La Ciutat Vella: 1988-1998 ´

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

La Ciutat Vella: 1988-1998 ´ LA TRANSFORMACIO´ URBANA DE LA CIUTAT VELLA: 1988-1998 PERE CABRERA I MASSANÉS. Arquitecte, director executiu de l’Àrea de Rehabilitació Integrada de Ciutat Vella Moltes imatges són possibles a l’hora les portes d’aquesta darrera transforma- de les Drassanes (ex García Morato) i de fer referència als centres històrics. Pre- ció urbana i que és motiu d’aquest arti- l’avinguda Francesc Cambó, o el mateix nem-ne una qualsevol, propera a la cultu- cle; període que ve precedit per un altre Pla de la Catedral; aquests darrers, con- ra litoral, per exemple aquella del riu que terme clau: l’oblit d’aquest centre histò- seqüència de la guerra civil. arriba al final del seu camí formant un ric, com a conseqüència de la massiva Serà coincidint amb la posada en pòsit amb capes dels diferents materials ocupació del pla barceloní i l’agregació escena dels ajuntaments democràtics arrossegats al llarg del seu recorregut. dels pobles circumdants. És el que avui quan el centre històric de Barcelona ini- Aquesta acumulació de material ens coneixem com l’Eixample i s’explica pel ciarà el tercer i darrer període de trans- explica, ens documenta la història de Ciu- creixement per extensió de la ciutat de formació urbana. És en el nou període tat Vella, una ciutat que a l’interior dels Barcelona, fagocitant els pobles circum- polític i de la mà d’un nou i innovador successius recintes emmurallats acumula, dants, establint un àmbit d’influència marc urbanístic que comença una inter- superposa, creix, amaga... estructures, que sobrepassa la serralada de Collsero- venció decidida i continuada durant els que la societat en el seu transcórrer des- la i les conques fluvials del Besòs i Llo- darrers deu anys, als quals no podem fer cobreix, oblida, interpreta, transforma... bregat, fins a assolir l’àmbit metropo- referència sense emprar uns altres dos Aquests anys d’intensa intervenció urba- lità. La societat barcelonina, a través del termes claus com reforma i participació nística ens han ensenyat a valorar sobre la projecte d’Ildefons Cerdà, ocupà el pla ciutadana. marxa com n’és de complex i engrescador barceloní; una societat que s’havia con- El centre històric de Barcelona, que participar en aquest procés. solidat a partir de la revolució industrial avui es correspon amb el districte de Ciu- Quan parlem de la transformació i amb un fet com era la convivència de tat Vella, neix de la reforma politicoad- urbana de Ciutat Vella hem de diferen- totes les capes socials a l’interior del ministrativa del període 1979-1982, ciar d’entrada, i a grans trets, diversos recinte de muralles. La burgesia es va moment en què les associacions de veïns períodes en la història bimil.lenària traslladar a la nova ciutat i la vella ciutat reclamen tot tipus de millores. Cal recor- d’aquesta ciutat. Així, és inevitable recor- inicià lentament un període irreversible dar, en aquest punt, els primers focus dar, si ens centrem en la història moder- de pèrdua de pes econòmic, d’envelli- d’activitat social als barris, aglutinats al na, un primer període que finalitza amb ment social i físic, i de marginació, pri- voltant d’aquestes associacions de veïns, l’enderrocament del tercer anell de mer amb un augment de la població fins que coincidien amb la introducció del muralles l’any 1854, moment fins al qual a 240.000 habitants a l’any 1955 i des- règim democràtic. Un urbanisme partici- les successives línies perimetrals havien prés amb un descens progressiu fins als patiu permet que les demandes veïnals delimitat la ciutat i el pla barceloní. Una 85.000 habitants de l’últim cens del s’orientin cap a aconseguir aturar l’ober- ciutat que creix per extensió, alhora que 1996. tura de les vies ràpides que travessarien per superposició a l’interior d’aquests Amb l’execució del projecte Cerdà, els barris, d’acord amb els plans de refor- recintes al llarg d’aquests quasi dos mil els plans de reforma urbanística s’anaren ma elaborats fins aleshores i arbitrant les anys, amb una última centúria en què la succeint sense interrupció, però el centre mesures que millorin la seva habitabili- lògica del propi desenvolupament urbà històric es va acostumar a estar afectat tat, alhora que s’aconsegueix no expulsar porta a ignorar, més que a destruir, el per plans que mai arribarien a realitzar- la població resident. centre històric. Cal retenir, doncs, un pri- se, excepte amb fets puntuals que deixen Vegem, des de la problemàtica i la mer terme: superposició. empremtes a l’espai urbà amb les seves complexitat de la intervenció que aques- Un segon període, que podem traces al llarg d’aquest període, com són ta suposa, els trets més característics del situar entre 1854 i 1976, ens condueix a l’obertura de la Via