350 ptes. PUBLICACIÓ SEMESTRAL ANY XXI N° 43 JULIOL DEL 2000

1 Any XXI, Núm. 43. JULIOL DEL 2000 EL MUSEU DE Redacció i administració: Pl. de la Diputació, 1. 08511 - TAVERTET TAVERTET tel: 93 856.50.80 tel. i fax: 93 856.52.24 E-mail: redacció@elscingles.org [email protected] Pagina web: www.elscingles.org Museu: Plaça Major, 4 Director: Xavier Viladomat i Gil (baixos de la Rectoria) Consell de redacció: Joan Reixach i Curtó, Ernest Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Col·laborador habitual: Jordi Sanglas i Hores de visita: Puigferrer. Festius i dissabtes: Corresponsal a : Miquel Banús i Blanch. d'11 a 2/4 de 2. Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Traduccions: Jordi Gumí També a hores convingudes demanant Disseny: Albert Majoral. dia i hora al Sr. Enric Maquetació i impressió: Impremta Planàs - St. Hipòlit de Vga. Borràs Tel. 93 856 51 66 Dipòsit legal: B-8.390-79. Preu d’aquest exemplar: 350 ptes. (IVA inclòs). Comandes de números endarrerits a la redacció de la revista. SUMARI La redacció de la revista no es fa responsable del Editorial ...... 3 contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja Collsacabrades inversemblants ...... Ignasi Bofill ...... 4 que expressen l’opinió dels seus autors. Les cases de Tavertet en el seu estat primitiu ( II ) La revista «Els Cingles», editada per l’associació ...... Jordi Sanglas ...... 6 «Amics dels Cingles de Collsacabra», es publica El dolor ...... 8 sense cap finalitat de lucre. Oficis i eines ...... Jordi Gumí ...... 11 En Ferriols ...... Miquel Banús ...... 12 NORMES DE PUBLICACIÓ DE «ELS Torrents de Tavertet ...... Jordi Sanglas ...... 13 CINGLES». De com les cases es mouen ...... Rafael Ginebra ...... 17 Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aques- ta revista, han de tenir present el següent: L'artesania tèxtil com a nova forma d'expressió artística • Els articles cal que siguin escrits correctament en ...... Antoni Trujols...... 20 català i mecanografiats a doble espai en fulls DIN A4, Crònica del Collsacabra ...... 23 deixant uns marges laterals de 2 cm.També s’accep- Racó del poeta ...... Jordi Font ...... 26 ten escrits en disquets d’ordinador PC compatibles. Fitxa de flors...... Santi Jàvega ...... 27 • Els peus de les il·lustracions i el nom dels seus au- tors aniran escrits en full a part, precedits per un nú- mero que es repetirà a la fotografia o dibuix correspo- nent.

LLOCS DE VENDA DE «ELS CINGLES»: Tavertet: Queviures Can Miquel Cantonigròs: L’Estanc. Esquirol: Llibreria El Detall. Estanc La Baldufa Rupit: Ca l’Ample. : Benzinera Feixas Aulet Llibreria Contijoch : Llibreria La Tralla. : Llibreria Quera. Torelló: Llibreria Xicoi. Amer: Llibreria Ca l'Olmo : Restaurant Coll de Conreu : Benzinera Freixas Aulet

Foto portada: La Foradada de Cantonigròs Foto: Ernest Gutiérrez Pagès

2 EDITORIAL

EL Collsacabra és una comarca amb una personalitat pròpia i amb un potencial humà im- portant amb inquietuds i ganes de treballar pel país. Aquest esperit queda ben palès pel fet de poder organitzar cada estiu el Festival de Música de Cantonigròs. A més, sense voler ser exhaustius, els darrers anys s’han dut a terme altres activitats: la recopilació de les capelles de masies del terme de l’Esquirol amb col·laboració amb la Universitat Politècnica de Barcelona i l’existència d’una formació de música de jazz i d’una cobla, també a l’Esquirol, els concerts de música programats per a enguany a Rupit, la publi- cació de llibres sobre la història i la toponímia d’una part del Collsacabra (Tavertet), la possi- bilitat de tirar endavant el Centre de Documentació del Collsacabra i la recuperació de la masia de l’Avenc de Tavertet, oberta a la gent interessada a conèixer un dels millors exemplars arqui- tectònics de la contrada, així com altres treballs que s’estan fent sense transcendir al públic. Tot plegat ens il·lusiona i ens dóna una esperança que, aquí al Collsacabra, estem fent una tasca que a la llarga pot ser important. Els esforços de molts poden portar a bon fi grans iniciatives que individualment són difí- cils, per no dir impossibles, de dur a terme. Creiem que la unió dels esforços, prescindint de personalismes, de tots els que estem treballant per la cultura del nostre país hauria de ser, en aquest moment, un objectiu important per poder seguir en la línia que, des de fa uns anys porta la nostra petita comarca del Collsacabra. El desenvolupament d’un poble com el nostre, en què qualsevol camí o direcció que vulguem emprendre costa un esforç afegit per les circumstàncies de dependència que com a subcomarca pot tenir d’altres organismes, com tota nació sense estat té d’un poder central, ens ha de portar a tractar el tema amb més profunditat que el simple desenvolupament cultural i presentar aquest juntament amb el manteniment del medi ambient, com a futur per la millora del nostre territori i perquè la població pugui veure, amb la generació de nous esdeveniments culturals i l’increment dels actuals, un possible medi de vida. La consciència del fet cultural i mediambiental pot ajudar sens dubte a una millora de qualitat de vida i a una obertura d’horit- zons que superi el clàssic turisme massiu. D’aquesta manera, per als que estem vinculats al Collsacabra, aquest arrelament productiu pot assegurar la continuïtat de les nostres iniciatives. Podem pensar que tenim un bagatge cultural important, però si no som capaços de posar-lo en funcionament i que reverteixi en el bé comú, ens podem trobar defraudats i en mans de l’he- gemonia del diner que en molts casos ens porta a actuacions agressives amb el medi natural. Des d’aquestes pàgines volem acollir i esperonar qualsevulla iniciativa que uneixi esforços per aconseguir el desenvolupament cultural i tanmateix, els medis necessaris per dur-lo a bon fi.

FEIXAS AULET • Estacions de Servei • Distribució de Gas-oils Tels. 93 850 01 21 - 93 850 00 68 ENERGIA PER A 3 COLLSACABRADES INVERSEMBLANTS - MÉS ENIGMES DEL COLLSACABRA -

“Enmig d’un bosc embrollat i perdedor a sota el collet de Rajols, jauen el somni dels segles tres tombes excavades sobre d’unes enormes roques ajagudes, en la vessant del torrent de l’Abeurador o d’Aigües.” “L’altre indret d’excepció, és un bosc de bedolls… a l’anar a la masia de Roca-Roja. És un bosc gran, tot ell ple d’aquest arbre centreeuropeu, de tronc blanquinós com d’alba i ramatge subtil i aeri, amb certa semblança als desmais. Un arbre poètic, suau i deliciós com una aquarel.la japonesa.”*

Hem de dir que l’esplèndid article de Collsacabra, de naturalesa no menys enig- Carles i Viguer “Les estaques de la màtica i incomprensible. El catàleg podria lleixa de Surroca—un enigma del ser molt llarg, però sotmetrem a la paciència Collsacabra—” (“Els Cingles” núm. 42) ens de l’amable lector només tres casos com ca- ha interessat d’allò més. Quantes vegades, bassos. transitant pel camí de l’Avenc a Rajols, ha- 1er. L’estranya desaparició de masses víem albirat les tres misterioses estaques boscoses en determinades finques del país, (autèntica via ferrata “avant la lettre”), tot al mateix temps que l’aparició de pistes fo- interrogant-nos pel seu origen i funció, alho- restals de traçat més que audaç en llocs in- ra que imaginant les teories més esbojarra- versemblants. Vegi’s sinó la zona de des ! Porxiugues-coll de Pedró- puig Satoies (Fal- No podem doncs sinó felicitar de tot cor gars), on el bosc ha estat talat i castigat per el senyor Olivella, i sentir-nos estimulats a tot arreu després que s’obrissin pistes d’ac- parlar en el futur (i si els amics de “Els Cin- cés contra tota lògica, pujant per uns pen- gles” ens en donen l’oportunitat) d’altres dents esfereïdors. I què dir de la lenta però enigmes històrics del país. A tall d’exemple, constant retallada, any rera any, dels boscos podem esmentar el que sembla una tomba de bedolls i faigs entre la Jaça, el Vilar i olerdolana inacabada a la gran pedra de l’anomenada Bassa de les Granotes ! (Pruit damunt de Bosques Cabanes, la desconegu- - serra d’Armadans). da ubicació de l’antic castell de Fàbregues, De tota manera, l’exemple més sorpre- o bé la raó de ser de l’estranya construcció nent és potser la destrucció de l’extens bosc El més gran que des de la Corbera es pot veure a mig aire de roure, alzina, faig i pi (la diversitat botà- bedollar del del cingle del Castell de la Fossa… nica del país, en poc espai, és —o era— fan- Collsacabra, aclarit, llaurat i Tanmateix, ens agradaria en aquesta oca- tàstica) que embolcallava i protegia les tom- regat amb purins sió parlar d’altres fenòmens misteriosos que bes de l’Avenc o Roques Fosses. L’enyorat Foto: G. Pagès estan succeint avui, ara mateix, al Quirze Parés no el reconeixeria. De l’origi- nal només en queda un trist reducte, mísera clapa, havent-se convertit la resta en un apèndix enorme del prat de coll de Rajols a Rocallarga, i fins i tot s’han arrencat de soca arrel —mai més ben dit— les soques cente- nàries. Ens preguntem què passarà amb la capa de terra, tan prima al Collsacabra, en uns pocs anys de pluja i amb un desnivell tan marcat com el que presenta el terreny en qüestió. Tot això unit al tancament amb pany i clau dels camins tradicionals de la zona, i l’obertura de nous (per desemboscar, evi- dentment) amb tanta especial mala traça que al cap de poc temps es desfan en un poti-poti de fang i pedres.

