DOCSLIB.ORG

CAMINS ANTICS L’ANTIC Segles Travessava Camps, Masies I Petits Que Travessa En Diagonal L’Illa Fins Al Carrer Nuclis De Població Fins Arribar a Sant Joan D’Horta

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
CAMINS ANTICS L’ANTIC Segles Travessava Camps, Masies I Petits Que Travessa En Diagonal L’Illa Fins Al Carrer Nuclis De Població Fins Arribar a Sant Joan D’Horta Revista EL POU número 4, desembre 2014 32 33 Tres passejades la urbanització total del pla de Barcelona 1. Portal Nou Ausiàs Marc. Una mica més enllà (l’illa de per resseguir els i la desaparició de la majoria de referents: El perímetre de la muralla que va arribar al cases dels carrers Marina, Ali Bei i Lepant) antics camins que 1 masies, accidents geogràfics, elements del segle XIX era el mateix que s’havia cons- hi havia el fort Pienc construcció militar comunicaven paisatge, etc. truït el segle XIV en temps de Pere el Ceri- defensiva arrel de la desfeta de 1714. L’antic camí Ens situarem a l’inici: on hi havia el moniós. El portal Nou era una de les portes Horta-Guinardó portal Nou de la ciutat de Barcelona, ori- d’accés a la ciutat. A partir de la primera 3. Pont de les Bigues amb Barcelona i d’Horta gen dels camins que anaven cap al Vallès meitat del segle XVII es van construir els El camí es creuava amb el Rec Comtal i era 10 els pobles de i cap a França, i a partir d’allí iniciarem baluards per a una millor defensa degut a on hi havia el pont de les Bigues. El punt és l’entorn Des del portal Nou un viatge per allò més semblant que era l’aparició de l’artilleria. Aquesta porta de actualment de forma aproximada al carrer fins a la plaça el camí d’Horta rememorant espais desa- la ciutat era un important punt d’on partien Sicília entre la Gran Via i Casp. de Santes Creus a Horta pareguts i descobrint indicis que encara camins com el d’Horta, la carretera de Ri- CAMÍ D’HORTA L’ANTIC Travessera perduren. Aprofitarem per veure alguns bes i la carretera de França. El Rec Comtal 4. Cruïlla secular de camins indrets moderns que han sorgit moderna- també entrava pel recinte d’aquest portal i En aquest indret es creuaven el camí d’Hor- Itinerari i notes: ment a redós del camí. la riera d’en Malla hi passava a la vora en ta i el camí dels Enamorats que venia del Carlota Giménez el seu camí cap al mar. Passejada realitzada el 17 de novembre de 2013 2. Vestigi urbà del camí d’Horta 9 l camí que comunicava Barcelona i fort Pienc amb Horta sortia del portal Nou En l’illa de cases dels carrers Ali Bei i Ro- de la ciutat emmurallada i durant ger de Flor hi ha un vestigi d’aquest camí E CAMINS ANTICS segles travessava camps, masies i petits que travessa en diagonal l’illa fins al carrer nuclis de població fins arribar a Sant Joan d’Horta. Per aquesta secular via de comu- 7 nicació hi passaren persones que anaven 8 amunt i avall per feina o per plaer, a peu, 6 en tartana, en carro... CAMINS ANTICS La ruta actual pel traçat requereix recórrer-la amb una dosi d’imaginació important junt amb una predisposició a percebre aquells indicis, pistes, restes... A baix, gravat dels segle XVIII del camí que trobem en el seu recorregut, acom- d’Horta. A sota, imatge actual. A la dreta panyat de la documentació gràfica i his- Camí antic d’Horta un detall de la placa que anuncia els tòrica que podem consultar. El camí i tot jardins de la Carretera Antiga d’Horta l’entorn s’ha esborrat absolutament amb Camí dels Enamorats 5 4 V Coll de la Celada 3 Pont de les Bigues Carretera de Ribes Rec Comtal Fort Pienc 2 1 SORTIDA El pont de les Bigues El camí entre Castillejos i Cartagena (1931) 34 35 H Clot i de Sant Martí de Provençals. Hi ha- Ferran i Clua (1852-1929) va comprar els MARINER via una creu de terme anomenada creu de la terrenys on edificà els laboratoris del carrer Celada perquè aquella zona així s’anome- Garcilaso tocant al carrer Acàcies. Dedicà nava des d’època medieval. L’edifici situat la seva vida a investigar les vacunes contra ARRIBADA D a la Diagonal tocant a Marina és actual- diversos mals: còlera, tuberculosi, ràbia... 