Recursos Educatius De Les Terres De Lleida Comarca Del Pallars Sobirà 2 Informació Comarcal Informacióinformació Comarcalcomarcal

Home , Baix Pallars, Espot, Farrera, Lladorre, Soriguera

CRÈDITS

AUTORS INFORMACIÓ: Isabel Montori

FONTS: * Geografia general de Catalunya. Ceferí Rocafort. Editorial: Casa editorial Alberto Martin. * Enciclopèdia Catalana * Catalunya Romànica. Volums XIII i XV. El Pallars-La Val d’Aran. Fundació Enciclopèdia Catalana. * Fauna del Pallars Sobirà. 11 itineraris per a l’observació de fauna FOTOGRAFIA: salvatge. Josep Lluís Piqué, Jordi Canut, Juan M. Borrero. Editorial Nacho Ibáñez Consell Comarca del Pallars Sobirà i ECSA, 2000. Jaume Fontelles * El Pallars Sobirà. Col·lecció Les comarques de Catalunya, núm. 33. Carles Fañanás Ferran Rella. Editorial Dissenys Culturals. 1994. Isabel Montori Patronat Municipal de Turisme. MAPES: Consell Cultural de les Valls d’Àneu Ecomuseu Casa Gasia Universitat de Lleida. Servei de Cartografia. Centre d’Art i Natura de Farrera Institut Cartogràfic de Catalunya Parc Natural de l’Alt Pirineu Parc Natural de l’Alt Pirineu Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici GRÀFIQUES: Institut d’Estadística de Catalunya COL·LABORACIONS: Carme Maria Marugan, Arxiu Històric Comarcal de Sort MAQUETACIÓ: Xavier Català, Consell Comarcal del Pallars Sobirà Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu Joan Coromina Freixes Alícia Romeu

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 2 Informació comarcal InformacióInformació comarcalcomarcal

PallarsPallars SobiràSobirà

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 3 INFORMACIÓ COMARCAL

EL PALLARS SOBIRÀ

Extensió 1377,92 Km2

Població (2004) 6666 habitants

Densitat 4,83 h/Km2

Capital comarcal Sort

15 municipis

MAPA COMARCAL

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 5 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ COMARCAL

La comarca del Pallars Sobirà, de 1377,92 Km2, per l’estretor i d’aquest sector és la Noguera de està situada al N de Catalunya, al límit amb França, Vallferrera i la vall secundària del riu Tor. Aquesta La comarca es troba enclavada al bell mig del vall es caracteritza per l’estretor i l’encaixonament Pirineu, envoltada per cims que superen els 2000 del curs de la Noguera de Vallferrera, la qual m i drenada per la conca alta de la Noguera desguassa per la dreta a la Noguera de Cardós, a Pallaresa i els seus afluents de capçalera. tocar de Tírvia. El Pallars Sobirà limita al N amb el departament La Vall de Cardós, de 220,07 km2, és formada francès de l’Arieja, a l’E amb el Principat d’Andorra pels municipis de Lladorre, Esterri de Cardós i Vall i la comarca de l’Alt Urgell, al S amb el Pallars de Cardós, que ha estat el centre tradicional Jussà i a l’O amb aquesta darrera comarca i amb d’aquesta vall. És travessada per La Noguera de l’alta Ribagorça i la Val d’Aran. Cardós (o riu de Lladorre a la Capçalera). És constituïda per 15 municipis i té el centre co- La Vall d’Àneu, de 407,49 Km2, és la més gran marcal a la vila de Sort. Els municipis són: Alins, de les tres subcomarques de capçalera. La Vall Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterri d’Àneu, d’Àneu inclou els municipis d’Alt Àneu, la Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta, Lladorre, Guingueta, Espot i Esterri d’Àneu. El riu que Llavorsí, Rialp, Vall de Cardós, Soriguera, Sort, defineix aquestes terres és la Noguera Pallaresa. Tírvia. Malgrat que el centre històric i religiós havia estat En conjunt, tot i la homogeneïtat del Pallars Sobirà, la vila de València d’Àneu, actualment el centre hom pot subdividir la comarca en el sector sep- comercial i administratiu és la vila d’Esterri d’Àneu. tentrional i un altre de meridional. El sector S de la comarca engloba la resta de Al sector N de la comarca hi ha les tres valls de municipis que conformen el Pallars Sobirà: Tírvia, capçalera que corresponen a tres subcomarques Farrera, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Baix Pallars i naturals força diferenciades. Sort. L’eix d’aquestes terres és també la Noguera La Vall Ferrera és al NE de la comarca i engloba Pallaresa, a banda i banda de la qual s’eixampla el terme d’Alins de Vallferrera. L’eix d’aquest la vall fins al congost de Collegats. En conjunt, sector és la Noguera de Vallferrera i la vall aquest sector ocupa 543,82 Km2, si bé no forma secundària del riu Tor. Aquesta vall es caracteritza una unitat natural pròpiament dita.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 6 INFORMACIÓ COMARCAL MEDI FÍSIC El Pallars Sobirà és una comarca catalana, del La zona de les nogueres o la depressió Burg, amb la Vallferrera i la Vall de Cardós Pirineu central, fronterera amb França, entre Ando- perifèrica, formada per franges triàsiques pròpiament dita. La Coma de Burg agrupa les dues rra i la Val d’Aran. argiloses moltes d’elles de color vermellós al- conques que procedeixen dels colls de So i de Disposa d’una gran diversitat altitudinal: S’arriba als ternen amb materials paleozoics que semblen Juberri. 3.143 m. a la Pica d’Estats, el punt més alt de desenganxats dels eixos principals. La Vallferrera, més tancada, procedeix del port de Catalunya, i la cota més baixa són 535 m a l’estret La serralada interior del Prepirineu és Boet, i gira a la zona Nord cap a l’Est. A sobre de Collegats. essencialment una capa dura de calcàries d’Alins rep la Noguera de Tor que des del Port de Està vertebrada pel riu Noguera Pallaresa, i la co- mesozoiques (serra de Peracalç al vessant dret) Cabús comunica amb Andorra. marca s’ajusta a la seva conca hidrogràfica amb recoberta a migjorn per dipòsits potents de En el relleu actual distingim els següents petites excepcions. conglomerats (Serra de Cuberes al vessant massissos que envolten les conques esmentades: Al Pallars Sobirà podem distingir tres unitats esquerre de Noguera Pallaresa). A la zona Nord els massissos de Marimanya, geològiques: la zona axial, la zona de les Nogueres La Noguera Pallaresa al Nord de Llavorsí recull Montroig, Certescans, Estats, Monteixo i Salòria. i Serralada interior del Pre-pirineu. les aigües de tres eixos principals que van ser A l’Oest els Puis de la Bonaigua, el Tèsol, Peguera, La zona axial Pirinenca és formada per una massa valls glacials, i van modelar notablement els Montsent de Pallars, Cabristà o Cometa i Peracalç, paleozoica, habitualment metarfosada (argiles en plegaments de l’orogènesi alpina: i a l’Est el Salòria, el Pui d’Ordossa vora Llavorsí, llicorelles, gresos en gneis, calcàries en marbre) A la Vall d’Àneu hi continua la capçalera del riu el Massís de l’Orri i al Sud es tanca amb la Serra llevat dels coneguts massissos eruptius de que neix al Pla de Beret i deixa l’Aran després de Cuberes i Mollet, totes de direcció E-O. Colomers-Saburó, Beret i Estats. de Montgarri. Els afluents més importants són El Massís de l’Orri domina la zona Est, rodejat pel els que travessen la vall de la Bonaigua, la Romadriu que recull aigües de la comarca de l’Alt d’Unarre, la vall de l’Escrita i la de Berrós, i Urgell, i la vall de Siarb o del Cantó que comunica finalment el Forat d’Arestui i Baiasca, abans amb aquesta veïna comarca. En mig la vall de d’arribar a Llavorsí. Santa Anna que rega Sort. La Vall de Cardós, orientada N-S es bifurca El Montsent de Pallars domina a l’Oest la Vall progressivament deixant la vall d’Estaon, les d’Assua que conflueix amb el Noguera Pallaresa valls d’Esterri de Cardós i de Boldís, i finalment a Rialp, i més al Sud pel mateix vessant, la Serra en les valls de Boavi i Sallente i de Tavascan o de Cabristà s’estén des dels Altars fins Sant Quiri Noarre. i Moncortés dominant diverses petites valls: Pietat, A sota Tírvia conflueixen la vall de la Coma de Montardit, Escós i Ancs.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 7 INFORMACIÓ COMARCAL VEGETACIÓ

A la base de la vall, l’estret de Collegats correspon El faig és gairebé inexistent en aquestes terres plantats i els verns. al domini submediterrani del roure de fulla petita i continentals, i subsisteix al bosc de Virós, i en Entre les finques particulars de conreu i de de la pinassa, com a continuació que és de la exemplars aïllats al barranc de la Tosquella, sota pastures mantingudes artificialment, abunden els Conca de Tremp. Cuberes. freixes i quasi ja no queden oms, que han sucumbit Riu Noguera Pallaresa amunt, ens endinsem en L’avet, en canvi, forma grans boscúries a les a un fong. També els cirerers, moixeres, moixeres un país de llicorelles silícies cobertes per un alzinar obagues de la part alta de la conca de la Noguera de guilla i pereres de cardós s’han conservat pels muntanyenc que recorda els de les muntanyes Pallaresa. Les més importants són la Mata de fruits que produïen. mediterrànies properes al litoral marí. València i Aixeus, però en general domina a les Els vedolls, que busquen els terrenys àcids for- El fet és que no es pot deixar de reconèixer la orientacions Nord. men masses extenses o es barregen amb la resta presència d’un illot extens de vegetació Més amunt, tenim l’estatge subalpí del pi negre d’arbres, tenint un bon interès per a llenya. mediterrània muntanyenca en ple interior dels que es barreja amb el neret i domina una gran Hi ha formacions vegetals molt interessants i rares Pirineus i sota un clima que no és pas típicament extensió prop dels Encantats. a la resta de Catalunya per ser pròpies de mediterrani. Per sobre l’estatge alpí, els prats naturals, que ali- congestes de neu, o indrets molt freds i ventats. Les rouredes no manquen pas, però són poc menten a l’estiu la ramaderia Pallaresa. Els boscos Altres necessiten molta humitat i es concentren extenses i més aviat rares. Destaca la de de ribera són formacions molt importants. Vora els en barrancs amb aigua neta i permanent, i mostren sobreVilamur a la Vall de Siarb. rius principals dominen els pollancres naturals o plantes de fulles de gran tamany.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 8 INFORMACIÓ COMARCAL

VEGETACIÓ

El bàlec, forma extenses masses a les solanes, és impressionant la seva coloració groga a la primavera i a l’estiu. Florísticament el Pallars presenta espècies molt diverses per la diversitat de microclimes, i no només els arbres i arbustos tenen interès. Els bolets apareixen sempre que no faci fred i plogui, i es recullen murgues, moixernons, carreretes, ceps, rovellons, fredolics, potes de rata....Hi ha plantes remeieres (àrnica, gençana, pericó) amb aplicacions farmacèutiques i gran quantitat de gerds i mores que ofereixen bones confitures.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 9 INFORMACIÓ COMARCAL

FAUNA

La diversitat d’altituds i orientacions, genera unes corren pel sotabosc o salten de branca en branca com l’esquirol .En les aigües dels rius pallaresos formacions vegetals que alberguen una fauna molt abunden les truites i altres peixos introduïts com rica, i que s’ha preservat per la baixa incidència les madrilles. Junt amb ells i en zones més de les activitats humanes. calentes poden viure els barbs i les llúdrigues, Al cel podem observar grans carronyers com els que els mengen. voltors , l’aufrany i el trencalòs. Rapinyaires com àligues, aligots, astors i astorets, milans, i els nocturns com els xuts, mussols, meuques i els rats penats. Volen menys, però interessen molt per la seva raresa la perdiu blanca, o el fascinant gall fer. Hi ha perdius roges i xerres, abellarols, picots, gralles, Alguns mamífers són comuns com les guineus, i corbs, gaigs, tórtores, tudons, merles, orenetes, els senglars, que deixen rastres gens agradables avions i un munt d’ocellets forestals. Ara també per als pagesos. D’altres més esquerps venen seguint el riu, bernats pescaires, alguna estacionalment aprofiten la bonança de l’estiu per grulla i corbs marins. transitar-hi de puntetes: l’apreciada marta, i Bastant escassos i molt difícils de veure són la grossos com els ossos i potser aviat el llop. Els especialistes troben moltíssims insectes com rata almesquera i la sargantana pallaresa . Un Alguns animals troben en el bosc recer i protecció papallones, vespes, mosques, aranyes, altre amfibi diferent de les granotes I gripaus és el dels caçadors que els aprecien, com els ungulats escarabats, …, són boniques, però també poden tritó pirinenc. Hi ha també diverses serps i vidriols. salvatges el cérvol, la daina i el cabirol. Hi ha constituir plagues com la processionària del pi, etc. A l’alta muntanya podem veure l’elegant ermini i llebres i tornen a córrer els conills, que van quasi Fins i tot bacteris i algues en hàbitats específics l’intrèpid isard on acostumen a passar--hi la major desaparèixer. com a l’Estany de Montcortés tenen un gran interès part de l’any. Tot una munió de petits mamífers (ratolins i lirons) científic.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 10 INFORMACIÓ COMARCAL HIDROGRAFIA

RIUS La Noguera Pallaresa neix al Pla de Beret (Val ESTANYS d’Aran) i fins al desguàs al Segre (Noguera) té un recorregut d’uns 150 km aproximadament, la N’hi ha més de 200 al Pallars Sobirà. meitat del qual és del Pallars Sobirà. Tenen origen glacial la majoria, per sobreexcavació Comença el recorregut per la comarca travessant de les glaceres. S’agrupen per conques com els la Vall d’Àneu, on corre encaixat entre Isil i Esterri estanys de la Gallina i Fangassals, del Port de d’Àneu. I també entre Escaló i Llavorsí entre els Tavascan, els Estanys Blaus, Flamicella i quals és regulada pel pantà de la Torrasa. Aquí Guerossos Certescans i Romedos, i Broate a la rep els rius de la Bonaigua i Escrita (el de la vall Vall de Cardós. Els d’Areste, Sotllo, Baborte, d’Espot). A Llavorsí rep el Noguera de Cardós. Baiau, Aixeus a la Vallfarrera. Els de Rosari, Airoto, Més endavant té com afluents el riu de Sant Antoni, Baciver, La Gola i Ventolà a la Val d’Àneu. Els de que drena la vall d’Àssua i el riu Caregue. Ha Sant Maurici, Monestero, Amitges, Peguera a la foradat el congost de Llavorsí, el d’Arboló i el de Vall de l’Escrita. Collegats. L’estany de Montcortès és d’origen càrstic, i té gran La Noguera de Cardós és el resultat de la fusió interès. del riu Lladorre o de Cardós i la Noguera de Vall Ferrera. El riu Lladorre neix a les comes de Broate i de Certescan. Els afluents més importants són els de la dreta, el riu de Tavascan i d’Estaon. La Vall de l’Escrita té diversos estanys represats La Noguera de Vallferrera neix a la coma Baiau i com Sant Maurici, Amitges o el Negre de Peguera. rep aigua de la d’Estats. Rep per l’esquerra el riu L’embassament de La Torrassa està al costat de de Tor. La Guingueta. A la zona de Tavascan hi ha diversos estanys EMBASSAMENTS represats (Romedos, Certescan i Naorte. La pre- A Borén hi ha el primer embassament de la sa de Graus també aprofita les aigües del port de capçalera. Tavascan.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 11 INFORMACIÓ COMARCAL POBLACIÓ

Habitants Habitants El Pallars Sobirà és la comarca menys poblada En quant als sectors d’edats la majoria de dones 25000 de Catalunya, però actualment va augmentant tenen més de 65 anys, en canvi els homes tenen 20000 població. Aquest fet és força significatiu si es té entre 25 i 44 anys, la qual cosa demostra la man- 15000 en compte el gran nombre de nuclis que hi ha a la ca de dones joves a la comarca: la gran majoria majoria dels municipis. N’hi ha molts que tenen surten fora per estudiar o trobar una feina. 10000 menys de 10 h i que durant els mesos d’hivern 5000 poden quedar deshabitats. Això és així en molts 1718 1800 1900 1930 1950 1970 1991 2002 0

8 0 0 1 2 6 3 casos, sobretot perquè 71 960 981 99 00 10258 20430 13175 12697 10355 7747 5418 6301 1 18 19 1940 1 1 1 2 la població té una mitjana d’edat força elevada, la qual cosa explicaria aquest poblament estacional. El 2002, dels 15 municipis que formen la comar- 65 o mes ca, 2 agrupaven una població inferior a 100 h (Esterri de Cardós i Farrera), 9 tenien entre 100 i 45-64 500 h, 3 entre 500 i 1000, i Sort 1895 h, la qual 25-44 DONES cosa representava un 30% del total d’habitants del 16-24 Pallars Sobirà. Si es fa la distribució de la població 0-15 en nuclis, el panorama demogràfic queda molt més definit. El 1991, segons el cens de població, hi 0 500 1000 havia 118 nuclis poblats, dels quals 21 tenien menys de 5 h, 16 tenien entre 5 i 10 h, 42 tenien entre 10 i 25 h, 17 entre 25 i 50 h, i 14 entre 50 i 65 i mes 100 h . Han experimentat un augment de població 45-64 des del 1996 fins al 2002 els municipis d’Alt Àneu, Espot, Esterri d’Àneu, Farrera, La Guingueta, 25-44 HOM ES Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort i Vall 16-24 de Cardós. 0-15 0 500 1000 1500

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 12 INFORMACIÓ COMARCAL ECONOMIA EL SECTOR AGRARI La població ocupada per branques d’activitat L’economia del Pallars Sobirà ha tingut durant l’any 1996 era la següent: tradicionalment un mercat de caràcter agrari. Les activitats agrícoles constituïren, juntament amb la Sector % Nombre de ramaderia, la base fonamental de l’activitat huma- Persones Agricultura 14,96 357 na. Les dues terceres parts del territori tenen un Indústria 13,11 313 pendent superior al 35% i són llocs poc extensos Construcció 12,73 304 i molt localitzats que tenen pendents inferiors al Serveis 59,20 1413 Total 100 2387 10%. L’agricultura, però en general totes les activitats del sector primari, han quedat relegades a un segon pla. Agricultura 15%

Indústria 13%

Serveis 59% Construcció EL SECTOR RAMADER 13% La ramaderia ha estat un sector que tradicionalment ha tingut força importància en l’economia de la comarca. Aprofitant les pastures Població ocupada per branques d'activitat (1996) naturals de l’alta muntanya o bé algunes Serveis personals i alt res extensions de terra al fons de les vall on es fan Edu c ac i ó prats de dall, hom mantenia ramats de bestiar oví Immobiliàries i servies empresarials (3436 caps el 1996) i un cert nombre de caps de Transport i comunicacions bestiar gros (7010 de boví, 1002 d’equí). Comerç i reparacions Pel que fa a la resta de sectors ramaders, cal fer Indústria referència al bestiar cabrum (168 caps el 1992), Agricult ura i ramaderia

0 50 100 150 200 250 300 350 400 només queden alguns petits ramats. Cal destacar el sector porcí (3062 caps) i l’aviram (350).

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 13 INFORMACIÓ COMARCAL

L’APROFITAMENT DEL BOSC EL SECTOR SECUNDARI

El bosc ocupa una superfície important de la co- LA INDÚSTRIA marca. Actualment, els boscos de l’alt Pallars són Actualment, l’activitat industrial a la comarca s’ha objecte d’una intensa explotació, però la majoria reduït pràcticament a la de l’aprofitament d’ocasions la fusta és transportada fora de la co- hidroelèctric, que amb prou feines pot ser marca per a ser treballada. El pi negre i el pi roig considerat com a activitat industrial i que és són els arbres més explotats per a fusta, seguits gestionat des de fora de la comarca. Les empreses de l’avet i la pinassa. amb un caràcter més marcadament industrial són A més també es recullen diverses classes de les del ram de la fusta (serradores i fusteries) de bolets, com ara rovellons, moixernons, potes de Ribera de Cardós i Rialp. En el subsector del metall rata i ceps a la tardor i carreretes i murgues a la només es poden incloure els petits tallers mecànics primavera. i els manyans. La construcció havia estat una alta activitat força LA PESCA I LA CAÇA destacada i impulsada per l’activitat turística. Majors repercussions econòmiques per a la comarca tenen la caça i la pesca. Es cacen les espècies comunes com les guatlles, les perdius, els conills o el mateix senglar. La pesca de la truita als rius i els petits llacs de la comarca atreu un nombre important d’afeccionats.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 14 INFORMACIÓ COMARCAL

EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ I LES FINANCES EL TURISME

Atesa la petitesa dels nuclis i la dispersió de El gran encert del sector ha estat promoure la co- Actualment hi ha una sèrie d’empreses que l’escassa població, els establiments comercials són marca tant a l’hivern com a l’estiu. El turisme ofereixen la possibilitat de realitzar aquestes de dimensions reduïdes i molts d’ells són les d’hivern es basa principalment en les persones que modalitats d’esports, a més d’altres, com el característiques botigues de muntanya. vénen a la comarca a esquiar. Però al Pallars descens de barranc, el salt del pont o bé Les tradicionals formes de transacció de la comar- Sobirà s’hi poden fer moltes activitats, des de passejades a cavall. ca eren les fires i els mercats. l’excursionisme tradicional fins a la pràctica L’oferta d’allotjament de la comarca és força re- d’esports d’aventura. partida arreu del territori a conseqüència de la ELS SERVEIS És molt important la pràctica del piragüisme a la diversificació de l’oferta turística. Inclouen els comarca. Tanmateix, als esports d’aigües braves càmpings, les residències de cases de pagès i els Els serveis, generalment, es concentren a les tenen una repercussió popular les modalitats de albergs i refugis d’alta muntanya. poblacions més importants. Pel que fa als serveis rafting o hidrospeed. sanitaris, la comarca no disposa de cap centre hospitalari i el més proper és el que hi ha a Tremp. No obstant això, l’oferta sanitària queda coberta per una sèrie de dispensaris municipals. A Sort i Llavorsí hi ha un centre d’assistència primària (CAP). També a la vila de Sort hi ha una seu de la Creu Roja i del Transport Sanitari de Catalunya.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 15 INFORMACIÓ COMARCAL LA XARXA VIÀRIA COMARCAL

L’eix de comunicacions del Pallars Sobirà és la Graells, que té diferents punts de carretera C-13 de Balaguer fins a Esterri, que sortida, des de Lleida o des de seguint la vall de la Noguera Pallaresa passa pels Barcelona. Hi ha servei de bus fins nuclis de Tremp i la Pobla de Segur, on comença a la comarca del Pallars Sobirà i una altra carretera fins a Sort: la N-260 que és fa parades a les poblacions més l’eix pirinenc que ve del Pont de Suert, passa per importants de la comarca. la Pobla de Segur, Gerri de la Sal i fins a Sort, on Actualment l’empresa Alsina es desvia a mà dreta pel Port del Cantó fins a La Graells ha fet una nova línia regu- Seu d’ Urgell. lar comunicant el Pallars Sobirà La C-13, que arriba fins a la Vall d’Isil, passant per amb el Pallars Jussà. Esterri d’Àneu continua fins a Alós d’Isil (Alt Àneu) amb la mateixa denominació i per la C-28 pel port de la Bonaigua fins a Vielha. Diverses carreteres locals hi fan cap, les principals són la L-504 que porta de Llavorsí cap a Tavascan i la L-510 de Llavorsí cap a Àreu. Durant molts anys fou una esperança per a la gent pallaresa la línia de ferrocarril projectada entre Lleida i Saint Girons, seguint la Noguera Pallaresa; aquesta línia, plantejada al darrer quart del segle XIX, no arribà a Tremp fins al 1949 i a la Pobla, on mor, fins al 1951.

