alumnes, mestres, catòlica assumir les responsabilitats de pares de família i personal ad­ garanteixen a les escoles catò­ ministratiu, segons les res­ liques la doble possibilitat de Allò que la distingeix ser cristians. D'aquí que la for­ Entre les procedents d'ella ponsabilitats i funcions que mateixa, hem d'assenyalar la conservar el caràcter específic d'altres concepcions mació en les virtuts, com a orientació permanent i prego­ pertoquen a cadascú. manca d'audàcia, en oca­ i de desenvolupar adientment educatives na, hi té un lloc insubstituïble. Persona clau en aquesta sions, per assumir totes les la seva labor, i les integren, tasca és el mestre: l'orienta­ conseqüències que es deriven més o menys completament,, L'escola catòlica, que té de Com a base d'aquesta ac­ ció cristiana de l'ensenya­ de les seves diferències res­ al sistema escolar nacional i comú amb altres la comunica­ ció educadora, l'ensenyança ment no depèn tant de les pecte a d'altres escoles. Per­ els asseguren condicions eco­ ció crítica i sistemàtica de la religiosa ha de ser impartida a matèries o dels programes què és ben trist constatar que nòmiques i drets anàlegs als cultura,-busca-aqúest mateix l'escola d'una manera explícita corti de les persones que els algunes escoles catòliques que tenen les escoles esta­ fi, però, dins d'una visió cristia­ i sistemàtica, per tal d'evitar imparteixen. D'aquí que el —impressionades pels atacs tals. na de la realitat. Jesucrist és el que es crçïen l'alumne un des­ mestre hagi d'educar l'alumne que intenten suprimir-les— no A la vista del que s'ha dit, centre d'aquesta concepció. equilibri entre la cultura profa­ en la fe no solament amb la pa­ sempre responen al projecte podem afirmar que avui, pot­ Inspirat en l'Evangeli, el pro­ na i la cultura religiosa. Aquest raula, sinó també amb tot el educatiu que hauria de distin- ser més que en cap altra jecte educatiu de l'escola catò­ ensenyament —que no es li­ capteniment. Pel que fa als pa­ gir-les. època, cal l'escola catòlica. lica mira de fer una síntesi en­ mita a l'assignatura de reli­ res, és clar que el fet d'haver A més d'aquest mal, espe­ Avui que la societat es caracte­ tre cultura i fe, tot permetent a gió— té com a finalitat"no una escollit l'escola catòlica per als cialment greu perquè neix de ritza pel pluralisme cultural, l'alumne que aprofundeixi en simple adhesió intel·lectual a fills no els eximeix pas del deu­ dins, hem d'afegir-hi les difi­ l'Església ha de reforçar l'a­ la fe, i ensems il·luminant el sa­ la veritat religiosa, sinó l'en­ re personal, intransferible, d'e­ cultats jurídiques i econòmi­ fany educatiu per forniar per­ ber humà amb les dades que troncament individual de tot ducar-los cristianament. Però ques que l'impedeixen d'es­ sonalitats fortes, capaces de ella aporta, sempre amb el res­ l'ésser amb la persona del això comporta una col·labora­ tendre el seu servei a joves de resistir el relativisme afeblidor pecte degut al mètode particu­ Crist". ció activa amb l'escolà, i una vi­ tot nivell sòcio-econòmic, i l'o­ cap a on les mena una reforma lar de cada disciplina. Una tasca d'aquesta enver­ gilància a través de les estruc­ bliguen d'auto-finançar-se tot educativa —la LOGSE— òrfe­ Però l'escola catòlica va més gadura demana l'esforç de tot- tures de participació, a fi que acceptant principalment els fills na de tot sentit transcendent.

Religió i política ningú no es legitimat per fer-ho. CAP ACUDIT de les opcions exposades és anticris- Sr. Director: tiana. I cap comunitat de l'Església "A Déu, el que es de Déu..." pot lícitament i cristianament cpn- íQuan ens estarem els cristians de bar­ demnar-les. ^€rM/iLA rejar religió i política? Ens em d'ado­ Una altra cosa es que dins de la nostra posible actuació política —com CRiSmA ALM^JOA LA nar que gairebé totes les opcions polí­ tiques poden ser mantingudes per un amb tot— tinguem que "viure en cris­ FATUN SAt^m, ò£SPR£SOE cristià, llevat les condemnades ex­ tià" (la qual cosa vol dir, crec jo, esti­ pressament per l'Església (capitalis­ mar i respectar els altres); però sense roKUA-R AMB Els OSfATífs'^ me, comunisme, nazisme...) El meu Les pàtries —com tota la polí­ aprofitar la Religió per tal de portar germà pot tenir el seu plantejament tica— no són pas invencions de Déu. l'aigua cap al nostre molí polític. polític, jo també .puc tenir el meu No crec que Déu sigui patriota. Com a cristians, hi ha d'altres co­ molt diferent, i tots dos ser vertaders El mateix s'ha de dir pel que toca ses molt més importants que exigei­ cristians, fins i tot si en qüestió de po­ a la fornia d'organitzar els pobles. Ca­ xen la nostra intervenció valent i forta lítica no ens entenem gens ni mica. talunya, iés regió, és nació? i,S'ha a la política. Pensem només en mi­ , Per tant: NO ES VERITAT que d'organitzar com a quatre províncies,, lions no nats que cada any son assassi­ un cristià hagi de ser necessàriament com a Comunitat Autònoma, com a nats prèvia tortura: en les víctimes in­ un patriota, de la mena que sigui. Estat federat o àdhuc independent? nocents de l'avortament. Lluitar per, Hom pot ésser cristià, essent al ma­ ^Catalunya és o no és Espanya? íRei ells amb els mitjans lícits que calgui, teix temps patriota europeo; o patrio­ 0 Repúbjica? Que cadascú opini lliu­ sí que és cristià. Encara que això no ta espanyol, o patriota català, o pa­ rement com vulgui; però sobretot, que estigui tant de moda com parlar de triota de la Vall d'Aran, o fins i tot ningú (ni seglar, ni capellà, ni bisbe) llengües, posem per cas. pensant que això de les pàtries TER­ no s'aixequi com a portaveu de là Re­ RENALS ,es una gran ximplesa.. ligió en aquestes qüestions, perquè- FRANCISCO ARRIOLA iGARROTE

Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 MÉ N

ARA MATEIX

l primer secretari del Partit Socialista de Cata­ tits d'esquerra o que els voten, i orientada a fer-ne lunya, senyor Obiols, ha fet una crida al diàleg Diàleg entre créixer el nombre. E entre els socialistes i "el món cristià" de Cata­ Ara bé, les paraules del primer secretari del PSC lunya. Les raons que dóna per a aquest diàleg, se­ socialistes i món sembla que van, més enllà de les situacions particu­ gons els resums de premsa, són prou serioses i sug­ lars, als cristians com a tals, al "món cristià", com diu gestives perquè hi corresponguem amb la cortesia ell mateix. És a dir, es tractaria d'un diàleg, al capda­ d'un avís de recepció i d'un comentari raonat i sincer, cristià? vall, amb l'Església o, si més no, amb un bon amb voluntat de comprensió. Val a dir que les res­ sector d'ella. postes d'aquest nostre "món cristià" seran plurals i, J. CARRERA PLANAS És cert que per a aquest diàleg, l'opció que com­ probablement, divergents. Malgrat una certa fama partim pel "compromís ètic" i l'oposició a "l'apoteosi que arrosseguem, a l'Església som lluny de la disci­ nó amb el comunisme. Potser perquè la social- barroca del diner" i al "paradigma de l'èxit individua­ plina de partit, habitual en les formacions polítiques, democràcia —com abans es deia— era considerada lista sobre la base de la competivitat salvatge" són sobretot, com és lògic, en àmbits tan relatius com el una desviació i un aigualiment del socialisme, en el una bona base comuna. L'avanç social dels catòlics del vot i la militància, que cada cristià decideix en qual la presència cristiana no suscitava problemes en els últims temps ha estat considerable, com ho consciència. per cap de les dues bandes. Potser, també, per la for­ palesa la lectura dels textos eclesials del segle passat És important que el socialisme consideri que ça i l'encís singulars que l'eurocomunisme va assolir i dels començaments d'aquest. (Vegeu, per exem­ comparteix amb els cristians "el refús dels valors he­ en la nostra societat, en les dècades dels seixanta i ple, l'obra "L'Església de Barcelona, 1850/57", de donistes, egoistes, insolidaris i cecs amb els qui pa­ dels setanta. És el cas que no solament hi hagué dià­ Casimir Martí). teixen", i.que "el compromís ètic" sovint és oblidat leg, sinó molt més que això: un cert nombre de cris­ En canvi, en altres aspectes, no estic tan segur "fins i tot per determinats sectors del socialisme es­ tians prengueren l'opció comunista i sorgí, fins i tot, que "els elements de distanciament que existien en panyol". De vegades s'ha pretès una monopolització un moviment anomenat "cristians pel socialisme". el passat han desaparegut", com assegura Obiols. de tot el que és justícia social per part d'alguna de les El mot socialisme significava, de fet, marxisme, ideo­ L'evolució del socialisme té lloc en un terreny prag­ branques socialistes, o de l'esquerra, en general. En logia de la qual es reclamaven també, aleshores, els màtic, pera nosaltres menys significatiu; com ara l'a­ realitat, i malgrat les seves pròpies deficiències, prou socialistes. Després s'ha produït, d'una banda, la propament a l'economia de mercat i a altres postu­ reconegudes d'ençà de í'autocrítica conciliar, l'Es­ desconnexió del socialisme català i espanyol del lats liberals, no sempre, a parer nostre, positius... En glésia ha jugat un paper important a favor dels po­ marxisme i, de l'altra, l'esfondrament de l'anomenat canvi, pel que fa a la funció que pertoca a TEstat, que bres i de la justícia. L'Església com a tal, en l'exercici socialisme real, el qual ha acabat arrossegant els co­ els cristians entenem subsidiària... a l'ensenya­ de la seva missió, i, també, molts cristians compro­ munismes occidentals, malgrat que ja havien inten­ ment... a la família... a l'organització de la cultura... fa mesos en partits promoguts per ells mateixos i en al­ tat de curar-se en salut mitjançant l'operació euroco- la impressió no només que el socialisme no evolucio­ tres, també els socialistes. munista. A partir d'aquesta nova situació, el PSC i el na, sinó que accentua els seus trets ideològics, qui De fet, el diàleg entre cristianisme i socialisme, si PSOE s'han mostrat molt acollidors envers els co­ sap si com a compensació de les transaccions que entenem aquest com a ideologia, no és res de nou. munistes. Pretenen, com ara es diu, esdevenir la ca­ el realisme li imposa en el terreny econòmic... Ja té història, entre nosaltres. Se n'ha dit diàleg sa comuna de tota l'esquerra. Des d'aquesta pers­ Tot amb tot, aquest diàleg és possible i conve­ cristiano-marxista i ha tingut lloc sobretot no pas pectiva, la invitació del senyor Obiols podria enten- nient, i el desig que n'ha manifestat el primer secre­ amb el socialisme democràtic —com ara es diu— si- dre!s com a adreçada als cristians que militen en par­ tari del PSC ha de ser valorat positivament.

Ser pallasso d"'estar per fresses extremades i estrafolà­ casa" 0, més ben dit, pallasso Pallasso de capçalera ries fan que, en^lloc d'amàgar casolà, familiar, o dit d'una al­ el que porta a dins, ho escampi • tra manera, ser pallasso de als quatre vents, i ensenya la capçalera és el que, de vega­ Etimològicament, la pa­ té una picaresca i unes rucades gran lliçó de quedar-se sense des, m'agradaria poder posar raula "broma" té dues arrels ANTONI DEULOFEU tan fines, que arriba a aconse­ res. Quan som capaços de riu- en la meva targeta de presen­ de significació. La del corc que guir autèntiques proeses, in­ .re'ns, dels,inostre,S;boteruts.jca- tació. destrossa la fusta, i l'altra, sospitades per l'home intel·li­ ràcters, de molts ideïs nostres Els pallassos professionals d'entrada, no l'endevinaran. gent. El color de les seves anèc­ costums absurds, quan mirem són els mestres, i les seves ac­ Si jo parlo de la bromatologia, "caps quadrats" i no fa riure dotes i la vivesa de les seves tri­ amb simpatia els defectes del tuacions són la càtedra d'a­ nO es tracta pas de la ciència de els infeliços. Als infeliços, no­ fulgues el fan triomfador per , nostre físic, perdem vergoriya i quest art de la pallassada, un la broma, sinó que és la ciència més els fa gràcia que, à alguns sorpresa, que contrasta amb el guanyem tendresa, perdem art poc entès, però alhora molt que es refereix als aliments dels seus amics, els passi una món de la raó, dels guanya­ angoixa i trobem pau. volgut per tothom. Aquest art —^ja que el "bromos" eren unes desgràcia casolana, no dramà­ dors, dels poderosos. El pallasso estima la vida i és tan medicinal, tan necessari farinetes de civada—. Ja ho tica. La broma preocupa els Una mena de finta que sa­ li sap molt de greu que els ho­ per la pau, pel benestar i per la veuen, la broma és un aliment, qui tenen supèrbia i orgull. La ben fer per damunt d'allò que mes i les dones s'entossudeixin bona convivència de tots no­ i fins la broma pot fer mal i tot, broma encanta els feliços. Als és impossible i del que és rao­ a estimar unes altres coses, saltres, que cal que el pallasso si surt del cor d'un rancuniós qui ho tenen tot, perquè no en­ nable, per dir a tothom que els que són molt menys impor­ arribi a les cases, al centre de que vol ferir amb la ironia. En vegen res. Perquè són cons­ menuts, els febles, saben fer tants que aquest regal que hem les trobades d'amics. Per això canvi, la brórha del pallasso, cients que tenen la vida. proeses, però sense cap mena rebut gratuïtament: la Vida. m'atreveixo a reclamar la im­ de l'home infant, de l'home Què, caram! de llast ni de càrrega. Els pode­ Val a dir que tant Rusiüol i portància gran que ha de de­ tendre, aconsegueix que amb rosos —els no pallassos— es com Mir, que tenien molt bon senrotllar el pallasso de cap­ la màgia, amb la rialla, amb la L'etimologia de la paraula sorprenen davant d'ells i des­ . humor, quan veien una posta çalera. fantasia, alimenti de pau i de pallasso ve del "paisà", pagès qualifiquen sovint els pallas­ de sol que els agradava, l'a­ Vull explicar-los qui és festa tota una comunitat, i ens de peu pla, que els italians ele­ sos assimilant-los a criatures. plaudien i feien crits de festa. aquest pallasso que no es pin­ fa notar que, quan pintem l'es­ gants van vestir de colors, de Ben sovint pallassada és sinò­ Si la festa del pallasso arri­ ta, que no es vesteix caracterís­ cenari de la nostra vida amb música i de comèdia. El més nim de criaturada! ba al cor de cadascú de vostès ticament de clown, que és rea­ tons més aviat dramàtics i se­ ruc és el que porta el nom L'humor del pallasso té un —lectors—, s'hi trobaran per­ lista existencial, que va venir riosos, ens equivoquem perquè d'August, com el de l'empera­ altre recurs genial. Trenca els fectament de gust. Un nas de al món per una carambola còs­ tot és més senzill i divertit a dor romà més gran. Perquè ser esquemes de la vergonya. És pallasso a la butxaca és tan ne­ mica i que morirà perquè la vida. ruc no vol dir res més que tenir com un poca-vergonya educat, cessari com la capseta de pas­ aquest és el costum de tots els La broma fa perdre la com- una altra mena d'intel·ligèn­ no té por del ridícul i demostra tilles pels qui es troben mala­ vivents. Aquest pallasso creu postura de la raó, treu de polle­ cia no reconeguda per les auto­ que, en el fons, tots el fem i ment, 0 com el "rimmel" per que la broma és medicinal. guera el primmirat, irrita els ritats pertinents, ja que el ruc prou vegades. Les seves dis­ no perdre el toc de bellesa.

Matrimoni amb tres filis d'edats entre 10 i 6 anys SI TÉ VÍDEO LLOGUI LES MILLORS PEL·LÍCULES NECESSITA: A 1^ /"IFUIT/^f VI "n iVISm'NS! SRA. o SRTA. per aten­ Persona d'edat entre 30 i 55 anys per: • Fer la neteja del pis yiDEOLAR dre tenda de llanes. N'ha • Anar a buscar els fills a l'escola de saber, ensenyar punt • Cuinar quelcom • u SEVA FAMÍLIA VEURÀ EL QUE DESITGIN, NO EL QUE ELS IMPOSIN de mitja i ganxet, etc. Tels. Horari: de 7 h. 45 m. a 18 h. • SELECCIÓ I SEGURETAT MORAL DE CADA UN DELS SEUS TÍTOLS Sou: 65.000 ptes. mensuals. • SERVEI OPCIONAL A DOMICIU 232 71 82 o 232 65 15. Inútil sense referències. Per comunicar: telèfon 204 41 41, poden deixar missatge al Balmes, 114. P. Baixa (Xamfrà Provença) Tel: 215 70 71 / 08008 Barcelona contestador automàtic.

• Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 J-\ M M

El Sínode dels Bisbes sobre la formació dels sacerdots (II) Els pares sinodals exposen les seves opinions i experiències

ROMA.— Els Pares sinodals reunits a Roma fins el 28 temptació de recercar la unitat a d'octubre per reflexionar sobre "La formació dels preveres través de la uniformitat". - en les circumstàncies actuals" han escoltat les primeres in­ tervencions. Dues d'entre elles plantejaven sobre el celibat Cardenal CLANCY: dels preveres, una qüestió que no havia esmentat el cardenal "Escoltar les veus Moreira Neves Lucas, relator general, en el discurs que pre­ profètiques" cedeix aquesta tradicional "fase d'escolta". El cardenal Edward Bede Clan- cy, arquebisbe de Sydney, remar­ Joan Pau II assisteix a la majoria de les sessions sinodals. A la seva esquer­ Monsenyor Sulyk, metropolità de l'Església són clares en la tradi­ cà, en nom dels bisbes d'Oceania, ra el cardenal Jan Schotte, secretari general del Sínode. de Filadèlfia dels ucraïnesos, ha ció occidental. Però "la integració que la recerca d'un consensus ar­ pronunciat un llarg discurs invi­ d'aquesta dimensió positiva del ran de la formulació de propostes tant les Esglésies d'Occident ,a celibat en la vida de l'Església exi­ es tradueix "en un cert estova­ kina Faso), deplorà que el calen­ grames eficaços de desenvolupa­ ajudar els seus germans de l'Est geix una personalitat dotada d'u­ ment, per la repetició de generali­ dari del Sínode sigui tan tancat ment psico-sexual, afirmà mon­ els quals, amb prou feines allibe­ na psico-sexualitat ben integrada, tats, eliminant idees a vegades no­ que alguns grups de treball esti­ senyor Henry. Per^èll, el carisma rats d'un llarg període de persecu­ un compromís lliure i el renova­ ves o que representen un repte". guin tan plens de qüestions que, del celibat requereix una gran ma­ ció, intenten reorganitzar els seus ment perpetu d'aquest compro- "Caldria, continuà el cardenal, per respectar-lo, hagin de fer ma- duresa psico-sexual i ha de ser seminaris. Suggerí a les Esglésies que el Sínode donés més lloc a les rathons nocturnes. Suggerí que, presentat en termes positius. De­ d'Occident, on els seminaris es veus profètiques que s'eleven en­ en conseqüència, s'allargués aquest manà que els candidats al sacer­ buiden, d'acollir els candidats al tre nosaltres, demanera que pu­ calendari o s'allarguessin les ses­ doci siguin sotmesos, abans de la Cardenal JOSÉ FREIRE: sions per tal de permetre "un tre­ seva entrada al Seminari, a una sacerdoci de les Esglésies de l'Est, "Manca una formació guin arribar a les oïdes del Pa- d'organitzar una "banca" de for- pa". ball més planejat i més profund". "avaluació acurada per sospesar madors qualifícats disposats a po­ filosòfica dels la seva capacitat de viure una vida sar-se al servei d'àquells, i proveir seminaristes" Monsenyor Monsenyor casta i en el celibat". els seminaris en vies de reorganit­ BERNARD HENRY: "El ANTONIO G. PANTEGHINI: Monsenyor AUGUSTO zació de manuals adaptats, la cul­ El cardenal José Freire Falcao, "Evitar el separatisme celibat requereix una tura dels preveres que havent re­ arquebisbe de Brasília, deplorà VARGAS ALZAMORA: but la seva formació fora dels se­ l'ejçistència de seminaris incapa- entre sacerdots diocesans gran maduresa "Insistir, en la unitat minaris clandestins s'ha de posar ço^ de formar preveres "plens d'ar­ i religiosos" psico-sexual" doctrinal" al dia. El metropolità ucraïnès de dor apostòlic i capaços de resistir el mal que regna en el món", es­ En les intervencions del dime­ Filadèlfia veu en això una "ocasió Monsenyor Antonio Giovanni Monsenyor Augusto Vargas Al- única de cooperació" oferta per sent-hi absent la dimensió mística Panteghini, Superior General dels cres pronunciades al Sínode dels de la formació. El cardenal uneix Bisbes a Roma sobre "La formació zamora, arquebisbe de Lima, su­ la Providència. Pares del Sagrat Cor de Jesús, ha bratllà per la seva banda que "el a aquest fenomen una pèrdua del evocat la col·laboració entre els dels preveres en les circumstàn­ sentit del sagrat i l'absència d'una cies actuals", el bisbe auxiliar de respecte per l'especificitat de ca­ preveres diocesans i els religiosos. da cultura no ha de disminuir la Monsenyor V. BERNARDO formació filosòfica sòlida, indis­ Indicà que "se sent com un cert se­ Londres (Canadà), monsenyor Fré- TEPE: "Possibilitat pensable per formar la conscièn­ derick Bernard Henry es referí a qualitat de la formació conceptual paratisme entre la vocació religio­ en els camps filosòfic i teològic". d'ordenar homes d'unia cia crítica dels seminaristes i fer- sa i les Esglésies locals". diversos casos de perversió sexual los capaços d'enfrontar-se amb els en els quals una preveres cana­ Insistí sobre la unitat doctrinal: probada fe" "L'Església no ha de tenir fronte­ innombrables corrents de pensa­ Cardenal dencs han estat implicats recent­ ment i ideologies del nostre temps. ment. Precisà que aquests casos res doctrinals derivades de barre-. Monsenyor V. Bernardo Tepe, PAUL ZOUNGRANA: han estat motiu d'un ' "profund res culturals"..! advertí: "Actual­ bisbe d'Ilhéus, Brasil, fou el pri­ "Deplora el poc temps examen de consciència" en l'Es­ ment, el creixement exasperat mer a abordar la qüestió del celi; Cardenal ALBERT glésia canadenca. dels nacionalismes pot constituir bat dels" preveres. En uiTpaís oh'là del Sínode" un perill per la doctrina". majoria dels preveres es consagren DECOURTRAY: "El paper El cardenal Paul Zoungrana, L'Església canadenca vol in­ essencialment a les tasques litúr­ de la dona en la formació arquebisbe de Ouagadougu (Bur- troduir en els seminaris uns pro­ APIC-KIPA giques o al servei de comunitats dels sacerdots" immenses, sovint més enllà de les possibilitats humanes, ha preco­ El cardenal Albert Decour- nitzat una reestructuració pasto­ tray, arquebisbe, de Lyon, es la­ FILTRANT LA NOTÍCIA ral. Els preveres presents en aques­ mentà per la seva banda, que els tes comunitats podrien esdevenir ensenyaments conciliars i pontifi­ una mena de vicaris episcopals, cis sobre la dona, no siguin presos suggerí, per assumir encara més en compte quan es parla de la for­ Els teòlegs demanen a Roma "un ministeri de síntesi, de coor­ mació de preveres. Desitjaria que dinació i d'animació". les dones "escollides amb discer­ més confiança Al mateix temps haurien de niment fossin cridades en més gran desenvolupar-se "una multitud de nombre a prendre-hi part", que Segons l'agència KIPA, les crítiques adre­ obre les seves estructures de decisió, junta­ nous ministeris" que s'exercirien els sigui donada la possibilitat de çades a la Congregació de la Doctrina de la Fe ment amb el Poble de Déu, és a dir dels laics, en el marc. de comunitats a talla realitzar "la seva gràcia de dona" sobre la maiica de confiança que aquest dl: perdrà la seva credibilitat davant el món, so­ humana, ha explicat monsenyor en un ensenyament teològic "on casteri romà manifesta sovint als teòlegs que bretot dels joves". apareixeria aquesta gràcia de ser Tepe. "Caldria examinar seriosa­ volen servir l'Església, han estat fetes en el El teòleg Sidbe Sempore, de Costa de ment, sense por de tabús, la neces­ dona", cosa que contribuiria a una relació sana entre homes i dones Congrés Internacional de Teòlegs, celebrat a Marfil, anuncià, per la seva part, que les "Es­ sitat i la possibilitat d'ordenar últims de setembre a Bèlgica. L'assemblea de com a ministres de l'Eucaristia els en la vida quotidiana. glésies del Sud" reclamen un protagonisme 'viri probati' (homes de probada 500 teòlegs vinguts de 51 països d'Àfrica, d'À­ més eficaç en les decisions de la jerarquia del fe, casats o no), presents en la co­ sia, d'Àmèrica llatina i d'Europa, s'han reu- Nord. El teòleg africà afegeix: "Les joves Es­ munitat i posant-se al seu servei". Monsenyor LAWRENCE: , nit durant una setmana en un col·loqui, orga­ glésies d'Àfrica, d'Àsia i d'Amèrica llatina El gran risc de veure les comuni­ "Sortir dels vestigis nitzat amb motiu dels 25 anys de la fundació demanen, també per elles, un criteri decisiu tats privades de l'Eucaristia per culturals pròpiament de la revista internacional de teologia, "Con- per superar les fissures que amenacen la cris­ manca de preveres celibataris i es­ europeus" cilium". tiandat". Segons aquest mateix teòleg, "jus­ devenir sectes, advertí el bisbe, re­ El dominic francès, Christian Duquoc, tament l'Església africana té una experiència cordant que l'ordenació d'homes Monsenyor Lawrence A. Bur- casats es practica a l'Església de que ensenya teologia sistemàtica a Lyon, par­ com ningú de la divisió dels creients. L'expe­ ke, bisbe de Nassau, Bahamas, là sobre la "lamentable malfiança" de Roma. riència de conviure amb pluralitats de cultu­ ritu oriental unida a Roma. demanà al Sínode que les Esglé­ sies que han accedit recentment a En una intervenció feta l'últim dia del con­ res li permet aportar un nou concepte d'ecu- la independència no siguin opri­ grés, Duquoc es referí als criteris rígids del menisiiie, ecumenisme que les 'Esglésies ve­ Cardenal J.R. BERNARDIN: mides "pels vestigis culturals prò­ prefecte de la susdita Congregació, el carde­ lles' no són capaces de donar". I en un altre "Presentar la realitat piament europeus". nal Joseph Ratzinger, responsable de la fun­ concepte d'idees, declarà: "L'admissió d'ho­ positiva del celibat" En aquest context, continuà ció del teòleg en l'Església. Segons Christian mes casats al sacerdoci, com l'acceptació monsenyor Burke, "jo em pregun­ Duquoc, els advertiments de Ratzinger són d'un diaconat per les dones, seria un pas molt El cardenal Josep Louis Ber- to si és oportú limitar per tot arreu els d'un simple defensor de la fe tradicional: positiu, que no admet l'estructura dominant nardin, arquebisbe de Chicago, ha l'accés al sacerdoci ordenat sola­ no permet cap discussió sobre éls reptes i pro­ de l'Església de Roma". insistit sobre una presentaciópò- ment a persones de-sexe masculí i blemes que preocupen el món actual. El teò­ L'agència KIPÀ no ha informat fins ara sitiva de la realitat del celibat, que cèlibes". El bisbe de Nassau desit- leg de Lyon demana a l'Església institucional apareix molt sovint com "poc >jà que es faci "una distinció més quina ha estat la reacció de la Santa Seu da­ atraient i difícil de respectar". Si­ subtil" entre la Tradició i les tra­ que mediti amb profunditat els moviments vant d'aquests i altres criteris del congrés in­ nó, afirmà, s'assistirà a una lenta i dicions eclesials, les quals són sub­ d'alliberament que en aquest final de segle ternacional de teòlegs reunits a Lovaina. contínua depreciació d'aquest es­ jectes a evolució. Importa, afegí el han fet trontollar els sistemes político-sociàls tat, de vida. Per ell, les bases de bisbe, d'estar atents als "signes d'estats totalitaris de l'Est. "Si l'Església no FRANCESC GAMISSANS comprensió del celibat com a do dels temps" i de no cedir "a la

Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 M'Í M M

L'ESGLÉSIA EN EL MÓN

rència Episcopal de Costa Rica ROMA POLÒNIA denuncia a través d'un document les condicions de mtirginalitat eco­ nòmica, social i cultural imposa­ Beatificació de Giuseppe Allamano Missatge del Papa als Obertura de la campanya des a prop d'uns 27.000 indígenes d'aquest país. Una remarca sem­ El proper 7 d'octubre, Joan milers de joves catòlics electoral de Lech Walésa Pau n va proclamar beat el reunits a Lvov (Ucraïna) blant ha estat feta pels bisbes de VARSÒVIA.— La situació eco­ Mèxic els quals declaren optar per sacerdot italià Giuseppe Alla­ la causa de milions d'indis. mano (1851-1926) durant la EL VATICÀ.— Joan Pau ü nòmica de Polònia, la retirada de les tropes soviètiques del país i celebració del Sínode dels bis­ ha expressat novament el desig de Monsenyor Roman Arrieta Vi- viatjar a Ucraïna en visita pasto­ "els jueus en el govern polonès", bes que aborda el tema de la aquestes són les qüestions aborda­ Ualobos, arquebisbe de San José, formació del clergat. ral. En un missatge tramès a dese­ afirma que l'Església catòlica dó­ nes de milers de joves catòlics reu­ des pel president del sindicat obrer Des de molt jove, el pare polonès Solidamosc, Lech Walé­ na suport plenament a les reivin­ nits del 6 al 12 de setembre prop­ dicacions ètniques i invita el Go­ Allamano va mostrar una gran passat a Lvov (Ucraïna occiden­ sa, en l'obertura de la seva cam­ inclinació cap a les missions, panya electoral a la ciutat univer­ vern a prendre les mesures neces­ tal), el papa Joan Pau n declarà encara que no va poder realit­ que gaudiria molt estant entre ells sitària polonesa de Torun. sàries per millorar les seves precà­ durant aquests dies, "però això, Després d'haver rebut el seu ries condicions de vida. De les zar els seus desigs a causa de de moment, encara no és possi­ 15è. títol de doctor "Honoris Cau­ 325.000 hectàrees reconegudes per la seva precària salut, la qual ble". sa", el líder sindicalista ha decla­ la llei de Costa Rica als indígenes, cosa el va suscitar a crear una rat, amb la xiulada d'una part el 60% d'aquestes terres estan en institució que enviava sacer­ Joan Pau ü continuà: "És per­ mans no indígenes. què jo vinc a vosaltres només amb dels oients, que com à catòlic, com­ dots a Àfrica, dependent de la paraula, i us asseguro que enca­ partia la posició de l'Església refe­ Els bisbes de Mèxic per la seva la diòcesi de Torí. Va ser rec­ ra que jo estigui molt lluny física­ rent a l'avortament. La setmana banda han abraçat la causa de deu tor del seminari d'aquesta ciutat durant molts anys. L'any ment, estic enmig vostre amb el anterior, el.Senat polonès havia milions d'indis, denunciant des­ 1901, l'esmentada societat es va transformar en l'Institut meu cor i els meus sentiments". El acceptat una llei prevenint les pe­ prés de la seva darrera assemblea dels Missioners de Consolata, al qual després va seguir la nes pels metges que participessin Papa recorda que des de l'últim plenària, les violacions dels drets fundació de les germanes amb el mateix nom. aplec d'aquest gènere el 1933, dues en els avortaments. de l'horne de les quals són vícti­ generacions han sorgit. El Papa Actualment són més de 2.000 els missioners i missioneres mes els indis, principalment en el dels Consolats que continuen la seva obra en 24 països d'À­ dóna gràcies à Déu pel fet que el camp econòmic, "on són habitual­ Mil dos-cents milions frica, Amèrica, Àsia i Europa. Des de l'any 1955 treballen segon mil·lenari de la cristianitza- de pobres ment víctimes d'una increïble ex­ ció d'Ucraïna pogués començar plotació. Són explotats per aquells també a Espanya, dedicant-se a l'animació missionera i la amb noves esperances. promoció i formació de vocacions per al seu Institut. "Segons un informe del Banc que adquireixen les matèries pri­ Els joves tenen el deure, en­ Mundial, hi ha a tot el món al vol­ meres que produeixen, o per part front la desaparició del sistema de tant de mil dos-cents milions de dels cacics que, des de sempre els dominació ateu, de "reconstruir persones —un terç de la població manipulen com volen". l'Església i la nació", havia decla­ mundial—, que viuen en condi­ cants de droga. La policia afirma da per la Companyia de Jesús per rat en el seu missatge als partici­ cions de pobresa. En aquest ma­ que l'assassinat, obra d'un expert, accedir a 21 documents conside­ pants el cardenal Miroslav Ivan teix informe es consideren pobres ha estat motivat pel treball de la rats necessaris per a la continuïtat Lubachivsky, cap de l'Església Ca­ les persones que tenen uns ingres­ Assassinada una religiosa prop dels més pobres. de les investigacions sobre l'assas­ tòlica ucraïnesa, que viu exiliat a sos anuals de 350 dòlars, unes sinat de sia jesuïtes i dues dones en Roma. "És sobre vosaltres que re­ 35.000 pessetes. A Àfrica hi ha 25 religiosa per ajudar la Universitat Centramericana el posen les nostres esperances d'una països amb una renda per càpita els pobres passat mes de novembre. La infor­ Ucraïna cristiana". Aquest gran inferior a aquesta quantitat. (KIPA) mació sobre la negativa nord-ame- aplec de joves que porta per lema BRASÍLIA.— El proppassat ESTATS UNITS ricana ha estat donada a conèixer "Obriu les portes al Crist, les por­ 8 de juny fou assassinada d'un tret pel provincial dels jesuïtes a l'A­ tes dels cors humans, les portes de de bala al cap la religiosa brasilera mèrica llatina, pare Josep M.° To- tota la comunitat, especialment AMÈRICA LLATINA germana Filomena Lopes Filho, La CIA nega informes jeira, el qual s'ha mostrat escèptic les portes dels joves", forma part membre de la Comissió de Justí­ sobre els jesuïtes sobre els interessos de Washing­ d'una "Setmana de la cultura u- cia i Pau i encarregada dels pro­ assassinats al Salvador ton per a la solució del múltiple craïnesa" organitzada per l'Esglé­ Els bisbes denuncien blemes de la terra a la regió d'Itai- assassinat. En opinió del provin­ sia greco-catòlica (uniata) d'U­ l'explotació de milers pu. Nova Iguazu, al nord de Río de SAN SALVADOR.— L'A­ cial "un govern que finançà^ una craïna, amb el suport de la diàspo­ d'indis Janeiro. La germana havia rebut gència Central d'Intel·ligència guerra en la qual moriren 70.000 ra dels Estats Units i Canadà. nombroses amenaces de mort per (CIA), del govern nord-americà, salvadorencs no pot sentir-se mo­ (APIC) COSTA RICA.— La Confe­ part dels terratinents i dels trafi- ha rebutjat la sol·licitud presenta­ gut per ideals altruistes".

Zaire: Nou arquebisbe DOMUND - 90 de Kinshasa

Monsenyor Frederic Etcou Nzabi-Namungwabi, de seixanta anys fou nomenat arquebisbe de Kinshasa el passat 14 d'agost, en substitució del cardenal Malula, mort el passat juny. Monsenyor Etsou és un dels tretze mernbres del comitè permanent de-l'episcó- pat zairenc, que el passat 16 de juny va denunciar les matances de Avui, 21 d'octubre, se celebra el dia del Domund, la gran cita amb les missions. És una jornada de soUdaritat amb els 200 000 mis­ Lubumbashi i va exigir "la instau­ sioners que hi ha arreu del món compartint la seva vida amb els pobres de la terra. La Missió continua essent la tasca essencial de ració d'un sistema polític demo­ 1 església, 1 activitat cristiana mes genuïna, nascuda de l'exprés mandat de Crist. cràtic".

ffi• Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 M U N I

BARCELONA Visionat de material vi- Institut de Teologia. Curs ta a tothom. A les 20 h., Cele­ del 18 d'octubre al 20 de de­ deogràfíc- El proper dijous, d'Espiritualitat 1990-1991.- bració solemne de la comuni­ sembre. 2. La litúrgia de les Moviment Cristià de Mes­ dia 25 d'octubre, l'Escola Àu- Adreçat a tots els fidels (preve­ tat cristiana del Cor de Maria i hores. Professor: Dr. Pere Far- tres.- Aquest cap de setmana, dio-visual, de la Delegació Dio­ res, diaques, religiosos/es, laics: dels devots del Sant. A les 8 i a nés. Cada dijous lectiu. Del 10 20 i 21 d'octubre, tindrà lloc la cesana de Catequesi, amb mo­ joves, homes i dones) per apro­ les 9 del matí se celebrarà l'Eu­ de gener al 7 de febrer. 3. Els primera trobada, a la Casa d.'a- tiu d'inaugurar el Curs 90-91, fundir en la vida cristiana. Te­ caristia a l'altar del Sant. Dia temps litúrgics i la seva espi­ colliment de les Dominiques realitzarà el visionat de la col- mes: CONTEMPLAR I PRE­ 3 de novembre, a les 21'30, a'* ritualitat. Professor: Xavier de la Presentació, c/. Àngel lecció de vídeos: TELEQUÈ- GAR AMB RAMON LLULL, l'església del Cor de Maria, el Aróztegui.- Cada dijous lectiu, Guimerà, 1, SANT JUST DES­ TICS, sobre Sagraments i Vi­ pel professor Mn. Antoni M. Grup de Teatre del Casal Cla­ del 14 de febrer al 21 de març. VERN, a les 11 del matí. TE­ da cristiana, que ha editat el Oriol (dilluns 5, 12, 19, 26 de ret representarà el RETAULE Informació i inscripcions: CPL, MA PEDAGÒGIC: "L'ESCO­ Centre Pastoral de Vídeo i Ini­ novembre i 5 de desembre). LA sobre el P. Claret. Rivadeneyra, 6, 7è. al matí, de LA, AVUI", Educació tecnolò­ ciatives Radiofòniques i de VIDA EN COMUNIÓ, pel P. dilluns a divendres, Tel. 302 22 gica? Educació humanitzado- T.V., S.A. (Cadena Cope). La Josep M. Fondevila s.j. (dime­ 35. ra? TEMA FORMATIU: "La projecció tindrà lloc des de les cres 7,14, 21, 28 de novembre i il·lusió de ser mestre cristià", a 17'30 fins a les 20'30, en el local 12 de desembre). EL SACER- càrrec de Mn. Carles Soler. Per DOCIO DE LOS FIELES, pel de l'Escola. (Diputació, 231. ESCOLA DE LITÜRGIA.- més informació: Montserrat Edifici del Seminari). P.Jaume Roig s.j. (s'impartirà Sardà. Tel. 253 44 99. el gener del 1991). Informació i El Centre de Pastoral Litúrgi­ Centre d'Estudis CRIS­ matrícula: INSTITUT DE ca, en el marc de l'Institut de TIANISME I JUSTlCIA.- TEOLOGIA, de dilluns a di­ Litúrgia de Barcelona, promou Conferència de Josep M. Loza­ jous, de les 17'30 a les 20 h. Tel. l'ESCOLA DE LITÚRGIA, per no, sobre: "Església: el repte Exercicis Espirituals.- L'O­ posar a l'abast de tots els fidels de la re-evangelifzació, el pe­ IFAC. Institut Franciscà 254 19 63. C/ Diputació, 231 bra d'Exercicis Espirituals, or­ (Edifici del Seminari). els coneixements que els poden rill de la re-clericalització", ganitza un Recés-Cap de set­ d'Apostolat i Cultura.- Orga­ ajudar a aproifundir en la vida amb la presentació del seu lli­ mana, a la Casa de Sarrià, des nitza uns "Cursos de Formació litúrgica. Per al Curs 1990-1991, bre "Cercar Déu enmig de la del divendres, 2 de novembre Religiosa", als locals dels PP. ha programat les.següents ses­ ciutat". Tindrà lloc el dime­ (8 tarda), fins al diumenge, dia Franciscans, c/. Santaló, 80. sions: 1. La celebració de l'Eu­ cres, dia 24 d'octubre, a les 4 (7 tarda), dirigit pel P. Luis Cada dimecres, de 10 a 11 del Recés Espiritual.- Dirigit caristia. Professor: Josep Al- 19'30 h., al c/. Roger de Llúria, Delsors s.j. Informació i ins­ matí. Catequista: Montserrat pel P. Raimon Negre, sobre dazàbal. Cada dijous lectiu des 13. Barcelona. Tel. 317 23 38. cripcions: O.E.P., c/ Duran i Paíïella. Per més informació: "Les lectures bíbliques del diu- Bas, 9. Barcelona. Tel. 301 16 PP. Franciscans, tels. 209 20 merige XXX de durant l'any". 26. 90 i 209 23 88. El divendres, dia 26 d'octubre, a les 8 del vespre, a la Capella de Lestonac, c/. Aragó). Per CEVRE qualsevol consulta: tel. 340 75 05. Centre de vida religiosa i espiritualila't H Simposi Internacional Unió religiosos de Catalunya PI. Urqulnaona 11, 2n. 2a. Tel. (93) 302 43 67 CURS1990-91 08010 - BARCELONA "Cristianisme i Cultura VETLLES DE PREGÀ­ FORMACIÓ INICIAL a l'Europa dels 90" RIA. Curs 1990-91.- Convo­ CEVRE 1990-91 quen: Comitè Oscar Romero i CURSOS INTERCONGREGACIONALS PER A: Cristianisme i Justícia. Últims dissabtes de mes. A les 20 h. PRE-NOVICIS Dimecres, 24 d'octubre Dia 27 d'octubre. L'HOSPI­ CRISTOLOGIA Francesc Pcdfosa icsuUa TALET. Casa de la Reconci­ ECLESIOLOGIA I SAGRAMENTS Josep Tícsscnas. Iranciscà RELACIÓ ESGLÉSIA-SOCIETAT liació. Avgda. Can Serra, front NOVICIS Bloc H (Can Serra). Metro: Lí­ icr.. FONAMENTS BlBUCS DE LA V H Francesc Riera jcsu.la nia I, Est. Just Oliveres. HISTORIA DE LA VIDA RELIGIOSA Anlon Ma. Vllarrubies clarcl.a Visió des d'Occident: Móns. Alberto Iniesta (Madrid) PERSONALITAT I RELAClO Alex Escarrà. escolapi ASPECTES OANTROPOLOGIA TEOLÒGICA Francesc Riera i equip C.C.J. Bisbe Auxiliar. Visió des de l'Europa de l'Est: Sr. Jerzy Tu- ORACIÓ Miquel Estradó, m. Monlscrral LA PREGARIA DES DE LA VIDA Óitercnls Testimonis ^rowicz,(Polònia), periodista i escriptor. President d'Edi­ CELIBAT Pere Busquets, m. Montserrat cions "Znak". (Traducció simultània). POBRESA Andreu Tnía, escolapi OBEDIÈNCIA Anna Saunwï, Cia. de Maria VIDA CONSAGRADA I MISSIÓ Jesús Etayo, St. Joan do Déu Unió Eucarística'Repara- TEOLOGIA DE LA VIDA DE COMUNITAT Josep Rambla, jesuïta dora.- El proper diumenge, Ma. LI. Clara. Vcdruna 2n.. PROFETISME I MISSIÓ Rosa Ma. Altarritja Vcdruna Dijous, dia 25 d'octubre dia 28, tindrem el primer en­ TEOLOGIA DE LA VIDA RELIGIOSA Santi Thió, jesuïta contre del nou curs. Comença­ MADURESA HUMANA AleK Escarrà. escolapi PERSPECTIVA DEL TERCER MÓN rà a les 4'30 de la tarda amb Exposició del Santíssim Sa­ • VIDA DE PREGARIA I ACCIÓ APOSTÒLICA EN Des de l'Àsia: Sr. Víctor Karunan, Secretari General grament, i acabarà amb la ce­ LES SEVES INFLUÈNCIES MÚTUES : Pere Borràs, jesuïta del Moviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics • EL CAMÍ OUE VA DE LA COMUNITAT DE SOSTRE lebració de l'Eucaristia. Serà A LA COMUNITAT DE VIDA Narcisa Fiol. Vcdruna (MlIC-Pax Romana). (Traducció simultània.) dirigit per Mn. Francesc de P. Andreu Tnlla. escolapi • COM U CONSCIÈNCIA GENERAL DE MISSIÓ Des d'Amèrica llatina: Dr. Héctor Borrat (Uruguai), Sala, assessor diocesà de la S ENCARNA EN LES TASOUES CONCRETES Glòria OI.«e (IMS) professor de la Facultat de Ciències de la Inforinació de la UNER. Els actes són oberts a Universitat Autònoma de Barcelona. Organitza: Funda­ tothom, i tindran lloc a la Ca­ FORMACIÓ PERMANENT ció Joan Maragall. Cristianisme i Cultura. Hora: 19'30 a pella i Sala d'Actes de les Mis­ 21'30. Lloc: Sala d'Actes de la Caixa d'Estalvis i Pensions sioneres Eucarístiques de Nat- CURS 1990-91 de Barcelona (Diagonal, 530). zaret, c/. Mare de Déu de la VIDA DE COMUNITAT I RELACIONS HUMANES Salut, 26. Tel. 213 01 82. Professor: JAUME FILELl^V. jesuïla Dies: 19 20-21 d'octubre (del 19 ales 8 del vespre al 21 després de dinar) Lloc; Col Icoi Claver • RAÏMAT (Lleida) _ Destinataris: laics i religiosos de comunitats cristianes DISCERNIMENT COMUNITARI Prolessor: JOSÉ - ANTONIO GARCIA, jesuïla FESTA DE SANT AN­ Dies: 16- 17-18 novembre (del dia 16 a les 6 del vespre al 18 després de dinar) TONI M. CLARET.- PP. Cla- Uoc: Casal Borja - ST. CUGAT DEL VALLÉS. Uaseres, 30 LES EMOCIONS: INDICADORS I PROPULSORS DEL CREIXEMENT PERSONAL retians, c/. Sant Antoni M. Prolessor: JAUME FILELLA. jesuïta RECÉS AL Claret, 47, Barcelona. Dies 22 D-es: 14-15-16 desembre (de divendres al vespre a diumenge havent dmat) 1-2-3 març i 23: a les 20 h. Eucaristia amb Lloc: Casa d"Eiercicis de la Immaculada • TIANA. Ed

8- Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 » u N

VIC .FETS I CRITERIS. Al servei de la vida 1

Cada any, al tercer diumenge d'octubre, se celebra la Jornada Mundial per les Missions. És el dia dedicat a recordar-nos que la missió, l'evangelització, és la raó de ser de l'Església. Enguany l'accent es posa en els missioners. Els missio­ ners i les missioneres són el "motor" de les missions. D'u­ na manera ben concreta el lema de la celebració del Do- mund a tot Espanya se centra en aquesta afirmació: "els missioners són servidors de la vida". Tothom que hagi tingut l'oportunitat de visitar una mis­ sió s'adona del gran servei que fan els missioners i les mis­ sioneres. És un servei a tots els aspectes de la vida: la salut, l'ensenyament, la promoció humana, la comunitat cristia­ na, la catequesi, la.promoció de responsables, la celebració de l'Eucaristia, l'assistència caritativa i social en tots els seus àmbits. Les persones que han respost a la vocació missionera viuen amb intensitat l'obra de Jesús expressada amb aquelles seves paraules: "Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància" (Jn 10,10). Els missioners col- laboradors de l'Autor de la vida i del Salvador de tot allò que va contra la vida. L'experiència de la missió els porta cada dia a ser gene­ rosos servidors de la vida de totes les persones de les dife­ rents edats i en les variades i difícils situacions de l'existèn­ Interior de la Cova, on sant Ignasi va viure una intensa experiència espiritual. cia humana. Són conscients que el servei a les persones per ajudar- los a ser, ells mateixos, els responsables de créixer en una vida més humana i més digna, vol temps, esforç, perseve­ Acte inaugural de l'Any Ignasià a Manresa rança i sacrifici. Aquest estiu vaig estar a Lomé, Togo, per participar en l'Assemblea del Simposi de les conferències episcopals d'Àfrica i de Madagascar. Acabat el treball em vaig quedar tres dies i vaig poder visitar una parròquia portada pels Pa­ res Salesians, una altra dels Pares Combonians, un Centre "Ens sentim enviats Professional de Religioses Salesianes i una petita comuni­ tat de Religioses Concepcionistes, en un barri molt pobre. Ells i elles no feien altra cosa, a través dels diferents ser­ veis, que fer possible una vida humana i cristiana més dig­ especialment als més pobres" na i més plena. Tant als tallers per a nois com a l'escola pro­ fessional per a noies, tant als grups d'esbarjo, de cants i de música com a les trobades de pares i mares hi havia "vida", és a dir, là vida de les persones era més conscient, més personal, més responsable i més comunitària. I, cosa molt MANRESA.— El passat 29 ment amb la fe i l'amor". Es re­ Testimonis de l'Evangeli significativa, hi havia ja en marxa tres no'Siciàts/tVès'cèh- ferí a Ignasi com un basc universal de setembre es van iniciar els ac­ tres de promoció de missioners, d'altres servidors de la tes commemoratius del V cente- perquè "ens ha ensenyat, des­ ' nari del naixement de sant Ignasi i prés d'experimentar-ho ell, Les pregàries dels fidels es van vida. els 450 anys de la fundació de la aquí, a Manresa, com ens cal co­ centrar en els problemes i les espe­ Sentim-nos, en ocasió del Domund d'enguany, enco­ Companyia de Jesús amb una so­ nèixer el Crist i com ens cal do­ rances del món d'avui i les ofrenes ratjats a pregar i a ajudar amb la nostra almoina les mis­ lemne Eucaristia concelebrada a nar resposta a la seva crida, i van consistir en símbols molt vin­ sions, convençuts que col·laborem perquè hi hagi, en tants la Seu de Manresa, un dels bres­ ens ho digué de manera entene­ culats a la vida.d'Ignasi: La creu i tants països, "vida i vida en abundància". sols de l'espiritualitat ignasiana. dora a través dels exercicis". de Tort, alguns llibres sobre el La missa va ser presidida por l'ar­ També explicità que el Regne dé sant i els Exercicis Espirituals i RAMON TORRELLA i CASC ANTE quebisbe de Tarragona, doctor Ra­ Déu "és un Reg^e de fe i de justí­ una rosa enviada pel bisbe Pere Arquebisbe de Tarragona i Primat mon Torrella i concelebrada per cia, de veritat i de llibertat, d'es­ Casaldàliga de Sao Fèlix do Ara- altres bisbes, el provincial de la perança i solidaritat, de pau i guaia (Brasil), que va recollir a la Companyia de Jesús, Oriol Tuní, d'amor". I demanà que no se cer­ tomba d'Ignacio Ellacuria i els quessin "receptes fetes per solu­ altres provincials, jesuïtes i altres seus companys, el dia de la bene­ el mes de març de 1990. Aquesta terpretades es remarca "Miles cionar de cop i'volta les grans religiosos i sacerdots. Entre les au­ dicció del sepulcre on foren enter­ rosa fou oferta a Santa Terezi- Christi" del jesuïta Antoni Mas- toritats civils hi havia el President qüestions que té plantejades la rats els jesuïtes assassinats a la nha, MT, de la prelatura de Sao sana dedicada al sant. de la Generalitat en funcions, Ma­ nostra societat". Acabà l'homi­ UCA (Universitat Centramerica- Fellx, en la II Romeria dels Màr­ cià Alavedra, el President del Par­ lia fent memòria de les proves que na). La rosa ha arribat mitjançant tirs de la 'Caminhada' (la 'an- lament de Catalunya, Joaquim la Companyia ha hagut de supor­ una carta que diu: "Vaig recollir dadura' del Poble de Déu). Ara Exposició a la Cova Xicoy, i l'alcalde de Manresa, Juli tar en el passat i ara. aquesta rosa, vermella de sang, jo, bisbe de Sao Fèlix do Ara- Sanclimens. Unes 3.000 persones . guaia, fill de Balsareny i clare- Abans de l'Eucaristia es va van participar a la missa. tià, l'ofreno a la SANTA COVA obrir al recinte de l'església de la DE MANRESA, com a lligam de Cova l'exposició dedicada a la vi­ comunió entre el bressol de la da del Sant i a la Sala del Pelegrí Companyia de Jesús, al nostre s'estrenà l'àudio-visual "Sant Ig­ Respondre a la crida Bages, i als Jesuïtes testimonis nasi des de Manresa". L'exposició de Crist de l'Evangeli, a la nostra Amè­ consta d'uns quinze quadres a l'o­ li, del segle XVn, amb passatges ,540 rica. En la voluntat del mateix En un clima de solemnitat, el testimoni i en la comunió de la de la vida d'Ignasi de Loiola i es bisbe de Vic, monsenyor Josep M. mateixa esperança, fraterna- complementa amb diversos objec­ Guix, donà la benvinguda i recor­ ment". tes relacionats amb la seva perso­ da que "l'acte era un homenatge na així com textos de la seva auto­ de les Comunitats de Vida Cris­ 0^1 El Provincial dels jesuïtes a biografia. Aquesta romandrà ober­ tiana (CVX) del món, de l'Esglé­ Catalunya, Oriol Tuní, agraí molt ta permanentment. Per la seva sia yigatana i de Catalunya", cordialment l'assistència de tan­ part, l'àudio-visual és obra del fo­ una acció de gràcies i un estímul tes persones que volgueren acom­ tògraf manresà Joan Villaplana i per tots els qui celebren l'efemèri­ panyar-los. I digué que "El Se­ es basa en un guió d'Antoni Blanc. de. En el moment de l'homilia, el nyor s'ha atansat a la nostra pe­ També s'inauguraren les obres d'il- doctor Torrella và fer un repàs de IHS titesa, a la nostra pobresa. Ens luminació interior i exterior, pavi­ la trajectòria espiritual i vital de sentim enviats arreu, però espe­ mentació i sonorització de l'esglé­ la persona de sant Ignasi i final­ 1491-1991 cialment als més pobres". La ce­ sia, a la qual també s'ha restaurat ment va parlar de les dues grans lebració es va cloure amb un con­ la façana barroca, amb la partici­ obres que el sant va impulsar: Els 5è CENTENARI DEL NAIXEMENT cert de l'Escolania de Montserrat pació de la Generalitat de Cata­ Exercicis Espirituals i la Com­ dirigida pel P. L·lneu Segarra, que lunya, la Caixa d'Estalvis de Man­ panyia de Jesús. Comentà que "la DE SANT IGNASI mostrava els vincles existents en­ resa i l'Ajuntament de Manresa. gràcia de Nostre Senyor també tre Manresa i Montserrat en el pas fou pròdiga amb Ignasi, junta­ de sant Ignasi. Entre les peces in­ NÜRIA ORIOL PALAREA

i Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 u N

. , •í'V •^*'< GIRONA

Trobada del Dr. Camprodon amb un grup de fidels de Sant Feliu de Guíxols ^^L'Església ha ',->.;- --C"?^ d'aplanar camins SANT FELIU DE GUÍ­ El missatge que va trans­ en la preparació dels matrimo­ XOLS.— Recentment va visi­ metre en aquesta reunió esta­ nis, ajudar en el sagrament del tar la ciutat de Sant Feliu de va basat sobretot en dos punts: baptisme, atendre malalts, fer \ Guíxols, el bisbe de Girona, catequesi, etcètera. monsenyor Jaume Camprodon. Església i laics L'esperit que el laic cal que El motiu de la seva presèn­ comuniqui en dur a terme .-,.,.1 :„• •. *mmc^'/^ U<·*^ cia a la missa que té lloc a dos El primer, quin és el paper aquestes tasques és el seu arre­ quarts de nou del vespre a la de l'Església i el segon, quin és lament en Jesucrist que el por­ parròquia de Santa Maria, el paper dels laics dins l'Esglé­ ta pel camí de la gratuïtat en una de les tres-que hi ha a Sant sia actual i la del futur. Pel les seves tasques parroquials. Feliu, era precisaínent per ha­ Bisbe de Girona "L'Església ver estat convidat pel rector ha d'aplanar camins" i aques­ Manca de jovent d'aquesta parròquia per tal de ta és una tasca primordial de concelebrar-hi la missa i des­ f*!^"- l'Església. I tot fent un repàs a La junta de la parròquia de m prés mantenir una reunió amb la història, digué que cal la junta parroquial. Santa Maria integrada per dis­ adonar-se de la particularitat set homes i dones manifesta­ Un cop acabada la celebra­ de la situació actual, en lai qual ren la seva preocupació davant ció el Dr. Camprodon es reuní els laics hauran d'ajudar, i ca­ la poca assistència del jovent a amb els disset laics que inte­ da vegada més, el religiós per les misses. El Bisbe contestà gren la junta de la parròquia de tal que aquest pugui desenvo­ que és normal en la joventut de Santa Maria i el seu rector i va lupar la seva labor. Per això, tots els temps el seu refús a la mantenir un cordial diàleg que remarcà que cal precisar les generació anterior, per això no no va perdre mai el to de sere­ funcions concretes dels laics i és d'estranyar que no es vegi nor que caracteritza el Bisbe les del clergat. Segons el Bisbe jovent a les misses. La qual co­ de Girona. de Girona de les fyncions prò­ sa no vol pas dir que no s'hagi pies del clergat, la primordial d'examinar aquesta qüestió. és guiar el poble de Déu, la El problema rau en la manca qual cosa vol dii; saber discer­ de perseverança de la joven­ PETITS A N U N C I S nir allò que és vàlid del que no tut, i, va remarcar que, en el ho és, per seguir els camins de camp de la fe i de l'acció de Déu. Totes les altres funcions, l'Església cal la presència de la VENC radiadors mural calefacció, gas excepte aquesta, pertanyen als constància. VARIS o butà gairebé nous, marca Cointra Solgas. Tel. 417 66 66 nit dé 22 a CRIDA a persones, grup o comu­ laics. Tal com va posar per nitat oberta a membre predisposat CARME FRIGOLA 24 hores. a la vida de fraternitat, oració, etc. exemple, aquí hi entren ajudar FAMfUA quatre persones necessita Executiu 40 anys sense compromi­ noia fixa o interina amb experiència. sos ni problemes. Juan.- Apt. 9159 S'OFEREIX Sr. culte 50 anys do de - 08080 Barcelona. Truqueu tardes'altel. 204 67 45. gents per a treballs auxiliars d'oficina i preferiblement botiga. Experiència, se­ SOLTERA, per anul·lació eclesiàstica, riositat i referències. Truqueu al Tel. sense fills, catòlica practicant, carrera 212 54 75de2a5ide21 a 24. S'OFEREIX llic. en Teologia amb DEI, universitària i ben situada, buscar Sr. per donar classes de religió. Truqueu condicions similars de 60-67 anys al td. (93) 893 17 23. fins matrimonials. 339 02 23. Max. S'OFEREIX noia mecanògrafa, 18 serietat. anys, feina d'ordinadors. Tel. 358 16 S'OFEREIX Sra. 43 anys per atendre i 82 o 357 07 81 matins. . acompanyar persona sola anciana o DONO classes d'ortografia. Montse­ malalta, tardes. Experiència i seriositat, rrat. Tel. 232 00 82. amb referències. Tel. 212 54 75. NOVA RESIDÈNCIA CASA de pagès per llogar caps de set­ 3.» EDAT SENYORA s'ofereix per treballs ofici­ mana. Tel. 887 00 69. na o casa particular a partir de la una Ambient- familiar de la tardà. Interessats truqueu al tel. 340 80 21 nit. JOVE administratiu de 34 anys, amb Assistència mèdica estudis universitaris voldria conèixer Hab. exteriors, vista excel·lent. noies de 28 a 35 anys amb nivell cultu­ Preus raonables. APARADORISTES: Fem peces mo­ MEDICUS ral semblant. Podeu escriure a J.C.C. Ref. Tel. 418 80 76 Apartat 2039 de Sabadell 08280. dels, guix, resina. Restauració mani- quís i reclam. Tel. 358 16 82. ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL DE COOPERACIÓ SANITÀRIA I SI voleu anunciar, ompliu la BUTLLETA D'INSERCIÓ a base d'una lletra per quadrat, deixant un espai en blanc entre cada paraula I envIeu-ho Junt VENDES amb un taló nominatiu de l'Import total del vostre anunci a CATALUNYA CRISTIANA, carrer València, 244. Z.'. 08007 - Barcelona HIMNARI LITÚRGIC CATALÀ Repertori d'himnes per a la celebració 125pls. 250 pts. TEAS cantada de la Litúrgia de les Hores 375pls. SOOptS. Aquest nou llibre que tenim el goig d'oferir-vos conté 625 pts. Taller escola d'Arts 750 pts. Sumptuàries els himnes del Diurnal i d'altres de nova creació, tots ells 875 pts. Centre d'Educació especial musicats de manera digna i lloable per coneguts autors Dedicat a disminuïts psíquics musicals. Aquests himnes constitueixen un ampli i enri­ NOM A partir dels setze anys quidor repertori per tots els temps litúrgics, per les celebra­ ADREÇA Taller especialitzat cions solemnes o festives del santoral, així com per la litúr­ Esmalt sobre metall-ceràmica gia ferial. POBLACIÓ Tel Tapís i estora De venda a les llibreries. PREU LlNIA SETMANES Cultura General Recuperació Física-lx>gopèdia Format: 14X20 cms. 408 pàgines - Imprès a dues tintes. "CLÜB-ESPLAI" Enquadernació Guaflex, amb dues cintes. Calculeu l'Import que haureu d'abonar multiplicant el preu de l'anunci pel nombre d'Insercions. Assessorament psiquiàtric P.V.P. (amb IVA): 2.350 ptes. i psicològic