14 ment l’escola Ramon Llull, però l’origen El 1886 el Consell de Sanitat d’Espanya LA PEIRA és en la creació a principis del segle XX el va autoritzar a utilitzar la seva vacuna de diversos grups escolars en diversos llocs contra el còlera, en un moment de greu de la ciutat amb amb un esperit pedagògic epidèmia. Hi ha fotos on es veuen aquests basat en l’observació, l’experimentació i el laboratoris al costat del camp de futbol del L’ANTIC CAMÍ D’HORTA L’ANTIC contacte amb la natura. Aquest grup es va Barça. Aquests laboratoris van estar actius CAMÍ D’HORTA L’ANTIC QUEROL inaugurar poc abans de proclamar-se la II fins a començaments dels anys setanta. Els H 13 República, el 1931. comprà l’Ajuntament i passaren a ser esco- H la, amb un nou edifici. El 1972 s’inaugurà Camí de Sant Andreu a Esplugues FARGUES 5- Mural paret el monument al doctor Ferran situat a la A l’edifici del carrer Lepant que dóna l’es- cruïlla de Garcilaso amb Acàcies. D quena a la plaça de la Hispanitat, hi ha un gran mural pictòric creat per un grup d’artis- 12. Els Quinze SEBASTIDA tes de Lió (França) el 1992. Es veuen 26 per- i les cotxeres del tramvia sonatges de diferents èpoques en diferents També és un punt de cruïlla de camins. CAMINS ANTICS balcons d’una casa imaginària. El realisme S’anomena així l’indret format pel passeig CAMINS ANTICS de l’escena és degut a la tècnica de trompe- Maragall amb les diferents vies que hi van l’oeil. a parar. El nom prové quan el tramvia de la línia 46 que venia directament de Bar- 6- Passatge Vilaret Plànol de Barcelona del segle XVIII, amb la ciutadella i el fort Pius a dalt a la dreta celona, tenia diferents tarifes i fins aquest És un passatge singular que travessa en di- punt valia 15 cèntims. El curiós del cas és agonal dues illes de cases. És un vestigi del que el nom popular ha perviscut malgrat torrent de Milans que baixava del turó de que aquesta tarifa va desaparèixer el 1931. la Rovira passant pel Guinardó. Cal tenir Conflueix l’avinguda Borbó, que abans H en compte que diversos torrents al llarg del era l’antic camí de Sant Iscle. També hi va TORRE LLOBETA recorregut del camí hi anaven a parar o bé a parar l’avinguda de la Mare de Déu de el travessaven. Això feia que la major part Montserrat, abans de Dosrius, oberta per de vegades el camí resultés intransitable. dur les conduccions d’aigua de l’aqüeducte BARTRA fins a la casa de les Altures, al Guinardó. D D 7. Passatges de León i A l’avinguda Borbó s’hi van construir les XIRINGALL de Pau Hernández cotxeres del tramvia a principis del segle D 12 Al mig de l’illa de cases de Provença, XX. Després van ser dels autobusos. Actu- TORRE PARDALS Castillejos, Rosselló i Cartagena es troben alment hi ha equipaments. unes casetes baixes que semblen aturades en el temps. El camí d’Horta passava paral- 13. Riera d’Horta lel al passatge de Pau Hernández i abans de A partir dels Quinze l’antic camí d’Horta la creació de l’Eixample seguia on hi ha el El camp de futbol del Barça. A l’esquerra can Sabadell, al fons els laboratoris del Dr. Ferran continuava per on avui és el carrer Cartellà H MASIA O CASA EXISTENT carrer Freser. i en la confluència amb l’actual carrer Cos- situar una creu de terme anomenada dels Tramvia elèctric ta i Cuxart (riera que seguia el seu curs cap D MASIA O CASA DESAPAREGUDA 8. Fàbrica Damm i jardins Garrofers. La Travessera (antic camí que Allà a la vora hi ha l’actual plaça Mara- a Sant Andreu) anava paral·lel amb la riera D D de Montserrat Roig travessava el pla de Barcelona i que tot el gall. Quan es va posar en funcionament la fins a Horta. VINTRÓ SABADELL El 1905 l’empresa de cerveses La Bohe- traçat de la travessera de Gràcia en forma línia del tramvia elèctric que anava a Horta 11 mia edifica la fàbrica al carrer Rosselló part) passava un mica més enllà creuant el (1901), va caldre fer un canvi de traçat en Torre d’aigua 515. De la fusió de diferents empreses camí d’Horta on queda el vestigi urbà del aquella zona per suavitzar el recorregut. Es A la riera, a l’alçada del carrer Pitàgores hi cerveseres amb la marca Damm (creada passatge Travessera que anava a parar al va construir un vial exclusiu per al tramvia ha una torre d’aigua que abastia la fàbri- el 1876 per August Kuentzmann Damm) carrer Freser. en terrenys de can Berdura, anomenat la ca de midó de ca n’Oliver d’allà a la vora, GIRAPELLS D sorgí el 1910 la SA Damm que va situ- Carbonissa. Quan va desaparèixer va que- actualment la fàbrica i els terrenys han de- D BERDURA ar la seva seu a l’antiga fàbrica. L’illa de 10- Can Garcini dar la plaça actual. saparegut i s’hi ha construït pisos. L’aigua H cases del davant (actualment anomenada En tot el recorregut aniríem trobant masies provenia de la mina de can Travi, a Horta. GARCINI illa Damm) va ser l’espai on hi havia els i cases que han desaparegut.