A falta de la línia de ferrocarril, el transport públic de viatgers es fa per carretera mitjançant autobusos de la companyia Anònima Alsina

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 16 INFORMACIÓ COMARCAL HISTÒRIA El poblament prehistòric i antic del Pallars Sobirà El primer comte independent és Ramon II cap el Entre 1579-92 la penetració d’hugonots de la part està molt poc estudiat. Són importants els 872. A la mort de Sunyer I (1010) els seus fills francesa va portar fortes commocions al Pallars, monuments megalítics com els dòlmens de divideixen el comtat: que donarà lloc a una llarga que es reflectiren en una lluita generalitzada con- Peramea i Peracalç. guerra civil. Després de dos canvis de dinasties tra les bandes d’emigrats i la gent de ventura, que (Pallars, Comenge,Mataplana) el darrer comte de actuaven com a bandolers. Pallars Hug Roger III fou desposseït del seu territori En la guerra dels Segadors (1640-52), el Pallars (1488) pel seu enfrontament amb la monarquia. va prendre part decididament contra el rei de El rei Ferran II atorgà el comtat a Joan Ramon Castella i les tropes castellanes. Es va crear el Folc I de Cardona i li donà la categoria de terç del Pallars a raó d’un home per cada deu ca- marquesat el 1491. ses i fins i tot es va encunyar moneda per pagar les despeses ocasionades pel manteniment del terç i les obres de defensa que es feren en diferents pobles. Un fet important per al Pallars Sobirà fou l’obertura a partir del 1686 d’un pas per l’estret de Collegats. Es considera que l’ocupació romana es devia arti- En la guerra de Successió el Pallars es va oposar cular des de les ciutats d’Aeso (Isona) i Lugdunum des de bon principi al pretendent Borbó i es va Convenarum (Sant Bertran de Cominges), amb adherir a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria. El una important explotació de les matèries primeres 1713, quan la Conca de Tremp havia caigut sota del territori (fusta, ferro, pells i sal). La romanització les armes de l’exèrcit francès, el general Moragues, del territori va tenir lloc en època medieval i de que es trobava a Sort, intentà impedir l’accés de forma superficial, per la qual cosa ha perviscut les tropes borbòniques al Pallars Sobirà. El decret molta toponímia d’origen preromà (Esterri, Unarre, de Nova Planta abolí l’antiga sotsvegueria de Arrós,...). L’ocupació sarraïna tampoc va compor- Algunes valls, com la d’Àneu, la d’Àssua, la de Pallars i es creà el corregiment de Talarn. El 1719 tar cap hàbitat a la zona, sinó simplement el Cardós i la de Ferrera, tenien els seus consells les històries locals enregistren una invasió de pagament dels impostos habituals. La conquesta propis, que unien l’administració eclesiàstica amb tropes franceses al Pallars que exigiren forts cristiana del Pallars-Ribagorça es produí cap a la civil i es reunien prop de l’església principal. impostos i deixaren els camins infestats de lladres l’any 800 com a iniciativa privada del Pallars Jussà Aquests consells de les valls, estan documentats i miquelets. En temps de la guerra contra Napoleó i Guillem II del Pallars Sobirà. entre els segles XIV i XVIII.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 17 INFORMACIÓ COMARCAL tota la comarca seguí la causa antifrancesa, però d’Esterri, Llavorsí, Espot i Unarre a càrrec de la A desgrat de les promeses dels polítics, la situació la lluita es va desenvolupar gairebé exclusivament Hidroelèctrica de Catalunya. empitjorà a partir del boom industrial espanyol al Pallars Jussà. En canvi, en l’època de les lluites La guerra civil de 1936-39, que va commoure la iniciat al voltant del 1960, però aviat la marginació carlines, especialment entre el 1835 i el 1838, hi comarca i va ser causa de represàlies pels dos de la comarca fou causa del greu fenomen de hagué diferents accions bèl·liques entorn de bàndols, anà seguida d’un període d’intensa l’emigració cap a centres industrials, especialment Collegats, lloc de refugi i resistència dels carlins activitat guerrillera (el maquis), que el 1944 intentà vers Barcelona i que provocà el despoblament de quan es veien acorralats. Fou notable una batalla una invasió frustrada de la Val d’Aran per enllaçar molts pobles de muntanya. El 1966, el partit judi- a Gerri el 1838. amb nuclis que actuaven a Sort i al S de l’estret cial de Sort, que conservava el record del Pallars La nova divisió administrativa i judicial establerta de Collegats. Sobirà històric, es va fusionar amb el de Tremp. pel govern liberal va adscriure el Pallars Sobirà a la província de Lleida i va crear el 1825 el partit judicial de Sort. Vers el 1880 hi hagué un inici d’esperança amb el projecte del tren internacional que havia d’unir Lleida amb Sant Girons, a través del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà (per sota el port de Salau). Hi hagué moviments populars, mítings i entrevistes amb autoritats per a obtenir la realització del projecte, però el tren de Lleida a Sant Girons no va arribar a Tremp fins el 1949 i a la Pobla de Segur l’any següent, on quedà detingut. En canvi, es va obtenir una línia regular d’automòbils des de Tàrrega, que el 1909 va arribar a Gerri i més tard a Sort i a Esterri d’Àneu. El 1911 la companyia Regs i Forces de l’Ebre, coneguda per La Canadenca, va començar els seus treballs al Pallars. El Pallars Sobirà va haver d’esperar la dècada de 1950-60 per veure en territori seu la construcció dels salts d’Alós,

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 18 Informació municipal INFORMACIÓ MUNICIPAL

DIVISIÓ MUNICIPAL La comarca actual comprèn 15 municipis resultat i com a resultat sorgí el terme que oficialment hom de la política d’agregacions i fusions municipals. denomina Vall de Cardós; i els municipis de Llessui Aquesta política, però, no ha solucionat el proble- i Enviny s’incorporaren al de Sort. ma de la manca de població i de recursos El 1971 es fusionaren els termes d’Unarre, Esca- econòmics dels antics municipis. ló i Jou, que formaren el municipi de la Guingueta Dels 34 municipis que formaven el Pallars Sobirà d’Àneu. El 1972 el terme d’Estac s’incorporà al de al començament del segle XX, hom en comptà 30 Soriguera i el de Castellàs de Cantó se segregà després de les modificacions municipals del 1927, de la comarca per fusionar-se al terme de Noves 26 després de les del 1969, 20 després de les del de Segre (Alt Urgell). 1970, 18 després de les del 1971, 16 després de La darrera alteració municipal data de l’any 1976, les del 1972 i els 15 municipis actuals, després de quan el terme d’Altron s’incorporà al de Sort. la darrera modificació de l’any 1976. Les primeres agrupacions municipals es realitzaren el 1927, quan al terme d’Alins de Valferrera s’agregaren els d’Àreu, Norís, Ainet de Besan i Tor i formaren el que fou el terme més gran de la comarca, almenys fins a la creació del municipi d’Alt Àneu. El 1969 es realitzaren noves modificacions municipals: els termes de Peramea, Baen i Montcortès de Pallars es fusionaren amb el de Gerri de la Sal, i el terme de Surp s’incorporà al de Rialp. El 1970 es fusionaren els termes d’Isil, Son, Sorpe i València d’Àneu i formaren el municipi d’Alt Àneu; el d’Estaon es fusionà amb el de Ribera de Cardós,

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 20 INFORMACIÓ MUNICIPAL ALINS COMUNICACIONS Des de La Pobla de Segur, passant per Sort i Llavorsí s’hi arriba fàcilment per la carretera local L-504 des de la seva cruïlla amb la C-13. Aquests nuclis també s’hi pot arribar des d’Andorra passant pel Port de Cabús.

FESTES Sant Joan i la Festa Major, el 24 de juny . Sant Extensió: 183,2 km2 Vicenç ,el 22 de gener. També hi ha dos aplecs: el Població (2002): 272 habitants de Buiro i el de Santa Maria d’Alins. Densitat: 1,48 hab/km2 Les principals activitats econòmiques són A l’escola se celebra especialment el Dijous Gras. Altitud: 1048 m l’agricultura , la ramaderia i l’aprofitament forestal Codi postal: 25574 (fusta), la construcció i l’hosteleria. MONUMENTS I MOSTRES D’ART Església de Sant Vicenç (barroc). DESCRIPCIÓ GENERAL NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME Església pre-romànica de Sant Feliu. El municipi d’Alins està format per la Vall Ferrera i Alins,Tor, Norís, Ainet de Besan , Araós i Àreu. Conjunt arquitectònic de la força d’Àreu. la Vall de Tor. Consta d’una gran tradició excursio- El Colomer i la Torre Presó d’Alins. nista i muntanyenca. Un del límits del seu terme EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Església de Santa Maria de la Torre. és la Pica d’Estats, amb 3.143 metres d’alçada 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 Ermites de Sant Quirc d’Alins, Sant Francesc essent el sostre de Catalunya, però hi ha molts 143 826 741 635 355 294 287 272 d’Araós (església visigòtica, la més antiga del cims dels més alts del Pirineu. També es troben Pallars), etc estanys com Sotllo, Baborte i Baiau, i refugis. RESUM HISTÒRIC El nom de Vallferrera apareix els anys 1076 i 1078 ECONOMIA sota el domini del comte del Pallars Jussà. A principis del segle XII va passar al domini dels comtes del Pallars Sobirà. Posteriorment va ser adquirida pel vescomtes de Castellbò. La vila ha sigut sempre la capital administrativa de la vall. Formava part del quarter de Tírvia dins del vescomtat de Castellbò. Àreu

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 21 INFORMACIÓ MUNICIPAL

ALT ÀNEU COMUNICACIONS S’hi arriba per carretera C-28 després de passar Esterri direcció cap al Port de la Bonaigua i les carreteres locals que arriben als diferents pobles. Hi ha una pista forestal que comunica per la vall del Noguera cap a Montgarri i el Pla de Beret. Es pot arribar a França passant pels ports de Salau 2 Extensió: 217,8 km i Aulà. Població (2002): 442 habitants 2 FESTES Densitat: 2,03 hab/km La vetlla de Sant Joan es fa la baixada de les falles Altitud: 1076 m EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ (torxes) a Isil, festa declarada d’interès nacional. Codi postal: 25587 MONUMENTS I MOSTRES D’ART DESCRIPCIÓ GENERAL 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 Sant Joan d’Isil, Sant Llorenç d’Isavarre, Sant 1924 1067 1078 800 480 333 375 442 Limita al N amb el departament francès de l’Arieja, Andreu de València i Sant Lliser i el pont d’Alós, Sant Martí de Boren, Sant Serni i l’ermita de la de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME mare de Déu de les Neus d’Àrreu (té una talla Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot romànica de la verge),Sant Pere de Sorpe. i a l’O amb Salardú (Val d’Aran). El terme comprèn València d’Àneu, Isil (o Gil), Alós d’Isil (o de Gil), El conjunt monumental de Sant Just i Pastor de Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre, Boren i Unarre. quatre sectors que corresponen als antics Son (retaule gòtic i pintures murals, les piques municipis annexats. beneitora, baptismal i la d’olis). S’ha de remarcar el bosc impressionant de la Mata RESUM HISTÒRIC Alós: Necròpolis medieval. de València i el de Bonabé. .Des d’un punt de vista històrico-cultural, el municipi ECONOMIA és inseparable de la història de la vall d’Àneu, a la L’expansió de Baqueira Beret cap a aquesta zona qual pertany. ha fet que augmenti molt la construcció i el sector El castell de València apareix documentat el 1281. serveis. Tingué un paper destacat en les lluites entre el comte Hug Roger III i la Corona. Va sofrir un setge de tres anys. El territori va formar part del Pagus Anabiensis, dins del comtat de Pallars.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 22 INFORMACIÓ MUNICIPAL

COMUNICACIONS BAIX PALLARS S’hi arriba per la carretera N-260 i les carreteres locals porten fins a la resta de nuclis.

Extensió: 129,4 km2 FESTES Població (2002): 350 habitants Gerri de la Sal: 3r diumenge d’agost, es balla La Densitat: 2,70 hab/km2 Morisca. Altitud: 591 m Peramea: 1r. cap de setmana de juliol i 28 de Codi postal: 25574 desembre. Montcortés: 29 de setembre. Bretui: Darrer diumenge d’agost. DESCRIPCIÓ GENERAL EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ El municipi de Baix Pallars es troba situat a la zona MONUMENTS I MOSTRES D’ART meridional del Pallars Sobirà. 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 Monestir de Santa Maria, el pont romànic, la casa 2603 1562 1448 109 622 413 551 350 de la Sal (Alfolí) i els salins a Gerri. Nucli medieval a Peramea (torre de Colomers, ECONOMIA NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME castell, església de Sant Cristòfol. Els seus habitants viuen dels serveis i la ramaderia Gerri de la Sal, El Comte, Balestui, Sellui, Ancs, Esglésies romàniques de Cortscastell, Baén, (bovina, ovina i porcina). És un municipi ric en Peramea, Bretui, Cortscastell, Mentui, Montcortés, Buseu, Espluga i Solduga. espais naturals i en patrimoni cultural (bosc de Cabestany, Peracalç, Baen, Enseu, Bresca, Dòlmens de la Cabana de la Mosquera de Cuberes, estany de Montcortés, salins,..). Useu, Sant Sebastià, Castellnou, Cuberes, Peramea i Peracalç. Sarroca, Solduga, Buseu.

RESUM HISTÒRIC Gerri de la Sal és un poble d’origen medieval. Te- nia la clàssica estructura d’una vila tancada, en certa manera emmurallada. Els salins són els que varen donar el nom a la Vila. Hi va haver poblaments antics com ho demostren els dòlmens de Peramea i Peracalç.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 23 INFORMACIÓ MUNICIPAL

ESPOT RESUM HISTÒRIC Els nuclis del municipi van estar integrats en la Extensió: 97,3 km2 Vall d’Àneu i van ser domini dels comtes del Pallars Població (2002): 320 habitants i desprès, des de la fi del s XV fins a l’abolició de Densitat: 3,29 hab/km2 les senyories, dels ducs de Cardona i marquesos Altitud: 1318 m de Pallars. Espot és esmentat com a parròquia en Codi postal: 25597 l’acta de consagració de la catedral de La Seu (839). El castell de Llort és esmentat el 950 i ho és moltes vegades com a punt de defensa en les lluites DESCRIPCIÓ GENERAL medievals. La vall d’Espot va ser infeudada el 1315 Situat a la vall del riu Escrita, tradicionalment aïllat a Berenguer de Finestra. per la seva situació geogràfica, ha experimentat ECONOMIA una formidable transformació amb la creació del Basada en el sector serveis per a atendre al COMUNICACIONS Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant turisme que visita el Parc Nacional i les centrals La C-13 té un desviament, al començament de Maurici i les pistes d’esquí alpí d’Espot-Esquí. hidroelèctriques. l’embassament de la Torrassa, que arriba fins a Hi ha més de 20 estanys d’origen glacial i els Espot. Hi ha una carretera local que porta des massissos de Ratera, Subenuix, Pui de Linya, d’Espot al Port de la Bonaigua passant per Jou i Amitges i els Encantats, entre d’altres. Son.

FESTES EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Se celebra l’Aplec i la festa de Sant Maurici el dia 22 de setembre. 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 MONUMENTS I MOSTRES D’ART 552 310 313 607 269 224 272 320 Conserva una torre de defensa de planta circular NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME (s XII-XIII), el pont romànic sobre el riu Escrita. L’església parroquial té una porta barroca. El poble d’Espot és el centre tradicional del municipi, que comprèn a més del poble d’Estaís, el despoblat de Novelles i l’antic castell de Llort Prades

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 24 INFORMACIÓ MUNICIPAL

ESTERRI D’ÀNEU FESTES Se celebren el 22 de gener (sant Vicenç), Carnestoltes, El Dijous Gras (es balla el ball de l’Hereu Riera). Els Veïnats (Octava de Corpus), l’aplec de Santa Maria d’Àneu ( 1 de maig), la Processó dels Jueus durant la Setmana Santa. Extensió: 8,5 km2 Població (2002): 677 habitants MONUMENTS I MOSTRES D’ART Densitat: 79,64 hab/km2 L’església de Sant Vicenç (s.XVIII). Té una sola Altitud: 957 m nau i sis altars laterals. El campanar és de torre quadrada i el segon cos vuitavat, amb coberta Codi postal: 25580 RESUM HISTÒRIC piramidal. La portalada és neoclàssica. DESCRIPCIÓ GENERAL Poble de tradició mil·lenària, la primera El pont romànic és d’estil romànic tardà, Esterri d’Aneu és el centre geogràfic, econòmic, documentació escrita data de l’any 839. començaments del segle XIII. Té dues arcades, social i cultural de la vall d’Àneu. Les primeres cases es varen construir, seguint els una arcada central de mig punt, i una altra S’assenta sobre un pla verd de 2 Km. d’amplada cànons feudals, al peu de la muntanya a l’empara d’occidental amb un arc lleugerament rebaixat. per 4 Km. de llargada, la major part del qual és del castell de València. Les posteriors expansions La Creu de terme és una creu renaixentista de zona verda. colonitzen el pla, seguint el curs del riu, la Noguera 4,97 metres d’alçada. Consta d’una base formada Pallaresa. ECONOMIA per quatre graons, columna i estela discoidal . Fou El Pagus Anabiensis, històric, tingué un règim La seva economia està basada en el sector construïda, segons diu la tradició, l’any 1623 pels propi, basat en els seus antics privilegis, usos i francesos. serveis. El nombre d’explotacions agroramaderes costums, que li donava un govern i un estatut jurídic va disminuint progressivament i a nivell d’indústria propi. només subsisteix la producció d’energia hidroelèctrica. COMUNICACIONS La C-13 (Eix dels Pallars) va des de Lleida a Esterri d’Àneu. La C-28 va des d’Esterri d’Àneu fins a Vielha, EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ creuant el Port de La Bonaigua. S’arriba a la fron- 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 tera amb França per la N-230 a les poblacions de 847 707 548 511 650 586 611 677 Bossost i d’Eth Pont de Rei.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 25 INFORMACIÓ MUNICIPAL

ESTERRI DE CARDÓS COMUNICACIONS

S’hi arriba fàcilment des de Llavorsí on hi ha la desviació de la carretera C-13.

FESTES Extensió: 16,6 km2 Se celebra la festa Major d’Arròs de Cardós Població (2002): 77 habitants La festa major es celebra el segon diumenge Densitat: 4,64 hab/km2 d’octubre i el 25 de gener. Altitud: 1212 m Codi postal: 25571 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MONUMENTS I MOSTRES D’ART DESCRIPCIÓ GENERAL Esglésies romàniques de Sant Pere i Sant Pau Esterri de Cardós és un municipi situat a la Vall de 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 d’Esterri de Cardós. Cardós, a la comarca pirinenca del Pallars Sobirà. 342 192 205 154 80 64 80 77 Santa Maria de Ginestarre (retaule).

ECONOMIA L’activitat econòmica és quasi exclusivament la NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME ramaderia ( oví, boví i esquí). Comprèn els pobles de Benante, Arròs, Esterri de Només existeix un establiment del tipus Cardós i Ginestarre. «residència de pagès». També existeix una estació d’esquí nòrdic munici- RESUM HISTÒRIC pal denominada «Pla de Negua». Els nuclis que formen el municipi formaven part del comtat de Pallars, a la fi del s. XV passaren als ducs de Cardona i marquesos de Pallars, que mantingueren la jurisdicció fins la fi de l’Antic Règim.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 26 INFORMACIÓ MUNICIPAL

El vescomte de Castellbó va comprar una bona FARRERA part del territori als comtes de Pallars l’any 1272. Va formar part del quarter de Tírvia. Vam tornar a la Corona el 1548. Extensió: 61,9 km2 COMUNICACIONS Població (2002): 95 habitants Densitat: 1,53 hab/km2 De Tírvia on arriba una carretera local procedent Altitud: 1294 m de Llavorsí surt una carretera que es bifurca als Codi postal: 25595 nuclis o les pistes forestals porten als nuclis més apartats.

DESCRIPCIÓ GENERAL EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ FESTES Festa Major de Farrera el 15 d’agost. El terme municipal de Farrera, en contacte amb 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 Festa Major de Burg el 23 d’agost. l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca i comprèn 627 444 469 334 92 89 88 95 tota la coma de Burg i una bona part dels vessants MONUMENTS I MOSTRES D’ART de la dreta de la Ribalera. NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME Església parroquial de Sant Roc de Farrera, amb El terme comprèn a més del poble de Burg, cap un portal per on s’accedeix a la població. ECONOMIA del municipi, els pobles de Farrera, Monteclado, Església romànica de Santa Eulàlia d’Alendo. Les principals activitats econòmiques són Mallolis, Glorieta de Montesclado i Alendo, els Talla romànica de Santa Julita a Sant Quirze de l’agricultura i la ramaderia. masos de les Bordes de La Coma, les Bordes Glorieta de Montesclado. de Bedet i les Bordes de Tressó, el santuari de La Mare de Déu de la Serra de Farrera. la Serra i el santuari de Santa Magdalena de Ribalera, que dóna nom al riu que drena la Ribalera.

RESUM HISTÒRIC Els llocs més antics documentats són els d’Alendo, Farrera i Burg, que figuren entre les parròquies de l consagració de la catedral d’Urgell, datada el 839.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 27 INFORMACIÓ MUNICIPAL LA GUINGUETA dels Marquesos del Pallars i Ducs de Cardona.