4 L’enigma és encara més gran si es té en ens val… beure aigua mineral (dades reco- compte que —segons sembla— en els tres llides pels nous regidors de Protecció del casos hi ha hagut denúncies, i fins i tot im- Medi de l’Ajuntament de l’Esquirol en un posició de multes per part de l’Administra- full informatiu del gener del 2000, advertint ció competent (?), ja que és claríssim que no de la no potabilitat de quasi totes les fonts estem davant d’explotacions forestals ajus- del municipi). tades a la Llei. Amb sancions o sense, però, 3er. El curiosíssim acabament que s’ha la paranormal activitat no ha cessat. Caldrà fet de la pista de ciment que condueix de repetir allò de feta la llei, feta la trampa ? Can Codina a Cantonigròs, i viceversa. Vial Potser els lectors hi trobaran una explica- del qual no cal ressaltar la importància, per ció. Nosaltres, amb humilitat, reconeixem tal com és de fet la comunicació directa no entendre res. A no ser que els responsa- Tavertet-Cantonigròs a l’abast dels turismes. bles d’aquestes autèntiques abduccions de Doncs bé, després de poder transitar per- bosc no vulguin sinó oferir una major visió fectament durant gairebé tot el trajecte, amb del paisatge al caminant, o es dediquin a un ferm magnífic, el viatger es troba amb els obrir tanta pista amb la lloable intenció que dos-cents metres finals (abans d’arribar a els excursionistes puguin tenir noves alter- Cantonigròs) sense capa de pòrtland. Es pot natives enfront els ja massa coneguts camins gaudir en canvi d’un emocionant tram de tradicionals… terra i fang com els de sempre, però amb 2on. L’aparició de grans quantitats de l’afegitó d’unes enormes roderes que el nou purins de procedència desconeguda arreu volum de trànsit ha originat. del país, i no pas només a camps de conreu, L’explicació oficial és que se’ls va aca- sinó també enmig de prats de pastura i de bar el pressupost (d’això se’n diu filar prim, boscos. Amb una sorprenent tendència, per sí senyor!). Però a nosaltres se’ns acut que cert, a abocar-los en nits sense lluna. algú hagi pensat, de cara al creixent turisme És aquest, en canvi, un fenomen amb ex- d’aventura i als nombrosos posseïdors de plicació plausible. No creiem que al 4X4, que més valia deixar un tram que re- Collsacabra hi hagi tanta granja de porcs cordés les delícies i encants dels accessos com per inundar el país (tot arriba…), ni tradicionals del país (deu ser això, el turis- tampoc que aquestes inundacions cícliques i me total, la força de la natura, que predica exagerades facin cap bé a la fertilitat dels el nou opuscle “Vall de Sau–Collsacabra” de camps, ans al contrari. Per tant, hem d’arri- la Diputació ?). Sigui com vulgui, aquest bar a la conclusió que es tracta d’una admi- enigma sembla que deixarà de ser-ho, car rable solidaritat amb la Plana de Vic, on és se’ns assegura que aviat s’acabarà de cimen- sabut que ja no hi ha espai material per es- tar la pista en la seva totalitat (escrivim això campar aquest diguem-ne subproducte. I a mitjan juny). Confiança. això quan la cabana porcina d’Osona ha su- Fins aquí arribem, esperant que els lec- perat en més de 12.000 porcs els càlculs fets tors de “Els Cingles” hi puguin dir la seva o al Pla de purins, que preveien la bonica xi- bé treguin a la llum altres misteris contem- fra de 906.646 animals (vegeu “El 9 Nou” poranis. Que d’haver-n’hi, n’hi ha més. de 9-06-00). Per tant, de mal grat hem d’as- sumir que les famoses plantes de tractament Ignasi Bofill ja estan desbordades (abans de funcionar a ple rendiment !) i que per tant l’escampada de fem seguirà sense remei. El que sí que és innegable és l’excés de nitrats i altres substàncies indesitjables a gairebé totes les fonts i deus subterrànies del Nota : Confiem que el Carles Olivella vulgui perdonar- nos la gosadia d’haver utilitzat el seu article com a Collsacabra, com ja va succeir des de força excusa per al nostre. En tot cas, volem remarcar de abans a tota la Plana. Al respecte, vegeu les nou la nostra admiració pel seu treball. anàlisis que el farmacèutic de Torelló Fortià * Fragments del llibre: “LA DESPOBLACIÓ RURAL I Prat va publicar fa aproximadament un any LES MASIES DEL COLLSACABRA”, Quirze Parés i a “El 9 Nou”, concloent que a Osona més Ganyet,1985. (Els subratllats són nostres).

5 LES CASES DE TAVERTET EN EL SEU ESTAT PRIMITIU ( II )

Can Magre és situada al carrer del Mig, porc, i al damunt tenia una petita habitació. però la façana no dóna al carrer, sinó a un A la façana s’havia adossat una cort i també solar de cara a migdia. Tot i ser una casa hi sobresortien les parets i la teuladeta del petita, era formada per tres cossos, amb forn. planta i pis. A l’entrada mateix hi havia la Can Pau és una casa pariona a Can Ma- cuina, a la dreta quedava una estança que gre, o sigui, que ambdues comparteixen el mateix edifici, separades tan sols per la pa- ret mitgera. Té una estructura molt original, amb la façana de cara a tramuntana. Enfront de la porta forana hi ha l’escala de pedra; a la dreta, al cantó de ponent, es passava al pastador amb el seu forn, on es coïa el pa, i a continuació es trobava la cuina. A mà es- querra de l’entrada, una estança deixava en- treveure que havia estat una cuina amb una finestra que donava al carrer del Mig. Els brancals i llindes de portes i finestres són de pedra picada. L’escala donava a una petita sala; al damunt de l’escala mateix i a l’es- querra hi havia una habitació amb la fines- tra encarada a llevant i a l’altra banda de la sala, a l’oest, estaven situades dues cambres desnivellades una de l’altra. Aquesta casa antigament es coneixia per Can Tonet. Can Pau podia haver estat botiga, i una altra s’obria a Al carrer de Sau, que abans formava part Foto: Ernest Gutiérrez l’esquerra. Les obertures eren també de pe- del carrer de Dalt, es troba Cal Sastre Vell dra picada, menys el portal d’entrada que —pronunciat “vei”— just a tocar el cingle tenia un marc de fusta. En una llinda hi ha la de la Devesa. Amb l’estructura d’aquesta data de 1722 i antigament es deia Cal Parai- casa en trobaríem unes quantes més al poble, re. Enfront de la porta forana, l’escala, tota com Can Pelat, Can Pujolriu, Can Jordi de fusta, donava a una petita sala amb una (abans Can Nazari), Cal Correu i algunes al- Cal Sastre, al carrer de Sau. cambra a cada costat. Al cantó de ponent tres. Malgrat que gairebé totes tenen algun Foto: Ernest s’hi va fer un petit afegit amb una corteta, afegit, no coincideixen a tenir-lo igual o amb Gutiérrez segurament per tenir-hi gallines o potser el la mateixa estructura. Cal Sastre té la façana orientada a llevant, amb la porta i finestres de pedra picada; en una llinda s’hi llegeix la data de 1775. Abans tenia el nom de Cal Sastre de Dalt. En entrar, a la dreta hi havia la botiga amb la seva finestra, i a l’esquerra sortia l’escala que era de pedra amb els dar- rers escalons de fusta i accedia a la sala, on s’obrien les portes de tres cambres. Al fons de l’entrada unes portes comunicaven amb una cort i amb l’hort, i també al fons, a la dreta, s’accedia a la cuina. En un solar a la banda de migdia es podia veure una cort adossada a la paret de la casa, i a tramunta- na una teulada abrigava una altra cort i l’es- tructura del forn del pa. D’altra banda, a sota 6 l’escala hi havia una corteta tancada amb una gruixuda paret de vora un metre i mig d’alçada on solien criar conills i a vegades algun porc. Una cort d’aquestes característi- ques la podríem trobar en altres cases del poble, com per exemple, a Can Baumes. Una de les cases importants és la Coro- mina, considerada casa de pagès, molt anti- ga, potser de les més antigues del poble. Cal destacar-ne el portal adovellat i les finestres, totes de pedra picada que tenen, cosa curio- sa, els empits acabats amb punt rodó, a cada cap, cosa que no trobem en cap altra casa del poble. En una finestra figura la data de 1738. Entrant pel portal, trobem enfront l’escala de pedra que puja a una gran sala on s’obren les portes de les habitacions i altres depen- dències. Al fons i a la dreta de la sala era situada la cuina, amb l’anomenada cuina de Detall de l'antiga mig, o sigui que el setial del foc i la xeme- casa de la neia quedaven al centre de l’estança envol- Coromina. Foto: Ernest tats de bancs o escons. També tenia golfes, Gutiérrez que era el lloc del graner. Cal remarcar la barbacana, tota de llosa del país. bestiar. A l’esquerra de l’entrada l’escala, El Jofré, com la Coromina, es considera tota de pedra, donava a una sala molt espa- també casa de pagès, ja que tant l’una com iosa, amb les portes de les cambres al seu l’altra tenen moltes terres de conreu i bos- voltant. La cuina també era de mig, amb cos. Igualment, és documentada d’antic, i l’escó i els escambells, i en un racó tenia el des de temps immemorial hi viu i la regenta bugader empotrat a la paret. A la façana de la mateixa família, que en són els amos i fins ponent s’obrí un bonic balcó que té una llin- fa poc mantenien el mateix cognom. Aques- da del 1625. ta casa ha estat molt modificada ja que als Hem fet una tria de nou cases del poble segles XVII i XVIII al costat de tramuntana s’hi de Tavertet, amb una breu descripció de les va aixecar un altre cos, i modernament es va diferents estructures, per tal de donar una tranformar la casa antiga en residència-casa mostra de com eren les cases antigues i de pagès. La part antiga tenia el portal de l’edificació ancestral del nucli antic, i amb pedra picada al cantó de llevant, just a la les quals podem comparar tot el poble. vora del cingle de la Tria. Hi havia una gran entrada amb terra de pedra viva pròpia del Jordi Sanglas terreny, des d’on es passava a les corts del

Formatgeries artesanes de Hostal Cantonigròs

Ctra. de Vic a Olot, Km Collsacabra 24 BAR-RESTAURANT • HABITACIONS 08569 Cantonigròs Passeig de les gorgues, 6 Tel. 93 856 81 53 (Osona-Barcelona) 08511 SANTA MARIA DE CORCÓ - L'ESQUIROL Tel. 93 852 50 06 7 EL DOLOR

