Dossier

Súria medieval

Albert Fàbrega i Enfedaque

de Súria, on hi ha un llegat a l’esglé- sia de Sant Salvador de castro Cho- noza. Uns anys més tard, el 9 de maig de 1232, en el testament de Beren- guer del Quer, hi tornem a trobar lle- gats a Sant Salvador de castro Conola. Finalment, en el seu testament de 28 d’agost de 1435, Maria, muller de Ponç de Salipota, del mas Salipota de Súria, deixa un sou a Sant Salvador Co- noya. Tot plegat indica que a Sant Sal- vador hi va haver el castell Conosa, del qual se’n va anar perdent la me- mòria. Els canvis de nom ens poden in- dicar que no només es perd la memò- ria del castell, sinó que el topònim també es va perdent de la memòria po- pular i cada vegada hi ha més dubtes sobre quina és la seva grafia i signifi- cació originària. La possibilitat de l’existència de dos castells a Súria, que en algun moment van ser contemporanis, es basa en un document del 24 de novembre de Figura 1. Castell i església del Poble Vell (2009). 1033, on s’esmenta el castell sobirà de Súria. Això dóna a entendre l’existèn- cia d’un castell jussà. El castell jussà seria l’actual, mentre que el sobirà (o de dalt) seria el de Sant Salvador. En El Centre d'Estudis del El castell i l’església un altre document de 1142 trobem la i l'Ajuntament de van parroquial donació d’un alou que afronta amb el organitzar els mesos d'abril, maig i de Sant Cristòfol castell vell davant de Sant Cristòfol. juny del 2013 tres visites guiades a Aquest primitiu castell s’ha de si- la comarca amb l'objectiu de donar És força probable que el primer cas- tuar, no en el context de la frontera a conèixer i poder gaudir del valuós tell de Súria fos al cim de la muntanya amb els sarraïns, sinó en la defensa de patrimoni medieval del Bages. de Sant Salvador, on avui s’aixeca una la frontera del comtat de - Súria, i Rajadell van ser capella del segle XIX. Hi ha diverses Osona enfront del de Cerdanya-. les poblacions escollides. En les notícies documentals que parlen del En aquesta situació el castro Edrale següents pàgines us oferim un castell vell de Súria i del castro Cho- (actual Castelladral) seria la fortalesa complet perfil de les sortides, noza. El document més antic és de fronterera a la part de la Cerdanya i el elaborats per cada un dels 18 de febrer de 1205. Es tracta del castro Chonoza seria la fortalesa cor- estudiosos que van guiar les visites. testament de Guilleuma de Torroella, responent a la part de Barcelona. Són