COMUNICACIONS Carretera C-13 va des de Lleida a Esterri travessa la població de la Guingueta: D’aquesta carretera i de la C-28 que va d’Esterri fins a Vielha surten les carreteres locals que arriben a les diverses poblacions. 2 Extensió: 108,4 Km FESTES Població (2002): 328 habitants Escaló: Mercat medieval durant el primer cap de Densitat: 3,02 hab/km2 setmana de juliol i la festa major el tercer cap de Altitud: 919 m setmana d’agost. Codi postal: 25597 Escalarre: 1r. cap de setmana de juliol. DESCRIPCIÓ GENERAL Estaron: Últim dimecres d’agost. És un petit poble que dóna nom al nou municipi, EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Berrós Jussà: 25 de juliol. resultant de la fusió dels de Jou, Escaló i Unarre i Jou: Al juny per Sant Pere. 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 que està situat a l’entrada del pantà de la Torrasa. Cerbi: 7 d’agost. 1911 1126 1021 868 404 261 270 328 La Guingueta: 3r.dissabte de juliol. NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME Berròs Jussà, Berròs Sobirà, Burgo, Cerbi, Dorve, MONUMENTS I MOSTRES D’ART Escalarre, Escalò, Escart, Estaron, Gavàs, La Diverses joies romàniques es troben arreu del seu Guingueta d’Àneu, Jou, Llavorre i Unarre. terme: Escalarre: Altar major gòtic i església romànica de RESUM HISTÒRIC Santa Maria d’Àneu. El poble de La Guingueta es va establir al voltant Escaló: Vila closa, torre de Guaita (sXI) i el d’un antic hostal, que li va donar el nom i va for- monestir romànic de Sant Pere del Burgal. ECONOMIA mar una petita caseria residencial i hotelera. Alguns Escart: L’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Basada en el sector serveis, hosteleria i pobles apareixen en l’acta de consagració de la Jou: Retaule barroc de l’església de sant Pere del instal·lacions per a la pràctica d’esports nàutics Seu. Van formar part del comtat del Pallars, s XVIII. en aigües tranquil·les. desprès Unarre: Conjunt monumental.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 28 INFORMACIÓ MUNICIPAL INFORMACIÓ MUNICIPAL LLADORRE FESTES Lladorre: 29 de juliol i 11 de novembre. Aineto: 9 de setembre i 11 de novembre. Boldís Sobirà: 30 de setembre i 21 de gener. Boldís Jussà: 29 de juny i 16 de gener. Tavascan: 5 d’agost. Lleret: Sant Corneli al setembre. Extensió: 147,0 km2 Població (2002): 224 habitants Densitat: 1,52 hab/km2 Altitud: 1052 m Codi postal: 25576 DESCRIPCIÓ GENERAL Aquest terme Municipal és fronterer amb França, i s’allargassa per tota la capçalera de la Vall de EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Cardós. Es poden fer unes excursions magnífiques, passant per les innombrables pistes 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 forestals, fins arribar als estanys de Naorte, 798 592 606 397 239 217 212 224 Certescan, ( el més gran del Pirineu ) Mariola etc., NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME com també als pics de Sotlló, Mont Roig etc. Els El seu Municipi el formen: Aineto, Boldís Jussà, MONUMENTS I MOSTRES D’ART seus rius de Lladorre i Tavascan són l’atracció dels Boldís Sobirà, Lladorre, Lleret, i Tavascan. pescadors per la bona qualitat de les seves truites. Casa Serra: Església romànica de Santa Eulàlia. Aineto: Església de Sant Romà (romànica) ECONOMIA . RESUM HISTÒRIC Boldís Sobirà: Retaule barroc a l’església. Basada en el sector serveis, hosteleria i Tavascan i els dos Boldís són nomenats a l’acta Boldís Jussà: Retaule barroc a l’altar major i als instal·lacions per a la pràctica d’esquí. També és de consagració de la Catedral d’Urgell en el 839 laterals. força important la pesca de truita. Té una important Tavascan: pont de pedra medieval. massa forestal. La pràctica totalitat de les terres COMUNICACIONS Lladorre: Pont medieval, castell i llobatera. conreades són dedicades a prats de dall. S’hi arriba per la carretera que puja de Sort C-13 i a Llavorsí s’agafa la que va a Tavascan L-504.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 29 INFORMACIÓ MUNICIPAL RESUM HISTÒRIC LLAVORSÍ La jurisdicció dels diferents llocs del municipi no va ser homogènia. Llavorsí és esmentat el 1163 en unes donacions al monestir de Gerri, el castell de Gilareny va tenir un paper defensiu important i Aidí pertanyia al Comtat de Pallars, Arestiu i Baiasca al comte de Castellbó i Monternatró i Romadiu al vescomtat de Vilamur. 2 Extensió: 68,5 Km COMUNICACIONS Població (2002): 286 habitants Carretera C-13 de Lleida a Esterri Densitat: 4,17 hab/km2 Altitud: 811 m ECONOMIA FESTES Festa Major per Santa Anna: 26 de juliol. Codi postal: 25595 Llavorsí ha sofert, en els darrers anys, un Aplec al santuari de Biuse: Segon diumenge de DESCRIPCIÓ GENERAL important desenvolupament gràcies als esports maig. La vila de Llavorsí, cap administratiu, es troba a la d’aventura i és el punt de partida de la majoria d’ Concurs de Gossos d’Atura: Tercer diumenge confluència de la Noguera Pallaresa amb la activitats aquàtiques que es realitzen en les d’agost. Noguera de Cardós. El territori molt muntanyós excepcionals aigües de la Noguera Pallaresa. El és en gran part boscat o cobert de pasturatges. municipi de Llavorsí també és famós per les MONUMENTS I MOSTRES D’ART antigues lloseres. Sant Bartomeu de Baiasca ( s.XI ). Sant Cerni de Baiasca (pintures murals autèntiques del s. XII ). Santa Eulàlia de Llavorsí, datada a finals del segle XII. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Sant Jaume d’Arestui. Santuari de Biuse, on podia estar el primitiu poblat 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 de Llavorsí. El 1985 es van trobar un gran nombre 1017 662 686 588 461 279 273 286 de peces de l’edat de bronze a prop d’aquesta NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME ermita. Aidí , Arestui, Baiasca , Monternartró, Romadriu El castell de Giralareny, el «Castellot» .És iSant Romà de Tavernoles. considerat el darrer reducte del comtat de Pallars.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 30 INFORMACIÓ MUNICIPAL RIALP controlava el pas cap a la vall d’Àssua i les valls de l’Alt Pallars. En un principi, era una torre o una avançada del castell de Surp, el terme del qual arribava fins al Noguera i al riu de Sant Antoni. La població, que havia estat closa, conserva l’arcada gòtica del Portal del Torrent de Sant Antoni, per on passava el camí ral de la Ribera i una de les torres de defensa (Virós). Extensió: 63,3 km2 COMUNICACIONS Població (2002): 554 habitants El poble s’estén al llarg de la vía principal de la Densitat: 8,75 hab/km2 ECONOMIA comarca, la C-13 que va de Lleida a Esterri. Altitud: 725 m Les principals activitats econòmiques són el FESTES Codi postal: 25594 comerç, l’hosteleria, la construcció, els esports Sant Cosme i Sant Damià, el 26 de setembre. d’aventura, l’esquí i també hi ha una serradora. Carnaval amb els balls de la Passa i l’Esquerrana DESCRIPCIÓ GENERAL La Festa Major, el 15 d’agost. Es balla el Ball de La vila de Rialp es troba a la dreta de la Noguera Rigodons. Pallaresa, a la seva confluència amb el riu de Sant Es va recuperar el Joc de Bitlles. Antoni, sortida natural de la vall d’Àssua El municipi A l’estiu se celebra el Festival de Música de la Vila EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ s’estén a banda i banda de la Noguera Pallaresa. de Rialp. 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 MONUMENTS I MOSTRES D’ART 1296 890 929 595 656 437 527 554 El carrer del Mig (porxades), el Raval, el castell NUCLIS DE POBLACIÓ des d’on es té una vista general de la vila closa, El terme comprèn la vila de Rialp, cap administratiu l’Església de Ntra. Senyora de Valldeflors, la petita del municipi, els pobles de Surp, Beraní (o Brani), església dels Sants Patrons Cosme i Damià. Caregue, Escàs, Rodés i Roní. Església de Surp (St. Iscle i Sta. Victòria) d’estil RESUM HISTÒRIC romànic llombard. El retaule, les imatges i les La vila de Rialp té el seu origen en el castell pintures de l’església es troben a diversos museus enclavat en una zona estratègica des d’on es de Catalunya i EUA.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 31 INFORMACIÓ MUNICIPAL SORIGUERA S’hi accedeix per la CN-260 que travessa longitudinalment tot el municipi i des de la qual, mitjançant carreteres locals, s’accedeix a la totalitat del nuclis.

FESTES A Llagunes el 10, 11, 12 d’agost. A Estac el 14 i 15 d’agost. Extensió: 106,4 km2 A Escós el 14 i 15 d’octubre. Població (2002): 325 habitants A Vilamur del 15 al 18 d’agost. Densitat: 3,05 hab/km2 A Tornafort el 24 i 25 d’agost. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Altitud: 1192 m Se celebra l’Aplec d’Arboló el primer diumenge de maig. Codi postal: 25593 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 DESCRIPCIÓ GENERAL 1638 962 1111 850 425 291 309 325 MONUMENTS I MOSTRES D’ART El municipi de Soriguera llinda amb els municipis El vilatge medieval de Santa Creu de Llagunes. NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME de Sort, Rialp i Llavorsí al nord, Baix Pallars al Castell i Capella de Sant Andreu (s.XII) de Sud i Oest i a l’Est amb la Comarca de l’Alt Urgell, Freixa, Rubió, Llagunes, Soriguera, Vilamur, Malmercat. on s’accedeix pel Port del Cantó. El municipi té Embonui, Puigforniu, Tornafort, Malmercat, Baro, El Santuari de la Mare de Déu d’Arboló és un edifici com a sostre el Pic de l’Orri ( 2.439 m.). Escós, Estac, Arcalís Mencui i el Santuari d’Arboló. romànic, de mitjans del segle XII. RESUM HISTÒRIC ECONOMIA Es tracta d’un municipi eminentment rural, amb L’origen històric del terme se centra en l’antic catorze pobles petits dedicats principalment a la castell de Vilamur que presidint la vila del seu nom ramaderia. donà nom al llinatge pallarès dels Vilamur i a la jurisdicció feudal de l’antic vescomtat. L’actual municipi de Soriguera es va crear el 1972 quan al terme tradicional de Soriguera li fou annexat el municipi d’Estac. COMUNICACIONS

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 32 INFORMACIÓ MUNICIPAL SORT va ésser la residència dels comtes de Pallars i, des del 1491, dels governadors que administraven el marquesat de Pallars en nom dels Cardona. Té mercat des del 1818 concedit pel rei Ferran VII. COMUNICACIONS S’hi accedeix des del Pallars Jussà i l’Alt Urgell, per la CN-260, la qual travessa longitudinalment tot el municipi i des de la qual, mitjançant carreteres 2 Extensió: 105,1 km locals, s’accedeix a la totalitat del nuclis. Població (2002): 1895 habitants Densitat: 18,03 hab/km2 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ FESTES Altitud: 692 m 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 Fira de la tardor ( 7 i 8 de novembre). Codi postal: 25560 3405 2478 2263 1969 1962 1543 1718 1895 Festa Major: 1 d’agost, es ballen Els Rigodons. DESCRIPCIÓ GENERAL NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME Fira de Sant Joan: Xollada d’ovelles amb tisora. El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del El terme comprèn, a més de la vila de Sort, els Carnaval amb Calderada i Ball de la Passa. barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall pobles d’Altron, Bernui, Enviny, Llarvén, Llessui, MONUMENTS I MOSTRES D’ART Montardit de Dalt, Olp, Ribera de Montardit, Saurí d’Àssua. Limita al nord amb el municipi d’Espot, a Pujalt: Museu de les Papallones. Sorre, la Bastida de Sort i Pujalt, la caseria de l’est amb Rialp, al sud i al sudoest amb Soriguera, Sort: Restes de l’antic castell dels Comtes de Bressui, els masos de Castellviny, el despoblat de i a l’oest amb Gerri de la Sal i la Torre de Cabdella. Pallars. ECONOMIA Pernui i els antics llocs de la Torre, Torena i La seva economia està basada en el sector Menauri. serveis. Com a capital de comarca s’hi troben les RESUM HISTÒRIC oficines comarcals. Té molta importància el sec- La vila de Sort és esmentada el 1069 com a tor turístic dels esports d’aventura en aigües possessió de l’església d’Urgell. Va tenir un paper braves i l’esquí. molt important durant les contínues revoltes durant l’Edat Mitjana i en posteriors invasions estrangeres. Aviat esdevingué la principal població i la capital del comtat de Pallars Sobirà. El castell de Sort

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 33 INFORMACIÓ MUNICIPAL TÍRVIA vescomte de Castellbò Roger Bernat III de Foix, territoris amb què es va constituir el quarter de Tírvia, de l’esmentat vescomtat, que incloïa també la Ribalera. Pel caràcter estratègic del lloc, fou una vila totalment fortificada i sofrí vicissituds bèl·liques en diverses èpoques. Aquesta privilegiada situació provocà que fos gairebé destruïda del tot durant la Guerra Civil. Extensió: 8,5 km2 COMUNICACIONS Població (2002): 120 habitants Des de Llavorsí s’agafa la carretera local L-504 Densitat: 14,11 hab/km2 fins a la cruïlla que porta a Tavascan , agafant la L- Altitud: 991 m 501 i posteriorment la carretera a la dreta que por- Codi postal: 25595 ta a Burg i Farrera. DESCRIPCIÓ GENERAL EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Situat a la vall més baixa de la Noguera de Cardós, 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 FESTES forma una clotada (envoltada pels pics de la 516 405 285 213 133 109 116 120 Festa Major i la fira de tardor el 23 d’octubre Se celebra la processó dels “Armats” per Setmana Cabana, dels Malls, de l’Orri, de Vallalta i del Far- NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME ro) on conflueixen, a més de la vall de Cardós, la El municipi de Tírvia el formen els pobles següents: Santa. vall Ferrera i la coma de Burg. La Bana, Terveu i la pròpia Tírvia. El poble es troba en un replà del serrat del Farro, MONUMENTS I MOSTRES D’ART Capella de la Pietat: D’estil gòtic (S. XII-XIV). Dins damunt mateix del riu de Glorieta, entre les RESUM HISTÒRIC la capella hi ha nou esteles discoïdals o pedres de confluències de la Noguera de Cardós amb aquest L’església parroquial (Sant Feliu) és cap cementiri medievals. riu i amb la Noguera de Vallferrera. El nom signifi- d’arxiprestat, esmentada ja al 839. Al ca tres vies, la qual cosa reforça la situació començament del segle XII pertanyia al bisbe estratègica que ocupa. d’Urgell i el 1225 a Guillem de Bellera, que va concedir aquell any una carta de franqueses. La ECONOMIA vila i el castell de Tírvia (esmentat ja el 1120) els La població es dedica al sector serveis i a va comprar el comte del Pallars el 1272, ramaderia i agricultura. juntamentamb la vall Ferrera i la coma de Burg, al

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 34 INFORMACIÓ MUNICIPAL VALL DE CARDÓS FESTES Ribera de Cardós: 8 de setembre i la segona Pasqua. Cassibrós: Festa major per Sant Pere i Sant Pau. Surri el 10 d’agost. Ainet el 15 d’agost. Extensió: 56,2 km2 Població (2002): 336 habitants MONUMENTS I MOSTRES D’ART Densitat: 5,98 hab/km2 L’església parroquial de St. Maria de Ribera, Altitud: 898 m romànica, amb un notable campanar de planta Codi postal: 25570 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ quadrada i una magnifica creu de terme del segle 1860 1900 1930 1950 1970 1986 1996 2002 XV. 1153 688 804 593 372 324 326 336 DESCRIPCIÓ GENERAL El pont medieval romànic de Cassibrós. El terme comprèn el sector més baix de la Vall de NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME El despoblat fortificat de Sant Martí del Pui a Cardós que inclou pràcticament tota la vall Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Ainet de Cardós. secundària d’Estaon. Estaon, Lladrós, Ribera de Cardós i Surri. El pont medieval de la Mare de Déu a Lladrós. Algunes cases pairals de considerables ECONOMIA RESUM HISTÒRIC dimensions com Casa Mill o Casa Pubill. Disposa d’un important turisme, facilitat per les La vall va pertànyer als comtats de Pallars, més òptimes condicions que la vall ofereix, així com endavant als Cardona i als marquesos dels Pallars. d’una important indústria de transformació de la Aquest municipi rep el nom des d’abans del segle fusta. XIX. Desprès, hi hagué una modificació als A Estaon es preparen artesanalment melmelades municipis, de forma que cada un tenia el seu propi i a Ainet s’elaboren embotits típics i iogurts. nom. A partir del 1970 es donà el nom de Vall de Cardós. COMUNICACIONS S’hi arriba per la carretera que puja de Sort C-13 i a Llavorsí s’agafa la que va a Tavascan L-504.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 35 Entorn natural Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL

RecursosRecursos educatiuseducatius dede l’entornl’entorn naturalnatural

Espais protegits Estanys Altres

ElEl PallarsPallars SobiràSobirà

Comarca del Pallars Sobirà 1 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL

Espais protegits

3 1. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 2. Parc Natural de l’Alt Pirineu 3. Reserva Nacional de caça de Boumort

Comarca del Pallars Sobirà 2 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL 1. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es troba situat a l’extrem nord-occidental de Catalunya en plena serralada dels Pirineus. Presenta doncs tots els elements característics de l’alta muntanya. Creat per Decret el 21 d’octubre de 1955, és l’únic parc nacional existent a Catalunya. La seva superfície total de 40.852 ha. es troba repartida entre quatre comarques pirinenques: El Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. Està dividit en dos sectors ben diferenciats: Sant Maurici al Pallars Sobirà, accessible des de la Vall d’Espot, i Aigüestortes a l’Alta Ribagorça, que té la seva entrada per la vall de Boí. L’empremta glacial és el tret més rellevant d’aquest espai protegit, reflectida per la gran quantitat d’estanys. Actualment, gairebé 200 espècies de vertebrats viuen dins del Parc; d’aquest nombre, unes dues terceres parts són aus. Entre els mamífers cal destacar l’isard, el porc senglar, l’ermini, la marmota i el cabirol. Entre les aus el picot negre, el gall fer, el rar mussol pirinenc i el trencapinyes, el voltor , l’àguila daurada i el trencalòs, la perdiu blanca, etc. Les parts més baixes del Parc Nacional constitueixen el domini dels boscos caducifolis (bedoll, roure martinenc,..) i de les pinedes de pi roig. Els avets s'estenen per les obagues fins als 1.900 m aproximadament, i deixen pas al pi negre (Pinus uncinata) que forma boscos més esclarits amb un sotabosc arbustiu molt important de neret , nabiu i ginebró. Els prats alpins constitueixen el límit superior del bosc, on es localitzen nombroses espècies de la flora alpina. Comarca del Pallars Sobirà 3 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL 2. Parc Natural de l’Alt Pirineu S’extén per les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, per 15 municipis i quasi 70.000 hectàrees. Destaca la presència de zones de gran interès geològic com per exemple l’Estany de Certascan, que és l’estany glacial més extens de Catalunya; o la Cigalera de l’Obaga de Valeran que constitueix un dels avencs més profunds del territori català. S’hi localitza, també, un nombre significatiu d’espècies de flora d’especial singularitat i interès, boscos caducifolis mixtos, bedollars de bedoll pubescent (Betula pubescens), fagedes i avetoses mixtes. En aquesta zona es poden trobar un alt nombre d’espècies d’interès de la fauna vertebrada, algunes en situació d’amenaça o vulnerabilitat. Un dels principals valors de la riquesa d’aquesta zona és el seu extens patrimoni arqueològic i arquitectònic, l’exponent més significatiu del qual és l’art romànic.

Comarca del Pallars Sobirà 4 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL 3. Reserva Nacional de Caça de Boumort La Reserva té una extensió de 13.097 ha i va ser creada l’any 1991. Es troba situada al Prepirineu occidental català, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre, i abasta tot un seguit de serralades d’entre les quals destaquen les de Boumort, Carreu, Cuberes i de Batsacans. L’altura màxima de la Reserva s’assoleix al pic de Boumort (2.077 m), al Pi Sec (1.917 m) i al del Cap de Carreu (1.848 m). La vegetació representa pràcticament tots els estatges altitudinals llevat de l’alpí. Però el paisatge dominant és de caràcter submediterrani amb pinedes secundàries de pinassa i de pi roig que se situen dins el domini de la roureda de fulla petita. Cal destacar la presència de cinc plantes estrictament protegides dins d’aquest espai que són: Aquilegia pyrenaica, Narcissus alpestris, L’espècie característica és el cérvol. Destaca també Astragalus danicus, Thymelaea nivalis i Pulsatilla la presència de l’isard, del cabirol i la daina. És alpina. força abundant el porc senglar. Destaca la presència del gall fer, el picot negre, el mussol pirinenc i la becada, també podem observar la perdiu roja, la perdiu xerra, el conill i la llebre europea; i als cingles i penya-segats no ens serà gens dificultós d’observar els grans rapinyaires, com ara el trencalòs, el voltor, l’aufrany, el falcó pelegrí o l’àliga daurada. Comarca del Pallars Sobirà 5 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL

1 1

Estanys

2 1. Estanys glaciars d’alta muntanya 2. Estany de Montcortés

Comarca del Pallars Sobirà 6 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL 1. Estanys Glaciars d’alta muntanya

El Pallars és conegut per les aigües estancades, amb uns noranta estanys d’origen glacial. Són rars els ben conservats fora dels massissos granítics, car l’erosió actual tendeix a rebaixar les parets i a terraplenar els fons dels altres. Molts d’aquests estanys han vist incrementada la capacitat per efecte de les recloses hidroelèctriques; molts, a l’hivern, es glacen, i alguns romanen glaçats tot l’any, tot i que en profunditat la temperatura es manté estable a 4ºC. Malgrat que molts alimentin peixos, les aigües són tan pures que mostren un color negrenc, car la llum solar no hi troba partícules sòlides on reflectir-se. Els més grans es troben a una altitud que no sobrepassa els 2500 m. Cal esmentar l’estany de Barbote, a 2340 m d’altitud i amb una superfície de 9234 ha; el de Certescan , el més gran, que és a 2234 m d’altitud i fa 1325 m de llargada i 104 m de profunditat.. En canvi el conegut estany de Sant Maurici, a 1920 m d’altitud, té una profunditat mitjana de 17 m i 900 de llargada, amb un volum de 2,6 hm3, prou inferior al de Peguera, de 12 hm3 de volum i 69 m de profunditat, a 2325 m d’altitud. Molts d’ells presenten una vegetació lacustre molt vulnerable a la presència humana, ja que està formada per plantes aquàtiques alhora rares i escasses. Comarca del Pallars Sobirà 7 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL 2. Estany de Montcortés

L’estany de Montcortés està situat a ponent del poble, a 1031 m d’altitud. S’hi accedeix des de Gerri de la Sal per la carretera local que comunica D’alimentació parcialment subterrània, perquè no aquesta població amb La Pobleta de Bellveí hi ha cap riu que l’alimenti, el seu nivell, variable passant pel Pla de Corts. no depèn immediatament de les pluges. Les seves Està inclòs dins dels espais d’interès Natural de aigües van a parar al riu Flamicell a la veïna Catalunya pels valors naturals que conserva. A comarca del Pallars Jussà. diferència de tots el altres de la comarca, aquest, El voltant de l’estany està cobert per un canyissar és d’origen càrstic, és a dir, resultat de on crien nombrosos ocells aquàtics i amfibis. l’enfonsament de les calcàries que componien el sostre (relacionades amb la serra de Peracalç) per dissolució en l’aigua acidulada que hi aporten les pluges. Comarca del Pallars Sobirà 8 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL

3 Altres

1. Bosc de la Mata de València i el Gerdar de Sorpe 2. Congost de Collegats 3. Montsent de Pallars 2 4. Prats de dall 5. Bosc de ribera 6. Fauna

Comarca del Pallars Sobirà 9 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL 1. Bosc de la Mata de València i el Gerdar de Sorpe

La Mata de València d’Àneu juntament amb el Gerdar de Sorpe és l’avetosa més important de la península ibèrica, d’una bellesa salvatge i amable alhora. El nom de «mata» anomena al Pirineu una boscúria, un bosc immens, vast, poblat en bona part de coníferes. Aquesta massa forestal s’estén de llevant a ponent. Comença a sobre de València i arriba fins al Coll de Bassiero. Per arribar-hi des d’Esterri s’agafa la C-28 al port de la Bonaigua, on trobarem un tram de l’antiga carretera que passa per dins del Gerdar.

