BOE 5 Sec 1 Pag 333 A

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

BOE 5 Sec 1 Pag 333 A Suplement núm. 5 Dijous 8 març 2001 333 Disposició final segona. Entrada en vigor. especificats de risc per ser destruïts posteriorment en unes condicions adequades de salubritat i higiene. En Aquest Reial decret llei entra en vigor el mateix dia aquest sentit, si la destrucció dels materials especificats de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat». de risc es porta a terme mitjançant la transformació en Madrid, 9 de febrer de 2001. farines, a través d’un procés en què es compleixin els requisits de temperatura, pressió i temps de residència JUAN CARLOS R. que estableix l’annex I del Reial decret 1911/2000, es produeix la inactivació del prió causant de la malaltia El president del Govern, i, consegüentment, les farines resultants del procés de JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ transformació perden el caràcter infecciós i, per tant, poden ser gestionades com qualsevol residu no perillós, ANNEX o bé mitjançant la seva valorització energètica o bé mit- Província de Barcelona jançant el seu dipòsit en abocadors autoritzats. Aquestes mesures han tingut com a conseqüència, Abrera, Aguilar de Segarra, Balsareny, el Bruc, Cabre- entre altres, la generació d’una quantitat ingent de pro- ra d’Igualada, Calders, Calonge de Segarra, Callús, Car- ductes —les farines d’origen animal— que fins ara no dona, Castellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castellet i la tenien la consideració de residus, en la mesura que eren Gornal, Castellfollit del Boix, Castellfollit de Riubregós, utilitzades de manera ordinària per a l’alimentació de Castellgalí, Castellnou de Bages, Castellolí, Castellví de determinats animals i ara s’han convertit en un residu la Marca, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, a causa de l’obligació que tenen els titulars de despren- Fonollosa, Gelida, els Hostalets de Pierola, Igualada, la dre-se’n. Llacuna, Manresa, Marganell, Martorell, Masquefa, Moià, Des del punt de vista ambiental, i partint de la base Molins de Rei, Olvan, Pallejà, Piera, Pontons, el Prat de que ens trobem davant de farines transformades en què Llobregat, Pujalt, la Quar, Rajadell, Rellinars, Sant Andreu s’ha inactivat el prió causant de la malaltia, és preferible de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Esteve Ses- la valorització energètica d’aquestes farines al dipòsit rovires, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan Despí, Sant en abocador, tenint en compte l’ordre de preferències Joan de Vilatorrada, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí en les opcions de gestió de residus que estableix la Llei Sarroca, Sant Mateu de Bages, Sant Sadurní d’Anoia, 10/1998, de 21 d’abril, de residus, i l’estratègia comu- Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç dels Horts, Sant nitària sobre residus. Vicenç de Castellet, Santa Coloma de Cervelló, Sitges, D’altra banda, la valorització energètica d’aquestes Súria, la Torre de Claramunt, Torrelles, Torrelles de Foix, farines en forns d’indústries cimenteres o de productes Viladecans, Vilobí del Penedès, Viver i Serrateix, Monis- ceràmics (com ara rajoles, maons o productes similars) trol de Montserrat, Montclar de Berga, Montmajor, o en centrals tèrmiques, utilitzant-les com a combustible Navàs, Olesa de Bonesvalls, Olesa de Montserrat. substitutiu del que habitualment empren aquestes ins- taacions, requereix únicament una mínima adaptació Província de Lleida tècnica de l’alimentador del combustible, per la qual cosa es pot entendre que això no ha de suposar de cap manera Algerri, Massoteres, els Plans de Sió, Sanaüja, Ivorra, un increment de la incidència ambiental del seu fun- Torà, Biosca, la Molsosa, Navès, Olius, Pinell del Sol- cionament. Igualment, amb aquesta valorització energè- sonès, Pinós, Ponts, Riner, Lladorre, Ivars de Noguera, tica s’obté un avantatge ambiental afegit en la mesura Os de Balaguer, Oliola, Àger. que, d’una banda, la càrrega ambiental de la utilització de farines d’origen animal en el procés de combustió, expressada fonamentalment en termes de contaminació Província de Tarragona atmosfèrica, és inferior a la que s’origina amb la utilització Aiguamúrcia, Albinyana, Alcanar, Alió, Almoster, de combustibles convencionals i, de l’altra, es produiria l’Ampolla, l’Arboç, Arnes, Banyeres del Penedès, Batea, una reducció de la utilització de combustibles fòssils i, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Cabra del Camp, Calafell, consegüentment, una disminució en l’emissió de gasos Cunit, Figuerola del Camp, Llorenç del Penedès, Mas- d’efecte hivernacle. Finalment, la valorització energètica llorenç, el Montmell, el Perelló, el Pont d’Argentera, Que- d’aquestes farines transformades en forns d’indústries rol, Rodonyà, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva, cimenteres o de productes ceràmics aporta l’avantatge Sarral, Valls, el Vendrell, Vila-rodona. ambiental afegit que s’incorporen al procés de producció després de la combustió. Pel que fa a les determinacions que estableix la nor- mativa comunitària sobre la valorització de residus no