Adjunteu un taló o gir postal a nom de CATALUNYA CRISTIANA Informació: 215 69 77 EDITORIAL REGINA, S.A. (Ib carrer València, 244. 2.°. 08007 - Barcelona de 12 a 14 hores Mallorca, 87-89 - 08029 Barcelona 10- Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 llií[ij u N

CARTA DOMINICAL. missioners servidors de la El Domund és una invitació a estendre i a estrènyer en­ cara més la nostra comunió efectiva amb tots els pobles, especialment amb les "esglésies joves" del Tercer Móii. Els fills de l'Església hem de sentir-nos catòlics, és a dir, universals. Hem d'estimar la nostra terra i la nostra cultura i, per això mateix, hem d'ajudar els altres pobles en tot allò que potenciï la vida en el sentit més ple de la paraula. La jornada del Domund ens ajuda a obrir els ulls i el cor a la universalitat, a la fraternitat i a la vida. Ens ho diu el lema d'aquest any: "Els missioners, servidors de la vida". En la plenitud dels temps, Jesucrist, el Fill etern del Pa­ re, és féu home perquè els homes tinguéssim vida en abundància. L'Evangeli ens el presenta com a dador de vi­ da: perdona els pecadors, ressuscita els morts, cura els malalts, alimenta els famolencs. Ell millora la qualitat de vi­ Romeria de les parròquies de la ciutat de Terrassa a Montserrat da de les persones: promou la fraternitat, la pau, la verita­ ble llibertat, l'amor a tots. I sobretot és'ell qui ens ofereix la vida divina, que és la culminació de la vida humana. L'E­ vangeli ens ho resumeix amb aquestes paraules: "Tant va 1.000 romeus a Montserrat estimar Déu el món, que va donar el seu Fill Unigènit per­ què tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida Com cada any, el primer diu­ A les 11, els sacerdots de Ter­ El Pare Abat ens va dir que en­ eterna" (Jn 3, 16). menge d'octubre, enguany el dia rassa que van poder pujar eren 7 i davant, actualment hi ha un res­ L'Església, des dels inicis, segueix el camí de Jesús i 7, ens hem reunit a Montserrat un van concelebrar a la missa con­ sorgir de les romeries al santuari i treballa per donar vida al món: ajuda els qui viuen submer­ miler de terrassencs, que hem pu­ ventual amb la comunitat. Al co­ que és bo fomentar aquesta pietat gits en la pobresa moral i material. Amb la força de l'Evan­ jat en diverses formes. mençament es va llegir l'ofrena de i devoció popular; ens va parlar geli comunica un nou esperit als pobles evangelitzats, El dissabte a la nit van sortir, la ciutat a la Mare de Déu. del V centenari ignasià recordant anunciant que només en Crist es troba la salvació i la pleni­ després d'una trobada a l'ermita Un cop acabada la Santa Mis­ que sant Ignasi va començar a tud de la vida. Montserrat la seva nova tasca. de Can Boada, de la parròquia de sa, el Pare Abad ens va rebre a la El manament del Senyor d'anar per tots els pobles a la Sagrada Família, uns 400 joves, sala d'actes. Allí el vicari episco­ En acabar tothom s'escampà nois i noies, que van pujar a peu, i pal Mn. Bonet, va oferir com cada per dinar; llavors l'aigua va ser anunciar la Bona Notícia de la salvació ha exigit a l'Església arribaren a Montserrat al voltant any, els llibres que es publiquen a protagonista i a mesura que el re­ de tots els temps a sortir de si mateixa i a obrir-se als desa­ de les 8 del matí; amb ells pujaven Terrassa, posant especial èmfasi llotge avançava el temporal era fiaments que li presenten els homes i els pobles als quals els mossens Josep M. Domingo i en el que està dedicat a la joven­ més abundós. A les 4 van actuar la ha estat enviada per Déu. en Jordi M. Herrero, consiliaris de tut, de Teresa de Liseux; l'autora Coral BITAYNA de la parròquia Quan parlem dels missioners, ens referim a aquells ho­ la JOBAC; tot i que el temps era es Maria Coll, que va recomanar de la Santa Creu i el grup d'hava­ mes i dones, sorgits de les nostres comunitats, que han es-, insegur, l'animació i la participa­ que llegísim tots; després va'pre­ neres "LA MAR SALADA", tam­ ció va ser molt bona. tat enviats per l'Església a anunciar l'Evangeli de Crist als sentar el rector de la parròquia de bé de la mateixa parròquia. A les 6 diferents països del món. Ells col·laboren amb els bisbes vàrem fer el comiat al cambril i Al matí a les 7, un grup de 30, la Santa Creu, Mn. Ezequiel Sen- de les "esglésies joves" en la formació de noves comuni­ ho van fer amb bicicleta, amb drós, que aquest any era la repre­ després de participar a les vespres aquest grup hi va pujar el vicari sentant de la ciutat, i aquest, tot vàrem tornar cap a Terrassa, do­ tats de creients. Moguts per l'Esperit del Senyor, els mis­ episcopal Mn. Lluís Bonet. seguit va glossar la devoció mont- nant gràcies a Déu del gran dia sioners van a aquells pobles llunyans —la majoria són del Els 8 autocars, repartits per les serratina de Terrassa; va fer me­ passat a Montserrat, que encara Tercer Món— per servir la vida dels seus germans més ne­ diferents parròquies es van omplir mòria de l'abat Marcet, fill de la que el temps ho volia aigualir no cessitats, d'Evangeli, de pa i de justícia. I el seu servei a la i a les 8 sortirem de Terrassa, i nostra ciutat que amb motiu del ho va aconseguir. vida i a la dignitat integral de la persona humana els porta arribàrem al voltant de les 9 a seu centenari l'hi va dedicar una fins i tot a donar la vida, a semblança de Crist que digué: Montserrat; bona hora per esmor­ avinguda, des d'on, ens va recor­ C.T. "Ningú no té un amor més gran que aquest de donar la zar, tothom ja té un tiquet per po­ dar, podem contemplar la santa pròpia vida pels seus ànriics" (Jn í5,"1'3)'.°Les'èstadístiïi> der menjar un bon tall de coca i muntanya. Va posar l'interrogant ques ens diuen que en aquests darrers anys la mitjana de beure mistela amb porró, cosa que sobre la validesa en l'actualitat missioners assassinats en tot el món és de dos cada va prenent peu i tothom ho espera. del fet religiós de les romeries...? mes. Permeteu-me que us demani que imiteu l'exemple dels cinc-cents missioners de la nostra església de Barcelona i la dels milers de missioners de tota l'Església. Han deixat la. .IMPROMPTUL seva terra i la seva família per seguir la crida del Senyor. Ens representen a nosaltres. Cal que nosaltres fem costat al seu treball missioner amb el nostre afecte i la nostra gra­ Vint-i-cínc anys després titud, amb la nostra pregària i amb l'ajut generós. Avui, escric el dia de la festa de Santa Teresa de Jesús, -I- RICARD M., arquebisbe de Barcelona •s'escau el vint-i-cinquè aniversari de la mort d'un sacerdot de Crist, d'un servidor esforçat del poble de Déu, de la frac­ ció d'aquest poble que va correspondre-li durarit els seus llargs anys de ministeri. Parlo del per mi molt estimat docr tor Joaquim Masdexexart i Castellà. El doctor Masdexexart exercí de professor al Seminari Conciliar de Barcelona durant els primers anys de sacer­ dot. Orador de verb fàcil, incisiu, penetrant, convincent, molt aviat fou requerit per intervenir en les grans solemni­ tats litúrgiques i socials del temps. Fundà l'Organització Catòlica d'Oficinistes i, després de la guerra fundà la parrò­ quia de Sant Miquel dels Sants, de Barcelona, de la qual en fou el primer rector, conduint-la finS el dia de la seva mort. Però jo crec sincerament que el seu gran do era aquell sentit d'humanitat amb el qual s'enfrontava amb els pro­ blemes que abundantment li venien al damunt i que accep­ tava procurant trobar-ne la solució. Era un home que sabia escoltar, sabia aconsellar i, quan calia, que era molt sovint per no dir sempre, sabia ajudar. I gairebé diria que ajudava per íntima necessitat d'ajudar. Penso que mai ningú que acudís a ell no va sortir amb les mans buides... Estimava els seus feligresos i els feligresos l'estimaven sincerament. Per això, al cap de vint-i-cinc anys el seu re­ cord es manté viu entre tots aquells que el convisquérem i fórem partíceps de la seva paraula i la seva humanitat.

ORIOL CAMPS

![[• Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 -11 u N

LLEIDA

Tot formant part d'un camp de treball 24 nois i noies recolliren fruita per tal d'ajudar el Tercer Món

LLEIDA.— Un grup de 24 nois i noies, joves universitaris i professionals han participat aquest estiu en un Camp de Tre­ ball consistent en la recollida de fruita a favor de països del Ter­ cer Món. Per XI vegada el Comitè Oscar Romero i el Grup Racó del Tercer Món, de Lleida, han dut a terme aquest estiu a les terres de Fraga, treballs de recollida de fruita per guanyar uns diners què destinen a la subvenció de projectes d'ajuda a Burkina Fasso i Nicaragua, aquest any. És bo recordar que a Nicaragua hi ha la Núria i l'Adela, dues noies del Comitè Óscar Ro­ mero de Lleida, que a primers d'any anaren per un servei de vo- luntariat a Nicaragua per col·la- .borar en tasques d'alfabetització. Els nois i noies fan aquest tre­ El monestir de Sigena ja ball de manera voluntària i sem­ pre han estat molt ben acollits té campanes noves . pels pagesos que els donen treball, famílies que acaben identificant- SIGENA.— MARIA ASSUMPTA és el nom de la cam­ se amb la tasca d'aquests joves. pana nova que des del Monestir de Sigena se sent uns tres Aquest estiu joves provinents quilòmetres a la rodalia. d'Euskadi, de Lleida i de Barcelo­ Monsenyor Ramon Malla, bisbe de la diòcesi, va beneir na han estat fent la recollida de la nova campana que ha estat col·locada en el campanar que fruita en terres d'Aragó. Lloc de data del segle XyiI.;EÍ lema de la.Comunitaf'faci's la vos­ residència, la casa parroquial de tra voluntat així a la terra com en el cel" ho és tarribé d'a­ Fraga. Desprès del treball, a la ifi questa campana que pesa 353 quilos. de la jornada era el moment del re­ metges, químics i economistes els Recollir fruita pel Tercer Món Les germanes Monàstiques de Betlem que ocupen avui trobament, ja que el treball es fa han fet conferències sobre qües­ es una altra manera de fer unes aquest noble monestir de Sanjuanistes, foren fundades l'any en diverses finques. Xerrar, fer xi- tions de desenvolupament i pro­ bones vacances, de viure el com­ 1950 i la Comunitat a Sigena es va constituir l'any 1985. Ac­ rinola i compartir pregària com­ blemàtica del Tercer Món. Algu­ promís evangèlic, amb opció pre- tualment hi ha 19 religioses: 8 professes, 5 novícies i 6 postu- pletaven el dia. Cada dia, missio­ nes cintes de vídeo els ajudaren a ferencial pels ptobres. lants. La comunitat és internacional ja que compta amb 5 ners i missioneres han compartit i fer més propera la realitat del Ter­ franceses, una irlandesa i la resta espanyoles. La mitjana animat l'experiència.. També cer Món. JAUME MUNTANA d'edat de les religioses és de 35 anys. El pasat 11 de juliol, festivitat de Sant Benet, una de les religioses de la Comunitat, la German Reina va prendre l'hàbit en el Monestir de Notre Dame de la Gloire de Dieu, la Nova capellà Nou complex parroquial a la Casa Mare, ubicada en els Alps francesos prop de Ginebra. La germana Reirja, de 28 anys, és de Salamanca i Llicencia­ al Parc de Mercè, barri de La Mariola da en Filologia Francesa per la prestigiosa Universitat d'a­ les Basses quella ciutat. El passat dia 23 de setembre el Sr. Bisbe de Lleida, monsenyor El Monestir compta amb un servei d'hostatgeria, vuit De mitjans d'estiu el Parc de les Bas­ Ramon Malla va presidir l'acte de benedicció i col·locació de la habitacions, pels qui busquen recés i silenci. La Comunitat ses, compta amb una capella totalment primera pedra dels locals parroquials que construeix la Parròquia viu del seu propi treball especialment dedicat a fer objectes renovellada que permet un millor servei i de Ntra. Sra. de la Mercè, Lleida, barri de La Mariola. També va de ceràmica, icones i espelmes. L'estil de vida de la comuni­ atenció religiosa a la gent de la partida i a assistir a l'acte el pare Primo Abella Sanz, Provincial dels Pares tat s'inspira en la Cartoixa, i així la major part del dia està tots els que diumenge rera diumenge van Mercedaris, el Secretari Provincial i mercedaris vinguts d'altres dedicat a l'oració, guardant un règim de silenci. a passar el dia al Parc de les Basses, que a comunitats, així corn religiosos i sacerdots de Lleida. L'Alcalde mès de les piscines i àmplia zona verda, de la ciutat que va assistir a l'acte també va firmar en el pergamí Cada dia hi ha missa a les 8, els diumenges a les 10, i el rés compta amb un càmping ben conegut que amb les primeres pàgines de la premsa local del dia i monedes de les vespres, excepteels dilluns, a les 19,15 hores. Les visi­ arreu. A l'estiu al càmping són molts els de curs legal, el va col·locar en un gerro mòlt bonic que va diposi­ tes al Monestir cada dia d'il a 19 hores, excepte els dilluns. turistes francesos, italians, anglesos i ho-, tar en una fornícula al sòl de la nova construcció. Un altre perga-, Per a més informació, telèfon 974/578. landesos. És per això que les Misses d'es­ mi que dóna fè de l'acte es guarda a l'arxiu parroquial. Acabat tiu són plurilingües. l'acte de la benedicció es va celebrar la Santa Missa en el temple J.M. La cerimònia de benedicció i inaugu­ parroquial, que va presidir el senyor Bisbe. ració de la capella restaurada, fou presi­ L'obra que ocupa una superfície de 1.200 metres quadrats dida per Móns. Ramon Malla, bisbe de comptarà amb una edificació de 3 pisos, més planta soterrani per Lleida, concelebrant Mn. Calderó res­ a pàrking. Les dues primeres plantes seran dedicades als serveis ponsable de la capella, amb l'assistència de catequesi, tercera edat, joves, assistència social, esplai i activi­ CENTRE DE RELACIÓ del Paér en Cap, consellers deia Paeria i" tats complementàries de la tasca parroquial. La tercera planta Residència Geriàtrica Bon Viure molta gent de la partida, i altres que ens serà per a habitatge de la comunitat mercedària responsable de la SOCIAL I MATRIMONIAL aquell dia al Parc. El mateix dia se cele­ Parròquia. Estem a Horta, en una torre brava l'Aplec de la Sardana. Es preveu que per les festes de la Mercè del proper any 1991, Si es troba sola o sol, cerqui la amb jardí, alimentació ade­ Mn, Calderó que fa mès de 30 anys sigui la inauguració del nou complex parroquial. L'obra es calcula seva parella serosament. Servei quada, calefacció, ascensor, que presta el servei religiós a la capella en un cost de 50 milions de pessetes. Èls PP Mercedaris a Lleida a de psicologia, ordinador i vídeo, sala repòs, control sanitari i de les Basses, sap moltes coses de la his­ ,més a més de la dedicació parroquial tenen cura també de l'aten­ dirigit per psicòloga col·legiada. teràpia humana. Estades per tòria i evolució del Parc i de la gent de la ció pastoral de la presó Lleida I i Lleida 11. COSM. Balmes, 64, Ser. 2a. sempre, i per convalescèn­ partida. La remodelació de la capella ha La parròquia compta amb una població de 3.500 habitants Tels. 317 41 44 - 302 59 83 cies. Poques places. estat feta per l'Ajuntament de Lleida. amb capes socials (baixa, mitja i rural) molt diferenciades. Pref. Concert entrevista Tel. 427 44 53. J.M. J.M.

12- Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 JllM u N

URGELL

Tot suposant una solució financera per a un seguit d'obres urgents de reparació La Generalitat i el Ministeri de Cultura restauraran la catedral del bisbat d'Urgell

LA SEU D'URGELL.— i visitants: el terra i l'accés al desitgen la reconstrucció de la Representants del Ministeri de temple. El cor sobreposat a part de llevant del claustre ori­ Cultura i dels governs de vuit l'entrada principal de la cate­ ginal, element enderrocat per comunitats autònomes, el 20 dral tapa la vista interior dels a la construcció de la residèn­ de setembre, van signar a Bar­ murs, amb la rosassa, i priva la cia per als canonges. La ubica­ celona un conveni que contem­ llum natural de l'entrada oca- ció de les campanes és un altre pla l'estudi i posterior realitza­ dels problemes a resoldre d'a­ ció de la restauració de trenta cord amb la seva funcionalitat catedrals de l'Estat espanyol. i l'adequada inserció dins el La d'Urgell és una de les conjunt monumental. Entre aquests temples hi ha les trenta catedrals de catedrals de Girona, Lleida i la Il·luminació exterior Seu d'Urgell. Segons el conve­ TEstat que, segons el ni aprovat, una comissió mix­ Recentment ha estat inau­ ta, integrada pel Ministeri, Es­ conveni signat a gurada la il·luminació exterior glésia i Governs Autònoms, su- Barcelona el 20 de de la catedral, obra que ha di­ pervisarà els projectes. El pac­ setembre entre el rigit l'arquitecte Vidal Arde- te signat entre el Ministre i el riu. El pressupost de quatre- Conseller contempla 185 mi­ Ministeri de Cultura i milions de ptes. ha suposat no­ lions de ptes. a aportar per ca­ vuit comunitats més la realització de la prime­ dascuna de les institucions, ra fase d'un projecte total que quantitat que servirà per co­ autònomes, seran mitjançant la llum sòbria vol brir l'estudi i el finançament restaurades dins un fer ressaltar tota la bellesa ex­ de la restauració. termini de tres anys. A la terior del monument. La il·lu­ minació de l'interior del tem­ Obres urgents catedral d'Urgell ple és també un dels greus pro­ blemes a resoldre. Sobre l'anomenat "Plan de recentment s'hi ha Catedrales" el Bisbat d'Urgell instal·lat il·luminació Tot el conjunt de restaura­ no ha rebut informació concre­ cions faran que el temple ro­ ta i oficial, però la notícia ha exterior mànic llombard recuperi tot el estat molt ben acollida, sobre­ seu esplendor, sigui encara més tot per la lurgència d'algunes sionant caigudes freqüents als la joia de la ciutat i el primer obres de restauració a la cate­ fidels i visitants. A part tot el atractiu dels visitants. Els prop­ dral. Primerament s'ha de rea­ monument necessita una nete­ passats mesos de juliol i agost litzar un arranjament a la to­ ja a fons de murs i columnes, han visitat la catedral un total talitat dels llosats i s'ha de so­ elements que detecten él pas de 20.673 persones, és a dir lucionar dos problemes que com­ dels anys i taques de fum. Tam­ mitjana de 345 persones diàries. prometen la seguretat de fidels bé són molts els, ciutadans que ANTONI MIRABET

ESGLÉSIA I ESCOLÀ Un repte als professors

La Llei Orgànica d'Ordenació General del gurar la deguda atenció a la diversitat dels Sistema Educatiu (LOGSE) ja ha estat publi­ alumnes, si no s'introdueixen canvis impor­ cada en el Butlletí Oficial de l'Estat. Ara, tants en l'acció docent. Cimera de delegats de missions doncs, s'inicia el procés que ha de conduir a En síntesi, el canvi de l'estructura del sis­ la implantació gradual de la reforma anuncia­ tema educatiu i el canvi qualitatiu del treball a la Seu d'Urgell da des de fa anys. Ja ha passat el temps de escolar s'hàn de complementar, si de veritat LA SEU D'URGELL.— Els delegats de missions de les diò­ pensar com ha de ser la llei. El que ara ens cal volem assolir els objectius de la reforma. cesis de Catalunya i les Illes, la segona setmana de setembre, han fer és descobrir la millor manera de dur-la Per una banda, això comportarà la reorga­ celebrat la seva trobada anual a la capital de l'Alt Urgell. La reu­ a la pràctica. nització dels centres escolars per tal d'ade­ nió ha servit per revisar actiyitats, programar el nou curs i encoratjar-se mútuament en la tasca d'animació missionera. En els propers mesos, les Administra­ quar-los a les característiques dels nous ni­ Entre altres activitats els delegats de'missions han preparat cions educatives elaboraran i promulgaran vells, etapes i graus previstos en la llei; i, per una altra, exigirà la requalificacíó del profes­ conjuntament la campanya del DOMUND. Els assistents han disposicions de tot tipus per posar en marxa constatat unànimement que els resultats de les col·lectes creixen la implantació del nou sistema educatiu, però sorat, per tal que estigui en condicions de cada any el 15% al conjunt.de les diòcesis representades. els principals protagonistes del procés hau­ guiar el procés d'aprenentatge dels alumnes La preparació de la EQ Jornada d'Animació Missionera ocupà ran de ser els professors. Sense la seva valuo­ atenent degudament la seva diversitat. bona part del programa de la trobada. Els delegats de missions sa aportació, no hi haurà reforma. Pensem-hi Amb la intenció de fomentar el canvi qua­ decidiren celebrar la jornada a Vallvidrera els dies 29 i 30 de se­ un moment. litatiu del treball escolar, el Títol Quart de la tembre. El bisbe Capmany acostuma a presidir la jornada i adre­ LOGSE imposa als poders públics que donin çar la paraula als assistents. Aquests hi acudeixen de les diòcesis En deu anys, l'estructura del sistema edu­ prioritat a set factors que afavoreixen la quali­ de Catalunya i les Illes en nombre d'una cinquantena i són les per­ catiu vigent haurà estat objecte d'un canvi tat i millora de l'ensenyament. sones més estretament vinculades amb les delegacions diocesa­ profund per obra i gràcia de la llei. Però hi nes de missions. L'objectiu és que aquestes persones se sentin Com en el cas dels Manaments, els cinc haurà escoles en les quals la qualitat de l'edu­ compromeses i entusiasmades en la causa missional perquè el seu cació no haurà millorat. És més, la implanta­ primers es redueixen a un de sol: equips di­ treball esdevingui una autèntica aportació eclesial i missionera. ció de la nova estructura, si no va acompanya­ rectius i professors qualificats que siguin ca­ Els delegats de missions cada any celebren la seva trobada da de canvis importants en el procés d'ense- paços de donar un impuls a la renovació de anual en una diòcesi diferent perquè els assistents puguin conèi- • nyament-aprenentatge, pot conduir a un em­ l'escola: una nova organització interna i un xer bé les esglésies de Catalunya i les Illes i el treball de cada bis­ pitjorament de la situació actual. nou enfocament a l'acció docent i educativa. bat. També han aprofitat la seva estada a la Seu d'Urgell per a vi­ Heus aquí el repte que la LOGSE planteja sitar els centres d'interès de la comarca i d'Andorra. Han agraït En concret, seria summament arriscat vo­ als professors. L'èxit de la reforma està en les l'acolliment ofert per les religioses de La Sagrada Família a la.se- ler fer realitat els principis relatius a l'escola seves mans. va residència de la capital de l'Alt Urgell. comprensiva tot al llarg de l'educació bàsica i obligatòria (fins als 16 anys) i, alhora, asse­ FRANCESC RIU A.M.

m Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 -13 u N

BARCELONA. cOG> FINESTRAL DE LA CARITAT *qp> I, al final, la Augmenta el nombre d'a­ litzat que no cobreix la Seguretat democràcia? bandonaments familiars o de se­ Social. Són 43.000 ptes. paracions matrimonials en les Abandons familiars 1/19.- Esposa abandonada Sembla que per a una gran que moltes dones han d'assumir amb dos fills a càrrec seu, un d'ells quantitat de persones, tot el procés social de la humanitat, totalment les responsabilitats malalt mental. L'altre fill necessi­ s'acaba en la consecució de la dels fiUs. El motiu és que el ma­ ta un audífon. Puja a 58.300 ptes. reeixida fmal: la democràcia. rit se'n desentén i no aporta el 2/19.- Immigrant que fa 14 Des de la llunyana nit dels que li correspon. No podria la 208.- Matrimoni gran amb un ra. Ella s'ha endarrerit en el paga­ anys que viu aquí fent feines del temps fins avui, la societat ha justícia agilitzar els tràmits i la fili a casa, que no col·labora i un al­ ment dels lloguers. Necessita camp ha perdut la feina perquè li estat organitzada sota diversos llei exigir al pare el que é' de la tre de malalt. Per evitar el desno- 62.112 ptes. ha vençut el permís de residència. sistemes polítics. Cada graó seva responsabilitat? nament falten 98.833 ptes. 213- Família amb greus pro­ Té quatre fills. Un necessita un era un pas més cap al respecte 205.- Esposa abandonada amb. 209.- Pensionista per minusva- blemes de salut. Estan pendents tractament mèdic que li costa dels drets de la persona huma­ dos fills. Té una greu malaltia que lia no pot pagar l'audífon que ne­ d'una pensió d'invalidesa. Tenen 14.000 ptes. na; cada graó necessitava cen­ la incapacita per al treball. La se­ cessita. Són 30.000 ptes. pendent lloguers que pugen 22.422 3/19.- Matrimoni granV La se­ tenars d'anys però cada vega­ va pensió és mínima. Deu lloguer 210.- Venedor ambulant. Té ptes. ' va pensió no els arriba per cobrir da aquest període s'ha anat es­ que puja 22.000 ptes. esposa i fills. Els ingressos són 214.- Esposa abandonada amb les necessitats bàsiques. Tenen curçant, fins a l'extrem que ac­ 206.- Matrimoni amb tres fills. molt reduïts. Per ajudar a com­ quatre fills a càrrec seu. No pot fer deutes de lloguer que pugen a tualment encara podem recor­ No té ingressos estables. El pare prar gènere, 25.000 ptes. front a un judici per desnona­ 72.000 ptes. dar monarquies absolutes, està en tractament per problemes • 211.- Matrimoni jove amb dos ment. Urgeixen 108.530 ptes. 4/19.- Pare de família amb in­ dictadures i "caudillajes". d'alcoholisme. Per a aliments ur­ fills. Han superat greus problemes 215.- Matrimoni jove amb un gressos precaris no pot pagar els rebuts pendents de llum que té. Li A grans trets, per a l'home geixen 20.000 ptes. de salut i feina. No poden pagar fill. Viuen en una casa sense cui­ del carrer, els detalls que més' calen 14.975 ptes. 207.- Pare de família amb cinc una part dels lloguers que deuen. na. Deuen lloguer. Calen 117.160 caracteritzaven els règims to­ fills treballa de peó agrícola. Està Per evitar el desnonament fan fal­ ptes. NOTA: Tots els donatius talitaris, eren la manca de lli­ malalt de fa temps i no té assegu­ ta 111.000 ptes. 216.- Nen disminuït viu amb la envieu-los a: CARITAS DIOCE­ bertat i de justícia. A grans rances. Per a ajuda aliments i llo­ 212.- Esposa separada ainb seva àvia per mort dels seus pares. SANA - Plaça Nova, 1 - 08002 trets, per a l'home senzill, el guer 60.000 ptes. dos fills petits. El pare no col·labo­ Necessita un tractament especia­ BARCELONA - Tel. 301 35 50. que més distingeix una demo­ cràcia, precisament, és dispo­ sar de llibertat i poder confiar en la Justícia, aquella senyora dels ulls embenats, que és equànime per força, en no po­ der tenir favoritismes. I aquí radica la principal garantia i confiança, en la ceguesa de la justícia, penyora de rectitud i honradesa. La immensa felicitat de gaudir dels grans benifets de la democràcia, tanmateix, co­ mença a esquerdar-se quan co­ mencen a viure's fets que sem­ blen suggerir que pot haver-hi un forat a la bena, o que està mal posada, o que potser és transparent. Quan per un ex­ cés de zel, o potser per una més o menys evident mala fe, un senyor fiscal pot instar una querella contra una personali­ tat o una institució honorable, i incoar un procés difamatori i de descrèdit que dura anys i anys, encara que al final res­ plendeixi la veritat, els gravís­ sims perjudicis ocasionats mai ho són degudanient indemnit­ zats, ni de bon tros. Sempre queda una part de dubte, el malvat s'ha sortit amb la seva i la justícia ha estat defrauda­ da. En els casos en què les de­ núncies semblen més o menys justificades, la justícia a vega­ des sembla aplicar dues mesu­ res diferents, segons si els acu­ Tu coneixes bé el setmanari CATALUNYA pots efectuar la subscripció tu mateix. Pér la teva part sats tenen la sort d'anomenar- CRISTIANA. El seu rellevant contingut religiós agrupat seria un detall, un obsequi que segurament t'agrairien. . se, per exemple, Lola Flores o José Maria García, en què es per seccions, el seu àgil tractament d'actualitat, el seu r-• -" '--X ^ poden activar els tràmits i que­ format de premsa periòdica... Només has de fullejar-lo dar tot en aiguapoU en quatre per adonar-te de l'inqüestionable valor que representa SolUcitud de Subscripció a CATALUNYA CRISTIANA dies. Al contrari, tot sovint, Nom Cognoms l'acusat en surt envigorit, i to­ com a mitjà d'informació i cultura religioses. Està a les Adreça: num.. ta la despesa generada per la . Districte Postal. gran màquina burocràtica pas­ teves mans. Població sa a càrrec del poble que, així, Província ; : Diòcesi. encara ha de pagar els esque­ Desitjo rebre el setmanari en: llots. Però hi ha moltes persones que mai no l'han tingut • Català • • Castellà • Potser la democràcia no és a les seves mans, que ni tan sols n'han sentit parlar Faig pagament de: Mitjançant: l'últim estadi de la nostra civi­ Cl Xec barrat a nom de la lització i caldrà esperar el se­ Persones que per les seves creences i conviccions, sens • 4.800 Ptes.; subscripció anual (52 núms.) Fundació CATALUNYA CRISTIANA güent perquè sigui més lliure i Cl Domiciliació Bancària segons les indi- dubte els interessaria llegir-lo, per poder-se informar i O 2.500 Ptes.: subscripció semestral (26 núms.) més justa la vida social, però formar, per saber tot allò que passa referent a la religió! iCacions següents • mentrestant bé caldria corre­ Banc 0 Caixa ., • Agència . gir els defectes de l'actual i Senyors: procurar que funcioni al millor Els prego que àrab càrrec al meu Compte o Llibreta núin. . atengueu el pagament possible, I això és cosa que Ara, donar a conèixer CATALUNYA CRISTL^NA dels rebuts que presentarà la FUNDACIÓ CATALUNYA CRISTIANA en concepte de subscripció afecta tothom, no només les al setmanari CATALUNYA CRISTIANA. màximes autoritats sinó, en està a les teves mans. Per això només has de retallar la Firma del titular del Compte o Llibreta .de. . de 19_ graus diversos, tots els ciuta­ Sol·licitud de Subscripció i lliurar-la a alguna persona dans, cadascun en els seus àm­ que estigui interessada a rebre el nostre setmanari. • T'agrairíem que optessis per aquesta modalitat ja que -suposa per a nosaltres un <:"onsid'erahle bits i cadascun en les seves e.stalvi de temps i diners que dedicaríem a una major difusió de CJATALU.S'YA CRISTIANA. possibilitats. Encara millor si li ensenyes el periòdic sencer Per posar CATALUNYA CRISTIANA a les mans d'un amic cada setmana, retalla, emplena i envia aquesta sol·licitud a; D'aquesta manera et serà més fàcil convèncer-lo perquè I FundacióCATALUNYA CRISTIANA. València, 244-2? 08007 BARCELONA . ANTONI MUNNÉ i TOMÀS s'hi subscrigui..Fins.i tot, si coneixes les seves dades.

14- Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990illl[* N

Simposium sobre la Doctrina Social de l'Esgiésia "El cristià ha de ser realista i ha d'intentar transformar el capitalisme des de dins"

MADRID.— Organitzat per turar la societat entorn a la des­ guàrdia; d'aqijv^ue l'exercici del vangelització d'Espanya" que a la Comissió Episcopal de Pastoral igualtat". magisteri s'hagi de fer d'una ma­ judici seu, són: "el consumisme 4 Social, l'Institut Social Lleó Xm i El professor del Seminari de • ^ "i •* nera més participativa, com ja la que prescindeix de Déu, la fe ab­ la Facultat de Ciències Polítiques i Madrid va assenyalar que "la dis­ fan els bisbes dels Estats Units". sent en els moments més significa­ Sociologia de la Universitat Ponti­ tància entre ambdues concepcions / tius de la vida, el conservadorisme fícia de Salamanca, es va celebrar arriba a la negació teòrica per part de l'Església, i la ruptura entre a Madrid el UI ciu^s de formació so­ del liberalisme del concepte de La nova evangelització l'Església i la cultura moderna". bre la Doctrinal Social de l'Esglé­ «justícia social», expressió tan vol­ Entre els objectius que ha de sia, en el qual, durant cinc dies, guda per a l'Església". La conferència de clausura del perseguir aquesta nova evangelit­ s'analitzaren les relacions de la Per acabar, Carvajal va afir­ in curs sobre la Doctrina Social de zació, el bisbe de Vic va recalcar Doctrina Social de l'Església amb mar que un cristià ha de ser realis­ l'Església va anar a càrrec del bis­ "la superació de la increença, l'o­ les ideologies. ta i "intentar transformar el capi­ '"i r ' J be de Vic, Josep Maria Guix, que bertura a la transcendència, la re­ En la sessió inaugural, mon­ talisme des de dins", lluitant con­ • y / va dissertar sobre la "nova evange­ conciliació amb Déu, la convivèn­ senyor Emilio Benavent digué que tra els seus defectes i reconeixent t lització" d'Espanya. cia de les dues Espanyes, les rela­ "les ideologies no són tan menys­ les seves virtuts, "ja que el capita­ !•• Monsenyor Guix va començar cions fe-cultura,.i l'opció preferen- preables, ni passen tan fàcilment, lisme ha estat l'artífex d'una de les assenyalant que la nova evangelit­ cial pels pobres". perquè, entre d'altres coses, foren i grans conquestes dels treballa­ zació d'Espanya s'emmarca en el Per acabar, el prelat català va continuen essent, motors d'acció, i dors: l'Estat del benestar, que els context més ampli de l'evangelit- destacar el paper que ha de jugar va instar els cristians a mantenir protegeix des del bressol fins a zació d'Èuropa. El seu objectiu és la Doctrina Social de l'Església en una actitud de revisió permanent la tomba". "una Europa unida de l'Atlàntic la nova evangelització. "La DSE, davant d'elles. als Urals, que sigui una casa comu­ va dir, és part integrant de la con­ La primera ponència del curs m na de tots els països europeus que cepció cristiana de la vida, dimen­ va anar a càrrec del catedràtic Nova encíclica social recobri les seves arrels cristians i sió constitutiva de la predicació de d'Ética i Degà de la Facultat de on es faci realitat la "civilització Un altre dels ponents del curs^ l'Evangeli i la seva ensenyança i . Ciències Polítiques i Sociologia de "L'existència de les xacres del de l'amor". difusió és part de la missió evange­ la Pontifícia de Salamanca, Lu- l'arquebisbe Secretari per a l'Edu­ cació Catòlica, monsenyor José capitalisme no pot quedar santifi­ ' A continuació, va abordar, les litzadora de l'Església". ciano Perena, que va dissertar so­ cada per l'eiifonsament de l'econo­ principals dificultats amb'què en­ bre l'organització política dels po­ Saraiva Martins, va instar l'en­ senyança de la Doctrina Social de mia comunista", va dir el prelat sopegarà "la necessària nova e- . JOSÉ MANUEL VIDAL bles a la llum de la Doctrina Social basc. de l'Església. l'Església als Seminaris i al poble de Déu, i va anunciar la pròxima El bisbe de San Sebastiàn va El professor Perena va centrar aparició d'una nova encíclica pa- assegurar que "un cristià no pot la seva exposició en l'anàlisi de les pal. trobar-se de gust i en pau en una relacions de la Santa Seu amb economia els mecanismes de là r. l'Organització de les Nacions Uni­ "Molt probablement—monse­ nyor Saraiva assegurà— hi haurà qual produeixen, dé manera gaire­ des, distingint-hi tres fases succes­ bé necessària, explotació, depen­ sives: de la confrontació a la col·la­ una nova encíclica papal, per com­ memorar el centenari de la «Re- dència, espoli ecològic, malversa- Editorial Claret boració, passant per la coexistèn­ ment armamentístic,.desigualtat i Roger de Llurin, 5 08010 Barcelona Tel (93) 301 08 87 cia pacífica. rum Novarüm». A mesa més, serà, una encíclica profunda de la qual pobresa". Segons Luciano Perena, el pa­ es parlarà molt". En aquest sentit, el bisbe basc pa Pius Xn sempre va mantenir Per la seva part, el pare Calvez, va afirmar que, segotis les dades una visió pessimista de l'ONU. En del Banc Mundial, un. terç de la canvi, Joan XXIII "estava con­ director de la revista "Etudes" i QconÒüasU membre del Consell Pontifici "Jus- població dels països en vies de des­ vençut que el meridià de la pau envolupament, és a dir. L200 mi­ passava per les Nacions Unides". titia et Pax", assenyalà en la seva tyfc'mííti <íhs>nn{k ponència que "la crisi de les ideo­ lions de persones, viuen en condi­ La ratificació moral solemne i logies crea un cert buit i una ocasió cions de pobresa. oficial de l'ONU va correspondre a per a l'Església, si és capaç d'a­ També va criticar la Comuni­ Pau VI, a judici del ponent, que va profitar-la, sense transformar la tat Econòmica Europea, "que s'es­ afegir, que va ser Joan Pau 11 el qui seva pròpia Doctrina en ideologia tà convertint en un club de rics", i va fer que els cristians es compro­ o en sistema". va demanar als cristians que iio es metessin amb l'ONU i que la San­ deixin tancar en les sagristies. iCa Qconfu ta Seu participés activament en : "L'esforç de moltes forces so­ els diversos organismes interna­ cials per reduir l'Església a la sa­ (\<• In ^Triíiim cionals. Segons monsenyor gristia, va dir monsenyor Setién, Setién, "l'existència • {jodria tenir la més greu complici­ El liberalisme econòmic tat en la mateixa Església, incapaç de les xacres del de fer-se present en l'àmbit de les Una nova col·lecció, que pretén ajudar a comprendre, d'una manera senzilla i seriosa, el significat de la icona: "la icona ha Per la seva part, el professor del : relacions públiques, per no tenir capitalisme no pot resa diro per no saber què dir".' de ser cointémplada i pregada per a ser compresa". Nascuda' Seminari de Madrid, Luis Gonzà- de la pietat I de la vida ecleslal, la Icona ha estat pensada per lez Carvajal analitzà el liberalis­ quedar santificada "transformar" en Crist tant la persona com la comunitat ecle­ me econòmic à la llum de la Doc-. per l'enfonsament de Reptes de l'Església slal. trina Social de l'Església. espanyola Cada llibret presenta una Icona; en fa la descripció històrica El teòleg madrileny va comen­ l'economia - i artística, tot esplalant-se en detalls (com el rostre, la mà, el çar posant de manifest les diver­ mantell, els vestits, el tron) i en títols (com Sant Déu, Sant Fort); gències i coincidències que hi ha comunista". El qui va ser braç dret del car­ denal Tarancón, el jesuïta José amb consideracions i aplicacions bíbliques, doctrinals I espi­ entre ambdues. El liberalisme èoin- rituals. cideix amb la Doctrina Social de Maria Martín Patino, va analitzar l'Església en la defensa de la ini­ El jesuïta francès va analitzar els reptes de l'Església espanyola Autor: GAETANO PASSARELLI ciativa-lliure de l'individu, però al mateix temps el futur del mar­ davant el futur europeu. Traductor: SEBASTIÀ JANERES difereix en gairebé totes les altres xisme i del socialisme, destacant A judici seu els desafiaments DE PROPERA APARICIÓ: de l'Església espanyola són: la no­ coses. una sèrie d'elements del pensa­ 1. La Icona de la Mare de Déu (32 pàg.) El liberalisme confia que el bé ment marxista que han perdut la va societat.de masses, els mitjans de comunicació, l'educació, el Me­ 2. La Icona de Crist Salvador (32 pàg.) comú s'obtingui per afegimént seva atracció o d'altres que consti­ 3. La Icona de la Trinitat (46 pàg.) quan cadascú busqui només el seu tueixen una aportació duradora. diterrani, la bioètica, la conserva­ interès personal, i la Doctrina So­ ció del medi ambient, i la laïci- 4. La Icona de l'Anunciació (48 pàg.) cial de l'Església està molt lluny tat". PVP: 300 ptes. cada un. d'aquest optimisme", và dir el EI fracàs del comunisme "Això últim va dir Martín Pa­ ponent. tino, és el desafiament fonamen­ El bisbe die San Sebastiàn, José tal, ja que els partits polítics iden­ Oemaneu-lps a la vostra llibreria, o a LLIBRERIA CLARET amb aquesta Hi ha una altra diferència a ju­ butlleta de comanda: dici del conferenciant: el liberalis­ Maria Setién, assenyalà en la seva tifiquen laic amb anticatòlic, i ponència que "el sistema econò­ tant en el PSOE com en l'oposició Us prego que m'envieu contra-reembossament (sense despeses) els lli­ me propugna "l'Estat mínim"; en' bres següents: canvi, la Doctrina Social de l'Es­ mic vigent en els països comunis­ impera el laïcisme, perquè tenen glésia concilia el "dret a la iniciati­ tes ha fracassat, davant el seu ad­ por de la competència de l'Esglé­ va econòmica" amb la intervenció versari tradicional, el capitalis­ sia". de l'Estat. me". El director de la "fundación Això exigeix als cristians, se­ Encuentro" va criticar el baix ni­ "Per això, Carvajal ya dir, el gons l'opinió de monsenyor Se­ vell de diàleg i comunicació que hi segle d'or del liberalisme fou el «si- tién, optar pel capitalisme, però ha en l'interior de l'Església. "Sem­ Nom...... Telèfon gle de ferro del proletariat», per­ sense tancar els ulls al "socialisme bla que l'Esperit Sant només parla Adreça .. què el liberalisme abandona els- reconduït de la perestroika de als bisbes. Els quals són tribunals més febles i té tendència a estruc­ Gorvatxov". de cassació, però.no tribunals' de. Població

• Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 -15 tècnica als mestres indígenes, ni assistència mèdica conti­ "Aquí la situació és molt dura; millor seria pa­ manes. . nuada als campaments. Tam­ tir a la nostra terra que no fora d'ella, on estem He tingut el privilegi de compartir aquest estiu poc no vol solucionar de mane­ condemnats a patir tota la vida. Hem de tornar per la vida amb alguns refugiats i amb els qui treba­ ra eficaç els conflictes que es unir-nos als nostres germans que des de dins tre­ llen entre ells perquè el seu camí sigui menys dolo­ presenten sota una situació d'inestabilitat i d'incertesa. ballen per construir una nova Guatemala" rós. Aquest reportatge, juntament amb altres que —manifesta Jesús—, un catequista i refugiat gua­ Segons Antonio Cota, promo­ publicarà "Catalunya Cristiana" pretén ser un tor d'educació del campament temalenc a Mèxic. El seu rostre colrat pel sol i èls homenatge als homes i les dones que lluiten a favor de Villa-Cocalito "la CO­ ulls ferms i penetrants han vist moltes persecu­ de la justícia i la pau, mantenint una ferma ESPE­ MAR mai no compleix el que cions i, en canvi, no mostren rancúnia. RANÇA en Déu, ho sàpiguen o no. També voldria diü" i Juan Moreno, ex-Re- Els refugiats guatemalencs són alguns d'entre conscienciar la gent del drama que afecta milions presentant Permanent del els refugiats centramericans que fugen de la re­ de persones en el món, persones qUe ho han perdut campament nou de la Glòriai pressió del seu país i arriben a Mèxic esperant, al­ tot per culpa dels conflictes polítics, econòmics i considera que "la COMAR guns, entrar als Estats Units, "el paradís" on so­ socials, i que sense culpa, passen la seva vida en­ només se serveix a ella breviuran marginats i en condicions infrahu­ tre els records i el silenci: no tenen veu. mateixa".

La presència de les Nacions Unides

Per la seva part, l'ACNUR (Alt Comissionat de les Na­ cions Unides pels Refugiats) Mèxic acull 45.000 supervisa les ajudes als refu­ giats i col·labora en qüestion-^ més tècniques d'organització (S'esforça per mitjançar en ell^ temes més delicats, perquè les resolucions siguin les més jus-j tes per als refugiats). Va donar, refugiats guatemalencs el seu suport a la reinstal·laciój dels refugiats als estats veïnsi de Campetxe i Quintana Roo a i partir de la matança perpetra­ da per l'exèrcit guatemalenc al( Guatemala és un país que sis de San Cristobal de las Ca­ El govern mexicà va pren­ La COMAR, òrgan campament del Xupadero el\ es va desintegrant davant el sas, es van preparar per acollir dre consciència que a causa 1984, on van morir 7 civils. La mutisme de la Comunitat In­ els primers refugiats, famílies dels conflictes a Centramèri- del govern reinstal·lació d'unes 20.000 i ternacional. Greus tensions so­ senceres que fugien de les des- ca, la presència dels refugiats persones comportà una major' cials s'expressen en els cons­ piatades repressions de l'exèr­ al seu país s'allargaria indefi­ seguretat en detriment de la tants enfrontaments entre l'e­ cit guatemalenc. nidament, i s'hauria de pensar El govern creà la COMAR consciència d'identitat com a xèrcit i la guerrilla, sorgida S'esperaven unes poques en solucions durables. Mèxic (Comissió Mexicana d'Ajut als poble dels indígenes. aquesta de la necessitat de de­ persones exiliades, però amb la sempre ha tingut una gran tra­ Refugiats), la qual exerceix un fensar els camperols de les re­ pujada- al poder del dictador, dició d'asil, ha rebut milers de control sobre la població refu­ pressions militars. El país està general Romero Lucas García, persones d'Europa, Centramè- giada, canalitza els ajuts de les L'Església, treballant sumit en una guerra civil. La el 1981, la realitat va desbor­ rica i Sudamèrica; un exemple Organitzacions Internacionals bàrbara conducta de l'exèrcit dar les previsions de l'Església. són els exiliats de l'Espanya de Governamentals i No Gover­ des de la solitud guatemalenc ha obligat milers El bisbe, monsenyor Samuel Franco. Eh canvi, no ha signat namentals i dissenya progra­ de persones a fugir cap a Ruiz García de la diòcesi de la Convenció de les Nacions mes de salut, d'educació i d'es­ El Comitè de Solidaritat de Mèxic. San Cristobal va comprendre Unides sobre l'Estatut dels Re­ pai per a l'habitatge. Els mem­ l'Església Catòlica es dedica a - A l'estat mexicà de Xiapes, que venien temps difícils per a fugiats (1951) ni el Protocol so­ bres que hi treballen fan la im­ la formació catequètica i pas­ colindant amb Guatemala, re­ Guatemala i que augmentaria bre l'Estatut dels Refugiats pressió que pretenen escalar toral i a la promoció humana sideixen 45.000 guatemalencs el flux massiu d'exiliats. En (1967). llocs polítics en l'organigrama dels refugiats, a més de suplir —30.000 reconeguts oficial- poc temps arribareri milers de d'influències i que no tenen la feina que no fà l'Adminis­ merit i 15.000 més segons el persones que patien altera­ En rebre els guatemalencs una vocació de servei en la tas­ tració. Per exemple, recull la cens de l'Església catòlica—i cions psicològiques —per tot promulgà una Llei General de ca que desenvolupen. El Comi­ feina d'artesania que fan les 20.000 més a Campetxe i Quin­ allò que havien viscut— i que Població que amb la forma mi­ tè de Solidaritat de l'Església i dones, i la ven. Compost-per tana Roo (dos estats veïns). necessitaven una urgent aten­ gratòria n.° 8 els considerava els mateixos refugiats denun­ laics, religiosos, religioses i sa­ Deu anys fora de la seva terra ció mèdica i humana, aliments visitants fronterers, categoria cien que la major part dels pro­ cerdots, es treballa amb un no els ha minvat la voluntat de i protecció. Després s'assenta­ que impossibilita trobar feina i grames de la COMAR no es lliurament sincer, però a voltes tornar-hi. Encara que han pre­ ren en campaments dispersos i que impedeix la lliure mobili­ realitzen: no proporciona ma­ des de la solitud i la incom­ sentat sis punts al president amagats entre les muntanyes. tat del país. terial educatiu, ni assistència prensió. El clima que és respi­ actual de Guatemala, Vinicio ra a Mèxic no és favorable a Cerezo, elaborats pels seus Re­ l'acció social de l'Església. El presentants Permanents, que pastor Samuel Ruiz García, condicionen el retorn, ja que la obrí les portes de la seva diòce­ situació al país no ofereix gai­ si perquè se seguís la crida res garanties. Porten dos anys evangèlica de servir els més de negociacions amb les enti­ pobres i els qui més pateixen. tats civils, governamentals i Malauradament, les pres­ amb l'Església Catòlica la pos­ sions en contra són enormes, sibilitat d'un retorn col·lectiu i car el govern no vol que l'Es­ organitzat. Tanmateix la dar­ glésia promogui la justícia en rera paraula és de l'Exèrcit que tots els àmbits. Persones d'ex­ deté el poder real. trema dreta han llançat acusa­ cions contra membres del Co­ mitè, encaminades a despres­ tigiar-los . davant monsenyor Història d'una fugida Samuel Lucas García, des­ prestigiant el mateix bisbe. Xiapes és un estat pobre Se'ls ha acusat de tràfic d'ar­ del sud —la gent del país asse­ mes o de drogues des dels cam­ gura que no són de Mèxic de paments i altres acusacions tan oblidats que estan per les més subtils. Després s'ha com­ autoritats. El problema més provat que tot això era falç, pe­ greu és la manca de terra culti­ rò ja s'havia enrarit l'ambient vable en propietat dels campe­ difícil per si mateix. rols que la treballen. Ells s'han organitzat per reclamar-la, pe­ Guatemala, sotmesa a rò fins ara no han estat escol­ la desintegració tats. Aquests camperols, ini­ ciats per l'Església de la diòce­ Els refugiats, especialment els nens, tenen uns bellíssims ulls negres carregats de dolor i d'esperança. Guatemala, la "monja blan-

16- Setmana del 21 al 2 ca" de Centramèrica; —«'ano­ respiratòries, l'avitaminosi i la mena així per la forma de ca­ desnutrició. En el primer se­ putxa que fan els cims del mestre d'enguany moriren 25 Nord—; és un petit país de nens menors d'un any a Xiapes 108.889 km. quadrats i de 5 mi­ i en naixeren 563. Les parelles lions d'habitants. Eminent­ joves es plantegen planificar la ment agrícola, conrea per a. família "perquè som pobres i l'exportació cafè, bananes i no podem mantenir tans canya sucrera. nens" afirma Malin —nom que en jacalteco vol dir Ma­ ria— del campament de Villa Xifres esgarrifoses Cocalito; així i tot em digué "hem de donar i reposar els —Es calculen dos milions fills que ens maten...". En es­ de desplaçats interns (perso­ tar als campaments vaig ado­ nes expulsades per força de les nar-me que estimen molt els seves terres que sense docu­ seus fills i que aquests són feli­ mentació emigren a altres zo­ ços malgrat la pobresa. nes del país). Defensen fermament la —Un bisbe estima que el cultura maia, els promotors 98% dels desplaçats són in­ d'educació s'oposen a la mexi- dígenes. canització dels infants (acció- —Des de 1954,150.000 per­ impulsada per la COM AR) per sones han estat assassinades per salvaguardar la pròpia identi­ les forces governamentals, tat i més si es pensa en el re­ 60.000 més, han desaparegut, torn. Els grups ètnics majori­ il'exèrcit de Guatemala ha des- taris entre els refugiats són el [truït 440 poblets i ha deixat Canjobal, el Manei i el Jacal­ flOO.OOO nens orfes. teco. Les dones, si poden, con­ —S'han creat 70 "aldeas serven els vestits tradicionals modelo" (militaritzades) i que llueixen amb orgull i dig­ s'han forçat 900.000 homes i jo­ nitat, els seus colors vistosos ves a integrar les patrulles omplen d'alegria el campa­ d'autodefensa per controlar la ment. Tanmateix, és car i difí­ població civil. cil aconseguir les teles per la —El 98% de les finques roba. conformen un 17% de la super­ fície de la terra, cultivable mentre que un 3% conforma "Déu ens salva i la resta. allibera" —El 41%' de la població , agrícola no posseeix terra. I se­ gons la Secretaria de Planifi­ % . Els refugiats mantenen cació Econòmica de Guatema­ l'esperança que es reconeguin la l'atur afecta el 47% de la po­ els seus drets, que Guatemala sigui una veritable .democrà­ blació activar ·**'^ Les construccions on viuen els refugiats són petites i fràgils. -"^"'^—0^ cada 100 nens que cia, que puguin viure digna­ neixen a Guatemala només 35 ment, sense por. La gent de Vi­ tenen el privilegi de complir mortals. Aquesta situació s'ha de les matances dels militars ten la roba i es banyen. Els tres lla Cocalito m'expliquen queel els 15 anys. agreujat, perquè el Ministeri ^diu Juan Moreno amb veu àpats del dia consisteixen bà­ fonament de la seva ESPE­ —A l'orient del país més de de la Guerra de Guatemala ha lenta i trista—. El 1981 el ge­ sicament en arròs, frijols i RANÇA és Déu que salva i tres quartes parts dels infants exigit al govern mexicà que neral Romero Lucas García "tortillà" de blat de moro. De allibera: "Vam -fugir .a ,les pateix€ui un cert grau de des­ tanqui i militaritzi la frontera, practicava la política de la vegades mengen un bocí de po­ muntanyes —comenta Pel nutrició, va reconèixer l'esposa amb vistes a evitar l'entrada "terra arrasada". Vivíem llastre o de peix i algun ou. , (Pere), amb un somriure— i del president Vinicio Cerezo. de la guerrilla guatemalenca. atemorits, l'exèrcit guate­ També prenen cafè i llimona- desitjàvem arribar a Mèxic, Els retrets recíprocs han con­ malenc ens acusava de col- da molt ensucrats. però els camins estàvem duït a la decisió de reinstablar laborar anab la guerrilla i no massa vigilats per l'exèrcit i Protestes 23 campaments amb el drama era veritat; aquest entrava i sabíem que ens agafarien. internacionals que suposa a les persones de cremava les nostres cases, Un poble, una cultura Pregàrem Déu, Ell que és tan deixar-ho tot i perdre la co­ yiolava les dones, matava les bo, i ens escoltà. Un gros nú­ Les condemnes al govern llita. persones i els animals... El 30 vol va cobrir-nos, i érem 100 guatemalenc per la violació El 1988 el president, de de juliol del 82 bombardejà el Cada família refugiada es persones!, i no es abandona­ dels Drets Humans han vingut Guatemala, Vinicio Cerezo, poblat de San Francisco i a compon de 6 o 7 membres, la va ni de dia ni de nit. Al quart per organitzacions internacio­ convidà els refugiats a retornar l'església ametrallaren 430 salut ha millorat gràcies a les dia arribàrem a la frontera nals, no de manera explícita al país, però ells van conside­ persones entre homes, dones atencions dels metges de mexicana, la vam passar i el per cap de les potències mun­ rar que la situació interna no i nens, només se'n salvà una. l'Hospital General de Comitan núvol es quedà a Guatemala. dials. Onze vegades en 5 anys oferia prou garanties. "Ales­ Finalment la gent del nostre i dels promotors de salut que Creiem que Déu pel seu amor les Nacions Unides, Amnistia hores —m'expliquen Juan poble decidí fugir i ens esca­ han sensibilitzat la població en impedí que ens agafessin i Internacional, Pàx Christi i el Moreno i el Representant Per­ pàrem a les muntanyes. Du­ , higiene i sanitat. Les malalties ens va salvar". rant dies vam menjar arrels i més freqüents són la parasito- Consell Mundial de les Esglé­ manent del Campament Nou NO fil A ORI 01. PALARKA sies han manifestat una con­ de la Glòria, Baltasar Miguel— plantes, no beguérem aigua, si, les diarreiques, de les vies demna pública. L'ajut exterior tots els refugiats en assem­ ja que els soldats vigilaven militar en homes, assessors blea escoUiren uns Repre­ els rius. I d'aquesta manera tècnics i armament prové dels sentants Permanents i es va sobrepassarem la frontera EUA, Israel, Taiwan, Sud- convidar l'ACNUR, la CO- mexicana." àfrica; i d'Europa: Àustria, MAR, l'Església i altres or­ Les 6 condicions Holanda, RFA, Suïssa i Bèlgi­ ganismes internacionals com I en trepitjar Mèxic hague­ ca. Guatemala reexporta el a observadors. Això ens ha ren de trobar un lloc per viure; pel retorn: 30% de les armes subministra­ permès de ser presents a la en general els campaments es­ des per Israel a d'altres països > Comissió de Reconciliació de tan dispersos per les munta­ —Que el govern els doni terres per cultivar quan centramericans aliats dels Guatemala, presidida per nyes, alguns enmig de la selva retornin a Guatemala. Les que cultivaven han estat EUA. monsenyor Rodolfo Quesado exhuberant i de bells camps de donades a altres persones. Amb tot, encara avui l'e­ Toronz, i a lès reunions del "milpa" (blat de moro). Els —Que l'exèrcit respecti les seves vides. xèrcit guatemalenc viola la Diàleg Nacional''. —I afegeix senderols que hi condueixen —Que siguin les autoritats civils i no les militars frontera mexicana i entra als Juan Moreno amb serenor: estan en molt mal estat, a l'è­ poca de pluges només s'hi pot les encarregades de l'ordre públic. campaments de refugiats ame­ "Malgrat el patiment, hem —Que observadors internacionals garenteixin que naçant la població i acusant-la sabut organitzar-nos". entrar a peu, a causa del fang. el retorn es realitza en pau. de ser la base logística de la Les construccions dels campa­ guerrilla —cosa totalment ments són de fusta i canya, —Que tinguin llibertat de circulació pel país. • falsa—. En el temps que vaig Brutal repressió dels sostre d'uralita i subjectades —Que les Comissions Permanents puguin entrar i estar als campaments, l'exèr­ militars amb cordills i lianes. L'aigua sortir lliurement del país. cit va entrar-hi quatre vega­ que beuen s'ha de bullir cada dia i en el riu més pròxim ren­ des, sense produir víctimes "Recordo quan vam fugir

-17 7 d'octubre del 1990 Ç R Ò N I C A =?