Vistes del bosc

Comarca del Pallars Sobirà 10 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL 2. Congost de Collegats

En direcció sud, s’hi arriba per la carretera N-260 entre els pobles de Gerri de la Sal i La Pobla de Segur, la carretera travessa aquest congost per dos túnels però es pot aparcar el cotxe i caminar per l’antiga carretera des d’on es poden observar dos dels racons més impressionants. l’Argenteria i el Barranc de l’Infern. Actualment és molt freqüentat pel turisme d’aventura, s’hi practica escalada, ràfting, piragüísme i El congost de Collegats és el límit de les dues barranquisme. comarques pallareses, el Pallars Jussà i el Pallars Els paisatges vegetals són els típics de la muntanya prepirenenca: Sobirà. El riu Noguera Pallaresa s’ha obert pas en pinedes de pinassa. Un dels indrets més característics d’aquest estret aquest lloc a través de les serres interiors de és l’ Argenteria, lloc d’on diuen que es va inspirar Salvador Gaudí per fer Peracalç, a ponent, i les de Cuberes i Boumort, a la façana de l’edifici de La Pedrera. llevant. Pel que fa a la fauna, cal destacar la llúdriga, els ocells rapinyaires i una nombrosa colònia d’invertebrats. Comarca del Pallars Sobirà 11 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL

3. Montsent de Pallars

El cim del Montsent de Pallars es troba al límit del terme de Llessui amb el de la vall de Cabdella, és també el límit entre el Pallars Jussà i Sobirà. Té una alçada de 2882m i es pot veure des de molts punts de les dues comarques. S’hi arriba per una pista forestal que comunica Llessui amb Espui. Des de dalt es contempla una vista espectacular de la zona lacustre de Cabdella. Durant la seva ascensió és fàcil observar isards i ocells rapinyaries. Al voltant es troben els estanys de Mainera.

Comarca del Pallars Sobirà 12 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL 4. Prats de dall

Són formacions herbàcies formades per herbes altes i tendres de fulles amples que es troben instal·lades sobre sòls profunds i amb aigua abundant. Aquestes comunitats són seminaturals, ja que depenen de la cura de l’home: s’han d’adobar, regar i dallar. La composició florística dependrà molt del maneig que faci el pagès. Aquest prats de dall es troben principalment a l’estatge montà, enfilant-se fins a l’estatge subalpí. El fet de trobar-se generalment al fons de les valls i a prop de nuclis urbans i juntament amb la recessió de la pagesia, fa que aquest paisatge estigui desapareixent en pro de zones urbanitzables.

Comarca del Pallars Sobirà 13 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL 5. Bosc de ribera Els rius, estanys, fonts i rierols creen uns ambients humits que fan que ens trobem una vegetació que no depengui de les pluges. Això fa sovint que les plantes que viuen en aquests indrets humits no es corresponguin a les dels llocs més allunyats. Podem trobar vegetació de ribera envoltada d’alzinars, rouredes, pinedes, matolls..... Aquests boscos de ribera haurien de resseguir els cursos d’aigua fent una llarga cinta al fons de valls o al mig de conreus. El fet que a les vores dels rius sol haver- hi bones terres, i per tant sovint conreades, la canalització dels rius per a protegir les propietats privades que els ressegueixen i les tales abusives amb excuses que els arbres són un perill en cas d’aiguats fan que sovint aquest bosc el trobem fragmentat o força degradat. En tot cas, podem trobar indrets, sovint a les capçaleres dels rius i en espais protegits, on encara hi ha boscos ben estructurats. En aquests espais la distribució de les diferents espècies ve determinada per la fondària, abundor i constància del mantell freàtic. El risc d’inundació i les crescudes primaverals pel desglaç també és un factor important, ja que no totes les espècies rius immediats a l’aigua. Per tant viuen a les àrees directament afectades estan adaptades a aguantar l’embat de les riuades ni a viure temporalment en sòls per les avingudes. Esmorteeixen l’empenta de les aigües, retenen la totalment negats. Això fa que la vegetació de ribera es disposi en bandes paral·leles, terra amb les seues arrels i el llot amb el seu brancatge atapeït, i al llarg dels cursos d’aigua, cada una de les quals correspon a una comunitat protegeixen els altres boscos riberencs de l’embat directe de les aigües. diferent que selecciona el seu hàbitat en funció de la seva necessitat d’aigua, de la Els canyissars. seva resistència davant l’empenta de les avingudes o de la seva capacitat de suportar En llocs on l’aigua no corre gaire, sovint a les cues d’embassaments inundacions periòdiques. on l’aigua no fluctua gaire i encerclant estanys trobem els canyissars. Les vernedes. Són plantes que estan arrelades dins l’aigua però que tenen parts Les trobarem als llocs amb aigua abundant, amb un mantell freàtic continu. Les aèries erectes. Aquestes comunitats poden suportar èpoques de total espècies llenyoses més característiques que trobarem són: el vern (Alnus glutinosa), eixut superficial. el freixe (Fraxinus excelsior), l’avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus Les plantes més característiques són els canyissars (Phragmites nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). australis) i les bogues (Typha angustifolia, T. latifolia). Les salzedes. Els canyissars representen veritables illots de vida salvatge i tenen Les salzedes són bosquetons arbustius integrats per diferents espècies de salzes una importància com a lloc de cria i refugi de nombroses espècies (Salix), capaços de colonitzar els terrenys codolosos i sorrencs de les lleres dels d’ocells. Comarca del Pallars Sobirà 14 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI NATURAL 6. Fauna Quant als ocells comptem amb els picots garsers (Dendroscopus major), el picot verd (Picus viridis), Al Pallars Sobirà es troben mamífers l’isard el picot negre (Dryocopus major). (Rupicapra pyrenaica), el cabirol (Capreolus Les aus rapaces estan representades per l’àguila reial (Aquila chrysaetos), l’astor (Accipiter gentilis) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus), quan a les carronyeres destaquen el trencalòs (Gypaetus

capreolus), la marmota (Marmota marmota), l’ermini (Mustela erminea), el gat fer (Felis sylvestris) i l’os bru (Ursus arctos), destaca la presència de la marta (Marta martes), el teixó (Meles meles), l’esquirol (Scirius vulgaris), el porc senglar (Sus scrofa) o la guineu (Vulpes vulpes).

barbatus) i el voltó lleonat (Gyps fulbus). No hem Cal mencionar també la presència del gall fer d’oblidar les rapaces nocturnes, el brúfol reial (Tetrao urogallus) en els boscs de coníferes i de la (Bubo bubo), el gamarús comú (Strix aluco) o la perdiu blanca (Lagopus mutus) a les zones xibeca de Tengmalm (Aegolius funereus). alpines. En els ambients aquàtics és fàcil observar els En la família dels amfibis hi trobem una de les ànecs coll-verds (Anas platyrhychos), el bernat espècies endèmiques dels Pirineus més pescaire (Ardea cinerea) i les llúdrigues. conegudes: el tritó pirinenc (Euproctus asper). També la salamandra comuna (Salamandra Ocasionalment en els ambients aquàtics també salamandra), la granota roja (Rana temporaia) i el podem trobar la rata mesquera del Pirineu tòtil (Alytes obstentricans). (Desmana pyrenaica). Comarca del Pallars Sobirà 15 Patrimoni artístic Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC

RecursosRecursos educatiuseducatius deldel patrimonipatrimoni artísticartístic

Monuments Pintura Diversos

ElEl PallarsPallars SobiràSobirà

Comarca del Pallars Sobirà 1 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC

4 5

1 3 Monuments

5 1. Monestirs: Santa Maria de Gerri de la Sal 5 Sant Pere de Burgal 2. Conjunt arquitèctonic de Sant Just i Sant Pastor de Son 1 3. Clos medieval i torre de guaita d’Escaló 4. Romànic: Sant Joan d’Isil 5. Castells: Sort, Rialp, València d’Àneu

Comarca del Pallars Sobirà 2 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC

1. Monestir de Santa Maria sobre els suports de la nau central per a reforçar-la. La divisió es fa de Gerri. per massissos pilars en forma de creu que tenen adossades columnes per a sostenir els arcs totals de la volta principal. L’absis principal, que té darrere seu un cos tardà d’edifici, cambril i sala capitular, mostra interiorment altres fornícules on s’obren els tres finestrals decorats amb columna i arquivolta i per l’exterior és decorat amb arcuacions cegues sobre mènsules, separades per mitges columnes sota un fris de dents de serra. Municipi: Baix Pallars Adossat a la primitiva façana hi ha Època: romànic, segle XII un atri de tres cossos adaptats a Atractius de l’entorn: Salins, vila closa de Gerri, santuari l’amplària i alçada de les naus, de la Mare de Déu d’Arboló, Reserva nacional de Caça cobert amb volta d’aresta, que cobricela l’antiga portada, formada per de Boumort. arcs en degradació amb una arquivolta decorada que reposa sobre dos Serveis: Ajuntament, Casa de la Sal. capitells esculturats. Les reformes tardanes fetes a l’església no li han llevat la gràcia original. Així els darrers pisos del campanar li donen una L’antiga abadia de Santa Maria de Gerri de la Sal és situada especial esveltesa, igual que l’aixecament de les teulades sobre una en un espai net d’edificacions, i ressalta pel seu esvelt sèrie d’arcs buidats de ritme perfecte, que li donen lateralment una gràcia campanar en espadanya de tres pisos. L’església abacial, singular. El cos o cambril i sala capitular- afegit durant el segle XVIII al amb alguns petits afegits, és la mateixa que va consagrar final de l’església és força matusser i tapa l’absis, si bé no deixa de l’arquebisbe de Tarragona, acompanyat dels bisbes donar-li profunditat i acaba amb un graciós petit llanternó de coberta d’Urgell, Barcelona, Vic, Girona, Lleida i Saragossa i dels piramidal. comtes de Pallars, el 25 de setembre de 1149. És un espaiós edifici, té una sola nau central, sense l’absis. La part central, més enlairada, és coberta amb una volta de mig punt que descansa sobre impostes, mentre les laterals, cobertes amb volta de quart de cercle carreguen

Comarca del Pallars Sobirà 3 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 2. Monestir de Sant Pere D’aquest absis i de l’espai que l’envolta procedeixen les interessants de Burgal. escultures romàniques de Sant Pere del Burgal, conservades al Museu d’Art de Catalunya, i atribuïdes al mestre de Pedret. El registre superior era centrat per un gran Crist en Majestat (resta només un peu) voltat per profetes (resten dues figures senceres); en el segon registre, entre els finestrals, hi havia tres parelles de figures formades per sants (Pere, Pau, Joan Baptista, Joan Evangelista i un altre de no identificat) i la Mare de Déu; al registre inferior, decorat per Municipi: La Guingueta fou Priorat de la Grassa des de fi del segle XI fins al una greca, té especial interès una figura femenina Època: romànic, segle XI i XII 1337, que aquest important monestir el cedí a Gerri entre cortinatges que porta la llegenda Lucia Atractius de l’entorn: El poble medieval d’Escaló, a canvi de retenir moltes de les propietats del comtessa, la primera vegada que apareix la figura el pantà de la Torrassa. Burgal. Fou secularitzat el 1570, però subsistí, al d’una donant, que correspon a la comtessa Lucia menys nominalment, fins a la desamortització de Pallars, segona esposa d’Artau I de Pallars Antic monestir benedictí que, enlairat a l’altra banda (1835). Sobirà, cosa que pot fer datar les pintures a la fi del de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, marca Les primeres construccions foren molt modificades segle XI o inicis del XII. el límit meridional de la Vall d’Àneu. Esmentat des al s. XI, quan es revestí dins l’estil romànic. Tenia del 859, quan el seu abat Deligat rebé el privilegi planta basilical, tres naus i tres absis a llevant d’immunitat del comte Ramon de Tolosa , decaigué decorats amb arcuacions llombardes i un altre i passà a dependre de Gerri (abans del 908) i de absis a ponent (doble capçalera). L’absis central la Grassa (abans del 948), cessions que ha estat aprofitat modernament per a capella de comportaren litigis. En 948-60 esdevingué monestir Sant Pere, que encara té culte. Una de les femení. Vinculat des del 950 a la Grassa (amb un peculiaritats d’aquest monestir és l’existència de bon nombre de possessions a les valls veïnes), dos altars, fet molt poc corrent a Catalunya. Comarca del Pallars Sobirà 4 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 4. Conjunt arquitectònic de Sant Just i Sant Pastor.

Municipi: Alt Àneu (Son) Època: romànic, segle XI i XII laterals i la sagristia, s’ha substituït l’embigat de la coberta del segon germinades i les altres triforades. Les columnes Atractius de l’entorn: Ecomuseu de les Valls per voltes de creueria. La nau és capçada per un absis de les finestres tenen el fus cilíndric llis, i els capitells, d’Àneu, Camp d’Aprenentatge de les Valls semicircular que té decoració de tipus llombard, amb un mensuliformes, són plans i amples. El campanar acaba d’Àneu d’Esterri, Les Planes de Son, Parc fris d’arcuacions entre lesenes, s’obren tres finestres en una coberta de pissarra. A l’interior es conserva un Nacional d’Aigües Tortes i l’Estany de Sant Maurici. repartides desigualment. Al mur oest hi ha una finestra retaule gòtic de l’escola de Francesc Solives, una pica original d’esqueixada recta. A la façana sud, hi ha la porta baptismal i dues d’oli. La pila baptismal és semiesfèrica i decorada amb motius vegetals i la figura d’un animal. Una A l’entrada del poble, en lloc enlairat, s’alça la notable en arc mig punt, sota un porxo. El campanar és l’element de les piques d’oli té tres personatges, de cos església parroquial de Sant Just i Sant Pastor. més notable, és una torre quadrada amb una escala desproporcionat, que semblen anar en processó, mentre L’església s’alça al costat del fossar i de l’antiga torre, interior. Consta de quatre nivells de finestres separats per que l’altra pica està decorada amb animals (dos lleons, tot envoltat per un clos que tanca el conjunt. El temple frisos d’arcuacions llombardes amb lesenes cantoneres. un ocell i sembla un conill). consta d’una sola nau, a la qual s’han afegit les capelles Les finestres del primer pis són d’esqueixada recta, les

Comarca del Pallars Sobirà 5 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 5. Clos medieval i torre de poble hi ha un portal fortificat i al guaita d’Escaló. menys una bestorre, a l’altre extrem hi ha un portal. Fora de la vila closa, a l’extrem nord, es troba l’església. Pel portal sud s’accedeix al barranc on hi havia el safareig i el molí. A l’entrada nord del carrer hi ha una edificació que Municipi: La Guingueta segurament seria la residència dels comtes del Època: segle XIII Pallars. Atractius de l’entorn: Sant Pere de Burgal, el pantà Sobre la vila es troba una torre de planta circular de la Torrassa. d’uns 14 m d’alçada. La porta d’entrada se situa a Escaló es troba situat en un punt estratègic de uns 8 m del sòl, és acabada amb un arc de mig l’entrada de la Vall d’Àneu, va ser un dels llocs claus punt fet per petites dovelles de llicorella disposades dels dominis del comte de Pallars i centre de la a plec de llibre. Per sota de l’entrada es troben el resistència militar. Va ser un dels darrers pobles a forats on devien encaixar les bigues. Per sobre capitular davant les forces enemigues al comte s’obren dues espitlleres i una petita finestra . Es Hug Roger III. domina tot el sector baix de la Vall d’Àneu i al davant Escaló mostra els trets d’un poble medieval. Les es troba el monestir de Sant Pere del Burgal. cases es reparteixen a banda i banda d’un carrer corb encarat de nord a sud-oest. En un extrem del Comarca del Pallars Sobirà 6 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 5. Església romànica de Sant Joan d’Isil.

Municipi: Alt Àneu (Isil) Època: romànic, segle XII Atractius de l’entorn: Ecomuseu de les Valls d’Àneu,Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu d’Esterri, Vall de Bonabé, Vall d’Àrreu.

Manquen notícies de la comunitat que ocupà el lloc, potser benedictina, i consta en l’acta de gradació. A l’exterior s’assenten sobre un llisos adossats. Les arquivoltes descansen damunt consagració de la catedral d’Urgell com a basament que protegeix l’edifici de la corrent del columnes llises que tenen bases de doble tors, dependent de Santa Maria d’Àneu; al segle X riu Noguera Pallaresa i s’han decorat amb un fris capitells esculpits amb rostre humans i animals, i depenia de Sant Pere del Burgal. de dobles arcuacions entre lesenes. impostes decorades amb motius vegetals i rosetes. El temple, de tres naus, la central més ampla, El frontiscipi s’encara al sud i està molt decorat, Entre el portal i els absis s’obren dues finestres cobertes amb volta de canó la central i de quart de corona la paret un fris d’arcuacions, torrellons germinades, de doble esqueixada i arc apuntat, i cercle les laterals, Les tres naus queden escapçats sostinguts amb mènsules. amb mainell i traceria de trifolis a l’interior. separades per dos murs d’arcs formers de mig La portalada consta de tres arquivoltes de mig punt A la façana oest, coronada per un petit campanar punt. en gradació, la central presenta una decoració que de cadireta d’un arc, trobem restes de l’antiga Les naus són coronades a l’est, per un absis i dues alterna rosetes inscrites en un cercle i semicilindres façana. absidioles que s’obren amb doble arcada en Comarca del Pallars Sobirà 7 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC El 1355, l’Infant Pere, lloctinent de Catalunya, 6. Castell de Rialp . intervingué entre el comte Hug Roger I i Ramon Arnau de Bellera per la jurisdicció de Rialp. El 1361, el comte obtingué del mateix Bellera el reconeixement que el castell, el terme i la vila de Rialp estaven dins el terme i jurisdicció del comtat de Pallars. Malgrat això, en documents de l’any 1381 i 1390 consta com a propietat de la família Bellera. Aquesta situació estratègica i l’explotació forestal dels boscos de Sobac perllongaran els conflictes que acabaran amb la venda. L’any 1435, Jaume de Bellera signà Municipi: Rialp l’escriptura de venda del castell de Rialp, les valls El 1512, consta que el vescomtat de Castellbò amb Època: romànic, segle XIII d’Àssua i de Baiasca al comte de Foix. Malgrat la el seu enclavament del castell de Rialp i les valls Atractius de l’entorn: Museu de les papallones de signatura aquest no en pogué prendre possessió de Baiasca i Àssua estaven en poder dels reis de Pujalt, Vall d’Assua, esports d’aventura. fins el març de 1460. Navarra, Caterina I de Foix i Francesc I Febus. El El castell fou en un principi una torre avançada El 1462, el rei Ferran II el Catòlic s’apoderà del rei Ferran II el Catòlic incorporà aquests senyorius del castell de Surp. Després passà a ser el castell regne de Navarra i Alfons IV el Magnànim s’apoderà a la corona, i els posà en mans de la seva segona més important de la vall d’Àssua dins la baronia militarment del castell de Rialp. dona, Germana de Foix. dels Bellera, primer; dels comtes de Foix, després, El 1493 Caterina, reina de Navarra, comtessa de El 1523, l’emperador Carles I d’Espanya, nét del i de la senyoria dels Oliver Boteller al segle XVI, Foix i vescomtessa de Castellbò, infeudà el castell Catòlic confirmà Germana com a senyora fins que a la dècada de 1580 s’integrà a la corona a Joan Xiberri, àlies Matxicot, amb l’obligació de d’aquelles possessions. reial com a cap del cinquè quarter del vescomtat reconstruir el castell i les muralles. Va bastir o Rialp restà vinculada al vescomtat de Castellbò fins de Castellbò. reformar una muralla que sortia del castell, baixava a l’acabament dels senyorius, a principis del segle L’any 1281 estava en poder de Pons de Ribelles, fins al pla, envoltava tota la vila en forma semicircular XIX. qui el posà a disposició del rei Pere II el Gran amb i pujava al castell per l’altra part; als dos extrems En l’actualitat, al castell, hi trobem dues parets de motiu del primer setge de Balaguer. obrí sengles portals, dels quals es conserva encara pedra amb algunes finestres d’arc de mig punt en Aquest castell fou motiu constant de discussió el de Sant Antoni, i diverses torres (es conserva la plec de llibre en l’interior i amb esqueixada senzilla perquè no pertanyia als comtes de Pallars. torre de Virós). formant espitlleres per la part exterior. Comarca del Pallars Sobirà 8 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 6. Castell dels Comtes del XVII), ornamentada amb dos finestrals gòtics i una obertura en forma d’ull de bou o rosetó. També en Pallars de Sort. aquesta part hi ha una portalada amb arc de mig punt, situada a un nivell superior al del carrer d’accés.Des que la casa de Medinaceli va deixar de tenir cura de l’edifici, poques actuacions hi han tingut lloc i només s’ha aturat el procés de descomposició dels murs. Una propera fase ha d’evidenciar l’estructura de la planta i els fonaments, alhora que ha de revalorar el barri vell que l’envolta, arruïnat per les bombes durant la guerra civil, i avui quasi totalment abandonat.Segons la tradició, en al portal de la plaça de Sant Eloi. Sort estava el seu recinte va néixer el bisbe Sant Ot. Tancà el envoltat de forta muralla, era plaça forta i totes les cicle històric d’aquest castell de noble Hug Roger cases de la vora o ribera del riu estan edificades III i la seva esposa Caterina. Municipi: Sort sobre la muralla. A la torre de l’Esperó es posaven Època: romànic, segles XI i XIII els edictes que donaven els senyors als seus Atractius de l’entorn: Museu de les papallones de vassalls.El nucli antic de Sort està format per carrers Pujalt, Estació metereològica, Arxiu Històric estrets i cases antigues, s’agrupa al peu de Comarcal, esports d’aventura. l’esperó rocallós on hi ha les grans torres de planta circular, la façana gòtica sXV i els murs, - La vila de Sort va tenir un paper molt important transformats el 1842 en tanca del cementiri- del durant les contínues revoltes durant l’Edat Mitjana i castell de Sort, antiga residència dels comtes de en posteriors invasions estrangeres. Aviat Pallars i, des del 1491, dels governadors que esdevingué la principal població i la capital del administraven el marquesat de Pallars en nom dels comtat de Pallars Sobirà.El perímetre que ocupava Cardona.A les restes actuals de l’antic castell dels antigament era molt extens, ja que formaven part Comtes de Pallars, s’hi poden observar dos panys d’ell tots els camps que hi ha en el pla de la part de de paret i tres torres de planta circular. A la façana Pujalt fins a la terra anomenada del Castell ( d’on de llevant es veuen diferenciades les dues s’abastí d’aigua la fortalesa), el Tarrobet de Rateta èpoques que té: cap al sud, la part més antiga i la terra del Pou de Gel, arribant les muralles fins (s.X), d’aspecte robust i al nord la més moderna (s Comarca del Pallars Sobirà 9 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC

6. Castell de València Sobirà. El període més important del castell se situaria en el darrer d’Àneu. terç del segle XV. Aquí, vora el castell i cap a la banda de ponent, hi havia la roca comtal, on els comtes havien de jurar els furs i privilegis de la terra d’Àneu. Una mica més enllà, gairebé sobre les primeres cases del poble d’Esterri, un serrat singular, el de les Forques, també conegut com Simboy, Municipi: Alt Àneu (València d’Àneu) s’adornava amb els Època: romànic, segle XI condemnats a mort. El castell Atractius de l’entorn: Bosc de la Mata de València, de València representa la Estanys Gerber, Bosc del Gerdar,Ecomuseu de les residència més septentrional del Valls d’Àneu, Camp d’Aprenentatge de les Valls comtat de Pallars, i si bé no fou d’Àneu d’Esterri, Les Planes de Son, Vall d’Àrreu. un lloc permanent d’hàbitat comtal, sí que hi residiren El castell , situat en un lloc estratègic, dominava el temporalment car els comtes camí d’Aran pel port de Pedres Blanques o de la mudaven sovint de residència. Bonaigua. L’altra banda, la Noguera, la controlava Sembla, però, que el castell de el castell i torre de Port-Aran. Cal suposar que els València podia haver allotjat els orígens del castell es remuntarien, almenys, cap a arxius del comtes de Pallars fins finals del segle XI, data en què s’opera la a la seua fusió amb la casa de Cardona. Va tenir ducs de Medinaceli. Al segle XVIII el castell ja reordenació general del territori que es produeix un important paper en la guerra que, al s.XV, estava en ruïnes i el poble es traslladà a la vall. al llarg del procés de feudalització del Pallars. La enfrontà el comte Hug Roger III, al costat de la Vall d’Àneu era un dels dominis que al segle XI Generalitat, contra el rei Joan II. Es pot considerar van ser successivament definits i bescanviats pels darrer baluard de la Catalunya comtal-feudal. Al final comtes de Pallars Jussà als comtes de Pallars dels segle XVII, la jurisdicció del lloc passava als Comarca del Pallars Sobirà 10 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC

4 3 1 1

Pintura

1. Retaules Barrocs de Sant Pere de Jou, de Sant Julià d’Unarre 2. Pintura romànica de Sant Serni de Baiasca 3. Pintura gòtica: Retaule de Son 4. Pintura renaixentista: Sant Pere de Sorpe

Comarca del Pallars Sobirà 11 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC constitueixen fites emblemàtiques d’aquest 1. Retaule barroc de Sant estil de retaules. Es tracta d’una obra Pere de Jou dedicada a Sant Pere, patró del poble. És una peça amb tres parts ben marcades: part superior, part central i part inferior. En la part superior apareix la figura del Pare Etern en forma d’alt relleu i policromat amb pintura al tremp i pa d’or, tot ell envoltat de motius vegetals i florals policromats també amb pa d’or i tremp amb tonalitats: blau, vermell i blanc com la resta del retaule. Una mica més a baix apareixen tres capelles amb la figura de Sant Esteve en la part central, Sant Antoni Abad a l’esquerra i Sant Antoni de Pàdua a la dreta. Les tres capelles estan Municipi: La Guingueta (Jou) separades per motius vegetals i dues petites Època: Barroc columnes igualment ornamentades. Atractius de l’entorn: Ecomuseu de les Valls En la part central trobem, en una capella d’Àneu, Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu central de grans dimensions, Sant Pere d’Esterri, Les Planes de Son, Parc Nacional patró del poble. A la seva esquerra Crist i a d’Aigües Tortes i l’Estany de Sant Maurici, pantà la dreta la Verge Maria. Tots aquests de la Torrassa. personatges envoltats de columnes de dimensions més grans que les anteriors. En L’Església parroquial de Sant Pere de Jou està la part superior de la capella de Sant Pere situada al poble del mateix nom, data del segle apareixen dos petits angelets, envoltats per De totes les talles que apareixen en el retaules XVIII, construïda el 1721 segons una inscripció de motius vegetals. només la de Sant Antoni de Pàdua és original de la façana. Seguint els cànons arquitectònics En la part inferior apareix l’altar en forma la peça, les altres són talles posteriors, totes elles aneuencs, té el campanar quadrat, vuitavat en el esglaonada amb baixos relleus de motius florals de guix possiblement del taller d’Olot. cos superior. principalment. Va ser restaurat el 1996 per un encàrrec de A l’interior, ben conservat, hi podem admirar els l’ajuntament de La Guingueta. retaules barrocs. Tant el central com els laterals Comarca del Pallars Sobirà 12 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 1. Retaule barroc de Sant Julià d’Unarre

Municipi: Alt Àneu (Unarre) Época: Barroc Atractius de l’entorn: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu d’Esterri, Esterri d’Àneu, Vall d’isil, Santa Maria d’Àneu.