Laietana, l’avinguda que avui ja és una realitat: la darrera 14 transformació de la Ciutat Vella de Bar- viària i d’espais lliures molt dèbil, ja que de principis dels anys 70 va propiciar que celona. excepte alguns elements importants com s’accentuessin les diferencies entre les les Rambles, Via Laietana, Passeig Co- taxes de renda i el nivell d’atur a Ciutat Context de l’any 1986 lom, o les mateixes Rondes, que definei- Vella respecte a Barcelona. xen els perímetres dels barris, el teixit • Les infraestructures de serveis són El districte, nascut arran de l’es- urbà s’organitza sobre una xarxa de les més antigues, i deriven en degrada- mentada reforma politicoadministrativa carrers que oscil.la entre 3 i 6 metres ció física a causa de la falta absoluta de de la Barcelona de mitjans del segle XIX, d’amplada. manteniment i renovació del parc recull àrees i barris tan diferents com La realitat socioeconòmica ve quali- immobiliari, a la qual cosa s’afegeix la Ponent, Call, Sant Pere i Santa Caterina, ficada pels següents factors: característica d’una propietat de tipus Ribera, Barceloneta, La Mercè, etc., la • descens de la població vertical del 70%, davant del 30% de pro- qual cosa implica una gran heterogeneï- • envelliment progressiu pietat horitzontal. tat. Però si cada barri té els seus proble- • marginació i atur • La degradació de l’habitatge (estat mes específics, no podem perdre de vista • mobilitat en augment de conservació i nivell de serveis domès- una problemàtica comuna. • problemes d’integració tics) constitueix el tema central de la pro- La ciutat creix amb la construcció • pèrdua d’activitat econòmica blemàtica d’aquests barris. A l’antiguitat successiva dels recintes de muralles: les • ombres de terciarització. de l’edificació s’ha de sumar en els casos 12 ha de la muralla romana es convertei- A efectes del disseny de la interven- del Raval i els barris de Santa Caterina i xen en 131 ha amb la muralla medieval, i ció i a efectes de la gestió, podem desta- Sant Pere, l’afectació centenària per en 218 ha en la tercera i última muralla, car: l’obertura de vies (García Morato, Mén- fins a les 386 ha (431 ha amb el parc de la • El camp social està dominat pel dez Núñez i Francesc Cambó), que havia Ciutadella) amb la incorporació del barri decaïment demogràfic i l’afluència de congelat qualsevol iniciativa particular mariner de la Barceloneta (1753), con- població marginal, que ocupa espais dei- per la millora i la renovació dels edificis. junt que representa el 4% del municipi xats per l’emigració autòctona (substitu- • La qualitat des l’habitatges, majo- amb 118.940 habitants que constitueixen ció de la classe treballadora i petit ritàriament, és molt baixa i els edificis el 7% de la població de la ciutat. La den- comerciant) i que provoca dificultats són molt vells; els fenòmens de parti- sitat mitjana és de 300 hab/ha, amb d’integració social. cions successives han conduït a un parc amplis sectors de 700 hab/ha, mentre la • L’anàlisi de la piràmide d’edats d’habitatges extraordinàriament petits i mitjana de Barcelona se situa en 180 aporta que un de cada quatre habitants les instal.lacions de tot tipus, especial- hab/ha, malgrat que la població ha tin- de Ciutat Vella té més de 65 anys i, en la ment higièniques, són altament deficità- gut un descens important a partir dels majoria dels casos, viu sol o en compan- ries. L’altura mitjana és molt sovint de sis anys 50 amb una reducció del 40% en yia d’una altra persona de més de 65 plantes, la qual cosa fa que quasi la mei- alguns sectors, a causa, en part, d’una anys, la qual cosa produeix un progressiu tat dels habitatges estiguin situats a despoblació real per les males condicio- envelliment de la població i fenòmens de nivell d’un tercer pis o superior, mentre nes de vida i en part pel procés de margi- soledat accentuats en la tercera edat. que el parc d’ascensors és irrellevant. nació del cos social de la zona amb • El dèficit d’equipaments públics, Tenint en compte la composició demo- població flotant no censada. malgrat la seva centralitat, és dels més gràfica de Ciutat Vella, no és arriscat Les fortes densitats de població i alts de Barcelona, sobretot els de serveis afirmar que més de cinc mil usuaris, d’activitats es recolzen en una estructura escolars i sanitaris. D’altra banda, la crisi persones grans, viuen probablement a 15 tres o més plantes del carrer, sense as- dels conjunts urbans, de les seves activi- quat i insuficient, sense un marc financer censor. tats econòmiques i socials que els són que possibilités la milllora i el manteni- “Extenses àrees degradades acumu- pròpies, així com de les condicions de ment del patrimoni edificat en atenció len considerables densitats de població vida dels residents mitjançant les actua- als seus propis valors culturals i històrics.
