Revista EL POU número 4, desembre 2014 32 33 Tres passejades la urbanització total del pla de 1. Portal Nou Ausiàs Marc. Una mica més enllà (l’illa de per resseguir els i la desaparició de la majoria de referents: El perímetre de la muralla que va arribar al cases dels carrers Marina, Ali Bei i Lepant) antics camins que 1 masies, accidents geogràfics, elements del segle XIX era el mateix que s’havia cons- hi havia el construcció militar comunicaven paisatge, etc. truït el segle XIV en temps de Pere el Ceri- defensiva arrel de la desfeta de 1714. L’antic camí Ens situarem a l’inici: on hi havia el moniós. El portal Nou era una de les portes Horta-Guinardó portal Nou de la ciutat de Barcelona, ori- d’accés a la ciutat. A partir de la primera 3. Pont de les Bigues amb Barcelona i d’Horta gen dels camins que anaven cap al Vallès meitat del segle XVII es van construir els El camí es creuava amb el Rec Comtal i era 10 els pobles de i cap a França, i a partir d’allí iniciarem baluards per a una millor defensa degut a on hi havia el pont de les Bigues. El punt és l’entorn Des del portal Nou un viatge per allò més semblant que era l’aparició de l’artilleria. Aquesta porta de actualment de forma aproximada al carrer fins a la plaça el camí d’Horta rememorant espais desa- la ciutat era un important punt d’on partien Sicília entre la Gran Via i Casp. de Santes Creus a Horta pareguts i descobrint indicis que encara camins com el d’Horta, la carretera de Ri- Travessera perduren. Aprofitarem per veure alguns bes i la carretera de França. El Rec Comtal 4. Cruïlla secular de camins indrets moderns que han sorgit moderna- també entrava pel recinte d’aquest portal i En aquest indret es creuaven el camí d’Hor- Itinerari i notes: ment a redós del camí. la riera d’en Malla hi passava a la vora en ta i el camí dels Enamorats que venia del Carlota Giménez el seu camí cap al mar. Passejada realitzada el 17 de novembre de 2013 2. Vestigi urbà del camí d’Horta 9 l camí que comunicava Barcelona i fort Pienc amb Horta sortia del portal Nou En l’illa de cases dels carrers Ali Bei i Ro- de la ciutat emmurallada i durant ger de Flor hi ha un vestigi d’aquest camí E CAMÍ D’HORTA CAMINS ANTICS L’ANTIC segles travessava camps, masies i petits que travessa en diagonal l’illa fins al carrer nuclis de població fins arribar a Sant Joan d’Horta. Per aquesta secular via de comu- 7 nicació hi passaren persones que anaven 8 amunt i avall per feina o per plaer, a peu, 6 en tartana, en carro... CAMINS ANTICS La ruta actual pel traçat requereix recórrer-la amb una dosi d’imaginació important junt amb una predisposició a percebre aquells indicis, pistes, restes... A baix, gravat dels segle XVIII del camí que trobem en el seu recorregut, acom- d’Horta. A sota, imatge actual. A la dreta panyat de la documentació gràfica i his- Camí antic d’Horta un detall de la placa que anuncia els tòrica que podem consultar. El camí i tot jardins de la Carretera Antiga d’Horta l’entorn s’ha esborrat absolutament amb

Camí dels Enamorats 5

4 V Coll de la Celada

3 Pont de les Bigues Carretera de Ribes

Rec Comtal

Fort Pienc

2

1 SORTIDA

El pont de les Bigues El camí entre Castillejos i Cartagena (1931) 34 35 H Clot i de Sant Martí de Provençals. Hi ha- Ferran i Clua (1852-1929) va comprar els MARINER via una creu de terme anomenada creu de la terrenys on edificà els laboratoris del carrer Celada perquè aquella zona així s’anome- Garcilaso tocant al carrer Acàcies. Dedicà nava des d’època medieval. L’edifici situat la seva vida a investigar les vacunes contra ARRIBADA D a la Diagonal tocant a Marina és actual- diversos mals: còlera, tuberculosi, ràbia... 14 ment l’escola Ramon Llull, però l’origen El 1886 el Consell de Sanitat d’Espanya LA PEIRA és en la creació a principis del segle XX el va autoritzar a utilitzar la seva vacuna de diversos grups escolars en diversos llocs contra el còlera, en un moment de greu de la ciutat amb amb un esperit pedagògic epidèmia. Hi ha fotos on es veuen aquests basat en l’observació, l’experimentació i el laboratoris al costat del camp de futbol del contacte amb la natura. Aquest grup es va Barça. Aquests laboratoris van estar actius QUEROL inaugurar poc abans de proclamar-se la II fins a començaments dels anys setanta. Els