perillosos, la Directiva 75/442/CEE, relativa als residus, 3319 REIAL DECRET LLEI 4/2001, de 16 de febrer, modificada per la Directiva 91/156/CE, del Consell, de sobre el règim d’intervenció administrativa apli- 18 de març, estableix en l’article 10 que les activitats cable a la valorització energètica de farines de valorització de tota mena de residus s’han de sotmetre d’origen animal procedents de la transformació a l’autorització administrativa prèvia. No obstant això, de despulles i cadàvers d’animals. («BOE» 42, la mateixa Directiva atorga als estats membres, en l’ar- de 17-2-2001.) ticle 11.1.b), la potestat d’eximir de l’autorització esmen- tada sempre que es dictin normes generals per a cada Mitjançant els reials decrets 1911/2000, de 24 de activitat, en les quals es fixin els tipus i les quantitats novembre, i 3454/2000, de 22 de desembre, i d’acord de residus que s’han de valoritzar i les condicions en amb el que estableix la normativa comunitària, s’han què aquesta activitat pot quedar dispensada de l’auto- posat en marxa una sèrie de mesures per a l’eradicació rització, amb la peculiaritat afegida que si es tracta de i el control de les encefalopaties espongiformes trans- residus no perillosos, com és el cas de les farines trans- missibles dels animals de les espècies bovina, ovina i formades objecte d’aquest Reial decret llei, no és neces- cabruna, que, entre altres aspectes, inclouen la prohibició sari que aquesta actuació hagi de ser autoritzada prè- d’utilitzar farines d’origen animal en l’alimentació dels viament per la Comissió Europea (tal com estableix animals de producció (fins ara només prohibides per a per als residus perillosos l’article 3.4 de la Directiva l’alimentació dels rumiants) i la de separar els materials 91/689/CEE), sinó que només es requereix una simple 334 Dijous 8 març 2001 Suplement núm. 5 comunicació de la decisió adoptada, d’acord amb el que En virtut d’això, en ús de l’autorització que concedeix disposa a aquest efecte l’article 11.3 de la Directiva l’article 86 de la Constitució, a proposta del ministre 75/442/CEE esmentada, després de les modificacions de Medi Ambient i amb la deliberació prèvia del Consell introduïdes per la Directiva 91/156/CEE. de Ministres en la reunió del dia 16 de febrer de 2001, Aquest Reial decret llei compleix tots els requisits de la normativa comunitària abans esmentats perquè, DISPOSO: d’una banda, estableix els límits quantitatius màxims de residus que es poden valoritzar i, de l’altra, fixa les con- dicions de funcionament de les instaacions de valo- Article primer. Modificació de la Llei 10/1998, de 21 rització, que han de complir les prescripcions sobre d’abril, de residus. nivells d’emissió de contaminants a l’atmosfera que esta- bleix tant la legislació sobre protecció de l’ambient S’introdueix una nova disposició addicional vuitena atmosfèric, com el condicionat ambiental de les mateixes a la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, amb la autoritzacions substantives de funcionament de les ins- redacció següent: taacions respectives. Tot això sobre la base de l’exi- «Disposició addicional vuitena. Valorització ener- gència dels requisits de protecció ambiental i de la salut gètica de farines transformades d’origen animal. de les persones que estableix de manera general l’arti- cle 12.1 de la Llei de residus, per a totes les activitats 1. La valorització energètica de les farines de gestió de residus. transformades de despulles i cadàvers d’animals Aquestes consideracions permeten concloure que que assenyala l’apartat 2, mitjançant la seva uti- aquesta mena de valorització energètica, si es du a terme lització com a combustible en forns de fàbriques en instaacions existents que ja tinguin la llicència d’ac- de ciment o de productes ceràmics o en centrals tivitat preceptiva, no representa una modificació subs- tèrmiques, queda exempta de l’autorització admi- tancial de la instaació, tenint en compte el concepte nistrativa que estableix l’article 13.1 d’aquesta Llei, de «modificació substancial» que regula la Directiva sempre que aquestes operacions, en les quals no 96/61/CE, del Consell, relativa a la prevenció i el control es pot valoritzar una quantitat de residus superior integrats de la contaminació, ni una modificació de la a la que indica l’apartat 3, es duguin a terme d’acord incidència ambiental del funcionament de la instaació amb el que estableix l’apartat 4 i respectant les referent a sorolls, olors o salubritat i higiene, per la qual prescripcions sobre nivells d’emissió de contami- cosa, en aquestes circumstàncies, no seria necessària nants establertes en matèria de protecció de l’am- una nova llicència d’activitat ni una revisió de la ja exis- bient atmosfèric. tent. En tot cas, els titulars de les instaacions en D’altra banda, i d’acord amb el que estableix la dis- què es duguin a terme les activitats que regula posició addicional primera, l’exempció d’autorització que el paràgraf anterior han de fer una comunicació opera aquesta modificació no impedeix que cada comu- a l’òrgan ambiental de la comunitat autònoma en nitat autònoma, en l’exercici de les seves competències què estiguin ubicades, a efectes de registre.