Recommended publications
  • Nerin-En.Pdf
    FOLLOWING THE FOOTPRINTS OF COLONIAL BARCELONA Gustau Nerín It is hardly unusual to find people, even highly educated people, who claim Catalonia can analyse colonialism with sufficient objectivity given that it has never taken part in any colonial campaign and never been colonialist. Even though most historians do not subscribe to this view, it is certainly a common belief among ordinary people. Dissociating ourselves from colonialism is obviously a way of whitewashing our history and collective conscience. But Barcelona, like it or not, is a city that owes a considerable amount of its growth to its colonial experience. First, it is obvious that the whole of Europe was infected with colonial attitudes at the height of the colonial period, towards the end of the 19th century and first half of the 20th. Colonial beliefs were shared among the English, French, Portuguese and Belgians, as well as the Swedes, Swiss, Italians, Germans and Catalans. Colonialist culture was constantly being consumed in Barcelona as in the rest of Europe. People were reading Jules Verne’s and Emilio Salgari's novels, collecting money for the “poor coloured folk” at missions in China and Africa and raising their own children with the racist poems of Kipling. The film industry, that great propagator of colonial myths, inflamed passions in our city with Tarzan, Beau Geste and The Four Feathers. Barcelona’s citizens certainly shared this belief in European superiority and in the white man’s burden, with Parisians, Londoners and so many other Europeans. In fact, even the comic strip El Capitán Trueno, which was created by a communist Catalan, Víctor Mora, proved to be a perfect reflection of these colonial stereotypes.
    [Show full text]
  • Catalonian Architectural Identity
    Catalan Identity as Expressed Through Architecture Devon G. Shifflett HIST 348-01: The History of Spain November 18, 2020 1 Catalonia (Catalunya) is an autonomous community in Spain with a unique culture and language developed over hundreds of years. This unique culture and language led to Catalans developing a concept of Catalan identity which encapsulates Catalonia’s history, cuisine, architecture, culture, and language. Catalan architects have developed distinctly Catalan styles of architecture to display Catalan identity in a public and physical setting; the resulting buildings serve as a physical embodiment of Catalan identity and signify spaces within Catalan cities as distinctly Catalonian. The major architectural movements that accomplish this are Modernisme, Noucentisme, and Postmodernism. These architectural movements have produced unique and beautiful buildings in Catalonia that serve as symbols for Catalan national unity. Catalonia’s long history, which spans thousands of years, contributes heavily to the development of Catalan identity and nationalism. Various Celtiberian tribes initially inhabited the region of Iberia that later became Catalonia.1 During the Second Punic War (218-201 BC), Rome began its conquest of the Iberian Peninsula, which was occupied by the Carthaginians and Celtiberians, and established significant colonies around the Pyrennees mountain range that eventually become Barcelona and Tarragona; it was during Roman rule that Christianity began to spread throughout Catalonia, which is an important facet of Catalan identity.2 Throughout the centuries following Roman rule, the Visigoths, Frankish, and Moorish peoples ruled Catalonia, with Moorish rule beginning to flounder in the tenth-century.3 Approximately the year 1060 marked the beginning of Catalan independence; throughout this period of independence, Catalonia was very prosperous and contributed heavily to the Reconquista.4 This period of independence did not last long, though, with Catalonia and Aragon's union beginning in 1 Thomas N.
