barcelona els grups municipals opinen

PSC. Relleu a l’Alcaldia Narcís Serra, i han estat els alcaldes socialistes de Bar- que hem tingut sempre els socialistes de renovar i actualitzar el nostre projecte per celona que governant amb estils molt diferents han deixat la seva emprenta perso- , perquè el nostre objectiu ha estat sempre el servei a la ciutat, el servei nal en la construcció de la ciutat. Fa poques setmanes, el President Rodríguez Za- a la seva ciutadania. Ara Jordi Hereu encapçala una nova generació de polítics patero va nomenar l’alcalde Joan Clos Ministre del Govern d’Espanya. Aquest fet que assumeixen el repte de governar la ciutat i ho faran amb l’experiència d’haver ha portat el Consistori a elegir un nou Alcalde, amb el suport dels grups municipals viscut el dia a dia dels barris i la seva gent. del PSC, ICV i ERC, refermant així l’actual acord de govern. S’obre doncs, una nova etapa en el Govern de la Barcelona plural, dinàmica, inte- Jordi Hereu, el nou Alcalde de Barcelona, és un polític amb un gran bagatge en el gradora, pròspera, equilibrada i justa, la Barcelona que la majoria dels barcelonins treball municipal, primer com a gerent i després com regidor, i és una persona pro- i barcelonines volem. pera al veÏnat i dialogant amb el moviment associatiu. Com a Alcalde està assumint el compromís d’exercir la seva responsabilitat des de la proximitat i amb la vo- Carles Martí i Jufresa luntat de fer sentir a la ciutadania els beneficis de viure en una ciutat com la nostra, amb projecció internacional i alhora pensada per al benestar quotidià dels seus veïns i veïnes. Aquest relleu generacional és una bona mostra de la capacitat

CIU. Tot segueix igual És igual que l’alcalde sigui Joan Clos o que ho sigui Jordi Hereu, a Barcelona tot l’aeroport, i tot depèn de la que serà una dura negociació amb el Govern central. És veritat segueix igual. Quan plou fort, els semàfors s’espatllen, els actes multitudinaris que en un mes poques coses es poden canviar, però en els primers dies els gestos són acaben sempre amb incidents, col·lapses en el transport públic o caos circu- importants i, de moment, només hem vist l’alcalde fent-se moltes fotografies. latori; o si el Govern central rebutja el traspàs a Catalunya de l’aeroport del No em resigno que tot continuï igual. I estic convençut que aquest és també el senti- Prat, l’alcalde calla. Les coses haurien de ser diferents. Al llarg de tot aquest ment majoritari entre els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Les coses han de can- mandat, he estat denunciant que un dels principals problemes de Barcelona viar, la ciutat ha de canviar, i canviar de manera radical, i aquest canvi no serà possible estava, a més de l’esgotament d’un model i d’una manera de governar la ciu- només en nou mesos, ni amb la proposta de continuisme i que tot seguei- tat, en la falta de lideratge del seu alcalde, que es va posar de manifest de forma xi igual que representa Jordi Hereu. Perquè el model de ciutat de clara en la crisi del Carmel, el fracàs del Fòrum o el deteriorament del civisme Joan Clos continua amb el projecte que ha heretat l’Hereu, i com a exemples més paradigmàtics. Barcelona encara en el futur més amenaça de perpetuar-se. immediat reptes transcendents per a la millora de la qualitat de vida dels seus habitants que necessiten del lideratge sense esquerdes ni i Vidal de Llobatera complexos del seu alcalde. Des del desenvolupament de la justícia de proximitat, a la millora del seu finançament o el traspàs de

PPC. L’Hereu de Clos És veritat que molts barcelonins consideraven que la gestió de Joan Clos era deplora- guardaron silencio este verano en el caos del aeropuerto del Prat o del coladero que ble, però el seu fracàs com a alcalde no pot ser el seu millor aval com a ministre. A es la inmigración ilegal que llega desde las Canarias y la frontera francesa. més Barcelona es mereix un alcalde escollit a les urnes pels barcelonins, i el nou a La tardor política marcada per les eleccions al Parlament i el relleu en l’Alcaldia més de ser l’hereu de Clos, forma part del seu fracàs. Hereu és successor, però no ens ha de distreure de les nostres prioritats. Coneixem les prioritats del nou al- també un dels causants del fracàs de Clos. calde “donar-se a conèixer als barcelonins”, suposo que amb els milions que Confío que el nuevo Alcalde se rectifique a sí mismo y que el Hereu alcalde no sea cada any destina l’Ajuntament en publicitat en lloc de destinar-los a actuacions igual al Hereu concejal que ha sido el responsable de la seguridad ciudadana y de socials i de barris. També coneixem la d’en Xavier Trias obsessionat amb pactar la inmigración. Además ha implantado las zonas verdes y ha extendido en un 50% la amb ERC. azul sin fortalecer el transporte público ni impulsar un plan de apar- Les meves són clares: seguretat, immigració, habitatge, polítiques camiento vecinal. Un dato relevante, a pesar del incremento de la socials i la millora dels barris. Una Barcelona segura d’ella matei- inseguridad, la Guardia Urbana detuvo el año pasado a 1.000 xa i confiada en el seu futur. Una Barcelona centrada en les delincuentes menos. persones que han de ser el més important per al govern. Del fracaso de la gestión de Clos son corresponsables también IC y ERC. Es el tripartito del Fòrum y del Carmel, o de quienes Alberto Fernández Díaz