Recommended publications
  • Onomàstica Del Terme Municipal De Calafell
    Onomàstica del terme municipal de Calafell Joan Hugué i Rovirosa ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB.
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D’Educació 2020-2021
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 LLar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43007488 Llar d'infants Francesc Blanch i Ribé Altafulla 43009977 Institut d'Altafulla Altafulla 43010402 Escola El Roquissar Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint VerdaguerCalafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 1 Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 _____________________________________________________________________________ Serveis Territorials a Tarragona _____________________________________________________________________________ Codi del centre
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Documento Ambiental
    Aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica aérea a 220 kV Bellicens - Begues y de la derivación de entrada y salida a Subirats DIMA/MA/09-303 DOCUMENTO AMBIENTAL COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUNYA PROVINCIAS DE TARRAGONA Y BARCELONA (Gelida, Subirats, Avinyonet del Penedès, Vallirana, Olesa de Bonesvalls, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola, Castellet i la Gornal, Vallmoll, Banyeres del Penedès, Llorenç del Penedès, La Bisbal del Penedès, L’Arboç, Montferri, Masllorenç, El Rourell, Vilallonga del Camp, Vilabella, Salomó, La Secuita, El Morell, Renau, Constantí, Reus, La Pobla de Mafumet y Tarragona) Diciembre de 2009 E-S B-000013 Documento Ambiental Aumento de la capacidad de transporte de la L/220 kV Bellicens - Begues y la derivación de entrada y salida a Subirats ÍNDICE 1 Documento Ambiental Aumento de la capacidad de transporte de la L/220 kV Bellicens - Begues y la derivación de entrada y salida a Subirats ÍNDICE I. MEMORIA 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................. 6 2. OBJETO .............................................................................................................................. 7 3. NECESIDAD DE LAS INSTALACIONES .............................................................................. 9 4. ÁMBITO DE ESTUDIO ....................................................................................................... 10 5. CARACTERÍSTICAS MÁS SIGNIFICATIVAS DEL PROYECTO ..........................................
    [Show full text]
  • Altanetba (2).Pdf
    0° 1°E Vallfogona Llorac de Riucorb Savallà Santa Coloma del Comtat de Queralt Passanant i Belltall Conesa OSCA Les Piles Forès Rocafort Pontils Senan de Queralt LLEIDA Solivella Blancafort Sarral L' Espluga de Francolí El Pont Pira Querol Vimbodí d'Armentera BARCELONA Barberà de la Conca Cabra del Camp Montblanc Vallclara El Pla de Figuerola Aiguamúrcia del Camp Santa Maria Vilanova de Prades Ulldemolins Vilaverd Sant Jaume El Montmell dels Domenys La Riba La Bisbal Prades Vila-rodona de Falset Capafonts Valls Alió Margalef Cornudella Mont-ral La Bisbal La Palma del Penedès Llorenç de Montsant Bràfim SARAGOSSA Riba-roja d'Ebre La Febró Puigpelat del Penedès d'Ebre Rodonyà La Morera Banyeres de Montsant Alcover Masllorenç Cabacés del Penedès L' Arboç Vilaplana Vilabella Poboleda L' Albiol El Milà Nulles Montferri La Vilella Arbolí Santa Alta La Masó Albinyana Oliva Bellvei Flix Torroja La Vilella del Priorat Vallmoll Salomó Baixa Vinebre El Rourell La Pobla de Vilallonga La Secuita Bonastre L' Aleixar La Selva Renau Vespella Massaluca La Figuera Gratallops Alforja del Camp Els Garidells Porrera Almoster del Camp de Gaià El Vendrell El Lloar Cunit La Torre de Castellvell El Morell Calafell Maspujols Roda l'Espanyol del Camp Ascó La Pobla La Nou de Barà Perafort La Fatarella Les Borges de Mafumet de GaiàLa Pobla Riudecols El Catllar El Molar Bellmunt del Camp de Montornès Consell Comarca l del Priorat Els Pallaresos del Priorat Constantí La Riera Creixell Vilalba dels Arcs Falset Duesaigües Garcia de Gaià Botarell Reus Torredembarra Pradell