Load more

Recommended publications
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • Pla Barcelona Interculturalitat 1 PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 1
    Pla Barcelona InterculturalItat 1 PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 1 1 Introduction 2 2 Methodology 10 3 Interaction as a linchpin of 22 intercultural strategy 4 The Barcelona Intercultural Decalogue 24 5 10 linchpins, 30 goals, 90 measures 26 6 The City Council’s commitment 48 7 Annexes 50 Indicators 5 1 Participants 59 1. intro- duction Barcelona interculturality PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 3 CONTEXT The Barcelona City Council decided to promote a an increase in the number of people attracted by Municipal Plan for Interculturality during 2009. To other factors related to the atmosphere of a city that understand the reasons that lead a government to is now more cosmopolitan and open to the world promote a particular political strategy, we have to than ever. The majority of Barcelona’s new citizens refer to the aspects of the social context that sup- hail from Latin America, but there is also an impor- port the decision. tant presence of people from Asian countries like Pakistan or China or North African countries such The Barcelona of today is largely the result of the as Morocco. There is also a notable increase in the migrations of yesterday. The history of our city number of residents originating from various West- shows us various periods in which large popula- ern European states like Italy or France, and also tion increases have occurred as a result of differ- from some Eastern European countries. ent migratory movements. If we look only at the 20th century onwards, we see that the city began Consequently, we can regard the first decade of the the century with over half a million inhabitants, of 21st century as a reception stage, characterised by whom 21% were born outside Catalonia.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • Analyzing Last Mile Delivery Operations in Barcelona's Urban
    Analyzing Last Mile Delivery Operations in Barcelona’s Urban Freight Transport Network Burcu Kolbay1, Petar Mrazovic2, and Josep Llus Larriba-Pey1 1 DAMA-UPC Data Management, Universitat Politecnica de Catalunya C/Jordi Girona, 1 3 UPC Campus Nord 08034 Barcelona, Spain {burcu, larri}@ac.upc.edu http://www.dama.upc.edu/en 2 Dept. of Software and Computer Systems, Royal Institute of Technology, Stockholm, Sweden [email protected] http://www.kth.se Abstract. Barcelona has recently started a new strategy to control and understand Last Mile Delivery, AreaDUM. The strategy is to provide freight delivery vehicle drivers with a mobile app that has to be used every time their vehicle is parked in one of the designated AreaDUM surface parking spaces in the streets of the city. This provides a significant amount of data about the activity of the freight delivery vehicles, their patterns, the occupancy of the spaces, etc. In this paper, we provide a preliminary set of analytics preceded by the procedures employed for the cleansing of the dataset. During the analysis we show that some data blur the results and using a simple strategy to detect when a vehicle parks repeatedly in close-by parking slots, we are able to obtain different, yet more reliable results. In our paper, we show that this behavior is common among users with 80% prevalence. We conclude that we need to analyse and understand the user behaviors further with the purpose of providing predictive algorithms to find parking lots and smart routing algorithms to minimize traffic. Keywords: Urban Freight, Clustering, Partitioning Around Medoids, User Behavior, Smart City, AreaDUM 1 Introduction Barcelona is considered to be among the smartest cities in the planet.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • Mapa De La Nova Xarxa De Bus [PDF: 201
