Baix Penedès
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
PROPOSTA D’ORDENACIÓ DE L’EMPLAÇAMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE TELEFONIA MÒBIL A LA DEMARCACIÓ NO URBANA DE LA COMARCA DEL BAIX PENEDÈS Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació – Baix Penedès Generalitat de Catalunya ÍNDEX 5.1.5 APIR 5 – Les Pubilles, municipi de LA BISBAL DEL PENEDÈS 34 5.1.6 APIR 6 – Puig Lleó, municipi del VENDRELL 36 5.1.7 APIR 7 – El Priorat de Banyeres, municipi de BANYERES DEL PENEDÈS 38 5.1.8 APIR 8 – Banyeres del Penedès, municipi de BANYERES DEL PENEDÈS 40 1. MEMÒRIA 2 5.1.9 APIR 9 – Bellamar, municipi de CALAFELL 42 1.1 CONSIDERACIONS GENERALS.................................................................................................................2 5.1.10 APIR 10 – AP-2, km 223, municipi del MONTMELL 44 1.2 DESCRIPCIÓ DE LA COMARCA.................................................................................................................2 5.1.11 APIR 11 – Calafell Parc, municipi de CALAFELL 47 1.2.1 Medi físic 2 5.1.12 APIR 12 – Puig Barbolí, municipi de BONASTRE 49 5.1.13 APIR 13 – Masllorenç, municipi del MONTMELL 51 1.2.2 Medi socioeconòmic 2 5.1.14 APIR 14 – Afores, municipi de MASLLORENÇ 53 1.3 SITUACIÓ ACTUAL D’INSTAL·LACIONS DE RADIOCOMUNICACIÓ AMB TELEFONIA MÒBIL EN SÒL NO URBÀ ....3 5.2 FITXES DE LES EXCLOSES I RESULTAT DE L’AVALUACIÓ DE L’IMPACTE VISUAL .......................................54 2. CRITERIS I METODOLOGIA PER L’ORDENACIÓ 4 2.1 CRITERIS JURÍDICS ................................................................................................................................4 2.1.1 Quadre-resum dels criteris jurídics 4 2.2 CRITERIS TÈCNICS I PAISATGÍSTICS ........................................................................................................6 2.2.1 Fonaments tècnics per l’estudi d’impacte visual 7 2.3 PROCEDIMENT DE TREBALL PER A L’ORDENACIÓ D’INFRAESTRUCTURES ..................................................7 2.3.1 Recopilació i anàlisi de la informació 7 2.3.2 Procediment de treball un cop realitzat l’anàlisi de tota la informació: 7 2.3.2.1 Treball tècnic 7 2.3.2.2 Tramesa als Consells Comarcals i Ajuntaments amb APIRs 7 2.3.3 Audiència a les operadores 7 3. DEFINICIÓ DE LES APIRS 8 3.1 DEFINICIÓ .............................................................................................................................................8 3.1.1 Metodologia per l’establiment de les APIRs 8 3.1.1.1 Instal·lacions existents 8 3.1.1.1.1 Anàlisi radioelèctric 8 3.1.1.1.2 Anàlisi paisatgístic 8 3.1.1.1.3 Selecció d’emplaçaments 10 3.1.1.2 Integració de la planificació dels operadors 10 3.1.1.2.1 Validació de la planificació 10 3.1.1.2.2 Integració de la planificació 10 3.2 PROPOSTA D’ORDENACIÓ: ÀREES PROGRAMADES D’INSTAL·LACIONS DE RADIOCOMUNICACIÓ (APIRS) PER A LA COMARCA .......................................................................................................................................11 3.3 VIGÈNCIA I REVISIÓ ..............................................................................................................................15 3.3.1 Vigència del Pla 15 3.3.2 Revisió del Pla 15 3.3.3 Modificació del Pla 15 3.3.4 Efectes del Pla sobre les instal·lacions existents 15 3.3.5 Noves instal·lacions 15 4. CARTOGRAFIA 17 5. ANNEXOS 19 5.1 FITXES DELS APIRS I RESULTAT DE L’AVALUACIÓ DE L’IMPACTE VISUAL................................................19 5.1.1 APIR 1 – El Pujal, municipi de CALAFELL 21 5.1.2 APIR 2 – Marmellà, municipi d’el MONTMELL 23 5.1.3 APIR 3 – Puig del Telegàf, municipi del VENDRELL 26 5.1.4 APIR 4 – El Priorat de la Bisbal, municipi de LA BISBAL DEL PENEDÈS 32 1 Generalitat de Catalunya Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació – Baix Penedès 1. MEMÒRIA 1.2 Descripció de la comarca 1.1 Consideracions generals 1.2.1 Medi físic L’expansió que en els últims temps han tingut les instal·lacions de telefonia mòbil en el nostre territori, La comarca del Baix Penedès limita al nord amb l’Alt Penedès; a l’est, amb el Garraf; a l’oest, amb l’Alt així com la seva incidència sobre l’entorn, el paisatge i el medi ambient ha exigit una ordenació ambiental Camp, i al sud-oest, amb el Tarragonès. La comarca forma part de la gran regió natural i històrica del per tal d’establir les mesures de prevenció i control necessàries. Penedès -juntament amb l’Alt Penedès i el Garraf-. Es tracta d’una vasta plana estesa entre la Serralada Prelitoral i el mar. El relleu de la comarca és suau i en el paisatge dominen les vinyes. La xarxa Per donar resposta a aquesta exigència, el Govern de la Generalitat va promulgar el Decret 148/2001, de hidrogràfica no és remarcable, tot i que hi ha algunes rieres que prenen importància a les èpoques més 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil, amb l’objectiu d’ordenar la plujoses, com la