Retaule dedicat a Sant Julià, en el centre de l’altar, que es va salvar de la crema gràcies que una persona del poble el va amagar. Es tracta d’un retaule de fusta policromada amb el fons de pa d’or i motius florals en relleu. Va ser restaurat el 1996 per un encàrrec de l’Ajuntament de la Guingueta.

Comarca del Pallars Sobirà 13 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 2. Pintura romànica de ornats, mentre els peus descansen sobre un arc que simbolitza la terra. Als costats de la Sant Serni de Baiasca màndorla s’han conservat dos àngels amb les ales desplegades, dels quatre que probablement hi havia al seu voltant. Completen el conjunt dos querubins i dos arcàngels. La conca absidal queda separada del semicilindre per una franja decorativa, a sota de la qual s’ha representat el col·legi apostòlic. Les inscripcions que identifiquen els sants han desaparegut, però encara es poden reconèixer la de sant Pau, sant Joan i sant Bartomeu. Les figures ressalten sobre un fons negre i tenen el cap nimbat. Encara s’aprecien els colors vermell, blau i blanc. La semblança dels àngels amb els de Sant Romà d’Aineto relaciona els dos conjunts Municipi: Llavorsí (Baiasca) amb col·laboradors del cercle de Pedret. Época: romànic, segle XII Atractius de l’entorn: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ràfting, senderisme, esquí, Mare de Déu de Biuse, ermita de Sant Jaume. L’església de Sant Serni de Baiasca és a la part alta del poble de Baiasca, es tracta d’un edifici molt transformat, sobre una base medieval, de la qual només és visible l’absis. Aquesta església conserva les úniques pintures romàniques que es troben in situ de la comarca, trobades darrera del retaule barroc que cobria l’absis romànic. Centra la conca absidal una màndorla apuntada amb el Crist en majestat, el qual sosté el llibre damunt els genolls i seu sobre un tron i uns coixins Comarca del Pallars Sobirà 14 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 3. Pintura gòtica: Retaule la pradella, s’havien fet escàpoles: dues es troben en el Museu Diocesà de la Seu d’Urgell i de Son representen la Crucifixió i l’Assumpció i vinguda de l’Esperit Sant , les altres, que anaren a parar al museu privat Maricel de Sitges, simbolitzen el Sant Sopar i l’Oració de l’Hort. Va tornar al poble d’on no tornaria a sortir fins el 1989, quan va ser traslladat a Barcelona per ser definitivament restaurat. El 25 d’octubre de 1991 va ser restituït en el lloc actual. El conjunt consta de 23 peces que representen diverses escenes: la Mare de Déu i el nen, l’Anunciació, la Visitació, la Nativitat, l’Epifania i el martiri dels Sants Just i Pastor, entre altres representacions sacres. Consta el conjunt de vint-i-tres peces que representen variades escenes: la Mare de Déu i l’infant amb els àngels; Anunciació; Visitació; Municipi: Alt Àneu (Son) Nativitat; Epifania; Resurrecció; Pentecosta; els Època:gòtic, segle XV sants Just i Pastor a la presó; mort dels sants Just Atractius de l’entorn: Ecomuseu de les Valls i Pastor; santa Susanna; quatre àngels portadors d’Àneu, Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu dels atributs de la Passió; santa Llúcia; sant Antoni d’Esterri, Les Planes de Son, Parc Nacional Abat; santa Caterina; sant Blai. Una llarga llista de d’Aigües Tortes i l’Estany de Sant Maurici. representacions sacres que avui ocupen un lloc determinat en el conjunt que possiblement no es El retaule és obra de Pere Espallargues, El 1940, gràcies als esforços del rector del poble, correspongui amb la intencionalitat original. col·laborador de Pere García de Benavarri. mossèn Picolo, s’aconseguí de recuperar el Al 1992 es van descobrir unes pintures al voltant Cronològicament, l’obra se situa a finals del segle conjunt. En aquells moments es trobava exposat del retaule, de caire barroc. La restauració es va XV. La pradella i les portes les realitzaria un altre a Saragossa i fou allí on el sacerdot i Ramon de fer in-situ pel Servei de Restauració de la generalitat pintor conegut com a Mestre de Son. Pelegrí, xofer de casa Massano, el varen anar a i va durar fins l’any 1993. L’obra va aconseguir lliurar-se de la guerra del buscar. Va tornar al poble, però quatre taules de 1936 però aquesta va obligar el seu trasllat a Lleida. Comarca del Pallars Sobirà 15 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 4. Pintura renaixentista: col·locat en una de les fornícules del magnífic retaule renaixentista. Juntament amb el retaule de Sant Pere de Sorpe Son constitueixen un punt d’encontre singular amb la pintura polícroma sobre taula. Presenta, el retaule, Sant Pere, Santa Llúcia, el martiri del patró i diverses escenes de la vida de Jesús: naixement, vida pública. Està compost per un pedestal sobre el qual reposen tres pisos, amb un total de nou taules organitzades en cinc carrers i un coronament. Tant aquesta zona posterior amb la figura de Déu Pare, la part de l’estructura arquitectònica del retaule i les decoracions pintades imitant la talla policromada són d’una època molt posterior a la resta de taules originals que conformen el conjunt. El primer pis té Municipi: Alt Àneu (Sorpe) una fornícula al carrer central que conté la imatge Època: XVI, Renaixement de sant Pere, una talla de fusta d’origen romànic Atractius de l’entorn: Ecomuseu de les Valls força modificada. d’Àneu, Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu Completen el mobiliari interior una pica baptismal, d’Esterri, Les Planes de Son, Parc Nacional una beneitera decorada amb la lleona somrient d’Aigües Tortes i l’estany de Sant Maurici. que trobem, també, a Àrreu, Isavarre, Borén i, a un dels costats de la nau, hi podem veure una pica Església parroquial de tres naus i tres absis. Molt d’olis. modificada, la darrera reestructura es realitzà el 1726. Actualment només en queda l’absis, el del costat de l’Evangeli. El central fou convertit en porta d’entrada. Destaca, també, un robust campanar rectangular que tenia porta d’entrada elevada. A l’interior, una nau central i quatre altars laterals. L’altar principal el presideix una talla de fusta de Sant Pere, romànica modificada posteriorment, Comarca del Pallars Sobirà 16 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC

2 2 2

Altres

2 1. Dolmen de la Mosquera 1 2. Creus de terme

Comarca del Pallars Sobirà 17 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 1. Dolmen de la Cabana de la Mosquera

Municipi: Baix Pallars Època: Bronze final Atractius de l’entorn: Estany de Montcortés, vila La cambra té 2 m de llargària per 1,75 d’amplada en un dels extrems i 1,60 en l’altre, amb una alçada closa de Peramea, Museu Era Ortega, Mines de 1,45 en l’interior. L’entrada és en el centre d’un dels costats llargs, i té dos esglaons per accedir a Situat al terme de Peramea, és un dolmen molt l’interior. estrany perquè s’ha fet servir de cabana i s’ha tapat La paret lateral de ponent consta d’una gran pedra de 2,40m de llarg per 1,45 d’alçada visible i 0,40 de molt la seva estructura, però està ben conservat i gruix. En les altres hi ha pedres de gran tamany, omplint els buits d’altres de més petites ben col·locades. es situa al Bronze final. La coberta té dues lloses de 2,40 m de llarg cadascuna i 0,76 i 1,75 respectivament d’amplada. Està Està compost per major nombre de pedres de les orientat al SO, i els materials són podinga roja triàsica, que es troba a la localitat. Tot plegat sobresurt 1m que solen entrar en els dòlmens, més ben de terra i el seu pis és de 45 cm més baix. La seva proximitat amb els dòlmens de Peracalç i de Montsó disposades del que s’acostuma en aquests augmenta la importància d’aquests monuments megalítics, perquè es troben en les mateixes vessants monuments i de major dimensions. de la dreta del Noguera Pallaresa a sobre del congost de Collegats. Comarca del Pallars Sobirà 18 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI ARTÍSTIC 2. Creus de terme Les creus de terme són escultures en pedra tallada, que a partir de la baixa edat mitjana però molt especialment durant els segles XVI i XVII es trobaven als camins en els límits d’algunes poblacions, prop d’alguns monestirs o assenyalant els límits parroquials. Abans aquesta funció la feia una pedra clavada a terra amb una creu de ferro al capdamunt, però poc a poc alguns exemplars van esdevenir veritables obres escultòriques, amb relleus de sants o temes bíblics al nus i amb Creu de terme d’Alins imatges de Crist a una banda i la mare de Déu a l’altra banda de la creu, els braços de la qual eren ricament ornamentats als tornapuntes. Algunes creus tenien escrites les indulgències que oferia resar una oració, el nom o el senyal heràldic del benfactor que havia fet possible la seva construcció o els escuts de les viles del terme que fitaven.

Creu de terme d’Esterri d’Àneu: Al principi del carrer Major, trobem una creu renaixentista de 4,97 metres d’alçada. Consta d’una base formada per quatre graons (1 m.), columna (3,30 m) i estela discoïdal (67 cm. de diàmetre). Fou construïda, segons diu la tradició, l’any 1623 pels francesos. Creu de terme de Ribera de Cardós: Es tracta d’una magnifica creu de terme del segle Creu de terme de Peramea XV que marcava el terme de Ribera fins a 1936. Comarca del Pallars Sobirà 19 Medi social i cultural Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL

RecursosRecursos educatiuseducatius dede l’entornl’entorn culturalcultural

Festes Museus Altres

ElEl PallarsPallars SobiràSobirà

Comarca del Pallars Sobirà 1 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL

3 2

3 4 2

2 4 Festes

2 1. Les falles d’Isil 2. Balls de festes majors 3. Els armats 4. Xollada d’ovelles. Concurs de gossos d’atura

Comarca del Pallars Sobirà 2 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL 1. Les falles d’Isil marrada abans d’entrar al poble. Fallaires de Municipi: Alt Àneu (Isil) rostres encesos que rebran de les noies del poble Data: Cada 23 de juny a la nit un got de vi bo, un bocí de coca i un ramet de flors: clavellines, pensaments i menta, que diligentment han preparat, unes hores abans. Amb quatre gambades davallen, els fallaires s’enfilen ràpidament cap a la vila. Travessen el riu, la plaça i fan cap a la Casa Alta on realitzen les primeres cabrioles sobre el foc i tornen a ésser obsequiats amb un bon traguet de vi encubellat. Pas decidit, els fallaires s’esmunyen pels carrerons de la vila que els guiaran a la plaça Major ubicada en una llenca de terra abraçada per la Noguera Pallaresa. Un cop dipositades les falles al bell mig Cada vetlla de Sant Joan, recordant el ritual del de la plaça, la música reprèn el seu lloc i solstici d’estiu, Isil celebra la tradicional festa de les forma de creu que se separaran amb cunys de s’interpreta el recuperat Ball de Bastons, al qual falles. L’any 1991 la Generalitat de Catalunya va fusta per a donar la forma característica de les falles segueix el Ball Pla que uneix les parelles per a atorgar a les falles la consideració de festa d’interès i per facilitar, alhora, l’assecada. Efectuada continuar dansant ritmes més moderns. nacional. l’operació, es procedeix a fer «la plantada» de les Més o menys un mes abans de la nit de Sant Joan falles. A l’entorn d’una falla central, se n’agrupen surten els joves del poble, ben aviat, en direcció al d’altres en posició vertical. bosc de la muntanya d’Airoto. Allí escullen els pins La nit de Sant Joan tothom al capvespre es reuneix que s’han de tallar, pins de bona mida; un cop a la plaça d’Isil. Quan serà fosc, es pendrà foc a la tallats procedeixen a la porga de les branques i a falla vertical que hi haurà instal·lada a la plaça . La despullar-los de l’escorça fins que els troncs marxa serpentejant dels fallaires ha iniciat el quedaran blancs i llisos. S’arrossegaran, després, descens, acompanyada fins a un punt on es tallen les falles, per l’avinença d’una melodia ancestral. És la aproximadament de metre i mig, sobre les quals marxa de les falles que tan encertadament van es practicarà, sempre pel cap més prim, amb uns recuperar Dolors Llopart i Jaume Arnella, l’estiu del tascons de ferro i una maça, unes esquerdes amb 1978. Una hora després, els fallaires faran l’última Comarca del Pallars Sobirà 3 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL

Actualment es ballen únicament a Rialp i a Sort. invasors manats per Mohamed Al Trempoli Al 2. Balls de festes majors Cigalot, alliberant la donzella més bella, l’Elvira, Municipi: Rialp, Sort, Esterri d’Àneu, Baix Pallars. El Ball de la Morisca de Gerri de la Sal es balla filla de l’alcalde. Data: Festa Major durant la festa major, el tercer diumenge d’agost. Actualment i des de l’any 2002 es fa una Les llegendes que envolten aquest ball situen els representació d’aquest retaule coincidint amb el Els balls de les festes majors més importants de la seus orígens en temps dels moros. Se’n troben diumenge de la festa major en què any rere any comarca són: Ball de la Morisca a Gerri de la Sal, referències als segles XV i XVI, on es parla de es balla la dansa, acompanyada pels escopetaires Ball Pla i l’Esquerrana a Esterri d’Àneu , Rigodons moresques o morisques. És una dansa folklòrica que marquen els 13 compassos amb dos trets de Rialp i Sort. de reminiscència històrica típica de la vila de Gerri cadascun. La dansa reflecteix el galanteig de la Els Rigodons són balls elegants, normalment una ballada a través dels anys per generacions de reina del ball, que intenta fugir del walí que volia suite de contradanses, de quatre o cinc parts i amb gerrencs. La llegenda té el seu origen en el empresonar-la. subparts repetitives. Es balla en dos rengleres de foragitament dels sarraïns pels vilatans, qui pels A Esterri d’Àneu el dia central de festes es ballen parelles i cada parella disposa d’una altra parella quatre boca-carrers que conflueixen a la plaça les 4 danses principals de la festa major esterrenca: al seu davant. Hi ha moltes varietats de Rigodons, Sant Feliu, centre de la vila Closa, envoltaren als el «Ball de guapos», el «Ball Pla», «L’Esquerrana» i «El Corrido». Els habitants del poble han conservat aquests balls i els han adaptat als nous temps sense perdre el seu paper com a transmissores dels antics costums i testimoni de la història de la gent i la terra. Segons explica en Joan Amades el ball de l’Esquerrana va ser compost per la demanda d’un comte del Pallars que tenia una filla a la qual li mancava el braç dret; posteriorment l’evolució d’aquests balls ha permès als dansaires utilitzar els dos braços Durant els darrers anys s’ha celebrat el Dansàneu que ha afavorit la recuperació encara que la forma de ballar-los i l’estructura són d’aquestes danses entre d’altres. similars. En ser una dansa popular on tothom hi pot participar, la vestimenta (avui dia) no té cap tret característic i especial. S’està utilitzant el vestuari català de barretina, faixa, vigatanes, etc. Comarca del Pallars Sobirà 4 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL 3. Els armats Població: Esterri d’Àneu i Tírvia. Data: Setmana Santa, divendres sant

Els Armats a Esterri d’Àneu reben el qualificatiu de «jueus romans». Des molt antic van vestits d’una manera molt pintoresca; duen un cosset de teixit de colors molt vius i sobretot ben virolats i barrejats; també porten un faldellí del mateix tipus, però de color força oposat al del cosset per tal que contrasti. El cap el cobreixen amb un casc de cartró de forma medieval, del qual hi pengen un gran nombre de cintes i està coronat per un gros pom de flors. Van armats amb una llança llarga, grossa i feixuga que quan repica el terra produeix una remor sorda. Dues fileres d’armats romans, amb el capità al capdavant, acompanyen i encapçalen les processons del divendres sant: el Viacrucis, al matí i l’Enterrament a la nit. Enmig dels Armats camina, altivament, la Samaritana i darrera d’ells Jesús de Natzaret, la empotrada a una de les parets dels diferents Dolorosa, el sepulcre flanquejat per dos armats carrers pels que camina la processó. dansaires i finalment les tres Maries. També es pot veure aquesta processó durant la Els armats marquen el pas, la durada i pel ritme Setmana Santa a Tírvia . de la processó. Antigament cada estació o parada estava marcada amb una placa de ceràmica, del segle XVIII,

Comarca del Pallars Sobirà 5 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL 4. Xollada d’ovelles de Sort Població: Sort. Data: Sant Joan, 24 de juny.

Xollar, esquilar i tondre són els tres verbs que representen l’acció de tallar arran la llana de les ovelles una vegada a l’any, en la parla de diferents llocs del país. per aturar el bestiar i conduir-lo: ens referim al gos En Ramon Violant i Simorra, insigne etnògraf de pastor o d’atura i que és el protagonista del pallarès, estaria molt orgullós i content del fet que concurs que organitza cada any l’Ajuntament de a casa seva, a la capital del Pallars Sobirà, Sort, Llavorsí. cada any es faci una xollada d’ovelles tal i com es Precisament aquest mot (aturar) és el que ha donat feia quan ell va documentar aquestes feines a les nom a l’única raça autòctona catalana: el gos cases amb ramat. d’atura, que s’utilitza per aturar el ramat i impedir a Al matí del dia de Sant Joan, al Parc del Riuet, sota Concurs de gossos d’atura les ovelles l’entrada en determinats conreus on no unes bones ombres, podrem reviure com es feia Població: Llavorsí. han d’accedir, així com per conduir-les en la aquesta feina amb el so de les tisores, amb les Data: 3r diumenge d’agost. direcció desitjada. Si bé no se sap del cert olors, podrem veure com es pessolaven els l’antiguitat del gos d’atura català com a raça, tot i animals, com s’aconsegueix desprendre tota la Des dels propers Pirineus fins als llegendaris que se sospita que és força antiga, sí que hi ha llana d’una ovella en una sola peça, com Càrpats podem trobar dos tipus de gos amb una indicis que la seva incorporació a la ramaderia esmolaven les tisores amb la pedra d’esmolar, les funció específica respecte al ramat. L’un és gran i amb la tasca d’aturar el bestiar és més recent. cledes tradicionals(andars) de pi i boix per tancar poderós, normalment blanc, i s’encarrega de el ramat, tot plegat una bona lliçó pràctica protegir el ramat dels atacs del llop i durant la nit: d’etnografia ramadera de casa nostra, una bona es tracta del gos ramader. L’altre és més petit, amb oportunitat de fer un petit tast de la forma de viure i molt temperament i intel·ligència, qualitats òptimes treballar de la gent d’abans.

Comarca del Pallars Sobirà 6 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL

1 2

Museus

1. Ecomuseu Casa Gasia d’Esterri 2. Molí fariner i Serradora d’Àreu

Comarca del Pallars Sobirà 7 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL

1. Ecomuseu Casa Gasia Població: Esterri d’Àneu Telèfon de contacte: 973626436 Atractius de l’entorn: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Natural de l’Alt Pirineu, esquí, esglésies romàniques.

el visitant s’endinsa, d’una manera activa i participa, Casa Gasia és un edifici del segle XVIII que es troba en les formes de vida del Pallars de principis de situada al barri vell d’Esterri, la visita es realitza segle. acompanyat d’un guia –interpretador que dóna L’Ecomuseu permet de conèixer millor la realitat informació variada sobre diferents temes natural i cultural del territori aneuenc i les relacionats amb la casa i com es vivia abans: transformacions que s’hi han anat succeint a les arquitectura, economia, el món rural, la pagesia i darreres dècades. Donem al públic visitant una el comerç serveixen per mostrar quines eren les El juny de 1994 s’obre al públic l’Ecomuseu de les completa informació sobre el passat i el present formes de vida pròpies de l’època. valls d’Àneu. Avui aquesta institució és una entitat de la zona i alhora propiciem la reflexió sobre les Els radials són: viva que, a partir de la recerca, la conservació, la possibilitats de futur. Serradora d’Alós d’Isil on es pot observar el procés difusió i la restitució del nostre patrimoni integral vol A diferència dels museus tradicionals, l’Ecomuseu d’obtenció de la fusta i la seva transformació a partir participar i incidir en el desenvolupament econòmic no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa de la visita a una serradora hidràulica. i social de la Vall d’Àneu i, també, de la resta del territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls El Conjunt monumental de Son: visita a l’església Pallars. que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de romànica, el seu retaule gòtic i la torre-comunidor L’Ecomuseu de les valls d’Àneu neix a partir d’una centres patrimonials repartits pels pobles d’Àneu. del rellotge. nova concepció museològica i museogràfica on Conté la Casa Gasia i els diferents radials: Comarca del Pallars Sobirà 8 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL 2. Moli fariner i Serradora d’Areu Població: Àreu Telèfon de contacte: 973624355 i 973624346 Atractius de l’entorn: Senderisme, La Pica d’Estats, Bosc de Virós, esglésies romàniques de la Vallferrrera.