    FUNICULAR Plànol DEL TIBIDABO PARC DEL Ciutat Meridiana Can Marcet LABERINT Mundet V25 Horta nova xarxa FUNICULAR DE D50 VALLVIDRERA V23 CEMENTIRI Av. Pl. Alfonso Montbau Pg. de bus Sarrià VallD’HORTA d’Hebron Sarrià Isaac Newton– Tibidabo Comín PARC VALL V27 Canyelles Av. Tibidabo HOSPITAL DE LA V21 D’HEBRON Can Caralleu V7 Vall d’Hebron V3 V9 Anglí-Terré V13 VALL D’HEBRON Canyelles V15 Pl. Karl Marx Vallbona Av. V19 D40 de l’Estatut Can Caralleu Bonanova Vall d’Hebron . Guineueta Roquetes St. Joan Foix . V17 V29 Av V de Déu . Pl. Borràs J Pl. Borràs P i Puig . Av. Tibidabo g v V11 Pedralbes Pl. Alfonso Santa RosaliaArenys . V5 A Maragall Via Augusta Via H2 Pg. Reina Iradier Trinitat Nova Comín . Fabra Artesania Aiguablava Av. d’Esplugues H2 Elisenda Pg Almansa Rda. Pedralbes Carmel Parc Central PARC CREUETA Nou Barris de Dalt Sarrià Av. d’Esplugues Pg. Bonanova DEL COLL Via Júlia V1 Reina Av. d’Esplugues Bonanova V13 Pg. Sant Gervasi Santuari Bisbe Elisenda Anglí-Iradier Rbla. Pedrell Pg V31 Trinitat Vella Català . M. Déu . Valldaura Pl. Pg Llucmajor NUS DE H4 del Coll Rambla del Meridiana UPC CAMPUS Mandri Dr. Pi Anglí Carmel i Molist Pl. de la República Av. Pg. Sta.LA TRINITAT Coloma Zona Universitària NORD Mandri Kennedy Horta Calatrava Muntaner Gran PALAU DE Sant s Virrei Amat Ganduxer Balmes H6 Gervasi PARC GÜELL a St. Andreu Pg. Llorenç PEDRALBES TÚNEL v Serra Tres Torres Rda. Vallcarca o PARC ESPORTIU DE LA ROVIRA n Palomar Zona Av. Pedralbes CAN DRAGÓ Sant Andreu Metro Ernest Lluch H8 Av.
    [Show full text]
  • Cerdà and the First Barcelona Metropolis, 1853
    THE PÒSITS COLLECTION The second half of the 19th century was a crucial stage in the modernisation of the city of Barcelona, from the demolition of the walls to the incorporation of the villages and towns of the surroundings. 1 Decidir la ciutat futura. Barcelona 1859 Glòria Santa-Maria Batlló The launching of this process was inseparably linked to the figure of Ildefons Cerdà, who has often (Catalan edition) been hailed as a genius, but isolated from and even in open confrontation with the Barcelona milieu. However, if things had really been like that, his work would never have had such a coherent continuity 2 Cerdà and the First Barcelona Metropolis, 1853-1897 (also published in Catalan and Spanish) as the kind ensured in the next period by someone of a quite different character, the mayor Rius i Taulet. The basic idea of this book is the link between Cerdà and Barcelona from the point of view of the shaping of the metropolis. The aim is to show the complex web underlying Cerdà’s idea of the extension, the new Eixample district, the energy of a society shaken by the industrial revolution and moulded by the liberal regime and, naturally, the obstacles that had to be overcome along the way. Cerdà and the First Barcelona Metropolis, 1853 - 1897 Cerdà and the First Barcelona Barcelona and the First Cerdà 1853-1897 Metropolis, Cerdà and the First Barcelona Metropolis, 1853 - 1897 Cerdà and the First Barcelona Metropolis, 1853 - 1897 Edited by Marina López Guallar The inseparable link between Ildefons Cerdà and Barcelona is well known, but little documented.