H 13 República, el 1931. comprà l’Ajuntament i passaren a ser esco- H la, amb un nou edifici. El 1972 s’inaugurà Camí de a Esplugues FARGUES 5- Mural paret el monument al doctor Ferran situat a la A l’edifici del carrer Lepant que dóna l’es- cruïlla de Garcilaso amb Acàcies. D quena a la plaça de la Hispanitat, hi ha un gran mural pictòric creat per un grup d’artis- 12. Els Quinze SEBASTIDA tes de Lió (França) el 1992. Es veuen 26 per- i les cotxeres del tramvia sonatges de diferents èpoques en diferents També és un punt de cruïlla de camins. L’ANTIC CAMÍ D’HORTA CAMINS ANTICS L’ANTIC balcons d’una casa imaginària. El realisme S’anomena així l’indret format pel passeig CAMÍ D’HORTA CAMINS ANTICS L’ANTIC de l’escena és degut a la tècnica de trompe- Maragall amb les diferents vies que hi van l’oeil. a parar. El nom prové quan el tramvia de la línia 46 que venia directament de Bar- 6- Passatge Vilaret Plànol de Barcelona del segle XVIII, amb la ciutadella i el fort Pius a dalt a la dreta celona, tenia diferents tarifes i fins aquest És un passatge singular que travessa en di- punt valia 15 cèntims. El curiós del cas és agonal dues illes de cases. És un vestigi del que el nom popular ha perviscut malgrat torrent de Milans que baixava del turó de que aquesta tarifa va desaparèixer el 1931. la Rovira passant pel Guinardó. Cal tenir Conflueix l’avinguda Borbó, que abans H en compte que diversos torrents al llarg del era l’antic camí de Sant Iscle. També hi va TORRE LLOBETA recorregut del camí hi anaven a parar o bé a parar l’avinguda de la Mare de Déu de el travessaven. Això feia que la major part Montserrat, abans de Dosrius, oberta per de vegades el camí resultés intransitable. dur les conduccions d’aigua de l’aqüeducte BARTRA fins a la casa de les Altures, al Guinardó. D D 7. Passatges de León i A l’avinguda Borbó s’hi van construir les XIRINGALL de Pau Hernández cotxeres del tramvia a principis del segle D 12 Al mig de l’illa de cases de Provença, XX. Després van ser dels autobusos. Actu- TORRE PARDALS Castillejos, Rosselló i Cartagena es troben alment hi ha equipaments. unes casetes baixes que semblen aturades en el temps. El camí d’Horta passava paral· 13. Riera d’Horta lel al passatge de Pau Hernández i abans de A partir dels Quinze l’antic camí d’Horta la creació de l’ seguia on hi ha el El camp de futbol del Barça. A l’esquerra can Sabadell, al fons els laboratoris del Dr. Ferran continuava per on avui és el carrer Cartellà H MASIA O CASA EXISTENT carrer Freser. i en la confluència amb l’actual carrer Cos- situar una creu de terme anomenada dels Tramvia elèctric ta i Cuxart (riera que seguia el seu curs cap D MASIA O CASA DESAPAREGUDA 8. Fàbrica Damm i jardins Garrofers. La Travessera (antic camí que Allà a la vora hi ha l’actual plaça Mara- a Sant Andreu) anava paral·lel amb la riera D D de Montserrat Roig travessava el pla de Barcelona i que tot el gall. Quan es va posar en funcionament la fins a Horta. VINTRÓ SABADELL El 1905 l’empresa de cerveses La Bohe- traçat de la travessera de Gràcia en forma línia del tramvia elèctric que anava a Horta 11 mia edifica la fàbrica al carrer Rosselló part) passava un mica més enllà creuant el (1901), va caldre fer un canvi de traçat en Torre d’aigua 515. De la fusió de diferents empreses camí d’Horta on queda el vestigi urbà del aquella zona per suavitzar el recorregut. Es A la riera, a l’alçada del carrer Pitàgores hi cerveseres amb la marca Damm (creada passatge Travessera que anava a parar al va construir un vial exclusiu per al tramvia ha una torre d’aigua que abastia la fàbri- el 1876 per August Kuentzmann Damm) carrer Freser. en terrenys de can Berdura, anomenat la ca de midó de ca n’Oliver d’allà a la vora, GIRAPELLS D sorgí el 1910 la SA Damm que va situ- Carbonissa. Quan va desaparèixer va que- actualment la fàbrica i els terrenys han de- D BERDURA ar la seva seu a l’antiga fàbrica. L’illa de 10- Can Garcini dar la plaça actual. saparegut i s’hi ha construït pisos. L’aigua H cases del davant (actualment anomenada En tot el recorregut aniríem trobant masies provenia de la mina de can Travi, a Horta. GARCINI illa Damm) va ser l’espai on hi havia els i cases que han desaparegut. Desviant una 11. Camp del Barça d’Horta 10 Concepció Arenal magatzems, el tren d’envasat i d’altres mica del camí hi ha el passatge Garcini on i laboratoris del doctor Ferran 14. Plaça de Santes Creus, D serveis. Al centre de l’illa actualment hi encara hi ha can Garcini, casa d’origen a L’equip de futbol després de marxar de can antiga plaça Major VILADOMAT ELOI ha els jardins de Montserrat Roig on es pot finals del XVIII. Tenia ús residencial dels Casanovas, el 23 de novembre de 1901 van Era la plaça Major de Sant Joan d’Horta, Travessera de Gràcia D veure una olla de cocció d’aram que servia propietaris amb una part dedicada a l’ex- jugar el primer partit al camp d’Horta, que inici del nucli urbà de la població. L’edifici per fabricar cervesa. plotació agrària de les seves terres (blat i vi- estava situat entre el passeig de Maragall, i que actualment és de serveis de l’Ajunta- nya fins a primers del segle XX) a cura dels els carrers Garcilaso i Manigua, en terrenys ment, era la Casa del Comú o ajuntament H 9. Cruïlla de camins masovers. Els últims propietaris han estat de can Sabadell. A començaments del 1905 de Sant Joan d’Horta. La font de la plaça MIRALLETES D Una altra cruïlla de camins és per on es la família Alòs-Moner. Actualment és pro- hagueren d’abandonar el terreny, ja que els (rèplica de la font de Canaletes de Barce- FERRER bifurca el passeig Maragall (camí d’Hor- pietat de l’Ajuntament de Barcelona i està propietaris el reclamaven per fer-hi cons- lona) fou regalada pel consistori barceloní ta) i el carrer Freser que segueix cap a a l’espera de donar la destinació adequada a truccions. El 1903, amb l’ajuda de l’Ajun- a Horta, en ocasió de l’annexió de la pobla- . Aquí caldria una casa amb història, que cal preservar. tament de Barcelona, el doctor Jaume ció a la ciutat de Barcelona el 1904. 36 37 2 Anem a Sant Martí de Provençals El camí d’Horta a Sant Martí, el camí de Sant Sever (Bofarull) i el camí del Clot

Itinerari i notes: Joan Corbera Passejada realitzada el 19 de gener de 2014 El polígon de les Vivendes del Congrés va ocupar una gran part de la finca de can Ros

es de molt antic, una espessa xarxa elecció. El 1983 es canvià pel nom de text d’aquell moment, els habitatges tenien de camins cobria el pla de Barce- l’escriptor i pedagog Alexandre Galí, estu- una bona qualitat, tot i que quedaren per re- Dlona. Els pagesos i els menestrals, diós de l’obra del Baró de Maldà i editor del soldre problemes d’equipaments. El 55% les bugaderes i les verdulaires aprofitaven llibre El Col·legi de la Bona Vida. La proxi- de les famílies que hi anaren a viure eren aquests camins per fer arribar els seus mitat de can Sitjar, propietat del marquès d’origen català amb una majoria de profes- productes a la ciutat i, de retorn, endur-se de Castellbell, a la plaça de Virrei Amat (on sionals liberals i només un 21% de famílies algunes provisions. Aquests viatges no te- es reunia el Col·legi), justifica el canvi en eren d’obrers no qualificats. nien una única direcció, cap a Barcelona. el nomenclàtor.