Objectiu obert^ gens la tàctica diplomàtico-militar dels EUA i Dimecres, 10 aliats. Com declarà ahir el ministre britànic Dou- glas Hurd, secretari del Foreing Office, l'aliança internacional no tindrà més remei que escollir si és vàlida l'opció escollida i fins quan, i l'acció militar, Israel ha caigut a la trampa que, donada l'actitud de Saddam Hussein, sembla l'única que pot tornar la sobirania a Kuwait. Saddam Hussein es deu fregar les mans de satis­ facció. Ha aconseguit desviar l'atenció de Kuwait i girar-la cap a Israel i a la totalitat de la problemàti­ ca del Pròxim Orient des del punt de vista àrab i Líban: s'agreuja la situació de musulmà. En el supòsit que els àrabs fossin els ini­ ciadors dels aldaridls, les tropes israelianes no ha­ la zona cristiana vien d'haver caigut en la provocació. Perquè tothom té clar que una cosa són les pedres i una altra les ba­ Tropes sirianes, amb tancs i artilleria pesada, les. Ahir, en una llarga declaració, Saddam Hus­ són traslladades a primera línia, enfront de les posi­ sein amenaçà Israel dient que l'Iraq té un míssil de cions que defensen les forces del general Aoun, en la llarg abast, i que no tenen cap més solució que zona de la capital libanesa i en l'estratègica mun­ retirar-se dels territoris ocupats, i que semblant­ tanya ocupades per les tropes cristianes. ment els EUA i els seus aliats s'han de retirar de l'A­ ràbia Saudita, que és terra santa per als àrabs i musulmans.

Moscou: llei de partits polítics Finalment, ahir, el Parlament de l'UBSS apro­ và la llei sobre organitzacions polítiques que esta­ bleix, en igualtat de condicions, la legalització de tots els partits polítics "que no atemptin contra l'or­ dre constitucional o persegueixen la violació de la El papa Joan Pau lli l'arquebisbe belga, JeanSchotte, unitat de l'URSS"'. Aquesta última clàusula fa pu­ presidint el Sínode de bisbes. dor de socarrim, però el cas és avançar amb la con­ fiança que la realitat política anirà polint les nor­ mes. El text sobre la despolitització de l'exèrcit, la policia i el cos judicial, diu que hauran de guiar les seves activitats d'acord amb la llei, i no sotmetre's a cap disciplina de partit.

Dijous, 11

Washington: suport dels EUA a una Estocolm: el Nobel de Literatura a condemna de l'ÒNU a Israel Octayio Paz Els EUA donaran suport a una resolució del L'Acadèmia d'Estocolm ha atorgaf^ Nobel de Consell de Seguretat de l'ONU en la qual es con­ Literatura 1990, al poeta mexicà Octavio 7 demna la repressió de la policia israeliana contra els 76 anys d'edat, per la seva apassionada obra li­ manifestants palestins. No se sap encara quina de terària. les tres versions que ahir circulaven serà aprovada. La posició dels EUA és una mica la de nedar i guar­ dar la roba; per una banda, no vol deteriorar les rela­ cions amb el govern israelià, i per l'altra, vol mostrar Dissabte, 13 la seva solidaritat amb els governs àrabs moderats. En els territoris ocupats s'ha establert un estricte toc de queda, els palestins dels territoris ocupats varen El Caire: assassinat del president Piadosos jueus recitant els salms davant el Mur de les continuar ahir la vaga i els senyals de dol, i la policia israeliana va ferir vuit palestins més. Ahir el Papa Lamentacions; lloc on començaren els passats al­ va manifestar el seu rebuig per la violència registra­ del Parlament darulls. da aquests dies a Jerusalem. Rifaat El Maghub, president del Parlament egipci fou ahir assassinat, tot i viatjar en automòbil blindat, per quatre joves que li van disparar des de les seves motos. El fet es relaciona amb la crisi del La numantina tossuderia d'Adolfo Golf que ha dividit el món àrab i musulmà entre els Suàrez partidaris de Saddam Hussein de l'Iraq i els parti­ daris de l'Aràbia Saudita i els emirats. L'encís del poder el captivà i no es resigna a la ju­ bilació política. Durant aquests últims anys no ha deixat de fer les cabrioles més inversemblants per tal de mantenir una zona de poder on sigui i amb qui si­ Atemptat contra el general Aoun gui. Doncs bé, ara està de bones amb el PSÒE, i diu El tossut general cristià se li complica l'existèn­ que no vol saber res amb el PP. I els seus electors, cia- Les tropes sirianes, amb material de guerra pe­ iquè hi diuen a totes aquestes vel·leïtats del seu sat, van esterenyent el setge al voltant del petit ter­ cap? ritori (300 km. quadrats) dominat fins ara pel gene- raL Les tropes sirianes han estat cridades pel legal president de la República Elies Haraui. Si això fos Divendres, 12 poc, ahir, un xicot, a les portes del seu palau de Baabda, li engegà uns quants trets de pistola, que no van assolir el seu objectiu, perquè a temps se li ti­ Jerusalem: continua la violència raren al damunt els guardaespatlles del general. El nunci papal, Pablo Puente, i l'ambaixador francès, En tot Jerusalem, però principalment en la zo­ miren de fer tot el que poden per evitar la batalla. na oriental, hi ha un gran desplegament d'efectius de l'exèrcit, guàrdia fronterera, policia i unitats anti-terroristes. S'intenta que la multitud de jueus, amb els seus rabins al davant, pugui celebrar tran­ Golf Pèrsic: s'obre camí una solució quil·lament la "Festa de la Torà", prop del Mur de les Lamentacions, el lloc més sagrat pels jueus. La. diplomàtica? por és que, avui, a l'hora de les pregàries dels musul­ Rumors no oficials parlen que Iraq i Kuwait han mans a les mesquites d'Al-Aqsa i d'Omar, hi hagi iniciat contactes per via diplomàtica per trobar una nous aldarulls. sortida a la situació del Golf. Iraq estaria disposat a retirar-se de Kuwait sota certes condicions: cessió d'alguns territoris, pagament de les despeses ocasio­ Golf Pèrsic: tens compàs d'espera nades per part de Kuwait, i retirada de les tropes es­ trangeres. Es diu que l'OAP'també negocia amb- Per poc no resulta accidentada la benedicció dels ani­ La situació d'impàs sembla que no afavoreix l'Aràbia Saudita, Kuwait i Egipte. mals, en la diada de Sant Francesc, a New York.

S •• - - 4 vnv •, •v^^^ J·^ V. yf.w, •. VWSSVAWk^ W 1.T.«S SSW jV >SSSSS SV«}7{|{

18- Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 M*' N I •?

n'han fet ressò. Tanmateix, l'agència oficial iraquia­ ^Objectiu obert Diumenge, 14 na de notícies INA, no ha desmentit categòrica­ ment. Segons aquests rumors, l'Iraq mantindria so­ ta el seu domini, els camps petrolífers de Rumeila i les illes Warbah i Bubian que li garanteixen la sor­ ONU: condemnada la violència tida al mar: La resta del territori tornaria a Kuwait. d'Israel Després d'un llarg estira i arronsa entre els seus membres, finalment, ahir, el Consell de Seguretat La CDU guanya les eleccions de les Nacions Unides aprovà per unanimitat, una regionals a l'ex-RDA resolució que contempla com excessivament violen­ ta per part de les foces de seguretat d'Israel, la re­ La CDU (Unió Demòcrata Cristiana), liderada pressió dels aldarulls en els quals resultaren morts per Hebnut Kohl, ha resultat vencedora a quatre 21 palestins i molts més de ferits. També ha disposat dels cinc lands de l'ex-RDA; i la CSU (Unió Social l'enviament d'una comissió investigadora depenent Cristiana), ha guanyat novament a Baviera. El del Secretari General de l'ONU, Javier Pérez de PSD (Partit Socialdemòcrata) ha guanyat a Cuéllar. Els jueus s'ho miren molt malainent, per­ Brandemburg, i ha quedat segon en els altres lands. què tot començà quan uns palestins començaren a Ara els parlamentaris elegits en cada land hauran de apedregar un grup de fidels jueus. ' celebrar reunions constitutives de cara a la formació dels respectius governs. Beirut: el general Aoun es rendeix El somni del general que volia un Líban lliure, Grècia: comicis locals sobirà, on poguessin viure i conviure tots els libane­ sos fos quina fos la seva ètnia, sense la presència i la Vuit milions de votants hauran elegit 358 alcal­ pressió dels moviments integristes i fonamentalis- des i uns 5.000 regidors per un període de quatre tes, s'ha esvaït. Les tropes sirianes que han bombar­ anys, en les eleccions municipals celebrades ahir a dejat i encerclat el palau de Baabda, i el "petit país Grècia. Sembla, quan encara els escrutinis no s'han cristià", entrant després de 12 anys a la terra dels acabat del tot, que el partit governamental Nova maronites, han posat fi al somni del general. L'últi­ Democràcia es preveu que serà el guanyador a Ate­ ma batalla s'ha saldat amb 200 morts i 600 ferits. El nes i a Salònica, mentre l'oposició d'esquerres, general, després de la rendició s'ha refugiat a l'am­ guanyarà en el port del Pireu. Sembla que l'ex- baixada francesa a Beirut. . ministra de Cultura de l'antic govern socialista, ha • estat derrotada pel candidat de ND Antonis Trichis.

L'explotació dels infants continua essent realitat. Una Dimarts, 16 cimera de caps d'Estat i de govern ha tingut lloc a l'O- NÜ ^per aplicar la nova Convenció dels drets de l'infant. Gorbatxov, premi Nobel de la Pau No hi ha dubte que el món deu a Gorbatxov una contribució gegantina a la pau universal. La seva "perestroika" ha obert les portes de la llibertat a tot l'Est europeu, ha fet caure el mur de Berlín, ha po­ sat fi a la guerra freda, i ha fet caure el mite del marxisme-leninisme que, tot i l'evident manca de llibertat allí on s'havia establert com a sistema sòcio-polític, era presentat a la joventut, com la res­ posta a les seves aspiracions més autèntiques. Cal reconèixer, però, que no és fàcil desmuntar una^es- tructura monolítica i una nomenklatura establertes durant 70 anys. Una indústria i una economia, velles i desfasades, no poden donar una resposta, ràpida i plena, als desigs i a les necessitats del poble. Així mentre els caps d'Estat de tots els països feliciten Gorbatxov, el poble rus, silenciós i preocupat pel seu futur davant les greus dificultats internes, ha reaccionat amb certa indiferència. "Déu torna de l'exili". 70 anys de persecució religiosa no han ofegat la fe del poble rus. Ara, la bellesa de la se­ Eleccions regionals a la ex-RDA va litúrgia torna a desplegar tota la seva esplendor. Amman: avui arribaran a Madrid Són les primeres després de la reunificació. Se celebren en els 5 nous "laender" de la RDA, on les els 15 ostatges espanyols alliberats eleccions seran constitutives, i a Baviera. S'elegi­ ran parlaments i governs. Segons els sondejos, en Acompanyats per la Comissió no governamental cinc d'aquests estats federats, guanyarà la Unió que ha gestionat el seu alliberament, encapçalada Cristianodemòcrata (CDU). Es allò que "a gat es­ per Gustavo Villapalos, rector de la Complutense caldat, aigua tèbia l'espanta"; els alemanys orien­ de Madrid, i la diputada de lU, Cristina Almeida, tals no estan per gaires "distingos" entre socialisme arribaran avui a Barajas, els 15 ostatges espanyols real i socialisme democràtic. Durant més de 40 anys alliberats per Saddam Hussein. L'alegria d'uns, els han parlat d'una mena de socialisme, i n'han però, recorda la tristesa dels molts que continuen re­ quedat ben tips. tinguts a l'Iraq contra la seva voluntat. Precisa­ ment ahir s'havia intensificat l'activitat diplomàti­ ca després dels rumors d'una possible retirada nego­ ciable de l'Iraq dels territoris de Kuwait, tot i que Dilluns, 15 l'Iraq ha insistit que està preparat per a un llarg combat.

L'Iraq acceptaria una retirada parcial de Kuwait? La vaga dels camioners Els rumors en aquest sentit circulen, deguts, se­ Correm el risc de que ens deixi sense el plat a tau­ gons sembla, a certes filtracions de les converses en­ la, o millor amb el plat buit. El proveïment dels tre l'enviat especial de Gorbatxov, Evg^eni Pri- grans mercats ha minvat amenaçadorament. És makov i Saddam Hussein, i a unes converses entre trist que el dret a la vaga no respecti el dret de qui no aquest i el rei de Jordània. L'agència oficial sovièti­ vol afegir-s'hi, i els piquets, d'una manera descara­ ca "Novosti" i el diari "Rabotxaia Tribuna se da, prenguin actituds agressives, lesives i feixistes. Un home palestí assenyala les marques dels trets en una columna de l'esplanada del Mont del Temple.

B Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 -19 CALENDARI. HOMES I INSTITUCIONS

Diumenge, 21 d'octubre. XXIX del temps ordinari. La Mare de Santa Maria del Socors, nascuda a ciutat vella de Barcelona Déu de la Bonanova. St. Hilarió, Stes. Ürsula i Celina, mrs. i Grisel- da, vg. El sol surt a les 6'09 i es pon a les 17'02. —Hora solar. Festa major al Milà i Valls. Dilluns, 22 d'octubre. St. Hera- Va posar el seu amor als més cli, mr. Stes. M. Salomé, vda.; Nu- nila i Alòdia, vgs. mrs. Dimarts, 23 d'octubre. Sts. Joan de Capistrano, pvre.; Servand i Germà, mrs. marginats de la societat Fira a Tírvia. Dimecres, 24 d'octubre. Sts. An­ toni M. Claret, b. fdr.; Martirià i Aretas, mrs. Es compliran set-cents anys de la seva mort, però el seu de captius, fent per a ells el que Festa major a Banyoles, Colldejou esperit continua viu, atès que milers de dones, repartides demanés el nostre pare". Havia i Miravet. pels cinc continents, segueixen el model de vida que ella nascut la branca femenina de Dijous, 25 d'octubre. Sts. Bernat proposà. l'Orde de la Mercè. Calbó, b.; Crisant i Daria, esposos; El que va venir després no fo­ Crispí i Crispinià, mrs. ren sinó les conseqüències de la se­ Divendres, 26 d'octubre. Sts. Maria de Cervelló, per cognom nom Cervelló. En el seu temps no Evarist, p. mr.; Marcià i Llucià, va opció per una consagració a familiar; Maria del Socors, pel ca­ era normal que là dona s'impli­ Déu a l'estil mercedari. Maria de mrs. i Rústic, b. risma que Déu li va regalar. El 19 Festa major a Bellvís. qués en una acció social, i menys Cervelló es convertí en Maria del Fira a Móra la Nova. de setembre es compliran set se­ que un institut femení prengués Socors: Va morir la seva mare i, Dissabte, 27 d'octubre. Sts. Vi­ gles justos des del dia que s'ador­ per ministeri el treball organitzat pel fet de ser filla única, va desti­ cenç, Sabina i Cristeta, mrs. i Gau- mí. I adormit continua en cos als amb marginats. nar tot. el patrimoni familiar, a la diós, bisbe. peus de la seva Mare de la Mercè, Maria de Cervelló, educada en redempció dels captius; es respon­ Fira a Andorra. mentre que més d'una dotzena l'amor'als pobres, motivada per sabilitzà amb les seves monges de d'instituts femenins mercedaris, l'obra redemptora dels merceda­ l'hospital de Santa Eulàlia, es amb milers de monges, han après ris, va intuir que allí hi havia molt lliurà en rendiment ple a la cura d'ella a lliurar-se a Crist Redemp­ per fer per a ella i les que volgues­ dels pobres, malalts i ex-captius; tor en el clos d'un convent de clau­ sin seguir-la. Per això quan havia tenia una comunitat de germanes, L'ESGLÉSIA sura, en un arriscat camp de niis- complert els trenta anys, mort el i va saber trobar temps per fer CELEBRA sió, eri l'educació de les genera­ seu pare, d'acord amb la seva ma­ família. cions joves, en el lliurament als re va deixar el palau familiar i marginats d'un barri, en l'atenció Fou generosa amb Déu, ho fou s'instal·lar en una casa humil del de malalts infecciosos... Mercedà- infinitament més Déu amb ella. carrer Ample, prop de la Mercè. 21 d'octubre. Diumenge XXIX de ries de Clausura, Mercedàries Ens expliquen que les seves mans durant l'any. Lectures: Primera Certament ella no jwdria treballar curaven i feien miracles; que més Is 45,1.4-6; Salm 95; segona ITe Missioneres, Mercedàries de la Caritat... han pres exemple de com els freires, que es dedicaven a d'una vegada la van veure entre l,l-5b; tercera Mt 22,15-21. anar d'una banda a l'altra, d'es­ vien d'oblidar els horrors d'un 22 d'octubre. Dilluns de la set­ Maria del Socors. passat deshumanitzador i recu­ les ones enfurismades del mar, so­ glésia en església, de poble en po­ corrent els nàufrags; que una ora­ mana XXIX de durant l'any. ble, pidolant les almoines amb les perar-se de xacres físiques i Lectures: Primera Ef 2,1-10; Salm morals. ció seva tenia totes les garanties 99; segona Lo 12,13-21. Al costat d'un gran home quals compraven als moros els d'èxit davant del Senyor... Tot es 23 d'octubre. Dimarts de la set­ hi ha sempre una gran seus captius, ni tampoc podria Va néixer la branca pot creure, perquè Déu.utilitza els embarcar-se per anar a l'Àfrica o mana XXIX de durant l'any. dona femenina de TOrde de humils per ser providència dels Lectures: Primera Ef 2,12-22; viatjar a Andalusia encara musul­ humans. Salm 84; segona Lc 12,35-38. mana per estar-se amb els cap­ la Mercè 24 d'octubre. Dimecres de la set- Tot i que Maria de Cervelló no­ La seva fou una mort gloriosa, tius. Però hi havia altres coses en Tot això ella ho començà a po­ en olor de santedat i eh homenatge . mana XXIX de diu-ant l'any. més tenia quinze anys quan va què sí que col·laboraria: en el con­ Lectures: Primera Ef 3,2-12; Is sar en pràctica amb la seva mare; de multituds. Continuà, i conti­ morir sant Pere Nolasc, és evident vent de la Mercè hi havia l'hospi­ 12,2-6; segona Lc 12,39-48. que la personalitat del Fundador però aviat se li associaren altres nua, fent de poderosa intercessora 25 d'octubre. Dijous de la setma­ tal de Santa Eulàlia per recollir dames, desitjoses d'omplir la seva davant de Déu, sobretot com a de la Mercè impactà Maria i de­ els que no tenien casa, allí podria na XXIX de durant l'any. Lectu- terminà la seva vocació: ella va vida posant amor en les vides dels protectora de navegants. Com que • res: Primera Ef 3,14-21; Salm 32; vessar tot el seu amor i la seva ca­ altres. Quan ja foren un grupet, tots som navegants pel procel·lós segona Lc 12,49-53. entendre com es podia associar la pacitat organitzadora; la redemp­ dona a la iniciativa redemptora demanaren la seva admissió en la mar de la vida, bo serà apropar- 26 d'octubre. Divendres de la ció anual que realitzaven els frares dels mercedaris. família mercedària. La iniciativa nos al temple de la Mercè, saludar setmana XXIX de durant l'any. portava ex captius freqüentment arribà a terme en el capítol gene­ Lectures: Primera Ef 4,1-6; Salm la nostra Mare, "Princesa de Bar­ I aquesta fou l'originalitat d'a­ traumatitzats, que l'Orde retenia ral de l'any 1260 reunit a Tarrago­ celona" i després anar davant el 23; segona Lc 12,54-59. questa barcelonina que va néixer 27 d'octubre. Dissabte de la set­ sis mesos per rehabilitar-los i na, i la resposta fou positiva. Es cos de Maria del Socors per en­ mana XXIX de durant l'any. l'u de desembre de 1230 en el car­ reinserir-lps en la seva vida de lli­ comprometien a guardar els tres comanar-li les nostres dificultats. Lectures: Primera Ef 4,7-16; Salm rer de Montcada, parròquia de bertat, allí podria tenir cura de vots com els de qualssevol religio­ 121; segona Lc 13,1-9. Santa Maria del Mar, amb el cog­ tots els marginats socials, que ha­ ses i a "treballar en la redempció JOAQUIM MILLAN RUBIO

Litúrgia de les Hores Setmana I Diumenge XXIX de durant l'a­ ny: Tot propi. Sant Hilari Sacalm estima la Natura Dilluns: XÓ Aniversari del Ponti­ ficat del papa Joan Pau D. Dimarts: De feria. Dimecres: De feria. Vaig anar a Sant Hilari Sacalm i en passar per un dels seus agençats Dijous: De feria. carrers, plens d'antics records, vaig veure enquadrat en el balustre d'u­ Divendres: De feria. na casa particular, la lloança melangiosa d'una poesia dedicada a dos Dissabte: De feria. arbres que temps ha foren aterrats per motiu desconegut, però que sens dubte colpiren l'esperit d'ün home sensible, Joan Vidal Cosp, l'agost de l'any 1971. ^-^ La pwesia, bellament enquadrada en rajola vidriada, es titula: D*ACI I D'ALLÀ Han tallat dos castanyers! Tan alts, tan verds, tan bells i austers, comptar-los els estius és tasca llarga; veure el que ara els fan és cosa amarga. La tecnifícació Sempre els he vist ací aquests·'castanyers: del sexe Dos homes decidits s'hi han enfilat, no poden perdre temps, que van per feina L'època que més ha perdut i brandant la destral, cada cop d'eina el significat espiritual de la se­ sembla que sigui a mi a qui l'han donat. xualitat, és lògic que vulgui en­ Mai més donaran ombra al passejant. cobrir aquesta pobresa afecti­ Les branques una a una han caigut totes. va amb llibres de tècnica de la El sol s'ha enfosquit i cauen gotes; sexualitat. Són èxits literaris dels altres castanyers que estan ploranit! ' entre gent pobra en amor, com­ Realment es tracta d'una poesia ingènua, però inspirada d'algú que parables al recluta que, en una ja llavors, amb esperit receptiu, copsava el maltracte vers uns arbres marxa militar, havent perdut desvalguts, inermes... L'ecologia començava a divulgar-se i com en al­ el pas, fa saltironets còmics per tres avinenteses fou reflectida en un apunt quasi telegràfic però sincer, recobrar-lo, i fa riure. Es bus­ de qui sentia el mal que es feia a aquells castanyers que tantes vegades quen facsímils de l'amor. ombrejaren la xardor dels dies càlids estiuencs. Per aquest motiu és d'elogiar el record d'una persona que posa en la PERE CAMPÀS BONAY memòria dels vianants atrafegats dels nostres dies, un acte de justa Monestir de L'Estany reivindicació.

P. CAMPMAJO 20- Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 Mi( IURE E N L' E S G L É SI A

A cura del DIUMENGE XXIX DURANT L'ANY / A Dr. PERE TENA "Ad gentes"

Com per als altres documents del Concili Vaticà II en Crist, i en Ell formin els homes una sola famüia i un na Església, on entren els homes per la porta del bap­ que foren promulgats en les últimes sessions, també sol poble de Déu" (n. 1), tisme. Per això no podrien salvar-se els homes que, per al Decret "Ad gentes", sobre l'activitat missionera "L'Església peregrina és missionera per naturale­ sense ignorar que és Déu qui per Jesucrist ha fundat de l'Església, ha arribat el nioment de celebrar-ne el sa, puix que ella mateixa prové de la missió del Fill i com a necessària ITsglésia catòHca, encara no vtil- vint-i-cinquè aniversari. I com per als altres temes, de la missió de l'Esperit Sant segons el Pla de Déu Pa- guin entrar-hi o estar-slii mes. Perquè, tot i que Déu, hom s'incUna espontàniament a fer una aproximació re (n. 2). pels camins que ell sap, pot conduir la gent que sense al balanç. Avui és especialment un dia favorable per culpa ignora l'EvangeU a la fe, sense la qual és impos­ fer-lo, quan tota l'Església se sent cridada a la solida­ • LA MISSIÓ DE L'ESGLESIA sible de plaure-h, incumbeix tcmmateix a l'Església el. ritat amb l'Obra Mundial de la Propagació de la deure, i ensems el dret sagrat, d'evangelitzar; i, per tant, l'activitat missionera conserva avui i sempre sen­ Fe. "La missió de l'Església s'acompleix per l'activitat qvie, obedient al manament de Crist i moguda per la cera la seva eficàcia i necessitat" (n. 7). gràcia i la caritat de ITsperit Sant, es fa present a tot­ "L'Església enviada per Crist per tal de maiiifestar • DOMUND hom i a tots els pobles de manera plenament activa i cpmimicar a tots els homes i pobles la caritat de Déu per condimr-los amb l'exemple i la predicació, amb reconeix que encara h queda per fer ima tasca missio­ El primer que hom constata, en voler entrar en el els sagraments i els altres nútjans de gràcia, a la fe, a nera ingent" (n. 10). balanç, és que el llenguatge "missioner" ha entrat la llibertat i a la pau de Crist, de manera que se'ls obri abimdantment en la preocupació pastoral de l'Esglé­ im camí ample i segur cap a la plena participació en el • EVANGELITZACIÓ sia. Hom ha parlat abundantment de la ''missió", de la misteri de Crist" (n. 5). "pastoral missionera", de "l'evangelització", de la "nova evangelització", etc. Des del Papa fins a les reu­ "Onsevulla que Déu obre la porta de la paraula nions parroquials i dels grups laïcals, passant pels Sí­ • LES MISSIONS per parlar del misteri de Crist, s'ha d'anunciar confia­ nodes i les Conferències episcopals, difícilment es tro­ dament i constantment a tots els homes el Déu viu i Je­ "Les empreses especials amb què els capdavan­ barà un document o una intervenció en la qual no es sucrist enviat per a salvació de tots, perquè els no- ters de l'Evangeli enviats per l'Església compleixen, parli aquest llenguatge. crishans, obrint-los el cor l'Esperit Sant, per la fe es anant per tot el món, l'encàrrec de predicar l'Evangeh i / Això em fa pensar en la conveniència d'anar a tro­ converteixin Uiurement a Déu i se li adhereixin amb d'implantar l'Església en els pobles o grups que enca­ bar en el Decret "Ad gentes" vma clarificació sobre sinceritat. Ell, com que és el camí, la veritat i la vida, ra no creuen en Crist, comunament s'anomenen 'mis­ aquests termes, en la mesura que sigui possible. satisfà totes Uurs esperances espirituals, més encara, sions', les quals són menades a terme per l'activitat Aquesta clarificació, com totes les clarificacions, no les exerceix inunensament" (n. 13). missionera i són exercides, d'ordinari, en determinats serà pas inútil. La tasca d'anunciar l'EvangeH és prou territoris designats per la Santa Seu. el fi propi d'a­ important com perquè en parlem aiiib justesa. questa activitat missionera és l'evangeUtzació i ins-. • ACTIVITAT MISSIONERS I tauiació de l'Església en els pobles o grups on encara PASTORAL DE NOVA • L'ESGLÉSIA ENVIADA (MISSA) no ha arrelat... El mitjà principal per aquesta implan­ EVANGELITZACIÓ ÉS MISSIONERA tació és la predicació de l'Evangeli de Crist... AL·a' es veu clar que l'activitat nüssionera prové del més pro­ '.'L'activitat missionera entre els gentils es diferen­ "L'Església, enviada de part de Déu a les nacions fund de la naturalesa de l'Església: en propaga la fe cia de l'activitat pastoral que cal menar envers els fi­ per ser sagrament imiversal de salvació, én virtut de salvífica..." (n. 6). dels, tant com dels esforços que cal fer per aconseguir les exigències més profundes de la seva natural cato- de nou la unitat dels cristians" (n. 6). licitat, obeint el manament del seu Fundador, s'esforça • cSÓN ENCARA NECESSÀRIES "LTsglésia, tot i advertint i vivint la urgència ac­ a anunciar l'Evangeli a tothom. En l'estat actual del tual d'una nova evangehtzació, no pot substrçmre's a la món, però, d'on neix una condició nova de la humani­ LES MISSIONS? peretme missió de portar ITvangeli a tots aquells tat, l'Església és cridada amb més urgència a salvar i "Crist mateix, recalcant la necessitat de la fe amb —mihons i mihons d'homes i dones— que no coneixen a renovar totes les criatures, a tí. que tot sigui instaurat paraules expresses confirmà també la necessitat d'u- encarà el Crist Redemptor de l'home" (Joan Pau II).