Hem refet les intervencions més destaca- fer un experiment per tal de conèixer la cor- des de Raimon Panikkar en la conversa que relació entre sensibilitat i intel·ligència. El va mantenir amb Antoni Bassas el 12 de no- resultat va ésser que com més alt era el coe- vembre de 1999 a Catalunya Ràdio. ficient d’intel·ligència de la persona més sensibilitat física tenia. Sensibilitat no vol El tema del dolor és molt complex, per- dir només dolor. Els anglesos anomenen què no estem prou “desenvolupats” en el “painkiller” aquelles pastilles que maten el llenguatge; no distingim entre dolor, sofri- dolor. Potser són una espècie de mort. S’ha ment, patiment, pena, aflicció, angoixa i al- d’alleugerir el dolor? Evidentment, però de- tres nocions paral·leles. D’aquí vénen mol- pèn en gran manera dels nostres quirats psí- tes confusions. No tenim claredat en el quics, de la nostra resistència mateixa al llenguatge que no sigui el científic. El nos- dolor. Però no defenso una posició estoica tre llenguatge ha degenerat molt. Quan es que digui que s’ha d’aguantar el dolor per parla científicament no és possible confon- aguantar-lo. La por és una cosa molt huma- dre sulfurós amb sulfhídric o amb sulfúric; na. Si el dolor es pot remeiar s’ha de fer, però, en canvi, en les paraules comunes – però si l’esperit no hi ajuda el que passa és que ens matem la sensibilitat. Això és el que diria sobre el dolor. I com que som tan dependents de les coses exter- nes (medicaments) ni tan sols donem ocasió que el mateix organisme reaccioni. En aquest sentit, l’oblit que hem tingut de la nostra unitat psicosomàtica ens porta a abu- sar dels remeis contra el dolor. A la persona que pateix molt donem-li tots els calmants que vulgui; però si calmar aquesta persona vol dir també rebaixar-la a una existència vegetativa, no sé fins a quin punt és accep- table. De què es tracta? D’aguantar la vida? Que el cor segueixi bategant? Que les neu- rones continuïn passant connexions nervio- ses? O es tracta solament de no patir? Hi ha El Dr. Panikkar al dolor, sofriment, patiment, angoixa...– tot graus; però el patiment pot ésser un desper- jardi de la seva casa a Tavertet, on es ens sembla el mateix, i això porta a aquesta tador existencial del fet que la vida humana celebrà l'entrevista. desorientació. és quelcom més que pura fisiologia. Foto d'arxiu El dolor, quan és més aviat físic, jo m’es- M’agradaria fer alguna distinció lèxica o timaria més anomenar-lo sofriment, encara semàntica sobre el dolor. Per exemple: an- que ningú no té el monopoli sobre el sentit goixa, angustia (angina pectoris, angina de de les paraules. El sofriment físic és una pit), és quelcom moral, més que una altra prova de vida. Els morts no sofreixen. La cosa. Angustia vol dir estretor. Curiosament, paraula sofriment vol dir aguantar alguna una de les paraules sànscrites per dir pecat cosa que és desagradable. Indiscutiblement, és això: una cosa angosta, estreta, que t’es- no tinc cap dret a dir que no puguem alleu- treny. El pecat t’estreny... El nostre pecat és gerir el sofriment físic, però també estic con- potser haver perdut el domini, l’autodomini vençut que en tenim tanta por que anem del nostre ésser psíquic, moral i espiritual. afluixant, fins i tot fisiològicament. La sen- No sóc ningú per a proposar una distin- sibilitat és una prova de vitalitat i àdhuc ció entre les paraules sofriment, dolor, pati- d’intel·ligència. Recordo que, ja fa molts ment, pena i moltes altres. Hauríem de ser anys, quan era assistent de psicologia expe- tots una mica més “desenvolupats” en l’ús rimental a la Universitat de Barcelona, vaig de la paraula. El gran do que té l’ésser humà 8 és la paraula, i per això no podem resignar- nos a utilitzar la paraula d’una manera pobra i grollera, a diferència de moltes altres llen- gües de pobles que anomenem menys desen- volupats, que tenen encara sensibilitat per distingir els sentits de les paraules que entre nosaltres gairebé hem perdut. Crec que seria molt bonic, ara que Catalunya vol tenir una personalitat, que aprenguéssim tots, jo el primer, a parlar un català que fes goig per la diferenciació de colors en l’ús de les nostres paraules. L’anomenada “qualitat de vida” és en gran manera qualitat del llenguatge. Un tema relacionat amb el dolor és el del consol humà al malalt terminal que sap que saltres, que un dia o altre ens hi trobarem Un enterrament a al cap d’uns quants mesos morirà. Deixeu- igualment. Han d’adonar-se que no estan l'any 1962 al poble de la Vansa. Alt me explicar una anècdota d’un famós teòleg sols. Hem d’evitar-los la sensació de soledat Urgell. coreà, amic meu. El seu pare pertanyia a la que tenen moltes vegades els malalts termi- Foto: G. Pagès primera generació que s’havia convertit al nals, perquè ni ells no es poden comunicar cristianisme; ell tenia deu o dotze anys quan massa ni nosaltres podem comunicar-nos va morir el seu pare, i naturalment tots els massa amb ells. L’únic que comunica és el “bons” de la comunitat cristiana van anar a sentiment, i això es pot fer amb el to de la consolar la vídua, li van parlar de tot allò de veu o prenent-los la mà, o acariciant-los el “la vida eterna”, assegurant-li que “Déu el té front o fent-los un petó. Hem perdut una a la glòria”, “que Déu l’estima”, i van fer mica aquesta participació i volem només totes les consideracions pietoses per a con- remeis objectius. Indiscutiblement hem solar-la. Ell no recorda gaire bé què li deien, d’estar al costat dels malalts terminals i aju- però eren coses d’aquest caire. Després hi dar-los tant com puguem. No és qüestió de van anar les veïnes –no cristianes, per cert– no tenir sentiments, al contrari, s’han de te- i van agafar la mà de la mare, no van dir ni nir més sentiments que idees i doctrines –i una paraula; tan sols van plorar amb ella. El medecines-. meu amic recorda que la mare es va conso- Pel que fa a l’actitud d’amagar la veritat lar en veure el plor d’unes dones que li aga- al malalt, jo crec que depèn molt de la seva faven la mà i no li deien res. Això és consol. psicologia. Jo, personalment, diria que la És patir, si ho voleu, juntament amb la per- mentida no ajuda. El que passa és que no sona que sofreix. No és donar-li medecines podem dir les coses cruelment. Si el malalt amb la paraula (“Déu l’estima”, etc.). Potser no ha estat preparat –no tan sols no és el moment més adient per a dir tot psicològicament sinó espiritualment– per al això, perquè tot és molt bonic quan estem que en diem l’hora de la veritat, ens trobem bé. Ara pensem que Déu ens estima, però, en perduts. Tots som mortals, i per això, sense els moments de dolor, plorem, agafem la mà, treure mai l’esperança, no cal dir-li menti- patim nosaltres mateixos. Prou que diem des. De totes maneres, les persones s’adonen “t’acompanyo en el sentiment”, però si no també que se’ls enganya, i a vegades són ells ho sentim, no hi ha res a fer. mateixos els qui volen ser enganyats, i tots Tornem al tema del malalt. Hem de con- contents. Jo crec que la persona a la qual solar el malalt terminal? Indiscutiblement. s’ha diagnosticat alguna malaltia “terminal” Un dels noms de l’Esperit Sant és el Conso- –faig servir aquest adjectiu, però sóc consci- lador. Però consolar no vol dir ni donar as- ent que tot és molt relatiu– convé explicar- pirines ni bons consells, sinó participar en el li-ho i no tenir-lo artificialment enganyat. dolor o la por de la persona que sap que li Em sembla que hauríem d’estar preparats falta poc, que li queda poc, i que no sap què per a la nostra mort d’una manera més natu- li passa. No li donem solucions teòriques... ral. És preciós saber que t’has de morir i Participem en la seva mortalitat també no-

9 assumir-ho amb naturalitat, fins i tot amb vol dir intemporal, no temporal, que no es bon humor o amb paciència. deixa mesurar pel temps ni pel rellotge ni Aprofitem aquests moments que tenim per les voltes que dóna la terra al voltant del ara, vivint-los amb el sentit d’unicitat. sol. Està en una altra dimensió. Jo he intro- Aquest moment és únic, no es repetirà; vis- duït la parauleta tempiternitat per a dir que quem-lo bé, doncs. Intentem aprofitar-lo, l’eternitat i el temps són dues cares d’una gaudir-ne. El que ens passa és que ens acla- mateixa realitat. Al meu entendre, tan equi- para l’angoixa del temps, sempre abocats al vocat és viure només la pista temporal per que hi ha més endavant, al que ha de venir, anar al cel o a on sigui com viure només fora i ens oblidem del moment actual, del que es- del temps i amb una visió acòsmica de la tem vivint. realitat, com algunes vegades han defensat M’agradaria dir encara una altra cosa. certes espiritualitats. Vida eterna no vol dir Siguem conscients de la nostra ignorància una vida que duri sempre, sinó plenitud to- quan parlem del misteri de l’existència, que tal de la vida. Jo m’imagino que aquesta ex- és el misteri de la vida, de la mort, del dolor, pressió l’hem presa dels evangelis. Als de la sensibilitat, de l’amor. No parlem ex evangelis no es parla mai del bios relacionat cathedra. Visquem el més profundament amb la biologia o la biografia, no es parla que puguem, gaudint, i patint també a vega- del bios etern; es parla de la zôê, que és l’al- des, —però prescindint un xic de les respos- tra paraula per a dir vida (zoologia). Quan tes més exactes i de les doctrines que tenen l’evangeli parla de vida eterna no es refereix també el seu paper— al servei de la vida. mai a la vida individual, biològica, biogràfi- Des d’un punt de vista filosòfic o teolò- ca, que no s’acaba mai. Parla d’aquesta ple- gic, no crec que es pugui dir que la vida eter- nitud. Joan 10:10 diu: “He vingut perquè tin- na vingui després de la mort. Si la vida eter- guin vida i la tinguin en abundància.” Vida na vol dir una vida que dura molt, que no amb plenitud, això seria la vida eterna. Com s’acaba mai, aleshores ja no és eterna, sen- diuen alguns teòlegs de l’Església, sobretot zillament és una vida temporal llarga. Etern a l’Església grega: “Qui no viu ara la vida eterna que s’oblidi de viure-la després.” I per això el tema de la vida i el de la mort estan relacionats. Són de tal manera una mateixa cosa que, si no sabem viure, després tampoc no sabrem morir.