    [Show full text]
  • Via Laietana 55-61Montse
    MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A LA VIA LAIETANA, 55-61 (BARCELONA – BARCELONÈS) Codi MHCB: 168/04 Data de la intervenció: 11 d’agost al 10 de setembre de 2004 Bertha Durà López Gener de 2007 Memòria de la intervenció arqueològica a la Via Laietana, 55-61 (Barcelona) ÍNDEX 1. FITXA TÈCNICA............................................................................... 3 2. ENTORN GEOGRÀFIC I HISTÒRIC.................................................4 3. NOTÍC IES HISTÒRIQUES I INTERVENCIONS ANTERIORS......... 6 4. MOTIVACIONS I OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ.................. 16 5. METODOLOGIA............................................................................. 17 6. DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS REALITZATS............................. 19 7. CONCLUSIONS.............................................................................. 21 8. BIBLIOGRAFIA............................................................................... 22 ANNEXES - Repertori estratigràfic.......................................................................26 - Documentació fotogràfica.................................................................28 - Documentació planimètrica..............................................................31 - 2 - Memòria de la intervenció arqueològica a la Via Laietana, 55-61 (Barcelona) 1. FITXA TÈCNICA NOM DEL JACIMENT Via Laietana, 55-61 Ciutat Vella UBICACIÓ Barcelona X: 431024 COORDENADES UTM Y: 4582310 Fus31N amb Datum ED50 (UB/ITC) Z: 12,362 a 11,456 m s n m CONTEXT Zona urbana TIPUS D’INTERVENCIÓ Preventiva terrestre
    [Show full text]
  • Research Centres of Catalonia
    CERCA Research Centres of Catalonia 1 © Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise (DIUE) Commission for Universities and Research Directorate General for Research Edition March 2010 Editorial Board Joan Roca, Ramon Moreno, Iolanda Font de Rubinat and Lluís Rovira. Publishing Board Blanca Ciurana, Glòria Vergés and Neus Aguadé. Technical Coordination Neus Aguadé and Roger Cabezas Design and Layout Ondeuev comunicació, SL Photography Escarlata Blanco, Jordi Play, Luís Montesdeoca. With the collaboration of CIIRC, CIMNE, ICIQ, ICRA, IC3, i2CAT, CRESIB, IRTA, CREAF, CTFC, ICRPC, UPC. 2 1 Translation T&S, Traduccions i Tractament de la Documentació, SL. With the collaboration of: Andreu Botella, Olga Porrata, Josep M. Alcoberro, Ramon Noguera, Laura Graells, Nati Adell and David Ballabriga. Legal Deposit No.: B.11176-2010 The contents of this publication are subject to the Creative Commons license Attribution 3.0 Spain, unless otherwise indicated. The copying, distribution, public transmission and adaptation of said contents to generate a derived work is permitted, without restriction, as long as long as the copyright holder (CERCA. Catalan Research Centres, Government of Catalonia) is cited. You can consult the full license at: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/ legalcode.ca Further resources, links and the electronic version at: http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/ur/index.html Commission for Universities and Research Directorate General for Research Via Laietana, 33, 6è 2a 08003 Barcelona Tel. +34 93 552 67 00 Fax. +34 93 552 69 22 CERCA Research Centres of Catalonia 2 3 Introduction Scientific Talent and Knowledge, the Key to Competitiveness Health and Life Sciences CMRB - Centre of Regenerative Medicine in Barcelona ...........................