• •• •' ":•- ' ' ' . . . ••' •••.••-<••-•;•• ^L-.A •:.>ai£;^·^i t LECTURES DE LA MISSA

"EL SENYOR CONDUEIX CIR, ta convicció de fe la que porta l'Església a complir la seva sitgérh la gràcia i la pau. missió de portar els homes a la fe i a l'adoració. Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us PER LÀ MÀ DRETA, PER • recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de SOTMETREU LES NACIONS" Salm 95:1 i 3,4-5,7-8,9-lOa i c {R.: 7b) recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe tre­ Aquest text téavuidues lectures possibles, complementà• balla per propagar-se, là vostra caritat no es cansa de ries: d'una banda, dins les lectures del diumenge, anunci la Canteu al Senyor un càntic nou, fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguantà les adversitats. Germans, estimats de sentència dejesiís: ''Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a canteu al senyor, arreu de la terra. Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perqiiè quan us Déii el que és de Déu". Cir, en efecte, és un testimoni de com . Conteu a les nacions la sevaglòria, . . . ' conteu a tots els pobles els seus prodigis. anunciàvem l'evangeli, no predicàvem només de pa­ els esdeveniments de la història i els poders terrenals no són raula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l'Espe­ pas capaços de "fer la competència " a Déu. Ell és el Senyor, i R.: Doneu al Senyor honor i majestat. • rit Sant, i amb rnolta convicció. no n'hi ha d'altre! D'altra banda, però, escoltada en'aquest El Senyor és: gran, és digne d'ésser lloat,' diumenge de la propagació de la fe, ens fa pensaren la força és més temible que tots els déus; . "NAIXERAN RIUS D'AIGUA VIVA DE de I'Evangeli'q'úe penetra totes les nacions i cultures, for­ . perquè els déus dels pobles són no-res, mant, d'entre tots els pobles, el nou poble de Déu. No pas com però el Senyor hà fet el cel. R. LTNTERIÓR DEL QUI CREU EN MI" un poble en competència política amb els poders terrenals, si­ Doneu al Senyor, famílies dels poblesi En el marc de là festa dels Tabernacles, que celebrava, nó com la realitat de salvació establerta per Déu, en doneu al Senyor honor i majestat, entre altres coses, la fecunditat de la terra, Jesús promet l'ai­ Jesucrist. tributeu al Senyor l'honor del seu nom. gua viva a aquells qui creuen en ell(J7-JS). Promesa de la Entreu als seus atris, portant-li ofrenes. R. fecunditat pròpia dels darrers temps i que va unida a la per­ Lectura del llibre del profeta Isaïes Adoreu el Senyor, s'apareix la seva santedat. sona de Crist. Però Joan precisa que Jesús parlava de l'Espe­ (45:1,4-6) Que tremoli davant d'ell tota la terra. rit que es donaria després de la seva resurrecció (39). Per a El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el Digueu a tots els pobles: "El Senyor és rei!" Joan, eh efecte, la veritable coneixença de Crist no intervé si- condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desar­ Sentencia amb raó les causes dels pobles. R. . nó després de la seva Pasqua i va lligada a l'experiència ecle- mats els reis, per òbrir-li les ciutats, i perquè no trobi sial de l'amor fraternal. tancades les portes. "NO DEIXEU MAI DE RECORDAR El Senyor li diu: "Per amor de Jacob,-el meu ser­ LA VOSTRA FE, LA VOSTRA Lectura de l'evangeli segons sant Joan vent, d'Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom, et do­ CARITAT I LA VOSTRA ESPERANÇA" no'un títol honrós, tot i que no em coneixes. (7,37-39) Jo sóc el Senyor, no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi . . La lloança que l'apòstol fa de la comunitat de Tessalòni- Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Ta­ ha cap Déu. Sense que em coneguesis, t'he fet prendre ca és un perill on tota comunitat pot i. ha d'emmirallar-se. bernacles, què era el dia més solemne de tota la vuita- ies armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que Això és particularment adient en aquesta diada. El control da, Jesús es posà dret i cridà: —Si algú té set, que vingui no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n'hi de qualitat de la fe cristiana és el seu esforç per propagar-se. a mi, i que beg^i. Com diu l'Escriptura, naixeran rius ha d'altre". La fe, en efectei.no pot ser viscuda com una realitat purament d'íiigua viva de l'interior del qui creu en mi. Deia això .intimista, privada, solitària. L'Església sencera ha rebut de referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creu­ "DONEU AL SENYOR HONOR Crist la missió d'estendre el seu Evangeli. rien en ell. Llavors encara no havia vingut l'Esperit, I MAJESTAT" perquè Jesús encara no havia estat glorificat. Lectura de la primera carta de sant Pau Els salms conviden al "càntic nau"per les gestes mera­ NOTA: Amb motiu de la celebració del' velloses del Senyor No són pas els homes, per la seva força, als cristians de Tessalònica (l:l-5b) . DOMUND, l'evangeli corresponent al (vegeu la primera lectura), els que de veritat salven i domi­ Pau, Silva i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, diumenge XXIX (Ml. 22,15-21), ha es­ nen. Només "el Senyor és gran, digne de ser lloat". Ésaqiies- reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us de- tat substituït pel que publiquem.

iSetinana del 21 al 27 d'octubre del 1990 -21 N D B

LA BlBLIA A L'ABAST

La qüestió del tribut al Cèsar abast sòcio-polític. Il·luminen el terreny no Després de les paràboles acusadores Déu i e\ Cèsar (Mt 22:15-21) sempre fàcil de les relacions dels súbdits de les rnales disposicions dels dirigents amb l'autoritat del signe que sigui. També del poble de Déu, la catequesi dé sant Ma­ amb les autoritats eçlesiaís. Sempre s'ha teu ens ofereix una sèrie de quatre qües­ de saber ser fidel amb els homes i amb tions de doctrina religiosa. Els drets dels Déu, donant a cadascú el que li pertoca. El governants civils i els de Déu (w. 15-22), JOSEP M. ARAGONÈS que és seu. I les persones constituïdes en la resurrecció dels morts (w. 23-33), els autoritat han d'entendre que els seus dos manaments més grans (w. 34-40) i el drets han de tenir sempre present i estar- Messies superior a David (w. 41-46). hi subjectes el dret de Déu. Perquè ell és la Avui llegim en l'evangeli el relat de la pre­ font autèntica de tota autoritat. Per això sentació i solució de la primera qüestió: qui l'exerceix ha de saber que tota autori­ Què ha de pensar el deixeble sobre la lici- mala intenció de parar-li un parany (v. 18), Simplement diu que s'atinguin a la realitat tat és servei. Servei a Déu i servei als qui tud o no de pagar el tribut al Cèsar? i al mateix temps ara serà ell qui els posarà i a les exigències de l'ordre político-social Déu ha creat i ha redimit. No es tracta, en un compromís. Ensenyeu-me la mo­ constittfit mentre no n"hi hagi cap més (Cf. Els adversaris de Jesús —estranya­ doncs, d'aplaudir sense més ni més la de­ neda del tribut. Ells li ensenyaren una "El Evangelio según san Mateo"', pàg. cisió o les imposicions de l'autoritat, sinó ment coaligats en aquesta ocasió (w. 15- moneda romana —un denari, tal com diu 394 nota). Aquesta va ser la norma dè la 16)— li plantegen un cas de consciència de recordar a tots —autoritats i súbdits— el grec— (v. 19). Llavors és Jesús qui pre­ primitiva comunitat cristiana (Cf. Rm d'ètica religioso-política. Israel és el poble el deure de reconèixer a cadascú l'honor gunta: De qui és aquesta imatge i la ins­ 13:1 -7). Dit això, Jesús hauria pogut do­ escollit per Déu, que n'ha fet el seu poble. que li correspon —també els súbdits han cripció? (v. 26). En la resposta es posa­ Això, portat a l'extrem, vol dir que és una nar per acabada la qüestió. Després de tot de ser tractats amb honor— i de saber-se teocràcia: Déu n'és el Senyor i governant ven en evidència. L'odiada imatge idolàtri- únicament se li demanava la seva opinió tots a les mans de Déu a qui cal estimar, exclusiu. iPot tolerar una persona autènti­ ca del César, contra el qual els més exal­ sobre aquest aspecte. Ell però vol portar obeir i honorar. I evidentment tot això no cament religiosa que qualsevol altre que tats creien que el poble s'havia d'alçar, ells els seus interlocutors fins a la profunditat sols és vàlid en l'àmbit de l'Església i en no sigui Déu domini i vulgui governar el la tenien a la mà, l'apreciaven i no sols la total del problema. Com si digués: no us les relacions eclesíals, sinó que és ací on poble de Déu? Vet aquí la qüestió de fons. guardaven sinó que miraven d'atresorar- interesseu sols pels aspectes polítics de la aquesta norma de l'evangeli ha de ser Llavors l'obligació del. cens imposat per la. Ells tan puritans i tan nacionalistes, no vostra existència; poseu atenpió a la reali­ practicada i viscuda amb tota sinceritat. l'autoritat de Roma i, sobretot el pagament tenien cap escrúpol de consciència a l'ho­ tat més gran i elevada dintre de la qual us Perquè en definitiva, aquesta norma no és del tribut, nósols eren signe visible del do­ ra de ser amics del diner per més pagà que moveu. Si s'ha de donar al Cèsar allò que res més que una de tantes traduccions mini del Cèsar sobre el país i el poble, sinó fos. segons el dret constituït li pertoca, cal que pràctiques de la regla d'or, el manament una realitat que irritava la consciència i la vosaltres i ell sapigueu reconèixer que per nou: Estimeu-vos com jo us he estimat (Jo 13:34). Val la pena que a aquesta me­ pietat dels jueus. Oi més quan el Cèsar es La resposta damunt de tots hi ha Déu. Doncs, doneu a declarava fill d'un déu i era objecte de cul­ Déu allò que és de Déu (v. 21b). Tot re­ ditació eclesial hi afegim una dimensió missionera. Avui diada del DOMUND hau­ te idolàtric. Tot i l'aparent serietat de la LlavorsJesúseIsdiu: Doncs, doneu coneixent els drets i els deures dels gover­ consulta, la pregunta constituïa una tram­ nants, Jesús marca clarament la línia allà ríem de saber veure l'exigència missione­ al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu allò ra del nostre ser cristians a la llum del prin­ pa per fer caure Jesús. Si la seva resposta que és de Déu (v. 21). El Dr. I. Gomà, en el on tot això acaba. Per damunt dels interes­ era que sí, que era lícit pagar el tribut a sos dels homes hi ha els interessos de cipi evangèlic de donar a les missions seu comentari a l'evangeli de sant Mateu, —homes, països, institucions d'aquest l'emperador romà, es desacreditava da­ crida l'atenció sobre la importància del Déu, que també cal tenir presents i servir- vant del poble que veia de mal ull la domi­ los. Els interessos de Déu són justament àmbit— el que de dret els pertoca de la verb donar en aquesta sentència de Jesús. nostra solidaritat i ajuda —i reparant tam­ nació pagana. Si per contra contestava La consulta demanava el seu parer sobre el bé; la realització, la salvació dels homes. que no s'havia de pagar el tribut à l'ocupa­ bé el mal que amb injustícies i espolia­ si era "licit" —estava bé fer-ho— o no pa­ De tots els homes i dones del món, siguin dor pagà del país, se'l podia acusar de re­ cions els hem causat o encara els cau­ gar el tribut al Cèsar. Jesús els diu "do­ constituïts en autoritat o no. voltés i de conspiració, cosa que suposava sem— per poder presentar-nos així da­ sentència de mort. Jesús els surt al pas neu", o sigui pagueu, al Cèsar allò que és Meditació eclesial vant de Déu i donar-li a ell allò que és dient-los a la cara la seva hipocresia i la d'ell. No afirma ni nega la legitimitat de la seu. sobirania de l'Imperi romà sobre Judea. Les paraules de Jesús no tenen sols un

CULTURA CIENTÍFICA- Ciències físiques i filosofia de la naturalesa Alio que Déu té d'invisible. com el seu fjoder etern i la seva divinitat, des de Id creació del món es ta visi­ ble d la intel ligencia humana a tra­ 43. Einstein i la Religió vés de les seves obres

Rom 1,20 Hem dedicat sis articles a hi possibilitava satisfer l'estó­ parlar de la relativitat i les seves mac però no Thome com a ésser FRANCESC NICOLAU conseqüències. Valia la pena. que pensa i sent. Per primera es­ Però no hem dit res del que pen­ Professor de la Facultat Eclesiàstica capatòria hi havia la religió, im­ de Filosofia de Catalunya sava sobre altres aspectes de la plantada en tots els infants per Einstein dirà i repetirà que avança en la vida_va evolucio­ vida el qui la va idear. Sabem que mitjà de la màquina tradicional creu en Déu. I respon així a un ja­ nant el seu pensament religiós. a més de físic era pacifista, toca­ de Teducació. Així fou com jo ponès ique li pregunta sobre el Un dia un estudiant de Nova tema (1929): "Dins d'aquesta York li escriu preguntant-li si els va el violí, posseïa una bondat —malgrat el fet de ser fill de pa­ ensenya 1à fe? La pena és què a ferma creença (la de la racionali­ científics també feien oració. En natural que el feia assequible a res (jueus) completament irre- Einstein, als 12 anys, no se li tat o intel·ligibilitat del món), la resposta d"Einstein es llegeix tothom... No seria bo parlar d'al­ ligiosos— vaig arribar a una pro­ ocorregués investigar mésper creença que està unida a un pro­ entre altres coses: "El científic, gun altre aspecte d'aquest il·lus­ funda religiositat, que^tingué corièixer exactament què és el fund sentiment de l'existència no és propens a creure que els tre científic que tanta influència una fi sobtada a l'edat de 12 que diuen els llibres de. l'Antic d'una ment superior que es re­ fets puguin ser influïts per una ha exercit en la mentalitat dels fí­ anys. Amb la lectura de llibres de Testament com a cosa de fe sota velà eh el món de l'experiència, pregària... Però, per una altra sics actuals? Fer-ho serà trencar divulgació científica aviat vaig el seu gènere literari, i com cal s'arrela la meva concepció de banda, qualsevol que estigui el fil de la nostra història, parlar arribar à la convicció què rribltes interpretar tot allò que literal­ Déu. En llenguatge correrit se'n sincerament dedicat en la recer­ d'una qüestió aliena a la física. coses que deien les històries de ment sembla oposar-se a cièn­ podria dir «panteisme»". I també ca del coneixement acaba per Però els lectors de GATALUNYA • la Bíblia no podien ser certes. La cia. Li faltava preparació bíblica i digué a ün rabí que l'interrogà: . convencé's que un esperit presi­ CRISTIANA crec que ho veuran conseqüència fou una mentali­ quina pena que tampoc no mirés "Crec en el Déu de Spinoza, que deix les lleis de l'univers, un es­ bé si ens limitem a un sol tema: tat de lliure pensador ratllant el d'adquirir-la més tard! Einstein creia en Déu? fanatisme, unida a la impressió es manifesta en l'harmonia i or­ perit immensament superior al de veure que l'Estat menteix in­ dre de tot el que existeix. No de l'home i davant del qual nos­ tencionadament a la joventut; El panteisme de l'edat crec en un Déu que es preocupa altres, amb els nostres poders li­ La crisi de la joventut fou una impressió demolidora. madura del destí i de les accions dels ho­ mitats, hem de fer professió D'aquesta vivència va néixer un mes". Com hom sap, Spinoza d'humilitat". era panteista. Així doncs, el.Déu Quan ja tenia 67 anys com­ sentiment de recel envers qual­ . Per comprendre, la "religió" d'Einstein és una intel·ligència • I sent ""gran afecte i admira­ plerts, per invitació del profes­ sevol classe d'autoritat, una acti­ d'Einstein cal llegir altres textos, autora de les lleis del cosmos i ció per l'Església catòlica; ja que sor Arthur.SchIipp, Einstein va tud escèptica davant les convic­ que no són pas pocs. Cal fer se­ que s'identifica amb ell; i quan només ella ha tingut la valentia i escriure unes notes autobiogrà­ cions predominants en qualse­ lecció. En.un discurs pronunciat diu "Déu no juga als daus" no fa constància de plantar-se en pro fiques, que ens expliquen la se­ vol medi social específic, una ac­ el 1 8 de maig de 1 939 diu: "El més que expressar el caràcter de la veritat i la llibertat" contra va crisi religiosa. Hi llegim: "Es­ titud que ja no em deixaria mai simple pensament no pot pro­ determinista de les lleis de la na­ el nazisme ("".Time", 1940). sent encara molt jove em vaig més, si bé; més tard, per una porcionar-nos un sentit dels fins tura; Ens dirà que no creu en un adonar de la futilitat de les espe­ gran penetració en les conne­ últims i fonamentals..Aclarir' 'La fe és un do de Déu i Eins­ Déu personal perquè, essent rances i anhels que perseguei­ xions causals, va perdre la seva aquests fins i valoracions fona­ tein sernbla que es va tancar a com ha de ser autor de tot, de les xen sens treva la majoria dels primitiva virulència". mentals em. sembla la, funció rebre'l.. Però potser no del tot. accions humanes també, no pot homes en la vida. Aviat vaig des­ més important de la religió en la No va investigar com calia sobre La cita ha estat llarga. Però premiar o castigar, que això fóra cobrir, a més, la crueltat d'a­ vida social de l'home... La cièn­ religió, no obstant va fer profes­ instructiva, sobretot en un punt: . jutjar-se ell mateix, cosa inconci- questa persecució, encoberta cia només pot afirmar allò que és sió d'humilitat davant de la "in­ Einstein diu que perdé la fe per­ liable amb la bondat divina. més curosament que no pas ara però no allò que hauria de ser i tel·ligència superior" del cos­ què va veure contradicció entre —Així per Einstein Déu no ens per la hip)ocresia i les paraules, fora del seu camp segueixen es­ mos. Dels ultimíssims anys de la ciència i religió, i va creure que ha fet lliures! Dir això és una exa­ enlluernadores. La simple exis­ sent necessaris judicis de valor seva vida no hem trobat res, pe­ l'enganyaven expressament. Oi geració de "Déu no juga als tència de l'estómac condemna­ de tot tipus... La ciència sense rò Déu dóna la seva gràcia als que veieu com és d'important daus"'. va cadascú a participar d'aques­ ensenyar als petits que tot el que religió és coixa, la religió sense humils... No podem afegir-hi ta persecució. A més, participar- diu la ciència s'adiu amb el que ciència, cega". Però, cal dir-ho, a mida que res més.

22- Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 M N

TESTIMONI- "Si volem ser sincers davant Déu, hem de reconèixer que hem abandonat Déu a un racó. El pecat més greu de les vostres famílies és que el televisor ha esdevingut el déu a casa vostra. Ell marca el ritme, us precisa l'horari, indica com us heu de comportar i com heu d'esmerçar el vostre temps. I Déu ja no hi té cap dret a les vostres famílies. Queda arraconat". full Jove PARE TOMISLAV VLASIC (Medjugorje)

Un laic en serà el nou coordinador general amb dedicació plena i amb un sou "FULL JOVE neix amb l'esperança d'un llarg camí", escrivia a l'octubre del 88 en Joan d'Arquer a reditorial del primer Full Jove. Ara, quan tot just fa dos anys de la creació d'aquesta reeixida plana mensual de "Catalu­ HORA-3: Un nou plantejament de nya Cristiana" cal fer una pausa al camí per parlar amb tranquil·litat de l'aniversari del Full Jove, de l'edito­ rial de la plana i d'en Joan d'Arquer. com ha de ser un moviment De l'aniversari: "FULL JOVE" celebra dos anys de pertinença a aquest setmanari amb la present aparició. A mitjan maig la coordinadora general d'HORA- Han estat dos anys al servei de la pastoral de joves de 3, M. Teresa Cortina, presentava la seva dimissió da­ les diòcesis de Catalunya i les Illes. Enguany, com sem­ vant l'equip de Coordinació General del Moviment. pre, si volem tenir una collita abundosa a la vinya del Aquesta renúncia responia a dos motius bàsics: pri­ Senyor, caldrà abans haver ensementat i haver-hi es­ mer, el no poder atendre degudament la seva tasca merçat prou esforços. Jo us asseguro que "Full Jove" professional i les responsabilitats del seu càrrec dins és una bona eina d'ensementar que pot fer recollir molt d'HORA-3 i, segon, el desig que el Moviment es plan­ bona collita. De vosaltres depèn i de la vostra col·la­ tegés seriosament com solucionava el tema econòmic boració. per tal que un laic pogués assumir la responsabilitat de coordinador general. De l'editorial del Full: Aquest n'és el darrer. En dos Mentre s'obria un període de reflexió sobre els te­ anys han signat en aquest requadre delegats de joven­ mes plantejats, el sots-coordinador general, Carles tut i responsables de moviments juvenils de tot Cata­ Cervelló, va assumir interinament el càrrec de coor­ lunya. Ens han enfortit amb els seus ànims i ens han es­ dinador general fins a la celebració de l'Assemblea peronat per a la lluita diària amb els seus escrits. Tan­ General (XARXA) que amb caràcter extraordinari mateix, un cop ja hem donat veu a moltes persones qua­ va convocar el Moviment cap a finals de juny. lificades per parlar-nos de joventut i cristianisme a Ca­ Aquesta assemblea'va abordar les qüestions plan­ tejades seiise defugir cap problema de fons, i va Aquest és el Secretariat General d'HORA-3. talunya —malgrat que potser no hi han sortit totes— adonar-se que el tema de la coordinació general ana­ hem cregut convenient refer la plana i no convertir l'e­ va més enllà de l'ajut econòmic. Hi estaven implicats ditorial en un sermonet engabiat que, per ser repetitiu els fets de possibilitar que hi hagi laics que, renun­ en el seu contingut, deixava d'atraure l'atenció. Així ciant a d'altres opcions personals i laborals, puguin 91— cal dir que l'assemblea va aprovar un pla que doncs, desapareix l'editorial, però apareix un nou estil assumir aquest tipus.de serveis eclesials; el suport consta de tres línies i dotze objectius. Del document per al Full: amb un tractament més objectiu, periodís­ comunitari, econòmic i estructural que ho perme­ es desprèn que HORA-3 vol orientar la seva tasca tic, obert i plural de les notícies, amb més espai per al ti, etc. educativa a la llum del model de persona adulta ex­ reportatge d'interès. Pretenem amb això fer una plana - Després d'un debat, l'assemblea va aprovar gai­ pressat en el projecte d'HORA-9 i amb fidelitat als més llegible i interessant. rebé per unanimitat, que el Moviment possibilités la canvis que es van produint en els adolescents i dedicació plena del coordinador general, abocant-hi joves. D'en Joan d'Arquer: Ell va ser l'endegador —ja fa els recursos econòmics necessaris i creant l'ambient dos anys— d'aquest Full i, ensems, el que l'ha conduït i comunitari de suport i corresponsabilitat que ho fa­ Tot aquest procés estival va cloure's amb la cele­ coordinat tot aquest període de temps. Li cal —crec— cilités. Posteriorment s'elegí el nou coordinador ge­ bració, a Begues, de l'Assemblea General (XARXA) neral, fet laboriós per ser un servei que, tot i la com­ ordinària del Moviment, a mitjan setembre. La dita un públic reconeixement en aquesta tasca gens fàcil. pensació econòmica, comportava serioses renúncies, assemblea tenia com a objectius bàsics traçar les lí­ Ara en Joan deixa el Full Jove —ho deixa tot— per se­ especialment en l'aspecte laboral. Finalment, l'as­ nies de treball d'HORA-3 durant el present curs a guir la crida de Déu al seminari de Barcelona. Jo el suc- semblea decidí tornar a demanar a la M. Teresa Cor­ partir del pla triennal. Altres punts a destacar d'a­ ceiré en aquesta tasca de coordinador del Full Jove con­ tina que assumís el càrrec, valorant molt positiva­ questa reunió van ser l'elecció dels nous membres del vençut que per a mi és també el camí que Déu m'asse­ ment la feina feta durant els darrers dos anys. Secretariat General d'HORA-3 i la presentació de la nyala. Ús asseguro que se'm mostra un camí estret i cos­ memòria de gestió econòmica del curs 89-90. terut, però també us puc dir que serà de debò plaent per Aquesta era la cloenda d'un procés laboriós i in­ Un nou pla triennal tens que ha marcat un pas endavant en la vida a mi fer-lo al costat vostre. d'HORA-3. Un pas sens dubte molt positiu. Sobre l'altre punt de l'ordre del dia de l'assem­ DAVID VIDAL i CASTELL blea —l'aprovació del pla triennal pel període 90- Nou coordinador "Full Jove" ARMAND GASULLA

Comença el curs universitari Moviment Joves per un món unit Agermanar fe i cultura

Un minut diari de Durant aquest curs 90-91 tindran la seva seu a la de forta expansió i continuarà oferint tot un seguit de diòcesi de Barcelona quatre universitats, amb un to­ serveis culturals, de reflexió i celebració de la fe, tal d'uns 135.000 estudiants. A d'altres indrets de d'acció social i de direcció espiritual. Hi ha en projec­ silenci mundial per Catalunya n'hi ha uns 20.000 més. A més s'espera te crear un servei d'informació i orientació, així com que el curs vinent comenci la Universitat Privada un altre a fi que els estudiants aprenguin a fer valer l'Orient Mitjà Ramon Llull, també a Barcelona, i dintre de tres o els seus drets i millorar el seu entorn. quatre anys altres tres universitats a Girona, Lleida i El ecu de Cerdanyola —que cobreix les necessi-" Tarragona/Reus. tats de la UAB—, en canvi, es troba en un període de Davant els perillosos esde­ de milers de targetes postals en La Delegació de Pastoral Universitària de Barce­ reestructuració i revisió. veniments que poden fer pen­ 13 llengües, signades i envia­ lona, davant l'inici del curs acadèmic, té tot un ven­ El Servei d'Assistència i Formació Religiosa sar en una lògica guerra a l'O­ des per joves i adults de tot el tall d'institucions i propostes per tal d'ajudar els (SAFOR) és una presència de l'Església a l'interior rient Mitjà, desenes de milers món. Hi figura escrita la peti­ universitaris a apropar-se a la fe, a madurar i a ser de les Universitats. Ofereix, a semblança del CCU, evangelitzadors de la Bona Nova de l'Evangeli. de "Joves per un Món Unit" ció "d'una solució de pau i jus­ una colla de serveis als estudiants: acolliment, con­ El Moviment d'Universitaris i Estudiants Cris­ ferències, una aula de teologia, seminaris interdisci- —secció juvenil del Moviment tícia per als dramàtics conflic­ tians (MUEC) es proposa anar integrant la gent que plinars, etc... És una proposta amb molt de futur i dels Focolars— han posat en tes de l'Orient Mitjà: Golf Pèr­ en els darrers temps s'hi ha incorporat; consolidarà que caldrà potenciar. Els seus locals es troben a la marxa, en tots els continents, sic, Líban i Palestina". les cinc zones en què ha dividit el bisbat i insistirà en Facultat de Dret, Diagonal, 684. iniciatives diverses a fi de mo­ Mentrestant, des d'Angla­ la formació dels nous consiliaris. Els seus locals són La dificultat més gran que tenim és la falta de bilitzar l'opinió pública a favor terra a Austràlia,^. dels EUA a al carrer Llúria, 7, Barcelona. persones, especialment de consiliaris que es puguin de la pau. l'Argentina, de Txecoslovà­ Les Comiinitats de Vida Cristiana Berchmans dedicar a aquests serveis als universitaris. La respos­ quia a la Costa d'Ivori... cada —Balmes, 138— acaben d'estrenar locals al casal ta al que ja es fa és molt bona, sempre que es treballi S'està fent en aquests dies dia a les 12 es fa un minut de si­ Loiola i podran oferir amb millors condicions el cate- segons l'Evangeli i amb sensibilitat vers la cultura cumenat i els grups de revisió de vida de l'agru­ actual. a l'ONU, al Parlament Euro­ lenci per demanar units a "A- pament. ' peu i als Governs de les Na­ quell que tot ho pot" la pau al El Centre Cristià dels Universitaris (CGU) de . ..Mn. ANTONI MATABOSCH cions, la tramesa de centenars Golf i arreu del món. Barcelona, al carrer Villaroel, 91, està en un moment Delegat Episcopal de Pastoral Uniuersitària de Barcelona

!![•! Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 -23 M N

"Déu totpoderós i etern, que gosem invocar amb el nom de Pare, feu que CREIXI sempre en els nostres cors l'esperit de fílls que heu volgut donar-nos, a fi que mereisquem d'entrar en l'he­ retatge promès. Per Nostre Senyor Jesucrist." (Col·lecta del Diumenge XIX durant l'any)

T^"^ ^- El nou curs arrenca amb forca

Temps de desfer les,maletes Curs per a Animadors de Grup. —els qui les hagin fet per anar de Dia 8, dijous: Reunió d'anima­ vacances— i ja ens teniu a tots dors de grup, a Llúria, 7. (17.30). disposats novament a emprendre S'explicarà el tema 4 de "Cris­ el nou curs, 1990-91, amb renovats tians laics". propòsits d'avançar i anar crei­ Dies 7 i 8, dimecres i dijous: xent, com ens diu l'evangelista Reunió de la Coordinadora dels que ho feia, Jesús, el nostre Mes­ bisbats de Catalunya i Mallorca, a tre. Heus ací un avanç del la Cova de St. Ignasi, a Man­ resa. Programa d'activitats Dia 10, dissabte: "VII Assem­ per al ler. trimestre blea Diocesana de Vida Creixent, al Col·legi de Jesús i Maria (Pas­ Octubre, 1990 seig de Sant Gervasi, 15. Barcelo­ na). A partir de les 10 del matí fins Dia 2, dimarts: Inauguració a les 6 de la tarda. del Curs de Formació Perma­ Durant aquest mes de novem­ nent d'Animadors. Cada primer bre es faran els "Diàlegs des de la dimarts de mes, de 5 a 7 de la tar­ fe" a Granollers el dia 6, dimarts i da, a Llúria, 7. Barcelona.. a Mataró el divendres dia 30. Dia 11, dijous: Reunió d'ani­ madors de grup, a Llúria, 7 a les Desembre, 1990 17.30 (Es farà l'explicació dels te­ mes d'estudi, caps 2 i 3). Dia 23, dijous: Reunió d'ani­ Dia 23, dimarts: Diàlegs des de Iniciem el curs madors de grup, a Llúria, 7, a les amb el propòsit la fe. Parròquia de Corpus Christi, 17.30. (S'hi farà l'explicació dpi n" d'avançar i (Bailèn, 175) a les 16.30. Tema: 5 del tema d'estudis "Cristians anar creixent. Quin testimoniatge dono de la laics". meva Església. (A partir del n" 30 de la "Christifideles laici"). Dia 25, dijous: "Diàlegs des de del dilluns, dia 1 d'octubre, 1990. Tot plegat és encaminat a pro­ Cal • que l'esforç personal de la fe" a la parròquia de l'Hospi­ Cursos de "Saber A Pimec, (Bruc, 72). Cada di- porcionar a la gent gran de la nos­ cadascú ajudi perquè tots plegats talet. envellir" miarts i dijous, de 7 a 9 del vespre, tra diòcesi uns mitjans adients per no perdem el ritme entusiasta a partir del dimarts, dia 2 d'oc-, progressar en tots els aspectes més amb que hem emprès l'arrencada Novembre, 1990 Al Centre Passatge (Passatge tubre. vitals de la nostra existència. d'aquest nou curs. Endavant! Mercader, 13). Cada dillurís i di­ Dies 6 i 7, diriíarts.i dimecres: mecres, de 7 a 9 del vespre, a partir Nous horitzons