BAR - L'ERA - FORN T&AC SL COQUES DE FORNER I DE LLARDONS DE PACARQUINYOLIS DE RUPIT RECORDS I EMBOTITS

ERA NOVA, S.C. - Pl. Era Nova, 1 Tels. 93 852 20 34 - 93 852 20 50

RESTAURANT SAU VELL CLUB NÀUTIC - TEL. 93 744 71 30

10 OFICIS I EINES

Un bon motiu de reflexió es va fer evi- dent mentre fèiem la visita a la fira de l’Avet d’. L’època prenadalenca facilita una certa mobilitat a la gent encuriosida que es distribueix per la nostra geografia i apa- En Lluís García reix a llocs on es fan trobades, mercats o fi- Lajo a la seva res. La convocatòria d’Espinelves sempre és exposició de miniatures d’agrair per la diversitat d’oferiments i tam- d’eines a bé per la realitat de les seves exposicions, Espinelves (desembre 1999). cada any més encertades. Aquí volíem anar Foto: Jordi Gumí a parar. A Espinelves vàrem gaudir d’una mostra des perquè son la base del progrés que tenim molt singular: una exposició d’eines en mi- ara al davant, nascut i relacionat amb tot allò niatura confeccionades per Lluís García que s’està acabant i no es tornarà a fer ser- Lajo, una persona que va treballar a la indús- vir. tria tèxtil al llarg de 35 anys. Després, les Oficis que es perden? feines que desapa- circumstàncies de la vida van portar-lo a de- reixen? eines arraconades? Creiem ben sin- dicar-se a una afecció: elaborar a petita es- cerament que tenim el deure de protegir cala instruments i eines que coneixia prou bé aquest patrimoni cultural, popular i tradici- mercès a la seva activitat laboral i a la dedi- onal, salvant-ne el record i l’existència cació al pessebrisme. objectual. Ha de quedar constància d’una L’entusiasme i la meticulositat de la tas- forma de treball que en definitiva estava lli- ca de miniaturista han fet néixer un veritable gada a una manera de viure. personatge artesà especialitzat en el conei- El pare o l’avi ho feien així, avui ho fem xement dels estris i en la realització de con- diferent. Sí, però la base, l’assentament de junts de treball. Domini des materials i per- sistemes, ben segur que en molts casos pro- fecció de les eines fan que l’exposició vé de la seva forma de tradició artesanal, respiri un contingut didàctic important. preparatòria d’un camí perquè les noves ac- Heus aquí la reflexió apuntada en començar: tivitats entressin amb bon peu. Cal deixar és sorprenent pensar que molts visitants (so- constància d’aquesta etapa, tan propera i a la bre tot infants o joves) podran conèixer uns vegada tan llunyana, per enfortir el seu co- instruments i unes feines gràcies a les mini- atures d’en Lluís García. Hem d’agrair-li la seva dedicació pacient a una recuperació im- portant. En el moment històric que ens ha tocat de viure estem assistint a un canvi accelerat de costums i activitats. Aquesta cursa presenta la paradoxa de veuren’s obligats a visitar un museu o una exposició per copsar el conei- xement d’utensilis i oficis que tan sols fa 40 o 50 anys eren d’ús corrent, indiscutible i, aparentment, etern. Una sèrie d’avenços tec- nològics han capgirat i esborrat un conjunt d’activitats artesanals i manuals que si no han desaparegut del tot, estan tocades de mort. Esclops, un estri quotidià i un ofici Un poble ha de conservar la memòria (escloper) que ara dels seus fets cabdals, però també ha de re- ja són un record. cordar l’activitat de les generacions passa- Foto: Jordi Gumí 11 EN FERRIOLS

Per la comarca del Collsacabra es va fer En Ferriols, amb un trabuc a les mans, la desgraciadament famós en Ferriols, un lla- daga a la faixa, i molt pocs escrúpols, era dregot assalta-camins del qual ha quedat un l’espant dels vianants, pagesos i negociants mal record per aquestes terres. que havien de passar pel camí ral per anar de Però és ben cert, com diu la dita popular, Vic a Olot i pel camí de Capsacosta, prop la que “el temps tot ho esborra”, també ha mig masia de Masnou, per anar a Amer en dies esborrat el record i les malifetes d’aquest de mercat i fires. bandoler. En no haver-hi res o almenys ben En Ferriols anà un dia a robar als poca cosa escrita, encara facilita més el seu Esqueions, masia situada entre la Devesa i el oblit. coll de Condreu, a tocar l’actual carretera Aquí teniu un petit treball del poc que he general, que llavors no existia, i va matar el trobat escrit i de les dites de gent vella, avui masover. Ningú no sabia amb certesa qui era ja morta, que encara recordaven alguns fets l’autor del crim, però els pagesos de la con- de la seva vida. Els llocs preferits d’en trada es malfiaren d’ell. Cansats de tants ro- Ferriols per fer les seves lluarderies solien batoris, tropells i malifetes, organitzaren el ser: el camí ral de Vic a Olot, al seu pas pel sometent i detingueren en Ferriols i el van grau de Pruit i el de Sant Pere Sacosta, vora lliurar a les autoritats. Fou jutjat a Vic i el Far, que mena a Amer. comdemnat a mort i a ser esquarterat. Els Es deia que en Ferriols tenia un conveni trossos principals del cos foren penjats al amb la masovera del Coll de Pruit, amb la peu dels camins de més trànsit per a escar- qual estava amistançat i que li feia de “llo- ment de bandolers, lladres de camins i tota ca”, això és, que li guardava els objectes ro- mena de gent que visqués al marge de la llei. bats i li procurava tota classe d’informació Costum molt usual en aquell temps. que estés al seu abast. Hi havia qui deia que “La testa”,(el cap) fou posat dins d’una la masovera del Grau de Rupit també era gàbia de ferro forjat i penjat d’un roure prop còmplice de les seves malifetes. Aquesta de la masia dels Esqueions (masoveria de la masia, en aquell temps, feia d’hostal. Eren Casassa de Pruit), lloc del seu crim. Encara molts els negociants i gent adinerada que hi havia conegut algun avi que m’havia expli- solien passar la nit. La masovera, quan veia cat que el seu pare es recordava de l’existèn- una futura víctima, posava un llençol a la cia d’aquesta gàbia penjada a l’arbre. finestra que servia de contrasenya perquè en Dita gàbia anà a parar al Museu Episco- Ferriols pogués actuar quan el “canari” bai- pal de Vic com a testimoni d’un temps i xés el grau. d’uns fets passats que Déu vulgui que mai més no tornin. Miquel Banús

OFICIS I EINES (continuació)

neixement i comprendre millor què som i d’on venim. D’aquí se’n desprèn la inquietud furga- dora que algunes persones (historiadors, an- tropòlegs, sociòlegs, investigadors) tenen envers aquest passat que encara podem en- trellucar i que representa un neguit quan ens

Ullera, part del plantegem la seva preservació de l’oblit o la guarniment del destrucció. Les generacions futures agrairan cavall de càrrega, el salvament d’un patrimoni tradicional que actualment poc utilitzat. encara som a temps de conservar. D’aquí a Foto: Jordi Gumí molts pocs anys, serà impossible mantenir- ne la constància perquè s’hauran perdut els 12 testimonis vivents. Reflexionem-hi. TORRENTS DE TAVERTET II - La riera de Balà

Aquesta riera té diferents noms en el seu recorregut. Però hem pensat que potser aquest és el més encertat ja que segurament és el tros més llarg del seu recorregut. Aquest torrent o riera, en el seu recorregut recull les aigües dels verals i camps del Collsesviles, al terme de l’Esquirol, a tocar el de Pruit. Tot seguit s’esmuny cap al sud- oest per entre avellaners, faigs i roures, men- tre deixa el pla d’Ardura a la seva dreta, i si bé en algun lloc el voregen brucs i ginebres, tot seguit es despenja per un petit salt, dei- xant una curiosa balma a la seva esquerra (creiem que és la balma dita del Cortalàs), continua avall en direcció sud i ben aviat passa per l’indret de la feixa Fonda on el Torrent del travesa el camí de la Cau i d’aquí, rossola Gorgàs, nom de la per una llosarda o pendent al capdavall de la part superior de la riera de Balà, al qual es troba un racó o paratge molt idíl·lic i seu pas per la encantador. Continua baixant més aviat cara balma del Ponti. Foto: Ernest a sud-oest, amb alguna giragonsa, i tot seguit Gutiérrez tomba a migdia mentre passa a tocar la font de la Canal. Ben aviat passa per sota de la palanca del Aquí, més o menys, comença el sot o so- camí de l’antiga drecera que va a sortir a la talada del Gorgàs o Burgars on el torrent Creu de Managès. Tot seguit el torrent fa un pren aquest nom. La vegetació és abundant petit salt i més avall troba l’antiga, i avui a tota la fondalada: faigs, roures, avellaners, quasi desapareguda, font del Gorgàs o pins, tells i arbusts de diferents espècies: Burgars, l’aigua de la qual s’ha conduït per a l’abastament del poble sense cuidar de Torrent del Gorgàs boixos, brucs, ginebres i fins i tot, hi hem o riera de Balà descobert un arbre o arbust poc habitual en deixar-n’hi un petit raig. amagat per la aquestes contrades, que es diu gatsaule. El En aquest indret acaba la fondalada del vegetació, amb els prats i la masia de torrent continua el seu recorregut per terreny Gorgàs i aquí el torrent continua amb la baga Novelles. planer mentre a mitja sotalada deixa les res- de Novelles a la seva dreta i la costa dels Foto: Ernest tes de la Casanova del Roc a la seva esquer- Castanyers a l’esquerra, per trobar-se tot Gutiérrez ra, a uns setanta metres, al costat d’una gran roca entre espessa vegetació. Un xic més avall passa per una encanta- dora roca balmada dita de la Recatera i ben aviat es troba amb el camí carreter de Tavertet a Cantonigròs, just on s’enfila per uns revolts també dits de la Recatera. Aquí el torrent segueix paral·lel al camí carreter i el travessa tres cops en un recorregut d’uns 350 metres. Abans de passar el camí per se- gon cop, a la dreta, hi ha una roca molt ero- sionada que forma una cavitat dita balma d’en Pontí. Passada la balma el torrent dei- xa el camí a la seva dreta però al cap de poca estona el travessa per última vegada. 13 de grans pluges sol baixar tan abundós que fins i tot arriba a interrompre el pas del camí de Tavertet a Cantonigròs. Un poc més avall desaigua al torrent del Gorgàs que continua avall entre camps a dreta i esquerra; tot i que continua amb aquest nom, també podria dir- se’n de la baga de Novelles. A la seva riba, la vegetació hi continua abundant: avella- ners, teis o tells; aquí ja s’hi comencen a tro- bar sàlics vimeners, que continuen al llarg del sot de Balà, si bé en alguns verals hi po- den ser un xic esporàdics. En aquesta torren- tera s’hi troben amb abundor les típiques satalies de Tavertet, no lluny d’un petit pont antic anomenat pont de Novelles. Ens hem El torrent de oblidat de mencionar les restes d’un típic Gorgàs, aqui forn de teules que es troba a la costa dels anomenat riera de Castanyers, força ben conservat arran del Molí-bernat, passat el pont del corrent. A l’indret on es fan les satalies, i a mateix nom. l’esquerra del torrent s’hi troben les restes Foto: Ernest Gutiérrez d’un molí que encara conserva la bassa de recollida d’aigües per fer rutllar el rodet o seguit amb el torrent de la Cau i, seguida- turbina que feia funcionar les moles; i tam- ment, amb el quintà de Novelles a banda i bé força restes de paret. La vegetació co- banda. mença a fer-se molt densa i ben aviat, a l’in- Pel vessant esquerre hi conflueix una co- dret de la casa de Novelles, trobem la lla de torrents que davallen de la muntanya confluència del torrent de la Font de la Vena, de la Cau, de la font de Vena i dels cims de de les mateixes característiques del de la Novelliques i Monteis que anirem descri- Cau, si bé pot ser amb una mica més de ca- vint. Hem deixat endarrere el torrent de la bal que no s’esgota tan aviat. Com bé el nom Casanova de Roc que s’escorre de la munta- ho diu, baixa de la font de la Vena i en pas- Lloc del salt de nya de la Cau i altres petits rierols de la sar pels verals de Novelles es coneix pel tor- Moli-bernat i la mateixa contrada. balma de les rent Fosc. Abans de donar les aigües al tor- Corts, a partir d'on El torrent de la Cau es forma als verals de rent de Gorgàs, el torrent Fosc recull la de la riera pren el la muntanya del mateix nom i de la font de dos petits torrents que davallen de damunt nom de Balà fins al pantà de Sau. l’Arrel i fa el seu curs entre faigs, roures, de la casa de Novelliques, o sigui que recu- Foto: Ernest avellaners, brucs i boixos; a la costa de No- llen les aigües dels verals del Ravalí i Gutiérrez velles també hi abunden les alzines. En dies d’aquelles cingleres; l’un es diu torrent del Cingle Xic i l’altre de l’Estuviada, que s’ajunten prop de la casa de Novelliques. A la confluència amb el torrent del Gorgàs la vegetació comença a ser molt abundosa: roures, tells, aurons, freixes de fulla gran, avellaners, sàlics, i fins i tot, a l’indret sota la Quereda, s’hi troben plàtans, que tal vega- da hi han estat plantats. En aquest veral hi desaigua el rec del Pontí que davalla del pla de Monteis per la canal Extremera, i passa a tocar la casa del Pontí, per fer la resta del recorregut per entre esbarzers i matissars. Encara que ningú ens ho ha pogut confir- mar, pensem que en aquest indret el torrent deixa de dir-se del Gorgàs i pren el nom de