    [Show full text]
  • Madrid~Barcelona
    … if group size is 15-19 passengers if group size is 20-24 passengers if group size is 25-29 passengers *Rates are for payment by cash/check. See back for credit card rates. Rates are per person, twin occupancy, and INCLUDE $TBA in air taxes, fees, and fuel surcharges (subject to change). OUR 9-DAY/7-NIGHT MADRID & BARCELONA TOUR ITINERARY: DAY 1 – BOSTON~MADRID: Depart Boston’s Logan International Airport aboard our transatlantic flight to Madrid (possible intermediate stop) with meal and beverage service, as well as stereo headsets, available while in flight. DAY 2 – MADRID, SPAIN: Upon arrival at Madrid’s Barajas Airport, we will be met by our Tour Escort, who will help us transfer. Board our private motorcoach for the drive to the Hotel Agumar (or similar) in Madrid for check in. The remainder of the day is at leisure to familiarize ourselves with our surroundings. Dinner and overnight at our hotel. Hotel website: www.hotelmadridagumar.com (D) DAY 3 – MADRID: After breakfast at our hotel, our guided morning sightseeing tour will first take us along some of Madrid’s beautiful main avenues and boulevards to see many of the city’s most important landmarks and its monumental fountains (including the Cibeles and Neptuno), as well as the always busy main square – La Plaza Mayor – which was built during the Habsburg Period. Next, we will travel to the Old Town to visit one of the world’s great museums – The Prado – which houses one of the best collections of classical painters anywhere! In the afternoon, we are off to tour the Valle de los Caidos (Valley of the Fallen) located in the Cuelgamuros Valley in the Sierra de Guadarrama.
    [Show full text]
  • Integrated Coastal Zone Management in Spain
    Integrated coastal zone management in Spain Report by Spain in fulfilment of the requirements of Chapter VI of the Recommendation of the European Parliament and of the Council concerning implementation of Integrated Coastal Zone Management in Europe. Index Foreword........................................................................................................................... 3 1. Introduction................................................................................................................... 5 1.1 One coastline with different sides........................................................................... 5 1.2 The Mediterranean coast......................................................................................... 7 1.2.1 The Mediteranean coast of Catalonia, Valencia and Murcia........................... 7 1.2.2 The Mediterranean coast of Andalusia ............................................................ 7 1.3 The Atlantic coast ................................................................................................... 7 1.3.1 Cantabria and Galicia....................................................................................... 7 1.3.2 The South-Atlantic coast of Andalusia............................................................ 8 1.4 The archipelagos ..................................................................................................... 8 1.4.1 The Canary Islands .......................................................................................... 8 1.4.2 The Balearic
    [Show full text]
  • Helios Gómez DAYS of IRE Libertarian Communism, Flamenco Romanies and Avant-Garde Realism
    Helios Gómez DAYS OF IRE Libertarian communism, flamenco romanies and avant-garde realism Helios Gómez (Seville, 1905 – Barce lona, 1956), Sevillian, Romany gypsy and Barcelonan, participated in some of the most interesting European creative networks of his time. His work lies in a paradoxical nodule amidst apparently antithetical elements, emerging as both anachronic and ahead of its time. He was at once a realist, a populist and avant-garde, a political activist and militant advocate of Romany identity, a libertarian communist and a practitioner of flamenco, of the kind that sing and dance. 05.11.2020 – 07.02.2021 HELIOS GOMEZ DAYS OF IRE Libertarian communism, flamenco romanies and avant-garde realism Pedro G. Romero As someone both known and unknown, Helios Gómez (Seville, 1905 – Barcelona, 1956) was an artist whose career was unique. He identified himself as Sevillian, Romany gypsy and Barcelonan, and participat- ed in some of the most interesting European creative networks of his time. His work is a paradoxical nodule amidst apparently anti- thetical elements, emerging as both anachronic and ahead of its time. He was at once a realist, a populist and avant-garde, a political activ- ist and militant advocate of Romany identity, a libertarian commu- nist and a practitioner of flamenco, of the kind that sing and dance. The relevance of the work of Helios Gómez constitutes a unique case in the European artistic panorama of his time. A first consideration is that by claiming his Romany identity and seeking to give it a meaning that was not just cultural or eth- nic, but specifically political, he was decades ahead of many of the critical reflections that come to us now through the field of postco- lonial studies, where he is recognized as a point of reference in the Romany context.
