Súria Medieval
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Dossier Súria medieval Albert Fàbrega i Enfedaque de Súria, on hi ha un llegat a l’esglé- sia de Sant Salvador de castro Cho- noza. Uns anys més tard, el 9 de maig de 1232, en el testament de Beren- guer del Quer, hi tornem a trobar lle- gats a Sant Salvador de castro Conola. Finalment, en el seu testament de 28 d’agost de 1435, Maria, muller de Ponç de Salipota, del mas Salipota de Súria, deixa un sou a Sant Salvador Co- noya. Tot plegat indica que a Sant Sal- vador hi va haver el castell Conosa, del qual se’n va anar perdent la me- mòria. Els canvis de nom ens poden in- dicar que no només es perd la memò- ria del castell, sinó que el topònim també es va perdent de la memòria po- pular i cada vegada hi ha més dubtes sobre quina és la seva grafia i signifi- cació originària. La possibilitat de l’existència de dos castells a Súria, que en algun moment van ser contemporanis, es basa en un document del 24 de novembre de Figura 1. Castell i església del Poble Vell (2009). 1033, on s’esmenta el castell sobirà de Súria. Això dóna a entendre l’existèn- cia d’un castell jussà. El castell jussà seria l’actual, mentre que el sobirà (o de dalt) seria el de Sant Salvador. En El Centre d'Estudis del Bages El castell i l’església un altre document de 1142 trobem la i l'Ajuntament de Manresa van parroquial donació d’un alou que afronta amb el organitzar els mesos d'abril, maig i de Sant Cristòfol castell vell davant de Sant Cristòfol. juny del 2013 tres visites guiades a Aquest primitiu castell s’ha de si- la comarca amb l'objectiu de donar És força probable que el primer cas- tuar, no en el context de la frontera a conèixer i poder gaudir del valuós tell de Súria fos al cim de la muntanya amb els sarraïns, sinó en la defensa de patrimoni medieval del Bages. de Sant Salvador, on avui s’aixeca una la frontera del comtat de Barcelona- Súria, Santpedor i Rajadell van ser capella del segle XIX. Hi ha diverses Osona enfront del de Cerdanya-Berga. les poblacions escollides. En les notícies documentals que parlen del En aquesta situació el castro Edrale següents pàgines us oferim un castell vell de Súria i del castro Cho- (actual Castelladral) seria la fortalesa complet perfil de les sortides, noza. El document més antic és de fronterera a la part de la Cerdanya i el elaborats per cada un dels 18 de febrer de 1205. Es tracta del castro Chonoza seria la fortalesa cor- estudiosos que van guiar les visites. testament de Guilleuma de Torroella, responent a la part de Barcelona. Són T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 12 ben conegudes les tenses relacions en- El jaciment arqueològic Montcada i del seu cosí, el senescal tre ambdós comtats, fins que el de de Sant Pere del Puig Guillem Ramon de Montcada, va donar Cerdanya va passar a poder del de Bar- en alou a Bernat de Torre aquelles ca- celona. El 24 de novembre de 1033, Gui- ses de la Torre de Súria, amb aquella A mitjans del segle XIII, l’actual llem i Ramon de Montcada donaven al vila de Santa Maria que és en terme castell de Súria era encara només una seu germà Bernat de Montcada un alou del castell de Súria. És el mateix alou torre quadrada –la torre de l’home- que tenien a Súria: aquelles esglésies dels Montcada de l’any 1033, tot i natge que es troba a l’interior– envol- que són anomenades en honor de que el Puig de Sant Pere s’anomena tada d’una muralla. La resta de cons- Santa Maria i Sant Pere i aquelles ca- ara la Torre de Súria i Bernat pren el truccions annexes devien ser edificis ses que són al seu voltant i aquella seu cognom d’aquest topònim. de fusta. torre amb aquelles cases que són al En la documentació dels segles XIII Ja entrat el segle XIV, i després de Puig de Sant Pere. Aquell alou terme- i XIV es troben reiterades notícies de la diverses vicissituds, el vescomte de nejava a orient amb el bosc d’Argen- domus de Torre. L’1 de juliol de 1271, Cardona es va fer amb la jurisdicció de çola i el Puig de Sanç, al sud amb Ce- un altre Bernat de Torre, segurament Súria. Almenys des de l’any 1319, els rerols i Antius, a ponent amb la serra fill de l’anterior, va donar a Bernat de seus drets i possessions a Súria eren de