14 Pla-sa-riera, pla que és situat poc més avall, on la carretera de l’Esquirol a Tavertet cre- ua la riera per un pont d’un sol ull. Seguint el curs d’aigua ben aviat s’entra als verals de la Casanova i la Fàbrega, on pren el nom d’aquestes dues cases. En arribar al pont de Molí-bernat s’anomena riera de Molí-bernat fins al salt del mateix nom. En aquest recorregut s’hi troben els pri- mers gorgs que val la pena mencionar, com són el gorg del Pont, ben prop d’aquest, i ja a tocar el salt de Molí-bernat els gorgs de l’Olla i dels Encantats; abans d’aquests gorgs n’hi ha alguns de petits, ben arrodonits i ben bonics, però no sabem que tinguin nom. Sobre el gorg del Pont hi ha una vivèn- cia documentada a finals del segle passat, segons la qual l’alcalde va publicar un ban La riera de Balà al seu pas per sota en què prohibia que el jovent o canalla es del morro de banyessin despullats en el gorg, sota la mul- l'Abella. Foto: Ernest ta de cinc pessetes; aquest ban és transcrit Gutiérrez complet a la pàgina 34 del llibre “Tavertet, cent anys d’història”. cortina d’aigua es despenja pel seu davant, En aquest tram de la riera des del indret amb un gran impacte visual contemplada de la Quereda, per la seva banda esquerra, des del fons de la balma. Des d’aquest punt, encara recull les aigües del rec de la Boixe- tot el curs de la riera fins al Ter, actualment da o de la Torre, que baixa de la baga de embassament de Sau, s’hi troben una colla Monteis. Més avall, prop de la Fàbrega s’hi de gorgs de diferents mides, on s’hi poden escorre el de Can Casals que també baixa de pescar barbs. Anys enrere sabia el nom d’al- la costa de Monteis passant per les Ribes i el guns gorgs, però m’han marxat de la memò- sot d’en Crous. També al sot dels Bacs es ria i no he trobat ningú que me’ls pugui re- recullen les aigües dels verals del poble i cordar; solament recordo el més gran que es s’aboquen a la riera poc més amunt del pont troba una mica més avall del salt de Molí- de Molí-bernat, molt a prop del la font de bernat i que es diu gorg de l’Heura, conegut Saltadent. per molta gent ja que és on millor s’hi pes- En aquest recorregut la vegetació hi és ca. més escassa: més que res s’hi troben roures, En aquesta fondalada l’arbre que més alzines, boixos, ginebres i també algun sàlic abunda és l’alzina, també hi ha alguns rou- o saliquera. res; al llit de la riera s’hi veuen sàlics, Tampoc no hem parlat dels desaigües a la vimeners i avellaners a les seves vores; tam- banda dreta del torrent on solament hi ha bé hi ha castanyers. Poc després de comen- petits rierols, ja que tota la serralada del Cos, çar la sotalada, a l’indret del cingle de la Managès, muntanya del Pontí i del Sunyer, Miradora i força prop de la riera, s’hi troba és en declivi cap a ponent i la major part de el que es coneix com castanyer Bord, del les aigües desguassen cap als torrents de qual sols queda el tronc de quatre metres de Baumadestral, Molí Vell i del Crous. perímetre i unes poques branques i també Com ja hem dit, amb el salt de Molí-ber- uns quants plançons que creixen al seu en- nat la riera canvia de nom i passa a dir-se de torn. Com bé ho diu el nom, és bord, que Balà, ja que aquí comença el sot o fondala- poques castanyes s’hi troben i encara peti- da de Balà. La riera té un bon començament tes. També en terrenys de la casa del Castell, amb la magnífica i espectacular balma de les a tocar la riera, hi ha uns castanyers dits del Corts, situada derrere el salt. En dies de plu- Castell, on recordo que s’hi collien casta- ges, quan la riera baixa forta, la majestuosa nyes. A la part baga del sot de Balà hi viuen

15 on es refugiaven els desertors de la guerra civil, i d’altres de menys importància, com la Tuna Fosca i la cova dels Brunyols o de l’Arç. Les aigües que alimenten la riera en aquests indrets provenen de petits recs i rie- rols. Per la banda esquerra hi podem comp- tar el rec de Brunyols, el del sot dels Abeis, el de la canal del Castell i algun del Pla de Baix; per la seva dreta hi ha una colla de ri- erols, en destaca el rec del sot del Pou de les Baumes, que s’ajunta amb el que ve dels ve- rals de la Perereda i baixa el cingle per la ca- nal dels Escalars i pel cingle vermell; els dies de grans pluges també fa de bon con- templar des del pla del Castell. Però l’aflu- ent que més aigua aporta a la riera de Balà, avui ja pantà de Sau, és la riera de la Corbe- Curs final de la riera de Balà prop ra o del Noguer que forma el meravellós salt del pantà de Sau. de Tirabous. Foto: Ernest Gutiérrez Creiem que hem fet una ressenya dels va- riats elements més atractius i productius que altres espècies d’arbres i arbusts, com bla- ens ofereix el seu recorregut. Com podeu des, marfull, grèvol, tortellatge, boixos i els veure, al llarg del corrent hi trobem molts propis de llocs obacs. noms, però pensem que el de més llarg re- Al sot de Balà hi trobem les conegudes corregut és el tram de Balà, nom amb el qual balmes del Colom o de les Pixerelles ober- es coneixia al llarg de tota la sotalada fins a tes al cingle de la Perereda, conegudes per l’aiguabarreig amb el riu Ter, després de dei- les excavacions que s’hi han dut a terme. xar enrere el molí d’en Rovira. Avui s’ha També hi ha les balmes de la Cort Llòbrega, escurçat a causa de l’embassament de l’ai- gua de Sau. Jordi Sanglas Restaurant HOSTAL ** COLL DE CONDREU ESTRELLA Ctra. Vic-Olot Tel i Fax 972 44 43 19 RUPIT 17166 SUSQUEDA (Girona) Tel. 93 852 20 05