ANEM A SANT MARTÍ DE PROVENÇALS MARTÍ DE CAMINS ANTICS ANEM A SANT Molt sovint la gent es dirigia cap a Sant 5. Can Ros o Armera PROVENÇALS MARTÍ DE CAMINS ANTICS ANEM A SANT Andreu del Palomar o cap a Sant Martí de 3. Passatge de Salvador Riera Al segle XVII, aquesta finca era propietat Provençals. Per exemple, als primers anys La zona propera als Quinze, per sota del pas- de la família Peguera i amb aquest nom era del segle XX, el reduït veïnat del Guinardó seig de Maragall, s’urbanitzà a comença- coneguda la masia. A finals del segle XVIII baixava fins al mercat del Clot a comprar. ments del XX. El passatge de l’Ordi n’és un passà a mans de la família Ros tot i que L’itinerari que presentem vol resseguir vestigi. Un altre passatge porta el nom de els Peguera en mantingueren algunes parts. les principals vies que connectaven els l’home que urbanitzà el Guinardó, en Sal- Una d’aquestes porcions es trobava al barris d’Horta-Guinardó amb Sant Martí vador Riera. Camp de l’Arpa. La vídua d’Antoni de Pe- de Provençals. La més important de totes guera, M. Micaela de Borràs, a mitjans del elles era l’anomenat camí d’Horta a Sant 4. Vivendes del Congrés segle XIX va oferir terrenys en emfiteusi Martí de Provençals, que es dirigia cap a El Congrés Eucarístic Internacional, cele- per construir-hi cases. Joan Baptista de Ros l’església antiga de Sant Martí, traspassant brat a Barcelona del 27 de maig a l’1 de i de Molins i els seus successors van anar camps, carreteres i vies de ferrocarril. Una juny de 1952, tingué una àmplia repercus- urbanitzant les terres. El 1952, una part es altra via significativa era la que conduïa sió. Una de les seves conseqüències fou la destinà al polígon de les Vivendes del Con- des del Guinardó fins al Clot resseguint el construcció de tot un barri a la ciutat amb grés i el 1963 es construí el Canòdrom en torrent del Bogatell (l’actual carrer de Ro- 3.000 habitatges. El 21 de maig de 1952 una altra part de la propietat. La sumptuosa gent). Aquestes vies baixaven de ponent es va constituir un Patronat on hi figura- masia ha arribat fins als nostres dies. a llevant, perpendiculars a la costa. Uns ven destacades personalitats polítiques i traçat paral·lel al mar unia aquestes dues econòmiques de l’època. Per portar a ter- 6. La partida de Vilatrau o Viladrau vies principals: el camí de Sant Sever o me el projecte, es compraren més de setze L’ampli territori comprès entre el passeig Bofarull. hectàrees de la finca de can Ros o Armera. de Maragall i la Meridiana, i entre la riera La planificació va anar a càrrec dels arqui- d’Horta i el torrent de la Guineu, antiga- 1. Una cruïlla de camins tectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i ment era conegut com la partida de Vila- Comencem l’itinerari a la cantonada de Carles Marquès. L’Ajuntament va aprovar trau. Fins ben entrat el segle XX un carrer l’avinguda de Borbó amb el carrer Cartellà. la urbanització el febrer de 1953, fent-se la portava aquest nom. Anava en diagonal En aquest punt hi coincidien tres camins: la primera entrega de vivendes el 1954. Les des de Concepció Arenal fins a Olesa. Fent carretera antiga d’Horta que anava a bus- obres s’allargaren fins el 1968. En el con- façana a aquest carrer, a l’angle amb la car la riera; el camí de Sant Iscle (Borbó) Meridiana, hi havia la masia de can Cas- que es dirigia a Vilapicina i a Cerdanyola a cante. Per matrimoni, la casa va passar a través de Collserola; i l’inici del camí cap ser propietat d’Agustí Valls i Vicens. Un a Sant Martí. Tot fa pensar que era un punt seu germà era el propietari de la torre dels de molt trànsit de carruatges i de persones. Pardals. Els dos germans havien heretat la Banca Magí Valls, que va fer fallida el 2. Carrer Alexandre Galí 1931. Molt a prop hi havia una fàbrica de Quan s’urbanitzà el barri del Congrés raspalls que més endavant es transformà en aquest carrer va rebre el nom de Federico una indústria química (Albiñana Argemir) Mayo Gayarre (1894-1954), director del i, finalment en la fàbrica Nevín. Aquestes Instituto Nacional de la Vivienda des de empreses produïen molta contaminació, 1940. No cal explicar les raons d’aquesta Porta d’entrada a can Ros o Armera cosa que aixecà les protestes del veïnat. 38 39 els seus fills Domènec i Francesc Sert i s’utilitzaren per obrir alguns dels carrers i farull). Hi havia hagut una antiga font dels Badia. Un altre germà, Josep Maria, fou el passatges de la zona. La mateixa família Enamorats, situada prop d’aquest camí, reconegut pintor. La família Sert va desta- Vintró tenia una gran masia al Guinardó, a entre Lepant i Marina. car no només com a industrials sinó també tocar del carrer Garrotxa, entre el carrer de com a polítics a les files del partit conser- l’Art i la rambla de la Muntanya. Aquesta 21. L’Escola Municipal d’Arts i Oficis vador. El rei Alfons XIII, el 1904, atorgà masia era coneguda com can Vintró de la Situada al carrer Rogent 51, és una cons- a Francesc Sert i Badia el títol de comte Rajoleria, per haver-hi hagut una bòbila. trucció deguda als arquitectes Pere Falqués de Sert. A la dècada dels vuitanta del segle i Antoni de Falguera, realitzada entre 1909 XX la fábrica abandonà la seva activitat. 16. Carrer Arc de Sant Sever i 1911. L’edifici és modernista, de maó vist La plaça del general Moragas indica el lloc Una relíquia del passat enmig dels carrers amb incrustacions de ceràmica. En un pri- on era can Sert. de l’Eixample. L’antic edifici feia front al mer moment va ser alberg per a gent ne- A la cruïlla del carrer de amb Rec Comtal. El nom és un record de l’antic cessitada i poc després centre escolar, on Felip II hi havia hagut la creu de terme camí de Sant Sever. s’hi ubica una escola fundada el 1892 a de Sant Martí i des d’aquest punt partia el Sant Martí que havia tingut dues seus an- camí del Fondo que conduïa a l’església Un tros del Rec Comtal va reaparèixer a 17. Església parroquial del Clot teriors a altres llocs del Clot. Des de 1953 antiga. Molt a prop podem veure la torre l’enderrocar la farinera l’Esperança A començaments del segle XIX es formen rep el nom de Juan Manuel Zafra, engin- del Fang, mig abandonada per les obres les primeres agrupacions de cases i ca- yer i matemàtic. Actualment és un Institut del TGV i de la nova estació de la Sagrera. rrers a les zones de la Sagrera i del Clot. d’Educació Secundaria (IES). Creu de Sant Martí. Al fons l’església vella És un edifici amb elements del segle XV El nucli rural al voltant de l’església anti- (i potser anteriors). L’edifici actual és en ga perdé força. Les institucions religioses 22. El Foment Martinenc 7. Plaça Assemblea de Catalunya ver que resseguia el Rec Comtal. El 1868 bona part dels segles XVII i XVIII. A l’any i municipals es traslladaren cap , Aquesta entitat es va crear a finals dels anys El camí de Sant Martí baixava recte cap s’obrí un nou vial que partia d’aquest punt 1851 la finca era propietat de Francesc de construint-se als voltants de 1870 els edi- setanta del segle XIX. Després de passar al pont del Treball. Els carrers de la Sa- en direcció a ponent, conegut com carrete- Sales de Rocabruna i Jordà, baró d’Albí. ficis del nou ajuntament i la nova església. per diversos locals del Camp de l’Arpa, van grera anul·laren el seu traçat. La plaça de ra nova d’Horta (l’actual carrer de Garci- El 1884 la finca es repartí per herència en- Part dels materials utilitzats per edificar el construir un edifici propi en un terreny de l’Assemblea de Catalunya ocupa des de laso). El pont del Treball es va construir el tre diverses persones. Una d’elles va ser nou temple provenien del Fort Pius, en pro- 18.000 pams al carrer Rogent (abans Bo- 1982 uns descampat anomenat antigament 1921 per salvar l’espai deprimit ocupat per Lluís Ferran d’Alòs (el propietari de la to- cés d’enderrocament en aquell moment. El gatell) cantonada Provença. La primera pe- camp de can Patau, però el seu abandó du- l’Estació de Mercaderies. rre Garcini, del Guinardó), que actuà com Placa amb el nom del torrent 1909 el temple va patir els estralls de la dra es col·locà el 21 de novembre de 1886.