Trullars i Coaner i al nord amb el Coaner la domus de Torre. Bernat de prou importants per tenir un batlle castell sobirà de Súria. Per les afron- Coaner va ser el pare de Romeu de Co- propi que s’encarregués de recaptar tacions es tracta de tot l’actual terme aner i l’avi de Bartomeu de Coaner (a) les rendes i d’impartir la justícia. És a de Súria excepte el Samuntà. A canvi, de Torre. Els Coaner/Torre tenien la partir d’aquell any que trobem el pri- Bernat de Montcada donava altres domus en lliure i franc alou, tal i com mer batlle dels Cardona a Súria: Jaume alous a Guillem i Ramon. queda clar en una concòrdia amb Gui- Torà. Seria Jaume Torà qui es faria Aquesta vella torre va ser l’origen llem d’Òdena, llavors senyor de Súria, càrrec de les obres de reforma més d’una segona castlania a Súria. Fins a feta el 12 de juliol de 1293. L’any importants del castell, reformes que en l’abolició dels senyorius, la documen- 1274 a Bernat de Coaner el trobem ac- bona part li donarien la seva fesomia tació parla sempre de les dues castla- tuant de castlà de Súria per a Guillem actual. El 4 d’octubre de 1320, Jaume nies de Súria, tot i que des de mitjans d’Òdena. L’any 1284, Guillem d’Ò- Torà reconeix que Guillem de Vilalta, del segle XV, després de la Guerra Ci- dena confirmava la donació de la do- cavaller, en nom d’Hug de Cardona, tu- vil Catalana, les dues castlanies es van mus de Torre, en lliure i franc alou, a tor del noble Ramon Folc, vescomte de mantenir unides en un únic i mateix Romeu de Coaner, i l’autoritzava a fer- Cardona, li ha donat 300 sous per pa- castlà, encara que en els actes d’in- hi les obres que volgués. Poc després, gar la calç i el salari dels mestres de vestidura s’investien per separat. l’any 1285, se’ns diu que Romeu de cases que fan les obres que Ramon El 8 d’octubre de 1209 el rei Pere Coaner està a la Torra de Sorissa. Folc fa al castell de Súria. Dos anys II el Catòlic, a petició de Guillem de També és interessant notar que el més tard, el 27 de juliol de 1322, Jaume Torà reconeix que Hug de Car- dona, tutor de Ramon Folc, li ha pagat els diners que li devia de les obres del castell de Súria. En aquest mateix sen- tit, tenim la notícia que l’11 de maig de 1320 el rector de Súria, Arnau sa Claperosa, va vendre unes cases al ves- comte de Cardona, el qual va usar les pedres d’una d’elles per a les obres del castell. Segurament aquesta reforma s’ha d’associar amb les arcades gòti- ques de la gran sala de ponent i pos- siblement amb la gran cisterna i el pe- rímetre actual. La primera notícia de la parròquia de Súria prové d’una llista de parrò- quies del bisbat de Vic, datada entre 1025 i 1050, on s’esmenta la parrò- quia de Súria tot i que no se’n dóna l’advocació. La primera documentació clara i taxativa de Sant Cristòfol de Súria és de l’any 1142. Figura 2. La torre i domus del Puig de Sant Pere (2013). T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 13 Figura 3. L'església de Sant Pere del Puig (2013). 1302, es va vendre la domus de Torre Sant Pere, en les campanyes de 2011, sempre amb la mateixa planta, excepte i va passar a funcionar com a mas. En 2012 i 2013, confirmen plenament la darrera reforma que va escurçar la el document de venda se’ns parla totes aquestes evidències documen- nau. La campanya de 2013 també ha d’una domus, anomenada Sala, si- tals. permès localitzar la necròpolis annexa, tuada a l’interior a la domus de Torre. Pel que fa a l’església de Sant Pere on han aparegut 7 esquelets. Hi ha un doble sentit del mot domus, del Puig, estava abandonada i en ru- que crea una certa ambigüitat, ja que ïnes almenys des del segle XVI, fins al és usat tant per designar una fortalesa punt que, en la documentació, es va El Poble Vell o casa noble, com una sala o part re- anar perdent el registre escrit del tem- sidencial d’un castell o fortalesa. ple i només va quedar el topònim de La primera notícia de l’existència El 4 de maig de 1317, Berenguer Sant Pere, aplicat a la partida on hi ha- d’un conjunt urbà de cases a Súria és d’Òdena, fill de Guillem d’Òdena, va gué l’església. L’excavació de Sant del 4 de setembre de 1292 quan Gui- vendre tots els drets que tenia a Súria Pere ens ha donat diverses sorpreses.