16 DE COM LES CASES ES MOUEN EL CAS DE RAJOLS

A primera vista podria semblar que difí- extrajudicial en què actuen com a testimonis cilment hi pot haver res tan estable i arrelat Pere Anglada, ferrer, i Pau Sunyer, pagès, com les grans cases i casals que trobem ar- tots dos de Tavertet, es reuneixen tota una reu del nostre país. En millors o pitjors con- sèrie d’homes de Tavertet, a instància de dicions han suportat el pas dels segles i ens Joan Puntí, un dels regidors del terme de testimonien el pas del temps i dels esdeveni- Tavertet, per deixar constància d’aquest fet ments històrics del paisatge i de la gent, que singular. Els declarants són: Josep Font, que són els elements que configuren una terra i diu que ara és bracer però que abans era un país. Tanmateix, res no roman immutable masover del mas Avenc i que diu tenir uns al pas dels segles, i tant el paisatge com la vuitanta anys; Joan Sala, masover del mas gent han d’acabar adaptant-se sisplau per Perer de la mateixa parròquia, que diu tenir força a les condicions i circumstàncies can- uns quaranta-quatre anys més o menys; Ra- viants. Aquesta adaptació pot requerir, entre fel Monteys, pagès propietari del mas molts altres aspectes, modificar les cases, Monteis, d’uns seixanta anys; Josep cosa que es concreta normalment en refor- Subiranas, pagès hereu del mas Sobiranas, mes i ampliacions arquitectòniques mante- d’uns quaranta-sis anys; Josep Novelles de nint la situació habitual de la casa, i en ca- Vall, pagès propietari del mas homònim, sos extrems es concreta en abandonaments d’uns cinquanta-dos anys; Geroni Jofré pa- de les cases. gès propietari del mas Jofré, d’uns seixanta- Només en casos singulars les condicions sis anys, i Francesc Coromina pagès propie- i les funcions d’una casa fan convenient el tari del mas Coromina, d’uns seu desplaçament. Situacions d’aquesta quaranta-quatre anys. mena es poden donar, per exemple, quan la Tots ells són de Tavertet, i tots ells, sota ubicació inicial és una balma i la necessitat jurament, testifiquen les coses següents: d’engrandiment fa convenient l’edificació 1. Que antigament a Tavertet hi havia una d’una casa exempta no molt distant de la casa anomenada mas Rajols, que estava der- balma o espluga original, o quan una ubica- ruïda i que era situada en la collada dita del ció inicial encimbellada o aïllada amb fun- Pandís, qui baixa a la casa del Pandís de ció defensiva esdevé poc pràctica en desapa- Sant Joan de Fàbregas. rèixer aquesta funció defensiva. Sigui com 2. Que aquesta casa era derruïda de feia sigui, si els casos en què per una causa o molts anys, i que amb les seves restes uns 28 altra hi ha desplaçament són escassos, més anys abans (és a dir, entorn al 1691), Fruc- Rajols, en la seva ubicació actual al ho són encara els casos en què aquest des- tuós de Fontcuberta, propietari de l’Avenc, cim del serrat. plaçament es pot documentar. va fer construir una altra casa, que vuy se Foto: Rafael Aquesta és, però, la circumstància de la troba existir y habitada en lo serrat que és Ginebra casa de Rajols, al terme de Tavertet. En efecte, segons testimonia un docu- ment de 1719, l’emplaçament actual de la casa de Rajols no és pas el seu emplaçament original sinó que a finals del segle XVII la casa de Rajols en el seu lloc original estava abandonada i derruïda, i entorn al 1691 el seu propietari, el senyor Fructuós de Fontcuberta la féu reedificar, aprofitant els materials de l’antiga, en la seva actual situ- ació. No cal afegir ni treure res al document perquè és prou eloqüent i suggerent. El 27 de juliol de 1719, en una testificació pública 17 molt cerca del camí que baixa de Tavertet a abans de trobar els camps de Rajols. En surt Rupit y cerca de una font dita la Font del el camí que cap al nord-est va a Rupit”1 . Just Pujol; a aquesta casa un cop construïda se en aquesta ubicació Quirze Parés hi situa l’anomena públicament la casa de Rajols, una “ruïna total, amb restes embrollades, de com a l’antiga, i és a la part de tremuntana segles anteriors”2 , i seria el pas natural per respecte del puesto haont era cituat lo baixar a la casa del Pendís ja que el mateix antich casal del mas Rajols. Quirze Parés parla del pujant del Faig, “camí 3. Que aquesta casa anomenada Rajols es dretíssim que des del Pendís grimpa forta- creu que el senyor Fontcuberta la va fer fa- ment i, per sobre el terminal de la lleixa del bricar en el lloc més alt per tenir la vista de pla Boixer, va a trobar el portell de Rajols”, tot el territori de Pruit, i per aprofitar la pro- on convergiria també el grau del Pujant del ximitat de la font (que ara el mateix docu- Llop, “antic camí de ferradura de la ment anomena ja font de Rajols). Aquesta Palomera al Portell de Rajols”3 . font, segons els testificadors és de las més Per acabar i a risc d’espantar algun lector particulars y fecundas de tot lo Cabrarès amb els passatges inicial i final que són en per ésser prop y cerca de dita casa, y esta llatí, ens sembla interessant publicar la distarà del casal dirruït del mas Rajols dos transcripció íntegra del document, per tal tirs de fusil ab poca differència. També va d’aportar tots els elements de judici que triar la nova ubicació, el senyor aquest pugui proporcionar4 . Fontcuberta, per conrear les terres properes Die viegisa5 septima mensis junii, anno a la nova situació i per guardar els boscos, a Nativitate Domini millesimo septingen- terres i pastures que abans servien per al tesimo decimo octavo. bestiar de l’Avenc. Universis et singulis has presentes 4. Que on s’ha construït la nova casa ano- certioratorias litteras sive hoc presens menada Rajols no hi havia cap vestigi d’ha- publicum testimoniale extrajuditiale ver-hi hagut cap casa. instrumentum inspecturis visuris lecturis Totes aquestes coses les afirmen, diuen, pariter et audituris quoniam iustam rationis perquè són certes, per haver-ho vist durant consonum est de his quae in veritate tota la vida i per haver-ho sentit a dir a les consistunt ipsiusmet testimonium veritatis persones més velles, i, en el cas de Josep perhibare ut exinde rei veritas cunctis Font, perquè quan es construí la nova casa patefiatet manifestetur, idcirco nos Josephus ell era masover de l’Avenc i amb bous i amb Font brasserius nunc, et olim inquilinus altre bestiar i mossos va portar i carretejar la mansi Avench parrochiae Sancti Christofori pedra de la casa derruïda cap al lloc on ara de Tavertet diocesis Vicensis, aetatis és edificada la casa. octuaginta annorum parum plus vel minus, Evidentment la major part dels topònims Joannes Sala agricola colonus mansi Parer són clarament identificables, i el fet de do- eiusdem parochiae aetatis quadradinta (sic) cumentar-los resulta interessant. L’aspecte quatuor annorum parum etc, Raphael més intrigant, però, és lògicament la identi- Monteys agricola dominus utilis et ficació de la situació de l’antic casal de Ra- proprietarius mansi Monteys praelibatae jols. parochiae etatis sexaginta annorum parum Tot i que hem de deixar per a les perso- etc, Josephum Subiranas agricola heres nes que coneixen millor el terreny i la dominus utilis et proprietarius mansi microtoponímia de Tavertet l’establir o con- Subiranas praelibita parochiae aetatis firmar aquesta ubicació, com hem vist el do- quadraginta sex annorum parum etc, Joseph cument situa el casal antic derruït en la co- Novellas de Vall, agricola haeres dominus llada dita del Pandís, qui baixa a la casa del utilis et proprietarius mansi Novellas de Vall Pandís de Sant Joan de Fàbregas. praenerrata parochiae aetatis quinquaginta Aquesta collada pot correspondre amb la uorum annorum parum etc, Hieronymus descripció que Borbonet i Sanglas donen del Jofré agricola haeres dominus utilis et Portell de Rajols: “És el nom que es dóna al proprietarius mansi Jofre prenominatae collet que hi ha seguint la cinglera a conti- parochiae aetatis sexaginta sex annorum nuació del pla Boixer cap a tramuntana, poc parum etc, et Franciscus Coromina agricola

18 haeres dominus utilis et proprietarius mansi Y totas y segles cosas sobrereferidas Coromina praedictae parochiae aetatis affirman éser aquellas verdaderas per ha- quadraginta quatuor annorum parum etc, ver-ho vist tot lo temps de nostra vida y re- medio juramento per nos in animas nostras cordació respectivament y haver-o oït a dir ad Dominum Deum et eius Sancta Quatuor a las personas més vellas del mateix terme Evangelia in posse et manu notarii de Tavertet públicament y de tot lo predit és infrascripti prestito attestamur indubiamque estada y és la pública veu y fama lo que fidem facimus de infrascriptis et dihem y sabem en la referida conformitat, y sequentibus, videlicet: ab singularitat jo dit Joseph Font per haver 1. Primo de com antigament en lo terme en lo temps que se fabricava la casa que×s ho parròquia de Tavertet y havia una casa o mensiona al segon número estat per maso- casal dita lo mas Rajols que se trobava ver en lo dit mas Avench y ab los bous y al- dirruïda que segons los vestigis estava tres bestiars y mossos portada y carretejada cituada y fabricada en la collada dita del la pedra respective del casal o casa dirruïda Pandís qui baixa a la casa del Pandís de del dit mas Rajols en lo lloch ho puesto Sant Joan de Fàbregas. haont està de nou fabricada dita casa. 2. Que dita casa o casal de molts anys a Et ne aliquem super his dubitari esta part se troba dirruïda, y de molta part contingat has presentes certioratritias dels vestigis de aquella casa o casal de al- litteras sive hoc presens publicum guns vint y vuit anys poch més ho menos a testimoniale extrajudiciale instrumentum de esta part lo senyor Fructuós Fontcuberta, praedictis ad instanciam Joannis Pontí amo, senyor y possessor del mas Avench de alterius ex rectoribus sive regidors termini Tavertet féu fabricar altre altre6 casa que de Tavertet per notarium insfrascriptum vuy se troba existir y habitada en lo serrat fieri, scribi, tradique iussimus et fecimus in que és molt cerca del camí que baixa de praelibata parrochia de Tavertet die et anno Tavertet a Rupit y cerca de una font dita la supradictis. Font del Pujol, que després de fabricada la Presentibus pro testibus Petrus Anglada anomen públicament la casa de Rajols, que faber ferrarius eiusdem parochiae de és a la part de tremuntana respecte del Tavertet et Paulus Sunyer agricola etiam puesto haont era cituat lo Antich casal del dictae parochiae ad premissa vocatis mas Rajols. adhibitis adque rogatis. 3. Tercerament que dita casa nova de dit Sr. Fructuós Fontcuberta anomenada Rajols se discorre la féu fabricar dit Sr. Rafel Ginebra i Molins Fontcuberta en lo puesto més eminent per tenir la vista de tot lo territori de Pruit y per lo benefici que redunda als moradors de ella de la dita font de Rajols, que és de las més particulars y fecundas de tot lo Cabrarès per ésser prop y cerca de dita casa, y esta distarà del casal dirruït del mas Rajols dos tirs de fusil ab poca differència; 1 BORBONET I MACIÀ, Anna - SANGLAS I PUIGFERRER, Jordi: Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc, com també per la aptitut de poder fer Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, conrreus en las cercanias de aquella y per 1999, p. 125. guarda dels boscos, terras y pastures del seu 2 PARÉS I GANYET, Quirze: La despoblació rural i les masies del Collsacabra, Barcelona, Fundació Salvador mas Avench de la parròquia de Tavertet, que Vives i Casajuana, 1985, p. 385 i mapa p. 404 (núm. antes eren y servian per pasturas dels bes- 142.8). tiars del dit mas Avench de dita parròquia. 3 PARÉS, La despoblació...; sobre el Pujant del Faig, p. 386 (143.18); sobre el Pujant del Llop, p. 385 (142.9); 4. Que lo puesto ho lloc haont està vuy ambdós són recollits també a p. 494. fabricada la casa anomenada de Rajols an- 4 La referència del document és: Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, Arxiu Parroquial de Tavertet, T/2 (cota tes no×i havia vestigi algú ni senyal de ha- provisional), p. 100 (27 de juny de 1719). (Normalitzem ver-i agut casal ho casa. puntuació, accentuació i majúscules). 5 Així, per “vigesima”. 6 Repetit. 19 L’ARTESANIA TÈXTIL COM A NOVA FORMA D’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA

Els dies 21, 22, 23 i 24 d’ abril (diven- decoració i art; s’ha convertit en un petit dres, dissabte, diumenge i dilluns de Setma- museu tèxtil. La Teresa, enamorada del na Santa) a Rupit es va obrir una exposició Collsacabra, sovint busca la inspiració en “Rupit entre fils” que em va sorprendre pel els seus indrets per reflectir-los en moltes de seu contingut: fotografies de Rupit original- les seves obres. Ella mateixa ens ho explica: ment tractades, on la base de l’obra és la Teresa, per què vas escollir aquesta matèria tèxtil. branca de l’art ? Fa molt de temps que conec a l’autora, Vaig descobrir fa molts anys una forta Teresa Mayol, i des de sempre, vull dir, atracció pels tapissos dels palaus i museus Teresa Mayol treballant al seu d’abans de començar la seva obra, era fàcil que visitava, per la seva expressió i la seva taller. detectar en el seu tracte una especial sensi- tècnica. Era quelcom més que agradar-me, Foto: Antoni bilitat per l’art. era un sentiment molt profund que m’ afec- tava; vaig decidir, doncs, que seria teixidora i em vaig posar a caminar… Què és el que t’ha mogut a treballar com ho has fet ? Quan vaig començar a teixir professio- nalment, era un moment en què les peces tèxtils teixides a mà eren totalment descone- gudes. Hi havia un gran buit de cultura arte- sana tèxtil. La gent interessada descobria com a través dels meus telers manuals que recordaven els antics telers, es podien fer peces per a la llar, tovalloles, camins de tau- la, cortines, catifes, etc. Per a mi, ajudar a recuperar aquest espai de cultura ancestral tèxtil ha estat la meva Trujols Quan la seva inspiració artística l’ em- motivació de teixir i alhora un gran goig de peny, ho fa a través de l’art tèxtil on contí- la consciència de fer-ho; enamorada dels fils Tapissos reproduint Sant nuament està aportant importants innova- i dels telers, és el sentit de la meva vida, el Joan de cions. compromís del meu temps i el meu esforç. Fàbregues i l'església de Sant Val la pena visitar el seu taller a Rupit on Dins d’aquesta branca artesana i artísti- Cristòfol de a més de veure-hi telers manuals, hi ha pe- ca, hi ha més gent que com tú hi dediqui la Tavertet. ces de tot tipus, per a la llar, indumentària, seva professionalitat ? Si, hi ha més creadors tèxtils que lluiten per situar el seu treball i creativitat en el lloc que els correspon. Ho dic així, perquè en aquest moment com a presidenta del Gremi Artesà Tèxtil de Barcelona, conec profunda- ment aquest tema. Parla’m del teu sistema de treball, quins tipus de materials fas servir i quines eines utilitzes ? Depenen del tipus d’ obra: Per a les pe- ces artesanes i populars, els materials em- prats són cotó, lli, seda, raió, llanes. Per a les peces creatives, els recursos de materials i tècniques varien segons la peça, cada una em demana una manera de fer-la,

Foto:20 Antoni Trujols bàsicament utilitzo fibres, sedes, pintures, i Senzillament, només m’agradaria coope- serigrafia. rar a donar a conèixer les possibilitats del Quant a les eines, sempre treballo amb món tèxtil. Avui en dia encara existeix una telers de baix i alt llis. En els de baix llis hi desconfiança envers a reconèixer aquest art, treballo les peces de tovalloles, camins de no té la categoria que algunes obres merei- taula, roba, teles, etc. i els d’alt llis són per xen. fer tapissos i altres treballs decoratius. Amb la transformació dels materials i el Em sembla que queden moltes coses per nivell actual de composició, es poden obte- dir, però et veig molt enfeinada, i per aca- nir obres de gran valor creatiu. Com a crea- bar, m’agradaria parlar de la teva exposi- dora tèxtil lluito i confio que aquesta nova ció: hi has utilitzat tècniques innovadores, expressió de l’art, a la vegada tan antiga, tro- barrejant la imatge fotogràfica amb els fils; bi el reconeixement artístic que es mereix. què persegueixes amb l’expressió d’aquesta Moltes gràcies, Teresa. obra ? De res i a vosaltres. Antoni Trujols

BAR - RESTAURANT CAN MIQUEL

c. Les Fonts, 4 08511 TAVERTET Tel. 93 856 50 83 (Barcelona)

CARNISSERIA - TOCINERIA Montserrat Colomer - CAN CAREDA

Construcció en general Especialitat en pedra Venda de cases i terrenys Elaboració pròpia c. del Mig, 10 — Tel. i Fax 93 856 50 16 C. Major, 99 - Sta. Maria de Corco - l'Esquirol 08511 TAVERTET Tel. 93 856 81 18

La Riba

Hostal Can Nogué RestaurantDes de 1944 Pascual AL SEU SERVEI Totalment renovat, menjador per grups, comunions i festes

C. del Mig, 2 Plaça Verdaguer, 3 Tel. 93 856 52 51 Tel. 93 812 21 18 - TAVERTET e-mail: [email protected]

21 CRÒNICA DEL per fer-lo arribar a una generació futura ben COLLSACABRA allunyada. Un paquet destinat als habitants de Tavertet de l’any 3000. No va caldre emetre cap comunicat ofici- Una de les novetats de Sant Jordi d’en- al (les emotivitats humanes encara, afortuna- guany (2000) ha estat el llibre “ OSONA" dament, es transmeten de boca a orella, no volum 2.3 de la col·lecció “Comarques i per edictes encarcarats); en poc temps el po- Subcomarques de Catalunya”. Subtítol: De- ble sabia, la veu corria, algú havia dit... que limitació geogràfica, llegendes, relats ex- calia preparar un paquet petit per “enviar-lo” cursionistes. a la gent de l’any 3000. Sorprenent. L’ha escrit, com els volums anteriors, en Els treballs municipals varen ser laborio- Ricard Serra i Feu, de l’Agrupació Catalana sos però senzills: es va fer un gros forat a Colldejou de Promoció Excursionista terra i s’hi disposà un bidó dels apropiats (A.C.C.P.E.) amb la col·laboració d’altres per a productes químics, resistent a la humi- socis d’aquesta entitat que el 1999 ha cele- tat. S’encastà al damunt un gran roc d’un brat les noces d’argent de la seva fundació. parell o tres de tones, deixant un espai prac- Pel seu contingut el llibre pot interessar ticable per omplir el bidó. Aquesta pedra se- a una gran diversitat de lectors: ria el testimoni visible de l’acció. - Rutes amb cotxe per conèixer in- Cada família va confeccionar el seu pa- drets d’aquesta extensa comarca. quet, protegint-lo, la majoria, amb un recep- - Itineraris d’excursions a peu o amb tacle de vidre. Els escrits, petits objectes, bicicleta de muntanya. Anècdotes succeïdes records, indicacions, de qui va acudir a la seguint aquests indrets. crida es convertiren en aportacions vives per - Llegendes, dites i refranys geogrà- a uns humans que mai arribarien a conèixer. fics. Al llindar de 1999-2000, desprès de tocar - Fotos i dibuixos de pobles, ermites, les dotze campanades a l’església, una cims i racons pintorescos. - Història de la divisió comarcal de Catalunya, pel que fa a Osona. - Llistes senceres de tots els agregats de cada municipi i dels cims i turons més importants. Aquest llibre es presentà a Vic el diven- dres 7 d’abril, per part del Patronat d’Estu- dis Osonencs.

TAVERTET Cap a l'any 3000 Si Tavertet és remarcable en molts aspec- tes, serà per certes causes d’encreuament entre la vivència ancestral, les reaccions tel·- lúriques, el tarannà de la seva gent, la dèria dels nouvinguts i algunes coses més, que són difícils de definir. Tot això ve al cas d’analitzar la pensada que va tenir el consistori municipal de cele- brar d’una manera singular l’arribada de l’any emblemàtic que va ser el 2000. Posats a deixar constància d’un canvi numèric i analitzades diverses possibilitats, se’ls acu- dí un acte veritablement simbòlic, ple de comitiva de quasi tot el poble va anar de la simpatia i emotiu: preparar un testimoni ac- plaça Major cap a la pedra del 3000. tual, de caire familiar, participatiu i popular El dipòsit es segellà amb ciment unint-lo a la pedra-

22 testimoni Foto: Jordi Gumí.

Una a una es van anar deixant les “ofre- nes” lligant una cerimònia de festa, cordial i molt emotiva, en concordància amb la refle- xió del significat que tenia l’acte. Més d’una llàgrima es va escapar entre paquet i paquet. Tancat i segellat el bidó, una màquina va abocar prou ciment per constituir un com- pacte entre pedra i contingut soterrat. Ara, quan aneu a Tavertet, pregunteu per la pedra del 3000. La trobareu prop de l’Ajuntament, amb una placa de ferro que l’identifica. A sota hi ha un simpàtic recull popular de records i història, que seran “des- coberts” d’aquí a mil anys. sinó també amb el públic, el qual va arribar Un moment de la Presentació del catàleg Llauró.12 cites gairebé a les 2.000 persones. presentació del a l'Avenc de Tavertet catàleg. El catàleg té 143 pàgines, prop de 100 foto: G. Pagès El dia 23 de juny es va celebrar a l’Avenc fotografies en color i més de 100 en blanc i de Tavertet un acte doble, d’una banda de negre. Està dividit en quatre grans apartats. presentació del catàleg del projecte de l’ar- El primer conté textos de Pilar Bonet, pro- tista visual Alícia Casadesús Llauró.12 ci- fessora d’història de l’art a la Universitat de tes. Art i natura al Collsacabra 1998/99 i, de Barcelona; Anna Palomo, crític d’art; Víctor l’altra, la inauguració de la primera fase de Sunyol, escriptor; Belinda Parris, professo- les obres de la casa. ra d’anglès; i Antoni Clapés, poeta. El segon L’Avenc de Tavertet s’està restaurant i apartat té 12 capítols, un per a cada una de els seus actuals propietaris volen destinar-lo les 12 cites, amb una breu descripció, foto- a usos culturals i educatius. El primer pro- grafies i textos. El tercer, tres capítols: “El jecte al qual donen suport és a l’edició públic”, “Al voltant de les cites” -amb foto- d’aquest catàleg. grafies del taller de l’artista, de la preparació Llauró. 12 cites és un projecte que con- de les cites, dels col·laboradors del projecte, sistí en 12 intervencions en 12 espais natu- etc.- i “Els artistes”. La quarta, presenta la rals del Collsacabra, un dia cada mes durant traducció dels textos al castellà i a l’anglès. un any, des del juliol del 1998 fins al juny El fogueró de la nit Llauró. 12 cites va ser organitzat per H. de Sant Joan amb del 1999, en el qual el Collsacabra hi és con- Associació per a les Arts Contemporànies la casa de fons. cebut com a “llauró”, terra que pot ser culti- (HAAC). El catàleg és una edició d’HAAC, Foto: G. Pagès vada. Alícia Casadesús (l’Esquirol, 1968) creu que l’artista, com el pagès, també espera que de la seva relació amb la natura en puguin sortir fruits, i convidà artistes pertanyents a diferents camps artístics a investigar amb ella aquesta relació. De les arts escèniques: Elisa Crehuet i Elena Castelar; de les arts visuals: Àlex Nogué i Bernd Block; de la dansa: Cesc Casadesús i Guta Hedewig; de l’escriptura: Pep Rosanes, Víctor Sunyol i Pep Vilaregut; i de la música: Josep M. Cols, Salvi Estragués, Pep López i Ramon Vilar. Cada intervenció fou una cita, no només entre Alícia Casadesús, els artistes i l’espai,