    [Show full text]
  • CA SB H Andbook- FA LL 2015 CONSORTIUM for ADVANCED STUDIES in BARCELONA
    5 1 0 2 L L A F - k o o b d n a H B S A C CONSORTIUM FOR ADVANCED STUDIES IN BARCELONA Animum non caelum mutant qui trans mare currunt g r o . a n o l TABLE OF CONTENTS Program Overview 3 e c Why Barcelona? 4 r Catalan in a Multilingual Spain 4 a b The CASB Center 5 s a Barcelona Center Contact Info 5 c . Program Staff in Barcelona 5 w Barcelona Universities 6 w 6 Academic Calendar w Academic Overview 7 Course Load 7 Culture Pro Seminar Course 7 Consortium Center Course 8 Regular University Courses 8 Grades 8 Courses at Barcelona Universities 9 Internships and Service Learning 10 Suggested Readings 10 Preparing for your Departure 11 Getting to Barcelona 12 Getting around in Barcelona 13 Housing 14 Managing and Budgeting your Money 15 Travel during the Program 16 Holidays in Barcelona 16 Other Helpful Tips 17 Health Related Issues 18 Emergency Procedures and Staying Safe 19 U.S. Contact Information 20 Cover Picture: Sagrada Familia PROGRAM OVERVIEW W E I V Congratulations on your acceptance to the Consortium for Advanced Studies in R Barcelona [CASB] Program. Long considered one of Spain’s most progressive regional E capitals, Barcelona is proud of its unique position within the country and its well- V established reputation as a center of political, social and cultural activism. With a history O dating back over 2,000 years, its cultural, artistic and linguistic traditions offer a perfect backdrop for serious academic study. M A This handbook will provide you with a wealth of information that will guide you as you R prepare to immerse yourself fully into the academic, cultural, and sociolinguistic context G of this important region of Spain.
    [Show full text]
  • An Interpretation of the Recent Evolution of the City of Barcelona Through the Traffic Maps
    Journal of Geographic Information System, 2012, 4, 298-311 http://dx.doi.org/10.4236/jgis.2012.44035 Published Online August 2012 (http://www.SciRP.org/journal/jgis) An Interpretation of the Recent Evolution of the City of Barcelona through the Traffic Maps Kerstin Burckhart, Jordi Martín Oriol Institut d’Estudis Territorials, Barcelona, Spain Email: [email protected], [email protected] Received March 9, 2012; revised April 7, 2012; accepted May 9, 2012 ABSTRACT Annual Average Daily Traffic (AADT) maps show, in a comprehensive way for expert as well as non-experts, the evo- lution of the relatively recent past (1965) until the most current image (2005). They help to analyse Barcelona’s city street network and retrace traffic congestion. The changes in the traffic patterns are due to random actions, resulting from individual liberties and voluntary planning, serving the general interest. Keywords: Barcelona; Traffic Maps; Annual Average Daily Traffic (AADT); Mobility; Congestion 1. Introduction and the city’s traffic flow changes. The territory, subject of the analysis, is the municipality of Barcelona, which Within Spain, the city council of Barcelona was one of has a size of 100.39 square kilometres. the pioneers in collecting data on average daily traffic The methodology applied is based on a comparative intensity of the road traffic and processing these data. It temporal analysis. Despite the existence of annual data, started the records in 1965 and effectuated the counting the creation of annual maps is considered to be excessive almost yearly, except for some years for which data are for analysis and does not allow a clear vision of the missing for various reasons [1].