També es construïren, a partir de la segona dècada del nostre segle, centrals elèctriques que funcionaven amb turbines de fabricació industrial. Subministraven corrent per a la il·luminació dels pobles fins que es crearen les modernes centrals hidroelèctriques dels anys cinquanta. El molí d’Àreu, situat en el mateix conjunt arquitectònic de la serradora, juntament amb la central elèctrica del poble, va proveir els veïns de farina per a ús domèstic o per al bestiar. Cal tenir en compte que, fins La serradora d’Àreu va ser construïda el segle a la dècada dels seixanta, la major part dels actuals prats de pastura foren camps de forment, sègol i passat. Al principi era emplaçada en un altre indret, ordi. Aquests cereals eren consumits pels mateixos pobles. Ara s’ha restaurat un dels dos molins amb més avall, al costat del riu, però cap a final de segle els mateixos elements originals. se la va emportar una forta riuada. La nova Les serradores, anomenades també molines, eren unes màquines mogudes amb l’energia de l’aigua, serradora, situada en el lloc actual, més elevat que serraven longitudinalment els rolls (troncs dels arbres ja preparats), per transformar-los en taules, respecte del riu per evitar una possible envestida bigues o taulons, que eren usats en la construcció i altres usos domèstics o industrials. Eren de de l’aigua, va ser construïda inicialment de fusta, construcció robusta, fetes bàsicament de fusta. fins que es va fer l’actual edifici. Comarca del Pallars Sobirà 9 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL

Altres

1. Salins de Gerri de la sal i Alfalí 2. Centre d’art i de natura de Farrera. 3 1 3. Era Ortega de Peramea 4. Casa Bringué de Ginestarre

Comarca del Pallars Sobirà 10 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL 1. Salins de Gerri de la Sal i Alfalí

Població: Gerri de la Sal Telèfon de contacte: 973662040

del s.XX els propietaris dels salins constitueixen la d’evaporació, les basses, les arcabotes, etc.; Comunitat de Fabricants de la Sal, que era una també es pot visitar l’Alfolí (Casa de la Sal) a la plaça La població de Gerri de la Sal rep el nom de les mena de cooperativa que regulava la producció, Mercadal, com a testimoni de la gran importància antiquíssimes salines que aprofiten l’aigua salada emmagatzematge i venda de la sal. Durant el darrer econòmica que va tenir la sal al territori. d’un manantial. Aquesta important activitat terç d’aquest segle es produí una forta davallada preindustrial és la que històricament ha fet del nucli en l’explotació salinera, per la competència de la de Gerri un dels més característics del Pirineu, ja sal marina, situació que es veié agreujada pels que li ha donat una especial configuració aiguats del 1982. paisatgística i de major potencial econòmic, com L’activitat salinera ha sigut una base econòmica molt ho demostra l’existència del magnífic edifici de la important per a la població de Gerri de la Sal. Casa de la Sal. Les primeres notícies que tenim L’explotació de la sal dóna una configuració pròpia de la fabricació de sal daten de l’Edat Mitjana, en al nucli, amb les salines i els petits magatzems què el monestir de Santa Maria de Gerri era dispersos als dos costats del riu. L’antiga producció propietari de salins de Gerri i Morreres. Aquest de la sal es pot conèixer a partir de visites guiades últims ja estaven abandonats al s. XVIII. A principis que mostren el funcionament de les eres

Comarca del Pallars Sobirà 11 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL 2. Centre d’Art i de Natura de Farrera

Població: Farrera Telèfon de contacte: 973622106973 62 21 06

Els àmbits temàtics que es poden treballar són El CANF defensa la gestió integral del territori a partir l’estudi del medi natural, biodiversitat i animals del respecte a la gestió tradicional, però amb la salvatges; economia sostenible; comunicació i incorporació dels nous plantejaments ambientals. educació ambiental; publicacions especialitzades; El Centre d’Art i de Natura de Farrera ofereix un El Centre d’Art i Natura de Farrera és una iniciativa desenvolupament local a l’alta muntanya. 973 62 21 06 allotjament auster i confortable, amb habitació pública de desenvolupament local al servei de la Els objectius que pretén són: individual, bany i cuina, tallers lluminosos amb aigua creativitat. Depèn de l’Ajuntament de Farrera i és Promocionar el desenvolupament local sostenible i electricitat, un petit arxiu internacional de assessorat per un Consell d’Administració amb i integral del poble de Farrera a través d’una activitat publicacions de centres residencials d’art i representació territorial i sectorial. Situat al cor del principal: la residència de treball per a artistes i d’estudis de muntanya, una introducció a l’entorn i Pirineu català i a 1.360 metres d’alçada, la potència investigadors (CANF). l’atenció i suport personalitzats. del medi natural i l’autenticitat del patrimoni cultural Com a conseqüència d’aquesta activitat es Els seus serveis van dirigits a qualsevol professional de l’alta muntanya configuren un entorn ideal per rehabilita patrimoni arquitectònic i es millora l’espai de la creació artística, a científics i estudiosos dels a la reflexió, la inspiració i el treball personal o en urbà públic. àmbits de les ciències naturals i humanes, a petits petit grup de professionals d’arreu del món. El CANF, de retruc, també promociona estudis grups d’estudiants universitaris en pràctiques Té un àmbit geogràfic d’actuació: local i ambientals, estudis de patrimoni històric i toponímic, (geografia, arquitectura i urbanisme de muntanya, internacional i s’adreça a les persones de totes les i les publicacions que se’n desprenen. geologia, ecologia i ciències ambientals...). edats. Comarca del Pallars Sobirà 12 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL 3. Era Ortega de Peramea Població: Peramea Telèfon de contacte: 973662053 Atractius de l’entorn: Salins de Gerri, Estany de Montcortés, vila closa de Peramea (església, presó, forn de pa, celler i graners de casa Perramon i la ferreria de casa Sossís).

es poden visitar i conèixer. Es poden consultar les gestió i difusió del patrimoni que posseeixen tots Seu del grup cultural Lo Vent de Port. L’Era és un rutes de senderisme que hi ha al municipi. Disposa els nuclis que integren l’ampli municipi del Baix exemple del que va ser una unitat de producció també d’una petita botiga que ofereix productes Pallars, i a la vegada, que actués de centre familiar al sistema agrari del Pallars fins fa poques artesans realitzats a la zona. d’informació turística. dècades: agrupa al seu entorn els pallers, corrals El Grup cultural Lo Vent de Port, una associació En aquest sentit, s’habilita l’edifici perquè pugui i altres espais utilitzats anteriorment per sense ànim de lucre que pretén crear i acollir una exposició permanent, es destinen unes emmagatzemar i transformar els productes agraris desenvolupar projectes de recerca i iniciatives sales per a exposicions temporals, s’organitza un i, avui, per realitzar diferents activitats culturals. És ludicoculturals al municipi del Baix Pallars, va espai físic que funcioni com a punt d’informació també un punt d’informació sobre els itineraris i adquirir l’any 1998 l’Era Ortega, al poble de cultural, i es reserva un àmbit per instal·lar un punt excursions pel municipi, i d’aquells elements Peramea, amb la voluntat de crear un espai físic de comercialització de diversos productes d’interès natural, arquitectònic i cultural que també que funcionés com a centre de documentació, artesanals i patrimonials.

Comarca del Pallars Sobirà 13 Recursos educatius de les Terres de Lleida PATRIMONI CULTURAL 4. Casa Bringué de Ginestarre

Població: Ginestarre Atractius de l’entorn: Ruta dels ponts medievals, església de Ginestarre amb el Crist, reproducció de la Mare de Déu de Ginestarre i el frontal d’Esterri de Cardós, església i creu de terme de Ribera de Cardós.

El Projecte LIFE «Pirineu viu» participa en el projecte de creació d’un museu etnològic situat al nucli de Ginestarre i basat en una antiga explotació agroramadera pertanyent a la família Bringué, documentada des del segle XV. Actualment s’està inventariant i catalogant aquest Es disposa de l’edifici central (Casa Bringué), d’una patrimoni, a més de treballar en la rehabilitació de borda i de les terres (prats), a més del patrimoni l’edifici. moble de l’habitatge, de tota la documentació i de l’explotació agroramadera. Comarca del Pallars Sobirà 14 Informació complementària Informació complementària

InformacióInformació complementària:complementària: CartografiaCartografia

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 1 InformacióInformació complementàriacomplementària Pica d’Estats Monteixo la Noguera de Tor la Noguera de Vallferrera la Noguera de Costiux Serra de Serra de Màniga Tufello Pic de Serra del Canals Certescan Serra de Vall Ferrera Vall Pui Pantà de Tavascan Magdalena Riu de Santa d’Ordosa ALT URGELL ALT Vall de Vall de Cardós Cardós la Noguera de Cardós la Noguera Port del Cantó l’Orri Torreta de Torreta Serra Mitjana Mont-roig Pilàs Torrassa Pallaresa la Noguera Pantà de la Serra de Cortinos Serrat de Calderes Pla de les Cap de Vall d’Àneu Vall Borén Campmaior Muntanya d’Escart Pantà de el Rialb Mont Serra Pallaresa la Noguera Tuc de Tuc Bonabé Riu de la Bonaigua Pallars Collegats Congost de Els Altars Montsent de els Encantats Maurici Escornacrabes Estany de Sant Tuc de la Llança Tuc Port de la Bonaigua i estany de Sant Maurici VAL D’ARAN VAL PALLARS JUSSÀ PALLARS Parc Nacional d’Aigüestortes ALTA Recursos educatius de les Terres de Lleida ComarcaComarca del del Pallars Pallars Sobirà Sobirà 22 Recursos educatius de les Terres de Lleida RIBAGORÇA InformacióInformació complementàriacomplementària

RecursosRecursos educatius educatius de de les les Terres Terres de de Lleida Lleida ComarcaComarca del del Pallars Pallars Sobirà Sobirà 33 InformacióInformació complementàriacomplementària ALT URGELL ALT Àreu Alins Araós Burg Farrera Cardós Esterri de Tavascan Boldís Lladorre Terveu Tírvia Arrós Montenartró Cardós Ribera de Rubio Aidí Surri Montesclano Estaon C-13 Roní Llavorsí Soriguera Gavàs Beraní Vilamur N-260 Escaló Arestuí Cerbi Rodés Berrós SORT Escalarre Rialb la Guingueta d’Àneu Baiasca Esterri d’Àneu Tomafort Surp Escart Alós d’Isil Isavarre Estaís Isil Olp Caregue Borén Son Enviny Arcalís Gerri de la Sal Llarvén Espot Estac Saurí Escós Sorpe Llessui Bresca FRANÇA València d’Àneu València N-260 Paramea Pujol Sellui C-28 Ancs Peracalç Montcortès VAL D’ARAN VAL PALLARS JUSSÀ PALLARS ALTA RIBAGORÇA RecursosRecursos educatius educatius de de les les Terres Terres de de Lleida Lleida ComarcaComarca del del Pallars Pallars Sobirà Sobirà 44 InformacióInformació complementàriacomplementària

RecursosRecursos educatius educatius de de les les Terres Terres de de Lleida Lleida ComarcaComarca del del Pallars Pallars Sobirà Sobirà 55 Informació complementària

InformacióInformació complementària:complementària: BibliografiaBibliografia

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 1 Informació complementària

Llibres: * Guies Catalunya Romànica Comarcals. Volum 8. Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Vall d’Aran. Antoni Pladevall. Editorial ECSA, 2000. * Les Valls d’Àneu. Pallars Sobirà. Itineraris turístics. Ferran Rella. Edicions El Mèdol, 1993 * Geografia general de Catalunya. Cerefí Rocafort. Editorial: Casa editorial Alberto Martin. * Enciclopedia Catalana * Catalunya Romànica. Volums XIII i XV. El Pallars-La Vall d’Aran. Fundació Enciclopèdia Catalana. * Fauna del Pallars Sobirà. 11 itineraris per a l’observació de fauna salvatge. Josep Lluís Piqué, Jordi Canut, Juan M. Borrero. Editorial Consell Comarca del Pallars Sobirà i ECSA, 2000. * El Pallars Sobirà.Col·lecció Les comarques de Catalunya, núm 33. Ferran Rella. Editorial Dissenys Culturals. 1994. * Proposta didàctica «Gerri de la Sal». Seminari de Rutes didàctiques del Pallars Sobirà. Centre de Recursos Pedagògics del Pallars Sobirà. 1996 * Proposta didàctica» La Força de l’aigua». Seminari de Rutes didàctiques del Pallars Sobirà. Centre de Recursos Pedagògics del Pallars Sobirà. 1996 * Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Pep Coll. Edicions La Magrana. 1993 * A peu pel Pallars Sobirà. Josep Lluís Piqué, Xavier Català, Jordi Tutusaus. Editorial Arola Editors. 2003.

Pàgines Web: * Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.es/ * Patronat de turisme del Pallars Sobirà: http://www.noguerapallaresa.com * Viu a Lleida: http://cat.lleida.com/comarca/?comarca=10 * El Portal del Pallars Sobirà: http://www.pallarssobira.com/ * Ajuntament de Sort: http://sort.ddl.net/ * Ajuntament de Rialp: http://rialp.ddl.net/ * Ajuntament d’Esterri: http://esterrianeu.ddl.net/portadae.html * Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/ aiguestortes/ * Parc Natural de l’Alt Pirineu:http://www.lleidatur.com/cat/cont_parcs2.html

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 2 Informació complementària

* Reserva Nacional de Caça de Boumort:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/cassa/boumort.jsp * Consell Cultural de les Valls d’Àneu: http://www.aneu.org/ * Ecomuseu de les valls d’Àneu: http://www.ecomuseu.com/catala/0 * Centre d’Art i Natura de Farrera: http://farrera.ddl.net/can/cat.htm * Museu de les Papalones: http://www.papallones.net/ * Museu de Santa Creu de Llagunes: http://soriguera.ddl.net/turisme/santacreu/ * Estació Metereològica de Sort: http://www.meteosort.com/

Fotografies: * Patronat Municipal de Turisme. * Consell Cultural de les Valls d’Àneu * Ecomuseu Casa Gasia * Centre d’Art i Natura de Farrera * Parc Natural de l’Alt Pirineu * Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici * Nacho Ibáñez * Jaume Fontelles * Carles Fañanas

Agraïments: * Carme Maria Marugan, Arxiu Històric Comarcal de Sort * Xavier Català, Consell Comarcal del Pallars Sobirà * Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu * Alícia Romeu

Mapes: * Parc Natural de l’Alt Pirineu * Universitat de Lleida. Servei de Cartografia

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 3 Propostes didàctiques Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA Proposta didàctica

DIVISIÓ COMARCAL PATRIMONI Recursos Educatius del Pallars Sobirà MEDI FÍSIC HISTÒRIA

CLIMA FESTES I COSTUMS DEMOGRAFIA COMUNICACIONS FLORA I FAUNA ECONOMIA Comarca del Pallars Sobirà 1 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

1 SITUACIÓ I DIVISIÓ COMARCAL

Comarca del Pallars Sobirà 2 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA DIVISIÓ COMARCAL

Els Municipis

Comarca del Pallars Sobirà 3 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ACTIVITATS DE SITUACIÓ

En el mapa de Catalunya tira dues línies perpendiculars que es creuin en el punt just on hi ha la ciutat de Manresa. Posa el nom del punt cardinal que correspon a l’extrem de cada línia.

En quin quadrant de Catalunya es troba la comarca del Pallars Sobirà? ...... En quin quadrant es troba el teu poble? ...... Escriu el nom dels països o les Manresa comarques que envolten la comarca del Pallars Sobirà.

Al nord: ......

Al sud: ......

A l’est: ......

A l’oest ......

Situa-les al mapa. Comarca del Pallars Sobirà 4 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Respon aquestes preguntes:

Quina és l’extensió de la comarca del Pallars Sobirà?...... km2

Quants municipis hi ha a la comarca del Pallars Sobirà?......

Quina és la capital del Pallars Sobirà?......

Quants habitants té el Pallars Sobirà?......

Comarca del Pallars Sobirà 5 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

La Llei d’Organització Territorial va establir unes institucions, d’ambit comarcal que, amb representants dels municipis, s’encarreguessin del govern polític de la comarca i de la gestió, depenent els seus pressupostos, d’algunes competències d’àmbit comarcal.

Com s’anomena aquest organisme?......

On té la seva seu?......

Qui en forma part? ......

Escriu el nom del seu president i el partit polític al qual pertany ......

Comarca del Pallars Sobirà 6 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE MAPA

Escriu el nom de tots els municipis al lloc que correspongui.

Tenint en compte la divisió natural, pinta de colors:

La Vall Ferrera

La Vall de Cardós

La Vall d’Àneu

Comarca del Pallars Sobirà 7 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Contesta aquestes preguntes:

Observa l’extensió de cada municipi. Ordena de major a menor extensió els següents municipis?

Alins...... km2 1...... Esterri de Cardós...... km2 2...... Rialp...... km2 3...... La Guingueta...... km2 4...... Vall de Cardós...... km2 5...... Sort...... km2 6...... Lladorre...... km2 7...... Llavorsí...... km2 8......

Observa que en aquesta llista no es troben el municipi més gran ni el més petit. Quins són aquests municipis? Municipi més gran ...... km2 Municipi més petit ...... km2

Pensa quines poden ser les capitals municipals de més altitud en metres sobre el nivell del mar. Escriu les tres que et semblin de major altitud......

Comarca del Pallars Sobirà 8 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ACTIVITATS DE REFORÇ

Contesta aquestes preguntes:

La població del Pallars Sobirà l’any 1950 era de 10.355 habitants i l’any 1991 era de 5418 habitants. Quina creus que és la causa més important que ha provocat aquesta davallada?......

Quins municipis agrupen aquestes àrees naturals del Pallars Sobirà:

La Vall Farrera......

La Vall de Cardós......

La Vall d’Àneu......

Comarca del Pallars Sobirà 9 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu al peu de cada fotografia el text que li correspongui

Farrera Alins Sort Llavorsí Esterri d’Àneu Gerri de la Sal Tírvia Ribera de Cardós

......

Comarca del Pallars Sobirà 10 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

2 MEDI FÍSIC DEL PALLARS SOBIRÀ

Comarca del Pallars Sobirà 11 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

MEDI Serra del Grau Montsec de Moles FÍSIC: de l’Estall

Montsec d’Ares Serra de Comiols Montsec de Rúbies Relleu

Serra de Sant Mamet

Mapa de relleu de la comarca del Pallars Sobirà

Comarca del Pallars Sobirà 12 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE TEXT

El Pallars Sobirà és una comarca catalana, del Pirineu central, fronterera amb França, entre Andorra i la Val d’Aran. Disposa d’una gran diversitat altitudinal: S’arriba als 3.143 m. a la Pica d’Estats, el punt més alt de Catalunya, i la cota més baixa són 535 m a l’estret de Collegats. Entre els pics que són als voltants del 2900 m d’altitud es troben el Pic Morto (2869 m), el de Saburó (2982 m), el de Subenuix (2949 m) i el de Peguera (2982 m), a la carena divisòria amb el Pallars Jussà. Entre d’altres de propers a Occitània o a Andorra hi ha la Pica Roja (2902 m), els pics Orientals i Occidental de Bassiero (2903 i 2901 m), Monteixo (2905 m), el pic de Medacorba (2907 m), el pic de Baborte (2938 m), el pic Alt de Coma Pedrosa (2949 m), el pic des Estanys (2953 m), el de Canalbona (2959 m), el del Sotllo (3073 m) i la Pica d’Estats (3143 m). Està vertebrada pel riu Noguera Pallaresa, i la comarca s’ajusta a la seva conca hidrogràfica amb petites excepcions. També s’hi troba l’estany més gran del Pirineu, el de Certescan i l’estany de Montcortés, d’origen càrstic. Al Pallars Sobirà podem distingir tres unitats geològiques: la zona axial, la zona de les Nogueres i la Serralada interior dels Prepirineus. En el relleu actual distingim els següents massissos que envolten les conques hidrogràfiques de la comarca: A la zona Nord els massissos de Marimanya, Montroig, Certescans, Estats, Monteixo i Salòria. A l’Oest els Puis de la Bonaigua, el Tèsol, Peguera, Montsent de Pallars, Cabristà o Cometa i Peracalç, i a l’Est el Salòria, el Pui d’Ordossa vora Llavorsí, el Massís de l’Orri i al Sud es tanca amb la Serra de Cuberes i Mollet, totes de direcció E-O. El Massís de l’Orri domina la zona Est, rodejat pel Romadriu que recull aigües de la comarca de l’Alt Urgell, i la vall de Siarb o del Cantó que comunica amb aquesta veïna comarca. Enmig la vall de Santa Anna que rega Sort. El Montsent de Pallars domina a l’Oest la Vall d’Àssua que conflueix amb el Noguera Pallaresa a Rialp, i més al Sud pel mateix vessant, la Serra de Cabristà s’estén des dels Altars fins Sant Quiri i Moncortés dominant diverses petites valls: Pietat, Montardit, Escós i Ancs.

Comarca del Pallars Sobirà 13 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

1. Llegeix amb atenció aquesta descripció del relleu de la comarca del Pallars Sobirà. Escriu les paraules que no coneguis i busca després el seu significat al diccionari......

Respon aquestes preguntes:

Quin és el riu més important del Pallars?......

Quines són les unitats geològiques de la comarca?......

Quina és la muntanya més alta del Pallars Sobirà?......

I la zona més baixa del Pallars Sobirà ?......

Escriu el nom d’aguns dels massissos del nord del Pallars Sobirà......

Quins són els massissos de l’oest de la comarca?......

Quin massís domina l’est del Pallars Sobirà?......

Quina muntanya domina l’oest del Pallars Sobirà?......

Comarca del Pallars Sobirà 14 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu el nom dels pics del Pallars Sobirà i la seva alçada en ordre segons el que medeixen

Comarca del Pallars Sobirà 15 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE MAPA

Escriu i situa al mapa els següents accidents de relleu:

Congost de Collegats Riu Noguera Pallaresa Estany de Montcortés Estany de Certescan Pica d’Estats Montsent de Pallars Massís de l’Orri Parc Nacional de l’Estany de Sant Maurici Serralada del Prepirineu Valls d’Àneu Vall de Cardós Vallferrera Embassament de la Guingueta Puis de la Bonaigua Vall d’Àssua Vall de la Coma de Burg Riu Noguera de Cardós Riu Noguera de Vallferrera

Comarca del Pallars Sobirà 16 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Respon aquestes preguntes:

L’economia d’una comarca està relacionada amb el medi físic. Al teu entendre quin sector de la comarca té més possibilitats. Raona la resposta......

A l’Edat Mitjana la defensa del territori era vital. On situaven els castells i els pobles, al fons de les valls o als terrenys enlairats. Raona la resposta......

El Congost de Collegats separa dues comarques. Quines?......

Per traslladar-nos d’una comarca a l’altra per quins llocs creus que es pot passar ......

Quin és el lloc per on passa la carretera que comunica els dos Pallars?......

Comarca del Pallars Sobirà 17 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu al peu de cada fotografia el text que li correspongui

Congost de Collegats Estany de Cetescan Montsent de Pallars Pica d’Estats Estany de Montcortés Els Encantats

......