ANEM A SANT MARTÍ DE PROVENÇALS MARTÍ DE CAMINS ANTICS ANEM A SANT rant molts anys justificà que els veïns cone- a marmessor. La masia i una part de les te- Setmana Tràgica i el 1936 l’església va ser L’antiga publicació “Arch de Sant Martí” PROVENÇALS MARTÍ DE CAMINS ANTICS ANEM A SANT guessin l’indret amb el nom de plaça de les 10. Torre d’aigua rres foren comprades el 1918 per Fomento incendiada i enfonsada. L’edifici actual és transcriu la següent anècdota vinculada a rates. L’Associació de veïns de la Sagrera L’Ajuntament de Sant Martí va edificar de Obras y Construcciones. El 1962 va ser dels anys quaranta. aquest acte: “... La festa del diumenge’ns reivindicà aquest espai fins aconseguir que el 1849 una torre d’aigua amb motiu de inclosa en el catàleg del patrimoni de Bar- evocá un record dolorós. Precisament en l’Ajuntament hi fes una autèntica plaça. l’arribada al poble d’una conducció proce- celona. 18. El camí de la Verneda aquell mateix lloch ahont s’ inaugurava una A prop hi ha la parròquia de Crist Rei, dent de l’aqüeducte de Montcada. Aquesta Aquest era un camí rural que comunicava obra de progrés com l’ edifici que projecta edificada a partir de 1924, per substituir instal·lació va permetre subministrar el lí- 13. Torrent de la Guineu moltes masies. Sortia de la carretera de la societat que tant ha fet pel desenrotllo l’antiga església de Sant Martí, incomuni- quid vital a les noves urbanitzacions a tra- Després de la riera d’Horta, el de la Guineu Ribes (carrer del Clot) i es dirigia cap al material y moral de Sant Martí, l’ any 1858 cada de la Sagrera (la zona més habitada) vés de quatre fonts: dues a la Sagrera (la de era el gran torrent que baixava dels turons molí de la Verneda fins a trobar la carrete- hi tingué lloch una reunió de carácter ben quan s’iniciaren les obres de construcció de can Gaig quedava al davant de la torre), una de la Muntanya Pelada. En el seu origen ra de França (Pere IV) abans de creuar el diferents. Una fúnebre processó se dirigí l’estació de mercaderies el 1914. En els lo- al barri del Taulat i una altra al Clot. unia tres torrenteres, la principal de les Un rètol recorda el nom de Sant Sever Besós. Anava en paral·lel al camí Fondo, en forma consemblant al allavors sinistre cals de la parròquia s’hi celebrà una de les quals passava per la fondalada del parc del del qual hem parlat més amunt. Per l’actual lloch, ahont s’ alsava, no un pabelló, sino primeres reunions de l’Assemblea de Cata- 11. Fàbriques: la Nau Ivanow Guinardó. Al carrer de l’Art/plaça Carles carrer Escultors Claperós hi passava la lí- un cadafalch, en lo que havia d’ ésser ajus- lunya, fracassada per l’acció de la policia. La Sagrera va ser, des dels seus orígens, Cardó s’unificaven per seguir en direcció nia del ferrocarril de Granollers, inaugurat ticiat En Barrabassa, y passat per l’argolla un barri eminentment industrial. Al cos- a la plaça de Maragall i continuar paral·lel el 1854. De la mateixa època són els tallers En Farigola, per un horrorós crim que’s 8. Plaça de Masadas tat del Rec Comtal s’instal·laren moltes a Navas de Tolosa fins a traspassar la Meri- de reparació i manteniment de màquines perpetrá en el mas Guinardó. Aquell acte La plaça i els carrers de l’entorn són el cor fàbriques i tallers. Els molins fariners hi diana. Per sota de la Meridiana hi ha un petit de tren, espai ocupat actualment pel Parc deixá fonda impressió en los ánims dels de l’antiga Sagrera. Pacià Masadas i Teixi- tingueren un gran desenvolupament. A la carreró que desemboca a la plaça d’Islàndia del Clot. que ‘l presenciaren...” La seu del Foment dó era un ric propietari de Sant Andreu, a dècada dels anys setanta del segle XVIII es que porta el nom de torrent de la Guineu. Martinenc s’inaugurà el 29 de maig de més d’advocat i polític. El baró de Maldà fusionaren diversos moliners per construir A poc més de cinquanta metres creuava el 19. El carrer Sèquia Comtal 1887. Cap els anys vuitanta del segle XX parla sovint de les visites que feien a la la farinera l’Esperança, una de les més im- Rec Comtal i seguia cap el mar per entre el Aquest carrer recorda el pas de l’antic rec. fou substituït per locals nous. família Masadas, que tenien la casa pairal portants. A la primera meitat del segle XX carrer d’Espronceda i Bac de Roda. L’antic edifici del Foment Martinenc Com podeu veure al mapa, a l’alçada de al carrer Major de Sant Andreu, a tocar de l’empresa va anar a menys i patí diverses la Meridiana, el Rec Comtal dibuixava 23. La Creu del Garrofer Pons i Gallarza. Josep Enric Coll i Masadas disgregacions. A la dècada dels seixanta, 14. Els passatges i la Meridiana una corba pronunciada a l’esquerra i abans El carrer Freser era part de l’antiga carrete- (nebot de Pacià i hereu d’aquestes terres) Inoxcrom, la marca catalana d’instruments A banda i banda de la Meridiana, trobem d’arribar al carrer del Clot tornava a girar a ra d’Horta. En aquest punt, a la bifurcació urbanitzà la plaça el 1877. Un carrer porta per a l’escriptura, comprà l’edifici i s’hi una zona poblada de petits passatges, al- la dreta en direcció a la plaça de les Glòries. de la carretera (a l’esquerra cap a Horta i a el seu nom. estigué fins a la seva deslocalització a co- guns d’ells en perill de desaparició. Són El carrer de l’Acèquia traspassava el Rec la dreta cap a Sant Andreu), hi havia hagut mençaments del segle XXI. Al costat hi ha urbanitzacions de cases per a treballadors per un pontet. una antiga creu de terme, anomenada del 9. La gran cruïlla l’antiga fàbrica de pinturas Ivanow que a construïdes a partir de la meitat del segle Garrofer o del Diable. El seu record es perd La confluència del carrer de la Sagrera amb l’any 1988 es convertí en el centre cultural XIX. L’ és un carrer 20. Camí del Enamorats al segle XIX. Garcilaso apareix encara avui com un dens Nau Ivanow. relativament nou en la seva execució però Molt a prop de can Vintró de la Palanca nucli de comunicacions. La carretera de ja l’havia projectat Cerdà en el seu pla hi havia una fibla, contruïda el 1702 per 24. Can Miralletes Ribes és l’eix principal, d’origen romà (era 12. Can Sert, el camí Fondo de l’Eixample. La primera concreció de Can Miralletes als anys setanta l’Ajuntament de Barcelona, que portava Una mica més amunt, seguint pel passatge el ramal d’entrada de la via Augusta a Bàr- i la torre del Fang l’avinguda fou la construcció de les vies del aigua del Rec Comtal fins a l’entrada de de Roura, arribem a la masia de can Mira- cino). En aquest punt la carretera creuava Can Sert era una de les fàbriques més im- tren de Barcelona a Saragossa l’any 1862. 15. Can Vintró de la Palanca la Rambla, a l’actual plaça de Catalunya. lletes, un dels darrers edificis rurals con- el Rec Comtal a través d’un pont, conegut portants de la zona, especialitzada en la A cada costat de la via del tren s’obriren Masia situada al costat del Rec Comtal, Aquesta conducció passava pel camí dels servats al Camp de l’Arpa. Aquesta cons- com el pont de Sant Martí. Per aquí també confecció de catifes. Inicià la seva activitat carrers que donaven accés als passatges. entre els carrers Nació i Muntanya. Al seu Enamorats, un sender probablement més trucció havia format part d’un conjunt més hi passaven dos camins: el camí d’Horta a a la Sagrera el 1873. Domènec Sert i Rius L’actual disposició de l’avinguda és dels davant hi havia una passera o palanca per antic. Aquest camí era la continuació del gran, can Miralles, enderrocat a l’obrir-se Sant Martí i el camí moliner o de Sant Se- va donar un nou impuls a la fàbrica i també anys seixanta del segle XX. creuar el Rec. Part de les terres de la finca camí de Sant Sever, o Moliner (actual Bo- el carrer de Sant Antoni Maria Claret. 40 41 3 La Ronda del Guinardó De l’antiga Travessera de Dalt i el camí de la Llegua a l’actual Ronda del Guinardó