Autoritat La idea no és nova, certament, al desconegut no es veia altra al­ tan joves!— la manera com po­ però ens ve com anell al dit per ternativa que la d'anar a badar (o dem participar en la construcció parlar del nou curs que hem ini­ a "inspeccionar" com es deia irò­ del país, com es demana en el pre­ L'autoritat d'una persona gran no es manté amb exi­ ciat fa poc: un curs important i en nicament) davant les obres que es sent Congrés. gències sinó amb una vida assenyada... La frivolitat dels el qual se celebrarà el Congrés feien a la via pública... Això o anar Davant dels treballs que se'ns grans porta a fer catúfols i en conseqüència hom perd l'au­ Nacional de la Gent Gran de Ca­ a asseure's al banc del "si-no- proposa de fer, no podem de cap toritat. Perdre l'autoritat no vol dir perdre l'estima... Nin­ talunya. Amb aquest ja seran dos fos"... manera restar palplantats, com gú no pot dir d'aquesta aigua no en beuré... els Congressos d'aquest tipus que És hora, potser, d'anar am­ aquells que en altres èpoques s'ha­ s'hauran celebrat a la nostra ciu­ pliant horitzons i sense haver de vien de limitar a "badar" o "ins^ Ni els cabells blancs, ni les arrugues donen autoritat, si­ tat en el breu interval d'escassa­ renunciar a res. del que ja s'està peccionar" el que fan els altres...'. nó una vida anterior honorable en el treball, en el tracte, en ment un any i mig. fent, considerar-ho, això sí, com a Perquè nosaltres som també la dedicació als altres. Això sol ja dóna idea del molt punt de partida per mirar d'abas­ aquests "altres". I perquè a una Ser saludat, consultat, honorat..., que et cedeixin el pas que s'ha avançat de cara a afron­ tar fites més positives i més pro­ actitud vegetativa davant de l'oci o el lloc pot ser signe d'autoritat moral però també de com- tar amb optimisrrie els problemes metedores. És qüestió d'anaí su­ hem de saber oposar-hi el delit miseració... Que ens posin traves en sortir sense companyia en que poden trobar-se les perso­ perant l'etapa de les justes recla: d'extreure'n un bon negoci: el pro­ nes que es veuen obligades a ha­ macions davant d'una societat pi creixement personal i unes no és un signe de manca de confiança, ans d'amor prudent ver-se de jubilar. Afortunada­ propensa a l'oblit i la marginació condicions millors per a tots.' o de prudència amorosa... ment, som ben lluny d'aquells dels vells, o simplement jubilats, Una persona gran que doni exemple de paciència temps en què davant d'aquest salt per veure tots plegats —joves i no J.N.C. mostrant-se afable... creix en autoritat. L'autoritat moral es motllura en el cor sofrent, en les dificultats afrontades, en l'estimar malgrat no ser sempre correspost... Els defectes s'aguditzen amb el pas dels anys. Aquests defectes han restat sempre autoritat als nostres actes..., Senyor, ajuda 'm a dir que sí per tant res no pot recriminar-se a la vellesa de tot allò que sempre hem consentit. Tinc por de dir que sí, Senyor: volies que m'interessés pel teu treball... Una persona gran, un vell-calavera, intemperant, es la On em portaràs?... Però fixa't, fill, que canviaves els papers... riota de joves i de grans. La temperància és pròpia de tota Tinc por de signar un full en blanc: T'he seguit amb els ulls, he vist la teva bona edat, o almenys deuria ser-ho. En els joves és una virtut Tinc por del sí que reclama altres sí... [voluntat. més heroica que en els grans... Quan estenc la mà per agafar persones i coses. Ara, vull més que tu. [s'esvaneixen Ja no és el teu treball el que faràs, sinó la L'intemperant descuida la seva intel·ligència, no usa la als meus ulls. [voluntat del teu seva raó i oblida el seny... Quina autoritat pec reclamar? No està bé, això. Senyor, no puc agafar res Pare del cel. La intemperància ofega l'esperit i un esperit ofegat fa [per a mi. Digues que sí, fill meu. impossible el viure, tant físic com moral. Treballava per tü, per tu em donava. Sóc Jo qui ha d'estar en el teu treball, doncs, què inés vols?... Sóc Jo qui ha d'estar amb la teva família. Cercar el tenir autoritat amb foteses és fer camí en di­ Fill meu, jo vull més per a tu i per al món. Sóc Jo qui ha d'estar en totes les teves activitats recció contrària... En lloc d'autoritat el que hom aconse­ Abans eres tu qui portaves la teva acció, i nò pas tu. . . gueix és fer el ridícul. però jo no hi podia fer res. (Adaptació d'una de les "PREGÀRIES" LLUÍS ANTONI Em convidaves a aprovar-la, a sostenir-la, dè Michel Quoist)

24- Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 M N Complex de Tubab (''BLANC" en idioma wolof)

Durant els dies viscuts a que vaig escoltar durant la me­ Àfrica vaig sentir moltes expli­ va estada a Àfrica sortiren de cacions de persones grans que la boca d'un dels néts del líder amb la seva saviesa i experièn­ dels cristians de l'illa de Nio- cia intentaven il·lustrar-me. moun. Havíem acabat de men­ Però pel damunt de totes elles jar en una taula disposada ex­ em va penetrar la paraula sen­ pressament per a nosaltres els zilla d'un infant de cinc anys convidats a la casa del seu avi; que em va asserenar i em va re­ jo tenia l'infant, d'uns cinc confortar més que totes. Heus- anys damunt els genolls i juga­ la aquí. va amb ell. Em sentia relaxat, He de confessar que havia .tan ben acollit i alimentat. Li anat acumulant al llarg de la vaig preguntar: "No tens por meva estança complex de blanc. de jugar amb un 'tubab' (pa­ Perquè a Dakar tots els taxis­ raula que en idioma wolof sig­ tes em tocaven el clàxon en nifica 'blanc')". A la qual cosa, veure que jo podia ser un possi­ amb cara de sorprès, em va ble client; perquè a l'aeroport contestar: "Tubab", ii on és? vaig notar com més d'un em Llavors vaig ser jo el sorprès i palpava les butxaques amb no assenyalant-li el color de la gaire bones intencions; perquè meva pell li vaig manifestar a l'autobus em sentia ser l'únic que jo em considerava com a d'aquest color; perquè em vaig tal. Però ell va replicar: "Tu no avergonyir en visittu- l'illa de ets un tubab, tu ets un altre Gorée d'on tants negres havien cristià que ha vingut a casa del sortit com a esclaus per culpa meu avi". dels blancs; perquè en viatjar i Quina gran alegria va[g en transport comú provocava sentir! jQuants complexos *i els plors dels infants als quals suspicàcies m'ajudava a supe­ Mossèn Ignasi Marquès, bevent el vi de palmera en una Ckroperativa agrícola d'Oussouye (Casamance) espantava en mostrar-los la rar! (Ningú no podia dir-me meva pell estranya; perquè res més grat en aquells mo­ pels carrers tot sovint se m'a­ ments! Immediatament vaig tansaven infants dient-me "tu­ endevinar la seva manera de dels cristians, ni són convidats o negres —tant se val!— som veritat que els grans tot sovint bab" allargant la mà tot espe­ pensar. Per a ell només són tü- a menjar a casa del seu avi, benvinguts perquè som cris­ oblidem o no acabem de creu­ rant que els donés alguna co­ babs els turistes que apareixen com ho havia estat jo amb el tians. I això és el que compta. re. sa... pel riu amb els seus iots, i als pare Josep i tots els catequis­ Tota la resta no importa. Per tot això que va anar en­ quals demanen caramejs i in­ tes" que setmanalment van a Una vegada més de la boca IGNASI MARQUES trant dintre meu, puc afirmar tenten vendre cocos... però suplir el seu amic, el missioner d'un infant, d'un nen molt in­ Centre d'Acolliment per a Africans que les paraules més boniques aquests mai no van a la missa holandès. Tots nosaltres, blancs nocent, havia sortit una gran "Sant Pau" de Mataró LA MARE DE DEU DEL ROSER

No n'hi hauria prou amb tot un número de CATA­ joia muntanyes i valls, no hi falten les del.Roser. LUNYA CRISTIANA per redactar un índex de tot el que Com a capella del Roser cèlebre podem parlar de la es podria dir de la devoció a la Verge del Roser. Capella del Roser d'Igualada, lloc on s'esdevingué, en­ L'eminent folklorista i enamorat del Rosari, en Valeri guany ha fet 400 anys, el prodigiós Suor de Sang obrat en Serra i Boldú escriví: "La devoció a la Mare de Déu del la imatge que des d'aleshores s'anomena el Sant Crist d'I- Roser és la més popular de nostra terra. No hi fa res que se guàlada, l'Espòs de Sang, com l'anomenà el gran devot la veneri sota altres advocacions, que a Catalunya sola­ del Rosari: el bisbe Torras i Bages. ment passen dé mil; sota la del Roser la venerem tots els Entre les modernes podem assenyalar l'Ermita de catalans com a Regina sobirana dels nostres cors..." "Can Figueres del Barranc" a Sant Quintí de Mediona, Ara bé, el Rosari, que segons ens diu Lleó XIII fou ins­ que si bé l'origen és del s. XVIII, després de moltes vicissi­ tituït per St. Domènec per inspiració de Maria, és la ma­ tuds fou beneïda, i consagrat l'altar al 1954, amb motiu nifestació més piadosa i popular d'aquesta devoció ma­ d'aquell Any Marià. I encara podríem parlar de les ermi­ riana. Aquest enfilall de granets, part material del Rosari, tes rosarianes de "Els Roures del Remei" a St. Climent de ha estat a les mans de reis poderosos igualment que a les Llobregat, la de "Casa Bertomeu" a Cabrera de Mar, la de mans de bens humils pastors, mentre que l'enteniment i Vallmoll (Alt Camp), i la de Vilallonga del Camp (Tarra­ el cor "rumiaven" els misteris, i els llavis repetien els Pare gonès); i tantes altres. nostre, i les Ave Maria... St. Lluís, rei de França, el resava, Seguint el costum d'aquesta pàgina CALENDARI i Lluís XIII el feia resar els dissabtes als seus soldats; el CATALUNYA CRISTL\NA 1990, donem una breu notí­ Rei Sol, Lluís XIV, pelegrí a Chartres, s'ajuntava cada dia cia d'una ermita o santuari dedicat a la Mare de Déu del al rés del Rosari... i a França mateix, el pastoret Vianney Roser, qúe pertany a la diòcesi de Tortosa: EL ROSER —futur sant i Rector d'Ars— reunia els pastorets veïns DE XIVA per recitar aquesta pregària. A Catalunya el resaven les Xiva és una pintoresca població d'origen àrab, distant famílies a casa, i en els obradors i tallers el resaven els tre­ 8 quilòmetres de Morella (ELS PORTS). A 7 minuts del balladors plegats. Avui és una pregària ben viva i són in­ poble, dins d'un cercle de muntanyes de bella panoràmi­ nombrables els cristians que el resen cada dia. Ni podria ca i damunt d'una font que dóna origen al riu de Xiva, ser d'altra manera, ja que ha estat recomanat contínua­ afluent del Bergantes, s'aixeca aquest santuari. Abans, al ment per sants, papes, bisbes i tota mena de pastors. La frontispici, s'hi llegia:. "Fundada en el ano 1242". Era una llistà seria llarga. Únicament citarem el testimoni de Pau ermita de 4 X 4 m. L'any 1595 va ampliar-se tres vegades VI, posterior al Concili Vaticà II, a fi que ningú no pugui més gran. El 1604 l'escultòr morella Sanz construí l'altar sospitar que és una devoció ja superada o arcaica: "Des­ que fou daurat el 1608. El 1807 els francesos robaren la prés de la celebració de la Litúrgia de les Hores, —diu campana, i el 1890 el "Santuari del Roser" fou notable­ aquest Papa, en la "Marialis cultus"— no hi ha dubte que ment reformat. L'any 1925 l'escolapi Francesc Ibàflez, fill el Rosari a la Santíssima Verge, deu de ser considerat com d'aquesta població, promogué un nou altar, i després de més excel·lents i eficaces oracions comunes que la famí­ la persecució que tot ho malmeté, fou reposada una imat­ lia cristiana està invitada a resar...". ge, reproducció de la que fou destruïda. Una altra manifestació de la devoció a la Mare de Déu Xiva celebrà la festa del Roser el tercer diumenge del Roser són els Goigs, aquests cants tan populars a la També proclama aquesta devoció la multitud d'obres d'octubre fins l'any 1975. El P. Ibàflez instituí els "quin- nostra terra. Endemés dels goigs tradicionals: "Vostres d'art que ha originat: imatges i retaules més que tot. quenis", festes més lluïdes i solemnes que se celebren ca­ goigs amb gran plaer..." que es canten arreu dels Països Abans de la persecució religiosa de 1936, no hi havia par­ da cinc anys, i llavors es baixa la imatge al poble, cosa que Catalans. Tenim goigs del Roser per aconseguir pau i plu­ ròquia important o insignificant que no tingués l'altar del abans solament es feia amb motiu de greus calamitats, ja, per deturar diverses calamitats, per demanar gràcies Roser, el qual ordinàriament era el més formós. Avui en­ com p.e. es féu l'any 1888 amb motiu del còlera. Des de espirituals, per a beneficis corporals: en tenim per cantar- cara podem admirar l'altar del Roser a Santa Maria de l'any 1975 la FESTA DEL ROSER DE XIVA se celebra el se en temps d'Advent, de Quaresma, i de Tot l'Any. Ende­ Mataró, a Sitges, i a Olot, tres reeixits monuments del bar­ 15 d'agost. més en tenim compostos per diferents poetes, com el que roc, salvats de la maltempsada. avui publiquem. I què direm de les ermites? Entre la multitud que en­ SANTIAGO CASANOVA i GINER, Preu.

• Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 -25 u

.LLIBRES.

El darrer llibre de Leandre Amigé tius d'Amigo és "la lluita contra l'oblit". Per això en els seus llibres més importants—sobretot a "La frontera de l'oblit" i a "Presències i evocacions"— hi trobem vivíssi- mes llambregades a centenars de "Semblances" figures senyeres del nostre país, que serveixen no tan sols per pre­ Els lectors de "Catalunya Cris­ variats. I cada tema és una ri­ servar-ne la memòria, sinó també tiana" ja coneixen Leandre Ami­ quesa. per fer ressonar les seves orienta­ go. Això m'estalvia de dir coses Aquests temes són cars a Lean­ cions fonamentals. Perquè totes que ja saben. He d'insistir, però, dre Amigo, permanentment inte­ elles han enaltit la nostra cultura, que és un gran escriptor: polit, ressat per les persones, per Cata­ que requereix continuar amb l'es­ clai, concís, que sap el que ha de lunya, pel cristianisme i l'esperit, forç de tots. Recordem que l'autor dir. I ho diu amb una prosa ama­ per l'amistat, per la història, pel diu, a les actuals "Semblances", ble, agradable de llegir. Posseeix treball, pel seny, per la vellesa... que "cal pensar que el passat aju­ , la ploma del bon gust, del seny i de Amigo ha rebut moltes confi­ da el present i el present, el pas­ l'experiència. I conta coses inte­ dències. I les confidències solen sat. Trencar amb la història és ressants, i útils. Tota la seva obra fer-se en moments problemàtics, una fal·làcia que es paga amb llà­ em sembla eminentment educati­ d'ansietat, de decepció. No és es­ grimes i sang. L'herència no és re­ va. Ens ensenya conceptes essen­ trany, doncs, que pugui asseverar bre béns, sinó adquirir responsa­ cials. I, sense dir-ho, ens parla que "en aquest món convencional bilitats". amb moíta discreció de llibres que i materialista, tan influït per la M'agradaria enaltir la perso­ convé llegir per assolir el necessari política demagògica, convenen nalitat d'Amigo. Però l'extensió coneixement sobre nosaltres ma­ —són necessàries— l'amistat i la del paper no dóna per més. És un teixos, i per arrodonir un nucli cul­ lleialtat". Confirmant que les bo­ Té una prosa" llegidor incansable: els migdies el tural que serveixi de fonament i nes amistats són un do de Déu. amable i trobareu a la Biblioteca de l'Ate­ brúixola a la vida. Així mateix recull la valuosís- agradable de neu Barcelonès llegint ensems les simà opinió segons la qual "quan llegir. Ara l'editorial "Columna" aca­ darreres adquisicions i els llibres ba de publicar-li un llibre preciós, un país oblida la pròpia existència va en camí de la perdició". A Ca­ clàssics de major prestigi. Com a de prosa àgil com un ocell, i bonic escriptor ha estat admirat, des de com un àngel. Es titula "Sem­ talunya aquest pensament té una seus Sonets per agrair a Déu la endevinar que després, en repre­ importància vital. Equival al "ser llarga senectut, i d'haver-lo deixat sentar-se a Madrid, provoqués en fa molts anys, per Manuel de. blances" Comenta breument, en Montoliu, Roig i Raventós, Oller i un parell de pàgines, o tres, perso­ o nó ser" hamletià, i mereixeria, en aquesta vida, després de tants un dels espectadors, el ja esmen­ em sembla, que fos escrit a totes naufragis i fallides". tat senyor Moragas i Barret, una Rabassa, Octavi Saltor...; i en un nalitats que tots havíem conegut escrit de Salvador Espriu parla de —a ells, o la seva obra—, i que ens les nostres escoles. Entre les tantes coses que reacció salvadora, car en contem­ plar el teatre com la gent gran res­ "la magistral prosa catalana de han deixat no fa gaire. En personalitats tan diverses Amigo ens fa adonar hi ha el fet ideològicament com foren Carles que "Mistral va ser el primer que tava abandonada i- arraconada a Leandre Amigo, que gosaríem El llibre és original, persona- la misèria, exclamà: "—Això no proposar com a modèlica". El tes­ líssim. Conta coses inèdites que Pi i Sunyer, Joaquim Ruyra, Agus­ descobrí el geni de Verdaguer. I tí Esclasans, Joan G. Junceda, només per aquest sol fet ha de me­ pot ser! Cal que els vells tinguin timoniatge és definitiu. mai no han estat explicades. I re­ un suport, un retir quan les forces trata cada un d'ells, i els ressusci­ Garriga i Massó, Joan Oller i Ra­ rèixer tot el nostre respecte, tot el En el llibre s'hi aprenen moltes bassa, Moragas i Barret, i no cal nostre amor". I així és, els flaquegin!''. I acte seguit posà ta literàriament. I ens fa adonar mans a la solució pràctica del cas, coses; entre elles aquella filosofia del tresor que tenim a Catalunya dir dels poetes Jacint Verdaguer i El nostre autor fa una llumino­ clara i plena de realisme que mos­ Llorenç Riber, s'hi troba present sa apologia de la literatura quan comentant Amigo que "una obra quant a personalitats creatives, en dramàtica va ser l'espurna crea­ trava el senyor Moragas i Barret, molts diversos camps. Per això és la Fe i l'Esperança, descrivint, per ens conta que Ignasi Iglesias, en quan deia: "Que dos i dos facin exemple, com el primer "acaba els escriure "Els Vells", no podia pas dora de les assegurances socials". un llibre ric: té temes nombrosos i Demostrant així que la literatura quatre no vol dir ni molt ni jjoc, si­ posseeix una força creadora in­ nó que és el que ha de ser". És una calculable. lliçó excel·lent per no perdre's en especulacions vanes ni en aventu­ CUINA res delirants. Ser el que s'ha de Lluita contra l'oblit ser, i fer el que s'ha de fer.

Rodó de carn italià Un dels més importants objec­ DlDAC PARELLADA 200 gr. de carn de porc trinxada Feu un rotllo allargat, passeu-lo per la clara, 200 gr. de carn de vedella, trinxada sense batre, afegiu una punteta de fulles de romaní 200 gr. de carn de pollastre trinxada i tireu-hi una tassa de brou i un raget de xerès sec, 3 ous deixeu-lo coure lentament i tapat durant 35 o 40 La premsa 50 gr. formatge ratllat minuts, si cal, afegiu una mica d'aigua. 2 cullerades de tàperes Quan estigui llest poseu-lo en un plat i deixeu- Segons l'autòr "Pot sem­ ten encara un bon temps per­ una mica de julivert lo refredar una mica. Coleu el líquid de la cocció. blar arriscat però tampoc no què puguin ser entesos". El lli­ i 1/2 pastilla Maggi Barregeu una cullerada de mantega amb una 2 llesques de pa de motlle de farina, després afegiu-ho a la salsa de la carn anem massa errats en afirmar bre ens porta des del naixe­ Una mica de xerès sec sense deixar de remenar fins que s'espesseixi una que el fanzine ha estat la prem­ ment dels fanzines als EUA Una mica de romaní mica, rectifiqueu de sal i pebre. Talleu la carn a ro- sa 'alternativa' dels vuitan­ fins a l'arribada d'aquests a Barregeu les carns trinxades amb dos ous sen­ danxes gruixudes, col·loqueu-les a la plata de ser­ tes... també un baròmetre del casa nostra i, aquí, ens mostra cers i el rovell d'un tercer (reserveu-ne la clara), vir, acompanyeu amb patates petites fregides amb que ha estat una petita part de les diverses utilitats que li han afegiu el formatge ratllat, la molla de pa esmicola­ mantega, tireu per sobre una mica de salsa ben ca­ la cultura d'aquest país, testi­ da i les tàperes, salpebreu-lo, barrègeU-ho bé i lenta i la resta serviu-la en salsera. moni d'uns anys que necessi­ pasteu-lo una mica amb les mans. M- GLÒRIA MUNTANOLA t Xr Ra-r-oii Av GERMANOR AMB ELS NOSTRES MISSIONERS La premsa invisible Ja són més de 500 les missioneres i missioners que reben Catalunya Cristiana gràcies a les persones que "apadrinen" la seva subscripció. "En les meves oracions demano al Senyor els mantingui en la tasca tan formosa que realitzen al servei de l'Evangeli arreu del món." Fra Juan José Aristi. BOLÍVIA MISSIONERS QUE ESPEREN PADRÍ: Butlleta de subscripció Nom'i cognoms ^ RAFAEL ABOS HERRATSÍDIZ Direcció ;.....-. .• Tel .....;., HOPITAL NGOVAYANG Població D.P Provincià B.P. 8 - LOLODORF CAMERUN 11.400.- Ptes subscriu a "CATALUNYA CRISTIANA", el missioner .. cMi.Hk^^ (nom i cognoms) FRANCESC TRILLA L'impon el faré efectiu mitjançant: estat trobades (premsa alter­ 78975 COSTA MARQUES RONDONIA D taló que adjunto D gir postal nativa musical o comercial, de BRASIL 10.650.- Ptes. D domiciliació segons Tadjunta autorització; . . - . . ' bandes urbanes, d'experimen­ JOAQUIM AREGALL Domiciliació: Banc/Caixa - ...-. ; .....,.: :.; -. .• tació i avanguafdista, etc). VILLA MARISTA Sucuiíal n." APDO. 106 CHOSICA ' •' • •. • .• N.° compte'correht ..•...... •..:.' ..'.:...... :.. .'...... '.. .'. .'....;.... ''•':•'•• • • Població ! :..:..:. Provincià ...:.;..,....:..^..:..\...:..:. :.....: , • .. BÚYANGO CATHOLIC MISSIONS Prego al Banc/Caixa que consideri açiúesta butlleta com la meva autorització per aquest pagament. Col·lecció ''Sociolingüística P.O. BOX 753 Població ..; :. Dala i Comunicació" sèrie B - La MARAGOLI Signatura: Premsa invisible (Faminesa Ca­ KENIA (EAST ÀFRICA) 11.4Ó0.- Ptes "CATAHJ>ÍYA CRISTIANA".'c/. València. 244. 2on. 08007 Baixelona • Tel.: 215 27 39 talunya) r Ramon Aymerich • 600 ptes. , :

26- Setmanadel 21 al 27 d'octubre del 1990 u

LA SARDANA I LA DANSA. COSTUMS I TRADICIONS "La cafetera" Sant Galderic, porter suplent

El dia 8 d'octubre es va iniciar la tercera edició del cicle ESTEVE BUSQUETS i MOLAS de conferències-taller que hom anomena "La Cafetera de l'Esbart Català de Dansaires", sobre temes concrets del re­ pertori de les danses tradicionals catalanes. Les sessions es desenvolupen el primer dilluns de cada mes, d'octubre 1990 a juny 1991, ambdós inclosos, a dos quarts de vuit o voldria deixar cap jector amb la mel representacions. I li passà el temps, sense del vespre, a la sala d'assaig de l'Esbart Català de Dansai­ als llavis, dit sigui en sentit figurat, ja haver vist altra cosa de la ciutat. Per això deci­ res, al carrer de Sant Pere més Baix, número 55, de N que em refereixo a la mitja promesa dí prendre's uns dies més de festa. Barcelona. feta ía setmana passada, d'explicar una ron­ Les sessions estan dividides en dues parts. Primera, dalla que vincula sant Galdenc amb sant Pere, Entretant Déu baixà a la porteria a pregun­ part teòrica d'uns 25 minuts de durada amb dades sobre la rondalla que si no és mel, almenys resulta for­ tar com anava la cosa i en dir-li Galderic que el dansa que s'estudiï, d'història, folklòriques, d'indumentà­ ça melosa. "titular" de la porta encara no havia tornat, ria i acompanyament musical. Segona, la part pràctica, però que ell feia els possibles per parar pilo­ Ja sabeu que a sant Pere n'hi atribueixen tes —perdó, volia dir per a substituir-lo—, l'A­ amb l'ensenyament pràctic de passos i evolucions. Sepa­ moltes, d'històries, facècies i anècdotes, abu­ rarà les dues parts un petit descans per prendre cafè, d'on mo ordenà que si arribava més tard de l'An- sant de la seva bonhomia. Perquè d'altres arrenca el nom genèric del cicle. gelus que es quan es tanquen les portes del sants, n'hi ha força igualment carregats de Les sessions previstes són les següents: Mes d'octu­ Cel, no el deixés entrar. fets més o menys inventats, però pel que fa a bre, L'Espolsada, de Premià de Dalt. Novembre, Danses de Així ocorreguè. Pere arribà a les tantes to­ la Cerdanya. Desembre, la Coqueta amb sucre, L'Indiot de sant Pere bat tots els rècords, potser perquè • cades i Galderic no volgué obrir-li la porteria. la Seu d'Urgell i L'Eixida, de Tàrrega. Gener, Ball Cerdà, de res no el sulfura, ni tant sols el cant d'un Sant Pere no tingué més remei que retornar a Bagà. Febrer, Ball de Punts, de Tiana. Març, Ball deies Gi­ gall. la terra on contemplà unes funcions de tite­ tanes, de Castellbisbal. Abril, Ball Pla, de Lladurs. Maig, Anem, doncs a la història que té dues ver­ lles que li donaren una idea. Es féu fer un tea- Danses de Tortosa, i juny. Ball de Confits, de Castelló sions, la primera de les quals no parla de sant tret i uns quants ninots i es presentà de bell d'Empúries. Hi ha prevista una sessió de repàs, que ja s'a­ Galderic, però en el fons coincideixen. nou prop del Cel on improvisà una represen­ nunciarà oportunament. Sant Pere porta segles fent de porter del tació que va atreure àngels, sants, benaven­ -Les inscripcions, limitades a un nombre de 25 perso^ Cel. I que se sàpiga, mai no ha fet un dia de turats... és a dir, tot d'habitants celestials que nes, poden fer-se al local de l'Esbart," per correu, acoiripa- festa, ni per estar refredat. És clar que els contemplaven amb alegria i a gratcient a tra­ nyant xec nominatiu, o personalment, de dilluns a dime­ sants no es refreden, però aneu a saber si al­ vés de les finestres dels núvols. cres, de 16 a 1 7 hores, i dimarts i dijous, de 20'30 a guna airada no pot filtrar-se per escletxa, fo­ 22'30 hores. Telèfon 318 82 59. El preu de la inscripció rat, o pany de la porta. Però sant Pere que volia entrar per la por­ és de 6.000 ptes. tot el cicle, 2.700 ptes. per només tres ta, es va convertir en un reivindicador de certs sessions, o 1.200 ptes. per una sola sessió.'^<. El cas és que un dia va voler fer festa i de­ manà al Pare que li deixés fer uns dies de va­ drets laborals explicant, a través dels titelles, Festes de Sant Martirià.- Del 1 5 al 22 d'octubre se el què li passava. Aviat tingué valedors que celebren a Banyoles les populars festes de Sant Martirià, cances a la terra, ja que volia conèixer la ciutat de Barcelona. El Pare hi accedí i l'autoritzà a acudiren al Bon Déu perquè el perdonés ja que destaquen principalment per la forta activitat sarda­ que els feia passar tan bones estones. I al da­ nista que presenten cada any, de la qual sobresurt la Festa passar uns dies a la dita ciutat. Una versió diu que tres, una altra que vuit. Entretant fou en­ vant de la comissió, sembla que hi anava de la Música de Cobla, i el preludi del Certamen Musical de sant Galderic. Composició de Sardanes i del sisè premi Musical de Com­ carregat de la porteria sant Galderic. posició per Cobla de les viles de Ceret i Banyoles. Era pels volts de Nadal i a Barcelona es re­ Perdonat que fou, Pere no deixà mai més presentaven els Pastorets a diversos indrets. la porteria i els titellaires barcelonins el nome­ JOSEP VENTURA El sant rio donava l'abast de veure totes les naren patró.