ERC. Pla Jove pels nostres joves Les ciutats avui han de donar resposta a alguns dels desajustaments que les socie- construeixen ciutadania, proporcionen elements que permeten elaborar el propi tats modernes generen. Desajustaments que, des de les diferents administra- projecte de vida i participar en la construcció de projectes col·lectius. Sota el pa- cions, mereixen ser analitzats desde la reflexió per poder ser resols amb la màxi- raigües d'aquest objectiu estratègic s’han plantejat 5 línies d’actuació; foment ma eficàcia i eficiència. Entre aquestes disfuncions destaca per exemple l’accés de l’associacionisme juvenil, ajudar a desenvolupar els seus projectes vitals de dels joves a l’habitatge. Només el 20% dels joves tria viure a casa dels pares futur, l’accés a l’habitatge i ocupació de qualitat; millorar el benestar i per tant la com a situació de convivència ideal. Els joves centren doncs el principal debat salut, el lleure, el consum, l’esport…; atendre la diversitat i la desigualtat sexual, ciutadà d’avui. A ERC ens preocupa que els nostres nois i noies no puguin co- ètnica, de pensament i espiritual social i cultural per garantir la igualtat d’oportu- mençar a escriure la seva pròpia biografia per un problema estructural. I per això nitats. Tot plegat promovent aquells valors que ajuden a formar la identitat a par- creiem necessari un Pla Jove com el que acabem d’aprovar per aixi donar l’im- tir de la llengua i la cultura catalanes perquè Barcelona combini, amb encert i puls necessari a les politiques de joventut municipal. El model que plantegem com a ciutat oberta la identitat i el cosmopolitisme. en aquest Pla suposa el reconeixement de les persones joves que, com a ciutadans i ciutadanes, tenen el dret, la responsabilitat i la capacitat Jordi Portabella i Calvete de decidir sobre la pròpia vida i d’incidir sobre la vida col·lectiva. Des d’aquesta perspectiva, les polítiques de joventut defineixen i

ICV-EUiA. Bon balanç per a Barcelona L’1 de novembre renovarem el Parlament de Catalunya. Aquests últims anys hem Meridiana, Trinitat Vella, Poble Sec, Santa Caterina i Roquetes. Això és intervenció tingut una primera experiència de govern catalanista i d’esquerres, que s’ha vist directa sobre l’espai físic acompanyada de polítiques actives de promoció escurçada per diferents circumstàncies, però que ha deixat la seva empremta a econòmica, de millora de l’atenció social i sanitària o d’integració de les perso- la nostra ciutat. Posaré dos exemples molt relacionats amb la satisfacció de les nes nouvingudes. necessitats del dia a dia de les persones. Hi ha molts més exemples, com les grans inversions en transport públic, la Després d’anys de retard, s’ha iniciat l’aplicació d’un conveni entre la Generalitat posada en marxa del nou mapa escolar que es traduirà en 29 nous centres i l’Ajuntament per tal de crear a la ciutat de Barcelona nous equipaments de ser- educatius públics a la ciutat en quatre anys, o l’execució del pla de drogode- veis socials destinats, principalment, a gent gran, infància i persones pendències amb nous equipaments. I finalment, no ens podríem oblidar de amb discapacitats psíquiques, físiques i mentals. Es tracta de la cre- l’aprovació de la Carta Municipal i de l’Estatut, que doten a Barcelona de ació de 2.600 places i 50 nous equipaments dels quals 35 seran de més capacitat per resoldre els seus problemes i superar els seus titularitat pública i la resta es promouran a través de la col·laboració reptes. amb entitats privades d’iniciativa social. Un altre exemple és l’efecte de la Llei de Barris a Barcelona: 40 mi- Imma Mayol Beltran lions d’euros han arribat a cinc barris de la ciutat: Torre Baró-Ciutat 22