Itinerari i notes: Carles Sanz Passejada realitzada el 16 de febrer de 2014 La Ronda es va construir al llarg dels anys. A baix, una vista abans dels passos elevats

’actual Ronda del Guinardó travessa avinguda discórrer paral·lela al Cinturó de Can Baró i del Baix Guinardó. Aquesta del viaducte i la urbanització de l’entorn. teri d’Obres Públiques va declarar aquest la zona dita de Muntanya de l’antic Ronda al seu pas pels barris del Guinardó. masia de can Sempere (segle XVIII), an- Finalment al febrer del 2011 s’inaugura projecte d’utilitat pública. Durant dos anys, Lpoble de Sant Martí de Provençals, Aquesta ampliació va atenuar considera- teriorment coneguda com can Lampillas, aquesta remodelació que deixà la Ronda, de 1869 a 1871, es construïren més de 50 agregat a la gran metròpoli l’any 1897. blement la traça de la Ronda del Guinardó pertanyia a Eulàlia Sampere i formava part entre Sardenya i Cartagena, en millors con- quilòmetres d’aqüeducte, elevat en uns La seva extensió és d’uns 2.200 metres al tenir una altra via de comunicació que so- de la gran propietat de can Baró. Va ser en- dicions pels vianants. trams o subterrani en altres, fins arribar a LA RONDA DEL GUINARDÓCAMINS ANTICS LA DEL RONDA aproximadament i enllaça el Districte de lucionava en part el problema del trànsit. derrocada l’any 1940 i les terres venudes l’actual parc de les Aigües on es va cons- GUINARDÓCAMINS ANTICS LA DEL RONDA Gràcia i el de Sant Andreu de Palomar a Les obres novament per manca de di- a la família Borés Sans. 4. El parc de les Aigües i truir un dipòsit, situat a una alçada de 93 través dels dos barris del Guinardó. Des ners van haver d’esperar pràcticament fins el torrent de Delemús metres sobre el nivell del mar. La Casa de del segle XIX aquesta connexió a la banda a l’arribada de la democràcia. Primer va 2. Territori Marsé / torrent de Mariné Aquest parc, propietat de la Companyia les Altures edificada en els terrenys propers de Gràcia es feia a través de la travessera ser la part del Baix Guinardó des de Sar- Ens trobem en un lloc molt especial ja que d’Aigües de Barcelona, protegia els dipò- als dipòsits, va ser projectada pel mestre antiga de Dalt i a la zona martinenca pel denya fins al carrer Cartagena amb un en aquest punt passava el torrent de la Par- sits, instal·lats al seu voltant i utilitzat com d’obres Enric Figueres per ser la residència camí de la Llegua. Pla Jaussely aviat va quedar aturat, concre- traumàtic scalextric al mig del barri i amb tió, també dit de Sampere i de Mariné, que a jardí de la Casa de les Altures i també de l’enginyer director de la companyia. Va El seu traçat està lligat al Pla d’Enllaços tament a l’any 1911, i es va integrar al Pla el conseqüent deteriorament de la zona. La feia de divisió entre Gràcia i Sant Martí de com a vivers de diferents tipus de plantes inaugurar-se l’any 1890. El seu estil es de que l’Ajuntament de Barcelona va projec- General d’Urbanisme. Comença una dis- seva continuació, més enllà de l’hospital Provençals. En aquests descampats es des- i arbres. Molt deteriorat des dels anys caire arabitzant i actualment és la seu del tar a principis del segle XX per tal de comu- cussió, que va durar força anys, sobre la de- de Sant Pau no va arribar fins a la dècada envolupa el passeig que des de l’església seixanta del segle passat va ser reivindicat Districte d’Horta-Guinardó nicar els pobles que havien estat agregats a finició del model de barri dins de la ciutat. dels noranta després de lluites i reivindi- de les Ànimes al carrer Escorial realitzen a la dècada dels setanta per l’Associació la ciutat, concretament des de Sarrià-Sant Durant els anys següents es van elabo- cacions veïnals per tal que l’afectació fos l’inspector de policia i Rosita a la novel·la de Veïns Joan Maragall. Després d’anys 7. Torrent de Lligalbé Gervasi fins a Santa Eulàlia de Vilapicina. rar diferents projectes, un d’ells anomenat menor. Efectivament, després de canvis de Juan Marsé, Ronda del Guinardó, un 8 de lluita i pressions veïnals, l’any 1978 De tots els torrents que travessaven el Baix És per aquest motiu que es convoca un con- Passeig de Ronda s’inclou dintre del Pla en el seu traçat finalment s’aprova l’actual de maig de 1945, quan els diaris publica- es va obrir una part com a parc públic. El Guinardó és el que millor s’ha conservat, curs que guanya el francès Leon Jaussely, General d’Urbanisme. A la dècada dels Ronda del Guinardó, però com a via me- ven la rendició d’Alemanya. Precisament parc no segueix el traçat dels jardins tradi- sobretot en una petita part tocant a Lepant el qual concep el primer esbós d’un cinturó, vint i fins l’any 1936, la manca de diners nor i no com a Cinturó, el que es denomina en aquest lloc va ser violada la protagonis- cionals, ja que s’estructura en forma es- on encara una part del carrer porta aquest a l’any 1903, en una zona encara sense ur- atura tots els projectes. La Guerra Civil i urbanísticament com “d’estructura local”. ta. Des de la plaça Sanllehy i per l’avinguda glaonada amb terrasses independents amb nom. Lligalbé és la referència topogràfica banitzar amb masies i terres de conreus. La les seves conseqüències fa que arribem fins Recentment el vial del Cinturó del Mig Mare de Déu de Montserrat un nou relat ens camins i murs de separació, que porten a més antiga del Guinardó, citat en un docu- Ronda del Guinardó serà una part d’aquest l’any 1953, data en què a través del Pla Co- ha tornat a posar-se en marxa recuperant portaria fins al barranc, a prop de la Font la part superior on s’hi troba un safareig ment des de l’any 1147 fa referència a una projecte i des de llavors va quedar lligada a marcal torna a despertar-se el projecte del un dels antics projectes, fent obertura per Castellana, on viuen els protagonistes de repartidor d’aigua. Pel mig del parc pas- masia d’aquesta zona de la qual no tenim aquesta