Comarca del Pallars Sobirà 18 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Pantà MEDI d’Oliana

FÍSIC: Estany de Certescan Riu de Bonaigua Riu Lladorre Hidrografia Riu Noguera Estany Sant de Cardós Pantà de la Maurici Guingueta Riu Escrita Riu Estanys Noguera Mainera Vallferrera Riu de Sant Antoni

Riu Noguera Pallaresa

Estany de Montcortés

Mapa dels rius, embassaments i estanys de la comarca del Pallars Sobirà

Comarca del Pallars Sobirà 19 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Localitza en el mapa els rius més importants del Pallars Sobirà i escriu el seu nom

Quins són els tres grans rius de la comarca del Pallars Sobirà?......

On neix el riu Noguera Pallaresa?......

On desemboca la Noguera Pallaresa?......

La Noguera Pallaresa ha foradat uns congosts. Quins són? ......

Escriu el nom d’alguns pobles per on passa la Noguera Pallaresa:......

Quins afluents rep la Noguera de Cardós?......

Quins són els embassaments que es troben a la Noguera Pallaresa al Pallars Sobirà?......

Comarca del Pallars Sobirà 20 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Respon aquestes preguntes:

Escriu els afluents del riu Noguera Pallaresa al seu pas pel Pallars Sobirà......

Alguns estanys de la comarca estan reclosats. Escriu el nom d’alguns i explica per què s’han fet aquestes recloses......

La comarca del Pallars Sobirà és una de les comarques de catalunya amb més estanys. Com s’han format i per què?...... Escriu el nom d’alguns......

Mira en un mapa físic de Catalunya i respon. Quines altres comarques de Catalunya també tenen molts estanys en el seu territori? ......

Al Pallars Sobirà es troba un estany que és d’origen càrstic, quin és? ......

Què vol dir d’origen càrstic? Si no ho saps busca en una enciclòpedia o a Internet......

Comarca del Pallars Sobirà 21 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Fes una redacció sobre el que puguis esbrinar o et puguin explicar de la riuada del riu Noguera Pallaresa de l’any 1982......

Relaciona els rius (per proximitat) amb les localitats per on passa

Noguera Pallaresa Valencia d’Àneu Noguera de Cardós Baiasca Riu de la Bonaigua Alins Noguera de Vallferrera Espot Riu Lladorre Tavascan Riu Escrita Sort Riu de Baiasca Llessui Riu de Pamano Ribera de Cardós

Comarca del Pallars Sobirà 22 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE MAPA

Escriu i situa al mapa els següents accidents hidrogràfics:

Riu Noguera de Cardós Riu Noguera Pallaresa Riu Noguera de la Vallferrera Riu Escrita Riu de la Bonaigua Riu Ribera d’Estaon Riu de Tor Riu de Berasti Pantà de la Torrassa Estany de Montcortés Estany de Sant Maurici Estany de Certescan Estany del Rosari Estanys Maineres Riu de Santa Magdalena Riu de Sant Antoni Riu del Cantó Riu de Baiasca

Comarca del Pallars Sobirà 23 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu al peu de cada fotografia el text que li correspongui Embassament de la Guingueta Riu Noguera Pallaresa al seu pas per l’Argenteria Estany del Rosari Estany Ratera Riu Noguera de Tor al seu pas per Tor Cascada del Torrent de Mascaró

......

Comarca del Pallars Sobirà 24 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Confecciona un vocabulari geogràfic bàsic buscant el significat de les paraules. Al costat de cadascuna fes- hi un dibuix que expressi el seu significat (consulta un atles, una enciclopèdia, un diccionari o internet).

riu......

cascada...... riu pic

pic......

estany...... cascada estany

Comarca del Pallars Sobirà 25 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

afluent......

serralada...... afluent serralada

vall ......

congost...... vall congost

Comarca del Pallars Sobirà 26 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

3 LA POBLACIÓ AL PALLARS SOBIRÀ

Comarca del Pallars Sobirà 27 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE TEXT

Des de les altes valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, fins al solell Pla de Corts, l’home ha adaptat usos i costums a les condicions imposades per un medi natural meravellós, però també exigent. El poblament humà del Pallars Sobirà s’ha adaptat, des de temps immemorials, a conviure amb harmonia amb l’entorn, i del seu saber fer diari ha quedat un ric patrimoni arqueològic, històric, artístic, etnològic i cultural. La població pallaresa, que a mitjan de segle XIX assolia el seu màxim històric amb unes 18.762 persones, va davallar des d’aleshores un 73% fins a situar-se en els 5.418 habitants de 1991, i posteriorment va créixer fins als 6.174 de l’any 2001. La majoria de les activitats tradicionals s’han perdut i la població s’ha desplaçat als municipis més grans i industrials d’altres comarques catalanes. El Pallars Sobirà, amb 1.335 km2, és la quarta comarca més gran en extensió de Catalunya, alhora que té la densitat més baixa de tot el país, amb 4,6 habitants per km2. La capital de la comarca és Sort, amb 2.019 habitants (març, 2003) i els municipis de la comarca són 15: Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós. La gent de la comarca s’ha esforçat, en l’última dècada, a promoure activament el sector terciari, basat en l’increment de l’oferta turística que neix de l’aprofitament dels magnífics recursos naturals de què disposa la comarca.

Resum del llibre «A peu pel Pallars Sobirà» de Josep Lluís Piqué i Xavier Català

Llegeix amb atenció el text.

Busca el significat dels mots que et resultin desconeguts......

Comarca del Pallars Sobirà 28 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Respon les preguntes següents:

Amb què conviu la població del Pallars Sobirà ? ......

Quin va ser el màxim de població del Pallars Sobirà?......

Quan va tenir el màxim nombre d’habitants?......

On s’ha desplaçat la població del Pallars Sobirà i per què?......

Quan hi havia més població al Pallars Sobirà el 1991 o el 2001? ...... Quina és la situació actual respecte al poblament de la comarca, augmenta o disminueix? ......

Quina és la capital de la comarca? ......

Quants municipis formen part del Pallars Sobirà?......

Quins han estat els esforços dels pallaresos durant l’última dècada?......

Comarca del Pallars Sobirà 29 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Sabem que la densitat de població és el nombre de persones que hi ha en cada km2. Busca en el diccionari el significat d’aquests altres conceptes relatius al poblament: natalitat...... mortalitat...... emigració...... immigració......

Calcula la densitat de població del Pallars Sobirà l’any 2003.

Comarca del Pallars Sobirà 30 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Tenint en compte aquestes dades, fes un gràfic per veure la variació de població del Pallars Sobirà al llarg d’aquests anys

1718...... 10.258 1900 ...... 13.175 1970...... 7.747 1787...... 12.348 1930 ...... 12.697 1981...... 5.247 1830...... 20.582 1936 ...... 12.762 1991...... 5.418 1860...... 20.430 1950 ...... 10.355 2001...... 6.174 1887 ...... 13.872 1960...... 10.334 2003...... 6.396

20.000

16.000

13.000

10.000

7.000

5.000 ANYS 1718 1787 1830 1860 1887 1900 1930 1936 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2003

Comarca del Pallars Sobirà 31 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Quina importància tenen les comunicacions en relació amb les poblacions i el seu poblament ? ......

Creus que hi ha alguna relació entre el poblament i l’altitud? Explica-ho ......

Quins són els municipis més alts del Pallars Sobirà? ......

Escriu el nom dels municipis més poblats de la comarca ......

Escriu el nom dels municipis menys poblats de la comarca ......

Comarca del Pallars Sobirà 32 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE MAPA

Escriu el nom de les capitals municipals

Pinta segons el seu poblament:

Color vermell més de 1.000 hab.

Color blau més de 500 hab.

Color verd més de 300 hab.

Color blanc menys de 300 hab.

Comarca del Pallars Sobirà 33 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE MAPA

Escriu el nom dels nuclis de poblament que coneguis i que no siguin caps de municipi

En quin sector de la comarca (nord o sud) hi ha municipis amb més pobles agregats. Raona el perquè......

Comarca del Pallars Sobirà 34 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Les piràmides d’edat ens permeten conèixer l’estructura de la població per edats i per sexes.

Observa aquesta piràmide d’edats de la comarca del Pallars Sobirà de l’any 1996.

Homes % Dones %

Comarca del Pallars Sobirà 35 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Respon aquestes preguntes

Quines edats predominen al Pallars Sobirà? ......

Podem dir que la població que predomina a la comarca del Pallars Sobirà és jove?...... Per què? ......

Podem dir que la població que predomina a la comarca del Pallars Sobirà està envellida?......

Quins municipis han augmentat la població en els darrers anys? Per què? ......

Hi ha municipis que han perdut població? Quina et sembla que pot ser la causa? ......

Segons les dades de la taula de la pàgina següent, quins canvis importants s’han produït, respecte a fa anys, en la natalitat i la mortalitat a la comarca del Pallars Sobirà? ......

Comarca del Pallars Sobirà 36 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Comarca del Pallars Sobirà 37 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

4 CLIMA FLORA I FAUNA

Comarca del Pallars Sobirà 38 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL D’OBSERVACIÓ

TREBALL INDIVIDUAL

Durant quinze dies, cada alumne, amb la finalitat d’aprendre a observar el temps que fa, anotarà cada dia al full la seva observació subjectiva del temps.

L’estructura del full podria ser:

OBSERVACIÓ DEL TEMPS

Dia...... Mes ...... Temperatura ...... (freda, molt freda, alta, baixa, suau etc...) Situació del cel...... (clar, cobert, tapat, etc...) Altres observacions...... (boira, pluja, vent, humitat, neu, etc...)

TREBALL EN EQUIP

Cada dia i durant un mes, un grup d’alumnes per torns setmanals, s’encarregarà de recollir i posar en un full d’observació del temps les dades objectives del temps que fa cada dia. Aquestes dades les podeu treure de l’estació meteorològica de Sort, de la pàgina Web de Meteocat, del diari, de la televisió o de la ràdio. El full hauria de ser gran i caldria que estigués penjat a la classe.

Proposem l’estructura següent:

Comarca del Pallars Sobirà 39 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

OBSERVACIÓ DEL TEMPS

Dia...... Mes ...... Temperatura: màxima ...... mínima...... oscil.lació...... Pluja...... Humitat...... Vent...... intensitat...... direcció...... Situació del cel......

Observacions......

Mapa del temps (retallar-lo de la premsa diària).

Els conceptes que surten s’aniran treballant de mica en mica mentre duri l’observació i l’estudi del clima. Per a treballar-los pot ser útil la utilització de diferents llibres de consulta.

Un cop recollides les dades de tot el mes, fer-ne el comentari individual seguint la pauta següent:

Temperatura: màxima del mes...... mínima del mes...... oscil.lació térmica del mes...... Pluja: dies de pluja durant el mes...... dia més plujós i quantitat...... Humitat:màxima i dia...... mínima i dia...... Vent: total de dies de vent ...... total de dies de calma...... tipus de vent dominant...... Situació del cel: total de dies clars...... total de dies coberts...... total de dies parcialment coberts......

Comarca del Pallars Sobirà 40 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL AMB GRÀFIQUES

Fes la gràfica de temperatura i de precipitacions segons les dades climàtiques següents:

SORT (692m)

Temperatures mitjanes en graus gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre 3,3 8,0 9,4 9,9 16,1 19,2 20,1 21,2 17,7 12,5 6,4 5,4

Precipitacions mitjanes en mm gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre 0,2 2 55 102,7 116 60,2 22 41,2 61,2 54,5 95,6 93,2

150 20 120 15 90 10 60 5 30 Temperatures Precipitacions en mm en graus G F M A M J Jl A S O N D

Comarca del Pallars Sobirà 41 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Observa les dades i la gràfica obtinguda. Respon aquestes preguntes a) Quina és la temperatura mitjana més alta de l’any? ...... b) Quins mesos són els que fa més fred? ...... c) Quins mesos tenen la temperatura mitjana superior als 18 graus? ...... d) Quina és l’oscil.lació tèrmica mitjana anual? ...... e) Quins són els mesos més plujosos? ...... f) Quins són els mesos més secs? ...... g) Quina quantitat de pluja (en mm) cau al llarg de l’any? ...... h) Quines conseqüències pot tenir per a la comarca el fet que un any les pluges siguin nul.les ......

Comarca del Pallars Sobirà 42 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL AMB GRÀFIQUES

Fes la gràfica de temperatura i de precipitacions segons les dades climàtiques següents:

ESTERRI D’ÀNEU. Altitud 957 metres

Temperatures mitjanes en graus gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre 2,34 7,91 8,32 9,51 15,30 18,26 18,74 19,01 16,05 11,11 5,76 4,31

Precipitacions mitjanes en mm gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre 0 51,5 56 87,9 105,02 81,9 19,2 25,5 42,8 26,7 47,2 66,8

40 30 30 20 20 10 10 Temperatures Precipitacions en mm en graus G F M A M J Jl A S O N D

Comarca del Pallars Sobirà 43 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Comarca del Pallars Sobirà 44 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE LA FLORA DEL PALLARS SOBIRÀ

Treball de camp

Feu a nivell d’aula una sortida per observar la vegetació del vostre entorn. S’haurà de triar un itinerari amb possibilitats d’estudi i observació de diferents espècies. Es podrà aprofitar una de les activitats que es fan amb el Camp d’Aprenentatge. a) Observar el paisatge. b) Escriure la relació d’espècies vegetals més comunes que es vagin trobant. c) Fer fitxes d’observació sistematitzades. d) Recollir mostres de plantes ( fulles, fruïts..) e) Observar i descriure el tipus de sòl on es troben aquestes plantes. f) Observar si és possible un bosc: observar si ha estat explotat i de quina manera, si ha hagut incendis,... g) Observar la diferent vegetació que hi ha en un lloc d’obaga i de solana. h) Calcular l’alçada dels arbres (mètodes de medició senzilla) i) Calcular el gruix o diàmetre d’un o més arbres. j) Fer un herbari col.lectiu entre tota la classe.

BIBLIOGRAFIA: Guia de conèixer arbres (F. Masclans)- Edita Centre excursionista de Catalunya Arbres de Catalunya. Joc de cartes d’identificació. CRP del Maresme

Comarca del Pallars Sobirà 45 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Escriu el nom de sis espècies vegetals pròpies de la comarca del Pallars Sobirà ......

En quin sector de la comarca hi ha major varietat d’espècies? ......

Com s’anomena la vegetació que es troba als riberals dels rius del Pallalrs Sobirà? ......

Escriu el nom d’algunes espècies pròpies del bosc de ribera ......

Dibuixa un pi, la seva fulla i el seu fruit. Escriu les seves característiques

Comarca del Pallars Sobirà 46 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu en cada cercle el número de la planta que li correspongui.

1. Neret

2. Avet

3. Pi negre

4. Bedoll

5. Nabiu

6. Bàlec

VEGETACIÓ DE L’ALTA MUNTANYA Comarca del Pallars Sobirà 47 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu en cada cercle el número de la planta que li correspongui.

1. Romaní

2. Boix

3. Timó

4. Argelaga

5. Alzina

VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA

Comarca del Pallars Sobirà 48 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu en cada cercle el número de la planta que li correspongui.

1. Canyisses

2. Clop o xop

3. Vern

4. Salze (Salanca)

5. Heura

6. Àlber

VEGETACIÓ DE RIBERA

Comarca del Pallars Sobirà 49 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu en cada cercle el número de la planta que li correspongui.

1. Pi roig

2. Roure

3. Auró

4. Arç blanc

5. Marxívol

6. Fetgera

VEGETACIÓ SUBMEDITERRÀNIA

Comarca del Pallars Sobirà 50 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

LA FAUNA AL PALLARS SOBIRÀ

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Escriu el nom de sis animals mamífers que viuen al Pallars Sobirà......

Hi ha una varietat d’un animal que té com a complement del seu nom pallaresa. Quin és? ......

Escriu el nom d’algunes aus que visquin a la comarca......

Quins són els animals que podem trobar en ambients aquàtics......

Dibuixa o retalla una fotografia de l’animal de la comarca que més t’agradi i explica el que en sàpigues.

Comarca del Pallars Sobirà 51 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu en cada cercle el número de l’animal que li correspongui.

1. Porc senglar 2. Muricec 3. Voltor

4. Àguila reial 5. Corb 6. Gralla de bec groc 7. Duc

8. Ballester 9. Escurçó 10. Tritó pirinenc

11. Caragol 12. Pantigana o llagosta verda

Fauna dels indrets muntanyosos de la comarca del Pallars Sobirà Font: Viu la Noguera: fauna. Museu Comarcal de la Noguera. Dibuix: Xavier Castellà

Comarca del Pallars Sobirà 52 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu en cada cercle el número de l’animal que li correspongui.

1. Rata 2. Ratolí 3. Muricec

4. Òliba 5. Cigonya 6. Pardal 7. Oreneta

8. Falciot 9. Sargantana 10. Dragolí

11. Opilió 12. Vespa 13. Mosca Fauna antropogènica de la comarca del Pallars Sobirà Font: Viu La Noguera: fauna. Museu Comarcal de la Noguera. Dibuix: Xavier Castellà

Comarca del Pallars Sobirà 53 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu en cada cercle el número de l’animal que li correspongui. 1. Conill 2. Teixó 3. Talpó 4.Musaranya 5. Guineu 6. Aligot 7. Xoriguer 8. Xot 9. Griva 10. Abellerol 11. Guatlla 12. Perdiu 13. Cogullada 14. Garsa 15. Puput 16. Capsigrany 17. Siboc 18. Bitxac 19. Llangardaix 20. Papallona 21. Caragol 22. Llimac Fauna de planes i conreus de la comarca del Pallars Sobirà 23. Llambric Font: Viu la Noguera: fauna. Museu Comarcal de la Noguera. Dibuix: Xavier Castellà 24. Eriçó 25. Serp verda

Comarca del Pallars Sobirà 54 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu en cada cercle el número de l’animal que li correspongui.

1. Llúdriga 2. Rata d’aigua 3. Arpella 4. Gavina 5. Cabussó 6. Bernat pescaire 7. Ànec collverd 8. Fotja 9. Polla d’aigua 10. Pastoreta 11. Balquer 12. Blauet 13. Carpa 14. Barb 15. Anguila 16. Serp d’aigua 17. Granota verda 18. Cranc de riu Fauna de les zones aquàtiques de la comarca del Pallars Sobirà 19. Ostra de riu 20. Libèl.lula

Comarca del Pallars Sobirà 55 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu en cada cercle el número de l’animal que li correspongui.

1. Muricec de ferradura 2. Fagina 3. Porc senglar 4. Llebre 5. Conill 6. Gat salvatge 7. Rata cellarda 8. Mustela 9. Talp 10. Gamarús 11. Mussol banyut 12. Tudó 13. Esparver 14. Rossinyol 15. Teixidor 16. Gaig 17. Picot 18. Gall de bosc 19. Caragolet 20. Tallarol 21. Merla 22. Oriol 23. Mallerenga blava 24. Gripau 25. Vidriol Fauna boscana de la comarca del Pallars Sobirà 26. Salamandra Font: Viu la Noguera: fauna. Museu Comarcal de la Noguera. Dibuix: Xavier Castellà 27. Paó 28. Llambric 29. Esquirol

Comarca del Pallars Sobirà 56 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

5 ECONOMIA DEL PALLARS SOBIRÀ

Comarca del Pallars Sobirà 57 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL DE RECERCA

TREBALL EN EQUIP

Passar una enquesta molt senzilla sobre l’ocupació professional de la gent del poble, agrupant el treball per sectors. Pot començar-se per la mateixa escola, preguntant l’ocupació dels pares, dels parents més pròxims, dels veïns de tots els alumnes (agafar una mitjana d’uns 10 enquestats per alumne).

Agrupar-los per:

Treballs que comportin extracció de la naturalesa (sector primari) Treballs de transformació dels productes extrets (sector secundari) Treballs al servei d’altres o altres oficis (sector terciari)

Una vegada realitzada s’haurà de fer la distribució per sectors i veure amb una gràfica quina és l’activitat i el sector predominant. Comparar el resultat obtingut amb les dades de la comarca del Pallars Sobirà de l’any 1996.

Agricultura 15% Construcció 12,7% Serveis 64,6% Indústria 13,1%

Comarca del Pallars Sobirà 58 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ACTIVITATS DE REFORÇ: AGRICULTURA

Escriu els principals conreus agrícoles de la comarca del Pallars Sobirà......

La major part del territori és pla o pendent: Quines implicacions té l’orografia de la comarca? ......

Totes les zones de la comarca són conreables? ......

Busca al diccionari les paraules següents i mira d’explicar amb una frase, en què consisteixen les següents feines del camp. llaurar...... podar...... adobar...... empacar...... dallar...... ensulfatar......

Comarca del Pallars Sobirà 59 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ACTIVITATS DE REFORÇ: RAMADERIA

Completa aquest quadre. ramaderia animals productes obtinguts bovina ovina equina bestiar cabrum porquina

Reflexiona i escriu les respostes a les següents qüestions.

Quina és l’espècie ramadera més important a la comarca ?......

Quina diferència hi ha entre caçar animals i criar-los ?......

Què és la transhumància ?......

Quina diferència hi ha entre ramaderia intensiva i ramaderia extensiva ?......

Comarca del Pallars Sobirà 60 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Relaciona correctament les dues columnes de paraules.

Au de corral Vaqueria Porc Pleta Ovella Cort Vaca Galliner

Observa el gràfic i contesta.

Quin era el nombre de caps de bestiar porcí l’any 1999......

Quin tipus de bestiar tenia igual caps l’any 1989 i el 1999?......

Evolució del nombre de caps de bestiar al Pallars Sobirà,1982-1996 Contesta correcte o incorrecte.

Els ramats de cabres han sofert una disminució...... C...... I

El nombre de caps de porcins ha augmentat molt en els darrers anys...... C...... I

El ramat dominant a la comarca del Pallars Sobirà és el bestiar equí...... C...... I

La cria de bestiar és, generalment, un complement de l’agricultura...... C...... I

Una bona part de la producció de llet de la comarca es destina a l’elaboració de formatges...... C...... I

Comarca del Pallars Sobirà 61 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ACTIVITATS SOBRE EL SECTOR INDUSTRIAL

Escriu al costat de cada tipus d’indústria alguns productes que s’hi produeixen. alimentària...... hidroelèctrica...... ram de la fusta...... construcció...... sector del metall ...... materials de construcció...... comerç......

En quins municipis de la comarca trobem les principals indústries?......

On es troben les indústries del subsector de l’energia?......

Escriu el nom de les indústries de la comarca que tu coneguis......

Les indústries actualment s’agrupen en llocs que s’anomenen......

Quines avantatges tenen aquests tipus de concentració......

Comarca del Pallars Sobirà 62 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu al costat de cada frase si es correcte (C) o incorrecte (I)

L’aprofitament hidroelèctric es gestiona a la comarca...... C I

A la comarca destaquen unes importants indústries de la fusta a Rialp i a Ribera de Cardós...... C I

La indústria agroalimentària va lligada a la transformació de la producció ramadera ...... C I

A la comarca no tenen importància les empreses que es dediquen als esports d’aventura...... C I

Durant aquests darrers anys la construcció ha tingut una activitat força destacada...... C I

Els pobles petits tenen tots polígons industrials...... C I

A Sort es troba la indústria «El Tros de Sort» que elabora embotits...... C I

A lo comarca hi ha nombroses grans superficies comercials...... C I

Les formes de transacció tradicionals són les fires i els mercats...... C I

El mercat de Sort és el dimarts i el d’Esterri d’Àneu és el diumenge...... C I

Comarca del Pallars Sobirà 63 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ACTIVITATS DEL SECTOR SERVEIS

TEXT

El 64,6% de la població ocupada l’any 2002 del Pallars Sobirà treballa en el sector terciari. El turisme d’hivern es basa principalment en les persones que vénen a la comarca a esquiar. Dintre d’aquest sector podem incloure els comerços i totes les activitats lligades als tallers de reparacions, transport de mercaderies, serveis financers i administratius, serveis personals i equipaments públics ( sanitat, educació, cultura, seguretat ciutadana,..) Però la gran majoria de persones que treballen en aquest sector realitzen activitats entorn de l’hosteleria i el turisme en general, en hotels, restaurants, refugis i totes les empreses dedicades als esports d’aventura tant d’hivern (estacions d’esquí) com durant la resta de l’any esports d’aigües braves. La comarca es revitalitza econòmicament quan es començà a desenvolupar la pràctica de les modalitats americanes del rafting o l’hidrotrineu, que es diu hidrospeed. Actualment hi ha una sèrie d’empreses que ofereixen la possibilitat de realitzar aquestes modalitats d’esports, a més d’altres, com el descens de barranc, el ponting o bé passejades a cavall.