RACÓ DE RACÓ DEL LLENGUATGE LA POESIA Ser i estar (i 2) FE Pare Nostre que esteu en el seu fill. Estic vermell i suat ceL.. La pregària que ens en­ ALBERT PERA després de tant de córrer. Està Crec que Jesús és Déu, el cor m'ho diu, senya i recomana el mateix Je- tan pàl·lid que sembla malalt. i enamorat segueixo sa doctrina; sucrist ens mostra com el verb En aquests casos, el verb no vull saber la causa ni el motiu estar és sinònim de viure o ha­ mic del meu germà està boig. estar ens indica amb justesa la de res que hagi dictat sa veu divina; bitar. M'estic al carrer Munta­ El malalt que vam anar a veure transitorietat de l'estat, —no: ner. Hem canviat de domicili, ja està mort. més de persones o sers ani­ vull creure refiat, cluca la nina, ara estem al carrer de la Repú­ Tots aquests casos, i molts mats, precisem-ho—. Quan el cor rendit, l'enteniment passiu. blica Argentina, número 30, d'altres que podríem citar ina- diem d'una persona que està Senyor, sóc un infant, aquí em teniu; on sereu ben rebuts. cabablement, han de ser ex­ malalta, aquesta sola expres­ També el podem fer servir pressats, en català correcte, sió ja vol dir que n'esperem la sols vostra mà de pare m'encamina. per indicar el lloc de treball. Si mitjançant el verb ser. Els curació. En canvi, si diem que diem que algú està al Banc exemples adduïts palesen una en Tal és un malalt, el catalo­ Jo sé on em portareu; mes:., vull anar-hi, Central, volem dir que hi treba­ mentalitat castellana, ja sigui guem definitivament com a vull seguir la remor del vostre peu lla, no que hi ha anat per una real, o contagiosa, perquè és incurable. amunt, amunt, fins el mateix Calvari. gestió. Llavors diríem que hi a l'ambient. Finalment, en català usem és. Aquest predomini del verb el verb estar en la locució Em plau morir en el llit pairal, la creu,. Una pregunta com aques­ ser sobre l'estar, antigament, estar-se de, per comunicar i mentre l'agonia m'aclapari, sobretot en els clàssics, era ta: El teu pare està a casa?, me­ que ens privem d'alguna cosa: pensaré amb goig que em ressuscitareu. reixeria una resposta així: Sí, molt més radical. L'evolució M'estic tant com puc d'anar- que s'hi està, però ara no hi del català ha fet que l'ús del hi. No pot estar-se de la begu­ JOAQUIM RUYRA i OMS és. verb estar entri una mica més, i da. No us esteu de res. Des de sempre, en els cur­ casos que els antics resolien (1858-1939) sos de català, els professors amb ser, ara són resolts-cor­ Perles ortogràfiques hem alertat els alumnes sobre rectament amb estar. Per l'ús improcedent del verb es­ exemple, els que expressen Veig passar la furgoneta tar en situacions accidentals una situació transitòria perso­ d'una fàbrica de plàstics, nova de sers o matèries. No hem de nal, situació que se suposa de trinca, flamant, amb unes dir: Els carrers estan mullats. que derivarà cap a una altra si­ lletres grossíssimes als cos­ per una medicina L'aigua no està prou calenta. El tuació contrària o indiferent. tats que diuen: CUBETAS PER poble estava abandonat. El Ahir estava refredat i avui ja A LA INDÚSTRIA I EL CO­ plat està escantellat. La botiga estic bo. Va estar molt satisfet MERÇ. Els plurals femenins estava buida. Les patates ja es­ de l'homenatge.. Estava molt sempre acaben en -es, i encara SOLIDÀRIA tan pelades. La meva neboda trist d'ençà de ía separació. Es­ bo queno han apostrofat la encara no està batejada. L'a- tà fortament enutjat amb el indústria! amb el tercer món

W.• Setman a del 21 al 27 d'octubre del 1990 -27 M

.ENCREUATS. .per ROSA COLLELL , _FILATÈLIA. CLASSIFICACIONS . per ENRIC GRAUPERA F.C. BARCELONA Cercar vuit mots segons Amb les inicials de cada les definicions, que tots mot hom ha de fer una PJ PTS acabin amb la mateixa paraula, segons defíhi- 7 13+7 lletra central.- í SEVILLA C.F. PJ PTS

•Jl.«~Jl»»*l, NÍVI t% 7 11+5 * ALBERT MAGNE, R. MADRID DOMINIC Nasqué a Lauingen (Suà- PJ PTS bia), probablement el 1193, 7 W+2 i morí el 5 de novembre del 1280. Profund coneixedor AT. OSASUNA d'Aristòtil, ensenyà i predi­ cà a París, on ingressà a PJ PTS l'Orde Dominicà. El 1259 7 9+1 fou nomenat bisbe de Ratis- AT. MADRID bona; càrrec al qual renun­ 5. cià quatre anys més tard i es PJ PTS retirà a un convent de Colò­ 7 8+2 nia. Fou mestre de Sant To? màs d'Aquino. Beatificat el C.D. LOGRONES 1662 pel papa Gregori XV. PJ PTS 7 8+2 ^JEROGLÍFIC 7. R.S. GIJÓN per SNOP PJ PTS 7 7-1 j.DE QUINA COMARCA ETS?

PJ PTS A LES INICIALS: Pertanyent al clergat. 7 7+1

LLETRA CENTRAL: R. BURGOS

1- Relatiu 0 pertanyent a la cúria generalment romana.- PJ PTS ON 7 7-1 2- Dit del dibuix fet amb línia.- 3-Mi^all.- R.C.D. ESPANOL 4- Conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte. 5- Fictici, no real.- Solució al 577 6- Fruit de les plantes gramínies.- 7- Ésser viu heterotròfic dotat de moviments.- SET GES 8- Fidel, honrat.- (7) SET GES PJ PTS 7 7-1 _SOPA DE LLETRES. Per MONSERRAT ALBERT-, R.C.D. MALLORCA ^,Jsiit

CERCAR 7 MÚSICS ESPANYOLS PJ PTS fí R. OVIEDO -•indsg -e 0 L G Al·/AX S 0 T %. ^^n| -•IBauiq -Z PJ PTS -IBuno -X R H 1 A 50 ^ r 1 |. 7 6

-•q :|BJ)ua3 BJjan R l R 0 l A v^ » 1 V CADIZ C.F.

•IB0II9{Q rSIBiaiUI 881 V AG 1 RA L·L·AFU mos.ào 0) PJ PTS 7 5-1 0 0 1 A 1 EJ SP 1 (B ±\f s y '^ W} R. VALLADOLID 17. PJ PTS RESULTATS • LA TRAVESSA ^ESCACS ...... per JAUME MORA—, 7 5-3 DIAGRAMA 347 Blanques juguen i guanyen. 1. Gijón-At..Madrid .2 R. ZARAGOZA GIJON-AT. MADRID ..1-2 2. Osasuna-Barcelona X És allò que no potser quasi mai, . 3. Ath. Bilbao-Castellón •X però ara és. Us en llepareu els OSASUNA-BARCELONA...... 0-0 4. Tenerife-Sevilla 2 PJ PTS dits. ATH. BILBAO-CASTELLON ..1-1 5. Valladolid-Mallorca 1 7 4-2 6. Betís-Zaragoza . X Solució al diagrama 346. TENERIFE-SEVILLA ..0-4. 1 Af8xb4+ Ra3xb4 (l...Dxb4, Dd5), 7. Valencia-Càdiz 1 C.D. TENERIFE 2 Dhlx7+ Rb4-c4, 3 Db7-e4+Rc4- VALLADOLID-MALLORCA.. ..S-l;- 8. Espafiol-R. Sociedad 1 19. BETIS-ZARAGOZA ..1-1 9. R. Madrid-Logrofiés X c5, 4 De-d5+ Rc5-b6, 5 Dd5--d8+ 10. Burgos-Oviedo 1 PJ PTS Rb6-a6, 6 Dd8-a8+ Ra6-b6, 7 Cc3- VALENCIA-CADIZ ..2-1 11. Jerez-Murcia X 7 4-4 a4+ Rb6-b5, 8 Da8-d5+ Rb5-a6, 9 ESPANOL-R. SOCIEDAD...... 1-0 12. Orihuela-R. Vallecano 2 ea4-c5+ Ra6-b6, 10 Cc5-d7+ Rb6- 13. Sabadéll-Bilbao At. 1 R. BETIS a6, 11 Dd5-a8+ Ra6-b5, 12 Da8- ' R. MADRID-LOGRONES ..0-0 14. Figueres- D. Corufia 1 b7+ Rb5-c4, 13 Db7-b3+ Rc4-d4, BURGOS-OVIEDO ..4-0 PJ PTS 14 Db3-d3 mat. Pleno al 15 (Aibacete-Las Palmas): . 1 7 2-6

28- Setmana del 21 al 27 d'octubre del 1990 DllL* FWffwwwwri^rnjS'WSWIT·SÇ!??; fJÜJIULJ.U.U.!'.'.'.'.'.'.'.'.?."

SÜPIEMENT INFANTIL DE 'CUmUNYl CHISTIlUlfl· N=. 533

món coneguin Jesucrist, i coneguin l'alegria que dóna Pensar en els altres "saber" que Jesucrist ens estima, que és el nostre amic, 'Ni que no ens deixa mai, i que ens portarà a la festa eterna Alguna vegada, parlant amb els de casa, m'han fet del seu Regne. aquest retret: "Només penses en tu mateix". Bé, pensar en un mateix, cal fer-ho. Perquè si no pen­ Avui hem de pregar per totes les germanes.i per tots sem què hem de fer, com ho farem i quan ho farem, no fa­ els germans grans nostres en la'fe (mossens, monges, ho­ ríem mai res. Allò que em sembla que volien dir-me és mes i dones) que treballen en països llunyans, únicament que sovint dec ser egoista i no penso prou en els altres. És pel bé dels altres, "pensant sempre en els altres". Si els clar, río vivim pas sols. Convivim amb els altres. Jo ja ho ajudem, podran fer escoles, hospitals, pous d'aigua, esglé­ veig, no és just que els altres (els de casa, els "profes", els sies. Així coneixeran que Déu és AMOR i que tots som amics, els companys, etc.) pensin en nosaltres, i nosaltres germans. no pensem mai, o hi pensem poc, en els altres. És entre Ja estic ben decidit: tot el que em donin els pares tots que hem de procurar que tothom sigui feliç. aquest cap de setmana, ho donaré pel DOMUND. I jo, que Avui és el dia del DOMUND (que vol dir diumenge no em falta res, "pensaré en tants d'altres", potser millors Mundial). Mossèn Josep ens ho ha explicat molt bé. Avui, que jo, i que no tenen el que jo tinc per poder ser una mica especialment, tots els nois i noies cristians, hem de "pen­ més feliç. sar en els altres". Hem de voler que tots els nois i noies del L'Eixerit

Avet $ak e/lip/ per o nene/ í nen/

•-wÈi·a c^tíaH'j^·'^ "• •• •^íc»ae»a35i*at«»·-^- — • -*te:iJ^Wje5 ."• é&> /gbbM#a»

Je^ús ens parlo

Busquem l'evangeli del diumenge: (Amb motiu de la Diada del Domund, i d'acord amb el lema d'enguany "Alliberament amb Maria", avui es pot llegir el següent evangeli): Evangeli segons Sant Lluc, capítol 1, versets del 39 al 56 (Lc 1:39-56). Reflexionem: 1. "Lliures per a estimar". Per poder estimar es necessari tenir el cor "a punt'', alliberat d'egois­ mes i de rancors i sempre a punt de riiostrarl'amo r ajudant i servint els altres. Així ho féu Maria que cuità a anar a veure la seva cosina Elisabet quan. comprengué que podia ajudar-la. 2. Es l'Esperit de Déu que salva i allibera l'home de qualsevol mena d'esclavitud. Aquell que de debò creu en el Senyor i li obre el cor, coneixerà tota la força del seu amor poderós, i farà el camí de la seva vida amb alegria i coratge. 3. Maria lloa el Senyor i li dóna gràcies. Sap que és Ell qui li ha donat un cor lliure per creure, per esperar i per estimar. I el seu esperit vessa d'alegria perquè no hi ha res tan engrescador com estimar Déu i els altres amb un cor net, franc i generós.

UN BON AMAGATALL Vet aquí que una vegada, temps era temps, en un poblet llunyà, qui sap on para, vivia un pobre pagès amb molta mala sort. El pobre home tenia tan mala sort que sempre, sempre, que anava aj mercat a vendré els fruits del seu hort, en el camí de tornada a casa, uns malvats bandolers li robaven tot el guany del dia. Heus aquí que aquell dia va tenir una bona pensa­ da. Rumiant i rumiant on podia amagar els seus diners perquè els lladres no els li prenguessin, se li va ocórrer la millor idea que mai havia tingut. —Ja sé el que faré. Amagaré aquestes monedes a la boca de l'ase. I així, per més que m'escorcollin, els lla­ dres no les trobaran. Segur que ho se'ls acudirà regirar l'ase, va dir-se, amb una rialleta, el bon pagès. I així ho va fer. I tan tranquil va endinsar-se en el bosc per aquell camí que tants cops havia travessat tre­ molant de por. I a mig camí, com sempre, van aparèixer els bandolers,'amb les seves armes, rient i cridant, demanant-li tots els diners. El pagès els va dir que no Els lladres un altre cop s'havien sortit amb la seva, i havia venut res al mercat, que no en duia de diners, el pobre pagès tornava a quedar-se tot moix i pensatiu aquella vegada; però no el van creure. I el van escorcor intentant de trobar un altre amagatall perfecte. llar de cap à peus, sense trobar res, és clar. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte 1 quan eren a punt dé marxar i deixar-lo, un dels s'hà acabat. bandolers, tot empipat, va donar un fort cop de peu a l'ase, que amb un gran crit, va deixar caure totes les monedes que duia a la boca.. ANNA Avet Sak e/llp/ pe/ o r^&tv^/ \ nen/ Avet Sak - Avet Sat - 12.30 Aaual. 16.00 La Comèdia: 19.35 Corrupció a Miami. 20.05 Mikimoto Clip. 14.00 A dalt i a baix. (D) "La última locura". 21,00 Falcón Crest. 20.30 Força Barca. 15.15 Veïns (D). 17.45 Dibuixos animats. 22.15 El primi-joc. 21.15 Documents TV. TVf í 15.45 Com a casa. 18.10 Joc de nens. 22.30 Un dia és un dia. 22.15 El mirall. 16.40 L'espantaocells i la Sra. King. (D) 18.40 S'ha escrit un crim. 24.00 Diari nit. 01.00 última sesión: T 17.30 Dibuixos animats. 19.30 El temps és or. . 00.30 Festival de cinema Valladolid. DIMARTS - 23 DIUMENGE-21' - .. 18.05 Les aventures. d'Annie i 21.05 Eva i Adam, agenda matrimonial. 01.00 Gengis Khan. 08.00 La volta al món de Willie Fog. 09.15 Sardanes. Andy Belluguets. 21.40 Diumenge cinema: DIVENDRES - 26 08.30 On li fa mal? 09.S0 Dibuixos «mimats. 18.30 Bola de drac. (D) ' "Los ojos de Laura Mars". 09.15 A bona hora. 09.00 TV educativa. 11.00 Les fabuloses tortugues Ninja. 18.55 Magnum. (D) 23.30 Telediari. 10.00 L'iUa. 13.30 Guamans. 11.30 Spumik. 19.50 Dicciopinta. 23.35 Expedició Uru. 11.45 Santa Bàrbara. 13.35 La Palmera. 12.00 La reina de casa. 21.20 La vida en un xip. 00.30 Art i artistes flamencs. 13.30 La família del zoo. 14.35 Històries de cada dia. 15.30 Força Barca. 12.S0 Gol a Gol. 23.50 Telenotícies. 14.30 No riguis que és pitjor. 16.00 Embolica que fa fort. 14.00 Gol a Gol. DISSABTE - 27 ESPAIS FIXOS: 15.35 Cristal. 14.S0 Telenotlcies. 09.15 Sardanes. DE DILLUNS A DIVENDRES 16.30 Aquesta és la seva casa. 16.35 Primera sessió: 15.00 El temps. 09.30 El Dr. Slump. 08.00 Bon dia. 18.05 Waku waku. "El séptimo de caballeria". 15.05 Els dinos. (D) 10.00 Vip, el meu germà superhome. 10.25 Telediari. 18.30 Festival Hanna Barberà. 18.05 Plàstic. 15.30 Jim West (D). 11.30 Sputnik. 11.40 Telediari. 19.35 Corrupció a Miami. 18.30 Video-mix. 16.30 Pel·lícula diumenge tarda: 12.30 Tres pics i repico. 12.55 Telediari. 21.00 Aquells meravellosos anys. 19.00 Estadio 2. "Zardoc". 14.00 Betes i films. 13.00 Teleuna. 21.35 Però... això què és? 20.05 Espedal musical. 21.15 Los felices 80. 18.15 L'iUa de les papallones. 14.30 Telenotícies - El temps. 14.00 L'informatiu migdia. 22.35 Ocell en una tempesta. 22.15 Relatos TV. 18.45 Paradise. (D) 15.00 Telediari-1. El temps. 23.30 Diaxi nit. 15.05. Bona cuina. 00.00 La tabla redonda. 19.45 Gol a Gol. 17.25 Telediari. 00.30 Festival dne Valladolid. 15.15 Les fabuloses tortugues Ninja. 01.00 Ultima sesión: 20.30 Telenotícies. 15.45 Tarda d'aventures: 19.30 L'informatiu vespre. 01.00 Fanny a la llum de gas. 21.00 El temps. 20.30 Telediari-2. El temps DIMECRES - 24 "Ivanhoe". DISSABTE - 27 08.00 La volta al món de Willie Fog. 21.05 30 minuts. 17.35 Pol nord. 01.55 Jéizz entre amics. 21.35 Dallas (D). 08.30 On li fa mal? 18.05 Sereu campions. DILLUNS - 22 02.55 Esport nit. 09.00 TV educativa. 22.35 Gol a Gol. 18.15 BuckRogers. 09.15 A bona hora. 08.00 Però... això què és? 23.45 SIGNES DELS TEMPS. 11.00 La hora de... 19.05 Cagney i Lacey. 10.00 L'iUa. 09.00 Els videos de primera. 12.00 Galeria de música. 19.50 Futbol. 11.45 Santa Bàrbara. 09.30 Sopa de gansos. 13.05 Bellesa i poder. ESPAIS FIXOS: 22.00 Telenotícies. 13.30 Spencer. 10.00 No t'ho perdis. 16.00 Embolica que fa fort: DE DILLUNS A DIVENDRES 22.45 La reina de la casa. 14.30 No riguis que és pitjor. 12.00 3, 2, 1, contacte. 16.35 Estadio-2. 09.30 Gradui's, ara pot. , . 23.20 Innocent o culpable. 15.35 Cristal. 14.00 Rockopop. 23.30 Historias cortas. 10.15 Universitat oberta (D). 23.45 Cinenía de mitjanit: 16.30 Aquesta és la seva casa. 15.00 Telediari -1. 00.00 Glasnost. 13.30 T.N. Comarques. "Navajeros". 17.30 Entre línies. 15.35 Les mil i una amèriques. 14.30 Telenotícies. / El temps. 18.00 El follet del globus. 16.00 Sessió de tarda: 00.30 Historias de aquí y de allà. 15.05 Bona cuina. 18.05 Els móns de Yupi. "1919. Crònica del alba". 01.00 Üluma sesión: 20.30 Telenotícies. / El temps. 18.30 Calaix desastre. 17.35 Dibuixos animats. DIJOUS - 25 21.05 Bona cuina. CANAL - 33 19.35 Corrupció a Miami. 18.00 Club Disney. 08.00 La volta al món de Willie Fog. , 21.00 El preu just. 20.00 Teveo de noche. 08.30 On li fa mal? 09.00 TV educativa. DILLUNS - 22 22.35 Parlem de sexe. 21.00 Informe setmanal. DIUMENGE - 21 23.15 A Debat. 22.05 Dissabte dnemà: 11:00 La hora de... 10.45 Gent del barri. (D) 12.00 Galeria de música. 11.15 Festival's of the Far East. 15.00 Cadèricia. 24.00 Diari Nit. "La casa màs divertida de Te- 16.00 Esports. 00.30 Festival cine de Valladolid. 13.05 Bellesa i poder. 12.15 Gol a Gol. 13.35 La palmera. 13.55 A dalt i a baix. (D) 18.15 Bàsquet. 01.00 Gengis Khan. 00.20 "Mercado de ladrones". 14.35 Historias de cada dia. 15.15 Veïns. (D) 19.45 Versió original: DIMARTS - 23 15.30 La finestra. 15.45 Com a casa. "Fail safe". 09.15 A bona hora. 16.40 L'espantaocells i la Sra. King. (D) 21.35 L'aventura de la vida. 16.00 Embolica que fa fort. 10.00 L'illa. ' 16.35 Primera sesión: 17.30 Dibuixos animats. 22.30 Teatre. 11.45 Santa Bàrbara. 18.05 Les aventures d'Annie i 23.55 Informe mundial CNN. "A la Habana me voy". . 15.35 Cristal. 18.05 Plàstic. Andy Belluguets. 16.30 Aquesta és la seva casa. 18.30 Video-mix. 18.30 Bola de drac. (D) ESPAIS FIXOS: 17.40 Parlant dar. 18.55 Magnum. (D) DE DILLUNS A DIVENDRES DIUMENGE - 21 19,00 Estadio 2. 18.00 El follet del globus. 20.05 Musical. 19.50 Dicciopinta. 18.00 Gradui's, ara pot. 18.05 Els móns de Yupi. 07.00 Tribunal popular. 21.20 Betes i films. 18.45 Universitat oberta. 08.00 ULTIMAS PREGUNTAS. 21.15 Detràs de la notícia. 18.30 Calaix desastre. 22.15 Dijous cinema: 21.50 Pantalla; 19.15 Víctor. 19.35 Corrupció a Miami. 08.30 Espacio ajustes de programas. "Si fossis aquí". "Més enllà de l'aventura de 19.30 Nosaltres i d'altres animals. 21.00 Els videos de primera. 08.45 SANTA MISSA. 00.30 Metròpolis. Posseidó". 21.30 Tot l'esport. 21.40 Sessió de nit: 09.30 Puçastoc. 24.00 Telenotícies. 22.00 Telenotícies. / El temps. "Dólares de plata". 10.30 Cine para todos: DIVENDRES - 26 DIMARTS - 23 23.40 Tendido cero. "La princesa Samarkanda". 08.00 La volta al món de WiUie Fog. 10.45 Gent del barri. (D) DILLUNS - 22 00.10 Diario nit. 12.00 Domingo deporte. 08.30 On li fa mal? 11.15 Basquetmania. 20.00 Basquetmania. 00.40 TESTIMONI. 19.00 Playa de China. 09.00 TV educativa. 12.20 Thalassa. 21.00 Gent del barri. 00.45 Festival de cinema de Valladolid. 20.05 Cheers. 11.00 La hora de... 13.00 30 minuts. 22.35 A debat. 01.15 Gengis Khan. 21.00 Sara y punto. 12.00 Galeria de Música. 13.55 A dalt i a baix. (D) 00.05 làzz & CO. DIMECRES - 24 22.00 TVE 2 presenta. 13.05 Bellesa i poder. 15.15 Veïns. (D) DIMARTS - 23 23.00 Estudio estadio. 13.30 Menjar i beure. 09.15 A bona hora. 13.35 La palmera. 15.45 Com a casa. 20.00 StarTrek. 10.00 L'iUa. 00.00 Cine mítico: "Satanàs". 16.40 L'espantaocells i la Sra. King. (D) 21.00 Gent del barri. 14.35 Historias de cada dia. 11.45 Santa Bàrbara. ESPAIS FIXOS: 15.30 135 escons. 17.30 Dibuixos animats. 22.35 Fila 33: 13.30 Vàlentine Park. DE DILLUNS A DIVENDRES: 16.00 Embolica que fa fort. 18.05 Les aventures d'Annie i "Maria Antonieta". 14.30 No riguis que és pitjor. Andy Belluguets. 13.00 Un punt de solfa. 16.35 Primera sesión: DIMECRES - 24 15.35 Cristal. "Caín". 18.30 Bola de drac. (D) 16.30 Aquesta és la seva casa. 14.30 Servei de notídes. 20.00 Festival's of the Far. 14.32 Un punt de solfa. 18.05 Plàstic. 18.55 Magnum. (D) 17.30 Amb les mans a la massa. 21.00 Gent del barri. 16.30 Servei de notídes. 18.30 Video-mix. 19.50 Dicciopinta. 18.00 El follet dels globus. 22.35 60 minuts. 18.00 Servei de notídes. 19.00 Estadio 2. 21.20 Vindrem a sopar. 18.05 Els móns de Yupi. 23.35 Canal 33 presenta. 20.00 Servei de notícies. 20.05 Estadio 2. 21.45 La jungla dels diners. 18.30 Calaix desastre. 22.45 Mike Hammer. (D) DIJOUS - 25 21.00 L'informatiu vespre. 21.15 Tribunal popular. 19.35 Corrupció a Miami. 22.15 La pel·lícula del divendres: 23.40 Telenotícies. 20.00 Sputnik. 21.00 Nit d'humor: DIMECRES - 24 21.00 Gent del barri. 22.05 Estrenes TV: DILLUNS - 22 DISSABTE - '27 10.45 Gent del barri. (D) 22.35 Gran estrena I. "Una mariana de abril". 08.00 La volta al món de Willie Fog. 08.00 Galeria de música. 11.15 Senyals. DIVENDRES -26 23.45 TVE-1 en curt. 08.30 On li fa mal? • ' 10.00 Documental. 12.00 A debat. 20.00 Futbol 92. 24.00 Diari nit. 09.00 TV educativa. 10.30 Un rato de inglés. 13.55 A dalt i a baix. (D) 21.00 Gent del barri. 00.30 Festival de cinema de Valladolid 11.00 La hora de... 13.00 Concierto. 15.15 Veïns. (D) 22.35 Gran estrena 11. 01.00 Gengis Khan. 12.00 Galeria de música. 14.30 Tal con raja. 15.45 Com a casa. DIJOUS-25 13.05 Bellesa i poder. 15.00 Sàbado deporte. , DISSABTE - 27 13.30 Menjar i beure. 20.00 Cine dub: "La loba". 16.40 L'espantaocells i la Sra. King. (D) 15.00 Víbria. 09.15 A bona hora. 17.30 Dibuixos animats. 10.00 L'illa. 13.35 La Palmera. 22.15 Queenie. 15.15 Senyals. 14.35 Històries de cada dia. 23.00 Que noche la de aquel aflo. 18.05 Les aventures d'Annie i 16.00 Esports. 11.45 Santa Bàrbara. Andy Belluguets. 13.30 Valerie. 15.30 La Barberia. 00.00 Música N.A. 20.00 Sputnik Zap. 16.00 Embolica que fa fort. 00.30 Especial musical. 18.35 Bola de drac. (D) 20.30 Telefilm: "L'àngel caigut" 14.30 No riguis què és pitjor. 18.55 Magnum. (D) 16.35 Primera sesión: 01.30 Vídeo-Mix. 22.10 Thalassa. 15.35 Cristal. 19.50 Dicciopinta. "Ei soborno". 02.30 Butaca de salón: 22.50 Els intocables. 16.30 Aquesta és la seva casa. 21.05 Sorteig Loto 6/49. 18.05 Plàstic. "La tempestad". 23.45 Tres, catorze, setze. 17.30 Stop, seguretat eri marxa. 21.25 Cinema 3: 18.30 Video-mix. 04.30 Secuencias. 00.40 Informe mundial CNN. 18.30 Calaix desastre. "L'any que vam viure 19.00 Estadio 2. 05.15 Testigos del siglo XX. perillosament". DIJOUS - 25 -COMENTARIS TV 10.45 Gent del barri. (D) 11.15 Tres catorze setze. 12.00 Cinema 3. A DALT I A BAIX 12.30 60 minuts. 13.55 A dalt i a baix. (D) A TV3, al voltant de les dues, hom pot veure la sèrie de televisió "A dalt i a baix". Dóna gust parlar d'aquesta sè­ 15.15 Veïns. (D) DIUMENGE - 21 rie, doncs es tracta d'un típic producte britànic ple de finor i ironia. Penso que aquesta sèrie es pot convertir en un bon 15.45 Com a casa. 02.15 Esport nit. manual per saber allò que és la bona televisió. 16.40 L'espantaocells i la Sra. King. (D) 08.Ò0 Stop, seguretat en marxa. La idea de la sèrie ja és un prodigi d'imaginació i encert: és a dir, presentar la vida d'una família aristocràtica d'ini­ 17.30 Dibuixos animats. 08.30 Waku waku. cis de segle amb el contrapunt, paral·lel, de la vida del servei de la mateixa casa. Uns i altres es relacionen mantenint 18.05 Les aventures d'Annie i 09.00 TEMPS DE CREURE. una elegant distància. Un tarannà, que vist des d'abaix, es manifesta en la voluntat del treball ben fet, de la disponibi­ Andy Belluguets. 09.15 Concert. litat, de la cura en tots els detalls: en una paraula, de l'orgull, ben entès, de realitzar una feina domèstica. Una relació, 18.30 Bola de drac. (D) 10.00 EL DIA DEL SENYOR vista des de dalt, que mai iio es transforma en tracte despectiu, ni dur, ni fred. 'Tot al contrari: el respecte de la famí­ 18.55 Magnum. (D) SANTA MISSA lia envers els seus servents es evident en tot moment. Per ells els servents no són autòmates sense ànima: sempre, en les 19.50 Dicciopinta. 11.00 POBLE DE DÉU. relacions que es mantenen, es pot esbrinar una consideració que, segons l'ocasió, es pot traduir en una conversa, en una 21.20 Tres pics i repico., 11.30 Camp i mar. ajuda o col·laboració franca i sincera. 23.05 Actual. 12.00 Parlament. Moltes coses bones en podríem dir, fins i tot, de cada capítol de la sèrie. Però cal veure-la i comentar-la. Més enca­ 00.15 Telenotícies. 12.30 Informe setmanal. ra: donat que s'emet a una hora poc familiar, valdria la pena d'enregistrar-la i gaudir-la tots plegats, al vespre, quan 13.30 L'informatiu cap de setmana. són tots a casa en substitució de qualsevol altre programa que no valgui la pena. DIVENDRES - 26 14.00 El saler. , 10.45 Gent del barri. (D). . 15.00 Telediari - 1. TA.C.(TelMp«wtador·Amociats de Catalunya) TeL 200 13 39 IGNASI BOFARULL 11.15 Jazz. 15.35 Els Fruttis.

K Setmana del 21 al 27 d'octubré dél 1990 -31 Obras Mjsionalvs INmlificíu·. servidors de la vidImprime Graficaas Dchon J^AA^ FraObra> Juas nMisionalt <: S**** Xr^Fra» Juan ÍÜl. 5-2H0«;. M \I)K||> TorrejóImprimen Gràricade Ardos /Dcho (Madridn )