via de comunicació ràpida anome- Cinturó, que queda aprovat a l’any 1966 carrer Renaixença per tal d’enllaçar amb la novel·la Rabos de Lagartija. La plaça es sava el torrent de Delemús. coneixement exacte de la seva ubicació. El nada 1r Cinturó de Ronda i més tard també amb un traçat diferent pel que respecta al Teodor Llorente, com una via ràpida fins també carretera de pujada de Pijoaparte cap torrent de Lligalbé també ha estat conegut coneguda com la Ronda del Mig. Guinardó clàssic. L’afectació és brutal ja a la Sagrera. Tot i que les lluites i reivin- a Últimas tardes con Teresa. Així 5. Camí de la Llegua com dels Frares, del Notari i també de Fau- Just en aquells anys, i paral·lelament al que seran necessàries expropiacions de ca- dicacions veïnals van millorar els plans mateix la novel·la La oscura historia de la Des de mitjans del segle XIX va ser un del ra. Aquest punt, des de l’època romana, era Pla Jaussely, es porta a terme la construcció ses, edificis, locals comercials i indústries. inicials, aquest barri ha sofert una degrada- prima Montse té la seva localització a la camins més importants que travessaven un important creuament de camins. d’un nou hospital de la Santa Creu i de Sant Tot això repercutiria en molts llocs de tre- ció de l’espai i conseqüentment de la seva parròquia de Crist Redemptor a la mateixa aquesta zona de muntanya, concretament Pau en terrenys del mas Casanovas i de can balls i també en places escolars. La polè- activitat econòmica i comercial i també la avinguda i que conserva un passatge que comunicava Gràcia amb Horta i Sant An- 8. La Ronda entre Padilla Xifré precisament per on havia de passar mica estava servida i comença una lluita pèrdua de la xarxa de petits carrers que el dóna al carrer Camèlies, on encara trobem dreu del Palomar. Resseguia la tanca del i Cartagena aquesta via ràpida. Aquestes dues masies, veïnal que arribarà fins als anys noranta. caracteritzava. La inauguració de la Ronda el camp de bàsquet on jugava l’escriptor Parc de les Aigües i s’ha conservat la part Els túnels de la Rovira. Als inicis dels anys de totes maneres, van ser enderrocades Tornem ara una mica enrere. A l’any del Guinardó va tenir lloc el 28 de març de quan era petit. on confluïa amb el torrent de Lligalbé. setanta l’empresa TABASA començà a per a la construcció de l’hospital, però tant 1960 existien ja dues parts definides i mar- l’any 1999. És a dir, pràcticament un segle Després es dividia en dues parts, una a foradar la muntanya. L’ús de càrregues aquest fet com el projecte de construcció del cades com a Ronda del Guinardó, al Baix després de la seva projecció. 3. Plaça Alfons X: l’alçada del carrer Padilla que feia un re- explosives va provocar danys a les cases Cinturó van dividir el barri del Guinardó en Guinardó des de el carrer Sardenya amb un abans, un després amb volt i arribava fins a la Travessera de Gràcia situades a sobre, al carrer Tenerife. El maig dues parts. Cap dels dos projectes va tenir Camèlies fins a la plaça Alfons X i, al Gui- 1. Camp de l’Europa i can Sempere l’scalextric i a l’actualitat per enllaçar més endavant amb la carretera de 1973 foren desallotjats els veïns per por en compte l’impacte que això significava nardó clàssic, des de la rambla Muntanya Club fundat a l’any 1907, va ser un dels deu La plaça és el centre neuràlgic del barri, i de Horta; l’altre continuava pel Guinardó i d’ensorraments. Com a protesta, varen pel barri i pels seus veïns. Amb el temps fins al passeig Maragall. Està clar que el equips que va fundar la Lliga Espanyola de a causa de la construcció del viaducte del connectava amb Sant Andreu. circular unes octavetes humorístiques: la dreta, pujant als turons, serà el Guinardó Pla havia estat modificat ja que inicialment 1a Divisió, on va militar tres temporades Cinturó als anys setanta, va passar de ser “TAPASA. No más grietas en su casa, use clàssic i l’esquerra, el Baix Guinardó. estava previst que arribés fins a l’avinguda (1929-1931).Actualment juga a 3a Divi- un lloc d’esbarjo a tenir pilars enormes de 6. La Societat General d’Aigües de tapagrietas TAPASA”, o “TRANQUILE- Molts dels terrenys que formen part ac- Borbó per continuar després fins a Sant An- sió. A l’actual camp, que són terrenys de ciment amb un scalextric que va dividir el Barcelona i la Casa de les Altures NO. Dele vacaciones a sus nervios, ¡al pri- tualment de la Ronda del Guinardó van ser dreu. L’avinguda Mare de Déu de Montse- la finca de can Sempere, va arribar a l’any barri per la meitat. A l’any 1985 gràcies El 1867 es va crear a Lieja la Compan- mer barreno, TRANQUILENO”. A l’any expropiats, encara que sense actuació du- rrat, estructurada inicialment com un carrer 1940, el qual va ser remodelat el 1996 de- a les reivindicacions veïnals es va acon- yia d’Aigües de Barcelona. L’empresa va 1986 es fan les obres de remodelació per rant molts anys. Els seus propietaris se’ls més, es modificà a partir del Pla General gut a les obres del Cinturó convertint-se en seguir que enderroquessin la part de mar comprar els drets d’un aqüífer a Dosrius i enllaçar els túnels amb el Cinturó de Ron- va denegar sistemàticament la venda de les de 1935 per tal que el seu traçat tingués el Nou Sardenya. L’Europa és un referent més propera als edificis d’habitatges. A va presentar un pla per fer arribar l’aigua a da. Al 2009 les obres de reurbanització de parcel·les o bé els permisos per edificar. El una major amplada. Recordem que aquesta d’aquesta part alta de Gràcia i també de l’any 2008 l’Ajuntament aprova l’enderroc la ciutat comtal. A finals de 1868, el Minis- la Ronda Guinardó en el punt entre Padilla i 42 43 Cartagena amb fort desnivell en sentit mar- muntanya, fou un problema degut als so- rolls. Les reivindicacions veïnals tot i que no van solucionar el problema van aconse- guir col·locar elements d’insonorització i un mur amb jardineres.

