PROJECCIÓ 452 Antiga Audiència, divendres 30 de novembre 2007 Inland Empire David Lynch (2006) Una actriu comença el rodatge d’una pel·lícula, de sobte es veu immersa en un joc de miralls, en què realitat i ficció es confonen en un món inquietant, més enllà de tota racionalitat potser, a hores d’ara, li importen recordem que la seva carrera va Un cineasta hipnòtic. ben poc -només cal recordar la començar com a pintor- fundar Recorden aquells primers minuts recent exposició David Lynch, la seva pròpia productora, crear d’Europa de Lars Von Trier? The air is on fire, de la Fundació la web, davidlynch.co amb Estem recorrent una via de tren Cartier a París- per posar mans continguts de pagament i en càmera subjectiva i un a l’obra i construir tot un univers experimentar amb la imatge a la narrador va comptant d’1 a 10 Lynch que va molt més enllà del campanya publicitària de Play per anunciar-nos que quan hagi cinema. Station per Europa. Són finalitzat el compte ens trobarem precisament els treballs creats en un altre territori. Com la majoria dels autors, en per difondre a Internet mitjançant la seva web els que han Lynch també fa una cosa tot el sentit de la paraula Lynch, esdevingut avenços impagables semblant, tot i que no tant no ha estat gens rendible per a la en la recerca del seu propi explícita a Lost Highway (1997) indústria cinematogràfica. llenguatge i que, potser, havent Ens porta a recórrer una carretera Mullholland Dr. (2001), havia de estat un director mimat per la acompanyats només dels fars del ser un sèrie a l’estil Twin Peaks indústria, no hauria realitzat. nostre cotxe en un recorregut (1990-91), per la cadena ABC Sèries com Dumbland (2002), hipnòtic. propietat de The Walt Disney Company, que va acabar Rabbits (2002), en què els Els que ara comptem entre els convertida en una pel·lícula, protagonistes són humans amb incondicionals dels dos directors, gràcies a la tossuderia del cap de conill i molts altres d’alguna manera, ens hem deixat realitzador i en el cas d’ Inland treballs produïts en digital i seduir per la seva capacitat Empire, va tenir greus proble- pensats per a la distribució a hipnòtica i, especialment, en el mes quan la mateixa productora Internet, han portat el realitzador cas de Lynch, sempre decidit a es negava a estrenar la pel·lícula a l’univers d’Inland Empire no posar límit en la seva recerca si no retallava el metratge. d’explorador pels viaranys més Finalment, Lynch va adquirir els Un cinema que no s’explica sinuosos de les noves formes drets mitjançant la seva pro- Exceptuant L’Home elefant ( d’expressió cinematogràfica. ductora, Absurda, per poder 1980 ) i The Straight Story L’especial compte enrere de distribuir-la amb el «final cut» (1999), rodades amb els Lynch -per la gran majoria- va del director. paràmetres d’una narració començar a Sitges fa 26 anys Han estat, precisament, aquestes convencional que -tot s’ha de amb Blue Velvet (1986), i ha dificultats les que han portat dir-, alguns pensen que és «el portat el director molt més enllà Lynch a obrir altres camins com tribut que, amb el cap baix, ha de les sales de projecció que tornar a pintar intensament - pagat el cinema a la literatura» Producció: associació cultural Anima’t · Tel. 977 228 595 · www.webtcc.org · A/e: [email protected] · Textos: Esther Ferré Sarabia (Gonzalo de Lucas, Culturas Inland Empire és un lloc físic, perquè l’important no és el que 248), la resta de l’obra de real –una zona verda que penetra es mostra sinó el que s’amaga. Lynch, més que enfilar una dins un desert a Los Angeles-, pel·lícula rere l’altra en una mena com Mullholland Dr. és una Fitxa tècnica de progressió més o menys carretera situada en un turó de Tècnics rectilínia, ha creat un espai Hollywood. Ambdues són fractal amb infinites