CRÈDITS CRÈDITS AUTORS INFORMACIÓ: Isabel Montori FONTS: * Geografia general de Catalunya. Ceferí Rocafort. Editorial: Casa editorial Alberto Martin. * Enciclopèdia Catalana * Catalunya Romànica. Volums XIII i XV. El Pallars-La Val d’Aran. Fundació Enciclopèdia Catalana. * Fauna del Pallars Sobirà. 11 itineraris per a l’observació de fauna FOTOGRAFIA: salvatge. Josep Lluís Piqué, Jordi Canut, Juan M. Borrero. Editorial Nacho Ibáñez Consell Comarca del Pallars Sobirà i ECSA, 2000. Jaume Fontelles * El Pallars Sobirà. Col·lecció Les comarques de Catalunya, núm. 33. Carles Fañanás Ferran Rella. Editorial Dissenys Culturals. 1994. Isabel Montori Patronat Municipal de Turisme. MAPES: Consell Cultural de les Valls d’Àneu Ecomuseu Casa Gasia Universitat de Lleida. Servei de Cartografia. Centre d’Art i Natura de Farrera Institut Cartogràfic de Catalunya Parc Natural de l’Alt Pirineu Parc Natural de l’Alt Pirineu Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici GRÀFIQUES: Institut d’Estadística de Catalunya COL·LABORACIONS: Carme Maria Marugan, Arxiu Històric Comarcal de Sort MAQUETACIÓ: Xavier Català, Consell Comarcal del Pallars Sobirà Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu Joan Coromina Freixes Alícia Romeu Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 2 Informació comarcal InformacióInformació comarcalcomarcal PallarsPallars SobiràSobirà Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 3 INFORMACIÓ COMARCAL EL PALLARS SOBIRÀ Extensió 1377,92 Km2 Població (2004) 6666 habitants Densitat 4,83 h/Km2 Capital comarcal Sort 15 municipis MAPA COMARCAL Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 5 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ COMARCAL La comarca del Pallars Sobirà, de 1377,92 Km2, per l’estretor i d’aquest sector és la Noguera de està situada al N de Catalunya, al límit amb França, Vallferrera i la vall secundària del riu Tor. Aquesta La comarca es troba enclavada al bell mig del vall es caracteritza per l’estretor i l’encaixonament Pirineu, envoltada per cims que superen els 2000 del curs de la Noguera de Vallferrera, la qual m i drenada per la conca alta de la Noguera desguassa per la dreta a la Noguera de Cardós, a Pallaresa i els seus afluents de capçalera. tocar de Tírvia. El Pallars Sobirà limita al N amb el departament La Vall de Cardós, de 220,07 km2, és formada francès de l’Arieja, a l’E amb el Principat d’Andorra pels municipis de Lladorre, Esterri de Cardós i Vall i la comarca de l’Alt Urgell, al S amb el Pallars de Cardós, que ha estat el centre tradicional Jussà i a l’O amb aquesta darrera comarca i amb d’aquesta vall. És travessada per La Noguera de l’alta Ribagorça i la Val d’Aran. Cardós (o riu de Lladorre a la Capçalera). És constituïda per 15 municipis i té el centre co- La Vall d’Àneu, de 407,49 Km2, és la més gran marcal a la vila de Sort. Els municipis són: Alins, de les tres subcomarques de capçalera. La Vall Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterri d’Àneu, d’Àneu inclou els municipis d’Alt Àneu, la Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta, Lladorre, Guingueta, Espot i Esterri d’Àneu. El riu que Llavorsí, Rialp, Vall de Cardós, Soriguera, Sort, defineix aquestes terres és la Noguera Pallaresa. Tírvia. Malgrat que el centre històric i religiós havia estat En conjunt, tot i la homogeneïtat del Pallars Sobirà, la vila de València d’Àneu, actualment el centre hom pot subdividir la comarca en el sector sep- comercial i administratiu és la vila d’Esterri d’Àneu. tentrional i un altre de meridional. El sector S de la comarca engloba la resta de Al sector N de la comarca hi ha les tres valls de municipis que conformen el Pallars Sobirà: Tírvia, capçalera que corresponen a tres subcomarques Farrera, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Baix Pallars i naturals força diferenciades. Sort. L’eix d’aquestes terres és també la Noguera La Vall Ferrera és al NE de la comarca i engloba Pallaresa, a banda i banda de la qual s’eixampla el terme d’Alins de Vallferrera. L’eix d’aquest la vall fins al congost de Collegats. En conjunt, sector és la Noguera de Vallferrera i la vall aquest sector ocupa 543,82 Km2, si bé no forma secundària del riu Tor. Aquesta vall es caracteritza una unitat natural pròpiament dita. Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 6 INFORMACIÓ COMARCAL MEDI FÍSIC El Pallars Sobirà és una comarca catalana, del La zona de les nogueres o la depressió Burg, amb la Vallferrera i la Vall de Cardós Pirineu central, fronterera amb França, entre Ando- perifèrica, formada per franges triàsiques pròpiament dita. La Coma de Burg agrupa les dues rra i la Val d’Aran. argiloses moltes d’elles de color vermellós al- conques que procedeixen dels colls de So i de Disposa d’una gran diversitat altitudinal: S’arriba als ternen amb materials paleozoics que semblen Juberri. 