9. El mas Casanovas. Les indústries del Baix Guinardó als anys seixanta Ens trobem ara a la part alta de l’Hospital de Sant Pau amb el carrer Cartagena, un altre dels punts estratègics dels barris del Guinardó. En aquest punt es trobava el mas Casanovas. La seva propietària era Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa, que estava casada amb Pere Fargas i Sagristà. Aquests primers cognoms del matrimoni han donat nom a llocs i carrers de diverses parts del Guinardó i també del barri de la Font d’en Fargues. Va ser en- derrocada a finals del segle XIX per a la LA RONDA DEL GUINARDÓCAMINS ANTICS LA DEL RONDA construcció del nou Hospital de Sant Pau. GUINARDÓCAMINS ANTICS LA DEL RONDA Al seu costat va construir-se un hotel de luxe que actualment es l’IES Mas Casano- vas. Una mina d’aigua que alimentava la d’aquest hospital monumental, obra de ventut i diverses instal·lacions esportives, mas es transformà en la seu de l’Associació 17. La torre dels Pardals i la masia masia encara es conserva sota les escales Lluís Domènech i Montaner, en terrenys així l’antic canòdrom es converteix en el de Propietaris i Veïns del Guinardó, que ha de can Vintró de l’entrada. Un torrent dit de Casanovas de l’antiga Torre Xifré. Aquesta obra és la camp de futbol del F.C. Martinenc. L’any jugat fins ara una funció social. Remodelat La Torre dels Pardals és una de les masies i també de Fargas baixava per aquests in- coincidència de dos projectes. D’una ban- 1982 s’inaugurà el Centre Cívic. El Torrent i ampliat intenta adaptar-se als nous temps amb més història del Guinardó. Els seus drets. Als anys seixanta al costat de l’escola da, l’antic Hospital de la Santa Creu volia de Mèlic baixava resseguint aproximada- com a equipament municipal. orígens caldria buscar-los en alguna vil·la es va desenvolupar una important indústria sortir del centre de la ciutat insalubre; per ment el carrer de Gènova, creuava la finca romana, donat que a finals del segle XIX relacionada amb les motos; allí mateix te- l’altra, el llegat de Pau Gil, el banquer que de can Planàs, i seguia entre el carrer de 15. La destrucció del barri amb s’hi varen trobar vestigis d’unes termes. nien la seva seu les empreses Guzzi i Ossa, el 1892 deixà uns diners per fer un nou Sant Quintí i el passatge Flaugier per anar a l’obertura de la Ronda Era un edifici de forts murs amb una torre marques de prestigi i punteres a l’època. hospital. Després de diverses dificultats, trobar al carrer de Rogent, vial que ocupava Bona part de la Ronda Guinardó coincideix alta a un costat que li conferien gairebé el Alfons XIII el va inaugurar el gener de l’espai de l’antic torrent del Bogatell. amb el Primer Cinturó de Ronda, però a caràcter de castell. De fet va servir de for- 10. Cartagena / Ronda Guinardó: 1930. Les noves tecnologies mèdiques han l’arribar al Guinardó clàssic es bifurquen, talesa en moments de conflicte, per lluitar El poblat neolític, les barraques obligat a fer un nou recinte hospitalari, amb 13. Carrers amb història: rambla anant cadascun per la seva banda. Aques- contra la pirateria o bé en els setges de Bar- i el camp de futbol entrada per la Ronda del Guinardó, que es Volart, Villar i Escornalbou tes dues vies han trencat definitivament la celona. La Torre dels Pardals fou comprada Tocant a Cartagena, antigament propietat va inaugurar el 2009. Tres carrers amb història. Escornalbou xarxa de petits carrers que caracteritzava a la darreria dels segle XIX per Josep M. del mas Casanovas, s’hi va trobar un po- Les Aigües del Baix Vallès. Les actuals abans es deia Guinardó. Al número 46 abans el Guinardó. De la primera, és a dir Valls i Vicens, un banquer de Barcelona. blat neolític excavat per Josep Colomines instal·lacions d’ACSA-Sorigué, del grup d’aquest carrer hi va viure un any, el 1917, l’actual Ronda del Guinardó, van quedar El 1915 la vengueren a Josep Roig, un ric a l’any 1931. Van trobar-se unes cavitats Aigües de Barcelona, ocupen l’espai de Federica Montseny. Després hi tornà, al La construcció dels passos elevats afectats carrers com Vinyals, Rubió i Ors, farinaire de Reus, que va encarregar-ne la circulars de dos metres que segurament l’antiga estació receptora de les Aigües del número 37, des de 1928 fins que marxà a rambla de la Muntanya, passatge de Llívia, reforma a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, eren la base de les cabanes. Molt a prop Baix