    [Show full text]
  • Barcelona Vegan Guide
    BARCELONA VEGAN GUIDE BY CAITLIN GALER-UNTI COPYRIGHT © 2017 BY CAITLIN GALER-UNTI All rights reserved. No part of this publication may be reproduced, distributed, or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the publisher, except in the case of brief quotations embodied in critical reviews and certain other non-commercial uses permitted by copyright law. ISBN 978-0-9986555-3-6 THE VEGAN WORD Suite 74, 272 Kensington High Street London W8 6ND United Kingdom theveganword.com/guidebooks ORDERING INFORMATION Special discounts available for quantity purchases by corporations, charities, wholesalers, bookstores, educational institutions, others. For information please contact the publisher at the address above or by email: [email protected]. IMAGES BY Unsplash.com, Caitlin Galer-Unti DESIGN Robyn Anne Schafner, behance.net/robynschafner Although the author and publisher have tried to provide as up-to- date information as possible, they are not responsible for any injury, inconvenience, theft, loss, delays or spilled vegetable paella. DEDICATION To my Nana Table of Contents Introduction 06 Who’s This Book For? 08 Before You Go 09 Packing List 10 A Free Gift 13 Fashion in Barcelona 12 Free Gift: Exclusive Discounts 13 CHAPTER 1: GETTING THE LAY OF THE LAND 14 Getting In 18 Getting Around 20 How to Download a Map for Free 24 Money 26 Safety 28 Calendar 30 Eating With the Seasons 33 Customs & Language 35 Where to Stay 37 Budget-Friendly
    [Show full text]
  • Evolució Urbanística De Barcelona Abans I Després De L'enderrocament
    Departament d’Història i Història de l’Art Evolució urbanística de Barcelona abans i després de l’enderrocament de les muralles Una mirada des de la geografia històrica Grau en Història Facultat de Lletres UdG Arnau Camps Quer Tutor: Joaquim M. Puigvert Girona, 1 de juny de 2017 Evolució urbanística de Barcelona abans i després de l’enderrocament de les muralles. Arnau Camps Quer (2017). Als meus avis Esteve Quer Guitart i Maria Suy Berenguer. Tant m’heu ensenyat que l’empremta serà inesborrable. “Pues bien, a pesar de todo, fueron batidas las murallas, cayó una cortina, abrieron brecha… nos intimaron la rendición… oh! Los catalanes no se rinden: nuestros padres contestaron que esperaban el asalto; y nos dieron el asalto, y lo recibimos como valientes, y nos atrincheramos en las calles, y siempre nos sobraba terreno para morir matando en defensa de nuestros fueros y libertades. Pero al fin quedamos vencidos, y nuestra defensa hizo tan solo que fuese más pesada la mano del vencedor.”1 1 Monlau, P. F. (1841). ¡¡¡Abajo las murallas!!! Memoria acerca de las ventajas que reportaría á Barcelona y especialmente á su industria de la demolición de las murallas que circuyen la ciudad (1a ed., p. 8). Barcelona: Impremta del Constitucional. 1 Evolució urbanística de Barcelona abans i després de l’enderrocament de les muralles. Arnau Camps Quer (2017). ÍNDEX INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................... 4 1. HISTORIOGRAFIA I LA SEVA EVOLUCIÓ ................................................................. 7 1.1 Fonts impreses d’època ................................................................................................. 7 1.2 Bibliografia ................................................................................................................... 8 2. LES CIUTATS DEL SEGLE XIX: EL CAS DE BARCELONA ................................... 16 2.1. El creixement de les ciutats europees .......................................................................
    [Show full text]
  • Maribel's Guide to Barcelona
    Maribel’s Guide To Barcelona © June 2015 Index Guide Books, Web Resources - Page 2 Some of my favorite Day Trips Travel Planning Services - Page 2 Girona - Page 24 Arriving in Barcelona - Page 3 Tarragona - Page 25 Transfers-Airport into the city - Page 3 Figueres - Page 25 City Transportation - Page 4 Monserrat - Page 26 Orientation - Page 5 Sitges - Page 26 Top Sights - Page 6 Wine Touring from Barcelona The Best of the Art Museums - Page 10 Penedés - Page 27 Do-It-Yourself Tours Priorate - Page 28 • Hop-On-Hop-Off Bus Tours - Page 13 Barcelona Night Life • Self-Guided Tours - Page 15 Cocktail Bars - Page 29 Optional Tours - Page 21 Dance Clubs - Page 31 Cooking Classes - Page 23 Flamenco - Page 32 Organized Bus Tours - Page 23 Maribel’s Guides for the Sophisticated Traveler ™ !1 Maribel’s Guide To Barcelona © June 2015 GUIDE BOOKS AND WEB RESOURCES THE BEST GUIDEBOOKS • Time Out Barcelona Shortlist 6th Edition - unbeatable! • Lonely Planet Pocket Barcelona 3rd Edition – more concise but also handy • Pocket Rough Guide Barcelona - packed with great info for all budgets! • Fodor’s Barcelona written by George Semler, a 30-year resident of the city • Insight City Guide Barcelona - strong on history, architecture, culture, art. • Cadogan’s Barcelona - great general guide also strong on history and culture. • Let’s Go Budget Barcelona - for the young and those on a very tight budget • BarcelonaWalks - for wonderful walking tours, available through the author’s personal web site (www.georgesemler.com) • National Geographic’s Barcelona 3rd
    [Show full text]