    [Show full text]
  • Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS
    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del
    [Show full text]
  • Des De Castelló De Farfanya Cap Algerri, Ivars De Noguera, Andaní I Al Trencall De Santa Anna
    1 ARAGALL REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS ARAGALL, nº 5 - GENER DEL 2017 ISSN 2462 6309 Editada per SIGMADOT i MUSEU DE GEOLOGIA DE LA UPC I DEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL MANRESA Portada: ROQUES BLAVES, ESPARREGUERA 2 PRESENTACIÓ Continuem en aquest numero, la publicació de diferents itineraris geològics per Catalunya, dintre de la revista ARAGALL (REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS PER CATALUNYA). Aquesta publicació serà gestionada per la entitat SIGMADOT (Societat Internacional de Geologia i Mineria Ambiental pel Desenvolupament i per l ́Ordenament del Territori), amb la col·laboració del Museu de Geologia “Valentí Masachs” de la UPC i del Geoparc de la Catalunya Central. Dintre del present numero, que serà el cinquè de la publicació, inclourem diversos treballs realitzats des del Museu de Geologia. En aquest cas, els recorreguts es van desenvolupar durant l ́any 2014, fonamentalment per les comarques de la Ribagorça. La Llitera i la Noguera _________________________________________________________ SUMARI DEL NUMERO 5 DE LA REVISTA ARAGALL 3 Nº RECORREGUTS PÀGINES 1 CASTELLÓ DE FARFANYA – ALGERRI - ALFARRÀS 05 - 20 2 SANTA ANNA – CASTILLONROI – VALL-DE-LLOU 21 - 34 3 VALL-DE-LLOU – CAMPORRELLS - SORIANA 35 - 48 4 ESTOPANYÀ – CANELLES – OS DE BALAGUER. 49 - 60 5 OS DE BALAGUER – FONTDEPOU – PORT D´ÀGER 61 - 70 6 FONTDEPOU – S. URBÂ DE MONTCLUS - MONTROIG 71 - 82 4 ARAGALL (REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS PER CATALUNYA). Nº 2, Recorregut 1, pp 5 – 20 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA NOGUERA, DEL SEGRIÀ i DE LA LLITERA: DES DE CASTELLÓ DE FARFANYA CAP ALGERRI, IVARS DE NOGUERA, ANDANÍ I AL TRENCALL 1 DE SANTA ANNA (CASTILLONROI) Per Josep M.
    [Show full text]
  • Els Siscar D'agramunt: Una Família D'erudits Al Parlament Espanyol Del
    URTX ELS SISCAR D’AGRAMUNT: UNA FAMÍLIA D’ERUDITS AL PARLAMENT ESPANYOL DEL SEGLE XIX Quintí Casals Bergés ELS SISCAR D’AGRAMUNT: UNA FAMÍLIA D1’ERUDITS AL PARLAMENT ESPANYOL DEL SEGLE XIX Abstract La familia Siscar de Agramunt fue la más conocida y con más influencia del norte del Urgell durante el siglo xix. En esta centuria, dos de sus miembros fueron elegidos parlamentarios españoles: Ramon de Siscar Calderón y su hijo, Ramon de Siscar Montoliu. Aun así, el web del Congreso de los Diputados y algunas biografías los han confundido cómo si fueran una misma persona y, más grave, los han cambiado el apellido, de forma que han llegado a ser conocidos, los dos, como Ramon de Siscar Agramunt. Con el presente artículo, desvanecemos todas las dudas generadas e identificamos las dos personas y sus trayectorias por separado, así como las relaciones sociales que desarrollaron. Además, aportamos información sobre su vida y sus contribuciones a la cultura de Agramunt. The Siscars of Agramunt were the most well-known and influential family from the north of Urgell during the nineteenth century. In this century, two of the family’s members were elected to the Spanish Parliament: Ramon de Siscar Calderón and his son, Ramon de Siscar Montoliu. Even so, the website of the Congress of Deputies and some biographies have mixed them up as if they were same person and, more seriously, have changed their surname, to the point where they have ended up being known, both of them, as Ramon de Siscar Agramunt. With the present article, we aim to clear up any doubts and identify the two individuals and their trajectories separately, as well as the social relationships they developed.
    [Show full text]