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 12 ben conegudes les tenses relacions en- El jaciment arqueològic Montcada i del seu cosí, el senescal tre ambdós comtats, fins que el de de Sant Pere del Puig Guillem Ramon de Montcada, va donar Cerdanya va passar a poder del de Bar- en alou a Bernat de Torre aquelles ca- celona. El 24 de novembre de 1033, Gui- ses de la Torre de Súria, amb aquella A mitjans del segle XIII, l’actual llem i Ramon de Montcada donaven al vila de Santa Maria que és en terme castell de Súria era encara només una seu germà Bernat de Montcada un alou del castell de Súria. És el mateix alou torre quadrada –la torre de l’home- que tenien a Súria: aquelles esglésies dels Montcada de l’any 1033, tot i natge que es troba a l’interior– envol- que són anomenades en honor de que el Puig de Sant Pere s’anomena tada d’una muralla. La resta de cons- Santa Maria i Sant Pere i aquelles ca- ara la Torre de Súria i Bernat pren el truccions annexes devien ser edificis ses que són al seu voltant i aquella seu cognom d’aquest topònim. de fusta. torre amb aquelles cases que són al En la documentació dels segles XIII Ja entrat el segle XIV, i després de Puig de Sant Pere. Aquell alou terme- i XIV es troben reiterades notícies de la diverses vicissituds, el vescomte de nejava a orient amb el bosc d’Argen- domus de Torre. L’1 de juliol de 1271, Cardona es va fer amb la jurisdicció de çola i el Puig de Sanç, al sud amb Ce- un altre Bernat de Torre, segurament Súria. Almenys des de l’any 1319, els rerols i Antius, a ponent amb la serra fill de l’anterior, va donar a Bernat de seus drets i possessions a Súria eren de Trullars i Coaner i al nord amb el Coaner la domus de Torre. Bernat de prou importants per tenir un batlle castell sobirà de Súria. Per les afron- Coaner va ser el pare de Romeu de Co- propi que s’encarregués de recaptar tacions es tracta de tot l’actual terme aner i l’avi de Bartomeu de Coaner (a) les rendes i d’impartir la justícia. És a de Súria excepte el Samuntà. A canvi, de Torre. Els Coaner/Torre tenien la partir d’aquell any que trobem el pri- Bernat de Montcada donava altres domus en lliure i franc alou, tal i com mer batlle dels Cardona a Súria: Jaume alous a Guillem i Ramon. queda clar en una concòrdia amb Gui- Torà. Seria Jaume Torà qui es faria Aquesta vella torre va ser l’origen llem d’Òdena, llavors senyor de Súria, càrrec de les obres de reforma més d’una segona castlania a Súria. Fins a feta el 12 de juliol de 1293. L’any importants del castell, reformes que en l’abolició dels senyorius, la documen- 1274 a Bernat de Coaner el trobem ac- bona part li donarien la seva fesomia tació parla sempre de les dues castla- tuant de castlà de Súria per a Guillem actual. El 4 d’octubre de 1320, Jaume nies de Súria, tot i que des de mitjans d’Òdena. L’any 1284, Guillem d’Ò- Torà reconeix que Guillem de Vilalta, del segle XV, després de la Guerra Ci- dena confirmava la donació de la do- cavaller, en nom d’Hug de Cardona, tu- vil Catalana, les dues castlanies es van mus de Torre, en lliure i franc alou, a tor del noble Ramon Folc, vescomte de mantenir unides en un únic i mateix Romeu de Coaner, i l’autoritzava a fer- Cardona, li ha donat 300 sous per pa- castlà, encara que en els actes d’in- hi les obres que volgués. Poc després, gar la calç i el salari dels mestres de vestidura s’investien per separat. l’any 1285, se’ns diu que Romeu de cases que fan les obres que Ramon El 8 d’octubre de 1209 el rei Pere Coaner està a la Torra de Sorissa. Folc fa al castell de Súria. Dos anys II el Catòlic, a petició de Guillem de També és interessant notar que el més tard, el 27 de juliol de 1322, Jaume Torà reconeix que Hug de Car- dona, tutor de Ramon Folc, li ha pagat els diners que li devia de les obres del castell de Súria. En aquest mateix sen- tit, tenim la notícia que l’11 de maig de 1320 el rector de Súria, Arnau sa Claperosa, va vendre unes cases al ves- comte de Cardona, el qual va usar les pedres d’una d’elles per a les obres del castell. Segurament aquesta reforma s’ha d’associar amb les arcades gòti- ques de la gran sala de ponent i pos- siblement amb la gran cisterna i el pe- rímetre actual. La primera notícia de la parròquia de Súria prové d’una llista de parrò- quies del bisbat de , datada entre 1025 i 1050, on s’esmenta la parrò- quia de Súria tot i que no se’n dóna l’advocació. La primera documentació clara i taxativa de Sant Cristòfol de Súria és de l’any 1142.

Figura 2. La torre i domus del Puig de Sant Pere (2013).

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 13 Figura 3. L'església de Sant Pere del Puig (2013).

1302, es va vendre la domus de Torre Sant Pere, en les campanyes de 2011, sempre amb la mateixa planta, excepte i va passar a funcionar com a mas. En 2012 i 2013, confirmen plenament la darrera reforma que va escurçar la el document de venda se’ns parla totes aquestes evidències documen- nau. La campanya de 2013 també ha d’una domus, anomenada Sala, si- tals. permès localitzar la necròpolis annexa, tuada a l’interior a la domus de Torre. Pel que fa a l’església de Sant Pere on han aparegut 7 esquelets. Hi ha un doble sentit del mot domus, del Puig, estava abandonada i en ru- que crea una certa ambigüitat, ja que ïnes almenys des del segle XVI, fins al és usat tant per designar una fortalesa punt que, en la documentació, es va El Poble Vell o casa noble, com una sala o part re- anar perdent el registre escrit del tem- sidencial d’un castell o fortalesa. ple i només va quedar el topònim de La primera notícia de l’existència El 4 de maig de 1317, Berenguer Sant Pere, aplicat a la partida on hi ha- d’un conjunt urbà de cases a Súria és d’Òdena, fill de Guillem d’Òdena, va gué l’església. L’excavació de Sant del 4 de setembre de 1292 quan Gui- vendre tots els drets que tenia a Súria Pere ens ha donat diverses sorpreses. lleuma de Selva ven a Romeu de Riera a Ramon Folc, vescomte de Cardona. La primera i més important és que el una casa que afronta amb la casa de Això incloïa la jurisdicció que els que semblava una petita capella pre- Guillem de Montpeità, amb la casa Òdena poguessin tenir sobre diversos senta actualment una llargada exterior d’Elisenda Pasqual i amb el carrer. Tot masos i gent de Súria. El 18 d’agost de de més de 15 m, amb una planta i que no es parla del barri del castell, 1319, Bartomeu de Torre, mercader d’una sola nau, lleugerament trapezo- és clar que hi ha un nucli d’almenys manresà i un dels castlans de Súria, va ïdal, d’uns 4 m d’amplada, i absis qua- tres cases, construïdes a redós del cas- vendre el mas de Torre i la seva forta- drat, de clara factura preromànica. En tell, i distribuïdes al llarg d’un carrer: lesa al vescomte de Cardona. A partir les campanyes de 2012 i 2013 s’han segurament l’actual carrer de Sant Cli- de l’any 1599 la domus de Torre apa- posat en evidència les restes de les ca- ment. Poc després, l’any 1299, trobem reix sempre més com un casal derruït ses que eren al voltant de l’església, i la primera notícia explícita del barri del al cim del Puig de Sant Pere. també ha quedat clar que l’església castell. Aquell any es ven una casa in Les excavacions fetes al Puig de es reconstruí almenys en tres ocasions, barrio dicti castri.

