La Ciutat Vella: 1988-1998 ´
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
LA TRANSFORMACIO´ URBANA DE LA CIUTAT VELLA: 1988-1998 PERE CABRERA I MASSANÉS. Arquitecte, director executiu de l’Àrea de Rehabilitació Integrada de Ciutat Vella Moltes imatges són possibles a l’hora les portes d’aquesta darrera transforma- de les Drassanes (ex García Morato) i de fer referència als centres històrics. Pre- ció urbana i que és motiu d’aquest arti- l’avinguda Francesc Cambó, o el mateix nem-ne una qualsevol, propera a la cultu- cle; període que ve precedit per un altre Pla de la Catedral; aquests darrers, con- ra litoral, per exemple aquella del riu que terme clau: l’oblit d’aquest centre histò- seqüència de la guerra civil. arriba al final del seu camí formant un ric, com a conseqüència de la massiva Serà coincidint amb la posada en pòsit amb capes dels diferents materials ocupació del pla barceloní i l’agregació escena dels ajuntaments democràtics arrossegats al llarg del seu recorregut. dels pobles circumdants. És el que avui quan el centre històric de Barcelona ini- Aquesta acumulació de material ens coneixem com l’Eixample i s’explica pel ciarà el tercer i darrer període de trans- explica, ens documenta la història de Ciu- creixement per extensió de la ciutat de formació urbana. És en el nou període tat Vella, una ciutat que a l’interior dels Barcelona, fagocitant els pobles circum- polític i de la mà d’un nou i innovador successius recintes emmurallats acumula, dants, establint un àmbit d’influència marc urbanístic que comença una inter- superposa, creix, amaga... estructures, que sobrepassa la serralada de Collsero- venció decidida i continuada durant els que la societat en el seu transcórrer des- la i les conques fluvials del Besòs i Llo- darrers deu anys, als quals no podem fer cobreix, oblida, interpreta, transforma... bregat, fins a assolir l’àmbit metropo- referència sense emprar uns altres dos Aquests anys d’intensa intervenció urba- lità. La societat barcelonina, a través del termes claus com reforma i participació nística ens han ensenyat a valorar sobre la projecte d’Ildefons Cerdà, ocupà el pla ciutadana. marxa com n’és de complex i engrescador barceloní; una societat que s’havia con- El centre històric de Barcelona, que participar en aquest procés. solidat a partir de la revolució industrial avui es correspon amb el districte de Ciu- Quan parlem de la transformació i amb un fet com era la convivència de tat Vella, neix de la reforma politicoad- urbana de Ciutat Vella hem de diferen- totes les capes socials a l’interior del ministrativa del període 1979-1982, ciar d’entrada, i a grans trets, diversos recinte de muralles. La burgesia es va moment en què les associacions de veïns períodes en la història bimil.lenària traslladar a la nova ciutat i la vella ciutat reclamen tot tipus de millores. Cal recor- d’aquesta ciutat. Així, és inevitable recor- inicià lentament un període irreversible dar, en aquest punt, els primers focus dar, si ens centrem en la història moder- de pèrdua de pes econòmic, d’envelli- d’activitat social als barris, aglutinats al na, un primer període que finalitza amb ment social i físic, i de marginació, pri- voltant d’aquestes associacions de veïns, l’enderrocament del tercer anell de mer amb un augment de la població fins que coincidien amb la introducció del muralles l’any 1854, moment fins al qual a 240.000 habitants a l’any 1955 i des- règim democràtic. Un urbanisme partici- les successives línies perimetrals havien prés amb un descens progressiu fins als patiu permet que les demandes veïnals delimitat la ciutat i el pla barceloní. Una 85.000 habitants de l’últim cens del s’orientin cap a aconseguir aturar l’ober- ciutat que creix per extensió, alhora que 1996. tura de les vies ràpides que travessarien per superposició a l’interior d’aquests Amb l’execució del projecte Cerdà, els barris, d’acord amb els plans de refor- recintes al llarg d’aquests quasi dos mil els plans de reforma urbanística s’anaren ma elaborats fins aleshores i arbitrant les anys, amb una última centúria en què la succeint sense interrupció, però el centre mesures que millorin la seva habitabili- lògica del propi desenvolupament urbà històric es va acostumar a estar afectat tat, alhora que s’aconsegueix no expulsar porta a ignorar, més que a destruir, el per plans que mai arribarien a realitzar- la població resident. centre històric. Cal retenir, doncs, un pri- se, excepte amb fets puntuals que deixen Vegem, des de la problemàtica i la mer terme: superposició. empremtes a l’espai urbà amb les seves complexitat de la intervenció que aques- Un segon període, que podem traces al llarg d’aquest període, com són ta suposa, els trets més característics del situar entre 1854 i 1976, ens condueix a l’obertura de la Via Laietana, l’avinguda