rami- localitzacions identificables en Director: David Lynch ficacions per explorar i per un mapa però Lynch, el que es Productors: Mary Sweeney i David aquest motiu és un director que proposa, és submergir-nos en les Lynch ens captiva quan més penetrem ments de les seves protagonistes Guió: David Lynch en el seu univers. Un viatge que el realitzador roda Muntatge: David Lynch Fotografia: Odd-GeirSaether Com moltes de les pel·lícules amb una càmera domèstica i Direcció artística:Christine Ann més interessants dels darrers sense guió i segons ell mateix Wilson i Wojciech Wolniak anys -Still Life,(2005) Tropical comenta en el llibre Lynch on Companyia productora: Inland Malady (2004)-, fins i tot, la més Lynch de Cris Rodley, gràcies a Empire Producctions, Studio Canal, recent i fallida Death Proof la meditació transcendental. Camerimage 2, Asymmetrical (2006) de Quentin Tarantino, Productions. Inland Empire està dividida en I és així com realitat (el que és Nacionalitat: USA-França-Polònia dues parts trencant l’esquema plausible) i ficció (joc oníric Durada: minuts: 197 narratiu que ha dominat el inexplicable) és desdibuixen cinema i la literatura en tots totalment, sense donar-nos treva Actors aquests anys. per a les interpretacions Laura Dern: Nikki Grace/Susan En els primers vint minuts Lynch intel·lectualitzades, i el temps Blue ens narra una història deixa de ser un abans i un Jeremy Irons: Kingsley Stewart perfectament convencional en la desprès per adquirir una qual una actriu comença el estructura de temporalitats Harry Dean Stanton: Freddie Howarddetectiu rodatge d’una pel·lícula. Tot fa paral·leles que acaben en una Justine Teroux: Devon Berk/Bille pensar que té dificultats en el seu circularitat que ens atrapa. Side matrimoni. De sobte, apareix una Aquest temps paral·lel en entrar Julia Ormond: Doris Side estranya veïna que li explica una en contacte amb «el present» Grace Zabriskie i Mary història sobre un nen que va l’impregna d’un caràcter Steenburgen: les visitants provocar un reflex del qual va totalment enigmàtic. Treballant Peter J Lucas: Piotrek Krol sorgir el mal. Dies després Nikki sobre la base dels temps Ian Abercrombie: Henry (Laura Dern) descobreix que la paral·lels el llenguatge Diane Ladd: Marilyn Levens pel·lícula és el remake d’una cinematogràfic ja no recorre als William H. Macy: Presentador altra sobre un conte gitano maleït codis que imposava el relat Natassja Kinski i Laura Harring: que no es va poder acabar perquè literari sinó que és mou sobre els seus protagonistes varen idees visuals. La modernitat elles mateixes. morir assassinats. Un matí, a (Rossellini, Godard, ...) havia l’estudi de rodatge apareix la reflexionat sobre la imatge- paraula «Axxonn»; llavors temps, però Lynch amb la seva Filmografia comença la segona part que ens darrera proposta ens porta una 2007 submergeix en un joc de miralls xic més enllà esdevenint artífex Chacun son cinéma en el més pur estil de Lewis de la construcció del temps 2007 Carroll amanit -això sí- amb els paral·lel en cinema. Boat tocs lynchteans necessaris amb 2006 l’objectiu de generar en Inland Empire Fins aquí hem intentat parlar l’espectador un calfred i una 2002 d’un creador del que és incomoditat que ja no acabaran The short films of David Lynch impossible parlar i d’un cinema fins al final del metratge. A partir Darkened roomBarton que no es pot explicar perquè no d’aquest moment comença a Dumbland es basa en la narració sinó en el desenvolupar-se un dels temes Rabitts fet de deixar-nos dur per una centrals de les filmografies de la 2001 experiència que pot portar-nos modernitat que és el viatge Mullholland Dr. més enllà de la simple interior, el laberint. 1999 representació, del que passa The Straight Story davant nostre, possiblement, .