del Vendrell (o riera de la Bisbal), que desemboca a la mar, o les de Sant Jaume de implantació de les instal·lacions de radiocomunicació, harmonitzant l’interès públic de la seva extensió i Domenys i Marmellar, que ho fan al riu Foix (que transcorre per la comarca veïna de l’Alt Penedès). cobertura amb la prevenció i control del medi ambient. El clima és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes que ronden els 15 ºC-16 ºC, i Pel que fa a les demarcacions no urbanes, l’esmentat Decret 148/2001, de 29 de maig, preveu que la extremadament temperat, per la proximitat del mar, d’una banda, i el recer que li ofereixen les muntanyes proposta d’ordenació ambiental dels emplaçaments la durà a terme una Comissió Tècnica adscrita al del nord i l’oest, de l’altra, que no permeten l’avenç dels vents del nord i migdia. L’únic vent que té accés Departament de Medi Ambient i Habitatge, la qual, en els processos d’ordenació ambiental, haurà de a la comarca és la marinada. Pel que fa les pluges, la major part són al setembre. donar tràmit d’audiència a tots les operadores d’infraestructures de radiocomunicacions així com als ens locals en què es proposa que s’emplacin les instal·lacions. 1.2.2 Medi socioeconòmic Aquesta Comissió Tècnica està constituïda per representants del Departament de Medi Ambient i 2 Habitatge, del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, del Departament de El Baix Penedès agrupa 14 municipis, repartits en 296,2 km . En general, els termes municipals no són 2 Política Territorial i Obres Públiques, de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, de la Federació gaire extensos i només el Montmell destaca per la seva extensió (72,76 km ). La densitat de població en 2 de Municipis de Catalunya i de LOCALRET. el conjunt de la comarca és de 269,9 habitants per km . Cunit és el municipi més densament habitat, 2 2 amb 942,2 h./km . Per darrere d’aquest segueixen Calafell, amb 927,6 h./km , i el Vendrell, amb 2 En compliment d’aquesta obligació, la Comissió Tècnica encarregada de formular la proposta 820,9 h./km . La comarca té una població de 79.967 habitants (padró 2005). La capital comarcal, El d’ordenació ambiental dels emplaçaments de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de Vendrell, és el municipi amb més habitants (30.225). Calafell és el segon municipi més poblat, amb radiocomunicació, va acordar realitzar l’esmentada ordenació a nivell comarcal. 18.905 habitants. En general, la resta de municipis tenen pocs habitants. Només hi ha 4 municipis amb més de 3.000 habitants: el Vendrell, Calafell, Cunit (9.017 h.) i l’Arboç (4.562 h.). En aquest document es presenta la proposta d’ordenació de la comarca del Berguedà, per tal que les parts implicades puguin presentar al·legacions i aportar les consideracions que considerin més adients. Dins del PIB del 2004, el sector econòmic de més importància fou els serveis amb un 54,5%, inferior al conjunt català (63,1%). El segueix la indústria amb un 23,7% del PIB, també inferior al conjunt català Aquesta proposta pretén minimitzar l’impacte visual, paisatgístic i ambiental que suposa la proliferació (27%). Destaca el sector de la construcció que, amb el 19,1%, té un pes molt superior al del conjunt de d’infraestructures de telecomunicacions, fomentar les instal·lacions compartides i assegurar la suficient Catalunya ( 8,2%). Des dels anys vuitanta, aquest ha estat un dels motors de la comarca, s’ha beneficiat cobertura a tota la comarca. S’ha elaborat en base a uns criteris d’ordenació, als quals es fa esment en dels nous residents procedents de Barcelona i la seva àrea d’influència, o de Tarragona. Tanmateix, els aquesta proposta, com a treball de reflexió i recull que reflecteix una primera anàlisi que han condicionat atractius turístics de la comarca han propiciat l’increment de les segones residències. Finalment, el l’ordenació de les infraestructures existents. sector primari és més important (2,7%) que en el global català (1,7%) bàsicament motivat pel cultiu de la vinya, tan important en aquesta regió catalana. En aquesta proposta d’ordenació s’han creat les APIRs (Àrea Programada d’Instal·lacions de Radiocomunicació) de la comarca, que són les diferents àrees proposades per a la implantació Les principals vies de comunicació de la comarca són l’autopista AP-7, l’autopista AP-2, la C-31 eix d’infraestructures de radiocomunicació amb telefonia mòbil, i en els quals es pretén fomentar la Costaner, la C-32 corredor del Mediterrani i la C-51. Pel que fa a les comunicacions per ferrocarril hi compartició, quan sigui tècnica i econòmicament viable, o si més no la concentració d’aquestes destaquen la línia Barcelona - Tarragona per l’interior, la línia Barcelona - Valls per la costa i el gran nus infraestructures. ferroviari de Sant Vicenç de Calders, que separa els trajectes de Barcelona a Madrid per la vall de l’Ebre i els de Barcelona a la costa mediterrània.