23 l’Avenc de Tavertet i Eumo Editorial; ha es- Panikkar, que seia entre el públic, que “ofi- tat patrocinat per l’Avenc de Tavertet; ha re- ciés la cerimònia”. but el suport de l’Àrea de Cultura de la Di- En acabar-se l’acte -en el qual també hi putació de Barcelona i de l’Ajuntament de van intervenir Anna Crosas, coordinadora l’Esquirol; i ha comptat amb la col·laboració de Llauró i del catàleg, Ton Granero, presi- del Consell Comarcal d’Osona, de l’Ajunta- dent d’H. Associació per a les Arts Contem- ment de Rupit i Pruit i de l’Ajuntament de porànies, i Santi Canosa, arquitecte respon- Tavertet. sable de les obres de restauració de l’Avenc- En els parlaments, Alícia Casadesús, a es va celebrar tot plegat: la presentació del partir de l’explicació que va fer del signifi- catàleg, la inauguració de la fase de consoli- cat del nom “llauró”, va desitjar als propie- dació de les obres de restauració de l’Avenc taris de l’Avenc, Belinda Parris i Joaquim i la revetlla de Sant Joan. Abey, que el seu projecte també pugui reco- La festa, que va durar tota la nit, va ser llir molts fruits. amenitzada per la Diminuta Jazz Swing Or- Belinda Parris va fer un símil entre questra i no hi van faltar ni el tradicional fo- l’Avenc i un fill. Va dir que d’un fill es diu gueró ni la coca, en aquest cas feta i cuita que és té però que en realitat un fill no és de davant de tothom qui ho va voler veure a la ningú, és una persona autònoma, un ciutadà cuina d’origen medieval de la casa. del món. Ella i el seu marit es senten, en aquest sentit, cuidadors de l’Avenc i creuen, CANTONIGRÒS per tant, que han de cuidar-lo de la millor Contribució al coneixament dels bolets manera possible, sense esperar-ne res a can- del Collsacabra vi. L’associació “Amics de la Micologia Continuant amb el símil, i totalment per d’Esplugues”, que porta ja 22 anys de treball sorpresa, Belinda Parris va treure de sota la en l’estudi de la micologia, va organitzar taula on es feien els parlaments una maque- una vegada més les Jornades Micològiques ta de la casa i va demanar a Alícia Casadesús en l’edició XIII que tingué com a centre i a Joan Sarsanedas, constructor responsable d’operacions el santuari de la Mare de Déu de les obres de restauració de l’edifici, que del Far. “bategessin la criatura”, i al filòsof Raimon L’assistència de participants fou nombro- sa, amb la presència de micòlegs de Biscaia, Castella, Aragó, Itàlia, Suïssa, Àustria i Catalunya, i amb la presència d’autèntiques figures mundials de la micologia com són: el Dr. Reinhold Pöder, professor i director de l’Institut für Mikrobiologie der Universität Innsbruck, Àustria; el Dr. Massimo Candusso, membre de la secretaria del Co- mitè Científic de l’Associació Micològica Bresadola, Alassio, (Itàlia) i el professor Dr. Gabriel Moreno Orcajada, catedràtic de Bi- ologia Vegetal de la Universitat d’Alcalá de Henares, Madrid Durant els dies del 17 al 24 d’octubre, un nombrós grup de científics i estudiosos dels bolets va ser a les nostres contrades recol·lectant bolets i estudiant-los després a les dependències de la seu provisional al santuari del Far. La Diminuta Jazz La finalitat de les Jornades Micològiques Swing Orquetra, és la de fer un recull de bolets d’una zona que va amenitzar determinada, en aquesta ocasió del la nit de Sant Joan. Collsacabra, per tal de saber el màxim d’es- Foto: G. Pagès 24 pècies que es troben a cada lloc, paratge, so- tabosc, etc. a una determinada època de l’any. Amb freqüència es troben noves espè- cies que són noves cites locals, nacionals o mundials. L’any 1999 ha estat el cinquè any en què han vingut al Collsacabra, que ha estat esco- llit per les seves característiques de clima, hàbitat, pluviositat i pels seus boscos amb gran varietat d’espècies arbòries, on és sus- ceptible de trobar moltes espècies diferents de bolets i per tant noves cites. Aquestes no- ves cites seran publicades posteriorment en llibres científics. Acte d'homenatge a mossèn Josep Aquestes jornades es repeteixen durant Isern al santuari el mes d’octubre de diversos anys consecu- del Far. Foto: Ernest tius en un mateix lloc per tal que l’estudi Gutiérrez sigui el més acurat possible, ja que no cada any es troben els mateixos bolets en una me i la imatge es va traslladar a Vic per por contrada. Per això, coincidint amb les Jorna- d’un acte de profanació. des del Bolet de Cantonigròs, s’han aconse- Després de moltes queixes i acusacions guit al llarg d’aquests cinc anys de treball al bisbat de Vic, aquest es va fer càrrec de la comú, trobar i classificar gran quantitat restauració del santuari l’any 1970. La part d’espècies diferents de bolets. Seria molt més important de les obres es va acabar el 23 llarg i sobrepassa l’àmbit d’aquesta revista d’agost d’aquest mateix any, quan es va re- la relació exhaustiva de tot el treball fet. De tornar la imatge gòtica d’alabastre de la totes formes tenim el llistat de 205 espècies Mare de Déu del Far al santuari, enmig diverses que s’han trobat al Collsacabra du- d’una gran festa. rant els últims cinc anys, de les més de 6000 Dins dels actes inclosos en la celebració espècies de tot Catalunya, a la disposició del dia 14 de maig hi va haver una pujada a dels lectors que hi estiguin interessats. peu fins el santuari des de les Planes d’Hostoles i de Sant Martí Sacalm. Els ex- SUSQUEDA cursionistes, que van arribar cap a les nou, XXX Aplec de la restauració del San- mentre la campana de l’església repicava tuari del Far i del retorn de la imatge de alegrement, venien assedegats i amb gana i la MAre de Déu se’ls va oferir un bon esmorzar. El passat dia 14 de maig es van celebrar A les onze, en la intimitat de l’església, els trenta anys de la restauració del santuari es va fer la presentació del llibre de poesies del Far i del retorn de la imatge de la Mare de Salvador Sunyer, “Els quartets de corda”, de Déu al santuari. a càrrec del senyor Mirambell, cronista ofi- Les primeres noticies històriques que es cial de la ciutat de Girona. Es van recitar al- tenen del Far daten del 1269, any en què gunes poesies i, tot seguit, es va fer un ho- Pere de Sesqueions va deixar testament a menatge a mossèn Josep Isern, capellà favor de la Mare de Déu del Far abans de custodi del santuari durant aquests trenta marxar a les croades. Des d’aquest moment anys. La missa va ser oficiada pel vicari fins avui en dia, la història del Far ha passat episcopal de Vic, mossèn Josep Maria Riba, per èpoques d’esplendor i de decadència. i amenitzada per la coral del Cor Artesenc. Potser una de les pitjors èpoques va ser la El sol va acompanyar la festa tot el dia i del anys 1965 –1969. Durant aquest període a la tarda, al voltant de les 5, i després d’un de temps el Far va restar abandonat i no s’hi bon dinar, la cobla Bofills de Torelló va fer celebrava culte, va sofrir actes de vandalis- una bona interpretació de sardanes. De mica en mica, les rotllanes es van anar formant al mig de la plaça fins arribar a l’hora del adéus. La festa es va acomiadar amb una bo- 25 RACÓ DEL POETA

Tavertet Al voltant s’escapen masos arreu Roques, silencis i camins com d’un mannà del cel donat. Tavertet sobre la cinglera, Veient-ho, és un bé de Déu, com humil viola dels cims, que a tot Collsacabra res no trobareu, envoltat de paratges sublims com aquest altiplà tan ben travat. on la pedra es fa meravella. Roques i boscos t’acarones Cases i pedres davant l’espai obert en el silenci dels seus munts, com un pessebre bastit per mans d’un gegant, entre artigues i conreus et donen les llindes dels portals, guarden el secret els senyals antics que no s’esborren, de la història de Tavertet, perquè tu puguis copsar tots els seus perfums. testimonis d’un temps, que va perdurant. Jordi Font Tavertet: tot bellesa i harmonia de comes i graus tot envoltat. Els seus carrers fan sintonia, Dedicat a Jordi Sanglas, a qui tant estimo, com un petit i d’homes i pedres viscuts dia a dia, particular homenatge d’admiració, per la seva gran tasca feta. en les vivències d’un passat mai oblidat.

SOPA I ENCREUATS SBLAUETAA OEUPATOR I per Marc Banús DRFN I NAEP Busqueu en la sopa els noms de flors (totes elles AREARB I NE les podeu trobar en l'ultima pàgina dels cinc números LUTOARROR anteriors d'aquesta revista). Amb les lletres sobrants LGGBMOAB I podreu formar el nom i cognoms del corrector/a de la mateixa revista. EUENDEMAC Poseu-les també a la graella, peró Alerta! N'hi ha RERTRMUSO una que no hi té lloc, quina és? ORAAACF I A SAL ICARIA

SOLUCIÓ SOPA I ENCREUAT

SAL ICARIA

SABONERA

ORAAACF I A RI

En impremta: ORELLA D'OS RERTRMUSO

EUPATOR I

EUENDEMAC hi cap és:

UA

LGGBMOAB I

El nom que no

Nova edició del llibre FETGERA C LUTOARROR

UI I

AREARB I NE

OR R L

MACIÀ DRFN I NAEP

CARDMAR I A

"Tavertet cent anys d'història" OEUPATOR I

BORBONET

IE M S

SBLAUETAA

R BLAUET ANNA

EF

Nom i cognoms: P

26 ORVAL (Hypericum androsaemum)

Sinonímia: fulles d’orval, fulles de bàlsam, fulles de llaga, tresflorina acanalada, totabona i cura-ho-tot.

Família: gutífersa.

Descripció: subarbust glabre que té les tiges novelles amb dues línies prominents. Les fulles són semiamplexicaules. Les flors, grogues, en cimes terminals pauciflores, fan d’1 a 2 cm.

Localització: vores de boscos humits (pista de Vilanova de Sau al Parador).

Propietats: vulnerària, aperitiva, resolutiva i antihelmíntica.

Recol·lecció: juny i juliol.

PINELL (Coris monspeliensis)

Sinonímia: pinzell, farigola borda, farigola mascle i herba flatosa

Família: primulàcies.

Descripció: mata ramificada, amb tiges pubescents, fulles patents o reflexes. Les flors són de color rosa, bilabiades i fan de 9 a 18 mm.

Localització: brolles, timonedes, llocs secs (els Munts).

Propietats: vomitiu, cicatritzant i litotricic.

Recol·lecció: d’agost a novembre.

27 • ORVAL (Hypericum androsaemum)

LA PLANTA DETALL DE LA FLOR

• PINELL (Coris monspeliensis)

LA PLANTA DETALL DE LA FLOR