Llegeix el text i respon les següents preguntes.

Quines activitats corresponen al sector serveis?......

Quin percentatge de població ocupada l’any 2002 ho feia en aquest sector?......

Comarca del Pallars Sobirà 64 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Branques Població % ocupada

Comerç i reparacions 206 14,57 Hoteleria 329 23,28 Transports i comunicacions 162 11,46 Mediació financera 53 3,75 Immobiliàries i serv. empres. 87 6,15 Administració pública 232 16,42 Educació 123 8,70 Sanitat i serveis socials 73 5,17 Serveis personals 148 10,47

Total 1.413 100 %

Analitza aquesta gràfica de l’any 1996 i respon.

Dins del sector serveis quines són les cinc branques amb més població ocupada? ......

Posa un exemple d’on treballarà una persona de la branca d’educació ......

A quina localitat de la comarca et sembla que poden estar més concentrades les activitats del sector serveis i per què? ......

Comarca del Pallars Sobirà 65 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Fes una lectura d’aquest text.

TEXT Dins de la població de la comarca del Pallars Sobirà quins percentatges hi ha de població activa i de L’any 1996 la població activa de la comarca era de 2.569 població inactiva persones, un 44% aproximadament del total de la ...... població, amb una distribució de 1.566 homes i 1.003 ...... dones. Dins de la població inactiva ordena de major a El 57 % restant agrupa la població inactiva comarcal, menor la situació de la població segons el tipus que estava distribuïda de la manera següent: d’inactivitat 1...... 2...... situació homes dones total 3...... 4...... Jubilada o pensionista 796 708 1.504 Incapacitat permanent 44 27 71 Escolar o estudiant 453 518 971 Creus que hi ha diferència quant al sexe respecte Feines de la llar 11 491 502 a la població activa de la comarca...... Altres situacions 94 84 178 I respecte a la població inactiva comarcal...... Total 1.398 1.828 3.226 I repecte a la mitjana d’atur registrat......

La mitjana anual d’atur registrat l’any 2004 era de 103 Quines creus que són les causes d’aquesta discri- persones, 55 homes i 48 dones. minació ......

Comarca del Pallars Sobirà 66 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

PROPOSTA DE TREBALL DE CAMP

Donat que cada grup classe pot tenir interessos diferents i possibilitats de treball de camp diferenciades segons cada localitat, us suggerim 3 propostes:

VISITA A UNA EXPLOTACIÓ AGRÀRIA O RAMADERA

El guió del treball en equip podria ser el següent:

1. Situació geogràfica: localitat, zona... 2. Característiques: grandària, instal.lacions, temps de funcionament... 3. Sistemes de conreus: Tipus i extensió, secà o regadiu, intensiva o extensiva, sistemes de reg, tipus d’adobs, mecanització... 4. Organització: règim de propietat, tipus de finançament, nombre de treballadors... 5. Comercialització: destinació dels productes, productivitat, transport, rendibilitat... 6. Condicions de treball: períodes de feina, condicions laborals dels treballadors,... 7. Observacions

Per a una explotació agrària podem seguir el mateix esquema canviant aspectes a estudiar

VISITA A UNA INDÚSTRIA

El guió del treball en equip podria ser el següent:

1. Situació geogràfica: localitat, zona, criteris per a la ubicació actual... 2. Procés de producció: matèries primeres, procedència, procés de fabricació...

Comarca del Pallars Sobirà 67 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

3. Procés de distribució: majorista, detallista, consumidor... 4. Tipus de maquinària: inversió econòmica, funcionament, tipus d’energia... 5. Personal: nombre de treballadors, departaments, horaris, divisió del treball... 6. Instal.lacions: edificis, nombre de plantes, condicionament, ubicació... 7. Observacions

VISITA A UN MERCAT SETMANAL O A UN SUPERMERCAT

El guió del treball en equip podria ser el següent:

1. Situació geogràfica: localitat, zona d’ubicació... 2. Tipologia: tipus de productes, distribució dels espais, sistema de compra, tipus de pagament... 3. Personal: nombre de treballadors, departaments, horaris... 4. Productes: procedència, control de preus, tipus de reposició,... 5. Clients: sistemes de compra, motius de la compra, opinions personals sobre ofertes,... 6. Observacions

Una vegada realitzada la visita s’haura de fer el treball corresponent a l’aula, com pot ser contrastar les opinions dels equips, establir un debat entre ells, fer un mural dels resultats obtinguts...

Comarca del Pallars Sobirà 68 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

6 INFRAESTRUCTURES VIÀRIES DEL PALLARS SOBIRÀ

Comarca del Pallars Sobirà 69 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

147.7 La xarxa

C-147 viària 504.1 C-28 LA-5044 504.7

LA-5041 LA-5042 504.4 504.3 142.1 C-13 L-510 147.5 504.5 LA-5043 LV-5004

L-504 510.1 147.9 147.4 147.8 L-510

147.3 510.2 510.21 C-13 LA-5229 LV-5223

LV-5225 147.2 LV-5226

LV-5222 LV-5134 260.3 LV-5131 LV-5135 LV-5146 260.2 N-260 LA-5031 LV-5134

Comarca del Pallars Sobirà 70 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE MAPA

Situa al mapa els principals nuclis de població del Pallars Sobirà.

Quines direccions segueixen les següents carreteres:

C28 : de ...... a......

C13 : de ...... a......

N-260 : de ...... a......

L-504 : de ...... a......

Per anar de Sort a Esterri d’Àneu podem agafar la C-13. Quines carreteres agafaries per anar de: Esterri d’Àneu a Vielha...... Gerri de la Sal a Sort...... Esterri d’Àneu a Isil...... Llavorsí a Tavascan...... Llavorsí a Àreu...... Sort a Llessui......

Comarca del Pallars Sobirà 71 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE MAPA Situa al mapa els principals eixos de comunicació viària de la comarca de la Noguera.

N-260 L-504 C- 13 L-510 C- 28

Situa la direccionalitat de les carreteres amb una fletxa:

a Andorra i La Seu d’Urgell a la Val d’Aran i França al Pallars Jussà (Vall de Cabdella) a Lleida i Barcelona

Escriu el nom de les localitats.

Gerri de la Sal Esterri d’Àneu Ribera de Cardós Alins Vilamur Isil La Pobla de Segur La Seu d’Urgell Llavorsí Espot

Comarca del Pallars Sobirà 72 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

7 FESTES I COSTUMS DEL PALLARS SOBIRÀ

Comarca del Pallars Sobirà 73 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

LES FESTES POPULARS

ACTIVITATS

Relaciona aquestes festes populars amb la localitat on es realitzen.

Les Falles Gerri de la Sal Aplec de Biuse Llavorsí Ball de la Morisca Isil Carnaval Esterri d’Àneu, Sort, Ribera de Cardós, Rialp Els veinats Esterri d’Àneu Processó dels Armats Tírvia

Quin dia o dies celebreu la festa major al vostre poble? ......

Per què la celebreu aquest dia? ......

Explica breument algunes de les activitats que es realitzen......

Comarca del Pallars Sobirà 74 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Quina diferència hi ha entre una festa major i una fira?

......

Quins productes creus que podràs trobar en algunes de les fires que es realitzen a la comarca i en quina localitat creus que es fan?

Productes Localitat Fira de la tardor ...... Fira de Sant Joan ...... Fira de Santa Teresa ...... Fira de La Pasqueta ...... Fira de Santa Caterina......

Hi ha dos localitats a la comarca que fan mercat setmanal. Quines són i quin dia el realitzen? ......

Quins són els productes més habituals que podries trobar en les parades de venda d’aquests mercats? ...... Comarca del Pallars Sobirà 75 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu al peu de la foto el nom de la festa i la localitat on es realitza.

......

Comarca del Pallars Sobirà 76 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Pregunta als pares o als padrins quin plat és típic al teu poble. Escriu-ne la recepta.

NOM DEL PLAT: ...... LOCALITAT:......

INGREDIENTS (per a 4 persones) ......

PREPARACIÓ ......

Comarca del Pallars Sobirà 77 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

8 HISTÒRIA DEL PALLARS SOBIRÀ

Comarca del Pallars Sobirà 78 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

EL PALLARS SOBIRÀ A LA PREHISTÒRIA I A LA HISTÒRIA ANTIGA

El Pallars Sobirà és una comarca rica en troballes prehistòriques? ......

Per què? ......

El dolmen de la Cabana de la Mosquera és un monument megalític que s’ha trobat a Peramea.

Explica les característiques d’aquests tipus de monument i amb quina finalitat es realitzaven......

Comarca del Pallars Sobirà 79 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

EL PALLARS SOBIRÀ A L’EDAT MITJANA

Completa els buits:

El primer ...... independent és Ramon II cap el 872. A la mort de Sunyer I (1010) els seus fills ...... el comtat: Ramon IV de Pallars ...... i Guillem II de Pallars ...... , aquesta divisió donarà lloc a una llarga ...... Després de dos canvis de dinasties (Pallars, Comenge, Mataplana) el darrer comte de Pallars ...... fou desposseït del seu territori (1488) pel seu enfrontament amb la monarquia. El rei ...... atorgà el comtat a Joan Ramon Folc I de ...... i li donà la categoria de ...... el 1491.

( divideixen - comte - Hug Roger III - Sobirà - guerra civil - Cardona - Jussà - Ferran II - marquesat)

Qui fou Ramon II ? ......

Qui va realitzar la conquesta cristiana del Pallars? ......

Qui va se el darrer comte del Pallars? ...... Explica el que sapigues de la seva història......

Comarca del Pallars Sobirà 80 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Busca al diccionari el significat d’aquestes paraules relacionades amb aquella època. feudalisme...... alou...... romànic...... vassall...... gòtic...... feu......

Escriu el nom d’alguns comtes del Pallars i algun dels fets que van realitzar......

Comarca del Pallars Sobirà 81 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE TEXT

Del castell de València, situat a deu minuts d’Esterri vora la carretera que mena al Port de la Bonaigua, avui només en resta uns quants tarters de pedres escampades sobre la llenasca. Quan, ara fa mig segle, el visità mossèn Cinto, li impressionà molt pel seu emplaçament estratègic, gràcies al qual es domina tot el pla d’Esterri. El nostre poeta escrigué llavors que «aquell casal de nostres glòries» s’ha convertit «en un niu d’àligues espatllat per un temporal d’hivern». Aquesta fortalesa fou la darrera resistència del Comtat del Pallars, abans de la seua desaparició definitiva, a finals del segle XV. Abans de rendir-se, la senyora Caterina Albert, muller del darrer comte, Hug Roger III, resistí valerosament durant tres anys els atacs de les tropes del marquès de Cardona. Aquesta llegenda, cal situar-la precisament en els anys en què els exèrcits del marquès tenien assetjat el castell, perquè els de dins passessin fam i es rendissin. Explica la historieta que l’exèrcit invasor, en veure que era molt difícil de fer capitular els defensors, van demanar un parlament amb la comtessa. Aquesta s’hi va avenir, i el dia convingut aparegué amb un plat de truites de riu, més fresques que una rosa i bellugadisses encara com un cadell. —No penso cap rendi’m per ara! —els digué mostrant-los aquell suculent àpat. Els atacants, que ja es pensaven que els assetjats ja es menjaven les ungles de tan afamats com estarien, es van quedar amb pam de nas. No sabien que hi havia un túnel secret que comunicava el castell amb el riu de la Bonaigua. Malgrat tot, els defensors no tenien pas gaires agalius. I així, al cap de poc, el darrer comtat independent de Catalunya hagué de capitular finalment davant dels poderosos Cardona. L’heroica comtessa, feta un Sant Llàtzer, fugí de nit cap a França pel Port de Salau. Diuen que els fallaires d’Isil la van acompanyar fins al cap del Port.

Resum del llibre «Quan Judes era fadrí i sa mare festejava» de Pep Coll. Edicions de la Magrana

Comarca del Pallars Sobirà 82 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Llegeix amb atenció el text i respon aquestes preguntes:

Qui assetjava el castell de València?......

Qui vivia a dins del castell? ......

Què va ensenyar als enviats de l’exercit del marquès? Què va demostrar amb això? ......

Qui va guanyar la batalla al final? ......

Com explica la llegenda que va marxar la comtessa? ......

Comarca del Pallars Sobirà 83 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL DE VOCABULARI

Esbrineu què volen dir aquestes paraules. comtat ...... merlet ...... torrassa ...... sala d’armes ...... cavallerissa ...... vescomte ......

Comarca del Pallars Sobirà 84 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

EL PALLARS SOBIRÀ A L’EDAT MODERNA I CONTEMPORÀNIA

Quines van ser les conseqüències deL Decret de Nova Planta a la nostra comarca? ......

Les guerres van castigar durament la comarca del Pallars Sobirà. Relaciona amb la data i ordena cronologicament aquests fets.

La guerra civil espanyola 1640 ...... La guerra dels Segadors 1936 ...... Les guerres carlines 1713 ...... La guerra de Successió 1835 ...... La invasió de les tropes franceses 1719 ......

Quins d’aquests fets creus van marcar un canvi important en el desenvolupament econòmic de la comarca de la Noguera durant el segle XX. Ordena’ls de major a menor segons el teu criteri.

...... L’obtenció d’una línea regular d’automòbils de Tàrrega a Gerri (1909) ...... La construcció del ferrocarril de Lleida a la Pobla (1951) ...... La Canadenca s’instal·la al Pallars (1911) ...... Emigració de la població de la comarca cap a centres industrials (1966) ...... La posada en funcionament de les centrals elèctriques...... Impuls de les activitats turístiques a la comarca...... El boom de la construcció de finals del segle XX...... La millora i l’obertura de noves carreteres.

Comarca del Pallars Sobirà 85 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

9 PATRIMONI ARTÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ

Comarca del Pallars Sobirà 86 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Ubica en el mapa els següents monuments històrics de la comarca del Pallars Sobirà.

1. Dolmen de la Cabana de la Mosquera. 2. Creu de terme d’Alins. 3. Monestir de Santa Maria de Gerri. 4. Castell de Sort. 5. Sant Joan d’Isil. 6. Conjunt monumental de Sant Just i Pastor de Son. 7. Ponts medievals de la Vall de Cardós. 8. Església romànica de Santa Eulàlia d’Alendo. 9. Pintures romàniques de Baiasca. 10. Santa Maria d’Arboló.

Situa els monuments anteriors al municipi on es troben.

1...... 2...... 3...... 4...... 5...... 6...... 7...... 8...... 9...... 10......

Comarca del Pallars Sobirà 87 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

EL ROMÀNIC AL PALLARS SOBIRÀ

A quin monument correspon la fotografia? ......

En quin lloc es troba? ......

Observa la fotografia i escriu tres característiques pròpies de l’estil romànic......

Quins altres monuments romànics del Pallars Sobirà coneixes? Escriu-los i indica on es troben......

Comarca del Pallars Sobirà 88 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE TEXT

ELS MONESTIRS

Del monestir de Gerri només en resta l’església, però a l’època de la seva fundació devia ser molt diferent. El monestirs tenien terres que eren treballades pels monjos, un claustre que unia les dependències del monestir, comunicava la sala capitular( lloc de reunió del monjos), l’església, el refectori (menjador), el dormitori o cel·les (cambres individuals petites), els punts de treball o estudi, la infermeria, el noviciat (residència dels neòfits en la vida monàstica). L’abat tenia unes dependències pròpies, separades de la resta. Així mateix hi havia un lloc reservat a l’almoiner (monjo encarregat de fer almoines al necessitats) i una hosteria per hostatjar els visitants. Ultra això, el monestir tenia possessions fora de les estrictes del monestir, i els abats actuaren a partir del segle XI com a veritables senyors feudals, per això hi havia els pabordies, és a dir, l’administració o gestió dels béns del monestir, els quals se separaven per lots tot prenent el nom del sector o propietat principal.

Quines eren les depèndencies d’un monestir? ...... A què et sembla que es dedicaven els monjos del monestir de Gerri? ......

Comarca del Pallars Sobirà 89 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Quins monestirs i castells de la comarca del Pallars Sobirà coneixes? ......

Situa en aquests mapa mut els principals monestirs i castells del Pallars Sobirà.

Els monjos passaven la majoria de la seva vida resant i fent manuscrits. De què podien viure? ......

Els monjos residien als monestirs. On residien els senyors feudals i els comtes? ......

Comarca del Pallars Sobirà 90 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Relaciona cada fotografia amb el nom del castell i la seva ubicació

Comarca del Pallars Sobirà 91 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

EL GÒTIC AL PALLARS SOBIRÀ: EL RETAULE

Busca a l’enciclopèdia el significat de la paraula retaule......

On es troba aquest retaule? ......

Identifica algun personatge d’aquest retaule.

......

Comarca del Pallars Sobirà 92 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

ELS RETAULES BARROCS AL PALLARS SOBIRÀ

Escriu dos característiques de l’estil barroc......

Identifica els elements amb el retaule corresponent i localitza els retaules.

......

Comarca del Pallars Sobirà 93 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

10 PATRIMONI NATURAL DEL PALLARS SOBIRÀ

Comarca del Pallars Sobirà 94 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Situa en el mapa els següents espais naturals del Pallars Sobirà.

1. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: Estany de Sant Maurici. 2. Parc Natural de l’Alt Pirineu: Pla de Boavi. 3. Parc Natural de l’Alt Pirineu: Pica d’Estats. 4. Reserva Nacional de caça de Boumort. 5. Estany Glaciar del Rosari (Vall d’Àrreu) 6. Estany de Montcortés. 7. Bosc de la Mata de València i el Gerdar de Sorpe. 8. Congost de Collegats. 9. Montsent.

Comarca del Pallars Sobirà 95 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu al peu de cada fotografia el nom del lloc corresponent.

Sant Maurici (Parc Nacional) Pla de Boavi (Parc Natural) Estany de Montcortés Bosc del Gerdar L’Argenteria Pica d’Estats (Parc Natural) Prat de dall de Montardit Bosc de ribera a Gerri

......

Comarca del Pallars Sobirà 96 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Quin és l´únic Parc Nacional existent a Catalunya? ......

Quines comarques abasta? ......

Quin és el tret més rellevant del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici? ...... Anomena alguna de les espècies animals que viuen en aquest Parc......

Quina és la muntanya i l’estany més significatiu que caracteritza el sector pallarès del Parc Nacional? ......

Si l’has visitat, explica què t’ha cridat més l’atenció durant la teva visita: ......

Comarca del Pallars Sobirà 97 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Quines comarques abasta el Parc Natural de l’Alt Pirineu? ......

Busca informació sobre la diferència que hi ha entre un Parc Natual i un Parc Nacional......

Quines són les serralades més importants situades dins la reserva Nacional de Caça de Boumort? ......

Un dels moments més espectaculars i quan rep més visites, segurament, la Reserva Nacional de Caça de Boumort és durant l’època de la Brama. Què és això? Informa’t......

Comarca del Pallars Sobirà 98 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Escriu el nom dels estanys glaciars que coneguis: ......

Quina és la vegetació del Bosc de la Mata de València i el Gerdar de Sorpe? ......

El Congost de Collegats té un indret molt característic, quin és? ......

Quin personatge es va inspirar en aquest lloc per fer la façana d’un edifici i quin va ser aquest edifici? ......

Quina vegetació podem trobar en un bosc de ribera? ......

Comarca del Pallars Sobirà 99 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Cerca en aquesta sopa de lletres el nom de 12 animals que viuen al Pallars Sobirà. Els trobaràs de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta Escriu el nom dels animals que has trobat: 1...... 2...... 3...... 4...... 5...... 6...... 7...... 8...... 9...... 10...... 11...... 12......

Comarca del Pallars Sobirà 100 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

11 PATRIMONI CULTURAL DEL PALLARS SOBIRÀ

Comarca del Pallars Sobirà 101 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Situa en el mapa els següents les festes següents que es celebren al Pallars Sobirà.

1. Les falles. 2. Els armats. 3. Xollades d’ovelles. 4. Concurs de gossos d’atura. 5. Ball de la Morisca. 6. Ball dels Rigodons. 7. Ball de Guapos, el Ball Pla, l’Esquerrana i el Corrido. 8. Aplec d’Arboló. 9. Aplec de Sant Maurici. 10. Calderada i Carnaval.

Escriu els pobles on se celebren.

1...... 2...... 3...... 4...... 5...... 6...... 7...... 8...... 9...... 10......

Comarca del Pallars Sobirà 102 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Situa en el mapa els museus i centres culturals.

1. Ecomuseu Casa Gasia d’Esterri d’Àneu. 2. Molí fariner i Serradora d’Àreu. 3. Salins de Gerri de la Sal. 4. Centre d’art i de natura de Farrera. 5. Casa Bringué de Ginestarre (Museu Viu) 6. Museu de les Papallones de Catalunya (Pujalt) 7. Era Ortega de Peramea. 8. Arxiu Històric Comarcal de Sort. 9. Santa Creu de Llagunes. 10. Centre d’interpretació de Tavascan.

Comarca del Pallars Sobirà 103 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

Què s’aprofitava a Gerri per a la fabricació de la sal? ......

Explica la utilitat d’aquests elements als salins. Eres...... Arcabotes......

Quins temes es poden treballar al Centre d’Art i de Natura de Farrera? ......

Què es pot fer a l’Era Ortega de Peramea? ......

Què mostra l’Ecomuseu Casa Gasia? ......

Què es visita a la Serradora d’Àreu? ......

Quins museus o centres culturals del Pallars Sobirà, has visitat? ......

Comarca del Pallars Sobirà 104 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

MUSEUS I MOSTRES D’ART DEL PALLARS SOBIRÀ

Quins museus podem visitar a la comarca del Pallars Sobirà? ......

Escriu a sota de cada imatge el nom del museu/mostra d’art i explica quins tipus d’objectes hi acull.

Nom Nom Nom Nom Nom ...... Localitat Localitat Localitat Localitat Localitat Àreu Pujalt Esterri d’Àneu Llagunes Tavascan Mostra Mostra Mostra Mostra Mostra ......

Comarca del Pallars Sobirà 105 Recursos educatius de les Terres de Lleida PROPOSTA DIDÀCTICA

EL PATRIMONI DEL TEU POBLE

Si vols promocionar el teu poble ens hauries d’explicar quines coses són interessants de visitar (nom del monument, estil, tipus d’interès...), quins llocs del terme són atractius per a fer una excursió i quines festes feu que són interessants.

Nom del poble......

Monuments 1.-...... 2.-...... 3.-...... 4.-......

Llocs per a fer una excursió 1.-...... 2.-...... 3.-...... 4.-......

Festes interessants 1.-...... 2.-...... 3.-...... 4.-......

TREBALL EN EQUIP

Feu un mural amb una àmplia descripció de tots els llocs interessants del patrimoni artístic i monumental del vostre municipi.

Comarca del Pallars Sobirà 106