    [Show full text]
  • Mapping the History of a Territory: Bon Pastor (Barcelona) •Fi Social
    ACTA UNIVERSITATIS LODZIENSIS FOLIA PHILOSOPHICA. ETHICA – AESTHETICA – PRACTICA 33, 2019 http://dx.doi.org/10.18778/0208-6107.33.03 Salvador Angosto* Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor Barcelona, Spain [email protected] MAPPING THE HISTORY OF A TERRITORY: BON PASTOR (BARCELONA) – SOCIAL REMEMBRANCE AND HERITAGE PROJECT Abstract The topic of the article are the complex stages of the formation of the Bon Pastor neighbourhood in Barcelona, and contemporarY efforts to create the remembrance space sYstem that would preserve the social memory and historical identity of the place. The author presents how the urban development plans for the district were transformed as a result of major changes in national politics, economy, and social policy, since the 1930s, through 60s and 70s, till today. The article describes the Bon Pastor Civic Memory project as an interesting example of a participatory action aimed at the preservation of local heritage. The implementation of the Civic MemorY project was possible due to the neighbours’ initiative and their cooperation with cultural and academic institutions. The aim of this project is to mark certain points of the territorY which possess historicallY and sociallY significant value, and to enhance them through public art, urban design and other implementations envisaged. The Association of residents of Bon Pastor (Barcelona) has been characterized, since 1974, for its combative and vindictive nature, at the same time as for its great capacitY to launch solidaritY initiatives and manage complicated processes to improve the living conditions of residents of the neighbourhood. After the struggles to obtain a health centre, the improvement of communications by metro and bus, and the constant improvement of public space, in recent years, the Association is co-managing with the Barcelona CitY Council, the radical transformation of the neighbourhood.
    [Show full text]
  • Barcelona Gives Way to Green Infrastructure Les Glòries Urban Transformation As a Case Study of Citizen Participation
    DEGREE PROJECT IN CIVIL ENGINEERING AND URBAN MANAGEMENT, SECOND CYCLE, 30 CREDITS STOCKHOLM, SWEDEN 2019 Barcelona gives way to green infrastructure Les Glòries urban transformation as a case study of citizen participation ARIADNA BARÓ PLANELLA KTH ROYAL INSTITUTE OF TECHNOLOGY SCHOOL OF ARCHITECTURE AND THE BUILT ENVIRONMENT Summary Nowadays, there are more population concentrated in urban areas rather than in rural areas. This process of urbanization has altered natural processes in addition to landscape modification. The green in cities has become more and more fragmented, leading to the degradation and loss of many ecosystem services. The big expansion of Barcelona happened during the Cerdàs Plan in the middle of the 19th century. Cerdà designed Barcelona as a grid of blocks where people could walk through its streets and rest in big green areas, but, left some parts of the city like Les Glòries without any planning due to its complexity. In the years thereafter, the city of Barcelona has become a compact city, densely populated, with scare and isolated green spaces while the public space becomes mainly dominated by the car. In order to face the current issues of Barcelona, its City Council has implemented several measures like the green infrastructure strategic policy and planning. Although they have not been done with citizen participation, this supposed a paradigm shift on the municipal city planning, as well as, a paradigm shift on Barcelona’s city model where green infrastructure is being used as an adaptation measure to mitigate the effects of climate change and as a strategic planning tool for reducing car traffic.
    [Show full text]
  • L'eixample · Santantoni L'antigaesquerradel'eixample Lanovaesquerradel'eixample
    2_EIXAMPLE_.qxp:bcn 15/3/11 20:19 Página 1 BARRISDE www.bcn.cat | Març 2011 EIXAMPLE FORTPIENC · SAGRADAFAMÍLIA · DRETA DE L'EIXAMPLE · SANTANTONI L'ANTIGAESQUERRADEL'EIXAMPLE LANOVAESQUERRADEL'EIXAMPLE SUPLEMENT · ENTREVISTA Pàg. 8 Neix un nou centre cultural al carrer Urgell URGELL, 145 BIBLIOTECA USOS El nou edifici Especialitzada en També alberga acollirà diversos fotografia, estarà situada una escola bressol JOSEP MARIA CONTEL equipaments públics a les plantes superiors i un centre cívic José Luis Fernández Pàg. 3 Propietari de la botiga Music World “M’agradaria acabar els dies sentint la meva música” ENTITATS Pàg. 4 Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample Treball en xarxa per millorar el barri URBANISME Pàg. 6 Plaça de la Sagrada Família Torna a obrir després de la remodelació PROEIXAMPLE SERVEIPÚBLIC Pàg. 7 Instal·lacions de la nova escola bressol municipal que funcionarà al centre. Bons hàbits per El passeig de Sant Joan, en el reduir el consum Culmina la millora del primer tram comprès entre l'Arc de energètic Triomf i la plaça Tetuan, estrena tram del passeig de Sant Joan nova urbanització. Ara els via- POLIESPORTIU Pàg. 7 nants disposen de més espai i més amable per al passeig, s'hi Cros escolar ha regularitzat l'espai destinat al de l’Eixample trànsit de vehicles i els ciclistes Més de 800 participants disposen d'un nou carril bici cen- tral, segregat de la calçada. Entre a la IIa edició les principals novetats de les PEPA ÀLVAREZ obres que ara s'han enllestit, hi ha les noves zones enjardinades en les voreres, zones de joc in- fantil, especialment ideades per als més petits i les seves famílies, i la plantació de nou arbrat, a més de la modernització de la xarxa d'enllumenat.