Vallès. Aquest terreny formava part, l’exili. Salvador Riera, propietari del mas de l’Agregació i Torre dels Pardals entre transformant la masia en una luxosa casa també va descobrir-se un cementiri pa- a mitjans del segle XIX, de la finca cone- Guinardó, regracià les gestions fetes per d’altres. De la segona via, ara en ple pro- senyorial modernista. Va ser enderrocada leocristià, excavat a l’any 1983 i també el guda com els Seminaris, que fou desamor- l’arquitecte municipal de Sant Martí, Fran- cés d’obertura, el carrer Renaixença ha als anys seixanta víctima de l’especulació 1998. Justament en aquest indret es va in- titzada i comprada per Miquel Casamitja- cesc de Paula Villar, donant-li el seu nom a estat tallat per la meitat per enllaçar amb immobiliària. augurar el primer camp de futbol del Barça, na. La resta de la propietat es convertí el un carrer de la nova urbanització. Una cosa Teodor Llorente, una via que arribarà fins concretament el 18 de novembre de 1900, 1930 en els laboratoris Ravetllat-Pla, que semblant passà amb la rambla Volart, en al passeig Maragall i que tindrà la seva con- 18. La Ronda connecta amb l’antic al costat mateix de l’hotel Casanovas. Va elaboraven un reforçant fet a base de sang agraïment al notari Joaquim Volart i Pou, tinuïtat cap a la Sagrera. camí d’Horta durar només un any quan es va traslladar de cavall. La casa, de finals dels anys vint, que actuà en la majoria de vendes fetes al El final de la Ronda Guinardó es troba al passeig Maragall. L’hotel Casanovas, de i els jardins estant en vies de passar a ser barri a començaments de segle. 16. El torrent de la Guineu en un punt de comunicació important categoria de luxe i amb 32 habitacions, era municipal per desig de la família Pla. És l’accident geogràfic més important del d’antics camins de la ciutat, concretament un lloc per fer salut encara que també tenia 14. El mas Guinardó Els avis s’escalfen davant la Casa d’Altures barri. Aquest torrent servia per marcar la amb l’antic camí d’Horta, actual passeig altres pràctiques, els jugadors del Barça 12. Torrent de Mèlic, can Planàs i el El mas Guinardó ha donat el nom al barri. divisòria entre els municipis de Sant Martí Maragall. A dos passos d’aquest punt, tro- l’utilitzaven com a vestuari. En aquest ma- F.C. Martinenc És un indret amb molta història, fins i tot de Provençals i Sant Andreu de Palomar. bem el final de l’avinguda Mare de Déu de teix lloc durant el franquisme van instal·lar- L’edifici del Centre Cívic del Guinardó i el amb llegendes, com les que fan referència A la seva capçalera tenia tres ramals que Montserrat que connecta amb el camí de se un poblat de barraques, conegudes com solar del voltantant eren propietat de la famí- als bandolers i a Rocaguinarda. Durant els s’unificaven prop de l’actual plaça Carles Sant Iscle, avui avinguda Borbó. La con- del Hospital que no van ser enderrocades lia Planàs fins que el comprà l’Ajuntament segles XVII i XVIII va servir de talaia per Cardó. El més important era el que sortia de tinuació de la Ronda Guinardó seria Ra- fins l’any 1974 per tal d’obrir la Ronda del el 1978. Antigament aquest lloc era cone- dirigir els setges de Barcelona. El 1652 la la fondalada de la font del Cuento i baixava mon Albó. Curiosament al començament Guinardó. gut com can Mèlic. Cap als anys trenta, rendició de la ciutat es va fer en aquest mas. entre el carrer Art i rambla de la Muntan- del carrer Garcilaso trobem un altre camp s’hi instal·là el Canòdrom Guinardó i més El 1894 Salvador Riera comprà el mas Gui- ya. Un altre baixava des del carrer Ercilla que va utilitzar el Barça entre 1901 i 1905, 11. Hospital de Sant Pau, Aigües del endavant un Casino. Durant la Guerra Civil nardó i el 1896 féu el mateix amb el mas Vi- i passava pel del Centre i el tercer ho feia terrenys on estaven ubicats els laboratoris Baix Vallès i can Ravetllat-Pla va ser ocupat per les Patrulles de Control i ladomat, situat al final de la rambla Volart, per la plaça Catalana en direcció a la plaça del Dr. Ferran a prop de la masia de can L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. després fou escola. Acabat el conflicte, la avui desapareguda. El 1897 s’aprova la ur- Guinardó resseguint després el passatge Sabadell. El gener de 1902 es posà la primera pedra Falange ocupà l’espai, amb un alberg de jo- banització de tot aquest territori. El 1906 el L’antic hotel Casanovas Agregació.