350 ptes. PUBLICACIÓ SEMESTRAL TAVERTET ANY XXI N° 43 JULIOL DEL 2000 1 Any XXI, Núm. 43. JULIOL DEL 2000 EL MUSEU DE Redacció i administració: Pl. de la Diputació, 1. 08511 - TAVERTET TAVERTET tel: 93 856.50.80 tel. i fax: 93 856.52.24 E-mail: redacció@elscingles.org [email protected] Pagina web: www.elscingles.org Museu: Plaça Major, 4 Director: Xavier Viladomat i Gil (baixos de la Rectoria) Consell de redacció: Joan Reixach i Curtó, Ernest Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Col·laborador habitual: Jordi Sanglas i Hores de visita: Puigferrer. Festius i dissabtes: Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch. d'11 a 2/4 de 2. Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Traduccions: Jordi Gumí També a hores convingudes demanant Disseny: Albert Majoral. dia i hora al Sr. Enric Maquetació i impressió: Impremta Planàs - St. Hipòlit de Vga. Borràs Tel. 93 856 51 66 Dipòsit legal: B-8.390-79. Preu d’aquest exemplar: 350 ptes. (IVA inclòs). Comandes de números endarrerits a la redacció de la revista. SUMARI La redacció de la revista no es fa responsable del Editorial ................................................................................................. 3 contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja Collsacabrades inversemblants ....... Ignasi Bofill ............................... 4 que expressen l’opinió dels seus autors. Les cases de Tavertet en el seu estat primitiu ( II ) La revista «Els Cingles», editada per l’associació ........................................................... Jordi Sanglas ........................... 6 «Amics dels Cingles de Collsacabra», es publica El dolor .................................................................................................... 8 sense cap finalitat de lucre. Oficis i eines ....................................... Jordi Gumí .............................. 11 En Ferriols .......................................... Miquel Banús ......................... 12 NORMES DE PUBLICACIÓ DE «ELS Torrents de Tavertet ........................... Jordi Sanglas ......................... 13 CINGLES». De com les cases es mouen ............. Rafael Ginebra ....................... 17 Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aques- ta revista, han de tenir present el següent: L'artesania tèxtil com a nova forma d'expressió artística • Els articles cal que siguin escrits correctament en ........................................................... Antoni Trujols.......................... 20 català i mecanografiats a doble espai en fulls DIN A4, Crònica del Collsacabra ...................................................................... 23 deixant uns marges laterals de 2 cm.També s’accep- Racó del poeta ................................... Jordi Font ............................... 26 ten escrits en disquets d’ordinador PC compatibles. Fitxa de flors....................................... Santi Jàvega .......................... 27 • Els peus de les il·lustracions i el nom dels seus au- tors aniran escrits en full a part, precedits per un nú- mero que es repetirà a la fotografia o dibuix correspo- nent. LLOCS DE VENDA DE «ELS CINGLES»: Tavertet: Queviures Can Miquel Cantonigròs: L’Estanc. Esquirol: Llibreria El Detall. Estanc La Baldufa Rupit: Ca l’Ample. Manlleu: Benzinera Feixas Aulet Llibreria Contijoch Vic: Llibreria La Tralla. Barcelona: Llibreria Quera. Torelló: Llibreria Xicoi. Amer: Llibreria Ca l'Olmo Susqueda: Restaurant Coll de Conreu Roda de Ter: Benzinera Freixas Aulet Foto portada: La Foradada de Cantonigròs Foto: Ernest Gutiérrez Pagès 2 EDITORIAL EL Collsacabra és una comarca amb una personalitat pròpia i amb un potencial humà im- portant amb inquietuds i ganes de treballar pel país. Aquest esperit queda ben palès pel fet de poder organitzar cada estiu el Festival de Música de Cantonigròs. A més, sense voler ser exhaustius, els darrers anys s’han dut a terme altres activitats: la recopilació de les capelles de masies del terme de l’Esquirol amb col·laboració amb la Universitat Politècnica de Barcelona i l’existència d’una formació de música de jazz i d’una cobla, també a l’Esquirol, els concerts de música programats per a enguany a Rupit, la publi- cació de llibres sobre la història i la toponímia d’una part del Collsacabra (Tavertet), la possi- bilitat de tirar endavant el Centre de Documentació del Collsacabra i la recuperació de la masia de l’Avenc de Tavertet, oberta a la gent interessada a conèixer un dels millors exemplars arqui- tectònics de la contrada, així com altres treballs que s’estan fent sense transcendir al públic. Tot plegat ens il·lusiona i ens dóna una esperança que, aquí al Collsacabra, estem fent una tasca que a la llarga pot ser important. Els esforços de molts poden portar a bon fi grans iniciatives que individualment són difí- cils, per no dir impossibles, de dur a terme. Creiem que la unió dels esforços, prescindint de personalismes, de tots els que estem treballant per la cultura del nostre país hauria de ser, en aquest moment, un