    [Show full text]
  • Els Mercats D'un En Un
    setmana internacional DEL els mercats dels mercats 15 de maig www.estimaelteumercat.cat al 7 de JunY d’un en un #estimaelteumercat 2014 25 8 Els mercats municipals de Barcelona et conviden a SARRIÀ- 39 celebrar, per primer cop, la setmana internacional SANT GERVASI 7 23 38 dels mercats amb un munt d’activitats: tasts de nit, 16 36 17 activitats gastronòmiques, actuacions, tallers, activi- 6 NOU 33 BARRIS tats infantils, descomptes i promocions i molt més! 20 LES 37 HORTA- 22 GUINARDÓ CORTS GRÀCIA 31 19 14 L’objectiu de la celebració és destacar el paper clau 21 11 SANT 15 ANDREU 4 dels mercats en la construcció de les ciutats soste- 1 12 nibles, en els àmbits social, econòmic i ambiental, 35 24 29 al davant de la Comissió Europea i dels governs, i 10 43 28 atraure més ciutadans als nostres mercats. 42 EIXAMPLE 34 18 41 9 26 32 13 3 tasts de nit • actuacions • activitats gastronòmiques 40 Aquesta iniciativa, impulsada per l’Institut Municipal tallers • activitats infantils • descomptes • promocions SANTS- CIUTAT VELLA SANT de Mercats de Barcelona es fa conjuntament amb la MONTJUÏC 5 30 MARTÍ 27 Unió Mundial de Mercats Majoristes (WUWM), l’As- sociació Nacional d’Autoritats de Mercats del Regne 2 Unit (NABMA) i altres organitzacions representants de mercats holandesos i francesos, i també amb les 25 ciutats que participen en projectes de la Unió Eu- ropea per a la promoció dels mercats, com l’URBACT Markets. 1. L’Abaceria Central 21. La Llibertat mercats especials 2. La Barceloneta 22. La Mercè 3.
    [Show full text]
  • Planning System of Metro Networks. Comparison Between Copenhagen and Barcelona Jordi Frigola Almar 57
    Planning system of metro networks. Comparison between Copenhagen and Barcelona 3. The Barcelona’s metro 3.1. Introduction Barcelona, unlike Copenhagen, has a big metro network for more than 80 years. This metro, together with suburban railways, bus service and the new tram provides Barcelona with a great public transport network to move through the Metropolitan region. However, the increase of population, work places and the development of private transport need to offer a better public service, with better connections between different transport modes to compete directly with the private transport, such as cars and motorbikes. For that reason, in 1997, the Metropolitan Transport Authority (ATM) was created in order to plan the public transport infrastructures in the Barcelona Metropolitan Area. Aside from that, ATM acts as a mediator between the public Administrative and the different operators that take part in the public transport. Hence, ATM created the Infrastructure Master Plan for public transport 2001-2010 (PDI), which basically describes the development of the public transport in the Barcelona Metropolitan Region within the next years. That means the improvement of the actual network, enlarging the existing lines, putting new rolling stock, etc, or creating new ones to fulfil the demand. But also ATM is responsible to plan and coordinate the services, define an integration fare system and manage the mobility. One of the most important infrastructure within the PDI and improvement in the public transport will be the new metro line, L9, the largest in Europe, which will connect the Barcelona’s airport with L’Hospitalet de Llobregat, the northern part of Barcelona, Santa Coloma de Gramenet and Badalona, as well as The Zona Franca, which is the largest industrial area in Spain.
    [Show full text]