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 14 Figura 4. El Poble Vell de Súria (c. 1910).

Estrictament parlant, un barri és un amb les cases de Pere de Garrigosa i FÀBREGA, A. (2010), “De la pluriactivitat pa- conjunt de cases situat fora dels murs les cases d’en Jaume, i al sud amb el gesa a la producció industrial: el cas de d’una ciutat o vila. El mot deriva de l’à- carrer. El 10 de febrer de 1350 trobem les Guixeres de Súria (Bages)”, Família rab barri que significa exterior. Les no- a Guillem Perpinyà, que viu dins del pagesa i economia rural, VII Congrés so- tícies sobre barris de castells sovinte- barri del castell de Súria. El 20 de bre Sistemes Agraris, Organització So- cial i Poder Local, p. 335-356, Lleida: gen a Catalunya en els segles XIII i XIV. juny de 1396, Berenguer de Puigbaix, Diputació de Lleida i Institut d’Estudis Així, per exemple, en la Crònica de de Manresa, lloga per cinc anys a Pere Ilerdencs. Pere el Cerimoniós (segle XIV), se’ns de Salipota un hospici que té al puig FÀBREGA, A. (2013 a), El castell de Súria, parla del barri del castell de la Roca de del castell, que era de la seva dona, i 3ª ed., Bubok. l’Albera. De la mateixa manera, l’any que termeneja amb la casa d’en Colo- FÀBREGA, A. (2103 b), “El jaciment de Sant 1305, trobem notícies del barri del mer i amb dos carrers, un dels quals Pere del Puig i les Guixeres”, el Salí, castell de Callús, un grup d’unes quan- porta al forn de Súria. núm. 230, p. 15-23. tes cases adossades al mur de migdia Cal notar la coincidència de les da- LACUESTA, R. I GALÍ, D. (2008), “Pintures del castell. Molt més interessant és tes entre la decadència del nucli de murals a l’absis romànic de l’església de l’estudi arqueològic que, entre 1986 i Sant Pere del Puig i l’aparició del barri la Mare de Déu del Roser de Súria”, 1993, es va fer del barri del castell de del castell, coincidint també amb un Quaderns científics i tècnics de restau- ració monumental, núm. 9, p. 393-408. Matapalana (Gombrèn, Ripollès), datat període molt violent, quan sembla que PANCORBO, A. I LÓPEZ, A. (2008), “L’exca- del segle XIII. la població de Sant Pere del Puig es va vació arqueològica a l’església de la A partir del segle XIV, les notícies traslladar a redós del castell i es va Mare de Déu del Roser de Súria”, Qua- del barri del castell de Súria sovinte- fundar l’actual barri del Poble Vell. derns científics i tècnics de restauració gen. Així, el 31 de gener de 1328 Pe- monumental, núm. 9, p. 365-392. ricó de Claperosa, habitant a la vila de Santpedor, ven a Berenguer de Sali- Albert Fàbrega Enfedaque pota, del castell de Súria, el pati de ca- BIBLIOGRAFIA Historiador ses que té al castell de Súria i que ha- via comprat a Pere de Garrigosa. D. A. (1984), “Súria”, Catalunya Romà- Afronta a llevant, nord i ponent amb les nica, vol. XI: el Bages, p. 493-501, Bar- cases de Jaume de Closa, a ponent celona: Enciclopèdia Catalana.

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 15