objectiu important per poder seguir en la línia que, des de fa uns anys porta la nostra petita comarca del Collsacabra. El desenvolupament d’un poble com el nostre, en què qualsevol camí o direcció que vulguem emprendre costa un esforç afegit per les circumstàncies de dependència que com a subcomarca pot tenir d’altres organismes, com tota nació sense estat té d’un poder central, ens ha de portar a tractar el tema amb més profunditat que el simple desenvolupament cultural i presentar aquest juntament amb el manteniment del medi ambient, com a futur per la millora del nostre territori i perquè la població pugui veure, amb la generació de nous esdeveniments culturals i l’increment dels actuals, un possible medi de vida. La consciència del fet cultural i mediambiental pot ajudar sens dubte a una millora de qualitat de vida i a una obertura d’horit- zons que superi el clàssic turisme massiu. D’aquesta manera, per als que estem vinculats al Collsacabra, aquest arrelament productiu pot assegurar la continuïtat de les nostres iniciatives. Podem pensar que tenim un bagatge cultural important, però si no som capaços de posar-lo en funcionament i que reverteixi en el bé comú, ens podem trobar defraudats i en mans de l’he- gemonia del diner que en molts casos ens porta a actuacions agressives amb el medi natural. Des d’aquestes pàgines volem acollir i esperonar qualsevulla iniciativa que uneixi esforços per aconseguir el desenvolupament cultural i tanmateix, els medis necessaris per dur-lo a bon fi. FEIXAS AULET Estacions de Servei Distribució de Gas-oils Tels. 93 850 01 21 - 93 850 00 68 ENERGIA PER A OSONA 3 COLLSACABRADES INVERSEMBLANTS - MÉS ENIGMES DEL COLLSACABRA - “Enmig d’un bosc embrollat i perdedor a sota el collet de Rajols, jauen el somni dels segles tres tombes excavades sobre d’unes enormes roques ajagudes, en la vessant del torrent de l’Abeurador o d’Aigües.” “L’altre indret d’excepció, és un bosc de bedolls… a l’anar a la masia de Roca-Roja. És un bosc gran, tot ell ple d’aquest arbre centreeuropeu, de tronc blanquinós com d’alba i ramatge subtil i aeri, amb certa semblança als desmais. Un arbre poètic, suau i deliciós com una aquarel.la japonesa.”* Hem de dir que l’esplèndid article de Collsacabra, de naturalesa no menys enig- Carles Olivella i Viguer “Les estaques de la màtica i incomprensible. El catàleg podria lleixa de Surroca—un enigma del ser molt llarg, però sotmetrem a la paciència Collsacabra—” (“Els Cingles” núm. 42) ens de l’amable lector només tres casos com ca- ha interessat d’allò més. Quantes vegades, bassos. transitant pel camí de l’Avenc a Rajols, ha- 1er. L’estranya desaparició de masses víem albirat les tres misterioses estaques boscoses en determinades finques del país, (autèntica via ferrata “avant la lettre”), tot al mateix temps que l’aparició de pistes fo- interrogant-nos pel seu origen i funció, alho- restals de traçat més que audaç en llocs in- ra que imaginant les teories més esbojarra- versemblants. Vegi’s sinó la zona de des ! Porxiugues-coll de Pedró- puig Satoies (Fal- No podem doncs sinó felicitar de tot cor gars), on el bosc ha estat talat i castigat per el senyor Olivella, i sentir-nos estimulats a tot arreu després que s’obrissin pistes d’ac- parlar en el futur (i si els amics de “Els Cin- cés contra tota lògica, pujant per uns pen- gles” ens en donen l’oportunitat) d’altres dents esfereïdors. I què dir de la lenta però enigmes històrics del país. A tall d’exemple, constant retallada, any rera any, dels boscos podem esmentar el que sembla una tomba de bedolls i faigs entre la Jaça, el Vilar i olerdolana inacabada a la gran pedra de l’anomenada Bassa de les Granotes ! (Pruit damunt de Bosques Cabanes, la desconegu- - serra d’Armadans). da ubicació de l’antic castell de Fàbregues, De tota manera, l’exemple més sorpre- o bé la raó de ser de l’estranya construcció nent és potser la destrucció de l’extens bosc El més gran que des de la Corbera es pot veure a mig aire de roure, alzina, faig i pi (la diversitat botà- bedollar del del cingle del Castell de la Fossa… nica del país, en poc espai, és —o era— fan- Collsacabra, aclarit, llaurat i Tanmateix, ens agradaria en aquesta oca- tàstica) que embolcallava i protegia les tom- regat amb purins sió parlar d’altres fenòmens misteriosos que bes de l’Avenc o Roques Fosses. L’enyorat Foto: G. Pagès estan succeint avui, ara mateix, al Quirze Parés no el reconeixeria. De l’origi- nal només en queda un trist reducte, mísera clapa, havent-se convertit la resta en un apèndix enorme del prat de coll de Rajols a Rocallarga, i fins i tot s’han arrencat de soca arrel —mai més ben dit— les soques cente- nàries. Ens preguntem què passarà amb la capa de terra, tan prima al Collsacabra, en uns pocs anys de pluja i amb un desnivell tan marcat com el que presenta el terreny en qüestió. Tot això unit al tancament amb pany i clau dels camins tradicionals de la zona, i l’obertura de nous (per desemboscar, evi- dentment) amb tanta especial mala traça que al cap de poc temps es desfan en un poti-poti de fang i pedres.