3.143 m. a la Pica d’Estats, el punt més alt de desenganxats dels eixos principals. La Vallferrera, més tancada, procedeix del port de Catalunya, i la cota més baixa són 535 m a l’estret La serralada interior del Prepirineu és Boet, i gira a la zona Nord cap a l’Est. A sobre de Collegats. essencialment una capa dura de calcàries d’Alins rep la Noguera de Tor que des del Port de Està vertebrada pel riu Noguera Pallaresa, i la co- mesozoiques (serra de Peracalç al vessant dret) Cabús comunica amb Andorra. marca s’ajusta a la seva conca hidrogràfica amb recoberta a migjorn per dipòsits potents de En el relleu actual distingim els següents petites excepcions. conglomerats (Serra de Cuberes al vessant massissos que envolten les conques esmentades: Al Pallars Sobirà podem distingir tres unitats esquerre de Noguera Pallaresa). A la zona Nord els massissos de Marimanya, geològiques: la zona axial, la zona de les Nogueres La Noguera Pallaresa al Nord de Llavorsí recull Montroig, Certescans, Estats, Monteixo i Salòria. i Serralada interior del Pre-pirineu. les aigües de tres eixos principals que van ser A l’Oest els Puis de la Bonaigua, el Tèsol, Peguera, La zona axial Pirinenca és formada per una massa valls glacials, i van modelar notablement els Montsent de Pallars, Cabristà o Cometa i Peracalç, paleozoica, habitualment metarfosada (argiles en plegaments de l’orogènesi alpina: i a l’Est el Salòria, el Pui d’Ordossa vora Llavorsí, llicorelles, gresos en gneis, calcàries en marbre) A la Vall d’Àneu hi continua la capçalera del riu el Massís de l’Orri i al Sud es tanca amb la Serra llevat dels coneguts massissos eruptius de que neix al Pla de Beret i deixa l’Aran després de Cuberes i Mollet, totes de direcció E-O. Colomers-Saburó, Beret i Estats. de Montgarri. Els afluents més importants són El Massís de l’Orri domina la zona Est, rodejat pel els que travessen la vall de la Bonaigua, la Romadriu que recull aigües de la comarca de l’Alt d’Unarre, la vall de l’Escrita i la de Berrós, i Urgell, i la vall de Siarb o del Cantó que comunica finalment el Forat d’Arestui i Baiasca, abans amb aquesta veïna comarca. En mig la vall de d’arribar a Llavorsí. Santa Anna que rega Sort. La Vall de Cardós, orientada N-S es bifurca El Montsent de Pallars domina a l’Oest la Vall progressivament deixant la vall d’Estaon, les d’Assua que conflueix amb el Noguera Pallaresa valls d’Esterri de Cardós i de Boldís, i finalment a Rialp, i més al Sud pel mateix vessant, la Serra en les valls de Boavi i Sallente i de Tavascan o de Cabristà s’estén des dels Altars fins Sant Quiri Noarre. i Moncortés dominant diverses petites valls: Pietat, A sota Tírvia conflueixen la vall de la Coma de Montardit, Escós i Ancs. Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Pallars Sobirà 7 INFORMACIÓ COMARCAL VEGETACIÓ A la base de la vall, l’estret de Collegats correspon El faig és gairebé inexistent en aquestes terres plantats i els verns. al domini submediterrani del roure de fulla petita i continentals, i subsisteix al bosc de Virós, i en Entre les finques particulars de conreu i de de la pinassa, com a continuació que és de la exemplars aïllats al barranc de la Tosquella, sota pastures mantingudes artificialment, abunden els Conca de Tremp. Cuberes. freixes i quasi ja no queden oms, que han sucumbit Riu Noguera Pallaresa amunt, ens endinsem en L’avet, en canvi, forma grans boscúries a les a un fong. També els cirerers, moixeres, moixeres un país de llicorelles silícies cobertes per un alzinar obagues de la part alta de la conca de la Noguera de guilla i pereres de cardós s’han conservat pels muntanyenc que recorda els de les muntanyes Pallaresa. Les més importants són la Mata de fruits que produïen. mediterrànies properes al litoral marí. València i Aixeus, però en general domina a les Els vedolls, que busquen els terrenys àcids for- El fet és que no es pot deixar de reconèixer la orientacions Nord. men masses extenses o es barregen amb la resta presència d’un illot extens de vegetació Més amunt, tenim l’estatge subalpí del pi negre d’arbres, tenint un bon interès per a llenya. mediterrània muntanyenca en ple interior dels que es barreja amb el neret i domina una gran Hi ha formacions vegetals molt interessants i rares Pirineus i sota un clima que no és pas típicament extensió prop dels Encantats. a la resta de Catalunya per ser pròpies de mediterrani.