que avui ja és una realitat: la darrera 14 transformació de la Ciutat Vella de Bar- viària i d’espais lliures molt dèbil, ja que de principis dels anys 70 va propiciar que celona. excepte alguns elements importants com s’accentuessin les diferencies entre les les Rambles, Via Laietana, Passeig Co- taxes de renda i el nivell d’atur a Ciutat Context de l’any 1986 lom, o les mateixes Rondes, que definei- Vella respecte a Barcelona. xen els perímetres dels barris, el teixit • Les infraestructures de serveis són El districte, nascut arran de l’es- urbà s’organitza sobre una xarxa de les més antigues, i deriven en degrada- mentada reforma politicoadministrativa carrers que oscil.la entre 3 i 6 metres ció física a causa de la falta absoluta de de la Barcelona de mitjans del segle XIX, d’amplada. manteniment i renovació del parc recull àrees i barris tan diferents com La realitat socioeconòmica ve quali- immobiliari, a la qual cosa s’afegeix la Ponent, Call, Sant Pere i Santa Caterina, ficada pels següents factors: característica d’una propietat de tipus Ribera, Barceloneta, La Mercè, etc., la • descens de la població vertical del 70%, davant del 30% de pro- qual cosa implica una gran heterogeneï- • envelliment progressiu pietat horitzontal. tat. Però si cada barri té els seus proble- • marginació i atur • La degradació de l’habitatge (estat mes específics, no podem perdre de vista • mobilitat en augment de conservació i nivell de serveis domès- una problemàtica comuna. • problemes d’integració tics) constitueix el tema central de la pro- La ciutat creix amb la construcció • pèrdua d’activitat econòmica blemàtica d’aquests barris. A l’antiguitat successiva dels recintes de muralles: les • ombres de terciarització. de l’edificació s’ha de sumar en els casos 12 ha de la muralla romana es convertei- A efectes del disseny de la interven- del Raval i els barris de Santa Caterina i xen en 131 ha amb la muralla medieval, i ció i a efectes de la gestió, podem desta- Sant Pere, l’afectació centenària per en 218 ha en la tercera i última muralla, car: l’obertura de vies (García Morato, Mén- fins a les 386 ha (431 ha amb el parc de la • El camp social està dominat pel dez Núñez i Francesc Cambó), que havia Ciutadella) amb la incorporació del barri decaïment demogràfic i l’afluència de congelat qualsevol iniciativa particular mariner de la Barceloneta (1753), con- població marginal, que ocupa espais dei- per la millora i la renovació dels edificis. junt que representa el 4% del municipi xats per l’emigració autòctona (substitu- • La qualitat des l’habitatges, majo- amb 118.940 habitants que constitueixen ció de la classe treballadora i petit ritàriament, és molt baixa i els edificis el 7% de la població de la ciutat. La den- comerciant) i que provoca dificultats són molt vells; els fenòmens de parti- sitat mitjana és de 300 hab/ha, amb d’integració social. cions successives han conduït a un parc amplis sectors de 700 hab/ha, mentre la • L’anàlisi de la piràmide d’edats d’habitatges extraordinàriament petits i mitjana de Barcelona se situa en 180 aporta que un de cada quatre habitants les instal.lacions de tot tipus, especial- hab/ha, malgrat que la població ha tin- de Ciutat Vella té més de 65 anys i, en la ment higièniques, són altament deficità- gut un descens important a partir dels majoria dels casos, viu sol o en compan- ries. L’altura mitjana és molt sovint de sis anys 50 amb una reducció del 40% en yia d’una altra persona de més de 65 plantes, la qual cosa fa que quasi la mei- alguns sectors, a causa, en part, d’una anys, la qual cosa produeix un progressiu tat dels habitatges estiguin situats a despoblació real per les males condicio- envelliment de la població i fenòmens de nivell d’un tercer pis o superior, mentre nes de vida i en part pel procés de margi- soledat accentuats en la tercera edat. que el parc d’ascensors és irrellevant. nació del cos social de la zona amb • El dèficit d’equipaments públics, Tenint en compte la composició demo- població flotant no censada. malgrat la seva centralitat, és dels més gràfica de Ciutat Vella, no és arriscat Les fortes densitats de població i alts de Barcelona, sobretot els de serveis afirmar que més de cinc mil usuaris, d’activitats es recolzen en una estructura escolars i sanitaris. D’altra banda, la crisi persones grans, viuen probablement a 15 tres o més plantes del carrer, sense as- dels conjunts urbans, de les seves activi- quat i insuficient, sense un marc financer censor. tats econòmiques i socials que els són que possibilités la milllora i el manteni- “Extenses àrees degradades acumu- pròpies, així com de les condicions de ment del patrimoni edificat en atenció len considerables densitats de població vida dels residents mitjançant les actua- als seus propis valors culturals i històrics.